TdS 3r ESO Dossier Alumnat

8/14/2019 TdS 3r ESO Dossier Alumnat

1/42

Nom i cognoms de lalumne:Membres del grup:

Curs i grup:


2/42


3/42

Treball de Sntesi: Laigua 3r ESO INS Joan Brudieu Curs 2009-10

3

NDEX

1. Distribuci horria 4

2. Introducci 5

3. Normes per a lexposici oral 64. Pels camins de laigua: sortida 8

5. Versos daigua 16

6. Parlem de laigua: xerrada 19

7. La ciutat i el riu 20

8. The floods 1982 and the olympics 1992 26

9. Les crues de 1982 et les jeux olympiques de 1992 27

10. Rios de tinta 29

11. Laigua vista de ms a prop 33

12 L aigua: un consum responsable 36

13 Any 10 del riu Segre 38

14 Notes daigua 39

15 Els mecanismes secrets de laigua 40


4/42


4

DISTRIBUCI HORRIA .

Dijous 10: Tutoria, presentaci del Treball de Sntesi

Divendres 11:09:00 Arribada al centre

09:15 Sortida cap al mesclant de les aiges

13:45 Tornada a linstitut

Dilluns 14 :

09:00 Xerrada a la sala dactes .

A partir de les 09:55 i tot el Dimarts dia 15 , activitats del treball desntesi al centre

Dimecres 16:

09:00 ltims retocs del treball de sntesi, preparaci de les exposicions orals

11:15 Exposici dels treballs davant els tribunals

13:05 Ja sha acabat!


5/42


5

INTRODUCCI

Aquest crdit de sntesi t com a protagonista laigua. Tots els treballs que etproposem , des de les diverses assignatures, giren entorn de laigua. Com saps la Seuest emmarcada per dos rius: el Segre i la Valira, per tant laigua s un element benpresent i determinant en la vida de la ciutat.

Les vores dels rius sempre han estat centres dactivitat econmica. Lagricultura, laindstria, el comer i el transport shan vist molt afavorits pels cursos fluvials, pertamb han presentat una altra cara ben diferent: les grans riuades. Aquesta relaci

habitualment bona, per moltes vegades trgica ha vinculat tamb la Seu i els seusdos rius.

Per aquest motiu creiem que s interessant que un crdit de sntesi de lESO, enaquest cas el de 3r. curs, proposi una reflexi sobre la incidncia de laigua, dels rius,en la vida quotidiana de la Seu. Al llarg del crdit recorrerem cursos daigua,calcularem cabals, dissenyarem psters, explicarem rondalles..., en definitivaconeixerem i estudiarem laigua des de molts dels seus vessants.

A tall dinformaci et direm que un dels nostres dos rius, el Segre, neix al vessantseptentrional de pic del Segre, al circ de la Culassa, a lAlta Cerdanya i desemboca,desprs de recrrer 265 quilmetres, al riu Ebre, al seu pas per Mequinensa. Es trobaembassat als pantans dOliana, Rialb i St. Lloren de Montgai.

Laltre riu, la Valira (observa que sanomena amb article femen, ja que el seu nom

deriva del nom propi llat Valeria) neix al circ dels Pessons, a la parrquia dEncamp(Andorra) i desemboca al Segre, a la Seu, en un indret anomenat popularment

mesclant de les aiges, que visitarem durant els dies que farem el crdit. La Valirat forma dY. Un dels seus afluents s el riu Runer que fa de lmit natural entreAndorra i lAlt Urgell.

T animem doncs a treballar el crdit amb entusiasme per a conixer ms a fons el

misteris de laigua i dels rius.


6/42


6

NORMES PER A LEXPOSICI ORAL

1. Has danar al lloc indicat a lhora adjudicada.

Indica al tribunal si necessites utilitzar el treball que vas lliurar abans.2. Podeu parlar bsicament en dos camps:

a. Com us heu distribut la feina i la manera de treballar.b. Contingut de cada apartat

Cal que us repartiu el que ha de dir cadasc dels membres del grup pensant que heudintervenir tots .

