PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL · PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN...

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL

DOCUMENT PER A L'APROVACIÓ INICIAL

NOVEMBRE 2015

ÍNDEX DE CONTINGUTS

I. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ .................................................................................. 4

1. ANTECEDENTS URBANÍSTICS I PLANEJAMENT VIGENT ....................................................... 4

2. ENCAIX URBANÍSTIC ............................................................................................. 14

3. CONTEXT HISTÒRIC. PROCÉS DE FORMACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA COLÒNIA CAN BROS .................. 16

4. ÀMBIT DEL SECTOR DE PLANEJAMENT ........................................................................ 18

5. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT ............................................................................... 18

6. ELEMENTS FÍSICS DEL SECTOR ................................................................................. 20

7. SÒL, EDIFICACIÓ I ACTIVITATS EXISTENTS ................................................................... 22

II. MEMÒRIA DE L'ORDENACIÓ .................................................................................. 27

1. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DEL DOCUMENT .................................................................... 27

2. MARC LEGAL APLICABLE ........................................................................................ 27

3. PROMOCIÓ DEL PLA ............................................................................................. 28

4. CRITERIS D’ORDENACIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA .................................................... 28

5. GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT .................................................................................. 37

III. QUADRES DE DADES .......................................................................................... 39

IV. NORMES URBANÍSTIQUES .................................................................................... 49

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS ..................................................................... 50

CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA ........................... 53

CAPÍTOL TERCER. REGULACIÓ DELS SISTEMES ................................................................. 66

CAPÍTOL QUART. REGULACIÓ DE LES ZONES ................................................................... 72

V. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA .................................................................... 84

1. AVALUACIÓ I VIABILITAT ECONÒMICA ........................................................................ 84

2. FONS DISPONIBLES ............................................................................................... 92

3. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA ................................................................... 92

VI. PLA D'ETAPES ................................................................................................. 95

1. PLA D'ETAPES ..................................................................................................... 95

VII. INFORME AMBIENTAL ........................................................................................ 96

1. ANTECEDENTS I OBJECTE DEL DOCUMENT ................................................................... 97

2. MARC LEGAL ...................................................................................................... 97

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI ........................................................................................... 98

4. ANÀLISI DE LA PROPOSTA DEL PLA .......................................................................... 105

5 MESURES AMBIENTALS ......................................................................................... 106

6. MESURES DE SUPERVISIÓ ..................................................................................... 108

7. SÍNTESI I CONCLUSIONS ....................................................................................... 108

VIII. MEMÒRIA SOCIAL ........................................................................................... 110

IX. DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA REQUERIDA PER L’ART 102.1 TRLU ................................. 111

CRÈDITS ............................................................................................................ 112

ÍNDEX DE PLÀNOLS

PLÀNOLS D'INFORMACIÓ I 01 Encaix territorial del sector E:1/20.000 I 02 Emplaçament i àmbit E: 1/5.000 I 03 Estructura de la propietat E: 1/1.250 I 04 Topografia, edificacions i vegetació d'interès existents E: 1/1.250 I 05 Usos i activitats en el sector E: 1/1.250 I 06 Planejament vigent E: 1/1.250 I 07 Planejament vigent. Divisió poligonal E: 1/1.250 I 08 Planejament vigent. Servituds urbanístiques E: 1/1.250 I 09 Àrees de riscos geològics i naturals E: 1/2.000

PLÀNOLS D'ORDENACIÓ O 01 Delimitació de l’àmbit. Qualificació del sòl E: 1/1.000 O 02 Divisió poligonal. Àmbit d’Actuació per a l’execució d’Infraestructures urbanístiques comunes E: 1/1.000 O 03 Condicions de l'edificació E: 1/750 O 04 Ordenació indicativa. Planta E: 1/1.000 O 05 Ordenació indicativa. Seccions E: 1/1.000 O 06 Xarxa viària. Alineacions i rasants E: 1/1.000 O 07 Xarxa viària. Circulació i aparcament E: 1/1.000 O 08.1 Xarxes de serveis urbans. Xarxa d’aigua potable E: 1/1.000 O 08.2 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de sanejament E: 1/1.000 O 08.3 Xarxes de serveis urbans. Xarxa elèctrica de mitja tensió E: 1/1.000 O 08.4 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de subministrament de gas E: 1/1.000 O 08.5 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de telecomunicacions E: 1/1.000 O 09 Delimitació de la trama urbana consolidada E: 1/15.000 O 10 Pla d’Etapes E: 1/1.000 0 11. Assignació despeses d’urbanització per a l’execució E: 1/1.000 d’Infraestructures urbanístiques comunes.

ANNEXOS (en document apart)

ANNEX 1. Estudi de mobilitat generada ANNEX 2. Informe previ de l’estructura del conjunt d’edificis de la colònia can Bros, a Martorell ANNEX 3. Avantprojecte del nou accés al nucli de can Bros sota el pont del riu Llobregat ANNEX 4. Memòria Social

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 4

I. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

1. ANTECEDENTS URBANÍSTICS I PLANEJAMENT VIGENT

1.1. Antecedents urbanístics

El "Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros" té per objecte el desenvolupament de la "Modificació

del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" aprovada definitivament per la Comissió

Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en la sessió de 7 d'abril de 2011 i publicada en el

Diari Oficial de la Generalitat (DOCG) núm. 5.924 de 20 de juliol de 2011:

Exp.: 2006/022769/B

Modificació puntual del Pla general d'ordenació al nucli de can Bros, al terme municipal de Martorell

Vista la proposta de la Ponència Tècnica i de conformitat amb les consideracions efectuades per aquesta Comissió, s'acorda:

—1 Aprovar definitivament la Modificació puntual del Pla general d'ordenació al nucli de can Bros, de Martorell, promoguda i tramesa per l'Ajuntament, tot incorporant d'ofici les prescripcions següents:

1.1 Es redueix el sostre residencial en 1.500 m² de sostre menys i conseqüentment s'ajusta l'edificabilitat bruta de la zona 22/2b a un índex de 0'60 m²sostre/m²sòl i es fixa una densitat bruta del sector de 71,53 hab/ha, amb un màxim de 480 habitatges entre els existents i els de nova creació.

1.2 S'incorpora normativament que el futur Pla de millora haurà de complir amb els aspectes següents: que li és d'aplicació tot allò que s'especifica en el CTE db SI 5, d'acord amb l'informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de 21 de desembre de 2010; i que aquelles instal·lacions que hagin de ser realitzades en compliment de la normativa per eliminar o minimitzar al màxim els impactes visual o acústic que pugui ocasionar el trànsit de l'autovia A-2 aniran a càrrec del promotor de l'actuació o subsidiàriament de l'Ajuntament, d'acord amb l'informe de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya de 17 de març de 2011.

—2 Recordar que al futur Pla de millora, els projectes d'urbanització i construcció i mesures de gestió que correspongui es tindran en compte les consideracions dels informes de l'Autoritat del Transport Metropolità de 22 de desembre de 2010 i de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya de 17 de març de 2011.

—3 Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 106 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost.

Aquesta aprovació suposa el final del procés de planejament endegat per l’Ajuntament de Martorell a

instàncies del propietari majoritari del polígon delimitat pel propi Pla General d’ordenació urbana de

Martorell a l’àmbit de can Bros, amb el següent calendari:

El 16 de desembre de 2004, l’ajuntament de Martorell accepta la proposta de Modificació del Pla

general d’ordenació urbana en el nucli de Can Bros -redactada per l’arquitecte Xavier Sust-, i

s’obre el període d’exposició pública de 30 dies, segons BOP nº311 de 28 de desembre de 2004, i

publicat al diari El Periódico el 28 de febrer de 2006.

El 15 de febrer de 2006, el Ple municipal aprova inicialment la Modificació del Pla general

d’ordenació urbana en el nucli de Can Bros, i es sotmet a informació pública, segons BOP nº55

de 6 de març de 2006, i al diari El Periódico del dia 28 de febrer de 2008.

El 16 de maig de 2006, el Ple municipal aprova provisionalment el document, i es lliura a la


Comissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

La Comissió d’Urbanisme de Barcelona suspèn l’aprovació definitiva de la modificació puntual,

en tant no es tramiti un Text Refós verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional,

que incorpori les prescripcions següents:

1.1 Es replantejarà la proposta que quedarà limitada únicament a la rehabilitació i canvi d’ús industrial a residencial de les edificacions existents.

1.2 El text refós elaborat en compliment de la prescripció anterior es sotmetrà a nova informació pública, en el transcurs de la qual es sol·licitarà informe al Departament de Medi Ambient i Habitatge, a l’Autoritat del Transport Metropolità sobre el nou estudi de mobilitat generat, i a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Contra aquest acord, l’Ajuntament de Martorell presentà un recurs d’alçada al Conseller del

Departament de Política Territorial i Obres Públiques considerant que la suspensió de l’aprovació

definitiva de la modificació puntual del Pla general tramitada hauria de referir-se exclusivament

a la resolució adequada dels accessos al nucli de can Bros, però en cap cas limitar l’àmbit i abast

de la proposta de modificació del planejament, els quals haurien de ser els aprovats

provisionalment. Complementàriament l’ajuntament de Martorell presenta altra documentació

amb incidència sobre el sector, en especial: l’avanç de planejament del sector Solvay, uns

estudis previs del Pla de Millora Urbana del nucli de can Bros que contempla un segon accés, i

informe de l’ACA en relació a l’estudi previ d’inundabilitat d’aquest segon accés al nucli de can

Bros.

La resolució del Conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de data 19

d’octubre de 2010 estima en part el recurs presentat, substituint la prescripció 1.1 de l’acord

impugnat per la següent:

1.1 Caldrà preveure els accessos adequats a l’àmbit de can Bros que garanteixin la mobilitat de persones i mercaderies del nou barri residencial, així com caldrà determinar la seva incidència en les càrregues del sector de PMU i sotmetre la nova infraestructura proposada a l’informe del Ministeri de Foment i de la secretaria per la Mobilitat. Altrament i si s’opta exclusivament per l’arranjament de l’antic camí de can Bros s’haurà de replantejar la proposta que quedarà limitada únicament a la rehabilitació i al canvi d’ús industrial a residencial de les edificacions existents.

La mateixa resolució manté “la suspensió de l’aprovació definitiva de la modificació puntual del

Pla General d’ordenació al nucli de can Bros tramitada fins que mitjançant text refós

s’incorporin les prescripcions 1.1 establerta en la present via i 1.2 fixada per l’acord impugnat

pel que fa a l’informe de l’autoritat del transport metropolità i de la Direcció General de

prevenció, extinció d’incendis i salvament del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i

Participació.

En resposta a questa resolució l’equip d’arquitectes Jornet-Llop-Pastor SLP, redacta el document

"Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" abans esmentat, recollint el text

redactat inicialment per l’arquitecte Xavier Sust, modificant, ampliant i precisant els aspectes

referits anteriorment on es recullen les indicacions de la proposta de resolució que fa la Comissió

Territorial d’Urbanisme de Barcelona en la seva valoració de l’expedient, i en concret:

S’inclou una documentació més acurada i detallada del nou vial a construir sota l’ull del

pont del Llobregat, amb indicació precisa de la línia d’inundabilitat establerta per

l’Agència Catalana de l’Aigua.


S’inclou la determinació que aquesta nova infraestructura sigui assumida pel pla de Millora

Urbana, fins al límit del sector de Solvay, com a càrrega externa al sector de can Bros

Es replanteja l’estudi de mobilitat generada presentat a l’aprovació inicial, introduint les

noves dades sobre accessos al nucli de can Bros.

S’amplien alguns apartats del document de la informació de la modificació puntual, per tal

d’aprofundir en l’encaix urbanístic de l’antiga colònia en el nou context territorial produït

per la construcció de l’A-II i el desenvolupament d’iniciatives amb incidència en el sector.

S’incorpora un annex amb uns estudis previs del Pla de Millora Urbana del nucli de can Bros

que caldrà tramitar en desenvolupament de la present modificació, per tal que pugui ser

valorada la idoneïtat de la proposta, en el ben entès que serà el futur PMU qui ha de

concretar el model urbà del nucli.

1.2. La Modificació del Pla d’Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros

La "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" establia els següents paràmetres

normatius per al desenvolupament del sector, regulats en dos articles:

Art.1. Protecció dels canals de Can Bros

S’afegeix l’apartat 3) a l’article 53.1 de les Normes Urbanístiques del Pla general d’ordenació urbana de Martorell amb el redactat següent:

3) Els canals del nucli de Can Bros.

Art. 2. Pla de millora urbana del nucli de Can Bros

El nou redactat de l’article 136 de les Normes Urbanístiques del Pla general d’ordenació urbana de Martorell és el següent:

Art. 136è: Pla de millora urbana del nucli de Can Bros

1. El Pla de millora urbana del nucli de Can Bros comprèn l’àrea delimitada pel traçat de l’autovia A-2, del torrent de Can Noguera i la llera del riu Llobregat.

L’àmbit no inclou, per tant, el sòl que actualment forma part del traçat de l’autovia A-2 i que, en el text refós del Pla General d’ordenació urbana, segons acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona del 17 de juliol de 1991, estava inclòs en l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior del nucli de Can Bros.

2. Els objectius del Pla de millora urbana es particularitzen en funció de la delimitació de tres zones dins l’àmbit de planejament:

a) Zona 22/2a, que es defineix com de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual, en què el Pla definirà l’ordenança i els supòsits de substitució de les edificacions, respectant en tot cas les determinacions específiques sobre protecció de béns culturals i construccions d’interès contingudes en aquest Pla General, el manteniment de les característiques ambientals pròpies del conjunt de la colònia i les possibilitats de rehabilitació dels edificis en desús.

