Informe d’al·legacions a l’aprovació inicial del Pla · 2009. 2. 6. · INFORME...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ

DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Secretaria de Planificació Territorial

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya

Informe d’al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Aprovació provisional, juliol 2008

Advertiment

Entre les conclusions concretes que es ressenyen en relació a algunes al·legacions i les normes i/o memòria aprovades definitivament pot haver, en algun cas, alguna petita contradicció per les raons que s’esmenten en el primer apartat del capítol 5 d’aquest informe.

INFORME D’AL·LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA 1. INTRODUCCIÓ

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ. Aprovació provisional 080710 1

1. INTRODUCCIÓ.

TRAMITACIÓ DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ

El 16 de desembre de 2004, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va emetre informe favorable en relació amb la proposta de formulació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, instada per la Secretaria per a la Planificació Territorial, i i va proposar al conseller de Política Territorial i Obres Públiques acordar la iniciació del procediment de formulació del Pla director urbanístic d’Era Val d’Aran amb el contingut que determina l’article 56 de la llei 2/2002, d’urbanisme, i encomanar a la Secretaria per a la Planificació Territorial la redacció del document, en compliment dels articles 74 i 81 de la Llei esmentada.

En data 20 de gener de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va acordar la iniciació del procediment de formulació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, amb el contingut que determina l’article 56 de la Llei 2/2002, d’urbanisme, i encomanar a la Secretaria per a la Planificació Territorial la redacció del document, en compliment de l’article 74 i 81 de la Llei esmentada.

El 14 de juliol de 2005 la Secretaria per a la Planificació Territorial, d’acord amb l’article 81.1 de la Llei 2/2002, d’urbanisme, va remetre als ajuntaments afectats el document “Objectius i propòsits del pla director urbanístic del Pallars Sobirà”.

Entre el 30 de juny i el 23 de setembre de 2005 i en col·laboració amb l’associació Rurbans, va tenir lloc un procés obert de participació ciutadana a la comarca estructurat en dues sessions formatives i sis de participació.

Amb la finalitat de poder estudiar amb major detall alguns aspectes del Pla director urbanístic esmentat, el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en data 16 de juny de 2006, va acordar suspendre cautelarment, a l’empara de l’article 71 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanística i d’urbanització als sectors següents:

a) Municipi d’Espot. Revisió del Pla especial de Superespot. Es tracta d’un nucli residencial de sòl urbà, previst a les Normes subsidiàries de planejament de 1996, subjecte a la revisió del Pla especial, vinculat a l’estació d’esquí a ordenar conjuntament amb el domini esquiable. El planejament urbanístic no s’ha tramitat però s’ha desenvolupat històricament de forma parcial mitjançant un Estudi de detall. La superfície de l’àmbit és de 49 ha.

b) Municipi de Rialp. Sector urbanitzable delimitat nucli “A” de nova creació, SUI-3. “Baursos”, segons les Normes subsidiàries de planejament de 1981, situat a la vora del riu Noguera Pallaresa amb una superfície d’unes 31,19 ha.

c) Municipi de Rialp. Sector urbanitzable delimitat, nucli “B” de nova creació, SUI.4, segons les Normes subsidiàries de planejament de 1981, situat a l’entorn del santuari de Sant Miquel, amb una superfície de 27,38 ha.

De conformitat amb l’article 72 del Text refós de la Llei d’urbanisme, la durada de la suspensió de les tramitacions acordada va establir-se fins a l’aprovació inicial del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà i, com a màxim, per un any, sens perjudici de la suspensió preceptiva que ara pugui acordar-se juntament amb l’aprovació inicial.

Contra la suspensió esmentada al municipi d’Espot va presentar-se una al·legació per part de Boavi Inmo, SL.



En data 31 de gener de 2007, la Secretaria per a la Planificació Territorial, d’acord amb l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, va sol·licitar al Departament de medi Ambient i Habitatge el document de referència. Aquest document, va ser tramès per l’esmentat departament en data 10 de maig de 2007, amb registre d’entrada 23 de maig de 2007.

Mitjançant l’edicte de 21 de juny de 2007 (DOGC núm. 4922 del 10/07/2007) es va fer pública l’aprovació inicial del projecte del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà i es va sotmetre el projecte i el seu informe ambiental a informació pública durant un termini de dos mesos, essent el mes d’agost inhàbil.

La documentació objecte de consulta va estar formada per: Memòria de la informació i diagnosi territorial; Plànols d’informació territorial; Fitxes d’informació territorial i urbanística dels pobles i viles del Pallars Sobirà; Fotos nuclis Pallars Sobirà; Procés de participació pública; Memòria de l’ordenació; Plànols d’ordenació (a escala 1:20.000 i 1:10.000); Normativa; Normativa d’Edificació Alt Pirineu i Aran; Bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament del Pla - Programació de les actuacions; Informe de sostenibilitat ambiental; i Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge.

L’esmentada documentació es va poder examinar, en hores d’oficina, a la seu central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, als Serveis Territorials d’Urbanisme de Lleida i a la seu del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Es lliurà en format digital, mitjançant CD-Rom, a tots els ens locals de l’àmbit afectat i a les principals institucions, entitats del territori i entitats ambientalistes per tal que poguessin consultar-lo i posar-lo a disposició dels ciutadans i entitats interessades. El contingut íntegre del projecte i l’informe ambiental van ser publicats a la pàgina web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (www.gencat.net/ptop) per fer-lo accessible a tota persona interessada.

Mitjançant l’edicte del 19 de desembre de 2007 es va prorrogar el termini del tràmit d’informació del Pla director urbanístic i del seu informe ambiental als ens locals compresos en el seu àmbit fins el 7 de gener de 2008.

El resultat i conseqüències del tràmit d’informació pública del projecte del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà aprovat inicialment i de l’informe ambiental que l’acompanya, és el que es documenta en el present informe amb el contingut que s’especifica tot seguit.



CONTINGUT DEL PRESENT INFORME

L’informe d’al·legacions a l’aprovació inicial del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà s’estructura en base a cinc apartats:

1. Introducció.

En aquest apartat s’explica la tramitació del Pla director i el contingut de l’informe d’al·legacions.

2. Persones físiques i jurídiques que han presentat al·legacions.

En aquest apartat es donen dades del nombre total d’informes i al·legacions presentades al projecte de Pla, així com del nombre de persones que els han presentat i el nombre total de signatures que representen.

3. Informes dels Organismes.

En aquest apartat es transcriuen de forma resumida els informes vinculants emesos pels organismes competents. Al final de cada resum es conclou amb els canvis que comporten les seves prescripcions, si és el cas.

4. Síntesi de les al·legacions efectuades.

En aquest apartat es transcriuen, de forma resumida, les al·legacions presentades. Al final de cada resum es valoren els temes tractats i es conclou amb la proposta de resolució.

5. Canvis efectuats.

Aquest apartat conté els canvis que comporta la transcripció de les prescripcions del informes emesos més la proposta de modificació resultat de l’acceptació de les al·legacions que s’ha estimat en part o en la seva totalitat.

INFORME D’AL·LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA 2. PERSONES FÍSIQUES I JURÍDIQUES QUE HAN PRESENTAT AL·LEGACIONS


2. PERSONES FÍSIQUES I JURÍDIQUES QUE HAN PRESENTAT AL·LEGACIONS.

Durant el període d’informació del projecte i informe ambiental del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, s’han rebut 10 informes d’organismes implicats i 163 escrits d’al·legacions presentats per 111 persones físiques o jurídiques. Els escrits d’al·legacions tenen un total de 371 signatures.

En síntesi, la participació ha estat la següent:

Organismes 10Ens locals 16Entitats, empreses i particulars 95

Total 121

Organismes

A-1. Consell Assessor per al desenvolupament Sostenible.

A-2. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Serveis Territorials de Lleida.

A-3. Departament d’Innovació, Universitat i Empresa.

A-4. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials de Lleida.

A-5. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència de Residus de Catalunya.

A-6a. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.

A-6b. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

A-7. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Parc Natural de l’Alt Pirineu.

A-8. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Secretaria de Mobilitat. Programa per a la Mobilitat i Grans Infraestructures.

A-9. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

A-10. Ministeri de Foment. Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya.

Ens locals

B-1. Consell Comarcal del Pallars Sobirà (3 escrits).

B-2. Ajuntament d’Alins.

B-3. Ajuntament d’Alt Àneu.

B-4. Ajuntament d’Espot.

B-5. Ajuntament d’Esterri d’Àneu.

B-6. Ajuntament d’Esterri de Cardós (2 escrits).

B-7. Ajuntament de Baix Pallars.

B-8. Ajuntament de Farrera (3 escrits).

B-9. Ajuntament de la Guingueta d’Àneu.



B-10. Ajuntament de Lladorre (2 escrits).

B-11. Ajuntament de Llavorsí.

B-12. Ajuntament de Rialp.

B-13. Ajuntament de Soriguera (2 escrits).

B-14. Ajuntament de Sort (2 escrits).

B-15. Ajuntament de Tírvia (2 escrits).

B-16. Ajuntament de Vall de Cardós.

Entitats i particulars

C-17. Albá Terrats, José i altres.

C-18. Albareda Costa, Lluís, en representació de TEYCO, SL (2 escrits).

C-19. Aran, Lourdes, en representació de Cararach i Tur, Josep i Soler Front, Immaculada.

C-20. Associació de Veïns Pla de Barrade (Espot).

C-21. Aventín Huguet, Adoración, en representació de Tarrado Sempau, Daniel.

C-22. Baró Batllés, Maria del Carme.

C-23. Bellera Bellera, Joan i Bellera Bellera, Imma.

C-24. Boher Rafel, Pilar.

C-25. Canal Gironi, Antoni i Canal Servent, Miquel Ángel.

C-26. Carrera i Serra, Jordi.

C-27. Cervós Portella, Magí i Cervós Portella, Enric.

C-28. Cunill i Llenas, Manel, en representació de DEPANA.

C-29. Domingo Vallejo, Salvador i altres.

C-30. Escart Boldú, Carme, en representació de Prat de Sant Pere, SL.

C-31. Escolà i Colomé, Francesc, en representació de Moner Canut, Jordi i Font Andreva, Concepció.

C-32. Esparrica Granja, Isidre.

C-33. Esparrica Granja, Isidre i cinc més.

C-34. Farré Ricou, Josep Antoni.

C-35. Farrera Montané, José, en representació de CAMAQ PALLARES, SL.

C-36. Galí Contra, Antonio, propietari de Casa Galí.

C-37. Gasia Arcalís, Pepita, (3 escrits).

C-38. Gastó Mora, Carles, en representació de NIXIN CAT, SL.

C-39. Herrero Fontanet, Mariana, en representació de l’associació de veïns i propietaris d’Estaon.

C-40. Huerte Teres, Javier.

C-41. Llansà i Martí, Artur i Ignasi.

C-42. Llauet Gabernet, Antonio.

C-43. Llauradó Olivella, Josep M, en representació de BOAVI INMO, SL.

C-44. Marión Navasa, Gonzalo Jesús.



C-45. Martín Mohedano, Javier.

C-46. Mesegué i Cunill, Josep Miquel, gerent de PALLARS INDUSTRIALS, SA.

C-47. Mestre i Fillet, Miquel.

C-48. Minguez Llauradó, M. Esther.

C-49. Moll Garcia, Jaume J., en representació d’EXCAVACIONS I ÀRIDS DEL PIRINEU, SL.

C-50. Oliva Ribó, Josefa.

C-51. Palau Esplandiu, Concepció (2 escrits).

C-52. Palau i Esplandiu, Concepció i altres.

C-53. Pau Ramon, Montse.

C-54. Perramon Arcalís, Josep.

C-55. Plans i Lladós, Antoni, en representació de DEPANA.

C-56. Prats i Bosch, Neus (3 escrits).

C-57. Pujol Ordi, Rosalía.

C-58. Rabaneda Caselles, Joan Carles, en representació de Progrés Municipal de Llavorsí.

C-59. Rafel Rabasa, M. Josefa.

C-60. Raich Vendrell, M. Lluïsa.

C-61. Raich Vendrell, Pere.

C-62. Raich Vendrell, Pere i Segura Vila, Ramon, en representació de les associacions de veïns de Gavàs i de Berrós Jussà.

C-63. Renales Hernández, Gabino i Emilio.

C-64. Rocafort Duró, Josep Maria.

C-65. Rodríguez Regidor, Julian.

C-66. Roig i Bernat, Dolors María i Cuesta i Collado, Margarita.

C-67. Sabarich Farràs, Roser.

C-68. Segalàs Sala, Anselm, Maria Carme i Lluís.

C-69. Segura Vila, Ramon.

C-70. Semino i Jansat, Ramon.

C-71. Serrat Fillet, Nativitat.

C-72. Serrat Gallart, Pilar.

C-73. Servent Peret, Josefa i Peret Besoli, Lluisa.

C-74. Sibis Canut, Marcelino.

C-75. Solsona i Vila, Ramon, secretari general de la Federació Provincial d’Hostaleria de Lleida.

C-76. Tarragona Rutllan, Antonio i altres.

C-77. Tobella Tamarit, Albert i Vaquero Navarrete, Miriam, en representació d’Aneu Desarrollos Urbanos, SL.

C-78. Tor Riquer, Luís (2 escrits).

C-79. Veïns i veïnes del nucli de Seurí (Sort) i adhesió d‘un grup de propietaris del nucli.

C-80. Vives Sancha, Sebastià, en representació de RESIDENCIAL BAÜRSOS 2001, SL.



Veïns dels nuclis agregats de Berrós Jussà i de Gavàs

C-81. Anés Virie, José Luís.

C-82. Blasi Sanquirgo, Maria Rosa.

C-83. Caminal i Sabater, Antoni.

C-84. Cuny Gerotina, Àngels.

C-85. Figueras Bellot, Isabel.

C-86. Ginestà Martí, Juan Antonio.

C-87. Gutierrez Jordan, Luís.

C-88. Marzo i Rambach, David.

C-89. Ortiz Aliaga, Raquel.

C-90. Pérez Guix, Jordi P.

C-91. Porta Buiza, Christian.

C-92. Prats Mas, Josep Maria.

C-93. Raich Roca, Marta.

C-94. Roca Fraile, Montserrat.

C-95. Roca i Fraile, Tere.

C-96. Samarach Kirner, Jaume.

C-97. Saperas Cahís, Àngels.

C-98. Segura Vila, Ramon.

C-99. Tejero Casbas, Josep Maria.

Plataforma disconforme amb el nou accés a Tírvia

C-100. Félix Soler, Maria i altres.

C-101. Lladós, Cinto i altres.

C-102. Núñez Sánchez, Daniel.

C-103. Panisello Mas, Anna i altres.

C-104. Solans, Núria i altres.

C-105. Soler Rosell, Lluïsa i altres.

Grup Pallars Viu i altres entitats del Pallars

C-106. Borniquel Ramon, Núria.

C-107. Gallardet, Aleix, president de Pirinaigua, Associació cultural dels Pirineus.

C-108. Grup Pallars Viu.

C-109. RURBANS, associació sociocultural per a la dinamització rural de la muntanya.

C-110. Schouten Fusté, Carme, presidenta de l’associació Muntanya viva.



C-111. Trias de Bes i Casamajó.

L’Ajuntament de Sort, a més de les seves al·legacions, ha presentat com a pròpies les consideracions i les al·legacions d’alguns particulars:

B-14/a6. Montané Vidal, Benjamín, en representació del Patronat Benèfic-Assistencial Casanovas Sansa.

B-14/a7. Feu, Benjamín.

B-14/a8. Boher Rafle, Pilar.

B-14/a9. Sabarich.

B-14/a10. Sebastià Gaset, Maria.

B-14/a11. Boneta Andreva, Javier.

B-14/a12. Tor, Manel.

B-14/a13. Batlles Negre, Jordi.

B-14/a14. Rabasa, Pere.

B-14/a15. Tarragona, Eva.

B-14/a16. Perramon, Josep Maria.

B-14/a17. Solé, Jordi.

B-14/a18. Bernacho Isus, Manel.

B-14/a19. Soro Fornons, Xavier.

B-14/a20. Vilanova, Sandra.

B-14/a21. Farrera Montané, Josep.

B-14/a22. Farrera Montané, Josep.

B-14/a23. Prat Mora, Salvador.

B-14/b2. Prat Mora, Salvador.

B-14/b3. Prat Mora, Salvador.

B-14/b4. Jantorre Nofre, Ester.

B-14/b5. Mitjana del Rio, Concepció.

B-14/b6. Rispa Andreva, Gloria.

B-14/b7. Perramon Arcalís, Josep.

B-14/b8. Planes Jové, Joan.

B-14/b9. Barbal Samarich, Imma.

B-14/b10. Isús Montaner, Josep Antoni.

B-14/b11. Solanes Bonet, Víctor.

B-14/b12. Guillen Enjaume, Josefa.

B-14/b13. Obiols Vilanova, Concepció.

B-14/b14. Bernacho Isus, Manel.

B-14/b15. Farràs Vilanova, Carme-Roig Farràs, Carme-Roig Farràs, Maria Victoria-Roig Farràs, Antonio.

En aquest informe, aquestes al·legacions s’identifiquen amb el nom del particular i no amb el d’Ajuntament de Sort.

INFORME D’AL·LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA 3. INFORMES DELS ORGANISMES


3. INFORMES DELS ORGANISMES.

A-1. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

En l’informe emès es manifesta, de forma resumida, el següent (veure la literalitat en l’expedient corresponent):

No poden adreçar els seus comentaris atenent el funcionament del propi Consell Assessor, així com a la naturalesa i tipologia de normatives, plans i programes que informen, orientades a aspectes més estratègics i d’ampli abast, vinculades amb la temàtica del desenvolupament sostenible.

Conclusió:

No cal modificar cap contingut del document que ha de ser aprovat provisionalment.

A-2. Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural


a) Cal modificar l’art. 45.2.b) ja que, tal com està redactat, impedeix qualsevol construcció, incloses casetes d’eines o casetes per capçals de reg, en finques inferiors d’1 ha en regadiu o 4,5 ha en secà. Cal diferenciar entre el concepte finca (unitat cadastral) i explotació (agrupació de finques). Cal modificar l’art. 46.2.c) en el mateix sentit que s’ha expressat anteriorment per a magatzems, sense vincular la construcció a finca mínima (unitat cadastral). Es considera que la sol·licitud de llicència municipal per a la construcció d’un magatzem, caseta d’eines o altres tipus de construccions pròpies de l’activitat agrícola, hauria d’anar acompanyada d’un document que justifiqui la necessitat, les mesures i la ubicació, en relació a l’explotació agrària.

b) Cal incrementar les dimensions establertes a l’art. 45.2.c) de 30 m de llargada i de 20 m d’amplada per als magatzems, o inclús anul·lar-les, perquè es consideren massa restrictives. El mateix RLU ja determina que les construccions a partir de 500 m² s’han de tramitar d’acord amb l’art. 48 del TRLU.

c) Cal modificar l’art. 46.2.d) incrementant l’alçada màxima a 7 metres per a granges de bestiar vaquí, oví, cabrum i equí.

Conclusió:

En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà:

a) modificar els articles 45.2.b i 46.2.b amb el redactat següent:

S’hauran de justificar documentalment la necessitat, les dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació agrària. En tot cas, les noves edificacions així com les ampliacions o reformes de les existents han d’adequar-se a les condicions fixades al següent apartat.

b) modificar l’article 45.2.c amb el redactat següent:

Les construccions seran de planta baixa amb una alçada màxima de 7,00 metres, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària. En planta, l’edificació es disposarà en sentit longitudinal seguint la directriu plana de la corba de nivell, amb una dimensió màxima de 50 m. En el cas de voler ampliar aquesta dimensió major, caldrà produir una reculada de fondària mínima 1,00 m; la fondària, o dimensió contrapendent serà inferior a 25 m.

c) modificar l’article 46.2.c amb el redactat següent:

Les construccions seran de planta baixa amb una alçària màxima de 5,00 metres en carener, incrementada fins 7,00 metres per a explotacions de vaquí, oví, cabrum i equí. Les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària podran excedir la del cos principal. La llargada no serà superior a 100 metres. Les edificacions seran de planta rectangular,



volum simple, coberta a dues aigües i amb el tractament exterior comú a la resta d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de la vall.

A-3. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa


És oportú que les determinacions del PTSEC 2006-09 (Pla territorial sectorial d’equipaments comercials) s’incorporin al PDU PS i viceversa.

Els grans establiments comercials només es podran implantar a les trames urbanes consolidades dels municipis més grans de 25.000 habitants (o assimilables per raó de fluxos turístic) i en les capitals de comarca. El PTSEC també delimita gràficament el perímetre corresponent a les trames urbanes consolidades, que s’incorporen com un annex al nou PTSEC. En tots dos casos hi apereix Sort que, malgart compte amb 2.238 habitants, és la capital del Pallars Sobirà.

El PTSEC no preveu, per al conjunt del Pallars Sobirà, cap creixement en implantacions comercials (supermercats, hipermercats, superfícies especialitzades) per al període 2006-2009, tret de les que s’acullin a les excepcions als criteris d’ubicació fixats a l’article 4 de la Llei 18/2005, de 27 de setembre, d’equipaments comercials, i a l’article 11 del PTSEC 2006-2009.

Conclusió:


A-4. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació


En el llistat de BCIN cal afegir-hi els següents elements: Castell de Burg; la Torrassa d’Espot; restes del Castell de la Glorieta de Montesclado (Farrera).

En el conjunt de Bens Culturals cal afegir els elements corresponents a la comarca del Pallars Sobirà inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAC).

Atès que el pre-catàleg de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge remet a un futur Pla espacial la concreció de les directrius del Pla, seria recomanable referir-se a les invariants dels elements constructius tradicionals de l’arquitectura de la comarca (orientacions, volums, cobertes, composició de façanes…) ja que aquest és un patrimoni que també caldria reservar.

Conclusió:

En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà incorporar els elements citats.

A-5. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència de Residus de Catalunya


- Memòria d’ordenació 5. Sistemes d’infraestructures territorials, Infraestructures ecoambientals:

a) a banda del que es pugui desprendre el Pla de Millora Ambiental del Pallars Sobirà (endegat pel Consell Comarcal amb finançament europeu), des de l'ARC només es contempla, actualment, la construcció d’un abocador de residus de la construcció (en cap cas de residus urbans) d’iniciativa privada ubicat a la Pedrera Enviny (municipi de Sort);



b) es fa esment al Pla de gestió de residus municipals, i a la materialització parcial d’aquest en la concessió d’una subvenció directa al Consell Comarcal del Pallars Sobirà per la construcció d’un dipòsit controlat de runes a Sort i de tres estacions de transferència de la construcció.

El text no deixa clar quina és la procedència d’aquest Pla, ni la subvenció directa. En tot cas, si el Pla es refereix al Pla d’acció per la gestió dels residus municipals a Catalunya, impulsat per l'ARC, comentar que aquest no fa referència als residus de la construcció (d’això s’encarrega el Programa de gestió de residus de la construcció, PROGROC). En el marc del Pla d’acció, per tant, no es contempla la construcció del dipòsit ni de cap de les estacions de transferència de residus de la construcció. Pel que fa a la subvenció directa, l'ARC va atorgar en data 28 d’agost de 2006 subvenció directa afecta a l’execució de:

-àrees d’aportació als nuclis de capçalera de la comarca del Pallars Sobirà i mesures de comunicació (campanya de comunicació i aportació de casetes guarda-contenidors);

-actuacions de millora de les infraestructures urbanes i ambientals al terme municipal de Sor (a efectes de compensar els impactes de les noves instal·lacions de la planta de transferència, magatzems de recollida i deixalleria ubicats al terme municipal de Sort).

Aquesta subvenció directa, en tot cas, no fa esment a les instal·lacions referides al text del PDU PS, de les quals l'ARC només en té constància de la construcció de l'abocador de runes.

Aquestes apreciacions també són valides pel punt 3.3.6.8 de l'Informe de sostenibilitat ambiental, os es torna a fer esment d’aquestes instal·lacions.

- Memòria de la informació i diagnosi territorial, Introducció punt 5.2.3 del marc legislatiu:

c) la directiva 75/442/CEE ha estat derogada per la Directiva 2006/12/CE;

d) la Llei 15/2003 modifica la Llei 6/193, reguladora dels residus;

e) la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats queda regulada a nivell català pel Decret 1/1197 (l'Annex I d’aquest Decret quedarà derogat quan s’aprovi el nou Decret pel qual s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus en els dipòsits controlats);

f) caldria fer esment a normativa més específica com el Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes, o el Reial Decret 9/2005, relatiu als sòls contaminats (pendent d’aprovació el Decret de sòls contaminats de Catalunya).

Conclusió:

Caldrà modificar la Memòria d’ordenació recollint les precisions de l’Agència de Residus de Catalunya.

A-6a. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat


- Respecte al sistema d'espais oberts

a) Actualització de la delimitació dels espais del PEIN, tant en la Memòria de l’ordenació con en els Plànols i en l'ISA: És necessari actualitzar la delimitació dels espais de la Xarxa Natura 2000 (i PEIN, segons Llei 12/2006) incorporant: Serra de Boumort, Aigüestortes, Alt Pirineu, Costoja, Collegats-Queralt.

b) Manteniment de la integritat del sòl agrícola més apte: En atenció a l'objectiu ambiental de protegir el sòls de major valor per l’agricultura i la ramaderia extensiva, i considerant l'apartat 3,6 de l'Informe en relació a la proposta per l'aprovació inicial del PDU PS (Informe complementari) caldrà limitar l’ocupació del sòl agrícola més apte i garantir la seva integritat. Es recomana incorporar en el llistat de programes d'ordenació territorial proposats un Pla de protecció del medi agroambiental i de suport a les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals, tal com es va esmentar a l'apartat 7.2 de l'Informe complementari.



c) Millorar la precisió en la delimitació de certs espais del sòl de protecció especial considerant l'escala de treball: Cal ajustar la delimitació del sòl de protecció especial dels rius Noguera Pallaresa i Bonaigua segons la cartografia d’hàbitats i els ortofotomapes, i no mitjançant buffers dels cursos fluvials.

d) Idoneïtat de les propostes de sòl de protecció preventiva estratègic i dels àmbits urbanístics de projecte específic: Es recomana que es defineixi una sola zona de sòl de protecció preventiva estratègic al voltant del node d'Esterri d'Àneu, sembla adient excloure el Pla de Santa Maria. En tot cas, caldrà garantir que les actuacions que es plantegin en aquestes zones no alterin de forma significativa la qualitat i la distribució de l'hàbitat de prats de dall amb fromental. A més, caldrà tenir en compte la consideració d’aquest mateix apartat referida al manteniment de la integritat del sòl agrícola més apte. Pel que fa als camps de golf, ens remetem a les consideracions 4.2 i 5.1 de l'Informe complementari.

- Respecte al sistema d'assentaments

e) Adequar al màxim possible el potencial de nous habitatges a les estimacions del PTP APiA: El PDU PS s’allunya de l’objectiu d’adequar l’habitatge potencial a la demanda prevista. Ens remetem a la consideració 4.1 de l'Informe complementari respecte la necessitat d’actuar en sòls urbans no consolidats o sectors de sòl urbanitzable sense planejament aprovat definitivament per tal d’adequar al màxim possible el potencial de nous habitatges a les estimacions del PTP APiA. Cal justificar la suficiència de les infraestructures ambientals existents i previstes per atendre les demandes derivades dels futurs creixements.

- Respecte a les infraestructures de mobilitat

f) Idoneïtat de les noves infraestructures d'interès comarcal: Pels casos del nou accés a Tírvia i la carretera Sorpe-Borén-Isil, caldria considerar com a alternativa preferent la millora dels accessos existents, atès que representa l’opció de menor impacte ambiental. Cal, a més, que la totalitat de les propostes d’infraestructures es representin com a reserva de traçat viari als plànols d'ordenació.

- Respecte les normes

g) Cal introduir els objectius ambientals del Pla al cos normatiu, ja sigui en les determinacions dels diferents sistemes en què s’estructura el PDU PS o en el títol sobre determinacions generals del Pla.

h) Algunes actuacions es troben dins d’espais naturals de protecció espacial i altres espais protegits (PEIN i Xarxa Natura 2000). Per tant, convé afegir que, o bé es suprimiran aquestes propostes, o bé la normativa haurà de deixar clar el seu caràcter indicatiu i s’hauran de supeditar a la planificació específica de cada espai. Aquest mateix criteri caldrà aplicar-lo a altres propostes del PDU PS que afectin espais naturals de protecció especial i altres espais protegits.

En relació al Parc territorial de Ribera, el PDU PS haurà de deixar clar que el desenvolupament dels usos i activitats quan travessin espais protegits es desenvoluparà d’acord amb la regulació específica d’aquests espais.

i) Pel que fa al sòl no urbanitzable, cal complementar específicament la normativa del PDU PS atenent les consideracions 3.1 i 3.2 de l'Informe complementari.

- Consideracions a l'ISA

l) Cal actualitzar els límits dels espais protegits, atenent la consideració d’aquest Informe.

m) A l'apartat 1.3.2 de l'ISA, eixos estratègics del Pla, cal obviar les estratègies pròpies del PTP APiA i centrar-se en les novetats que el PDU PS aporta.

n) Caldrà analitzar el grau de protecció dels hàbitats agrícoles i, en especial, del sòls agrícoles més aptes. L’anàlisi consistirà, bàsicament, en mostrar quina proporció d’aquests espais es troba protegida especialment, territorialment, en areals, en protecció preventiva ordinari o en protecció preventiva estratègic. L’anàlisi serà quantitatiu i recolzat amb representació cartogràfica.

o) L’ISA quantificarà i avaluarà les repercussions ambientals que es deriven del sobredimensionament d’habitatge potencial i recomanarà, si s’escau, mesures per un major ajustament a les necessitats previstes. En tot cas, l'ISA justificarà la suficiència de les infraestructures ambientals existents i previstes per atendre les demandes derivades dels futurs creixements.



p) L'ISA avaluarà l’alternativa de condicionament de les carreteres existents per les dues noves propostes del PDU PS i justificarà l’alternativa escollida.

q) Considerant que la instal·lació de camps de golf és una proposta pròpia del PDU PS, l'ISA analitzarà els impactes ambientals derivats de les propostes de nous camps de golf.

r) Caldrà incorporar un apartat de conclusions generals de l’avaluació on quedin explicitats els probables efectes significatius en el medi ambient derivats del pla, el grau de compliments dels objectius ambientals i, finalment, les conclusions generals sobre la idoneïtat ambiental del PDU PS.

La integració en la proposta d’ordenació de les esmentades consideracions ha de ser convenientment justificada en la valoració de la integració dels aspectes ambientals que, d’acord amb l’art. 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, ha d’efectuar la memòria ambiental del pla.

Conclusió:

En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar la Memòria de l’ordenació, la Normativa i els Plànols d’ordenació, recollint les prescripcions de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.

A-6b. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Cal tenir en compte la proposta presentada des del Departament de Medi Ambient i Habitatge de declarar Parc Nacional les següents zones: Montsant Serra del Rei (fitxa ampliació núm. 25), Cabanes, Mata (fitxa ampliació núm. 39), Colomers, Saboredo, Gerber i Cabanes (fitxa ampliació núm. 42).

Per una altra banda, es proposa declarar zona perifèrica de protecció diferents sectors; alguns d’ells suposen ampliació de zona perifèrica ja existent i altres corresponen a sectors nous: Planes de Son (fitxa ampliació núm. 9), Solà d’Espot (fitxa ampliació núm. 1), Escart (fitxa ampliació núm. 38), Llessuí, Caregue, Escart (fitxa ampliació núm. 11), Llessuí (fitxa ampliació núm. 41), Altars (fitxa ampliació núm. 31), Enviny (fitxa ampliació núm. 22).

Això suposa que aquestes àrees gaudeixen del regim preventiu urbanístic de l’art. 5 de la Llei 7/88, art. 18 de la Llei 12/85, art. 11 de la Llei 5/2007 i que la zona d’influència del PNAESM seria ampliada als municipis de Rialp, Llavorsí i Baix Pallars.

Cal afegir que, actualment, està en elaboració el Pla estratègic del Parc Natural, i donats els terminis d’aprovació del PDU PS, potser es podria incloure algunes de les seves directrius.

A) Document Pre-Catàleg de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge

En l’elaboració d’aquest catàleg s’aprecia una notable manca de documentació pel que fa a indret amb valor ecològic, primant el valor cultural o turístico-paisatgístic dels indrets. Dels elements que s’han inclós cal apuntar:

- La Borda de Salito és al municipi d’Esterri d’Àneu i no a la Guingueta d’Àneu.

- L’edifici de l’asserradora d’Espot es suposa que volen dir la Mola. El que ara es diu l’Asserradora d’Espot és un edifici relativament nou que no te cap valor patrimonial.

Com a mínim, dins d’aquest catàleg caldria afegir dins el punt 3, Elements o conjunts patrimonials:

- Pi d’Amitges (arbre monumental) t.m. Espot; Ermita de St. Maurici t.m. Espot; Cabana i Corral de Cabanieres (muntanya de Son) t.m. de l’Alt Àneu.

En el punt 5. Elements natural de valor patrimonial caldria afegir:

- L’estany de Sant Maurici i la Muntanya dels Encantats, t.m. Espot;



- la zona de Trescuro, amb el grau màxim de protecció dins de la zonificació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAIESM);

- Obaga de l’Escrita i carbonero, t.m. Espot, Zona d’Especial Interès ecològic i paisatgístic (PNAIESM);

- Serra del Rei, t.m. Sort, Zona d’Especial Interès ecològic i paisatgístic (PNAIESM);

- La Mata de València, les Valls de Cabanes i Gerber, t.m. Alt Àneu, totes elles dins la Zona d’Especial Interès ecològic i paisatgístic (PNAIESM).

Dins el punt 6, Itineraris Patrimonials caldria afegir:

- Itinerari Camins Vius, inclouria els camins 29, 36 i 37, a més els camins València d’Àneu-Son, València d’Àneu-Esterri d’Àneu, Esterri d’Àneu-Jou, Bosc de la Mata de València-Pas del Coro-Coll de Fogueruix-Espot, Son Pas del Coro, Espot Creu de l’Eixol, Creu de l’Eixol-Caregue, Caregue-Sorre-Llessuí, Llessuí-Coll del Triador.

- Itinerari Ruta de l’Isard: Espot-Prat de Pierró-Sant Maurici

- Itinerari Vall de Peguera: Espot-Estany Negre.

- Itinerari Pedal de Foc.

B) Document Memòria de l’ordenació

1. Sistema d’articulació territorial, regional i transfronterer

Dins de les connexions transfrontereres es troba a faltar el camí Portarró d’Espot, pas tradicional entre el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

Sistema d’espais oberts

- El PDU defineix les estacions d’esquí com a Sòl de protecció territorial. En els plànols d’ordenació inclou els límits del domini esquiable de les estacions de muntanya, segons el PEDM 2006-2011. El PEDM no ha estat informat pel PNAIESM, el límit que es recull s’interna dins els límits del Parc Nacional en la zona del Barranc del Gerber, la qual no és possible segons la legislació del Parc Nacional.

- S’hauria d’ajustar a la realitat el domini esquiable de l’estació d’Espot Esquí, molt menor al que reflecteixen els plànols. També el domini esquiable de les estacions de muntanya, segons el PEDM 2006-2011, a la zona d’Espot-Esquí s’hauria d’ajustar a la realitat actual.

- Dins de la delimitació dels senders paisatgístics en el PDU PS no s’ha consultat al Pla de Senders del PNAIESM, ni altres fonts.

Sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials

- No apareix el refugi del Gerdar, propietat de l’entitat municipal de Sorpe.

- El refugi de Saboredo és al terme municipal del Naut Aran, segons la darrera delimitació parcial entre els termes de l’Alt Àneu i el Naut Aran.

- En l’apartat Esplanades de Serveis es podria incloure els miradors de Fogueruix (t.m. de l’Alt Àneu) i el mirador de l’Estany (t.m. Espot).

- A l’apartat Equipaments-aparcaments s’hauria d’incloure l’aparcament del Prat de Pierró, a Espot, de 240 places.

Sistema d’infraestructures territorials

- A l’apartat Infraestructures del transport. Elements de la xarxa de transport públic, caldria anomenar el projecte de transport de circumval·lació al Parc Nacional en el que hi treballen el DPTOP i el DMAH.

- Infraestructures de telecomunicacions. Apareix al Port de Bonaigua, concretament a la Peülla, l’antena de telecomunicacions de l’empresa AMENA (actualment Orange) situada en un EIN, informat desfavorablement per l’organisme gestor.

Xarxa patrimoni i paisatge



- A l’apartat Xarxa d’equipaments del patrimoni Cultural: el nom oficial és Museu dels pastors de la Vall d’Assua, Llessuí. A Llavorsí hi ha la seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu (no nacional). Centre d’interpretació del Parc Nacional Espot. Hauria de posar: Centre d’interpretació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Espot.

- A l’apartat itineraris patrimonials caldria afegir:

_Itineraris Camins Vius (itinerari de circumval·lació del PNAIESM) inclouria els camins 29, 36 i 37, a més els camins València d’Àneu-Son, València d’Àneu-Esterri d’Àneu, Esterri d’Àneu-Jou, Bosc de la Mata de València-Pas del Coro-Coll de Fogueruix-Espot, Son Pas del Coro, Espot Creu de l’Eixol, Creu de l’Eixol-Caregue, Caregue-Sorre-Llessuí, Llessuí-Coll del Triador.

_Itinerari Ruta de l’Isard: Espot-Prat de Pierró-Sant Maurici

_Itinerari Vall de Peguera: Espot-Estany Negre.

_Itinerari Pedal de Foc.

c) Document Normativa

TÍTOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Capítol Primer

Article 20.2: afegir “sense prejudici de les competències normatives de les altres administracions implicades en la gestió dels espais oberts”.

Article 21.1: afegir “amb l’excepció dels plans especials de protecció i del plans rectors d’ús i gestió dels ENPEs, que no obstant integraran les indicacions genèriques del pla, si s’escau”

Article 21.2: val dir al respecte que, jurídicament, el seu contingut no permetria una gestió diferenciada dels ENPEs, ja que els informes preceptius tenen una consideració jurídica inferior a les normes superiors d’obligat compliment, a les quals s’haurien de subsumir.

Article 21.3: suprimir el paràgraf primer “…i amb les determinacions d’aquest pla”. Així mateix, introduir els conceptes de patrimoni natural, d’ecosistema i de biodiversitat en el llistat de finalitats.

Article 21.5: suprimir “…de qualsevol tipus” i afegir “amb l’excepció dels plans especials de protecció i dels plans rectors d’ús i gestió dels ENPEs”.

Capítol Segon

Article 23.2.a): afegir “... o als ENPEs”.

Article 23.4: afegir “…sense perjudici de les competències d’ altres administracions”.

Capítol Tercer

Article 29.1: afegir, després de “…fons de vall”, “aquestes mesures afectaran als trams de riu no compresos dins de la delimitació dels ENPEs; respecte als que hi estan compresos, s’estudiarà la conveniència d’incloure’ls dins del Parc Territorial de Ribera, o bé es buscaran formules de coordinació e nivell de la gestió”

Article 30.1: afegir “sense prejudici de l’informe preceptiu elaborat per l’ENPE, quan s’escaigui”.

Article 30.8: afegir “a excepció de quan ho determini l’autoritat ambiental”.

Article 31. Respecte a l’integralitat de la redacció de l’article, es proposa alternativament:

a) una nova redacció consensuada, que inclogui el disseny de la xarxa de senders del PNAP i dels criteris tècnics de la proposta de Pla d’ordenació de la circulació rodada del PNAESM (aprovades ambdues per la Junta Rectora del PNAESM).

b) fer constar que la tipologia de senders i camins rurals, i conseqüentment tota la normativa associada, tindrà efectes només a l’exterior dels ENPES.

Article 35: afegir després de “actualment en redacció”, “per part del DMAH”.

Capítol Quart



Article 42: afegir un subapartat 4, referit a les tanques ramaderes, en el sentit que han de garantir la permeabilitat per a la fauna no cinegètica, i altres consideracions ambientals.

Capítol Cinquè

Article 45.2.a): afegir “ i aquelles que donin servei a l’administració ambiental”.

Article 45.2f): afegir “i en tot cas seguint les condicions fixades en el corresponent informe preceptiu, si s’escauen”.

Article 48.5: afegir a la redacció de l’articulat:

a) la compatibilitat ambiental, determinada segons la normativa especifica que generi;

b) l’adequació a la planificació de l’espai quan es tracti de construccions dins d’un ENPE.

Article 49: aplicar les mateixes consideracions que a l’apartat anterior, i especificar que són vàlides també en els enclavats.

Capítol Sisè

Article 54: afegir les mateixes condicions especificades per a l’art. 48.

TÍTOL V SISTEMA D’EQUIPAMENTS TERRITORIALS

Capítol Tercer

Article 83.3: afegir “…sempre que sigui compatible amb l’ordenació d’usos de la normativa especifica de l’ENPE”.

Article 86: afegir que l’ubicació d’aquests equipaments a l’interior de l’ENPE es decidirà en funció dels criteris de gestió dels mateixos, definits en base al Pla Especial de Protecció, al pla rector d’ús i gestió, al pla d’ús públic, a las criteris ad hoc definits per l’òrgan gestor.

Article 87.3: afegir un nou subapartat a) amb el següent redactat: a) “les àrees d’acampada estable es situaran a l’exterior del sòl de protecció especial”; afegir subapartat 3b: “…si estan situades en enclavats dels ENPEs, caldrà un estudi d’impacte previ”. Eliminar el subapartat 4, o alternativament canviar el redactat de la Memòria d’Ordenació, seguint el criteri fixat al npu subapartat a).

Article 89.3: afegir “h) Redacció d’un Pla ambiental de l’estació, que s’haurà de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental”.

Capítol Quart

Article 90.3: afegir “…i informe preceptiu de l’òrgan gestor de l’ENPE, en cas de proposar-se una ubicació a l’interior del sòl de protecció especial; en aquest sentit, l’adequació a la normativa pròpia de l’ENPE es considerarà vinculant”.

TITOL VII XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

Articles 110, 111, 112, 113 i 118: caldria introduir referències al patrimoni natural i al patrimoni integral, segons la reflexió anteriorment efectuada.

ALTRES DISPOSICIONS

Disposicions transitòries

Tercera, 1, a): afegir “les tanques no han de ser permeables a la fauna no cinegètica” enlloc de g) a suprimir.

Disposicions addicionals

Segona, 1: afegir “…amb excepció dels ENPES”.

Si no es produeixin aquests canvis, l’informe serà desfavorable

Conclusió:



En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar la Memòria de l’ordenació, la Normativa, els Plànols d’ordenació i el pre-Catàleg de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, recollint les prescripcions del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

A-7. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Parc Natural de l’Alt Pirineu

TITOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Capítol Primer

Article .1.3.b: es fa referència als objectius del Pla de caràcter més ambientals. En aquest sentit, es proposa, alternativament:

-en el paràgraf “identificar els valors del paisatge…” introduir el concepte de patrimoni naltural, amb la diversitat d’ecosistemes i els valors geològics, florístics i faunístics com a elements a considerar i protegir.

-suprimir el paràgraf “ordenar les xarxes ambientals” considerant que l’ordenació dels ENPEs no és competència del DPTOP; alternativament mantenir la redacció pel que fa referència als sòls de valor agrícola, però suprimir la referència a la Xarxa Natura 200 i al PEIN; alternativament introduir “en coordinació amb els administracions competents (DMAH, DAR).

Capítol Segon

Article .7.1: afegir “sense prejudici de les competències normatives de les altres administracions implicades”.

Article 11: Introduir el concepte de patrimoni integral, comprenent també el patrimoni natural, i partint de la consideració de que el paisatge cultural (cultural landscape) és el resultat de l’acció humana sobre el medi natural, de la que el patrimoni cultural resultant n’és només una petita part. La importància d’aquesta precisació conceptual és notable, ja que d’ella se’n deriva no només una visió de conjunt diferent sobre el territori, sinó també una manera diferent d’enfocar la normativa.

Capítol 3

Articla 13: afegir “i en coordinació amb la resta d’administracions implicades.

Article 14: afegir un subapartat 4, amb la següent redacció: 4. Aquestes normes seran complementàries respecte les aprovades pels òrgans competents de gestió dels ENPEs, que desenvoluparan la seva normativa específica en el marc de les seves competències”.