Els membres del tribunal us podran fer preguntes de la feina desenvolupada. Aquestespreguntes serviran per comprovar si tots els membres del grup coneixen el contingut delsdiferents apartats i les seves conclusions.

A ms, ens demostraran si heu treballat amb cohesi, o si ben al contrari, heu repartittasques sense posterior posta en com.

3. Per a la vostra exposici has de preparar un discurs que resulti convincent per adefensar el vostre treball davant del tribunal. s a dir, heu de decidir qu s el quehas de dir i qui dir cada cosa i en quin ordre.

Assageu a lultima hora del dia anterior i els minuts abans a lexposici .

4. Els membres del tribunal tindran en compte aspectes com: expressi natural amb una gesticulaci apropiada i no esttica expressi oral adequada: articulant clarament les paraules, sense crrer massa ni

anar massa lent, entonant, donant significat a les paraules (interrogacions,suspensions ...) i sense entrebancar-se

quan parlis has de mirar als membres del tribunal exemples adequats i aclaridors que lextensi de lexposici sigui ladequada a les possibilitats de cada apartat utilitzaci del llenguatge amb precisi (evitant expressions comod amb poc

significant, com una cosa), fent s de termes relacionats amb el temacorrectament (tecnicismes)

selecci i ordenaci dels temes i conceptes importants conclusi de les idees principals resposta correcta a les preguntes que et facin les/els professores/rs coneixement del tema del qual parles

Quan assageu la vostra exposici us haureu de fixar en aquest tipus de detalls .

5. Heu de controlar b el temps de lexposici. Disposareu de 15 minuts per explicar el vostre treball i

respondre a les preguntes del tribunal.


7/42


7

El Segre (lo Scoris aurfer, que deia Verdaguer) tenia fama entre els autorsclssics de posseir sorres dor. Quan arriba a la Seu ha recorregut ja unsvuitanta quilmetres des dels seu naixement al circ de la Culassa, als vessantsdel Pic del Segre, vora el Puigmal. Ha de baixar cent vuitanta quilmetres msfins a baixar a lEbre, a Mequinensa.

Al seu pas per la ciutat els habitants no lesperaven pas amb sedassos perrecuperar lor en suspensi: el riu era reserva alimentria , via de comunicacii subministrador daigua per als recs. Tamb proporcionava terra frtil, terraplana, bonssima per als horts. Per amb una certa periodicitat tot all que elriu donava sho enduia amb una facilitat astoradora.

La histria de la ciutat en relaci amb el seu riu ha estat una histria damorno sempre correspost. Ara sembla que aquesta situaci secular es capgira. Elriu, de moment i fins que no demostri el contrari, ha estat domesticat. Perencara s vlida la sentncia popular que exemplifica el recel primigeni enversel riu: Val ms un traguet de negre que tota laigua del Segre.

Albert VillarJoan Gispert

La Ciutat i el Riu


8/42


- 8 -

PELS CAMINS DE LAIGUA: SORTIDA DIA 11 JUNY

TREBALL SOBRE EL TERRENY

Excursi al mesclant de les aiges pujant per Casanoves cap a La Coma i baixant percan Joan.Es far una comparaci amb lexcursi, ja feta, passant pel barranc de Banat, on hi haun reconeixement de municipis, terreny i flora.

TREBALL SOBRE ELS MAPES

Teniu dos mapes. Al MAPA 1 es veu un tros del Cam de Vilanova de Banat i s aescala 1:50.000. Al MAPA 2 es veu tot el Cam al mesclant de les aiges a escala1:50.000

Excursi 1: Des dA1 fins A1.Agafeu el MAPA 1(Vilanova de Banat).

El punt A1 es troba a 760 metres daltitud (fixeu-vos en la corba de nivell).El punt A2 es troba a 1100 metres daltitud. Per tant, per anar dA1 fins A2 hem pujat340 m.Mesureu amb el regle la distncia al pla entre A1 i A2; us donar aproximadament 45cm.Mitjanant lescala del mapa calculem la distncia entre A1 i A2 a la realitat. Elresultat s 2250 metres (comproveu-ho).