L’edificabilitat global en aquesta zona serà la suma de la dels edificis existents en data de 17 de juliol de 1991, encara que estiguin en estat de ruïna. L’edificabilitat corresponent a cadascuna de les parcel·les existents correspondrà a la seva propietat.

S’admeten els usos acceptats a la zona d’ordenació antiga i tradicional.

L’alçada reguladora màxima de la nova edificació no podrà sobrepassar la dels edificis existents.

La zona 22/2a formarà dos polígons d’actuació tal com s’indica en el plànol corresponent. Els drets i les obligacions de cada propietari seran funció del sostre edificable que els hi pertany.

Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública corresponent al 20% del


sostre de les antigues naus industrials que es destinin a ús residencial. S’haurà de reservar també per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per al ús residencial de nova implantació.

b) Zona 22/2b en què el Pla de millora urbana determinarà el desenvolupament urbanístic d’acord amb els següents criteris i paràmetres:

− L’índex brut d’edificabilitat serà de 0,65 m2 sostre/m2 sòl.

− S’admeten els usos d’habitatge, residencial, d’oficina, sanitari-assistencial, educatiu cultural, comercial i industrial de 1a categoria.

− La reserva mínima de sòl per a sistemes locals serà la mateixa que disposa la legislació urbanística en desenvolupar plans parcials en el sòl urbanitzable.

− L’alçada reguladora màxima de l’edificació no podrà ser superior a la de l’edificació existent en la zona 22/2 a.

− La globalitat de la zona 22/2 b formarà un únic i independent polígon d’actuació.

− Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació.

c) Zona 22/2c, en què el Pla de millora urbana determinarà el desenvolupament urbanístic d’acord amb els següents criteris i paràmetres:

− L’índex brut d’edificabilitat serà de 0,60 m2 sostre/m2 sòl.

− S’admeten els usos d’oficina, sanitari-assistencial, educatiu cultural, comercial i industrial de 1a i 2a categoria. Un 10% del sostre edificable es podrà destinar a habitatge o a ús residencial.

− La reserva mínima de sòl per a sistemes locals serà la mateixa que disposa la legislació urbanística en desenvolupar plans parcials en el sòl urbanitzable.

− L’alçada reguladora d’edificació no podrà ser superior a l’edificació existent en la zona 22/2a.

− La globalitat de la zona 22/2c formarà un únic i independent polígon d’actuació.

− Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar també per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre edificable.

3. El sòl qualificat de zona 22/2a, 22/2b i 22/2c es defineix com sòl urbà no consolidat i en ell s’haurà de fer la cessió

de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic que estableixi el marc legal vigent.

4. El nucli de Can Bros disposarà -si es demostra la seva necessitat- d’un sistema local de depuració d’aigües que podrà situar-se en el subsòl del sòl qualificat d’espai lliure o de viari.

5. Les reserves de sòl per a espais lliures i per a equipaments, que s’han realitzar per complir els paràmetres establerts en les zones 22/2b i 22/2c, es podran situar indistintament en tot l’àmbit del Pla de millora urbana.

6. La urbanització i l’assentament de l’edificació haurà de complir les mesures prescrites per l’Agència Catalana de l’Aigua amb la finalitat de respectar les lleres del riu Llobregat i del torrent de Can Noguera i d’evitar la inundació de les edificacions.

7. Dins la franja del sector afectada per la línia d’edificació de 50m que fixa l’art 25 de la Ley de Carreteras i l’art 84 del Reglamento de Carreteras es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les construccions existents.

8. En els terrenys indicats es formarà un terraplè de protecció d’inundacions mitjançant un mur verd. Els espais fluvials es revegetaran amb espècies autòctones.

9. La reserva mínima de vialitat i aparcaments, parcs i dotacions serà del 35% sobre la superfície conjunta de les zones 22/2b i 22/2c, inclosa la reserva de sòl grafiada per a depuracions locals de aigües del sector (cas de resultar necessària).

10. Condicions d’urbanització: execució de la urbanització i millora de la totalitat dels accessos existents en l’actualitat (Camí de can Bros i camí vell de can Bros), per a garantir l’accessibilitat rodada (en els dos sentits de circulació) i no rodada del sector, i execució de la urbanització del nou accés sota l’ull del pont del riu Llobregat a càrrec del sector can


Bros.

11. La divisió poligonal determinada per la present modificació podrà ser ajustada en el Pla de Millora Urbana per motius d’adaptació a les llindes de propietats, o per facilitar la gestió dels diferents polígons atenent als règims de tinença del sòl i les edificacions. Aquests ajustos no podran variar més del 5% de la superfície del polígon, i no suposaran en cap cas un augment de les edificabilitats previstes en cada un dels polígons aquí definits, independentment de la seva superfície.

12. El Pla de Millora que desenvolupi el sector haurà de delimitar una franja de reserva de sòl paral·lela a l’A-2 a l’interior de l’àmbit que permeti acollir l’actuació derivada de l’estudi informatiu EI-NB-04102.1-A1 “Obres de millora general. Nova carretera de connexió entre la N-II/A2 i la B-40 i la variant de la C-55 d’Abrera i Olesa de Montserrat. Tram I: Martorell-Abrera-Olesa de Montserrat”, aprovat per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya.

L’acord de la CTUB introdueix les prescripcions següents al les Normes anteriors:

Diligència per fer constar que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de 7 d’abril de 2011, va acordar:

-1 Aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general d’ordenació al nucli de can Bros, de Martorell, tot incorporant les prescripcions següents:

-1.1 Es redueix el sostre residencial en 1500 m2 de sostre menys i conseqüentment s’ajusta l’edificabilitat bruta de la zona 22/2b a un índex de 0,6 m2st/m2s i es fixa una densitat bruta del sector de 71, 53 hab/ha, amb un màxim de 480 habitatges entre els existents i els de nova creació.

-1.2 S’incorpora normativament que el futur Pla de millora haurà de complir amb els següents aspectes: que li és d’aplicació tot allò que s’especifica en el CTE db SI 5, d’acord amb l’informe de la Direcció General de prevenció, Extinció d’incendis i salvaments de 21 de desembre de 2010; i que aquelles instal.lacions que hagin de ser realitzades en compliment de la normativa per eliminar o minimitzar al màxim els impactes visual o acústic que pugui ocasionar el trànsit de l’autovia A-2 aniran a càrrec del promotor de l’actuació o subsidiàriament de l’Ajuntament, d’acord amb l’informe de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya de 17 de març de 2011.

En aplicació del punt 1.1, es proposa en aquest Pla de millora urbana una edificabilitat de 22.721m2 de

sostre per a la zona 22/2b, resultants de restar els 1.500m2 de sostre als 24.221m2 establerts en la

Modificació puntual presentada. El present Pla de millora urbana compleix amb el el CTE db SI 5, i

contempla la implementació de mesures per minimitzar l’impacte acústic i visual de l’autovia A-2.

D’acord amb el punt 3 de l’article 136è, en aquest Pla de millora urbana el sòl qualificat de zona 22/2a

es defineix com a sòl urbà no consolidat, encara que, d’acord amb el que fixa la Disposició Transitòria

Segona, 1 lletra b) del Text refós de la Llei d’urbanisme, no comporta el deure de cessió del 10% de

l’aprofitament urbanístic, atès que el present planejament no té cap de les finalitat a què fa

referència l’article 70.2.a del Text refós de la Llei d’urbanisme. El sòl qualificat de zona 22/2b i de

zona 22/2c es defineix com a sòl urbà no consolidat i en ell s’haurà de fer la cessió del 10% de

l’aprofitament urbanístic, perquè en aquest cas el present planejament té les finalitats a què fa

referència l’article 70.2 a) del Text refós de la Llei d’urbanisme.


1.3. Paràmetres aplicables segons la Modificació Puntual aprovada

A l'Annex 2 de la Modificació Puntual: Estudis previs d’ordenació per a la redacció del P.M.U. del nucli

de Can Bros de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" i d’acord amb la

prescripció 1.1 de l’aprovació definitiva de la Modificació s'estableix que el Pla de millora urbana que

es redacti haurà de respectar els següents estàndards:

ZONA SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM Nº MAX HAB.

Zona 22/2a (conjunt habitatges C/ Elies i Llobregat) existent 3.811 m2 22 ut

Zona 22/2a R (naus industrials i cases treballadors) existent 12.331 m2 157 ut

Zona 22/2b (nova creació) 24.221 m2 309 ut

Zona 22/2c (10% residencial nova creació) 14.765m2x0,65x0,1= 960 m2 12 ut

Zona 22/2c (90% industrial nova creació) 14.765m2x0,65x0,9= 8.637 m2 -

TOTAL 49.960 M2 500 UT

El major aprofundiment en la realitat del sector realitzat durant la redacció del PMU ens permet afinar

el sostre i nombre d’habitatges existent en la zona 22/2a i a proposar en la zona 22/2aR. Per altra

banda, l’acord d’aprovació definitiva de la Modificació puntual redueix en 1.500 m2 el sostre de la

zona 22/2b, i limita el nombre total d’habitatges a 480 ut, amb el que es proposa per al PMU de Can

Bros els següents paràmetres a respectar:

ZONA SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM Nº MAX HAB.

Zona 22/2a (conjunt habitatges C/ Elies i Llobregat) existent 3.608 m2 22 ut

Zona 22/2a R (naus industrials i cases treballadors) existent 13.126 m2 (**) 165 ut

Zona 22/2b (nova creació) 22.721 m2 (*) 280 ut

Zona 22/2c (10% residencial nova creació) 14.765m2x0,65x0,1= 960 m2 13 ut

Zona 22/2c (90% industrial nova creació) 14.765m2x0,65x0,9= 8.637 m2 -

TOTAL 49.052 M2 480 UT

(*) Resultants dels proposats a la Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros (24.221 m2) menys 1.500 m2, segons prescripció 1.1 de l’acord d’aprovació definitiva (CTUB 7/4/11).

(**) L’edificabilitat global de la zona 22/2aR és la “suma de la dels edificis existents en data de 17 de

juliol de 1991, encara que estiguin en estat de ruïna“ segons estableix l’art 2.2 a) de la Modificació

puntual del PGOU.

Per al càlcul de l’edificabilitat existent en la zona 22/2aR es pren com a base l’aixecament dels edificis

de la colònia realitzat a l’”Estudi d’ocupació del sòl i superfícies construïdes de la Colònia de Can

Bros”, elaborat per l’enginyaria TT19 a l’octubre de 2004. Aquest estudi detalla les superfícies

construïdes de cada edifici, descomptant patis i celoberts de ventilació, i considerant com a superfície

construïda coberts i afegits a les edificacions, encara que no tinguin cap valor arquitectònic, així com

també elements que no poden ser considerats com a sostre edificable, com la xemeneia de la nau

principal, per exemple.

Per aquest motiu, s’ha adoptat un criteri selectiu alhora d’establir el sostre edificable d’aquesta zona,

més enllà de transcriure les superfícies construïdes contingudes a l’estudi atenent a dos criteris bàsics:


- L’eliminació de cossos auxiliars, afegits, i altres elements arquitectònics que no poden ser

considerats com a sostre edificable, per tal de recuperar el volum original amb interès

arquitectònic.

- La coherència del volum final a reconstruir, independentment de l’existència de patis de

ventilació, reclaus i altres anècdotes formals que entorpeixin la reconstrucció dels volums.

El següent quadre mostra les superfícies construïdes actualment –inclòs les enrunades- i el sostre

adoptat per a cada una de les naus existents:

EDIFICI const patis TOT AL SOSTRE ADOPTAT

P.A.2- 2.1 Cases treballadors 1 PB 447 57 504 m2 st 518 m2 stÚs habitatge P1 447 57 504 m2 st 518 m2 st

P2 378 57 435 m2 st 449 m2 st1.272 171 1.443 m2 st 1.485 m2 st

Cases treballadors 2 PB 440 84 524 m2 st 524 m2 stÚs habitatge P1 440 84 524 m2 st 524 m2 st

P2 351 84 435 m2 st 440 m2 st1.231 252 1.483 m2 st 1.488 m2 st

Cases treballadors 3 PB 361 0 361 m2 st 381 m2 stÚs habitatge P1 291 0 291 m2 st 381 m2 st

P2 244 0 244 m2 st 298 m2 st896 0 896 m2 st 1.060 m2 st

Total Cases treballadors 3.399 423 3.822 m2 st 4.033 m2 st

P.A.2- 2.2 Nau1 PB 1.412 0 1.412 m2 st 970 m2 stÚs industrial P1 1.282 0 1.282 m2 st 970 m2 st

P2 1.056 0 1.056 m2 st 970 m2 stP3 978 0 978 m2 st 970 m2 stSotacob 347 0 347 m2 st 340 m2 st

5.075 0 5.075 m2 st 4.220 m2 st

P.A.2- 2.2 Nau 1annex plaça Llobregat PB 242 0 242 m2 st 0 m2 stÚs industrial P1 242 0 242 m2 st 0 m2 st

484 0 484 m2 st 0 m2 st

P.A.2- 2.3 Nau2 PSS 1.529 0 1.529 m2 st 1.044 m2 stÚs industrial PB 1.119 0 1.119 m2 st 1.044 m2 st

P1 1.060 0 1.060 m2 st 1.044 m2 stP2 1.036 0 1.036 m2 st 1.044 m2 stP3 137 0 137 m2 st 137 m2 stP4 20 0 20 m2 st 0 m2 st

4.901 0 4.901 m2 st 4.313 m2 st

P.A.2- 2.4 Antic Molí PB 250 0 250 m2 st 140 m2 stÚs habitatge P1 157 0 157 m2 st 140 m2 st

P2 144 0 144 m2 st 140 m2 stP3 140 0 140 m2 st 140 m2 st

691 0 691 m2 st 560 m2 st

TOTAL 22/2aR 14.973 M2 st 13.126 M2 st

Sostre ús actual habitatge 4.382 m2 st

Sostre ús actual industrial 8.533 m2 st

Sostre nova creació 211 m2 st13.126 m2 st


Del quadre de càlcul detallat de sostre es desprèn que s’adopta una major edificabilitat per al conjunt

de les cases dels treballadors, en concret 211 m2 respecte al sostre construït existent o enderrocat,

per mantenir la coherència volumètrica, independentment de les particularitats de cada un dels tres

volums. Malgrat això, es proposa per al conjunt una dràstica reducció del sostre adoptat per a la zona

22/2a de 1.847m2 -equivalent al 12,34% respecte l’actual-, entenent que cal deixar els volums

principals nets d’afegits i magatzems, inclosa la totalitat de la nau amb façana a la plaça Llobregat.