Article 16: afegir “sense prejudici del disposat en l’art. 14.4”

TITOL II. SISTEMA D’ARTICULACIÓ TERRITORIAL, REGIONAL I TRANSFRONTERERA

Article 18.4: eliminar a partir de “aquests senders estan descrits…”; alternativament canviar el redactat de la Memòria, introduint en ella el contingut del Pla de Senderisme aprovat per la Junta Redactora del PNAP.

TITOL III. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Capítol Primer

Article 20.2: afegir “sense prejudici de les competències normatives de les altres administracions implicades en la gestió dels espais oberts”.

Article 21.1: afegir “amb l’excepció dels plans especials de protecció i del plans rectors d’ùs i gestió dels ENPEs, que no obstant integraran les indicacions genèriques del pla, si s’escau”.

Article 21.2: val dir al respecte que, jurídicament, el contingut d’aquest apartat no permetria una gestió diferenciada dels ENPEs, ja que els informes preceptius tenen una consideració jurídica inferior a les normes superiors d’obligat compliment, a les quals s’haurien de subsumir.



Article 21.3: suprimir el paràgraf primer “…i amb les determinacions d’aquest pla”. Així mateix, introduir els conceptes de patrimoni natural, d’ecosistema i de biodiversitat en el llistat de finalitats.

Article 21.5: suprimir “…de qualsevol tipus” i afegir “amb l’excepció dels plans especials de protecció i dels plans rectors d’ús i gestió dels ENPEs”.

Capítol Segon

Article 23.4: afegir “…sense perjudici de les competències d’ altres administracions”.

Capítol Tercer

Article 20.1: afegir, després de “…fons de vall”, “aquestes mesures afectaran als trams de riu no compresos dins de la delimitació dels ENPEs; respecte als que hi estan compresos, s’estudiarà la conveniència d’incloure’ls dins del Parc Territorial De Ribera, o bé es buscaran formules de coordinació e nivell de la gestió”

Article 30.1: afegir “sense prejudici de l’informe preceptiu elaborat per l’ENPE, quan s’escaigui”.

Article 30.8: afegir “a excepció de quan ho determini l’autoritat ambiental”.

Article 31: Respecte a l’integralitat de la redacció de l’article, es proposa alternativament:

a) una nova redacció consensuada, que inclogui el disseny de la xarxa de senders del PNAP i dels criteris tècnics de la proposta de Pla d’ordenació de la circulació rodada del PNAP (aprovades ambdues per la Junta Rectora del PNAP).

b) fer constar que la tipologia de senders i camins rurals, i conseqüentment tota la normativa associada, tindrà efectes només a l’exterior dels ENPES.

Article 35: afegir després de “actualment en redacció”, “per part del DMAH”.

Capítol Quart

Article 42: afegir un subapartat 4, referit a les tanques ramaderes, en el sentit que han de garantir la permeabilitat per a la fauna no cinegètica, i altres consideracions ambientals.

Capítol Cinquè

Article 45.2.a): afegir “ i aquelles que donin servei a l’administració ambiental”.

Article 45.2f): afegir “i en tot cas seguint les condicions fixades en el corresponent informe preceptiu, si s’escauen”.

Article 48.5: afegir a la redacció de l’articulat:

a) la compatibilitat ambiental, determinada segons la normativa especifica que generi;

b) l’adequació a la planificació de l’espai quan es tracti de construccions dins d’un ENPE.

Article 49: aplicar les mateixes consideracions que a l’apartat anterior, i especificar que són vàlides també en els enclavats.

Capítol Sisè

Article 54: afegir les mateixes condicions especificades per a l’art.48.

TITOL IV. SISTEMA D’ASSENTAMENTS

Capítol Segon

Article 67.2: Eliminar del llistat:

Alins: Besan (no justificada suficientment la seva necessitat, contradictori amb els principis general del PDU-PS)

Lladorre: Bordes de Noarre (no es tracta d’un assentament permanent, sinó d’un conjunt de bordes)

Sort: Pernui (no justificada suficientment la seva necessitat, a més té un greu problema d’accés, difícil de resoldre i molt costós, que condiciona la viabilitat del nucli).



Capítol Cinqué

Article 79.3: afegir “…i es tindrà en compte específicament la immediata proximitat a l’ENPE de la Torrassa (PNAP, XN 2000)”.

TITOL V. SISTEMA D’EQUIPAMENTS TERRITORIALS

Capítol Tercer

Article 83.3: afegir “…sempre que sigui compatible amb l’ordenació d’usos de la normativa especifica de l’ENPE”.

Article 86: afegir que l’ubicació d’aquests equipaments a l’interior de l’ENPE es decidirà en funció dels criteris de gestió dels mateixos, definits en base al Pla Especial de Protecció, al pla rector d’ús i gestió, al pla d’ùs públic, a las criteris ad hoc definits per l’òrgan gestor.

Article 87.3: afegir un nou subapartat a) amb el següent redactat: a) “les àrees d’acampada estable es situaran a l’exterior del sòl de protecció especial”; afegir subapartat 3b: “…si estan situades en enclavats dels ENPEs, caldrà un estudi d’impacte previ”. Eliminar el subapartat 4, o alternativament canviar el redactat de la Memòria d’Ordenació, seguint el criteri fixat al npu subapartat a).

Article 89.3: afegir “h) Redacció d’un Pla ambiental de l’estació, que s’haurà de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental”.

Capítol Quart

Article 90.3: afegir “…i informe preceptiu de l’òrgan gestor de l’ENPE, en cas de proposar-se una ubicació a l’interior del sòl de protecció especial; en aquest sentit, l’adequació a la normativa pròpia de l’ENPE es considerarà vinculant”.

Article 91.2: suprimir o canviar, alternativament, el text de la memòria d’ordenació a que es fa referència.



Article 93.4: coordinar amb el redactat final de l’art. 29 del Capitol III, Títol III, de la present normativa.


TITOL VII XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

Articles 110, 111, 112, 113 i 118: caldria introduir referències al patrimoni natural i al patrimoni integral, segons la reflexió anteriorment efectuada.

Article 117, apartat 2: Suprimir o modificar, en funció dels criteris expressats anteriorment.

ALTRES DISPOSICIONS

Disposicions transitòries

Tercera, 1, a): afegir “les tanques no han de ser permeables a la fauna no cinegètica” enlloc de g) a suprimir.

Disposicions addicionals

Segona, 1: afegir “…amb excepció dels ENPES”.

En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar la Memòria de l’ordenació, la Normativa, els Plànols d’ordenació i el pre-Catàleg de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, recollint les prescripcions del Parc Natural de l’Alt Pirineu. *Veure apartat c) en els advertiments que es fan en el capítol 5 d’aquest informe!



Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Secretaria de Mobilitat. Programa per a la Mobilitat i Grans Infraestructures


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà no suposa nova classificació de sòl urbà o urbanitzable i, per tant, no requereix informe sobre mobilitat generada.

Conclusió:


Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya


Informen positivament ja que no afecta als terrenys en explotació de FGC. Cal adreçar-se a la Direcció de Transports Terrestres per tal de consensuar les propostes de perllongament de la línia Lleida-La Pobla de Segur.

Conclusió:


Ministeri de Foment. Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya


S’informa favorablement el PDU PS, amb les següents consideracions:

- L’única carretera de titularitat estatal és la N-260.

- Per al desenvolupament del planejament urbanístic del PDU PS cal aplicar les disposicions de la legislació reguladora de les carreteres de la xarxa de l’Estat.

- Les referències que fa el PDU a la variant de la N-260 al seu pas per Gerri de La Sal es corresponen als estudis que està fent aquesta Unitat de Carreteres.

- Cal tenir en compte que la variant prevista a Sort afecta a la N-260 i a la C-13.

Conclusió:


INFORME D’AL·LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA 4. SÍNTESI DE LES AL·LEGACIONS EFECTUADES


4. SÍNTESI DE LES AL·LEGACIONS EFECTUADES.

AL·LEGACIONS GENERALS

Sobre la participació del territori en la elaboració del Pla

Interessats: Consell Comarcal del Pallars Sobirà (B-001b) / Ajuntament d’Alins (B-002) / Ajuntament de Rialp (B-012)

En l’al·legació presentada es manifesta, de forma resumida, el següent (veure la literalitat en l’expedient corresponent):

A la vista del contingut de l’annex sobre participació ciutadana resulta que no s’ha aprovat ni publicat cap programa per facilitar la participació dels ciutadans en el procés de formulació del PDU; no s’ha redactat ni publicat cap avanç de planejament del Pla que hagi permès als ciutadans fer suggeriments o alternatives; no s’han valorat expressament en l’acord d’aprovació inicial cap suggeriment o alternativa que haguessin pogut variar els criteris i solucions del Pla. Per això es demana que es retiri el Pla director i, conseqüentment:

a) es faci un programa de participació ciutadana conforme l’art. 22 del RDL, en el qual es disposi expressament la informació i participació a tots els ajuntaments, un per un;

b) en base a l’avanç del Pla que es faci, que tots els ciutadans del Pallars Sobirà puguin plantejar els seus suggeriments o alternatives, que hauran de ser expressament rebutjades o recollides pel Departament.

Valoració de l’al·legació:

a) D’acord amb l’article 105 del RLU, l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana tant sòls és obligatòria en el cas de formulació o revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal.

Malgrat això, els treballs de redacció del Pla director del Pallars Sobirà han contemplat la participació del territori en la confecció del document, per tal de donar prioritat a la informació que la població pugui oferir sobre el potencial de la comarca, l’estat del seu planejament municipal, les seves problemàtiques, les principals expectatives o projectes, etc. Els objectius del procés de participació han estat:

• Afavorir processos democràtics de participació, per a tots els habitants de la comarca.

• Establir un procés de participació entorn la redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

• Difondre el procés del PDU per tal de garantir la participació activa de la població que viu i gaudeix del Pallars Sobirà.

• Vinculació dels procés de participació en la redacció del PDU.

• Provocar que l’ordenació territorial i urbanística estigui dirigida a la recerca del benestar de la societat fruit de la participació i el consens ciutadà.

• Informar i formar als habitants del territori (tots els sectors i agents) del significat de les diferents figures de planejament que afecten el creixement de la comarca i de l’estat actual del seu municipi.

• Donar a conèixer d’altres models de creixement que no estan basats en la sobreexplotació del territori i que garanteixen el benestar comú dels habitants del territori.



Des d’abril fins a desembre del 2005, s’ha desenvolupat un procés participatiu força publicitat. La metodologia seguida va ser la següent:

• 1a. Fase. Campanya de comunicació i difusió del Procés de Participació del Pla director urbanístic (del 25 d’abril al 30 d’octubre de 2005). La campanya de difusió, es va centrar en dos àmbits diferents per a la difusió del projecte: difusió interna municipal i comarcal i difusió externa a la comarca.

• 2a. Fase. Presentació del Procés de Participació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà (del 25 al 30 d’abril de 2005) amb l’objectiu de legitimar aquest procés de participació davant els habitants de la comarca, per fomentar la participació.

• 3a. Fase. Accions formatives d’urbanisme. A càrrec de Enrique Vicente Añanos - Secretari de l’Ajuntament de Tremp i expert en urbanisme (del 2 al 13 de maig de 2005). Adquirir una formació prèvia davant del procés per tal que els futurs participants puguin tenir els coneixements per formular qüestions i propostes correctes per la millora del futur document del Pla director.

• 4a. Fase. Campanya de difusió als habitants del territori (del 25 – 30 d’abril fins al 16 de maig de 2005)

• 5a. Fase. Reflexionar sobre el document del PDU. Període de lectura i reflexió sobre la documentació lliurada (del 16 al 30 de maig de 2005).

• 6a. Fase. Taules de participació del PDU del Pallars Sobirà (del 2 de juny al 7 de juliol de 2005). Les propostes resultants de cada sessió es presentaven a la següent taula de participació, portant a terme el mateix procés. A aquestes primeres aportacions s’hi afegien les que sorgirien de la nova sessió, procedint a la votació i debat de totes les propostes; i així successivament en les sessions posteriors.

b) D’acord amb l’article 81 del TRLU sobre la tramitació dels plans directors, els ajuntaments afectats han de ser consultats al respecte dels objectius i els propòsits generals de la iniciativa abans de l’aprovació inicial, per el termini d’un mes.

En data 12 de juliol de 2005 la Secretaria de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va enviar a tots els ajuntaments del Pallars Sobirà el document anomenat Objectius i propòsits generals de la iniciativa, perquè aquests presentessin comentaris i suggeriments.

En aquest document ja es plantejaven els temes clau de la diagnosi territorial, i les directrius de l’estructura propositiva per l’ordenació territorial.

Abans i després de la presentació d’aquest document l’equip redactor ha participat en les sessions d’explicació i debat sobre els treballs del Pla que s’han realitzat amb els representants polítics del territori, així com en sessions amb entitats del territori i persones interessades.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa DESESTIMAR l’al·legació presentada.

Interessats: Ajuntament de Vall de Cardós (B-016) / Ajuntament de Lladorre (B-010a)


La vinculació que exerceix un Pla d’ordenació territorial sobre el planejament urbanístic local es compensaria mitjançant la necessària participació de les entitats afectades pel Pla en els procediments d’elaboració i aprovació de la normativa que defineix un model territorial del que formen part. S’ha de produir, per tant, una actuació coordinada de diferents Administracions Públiques i cercar fórmules de cooperació. En aquest sentit s’entén que no es fa efectiva la participació en l’elaboració del planejament territorial amb sessions informatives puntuals, sinó que s’ha de conformar un tipus de planejament “negociat” amb els ens locals.


Ídem a l’anterior.



Conclusió:


Interessats: Plataforma Pallars Viu (C-111) / Pirinaigua (C-107) / Núria Borniquer (C-106) / Rurbans (C-109) / Muntanya Viva (C-110)


Sol·licita que un cop finalitzada la informació pública de l’aprovació inicial, s’obri un nou període informatiu de revisió abans de l’aprovació provisional.


El mes de desembre de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va acordar prorrogar el termini del tràmit d’informació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà i del seu informe ambiental als ens locals compresos en el seu àmbit fins el 7 de gener de 2008.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada.

Sobre la necessitat d’adaptació del Pla a la Llei estatal del sòl 8/2007



La Llei 8/2007 de sòl preveu només dos tipus de sòl: l’urbanitzat i el rural. Deixa de tenir sentit el que es disposa als Capítols I, II i III del Títol IV “Sistema d’assentaments”, donat que els mateixos estan pensats i configurats en base a les situacions anteriors del sòl. D’altra banda les valoracions i supòsits indemnitzatoris per causa d’alteració de les normes urbanístiques han variat substancialment a partir de l’entrada en vigor de la dita llei. El que ha de ser rellevant és que arreu de la Comarca, i sense excepcions, es compleixin les previsions de creixement del Pla territorial parcial. Donada cabdal importància als canvis que es poden originar com a conseqüència de l’aplicació de la Llei 8/2007, convé retirar el Pla director a fi d’adaptar-lo a la Llei.


El Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística ha adaptat l’ordenament jurídic urbanístic català (constituït pel Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i el Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol) al nou marc estatal establert per la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl.

El Decret Llei 1/2007 ha introduït aquells ajustos, de fons o terminològics, necessaris per a restablir la interrelació i la coherència entre ambdós sistemes normatius, de forma que no hi hagi cap situació d’incertesa jurídica en una matèria de tanta transcendència social i econòmica com l’urbanisme.

Al Pla director urbanístic del Pallars Sobirà li és d’aplicació tot allò que preveu l’ordenament jurídic urbanístic català (inclòs el DL 1/2007) i, per tant, no li cal cap adaptació ni cap nova aprovació inicial.

Conclusió:




Interessats: Ajuntament d’Esterri de Cardós (B-006a)


Tenint en compte que el Pla director ha estat aprovat inicialment quan ja estava en vigor la nova Llei del sòl estatal però no estava encara en vigor el Decret Llei que adapta la legislació urbanística catalana a aquesta Llei estatal, es considera que no es supera a la comarca la situació d’incertesa jurídica. Les matèries que han resultat canviades són moltes, entre d’altres:

- s’ha establert un nou sistema de valoració del sòl, que es fonamenta en la situació real del sòl (sòl rural o urbanitzat);

- es planteja la incorporació dels requeriments d’un desenvolupament urbanístic sostenible;

- s’introdueix la promoció d’àrees residencial estratègiques (ARE) per garantir el dret de la ciutadania de gaudir d’un habitatge digne, adequat i accessible;

- es modifica la previsió de cessió de sòl amb aprofitament a l’administració sense càrregues d’urbanització;

- incorpora modificacions en la regularització del dret d’iniciativa i consulta dels particulars, els deures de la propietat en sòl no urbanitzable, els requeriments de publicitat en els processos de planejament i gestió urbanística;

- estableix les equivalències terminològiques o les precisions conceptuals que permeten interrelacionar correctament ambdós sistemes normatius, la Llei estatal i la legislació urbanística catalana.

Entenem que cal una adaptació del Pla director al nou marc legal i una nova aprovació inicial.



Conclusió:


Sobre les competències del Pla director urbanístic envers el planejament urbanístic municipal



Es planteja el problema jurídic de l’excés regulatiu del Pla director en matèria urbanística.


D’acord amb el que fixa l’article 2 de la Normativa del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà aprovat inicialment, aquest s’ha formulat:

"a l’empara del que preveu l’article 55.1 del TRLU i d’acord amb el que disposa l’article 56 del mateix cos legal i demés legislació urbanística que li és d’aplicació. Així mateix, aquest Pla s’ha redactat d’acord amb la legislació sectorial vigent per raó de la matèria que es tracta.

El Pla conté les determinacions i la documentació que es precisa en l’article 63 del RLU.

D’acord amb el que estableix l’article 56.1 del TRLU, aquest Pla concreta les estratègies establertes pel planejament territorial vigent, en aquest cas el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (des d’ara PTP APiA), aprovat definitivament pel Govern de Catalunya el 25 de juliol de 2006."

Conclusió:




Interessats: Ajuntament de Rialp (B-012)


D’acord amb l’art. 53.1 TRLU, als plans directors urbanístics els correspon fixar “les directrius per coordinar l’ordenació d’un territori d’abast supramunicipal”. La normativa legal al respecte parla de “coordinació” i no “d’imposició”.

El PDU PS no pot reclassificar o requalificar el sòl com es pretén en aquest cas.

El PDU programa sota criteris absolutament intervencionistes i desprograma tota iniciativa privada de creixement i assentament, ni tan sols ajuda el creixement sostenible.


D’acord amb el que fixa l’article 63 del RLU, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix directrius i/o determinacions sobre cada un dels sis sistemes territorials sobre els que articula les seves propostes. Les directrius establertes han de ser precisades pels documents de planejament general o derivat, en canvi, les determinacions del Pla són vinculants.

Cal remarcar que el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà no desclassifica sòl. El que fa és establir que cal l’adaptació del planejament municipal a les determinacions del Pla, d’acord amb l’art. 63.4 del RLU.

Conclusió:




El Pla incompleix preceptes de caràcter general de la Ley del Suelo, del Text Refós de la Llei d’urbanisme, del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i de la Llei del Paisatge.


D’acord amb el que estableix l’article 56.1 del TRLU, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà concreta les estratègies establertes pel planejament territorial vigent, en aquest cas el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (des d’ara PTP APiA), aprovat definitivament pel Govern de Catalunya el 25 de juliol de 2006.

Conclusió:


Interessats: Ajuntament de Sort (B-014a)


Es sol·licita sigui introduït un major grau de flexibilitat pel desenvolupament ulterior del planejament general, atès el principi d’autonomia municipal i la imprecisió de les Directrius i Determinacions i l’escala d’aplicació del PDU PS.




El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix directrius i/o determinacions sobre cada un dels sis sistemes territorials sobre els que articula les seves propostes. Les directrius establertes han de ser precisades pels documents de planejament general o derivat, en canvi, les determinacions del Pla són vinculants.

Conclusió:


Sobre el model que proposa el Pla director urbanístic

Interessats: Ajuntament de Sort (B-014a_05)


Es proposa siguin concretades mesures per tal de desenvolupar els aspectes referits a: ordenació del forest, agro-paisatge, activitat econòmica.

Atès que el PDU determina el foment de l’ús turístic com a generador fonamental d’activitat econòmica, es proposa de considerar l’espai rural productiu, incentivant les activitats agroalimentàries, com a elements generadors d’activitats econòmiques en compatibilitat amb la conservació del paisatge.

Es considera que un model de desenvolupament en el Pirineu basat principalment en el turisme hoteler presenta moltes problemàtiques. És un model basat en la descripció de determinades problemàtiques associades a la segona residència i, per tant, a partir de la negativitat. Es considera, en canvi, que la promoció d’habitatges té aspectes positius i, per això, es proposa tenir en compte altres alternatives possibles, com: remetre al planejament municipal general i derivat la ubicació concreta d’ús hoteler; fixar una ràtio plaça hotelera/habitatge secundari turístic i no un sostre ja quantificat obligatòriament destinat a usos turístics; estimular la construcció d’hotels donant un coeficient d’edificabilitat addicional al sòl destinat a aquest ús respecte l’habitatge.


En el marc de la redacció del Pla director urbanístic i, en desplegament de les propostes de planejament de rang superior, s’ha considerat convenient obrir l’Agenda per al desenvolupament territorial que llista i posa ordre en les agendes respectives de les administracions competents en la governabilitat del territori per a llur servei i eficiència en l’aplicació del principi de subsidiarietat per a la millora de la qualitat del territori i dels qui l’habiten.

L’Agenda és el document que incorpora les recomanacions interessants per orientar el desenvolupament humà, social i territorial de la comarca, que no poden abordar-se o resoldre’s solament des del planejament urbanístic i territorial, és a dir en aquelles disposicions que no venen regulades per la legislació urbanística i/o territorial, en el ben entès que tot allò que correspon la regulació del sòl, sigui en règim urbanístic o en qualificació urbanística queda incorporat en els documents de planejament urbanístic, i en conseqüència en el document del present Pla director urbanístic.

Fruit de les preocupacions, demandes, interessos, i propostes manifestades per les persones del territori en les sessions de participació pública del Pla director urbanístic, l’Agenda pretén ser el document que estructura els programes de treball per canalitzar els esforços públics i privats per a la millora de les condicions en el territori. Per tal d’iniciar l’Agenda es proposen els següents programes de treball:

• 1. Ordenació del forest, gestió forestal sostenible.

• 2. Agro-paisatge, gestió del territori protegit a través de l’agricultura.

• 3. Xarxa de transport, gestió de la mobilitat i transport públic comarcal.

• 4. Turisme, patrimoni i medi ambient, gestió del turisme comarcal.



• 5. Treball, activitats econòmiques, i sectors empresarials, foment del desenvolupament econòmic.

• 6. Pla director d’infraestructures i d’ordenació ambiental de telecomunicació i de les instal·lacions de radiocomunicació.

Per cadascun d’aquests programes es determinaran, per part dels agents competents, les característiques de l’estat de l’art, els reptes, i sistemes indicatius per orientar les propostes concretes que determinaran les ‘orientacions’ per polítiques pel desenvolupament territorial, i les ‘directrius’ i ‘accions’ per a la seva implementació amb efectes urbanístics i territorials.

Conclusió:




En contra del que proposen els planejaments vigents, redueix dràsticament el nombre d’habitatges previst pels planejaments municipals. I això sense plantejar alternatives viables i realistes de sostenibilitat econòmica.


La sostenibilitat econòmica del Pallars Sobirà no ha de dependre, únicament ,del nombre d’habitatges.

Davant de la constatació de l’existència d’un sobredimensionat de sòl d’extensió en el conjunt de la comarca, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà ha analitzat la localització de les previsions de sòl urbanitzable desproporcionades, excessives o mal situades, i ha determinat la desclassificació o modificació d’aquelles que no s’ajusten a les directrius establertes per la Llei d’urbanisme i a les directrius del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

El Pla determina la modificació dels usos, intensitats, gestió i / o ubicació dels sòls lliures d’alguns sectors de sòl urbanitzable sense planejament aprovat. Aquesta determinació comporta la proposta de desclassificació de sòls urbanitzables però, també, la modificació d’ús de 20,36 Ha de sòl urbanitzable (es proposa la seva reconversió cap a àrees d’activitat econòmica supramunicipal, nuclis d’infraestructures ambientals o usos hotelers).

El Pla, mitjançant la cooperació plurimunicipal, facilita el marc d’acords perquè la política sobre habitatge tingui previsions, acords i concreccions plirimunicipals.

Conclusió:


Interessats: Ajuntament de Lladorre (B-010b)


Es considera que el Pla no té en compte els problemes econòmics del Pallars, on ha desaparegut tota l’activitat econòmica del sector primari, el sector secundari ha vist la desaparició de nombrosos llocs de treball des de que va aparèixer l’automatització de les centrals hidroelèctriques; i el terciari està en crisi constant.

Per això, s’ha de tenir en compte el parer de les institucions, agents econòmics i socials, amb anterioritat a l’aprovació del Pla en la recerca d’un futur millor per a la comarca.




Aquestes són declaracions legítimes que han de servir per les polítiques comarcals. Ara be, la seva concreció en el Pla director no és competencialment pertinent, en quant aquest és un document urbanístic.

Conclusió:


Interessats: Miquel Mestre (C-047)


Revisat el PDU PS, al·lega que:

a) la fase de participació ciutadana va ser insuficient;

b) cal afegir més edificis al llistat de patrimoni històric; cal protegir el congost del Cargol i les Lloseres, afegint-los a la llista d’espais amb cert interès natural i paisatgístic;

c) no s’hauria de desqualificar una sèrie de terrenys amb qualificació d’urbanitzable o urbà, com en el cas del municipi de Rialp;

d) cal no permetre la construcció d’edificis plurifamiliars als pobles;

e) cal compensar els propietaris dels espais en el nucli d’Esterri qualificats com sòl rústic envoltat de sòl urbà;

f) cal garantir l’estabilitat de la població;

g) cal poder preveure la construcció de plantes fotovoltaiques o altres tipus d’energies alternatives;

h) cal delimitar com a nuclis amb possibilitats de recuperació els nuclis abandonats que encara tenen edificis en peu;

i) cal preveure zones d’aparcaments i altres equipaments en els nuclis;

j) cal preveure on implantar granges.


a) Els treballs de redacció del Pla director del Pallars Sobirà han contemplat la participació del territori en la confecció del document, per tal de donar prioritat a la informació que la població pugui oferir sobre el potencial de la comarca, l’estat del seu planejament municipal, les seves problemàtiques, les principals expectatives o projectes, etc. Els objectius del procés de participació han estat:

• Afavorir processos democràtics de participació, per a tots els habitants de la comarca.

• Establir un procés de participació entorn la redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

• Difondre el procés del PDU per tal de garantir la participació activa de la població que viu i gaudeix del Pallars Sobirà.

• Vinculació dels procés de participació en la redacció del PDU.

• Normativa urbanística supramunicipal que controli els actuals nivells de creixement.

• Provocar que l’ordenació territorial i urbanística estigui dirigida a la recerca del benestar de la societat fruit de la participació i el consens ciutadà.

• Informar i formar als habitants del territori (tots els sectors i agents) del significat de les diferents figures de planejament que afecten el creixement de la comarca i de l’estat actual del seu municipi.

• Donar a conèixer d’altres models de creixement que no estan basats en la sobreexplotació del territori i que garanteixen el benestar comú dels habitants del territori.

Amb caràcter previ, des d’abril fins a desembre del 2005, s’ha desenvolupat un procés participatiu. La metodologia seguida va ser la següent:



• 1a. Fase. Campanya de comunicació i difusió del Procés de Participació del Pla director urbanístic (del 25 d’abril al 30 d’octubre de 2005). La campanya de difusió, es va centrar en dos àmbits diferents per a la difusió del projecte: difusió interna municipal i comarcal i difusió externa a la comarca.

• 2a. Fase. Presentació del Procés de Participació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà (del 25 al 30 d’abril de 2005) amb l’objectiu de legitimar aquest procés de participació davant els habitants de la comarca, per fomentar la participació.

• 3a. Fase. Accions formatives d’urbanisme. A càrrec de Enrique Vicente Añanos - Secretari de l’Ajuntament de Tremp i expert en urbanisme (del 2 al 13 de maig de 2005). Adquirir una formació prèvia davant del procés per tal que els futurs participants puguin tenir els coneixements per formular qüestions i propostes correctes per la millora del futur document del Pla director.

• 4a. Fase. Campanya de difusió als habitants del territori (del 25 – 30 d’abril fins al 16 de maig de 2005)

• 5a. Fase. Reflexionar sobre el document del PDU. Període de lectura i reflexió sobre la documentació lliurada (del 16 al 30 de maig de 2005).

• 6a. Fase. Taules de participació del PDU del Pallars Sobirà (del 2 de juny al 7 de juliol de 2005). Les propostes resultants de cada sessió es presentaven a la següent taula de participació, portant a terme el mateix procés. A aquestes primeres aportacions s’hi afegien les que sorgirien de la nova sessió, procedint a la votació i debat de totes les propostes; i així successivament en les sessions posteriors.

b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix com a fonamental la catalogació dels elements o edificacions que, per llur especial interès històric, tradicional i/o paisatgístic cal preservar o recuperar.

Amb aquesta finalitat incorpora un Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà que, sense ser exhaustiu, vol servir de referent als futurs catàlegs de béns a protegir que han de formar part dels plans urbanístics municipals i establir directrius sobre els criteris de catalogació i sobre el seu contingut documental.

L’objecte del Pre-catàleg és reunir, en un únic document, tots els catàlegs, inventaris i estudis que posin en valor elements històrics, artístics o etnològics de l’àmbit del Pallars Sobirà. Per aquest motiu, es considera oportú la incorporació de nous elements que puguin actualitzar i/o completar aquest Pre-catàleg.

c) Davant de la constatació de l’existència d’un sobredimensionat de sòl d’extensió en el conjunt de la comarca, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà ha analitzat la localització de les previsions de sòl urbanitzable desproporcionades, excessives o mal situades, i ha determinat la desclassificació o modificació d’aquelles que no s’ajusten a les directrius establertes per la Llei d’urbanisme i a les directrius del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

d) Aquesta és una determinació que correspon al planejament general municipal.

e) Aquestes qüestions de gestió, si legalment són procedents, correspon al planejament general precisar-ho.

f) Estant d’acord i estant en l’esperit del Pla director, aquesta qüestió no és de la seva competència.

g) El Pla no afegeix cap impediment als establerts en el marc legal vigent.

h) El Pla ja estableix una directriu al respecte per als nuclis que, en el moment de la seva redacció, es troben deshabitats i que considera que la seva recuperació és positiva per a la consolidació de la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà. Per a aquests nuclis es possibilita la seva recuperació mitjançant la delimitació d’un sector que incorpori la totalitat del nucli i fixi els deures dels propietaris del sòl inclòs

i) El Pla director ja ho preveu.

j) En la quasi totalitat del sòl no urbanitzable, el Pla no afegeix cap impediment als establerts en el marc legal vigent. Únicament restringueix la seva contrucció en el sòl delimitat com a areal entorn del nucli.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada, en tant que hi ha temes que ja es consideren tractats pel Pla director.



Interessats: Lluís Tor (C-078a)


Proposa que:

a) els monuments o conjunts històrics tinguin un entorn de protecció amb un radi mínim de 100 metres;

b) en nou sòl urbanitzable les noves construccions se separin, com a mínim, 100 metres de les lleres dels rius, rieres i barrancs;

c) es puguin reconstruir amb els seus límits originals les antigues edificacions desaparegudes dintre del casc urbà;

d) no es pugui fer més d’un 10% de nous habitatges, de cop, en el sòl urbanitzable;

e) que el màxim d’habitatges/hectàrea sigui de 20.


a) No es pot designar genèricament. Hauran de ser les figures de protecció establertes per la legislació sectorial vigent les que ho delimitin amb precisió.

b) La legislació sectorial vigent ja estableix les zones d’afecció i policia oportunes.

c) Aquesta és una determinació que correspon al planejament general municipal.

d) El Pla preveu que en aquells nuclis en què el planejament aprovat prevegi extensions superiors a les que resultarien de l’aplicació de les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA, el sòl d’extensió en execució no sobrepassarà, en cap moment, la superfície equivalent al 50% del sòl urbà consolidat o urbanitzat del nucli en el moment de l’aprovació definitiva d’aquest Pla director.

e) Aquesta és una determinació que correspon al planejament general municipal.

Conclusió:


Interessats: Jordi Carrera (C-026)


Proposa:

a) fer una altra classificació o categoria de vials ("camins de l’ànima") pel seu valor cultural, històric; preveure una xarxa de camins de poble per anar a peu pel Pallars sense haver de baixar i fer enllaços entre els vells si cal; marcar els llocs de les morts del 36 i del 38, fer-los cementeris del record;

b) preservar el sòl agrícola, veure l’habitatge com quelcom per viure i no financer; salvar el Camp d’Esterri com valor agrícola i paisatgístic;

c) estudiar i regular passadissos i equipaments de servei públic de titularitat de la Generalitat o Comarcals o de la Diputació.


a) Més enllà dels corredors de mobilitat principal, el Pla director urbanístic reconeix i valora el paper dels senders i connexions històriques, tant pel funcionament i valor d’altres temps, com pel potencial actual i futur dins la xarxa de comunicacions pallaresa.

El Pla director considera elements territorials bàsics del sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà la xarxa de senders i camins rurals. El Pla identifica en els seus plànols d’ordenació els següents tipus de senders i camins rurals: grans recorreguts, senders paisatgístics; vies verdes; i camins ramaders.



També reconeix, dins de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, els Itineraris patrimonials. La seva funció és relligar el territori i el patrimoni. Més enllà dels elements estàtics, permeten de descobrir la comarca com una realitat plural i col·lectiva, oberta a d’altres realitats pirinenques. Es poden considerar com les portes del Pallars sobre les quals, de segur, s’hauria d’intervenir a nivell d’adequació de vials i de senyalització d’una manera prioritària.

b) El PDU PS considera que cal reservar els plans de Salito i de Santa Maria per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per alguna infraestructura, àrea d’activitat econòmica supramunicipal o equipament d’elevat rendiment turístic, desestimant l’emplaçament d’altres activitats i l’extensió urbana residencial.

c) No acavem d’entendre el sentit de la proposta.

Conclusió:


Sobre temes varis

Interessats: DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (C-028)


Sol·licita que es tingui l’associació por compareguda i interessada a l’expedient administratiu del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.


No hi ha res a valorar.

Conclusió:


Interessats: Antonio Llauet (C-042)


Demana que es respecti la resolució que va emetre la Generalitat de Catalunya amb data 1 de març de 1984 en relació al recurs d’alçada interposada pel seu pare.


No s’aporta cap informació respecte a la demanda concreta.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es manifesta que NO ES POT VALORAR DE FORMA ADEQUADA l’al·legació presentada.

Interessats: Consell Comarcal del Pallars Sobirà (B-001c)


a) l’ampliació dels terminis d’informació pública del PDU PS;



b) la contractació d’urbanistes especialitzats per tal que assessorin els ajuntaments i el Consell Comarcal sobre el contingut i l’abast del Pla;

c) que el Pla contingui mesures en els següents àmbits:

I. mesures correctores de la inundabilitat,

II. calendari d’infraestructures bàsiques a construir,

III. millora de les telecomunicacions,

IV. transport elèctric,

V. transport públic,

VI. menor vinculació dels POUM al PDU PS,

VII. Pla de rehabilitació de nuclis, Pla de barris per al Pallars Sobirà.


a) El mes de desembre de 2007 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va acordar prorrogar el termini del tràmit d’informació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà i del seu informe ambiental als ens locals compresos en el seu àmbit fins el 7 de gener de 2008.

b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà ja proposa la redacció d’un Programa d’informació del Pla que contempla la creació, si s’escau, de l’Oficina de gestió del Pla director urbanístic.

c) El Pla director urbanístic ja estableix directrius i/o determinacions sobre cada un dels sis sistemes territorials definits: sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera; sistema d’espais oberts; sistema d’assentaments; sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials; sistema d’infraestructures territorials; i xarxa patrimonial i del paisatge. Afegeix,també, una sèrie de Plans i Programes i una Agenda de desenvolupament territorial que incideixin en aquells temes que no són competència del propi Pla director.

Conclusió:



Es tracta dels suggeriments formulats en relació al Pla territorial parcial d’Alt Pirineu i Aran (agost 2005). En l’al·legació presentada es manifesta, de forma resumida, el següent (veure la literalitat en l’expedient corresponent):

1. Reconèixer com a nuclis històrics: La Bastida, Castellviny, Pernuï, Borda Xica, Borda Boja, Santa Creu, Mola de Montardit.

2. Reconsiderar l’àrea determinada com d’alt valor agrícola, emplaçada entre la reserva viaria derivada de la traça de la variant de la C-13 i el nucli de Sort, per tal de possibilitar el seu desenvolupament urbà.

3. Reconsiderar l’àrea determinada com d’alt valor agrícola, emplaçada entre la reserva viaria derivada de la traça de la variant de la C-13 i el nucli de Sort, per tal de possibilitar l’ús dotacional i terciari.

4. Introduir mesures per tal de compatibilitzar les activitats que actualment es desenvolupen al règim de sòl no urbanitzable (agropecuàries i extractives) dins del sistema d’espais oberts.

5. Plantejar la connexió de la variant C-13 amb la N-260.

6. Condicionar el tram de la N-260 entre Sort i Adrall amb la previsió d’execució d’un túnel per tal de salvar el port de Cantó.



7. Determinar un conjunt d’heliports que han de completar la cobertura aeroportuària d’aquest territori, entre els que es suggereix la previsió d’una base al municipi de Sort.

8. Preveure la continuïtat del traçat ferroviari entre la Pobla de Segur i Sort, per tal de possibilitar l’enllaç amb Lleida.


L’al·legació fa referència a les demandes que l’Ajuntament de Sort va presentar durant l’exposició pública del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà ja recull algunes de les correccions proposades i altres són objecte de noves al·legacions per part del propi Ajuntament de Sort.

Conclusió:


Interessats: Imma Barbal (B-014b_09)


Coincideixo amb l’informe de sostenibilitat ambiental en el que el Pallars Sobirà té un dèficit de planificació urbanística i de la programació de la seva gestió. Es necessita una ordenació supramunicipal, que es projecti com un tot continu i no fraccionat.


Aquest és, precisament, un dels objectius principals del Pla director. És per això que, a més d’establir directrius i/o determinacions sobre cada un dels sis sistemes territorials definits (sistema d’articulació territorial, regional i transfronterera; sistema d’espais oberts; sistema d’assentaments; sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials; sistema d’infraestructures territorials; i xarxa patrimonial i del paisatge) hi afegeix una sèrie de Plans i Programes i una Agenda de desenvolupament territorial que incideixin en aquells temes que no són competència del propi Pla.

Conclusió:


AL·LEGACIONS SOBRE EL SISTEMA D’ARTICULACIÓ TERRITORIAL, REGIONAL I TRANSFRONTERERA

Sobre la identificació de les connexions transfrontereres

Interessats: Ajuntament de Lladorre (B-010a)




En el punt 3.3 de les propostes d’ordenació territorial de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del PDU es proposen un seguit de senders paisatgístics amb funcions de connexions transfrontereres i es troba a faltar el camí Tavascan-Romedos-Artiga-Port de Colatx.


És propòsit del Pla director urbanístic reconèixer els corredors de mobilitat sobre els que transcorren el conjunt de relacions principals entre la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà, així com les altres connexions transfronteres que han jugat un paper històric en les relacions entre comarques de muntanya veïnes.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà incorporar el camí Tavascan-Romedos-Artiga-Port de Colatx.

AL·LEGACIONS SOBRE EL SISTEMA D’ESPAIS OBERTS

Sobre les disposicions generals

Interessats: Ajuntament d’Alins (B-002) / Plataforma Pallars Viu (C-111) / Pirinaigua (C-107) / Núria Borniquer (C-106) / Rurbans (C-109) / Muntanya Viva (C-110)


Tenint en compte que es considera fonamental no comprometre el territori ni el sector primari del Pallars Sobirà, que s’ha de reforçar i protegir, es sol·licita:

a) Classificar com a sòls de valor natural i de connexió (sòl de protecció especial) els espais aptes per a l’agricultura i la ramaderia a l’espera de que es realitzi el Pla d’espais d’interès agrari proposat pel PTP-APiA.

b) Reclassificar els plans de Salito i de Santa Maria com a sòls de valor natural i de connexió (sòl de protecció especial) fins al límit de l’areal d’Escalarre.

c) Reconsiderar els art. 80 i 84 de la normativa del PDU PS, considerant que està totalment fora de lloc implantar àrees esportives privades (entre elles camps de golf) als Plans de Saverneda (catalogat pel PDU PS com a sòl de protecció territorial) hipotecant, així, el futur d’aquest gran i important espai agrari.

d) Establir usos agraris en els prats més productius de fons de vall, tot garantint el desenvolupament futur d’aquesta activitat (mesura Banc de Terres).

e) Establir usos mixtes de sòls urbanitzables amb ús hoteler amb sòls d’ús agrari (mesura Banc de Terres).


a) El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran qualifica l’àmbit de la ribera de Sort com a sòl de protecció territorial pel seu elevat interès paisatgístic i agrícola. El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà te, entre altres, l’objectiu de protegir el sòls de major valor per l’agricultura i la ramaderia extensiva. És per això



que es creu oprtú afegir a la plana de les vernedes de Sort la resta del sòl agrícola amb un cert valor agrícola.

b) El PDU PS considera que cal reservar els plans de Salito i de Santa Maria per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per alguna infraestructura, àrea d’activitat econòmica supramunicipal o equipament d’elevat rendiment turístic, desestimant l’emplaçament d’altres activitats i l’extensió urbana residencial.

c) El PTP APiA inclou els Plans de Saverneda dins la qualificació de protecció territorial pel seu valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social i el valor potencial per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable. La ribera de Sort uneix al seu elevat interès paisatgístic i el paper social que pot jugar com àrea de lleure de Sort, el fet que sigui una zona inundable en la seva major part. En el fons de vall sempre estret del Pallars Sobirà, aquesta plana constitueix una excepció remarcable, clarament perceptible i apreciada socialment. El Pla reservar la ribera de Sort per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per alguna infraestructura, àrea d’activitat econòmica supramunicipal o equipament d’elevat rendiment turístic, desplaçant els creixements urbans residencials al seu voltant.

d) El sòl inclòs dins el sistema d’espais oberts ha de ser utilitzat de conformitat amb la seva naturalesa, tot destinant-lo a finalitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques o altres vinculades a l’ús racional dels recursos naturals, i dins els límits que estableixen les lleis i el planejament.

e) El planejament municipal podria aplicar aquesta proposta vinculant al desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable la cessió de sòls no urbanitzables de valor agrícola destinats a formar part d’un banc de terres municipal.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà ajustar i ampliar el sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i /o agrícola comprenent les àrees de sòl que cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari, agrícola o d’estructuració territorial.



a) Mantenir i protegir els espais oberts amb la seva qualitat requereix que aquests espais tinguin productivitat, i això no és fàcil, però per mantenir l’estructura i el teixit verd del Pallars no és imprescindible la protecció en el sentit de l’immobilisme.

b) Creiem que hem de tenir un concepte més obert de paisatge rural, en les actuacions que es poden entendre més puntuals. Es tracta de pensar-se com intervenir en qualsevol lloc. Cal a més mirar d’integrar aquelles intervencions en el paisatge que resulten impactants i desagradables des del punt de vista formal. Necessitarem exigència en les propostes i control en les intervencions, no només prohibició. Les Planes de Son és, per això, un model exemplar.


a) D’acord, però no te traducció urbanística.

b) L’especial configuració de molts dels nuclis del Pallars Sobirà i la posició estratègica que, sovint, tenen els elements que composen el seu patrimoni, condiciona la voluntat d’aquest Pla director urbanístic de protegir les visuals dels elements de la xarxa patrimonial des de determinats indrets dels assentaments i del paisatge. El planejament que es redacti en desenvolupament del present Pla director o dels diferents planejaments municipals hauran de tenir en compte la protecció d’aquestes visuals i incorporar la documentació gràfica adient que justifiqui el respecte als elements inclosos en el Pre-Catàleg de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, així com d’altres que puguin incorporar-se.



Conclusió:


Sobre el sòl de protecció especial



L’art. 47 del Text refós disposa que els propietaris de sòl rústec tenen dret d’ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats d’acord amb la seva naturalesa rústica i d’acord amb la llei i el planejament. A conseqüència de l’aplicació dels art. 27.4 i 54.3 del Pla resulta que en bona part del sòl rural, classificat de sòl de protecció especial i d’areal, es restringeixin o es declaren incompatibles la majoria dels usos que permetria l’art. 47.