Aquesta distncia s, per, una distncia horitzontal. Grficament, hem fet aquestapujada:

A2

340 m

A1 2250 m

El pendent de la pujada s la tangent langle , en tant per cent:

Pendent = 1002250340

=15,1%

I a ms, la distncia que hem caminat en realitat s la hipotenusa del triangle (no elque hem mesurat al pla!): 227861 m (comproveu-ho).

EL TEMP S

Per fer un clcul aproximat del temps emprat a recrrer una certa distncia es fan lessegents operacions:


9/42


- 9 -

1. quan s pujada:

a) Es calcula la longitud total del recorregut en km i es divideix per 4 Km/hb) Es calcula lascensi acumulada total en metres i es divideix per 350 m/hc) Dels dos resultats sagafa el major i se li suma la meitat del menor. Ja tenimuna estimaci del temps a emprar.

2. Sobre pla o baixada es calcula la longitud total del recorregut en km i esdivideix per 4 Km/h

EXERCICISCompleteu aquesta taula:

Altitud(m)

Desnivell(m)

Distnciahoritzontalmesuradaal mapa

(cm)

Distnciahoritzont

al a larealitat

(m)

Pendent(en %)

Distnciarecorreguda

(lhipotenusadel trianglerectangle)

Tempsestimat

(h)

A1 760 m - - - - - -

A2 1100m

A2-A1=340 m

45 cm 2250 m 15,1% 227861m

A3

A4

A5

A6

A7

A8

A2

A1

total


10/42


- 10 -

(Nota: Feu les operacions en aquest full o en full a part, per heu de lliurar-les.)


11/42


- 11 -

Perfil de lexcursi:

Completeu el segent grfic (a leix X utilitzeu les mesures en cm. qu heu pres almapa) en paper millimetrat:

Excursi 2: Des del Cam de lAigua al mesclant de les aiges.

Completeu la taula i dibuixeu el perfil de lexcursi al paper millimetrat:Altitud

(m)Desnivell

(m)Distncia

horitzontalmesurada almapa (cm)

Distnciahoritzontala la realitat

(m)

Pendent(en %)

Distnciarecorreguda

(m)

Tempsestimat

(h)

La Seu

B1 - - - - - -

B2

B3

B4

B1

La Seu

Total


12/42


- 12 -

Estadstica

Hem mesurat els pendents de dos camins diferents. Per fer-ho hem dividit els caminsen petits trams. Aquests sn els resultats:

Cam A: Cam B:

Tram Pendent (%) Tram Pendent (%)

A1 A2 20 B1 B2 32A2 A3 25 B2 B3 14A3 A4 18 B3 B4 -5A4 A5 21 B4 B5 35A5 A6 17 B5 B6 20

A) Quina diferncia fonamental observeu entre els dos recorreguts?B) Calculeu les mitges aritmtiques que ho demostren i justifiqueu per qu ho fan.

ANNEXOS SORTIDA

EXCURSI 2


13/42


- 13 -

EXCURSI 1


14/42


- 14 -

PAPER MILLIMETRAT PER LA SORTIDA


15/42


- 15 -


16/42


- 16 -

VERSOS DAIGUA

Aquesta s una activitat per fer en grupAquest curs el tema del crdit s laigua. La zona on vivim s rica en llegendes,rondalles i obres literries que la tenen com a protagonista, donats els cabals daigua

importants que hi abunden. Us proposem doncs dos textos per comentar amb laiguacom a eix central.Lun s obra dun dels autors ms coneguts i divulgats de la literatura catalana. Estracta dun fragment del poema pic Canig de Jacint Verdaguer (Cant IV) i que fareferncia als dos rius que emmarquen la Seu i que suneixen en un indret queanomenem mesclant de les aiges.

Diu aix:

Atravessant lo Scoris aurfer

La carrossa es desvia vers Salria:La Seu dUrgell, com pgina de glria,

Llueix enmig dun pla seds i verd.

Per fer-li de vinyetes argentines

Lo Valira i lo Segre se juneixen

I de verdor corones li texeixen

Amb lo cel i la terra de concert.