Pel que fa a les reserves mínimes de sòl destinat a sistemes, la Modificació puntual estableix els

següents mínims a respectar pel Pla de millora urbana:

RESERVA MÍNIMA DE VIALITAT I APARCAMENT, PARCS I DOTACIONS (art 2.9 modificació puntual can Bros)

Zona 22/2b 37.263 m2 x 35% = 13.042 m2

Zona 22/2c 14.765 m2 x 35% = 5.168 m2

TOTAL 18.210 m2

En el cas que la superfície dels Polígons d'Actuació es modifiquin caldrà ajustar aquests càlculs, essent sempre la cessió mínima del 35% del conjunt de superfícies de la zona 22/2b i 22/2c.


1.4. Paràmetres aplicables segons art 70.7 TRLU

L’article 70.7 del TRLU estableix per al càlcul de reserves de sòl per a espais lliures i equipaments en

Plans de Millora el següent:

S’aplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 65 i 66 per als plans parcials

urbanístics, a excepció del que disposen els apartats 3 i 4 de l’article 65 pel que fa a la reserva de sòl.

Per tant, segons el TRLU no caldria realitzar l’esmentat càlcul, però la Modificació del PGOU de

Martorell en l’àmbit de Can Bros estableix que “La reserva mínima de sòl per a sistemes locals serà la

mateixa que disposa la legislació urbanística en desenvolupar plans parcials en sòl urbanitzable”, tant

per a la zona 22/2b com per a la 22/2c, i que “5. Les reserves de sòl per a espais lliures i per a

equipaments, que s’han de realitzar per complir els paràmetres establerts en les zones 22/2b i 22/2c,

es podran situar indistintament en tot l’àmbit del Pla de millora urbana”.

En tant que la Modificació parla de reserva mínima de sòl per a sistemes locals, s’entén que la reserva

mínima es refereix a la superfície conjunta d’espais lliures i equipaments, i no del compliment de cada

un d’ells per separat, tal i com es detalla al següent quadre:

SÒL MÍNIM DE RESERVA PER A ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS (art 65.3 TRLU)

CÀLCUL RESERVA MÍNIMA D’ESPAIS LLIURES

SEGONS SOSTRE: Zona 22/2b 22.721 m2st

Zona 22/2c (10% residencial) 960 m2st

23.681 m2st x 20 m2 c/ 100 m2 st = 4.736 m2

SEGONS SÒL: Superfície total del sector (PA3/PA4) 52.028 m2 x 10 % 5.202 m2

CÀLCUL RESERVA MÍNIMA D’EQUIPAMENTS

SEGONS SOSTRE: Zona 22/2b 22.721 m2st

Zona 22/2c (10% residencial) 960 m2st

23.681 m2st x 20 m2 c/ 100 m2 st = 4.736 m2

SEGONS SÒL: Superfície total del sector (PA3/PA4) 52.028 m2 x 5 % 2.601 m2

TOTAL RESERVA MÍNIMA CONJUNTA ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS 9.938 m2

En el cas que la superfície dels Polígons d'Actuació es modifiquin dins els marges del 5% establerts a la Modificació, caldrà ajustar aquests càlculs a las superfícies finalment adoptades


1.5. Càlcul de l’habitatge de protecció en el present PMU

La Modificació Puntual del PGOU en el Nucli de Can Bros conté unes determinacions específiques pel

que fa la reserva d’habitatge protegit, com es pot comprovar al punt 2 a), b) i c) de l’art. 136 del

PGOU modificat. En aquests punts s’estableix clarament que s’haurà de reservar per a la construcció

d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui

per a l’ús residencial de nova implantació i per a habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de

l’habitatge assequible establerts per la legislació corresponent el sòl per al 10% del sostre.

Per a cada una de les zones, la reserva de sostre protegit es concreta en :

a) Zona 22 2a : s’aplica sobre el “sostre de les antigues naus industrials que es destinin a ús

residencial” (No es considera doncs, el sostre corresponent a les cases dels treballadors,

històricament residencials –excepte els 211 m2 de nova creació en aquesta parcel.la-, com

tampoc als conjunts de cases existents als carrers Elíes i Llobregat, ni a l’antic molí, quin darrer

ús ha estat el d’habitatge)

b) Zona 22 2/b : s’aplica sobre el “sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova

implantació”. S’aplica sols sobre el sostre residencial, ja que és obligatori el sostre comerical

que determina el present Pla de Millora, i per conseqüència el sostre residencial resulta màxim i

no ultrapassable.

c) Zona 22 2/c : s’aplica sobre el 10% del sostre que la mateixa modificació admet com a ús

residencial de nova implantació, diferenciat del sostre d’ús industrial.

Seguint l’anterior precepte, la quantificació de la reserva de sostre per a habitatges de protecció

efectuada sobre els totals calculats al punt 1.3 és la que s’estableix al següent quadre:

RESERVA MÍNIMA DE SOSTRE PER HABITATGES DE PROTECCIÓ (20%+10% sostre residencial de nova creació)

Zona 22/2a (habitatges existents) 3.608,00 m2 x 0% -

Zona 22/2a R (antic molí amb ús d’habitatge) 560,00 m2 x 0% -

Zona 22/2a R (cases treballadors existent) 3.822,00 m2 x 0% -

Zona 22/2a R (cases treballadors nova creació) 211,00 m2 x 30% 63,30 m2

Zona 22/2a R (naus industrials) 8.533,00 m2 x 30% 2.559,90 m2 Zona 22/2b (sostre residencial) 21.761,00 m2 x 30% 6.528,30 m2 Zona 22/2c (10% residencial) 960,00 m2 x 30% 288,00 m2 Zona 22/2c (90% industrial) 8.637,00 m2 x 0% -

TOTAL RESERVA SOSTRE HABITATGES DE PROTECCIÓ 9.439, 50 m2

La situació i ubicació del sostre destinat a l’habitatge protegit es realitza en funció de l’adequació de

les noves edificacions a aquesta tipologia d’habitatge, i amb el criteri d’evitar la concentració

excessiva d’habitatges d’aquest tipus per afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial

dels ciutadans per raó de llur nivell de renda.

En el Projecte de reparcel·lació s’establiran les indemnitzacions a possibles llogaters o propietaris que

resultessin afectats per l’ordenació proposada al present Pla de Millora Urbana, procurant el

reallotjament dins el mateix nucli de Can Bros.


2. ENCAIX URBANÍSTIC

2.1. Encaix territorial del sector en el corredor del Llobregat.

El nucli de Can Bros es troba situat en la vall del riu Llobregat, en el vèrtex on conflueixen la llera del

riu i la traça de l’Autovia A2. En aquest tram territorial de la vall, les grans xarxes d’infraestructura -

tant actuals com previstes- segueixen igualment la direcció nord-sud del riu: l’antiga carretera N-II,

reconvertida en part en la autovia A2, els FFCC, les connexions del IV Cinturó amb l’ AP-7, i la nova via

Orbital ferroviària.

Es tracta doncs d’un enclavament estratègicament situat per la seva posició en relació a les grans

xarxes, però a més paisatgísticament interessant, no sols per el interès dels sistemes naturals i

agrícoles que forment part dels ecosistemes propis del riu Llobregat, si no també per la presència del

conjunt edificat de l’antiga colònia industrial de Can Bros, visible des de tots els angles de l’autovia

A2.

La colònia és l’únic conjunt edificat amb usos residencials al llarg del marge dret del riu fins al nucli de

Martorell, ja que tot el marge està vorejat en aquest tram per polígons industrials. A l’altra banda de

la llera del riu trobem el nucli de les Carpes, conjunt d’edificacions unifamiliars aïllades, pertanyents

al terme municipal d’Abrera, amb el qual la relació és nul·la per la manca d’accessibilitat.

2.2. Relació del sector amb els nuclis de Martorell i Abrera

La colònia Can Bros es troba equidistant dels nuclis urbans de Martorell i Abrera, tot i que depèn

administrativament i funcionalment del primer. Al nucli d’Abrera s’hi accedeix únicament per camins

no pavimentats que donen accés al sòl agrícola situat entre la colònia i Abrera, al marge dret del

Llobregat.

La connexió de la colònia amb el nucli urbà de Martorell es realitza a través del camí de can Bros, que

avui dia forma part de la carretera N-II en algun tram, travessant el polígon industrial de Can Cases i

Can Sunyol, i que entra a la colònia a través d’un pas realitzat amb l’obra de l’autovia A2. Aquest és el

recorregut que realitza l’autobús Martorell-Can Bros, que constitueix l’únic element de transport

públic d’accés al nucli.

Es pot dir, per tant, que la colònia es troba en un cert estat d’aïllament que caldrà resoldre reforçants

les xarxes de connectivitat i dotant d’un grau important d’autonomia de la colònia respecte als nuclis

habitats de l’entorn pel que fa a serveis i dotacions.

2.3. La relació del sector amb l’entorn immediat

La construcció de l’autovia A2, i la presència del riu i el torrent de Can Noguera defineixen un àmbit

molt acotat, en forma de “V”, que configuren aquest espai territorial com un nucli amb uns límits molt

clars que constitueixen alhora la seva relació amb l’entorn immediat. La presència de límits tant

definits i contundents per la magnitud de la seva escala territorial impliquen alhora aquest cert estat

d’aïllament de la colònia ja comentat, i que cal mirar de resoldre.


La relació amb l’autovia constitueix alhora una font de

conflicte -per la proximitat d’una infraestructura viària

d’aquesta magnitud i el problemes acústics que comporta-,

però suposa també la manera situar un patrimoni

paisatgístic i cultural d’interès evident en primera línia de

visibilitat. Tant el Pla general d’ordenació urbana de

Martorell com la modificació, proposen usos industrials en

l’àmbit més proper a l’autovia per fer de coixí amb els

residencials. Però, independentment dels usos, caldrà

aprofitar la línia d’inedificabilitat per aconseguir un coixí

acústic fortament vegetalitzat. A l’altra banda de l’autovia

trobem terrenys agrícoles, amb la qualificació de sòl

industrial, amb el planejament aprovat definitivament en

data de 1 de juliol de 2011, segons s’explica al punt

següent.

La relació de la colònia amb el riu i el torrent no ha estat

mai altra que la de l’aprofitament dels recursos hidràulics

que suposa el Llobregat en quant a font d’energia, ja que els

terrenys situats entre la colònia i la llera han estat erms,

sotmesos a les possibles crescudes del riu. Ara bé, la

presència de l’aigua abundant ha fet prosperar una vegetació de ribera que té avui dia un interès

paisatgístic evident, i la seva preservació ha de ser un dels objectius de la regeneració de la colònia.

2.4. El nou context que suposen les actuacions previstes a l’entorn

El desenvolupament urbanístic

del complex Solvay suposa un

canvi importantíssim respecte les

expectatives de transformació de

la colònia. Efectivament, la

urbanització del sector industrial

ha de permetre la creació d’un

nou accés a la colònia sota l’ull

del pont del Llobregat, a través

del lateral sud que proposa el

sector Solvay. Aquest lateral

relliga els dos accessos al nucli -

actual i futur- i els enllaça

directament amb la N-II a través

d’un nus de nova creació.


3. CONTEXT HISTÒRIC. PROCÉS DE FORMACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA COLÒNIA CAN BROS

L’origen de la Colònia de Can Bros es remunta al 1815, quan Vicenta Bros i Salvador Roca –pagesos i

habitants del poble d’Abrera- inicien la construcció d’una resclosa i un canal per dur les aigües del riu

Llobregat després d’haver obtingut l’establiment de l’ús de l’aigua per part de la Intendència General

de Catalunya.

Segueix la tasca el comerciant Miquel Elies, qui, del 1816 i fins el 1841 construeix la major part de les

edificacions que conformen la colònia.

En 1852, el fabricant d’Igualada Ramon Castells obté la

fàbrica de filats – anteriorment el molí de batans -, el molí

fariner unit a aquesta fàbrica, i el molí paperer. El 1854,

aquest fabricant construeix 3 grups d’habitatges per als

treballadors al terreny adquirit el 1853 de Josep Elies.

Posteriorment a 1854 es construeix la gran fàbrica de Ramon

Castells; i es a mans de Ramon Catarineu que s’unifica tot el

complex industrial de les fàbriques de Can Bros, amb el seu

canal i repartidor.