S’ha inclòs en les àrees subjectes a protecció especial, no solament els boscos i prats de muntanya, sinó extenses àrees agrícoles. En canvi altres zones agrícoles confrontants no estan incloses en cap àrea especial. Aquesta situació discriminatòria és difícil d’explicar, el Pla no preveu cap tipus de compensació que rescabali als propietaris afectats.

En aquests sentit, enlloc de les prohibicions i limitacions que s’estableixen a l’art. 54.3 del Pla pels areals i que, segons l’art. 27.4 del Pla serien també d’aplicació en el sòl de protecció especial, hauria estat mol més conseqüent i de més justícia aplicar l’art. 2.6 del Pla territorial parcial el qual permet amb condicionants l’aplicació dels apartats 4 i 6 de l’art. 47 de la Llei d’urbanisme.


Es tracta d’un malentès. D’acord amb l’article 23.4 del PDU PS la regulació del sòl de protecció especial es farà en base a l’establert a l’article 2.6 del PTP APiA i a les determinacions que resultin més restrictives establertes per als sòls inclosos en els areals definits en l’article 27 de la Normativa del propi PDU. Això comporta que el sòl de protecció especial inclòs en un areal té una restricció major, però no a la resta de sòl de protecció especial no inclòs en areal.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar l’article 23, amb el redactat següent:

“4. La regulació del sòl de protecció especial es farà en base a l’establert a l’article 2.6 del PTP APiA. Els sòls de protecció especial inclosos en els areals es regularan, també, segons les determinacions establertes a l’article 54 d’aquesta Normativa per a aquests àmbits. Tot això, sense prejudici de les competències d’altres administracions.”

Interessats: Ajuntament de La Guingueta d’Àneu (B-009) / Ajuntament de Baix Pallars (B-007)


El PDU PS regula el sistema d’espais oberts qualificant la major del terme municipal com a sòl de protecció especial; per això es demana que:



a) la regulació d’usos es faci segons les directrius de protecció establertes a l’art. 2.6 del PTP APiA i les determinacions que estableix el planejament general municipal, i no en base a l’art. 54.3 del PDU PS referit als areals.

b) s’estableixi, expressament, la possibilitat que el planejament municipal pugui classificar parts del sòl de protecció especial en protecció preventiva en ordre a implantar i definir equipaments, serveis o infraestructures d’àmbit municipal.


a) Es tracta d’un malentès. D’acord amb l’article 23.4 del PDU PS la regulació del sòl de protecció especial es farà en base a l’establert a l’article 2.6 del PTP APiA i a les determinacions que resultin més restrictives establertes per als sòls inclosos en els areals definits en l’article 27 de la Normativa del propi PDU. Això comporta que el sòl de protecció especial inclòs en un areal té una restricció major, però no a la resta de sòl de protecció especial no inclòs en areal.

b) Respecte a la possibilitat que el planejament municipal pugui classificar parts del sòl de protecció especial com a preventiu el PTP APiA ja fixa, a l’article 2.6.1 de la seva Normativa, sota quines condicions és possible (quaan convingui incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la seva permanència com a espai obert, mitjançant la cessió i incorporació al patrimoni públic).

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar l’article 23, amb el redactat següent:

“4. La regulació del sòl de protecció especial es farà en base a l’establert a l’article 2.6 del PTP APiA. Els sòls de protecció especial inclosos en els areals es regularan, també, segons les determinacions establertes a l’article 54 d’aquesta Normativa per a aquests àmbits. Tot això, sense prejudici de les competències d’altres administracions.”

Sobre el sòl de protecció territorial



Atès que el PDU determina l’implantació d’una dotació i un equipament territorial a les Vernedes de Sort, es sol·licita sigui avaluada la compatibilitat de la dotació territorial amb el desenvolupament econòmic i residencial del sud del nucli urbà de la població. També es sol·licita sigui re-delimitatat el Parc territorial i el sòl de protecció territorial de Les Vernedes de Sort per tal de possibilitar el futur creixement de la població.


Es considera oportú atendre la sol·licitud de possibilitar la definició d’una nova façana urbana sobre aquest espai d’elevat interès paisatgístic que ha de ser, alhora, un important espai de lleure del nucli de Sort. Amb aquest sentit, es proposa l’execució d’una segona fase del polígon industrial els Salancons, al nucli de Sort, consolidant aquest Sector d’Activitats Econòmiques en funcionament.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà especificar que dins dels espais de protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola, s’admetran les actuacions excepcionals necessàries per a complir les estratègies establertes pel PTP APiA o les directrius específicament recollides en aquest Pla director (entre elles la localització del SAE Els Salancons.



Sobre el sòl de protecció preventiva estratègica

Interessats: Ajuntament d’Esterri d’Àneu (B-005)


Al PDU no queden reflectits els terrenys que queden entre el Riu Noguera Pallaresa i la Carretera C-13 que, donada la seva amplitud i naturalesa plana, fan que siguin uns terrenys potencials per realitzar les àrees d’activitat econòmica supramunicipal.

Per això, es demana que es marquin com a sòl de protecció preventiu estratègic.


El PDU PS considera que cal reservar els plans de Salito i de Santa Maria per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per alguna infraestructura, àrea d’activitat econòmica supramunicipal o equipament d’elevat rendiment turístic, desestimant l’emplaçament d’altres activitats i l’extensió urbana residencial.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà ampliar el sòl de protecció preventiva estratègica de la plana d’Esterri - Pla de Salito incloent, també, els sòls situats entre la Noguera i el nou traçat de la carretera C-28, des de la borda de Salito fins al nucli d’Esterri d’Àneu. Així doncs, la superfície del sòl de protecció preventiva estratègica passaria a ser de 156,84 ha.

Interessats: Excavacions i Àrids del Pirineu, SL (C-049)


L’empresa realitza una activitat extractiva i d’elaboració de formigó a la carretera comarcal C-13 a uns dos quilòmetres del nucli urbà d’Esterri d’Àneu, al paratge d’Arenys i Salito. Aquesta activitat es ve desenvolupant des de l’any 2002 i està suficientment consolidada a la zona. Segons el PDU PS aquesta zona ha de ser de protecció preventiva estratègica i destinada a zona esportiva i lúdica, sense tenir en consideració les activitats extractives i de transformació que hi ha a la zona. Per això es sol·licita que:

a) la ubicació de la futura zona lúdica i esportiva prevista no afecti a la zona on està ubicada la planta de formigó;

b) es modifiqui el sòl de protecció especial que afectin als paratges Arenys i Salito de tal manera que no afecti a la finca on es troba situada la planta d’EXCARPI.


La finca on es troba situada EXCARPI forma part de la plana d’Esterri – Pla de Salito. El Pla considera que cal reservar-la per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per alguna infraestructura, àrea d’activitat econòmica supramunicipal o equipament d’elevat rendiment turístic, desestimant l’emplaçament d’altres activitats i l’extensió urbana residencial.

Conclusió:


Sobre els areals entorn dels assentaments (art. 27)





El PDU determina els areals entorn dels assentaments com a elements bàsics del Sistema d’espais oberts, però les vigents NNSS determinen aspectes contradictoris amb les delimitacions de sòl urbà i, per tant, amb els mateixos areals. Per això es sol·licita siguin replantejades les delimitacions de referència, en base a les determinacions de les NNSS vigents als art. 120 (Zona de restauració. Els nuclis. clau I3) i 53 (solar).

Atès que actualment es troben en tramitació o estudi determinades iniciatives al municipi de Sort (als nuclis d’Altron, Montardit de Baix, Montardit de Dalt, Bernui, Llessuí), es planteja l’aplicació de la referida possibilitat d’incorporació a àmbits de sòl urbà o urbanitzable, com a ampliació de les predeterminades, als casos següents:

- quan es promoguin iniciatives de dinamització econòmica i turística compatibles, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic;

- quan possibiliti el creixement vegetatiu del nucli, compatible, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic.


Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.

El PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits. També estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits (qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment).

Així doncs, és el POUM o les seves modificacions puntuals l’instrument que delimitarà de forma definitiva els areals dels nuclis, tenint en compte la proposta del Pla director.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar el redactat de l’article 27, afegint al seu punt 5è els casos d’excepcionalitat següents:

e) quan es promoguin iniciatives de dinamització econòmica i turística compatibles, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic;

f) quan possibiliti el creixement vegetatiu del nucli, compatible, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic.

Interessats: Consell Comarcal del Pallars Sobirà (B-001b) / Ajuntament d’Alins (B-002)


El Pla director crea una nova figura urbanística anomenada “areal”. No té precedent legal i la seva finalitat principal és preservar lliures d’edificacions els espais entorn als nuclis. Aquesta finalitat s’aconsegueix enclaustrant, mitjançant areals, els límits del nuclis, impossibilitant que el planejament



municipal permeti la seva incorporació a la situació de sòl urbanitzat, excepte en les quatre excepcions que es preveuen en l’apartat 5 de l’art. 27. A més, en aquest tipus de sòl, s’interdeixen la majoria dels usos i construccions propis del sòl rural. Aquest element pot tenir les següents dificultats:

- és sòl rural però es pot convertir en sòl urbanitzat. En conseqüència, el contingut del dret normal de propietat, la seva creació i regulació podria veure’s afectat pel principi de legalitat (ja que s’exigeix una norma amb rang de llei pel canvi de classificació).

- es poden originar dificultats en ordre al compliment del principi de justa distribució de beneficis i càrregues derivades del planejament;

- és interessant com a dificultat la situació que es pot generar si hom considera l’areal com sistema o parc urbà: una vegada feta l’operació urbanística sobre una part de l’areal, ¿desapareix l’areal?; o be ¿hi ha una concessió pública per edificar sobre un areal?

- el supòsit d’excepció previst al punt c) també pot resultar conflictiu.

- no menys dificultoses són les interpretacions relatives a l’autonomia municipal.

Per això, es considera necessària una millor regulació del supòsits d’excepcions previstos.



Conclusió:




Interessats: Ajuntament de Baix Pallars (B-007) / Ajuntament de La Guingueta d’Àneu (B-009)


El Pla, mitjançant la creació dels areals està, de facto, classificant el sòl municipal en sòl rústec i sòl urbanitzable a partir de dita delimitació. La facultat de classificació del sòl correspon en exclusiva al planejament municipal i, per això, es demana que s’incorpori un nou supòsit a l’apartat cinquè de l’art. 25 on es determini que el planejament municipal també podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats en funció de les necessitats pròpies municipals degudament justificades.



Conclusió:






Interessats: Ajuntament de Llavorsí (B-011)


Es demana que s’asseguri la possible incorporació a la delimitació del sòl urbà d’edificis actualment enrunats propers als nuclis agregats d’Aidí, Arestui, Baiasca i Montenartró, sense que la delimitació dels areals o sòls de protecció especial ho impedeixi. És convenient que es puguin rehabilitar.


El PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits.


Respecte a la possibilitat que el planejament municipal pugui classificar parts del sòl de protecció especial com a preventiu el PTP APiA ja fixa, a l’article 2.6.1 de la seva Normativa, sota quines condicions és possible (quaan convingui incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la seva permanència com a espai obert, mitjançant la cessió i incorporació al patrimoni públic).

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada, entenent que el que es solicita ja està contemplat pel document aprovat inicialment.

Interessats: Ajuntament de La Guingueta d’Àneu (B-009)


a) Tenint en compte la diferència d’escales utilitzades pel PDU PS i pel planejament municipal, es demana que es faculti expressament el POUM per la delimitació definitiva dels areals en base a la proposta i directrius del Pla director.

b) L’art. 54.3b del Pla declara incompatibles en els areals i espais oberts les instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics. Tenint en compte que el POUM precisarà reserves d’espais amb destinació a serveis en els areals, i que l’orografia accidentada dels pobles del Pallars fa que existeixin poques alternatives per instal·lar serveis tècnics, es demana que es suprimeix l’esmentada incompatibilitat.


a) Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.



b) Es creu raonable que, davant la inexistència d’alternatives, es puguin localitzar els serveis tècnics necessaris dins l’àmbit d’un areal delimitat.



Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà

a) mantenir que serà el planejament municipal el que delimitarà de forma precisa l’areal.

b) admetre les instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics en els sòls inclosos en els areals dels nuclis amb el condicionat següent:

(9) Condicionat a la justificació de la inexistència d’alternatives raonables de localització fora del sòl inclòs en l’areal. En aquest cas, caldrà l’aprovació d’un Pla especial urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de l’activitat i les instal·lacions.



Els nuclis de Berrós Jussà, Berrós Sobirà, Jou, Estaron, Escart, Unarre, Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Dorbe nuclis estan ubicats a la capçalera de les valls. El Pla director envolta la totalitat dels nuclis amb areals, on estan prohibits pràcticament tots el usos. Es considera que això no salvarà els nuclis ni el seu patrimoni, el Pla hauria d’oferir eines per revitalitzar aquest nuclis.

Per això es demana que es retirin tos els areals del nuclis del municipi i que sigui el POUM qui valori les necessitats de cada poble en particular.





Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà mantenir que serà el planejament municipal el que delimitarà de forma precisa l’areal.

Interessats: Manel Bernacho (B-014b_14) / Manel Bernacho (B-014a_18)


Sol·licita que el PDU PS:

a) contempli un creixement del nucli de Bernui d’abast reduït que permeti, al menys, la creació d’una plaça urbana i una zona d’aparcament.

b) en les finques de la seva propietat, situades dins l’areal, es pugui compatibilitzar l’activitat primària amb l’aprofitament urbà per ubicar-hi equipaments turístics (apartaments o allotjaments rurals).







b) El Pla permet la reutilització d’edificacions rurals existents en l’àmbit de l’areal per a la instal·lació d’allotjaments rurals sempre i quan aquestes edificacions rurals hagin estat incloses en el Catàleg d’habitatges rurals previst per la Llei d’urbanisme.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà mantenir el redactat actual.



Es considera l’areal mesura de protecció vital per a conservar el patrimoni històric i paisatgístic dels pobles del Pallars Sobirà, i a favor d’aquest element de gestió i planificació, es sol·licita:

a) anul·lar el punt 5d de l’article 27 de la normativa (per l’ambigüitat i incoherència en la definició pròpia de l’areal);

b) revisar el seu punt 5b, on diu que un areal es pot modificar perquè s’ha da compensar l’adquisició d’edificacions incloses en el Pre-càtaleg de la xarxa patrimonial. En aquest supòsit es proposa:

- una inversió pública que es destini a l’adquisició dels edificis inclosos en el Pre-càtaleg de la xarxa patrimonial, per tal que passin a tenir ús públic i siguin un instrument per a dinamitzar la comarca;

- en el cas de nuclis amb estratègica de millora i compleció, la permuta fruit d’aquesta operació s’haurà de desenvolupar en un altre nucli del mateix municipi;

- si no hi ha una altra opció que permutar-ho amb terreny de l’areal, s’haurà de fer un nombre d’habitatges acord amb l’estratègia de creixement del nucli i fixar que un 60% com a mínim sigui de protecció oficial.

c) la implantació d’areals a tots els municipis de la Comarca i la revisió de tots els areals dels nuclis, no quedant clara la delimitació dels mateixos (en especial els areals del nuclis de Rialp i Sort).







b) Per tal de possibilitar el manteniment dels elements de la Xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà el Pla director possibilita la utilització de sòls inclosos en els areals entorn dels assentament a sectors de planejament derivat, quan s’utilitzin per a relocalitzar aprofitaments urbanístics amb l’objectiu de compensar l’adquisició, per part de l’administració pública, d’edificacions incloses en el pre-Catàleg

Així mateix, per tal de definir les estratègies i polítiques d’ordenació, intervenció i gestió de la Xarxa del Patrimoni i Paisatge, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà recomana a les administracions competents l’establiment de les següents normes i mesures de gestió:

• Aplicació de figures de protecció, delimitació d’entorns de protecció, articulació entre elements patrimonials i itineraris, projectes d’adequació.

• Definició dels àmbits de desenvolupament patrimonial.

• Determinacions d’ordenació espacial, tipologia i tractament de les edificacions a l’entorn dels nuclis històrics.

• Determinacions d’ordenació espacial, tipologia i tractament de les edificacions en les remodelacions interiors dels nuclis.

• Determinacions específiques sobre la protecció i gestió del paisatge.

• Gestió de l’1% de les obres finançades per l’administració local.

• Normes reguladores de les activitats de mecenatge i col·laboració en activitats d’interès culturals.

• Acords territorials entre els estaments municipals per a gestionar, de manera coordinada, les polítiques, accions i projectes en el patrimoni cultural.

Amb la finalitat de precisar aquestes i altres mesures el Pla director proposa la redacció d’un seguit de plans i programes complementaris (Programa Patrimoni i paisatge, Pla de rehabilitació de nuclis, Programa per la recuperació de nuclis, Programa Banc de Patrimoni públic de sòl i edificacions...).

c) La definició dels areals en els nuclis del Pallars respon pricipalment a:

• Estat del planejament de cada municipi (dels 15 municipis del Pallars, 9 tenen Normes Subsidiàries o POUM, 4 tenen DSU i 2 no tenen cap tipus de planejament aprovat). De l’estat del planejament actual s’ha valorat el potencial de creixement de cada nucli.

• Estratègia establerta pel PTP APiA.

• Estratègia del PDU.

• Existència de prats de dall, horts, marges i arbredes al voltant dels nuclis.

S’han diferenciat dos tipus principals d’areals: oberts (envolten el nucli parcialment, aproximadament tanquen fins a un 50% del perímetre)i tancats (envolten el nucli en la seva totalitat o quasi en tot el seu perímetre). Analitzades les diferents casuístiques dels nuclis del Pallars, s’opta per les següents delimitacions d’areals per tal de donar compliment a les estratègies del PTP APiA:

- Nuclis amb CREIXEMENT POTENCIAT: No es defineixen areals (Sort).

- Nuclis amb CREIXEMENT MITJÀ: No es defineixen areals (Esterri d’Àneu).



- Nuclis amb CREIXEMENT MODERAT: No es defineixen areals per als nuclis sense planejament amb Normes aprovades, que no tenen sòls urbanitzables delimitats, o bé estan envoltats de sòls de protecció especial. (Alins). Es defineixen areals oberts per als nuclis amb delimitació de sòl urbà o urbanitzable desproporcionada al respecte del sòl urbà consolidat (Sorpe i Escalarre).

- Nuclis amb CREIXEMENT DE REEQUILIBRI: Es defineixen areals oberts per als nuclis sense planejament ni normes aprovades, que no tenen sòls urbanitzables delimitats. (Ainet de Besan, Escaló, Lladorre, Vilamur) i aquells que estan envoltats de sòls de protecció especial (Burg). Es defineixen areals tancats per als nuclis amb potencials desproporcionats en sectors urbanitzables (Tírvia, Roní, Llessuí).

- Nuclis amb CANVI D’ÚS: No es defineixen areals (Rialp i Llavorsí)

- Nuclis amb MILLORA URBANA I COMPLECIÓ + Consolidació i rehabilitació:

Es defineixen areals oberts per als nuclis amb Normes aprovades o bé DSU, que no tenen sòls urbanitzables delimitats i que en una propera revisió de planejament podrien ajustar els límits del sòl urbà (Borén, Araós, nuclis de Llavorsí). També per als nuclis sense DSU, el PDU dóna el marge necessari perquè el POUM defineixi el límit de règim (Montcortès, Enviny).

Es defineixen areals tancats per als nuclis amb sectors urbanitzables desproporcionats al respecte del sòl urbà consolidat (Bonestarre, Beraní, Caregue, Seurí). També per als nuclis envoltats de sòls de protecció especial (Boldís Jussà i Sobirà, Bordes de Quanca, Terveu, Ginestarre, Embonui, les Llagunes, Embonui).

- Nuclis amb MILLORA URBANA I COMPLECIÓ + Redefinició del límit del sòl urbà:

Per als nuclis amb DSU no ajustades a les edificacions existents, amb molts buits interns, es defineixen areals tancats. El POUM haurà d’ajustar els límits del sòl urbà reduint la superfície actual (Estac, Escós, Arcalís, Saverneda, Gavàs, Unarre, Llavorre, Jou, Cerbi, Dorve). No es defineixen areals per a l’àrea especialitzada de Super Espot ja que els sòls i usos que l’envolten (bosc) no defineixen cap unitat de paisatge de nucli i areal.

- Nuclis sense estratègia definida pel PTP APiA: Es defineixen, majoritàriament, areals oberts, per tal que el planejament municipal sigui qui acabi de definir els límits del sòl urbà. Pels nuclis que no estan envoltats de prats de dall, no es defineixen areals, però les condicions orogràfiques del territori (turons, roca...) o bé la localització d’aquests nuclis dins de sòls de protecció especial són suficients per a poder definir els nous límits d’aquests nuclis (Peracalç, Sant Sebastià de Buseu, Freixe, Solduga i Espluga).

- Nuclis amb MANTENIMENT CARÀCTER RURAL DISPERS: Per aquests conjunts d’edificacions no es delimiten areals (Masies de Llaràs, Cortscastell, Soi, Castellnou, Bordes de Bedet, Bordes de Tressó).

Conclusió:


Interessats: Àneu Desarrollos Urbanos SL (C-077)


L’empresa és propietària de la parcel·la 718, situada al polígon n.3 del nucli de Sorpe. El PDU PS grafia la finca cadastral esmentada com un "areal entorn dels assentaments". L’empresa creu que aquesta finca envoltada pel nucli urbà no s’ajusta a la definició d’areal.

Per això demana treure aquest terreny de l’areal a l’entorn dels assentaments que determina el Pla, per tal de no hipotecar-ho per un futur creixement del nucli de Sorpe.


La finca en qüestió forma part del conjunt de prats de dall, horts, marges, arbredes i altres espais entorn del nucli de Sorpe que han de restar lliures d’edificació pel seu valor paisatgístic. El Pla considera aquest àmbit com a un element territorial bàsic del sistema d’espais oberts del Pallars Sobirà. Per això l’inclou dins la delimitació de l’areal.



Conclusió:


Sobre les connectivitats i corredors ecològics (Art. 28 – 29)



El Pla contempla incloure en el Sòl de protecció especial diversos eixos connectors, entre ells els rius de Tavascan, Noguera de Lladorre, Noguera de Cardós. Sense perjudici de la necessitat de preservar els trams i riberes de rius caldrà respectar en els trams urbans les prescripcions del POUM aprovat amb anterioritat.

Valoració de l’informe:

El Pla director urbanístic estableix que les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis, àrees urbanes i àrees especialitzades es tractaran d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.15 del PTP APiA, el redactat del qual fixa que:

Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis i àrees urbanes i àrees especialitzades que formen part d’un mateix curs d’aigua, la resta del qual, aigües amunt i aigües avall, està classificat pel Pla de protecció especial en una longitud territorialment significativa, s’adreçaran al manteniment o, en el seu cas, la restauració de la vegetació riberenca per tal d’incrementar, en la mesura del possible, la funció connectora del conjunt del curs fluvial i influir positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa. Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, com també en els casos de parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot produir la continuïtat entre sòls de protecció especial, el seu tractament formal i compositiu evitarà les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals, preferentment de les espècies pròpies dels ambients representats en els sòls de protecció especial contigus, i el mobiliari urbà hi serà absent o quedarà reduït al mínim imprescindible.

Conclusió:


Sobre la xarxa de senders i camins rurals (art. 31)



El PDU estableix els criteris i classificació de la xarxa de camins i senders però deixa sense resposta a la problemàtica que comporta la manca de definició en alguns supòsits de la titularitat d’aquests camins. El Pla hauria de definir amb claredat i posicionar un criteri clar i diàfan al respecte.

Es proposa que tots aquells camins i senders d’accés als llacs i paratges emblemàtics de la comarca es considerin públics a tots els efectes. Altrament, han de tenir consideració de camins d’ús públic tots aquells que connectin amb infraestructures hidràuliques.




El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa a la Disposició Addicional Sisena proposa la redacció d’un PLA DE CAMINS amb normativa específica, que clarifiqui la titularitat i la gestió dels diferents tipus de camí.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla de camins haurà de clarificar la titularitat dels camins.

Sobre el sòl subjecte a riscos (art 33)



Es demana que en tot allò que es refereix a la determinació de les zones inundables i les seves limitacions d’edificació i usos prevalgui, en tot cas, la normativa sectorial d’aigües i els estudis d’inundabilitat detallats de l’ACA.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa a la Disposició Addicional Sisena proposa la redacció d’un PROGRAMA INUNCAT aplicat a les lleres del territori del Pallars Sobirà que determini la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantegi la gestió de les mateixes; per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El PROGRAMA haurà de precisar els riscos d’inundabilitat.

Interessats: Progrés Municipal de Llavorsí (C-058)


Es demana un estudi d’inundabilitat exhaustiu per tal de determinar les Q reals;



Conclusió:




La línia que marca la inundabilitat a 500 anys encercla tot el municipi d’Esterri d’Àneu, fet que impossibilita el creixement urbà. Es demana que es faci un estudi seriós d’aquesta problemàtica, tenint en compte que les mesures correctores que s’han d’aplicar són molt cares i de vegades impossibles, amb lo que de ben segur es reflectirà en un excessiu augment del preu de l’habitatge i del terreny.





Conclusió:


Sobre la regulació de les construccions (art 44 - 52 )



a) Es proposa sigui considerat pel PDU el Centre de Serveis de la Cooperativa Agrícola i Ramadera del Pallars Sobirà actualment en tràmit.

b) El PDU determina que les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn, incorporant a més una normativa d’edificació. Es sol·licita que les condicions d’edificació de les instal·lacions vinculades a obres públiques siguin precisades amb major detall, prenent de referència la normativa referida. Es sol·licita que tant els elements a emplaçar en els sistema d’espais oberts com en el sistema d’assentaments (tal com edificacions, equipaments, elements de mobiliari i instal·lacions), s’adeqüin a l’arquitectura i al paisatge del lloc.

c) Es sol·licita sigui determinada la vinculació normativa per a les Administracions actuants en relació a les intervencions en aquest territori.

d) El sector primari havia estat la base fonamental de l’estructura econòmica i social de la Comarca i, per això, es suggereix la creació d’una clau específica per a les edificacions d’aquesta activitat que en permeti un canvi d’ús dels immobles (destinat al sector turístic i activitats econòmiques artesanals) que contribueixi al manteniment i l’arrelament en el territori de les famílies que s’hi dediquen.

e) Cal aprofitar els recursos propis del territori i vetllar-ne la sostenibilitat, impulsant les instal·lacions energètiques alternatives.


a) El Pla director urbanístic vol ser, a més d’un document d’ordenació urbanística territorial de rang supramunicipal en desenvolupament de la legislació vigent i del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, una base de dades ‘Arxiu de territori’ al servei de les persones de les comunitats de muntanya i de la resta de Catalunya. Amb aquest objectiu es creu convenient recollir el màxim de documentació bàsica per al desenvolupament territorial.

b) Els articles 50 i 51 de la Normativa del PDU PS, que regulen les edificacions i instal·lacions vinculades a obres públiques i les edificacions i instal·lacions d’interès públic, ja estableixen que caldrà assegurar l’aminorament de l’impacte i la integració ambiental de les instal·lacions. En tot cas, es creu oportú citar la Normativa d’Edificació de l’Alt Pirineu i Aran com a referència.

c) D’acord amb l’article 16 de la Normativa del PDU PS, tant l’administració, organismes públics, com els particulars estan obligats a complir les directrius i les determinacions del Pla i, especialment, d’aquesta Normativa. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa pública o privada, haurà d’ajustar-s’hi segons el que preveu l’article 100 del TRLU.

d) El territori del Pallars Sobirà, de clara vocació agro-ramadera, és ple d’edificacions rurals que han estat necessàries per a garantir el bon funcionament de la que, fins ara, ha estat la seva activitat principal. Aquest Pla estableix com a fonamental la implantació o la represa d’activitats que permetin la recuperació



de la integritat del territori. Amb aquest objectiu, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà determina la necessitat que s’elaborin inventaris de les bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixin ser preservades.

e) Per a l’abastament energètic dels nuclis del Pallars Sobirà el Pla estableix, a l’article 107 de la seva Normativa, la directriu de prioritzar la utilització d’energies alternatives, tant en les noves implantacions com en la substitució de les actuals.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà:

a) recollir la identificació del Centre de Serveis de la Cooperativa Agrícola i Ramadera del Pallars Sobirà als plànols d’ordenació, a títol informatiu.

b) afegir als articles 50.3 i 51.3b el següent redactat: “A tal efecte, es tindran en compte els criteris establerts a la Normativa d’Edificació de l’Alt Pirineu i Aran.”

c) mantenir el redactat de l’article 16.

d) mantenir el redactat de l’article 49.

e) mantenir el redactat de l’article 107.



En el municipi hi ha diversos casos de construccions amb ús d’habitatge no vinculat a explotacions ramaderes que estan situades en el sistema d’espais oberts. Atès que la Disposició Transitòria Primera regula aquestes situacions, si be no específicament com ho fa la Disposició Transitòria Sisena del Reglament de la Llei d’urbanisme, es demana que s’afegeix a la DT1a un apartat on, específicament, es disposi l’aplicació de la DT6a del RLU.


La Disposició Transitòria 1a del PDU estableix el règim transitori dels sòls inclosos en sectors de sòl urbanitzable sobre els quals el Pla director ha establert les directrius de modificació d’ús o de desclassificació, atribuint-los-hi la categoria de sistema d’espais oberts.

Conclusió:


Interessats: Ajuntament d’Alt Àneu (B-003)


El PDU determina les condicions en les que es podrà intervenir en les edificacions en sòl no urbanitzable i concretament al tractament i condicions de transformació de bordes. L’ajuntament, en canvi, vol mantenir les determinacions que sobre les bordes té previstes en les vigents Normes Subsidiàries sobre tot pel que fa a la seva transformació en instal·lacions hoteleres de turisme rural. Es demana que es reculli les determinacions especifiques previstes en les Normes Subsidiàries del municipi d’Alt Àneu pel que fa la transformació de les bordes.


L’article 159 de les NNSS d’Àlt Àneu regulen la transformació de les bordes en assentaments rurals d’ús turístic amb el redactat següent:



1. La transformació d’edificacions existents o una agrupació de vàries que transformen el seu ús agroramader, per a ser destinades a instal·lacions i activitats de turisme, i especialment al turisme verd o rural, tindran la consideració d'assentaments rurals d’ús turístic. S'hauran d'utilitzar tipologies pròpies de l’àmbit rural que podran tenir dues alçades (tipus borda), i hauran de resoldre’s totes les qüestions relatives als serveis necessaris.

2. Les bordes són construccions agroramaderes en el sòl no urbanitzable destinades en el seu origen a l’explotació agroramadera del territori. Aquestes Normes Subsidiàries preveuen la seva consolidació com edificacions al servei dels usos agroramaders o agroindustrials essent d’aplicació la legislació específica. Tanmateix es permet el canvi d’ús i el seu destí a un nou ús d’habitatge amb un màxim de quatre habitatges, d’hotel amb una capacitat màxima de 20 habitacions, de turisme rural amb una intensitat d’ús similar o a usos de restaurant així com aquells previstos dintre dels equipaments i dotacions generals ja siguin culturals, socials o esportius. L’admissió d’altres usos precisarà de la tramitació d’un Pla especial.

3. En les bordes es permetrà l’ampliació mitjançant llicència directa fins a un màxim del 30% del seu volum total actual sempre i quan s’incorpori en el projecte la totalitat del sostre existent. La llicència serà condicionada al informe preceptiu de la Comissió d'Urbanisme de Lleida seguint el procés de tramitació legalment establert. En el cas de preveure ampliacions superiors, hom preveu que s’hagi de redactar un Pla Especial per tal d’identificar els temes d’ordenació i infraestructures a resoldre i plantejar les opcions pertinents que puguin ser considerades en la tramitació del corresponent expedient administratiu.

4. Les transformacions dels actuals nuclis de bordes hauran de tramitar-se com a instruments d’utilitat pública o interès social junt al corresponent estudi d’impacte ambiental, quan pretenguin l’ampliació de l’edificació existent en més d’un 50% de la mateixa, o si es tractés d’instal·lacions hoteleres.

Ara be, les determinacions de la Llei d’urbanisme en sòl no urbanitzable són d’obligat compliment des de la seva aprovació definitiva. Per tant, les condicions d’edificació de transformació de les bordes haurà de donar compliment al que aquesta preveu. Amb aquests condicionants, únicament es pot admetre l’ús residencial si les edificacions estan incloses en el catàleg de masies contemplat por la Llei.

Conclusió:


Sobre la necessitat de finca mínima (art 45 – 47)

Interessats: Ajuntament de Baix Pallars (B-007)


A l’art. 47.2 d) s’exigeix una determinada extensió mínima per a realitzar actuacions de magatzems o habitatges rurals, per això es demana la supressió de l’esmentada exigència, considerant que el que és rellevant és la necessitat de l’actuació projectada i no l’extensió de la finca.


Es creu oportú fixar que, en el moment de la llicència, cada ús o activitat justifiqui la necessitat concreta de les edificacions., sense haber de demostrar la titularitat de cap superfície mínima.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar els articles 45.2 i 46.2 amb el redactat següent:



“b) S’hauran de justificar documentalment la necessitat, les dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació agrària. En tot cas, les noves edificacions així com les ampliacions o reformes de les existents han d’adequar-se a les condicions fixades al següent apartat”.


Es creu oportú fixar que, en el moment de la llicència, cada ús o activitat justifiqui la necessitat concreta de les edificacions., sense haber de demostrar la titularitat de cap superfície mínima.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar els articles 45.2 i 46.2 amb el redactat següent:

“b) S’hauran de justificar documentalment la necessitat, les dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació agrària. En tot cas, les noves edificacions així com les ampliacions o reformes de les existents han d’adequar-se a les condicions fixades al següent apartat”.

Sobre les edificacions rurals i l’inventari de bordes (art. 49)



El Pla director crea un nou catàleg mitjançant l’art. 49, on l’únic ús permès és l’equipament turístic rural o elaboració i comercialització de productes artesanals. Això contrasta amb l’art. 47.2 de la Llei d’urbanisme que va permetre més usos per assegurar que, mitjançant l’inicativa privada, es rehabilités un patrimoni que d’altra manera es podia perdre. Per tant, si es cataloga una edificació, aquesta podrà tenir els usos que estableix la Llei, sense més limitacions que les que estableix el Pla especial o POUM que els catalogui. En conseqüència procedeix revisar l’art. 49 del PDU PS en la mesura que crea un catàleg amb una restricció d’usos no prevista a la llei.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà determina la necessitat que des de les administracions s’elaborin inventaris d’edificacions rurals. En les edificacions rurals preexistents, com ara bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial, mereixen ser preservades, es pot admetre, mitjançant la figura d’un Pla especial que inventariï aquestes edificacions i assigni els usos i els condicionants pertinents, la implantació o la represa d’activitats rústiques, d’usos d’equipament turístic rural o d’elaboració i comercialització de productes artesanals o similars, sempre no residencial.

Ara be, els inventaris de bordes i altres edificacions rurals municipals han de servir, també, per determinar quines d’aquestes edificacions rurals cal preservar o recuperar per llur interès arquitectònic, històric i/o paisatgístic i per correspondre a una estructura correcta de colonització del territori, i per les que serà d’aplicació el procediment previst a l’article 50 del DL 1/05. Aquestes edificacions haurien de formar part, aleshores, del catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació establert en l’esmentat article del DL 1/05.

Conclusió:


Interessats: Ajuntament d’Alins (B-002)




Es demana que les denominades “bordes”-que funcionen com cases rurals-incorporades o no al Catàleg de Masies i Cases Rurals del POUM, se’ls admeti l’ús residencial, que en molts casos ja es dona, per a preservar part del patrimoni del municipi i garantir la conservació i continuïtat d’aquests edificacions.



Conclusió:




Els articles 48 i 49 regulen el catàleg de masies i cases rurals i el catàleg de bordes. L’art. 49 preveu que les edificacions rurals que mereixin ser conservades se’ls hi doni uns determinats usos no sempre residencials. Creiem encertat que es prevegi dos tipus de catàleg, però creiem que, a criteri dels Ajuntaments i en funció de la seva importància en el moment de redactar els corresponents plans especials, algunes bordes s’han de poder catalogar també com a masies o cases rurals. O sigui que no es considerin, en general, totes les bordes com a simples edificacions rurals.



Conclusió:


Interessats: Ajuntament de La Guingueta d’Àneu (B-009) / Ajuntament de Baix Pallars (B-007)


Els art. 48 i 49 regulen el catàleg de masies i cases rurals i el catàleg de bordes; per això es demana que hi hagi un sòl catàleg i que les bordes es considerin a efectes d’aquests com a cases o edificacions rurals.



Conclusió:


Interessats: Javier Huarte (C-040)


L’ al·legació es refereix al contingut de la Memòria i les Normes del PDU respecte a l’apartat relatiu a "Directius i determinacions en sòl no urbanitzable", "Edificacions rurals, Inventari de bordes". En l’art. 49.3 de les normes s’estableix que en les edificacions rurals preexistents, com ara bordes i altres edificacions rurals que, pel seu valor patrimonial mereixen ser preservades, es pot admetre la implantació o la represa d’activitats sempre que no siguin residencials. És per això que es demana que:

- s’elimini de l’art. 49.3 de les Normes Urbanístiques la prohibició de l’ús residencial per a les edificacions rurals que es contemplen en el esmentat article;



- s’ admeti l’ús residencial expressament pels fins i usos que es pretenguin.



Conclusió:




Es proposa siguin definides línies de finançament per a la rehabilitació efectiva del conjunt de bordes disperses en el territori.


Per tal de definir les estratègies i polítiques d’ordenació, intervenció i gestió de la Xarxa del Patrimoni i Paisatge, a l’article 123 de la seva Normativa, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà recomana a les administracions competents l’establiment de les següents normes i mesures de gestió:










Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà mantenir la proposta d’establiment de normes i mesures de gestió del Patrimoni.

Interessats: Salvador Prat (B-14a_23) / (B-14b_03) / Ajuntament de Sort (B-014a)


Demana incloure la Masia de Santa Creu i la Casa Colom dins del catàleg d’habitatges rurals i a l’inventari de bordes.




El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà determina la necessitat que des de les administracions s’elaborin inventaris d’edificacions rurals. Els inventaris de bordes i altres edificacions rurals municipals han de servir, també, per determinar quines d’aquestes edificacions rurals cal preservar o recuperar per llur interès arquitectònic, històric i/o paisatgístic i per correspondre a una estructura correcta de colonització del territori, i per les que serà d’aplicació el procediment previst a l’article 50 del DL 1/05. Aquestes edificacions haurien de formar part, aleshores, del catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació establert en l’esmentat article del DL 1/05.

Ara be, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà no és l’instrument adequat per a establir l’inventari d’edificacions rurals ni el Catàleg de masies i cases rural. Haurà de ser el POUM o els plans especials específics els que inventariïn aquestes edificacions i assigni els usos i els condicionants pertinents.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. Malgrat la base topogràfica dels plànols del Pla és, únicament, una cartografia de referència i no comporta el reconeixement de cap dret es proposa afegir la Borda de Santa Creu als plànols d’ordenació, a títol informatiu.

Interessats: Rosalía Pujol (C-057)


És propietària de la Borda de Fresca situada al prat de la partida de la Morera, de l’Ajuntament d’Alt Àneu, del poble de Sorpe. Demana que al moment de fer llistat de les bordes del PDU es tingui en compte aquesta borda.



Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. Malgrat la base topogràfica dels plànols del Pla és, únicament, una cartografia de referència i no comporta el reconeixement de cap dret es proposa afegir la Borda de Fresca als plànols d’ordenació, a títol informatiu.

Interessats: Pepita Gasia (C-037b)


És propietària d’una finca coneguda com "La Comella", al terme de Surp, on hi ha ubicada la Borda de Cabana, actualment en desús. Per això al·lega que té la voluntat de conservar i donar un canvi d’ús a la seva borda (possiblement de caire Turisme Rural).


En principi no hi ha d’haver cap impediment, sempre que es compleixin els supòsits que preveu el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es manifesta que NO PERTOCA al Pla director atendre l’al·legació presentada.

Interessats: Javier Boneta (B-14a_11)




S’aporta informació referent a Casa Rogel, residència habitual dels interessants que desenvolupen activitats agropecuàries. Es sol·licita:

a) complementar les activitats agràries amb la de turisme rural, mitjançant la rehabilitació i reconstrucció d’edificació annexes de la mateixa propietat;

b) la construcció en nova planta a la finca de la mateixa titularitat que limita amb el vigent sòl urbà.



Conclusió:


AL·LEGACIONS SOBRE EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS

Sobre les Disposicions Generals



Es considera que el creixement urbanístic que preveu el Pla és del tot desproporcionat i excessiu i no respon a criteris de sostenibilitat ni a les necessitats demogràfiques de la zona.

Cal desclassificar el sòl urbanitzable de sectors de Rialp, Tírvia, Ribera de Cardós, Lladorre i Alt Àneu (per un total de 1.345 habitatges).

En el sòl urbà no consolidat cal fer un canvi d’ús de l’aprofitament urbanístic residencial a reserva de sòl per equipaments territorials i usos per a desenvolupar activitat agrària (que el Pla contempla amb mínima presència) a Tírvia, Ribera de Cardós, Lladorre, Espot i Alt Àneu. Això representaria una retallada de 1.281 habitatges.

Cal regular una disminució de densitat d’habitatge dins els nuclis urbans consolidats, especialment els més petits.





També ha establert limitacions d’extensió per aquells nuclis en què el sòl d’extensió previst en el planejament és superior al que resulta d’aplicar les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA, per tal que es mantinguin les condicions de proporció i coherència amb els assentaments existents.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà afegir una Disposició Addicional amb el redactat següent:

3. Per als municipis en què s’ubiquen els nuclis que presenten desajustos significatius respecte les precisions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (Alt Àneu, Espot, Vall de Cardós, Tírvia) i que han estat relacionats a la Memòria d’ordenació i a l’article 70 d’aquesta Normativa, es recomana l’adaptació de llur planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTP APiA i a les determinacions d’aquest Pla director, sense perjudici de l’executivitat immediata del Pla des de la seva entrada en vigor. Mentre aquesta adaptació no es produeix els hi serà d’aplicació el que s’estableix en l’article 60.4 d’aquesta Normativa.

Interessats: Ajuntament d’Esterri d’Àneu (B-006a)


Es considera que existeix una enorme desigualtat entre els creixements urbanístics que proposen els planejaments generals dels diferents municipis de la comarca, de forma que mentre uns s’adapten perfectament als criteris de sostenibilitat legals i a les directrius del planejament territorial vigent, uns altres són totalment desproporcionats i excessius i no responen ni a aquests criteris legals de sostenibilitat ni a les necessitats demogràfiques de la zona. Seria d’esperar que el Pla director corregís aquesta situació de desigualtat.



Conclusió:



Interessats: AAVV Gavas - Berrós Jussà (C-062)


Els veïns de Gavàs i Berrós Jussà, tenint en compte la justificació del PDU PS, la situació dels serveis urbanístics, la voluntat de preservar els valors paisatgístics i la situació dels nuclis (la seva delimitació i la necessitat de reformar i substituir els habitatges), al·leguen que:

a) és necessari un creixement ordenat i adequat als serveis amb què compta la comarca a l’hora que acuradament respectuós amb el medi ambient i el paisatge.



b) no és procedent l’assenyalament d’àrees d’influència en el nuclis (traç verd-areals) per a un creixement en determinats supòsits.

c) un cop delimitat el sòl urbà, s’ha de prohibir taxativament la construcció fora de l’àmbit.

d) no s’ha d’autoritzar nova edificació fins que no s’hagi rehabilitat la totalitat del parc d’habitatges de cadascun dels nuclis.

e) caldria protegir els pallers singulars.

f) no s’ha d’autoritzar cap nova construcció dins dels nuclis fins que els serveis bàsics siguin suficients per a les noves edificacions i que no s’hagin rehabilitat la totalitat dels habitatges que conformen els nuclis i els pallers protegits.


a) Ídem a l’anterior.

b) Es tracta d’un malentés. Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.