Et proposem el treball segent:

a)Consulta i escriu la biografia de Verdaguer que trobars a la unitat 5 del llibre decatal (noms la biografia)

b) Busca el significat de:

aurfer

vinyetes

argentines

juneixen

c)Busca a internet lorigen dels topnims Salria i Scoris

d)Fes la mtrica i la rima del poema

e)A la unitat 5 trobars una sntesi del poema Canig . Fes-ne un breu resum


17/42


- 17 -

LA DONA D'AIGUA

n temps llunyans lhereu de la masia de Cal Cervsqued adormit sota una alzina carregada danys. De sobte, el despert una veu meravellosa que recitava melodiosament : Si laigua s plata, la mia s amorla mia amor, menina,la mia amor,no pas mon cor, menina,

no pas mon cor,que tot s or.

Si laire s gebre,la mia amor,no pas mon cor, menina,no pas mon cor,que tot s foc. El xicot, encuriosit i atret per la veu encisadora, no sho va pensar ms ise nan cap al gorg don provenia. En arribar-hi, es trob amb unadonzella, bella com el sol, que semmirallava a laigua mentre anavacantant la dola melodia. El jove se nenamor al moment i li proposmaridatge. La noia accept, per abans li pos una condici : Mai nohavia de preguntar-li el seu origen, afegint que no se li ocorregusanomenar-la Dona daigua. El noi va estar-hi dacord. Es casaren iforen molt felios.

Pass el temps i un dia malaurat, el matrimoni es discut, i el maritenfurismat, va retreure a lesposa el seu origen ignorat motejant-laDona daigua. Mai que no ho hagus dit. Tan punt ho va sentir la noia,

esporuguida, marx rabent de casa. Va sser intil que el marit la segusdesesperat. Desaparegu per sempre ms.

Daleshores en, el lloc on el jove trob la misteriosa donzellasanomena la dona daigua.


18/42


- 18 -

Aqu tens una rondalla sobre les dones daigua, uns ssers fantstics que habiten elsrius pirinencs (si vols saber-ne ms informaci pots buscar a la wikipedia). Etproposem que, a nivell individual, inventis un desenlla diferent (a partir de pass eltemps...)


19/42


- 19 -

PARLEM DE LAIGUA

Xerrada a crrec de Francesc Ganyet.

Activitat: preneu apunts i feu una breu ressenya de la xerrada (mnim 10lnies)


20/42


- 20 -

LA CIUTAT I EL RIU


21/42


- 21 -


22/42


23/42


- 23 -


24/42


- 24 -

Exercicis:1. Preguntes de resposta breu.

1. De quina poca estan documentats els primers desbordaments del Segre?2. Quina s la mitjana de desbordaments del riu?

3.

Quines rees seguien els diversos recintes murallats fins el segle XIII, i quinsportals tancaven la ciutat de lexterior?4. Quin arquitecte va dissenyar el Pla urbanstic de creixement de la ciutat entre

rius?5. En quin any, en plena Guerra Civil, hi va haver aiguats catastrfics?6. Desprs de la urbanitzaci desordenada durant la dictadura, quin any va

reprendres el Pla?7. En quina data va haver-hi les ltimes gran inundacions?8. Quina quantitat daigua s va recollir a la capalera del riu i en quin temps?9. Quina soluci sha aplicat per disminuir els efectes de les avingudes daigua?10.Quin esdeveniment va marcar el nou model de ciutat i la seva relaci amb el

riu?

2. RedacciCal fer una breu redacci on es relacioni el text amb les diverses etapes de levoluci

de la ciutat i el riu, indicades als dibuixos, identificant les caracterstiques msdestacades de cada poca:-- 1030 La ciutat de Sant Ermengol-- 1650 La Seu a lEdat Moderna-- 1850 Les antigues muralles encara encotillen la ciutat-- 1920 Comena el salt cap a ponent-- 1982 Abans de laiguat-- 1992 La ciutat del segle XXI


25/42


- 25 -


26/42


- 26 -

THE FLOODS 1982 and THE OLYMP ICS 1992

ACTIVI TY 1: THE FLOODS 1982. (A w ater catastrophe)

Write a piece of news about the floods. (150 words minimum)You should include information about:-when the floods happened-why the floods happened-which areas were affected, casualties and consequences of the tragedy.-write about the positive results of the catastrophe.