Les darreres transformacions significatives al conjunt de can

Bros es van produir després de la mort de Ramon Catarineu,

i es degueren a l’acció del seu successor Ramon Catarineu

Ferran. Al 1895 es construí l’església i, pels voltants

d’aquesta data, s’arranjà l’antiga fàbrica com a residència

senyorial i per a dependències de la població que habitava a

Can Bros especialment l’escola.

A partir de 1913 el conjunt industrial es ven a Fontdevila i

Torres que el mantindrà en funcionament com a fàbrica de

filats durant anys, fins a 1967 moment del tancament de la

fàbrica i posterior i progressiu abandó del conjunt.

Actualment, l'activitat industrial de Can Bros és

pràcticament nul·la, restant tan sols algun petit taller.

Sense activitat productiva, “Hidroelèctrica del Cadí” explota

els salts del canal amb la producció elèctrica a partir de

dues turbines. Les cases dels carrers Sant Ramon, Sant

Miquel, Santa Paula i Llobregat, estan abandonades.

L’església és tancada i sense culte. La població ha quedat

reduïda a unes poques famílies del carrer Elies.


3.1. Activitat industrial

En els seus orígens, al inici del segle XIX, el nucli productiu comença amb un molí fariner, una molina

de tallar fusta i un molí de fabricar paper d’estrassa; seguint amb la construcció d’una farga de coure,

una fàbrica de filats, un molí paperer i un altre de fariner. Posteriorment, en la dècada de 1840,

s’estableixen fabriques dedicades a la filatura de cotó.

Al tombar de la primera meitat del segle, funcionaven a la colònia dues fàbriques de filats, la "fàbrica

de baix" i la "fàbrica de dalt" o de "Cal Bota", en què s'hi treballava en dos torns de dotze hores. Una de

les fàbriques era coneguda per "l’ igualadina".

El 1860, Miquel Catarineu adquirí la major part dels edificis industrials i els habitatges de la colònia: la

"fàbrica del riu", la de la "llana vella", el molí fariner d'en Bros, una fàbrica de "tres cuadras", i dotze

cases dels carrers Llobregat, Sant Miquel, Santa Paula i Sant Ramon. El 1894, la família d’aquest

industrial tenia en explotació 108 telers mecànics, 11.820 fusos de filatura de cotó i 600 de filatura de

llana. El 1913 tot el conjunt passa a mans de la raó social Fontdevila i Torres, S.A., seguint dedicada a

la filatura de cotó, fins al seu tancament el 1967.

Paral·lelament a l'activitat tèxtil, farinera i paperera, el 1830 es va instal·lar a Can Bros una fassina

d'aiguardent i una cooperativa de boters, que el 1838 encara es trobaven actives. També hi ha

documentada l’existència de tres bòbiles (vers 1850) i una serralleria (1893). L’energia utilitzada pels

enginys industrials era hidràulica. L’aigua del Llobregat era conduïda per un rec d’un quilòmetre de

llarg per 6 metres d’amplada i 3 de profunditat, i la resclosa - considerada una de les millors del

Llobregat, segons el Sr. Isidre Jorba - tenia 200 metres de llarg per 4 d’alçada.

En diferents èpoques, les instal·lacions industrials van servir per a allotjar d’altres indústries, tal i com

es desprèn de la consulta de les matricules industrials de començament de segle. Les rodes

hidràuliques van deixar de funcionar per a moure les màquines de les fàbriques –fins i tot a la nau 1 s’hi

troba una xemeneia que indica la presència d’un vapor- però la família Catarineu continuava explotant

el canal amb la producció d’energia elèctrica.

Quant a la qüestió tipològica , tot sembla indicar que el model industrial que s'imposa a Can Bros de la

ma de la família Elies abans de mitjans del segle XIX segueix clarament la influència del

desenvolupament industrial anglès. Tal i com assenyalen J. Corredor-Matheos i Josep Maria Montaner

(1984), la tipologia edificatòria és similar a la dels "cottages" anglesos, fet que dóna una especial

singularitat i importància al conjunt, a més de la seva antiguitat. Possiblement ens trobem a Can Bros

amb un dels més antics establiments industrials del Llobregat dels que segueixen el model de colònia.


3.2. Assentament residencial

Els habitatges de la colònia foren construïts en dues fases. La primera, correspon a les 12 casetes de

planta i pis del carrer Elies, construïdes per Miquel Elies, i documentades per primera vegada el 1845.

Correspon a una tipologia clàssica dels carrers de cases que es configuren entre els segles XVIII i XIX

vinculades a l’activitat agrícola i més concretament a l’expansió dels contactes de conreu que

estableixen els grans propietaris.

La segona fase correspon a les cases de pisos dels carrers Fontdevila, Sant Miquel, Santa Paula, Sant

Ramon i Plaça Llobregat, edificades entre els anys 1854 i principi de la dècada de 1860. Aquestes

resulten d’un procés complex d’articulació de diverses construccions i fàbriques, i respon pròpiament

al fenomen d’industrialització de les conques fluvials de Catalunya durant el segle XIX.

La denominació d'aquests carrers, tret del de Fontdevila, data de 1858. La segona fase d'aquestes

edificacions presenta, en opinió de J. Corredor-Matheos, una tipologia similar a la dels "cottages"

anglesos, col·locats d'esquena en doble renglera.

Cal també esmentar la senyorial torre de Miquel Elies, d'estil neoclàssic, construïda el 1827, un dels

monuments més importants de Can Bros, i la casa Catarineu (posteriorment Economat), amb façana

d'estil neogòtic (1895), obra de l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó (1854-1938). La Torre Elies té

una capella annexa consagrada el 1832, dedicada a la Immaculada Concepció. Damunt de la capella hi

ha la torre del rellotge públic de Can Bros. L'any 1838, davant de la inseguretat creada a Martorell per

les incursions carlines, el rector de la parròquia de Martorell traslladà la rectoria a la casa Elies de Can

Bros.

4. ÀMBIT DEL SECTOR DE PLANEJAMENT

El Pla de millora urbana del nucli de Can Bros comprèn l’àrea delimitada pel traçat de l’autovia A-2 a

sud i oest, pel torrent de Can Noguera a nord i oest i la llera del riu Llobregat a est.

La superfície total inclosa dins l’àmbit de planejament és de 67.027m2, pràcticament idèntics als

previstos a la “Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros".

5. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

Pel que fa a l'estructura de la propietat, d'acord amb la informació recollida, respecte als seus titulars

i pel que fa a la seva geometria i dimensions, es pot comprovar que deriva de la pròpia evolució de la

formació de la Colònia, ja que bàsicament hi ha grans propietats, tret de les casetes de la primera part

del carrer Elies que en algun moment la família Elies devia vendre als seus llogaters.

Al següent quadre es reflecteixen les parcel·les segons amidament sobre base cartogràfica fiable, i

amb el nom dels propietaris contrastats un a un, i les dades disponibles al registre de la propietat, que

no resulten coincidents. Durant el procés reparcel·latori caldrà aportar la documentació necessària per

verificar la exactitud de les dades que han de servir per determinar els drets i deures de cada un dels

propietaris dins el sector.


Propietari Superfície Registre

Propietat

Superfície base

cartogràfica

% PMU base

cartogràfica

1 Can Bros Habitatge Jove indeterminada 32.534 m2 48,54%

2 Ajuntament de Martorell 13.582,53 m2 13.195 m2 19,69%

3 José Valls Elies i Artur Valls Elies 150 m2 10.383 m2 15,49%

4 Artur Valls Elies 895 m2 3.069 m2 4,58%

5 José Valls Elies 2.014,90 m2 2.491 m2 3,72%

6 Ministeri de foment No consta 1.784 m2 2,66%

7 Montserrat Elies Bargalló 981,90 m2 821 m2 1,22%

8 Hidroelèctrica del Cadí SA indeterminada 579 m2 0,86%

9 Lluís Benito Parra Solis

Mª José Sánchez Martin

170,63 m2 173 m2 0,26%

10 Carmen Vila Martínez

Carlos Vila Martínez

Jaime Vila Martínez

263 m2 291 m2 0,43%

11 Magdalena Raventós Argelich 141 m2 137 m2 0,20%

12 Mª Dolores Farré Vicario

Jordi Fusalba Blanch

150 m2 136 m2 0,20%

Vials No consta 1.434 m2 2,14%

Superfície total del sector 67.027 m2 100%

Tal i com ja s'ha dit abans, el mosaic de propietats del sector pel que fa a dimensions permet deduir

que les tres grans propietats provenen de l'herència o bé de la compra als hereus de les famílies

fundadores de la Colònia. Les tres grans propietats ja sumen més del 80% de la superfície del Pla de

Millora. Pel que fa al repartiment de propietats en els diferents polígons d'actuació tal i com es pot

observar al plànol I 03. Estructura de la propietat i al quadre Q3. Quadre de propietats. General del

PMU i detallat per polígons, al PA1 hi trobem bàsicament els petits propietaris (7,8,9 i 10), i part dels

terrenys dels propietaris 2,3 i 5. Al PA2 només hi té propietat Can Bros Habitatge Jove, essent

propietari fins i tot dels vials que mai no s'han arribat a cedir. Al PA3 hi trobem com a grans propietaris

els 1 i 2 i amb una petita repercussió els 4,5 i 6. Al PA4 només hi forma part l'Ajuntament de Martorell i

el Ministeri de Foment.


6. ELEMENTS FÍSICS DEL SECTOR

L’element vertebrador de l’àmbit és el nucli urbà de Can Bros. El nucli té un origen industrial basat

amb l’aprofitament de les aigües del riu Llobregat. Està format per edificacions i instal·lacions

industrials, pels edificis residencials dels seus treballadors i propietaris i pels equipaments que donaven

servei a aquesta població.

El nucli urbà es pot dividir en dues parts ben diferenciades. Una primera situada a l’entrada el nucli

que està articulada pel carrer d’Elies i la plaça del Llobregat. En la seva major part té un

desenvolupament tradicional de cases en filera que majoritàriament disposen d’un pati a la seva part

de darrera. En mig d’elles es troba la Torre Elies, l’antiga mansió d’un dels propietaris, de notables

característiques arquitectòniques. La segona part del nucli urbà s’articula sobre dos canals que

recullen aigües del riu Llobregat per al seu aprofitament energètic. Paral·lel a aquests canals se situa

el carrer de Fontdevila i Prats que és la continuació del carrer d’Elies a l’altra banda de la plaça del

Llobregat. Aquesta part té el desenvolupament típic de les colònies fabrils del Llobregat. Està

constituïda per diverses naus industrials per les que per sota, o pel costat, transcorren els dos canals

que condueixen les aigües que proporcionaven l’energia, per habitatges, avui dia deshabitats i en estat

ruïnós, per als treballadors desenvolupats en dos carrers en cul de sac, a partir del carrer de Fontdevila

i Prats, per una església i per una complexa edificació que donava cabuda, a la vegada, a l’escola, a

l’economat i a la residència de la propietat. En aquesta segona part les naus industrials estan

desocupades excepte pel que fa referència a l’explotació energètica dels canals. Existeix una

instal·lació de turbines que produeixen energia elèctrica que connecten a la xarxa general de

distribució.

6.1. Topografia

L’objecte del Pla de Millora Urbana inclou els terrenys

delimitats entre l’alt talús que forma la plataforma de

l’autovia A-2 i els forts límits geogràfics que marquen el

torrent de Can Noguera i el riu Llobregat. Són terrenys

fonamentalment plans sense grans salts topogràfics,

excepte a l'àmbit de l'església i l'economat, on les

mateixes edificacions són les que salven els desnivells.

Els terrenys situats entre el nucli urbà i l’autovia A-2

són plans i estan, en part, explotats agrícolament. Els

terrenys situats entre el nucli urbà i la llera del

Llobregat estan situats a una cota aproximada de 2

metres per sota de la rasant del carrer de Fontdevila i

Prats i també són plans. Contenen restes d’antigues

instal·lacions industrials i alguns arbres d’interès.


6.2. La xarxa viària

LA XARXA D’ACCESSIBILITAT

Martorell està situat a uns 30 km de Barcelona, s’articula territorialment respecte a aquesta per

l’autopista A-2, l’AP-7 i el ferrocarril, tant de la xarxa de rodalies de Renfe com del Ferrocarrils de la

Generalitat. Aquesta bona accessibilitat confereix a Martorell el paper de ser l’integrant de la primera

corona metropolitana. Malgrat aquesta magnífica posició del municipi, la colònia de Can Bros manté

avui dia un caràcter de nucli aïllat, ja que l’accés al mateix s’ha de produir forçosament des del nucli

urbà de Martorell, sia a través de polígons industrials o de terrenys –per poc temps- agrícoles seguint el

camí antic de can Bros mitjançant un pas per sota de l’autovia A-2. El desenvolupament del sector

industria Solvay, ha de millorar ostensiblement l’accessibilitat al nucli, tant per la creació d’un nou

accés complementari a l’existent, com per la creació d’un lateral sud a l’A-2 que, unint els dos

accessos a Can Bros, els connecta directament a l’antiga N-II a través de la creació d’un nou nus, com

hem vist abans.

Cal tenir present també que –en cassos d’emergència- es pot comptar amb el camí Vell de Can Bros que

porta a Abrera com a via de sortida. Per aquest motiu es preveu en el present PMU el seu arranjament

com a càrrega externa al sector.

LA XARXA VIÀRIA INTERNA

Actualment, l’accessibilitat interna de Can Bros es basa

en l’eix format pel carrer Elies i el carrer Anton

Fontdevila, amb la placa del Llobregat com a punt

d’inflexió de l’eix, a partir del qual surten recorreguts

d’accessibilitat tant rodada com de vianants, que

sempre acaben en cul-de-sac. L’espai del vial respon a

la tipologia del carrer de nucli antic, amb els

inconvenients funcionals que això suposa. Efectivament,

els carrers són estrets i actualment suporten la doble direcció de vehicles degut al poc ús que se’n fa.