Si be és cert que s’estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits, qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment i la seva justificació precisa.

c) Fora de l’àmbit de sòl urbà s’admetran, únicament, les edificaions que preveu la Llei d’urbanisme i el seu Reglament.

d) Aquesta és una mesura de temporalització que pot establir el planejament municipal.

e) El Pla ja preveu la creació de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge. La definició d’aquesta xarxa suposa la consideració dels elements arquitectònics patrimonials i els conjunts urbanístics que formen la base històrica del Pallars Sobirà, el sistema d’espais constituïts pels seus entorns de protecció, els senders o recorreguts, i els espais visuals de connexió que els relacionen.

f) Aquesta és una mesura de temporalització que pot establir el planejament municipal.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada, entenent que el Pla ja recull bona part del que es demana.



- Intervenció en els nuclis:

El creixement urbà té una dificultat especial. Per tant, els creixements que es prevegin han de contemplar sempre la totalitat i el sistema com s’annexa i la connexió amb el nucli principal. Cal tenir sempre el control d’allò públic, prèviament a qualsevol actuació volumètrica privada o pública (cosa que no sempre s’està fent avui).

- Assentaments:



No crec que sigui un bon criteri la congelació urbanística dels petits nuclis; cal buscar una certa flexibilitat; això sí, ben estudiada i ben adaptada. Una pauta proteccionista per a tots els nuclis petits, suposaria creixements majors per als nuclis grans a potenciar, amb un difícil bon resultat en la seva ordenació conjunta. Es pot preveure que, amb aquests condicionants, el resultat pot ser distorsionar la identitat del nucli. Per tant, considero molt poc recomanable incrementar l’edificabilitat d’aquells sectors en posicions poc adients per al creixement urbà i en sòl amb pendent superiors al 20% i amb un accés poc franc. Els criteris assenyalats haurien de ser més aviat tendències que en tot cas calgués verificar. El fet de no mantenir la capacitat de creixement a l’ escala dels petits nuclis sempre més propers als teixits verds en general, fa tendir a rebaixar la productivitat i la capacitat de vida del territori entès com a sistema vegetal. Cal mantenir l’equilibri entre la vall i els nuclis més petits i millorar-los els serveis i ajudar a que puguin créixer o evolucionar. Es pot acompanyar un transport públic amb anells que relacioni i connecti nuclis entre ells i amb els de fons de la vall. Aquelles activitats de difícil integració paisatgística han d’esser estudiades i plantejades des del punt de vista de l’integració o del camuflatge en el paisatge o bé situades en indrets amb poca visibilitat. Per aquelles ja fetes, cal estudiar i proposar actuacions correctores.


Es comparteixen, en bona part, les idees exposades. De fet, un dels objectius principals del Pla és establir les pautes per a què les possibles noves edificacions de replè de la corona exterior del nucli s’integrin sense que desfigurin la seva imatge exterior. Com tantes vegades s’ha dit: es tracta que els pobles puguin seguir creixent com a pobles.

Amb aquest motiu, el Pla estableix la directriu de millora i compleció en una bona part dels petits nuclis del Pallars Sobirà, no pas per a congelar-los, sinó per a recuperar-los i millorar-los, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, a la segona residència de reutilització i, també, als serveis turístics de qualitat i petita escala. D’acord amb aquesta directiu el POUM corresponent s’ha de centrar en el manteniment, reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tanmateix, el POUM pot determinar, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà en aquestes àrees, extensions encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament.

Conclusió:


Sobre les directrius i determinacions en sòl urbà: Isil

Interessats: Ajuntament d’Alt Àneu (B-003)


L’art. 65 del PDU PS determina la modificació de les condicions urbanístiques de l’àmbit de sòl urbà UA-I1 d’Isil. Aquesta modificació estableix mantenir la qualificació de sòl urbà i substituir la qualificació actual per sistemes d’espais lliures i equipaments compatibles amb les condicions d’inundabilitat de l’àmbit.

Segons l’art.56.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, el PDU PS no pot requalificar sòl. A més, la base o referència tècnica per justificar el canvi de qualificació és el Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT). No creiem que aquest document sigui una eina rigorosa per justificar aquesta decisió urbanística, ja que té finalitats de protecció civil i no urbanístic. L’ajuntament d’Alt Àneu no està disposat a assumir cap compensació ni intercanvi de sòl de propietat municipal per



aconseguir aquests terrenys que el PDU proposa qualificar d’espais lliures i d’equipaments compatibles amb les condicions d’inundabilitat.

Per això, es demana modificar l’aprovació inicial del Pla en el sentit d’eliminar del document cap referència a la UA-I1 d’Isil, en concret l’art. 65 i la fitxa especifica.


Tal i com es diu a l’al·legació, la classificació del sòl pertoca als plans d’ordenació urbanística municipal. Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà.

El Pla ha detectat àmbits de sòl urbà no consolidat que entren en contradicció amb els seus objectius i per a ells estableix la determinació de la modificació d’alguna de les seves condicions actuals i fixa directrius i condicions específiques per al seu desenvolupament.

D’acord amb allò establert pels articles 56.4 i 80.1 del TRLU, els municipis en què s’ubiquen els àmbits de sòl urbà no consolidat subjectes a modificacions han d’adaptar llur planejament urbanístic general a les determinacions d’aquest Pla director, sense perjudici de l’executivitat immediata del Pla des de la seva entrada en vigor. L’adaptació s’haurà de produir dins del termini màxim de tres anys des de l’endemà de la publicació de l’aprovació definitiva del Pla director i l’han d’aprovar inicialment dintre dels divuit mesos següents, seguint a continuació la tramitació adient.

Conclusió:


Interessats: Adoración Aventín (C-021)


El PDU PS, en l’art. 65 de les Normes en relació al àmbit de sòl urbà "UA-1 d’Isil", diu que la condició d’inundabilitat d’aquesta part del nucli fa inviable una operació residencial. Per això, es mantindrà la classificació de sòl urbà però es modificarà la seva qualificació a sistemes d’espais lliures i equipament compatibles amb les condicions d’inundabilitat de l’àmbit. S’al·lega que la documentació del Pla no justifica la condició d’inundabilitat de l’àmbit i, per això, es demana eliminar de la totalitat del document el que és relatiu a la UA-1 d’Isil, en concret l’ art. 65 de les Normes i la fitxa normativa específica.



Conclusió:


Sobre les directrius i determinacions en sòl urbà: Súper-Espot

Interessats: Ajuntament d’Espot (B-004)


El PDU PS, respectant i concretant les estratègies del PTP APiA, proposa per l’àmbit del Pla especial de Superespot reconsiderar o revisar els aprofitaments urbanístics, l’extensió i les condicions d’implantació en els sectors residencials de nova creació del Pla especial vinculat a l’estació d’esquí, minimitzant



l’impacte i reconduint en el possible el model turístic d’elevada ocupació de sòl. Però el PDU PS va molt més enllà d’una reconsideració de determinats aspectes del Pla especial com a instrument vinculat a l’estació d’esquí, afecta directament el nucli urbà d’Espot i el seu model de futur desenvolupament i creixement: el Pla (art. 65 de la normativa) considera que Superespot és un àmbit subjecte a modificacions, i fixa concretes directrius i condicions específiques pel mateix, i l’art. 66 inclou el nucli de Superespot con un dels sòls urbans que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat i que cal redefinir.

Es considera que la fitxa proposada pel PDU no es basa en cap planejament aprovat, ni en tràmit i, per tant, s’ha de tenir per no vàlida i ha de ser eliminada, essent per tant l’única referència vàlida la continguda a les NNSS vigents.

Un cosa és revisar les condicions d’ordenació del sector del PE Superespot, clarament i indissolublement associat a l’estació d’esquí, i una altra molt diferent, que es considera inacceptable, és plantejar-se transferir la major part de l’aprofitament residencial de dit sector a l’entorn del nucli urbà d’Espot, incorporant dit sostre a sectors de sòl urbanitzable delimitats, ja existents en les vigents NNSS o creant-ne de nous, i destinant el sòl “alliberat” del PE a usos públics (sistemes) que quedarien així vinculats en forma discontinua a aquells sectors.

Aquesta operativa no respon en absolut als interessos del poble d’Espot, i condiciona i incideix molt negativament en el desenvolupament esglaonat i successiu dels tres sectors urbanitzables PP1, PP2 i PP3 previstos per les NNSS. Aquests tres sectors recauen estratègicament en la zona més planera i més idònia per a acollir habitatges de 1ª residencia del municipi i són la reserva per a garantir el creixement gradual i compassat del poble en continuïtat amb el nucli antic i la zona d’eixample.

La idea de transferir a aquests sectors ja delimitats en les NNSS bona part de l’aprofitament residencial o turístic hoteler del sector Superespot es considera una estratègia equivocada, lesiva pels ciutadans d’Espot.

A més, no es pot acceptar que els equipaments públics que precisa i demanda la població d’Espot es remetin o reenviïn a l’àmbit de Superespot, a peu de pistes.


S’entén el sentit de l’al·legació i es considera necessari arribar a una situació intermèdia que transfereixi al nucli només una part raonable dels aprofitaments.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar els paràmetres de la fitxa. *Veure apartat a) en els advertiments que es fan en el capítol 5 d’aquest informe!

Interessats: Boavi Inmo SL (C-043)


L’empresa és propietària d’unes finques situades a Espot (finca 1, sup. 419.810 m²; finca 2, sup. 3.103 m²; finca 3, sup. 2.686 m²). Aquestes finques es troben en el Sector del Pla especial Superespot, zona residencial. Les NNSS del municipi d’ Espot les classifiquen com a Sòl Urbà Delimitat. El PDU PS redueix l’extensió de l’àrea del Pla especial, ajustant-ho al sòl urbà consolidat actualment.

Per això es denuncia que el PDU desclassifica i redueix l’aprofitament lucratiu del Pla especial Superespot sense establir mecanismes d’equilibri econòmic.


El Pla no desclassifica si no que proposa una reducció de l’àmbit, un foment de l’ús hoteler a peu de pista i una transferència raonable de part dels aprofitaments al nucli urbà.



Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar els paràmetres de la fitxa. *Veure apartat a) en els advertiments que es fan en el capítol 5 d’aquest informe!

Sobre la recuperació de nuclis (art.67)



Entorn a la proposta de recuperació de pobles abandonats, sol·licita:

La revisió de l’aplicació d’aquesta mesura.

El desenvolupament d’aquestes actuacions, única i exclusivament, aplicant mesures de rehabilitació.

La classificació d’interès públic de tots aquells pobles susceptibles de recuperació.

La destinació d’un 60% d’aquests habitatges rehabilitats a la venda com habitatge de protecció oficial.


El Pla director estableix aquesta directriu per als nuclis que, en el moment de la seva redacció, es troben deshabitats i que considera que la seva recuperació és positiva per a la consolidació de la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà. Per a aquests nuclis es possibilita la seva recuperació mitjançant la delimitació d’un sector que incorpori la totalitat del nucli i fixi els deures dels propietaris del sòl inclòs. Aquests deures hauran de ser equivalents als fixats pels articles 44 i 45 del TRLU i inclouran, expressament, l’execució dels serveis urbans adequats al caràcter del nucli.


Conclusió:


Sobre les directrius i determinacions en sòl urbà. Habitatge públic



Cal garantir l’habitatge de primera residència en el creixement urbanístic del pobles de capçalera. Per això, es demana que:

S’elabori una normativa molt més clara i concisa per a garantir la descentralització dels habitatges de protecció oficial i que aquests siguin una part important dels edificis a reconstruir o construir dins del límit urbà, en especial als nuclis de capçalera.



S’apliquin unes disposicions d’obligat compliment per a potenciar la creació d’edificacions de protecció oficial.

S’ampliï la catalogació a vivendes de protecció oficial entre un 60 i 70 % de les noves edificacions que es construeixin en els pobles de les capçaleres.

En el cas d’ampliació d’excepció dels areals, es basin principalment en habitatge de protecció oficial.

Es valoritzin com a patrimoni urbanístic del territori els pobles de capçalera.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix a l’article 61 de la seva Normativa que els municipis hauran de vetllar perquè l’habitatge que gaudeixi d’alguna mena de protecció no és concentri només al fons de vall i es distribueixi raonablement per les valls laterals i el conjunt de nuclis. Si be és cert que no es fixa cap normativa més concreta, es considera que les determinacions establertes als articles 66 i 69 del RLU, el Pacte nacional per l’habitatge ja estableixen prous mesures per a que siguin concretades pel planejament municipal. Es creu oportú fer referència a les obligacions dels POUMs.

El Pla també proposa la redacció d’una sèrie de programes per a valoritzar els pobles del Pallars, entre ells:

• Pla de rehabilitació de nuclis: es planteja un Programa pluriennal d’intervenció integral en nuclis rurals de muntanya, en el marc del desenvolupament del planejament territorial i dels plans comarcals de muntanya.

• Programa per la recuperació de nuclis: de foment i ajut a la recuperació de nuclis, en línia de la Llei de Barris als territoris de muntanya.

• > Programa Banc de Patrimoni públic de sòl i edificacions: Creació d’un Banc de Patrimoni públic de sòl i edificacions (tant patrimonials registrades en els catàlegs corresponents, com bens patrimonials) per a l’establiment de les Polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades per Habitatge públic i/o protegit.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha de ser aprovat provisionalment caldrà afegir a l’article 61 el següent redactat:

2. El planejament general contindrà les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d’accés a l’habitatge, d’acord amb les necessitats detectades en la memòria social, i justificarà que el sòl destinat a la construcció d’habitatge assequible es distribueix pel màxim nombre de nuclis del municipi.

Sobre les directrius i determinacions en sòl urbà. Normativa d’edificació Alt Pirineu (art. 68)



L’art. 68 ordena que el planejament municipal reculli la normativa d’edificació de l’Alt Pirineu, però atès que l’anterior és una facultat del planejament municipal, es demana que dita normativa només tingui caràcter orientatiu per a la redacció i formulació del planejament general.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà incorpora la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu, així com les fitxes de paràmetres d’aplicació dels nuclis dels seus municipis, amb l’objectiu de que aquesta serveixi de guia metodològica a tenir en compte en la redacció dels planejaments municipals.



Així doncs, és el POUM l’instrument que ha de regular les edificacions,adaptant la proposta de la Normativa d’edificació a la realitat de cada nucli.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha de ser aprovat provisionalment caldrà clarificar que el planejament municipal únicament tindrà com a referència la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu, adaptant-la a la realitat de cada nucli.



Cal promoure les energies renovables, modificat les normes d’edificació per tal d’evitar realment que restringeixin les possibilitats d’implantació de l’energia solar i per tal de prioritzar i facilitar realment l’ús d’energies renovables, concretant propostes específiques (es poden homologar aquestes normes a les de zones de característiques similars a la nostra d’altres països, com Alemanya, Àustria o Suïssa).



Conclusió:


Sobre les directrius i determinacions en sòl urbanitzable (art 60)



Cal rectificar el quadre en l’art. 69 per tal que quedi de la següent forma:

Espot Espot 40 PP1 Residencial Pla parcial 1.





Es troba oprtú corregir l’errada material detectada.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà corregir el quadre de sectors de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat objecte de les directrius i determinacions del Pla director que apareix a l’article 69.3 de la Normativa.

Interessats: DEPANA (C-055)




Es considera que els plans parcials Bonestarre Sud 1, Estaón Sud 1 i el Pla especial Ribera de Cardós 1 preveuen un creixement urbanístic desproporcionat i excessiu. Per això es sol·licita que el DPTOP:

decreti suspensió de llicències d’obres i urbanització al municipi de Vall de Cardós (en els àmbits de Bonestarre, Estaon i Ribera, Cardós):

decreti la suspensió de l’actual tramitació dels plans parcials Bonestarre Sud 1 i Estaon Sud 1 i el Pla especial Ribera de Cardós 1;

informi desfavorablement els plans parcials Bonestarre Sud 1, Estaon Sud 1 i el Pla especial Ribera de Cardós 1.



També ha establert limitacions d’extensió per aquells nuclis en què el sòl d’extensió previst en el planejament és superior al que resulta d’aplicar les condicions de l’estratègia de desenvolupament urbanístic establerta pel PTP APiA, per tal que es mantinguin les condicions de proporció i coherència amb els assentaments existents.

Conclusió:



Interessats: AAVV Estaon (C-039)


L’associació demana la suspensió de la tramitació del Pla parcial i la modificació puntual de les Normes Subsidiàries:

- per definir com a sòl no urbanitzable el sector SAU-Estaon I (pendent mitjana >20%);

- per reduir l’aprofitament mitjà del sector, reduir la densitat màxima d’habitatges, definir un sector discontinu de sòl apte per urbanitzar que comprengui l’actual SAU, el solar edificable i la zona verda existent a la cruïlla de la carretera d’Estaon i al carrer que porta al carrer Cabalè, i la zona clau B situada a l’entrada del poble.

- per manca de justificació del requisit de subministrament d’aigua potable i per incloure una sèrie de requeriments de més detall.





Conclusió:



Interessats: Pilar Boher (C-024)


És propietària del solar situat a Sort, a la carretera de la Seu d’Urgell amb referència cadastral nombre 6470101CG4976S 0001 Y O. Aquest solar es troba situat dintre d’un sector de sòl urbanitzable a mantenir segons el PDU PS. Una de les finalitats d’aquest Pla és promoure l’edificació al nucli de Sort, doncs apareixien diversos sectors subjectes a modificació al voltant del nucli urbà, però no es així en el cas del sector de seva propietat. A més, el Pla deixa sense definir un sector dintre del nucli urbà. És per això que demana que:

a) el seu solar i el sector al que pertany sigui un sector subjecte a modificació i no a mantenir, amb las mateixes condicions que els altres;

b) el solar de l’àrea no definit estigui definit i integrat dins els sectors del seu costat amb les mateixes condicions urbanístiques.


En aquests moments es troba en fase de redacció el Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran. La finca que motiva l’al legació està inclosa en un àmbit susceptible de ser delimitat com a Àrea residencial estratègica, per la qual cosa els seus paràmetres d’edificacbilitat i densitat es veuran augmentats.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran ja modificarà el sector, si ho creu oportú.

Sobre el sòl urbanitzable subjecte a modificacions: nucli de Sort



El Pla proposa incrementar l’edificabilitat de sòls urbanitzables situats en terrenys en força pendent en posició perimetral i amb una posició totalment apercebible des de qualsevol lloc del entorn. Seria molt dubtós creure que es respectarà la identitat paisatgística de Sort amb una intervenció semi-intensiva en un terreny de pendents major de 30% i situant-se a una cota d’entre 35 a 40 m per damunt del nivell del carrer Major. És possible distribuir-ho en el territori de forma més gradual, inclòs fora del fons de vall.




El nucli de Sort te un total de 1.112 habitatges en una superfície de sòl urbà de 36 ha (densitat mitjana: 30 hab/ha). En el moment de redacció del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, Sort manté quatre sectors de sòl urbanitzable residencials sense aprovació definitiva (El Torrentill, El Castell, La Solana, Ampliació de Borda Paisan) amb unes edificabilitats de 0,15 m²/m². El Pla proposa l’augment de l’edificabilitat i de la densitat dels sectors de sòl urbanitzable vigents, per tal d’optimitzar el seu consum de sòl superfície de sòl.

El planejament general municipal serà l’instrument que ajusti l’edificabilitat i la densitat oportuna, atenent a les característiques pròpies de cada sector i al seu impacte paisatgístic.

Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable subjecte a modificacions: nucli de Llessuí

Interessats: Gloria Rispa (B-014b_06)


És propietària majoritària dels terrenys que conformen el sector urbanitzable denominat “SAU Llessuí” de les NNSS de Sort, aprovades definitivament el 3/10/2005; el PDU preveu per aquest sector “la reducció de l’àmbit classificat com a sòl urbanitzable al 50% de l’actual. Els terrenys desclassificats s’inclouran dins del sòl de protecció preventiva”. Per això es demana que es mantingui la classificació vigent de sòl urbanitzable per a tota la superfície del sector “Llessuí”.



El Pla determina la modificació dels usos, intensitats, gestió i / o ubicació dels sòls lliures d’alguns sectors de sòl urbanitzable sense planejament aprovat. Aquesta determinació comporta la modificació d’ús de 20,36 Ha de sòl urbanitzable (es proposa la seva reconversió cap a àrees d’activitat econòmica supramunicipal, nuclis d’infraestructures ambientals o usos hotelers).

En el cas del nucli de Llessuí, es proposa un canvi d’ús de residencial a hoteler, degut a la proximitat del nucli amb el Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici i l’estació de muntanya de Llessuí. Es proposa reduir la edificabilitat per garantir una bona integració dels nous edificis amb el nucli i l’areal. El canvi d’ús també és per donar compliment a la proposta del Pla de tenir 1 Ha, com a mínim, d’ús hoteler per municipi.

Conclusió:


Interessats: Ester Janforre (B-014b_04) / Concepció Mitjana (B-014b_05) / Josep Antoni Isús (B-014b_10)


Com a propietaris d’una finca (casa Xamberg / (casa Guisarda / casa Camp de Llessuí) on hi ha hagut un aprofitament continuat i que té naturalesa urbana i en continuïtat amb la trama urbana, del que el PDU



procedeix a desclassificar una porció per tal d’incorporar-la a l’areal, demana que no es procedeixi a la desclassificació dels terrenys de la seva propietat.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable subjecte a modificacions: nucli de Roní (SECTORS SUI2 P1, SUI2 P2)



El PDU planteja la modificació d’usos actualment admesos en els sectors de sòl urbanitzable SUI2 P1 i SUI2 P2 de Roní, de tal forma que es prohibeixen els usos residencials i els aprofitaments es destinen exclusivament a l’ús hoteler. El canvi d’ús no respon a cap necessitat contrastada dels operadors hotelers, ni té cap justificació de viabilitat econòmica.

Per tal de poder executar la construcció de la variant de Roní els propietaris de sòl urbanitzable afectats varen cedir de forma gratuïta i anticipada el terreny necessari, sense percebre cap mena d’indemnització. Aquest terrenys estava inclòs en sectors de sòl urbanitzable que ara el PDU proposa desclassificar. Es demana que el document reconegui a aquests propietaris el dret a percebre la corresponent indemnització a càrrec del Departament de Política Territorial.




En el cas del nucli de Roní, es proposa un canvi d’ús de residencial a hoteler, degut a la proximitat del nucli amb l’estació de muntanya de Port-Ainé. Es proposa reduir la edificabilitat per garantir una bona integració dels nous edificis amb el nucli i l’areal. El canvi d’ús també és per donar compliment a la proposta del Pla de tenir 1 Ha, com a mínim, d’ús hoteler per municipi.

En l’al·legació es confonen els termes, ja que parla de la desclassificació del sectors urbanitzables de Roní, quan en cap cas es desclassifica el sòl, sinó que senzillament es modifiquen els usos.

El sòl inclòs en els sectors P1 i P2 de Roní segueix essent sòl urbanitzable com ve establert per planejament municipal vigent, que conformen les Normes Subsidiàries de 1981.

Per tant, i en no preveure’s cap desclassificació de sòl no es genera cap dret a indemnització dels particulars que en el seu dia varen fer una cessió anticipada de sòl per a la construcció de la variant. En tot cas, aquesta cessió s’haurà de veure compensada en el marc del procediments d’equidistribució que es tramitin un cop executat el planejament derivat que correspongui perquè el sòl urbanitzable passi a ser urbà.

Conclusió:




Interessats: Isidre Esparrica (C-033)


Són propietaris de varies finques afectades pel PDU PS. Per això es sol·licita que:

a) el PDU PS reconsideri la modificació del SUI2P1 i el SUI2P2 del nucli de Roní, pel tal que puguin disposar del sòl urbà tal com s’ha signat en un conveni amb l’Ajuntament

b) es corregeixi l’error de la memòria on s’indica que el nucli de Roní està situat a 84 km del riu noguera Pallaresa;

c) es tinguin en compte les despeses generades a nivell d’impostos que han pagat, que davant el PDU PS el sòl perd valor.


a) El sòl inclòs en els sectors P1 i P2 de Roní segueix essent sòl urbanitzable determina el planejament municipal vigent, és a dir, les Normes Subsidiàries de 1981.

Aquest sòl no s’ha desenvolupat mai, i per tant no ha assolit la condició de sòl urbà, condició que assolirà quan es desenvolupi el planejament i la gestió urbanística que corresponguin d’acord amb la legislació urbanística.

Les cessions anticipades i gratuïtes de sòl hauran de veure’s compensades en el marc del procediments d’equidistribució que es tramitin, un cop executat el planejament derivat que correspongui perquè el sòl urbanitzable passi a ser urbà.

b) En quant a la descripció de la situació del nucli de Roní respecte el riu Noguera Pallaresa, es considera oportú esmenar l’errada detectada.

c) De conformitat amb el què disposa l’article 7 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, el règim urbanístic de la propietat del sòl és estatutari i resulta de la vinculació a destins concrets, d’acord amb el que estableix la legislació sobre ordenació territorial i urbanística. La patrimonialització de l’edificabilitat es produeix únicament amb la seva realització efectiva i està condicionada en tot cas a l’acompliment dels deures i a l’aixecament de les càrregues pròpies del règim que correspongui, d’acord amb l’establert per la legislació sobre ordenació territorial i urbanística.

Així, i tal i com ha precisat el Tribunal Suprem, el caràcter estatutari de la propietat immobiliària significa que el seu contingut serà en cada moment el que derivi de l’ordenació urbanística, essent doncs lícita la modificació d’aquesta, que en principi i com a regla general no implica indemnització, car les facultats pròpies del domini són les que concreti l’ordenació urbanística vigent en cada moment.

Així ho ha declarat la més recent i reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, entre d’altres, la STS 13 març 1991 –R.1998-, STS 25 febrer 1992 –R.2973- i 26 gener 1993 –R.451-. Per totes cal transcriure la de 6 de març de 1998 –R.2491- que com a iniciadora d’aquesta doctrina, n’il·lustra amb perfecció la seva estructuració:

“(...) en el suelo urbano y en el urbanitzable se incorporan al derecho de propiedad, contenidos urbanísticos artificiales que no están en la naturaleza y que son producto de la ordenación urbanística. No seria justa esta adición de contenidos si se produjera simplemente y por ello, como contrapartida, en tales supuestos se imponen importantes deberes –arts. 83.3 i 84.3 del Texto Refundido- cuyo cumplimiento exige un cierto lapso temporal dada la complejidad de su ejecución. Pues bien, sólo cuando tales deberes han sido cumplidos puede decirse que el propietario ha “ganado” los contenidos artificiales que se añaden a su derecho inicial.

No basta, así, el Plan de detalle para atribuir un derecho derivado del destino urbanístico del suelo previsto en aquél. Tal derecho sólo se adquiere, solo se patrimonializa cuando el propietario,



cumpliendo sus deberes, ha contribuido a hacer físicamente posible su ejercicio. Es evidente que la conexión causal existente entre deberes y aprovechamientos urbanísticos. Sólo el cumplimiento de aquéllos confiere derecho a éstos.

Por ello, sólo cuando el plan ha llegado a la “fase final de realización” se adquiere el derecho a los aprovechamientos urbanísticos previstos en la ordenación y sólo, por tanto, entonces la modificación del planeamiento implicaria lesión de un derecho ya adquirido, procediendo así la indemnización previstaa en el artículo 87.2 cuyo contenido habria de fijarse en la perfecta congruencia con los contenidos de los derechos de los que se ha visto privado el proietario.(...)”

I en un mateix sentit la sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de 2000 -RJ.5487- quan disposa que:

“... DUODÉCIMO.- La necesidad de la consolidación de los derechos relevantes económicamente, que enunciábamos con anterioridad, para que su desaparición por obra de la nueva regulación pueda ser considerada como una privación singular susceptible de dar derecho a indemnización, no permite, en el supuesto que contemplamos, entender que debe integrarse en aquélla, también, el valor urbanístico de los terrenos desclasificados, porque, según expresábamos en la tantas veces citada sentencia de 17 de febrero de 1998, ya bajo la vigencia de la Ley del Suelo de 1976, vigente en el momento en que acontecen los hechos que motivan este proceso, de acuerdo con la concepción constitucional del derecho de propiedad consagrado en el artículo 33 de la Constitución, el contenido económico propio del derecho del propietario del suelo es el correspondiente al valor inicial del terreno, es decir, el adecuado al contenido del dominio en el suelo no urbanizable, en la perspectiva del aprovechamiento exclusivamente agrícola, ganadero o forestal propio de su naturaleza. Por ello el artículo 87.1 de la citada Ley no establecía derecho a indemnización por el mero cambio de planeamiento, reconociendo así plenitud al «ius variandi» de la ordenación urbanística a la Administración. Mediante la clasificación del suelo como urbano y urbanizable se incorporan al derecho de propiedad contenidos urbanísticos artificiales que no son inherentes a su naturaleza y que son producto de la ordenación urbanística. Pero esta adición de contenidos no se produce pura y simplemente (como dice la sentencia de esta Sala de 12 de mayo de 1987), sino en consideración a la participación del propietario en el proceso urbanizador y como contrapartida a los importantes deberes que se le imponen –artículos 83.3 y 84.3 de la citada ley–, cuyo cumplimiento exige un cierto lapso temporal dada la complejidad de su ejecución. Sólo cuando dichos deberes han sido cumplidos puede decirse que el propietario ha incorporado a su patrimonio los contenidos artificiales que se añaden a su derecho inicial, pues sólo entonces ha contribuido a hacer físicamente posible su ejercicio. Por ello, sólo cuando el plan ha llegado a «la fase final de realización» o –al menos durante la vigencia de la Ley del Suelo de 1976– cuando la ejecución no ha sido posible por causa imputable a la Administración –según la profusa jurisprudencia que hemos citado– se adquiere el derecho a los aprovechamientos urbanísticos previstos en la ordenación y sólo, por tanto, entonces la modificación del planeamiento implicaría lesión de un derecho ya adquirido. Desde la perspectiva que estamos considerando la indemnización por la privación legislativa de derechos de carácter urbanístico debe estar en congruencia con el grado del contenido patrimonial consolidado del que se priva a su propietario, como ponen hoy de manifiesto, casi con plasticidad, los artículos 23 y siguientes del Real Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley Sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, al describir la gradual incorporación de los derechos derivados de la ordenación urbanística al patrimonio del propietario –derecho a urbanizar, derecho al aprovechamiento urbanístico, derecho a edificar y derecho a la edificación–.

DECIMOTERCERO.- «En el supuesto examinado sólo hubiera podido hablarse de una privación de derechos patrimoniales propios del contenido del derecho de propiedad ya incorporados en el supuesto, no alegado, de que el nuevo régimen de protección del suelo hubiera privado a su propietario de usos acordes con su clasificación como suelo no urbanizable –agrícolas, ganaderos, forestales, etc.– de los que se hubiera visto privado, atendido que el valor del llamado derecho a urbanizar puede entenderse concretado en el importe de los gastos a que dieron lugar los proyectos de urbanización».



Sin embargo en modo alguno cabe considerar incorporado al patrimonio de la sociedad recurrente el derecho al valor urbanístico del terreno, dado que, aunque consta aprobado el Plan Parcial, así como el Proyecto de Urbanización y las Bases y Estatutos de la Junta de Compensación, es lo cierto que ni estaba concedida la licencia de obras, solicitada el 2 de junio de 1990, «aunque fuera informada favorablemente, salvo pequeños detalles», ni resulta trascendente la autorización previa de la Consejería de Turismo, ni aparecen iniciadas las obras de urbanización, antes bien resulta lo contrario del dictamen pericial emitido dentro del período probatorio abierto en el proceso, al informar (folio 131 de los autos) «que en el suelo correspondiente al Plan Parcial “Canal d'en Marti”, en el momento de la entrada en vigor de la Ley 1/1991, únicamente se había alcanzado la aprobación definitiva del Plan Parcial y Proyecto de urbanización, sin haberse cumplimentado los deberes de cesión, equidistribución y urbanización; en tal suelo únicamente se había adquirido el derecho a urbanizar, de entre los contemplados en la Ley, según los criterios de la misma.

En consecuencia, en modo alguno puede entenderse incorporado al patrimonio de la entidad propietaria el derecho al valor urbanístico pretendido, pues el Plan Parcial no se encontraba en ejecución ni puede afirmarse que la inejecución fuera imputable a la Administración.”

D’aquesta manera, amb la regulació urbanística, materialitzada pel Decret Legislatiu 1/2005 i pel Decret 305/2006, només quan sobre sòl urbanitzable s’ha presentat i aprovat definitivament el Pla parcial corresponent, l’alteració del planejament donarà lloc a indemnització, sens perjudici en un cas i en l’altre, de l’acció de responsabilitat patrimonial contra l’Administració per les despeses de redacció del projecte efectivament causades.

Conclusió:


Interessats: Isidre Esparrica (C-032)


És propietari d’uns terrenys afectats pel PDU PS al nucli de Roní. El PDU PS proposa exclusivament l’ús hoteler per aquests terrenys, cosa que entra en conflicte amb un conveni signat l’any 2002 amb l’Ajuntament, amb una cessió anticipada de part dels terrenys per la construcció de la variant de la carretera de Port-Ainé al nucli de Montenartró. Per això demana que es limiti la prescripció sobre canvi d’ús i aprofitament dels sectors de sòl urbanitzable actualment previstos a una simple recomanació.



Conclusió:


Interessats: Antonio Canal (C-025)


És propietari d’un terreny al nucli de Roní. El PDU PS ho qualifica d’assentaments de creixement de re equilibri, suposant unes modificacions substancials sobre el planejament urbanístic actual, respecte al sector SUI2P1amb la reducció de 50% del sòl urbanitzable, el canvi d’ús del sector de residencial a hoteler i la limitació del sostre a 15.000 m². A l’any 2002 es va signar un conveni amb l’ ajuntament de Rialp per tal que es construís un vial al nucli de Roní, i l’Ajuntament es va comprometre amb els veïns afectats a incloure dins del planejament urbanístic municipal un seguit de modificacions com a compensació a la cessió dels terrenys.



Per això es sol·licita que el PDU re consideri la modificació del SUI2P1 del nucli de Roní per tal que es respecti el conveni signat amb l’ajuntament i que per tant es pugui disposar del sòl.



Conclusió:


Interessats: Josefa Servent (C-073)


Com a propietàries de dues finques a Roní incloses en els Sectors SUI2P1 i SUI2P2, manifesten que:

a) no estan d’acord amb el canvi d’ús de residencial a hoteler que els afecta i no entenen perquè no poden conviure l’ús hoteler i residencial;

b) no estan d’acord amb el tema de no edificar en pendents majors al 20%;

c) pensen que els areals seran al cap d’uns anys camps descuidats i degradats, donat que no es sap qui els cuidarà;

d) es demana una alçada més en tot el municipi;

e) no estan contentes amb la informació que han rebut;

f) que els tràmits d’aprovació dels plans paralitzen i inhibeixen la iniciativa privada en tema edificatori.



Conclusió:


Interessats: Javier Martin (C-045)


És propietari de la finca amb referència cadastral 407 al terme municipal de Roní, a Rialp. Sol·licita que se li comuniqui si la seva finca pertany a un dels sectors SUI2P1 o SUI2P2 de Roní, i, si no és així, que s’ expliquin les raons.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable subjecte a modificacions: nucli de Llavorsí

Interessats: Magí Cervós (C-027) / Farré Ricou (C-034) / Nativitat Serrat (C-071) / Pilar Serrat (C-072)




Propietari de finques integrades al SAU-1 de Llavorsí. El PDU PS redueix el sostre d’ús residencial vigent al SAU-1 i converteix, com a mínim, un 50% del sostre actualment vigent d’ús residencial a ús hoteler o d’equipament turístic exclusiu. Considera que la reducció excessiva del sostre d’ús residencial i la seva conversió redueixen el creixement del nucli de Llavorsí, i que la experiència recent en quant a la construcció de nous hotels ha estat negativa a Llavorsí. Per això demana que:

a) es mantingui el sostre actualment vigent al SAU-1 per ús exclusivament residencial;

b) si es vol incloure sostre per ús hoteler, no es faci reduint el sostre residencial sinó incrementant el sostre actual.




En el cas del nucli de Llavorsí, es proposa un canvi d’ús de residencial a hoteler, degut a que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu proposa per aquest nucli una estratègia de canvi d’ús i/o de reforma. Es proposa modificar l’ús principal del sector urbanitzable a hoteler i/o d’equipament turístic exclusiu, admenent, també, l’ús residencial com a ús complementari, sempre que estigui vinculat al conjunt de l’operació, no s’admeti la divisió horitzontal, es condicioni a l’inici previ o simultani de l’activitat principal, i no excedeixi el 20% del sostre total.

Conclusió:




L’art. 71 de la normativa del PDU remet a la fitxa normativa específica per al sector SAU-1 Llavorsí, determina un canvi d’ús de residencial a hoteler, i dona la directriu de que no es podrà destinar més de la meitat del sostre actualment vigent a ús d’habitatge residencial. La resta del sostre es destinarà a ús hoteler o d’equipament turístic exclusiu i podrà justificar-se un increment de sostre.

Es considera que la intenció és molt lloable però és bastant difícil el seu desenvolupament. Per això es demana que s’anul·li aquesta modificació per canvi d’usos del sector SAU-1 de Llavorsí.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable subjecte a modificacions: nucli de Rialp



Interessats: Teyco SL (C-018a) / Teyco SL (C-018b)


La societat es propietària d’uns terrenys emplaçats a banda i banda de l’accés sud a Rialp per la carretera C-13, inclosos dins de l’àmbit SUI-6, amb unes determinacions específiques a una de les fitxes dels Sectors Rialp Sud.

a) El PDU estableix pel nucli de Rialp una reserva de traçat viari per a una variant de l’actual C-13, a oest de la trama urbana, resseguint en sòl rústic el límit de ponent del sector urbanitzable SUI-6. Demana que es corregeixi la traça de la variant de Rialp al seu tram sud a fi i efecte que aquesta estigui a una distancia suficient respecte als sectors en sòl urbanitzable perquè l’aplicació de la normativa sectorial de carreteres per aquesta variant no afecti l’àmbit del sòl ocupable d’aquests sectors. Aquesta distància hauria de ser com a mínim 50 metres del límit oest del sector SUI-6.

b) Demana que a la fitxa normativa específica Sectors Rialp Sud es substitueixin les directius actuals per les següents:

“es mantindrà per a cada sector com a màxim l’aprofitament urbanístic actual; les edificacions es situaran a ponent de la carretera, alliberant per a sòls públics destinats a equipaments i espais lliures els situats a llevant”.

c) Presenta recurs d’alçada contra la suspensió de tramitació de procediments i de llicències en relació al Sector urbanitzable SUI-6. L’àmbit de suspensió de tramitacions i de llicències no s’ajusten a la realitat del planejament urbanístic derivat fins a la data de l’acord d’aquesta suspensió. Sol·licita que s’exclogui de l’àmbit de suspensió de llicències el sector residencial urbanitzable delimitat SUI-6.


a) El PDU PS defineix en els seus plànols d’ordenació i en la Memòria de l’ordenació les reserves de sòl necessàries per al traçat de les variants dels nuclis. La representació gràfica d’aquests traçats te un caràcter indicatiu, ajustable en els projectes sectorials que han de ser redactats amb posterioritat. En quant a la variant de Rialp, el Pla director fa una previsió de traçat molt similar a la del Pla territorial, excepte en l’enllaç nord. Es proposa que la variant coincideixi en aquest tram amb la carretera de Surp-Escàs i enllaci amb la C-13 prop de l’actual encreuament. Aquesta traça permetria definir, amb més claredat, la façana nord de Rialp.

b) El redactat del document aprovat inicialment especifica que s’unificaran els dos sectors en un de sol, mantenint com a sostre màxim la suma dels sostres màxims actuals. Tenint coneixement de que els dos sectors tenen realitats diferents, es considera oportú modificar el redactat de la fitxa específica en el sentit que demana l’al·legació.

c) El recurs d’alçada es resoldrà, segons la tramitació prevista.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha de ser aprovat provisionalment caldrà modificar el redactat de la fitxa específica dels sectors de Rialp amb el redactat següent:

“es mantindrà per a cada sector com a màxim l’aprofitament urbanístic actual; les edificacions es situaran a ponent de la carretera, alliberant per a sòls públics destinats a equipaments i espais lliures els situats a llevant”.

Sobre el sòl urbanitzable a desclassificar: Rialp





a) El PDU proposa la desclassificació directa de tot un seguit de sectors de sòl urbanitzable del municipi de Rialp, cosa ni suficientment motivada ni justificada, sense tenir en compte l’estructura urbana dels nuclis ni les seves perspectives futures. Per això s’al·lega que la desclassificació de sòl és arbitrària i legalment discutible.

b) Cal posar de manifest que la directriu que desclassifica sòl no preveu cap mena de mesura en ordre a rescabalar els propietaris del sòl afectats pels tributs que forçosament han tingut que satisfer durant el període que ha durat la classificació com a sòl urbanitzable.


a) Tal i com s’estableix en l’apartat “3. Sistema d’Assentaments” de la Memòria de l’Ordenació del Pla director del Pallars Sobirà, el sòl classificat com a urbanitzable que manté aquest Pla és quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de la comarca, evita la dispersió sobre el territori i afavoreix les continuïtats amb les xarxes viàries i de serveis i permet el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.

Els sectors de sòl urbanitzable que es proposen desclassificar, han estat escollits en tant que incompleixen les disposicions establertes en els articles 3 i 9 del Decret Legislatiu 1/2005, en virtut dels quals s’estableixen les directrius de caràcter general que han de regir el planejament urbanístic.

Sens perjudici d’aquesta justificació genèrica, s’individualitzen i especifiquen els motius pel quals es desclassifiquen cadascun dels sectors de sòl urbanitzable en els que es desclassifica sòl. En cap cas aquesta operació que imposa directament el Pla director, emparada en la facultat que li reconeix l’article 6.3 del Decret 305/2006, és arbitrària i genera greuges comparatius, ja que com s’ha indicat i com s’expressa en el propi Pla director del Pallars Sobirà, la desclassificació es proposa atenent al compliment de les directrius que imposa el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, per ésser terrenys de pendent major del 20% i per esdevenir incompatibles amb els objectius generals d’aquest Pla director.

b) De conformitat amb el què disposa l’article 7 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, el règim urbanístic de la propietat del sòl és estatutari i resulta de la vinculació a destins concrets, d’acord amb el que estableix la legislació sobre ordenació territorial i urbanística. La patrimonialització de l’edificabilitat es produeix únicament amb la seva realització efectiva i està condicionada en tot cas a l’acompliment dels deures i a l’aixecament de les càrregues pròpies del règim que correspongui, d’acord amb l’establert per la legislació sobre ordenació territorial i urbanística.

Així, i tal i com ha precisat el Tribunal Suprem, el caràcter estatutari de la propietat immobiliària significa que el seu contingut serà en cada moment el que derivi de l’ordenació urbanística, essent doncs lícita la modificació d’aquesta, que en principi i com a regla general no implica indemnització, car les facultats pròpies del domini són les que concreti l’ordenació urbanística vigent en cada moment.

Així ho ha declarat la més recent i reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, entre d’altres, la STS 13 març 1991 –R.1998-, STS 25 febrer 1992 –R.2973- i 26 gener 1993 –R.451-. Per totes cal transcriure la de 6 de març de 1998 –R.2491- que com a iniciadora d’aquesta doctrina, n’il·lustra amb perfecció la seva estructuració:

“(...) en el suelo urbano y en el urbanitzable se incorporan al derecho de propiedad, contenidos urbanísticos artificiales que no están en la naturaleza y que son producto de la ordenación urbanística. No seria justa esta adición de contenidos si se produjera simplemente y por ello, como contrapartida, en tales supuestos se imponen importantes deberes –arts. 83.3 i 84.3 del Texto Refundido- cuyo cumplimiento exige un cierto lapso temporal dada la complejidad de su ejecución. Pues bien, sólo cuando tales deberes han sido cumplidos puede decirse que el propietario ha “ganado” los contenidos artificiales que se añaden a su derecho inicial.

No basta, así, el Plan de detalle para atribuir un derecho derivado del destino urbanístico del suelo previsto en aquél. Tal derecho sólo se adquiere, solo se patrimonializa cuando el propietario, cumpliendo sus deberes, ha contribuido a hacer físicamente posible su ejercicio. Es evidente que la



conexión causal existente entre deberes y aprovechamientos urbanísticos. Sólo el cumplimiento de aquéllos confiere derecho a éstos.