ACTIVI TY 2: LA SEU DURGELL BEFORE AND AFTER THE OLYMP ICS.THE OLYMP ICS 1992. ( A w ater success)

La Seu dUrgell held the Olympic Games for kayak and canoeing in 1992. In order todo that La Seu had to make a lot of changes.Make a list of the most important changes La Seu went through from 1982 to 1992.

(Find information in: the public library, town hall, books, people, treballs de recercade 2n Btx and internet.)

(Remember the use of paragraphs: introduction, different body paragraphs includingdifferent ideas and facts and conclusion. You have the example to help you.)You can include photographs and images.

_______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Introduction

Informationabout when,where and whythe floodshappened.Negative andpositive results of the catastro he

Conclusion


27/42


- 27 -

LES CRUES DE 1982 ET LES JEUX OLYMP IQUES DE 1992

ACTIVI T 1 -- LES CRUES DE 1982 (UNE VRAI E CATASTROPHE)

crivez un article de journal propos des crues (100 mots minimum). Vous devezy inclure des informations propos de :

-Quand est-ce quelles ont pass ?-Quelles zones ont-elles affect ?-Pourquoi ont-elles eu lieu ?-Quelles consquences ont-elles eu pour la ville et ses habitants?-crivez sur les aspects positifs de la catastrophe.ACTIVIT 2 LA SEU DURGELL AVANT ET APRS LES JEUX OLYMPIQUESDE 1992 (UN SUCCS ATTRIBUABLE LEAU)

La Seu dUrgell a organis les Jeux Olympiques pour les modalits de kayak etcano en 1992. Pour les organiser, la Seu a d faire beaucoup de changements.

Faites unes liste des changements les plus importants que la Seu a prouv entre1982 et 1992.INSTRUCTIONS POUR L ES DEUX ACTIVITSa) Vous pouvez utiliser le schma ci-joint en tant que modle pour rdiger votrearticle.b) Vous pouvez chercher des renseignements sur Internet, la bibliothque, lamairie, dans des treballs de recerca ,

c) Vous pouvez y ajouter des photographies, des images et tout ce que voustrouvez intressant.

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

_________________________________________

In t roduct ion

vnementsles plus

impor t an t s :quand,

comment ,pourquoi,

Conclusions etconsquences que lescrues de la r iv ire onteu pour la v i l le e t ses

habi tants


28/42


- 28 -

ROS DE TIN TA

OPCIN AGARCILASO DE LA VEGA

GLOGA IIICerca del Tajo en soledad amena,de verdes sauces hay una espesura,toda de hiedra revestida y llena,que por el tronco va hasta el altura,y as la teje arriba y encadena,

que el sol no halla paso a la verdura;el agua baa el prado con sonidoalegrando la vista y el odo.

ANTONIO MA CHADO

CAMPOS DE CASTILLA(A orillas del Duero)Oh Duero, tu agua corre y correr mientras las nieves blancas

de enero el sol de mayo haga fluir por hoces y barrancas, mientras tengan las sierras su turbante de nieve y de tormenta, y brille el olifante del sol, tras la nube cenicienta! Y el viejo romancero fue el sueo del juglar junto a tu orilla?

Acaso como tu y por siempre, Duero, ir corriendo hacia la mar Castilla?.

CANCIONES DE LAS TIERRAS ALTAS(Nuevas canciones ):

En Crdoba ,la serrana, en Sevilla marinera y labradora, que tiene hinchada, hacia el mar, la vela; y en el ancho llano por donde la arena sorbe


29/42


- 29 -

la baba del mar amargo, hacia la fuente del Duero mi corazn Soria pura!- se tornabaOh fronteriza entre la tierra y la luna! Alta paramera donde corre el Duero nio, tierra donde est su tierra! El ro despierta En el aire oscuro, Solo el ro suena Oh cancin amarga del agua en la piedra! Hacia el alto Espino bajo las estrellas. Slo suena el ro Al fondo del valle, Bajo el alto Espino.