També la condició de cul-de-sac de la majoria, sense la previsió de l’espai per al gir de vehicles

agreugen el mal funcionament de l’espai viari respecte la circulació de vehicles rodats. A partir de

l’eix principal descrit surten itineraris, tant de vianants com de vehicles amb capacitat de transitar per

camins no urbanitzats que accedeixen –per bé que en condicions precàries- als sòls agrícoles de

l’entorn. Els carrers presenten una banda asfaltada per al pas de vehicles i voreres estretes que, en

ocasions no arriben als 80 cms, seguint uns criteris avui dia ja superats, tant des del punt de vista

funciona com de tractament del paisatge urbà.

El nivell d’urbanització del la xarxa interna és dolent, excepte en el primer tram de l’entrada, on se

situen els aparcaments, degut al poc –o nul- grau de manteniment que s’hi ha efectuat les darreres

dècades.

6.3. Vegetació

Com es recull a la documentació ambiental que acompanya el present document, hi ha elements

vegetals notables a preservar, ja sia elements arboris singulars o vegetacions de ribera d’interès pel


seu conjunt, que caldrà integrar dins del sistema d’espais lliures i que estan grafiats al plànol I 04

Topografia, edificacions i vegetació d'interès existents.

7. SÒL, EDIFICACIÓ I ACTIVITATS EXISTENTS

Dins de l’àmbit del Pla de millora podem distingir fonamentalment quatre tipus de sòl pel que fa als

usos i activitats existents:

1. Els sòls ocupats pel nucli urbà de la colònia industrial, ocupat per les edificacions que

successivament van anar formant el nucli de la colònia industrial. Desprès de 1900 no es

produeixen noves ocupacions, tret d’algunes cases a l’entrada del nucli – al carrer Elies -, i

diversos coberts destinats a magatzem de maquinaria i eines. Per tant, continua sent un conjunt

homogeni i sense edificacions dissonants.

2. Els sòls situats entre el nucli urbà i les lleres del riu Llobregat i el torrent de can Noguera. Els

terrenys situats a llevant de la colònia –entre els canals i el riu Llobregat- han estat

tradicionalment -i resten- erms degut a la seva vulnerabilitat per les possibles crescudes del riu

Llobregat. Entre la colònia i el torrent de Can Noguera hi havia hagut conreus que han estat

abandonats.

3. Els sòls ocupats pel sistema de canals de Can Bros, encara en explotació pel que fa a la

generació d'energia hidroelèctrica i la seva posterior distribució.


4. Els sòls situats entre el nucli urbà i el talús i l'autovia A-2. Encara es mantenen conreus

arboris.

7.1. Ocupació del sòl

Del total de l’àmbit delimitat per aquest Pla de millora, el nivell d’ocupació actual es redueix a un

10,7%, concentrat al voltant de l’eix format pel carrer Elies - plaça Llobregat - carrer Anton Fontdevila

Prat. Entre el nucli construït i els límits formats pel torrent de Can Noguera, el riu Llobregat i l’A-2 no

hi cap construcció, restant àmplies zones de sòl no ocupat.

7.2. Alçades i intensitats d’edificació

El sector Can Bros presenta unes baixes intensitats d’edificació, ja que la majoria de construccions

residencials tenen sols planta baixa i una planta pis, mentre que les naus industrials tenen planta baixa

i tres plantes pis, amb alguna excepció en algun punt que arriba a les 4 plantes pis. El sostre existent

en l’actualitat en el PA 1 és el que es resumeix al següent quadre, que té en compte els volums

principals sense comptabilitzar soterranis, magatzems, ni porxades:

SOSTRE ACTUAL Nº DE PLANTES Nº HABITATGES

Casa Elies 867 m2st 3 1 ut

Conjunt C/ Elies 1 877 m2st 2/3 5 ut

Conjunt C/ Elies 2 618 m2st 2 7 ut

Conjunt C/ Elies 3 378 m2st 2/3 5 ut

Conjunt C/ Plaça Llobregat 1.246 m2st 2 9 ut

TOTAL SOSTRE EXISTENT PA 1 3.986 m2st (*) 27 ut

Tal i com s’ha explicat al punt 1.3 d’aquesta memòria, el sostre existent actualment al PA 2 és de

14.973 m2, que –sumat al del PA1- suposa un total de 18.959 m2/st a la colònia de Can Bros, sense

comptabilitzar els equipaments de l’Església i l’Economat.

Aplicat a l’àmbit del Pla de millora, podem concloure que l’índex d’edificabilitat brut actual de la

colònia Can Bros és de 0,28 m2sòl/ m2st. El Pla de millora urbana contempla el manteniment de totes

les edificacions existents excepte les cases del carrer Elies amb numeració imparell del nº 1 al 13


(conjunt 3 del quadre anterior), que caldrà enderrocar per incompatibilitat amb l’ordenació

proposada, una part de l’edifici de l’economat que es troba parcialment inclòs dins l’àmbit d’afectació

de la autovia A-2, i tots els coberts i afegits a les naus, inclosa la nau de la plaça del Llobregat.

Es permetrà la consolidació de les edificacions existents amb el límit volumètric imposat als plànols

d’ordenació, i en cas de patologies greus, es permetrà la seva substitució per edificacions noves

sempre que respectin la configuració de les existents en l'actualitat.

Així doncs, el quadres d’edificacions existents que es mantenen en el present Pla de Millora per als sòls

privats dels polígons d’actuació PA-1 i PA-2, i el sostre adoptat per a cada un d’ells és el següent:

PA 1 SOSTRE ADOPTAT Nº PLANTES Nº HABITATGES

Conjunt C/ Elies 1 PA1-1.1 877 m2st 2/3 5 ut

Conjunt C/ Elies 2 PA1-1.2 618 m2st 2 7 ut

Casa Elies PA1-1.3 867 m2st 3 1 ut

Conjunt C/ Plaça Llobregat PA1-1.4 1.246 m2st 2 9 ut

TOTAL SOSTRE ADOPTAT 3.608 m2st 22 ut


Conjunt cases treballadors PA2-2.1 4.033 m2st 2/3 55

Naus industrials PA2-2.2 / 2.3 8.533 m2st 4 103

Molí PA2-2.4 560 m2st 4 7

TOTAL SOSTRE ADOPTAT 13.126 m2st 165


Església 454 m2st 1/2 0


7.3. Morfologia de les construccions existents

Les construccions existents responen tipològicament a la seva

època i destí:

La casa Elies presenta les característiques de les cases pairals del

segle XIX, amb notables elements arquitectònics. Els habitatges

que es desenvolupen al llarg del carrer Elies són les clàssiques

cases de cos, de planta baixa i pis majoritàriament, amb pati al

darrera, on han proliferat coberts i porxades per a magatzem. Els

habitatges dels treballadors de la colònia presenten la

contundència formal d’aquest tipus d’habitatge, d’austera

composició formal i dubtoses condicions d’habitabilitat.

Les naus industrials, amb crugies de 20 metres, i una alçada al

voltant de 20 metres, amb l’estructura de fosa i cavalls

metàl·lics, i amb una composició de façana basada en la repetició

del forat de la finestra .

Les construccions de l’església i l’economat –que també acollí

l’escola, són els elements arquitectònics més singulars.

El Pla general d’ordenació urbana de Martorell, en l’article 51.2 de les Normes Urbanístiques protegeix

la casa Elies, les naus industrials situades damunt els canals i l’església. La Modificació del Pla

d’Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros amplia la protecció als canals que travessen la colònia.

7.4. Estat de les edificacions

Paral·lelament a la redacció del present document s’està efectuant una anàlisi de l’estat de

l’estructura de les edificacions principals del nucli que en aquest moment es troben en desús,

concretament de les naus industrials, el grup de cases dels treballadors, l’església i antic molí.

De l’estudi elaborat per BOMAINPASA se’n desprèn que l’estat de l’estructura de les naus industrials i

de l’església és bo, malgrat que cal per evitar riscos cal restringir l’accés de persones fins que no

estiguin rehabilitats. L’antic molí presenta un bon estat general, malgrat que s’han produït

enrunaments de divisòries interiors i de part de l’envà pluvial, pel que també es recomana restringir

l’accés de persones fins que no estigui rehabilitat. Pel que fa al grup de cases dels treballadors l’estat

de conservació és dolent, amb moltes zones inaccessibles pel fet d’estar enrunades o per la precarietat

dels elements que les conformen, mentre que les que s’han pogut inspeccionar presenten patologies

diverses (filtracions d’aigua de pluja, elements de façana susceptibles de patir despreniments, murs en

perill de caure, esquerdes...).

Així doncs, l’informe conclou que tant els edificis industrials com l’església i el molí són susceptibles de

ser rehabilitats, mentre que pel que fa al grup de cases dels treballadors és més viable tant

tècnicament com econòmica, el seu enderroc i la seva reconstrucció respectant la seva configuració

original, que no pas la seva rehabilitació.


7.5. Usos i activitats actuals

Tret de la casa Elies i d’algunes de cases en filera del carrer del mateix nom, no hi ha usos residencials

en tota la colònia, a ja que els edificis dels treballadors estan enrunats per dins. En total, no es supera

la desena de famílies que encara viuen a la colònia, en un context un tan desolador, degut a la manca

de qualsevol activitat i servei. Efectivament, els usos industrials varen desaparèixer a remolc de les

crisis sofertes per l’industria del tèxtil, i amb ells les activitats complementàries d’indústria i

residència. Del conjunt fabril, actualment sols persisteix l’explotació energètica dels canals, amb una

instal·lació de turbines que produeix electricitat que es connecta ala xarxa general de distribució.

La única activitat és un taller de serralleria, ja que el bar que hi havia i donava una mica de vida ha

tancat darrerament. Encara es mantenen alguns conreus arboris entre la colònia i la A-2

7.6. Afectacions i servituds

Tot i tractar-se d’un àmbit de reduïdes dimensions, el sector de can Bros presenta diverses servituds

públiques i privades a tenir en compte en el seu desenvolupament:

SERVITUDS INTERNES DE L’EXPLOTACIÓ HIDROÈLECTRICA

La producció d’energia elèctrica aprofitant el salt d’aigua que es produeix a l’interior de la Colònia,

genera avui dia unes servituds en el subsòl pel pas dels canals d’aigua que la travessen, en part a cel

obert i en part soterrats. Els Canals han estat inclosos al catàleg d’elements de patrimoni del municipi

de Can Bros, en virtud de la Modificació puntual aprovada. També la presència d’una sèrie d’elements

tècnics vinculats a la explotació generen servituds que cal integrar en la proposta.

SERVITUDS GENERADES PEL SISTEMA HIDROLÒGIC

El límit est del sector el constitueix el riu Llobregat i el límit nord el Torrent de Can Noguera. Aquests

dos elements del sistema hidrològic generen les corresponents servituds de lleres, i –en el cas del riu-

un límit d’edificació per qüestió de la inundabilitat, límits establerts en la Modificació puntual i que el

PMU respecta.

SERVITUDS GENERADES PER LA XARXA NATURA 2000

Una molt petita part del sector es troba afectat pel límit de la Xarxa Natura 2000, destinant-se aquests

sòls a zones verdes, que caldrà mantenir e el seu estat actual pel que fa a la vegetació.

SERVITUDS GENERADES PER LA XARXA VIÀRIA

La presència de l’autopista A2 genera les corresponents servituds pròpies d’aquesta infraestructura –en

especail la línia de no edificació de 50m-, a les que cal afegir les de l’estudi per a la seva millora EI-

NB-04102.1-A1.

El pas de mercaderies perilloses per aquesta via implica que caldrà aplicar els criteris fixats per la

INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL RELATIVA A L’ELABORACIÓ DELS INFORMES

SOBRE LES CONDICIONS MÍNIMES QUE HAN DE COMPLIR ELS NOUS DESENVOLUPAMENTS URBANÍSTICS A UBICAR DINS

LES ZONES IDENTIFICADES COM DE RISC QUÍMIC EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES PPERILLOSES PER CARRETERA I

FERROCARRIL de data 2 de desembre de 2.013, en quin supòsit es troba tot l’àmbit del PMU de Can Bros.

.

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 27

II. MEMÒRIA DE L'ORDENACIÓ

1. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DEL DOCUMENT

El "Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros" té per objecte el desenvolupament del PGO de

Martorell a l’àmbit de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" aprovada

definitivament el 7 d’abril de 2011, tot definint i concretant l’ordenació conjunta de l’àmbit delimitat

en el PMU i al mateix temps respectant els polígons de gestió ja delimitats en la citada modificació

puntual del planejament general.

L'objectiu fonamental és la conservació i consolidació dels elements patrimonials i de paisatge de la

colònia de Can Bros i el seu entorn, observant els principis de desenvolupament urbanístic sostenible.

Els objectius bàsics que es plantegen en la modificació de pla general, i que el Pla de millora urbana

recull són:

Garantir un altre accés a la colònia, alternatiu a l’actual, i proposar un model basat en la

pacificació de la mobilitat rodada en favor del vianant, amb especial atenció al sistema de

transport públic i de la mobilitat en bicicleta, minimitzant en el possible els recorreguts en

vehicle rodat privat al interior de la colònia.

Incorporar els elements naturals i de paisatge propis de la vora del riu, el torrent Can Noguera i

el canal, com a estructuradors del sistema d’espais lliures, i proposar la creació d’una gran

franja verda que minimitzi el soroll i molèsties de l’autovia A-II.