Por ello, sólo cuando el plan ha llegado a la “fase final de realización” se adquiere el derecho a los aprovechamientos urbanísticos previstos en la ordenación y sólo, por tanto, entonces la modificación del planeamiento implicaria lesión de un derecho ya adquirido, procediendo así la indemnización previstaa en el artículo 87.2 cuyo contenido habria de fijarse en la perfecta congruencia con los contenidos de los derechos de los que se ha visto privado el proietario.(...)”

I en un mateix sentit la sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de 2000 -RJ.5487- quan disposa que:

“... DUODÉCIMO.- La necesidad de la consolidación de los derechos relevantes económicamente, que enunciábamos con anterioridad, para que su desaparición por obra de la nueva regulación pueda ser considerada como una privación singular susceptible de dar derecho a indemnización, no permite, en el supuesto que contemplamos, entender que debe integrarse en aquélla, también, el valor urbanístico de los terrenos desclasificados, porque, según expresábamos en la tantas veces citada sentencia de 17 de febrero de 1998, ya bajo la vigencia de la Ley del Suelo de 1976, vigente en el momento en que acontecen los hechos que motivan este proceso, de acuerdo con la concepción constitucional del derecho de propiedad consagrado en el artículo 33 de la Constitución, el contenido económico propio del derecho del propietario del suelo es el correspondiente al valor inicial del terreno, es decir, el adecuado al contenido del dominio en el suelo no urbanizable, en la perspectiva del aprovechamiento exclusivamente agrícola, ganadero o forestal propio de su naturaleza. Por ello el artículo 87.1 de la citada Ley no establecía derecho a indemnización por el mero cambio de planeamiento, reconociendo así plenitud al «ius variandi» de la ordenación urbanística a la Administración. Mediante la clasificación del suelo como urbano y urbanizable se incorporan al derecho de propiedad contenidos urbanísticos artificiales que no son inherentes a su naturaleza y que son producto de la ordenación urbanística. Pero esta adición de contenidos no se produce pura y simplemente (como dice la sentencia de esta Sala de 12 de mayo de 1987), sino en consideración a la participación del propietario en el proceso urbanizador y como contrapartida a los importantes deberes que se le imponen –artículos 83.3 y 84.3 de la citada ley–, cuyo cumplimiento exige un cierto lapso temporal dada la complejidad de su ejecución. Sólo cuando dichos deberes han sido cumplidos puede decirse que el propietario ha incorporado a su patrimonio los contenidos artificiales que se añaden a su derecho inicial, pues sólo entonces ha contribuido a hacer físicamente posible su ejercicio. Por ello, sólo cuando el plan ha llegado a «la fase final de realización» o –al menos durante la vigencia de la Ley del Suelo de 1976– cuando la ejecución no ha sido posible por causa imputable a la Administración –según la profusa jurisprudencia que hemos citado– se adquiere el derecho a los aprovechamientos urbanísticos previstos en la ordenación y sólo, por tanto, entonces la modificación del planeamiento implicaría lesión de un derecho ya adquirido. Desde la perspectiva que estamos considerando la indemnización por la privación legislativa de derechos de carácter urbanístico debe estar en congruencia con el grado del contenido patrimonial consolidado del que se priva a su propietario, como ponen hoy de manifiesto, casi con plasticidad, los artículos 23 y siguientes del Real Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley Sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, al describir la gradual incorporación de los derechos derivados de la ordenación urbanística al patrimonio del propietario –derecho a urbanizar, derecho al aprovechamiento urbanístico, derecho a edificar y derecho a la edificación–.

DECIMOTERCERO.- «En el supuesto examinado sólo hubiera podido hablarse de una privación de derechos patrimoniales propios del contenido del derecho de propiedad ya incorporados en el supuesto, no alegado, de que el nuevo régimen de protección del suelo hubiera privado a su propietario de usos acordes con su clasificación como suelo no urbanizable –agrícolas, ganaderos, forestales, etc.– de los que se hubiera visto privado, atendido que el valor del llamado derecho a urbanizar puede entenderse concretado en el importe de los gastos a que dieron lugar los proyectos de urbanización».

Sin embargo en modo alguno cabe considerar incorporado al patrimonio de la sociedad recurrente el derecho al valor urbanístico del terreno, dado que, aunque consta aprobado el Plan Parcial, así como



el Proyecto de Urbanización y las Bases y Estatutos de la Junta de Compensación, es lo cierto que ni estaba concedida la licencia de obras, solicitada el 2 de junio de 1990, «aunque fuera informada favorablemente, salvo pequeños detalles», ni resulta trascendente la autorización previa de la Consejería de Turismo, ni aparecen iniciadas las obras de urbanización, antes bien resulta lo contrario del dictamen pericial emitido dentro del período probatorio abierto en el proceso, al informar (folio 131 de los autos) «que en el suelo correspondiente al Plan Parcial “Canal d'en Marti”, en el momento de la entrada en vigor de la Ley 1/1991, únicamente se había alcanzado la aprobación definitiva del Plan Parcial y Proyecto de urbanización, sin haberse cumplimentado los deberes de cesión, equidistribución y urbanización; en tal suelo únicamente se había adquirido el derecho a urbanizar, de entre los contemplados en la Ley, según los criterios de la misma.

En consecuencia, en modo alguno puede entenderse incorporado al patrimonio de la entidad propietaria el derecho al valor urbanístico pretendido, pues el Plan Parcial no se encontraba en ejecución ni puede afirmarse que la inejecución fuera imputable a la Administración.”

D’aquesta manera, amb la regulació urbanística, materialitzada pel Decret Legislatiu 1/2005 i pel Decret 305/2006, només quan sobre sòl urbanitzable s’ha presentat i aprovat definitivament el Pla parcial corresponent, l’alteració del planejament donarà lloc a indemnització, sens perjudici en un cas i en l’altre, de l’acció de responsabilitat patrimonial contra l’Administració per les despeses de redacció del projecte efectivament causades.

Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable a desclassificar: nucli de Seurí (Sectors SAU 1, SAU 2, SAU 3)

Interessats: Eva Tarragona (B-14a_15)


Es manifesta la conformitat en la desclassificació del conjunt de Sectors de sòl urbanitzables delimitats (SAU1,2,3).

Es proposa siguin establertes mesures compensatòries per a garantir la millora del nucli i la seva rehabilitació com a valor patrimonial.

Es proposa sigui admès el creixement vegetatiu i les iniciatives que aportin activitat econòmica en harmonització amb l’enton.


Un dels objectius principals del Pla és permetre que els pobles del Pallars Sobirà puguin seguir creixent com a pobles.

El Pla estableix la directriu de millora i compleció per al nucli de Seurí, així com per una bona part de la resta de nuclis del Pallars, no pas per a congelar-lo, sinó per a recuperar-lo i millorar-lo, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, a la segona residència de reutilització i, també, als serveis turístics de qualitat i petita escala. D’acord amb aquesta directiu el planejament municipal s’haurà de centrar en el manteniment, reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tanmateix, el POUM pot determinar, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà en aquestes àrees, extensions encaminades a la compleció de Seurí, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament.

Conclusió:




Interessats: Antonio Tarragona (C-076)


Són propietaris de finques al terme de Seurí. El poble de Seurí té classificació de zona turística i, per això, té més valor cadastral i de tributació. Però en realitat la zona no és pas turística. Per això es demana que es reconsiderin els increments d’impostos que generaria el canvi proposat.


Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. El valor cadastral del sòl pertoca establirla a les ponències de valor que efectua el Centre de Gestió Cadastral.

Conclusió:


Interessats: Marcelino Sibi (C-074)


És propietari d’una finca al terme de Seurí, al municipi de Sort. La finca es troba en una de les tres zones afectades pel PDU PS, que classifica aquestes zones com a sòl no urbanitzable, per limitar la construcció de segones residències i limitar el creixement excessiu. Però la seva finca limita amb la última finca urbana del municipi. Per això demana que es mantingui la classificació de sòl urbà a la finca de seva propietat.


Tal i com s’estableix en l’apartat “3. Sistema d’Assentaments” de la Memòria de l’Ordenació del Pla director del Pallars Sobirà, el sòl classificat com a urbanitzable que manté aquest Pla és quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de la comarca, evita la dispersió sobre el territori i afavoreix les continuïtats amb les xarxes viàries i de serveis i permet el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.

Els sectors de sòl urbanitzable que es proposen desclassificar, han estat escollits en tant que incompleixen les disposicions establertes en els articles 3 i 9 del Decret Legislatiu 1/2005, en virtut dels quals s’estableixen les directrius de caràcter general que han de regir el planejament urbanístic.

Sens perjudici d’aquesta justificació genèrica, s’individualitzen i especifiquen els motius pel quals es desclassifiquen cadascun dels sectors de sòl urbanitzable en els que es desclassifica sòl. En cap cas aquesta operació que imposa directament el Pla director, emparada en la facultat que li reconeix l’article 6.3 del Decret 305/2006, és arbitrària i genera greuges comparatius, ja que com s’ha indicat i com s’expressa en el propi Pla director del Pallars Sobirà, la desclassificació es proposa atenent al compliment de les directrius que imposa el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, per ésser terrenys de pendent major del 20% i per esdevenir incompatibles amb els objectius generals d’aquest Pla director.

Conclusió:


Interessats: Josep Perramon (C-054)




Com a propietari de terrenys al terme municipal de Sort que el PDU PS desclassifica de sòl urbanitzable a no urbanitzable, proposa la creació en aquests terrenys de 12 habitatges entre mitgeres, amb un sostre edificable de 1.421 m² i la donació de la resta dels terrenys a l’ajuntament per la creació d’equipament públic.



Conclusió:


Interessats: Josep Maria Perramon (B-14a_16)


Com a titular del 50% de la propietat manifesta la disconformitat en la desclassificació del SAU2, amb una proposta d’ús mixt (hoteler-residencial) que es podria concretar en una iniciativa d’allotjament rural, en consideració del seu emplaçament a les octes inferiors del nucli urbà.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable a desclassificar: nucli de Caregue (SECTORS SUI2 P1, SUI2 P2)

Interessats: Josefa Oliva (C-050)


És propietària d’una finca a Caregue, al municipi de Rialp. El PDU PS proposa modificar els sols urbanitzables del nucli i passar-los a sòl no urbanitzable. Entre d’altres finques afectades hi consten les de la seva propietat. Per això demana que el sòl urbà i urbanitzable es mantingui com a tal i no es reclassifiqui com a no urbanitzable.



Conclusió:


Interessats: Maria Baró (C-022)




És propietària de les finques Cultia (finca 494) i Farginal (finca 495) a Caregue, al municipi de Rialp. El PDU PS proposa modificar els sols urbanitzables del nucli i passar-los a sòl no urbanitzable. Entre d’altres finques afectades hi consten les de la seva propietat. Per això demana que el sòl urbà i urbanitzable es mantingui com a tal i no es reclassifiqui com a no urbanitzable.



Conclusió:


Interessats: Joan Bellera (C-023)


És propietari d’uns terrenys afectats pel PDU PS al poble de Caregue. El PDU PS proposa desclassificar el sòl d’urbanitzable a no urbanitzable. Per això demana que la prescripció sobre desclassificació del terrenys urbanitzables al nucli de Caregue es limiti a una simple recomanació, i que així el sòl on es troba la seva finca no es reclassifiqui com a no urbanitzable.



Conclusió:


Interessats: Antònio Galí (C-036)


És propietari de la vivenda anomenada "Casa Galí", situada al nucli de Caregue, juntament amb un conjunt de finques, que fa 25 anys l’Ajuntament va classificar de sòl urbanitzable. El PDU PS, en canvi, proposa la desclassificació d’aquest sòl urbanitzable a no urbanitzable, amb la creació d’un areal al voltant del nucli. Estant en desacord amb aquesta desclassificació i considerant que el nucli de Caregue necessita créixer per no ser "condemnat a mort", i que cal millorar la circulació dels vehicles. Es sol·licita que es consideri raonable un creixement de 10 habitatges en conjunt agrupat en el terreny de la seva propietat, seguint la tipologia del conjunt del nucli. La cessió de terrenys obligatòria i gratuïta contribuirà a la millora dels accessos, de la vialitat i l’estacionament de vehicles.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable a desclassificar: nucli de Beraní (Sectors SUI2 P1 - SUI2 P2)

Interessats: Dolors Roig (C-066)




És propietari de la casa rural Casa Jan i de la finca vinculada a la casa rural, Camp de Casa, situada a Beraní, municipi de Rialp. El PDU PS proposa desclassificar el seu solar d’urbà a rural. Per això demana que es faci una revisió de la proposta del Pla que li afecta el solar per tal de poder canviar la delimitació de l’areal i així poder desenvolupar sense problemes el seu projecte de la casa rural Casa Jan.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable a desclassificar: nucli de Rodés (Sector SUI2 P1)

Interessats: Ramon Semino (C-070)


És propietari d’unes finques ("Prat de la Font" de 2.035 m² i "Roquetes" de 708 m²) entre l’església i el nucli de Rodés. El PDU PS proposa passar aquestes finques a rústiques. Per això demana que es respecti la qualificació com a zona apta per urbanitzar pel que fa a les seves finques.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable a desclassificar: nucli de Surp (SECTORS SUI2 P1, SUI2 P2)

Interessats: Gabino Renales (C-063)


Com a propietaris d’un terreny a Surp (al Sector SUI-2), que el PDU PS desclassifica a sòl no urbanitzable, consideren:

- que no hi ha hagut cap tipus de consulta als propietaris afectats;

- que dit sector en el POUM de Rialp es va considerar necessari i adequat per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica;

- que una altra vegada aquesta zona torna a ser desfavorida pel planejament.



Conclusió:




Interessats: Josep Cararach (C-019)


És propietari d’una finca al nucli de Surp, del municipi de Rialp. La finca es troba dins d’un sector classificat com a sòl rústic pel PDU PS, però per la normativa municipal era sòl urbanitzable. Per això es demana que la parcel·la es mantingui com a sòl urbanitzable.



Conclusió:


Sobre el sòl urbanitzable a desclassificar: Baürsos

Interessats: Pallars Industrial SA (C-046)


Són propietaris de diversos terrenys afectats per la nova regulació del PDU PS. Demanen que la zona on es desenvolupa el Pla parcial Sector SUI3 no es desqualifiqui, perquè fa anys que els terrenys són urbanitzables. El desenvolupament del Pla comportaria grans beneficis per la comarca i està perfectament integrat en l’entorn. Compleix, a més, la condició d’estar a prop dels nuclis ja existents i no presenta riscos geomorfològics.



Conclusió:


Interessats: Residencial Baürsos 2001 SL (C-080)


La societat és promotora del Pla parcial d’ordenació SUI-3 del terme municipal de Rialp. El PDU classifica el sector com a sòl no urbanitzable, i inclou els terrenys desclassificats dins del sòl de protecció preventiva. Són àrees a on el planejament urbanístic podrà classificar nou sòl urbanitzable on és desitjable que es concentrin les actuacions admissibles en sòl no urbanitzable.

Però el planejament proposat en el Pla parcial no contradiu els principis bàsics del PDU PS, ja que l’àrea edificable es situa a una distància molt propera a peu del nucli central de Rialp, es compacta al màxim l’edificació en terrenys que no superen el 20% de pendent, es poden adoptar densitats relativament altes per a millors sinergies entre activitats diverses.

Tenint en compte que el Pla parcial es troba en fase d’aprovació, considerant les característiques previstes per a la concentració i distribució de l’edificació, es demana que el Pla Sector SUI-3 no es classifiqui com a Sòl de protecció preventiva i es mantingui com a Sòl urbanitzable.





Conclusió:


Sobre els petits nuclis i pobles de muntanya (art. 74)



L’art. 74 no defineix quins són el criteris perquè un grup d’edificacions, bordes o habitatges, en sòl no urbanitzable ha de seguir l’estratègia de recuperació de nuclis “clau R”, la de catalogació d’habitatge rurals “clau M”, o la de considerar-se “edificacions rurals” susceptibles d’inventariar-se.

No queda clar el que passa amb Sant Romà de Tavèrnoles, que el PDU classifica com a “petit nucli o poble de muntanya” en sòl no urbanitzable amb l’estratègia de catalogació d’habitatges rurals (clau M), i sense estratègia de creixement assignada (cercle gris).

El PDU defineix el poble de Romadriu com a “petit nucli o poble de muntanya en sòl no urbanitzable”. Les NSPU de Llavorsí preveien que passaria a ser un nucli agregat urbà un cop disposés d’accés rodat i aquest accés ara s’està pavimentant. A més les NSPU delimiten el sòl urbà d’aquest nucli. Per això es demana que es consideri el poble de Romadriu com a assentament urbà amb la seva delimitació de sòl urbà a redefinir.


Com be es diu a l’escrit, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà no estableix la directriu de consolidació i rehabilitació per als assentaments de Sant Romà de Tavèrnoles i Romadriu, sinó que proposa reconèixer-los com a conjunts d’habitatges rurals, inclosos en el catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació establert en l’esmentat article del DL 1/05.

En tant que les NSPU de Llavorsí preveien que el nucli rural de Romadriu passaria a ser un nucli agregat urbà un cop disposés d’accés rodat i aquest accés ara s’està pavimentant, es considera oportú establir per aquest nucli la directriu de sòl urbà a delimitar.

Pel que fa al nucli de Sant Romà de Tavèrnoles el seu estat d’abandonament recomana la inclusió a l’estratègia de nuclis a recuperar.

Conclusió:


Sobre els àmbits d’ordenació urbanística especial (art 75)

Interessats: Consell Comarcal del Pallars Sobirà (B-001b) / Ajuntament d’Alins (B-002) / Ajuntament de La Guingueta d’Àneu (B-009)


El Pla proposa dues àrees d’activitat econòmica (de 3 ha cada una) situades en prats al fons de vall (Sort i Esterri). Però es considera que:

a) la proposta del Pla s’hauria de considerar amb caràcter indicatiu, essent el planejament municipal el que definitivament ha de decidir l’emplaçament exacte d’una eventual zona industrial.



b) el Pla ha de facultar al planejament municipal, mitjançant una excepció a l’ocupació dels areals, la implantació de microàrees econòmiques amb la finalitat de crear llocs de treball fixes als pobles.


a) El Pla preveu la implantació d’àrees d’activitat econòmica en els emplaçaments que s’especifica en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents.

El Pla director ja determina que les actuacions d’implantació d’aquestes àrees d’activitat econòmica es concretaran en els instruments d’ordenació urbanística que siguin necessaris en funció de les condicions del sòl que hagi de ser objecte de l’actuació.

b) El PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits. També estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits (qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment).


Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà:

a) especificar que els emplaçaments proposats pel Pla tenen caràcter indicatiu.

b) modificar el redactat de l’article 27, afegint al seu punt 5è els casos d’excepcionalitat següents:





Es demana que es consideri la proposta del PDU PS de dues àrees d’activitats econòmica, de 3 ha cada una situades al fons de la vall (Sort i Esterri), amb caràcter indicatiu.


El Pla preveu la implantació d’àrees d’activitat econòmica en els emplaçaments que s’especifica en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents.


Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà especificar que els emplaçaments proposats pel Pla tenen caràcter indicatiu.





Atès que el PDU determina una àrea d’activitat econòmica prop de la Borda d’Arnaldo, i que la demanda de sòl per a activitats econòmiques pot tenir diferents usos, es sol·licita la substitució de l’àmbit assenyalat per a l’àrea d’activitat econòmica per l’emplaçament d’una dotació territorial (hotel) en compatibilitat amb l’ús ramader.


El Pla preveu la implantació d’àrees d’activitat econòmica en els emplaçaments que s’especifica en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents.

L’Ajuntament de Sort ha manisfestat la seva voluntat de situar una àrea d’actrivitat econòmica prop del nucli de la Bastida.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar l’emplaçament previst per l’àrea d’activitat econòmica de l’àmbit de cooperació intermunicipal Ribera de Sort i situar-la prop del nucli de la Bastida. En el seu lloc s’emplaçarà una dotació territorial.

Interessats: Ajuntament de Sort (B14a_01)


Es demana ampliar el Polígon Industrial al Municipi de Sort, “Els Salancons”, l’únic polígon de la comarca, continuant l’àmbit de la 1ª actuació industrial, programat ja com a sòl industrial tot aprofitant la redacció del PDU PS del terrenys situats 50 metres enllà de la Borda de Ritort.

Es rebutja la proposta de desenvolupar una àrea de sòl industrial a la prada de Montardit.

Es sol·licita per això que es qualifiqui de sòl urbanitzable d’ús industrial l’àmbit comprés entre l’extrem de l’actual Polígon Industrial de Sort fins a 50 metres enllà de les instal·lacions d’acampada de la raó social TURISNAT, conegudes com a Borda de Ritort.


Es considera oportú atendre la sol·licitud de modificació del sòl de protecció territorial situada al sud del nucli de Sort, per tal de possibilitar la definició d’una nova façana urbana sobre aquest espai d’elevat interès paisatgístic que ha de ser, alhora, un important espai de lleure.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà modificar la delimitació del sòl de protecció territorial efectuada per tal de permetre que el planejament municipal defineixi els usos a implantar en la seva façana sud.



L’art. 79 es refereix al Pla de Salito i al Pla de Santamaría com a una zona d’equipament esportiu privat i que dins d’aquests sectors no es permet l’ús residencial. Es demana que es permeti que el POUM ubiqui



la zona residencial derivada d’aquest equipament en els tres nuclis més propers (Escalarre, Escaló i la Guingueta).


El PTP APiA estableix per als nuclis d’Escalarre, Escaló i la Guingueta d’Àneu les estratègies de creixement moderat i de reequilibri, respectivament. El planejament general de La Guingueta d’Àneu podrà establir les extensions d’aquests nuclis, sempre dins dels marges establerts pel planejament territorial i complint les determinacions i directrius que fixa aquest Pla director urbanístic

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. El planejament general municipal ja justificarà les extensions residencials, si és el cas.



El PDU en l’art. 76 defineix una zona de 3 ha pel desenvolupament d’una àrea d’activitat econòmica supramunicipal, i a l’art. 82 no apareix l’ús industrial per aquesta àrea. El planejament municipal ja defineix una zona industrial de més de 6 ha.

Per això es demana que s’inclogui l’ús industrial dins de l’art. 82 i que s’elimini la restricció de superfície de 3 ha que emmarca l’art. 76.

El PDU marca aquesta zona com àmbit urbanístic específic. Però el municipi no pot descartar la possibilitat de realitzar altres projectes inclosos en l’art. 82. Es demana que aquesta zona no quedi afectada d’aquesta manera, per tal de poder ser el planejament municipal el que defineix l’ús d’aquesta zona.


El PDU PS considera que cal reservar els plans de Salito i de Santa Maria per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per alguna infraestructura, àrea d’activitat econòmica supramunicipal o equipament d’elevat rendiment turístic, desestimant l’emplaçament d’altres activitats i l’extensió urbana residencial.

El Pla director preveu la implantació de cinc sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal en els emplaçaments que, de forma indicativa, s’especifica en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents, un d’ells a Esterri d’Àneu.

Als paràgrafs 3 i 4 de l’article 25 de la Normetiva del PDU ja es regula en quines condicions i amb quina tramitación es podrà desenvolupar aques sector d’activitat econòmica.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. El document aprovat inicialment ja contempla algunes de les qüestions que es soliciten.

Sobre les pedreres (art. 77)





El Pla ha grafiat les pedreres actualment en explotació; a més prohibeix legalitzar noves explotacions en sòl no urbanitzable. Per això es demana que la normativa del Pla prevegi expressament la possibilitat de legalitzar pedreres o bé altres explotacions de recursos rurals.


Respecte a la prohibició de legalitzar noves explotacions en sòl no urbanitzable: El PDU regula l’ús extractiu a l’article 77 de la seva Normativa i el sotmet al procediment de l’article 48 de la Llei d’urbanisme. Únicament estableix la seva incompatibilitat en els sòls inclosos en areals o delimitats com a sòl de protecció preventiva estratègic (Pla de Salito i Santa Marta).

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà mantenir el redactat de l’article 77 que no impideix la legalització de les pedreres existents.

Sobre les àrees d’activitat econòmica

Interessats: Julián Rodriguez (C-065) / Ajuntament de Soriguera (B-013a)


En el darrers anys en terrenys del municipi de Soriguera, al costat de la N-260, s’han implantat varies activitats fruit del desenvolupament social i econòmic que en el municipi s’ha anat produint. Es tracta de benzinera, magatzem a l’engròs, cash and carry, taller mecànic, que es troben alhora emplaçades en sòl no urbanitzable, entenent que la seva implantació està contradient la legislació urbanística, doncs el municipi de Soriguera no regula en sòl rústic cap d’aquest usos. És la voluntat dels promotors de les activitats i propietaris dels terrenys de regularitzar aquesta situació d’irregularització urbanística. Per això es demana requalificar els terrenys com a sòl industrial, així com d’altres colindants a la zona que el municipi consideri, per a poder donar així sortida legal a la possibilitat de nous usos i consolidar el creixement industrial i econòmic en el municipi.


Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. La classificació del sòl pertoca als plans d’ordenació urbanística municipal. Les demandes que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, en tot cas, pel planejament municipal.

Conclusió:




Està bé protegir espais agrícoles, però caldrà pensar en com garantir que continuï essent un espai productiu. Cal un treball profund per trobar un model més apte. Caldria, doncs, que l’estratègia de productivitat econòmica formés part d’aquest Pla. Es proposa formar un equip que treballi des de diferents formacions i en col·laboració amb les administracions locals per buscar el millor camí pel Pallars.




El Pla és un document urbanístic i hi ha molts temes que escapen de la seva competència. És per això que es proposa l’Agenda territorial, en el que un dels punts principals és el Treball, activitats econòmiques, i sectors empresarials, foment del desenvolupament econòmic.

L’Agenda territorial és un document memoràndum de temes d’interès en l’ordenació territorial que no es poden abordar des del planejament territorial o urbanístic i que, tanmateix, tenen una transcendència important per al bon funcionament del territori, l’eficiència i el desenvolupament econòmic i social, la sostenibilitat ambiental, i la producció cultural.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el Treball, activitats econòmiques, i sectors empresarials, foment del desenvolupament econòmic formi part dels punts principals de l’Agenda territorial de les administracions implicades.

AL·LEGACIONS SOBRE EL SISTEMA D’EQUIPAMENTS, DOTACIONS I SERVEIS TERRITORIALS

Sobre les disposicions generals



a) El Pla identifica i proposa una sèrie d’espais per a fer serveis i dotacions, molts amb caràcter bàsicament local. Per tant, s’ha d’entendre que les reserves de sòl efectuades han de ser indicatives i que ha de ser el planejament general qui, definitivament, emplaci sobre el territori els serveis i les dotacions.

b) El Pla localitza i concreta les infraestructures i equipaments de caràcter supralocal, fent reserves oportunes de sòl. Però no localitza les reserves de sòl d’infraestructures i equipaments d’abast local. Donada la configuració que ha establert el Pla pels espais oberts, el planejament municipal tindrà greus dificultats per localitzar i fer reserves de sòl per infraestructures i equipaments d’àmbit local.

c) El Pla declara incompatibles en els areals (i, per tant, en els sòls de protecció especial) totes les actuacions de l’art. 47 del Reglament de la Llei d’urbanisme. Es considera que hauria de quedar expressament garantida l’autonomia municipal en ordre a implantar les seves infraestructures i equipaments en el lloc que cregui convenient i sigui quina sigui la categoria del sòl.


a) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà prioritza l’establiment d’una xarxa d’equipaments i de dotacions que articuli la totalitat del territori i cobreixi, alhora, les necessitats d’un poblament dispers i la demanda estacional lligada a l’afluència temporal de població externa.

Amb aquest objectiu caldrà que el planejament urbanístic municipal defineixi les reserves necessàries per a completar la xarxa d’equipaments sanitaris, assistencials, esportius, educatius, culturals, recreatius i administratius. Així doncs, serà el POUM o les seves modificacions puntuals l’instrument que delimitarà de forma definitiva les reserves per a serveis i dotacions, tenint en compte la proposta del Pla director.



b) El règim d’ús del sòl no urbanitzable es regula a l’article 47 del TRLU i als articles 46 fins al 56 de la Secció primera del Capítol V del RLU. Els articles 2.6 i 2.8 del PTP APiA regulen les actuacions que es poden autoritzar en el sòl de protecció especial i en el sòl de protecció territorial, respectivament.

El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà únicament regula el grau de compatibilitat o incompatibilitat de les actuacions possibles en els areals i en els subtipus de sòl de protecció preventiva que defineix, dins dels usos generals admesos pel TRLU. Pel que fa a les actuacions específiques d’interès públic en aquests tipus de sòl, el Pla les condiciona a l’aprovació d’un pla especial urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de l’activitat i les instal·lacions.

c) Es tracta d’un malentès. D’acord amb l’article 23.4 del PDU PS la regulació del sòl de protecció especial es farà en base a l’establert a l’article 2.6 del PTP APiA i a les determinacions que resultin més restrictives establertes per als sòls inclosos en els areals definits en l’article 27 de la Normativa del propi PDU. Això comporta que el sòl de protecció especial inclòs en un areal té una restricció major, però no a la resta de sòl de protecció especial no inclòs en areal.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada en tant que s’interpreta que tot el que es demana ja està contemplat en el document aprovat inicialment.



El PDU PS concreta el sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials, així com el sistema d’infraestructures territorials, però és l’Ajuntament que té el dret de determinar això. Es demana que la normativa del PDU PS reculli expressament aquest dret a fi que l’Ajuntament, per la via del seu planejament, pugui implantar en el territori i en qualsevol tipus de categoria o qualificació del sòl, els sistemes d’equipaments, dotacions, serveis o infraestructures d’àmbit o interès municipal.


Ídem a la anterior.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada en tant que s’interpreta que tot el que es demana ja està contemplat en el document aprovat inicialment.

Sobre els hotels (art. 85)

Interessats: Federació Provincial d’Hosteleria de Lleida (C-075)


Com representant d’una organització empresarial que té com afiliats empresaris titulars de llicències d’activitats d’hotels, pensions, càmpings i apartaments turístics de la Comarca del Pallars Sobirà, al·leguen que respecte al PDU PS estan en desacord amb:

- art 85.3- la possibilitat de planificació i promoció per part de la Generalitat de xarxes d’hotels en espais de protecció especial i territorial.

- art 85.4- l’obligatorietat de qualificar sòl per a ús exclusiu hoteler d’una superfície igual o superior a 1 ha, creient que hauria de ser significativament inferior.



- art.85.5- el canvi d’ús de residencial a hoteler, considerant que aquest espai és excessiu.

- art 88- sol·liciten que aquest article s’elimini totalment per innecessari.


El Pla director urbanístic aposta per reforçar una estructura turística no fonamentada en la segona residència i contempla nòduls hotelers en tots els municipis de la geografia pallaresa. Amb aquest motiu, seguint les recomanacions del PTP APiA, determina que els municipis que revisin el seu planejament general urbanístic hauran de qualificar sòl per a ús exclusiu hoteler o equipament turístic d’una superfície igual o superior a una hectàrea. Aquest sòl pot estar en una sola àrea o bé distribuït en diferents àrees, depenent de les necessitats de cada municipi. Dins d’aquesta hectàrea per municipi s’hi poden comptar, tant els sectors urbanitzables residencials que han de passar a usos no residencials, com els hotels en espais de protecció especial i de protecció territorial promoguts per l’administració. Tot plegat, no sembla pas desproporcionat.

Conclusió:




En relació a la previsió del Pla de la necessitat de modificar àrees d’ús residencial a ús hoteler, es demana:

La reducció de les hectàrees previstes per cada municipi pel desenvolupament d’activitats hoteleres, a causa de la seva desproporció.

L’establiment d’usos mixtes de sòls amb ús hoteler amb sòls d’ús agrari o d’ús hoteler amb equipaments, excloent l’activitat residencial.

La revisió del Pla d’Hotels previst a les Bases Tècniques del PDU PS, tenint en compte que la mesura de la iniciativa pública no està prou madurada.

Que, de la mateixa manera que s’inverteix en el sector turístic, es prenguin mesures similars per garantir el desenvolupament d’altres activitats.



Conclusió:




Considerada l’existència d’instal·lacions hoteleres i esportives dins i fora de la trama urbana, que per la seva modernització convingui possiblement ampliar, es demana que el Pla permeti la modernització i ampliació d’instal·lacions hoteleres i esportives existents mitjançant el POUM.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà fixa com a prioritari afavorir el desenvolupament de les activitats productives entorn del sector serveis.



El Pla director urbanístic determina que, en la revisió del planejament urbanístic municipal es qualifiqui sòl per ús hoteler o equipament turístic de superfície igual o superior a una hectàrea i ubicat en un emplaçament de suficient interès per a l’activitat del sector.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada en tant que s’interpreta que el que es demana ja està contemplat en el document aprovat inicialment.

Sobre les àrees d’acampada autoritzada (art. 87)



En el punt 4.4.4 de les propostes d’ordenació territorial de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del PDU s’inclou l’anomenada Pleta Palomera del terme municipal de Lladorre com àrea d’acampada. Els veïns i ramaders de Tavascan han reservat aquest paratge per a activitats ramaderes. S’entén que és incompatible amb la creació d’una zona d’acampada i, per això, es proposa que es retiri questa proposta. Es podria estudiar la possibilitat de reservar un altre paratge del terme municipal de Lladorre per àrea d’acampada.


En desenvolupament de l’article 2.17 PTP APiA, i de les previsions inicials del Pla director urbanístic es definiran unes àrees específiques d’acampada, que constituiran el Catàleg d’àrees d’acampada comarcal, per tal de garantir els estàndards bàsics de serveis, seguretat i compliment de normatives afectes. Aquestes àrees es precisaran de manera definitiva en el planejament urbanístic municipal. El programa determinarà les condicions d’inclusió i exclusió al Catàleg d’àrees d’acampada del territori comarcal.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà eliminar la localització de l’àrea d’acampada Pleta Palomera.

Sobre els càmpings (art. 88)



S’ha de rebutjar la classificació que es fa dels càmpings de l’art.88, sobre tot la que es recull a la Memòria, donat que mentre no es facin estudis d’inundabilitat al detall i es faci el Programa de Càmpings no es pot establir ni regular definitivament cap classificació.


El Pla director classifica els càmpings existents en tres grups, en funció de la seva compatibilitat d’ús amb les zones inundables definides per l’Agència Catalana de l’Aigua i d’acord amb els criteris establerts en l’article 6 i en la Disposició Transitòria 1a del RLU: Compatibles; compatibles parcialment; i incompatibles.

En la Memòria d’ordenació s’identifiquen en quina situació es troben els càmpings actuals, respecte a la part de la zona inundable que INUNCAT ha delimitat a partir de l’avinguda de període de retorn de 500 anys.



Es comparteix que per a poder fer aquesta classificació amb precisió cal un instrument que estudiï, amb més detall la situació precisa de cada instal·lació. Amb aquest objectiu, el Pla ja proposa, a la seva Disposició Addicional Sisena, l’elaboració d’un Pla director de càmpings que determini de manera detallada la situació de cadascun dels càmpings del Pallars Sobirà.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà retirar la classificació establerta i mantenir la determinació d’efectuar un Pla director de càmpings, amb l’objectiu de determinar quines mesures cal prendre per a situar les zones d’acampada, els allotjaments fixes i els edificis de serveis fora de les zones inundables.

Interessats: Ajuntament d’Alins (B-002) / Ajuntament d’Esterri d’Àneu (B-005)


Eliminar totalment l’art. 88 del PDU PS per innecessari, perquè reprodueix preceptes de la normativa vigent. A més s’extralimita en el seu objectiu quan identifica al capítol quart de la Memòria de l’ordenació els càmpings en servei en el moment de la seva aprovació inicial, localitzant-los i classificant-los en tres grups, en funció de la seva hipotètica compatibilitat d’ús amb les zones inundables definides per l’ACA. Aquesta classificació és arbitraria, sense cap fonamentació tècnica que la sustenti. La redacció dels estudis d’inundabilitat de detall bàsic dels càmpings per tal de determinar la situació dels establiments davant del risc d’inundació és l’objecte d’un Conveni entre l’ACA, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Professional d’Empresaris de Càmpings i Ciutats de Vacances de Lleida i Província, que està pendent del seu desenvolupament.



Conclusió:


Interessats: Ajuntament de Vall de Cardós (B-016) / Ajuntament de Lladorre (B-010a) / Ajuntament de La Guingueta d’Àneu (B-009)


L’art. 88.2 del Pla director classifica els càmpings existents en 3 tipus de compatibilitat en base al seu eventual grau d’inundació, en funció de les zones inundables proporcionades per l’INUNCAT. Es considera que aquesta delimitació no dona detall, la classificació dels càmpings no es pot considerar vàlida. Per això es demana que s’elimini de la redacció de l’art. 88 del Pla tota referència als noms comercials dels càmpings i el seu grau de compatibilitat.



Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà retirar la classificació establerta i mantenir la determinació d’efectuar



un Pla director de càmpings, amb l’objectiu de determinar quines mesures cal prendre per a situar les zones d’acampada, els allotjaments fixes i els edificis de serveis fora de les zones inundables.



El PDU assenyala càmpings compatibles parcialment, incompatibles segons el risc d’inundabilitat. Es considera que això no es pot admetre, i que s’hauria de suprimir la previsió de tancament implícit en la classificació de determinats càmpings, ja que l’ACA esmenta que la classificació que cita el PDU no es pot considerar vàlida, i que el PDU no contempla cap estudi sobre el cost i la repercussions econòmiques i socials que implicarien aquests tancaments.



Conclusió:


Interessats: Ajuntament de Soriguera (B-013a)


El Pla qualifica d’incompatible el Càmping de Baró en base al programa INUNCAT. Es considera que aquesta delimitació no dona detall, la classificació dels càmpings no es pot considerar vàlida. Per això es demana queel Pla tingui per no feta l’esmentada declaració expressa.



Conclusió:




En l’art. 71 s’ha obviat el Càmping de Torre (Espot) i, per tant, es demana que s’inclogui quan es refereix als càmpings compatibles d’Espot.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà identifica al capítol quart de la Memòria de l’ordenació els càmpings en servei en el moment de la seva aprovació inicial i els localitza en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents, amb l’objectiu de reconèixer el seu paper específic en



l’oferta d’allotjament de muntanya, permetent el contacte amb la natura, alhora que garantint uns serveis mínims que fan compatible tant els grups de caràcter més familiar.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà recollir la identificació del càmping d’Espot als plànols d’ordenació, a títol informatiu.

Sobre les estacions de muntanya (art. 89)



Es sol·licita que el PDU incorpori la estació de Llessuí com a incentiu econòmic de la Val d’Àssua.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà contempla el creixement de les estacions de muntanya seguint els criteris establerts pel Pla director de les estacions de muntanya (PDEM) 2006-2011, aprovat el mes de juny de 2006, que ha estat elaborat pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Economia i Finances i Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. El PDEM 2006-2011 no considera necessari ni convenient replantejar-se la reobertura de Llessuí, bàsicament per motius tècnics, ja que els remuntadors estan situats en zones de molt vent i, en conjunt, caldria una renovació tècnica molt poc justificable.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà remarcar que, malgrat el PDEM 2006-2011 no recomana la reobertura de l’estació d’esquí de Llessuí, aquesta instal·lació te un gran potencial de desenvolupament turístic per la proximitat amb el Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici i ha de ser un incentiu econòmic per a la Val d’Àssua.



L’estació d’esquí alpí i de fons de la Pleta del Prat de Tavascan és la única estació d’esquí de titularitat municipal de tota Catalunya. Es considera un exemple a seguir de la gestió d’activitats de lleure i de neu en completa harmonia amb la natura.

No obstant s’ha constatat que el domini esquiable és de tan sol 69 ha, sense correspondre a la realitat.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà identifica les estacions de muntanya en servei i delimita els seus dominis actuals en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents.

Així mateix recull els àmbits de possible modificació d’aquests dominis que estableix el Pla director de les estacions de muntanya (PDEM), aprovat pel Govern de la Generalitat el 23 de maig de 2006 (DOG núm. 4669 del 05/07/2006), d’acord amb els objectius adoptats pel període 2006-2011. La delimitació d’aquests àmbits en els plànols d’ordenació del PDU PS té un caràcter informatiu i no implica el seu reconeixement urbanístic. En aquest sentit s’estarà al que el planejament urbanístic municipal i la planificació sectorial



estableixin. Així, la definició d’aquests àmbits no pressuposa l’existència de cap dret o expectativa de caràcter urbanístic addicional als que són propis, en funció del règim del sòl vigent en cada cas.

Conclusió:


Sobre els serveis territorials (art. 90-94)



No s’ha tingut en compte la necessitat d’habilitació d’una àrea d’aparcaments a la carretera d’accés a la Pleta del Prat (Estació de muntanya).


Des del nucli de Tavascan fins a l'estació hi ha una pista en condicions deficients; s'han d'estudiar millores del traçat, i també la possibilitat d'accedir a l'estació a través d'un telecabina.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà situar un àrea d’aparcaments a la carretera d’accés a l’estació de muntanya Pleta del Prat.



Es proposa siguin considerades les activitats que actualment es produeixin en el tram de riu al llarg nucli urbà de Sort (ràfting, piragüisme, eslàlom…).

Es sol·licita que el PDU prevegi una àrea d’aparcament al nucli urbà de Sort dins el conjunt de Serveis Territorials.

Es proposa sigui considerada com a Esplanada de Serveis/Àrea d’estada - Mirador la Font de la Matraca i la seva possible ampliació.


El Pla director urbanístic defineix els serveis territorials com el conjunt d’espais que, distribuïts estratègicament per tot el Pallars Sobirà, ofereixen la possibilitat de gaudir d’informació i d’accés a tot el seu patrimoni natural, paisatgístic i cultural. Es considera oportú la incorporació de nous elements que puguin actualitzar i/o completar els serveis territorials reconeguts inicialment per aquest Pla director. Tant les administracions com els agents privats han de poder proposar la inclusió de nous elements en ell, mitjançant informe favorable previ dels tècnics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà situar un àrea d’aparcaments al nucli urbà de Sort i una Esplanada de Serveis/Àrea d’estada - Mirador a la Font de la Matraca.



AL·LEGACIONS SOBRE EL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

Sobre les infraestructures territorials de la mobilitat



Tenint en compte la inexistència d’una xarxa de transport interna i les greus deficiències de seguretat i mobilitat de les carreteres comarcals, es sol·licita:

Millorar, amb caràcter d’urgència, el transport públic intern existent en l’àmbit territorial d’aquest Pla, destacant, a més, la deficiència de comunicació del Pallars amb l’àrea metropolitana de Barcelona.

Mesures específiques per millorar la mobilitat interna, per tal d’ampliar i fer més eficient la xarxa de transport públic.

La realització d’un estudi de mobilitat recollint les necessitats de mobilitat dels habitants dels nuclis de les capçaleres, afavorint el manteniment de la població a les capçaleres per evitar el desmembrament; l’accés als serveis socials, sanitaris i culturals de la gent que no disposa de vehicle; la major mobilitat de la població.

Establir un sistema de llançadora de transport públic a Sort, Llavorsí i Esterri d’Àneu i una línia de transport regular de fons de vall.


D’acord amb l’informe de la Secretaria per a la mobilitat el PDU PS no requereix informe sobre mobilitat generada.

Ara be, dins de l’Agenda per al desenvolupament territorial que determina el Pla director es proposa un programa de treball entorn la Xarxa de transport, la gestió de la mobilitat i el transport públic comarcal. L’Agenda pretén ser el document que estructuri els programes de treball per canalitzar els esforços públics i privats per a la millora de les condicions en el territori.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El document aprovat inicialment ja contempla mesures sobre el tema en qüestió.



a) El PDU preveu una variant de les carreteres C-28 i N-260 en relació al nucli urbà de Sort. Per tal de minorar l’impacte paisatgístic caldria adequar la traça viaria en una cota inferior, en consideració de les edificacions existents.

b) Es sol·licita que el PDU consideri la millora de les carreteres LV-5222 i LV-5223 i la seva adequació dins de la xarxa de vies verdes.

c) Es sol·licita que el PDU avaluï les possibilitats tècniques de l’emplaçament d’un heliport o helisuperfície a l’entorn del nucli urbà de Sort (sobre terrenys de l’antic abocador).

d) Es sol·licita s’avanci l’estudi del perllongament del traçat ferroviari des de la Pobla de Segur fins a Sort i fins l’aeroport de La Seu, per tal d’avaluar les alternatives tècniques i econòmiques per a la constitució d’un intercanviador modal, considerant així mateix la constitució d’una xarxa d’heliports.




a) Tal i com s’indica en la Memòria d’informació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, i com apareix recollit en la Memòria de l’ordenació, la mobilitat és una qüestió de vital importància per la comarca, i per aquest motiu el Pla director planteja una sèrie d’actuacions i programes per a creació d’una nova xarxa integrada i per la millora de l’existent, tant de l’estructura bàsica com de la secundària i la resta de vials asfaltats.