PROVERBIO Y CANTARES(Nuevas canciones ):

Oh, Guadalquivir!Te vi en Cazorla nacer;hoy en Sanlcar morir.Un borbolln de agua clara,debajo de un pino verde,eras t,que bien sonabas!Como yo ,cerca del mar,ro de barro salobre,

sueas con tu manantial?


30/42


- 30 -

FEDERICO GARCA LORCABALADILLA DE LOS TRES ROSA Salvador Quintero

El ro Guadalquivirva entre naranjos y olivosLos dos ros de Granada

bajan de la nieve al trigo.Ay, amor,

que se fue y no vino! El ro Guadalquivir

tiene las barbas granates.

Los dos ros de Granadauno llanto y otro sangre.

Ay, amor,que se fue por el aire!

Para los barcos de vela,Sevilla tiene un camino;por el agua de Granadaslo reman los suspiros.

Ay, amor,que se fue y no vino!

Guadalquivir, alta torrey viento en los naranjales.Dauro y Genil, torrecillas

muertas sobre los estanques.Ay, amor,

que se fue por el aire! Quin dir que el agua lleva

un fuego fatuo de gritos!Ay, amor,

que se fue y no vino! Lleva azahar, lleva olivas,Andaluca, a tus mares.

Ay, amor,

que se fue por el aire!


31/42


32/42


- 32 -


33/42


- 33 -

LAI GUA VISTA DE MS A PROP

Fes els exercicis utilitzant factors de conversi.Dades: Massa atmica relativa H=1 Massa atmica relativa O=16

1- Un recipient cont 300 cm

3

daigua, de densitat 103

Kg/m3

. Calcula:a) La massa daigua.b) La quantitat daigua. ( nombre de mols)c) El nombre de molcules daigua.

2- Calcula les molcules contingudes en 5 cm 3 daigua a 4C, sabent que aaquesta temperatura 1g daigua ocupa un volum d1 cm 3.

3- Un recipient tancat de 200 cm 3 cont vapor daigua, en condicions normals.Calcula:

a) El nombre de molcules del gas.b) La massa del gas.c) La densitat del gas en condicions normals. Expressa el resultat en unitats

del SI.


34/42


- 34 -

4- Un recipient tancat cont 10 dm 3 de vapor daigua, mesurats en condicionsnormals. Calcula:

a) El nombre dtoms dhidrogen continguts en el recipient.b) El nombre dtoms doxigen.

5-Completa la taula segent:

Nombreatmic

Nombre demassa

Nombre deprotons

Nombre deneutrons

Nombredelectrons

Smbol delistop delelement

168O

8 10

3 11 1


35/42


- 35 -

LAI GUA: UN CONSUM RESPONSABLE

1. Un ciutad de l'Estat espanyol t un consum domstic de 386 l al dia.

1. Quin percentatge d'aigua consumeix al bany per a la seva higiene? Quantslitres gasta al dia? Quants litres gasta per fregar el terra, regar, etc.?

2. Quin seria el consum d'aigua als banys d'una famlia de quatre persones?3. s aconsellable que ens rentem les dents durant un parell de minuts. Quin

seria el consum d'aigua si no tanquessis l'aixeta mentre et rentes les dents?Suma-hi mig minut per a la preparaci i neteja del raspallet de les dents.

4. Coneixes algun sistema per reduir el volum d'aigua que es gasta a lacisterna del lavabo?

2. La mitjana del consum d'aigua dedicada a l'agricultura als pasos de la resta de

la Uni Europea no arriba al 50%. Quin s el motiu que a l'Estat espanyol hidediquem el 80% dels recursos hdrics?

3. Raona per qu l'aigua es considera un b escs.

4. Quin s t l'aigua procedent d'una depuradora? I el d'una potabilitzadora?

5. Qu s un decantador? Quina s la diferncia entre els decantadors deltractament primari i els del terciari d'una estaci depuradora d'aiges residuals?