Assegurar la preservació del patrimoni industrial construït, incorporant els usos més adequats a

la tipologia constructiva de cada una de les peces, respectant els règims de propietat i ús dels

actuals habitants de la colònia, i completar el teixit edificat amb peces d’usos diversos, però

respectuoses amb el caràcter de l’actual conjunt edificat.

Introduir els usos i activitats –públics i privats- necessaris per al complement del caràcter

residencial predominant que es proposa, procurant un model de màxima autonomia de la

colònia.

Proposar els instruments de gestió que facin possible el seu desenvolupament

En definitiva, es tracta d’adaptar la colònia can Bros a les transformacions socials, econòmiques i

urbanístiques de l’entorn per evitar que l’actual i progressiva degradació del patrimoni industrial i de

paisatge segueixi un camí irreversible, creant un nou –tot i que petit- nucli urbà de gran qualitat

ambiental.

2. MARC LEGAL APLICABLE

La legislació urbanística d’aplicació és el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el

Text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU) amb les seves modificacions legislatives posteriors, i el

Decret legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme

(d’ara endavant RLU).

Pel que fa a normativa d’àmbit estatal, és d’aplicació el Real Decreto 2/2008, de 20 de juny, pel qual


s’aprova el “Texto Refundido de la Ley del Suelo”, amb les seves modificacions legislatives posteriors.

L’article 70 del TRLU i els articles 90 i 91 del RLU defineixen els objectius, continguts i determinacions

dels plans de millora urbana, com a instruments de planejament de caràcter general en el sòl urbà no

consolidat.

Així mateix, resulta d’aplicació les Normes del PGO de Martorell i el document de Modificació del Pla

d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros aprovada definitivament per la Comissió Territorial

d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en la sessió de 7 d'abril de 2011 on s’estableixen els paràmetres

normatius per l’execució del Pla de Millora Urbana mitjançant quatre Polígons d'Actuació.

Paral·lelament a la redacció del document inicial del present Pla de Millora, l’ajuntament està

realitzant la revisió del Pla d’Ordenació urbanística municipal de Martorell, amb el document d’Avanç

de planejament aprovat.

3. PROMOCIÓ DEL PLA

Aquest Pla de millora urbana és promogut per la societat CAN BROS HABITATGE JOVE, SA (C.I.F

A63221535, propietària del 50,64% del sòl del sector objecte d’ordenació, de conformitat amb l’article

101.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme, que preveu que la iniciativa privada pot formular, entre

d’altres instruments, plans de millora urbana.

La citada societat té el seu domicili social al carrer Balmes nº351, 1er 1a, 08006 Barcelona.

4. CRITERIS D’ORDENACIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA

4.1. L'ordenació urbanística

Can Bros, a més de ser un territori clarament diferenciat pels límits que imposen l’autopista A-2 i les

lleres del riu Llobregat i del torrent de can Noguera, és un nucli urbà allunyat d’altres nuclis urbans

residencials. Diversos polígons industrials i recintes de gran indústries separen can Bros d’altres nuclis

residencials. Aquest allunyament fa necessari que can Bros sigui un nucli que funcioni amb molta

autonomia i, per tant, disposi dels serveis necessaris per gaudir-la. Això no serà possible si no dona

cabuda a la població suficient per fer viable el funcionament de serveis com un transport públic regular

i freqüent, comerç de barri, restauració, etc... Es considera que per aconseguir-ho és necessari que a

can Bros visquin uns 1.250 residents que equivalen a uns 450/500 habitatges.

Aquest nombre d’habitatges queda en part cobert pels habitatges de la zona 22/2a de can Bros. La

resta s’ha de situar en la part a desenvolupar. Es considera que el millor emplaçament és l’àmbit del

sòl qualificat de 22/2b per disposar de millor orientació solar i de vistes cap al riu Llobregat o el

Torrent de Can Noguera i espais lliures i per estar allunyat de les molèsties que produeix el trànsit de

l’autovia A-2, i també perquè és molt millor que les activitats que puguin generar moviment de

mercaderies i de materials se situïn el més a prop possible de l’entrada del sector amb la finalitat que

no generin molèsties a l’assentament residencial. No obstant, a la zona 22/2c s’admet que es destini el

10% del sostre edificable a habitatge a fi i efecte de poder imbricar millor els diferents usos i les


diferents zones sense que hagi una segregació neta entre elles.

Els usos que han de tenir cabuda en el nucli de Can Bros han de ser usos totalment compatibles amb

l’habitatge de tal manera que, fins i tot si és el cas, puguin barrejar-se compartint un mateix edifici.

Per tant ha d’excloure’s l’assentament d’usos industrials que puguin causar molèsties al habitatges pel

seus efectes mediambientals o pel trànsit que originen. Les activitats que s’assentin en el nucli de Can

Bros han de ser activitats netes, preferentment de serveis i de producció intel·lectual, que no

requereixin fluxos importants de mercaderies. En excloure’s la possibilitat d’assentament d’indústries

molestes, s’anul·la per tant la prescripció del planejament vigent de que els usos industrials se separin

40 metres dels habitatges.

Per tal d’assolir aquesta condició de nucli urbà autònom citada anteriorment, es fixa un llindar de 480

habitatges, repartits de la següent manera: a les 22 cases existents, se li sumen 155 habitatges

procedents de la rehabilitació de les naus i els blocs dels habitatges dels treballadors, i 303 de nova

creació, repartits entre els 5 àmbits edificables proposats. Tots aquests sumats al la dotzena

d’habitatges vinculats a la zona industrial donen un total de 480 habitatges, que han de suposar un

nucli residencial que aculli aproximadament a 1.350 persones formant una comunitat veïnal autònoma

del nucli urbà de Martorell.

L’ordenació proposada contempla la distribució de les edificabilitats que es resumeixen al següents

quadres:

PA.1 CLAU SUP.SÒL ST ALTRES USOS ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB

1.1 22/2a 737 m2 -- 877 m2 st 877 m2 st 5 ut

1.2 22/2a 434 m2 -- 618 m2 st 618 m2 st 7 ut

1.3 22/2a 1.879 m2 -- 867 m2 st 867 m2 st 1 ut

1.4 22/2a 1.141 m2 -- 1.246 m2 st 1.246 m2 st 9 ut

TOTAL PA 1 4.191 m2 3.608 m2 st 3.608 m2 st 22 ut

PA.2 CLAU SUP.SÒL ST ALTRES USOS ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB

2.1 22/2a Rhp 1.757 m2 -- 1.485 m2 st 1.485 m2 st 21 ut

-- 1.488 m2 st 1.488 m2 st 21 ut --

-- 1.060 m2 st 1.060 m2 st 13 ut --

2.2 22/2a R 1.174 m2 -- 4.220 m2 st 4.220 m2 st 51 ut

2.3 22/2a R 1.653 m2 -- 4.313 m2 st 4.313 m2 st 52 ut

2.4 22/2a R 257 m2 -- 560 m2 st 560 m2 st 7 ut

TOTAL PA 2 4.584 m2 13.126 m2 st 13.126 m2 st 165 ut

PA.3 CLAU SUP.SÒL ST COMERCIAL ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB

3.1 22/2b 2.674 m2 -- 4.740 m2 st 4.740 m2 st 58 ut

3.2 22/2b hp 945 m2 -- 3.445 m2 st 3.445 m2 st 46 ut --

3.3 22/2b hp 519 m2 -- 1.080 m2 st 1.080 m2 st 15 ut --

3.4 22/2b 4.517 m2 -- 9.481 m2 st 9.481 m2 st 117 ut

3.5 22/2b hp 1.534 m2 960m2 st 3.015 m2 st 3.975 m2 st 44 ut

TOTAL PA 3 10.189 m2 960m2 st 21.761 m2 st 22.721 m2 st 280 ut


PA.4 CLAU SUP.SÒL ST INDUSTRIAL ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB

4.1 22/2b hp 582 m2 -- 170 m2 st 170 m2 st 2 ut

-- 340 m2 st 340 m2 st 5 ut

-- 450 m2 st 450 m2 st 6 ut

4.2 22/2c 5.028 m2 8.637 m2 st -- 8.637 m2 st --

TOTAL PA 4 5.610 m2 8.637 m2 st 960 m2 st 9.597 m2 st 13 ut

TOTAL 24.574 m2 9.597 m2 st 39.455 m2 st 49.052m2 st 480ut

4.2. Estructura viària

El canvi més substancial respecte el sistema d’accessibilitat existent actualment consisteix en la

introducció d’un nou accés per sota l’ull del pont de l’A2 sobre el riu Llobregat, segons proposa la

modificació puntual a l’àmbit de can Bros aprovada. Aquest nou pas sota el pont del Llobregat es

dissenya de manera que no s’afecta l’actual talús i queda fora de la línia d’inundabilitat fixada per

l’Agència Catalana de l’Aigua, organisme que ha donat el vist i plau a aquest via, segons informe que

s’annexa.

A l’annex 3 d’aquest document s’incorpora l’avantprojecte del nou accés, que demostra la viabilitat

del mateix, i que tindrà la consideració de càrrega general del sector. També es considera una càrrega

general del sector l’arranjament de l’actual accés, fins a l’entrada nord del túnel sota l’A2. El nou vial

es fa possible gràcies al desenvolupament del Pla parcial urbanístic de sòl urbanitzable delimitat

sector P7 industrial Solvay, aprovat definitivament en data de 7 d’abril de 2011. Efectivament, la

xarxa viària prevista per aquest Pla contempla la creació d’un lateral pel sud de l’autovia, que es

connecta amb l’antiga N-II, i que recull l’entrada a Can Bros i el nou pas sota el pont. Cal no oblidar

que, a més d’aquests dos accessos per sota l’autovia A2, el nucli de can Bros disposa de dos camins

d’accés en sòl no urbanitzable que condueixen cap el terme municipal d’Abrera. Un camí adreça a can

Bros Vell seguint el marge del torrent de can Noguera i el traçat de l’autovia A-2. L’altre adreça a la

presa que reté les aigües que es canalitzen cap a can Bros seguint el marge del canal de conducció. Es

preveu en el present PMU l’arranjament del camí vell de Can Bros com a càrrega externa al sector.

Resolt el tema del segon accés, es proposa un vial traçat a manera de lateral de l’A-2 pel nord, que

uneix els dos accessos. A partir d’aquest vial, la mobilitat de la colònia es planteja amb prioritat

invertida, amb carrers de plataforma única que prioritzi el pas de vianants i de bicicletes. Es proposa

que els vehicles rodats que entrin a la colònia siguin exclusivament els dels residents, controlant el pas

d’aquests des del punt d’entrada sota l’A-2 fins els aparcaments situats als soterranis dels edificis. A

tal efecte, es preveuen aparcaments de dissuasió per als visitants de fora de la colònia a l’entrada a la

mateixa. Caldrà que els habitatges situats en edificis rehabilitats i pels quals serà impossible la

construcció d’una planta soterrani tinguin vinculada una plaça d’aparcament per habitatge com a

mínim dins de l’àmbit del sector.

La xarxa de recorreguts de vianants i bicicletes es fa compatible amb els vehicles rodats al interior de

la colònia, i s’estén a les àrees de lleure situades a les vores del riu Llobregat i el torrent de Can


Noguera.

Per últim, es proposa que la línia d’autobús L1 -a més d’incrementar-ne la freqüència- s’allargui fins al

interior de la colònia amb parada pràcticament davant de la casa Elies.

Segons l’estudi de la mobilitat generada realitzat introduint la nova dada de l’accés sota el pont del

Llobregat a més del existent, la capacitat de la colònia seria de fins a 2.400 nous habitatges, xifra molt

superior dels 480 habitatges que es plantegen com a llindar màxim.

4.3. El sistema d'equipaments

En funció del programa d'habitatge proposat, es considera oportú la reserva de dues peces per a

equipaments públics: una d’uns 1.600 m2 en contacte directe amb la zona verda proposada a la vora

del riu Llobregat, i l’altre al voltant de l’edifici de l’antic economato, que es proposa de conservar en

la part no afectada pel límit d’edificació de l’autopista A-2, per al seu ús com a equipament públic.

Tots els sòls anteriorment descrits es qualifiquen com a sistema d’equipaments i dotacions de

titularitat pública.

El sistema d’equipaments es completa amb l’església de Can Bros, que es qualifica com a sistema

d’equipaments i dotacions de titularitat privada.

4.4. El sistema d’espais lliures

Els espais lliures naturals

La reserva de sòl per al sistema d’espais lliures es concentra al voltant del riu Llobregat i del torrent

de can Noguera. Es proposa un tractament molt respectuós amb la vegetació de ribera, utilitzant la

pavimentació impermeable el mínim possible, i mantenint tots els elements vegetals d’especial

interès.

Aquest tipus de tractament assegura que no s’introdueixin canvis ni afeccions mediambientals sobre

aquests espais naturals, en especial de l’àmbit comprès en l’espai Montserrat-Roques Blanques–riu

Llobregat (Codi ES5110012), que restarà lliure d’edificacions.

Els espais lliures cívics

En el cas de can Bros, amb un patrimoni industrial de gran interès, i amb elements com el canal -que

participa d’aspectes patrimonials, però també lligats al de passeig i estada-, la distinció entre espai

vial i espai lliure -i fins i tot l’espai lliure del sòl destinat a equipaments- es confon voluntàriament en

una xarxa de recorreguts de diferent caràcter, en un intent d’integrar paisatge natural i paisatge

cultural. Serà doncs de gran importància el projecte d’urbanització que desenvolupi els polígons

d’actuació delimitats, en tant que definidor del caràcter de cada un dels espais proposats.