El Pla recull les propostes sobre les infraestructures de mobilitat contemplades pel planejament territorial (PTP APiA) i el planejament sectorial corresponent (Pla d’infraestructures del transport de Catalunya), proposant solucions alternatives en els casos que comporten alguna millora de caire territorial.

A diferència del traçat proposat pel PTP APiA, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa per la variant de la N-260 al nucli de Sort un traçat més ampli en la zona sud que permet un viaducte menor i de menor impacte paisatgístic i, alhora, mantenir la integritat de les Vernedes. L’accés nord es planteja més proper al nucli, creuant el riu de forma gairebé perpendicular, sense passar per damunt del càmping.

El traçat proposat pel Pla director té un caràcter indicatiu, i haurà de ser ajustat en els documents sectorials que concretin tècnicament aquest tram. El nou traçat ha de tenir una especial cura amb els components formals de la seva construcció: traçat i viaductes; el cromatisme dels materials de l’obra; i l’escala dels elements de l’obra. Tots ells han d’estar dissenyats amb criteris de qualitat integradora de la funcionalitat amb valor afegit.

b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa establir una sèrie de camins i senders que facin la funció que a altres indrets de Catalunya fan les vies verdes que han sorgit de la recuperació d’antics traçats ferroviaris en desús. Han de ser vies segures, d’ús exclusiu a vianants, cavalls i ciclistes. Amb aquest objectiu identifica algunes de possibles i proposa la redacció d’un Programa de senders, vies verdes i BTT que haurà de posar en valor el territori, mitjançant la interconnectivitat i relació dels recursos turístics, consolidant el patrimoni viari tradicional amb preferència a l’establiment d’itineraris de nou traçat a tals efectes.

c) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà reconeix les instal·lacions heliportuàries existents i defineix les connexions a la intermodalitat del transport aeroportuari. Així mateix, recomana ampliar el nombre d’helisuperfícies, relacionades amb les instal·lacions dels parcs de bombers.

El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007-2012 no contempla cap nova helisuperfície al Pallars Sobirà. Malgrat això, es fixa com a objectiu realitzar un desplegament d’una xarxa d’heliports als parcs de Bombers i a les comissaries dels Mossos d’Esquadra.

d) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa l’estudi del perllongament del traçat ferroviari des de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) fins a Sort i fins a l’aeroport de La Seu d’Urgell. Aquest perllongament afavoriria la dinamització global de la comarca i convertiria Sort en un nucli clau, intercanviador modal.

Conclusió:

a) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el traçat de la variant de Sort haurà d’ajustar-se en els estudis sectorials concrets. Serà en aquell moment quan es valori el seu impacte paisatgístic.

b) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu la redacció d’un Programa de senders, vies verdes i BTT que podrà incorporar, si s’escau, els itineraris suggerits.

c) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà situar una helisuperfíe a l’entorn del nucli urbà de Sort (sobre terrenys de l’antic abocador).

d) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu aquest estudi. La seva temporalització dependrà de les expectatives de demanda.





El sistema d’infraestructures territorials planejat per les comarques de muntanya presenta unes dimensions injustificades, té un impacte molt important i no té en compte la inexistència d’una xarxa de transport interna i les greus deficiències de seguretat i mobilitat de les carreteres comarcals.

a) Mobilitat viària. Es demana:

Revisió de les variants de Sort (suposa un impacte ambiental greu), Tírvia (no respon a les necessitats de la població), Rialp (és desmesurada i totalment irracional) i Llavorsí (injustificada i amb un fort impacte per a la fisonomia del poble en l’espai fluvial).

Cal estudiar l’impacte socioeconòmic que pot suposar sobre els establiments comercials de les poblacions la desviació de les carreteres fora dels nuclis.

b) Mobilitat ferroviària. Es demana:

Millorar, amb caràcter d’urgència, el transport públic intern en l’àmbit territorial d’aquest Pla, destacant a més la deficiència de comunicació del Pallars amb l’àrea metropolitana de Barcelona.

Mesures específiques per millorar la mobilitat interna, per tal d’ampliar i fer més eficient la xarxa de transport públic.

Realització d’un estudi de mobilitat recollint les necessitats de mobilitat dels habitants dels nuclis de les capçaleres, afavorint el manteniment de la població a les capçaleres per evitar el desmembrament; l’accés als serveis socials, sanitaris i culturals de la gent que no disposa de vehicle; la major mobilitat de la població.

Establir un sistema de llançadora de transport públic a Sort, Llavorsí i Esterri d’Àneu i una línia de transport regular de fons de vall.



El Pla recull les propostes sobre les infraestructures de mobilitat ja contemplades pel planejament territorial (PTP APiA) i el planejament sectorial corresponent (Pla d’infraestructures del transport de Catalunya), proposant solucions alternatives en els casos que comporten alguna millora de caire territorial.

Els estudis d’impacte econòmic, ambiental i paisatgístic es faran en el moment en que la Direcció General de Carreteres encarregui els estudis de cada variant.

b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa com a un dels punts principals de l’Agenda territorial el de la Xarxa de transport, gestió de la mobilitat i transport públic comarcal.


Conclusió:

a) En base a la valoració exposada es proposa DESESTIMAR l’al·legació presentada.

b) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el tema de la mobilitat interna i la millora del transport públic formi part dels punts principals de l’Agenda territorial de les administracions implicades.





-Sistema viari i mobilitat:

Cal tenir en compte la incidència sobre els nuclis de les propostes d’alternatives viàries, tenir present la implantació que suposi major adaptació al territori, menys impacte paisatgístic i millor percepció visual del territori.


Tal i com s’indica en la Memòria d’informació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, i com apareix recollit en la Memòria de l’ordenació, la mobilitat és una qüestió de vital importància per la comarca, i per aquest motiu el Pla director planteja una sèrie d’actuacions i programes per a creació d’una nova xarxa integrada i per la millora de l’existent, tant de l’estructura bàsica com de la secundària i la resta de vials asfaltats.

El Pla recull les propostes sobre les infraestructures de mobilitat ja contemplades pel planejament territorial (PTP APiA) i el planejament sectorial corresponent (Pla d’infraestructures del transport de Catalunya), proposant solucions alternatives en els casos que comporten alguna millora de caire territorial.

Els estudis d’impacte econòmic, ambiental i paisatgístic es faran en el moment en que la Direcció General de Carreteres encarregui els estudis de cada variant.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que els traçats definitius hauran d’ajustar-se en els estudis sectorials concrets. Serà en aquell moment quan es valori el seu impacte paisatgístic.

Sobre el nou accés Tírvia

Interessats: C-100. Maria Félix Soler (C-100) / Cinto Lladós (C-101) / Daniel Núñez Sánchez (C-102) / Anna Panisello (C-103) / Núria Solans (C-104) / Lluïssa Soler Rosell (C-105)


S’exposa la disconformitat respecte la proposta del nou accés a Tírvia, mitjançant un nou pont i un traçat que discorre per la solana fins a la carretera C-13, contemplada en el PDU PS, degut als greus problemes que comporta.

Ni la carretera ni el pont han estat mai una reivindicació de les institucions públiques, i les mateixes característiques socioeconòmiqes i demogràfiques de Tírvia no justifiquen l’existència de dos accessos al poble. En el context de les necessitats del Pallars Sobirà es considera que no té cap justificació la despesa exorbitant que comporta la construcció d’un pont i una carretera que, a més, no resoldrà el problema de gel al paviment. Aquest nou accés implicarà un increment notable de trànsit en una zona residencial que comportarà perill, i la construcció de la carretera exigirà importants i agressives modificacions en una part d’aquest territori rústic. Es deixa constància de la inexistència d’un estudi d’impacte ambiental.

Per això es proposen dues alternatives:

a) introduir les modificacions necessàries a l’antiga carretera mitjançant l’ampliació, eliminació de corbes...;



b) la construcció d’un pont i d’una nova carretera pel barranc dels Rucs, més costosa, però solana i amb un traçat més curt que el del Pla.


Tal i com s’indica en la Memòria d’informació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, i com apareix recollit en la Memòria de l’ordenació, la mobilitat és una qüestió de vital importància per la comarca i, per aquest motiu, el Pla director planteja una sèrie d’actuacions i programes per a creació d’una nova xarxa integrada i per la millora de l’existent, tant de l’estructura bàsica com de la secundària i la resta de vials asfaltats.

Valorats els arguments de l’al·legació, el PDU PS comparteix que l’objectiu principal és prioritzar l’arranjament i ampliació, en la mesura de lo possible, de les carreteres d’accés a Tírvia i al sistema de nuclis de la coma de Burg (Burg, Farrera, Alendo, Mallolís, Montesclado i Glorieta) i estudiar les millors alternatives, en cas de necessitar un nou accés des de la carretera C-13 (en aquest sentit, el Pla recull un traçat indicatiu que discorre per la solana de Tírvia que no necessàriament ha de ser el millor ni el definitiu).

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà reafirmar que l’objectiu prioritari és millorar l’accessibilitat del sistema d’assentaments de la Coma de Burg, amb les actuacions que calgui.

Interessats: Ajuntament de Tírvia (B-015a)


En relació a les al·legacions presentades en contra de del nou accés a Tírvia recollit al Pla director, l’equip de govern del consistori vol puntualitzar que:

Diversos Plans Comarcals de Muntanya redactats i aprovats pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà van admetre la proposta d’un nou accés a Tírvia.

Realment el que es proposa és que quedi un sol accés al poble de Tírvia, donat que l’actual accés necessita un manteniment molt alt per a que resulti segur per als que hi transitin.I pel que ga el possible creixement, segons les NNSS és considerable. El desenvolupament segons les NNSS justifica sobradament la necessitat d’un nou accés per donar un millor servei al creixement demogràfic previst.

Malgrat tenir present que som coneixedors de les greus mancances que té el Pallars Sobirà, i de que es tracta d’una despesa considerable, com a d’altra banda, plenament justificada, entre d’altres motius perquè la seguretat de les persones no té preu, cal dir que aquesta queda minimitzada ja que la traça està oberta, tan sols li falten els enllaços que connecten al poble i la carretera general.

Som perfectament coneixedors d ela climatologia donat que hi vivim, i malgrat que continuarà comportant conseqüències negatives, també no es menys cert que el nou accés suposarà una millora en el desglaç donat que hi ha moltes més radiacions solars que en el actual traçat, tanmateix fer constatar que donat que les corbes no seran tan pronunciades i el traçat que discorre és pla, en contrapartida de la cara nord que és un traçat amb pendent que està fora de normativa. I l’efecte del glaç és menor i es transita molt millor.

Creiem desde el Ajuntamet que el principal és la seguretat de les persones abans de les segons residències. La zona residencial està formada principalment per persones que no tenen fixada la seva residència aqu’i, en segon lloc les Colònies d’estiu de l’Orfeó disposen d’un pati intern per on no transcorre ni transcorrerà cap carretera, i la carretera passa a un adistància d’uns 400 metres. I en tot cas, posats a fer comparacions, la carretera actual passa al costat d’habitatges que sí estan habitats tot l’any, i de la zona d’equipament del poble, és a dir, que ara hi ha perill pels nens del poble.



Com bé diuen és un azona perifèrica del PNAP, no inclosa dins del Pla de Protecció, tanmateix reiterar que la traça està oberta i tan sols s’hauria d’acondicionar. I fer constar que la carretera actual si és el cas d’ampliar-la sí que transcorre dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Reiterar que és una infraestructura necessària per garantir la seguretat de les persones que transiten per les nostres contrades.

En el moment en que es realitzi el pertinent projecte d’execució és obligatori realitzar l’estudi d’impacte ambiental i no és intenció d’aquest equip de govern de no complir les prescripcions que en aquest puguin sorgir, però que el que no es pot fer és treure conclusions a priori i que necessariament siguin negatives.

No és possible l’eliminació de corbes en el traçat actual atès que hi quedaria un fort pendent impossible de salvar i amés tal i com hem dit abans està fora de normativa.Eliminar corbes significaria donar més pendent i per tant més risc. Fer constar tanmateix que si s’amplia el traçat d’aquesta carretera hi haurà una augment de velocitat i per tan desencadenaria més risc d’accidents.

Pel que fa a aquest traçat, ja ha estat estudiat per part d’aquesta corporació i fetes les consultes pertinents a les direccions generlas de carreteres i al Departament de Medi Ambient, s’ha considerat inviable. De totes formes si l’administració creu que és la solució d’accés al nucli de Tíriva. aquesta corporació no hi té cap problema en acceptar-la, però evidentment donat que la traça no està oberta sí que és més costosa que la proposta del Pla Director.

Finalment volem deixar constància que del total de signatures recollides que consten en els respectius escrit d’al·legacions, segons el vigent Padró d’habitants figuren empadronades con a veïns d’aquest municipi 30 persones.



Conclusió:


Interessats: Ajuntament de Farrera (B-008c)


El PDU PS proposa un nou accés a Tírvia, mitjançant un nou pont i un traçat que discorre per la solana fins a la carretera C-13. i una nova carretera que uneix les carreteres C-28 i la C-13, creant una ruta alternativa a la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós.

Es considera que el nou traçat proposat causarà un impacte ambiental a la zona, i té un cost molt elevat causant, a més, un perjudici per fet de tenir que expropiar terrenys a banda i banda de la carretera. No es té en compte el tram de Tírvia fins a Farrera, ni fins a Montesclado. Per això es demana que la millora viària proposada no sigui tan sols fins a Tírvia sinó que es porti fins als nuclis de Farrera i Montesclado i que caldria mantenir el traçat actual de la carretera tot i fent-hi les millores pertinents.



Conclusió:




Sobre la variant de Sort

Interessats: Pepita Gasia (C-037a)


És propietària d’una finca coneguda com "La Comella", al terme de Surp. El traçat de la variant Sort-Benzinera de Rialp-Riera de Sant Antoni-Castell conservaria un tram de traçat just al seu pas per la seva finca.

Per això al·lega que s’oposa rotundament al traçat de la variant perquè l’afectaria sense compensació econòmica ni social la seva finca.




A diferència del traçat proposat pel PTP APiA, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa per la variant de la N-260 al nucli de Sort un traçat més ampli en la zona sud que permet un viaducte menor i de menor impacte paisatgístic i, alhora, mantenir la integritat de les Vernedes. L’accés nord es planteja més proper al nucli, creuant el riu de forma gairebé perpendicular, sense passar per damunt del càmping.

El traçat proposat pel Pla director té un caràcter indicatiu, i haurà de ser ajustat en els documents sectorials que concretin tècnicament aquest tram. Els estudis dels diferents traçats possibles tindran en compte les afectacions de béns i, si és oportú, les seves indemnitzacions.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el traçat de la variant de Sort haurà d’ajustar-se en els estudis sectorials concrets. Serà en aquell moment quan es contemplin les possibles indemnitzacions.

Sobre la variant de Rialp



El PDU estableix per al nucli de Rialp una reserva de traçat viari per una variant de l’actual C-13, de Balaguer a França. Així es determina l’aplicació de la normativa sectorial de carreteres, amb el que s’entén que el PDU pretén un afectació automàtica. Per això, i tenint en compte que la variant a Rialp no té cap sentit, es considera desmesurada, irracional.


Tal i com s’indica en la Memòria d’informació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, i com apareix recollit en la Memòria de l’ordenació, la mobilitat és una qüestió de vital importància per la comarca, i per aquest motiu el Pla director planteja una sèrie d’actuacions i programes per a creació d’una nova xarxa



integrada i per la millora de l’existent, tant de l’estructura bàsica com de la secundària i la resta de vials asfaltats.


Això no obstant, i contràriament al que s’al·lega, els traçats recollits en els plànols d’ordenació del Pla Director, tenen un caràcter indicatiu, que ha de ser ajustat en els documents sectorials que concretin tècnicament cada tram.

La necessitat de la variant de Rialp, ja apareix recollida en el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, doncs es detecta que és un tram de velocitat de recorregut insuficient que cal millorar, i que es defineix com a una de les actuacions prioritàries, en tant que es tracta d’una via que pot arribar a estructurar el territori.

La inversió i millora de la infraestructura viària municipal de Rialp és una qüestió que correspon decidir al municipi. Aquest Pla director, amb l’objectiu principal de crear una nova xarxa integrada i milllorar la xarxa existent, no ha vist necessari incidir en la xarxa viària local de Rialp.

Conclusió:


Sobre la variant de Llavorsí



L’art. 98.3.a recull una proposta de nou traçat de la variant de la carretera C-13 al seu pas per Llavorsí, en túnel. Es qüestiona la necessitat d’una inversió tan costosa, amb un fort impacte paisatgístic, considerant més necessari millorar la xarxa interior de la comarca (vies integrades del PDU PS). Per això es demana que es valorin alternatives diferents al traçat que es proposa, si es decideix fer el túnel, sobre tot el traçat de la part sud.



El Pla director recull les propostes sobre les infraestructures de mobilitat contemplades pel planejament territorial (PTP APiA) i el planejament sectorial corresponent (Pla d’infraestructures del transport de Catalunya), proposant solucions alternatives en els casos que comporten alguna millora de caire territorial.

En el cas de la variant de Llavorsí, es recull la proposta de traçat del PTP APiA (un tram del traçat en superfície i un altre en túnel que passa a la banda dreta del nucli, evitant d’aquesta manera el encreuament de la C-13 amb la carretera L-504 cap a Lladorre).

El traçat proposat té un caràcter indicatiu, i haurà de ser ajustat en els documents sectorials que concretin tècnicament aquest tram. El nou traçat ha de tenir una especial cura amb els components formals de la seva construcció: traçat i viaductes; el cromatisme dels materials de l’obra; i l’escala dels elements de l’obra. Tots ells han d’estar dissenyats amb criteris de qualitat integradora de la funcionalitat amb valor afegit.

Conclusió:



En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el traçat de la variant de Llavorsí haurà d’ajustar-se en els estudis sectorials concrets. Serà en aquell moment quan es valorin altres alternatives.

Interessats: Anselm Segalàs (C-068)


És propietari de les finques 22 i 23 del polígon 2 de Llavorsí. El PDU PS proposa la possible construcció de la variant de la carretera C-13 al seu pas per Llavorsí. Per això demana que:

a) es reconsideri el traçat de la variant de la carretera C-13 en el seu pas per Llavorsí;

b) es defineixi el nivell d’inundabilitat de les finques i la seva afectació;

c) s’estudiïn alternatives que facin compatible el desenvolupament de la comarca sense hipotecar possibles millores o creixement de les indústries existents.



El Pla director recull les propostes sobre les infraestructures de mobilitat contemplades pel planejament territorial (PTP APiA) i el planejament sectorial corresponent (Pla d’infraestructures del transport de Catalunya), proposant solucions alternatives en els casos que comporten alguna millora de caire territorial.

En el cas de la variant de Llavorsí, es recull la proposta de traçat del PTP APiA (un tram del traçat en superfície i un altre en túnel que passa a la banda dreta del nucli, evitant d’aquesta manera el encreuament de la C-13 amb la carretera L-504 cap a Lladorre).

El traçat proposat té un caràcter indicatiu, i haurà de ser ajustat en els documents sectorials que concretin tècnicament aquest tram. El nou traçat ha de tenir una especial cura amb els components formals de la seva construcció: traçat i viaductes; el cromatisme dels materials de l’obra; i l’escala dels elements de l’obra. Tots ells han d’estar dissenyats amb criteris de qualitat integradora de la funcionalitat amb valor afegit.

b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa a la Disposició Addicional Sisena proposa la redacció d’un PROGRAMA INUNCAT aplicat a les lleres del territori del Pallars Sobirà que determini la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantegi la gestió de les mateixes; per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable.

c) El Pla és un document urbanístic i hi ha molts temes que escapen de la seva competència. És per això que es proposa l’Agenda territorial, en el que un dels punts principals és el Treball, activitats econòmiques, i sectors empresarials, foment del desenvolupament econòmic.


Conclusió:

a) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el traçat de la variant de Llavorsí haurà d’ajustar-se en els estudis sectorials concrets. Serà en aquell moment quan es valorin altres alternatives.



b) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El PROGRAMA INUNCAT proposat pel Pla haurà de precisar els riscos d’inundabilitat de les finques en qüestió.

c) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el Treball, activitats econòmiques, i sectors empresarials, foment del desenvolupament econòmic formi part dels punts principals de l’Agenda territorial de les administracions implicades.

Sobre les noves vies

Interessats: Ajuntament d’Esterri Cardós (B-006b)


El PDU PS contempla a les pagines 71 i 72 de la Memòria d’ordenació, dins del sistema d’infraestructures territorials, determinades actuacions de millora de les “vies integrades” que, de forma genèrica, es recullen a l’art. 98.6 de la Normativa.

Es proposa una variant de la carretera a Esterri de Cardòs i Ginestarre per permetre que autobusos o vehicles més llargs puguin accedir fins al poble de Ginestarre.


Cal fer esment que no s’aporta el plànol amb la proposta de traçat. Tot i aquesta mancança, aquesta nova variant podria envair conpetències exclusives del Departament de Medi Ambient i Habitatge, pel que respecte a afectació ambiental del traçat, ordenació i regulació de la circulació rodada a l’interior dels ENPE.

Conclusió:


Sobre les infraestructures territorials de serveis



Es sol·licita:

a) Definir i afavorir les infraestructures d’energies renovables i la seva ubicació.

b) Establir aquells punts d’actuació per a procedir al desmantellament d’infraestructures abandonades o sense ús.

c) Instal·lar l’equipament necessari per al desplegament de la banda ampla. Garantir l’accés de tots els habitants de la Comarca a la televisió pública i privada i garantir el desplegament de la TDT. Obligar a les empreses privades d’aquests serveis a implantar-los amb caràcter d’urgència a tota la Comarca. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya de revisar constantment aquests serveis.


a) Per a l’abastament energètic dels nuclis del Pallars Sobirà el Pla estableix, a l’article 107 de la seva Normativa, la directriu de prioritzar la utilització d’energies alternatives, tant en les noves implantacions com en la substitució de les actuals.



b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa la redacció d’un Programa “Línies elèctriques” amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les infraestructures de transport i transformació d’energia elèctrica; i establir el programa de gestió de les transformacions que es proposin.

c) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix, a l’article 109 de la seva Normativa, la directriu de prioritzar el desenvolupament de les xarxes telemàtiques i de telecomunicació en el territori del Pallars Sobirà, per tal de garantir l’accés de qualitat a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, tal i com ja preveu el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.

També proposa com a un dels punts principals de l’Agenda territorial el Pla director d’infraestructures i d’ordenació ambiental de telecomunicació i de les instal·lacions de radiocomunicació. L’Agenda territorial és un document memoràndum de temes d’interès en l’ordenació territorial que no es poden abordar des del planejament territorial o urbanístic i que, tanmateix, tenen una transcendència important per al bon funcionament del territori, l’eficiència i el desenvolupament econòmic i social, la sostenibilitat ambiental, i la producció cultural.

Conclusió:

a) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja proposa prioritzar la utilització d’energies alternatives.

b) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja proposa un Programa Línies elèctriques amb objectiu racionalitzador.

c) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el Pla director d’infraestructures i d’ordenació ambiental de telecomunicació i de les instal·lacions de radiocomunicació formi part dels punts principals de l’Agenda territorial de les administracions implicades.



a) Es sol·licita que el PDU prevegi mesures de racionalització i unificació de les infraestructures de radio, televisió, banda ampla. Es sol·licita que el PDU prevegi emplaçament alternatiu, així com mesures encaminades a possibilitar el trasllat de l’antena de telefonia al nucli urbà de Sort.

b) Es sol·licita que el PDU determini mesures concretes per a la racionalització de la xarxa actual i disposicions envers les hipotètiques ampliacions de les línies d’alta o mitja tensió.


a) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix, a l’article 109 de la seva Normativa, la directriu de prioritzar el desenvolupament de les xarxes telemàtiques i de telecomunicació en el territori del Pallars Sobirà, per tal de garantir l’accés de qualitat a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, tal i com ja preveu el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008.

També proposa com a un dels punts principals de l’Agenda territorial el Pla director d’infraestructures i d’ordenació ambiental de telecomunicació i de les instal·lacions de radiocomunicació. L’Agenda territorial és un document memoràndum de temes d’interès en l’ordenació territorial que no es poden abordar des del planejament territorial o urbanístic i que, tanmateix, tenen una transcendència important per al bon funcionament del territori, l’eficiència i el desenvolupament econòmic i social, la sostenibilitat ambiental, i la producció cultural..

b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa la redacció d’un Programa “Línies elèctriques” amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les infraestructures de transport i transformació d’energia elèctrica; i establir el programa de gestió de les transformacions que es proposin.

Conclusió:



a) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que el Pla director d’infraestructures i d’ordenació ambiental de telecomunicació i de les instal·lacions de radiocomunicació formi part dels punts principals de l’Agenda territorial de les administracions implicades.

b) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja proposa un Programa Línies elèctriques amb objectiu racionalitzador.



L’art. 103 preveu que les noves línies elèctriques d’AT aèries s’han d’ordenar conjuntament amb les existents i que els traçats hauran de ser, preferentment, soterrats. Però no hi ha cap previsió per a les línies ja existents. Per això s’al·lega que es doni a l’estudi de la racionalització o minimització de l’impacte paisatgístic de les línies elèctriques d’AT l’importància que mereix i que no s’inclou l’estudi d’impacte de les subestacions transformadores.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà proposa la redacció d’un Programa “Línies elèctriques” amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les infraestructures de transport i transformació d’energia elèctrica; i establir el programa de gestió de les transformacions que es proposin.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà especificar que el Programa Línies elèctriques previst amb objectiu racionalitzador inclou, òbviament, les línies i les subestacions existents.



Es demana retirar les línees d’alta tensió per les zones urbanes i properes als nuclis i de la central hidroelèctrica en el cas del Municipi de Llavorsí.



Conclusió:




Hi ha diverses línies elèctriques d’alta i mitja tensió que passen pel mig o molt a prop de zones urbanes i d’interès especial. Es demana que el Pla estudiï el soterrament de les esmentades línies al seu pas per les trames urbanes del municipi i en les zones d’interès especial.





Conclusió:


Sobre la promoció d’energies renovables



El Pla no determina la possibilitat d’implantar sistemes d’energies renovables o alternatives, per això es demana que el Pla prevegi, expressament, la possibilitat de que els propietaris públics o privats puguin implantar sistemes o instal·lacions d’energies alternatives o renovables en qualsevol classe de sòl o categoria.


El règim d’ús del sòl no urbanitzable es regula a l’article 47 del TRLU i als articles 46 fins al 56 de la Secció primera del Capítol V del RLU. Els articles 2.6 i 2.8 del PTP APiA regulen les actuacions que es poden autoritzar en el sòl de protecció especial i en el sòl de protecció territorial, respectivament.

El present Pla director regula, pels areals i pels subtipus de sòl de protecció preventiva que defineix, el grau de compatibilitat o incompatibilitat de les actuacions possibles dins dels usos generals admesos pel TRLU. Les Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics es condicionen a l’aprovació d’un pla especial urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de l’activitat i les instal·lacions.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El document aprovat inicialment únicament condiciona la implantació de sistemes o instal·lacions d’energies alternatives o renovables a l’aprovació d’un pla especial urbanístic.

AL·LEGACIONS SOBRE LA XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE



a) Errades de toponímia:

Borda de Tesó en comptes de Borda de Presó; Mola de Cap de Sall en comptes de Mola de Cap Pelat; Basses de Rateta en comptes de bassa dels camps de Rata (errada d’emplaçament); Central Hidroelèctrica; Molí fariner i Serradora de Sall en comptes de Mola de Cap Pelat (Molí fariner i Serradora).



b) Es sol·licita l’incorporació al Pre-Catàleg:

elements o conjunts patrimonials: xalet Emilia, Edifici Caixa de Pensions (Sort), Pou de glaç (Sort), Forn de calç (Sort), Ubla de Sobirà (Altron).

itineraris patrimonials: Xarxa municipal de senders.

elements naturals de valor patrimonial: Parc del Riuet

xarxa d’equipaments del patrimoni cultural: Central de Llessuí; Biblioteca municipal de Sort i l’Arxiu comarcal del Pallars Sobirà.

c) Es sol·licita siguin establertes les línies de finançament i els incentius econòmics per donar compliment a l’objectiu d’establir mesures i actuacions públiques i privades per a la conservació, recuperació i millora del elements objecte de protecció, i la redacció del Catàleg de la Xarxa patrimonial i del paisatge.


a) Es considera oportú corregir les errades detectades.

b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix com a fonamental la catalogació dels elements o edificacions que, per llur especial interès històric, tradicional i/o paisatgístic cal preservar o recuperar. Amb aquesta finalitat incorpora un Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà que, sense ser exhaustiu, vol servir de referent als futurs catàlegs de béns a protegir que han de formar part dels plans urbanístics municipals i establir directrius sobre els criteris de catalogació i sobre el seu contingut documental. L’objecte del Pre-catàleg és reunir, en un únic document, tots els catàlegs, inventaris i estudis que posin en valor elements històrics, artístics o etnològics de l’àmbit del Pallars Sobirà. Per aquest motiu, es considera oportú la incorporació de nous elements que puguin actualitzar i/o completar aquest Pre-catàleg.

c) Per tal de definir les estratègies i polítiques d’ordenació, intervenció i gestió de la Xarxa del Patrimoni i Paisatge, a l’article 123 de la seva Normativa, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà recomana a les administracions competents l’establiment de les següents normes i mesures de gestió:










Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà:

a) corregir les errades de toponímia detectades;

b) incorporar al pre-Catàleg els elements proposats; i



c) mantenir la proposta d’establiment de normes i mesures de gestió del Patrimoni.



Es considera molt important la redacció d’un Catàleg de la xarxa Patrimonial i del Paisatge, i en relació a la Xarxa Patrimonial de PDU PS, sol·licita:

a) Ampliar el Catàleg de la Xarxa Patrimonial.

b) Obtenir aquests elements patrimonials no només a través d’operacions urbanístiques de permuta, sinó d’una inversió pública. Donar aquesta inversió pública per un Pla de rehabilitació de nuclis de muntanya (fent un símil amb el vigent Pla de Barris).



Conclusió:


a) incorporar al pre-Catàleg aquells elements que han estat identificats en el procés d’informació pública.

b) mantenir la proposta d’establiment de normes i mesures de gestió del Patrimoni.



Es demana que es refaci el precatàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge perquè és clar que no s’ha fet amb el mínim rigor necessari.

Cal incorporar l’inventari d’arbres i monumentals o d’interès.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà estableix com a fonamental la catalogació dels elements o edificacions que, per llur especial interès històric, tradicional i/o paisatgístic cal preservar o recuperar.

Amb aquesta finalitat incorpora un Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pallars Sobirà que, sense ser exhaustiu, vol servir de referent als futurs catàlegs de béns a protegir que han de formar part dels plans urbanístics municipals i establir directrius sobre els criteris de catalogació i sobre el seu contingut documental.

L’objecte del Pre-catàleg és reunir, en un únic document, tots els catàlegs, inventaris i estudis que posin en valor elements històrics, artístics o etnològics de l’àmbit del Pallars Sobirà. Per aquest motiu, es considera oportú la incorporació de nous elements que puguin actualitzar i/o completar aquest Pre-catàleg.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà incorporar aquells elements que han estat identificats en el procés d’informació pública.

Interessats: Associació de Veïns de Berrós (C-098)




Un cop revisat el pre-Catàleg de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, s’han trobat mancances importants en l’inventari del patrimoni del municipi de La Guingueta. Es proposa per això afegir al pre-Catàleg:

el Castell de Berrós Jussà, el forn de calç de Berrós Jussà, l’església de Sant Jaume de Berrós Jussà, la serradora d’Escart.



Conclusió:




Caldria un termini de temps més ampli per a redactar un inventari més exhaustiu d’aquest patrimoni.



Conclusió:


Interessats: Miquel Mestre (C-047)


Revisat el PDU PS, al·lega que cal protegir el congost del Cargol i les Lloseres, afegint-los a la llista d’espais amb cert interès natural i paisatgístic.



Conclusió:




Al Pla director es detecta l’oblit del patrimoni arquitectònic residencial i industrial que hi ha escampat per tot el sòl no urbanitzable del Pallars Sobirà. Es proposa:



Incorporar l’edifici de La Mola del Sorri i un petit entorn de protecció al Precatàleg d’elements patrimonials que preveu el PDU, i classificar-ho com a equipament públic, per tal de poder expropiar-lo en cas de no arribar a un acord amb la propietat.

Incorporar el complex molí-molina-centraleta del Molí de Sall i un petit entorn de protecció, en el que caldria incloure la Font de Sall, de caràcter termal, al Prectàleg d’elements patrimonials que preveu el PDU, i classificar-ho com a equipament públic, per tal de poder expropiar-lo en cas de no arribar a un acord amb la propietat.

Que els expedients d’expropiació i les inversions que comporti la recuperació de la Mola del Sorri a Llessuí i el Molí de Sall a Altron siguin instruïts pel DPTOP de la Generalitat de Catalunya, per tal de recompensar a la població de Llessuí per la desprogramació de 59.563 m² de sòl que durant 25 anys amb la classificació d’urbanitzable han tingut un aprofitament urbanístic de 26.803 m² de sostre, i fixar el blindatge urbanístic que s’estableix al poble d’Altron amb l’aplicació del PTP APiA i el PDU PS.



Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà incorporar al pre-Catàleg els elements proposats.

AL·LEGACIONS SOBRE ELS INSTRUMENTS DE GESTIÓ MUNICIPAL

Sobre els àmbits de Cooperació Territorial



Creació de dos nous àmbits de cooperació (que s’afegirien als àmbits ja previstos pel PDU PS: Valls d’Àneu i Ribera de Sort) Cardós-Farrera i Soriguera-baix Pallars i la intinerància dels serveis dins d’aquests quatre àmbits.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà ha considerat oportú mantenir els àmbits de cooperació plurimunicipal proposats pel Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran:

• Àmbit de cooperació municipal Valls d’Àneu, amb els municipis d’Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu.

• Àmbit de cooperació municipa Ribera de Sort, amb els municipis d’Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós.

El Pla director urbanístic incorpora a aquest darrer àmbit el municipi de Baix Pallars que, fins ara formava part del sistema de la Pobla de Segur.



Tanmateix, els ajuntaments poden establir les formes de cooperació municipal que creguin oportunes, mitjançant les figures jurídiques –mancomunitats, convenis, consorcis, etc.– que es considerin més adients per a la seva finalitat.

Conclusió:




L’art. 125 del PDU defineix dos àmbits de cooperació municipal, un d’aquest és el de les Valls d’Àneu. Es considera que aquest s’hauria de redefinir: l’àmbit de Valls d’Àneu, hauria d’englobar els municipis de Lladorre, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Alins, Tírvia, Farrera, Llavorsí, La Guingueta d’Àneu, Espot, Esterri d’Àneu, Alt Àneu.



Conclusió:




-Instruments de coordinació, planejament i gestió supramunicipal:

Es troba a faltar una visió més amplia, potser més econòmica, més productiva i social de la proposta. Cal concretar i arribar a un compromís per tal de que la gestió supramunicipal (Títol VII) tingui la capacitat de resoldre en el millor sentit el futur de la comarca, que no passa només pel futur urbanístic.


Es comparteix aquesta tesi. Malgrat tot, el Pla és un document urbanístic i el seu abast és limitat i hi ha molts temes que escapen de la seva competència. És per això que es proposa l’Agenda territorial:


En el marc de la redacció del Pla director urbanístic i, en desplegament de les propostes de planejament de rang superior, s’ha considerat convenient obrir aquest instrument que llista i posa ordre en les agendes respectives de les administracions competents en la governabilitat del territori per a llur servei i eficiència en l’aplicació del principi de subsidiarietat per a la millora de la qualitat del territori i dels qui l’habiten.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja proposa la redacció de l’Agenda per al desenvolupament territorial que incorpora les recomanacions interessants per orientar el desenvolupament humà, social i territorial de la comarca, que no poden abordar-se o resoldre’s solament des del planejament urbanístic i territorial,

Sobre el finançament de les actuacions públiques prioritàries





Es proposa la incorporació de mesures de finançament per tal de facilitar la consolidació i rehabilitació del conjunt de petits nuclis urbans dispersos i la seva millora urbana i compleció.


Per tal de definir les estratègies i polítiques d’ordenació, intervenció i gestió de la Xarxa del Patrimoni i Paisatge, a l’article 123 de la seva Normativa, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà recomana a les administracions competents l’establiment de les següents normes i mesures de gestió:










Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja proposa la redacció de diversos Programes sobre el tema.



Es demana que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques prevegui mesures d’inversió per tal de garantir el compliment i l’efectivitat del PDU PS amb un Pla d’inversions per a poder desenvolupar:

Mesures de rehabilitació de cases pairals ancestrals;

Compensacions per a desqualificacions de sòls urbans;

Desplegament d’una xarxa interna de transport públic;

Desenvolupament de la xarxa d’equipaments territorials;

Partides pressupostàries destinades a adquirir cases pairals o pallers del nuclis inclosos en el catàleg de la Xarxa Patrimonial i els catàlegs de municipis.




Es comparteix aquesta tesi. Malgrat tot, el Pla és un document urbanístic i el seu abast és limitat i hi ha molts temes que escapen de la seva competència. És per això que el Pla director proposa la redacció d’un seguit de plans i programes complementaris (Programa Patrimoni i paisatge, Pla de rehabilitació de nuclis, Programa per la recuperació de nuclis, Programa Banc de Patrimoni públic de sòl i edificacions...)

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja proposa la redacció de diversos Programes sobre el tema.

Sobre l’oficina d’informació i gestió del PDU

Interessats: Ajuntament d’Alins (B-002) / Plataforma Pallars Viu (C-111)


Davant de la novetat i complexitat del PDU PS es demana la creació d’una oficina d’informació i gestió amb un període limitat al temps necessari per al desplegament a tot el territori del Pla i en els POUM’s municipals, amb l’objectiu de garantir la incorporació de les mesures i directrius que el Pla proposa. Aquesta oficina hauria de tenir vocació de ser un espai permanent per donar assessorament als tècnics municipals i als Ajuntaments.


El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà ja proposa la redacció d’un Programa d’informació del Pla que contempla la creació, si s’escau, de l’Oficina de gestió del Pla director urbanístic.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja contempla la creació d’aquesta Oficina.

AL·LEGACIONS PARTICULARS DELS MUNICIPIS DEL PALLARS SOBIRÀ

Sobre el nucli de Gerri de la Sal

Interessats: Ajuntament de Baix Pallars (B-007)


Al voltant del poble de Gerri de la Sal existeixen unes salines que l’Ajuntament vol recuperar als efectes si escau, turístic, lúdic, termal i econòmic. Tenint en compte que les salines es troben en el sistema d’espais oberts, es demana que el Pla reculli la possibilitat que a les salines es facin les construccions, instal·lacions i equipaments necessaris a tal fi (inclòs l’ús hoteler).




El Pla director comparteix l’objectiu de fomentar la recuperació del patrimoni del Pallars Sobirà i, en especial, de les salines de Gerri. Ara be, es creu que si aquestes instal·lacions han de tenir noves construccions s’hauran de situar en els àmbits de sòl amb règim i qualificació pertinent.

Conclusió:


Sobre el nucli de Baro

Interessats: Maria Esther Minguez (C-048)


És propietària d’un negoci d’hoteleria d’explotació familiar anomenat "El Carro", situat al nucli de Baro (Soriguera). Sol·licita que es tinguin en compte las seves intencions d’ampliació del seu habitatge existent i de construcció de dues edificacions dedicades a l’explotació del turisme rural i dues edificacions d’habitatge particular, una per cada membre de la família.


Aquestes intencions hauran de respectar el planejament vigent al municipi de Soriguera, el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament.

Conclusió:


Sobre el nucli de Saverneda

Interessats: Josep Maria Rocafort (C-064)


És propietari d’una finca de 22.490 m² al nucli urbà de Saverneda. El PDU PS contradiu algunes de les directrius i determinacions del PTP APiA, canviant el règim jurídic del sòl. Per això es sol·licita:

a) incloure Saverneda entre els nuclis subjectes a la directriu de consolidació i rehabilitació, regulada a l’art. 63 de la Normativa dal PDU PS:

b) suprimir la referència al nucli de Saverneda de les "Directrius i determinacions en sòl no urbanitzable";

c) incorporar la previsió d’una infraestructura de servei energètic a la proximitat del nucli de Saverneda, de conformitat amb el "Projecte d’ampliació de l’aprofitament hidroelèctric de Saverneda" i del "Projecte d’interconnexió del grup autogenerador de la central hidroelèctrica de Soriguera amb la xarxa de MT a 25kv de FECSA".


a) El Pla subjecta a les determinacions de l’article 63 la totalitat de nuclis per als que el PTP APiA fixa l’estratègia de millora i compleció, entre ells, Saverneda.

b) El Pla proposa ajustar el límit del sòl urbà del nucli de Saverneda ja que entén que la Delimitació de sòl urbà de l’any 1994 proposa per a ell una classificació de sòl que no respon als criteris que fixa actualment la



Llei d’urbanisme. La referència al nucli de Saverneda en les " Directrius i determinacions en sòl no urbanitzable” es tracta d’una errada que cal corregir.

c) La Memòria d’ordenació del Pla ja cita que s’ha millorat la qualitat del servei elèctric a Sort, Soriguera i Llavorsí. Aquesta informació pot complementar-se amb la que aporta l’al·legant.

Conclusió:


a) mantenir Saverneda entre els nuclis subjectes a la directriu de consolidació i rehabilitació.

b) suprimir la referència al nucli de Saverneda de les "Directrius i determinacions en sòl no urbanitzable".

c) incorporar la previsió d’una infraestructura de servei energètic a la proximitat del nucli de Saverneda, de conformitat amb el "Projecte d’ampliació de l’aprofitament hidroelèctric de Saverneda" i del "Projecte d’interconnexió del grup autogenerador de la central hidroelèctrica de Soriguera amb la xarxa de MT a 25kv de FECSA".

Sobre el nucli de les Llagunes

Interessats: Ajuntament de Soriguera (B-013a)


Sobre el poble de Llagunes al costat de la N-260, existeix el poblat prehistòric de Sta. Creu. Es demana que es delimiti l’esmentat poble coma àrea arqueològica d’interès supralocal, i per facilitar la seva visita que es delimiti un espai al costat de la N-260 on hi ha una esplanada a fi de possibilitar l’aparcament i gaudiment del visitants.


El Pla director urbanístic ja reconeix, en els seus plànols d’ordenació i el el pre-Catàleg de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge el poblat prehistòric de la Santa Creu i el seu Centre d’interpretació. Es considera oportú reconèixer, també, l’esplanada de serveis proposada.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà incloure l’esplanada de serveis del poblat de la Santa Creu de les Llagunes.

Sobre el municipi de Sort



Errades de toponímia: Pujalt en comptes de Pujal.


Es considera oportú corregir les errades detectades.

Conclusió:



En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà corregir l’errada de toponímia detectada.



Tenint en compte els criteris bàsics d’actuació al sistema d’assentaments que determina el PDU, es proposa sigui considerada la “redefinició del límit de sòl urbà” en el conjunt d’assentaments dispersos del municipi per tal de reequilibrar el territori, garantint la permanència d’activitats socio-econòmiques en el conjunt d’assentaments i evitant l’especialització turística dels petits nuclis, conseqüències que comportarien la potenciació exclusiva del nucli de Sort enfront de la consolidació de la situació preexistent en la xarxa d’assentaments.


Creiem que es tracta d’un malentès. El Pla director urbanístic estableix la directriu de “redefinició del límit de sòl urbà” en aquells nuclis que considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Per tal de donar compliment als objectius, cal que els sòls lliures d’edificació s’incorporin a l’areal del seu entorn. Per a aquests nuclis el Pla director determina la necessitat que el planejament municipal ajusti la delimitació de sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU.