6. Quins tractaments especials rep l'aigua destinada al consum hum?

7. Relaciona les tasques segents que es desenvolupen en una estaci depuradorad'aiges residuals amb la fase en qu es duen a terme:

1. eliminaci de greixos A. Tractament primari2. degradaci de la matria orgnica B. Tractament secundari3. eliminaci de substncies qumiques C. Tractament terciari4. eliminaci d'argila5. eliminaci d'elements de grans dimensions

8. Indica cinc mesures per reduir el consum domstic de l'aigua i cinc mesures perreduir el consum d'aigua en altres mbits.

9. Per qu l'aigua es considera un recurs hdric escs? Explica quan un s del'aigua s consumptiu i quan s no consumptiu. Classifica els usos segents del'aigua en consumptius i no consumptius: regar un hort de cebes, practicar esqu aqutic, fabricar i envasar refrescos, rentar la roba en una rentadora, abeurar elramat, produir electricitat en una presa, rentar minerals en una mina, bullirverdura per menjar i nedar en un llac.

Usos consumptius Usos no consumptius


36/42


- 36 -

10.Qu s l'aigua potable? Com podem obtenir aigua potable? Completa la taulasegent:

Procs Acci realitzada

FiltratgeDesarenamentCloraciPrimer decantatSegona decantaciFiltratge de sorraOzonitzaciFiltratge de carb actiuDipsit


37/42


- 37 -

ANY 10 DEL RIU SEGRE

Enguany al CdS (el Crdit de Sntesi) es treballa el tema de l Aigua. Sabeu queaquest Any 2010 s lany del riu Segre ? Doncs dediquem-li un temps regalant-li unbon treball artstic!

Disposem duna hora de temps!

1) Consulteu la pgina web www.lleidaambiental.org

2) Feu uns Esbossos a m alada (Imatge i Text) amb la pluja didees del grupdel que voleu transmetre per a HOMENATJAR el riu Segre. Recordeu de posarel nom de tots els components del grup

3) Feu un Pster (120cm x 70cm / Orientaci Vertical) amb la PLANTILLA que us

adjuntem explicant, a partir dimatges i text, les vostres experincies amb el riuSegre

4) Exposeu el treball realitzat.

MATERI AL NECESSARICONSULTA ESBS PSTER

- Internet- Ordinador- Aula informtica

- Dina-3 blanc- Llapis Colors- Llapis Grafit- Goma- Punta-fina negre

- Ordinador- Aula informtica- Internet- Plantilla quetrobareu a la

pgina segent


38/42


- 38 -


39/42


- 39 -

NOTES DAIGUA

Lapartat de msica consisteix en recercar diferents conceptes. Es pot treballaren equip. Es poden utilitzar els mitjans de consulta ms a labast (diccionaris,enciclopdies, costumari, ., internet, ), cal disposar ls de laula dinformtica:

1.- Cerca com a mnim tres instruments on laigua formi part del seumecanisme. Explica com funcionen.

2.- Fes un llistat de les diferents danses que es ballen al llarg de la conca fluvialdel riu Segre, des de la Cerdanya fins a Mequinena. Has de fer un seguiment decomarca a comarca i de les poblacions que toquen el riu (mnim de tres per comarca)

3.- Troba quines obres van escriure els segents compositors dedicades a rius.Escriu el nom de lobra, del riu i del pas, o pasos, per on passa; tamb la cronologade lautor. Busca com sonen i les haurs de reconixer:

- Bedrich SMETANA:- Johann STRAUSS II:- Georg Friedrich HNDEL:- Henry MANCINI:


40/42


41/42


- 41 -

-Per a la representaci grfica.a) El pendent dels remuntadors el podeu determinar a partir de algunes fotografies, iconsiderem que s idntica als dos vessants de cada remuntador.b) El desnivell total des del canal a la presa s de 6,5 metres, i es reparteix entre els

dos remuntadors de manera segent: Remuntador Oest, 3,9 m; Remuntador Est, 2,6m.c) Les llargries dels remuntadors s'han d'extreure del plnol annex.d) L'arc superior ha de tenir un radi el ms prxim possible a la realitat.e) L'amplada de la cinta s de 1,5 m., i l'estructura de la rampa 2,5 m.

Imatges

Vistes dels remuntadors


42/42


TdS 3r ESO Dossier Alumnat

Documents

Transcript of TdS 3r ESO Dossier Alumnat