S'intenta recuperar el caràcter de la plaça del Llobregat com a motor de la vida social, amb la creació

d'una peça amb la planta baixa de la parcel.la PA·3-3.5 destinada a terciari que sigui capaç de generar

un flux de moviment intern del barri. L’enderroc de la nau de la parcel.la PA2-2.2 que dóna

actualment a la plaça engrandirà positivament la mida d’aquest espai urbà que es vol el centre de la

vida del barri.


4.5. El model residencial i d’activitats complementàries

El model residencial proposat es basa en la recuperació del patrimoni industrial per a usos residencials,

complementat amb edificacions de nova planta que facin possible i viable la recuperació de la colònia

can Bros. Es manté l’ús industrial en el triangle situat entre la colònia i l’autovia, però limitant els usos

per tal que puguin ser -no sols compatibles amb la residència-, si no font de treball per als propis

habitants de la colònia.

Tant en un cas com en l’altre es proposa la diversitat tipològica, posant l’accent, però, en habitatges

de petita dimensió pensats per a franges extremes de la piràmide d’edats: joves i gent gran, que es

perfilen com els usuaris majoritaris del nucli. Per aquest motiu, es proposen habitatges de mida petita,

amb serveis complementaris a l’habitatge i d’ús de la comunitat (bugaderia, serveis de menjador, sales

de reunions...)

La normativa fixa les condicions d’edificació sobre les naus i construccions existents, per tal de

preservar el seu caràcter, malgrat s’hagin de fer intervencions importants per adequar-les per a usos

residencials que compleixin amb la normativa vigent en matèria d’habitabilitat i confort.

Pel que fa a les noves construccions, es proposen cinc àmbits per ubicar les noves edificacions

residencials que han de completar el teixit de l’actual colònia: un que ocuparia el jardí privat situat

davant la casa Elies, tres més situats entre les edificacions del carrer Elies i el torrent de Can Noguera,

dos situats a llevant i l'altre a ponent de la mateixa casa, i un darrer i més compromès -per la seva

visibilitat- a llevant de la colònia, entre la mateixa i el riu Llobregat.

Es proposa que les noves edificacions siguin compactes per no malbaratar sòl i d’alçada respectuosa

amb les edificacions de l’entorn. Defugen el bloc paral·lelepipèdic tradicional, formant conjunts

residencials que resolen l’aparcament en la planta soterrani. De tots els conjunts el que ha de resultar

més visible des de l’autovia A-2 serà el situat més a llevant de la colònia, i que s’acabarà integrant en

el perfil de la colònia que tants habitants de la regió tenen com a fotografia fixa des de fa molts anys.

El usos i activitats complementàries de la residencia es proposen concentrats al voltant de la plaça del

Llobregat, on es proposa una peça comercial d’una certa entitat en una construcció de nova creació,

que pugui absorbir un supermercat de proximitat a més d’altres complementaris (forn, cafeteria,

perruqueria,...). En els fronts de les antigues cases dels treballadors del carrer Anton Fontdevila Prat

s’admeten activitats comercials que poden anar vinculades a l’habitatge situat al damunt, seguint el

model de taller/habitatge o botiga/habitatge.

En trobar-se inclosa dins la zona de indefensió de 300 m generada pel transport de mercaderies

perilloses per l’autopista A-2, els usos de la colònia es veuran limitats per les restriccions imposades

per la instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció Civil dins les zones identificades com de

risc químic. Així mateix, caldrà tenir en compte que qualsevol mesura correctora destinada a la

reducció de la zona d’indefensió anirà a càrrec del promotor del Pla.

Pel que respecta a la Trama Urbana Consolidada (TUC) de Martorell, el present sector de planejament

s'inclou en un dels àmbits contemplats a l'article 7.1c del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre,

d’ordenació dels equipaments comercials, ja que es tracta d'una àrea residencial plurifamiliar no

contínua als assentaments del nucli central de Martorell, compresa dins del sòl urbà, amb una

ordenació urbanística que es detalla en el present PMU, on d'acord amb el planejament urbanístic, l'ús

residencial és el dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, amb una


densitat bruta de 71,61 hab/Ha, superior als quaranta habitatges per hectàrea fixada per l’article. En

aquest sentit, la modificació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) s'ajustarà al que s'estableix a

l'article 8.3a de l'esmentada legislació sectorial i, a tal efecte, s’incorpora en la documentació gràfica

d'aquest PMU el plànol O07. Delimitació de la trama urbana consolidada.

4.6. L'habitatge protegit

El present PMU realitza una reserva per a habitatges de protecció oficial de règim general del 20% i una

reserva per a habitatges de preu concertat del 10%, respecte del sostre residencial total de nova

creació o rehabilitació, d’acord amb el que estableix la legislació vigent i en coherència amb el Pla

Local de l’Habitatge de Martorell aprovat el 18 d'octubre de 2010.

A aquest efecte, es qualifica una part del sòl residencial amb una clau específica per a la ubicació del

sostre residencial de protecció. En el present PMU es preveu que el polígon 1 no tingui sostre de

protecció ja que es tracta només del reconeixement del sostre d'habitatge existent. En el polígon 2 la

ubicació d’aquest sostre es fa a l’illa 2.1, en el polígon tres a les illes 3.2,3.3 i 3.5, i al polígon 4 es

reserva l'illa 4.1.

El repartiment de les diferents tipologies d’habitatge social, total i per a cadascun dels polígons,

s’estableix de la següent manera:

PA-02

sostre residencial de nova creació naus industrials 8.533 m²

sostre residencial de nova creació cases treballadors 211 m²

Total sostre residencial de nova creació PA-02 8.744 m²

sostre HPO règim general min: 1.749 m² 20,00%

sostre HPO règim concertat min: 874 m² 10,00%

PA-03

Total sostre residencial de nova creació PA-03 21.761 m²

sostre HPO règim general mín: 4.352 m² 20,00%

sostre HPO règim concertat mín: 2.176 m² 10,00%

PA-04

Total sostre residencial de nova creació PA-04 960m²

sostre HPO règim general mín: 192m² 20,00%

sostre HPO règim concertat mín: 96m² 10,00%

Total de sostre residencial de nova creació 31.465 m²

Total sostre HPO règim general mín: 6.293 m² 20,00%

Total sostre HPO règim concertat mín: 3.146 m² 10,00%

En qualsevol dels casos es contempla la possibilitat de transformar el sostre destinat a règim concertat

en règim general, i de regim lliure a qualsevol tipus de règim de protecció.


4.7. Zonificació

Respectant en el possible la nomenclatura emprada pel Pla general d’ordenació urbana de Martorell, es

qualifica el sòl segons la següent nomenclatura:

- Sistema viari clau V

- Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ

- Sistema d’equipaments i dotacions clau E

- Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada clau E (PR)

- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc

- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal.lacions clau STi

- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual clau 22/2a

- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual a Rehabilitar clau 22/2a R

destinat a habitatges de protecció clau 22/2a Rhp

- Zona d’edificació residencial segons volumetria específica clau 22/2b

destinat a habitatges de protecció clau 22/2b hp

- Zona d’edificació industrial segons volumetria específica clau 22/2c

S’utilitza la clau PH per assenyalar les construccions d’interès en sòl urbà subjectes al que determinen

els articles 51 i 53 de les NNUU del PGOU.

Com es pot comprovar, es manté la nomenclatura per als sistemes previstos al pla general, que es

regularan segons l’establert al PGOU per a cada un d’ells, amb determinades concrecions específiques

per al Pla de millora urbana de Can Bros.

Es creu convenient introduir una nova subclau en la zona 22/2a (22/2a R), per distingir aquelles

edificacions existents (antigues naus industrials, cases dels treballadors i molí) incloses en el polígon

PA-2 i per les que aquest PMU en preveu determinacions de naturalesa diferenciada.

A les claus 22/2a R i 22/2b es preveu una subclau hp per identificar els àmbits que acolliran els

habitatges de protecció.

Per a les zones de nova implantació d’edificació sigui residencial o industrial, es proposa la regulació

en base al tipus d’ordenació segons volumetria específica. Aquest tipus d’ordenació permet una certa

llibertat de composició dels volums de cada illa, establint un perímetre i un perfil regulador màxims on

cal situar l’edificabilitat prevista.

Els blocs definits s’organitzen al voltant d’espais lliures de titularitat privada, formant en alguns casos

patis d’illa, d’ús comunitari o privatiu dels habitatges situats a la planta baixa. En determinats casos,

aquest espai lliure al voltant dels quals s’organitzen els blocs el constitueix el sostre de la planta

baixa, que s’ordenarà en funció de cada projecte arquitectònic.


4.8. La regulació de l’edificació

La regulació de l’edificació d’ús residencial es realitza en funció de les característiques de la mateixa,

distingint tres tipus bàsics: edificacions residencials existents (zona 22/2a), edificacions existents per a

les que es preveu una rehabilitació integral (22/2a R), i edificacions de nova planta (22/2b).

Per a les edificacions residencials existents, aquest Pla remet a la norma del Pla General vigent que

regula la Zona d’ordenació antiga i tradicional (clau 1), amb les precisions que s’estableixen a l’art 40

d’aquestes normes i als plànols d’ordenació.

Per a les edificacions existents per a les que es preveu una rehabilitació integral es preveu el

manteniment de la volumetria principal actual –incloent la forma i acabament de les cobertes-.

Per a les noves edificacions –siguin residencials o industrials- es preveu el tipus d’ordenació segons

volumetria específica, amb un model de configuració flexible o variable.

Per tal d’aprofundir en els paràmetres que han de permetre aquesta flexibilitat en l’ordenació de

l’edificació, però fixant aquelles condicions que es consideren imprescindibles per aconseguir la imatge

urbana desitjada, aquest PMU determina la posició de les edificacions definint alguns paràmetres

específics, a més dels contemplats al Pla General d’Ordenació de Martorell, i en concret : Perímetre

regulador de planta, Espai lliure de parcel·la, Nombre màxim de plantes i alçada reguladora màxima

(ARM), Punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima, Cota de la planta baixa, Alçades lliures

mínimes, Cossos i elements sortints, Reculades de l’edificació, Porxades o servituds de pas, i Cobertes

La concreció física d’aquests i dels altres paràmetres es determina, de forma gràfica i precisa per a

cada unitat edificatòria prevista al PMU a la normativa d4 cada zona i al plànol d’ordenació O.3.

Condicions de l’edificació

4.9. Criteris d’urbanització i xarxes de serveis

Aquest document incorpora la informació recollida sobre les xarxes de serveis existents, i la proposta

de les xarxes bàsiques en el plànol O.8. Xarxes de serveis urbans.

Els projectes d’urbanització que es redactin utilitzaran els materials i elements homologats per

l’Ajuntament de Martorell, en especial el sistema de recollida selectiva de residus.

Els projectes d’urbanització que es redactin inclouran tant les obres corresponents a l’àmbit del Sector

com les obres d’urbanització de connexió del sector amb les xarxes existents. A l’efecte d’una major

agilitat en el procés, es podran contemplar aquestes darreres obres en documents separats.

Els Projectes d’urbanització inclouran un estudi específic que posi de manifest els possibles impactes i

mesures correctores sobre l’ecosistema del riu Llobregat, així com un estudi d’alteracions de la

morfologia de les planes d’inundació (dinàmica de sediments i efectes en la mobilitat de la llera) per

efecte del terraplè construït a fi d’assegurar la no inundabilitat de la zona 22 2b i de la part edificable

del sistema d’equipaments previstos entre els canals i la llera del riu. També caldrà avaluar les

possibles afeccions del torrent de Can Noguera.

Així mateix, el Projecte d’Urbanització assegurarà que el mur verd que ha de permetre elevar la cota


actual 2 metres per damunt l’actual tindrà un pendent 1V:2H, serà revegetat amb hidrosembra de

gramínies i herbàcies autòctones, i serà objecte de plantació de tamarius, alocs i vinques, amb freixes i

pollancres al seu peu.

Els Projectes d’urbanització inclouran també, si s’escau- la implementació i quantificació de les

mesures destinades a la possible reducció de la zona d’indefensió resultant de l’aplicació de de la

instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció civil relativa a les condicions mínimes que han

de complir els nus desenvolupaments residencials a ubicar dins les zones identificades com de risc

químic en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril, que aniran a càrrec del

promotor de l’actuació.

A l’art. 16 de les NNUU d’aquest PMU es fixen els requisits mínims que hauran de complir el Projectes

d’urbanització que es redactin en desenvolupament del present pla.

4.10. Justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament sostenible

El desenvolupament urbanístic que es proposa es pot definir com a sostenible atès que determina una

utilització racional del territori i del medi ambient i conjumina les necessitats de creixement urbà amb

la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, històrics i culturals, a fi de garantir la

qualitat de vida de les generacions presents i futures. La utilització racional del territori es basa en el

propi concepte de desenvolupament urbà que es proposa. No es tracta d’un desenvolupament

escampat indiscriminadament en el territori.