Conclusió:


Sobre el nucli de Sort



a) El planejament vigent determina un vial de ronda a l’oest del nucli urbà de la població; es sol·licita que el PDU assenyali la referida ronda amb caràcter estructurant, per tal de facilitar la seva execució a curt termini.

b) Es sol·licita sigui considerada la possibilitat d’ampliació del Parc d’activitats “Els Salancons”.

c) Es sol·licita que la suspensió admeti la finalització de la tramitació de l’expedient de Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries que afecta al Sector PP1 (El Torrentill) i que té per objectiu l’execució d’un equipament públic.

d) Per tal de donar compliment a l’objectiu de potenciació del nucli, incentivant la modificació tipològica, es proposa siguin considerats com a estàndards mínims: edificabilitat de 30 m² st/m² sòl i densitat de 25 habitatges/ha.


a) Es considera oportú incorporar el vial de ronda als plànols d’ordenació del Pla director.

b) Es considera oportú atendre la sol·licitud de modificació del sòl de protecció territorial situada al sud del nucli de Sort, per tal de possibilitar la definició d’una nova façana urbana sobre aquest espai d’elevat interès paisatgístic que ha de ser, alhora, un important espai de lleure.

c) L’expedient seguirà la tramitació escaient, segons la Comisió Territorial d’Urbanisme de Lleida.

d) Es creu més oportú que els estàndards proposats es considerin com a estàndards de referència.



Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà:

a) incorporar el vial de ronda als plànols d’ordenació.

b) modificar la delimitació del sòl de protecció territorial efectuada per tal de permetre que el planejament municipal defineixi els usos a implantar en la seva façana sud.

c) continuar amb la tramitació escaient.

d) proposar com a estàndards de referència dels sectors de sòl urbanitzable: edificabilitat 0,30 m²/m² i densitat 25 habitatges/ha.

Interessats: Roser Sabarich (C-067)


És propietària de la finca 762 de Sort. En el PDU PS aquesta finca no es troba inclosa dins de l’àmbit d’expansió urbana de la població de Sort. Per això sol·licita que:

- per una definició més regular del perímetre del sòl urbanitzable de la població de Sort s’inclogui el seu sector com a sòl urbà o urbanitzable;

- s’esmeni el greuge comparatiu que la revisió del planejament en el seu moment efectuà en aquest sector, doncs es desclassificà.



Conclusió:


Interessats: Maria Josefa Rafel (C-059)


És propietària d’una finca anomenada "los Parrales", a Sort, amb qualificació del sòl com a no urbanitzable, a les afores del poble, però colindant amb el sòl urbà de Sort. A la finca existeix una edificació, de tipologia rural, amb una arquitectura més pròpia d’un habitatge que d’una borda. Per això es proposa:

- reformar i ampliar l’edificació existent com a habitatge;

- construir un nou habitatge en el terreny.


Aquestes intencions hauran de respectar el planejament vigent al municipi de Sort, el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament.

Conclusió:




Interessats: Maria Sebastià (B-014a_10)


Propietària d’una finca confrontat a la Carretera C-13 en el límit amb el municipi de Rialp, on s’emplaça una edificació.


No s’aporta cap localització de la finca ni es manifesta cap demanda concreta.

Conclusió:


Interessats: Benjamín Feu (B-014a_07)


Indret anomenat "Hort de Quico", on s’emplaça una edificació rural, en el límit amb el sector "Escorxador-Mentidero".



Conclusió:


Interessats: Víctor Solanes (B-014b_11)


És propietari d’un terreny rústic, al vessant nord del barranc de la Pietat, situat a menys de 20 metres del sòl urbanitzable, amb aprofitament d’hort familiar, que fou qualificat l’any 1982 de sòl urbanitzable, l’any 2007 de sòl no urbanitzable. Atès que el PDU preveu el creixement del nucli de Sort, es demana que el terreny sigui reconegut con a sòl urbanitzable pel PDU.


Cal fer constar que no s’aporta localització de la finca. De qualsevol manera al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. La classificació del sòl pertoca als plans d’ordenació urbanística municipal. Les demandes que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, en tot cas, pel planejament municipal.

Conclusió:


Interessats: Pilar Boher (B-014a_08) / Sabarich (B-014a_09)




Finca inclosa al Sector "Ampliación de Borda de Paisan".

Valoració:


Conclusió:


Interessats: Josefa Guillen (B-014b-12) / Concepció Obiols (B-014b_13)


És propietària de terrenys amb naturalesa urbana situats en l’àmbit de Santa Anna (a tocar del camí de Pernui i inclosos a l’ampliació del PP Borda Paisan, polígon 2) on s’hi troben construccions d’aprofitament agrícola i terrenys cultivats, prop del nucli habitat de Sort. El PDU desclassifica aquest terrenys com a sòl no urbanitzables. Es demana que no es procedeix a la desclassificació dels esmentats terrenys.


Cal fer present que no s’aporta localització de la finca. En qualsevol cas, el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà no proposa la desclassificació de cap sector de sòl urbanitzable al nucli de Sort.

Conclusió:


Sobre els nuclis de Llessuí, Seurí i Olp (nuclis amb SU delimitat)



Es planteja la redefinició del límit del sòl urbà (clau D) així com la redefinició de l’areal entorn de l’assentament.


El Pla director urbanístic estableix la directriu de “redefinició del límit de sòl urbà” en aquells nuclis que considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Per tal de donar compliment als objectius, cal que els sòls lliures d’edificació s’incorporin a l’areal del seu entorn. Per als nuclis de Llessuí, Seurí i Olp el Pla director ja determina la necessitat que el planejament municipal ajusti la delimitació de sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU.




Així doncs, és el POUM o les seves modificacions puntuals l’instrument que delimitarà de forma definitiva el sòl urbà dels nuclis de Llessuí, Seurí i Olp, així com dels seus areals, tenint en compte la proposta del Pla director.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà mantenir les determinacions per als nuclis de Llessuí, Seurí i Olp.

Sobre el nucli de Llessuí

Interessats: Jordi Batlles (B-014a_13)


Finca emplaçada en el perímetre del sòl urbà en el nucli de La Torre, actualment dins el règim de sòl no urbanitzable.

Valoració:


Conclusió:


Interessats: Manel Tor (B-014a_12)


Finques "Casa Crua" i Antic Corral de "Contra", dins el sòl urbà vigent.

Valoració:


Conclusió:


Interessats: Pere Rabasa (B-014a_14)


"Casa Batlles", que es composa de casa, paller, pati i era, dins del sòl urbà vigent.

Valoració:


Conclusió:




Sobre el nucli de Seurí

Interessats: Veïns i veïnes de Seurí (C-079)


a) Es porti a terme, sense excepció, la qualificació com a sòl no urbanitzable del sectors SAU 1, SAU 2 i SAU 3 del nucli de Seurí.

b) Es delimiti l’areal de Seurí de manera que aquest inclogui de forma integral tot el sòl actualment comprés al sector SAU2. El plànol d’ordenació delimiti, de forma precisa, l’areal.

c) Es desenvolupi un document on es contemplin les necessitats desateses i es facin efectives les inversions i accions necessàries perquè puguin desplegar-se plenament tots els objectius previstos pel PDU PS a Seurí i que es fomenti i s’incentivi, de forma efectiva, la residència associada a activitats rurals, les activitats professionals i artístiques desconcentrades, els serveis turístics de qualitat i a petita escala, el desenvolupament de les telecomunicacions, la segona residència de reutilització i que es valoritzi el nucli com a patrimoni urbanístic del territori.

d) El POUM pugui incorporar a Seurí petites extensions de sòl urbà destinades a la compleció de nucli, prioritzant les necessitats d’habitatge de persones que vulguin establir-se al poble (en 1ª residència) o motivades pel desenvolupament d’activitats econòmiques relacionats amb el món rural.

e) S’anul·li la proposta de portada d’aigua des del dipòsit de Seurí al nucli de Bernui contemplada a la pag. 81 de la Memòria.


a) El Pla director urbanístic determina que el manteniment dels sectors de sòl urbanitzable residencial SAU 1, SAU 2 i SAU 3 del nucli de Seurí és incompatible amb els objectius del propi Pla, en tant que incompleixen les directrius establertes en els articles 3 i 9 del TRLU. La determinació que es fixa per aquests sectors és la seva desclassificació que haurà de ser efectuada pel planejament municipal.

b) El PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits.


c) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà és l’eina adequada per comprometre inversions de l’administració.

d) L’estratègia de millora i compleció que tant el PTP APiA com el PDU PS estableixen per al nucli de Seurí ja contempla aquesta possibilitat.

e) El Pla director urbanístic dóna suport a les actuacions previstes pel Pla d’abastament i distribució d’aigua en alta de Catalunya, efectuat per l’ACA l’abril de 2005. Entre aquestes actuacions hi figura la realització d’una portada d’aigua des del dipòsit de Seurí fins a Bernui, per obviar les restriccions a l’estiu.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà mantenir les determinacions per als nucli de Seurí.

Interessats: Josep Perramon (B-014b_07)




Com a propietari d’una finca de 3.159 m² inclosa al sector SAU2, de 6.468 m² (2.911 m² de sostre i 25 hab) que el PDU PS desclassifica de sòl urbanitzable a no urbanitzable, proposa en canvi la creació en aquests terrenys de 12 habitatges entre mitgeres, amb un sostre edificable de 1.421 m² i la donació de la resta dels terrenys a l’ajuntament per la creació d’equipament públic.


El Pla director urbanístic determina que el manteniment dels sectors de sòl urbanitzable residencial SAU 1, SAU 2 i SAU 3 del nucli de Seurí és incompatible amb els objectius del propi Pla, en tant que incompleixen les directrius establertes en els articles 3 i 9 del TRLU. La determinació que es fixa per aquests sectors és la seva desclassificació que haurà de ser efectuada pel planejament municipal.

Malgrat això, el planejament miunicipal podrà, si ho troba oportú, ajustar el límit dels sòl urbà incloent sòls no inclosos en l’areal a delimitar.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada, en tant que el POUM podrà incloura, si ho troba oportú i de forma justificada, aquest sòl dins de sòl urbà.

Sobre el nucli d’Olp

Interessats: Nixin Cat SL (C-038)


La societat és propietària de la finca "Borda de Baix" situada a Olp, terme municipal de Sort. Dins la normativa vigent a l’any 1980-1982, dita finca tenia la classificació de sòl urbanitzable. Degut a problemes econòmics dels propietaris que regentaven la finca, no varen desenvolupar el corresponent Pla parcial. Aquest pla, visat per Col·legi d’Arquitectes, contemplava la construcció d’una urbanització amb habitatges unifamiliars. En la finca esmentada existien unes construccions consistents en Masia, borda i magatzems agrícoles amb una edificació de 1.200 m². Actualment resten la masia i la borda. Per això es demana :

- que en la revisió del Pla es tingui en compte que es vol destinar la finca no a ús residencial com contemplava el Pla parcial anterior, sinó a activitats agro-turístiques, d’hoteleria i oci amb fonts d’energia alternativa, compatibles amb l’entorn natural de la zona.

- una edificabilitat conservant i recuperant les antigues edificacions.



Conclusió:


Interessats: Carme Farràs (B-014b_15)




Són propietaris d’unes finques situades al municipi d’Olp, que es veuen afectades pel PDU. Es considera que aquestes finques estan situades dins mateix del nucli urbà, i que el seu desenvolupament urbanístic aconseguiria potenciar un municipi més dinàmic:

Finca La Plana, 5.684 m². El PDU divideix aquesta finca, que compleix tots el requisits per a ser considerada urbana, en dues zones, una urbana i una no urbanitzable. Per això es demana que tota la finca La Plana tingui la mateixa qualificació d’urbana.

Finca Hort, 668 m². Està qualificada com a equipament públic, però es considera que l’Ajuntament no té recursos econòmics per expropiar la finca.

Es proposa, a través d’una modificació puntual de les NNSS, la creació d’un sector discontinu de sòl urbà, conformat per les dues finques, amb la qualificació del sòl, les reserves per sistemes i equipaments, regulant els paràmetres d’ordenació, els percentatges de cessió que es podrien realitzar en el seu moment en part sobre la finca Hort, cosa que permetria sense cap cost pel ajuntament la creació d’una zona verda en mig del casc urbà.



Conclusió:


Interessats: Francesc Escolà (C-031)


En representació dels clients que són propietaris de la finca d’Olp, parcel·la 250 del polígon 3, qualificada pel PDU PS com a "Reserva horts", assenyala que en questa finca existia fa ben poc temps, una edificació de dues plantes i golfes, ara mig derruïda. Existeixen, encara, les parets de l’edificació esmentada. Per això demana incloure dintre de "sòl urbà" la part de la finca que hi ha les runes de l’edifici.



Conclusió:


Interessats: Jordi Solé (B-014a_17)


Com a titular de "Casa Tallada" proposa sigui considerada l’adscripció de l’àrea exterior contigua a la casa com a "verd privat".





Conclusió:


Sobre el nucli de La Bastida



Es proposa modificar el límit de l’areal qualificant de sòl urbà la part que queda dins del nucli i exclosa de l’àmbit de protecció.




Així doncs, és el POUM o les seves modificacions puntuals l’instrument que delimitarà de forma definitiva els areals dels nuclis, tenint en compte la proposta del Pla director. És per aquesta raó que es creu oportú delimitar de nou l’àmbit de l’àreal de la Bastida de Sort, tenint en compte la Modificació puntual aprovada provisionalment en data 10/05/2007.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà definir amb més precisió l’areal de la Bastida de Sort.

Interessats: Josep Farrera (B-014a_22)


En base a la tramitació urbanística d’una modificació de les NNSS, es sol·licita l’adequació de la delimitació del sòl urbà així com de l’areal.





Conclusió:


Interessats: Montse Pau (C-053)


És propietari d’unes finques al terme municipal de Sort, població La Bastida. Amb data 9/02/2007 es va a aprovar inicialment i amb data 10/05/2007 provisionalment per part de l’Ajuntament de Sort una Modificació Puntual de la Delimitació de Sòl Urbà de La Bastida. Donat que en la tramitació del PDP APiA no ha estat incorporada aquesta Mod. Puntual, es sol·licita que es tingui en compte la Modificació Puntual de la Delimitació del Sòl Urbà de la Bastida al terme municipal de Sort en l’expedient del PDU PS.



Conclusió:


Sobre els nuclis d’Altron, Montardit de Dalt, Enviny, Pujalt, Bressui, Llarvent, Bernui, Montardit de Baix



Es planteja:

a) la redefinició del límit del sòl urbà (clau D)

b) la redefinició de l’areal entorn de l’assentament.


a) Es tracta d’un mal entès. El Pla director urbanístic estableix la directriu de “redefinició del límit de sòl urbà” en aquells nuclis que considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Els nuclis d’Altron, Montardit de Dalt, Enviny, Pujalt, Bressui, Llarvent, Bernui, Montardit de Baix no tenen delimitació de sòl urbà i, per tant, no els hi pot ser establerta aquesta directriu. Per a ells, el Pla determina la necessitat que el planejament municipal fixi el límit del seu sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU, mitjançant la directriu de “sòl urbà a delimitar”.

b) Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.

El PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i



subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits. També estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits (qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment).


Conclusió:


Sobre el nucli de Montardit de Dalt

Interessats: Joan Planes (B-014b_08)


És propietari d’una edificació (paller i era) dins el nucli urbà de Montardit de Dalt, així com d’una finca contigua. En consideració al valor patrimonial de l’immoble, a la posició de la finca en relació a l’accés al nucli urbà i a l’activitat de turisme rural que es planteja desenvolupar complementàriament a l’activitat agrícola actual, sol·licita que es consideri la delimitació d’un sector de millora urbana, per la millora d’accés al nucli, la conservació i rehabilitació de l’edifici d’interès i el turisme rural.



Conclusió:


Sobre el nucli de Llarvent

Interessats: Sandra Vilanova (B-014a_20)


Es proposa que el planejament admeti un cert creixement a l’entorn del nucli preexistent de Llarvent.


Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. La classificació del sòl pertoca als plans d’ordenació urbanística municipal.

El nucli de Llarvent no té delimitació de sòl urbà. El Pla director urbanístic estableix per a ell una estratègia de millora i compleció i determina la necessitat que el planejament municipal fixi el seu límit de sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU, mitjançant la directriu de “sòl urbà a delimitar”.

Les demandes que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, en tot cas, pel planejament municipal.

Conclusió:




Sobre el nucli de Bernui

Interessats: Xavier Soro (B-014a_19)


En consideració a l’actual activitat de restaurant "Casa Joana", es proposa sigui considerada la seva ampliació d’ús per tal de desenvolupar l’activitat d’hostaleria, en contigüitat amb l’edificació preexistent o a l’entorn del nucli urbà de Bernuí.


Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. La qualificació precisa del sòl, així l’assignació d’usos detallats per a cada zona i la regulació de les condicions d’edificació, pertoca als plans d’ordenació urbanística municipal. Les demandes que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, en tot cas, pel planejament municipal.

Conclusió:


Sobre el nucli de Montardit de Baix

Interessats: Josep Farrera (C-014a_21)


En base a la propietat d’una finca confrontant a la carretera i contigua al nucli urbà de Montardit de Baix, es proposa el seu desenvolupament urbanístic per aplicació de l’art. 120,6 o alternativament mitjançant l’aplicació de l’art. 27.5 de la Normativa del PDU.


Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. El compliment d’aquestes directrius els hi correspon als plans d’ordenació urbanística municipal. Les demandes que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, en tot cas, pel planejament municipal.

Conclusió:


Interessats: Gonzalo Jesús Marión Navasa (C-044)




És propietari d'un solar a Sort, n. 1517 que el PDU-PS proposa delimitar la zona com areal. Per això sol·licita que:

a) la seva finca no formi part de l’areal de la població de Montardit de Baix;

b) l’àmbit de "sòl urbà a delimitar" englobi la seva finca;

c) que les directius marcades pel PDU-PS no interfereixin amb un projecte global de creació i gestió d’un complexe de serveis per a la geriatria, projecte que alhora respon a l’optimització de les obres d’urbanització realitzades en el sector.


Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. El compliment d’aquestes directrius els hi correspon als plans d’ordenació urbanística municipal. Les demandes que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, en tot cas, pel planejament municipal.

Conclusió:


Interessats: Camaq Pallares SL (C-035)


La Camaq Pallares SL és propietària de la finca anomenada Hort Nou (polígon 4, parcela 1145) del nucli de Ribera de Montardit (municipi de Sort), amb una superfície cadastral de 1.499 m².

El PDU PS inclou gràficament la finca dins de l'areal entorn de l'assentament de Montardit, considerant-la així un element bàsic del sistema d'espais oberts i, per tant, la classifica com sòl no urbanitzable.

Per això es sol·licita que:

a) es faci constar que el nucli de Ribera de Montardit no té delimitació de sòl urbà, per la qual cosa com a nucli s'haurà d'incloure en la determinació de l'art. 64, Sòl urbà a delimitar;

b) la finca anomenada Hort Nou té la classificació de sòl urbà consolidat i per tant no és sòl no urbanitzable, i consegüentment se’n modifiqui la grafia als planells d’escala 1:10.000 i 1:20.000 del sistema d'assentaments urbans i del sistema d'espais oberts, així com de tota la normativa, memòria, normes d'edificació, informe de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre document que ho contradigui, i que s'exclogui la finca de l'areal de Ribera de Montardit.

c) el PDU PS no afecti les expectatives de planejament vigent pel que fa al sòl urbà sinó és de forma expressa;

d) en properes aprovacions i en quant a administracions col·laboradores en la informació pública es tingui la mateixa documentació que hi ha a la Secretaria de Planificació Territorial o a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida i no meres reduccions de planells que impedeixen exercir els drets de consulta d’una forma correcta i no en frau de Llei.


a) Tal i com diu l’al·legant, el nucli de Ribera de Montardit no té delimitació de sòl urbà. El Pla director urbanístic estableix per a ell una estratègia de millora i compleció i determina la necessitat que el planejament municipal fixi el seu límit de sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU, mitjançant la directriu de “sòl urbà a delimitar”.

b) Tenint present el que s’ha especificat en el primer punt, no s’entén com l’al·legant pot dir que la finca anomenada Hort Nou té la classificació de sòl urbà consolidat. En qualsevol cas, el PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin



com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits. També estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits (qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment).


c) Efectivament, el PDU PS no afecta les expectatives de planejament vigent pel que fa al sòl urbà sinó és de forma expressa.

d) La documentació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà aprovada inicialment es va poder examinar, en hores d’oficina, a la seu central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, als Serveis Territorials d’Urbanisme de Lleida i a la seu del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Es lliurà en format digital, mitjançant CD-Rom, a tots els ens locals de l’àmbit afectat i a les principals institucions, entitats del territori i entitats ambientalistes per tal que poguessin consultar-lo i posar-lo a disposició dels ciutadans i entitats interessades. El contingut íntegre del projecte i l’informe ambiental van ser publicats a la pàgina web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (www.gencat.net/ptop) per fer-lo accessible a tota persona interessada.

Conclusió:


Sobre el nucli de Sorre

Interessats: Prat Bosch, Neus (C-056a / C-056b / C-056c)


És propietària de la finca anomenada Taulades al nucli urbà de Sorre, Polígon 6, Parcel·la 172, de superfície cadastral 8.032 m². Sol·licita:

a) Classificació de la finca de la seva propietat com a sòl urbà consolidat.

b) Injustificació de la delimitació de l’areal de Sorre.

c) Responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública.


a) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà parteix de la classificació del sòl que consta en el planejament municipal vigent. En el cas del municipi de Sort, les Normes subsidiàries, tipus b, de l’any 1981 només delimitaven el sòl urbà dels nuclis de Sort, Olp, Llessuí i Seurí, quedant la resta de nuclis del municipi (entre ells, Sorre) sense delimitació de sòl.

Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. Entre altres, estableix la directriu de “sòl urbà a delimitar” per aquells nuclis que considera necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica de la comarca, i no tenen efectuada encara la seva delimitació de sòl en el moment de la redacció d’aquest Pla.

En la documentació del Pla director aprovat inicialment s’identificava, de forma equivocada, a Sorre com a nucli amb sòl urbà delimitat i, per tant, no establia la directriu de “sol urbà a delimitar”.



Un cop rectificat l’error, la classificació del sòl pertocarà al planejament general municipal. Les demandes de classificació com a sòl urbà que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, si és oportú, pel planejament municipal. En tot cas, perquè una finca ostenti la classificació de sòl urbà consolidat, cal que s’ajusti als articles 29 i 30 del Decret Legislatiu 1/2005.

b) Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.



c) El sistema general de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques està previst directament a la Constitució (art. 106.2) i es troba desenvolupat al títol XI de la Llei 30/92 del Règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú. Com a modalitat específica d’aquest règim general, la legislació urbanística ha regulat tradicionalment la responsabilitat de l’Administració derivada de les actuacions urbanístiques, tema que, actualment, es contempla a la llei estatal 8/2007, de 28 de maig, de sòl.

La Llei 8/2007, en la línia de les lleis precedents, parteix de la base que les facultats urbanístiques inherents al dret de propietat s’exerceixen sempre dins dels límits i amb el compliment dels deures establerts a les lleis o, en virtut d’aquestes, en el planejament, d’acord amb la classificació urbanística dels terrenys. En conseqüència, s’assenta el criteri general de la no indemnitzabilitat, en el sentit que l’ordenació de l’ús dels terrenys i construccions que estableix el planejament no confereix als propietaris el dret a exigir indemnització, excepte en els casos expressament previstos a les lleis.

Els casos excepcionals en que la llei vincula l’activitat urbanística amb el sorgiment de drets indemnitzatoris han estat tradicionalment, i són en la legislació actual, tres:

• Reducció d’aprofitament per alteració anticipada del planejament.

• Imposició de vinculacions o limitacions singulars.

• Anul·lació de llicències, demora injustificada en el seu atorgament i denegació improcedent.

El Decret Legislatiu 1/2005 no afegeix res de substancial a la legislació estatal, donada la naturalesa bàsica d’aquesta. La Llei catalana es limita a completar les previsions de la legislació estatal al supòsit indemnitzatori per alteració anticipada del planejament (art. 109 Decret legislatiu 1/2005), a més d’incorporar una explicació del per què del criteri general de la inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de terrenys i construccions: ... “en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat ..” (art. 6 Decret Legislatiu 1/2005).

De l’anàlisi dels tres supòsits que generen dret a indemnització abans esmentats i de la seva incidència respecte a les determinacions del Pla Director del Pallars Sobirà, se’n deriva el següent:

c.1) Pel que fa a la reducció d’aprofitament degut a l’alteració anticipada del planejament, s’han formulat diverses al·legacions que pretenen que el Pla Director origina drets indemnitzatoris per aquesta causa.

Aquest supòsit està regulat a l’article 30 a) de la Llei 8/2007, que estableix que:

“Dan lugar en todo caso a derecho de indemnización las lesiones en los bienes y derechos que resulten de los siguientes supuestos:



a. La alteración de las condiciones de ejercicio de la ejecución de la urbanización, o de las condiciones de participación de los propietarios en ella, por cambio de la ordenación territorial o urbanística o del acto o negocio de la adjudicación de dicha actividad, siempre que se produzca antes de transcurrir los plazos previstos para su desarrollo o, transcurridos éstos, si la ejecución no se hubiere llevado a efecto por causas imputables a la Administración.

Las situaciones de fuera de ordenación producidas por los cambios en la ordenación territorial o urbanística no serán indemnizables, sin perjuicio de que pueda serlo la imposibilidad de usar y disfrutar lícitamente de la construcción o edificación incursa en dicha situación durante su vida útil”.

El Decret Legislatiu 1/2005 ha completat la configuració d’aquest supòsit indemnitzatori en l’article 109, que en el seus aparts 3 i 4 estableix

“3. Les modificacions o les revisions del planejament urbanístic que redueixin l’aprofitament sobre àmbits de sòl urbanitzable delimitat que no comptin amb un planejament derivat definitivament aprovat no donen lloc a indemnització, sens perjudici de la viabilitat de l’acció de responsabilitat patrimonial per les despeses de redacció del projecte corresponent”

4. Els terminis d’execució, als efectes de la indemnitzacio per reducció d’aprofitament urbanístic en sòl urbà, són establerts directament pel pla d’ordenació urbanística municipal o ple programa d’actuació urbanística per als polígons d’actuació i els determinats pels plans de millora urbana; en sòl urbanitzable sòn els establerts pel pla parcial.

Amb les normes transcrites, la legislació vigent ha tornat al sistema tradicional previst a la LS 76, després de la ruptura relativa que va representar la LS 90, que, seguint l’esquema de l’adquisició gradual de les facultats urbanístiques, havia ampliat l’àmbit de la responsabilitat administrativa per la reducció d’aprofitament deguda a l’alteració dels plans.

Com ha destacat la doctrina, la recuperació del model tradicional comporta la reviscuda de la doctrina jurisprudencial elaborada sota la vigència de l’article 87.2 del TRLS 76. Segons aquesta doctrina jurisprudencial l’alteració del planejament no comporta, per sí sola, dret a indemnització, ni, per tant, tots els propietaris afectats per l’alteració anticipada poden pretendre el dret a ser indemnitzats, sinó què:

Tal derecho solo se adquiere, solo se patrimonializa, cuando el propietario, cumpliendo sus deberes, ha contribuido a hacer físicamente posible su ejercicio. Es evidente la conexión causal existente entre deberes, por un lado, y aprovechamientos urbanísticos, por otro. Solo el cumplimiento de aquellos confiere derecho a éstos (STS 12-5-1987)

Aquest criteri es reitera en una consolidada jurisprudència, essent molt il·lustratiu el FJ 8 de la STS 15-11-1995:

“ ...la regla general es que la facultad de modificación de la ordenación de los terrenos y construcciones no da derecho, en principio, a indemnización patrimonial, que solo procederá cuando se acredite la existencia de una concreta lesión patrimonial en los bienes y derechos de quien reclame, y se justifique que se ha dado cumplido cumplimiento de los deberes y actuaciones que impone a los propietarios el ordenamiento urbanístico. Es entonces cuando se han ganado los contenidos artificiales que se añaden al derecho inicial o que éste se ha patrimonializado por haber llegado el Plan a su fase final.”

El contrari seria injust, diu el Tribunal Suprem, perquè la classificació com sòl urbà i com sòl urbanitzable incorpora al dret de propietat, continguts urbanístics artificials, que no estan en la naturalesa de la propietat del sòl, i són resultat de l’ordenació urbanística. No seria just que aquesta addició de continguts es produís sense contrapartida. Per això s’imposen als propietaris, importants deures urbanístics, sense el compliment dels quals no es patrimonialitzen els drets d’aprofitament urbanístic.

Conseqüent amb aquest plantejament, l’admissió de responsabilitat patrimonial per alteració del planejament es limita als casos d’urbanitzacions executades o en execució i en les que els propietaris ja han suportat les càrregues urbanístiques i han efectuat inversions. I, per això, només es consideren indemnitzables els perjudicis patrimonials realment soferts, és a dir, el dany emergent, no la hipotètica pèrdua de beneficis, és a dir, el lucre cessant (STS de 3 de juliol de 1995).



A la vista de la legislació i jurisprudència analitzada, podem concloure que el sorgiment del dret a percebre indemnització per l’alteració anticipada del planejament amb reducció de l’aprofitament queda condicionada a la concurrència dels següents requisits, a més, òbviament, del propi requisit de l’anticipació en l’alteració, en els termes previstos a l’art. 30 a) de la Llei 8/2007 i art. 109.4 del Decret 1/2005:

- La modificació del planejament ha d’afectar finques ubicades en sòl classificat com sòl urbanitzable desenvolupat mitjançant un pla parcial; o bé finques classificades com sòl urbà incloses en un polígon o unitat d’actuació delimitats pel planejament general o per un pla especial i que estiguin en procés d’execució.

- Les finques han d’integrar-se en un polígon o unitat d’actuació i haver estat objecte d’equidistribució. A més, els propietaris afectats han d’haver fet efectives les càrregues urbanístiques del planejament modificat; només així s’haurà patrimonialitzat el dret a l’aprofitament urbanístic.

- L’alteració anticipada del planejament ha de comportar una reducció d’aquest aprofitament que suposi una lesió patrimonial efectiva. Els drets d’indemnització comprendran els danys patrimonials efectius, que hauran d’ésser acreditats per qui els al·lega.

Conseqüentment, i d’acord amb les consideracions i requisits abans analitzats, hem de concloure que de l’aplicació de les determinacions establertes pel PD pel que fa al sòl urbà i al sòl urbanitzable delimitat, no se’n desprèn drets indemnitzatoris.

En qualsevol cas, si com a conseqüència de l’aplicació del Pla Director es produís, efectivament, un supòsit de reducció de l’aprofitament en relació al planejament actual, la seva indemnitzabilitat s’hauria d’examinar a la llum dels criteris jurisprudencials, que es poden sintetitzar en la idea de la “patrimonialització”, per haver suportat ja les càrregues urbanístiques, i en l’existència d’un dany patrimonial efectiu, quedant exclòs el lucre cessant i les meres expectatives. En tot cas, i en virtut del principi de la càrrega de la prova, serà el sol·licitant de la indemnització qui haurà de provar la concurrència dels requisits exigits per obtenir-la; en particular, l’existència del dany patrimonial al·legat (STS 11-5-98).

En particular, queda descartat que es pugui generar el supòsit indemnitzatori que contemplem en relació amb les determinacions del PD aplicables al sòl no urbanitzable i al sòl urbanitzable no delimitat. Aquestes classes de sòl no tenen atribuït aprofitament urbanístic i, per tant, l’aplicació de la normativa del PDUSC no pot significar cap reducció d’un aprofitament que no tenen. Recordem que, per raó de la naturalesa estatutària de la propietat, l’aprofitament i els usos que en cada cas els correspon és el que estableix la llei, i en base a ella, el planejament. La llei actual, contràriament a la primera legislació urbanística, no atribueix aprofitament al sòl no urbanitzable ni a l’urbanitzable no delimitat. Per tant, difícilment al pla podrà privar d’allò que no es té. Només es podria parlar d’un supòsit indemnitzatori si el planejament eliminés completament l’aprofitament natural de la finca, afectant el contingut essencial del dret de propietat, però aquest no és el cas del Pla Director del Pallars Sobirà.

Aquesta conclusió no canviaria en l’eventual supòsit de que algun planejament municipal reconegui directament facultats edificatòries en sòl no urbanitzable, d’acord amb les previsions de l’article 47 i ss. del Decret Legislatiu 1/2005. Com ja hem vist, l’exercici del ius variandi per part del planificador no comporta indemnització respecte de les expectatives de dret que puguin tenir els particulars, fonamentades en el planejament modificat.

c.2) En relació a les limitacions o vinculacions singulars generadores d’indemnització, l’article 30 b) de la Llei 8/2007estableix que:

“Dan lugar en todo caso a derecho de indemnización las lesiones en los bienes y derechos que resulten de los siguientes supuestos:

b.Las vinculaciones y limitaciones singulares que excedan de los deberes legalmente establecidos respecto de construcciones y edificaciones, o lleven consigo una restricción de la edificabilidad o el uso que no sea susceptible de distribución equitativa .”

La norma preveu, així, dos tipus de vinculacions o limitacions singulars que poden ser imposades pel planejament i generar drets indemnitzatoris:



- Les imposades en ordre a la conservació d’edificis. Pel que fa a les primeres, sembla evident que el Pla Director del Pallars Sobirà no conté cap determinació que pugui incidir en el supòsit legalment previst, per la senzilla raó que no hi ha cap previsió en la normativa del Pla encaminada a la conservació d’edificis, més enllà de la necessària subjecció de les construccions existents a la legislació urbanística.

- Les que restringeixen l’aprofitament urbanístic del sòl. Quan a les limitacions que restringeixen l’aprofitament urbanístic del sòl, invocada per fonamentar pretensions indemnitzatòries derivades de les restriccions imposades pel PD en relació al sòl no urbanitzable, cal indicar que el supòsit indemnitzatori per la imposició de vinculacions o limitacions singulars està concebut com un mecanisme legal per compensar el dret a l’equidistribució, és a dir, per quan els deures o càrregues imposades “no puedan ser objeto de distribución equitativa” (en paraules de la llei). Per tant, aquest supòsit indemnitzatori només es pot produir en sòls respecte dels quals el planejament atorga determinat aprofitament urbanístic, del que, per raons diverses (mesures protectores de la propietat monumental, paràmetres edificatoris determinats) en queden excloses determinades parcel·les que resulten inedificables, total o parcialment, respecte d’altres que tenen la mateixa classe i qualificació. En aquest sentit, la STS 20 març 1989, assenyala:

“Ciertamente, el planeamiento da lugar a importantes desigualdades pero las corrige mediante el mecanismo de distribución de beneficios y cargas. Cuando estos mecanismos se muestran incapaces de restablecer la igualdad, ha de entrar en juego el remedio excepcional y subsidiario de la indemnización, es decir, de la responsabilidad patrimonial de la Administración”.

Els requisits que han de concórrer perquè es produeixi el supòsit indemnitzatori que analitzem, segons reiterada doctrina i jurisprudència, són tres:

• La limitació ha de derivar de forma inequívoca del planejament aprovat, que n’ha de fixar l’abast, sense que sigui necessari l’aprovació posterior d’un instrument que concreti la limitació (STS de 6 de juliol de 1995); altrament no seria possible conèixer ni avaluar el muntant econòmic de la indemnització eventualment exigible.

• La limitació que imposa el planejament ha d’afectar singularment una finca o finques concretes, de tal manera que aquestes finques pateixin, per virtut del pla, una restricció d’usos o aprofitaments en relació amb els que amb caràcter general es reconeixen a la resta de les finques que tenen assignada la mateixa classificació i qualificació urbanística (STS de 16 de febrer de 1998)

• Finalment, és necessari que el planejament que ha establert la restricció d’aprofitaments no tingui previstos mecanismes de distribució equitativa en ordre a la compensació de la limitació imposada (STS de 18 de desembre de 1996).

D’acord amb aquesta configuració, pretendre l’existència de vinculacions singulars per restricció de l’aprofitament urbanístic en sòl no urbanitzable és un contrasentit, ja que aquesta classe de sòl no té un aprofitament urbanístic determinat i, per tant, el planejament no origina mai mecanismes d’equidistribució en aquesta classe de sòl. En conseqüència, no es poden generar drets indemnitzatoris per la imposició de vinculacions singulars, que no són sinó una tècnica a aplicar quan aquells mecanismes d’equidistribució fracassen.

Hem de descartar, en conseqüència, que el Pla Director pugui generar drets indemnitzatoris per la imposició de vinculacions singulars en sòl no urbanitzable, i en sòl urbanitzable no delimitat.

c.3) Pel que fa a la modificació o extinció de l’eficàcia dels títols administratius habilitants d’obres i activitats o l’anul·lació de llicències, demora injustificada en el seu atorgament o denegació improcedent de llicències (article 30 c) i d) de la Llei 8/2007, també hem de descartar que l’aprovació del PD pugui incidir, ni directament ni indirecta, en aquest supòsit indemnitzatori.

El planejament, per sí mateix, no pot ser la causa d’una anul·lació de llicències, ni de la demora o improcedència del seu atorgament. L’anul·lació d’una llicència haurà de fonamentar-se, en el seu cas, en raons de legalitat; un nou planejament no pot ser mai la causa d’aquella anul·lació. L’alteració del planejament pot ser, si de cas, causa de la revocació o extinció de llicències.



Respecte la patrimonialització de l’aprofitament urbanístic en sòl urbà, cal indicar, com afirma l’al·legant que aquest es produeix quan s’atorga la llicència, i en el present supòsit, no hi ha atorgada cap llicència, per tant no s’ha patrimonialitzat aquest dret i en conseqüència no hi cap cap tipus d’indemnització.

Conclusió:

a) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà establir la directriu de “sòl urbà a delimitar” per al nucli de Sorre. El planejament municipal haurà de fixar el límit del seu sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU.

b) En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà mantenir que serà el planejament municipal el que delimitarà de forma precisa l’areal.

c) En base a la valoració exposada es proposa DESESTIMAR l’al·legació presentada.

Sobre el nucli de Castellviny



Es troba en tramitació una Modificació Puntual de les NNSS que té per objectiu la classificació com a sòl urbà del nucli de Castellviny, es sol·licita que es reconegui el document en tràmit, admetent la flexibilitat de l’ordenació ulterior i la redefinició de l’areal entorn de l’assentament.




El Pla director estableix per a Castellviny la directriu de “recuperació de nuclis”, ja que considera que la seva recuperació és positiva per a la consolidació de la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. En el document que ha de ser aprovat provisionalment caldrà reconsiderar la delimitació de l’areal de Castellviny.

Sobre el nucli de Pernui





Es troba en redacció el Projecte d’accés a aquest nucli, es sol·licita que es reconegui la traça de l’esmentat vial d’accés.


Cal fer constar que no es té coneixement d’aquest projecte concret. Ara be, a l’informe emès pel Parc Natural de l’Alt Pirineu es desaconsella la recuperació del nucli de Pernui justament pel seu greu problema d’accés, difícil de resoldre i molt costós, i que condiciona la viabilitat del nucli.

Conclusió:


Sobre el nucli de Rialp

Interessats: Pepita Gasia (C-037c)


És propietària de dos horts units al nucli urbà de Rialp, "Hort de Cabana" i "Antuena", posats dins d’una illa ja urbanitzada, tenint el veí construint un bloc de pisos. El PDU PS considera tots dos horts com a areals. Tenint en compte la falta de bestiar i la manca d’ús per la manutenció, queda clar que el seu ús com a horts ha quedat desfasat. Per això demana que es pugui disposar dels horts com a ús d’urbanitats.



Conclusió:


Sobre el municipi de Llavorsí



L’art. 38 de les NSPU regula les determinacions d’aprofitament urbanístic d’una zona d’habitatge disseminat en sòl no urbanitzable, al marge esquerra del riu Noguera Pallaresa. El PDU identifica i delimita aquesta zona amb una traça de color negre. Es demana que es consideri aquesta zona com sòl no urbanitzable a redefinir com a sòl urbà amb la condició de mantenir l’edificabilitat i usos de l’art. 38 de les NSPU de Llavorsí vigents.


Les determinacions de la LU en sòl no urbanitzable són d’obligat compliment des de la seva aprovació definitiva. Per tant, les condicions d’edificació de baixa densitat en SNU que contemplaven les NNSS de Llavorsí no són vigents. Cal una modificació de planejament municipal per a incloure-ho a sòl urbà.

Conclusió:




Interessats: Concepció Palau (C-051a) / Concepció Palau (C-051b)


És propietària de les parcel·les 7 i 69 del polígon 1 de Llavorsí. En aquestes finques hi ha una edificació consolidada. El PDU PS no específica en que afecta les parcel·les, tot i que la zona està marcada amb línia negra. Per això demana que es respectin els drets urbanístic actuals; el PDU permeti dos habitatges unifamiliars; el PDU els informi en quin estat queda aquesta parcel·la.


Les determinacions de la LU en sòl no urbanitzable són d’obligat compliment des de la seva aprovació definitiva. Per tant, les condicions d’edificació de baixa densitat en SNU que contemplaven les NNSS de Llavorsí no són vigents. Cal una modificació de planejament municipal per a incloure-ho a sòl urbà.

Conclusió:


Interessats: Concepció Palau (C-052)


És propietària d’unes parcel·les ubicades dins del terme de Llavorsí entre el riu Noguera Pallaresa i el camí Vilanova, qualificades pel PDU PS com a Zona Esportiva Parc Territorial. Això, més l’afectació que es proposa dins el Parc Territorial de Ribera i l’afectació imposada per l’existència del cementiri en un radi proper, impossibiliten la consolidació del sector com a part urbà del nucli de Llavorsí.

Per això es demana que les parcel·les de la seva propietat es considerin urbanes, amb el desenvolupament d’un sector amb densitats edificatòries similars als adquirides pel terrenys situats a l’altra banda del riu, afegint que aquestes parcel·les són inundables però no devastables.



Conclusió:


Sobre el nucli d’Aidí

Interessats: Artur Llansà (C-041)


Es considera que la delimitació de l’areal formulada pel PDU PS al terme d’Aidí no respon, en tota la seva extensió, al concepte que el propi Pla n’estableix, ni tampoc a les indicacions plasmades al respecte pel Pla territorial d’aplicació.

Es considera ajustada a aquesta premissa la delimitació de la major part de l’areal establert per la inicial del Pla, atès que el conformen sòls d’interès natural i paisatgístic difícilment discutible (la llera principal del Barranc de Fontanal, els Plans de Triller, els Plans de Restollo). Per contra, es considera que



caldria no incloure dins de la delimitació de l’areal els terrenys situats al costat Nord-oest del municipi i en connexió amb el nucli poblacional consolidat. Per això es sol·licita que es reconsideri la delimitació de l’areal al terme d’Aidí.





Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada.

Sobre el nucli de Bonestarre

Interessats: Lluís Tor (C-078b)


És propietari de la finca urbana 1204 de Bonestarre, en la que anys endarrere ja hi havia una antiga casa unifamiliar que voldria recuperar. Per això demana l’inclusió de la seva fina urbana 1204 de Bonestarre com espai edificable dintre del poble.



Conclusió:


Sobre el municipi d’Alins



El municipi d’Alins es troba en fase de redacció del POUM i, en determinats punts, el PDU PS determina uns paràmetres que es consideren no apropiats per a la tipologia dels nostres nuclis.






Conclusió:


Sobre el nucli d’Ainet de Besan



a) Es sol·licita que s’excloguin de la delimitació de l’areal les superfícies corresponents als sectors d’Ainet de Besan localitzats al costat oest del nucli urbà, perquè representen l’única reserva de sòl de pendent suau urbanitzable.

b) Tenint en compte que el POUM proposa com a nombre de plantes 2p+sc per a tots els pobles del municipi (la Normativa d’Edificació Alt Pirineu i Aran, en canvi proposa 2p+Sc i 3p+sc per al nucli d’Ainet de Besan), es sol·licita que es permeti una sotacoberta d’una altura màxima de 1,50 m.

Les Normes d’Edificació Alt Pirineu i Aran incorporades al PDU PS estableixen un pendent de 60% per a les cobertes de les edificacions de tots els pobles d’Alins. Però, tradicionalment, les tipologies edificatòries de la Vall Ferrera no superen el 50% de pendent, es sol·licita que es permeti una coberta amb pendent més d’acord amb les edificacions existents, entre 40% i 50%.


a) El Pla director determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits. També estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits (qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment).


b) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà incorpora la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu, així com les fitxes de paràmetres d’aplicació dels nuclis dels seus municipis, amb l’objectiu de que aquesta serveixi de guia metodològica a tenir en compte en la redacció dels planejaments municipals.


Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha de ser aprovat provisionalment caldrà:

a) clarificar que és el planejament municipal el que precisarà l’areal entorn dels assentaments.



b) clarificar que el planejament municipal únicament tindrà com a referència la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu, adaptant-la a la realitat de cada nucli.

Sobre el nucli d’Araós



a) En el perímetre nord del nucli en continuïtat del nucli urbà, es localitza una finca de propietat de l’Ajuntament en sòl no urbanitzable. Es preveu fer una reserva de sòl per a la producció d’energia renovable amb l’instal·lació d’un parc de plaques fotovoltaiques. Per això, es demana que aquesta finca quedi desafectada de la delimitació que la situa dintre de l’areal.

b) Tenint en compte que el POUM proposa com nombre de plantes 2p+sc per a tots els pobles del Municipi (la Normativa d’Edificació Alt Pirineu i Aran en canvi proposa 2p+sc i 3p+sc per al nucli d’Araós), es sol·licita que es permeti una sotacoberta d’una altura màxima de 1,50 m.

Les Normes d’Edificació Alt Pirineu i Aran incorporades al PDU PS estableixen un pendent de 60% per a les cobertes de les edificacions de tots els pobles d’Alins. Però tradicionalment les tipologies edificatòries de la Vall Ferrera no superen el 50% de pendent, es sol·licita que es permeti una coberta amb pendent més d’acord amb les edificacions existents, entre 40% i 50%.



Conclusió:




Sobre el nucli d’Àreu



a) El POUM proposa un polígon en sòl urbà en el nucli que es troba parcialment inclòs dintre d’un areal. El desenvolupament d’aquest polígon es justifica perquè preveu completar el viari existent. Per això es demana que s’exclogui de la delimitació de l’areal la superfície corresponent a aquest polígon.

b) Tenint en compte que el POUM proposa com nombre de plantes 2P+SC per a tots els pobles del Municipi (la Normativa d’Edificació Alt Pirineu i Aran, en canvi, proposa 2p+Sc i 3p+sc per al nucli d’Àreu), es sol·licita que es permeti una planta sotacoberta d’una altura máxima de 1,50 m.

Les Normes d’Edificació Alt Pirineu i Aran incorporades al PDU PS estableixen un pendent de 60% per a les cobertes de les edificacions de tots els pobles d’Alins. Però, tradicionalment, les tipologies edificatòries de la Vall Ferrera no superen el 50% de pendent, es sol·licita que es permeti una coberta amb pendent més d’acord amb les edificacions existents, entre 40% i 50%.





Conclusió:




Sobre el municipi d’Espot



El Pla estableix a Espot nucli el nombre de 2 plantes (PB+1) al casc històric i el de 4 (PB+3) a l’eixample, i pel que fa a Estais s’estableixen 2 plantes (PB+1). Resulta que ni l’un ni l’altre paràmetre s’adapten a les condicions històric-ambientals d’aquestes zones urbanes, per tant es proposa mantenir el nombre de 3 plantes (PB+2) establertes en les vigents NNSS tant en la zona del casc històric com en la zona de l’eixample.

La Normativa pel que fa al cromatisme de les façanes parla de tons “gris-terres” i d’intensitat “clara”. Tenint en compte la realitat, on primen els terres rogencs, ocres i tons “mitjans” es demana que s’ampliï el ventall de tons admesos per permetre cercar en el cas de les noves edificacions la imatge més homogènia i harmoniosa amb l’entorn.




Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR EN PART l’al·legació presentada. En el document que ha de ser aprovat provisionalment caldrà clarificar que el planejament municipal únicament tindrà com a referència la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu, adaptant-la a la realitat de cada nucli.

Sobre el nucli d’Espot

Interessats: AAVV Pla de Barrade (C-020)


El PDU PS pretén rebaixar o reduir l’edificabilitat al Pla de Barrade (limitant amb l’Estació d’Esquí-Espot Esquí) i potenciar, en tot cas, l’ús hoteler en part de les zones qualificades com a urbanitzables o



urbanitzades. En la Memòria del PDU PS queda recollida l’afirmació que la població d’Espot és una de les que no presenten problemes de subministrament d’aigua.

En realitat els veïns diuen que en tot el sector de Pla de Barrad’Espot la xarxa de subministrament d’aigua està en un estat precari. Es creu que potenciar l’ús hoteler és una bona solució per resoldre la problemàtica per la manca de serveis públics.

Demanen que es tinguin presents els problemes de manca de serveis públics (aigua potable, clavegueram, enllumenat públic) que pateixen els habitatges i demés edificacions de la zona del Pla de Barrade i es plantegin les solucions amb màxima rapidesa, recordant que estan disposats a col·laborar en la realització dels projectes i obres dels esmentats serveis.


El que s’afirma a la Memòria d’ordenació del Pla és que, segons la diagnosi general efectuada per l’Agència Catalana de l’Aigua no s’han detectat problemes de quantitat ni qualitat d’aigua en el municipi d’Espot. Si la diagnosi de l’ACA és equivocada, caldrà fer-li-ho saber per tal que hi posi remei.

Conclusió:


Sobre el nucli d’Estais



El Pla estableix pel nucli d’Espot unes directrius i determinacions de creixement moderat adequades per servir la demanda interna d’Espot i a Estais de millora urbana i compleció, a la vegada que per aquest últim defineix un extens areal a l’entorn de tot l’àmbit del sòl urbà classificat pel planejament urbanístic vigent.

Es proposa pel nucli d’Estais mantenir l’estratègia de consolidació amb possibilitat de regularització del seu perímetre urbà, amb l’exclusió a l’areal d’una franja de terreny contigua a l’actual sòl urbà, situada al nord del nucli i amb una fondària de 25 metres. Aquesta regularització sobre terreny que reuneix les característiques físiques que el fan apte per la urbanització, permetria millorar el nivell d’accessibilitat, així com la ubicació d’un equipament ja previst.




Conclusió:




Sobre el nucli de La Guingueta d’Àneu



Atès les característiques i les necessitats del nucli, es demana que:

a) s’elimini l’areal al voltant del nucli;

b) quedi expressament reflectit que el traçat de la variant de la Guingueta no té un caràcter normatiu i que l’areal s’iniciarà per damunt del traçat de la variant;

c) que a l’embassament en el seus voltants sigui compatible l’activitat turística.





b) Tal i com s’indica en la Memòria d’informació del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, i com apareix recollit en la Memòria de l’ordenació, la mobilitat és una qüestió de vital importància per la comarca, i per aquest motiu el Pla director planteja una sèrie d’actuacions i programes per a creació d’una nova xarxa integrada i per la millora de l’existent, tant de l’estructura bàsica com de la secundària i la resta de vials asfaltats.


El Pla recull les previsions del PITC de proposar una variant de la carretera C-13 al nucli de La Guingueta d’Àneu. El traçat que es grafia als plànols d’ordenació manté el pas per l’oest del nucli proposat pel PTP APiA, però el situa més proper a les pendents de la muntanya per tal d’alliberar el sòl planer i permetre el projecte de defensa de les avingudes del torrent redactat per l’ajuntament, d’acord amb l’ACA.

El traçat proposat pel Pla director té un caràcter indicatiu, i haurà de ser ajustat en els documents sectorials que concretin tècnicament aquest tram. El nou traçat ha de tenir una especial cura amb els components formals de la seva construcció: traçat i viaductes; el cromatisme dels materials de l’obra; i l’escala dels elements de l’obra. Tots ells han d’estar dissenyats amb criteris de qualitat integradora de la funcionalitat amb valor afegit.



c) El Pla determina al seu article 83.3 que a l’entorn de les làmines d’aigua dels embassaments, podran establir-se, mitjançant pla especial únic del conjunt de l’entorn de cada làmina d’aigua, equipaments turístics que permetin la seva posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva si bé s’acceptarà, de forma justificada, la utilització de sòls de protecció territorial o especial.

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR l’al·legació presentada. El Pla ja preveu que:

a) el planejament municipal ajusti de forma definitiva els areals dels nuclis, tenint en compte la proposta del Pla director.

b) el traçat de la variant de la Guingueta d’Àneu haurà d’ajustar-se en els estudis sectorials concrets.

c) puguin establir-se equipaments turístics a l’entorn de l’embassament.

Sobre el nucli d’Escaló



Atès les característiques i les necessitats del nucli, es demana que el Pla:

a) permeti l’ampliació de les instal·lacions hoteleres i esportives amb la regulació que es determini al POUM;

b) que s’implanti una àrea d’activitat econòmica en aquest indret i la construcció d’una rotonda a Escaló per la regulació d’accés a Escaló;

c) que s’elimini l’areal situat a l’entrada del poble.


a) El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà fixa com a prioritari afavorir el desenvolupament de les activitats productives entorn del sector serveis.

El Pla director urbanístic determina que, en la revisió del planejament urbanístic municipal es qualifiqui sòl per ús hoteler o equipament turístic de superfície igual o superior a una hectàrea i ubicat en un emplaçament de suficient interès per a l’activitat del sector.

b) El Pla preveu la implantació d’àrees d’activitat econòmica en els emplaçaments que s’especifica en els plànols d’ordenació amb la clau que consta en les llegendes corresponents.


c) El PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits. També estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits (qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment).

Conclusió:

En base a la valoració exposada es proposa ESTIMAR PARCIALMENT l’al·legació presentada. En el document que ha d’aprovar-se provisionalment caldrà:



a) mantenir les previsions respecte a l’ampliació de les instalElacions hoteleres i esportives.

b) especificar que els emplaçaments de les noves àrees d’activitat econòmica proposades pel Pla tenen caràcter indicatiu.

c) mantenir les determinacions per al nucli d’Escaló.

Interessats: José Alba (C-017)


El PDU PS preveu l’ampliació de l’àmbit urbà del municipi d’Escaló en la zona entre l’actual carretera de Sort a Esterri d’Àneu i la Carretera Vella. Per les condicions naturals d’aquest àmbit, es demana que:

- l’àmbit urbà d’Escaló no es converteixi en zona urbana amb massa edificacions;

- es mantingui l’actual edificació de l’ajuntament, escoles i pati escolari es planteji l’ampliació del pati mateix;

- es consideri que la zona va sofrir una inundació fa pocs anys;

- es mantingui la zona del bosc;

- es contempli la possibilitat de construir una zona d’ aparcaments.


Al Pla director urbanístic li correspon establir les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística de la totalitat del Pallars Sobirà. La qualificació precisa del sòl, així l’assignació d’usos detallats per a cada zona i la regulació de les condicions d’edificació, pertoca als plans d’ordenació urbanística municipal. Les demandes que es sol·liciten en l’al·legació hauran de ser ateses, en tot cas, pel planejament municipal.

Conclusió:


Sobre el nucli d’Unarre



L’Ajuntament preveu una petita variant que voregi el poble d’Unarre per la part nord per donar accessibilitat al casc urbà i permetre l’accés dels serveis d’extinció d’incendis i altres; es demana el desplaçament del perímetre de l’aeral per tal de permetre la dotació d’accés i serveis i que sigui el POUM el que fixi el seu límit concret.



El PDU PS determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols



d’ordenació. La Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits.


Conclusió:


Sobre el nucli d’Escalarre



El nucli constitueix un lloc idoni per a la implantació d’infraestructures tipus camp de golf. Això atrau un turisme d’alt nivell i per això es demana que es retiri l’areal del nucli d’Escalarre supeditant el seu creixement al desenvolupament del camp de golf.


El PDU PS considera que cal reservar el pla de Santa Maria per a l’activitat agrària i les seves instal·lacions i, excepcionalment, per alguna infraestructura, àrea d’activitat econòmica supramunicipal o equipament d’elevat rendiment turístic, desestimant l’emplaçament d’altres activitats i l’extensió urbana residencial.

Així mateix, el Pla determina que, d’acord amb allò establert a l’article 32.a) del TRLU, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquin com a sòl no urbanitzable els areals identificats en els seus plànols d’ordenació. La seva Disposició Addicional 5a. permet precisar, en el moment d’adaptació, els diferents tipus i subtipus de sòl. Per tant, l’hi correspondrà al POUM la delimitació precisa d’aquests àmbits. També estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o urbanitzable en una sèrie de supòsits (qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment).


Conclusió:


Sobre els nuclis de Llavorre, Unarre i Jou


El Pla en les fitxes urbanístiques contempla la possibilitat d’una planta a Llavorre i Unarre, i a Jou la indicació de 1/2p. La normativa vigent en canvi és de pb+1pp+psc. Per això es demana que les fitxes dels esmentats pobles contemplin la normativa vigent.






Conclusió:


Sobre el nucli de Berrós Jussà

Interessats: Juan Antonio Ginestà (C-086)


El nucli agregat de Berrós Jussà té deficiències en els serveis bàsics; es tracta d’una zona molt sensible a les actuacions urbanitzadores. Per això es demana que no s’autoritzi, en cap supòsit, cap creixement ni construcció fora de la delimitació de sòl urbà en els àmbits protegits d’influència dels nuclis delimitats (per tant o bé és necessària la desaparició del traç verd que delimita l’areal o bé s’ha d’assenyalar com a zona de protecció total).


Es tracta d’un malentés. Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.



Conclusió:


Sobre el nucli de Gavas

Interessats: Isabel Figueras (C-085) / Jaume Samaranch (C-096)


El nucli agregat de Gavàs té deficiències en els serveis bàsics; es tracta d’una zona molt sensible a les actuacions urbanitzadores. Per això es demana que:



a) no s’autoritzi, en cap supòsit, cap creixement ni construcció fora de la delimitació de sòl urbà en els àmbits protegits d’influència dels nuclis delimitats(per tant o bé és necessària la desaparició del traç verd que delimita l’areal o bé s’ha d’assenyalar com a zona de protecció total);

b) es mantingui la proposta del Pla "Mirador de Gavàs";

c) es catalogui tot el nucli com a poble d’alta muntanya per la seva total protecció.


a) Es tracta d’un malentés. Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.



b) El Pla ha incorporat el Mirador com a element de la Xarxa patrimonial i del Paisatge.

c) Aquesta qüestió és competèncial del planejament municipal, doncs la definició d’aquesta consideració per la totalitat comporta implicacions sobre la participació de tota la població radicada.

Conclusió:


Interessats: Mª Lluïsa Raich (C-060)


El PDU PS senyala la possibilitat de creixement per la part alta del que avui delimita el sòl urbà a la població de Gavà Es considera que això tindrà un impacte paisatgístic irreparable. Per això es demana que:

a) es corregeixi la línia que el PDU senyala com a possible creixement futur per la part alta de l’actual límit del sòl urbà de Gavàs;

b) es preservi el Mirador de Gavàs com sòl no urbanitzable;

c) sigui nul·la la possibilitat de l’ampliació del nou sòl urbà.


a) Es tracta d’un malentés. Els areals defineixen els àmbits espacials que, juntament amb els nuclis urbans de la xarxa d’assentaments del Pallars Sobirà, estableixen conjunts poblacionals d’especial valor patrimonial i paisatgístic. No s’hi podrà fer cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una transformació de sòl que pugui afectar, de manera clara, el sistema agrari o el paisatge.


Si be és cert que s’estableix que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, el POUM podrà incorporar terrenys inclosos en els areals delimitats pel Pla director urbanístic a àmbits en sòl urbà o



urbanitzable en una sèrie de supòsits, qualsevol canvi de classificació haurà de comportar, llògicament, la modificació puntual del planejament general municipal vigent en cada moment i la seva justificació precisa b) El Pla ha incorporat el Mirador com a element de la Xarxa patrimonial i del Paisatge.

c) El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran estableix la directriu de millora i compleció pel nucli de Gavas. El planejament municipal haurà de justificar que els possibles ajustos del sòl urbà que es plantegin respecten aquesta directriu.

Conclusió:


Sobre el municipi d’Esterri d’Àneu



El municipi està redactant el seu POUM. Comparant-lo amb els plànols d’ordenació del PDU PS es pot observar que la línia que defineix els límits del sòl urbanitzable no reflecteix el creixement previst pel POUM. Per això es demana que es reflecteixi el sòl urbanitzable previst al municipi segons planejament en aprovació provisional.


Els plànols d’ordenació del Pla representen, sense valor normatiu, la classificació del sòl vigent per a cada nucli de la comarca. En el cas d’Esterri d’Àneu, per tant, es grafien els límits de sòl urbà i urbanitzable de les Normes Subsidiàries vigents.

Els redactors del Pla director urbanístic del Pallars han tingut vàries reunions amb els representants de l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, els seus tècnics municipals i els redactors del POUM. El mes de juny de 2007 van poder consultar els documents que es proposaven per a ser aprovats provisionalment per l’Ajuntament d’esterri d’Àneu i van comprobar queles directrius que el Pla director proposa són compatibles amb les propostes del POUM en tràmit.

Conclusió:


INFORME D’AL·LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA 5. CANVIS EFECTUATS


5. CANVIS EFECTUATS.

Advertiment

Alguns, molt pocs, dels canvis efectuats en el Pla director del Pallars Sobirà aprovat finalment i que es relacionen en aquest apartat poden resultar contradictoris amb la valoració de les al·legacions i les conclusions que s’expresen en els apartats 4 i 5 del present informe.

Òbviament, aquest informe va ser realitzat amb anterioritat a l’aprovació provisional del document per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida. Amb posterioritat a la seva redacció, però, hi ha tres fets amb incidència sobre la tramitació del Pla que convé destacar:

a) Amb posterioritat a la redacció de l’informe i abans de l’aprovació provisional es van arribar a alguns acords amb alguns dels al·legants que permetien acomplir els objectius del Pla de manera menys traumàtica per als al·legants i estimar les al·legacions presentades. En destaquen dos. El primer és l’acord assolit amb la propietat de Super-Espot de deixar a peu de pista exclussivament els 21.593 m2 de sostre hoteler i 11.500 m2 de sostre residencial, mentre la resta dels aprofitaments residencials, 22.779 m2 (dels quals 10.284 m2 d’habitatge protegit), hauran de ser ubicats en contigüitat amb el nucli del poble. El segon és l’acord assolit amb l’Ajuntament de Rialp per tal que en els processos de desclasificació, mitjançant modificació o revisió del planejament urbanístic municipal dels sectors de sol urbanitzable de Seurí, Beraní, Caregue, Rodés i Surp es pugui determinar, en el sentit que estableix l’article 3.15 del PTAPiA i en la part del sector confrontant amb el sol urbà, aprofitaments a reparcel·lar entre els propietaris del sector amb determinades condicions i limitacions.

b) Just abans de l’aprovació provisional, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va emetre Resolució en relació a la memòria ambiental del Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà amb les condicions següents que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va acordar incorporar al Pla:

- Que el sòl de protecció preventiva estratègic del Pla de Santa Maria es qualifiqui com a sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola de forma que les futures actuacions es concentrin a l’altra banda del riu (Pla de Salito). Aquestes no podran significar grans consums de sòl i hauran de permetre el manteniment de la funció ecològicament connectora de la vall, en consonància amb els objectius ambientals del pla.

- Que la proposta del nou accés a Tírvia sigui substituïda per una proposta de condicionament i millora de l’accés existent.

c) A l’hora d’aprovar provisionalment el Pla, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va acordar encarregar a la Secretaria per a la Planificació Territorial una depuració de les Normes en el sentit de corregir els elements de confusió detectats i, sense canviar-ne les determinacions, eliminar aquelles disposicions que no són normatives o que ja es regulen en altres normatives. Aquesta feina de depuració, prèvia a la tramitació del Pla davant la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, ha comportat una reducció del nombre d’articles i, en conseqüència, la variació de la numeració de l’articulat respecte la que tenia la normativa en el moment de l’aprovació provisional. És per això que alguns dels articles que en l’informe s’assenyala que han de ser esmenats han acabat tenint, en l’aprovació definitiva, un altre número. Tanmateix, el sentit de com s’ha atès l’al·legació no ha variat en res. En d’altres casos, per exemple pel que fa a la potestat reguladora dels ENPE, en lloc de fer-ne referència en molts i diferents articles, s’ha preferit deixar-ho clar en un sol article i amb validesa per al conjunt de la normativa.



Finalment, cal advertir que els canvis que es relacionen a continuació se centren en els canvis substancials del Pla i no recullen la llista desglossada de cadascun dels molt nombrosos canvis efectuats en la normativa i en la memòria del Pla.

Sobre el marc de competències

Espais naturals de protecció especial.

S’ha reconegut l’especificitat del sòl inclòs en espais naturals de protecció especial, principalment el Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc natural de l’Alt Pirineu, pel que fa a competències normatives addicionals a les urbanístiques i a gestió. Afecta la regulació dels usos en els espais oberts, en el parc territorial de ribera, la gestió de la xarxa de senders i camins, bona part de les propostes relatives al sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials, etc.

Sobre el sistema d’espais oberts

Precisió dels límits del sòl protegit.

S’ha precisat que “La línia de delimitació entre el sòl de protecció especial o de protecció territorial i els les quals el PTAPiA o aquest Pla director defineix estratègies que permeten una extensió de l’ocupació urbana podrà variar com a resultat del planejament urbanístic que determini l’abast de l’extensió i el traçat detallat d’aquesta línia. La determinació de les àrees d’extensió no hauran de detraure peces de sòl de protecció especial o territorial si hi ha possibilitat d’ubicar-les en sòl de protecció preventiva.”

Ampliació del sòl de protecció especial.

D’acord amb l’informe de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, s’ha actualitzat els àmbits del PEIN i de la Xarxa Natura 2000. D’acord amb l’informe de sostenibilitat ambiental, s’han inclòs en sòls de protecció especial l’encontre entre rius Noguera i Bonaigua, els hàbitats d’interès comunitari prioritaris en contacte amb sòls de protecció especial i alguns altres espais d’interès natural identificats.

Subdivisió i ampliació del sòl de protecció territorial.

D’acord amb l’informe de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat s’han classificat els sòls de protecció territorial provinents del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran en dues categories: el d’interès paisatgístic-agrícola (la Ribera de Sort ) i el de potencial interès estratègic (determinats dominis esquiables). A la primera categoria, s’hi ha afegit el sòl agrícola inclòs en les categories 1, 2 i 3 del dictamen preliminar efectuat per la Universitat de Lleida (cobertes CREAF d’ús agrícola de pendent inferior al 30%).

El sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola, com a regla general, no admet actuacions que comportin urbanització. Només en casos de provat interès públic, mitjançant el procediment que estableix l’article 1.14 del PTAPiA i amb un criteri marcadament restrictiu, podran admetre’s actuacions no



previstes al Pla. Igualment, les noves edificacions, d’entre les admissibles en el sòl no urbanitzable per la legislació urbanística, tindran un caràcter excepcional i només s’admetran quan es demostri que milloren el paisatge o la gestió de l’espai obert o si, essent d’interès públic, no poden ser ubicades en sòl de protecció preventiva.

S’ha corregit l’àmbit del sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola al terme municipal de Sort, i consegüentment, l’àmbit del Parc territorial de ribera.

Àmbit de sòl de protecció preventiva estratègica del Pla de Salito.

En un principi, d’acord amb l’al·legació presentada per l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, s’havia ampliat el sòl de protecció preventiva estratègica de la plana d’Esterri - Pla de Salito incloent, també, els sòls situats entre la Noguera i el nou traçat de la carretera C-28, des de la borda de Salito fins al nucli d’Esterri d’Àneu. Tanmateix, les condicions expressades en la Resolució de data 3 de juliol de 2008 per la qual el Departament de Medi Ambient i Habitatge expressa la seva conformitat a la memòria ambiental del Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà han comportat que, finalment, el sòl de protecció preventiva estratègic del Pla de Santa Maria es qualifiqui com a sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola.

Areals a l’entorn dels pobles.

Regulació.- S’ha afegit que: “Els sòls de protecció especial o de protecció territorial inclosos en els areals es regularan, també, segons les determinacions establertes a l’article 54 de la Normativa per a aquests àmbits.”

Delimitació.- S’ha recollit que serà el planejament municipal el que delimitarà, de forma precisa, l’areal entorn de l’assentament. Els plans d’ordenació urbanística municipal precisaran els límits de l’areal entorn dels assentaments, tenint en compte la delimitació indicativa proposada pel Pla director en els seus plànols d’ordenació.

Ampliació dels usos admesos.- S’ha recollit que, excepcionalment, s’autoritzaran les edificacions destinades a explotacions agrícoles o ramaderes extensives i semiextensives condicionades a la justificació de la inexistència d’alternatives raonables d’ubicació. Tanmateix, requeriran d’ un estudi d’impacte i integració paisatgística i l’informe favorable de la Comissió territorial d’Urbanisme de Lleida. S’accepten les instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics en els sòls inclosos en els areals dels nuclis Condicionat a la justificació de la inexistència d’alternatives raonables de localització fora del sòl inclòs en l’areal. En aquest cas, caldrà l’aprovació d’un pla especial urbanístic que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de l’activitat i les instal·lacions.

Ampliació dels supòsits d’incorporació de part de l’areal al sòl urbà o urbanitzable.- S’ha admès que també serà possible quan es promoguin iniciatives de dinamització econòmica i turística compatibles, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic; i quan possibiliti el creixement vegetatiu del nucli, compatible, per la seva dimensió i característiques, amb la conservació del paisatge i el patrimoni urbanístic i arquitectònic.



Modificació dels límits dels areals.- S’ha modificat el límit dels areals a l’entorn dels següents assentaments: La Bastida de Sort, Pernui, Ainet de Besan i Norís. Per solventar errades materials, també s’ha modificat el límit dels areals a l’entorn de: Surp, Rodés, Benante i Tírvia. S’ha suprimit el límit de l’areal a l’entorn de Castellviny, per la seva escasa dimensió.

Parc territorial de ribera i xarxa hidrogràfica

S’ha incorporat la necessitat de coordinació quan el parc territorial de ribera coincideixi amb un espai natural de protecció especial i s’incorporen prescripcions de l’Agència Catalana de l’Aigua pel que fa a les lleres i les seves riberes.

Magatzems i construccions ramaderes i finca mínima.

D’acord amb l’informe del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, s’han modificat les dimensions admeses i no es fixa la necessitat de disposar d’una superfície mínima de sòl, sinó que cal justificar documentalment la necessitat, les dimensions i la ubicació de les edificacions en relació a l’explotació agrària.

Plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla.

El Pla director urbanístic del Pallars Sobirà respecta els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla encara que els seus àmbits no s’assenyalin gràficament en els plànols. Aquells usos sense cobertura urbanística prèvia, hauran d’adequar-se a les determinacions del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà en matèria d’espais oberts per tal de poder ser legalitzats.

Sobre el sistema d’assentaments

a) Sòl urbà.

Directriu de “Redefinició del límit de sòl urbà”.

S’ha proposat una directriu de “Redefinició del límit de sòl urbà” per al nucli de Saverneda, atès que te delimitació de Sòl urbà. S’elimina, doncs, la referència que la Memòria d’ordenació fa al nucli de Saverneda en les "Directrius i determinacions en sòl no urbanitzable”, concretament en el punt Catàleg d’habitatges rurals.

Directriu de “Sòl urbà a delimitar”.



S’ha proposat una directriu de “Sòl urbà a delimitar” per als nuclis d’Altron, Sorre, Esterri de Cardòs i Romadriu, atès que no tenen delimitació de Sòl urbà

Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu.

S’ha explicitat clarament que el Pla director inclou la Normativa d’edificació de l’Alt Pirineu amb l’objectiu de que aquesta serveixi de guia metodològica a tenir en compte en la redacció dels planejaments municipals; i que el planejament municipal haurà d’adaptar-la a la realitat de cada nucli.

Contingut de la fitxa normativa de l’àmbit de Súper-Espot.

S’han precisat les condicions per al desenvolupament del sòl urbà de Super-Espot. Dels 57.155,18 m2 de sostre que encara seria possible construir a peu de pista (concretament 21.593,04 m2 d’ús hoteler; 34.278,82 m2 d’ús residencial i 1.283,32 m2 d’ús comercial), s’admeten només els d’ús hoteler, 11.500,00 m2 d’ús residencial de renda lliure i 783,32 m2 d’ús comercial. La resta del sostre (22.778,82 m2 d’ús residencial i 500,00 m2 d’ús comercial) s’hauran de resituar en contigüitat amb el nucli urbà en el marc d’un Pla d’ordenació urbanística municipal i delimitant un sector urbanitzable discontinu. Del d’ús residencial, 12.495,17 m2 seran de renda lliure, 6.855,76 m2 seran habitatge protegit de règim general i 3.427,88 m2 seran habitatge protegit concertat.

b) Sòl urbanitzable.

Nuclis amb previsions desajustades amb les directrius del PTAPiA.

Per als municipis en què s’ubiquen els nuclis que presenten desajustos significatius respecte les precisions del PTAPiA, s’ha incorporat la recomanació de l’adaptació de llur planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel PTAPiA i a les determinacions d’aquest Pla director. Mentre aquesta adaptació no es produeix se’ls exigeix una gradualitat en l’extensió de l’àrea urbana existent, és a dir, que el sòl d’extensió en execució no sobrepassi mai un determinat percentatge.

Taula de sectors urbanitzables sense pla parcial.

S’ha corregit la denominació dels sectors d’Espot i s’ha eliminat la referència al SAUSO1 de Sorpe, aprovat definitivament. El quadre de sectors de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat objecte de les directrius i determinacions del Pla director queda així:

Espot Espot 40 PP1 Residencial Pla parcial 1

Espot 41 PP2 Residencial Pla parcial 2



Esterri d’Àneu Esterri 44 Residencial SAU1-Subsector 2

Esterri 45 Residencial SAU1-Subsector 1 polígon



E

Alt Àneu Borén 46 SAUB1 Residencial SAU Boren1

Sorpe 47 SAUSO2 Residencial SAU Sorpe 2

València 48 SAUVA1 Residencial SAU València d’Àneu 1




La Colònia 52 Residencial SAU La Colònia

Isavarre 53 SAUISA1 Residencial SAU Isavarre 1

Contingut de la fitxa normativa dels sectors de Sort.

D’acord amb l’al·legació presentada per l’Ajuntament de Sort s’ha modificat els estàndards de referència dels sectors de sòl urbanitzable que queden així: edificabilitat 0,30 m²/m² i densitat 25 habitatges/ha.

D’acord amb l’al·legació presentada per l’Ajuntament de Sort s’ha incorporat el vial de ronda que articula els sectors urbanitzables situats a l’oest del nucli de Sort als plànols d’ordenació.

Contingut de la fitxa normativa dels sectors de Rialp sud.

D’acord amb l’al·legació presentada per TEYCO SL s’ha corregit l’error d’incloure el SUI 3 i s’ha modificat el redactat de la fitxa específica dels sectors per fer constar que es mantindrà l’aprofitament urbanístic actual.

Contingut de la fitxa normativa del sector PP5-La Gissera de Sort.

S’ha admès la possibilitat d’ampliació de la superfície del sector PP5-La Gissera de Sort per a permetre la instal·lació d’activitats relacionades amb l’aprofitament dels recursos locals i renovables.

Contingut de les fitxes normatives dels sectors de Llessuí, Roní i Llavorsí.

A l’ús hoteler, se li ha afegit el d’equipament turístic i s’ha admès l’ús residencial com a ús complementari, sempre que estigui vinculat al conjunt de l’operació, es condicioni a l’inici previ o simultani de l’activitat principal, i no excedeixi el 20% del sostre total. L’hotel podrà anar lligat a habitatge en condomini excloent tota possibilitat de divisió horitzontal.

Sectors desclassificats.

S’ha admès que en els processos de desclasificació, mitjançant modificació o revisió del planejament urbanístic municipal dels sectors de sol urbanitzable de Seurí, Beraní, Caregue, Rodés i Surp es pugui determinar, en el sentit que estableix l’article 3.15 del PTAPiA i en la part del sector confrontant amb el sol urbà, aprofitaments a reparcel·lar entre els propietaris del sector amb les següents condicions i limitacions:



a) L’edificabilitat no excedirà de 100m2 de sostre per cada 2.500m2 de sol del sector.

b) L’edificabilitat s’ordenarà en la modificació o revisió del planejament urbanístic municipal, en coherència amb la morfologia del nucli i d’acord amb el què estableixen els articles 3.10 i 3.14 del PTAPiA. Les tipologies edificatòries s’ajustaran a les existents al nucli urbà i la seva implantació serà el màxim d’eficient en el consum de sòl, és a dir, amb el mínim de parcel·la o solar.

c) L’àrea ocupada per l’edificabilitat i els espais públics de cessió exigibles, en funció d’aquesta, seran constitutius d’un polígon d’actuació que queda exclòs de l’àmbit de desclasificació, als efectes de costejament de les obres d’urbanització i dotació dels serveis necessaris.

d) Els compromisos es formalitzaran en un conveni entre l’ajuntament i els propietaris, el qual es podrà condicionar a majors cessions de sol per a espais lliures –fins el límit de la resta del sector- si es justifiquen per l’interès públic.

e) El procés reparcel·latori podrà comportar reajustaments dels límits de les propietats de sol no urbanitzable que hagin de continuar de propietat privada si és necessari per a una justa distribució de beneficis i càrregues.

c) Assentaments en sòl no urbanitzable

Directriu d’habitatges rurals a catalogar.

S’han afegit les bordes de Biuse (Llavorsí) i les bordes de Burg (Farrera)

Directriu de recuperació de nuclis.

S’han eliminat del llistat de nuclis a recuperar els de Besan, Bordes de Noarre i Pernui, els quals s’afegeixen al llistat del catàleg d’habitatges rurals. En canvi, s’afegeix Sant Romà de Tavèrnoles, al terme de Llavorsí, el qual s’elimina del llistat del catàleg d’habitatges rurals.

d) Àrees d’activitat econòmica d’interès supramunicipal

S’ha modificat el nombre i localització de les àrees d’activitat econòmica d’interès supramunicipal. En lloc de dues (a Montardit de Baix i a Esterri), se n’assenyalen cinc en els emplaçaments que, de forma indicativa, s’especifiquen en els plànols d’ordenació. En concret: SAE Salancons, a Sort; SAE Bastida, a la Bastida de Sort; SAE Rialp nord, a Rialp; SAE Ribera de Cardós, a Ribera de Cardós; i SAE Salito, a Esterri d’Àneu.

Pel que fa als de Sort, en concret, s’ha incorporat la recomanació d’ampliar el polígon d’actuació Els Salancons per tal de constituir un Sector d’Activitat Econòmica (SAE) d’interès supramunicipal, sempre i quant l’Agència Catalana de l’Aigua ho autoritzi, i la localització d’un nou SAE a la Bastida de Sort, condicionada al trasllat previ o a la bona resolució dels usos i edificacions veïnes existents.



e) Àmbits urbanístics de projecte específic

S’han afegit exigències ambientals per al desenvolupament dels projectes. Especialment la protecció de l’hàbitat de prats de dall amb fromental.

En l’àmbit urbanístic Vernedes de Sort, l’àrea d’activitat econòmica que es preveia a Ribera de Sort ha estat substituïda per una dotació territorial (hotel amb compatibilitat d’us agro-ramader).

S’han modificat els paràmetres dels projectes específics.

f) Precisions a les estratègies de desenvolupament urbanístic del PTAPiA

Aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de Millora i compleció prevista en l’article 3.10 de les Normes del PTAPiA

En els nuclis històrics per als quals el PTAPiA assenyala l’estratègia de Millora i compleció, és sempre possible una certa extensió del nucli; un creixement orgànic, com a poble.

Les extensions dels nuclis que es proposin en els pla d’ordenació urbanística municipal només es poden classificar com a sòl urbà i han de tenir una ordenació precisa de l’edificació definida en el mateix pla.

Aquestes ordenacions poden ser constitutives de polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a la cessió del carrer o algun element públic.

L’ordenació precisa que estableixi el pla d’ordenació urbanística municipal té com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el nucli existent. Tanmateix aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un Pla de millora urbana si esdevingués convenient sense disminuir el grau d’integració morfològica i paisatgística de l’ordenació anterior.

Aplicació per part del planejament urbanístic de l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri amb la de creixement moderat.

Quan es tracti de nuclis de petita dimensió i, per aquest motiu, les dades estadístiques per al càlcul de les necessitats de reequilibri siguin poc representatives i no puguin ser utilitzades de manera fiable, el planejament urbanístic podrà assimilar l’estratègia de desenvolupament urbanístic de reequilibri amb la de creixement moderat.

Aplicació per part del planejament urbanístic del mecanisme de càlcul de la superfície de l’extensió urbana admissible en les estratègies de creixement mitjà i moderat quan es tracti de nuclis petits.

L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal pot proposar és orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:



Moderat: E= (30/100)*A*f

Mitjà: E=(60/100)*A

E: superfície de l’extensió urbana admissible

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió

La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la manera següent: s’ha d’incloure tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses per Pla territorial en els àmbits dels “nuclis històrics i les seves extensions” assenyalats en els Plànols d’ordenació. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits: a) No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul. b) Es comptabilitza només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en l’estratègia de creixement moderat, s’ha d’aplicar a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de correcció que s’obtindrà de l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent.

f=(18+A-0,005*A²)/A+5

A: superfície de càlcul en Ha.

El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha.

Quan el municipi no tingui cap àrea diferenciada destinada a activitat industrial, ja sigui formant part de l’àrea urbana principal o separada d’aquesta, o quan l’àrea industrial existeixi, però hagi exhaurit o estigui en vies d’exhaurir la disponibilitat de sòl per acollir noves edificacions, es pot augmentar la superfície de sòl d’extensió resultant de l’aplicació de les condicions establertes pels apartats 2, 3 i 4 d’aquest article, en un 25% de la seva superfície amb destí a àrea específica d’activitat industrial. La superfície de sòl pendent d’ocupar en un àrea industrial existent disminueix la superfície resultant de l’aplicació del percentatge assenyalat. La nova àrea per a activitat industrial s’ha de situar en continuïtat amb la resta de teixits d’extensió, tanmateix per raons topogràfiques, paisatgístiques o d’ordenació, pot disposar-se separada, però ben articulada, amb la resta de teixits mitjançant algun espai urbà o periurbà o algun element d’infraestructura o com a extensió d’un àrea especialitzada existent que el Pla no hagi assenyalat específicament com no extensible.



Sobre el sistema d’equipaments, dotacions i serveis territorials

S’ha eliminat la classificació establerta a la Memòria d’ordenació en relació a la seva compatibilitat, tot mantenint la determinació d’efectuar un Pla director de càmpings, amb l’objectiu de determinar quines mesures cal prendre per a situar les zones d’acampada, els allotjaments fixes i els edificis de serveis fora de les zones inundables.

S’han corregit errors materials en la transcripció de la proposta de modificació dels dominis esquiables de Baquèira i Espot i s’ha fet explícit que la delimitació d’aquests àmbits en els plànols d’ordenació del Pla director urbanístic té un caràcter informatiu i no implica el reconeixement de cap dret urbanístic ni aprofitament. En aquest sentit s’estarà al que el planejament urbanístic municipal i la planificació sectorial estableixin.

S’han afegit nous elements en la relació de serveix territorials, concretament quatre àrees d’aparcament, dues esplanades de serveis-àrea d’estada, un refugi i un mirador.

Sobre el sistema d’infraestructures

Sobre la permeabilitat biològica.

S’ha establert exigències de minimitzar la fragmentació dels espais d’interès agrícola, prevenir els impactes de les infraestructures viàries sobre la fauna o la permeabilització d’infraestructures existents sempre que calgui fer una intervenció en la infraestructura.

Sobre les infraestructures de mobilitat viària.

S’ha modificat la llegenda dels plànols d’ordenació canviant “Reserva de traçat viari” per “Nou traçat indicatiu”.

S’ha especificat que els nous traçats viaris proposats pel Pla no generen cap mena d’afecció urbanística.

S’ha dibuixat, com a variant de Rialp, la mateixa traça que grafiava el PTAPiA.

Pel que fa al nou ac Nou accés a Tírvia – coma de Burg, d’acord amb la Resolució de data 3 de juliol per la qual el Departament de Medi Ambient i Habitatge expressa la seva conformitat a la memòria ambiental del Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà, s’ha prioritzat el condicionament i millora de l’accés existent deixant l’anàlisi d’altres alternatives a l’estudi informatiu de la infraestructures que en el seu dia s’hagi de fer.

Sobre les infraestructures de la mobilitat aeroportuària.



S’ha situat una possible helisuperfície a l’entorn del nucli urbà de Sort (sobre terrenys de la Deixalleria Comarcal).

Sobre la xarxa patrimonial i del paisatge

S’han afegit els elements arqueològics i/o paleontològics.

S’han incorporat o corregit elements en les llistes de BCIN, elements o conjunts patrimonials, elements natural de valor patrimonial, itineraris Patrimonials, equipaments del patrimoni cultural.

Han estat corregides diverses errades de toponímia.

S’ha verificat que hi siguin tots els elements de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

S’ha recollit que el futur pla espacial que precisarà el Catàleg del Pallars Sobirà hagi d’estudiar les invariants dels elements constructius tradicionals de l’arquitectura pallaresa (orientacions, volums, cobertes, composició de façanes…) ja que aquest és un patrimoni que també cal reservar.

Sobre els Programes territorials

S’han afegit un Pla de protecció del medi agroambiental i de suport a les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals, un Programa de foment de la custòdia del territori i un Programa de seguiment ambiental del Pla.

Disposicions generals

Horitzó temporal

S’han incorporat dues precisions sobre l’horitzó temporal de les determinacions del planejament territorial i d’aquest pla director amb el redactat següent:

Les previsions de creixement de les àrees urbanes –sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat– que els plans d’ordenació urbanística facin com a resultat de l’aplicació de les disposicions del PTAPiA, s’ha de determinar a partir de la situació física aproximada de cada àrea o nucli urbà en la data d’aprovació del PTAPiA i s’entendrà que corresponen al període temporal fins l’any 2026.



En cas que es prevegi l’exhauriment pròxim del sòl urbanitzable i del no consolidat, perquè es trobin construïts o en procés de construcció els solars corresponents al 75% de l’edificabilitat d’aquestes àrees de sòl, l’ajuntament pot sol·licitar una nova revisió del pla d’ordenació urbanística municipal. La revisió es pot autoritzar amb les condicions que siguin oportunes en funció dels criteris de planejament territorial i de les dades que proporcioni el procés de seguiment del PTAPiA i del Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

Adequació del planejament urbanístic a l’ordenació territorial i supramunicipal

S’han incorporat diverses precisions sobre l’adequació del planejament urbanístic a l’ordenació territorial i supramunicipal amb el redactat següent:

El planejament urbanístic vigent s’ha d’ajustar al Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. Les qualificacions que s’estableixen en el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà per al sòl no urbanitzable són d’aplicació directa.

El planejament urbanístic general que s’elabori o es revisi, els plans parcials de delimitació i les modificacions de planejament urbanístic urgent vigent que augmentin el conjunt del sòl urbà més el sòl urbanitzable, s’adaptaran a les determinacions del PTAPiA i el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

Els plans d’ordenació urbanística municipal, o la revisió d’aquests han de contenir dins la Memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del Pla d’ordenació urbanística amb les determinacions del PTAPiA i el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

En l’elaboració de plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 1, l’avanç de planejament que l’Ajuntament ha d’elaborar d’acord amb el que estableixen els articles 106 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme serà tramès al Programa de Planejament Territorial per tal que, prèviament a l’aprovació inicial, aquest pugui informar l’Ajuntament sobre la conformitat de l’avanç amb les disposicions del PTAPiA i el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà. Si l’informe no ha estat tramès en el termini d’un mes, es podrà continuar la tramitació del pla urbanístic

Cal també un informe del Programa de Planejament Territorial sobre per a l’aprovació dels plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 1. Aquest informe se sol·licitarà quan s’esdevingui l’aprovació inicial.

En cap cas, les modificacions de planejament urbanístic municipal no poden incrementar la superfície conjunta de sòl urbà i sòl urbanitzable en aquells nuclis i àrees urbanes on les possibilitats d’extensió previstes en el pla municipal excedeixin de les que són admissibles en el marc de les estratègies de desenvolupament urbanístic establertes en el PTAPiA i el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d’establir programes d’ajuda per a fomentar els processos d’adequació del planejament urbanístic i pot adoptar mesures per a promoure de manera específica aquelles adaptacions que siguin més necessàries pel grau de desajustament entre les determinacions del planejament urbanístic vigent i les propostes del PTAPiA i el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà.

Informe d’al·legacions a l’aprovació inicial del Pla · 2009. 2. 6. · INFORME...

Documents

Transcript of Informe d’al·legacions a l’aprovació inicial del Pla · 2009. 2. 6. · INFORME...