Es tracta d’un desenvolupament que:

a. Permet que can Bros torni a ser un nucli urbà viu desprès d’haver-ho deixat de ser pel

cessament de les seves activitats industrials, pel mal estat de les seves edificacions i pel seu

aïllament provocat per la construcció de l’autovia A-2.

b. Fa un ús contingut del territori sense dispersar-se indiscriminadament i seguint les pautes de

concentració urbana que han regit tradicionalment en les poblacions catalanes.

c. És respectuós amb el medi que l’envolta i, en especial amb el riu Llobregat, la ribera del qual

arranjarà adequadament.

d. Respecta totalment l’aprofitament que es fa actualment dels recursos hídrics del riu Llobregat

mitjançant un parell de canals que permeten la producció d’energia elèctrica.

e. Té cura dels valors del paisatge i, en especial, dels que el propi nucli ha creat per haver-se

transformat amb el pas del temps en una referència d’ell.

f. Rehabilita el patrimoni de valor del nucli de can Bros incorporant, a més de les construccions

actualment protegides, els dos canals existents.

g. Es preserva dels riscos d’inundació que poden provocar les crescudes del riu Llobregat.


5. GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT

5.1 Divisió poligonal

La divisió poligonal del present PMU es l’establerta per l’art 136.2 a) b) i c) de la Modificació puntual

del Pla General d’Ordenació Urbana en el nucli de Can Bros, amb els corresponents ajustos per la

millor ordenació i integració del conjunt, conforme a allò previst a l’apartat 11 de l’article 136 de les

Normes Urbanístiques de la Modificació del PGOU en el nucli de Can Bros Martorell.

D’acord amb les determinacions del planejament general els polígon que s’integren en el present PMU

es corresponen amb el següent:

- El primer polígon d’actuació, PA 1, correspon a les finques de propietaris diferents, que formen

un típic teixit urbà de petita població. Inclou edificis senzills però també la magnífica Torre Elies.

En determinar-se que el sostre edificable és el mateix que l’existent i en estar la major part de

l’edificació ocupada i en bon estat de conservació, les actuacions previstes són les de rehabilitació

i/o substitució de les edificacions existents. Les obres d’urbanització a realitzar en aquest polígon

és la renovació de la urbanització i es proposa que vagin a càrrec de la resta de polígons, en

proporció als aprofitaments urbanístics de cadascun d’ells. El seu ús principal és residencial.

- El segon polígon d’actuació, PA 2, correspon a la part del nucli de Can Bros que pròpiament es

pot denominar Colònia de can Bros, de un únic propietari. Inclou naus industrials, els antics

habitatges dels treballadors de la colònia, l’antic molí, els edificis de serveis complementaris i els

canals de captació de les aigües del riu Llobregat. El seu ús principal és residencial.

- El tercer polígon, PA 3, amb dos propietaris majoritaris, el conformen el sòls de nova edificació

situats a llevant i al nord del PMU. El seu ús principal és residencial.

- El quart polígon PA 4, majoritàriament d’un propietari, el conformen el sòls de nova edificació

situats en la part de ponent del PMU. Els usos admesos son els d’oficina, sanitari-assistencial,

educatiu cultural, comercial i industrial de 1a i 2a categoria, admetent-se un 10% del sostre

edificable per a habitatge o ús residencial.

La delimitació dels quatre polígons independents no té per que excloure la potencial execució conjunta

dels mateixos, mantenint en cada cas la independència de gestió de cadascun d’ells i repartint de

forma proporcional les despeses d’urbanització generals que en aquest PMU s’estableixen.

5.2. Justificació de la divisió dels polígons d’actuació urbanística

Tal com ja s’ha esmentat anteriorment, la delimitació dels polígons d’actuació que s’assenyalen en el

present PMU, és una determinació que emana del planejament general, de tal manera que ja va ser

aquest instrument el que va establir de forma individualitzada la definició de cada instrument de

gestió.

Per aquesta raó es considera que no és d’aplicació el que s’estableix a l’article 118 del TRLU i l’article


123 del RLU, respecte l’equilibri entre els diferents polígons dins del mateix PMU.

El document de "Modificació de pla d'ordenació urbana en el nucli de Can Bros" defineix a l'art. 2 de les

Normes Urbanístiques i al plànol P.12 Gestió els límits de cadascun dels polígons delimitats i la

possibilitat de que el Pla de Millora ajusti els seus límits amb un màxim d'un 5% de variació de la

superfície de cada un dels polígons.

Així doncs, el que li correspon a aquest PMU és establir el repartiment proporcional de les despeses

generals que ha d’assumir la totalitat del Sector, les quals s’imputaran a cada polígon, conforme el que

estableix l’article 122 del RLU tal i com es realitza en l’apartat corresponent de l’avaluació econòmica

d’aquest PMU, i es preveu a les Normes Urbanístiques d’aquest PMU.

5.3. Sistema d’actuació, administració actuant i cessió de l’aprofitament urbanístic

El present Pla de Millora urbana proposa executar cadascun dels quatre polígons d’actuació mitjançant

el sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.

De conformitat amb el què disposen els articles 23 i 43 del TRLU i l’article 40.1d) del RLUC,

l’Ajuntament de Martorell, en tant que Administració Actuant en aquest cas, és receptor del 10 % de

l’aprofitament urbanístic dels polígons PA-3 i PA-4, que és on es situa tot el sostre de nova creació. Tal

i com preveu l’article 46 del TRLU, l’Administració Actuant no participarà en les despeses

d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió

de sòl amb aprofitament, els quals s’han de cedir urbanitzats.

El sostre del PA 2 que impliqui transformació d’ús (antigues naus industrials) i el sostre de nova creació

de les cases dels treballadors serà objecte de la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic, però no

així el sostre existent de les cases dels treballadors ni el corresponent al molí, que no seran objecte de

cessió.

Respecte el PA 1, atès que la finalitat del mateix polígon es regular les condicions de l’edificació

existent, es considera que no entren en cap de les finalitat a què fa referència l’article 70.2.a del Text

refós de la Llei d’urbanisme, per la qual cosa no estan subjectes a la cessió d’aprofitament.

Els deures del propietaris dels terrenys inclosos en els polígons d’actuació delimitats, en tant que

classificats com a sòl urbà no consolidat, venen regulats en els articles 44 del TRLU i en els articles 39 i

40 RLU.

5.4. Pautes procedimentals

L’Ajuntament de Martorell és competent per a l’aprovació inicial i provisional dels instruments de

planejament derivat. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona és l’òrgan competent per a

l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana.

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 39

III. QUADRES DE DADES


Q1. Quadre de superfícies comparatiu entre el planejament vigent i el PMU

DADES SECTOR

Superfície sector 67.111 m²

DADES QUALIFICACIÓ DEL SÒL

CESSIONS MÍNIMES 18.210 m² 27,13%

Sistema viari clau VSistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJSistema d'equipaments i dotacions clau E

* 35% de la superfície conjunta de les zones 22/2b i 22/2c.

La cessió mín. pel sist. de parcs i jardins i espais lliures públics serà el corresponent a 20m2/100m2st

La cessió mín. pel sist. d'equipaments i dotacions serà el corresponent a 20m2/100m2st

ZONES DEFINIDES 67.111 m² 100,00%

Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actua 22/2a 15.083 m² 22,47%

Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b 37.263 m² 55,52%

Zona d'edificació industrial segons volumetria específica 22/2c 14.765 m² 22,00%

DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES

Edificabilitat

Edificabilitat zona 22/2a existentEdificabilitat zona 22/2aR

ús actual habitatge existentús actual industrial existent

Edificabilitat zona 22/2b (residencial) 0,60 m²st/m²sl 22.721 m²st (*)(*) 24.221 m2st - 1.500 m2st segons acord aprovació definitiva CTUB

Edificabilitat zona 22/2c (residencial) 0,065 m²st/m²sl 960 m²stEdificabilitat zona 22/2c (industrial) 0,585 m²st/m²sl 8.637 m²st

Reserva mínima de sostre per habitatge de protecció (20%+10%)22/2aR 30% del sostre de les antigues naus industrials que canviïn a ús residencial22/2b 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació22/2c 30% del sostre d'ús residencial de nova implantació

Nombre habitatges 480 ut

Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actualactual 22/2a existent 22 uta rehabilitar 22/2aR 157 ut

Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b 289 utZona d'edificació industrial segons volumetria específica 22/2c (resid) 12 ut

Densitat bruta 71,52 hab/ha

DIVISIÓ POLIGONAL

Polígon P.A.1Polígon P.A.2Polígon P.A.3 37.263 m²Polígon P.A.4 14.765 m²

*

MODIFICACIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ URBANA EN EL NUCLI DE CAN BROS

* 18.210 m² 27,13%

Els ajustos de superfície dels diferents polígons introduïts al Pla de Millora, seran com a màxim del 5% de la seva superfície i en cap cas comportarà un augment de les edificabilitats previstes per cada un d'ells

15.083 m²


DADES SECTOR

Superfície sector 67.027 m² -0,13%


SÒL PÚBLIC 39.505 m² 58,94%

Sistema viari clau V 18.807 m² 28,06%Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m² 25,30%Sistema d'equipaments i dotacions clau E 3.743 m² 5,58%

SÒL PRIVAT 27.522 m² 41,06%

Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actualactual 22/2a 4.191 m² 6,25%a rehabilitar 22/2a R 3.084 m² 4,60%a rehabilitar per habitatges de protecció 22/2a Rhp 1.757 m² 2,62%

Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b (PA3) 7.191 m² 10,73%Zona d'edificació residencial segons volumetria específica

per habitatges de protecció 22/2b hp (PA3) 2.998 m² 4,47%Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b (PA4) 582 m² 0,87%Zona d'edificació industrial segons volumetria específica 22/2c 5.028 m² 7,50%

Sistema d'equipaments i dotacions (titularitat privada) clau E(pr) 570 m² 0,85%Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc 1.939 m² 2,89%Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi 182 m² 0,27%


Edificabilitat 49.052 m²st

Edificabilitat zona 22/2a existent 3.608 m²stEdificabilitat zona 22/2aR

ús actual habitatge 4.382 m²stús habitatge nova creació 8.744 m²st

Edificabilitat zona 22/2b (residencial) PA.3 21.761 m²stEdificabilitat zona 22/2b (complementària) PA.3 960 m²st

22.721 m²st

Edificabilitat zona 22/2b (residencial) PA.4 960 m²stEdificabilitat zona 22/2c (industrial) PA.4 8.637 m²st

Reserva mínima de sostre per habitatge de protecció (20%+10%) del residencial22/2aR HP PA.2 2.631 m²st 30,09%22/2b HP PA.3 6.535 m²st 30,03%22/2b HP PA.4 340 m²st 35,42%

Nombre habitatges 480 ut

Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actualactual 22/2a PA.1 existent 22 uta rehabilitar 22/2aR PA.2 165 ut

Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b-PA.3 280 utZona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b-PA.4 13 ut

Densitat bruta 71,61 hab/ha

DIVISIÓ POLIGONAL

Polígon P.A.1 6.051 m²Polígon P.A.2 8.671 m²Polígon P.A.3 37.534 m² 0,73%Polígon P.A.4 14.771 m² 0,04%

PLA DE MILLORA URBANA EN EL NUCLI DE CAN BROS

14.722 m² -2,39%


Q2. Quadre de superfícies detallat per polígons

P.A.1

Total superfície polígon 6.051 m²


SÒL PÚBLIC 1.860 m² 30,74%

Sistema viari clau V 1.860 m² 30,74%

SÒL PRIVAT 4.191 m² 69,26%

Zona de conservació de l'estructura urbana i clau 22/2a 4.191 m² 69,26%edificatòria actual 1.1 737 m² 12,18%

1.2 434 m² 7,17%1.3 1.879 m² 31,05%1.4 1.141 m² 18,86%


Edificabilitat residencial existent 3.608 m²1.1 877,00 m²

1.2 618,00 m²

1.3 867,00 m²

1.4 1.246,00 m²

Habitatges existents 22 ut


P.A.2



SÒL PÚBLIC 3.260 m² 37,60%


Sistema d'equipaments i dotacions clau E 591 m² 6,82%2.1 591 m²

SÒL PRIVAT 5.411 m² 62,40%

- Zona de conservació de l'estructura urbana i clau 22/2a R 3.084 m² 35,57%edificatòria actual a rehabilitar 2.2 1.174 m²

2.3 1.653 m²

2.4 257 m²

- Zona de conservació de l'estructura urbana i clau 22/2a Rhp 1.757 m² 20,26%edificatòria actual a rehabilitar per habitatges de protecció 2.1 1.757 m²

- Sistema d'equipaments i dotacions (titularitat privada) clau E(pr) 570 m² 6,57%2.1 570 m²


Edificabilitat existent 13.126 m² 100,00%residencial existent rehabilitat 4.382 m²st 33,38%

residencial de nova creació 8.744 m²st 66,62%

lliure 10.495 m²st

HPO general (percentatge sobre sostre nova creació) 1.754 m²st 20,06%

HPO concertat (percentatge sobre sostre nova creació) 877 m²st 10,03%

Habitatges 165 ut


P.A.3



SÒL PÚBLIC 25.224 m² 67,20%

Sistema viari clau V 5.946 m² 15,84%Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m² 45,17%

pj 3.1 5.779 m²

pj 3.2 11.176 m²

Sistema d'equipaments i dotacions clau E 2.323 m² 6,19%e 3.1 1.639 m²

e 3.2 684 m²

SÒL PRIVAT 12.310 m² 32,80%

Zona d'edificació residencial segons volumetria clau 22/2b 7.191 m² 19,16% específica 3.1 2.674 m²

3.4 4.517 m²

Zona d'edificació residencial segons volumetria clau 22/2b hp 2.998 m²específica per habitatges de protecció 3.2 945 m²

3.3 519 m²

3.5 1.534 m²

Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc 1.939 m² 5,17%stc 3.1 163 m²

stc 3.2 277 m²

stc 3.3 1.499 m²

Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Inst clau Sti 182 m² 0,48%al·lacions sti 3.1 24 m²

sti 3.2 36 m²

sti 3.3 122 m²


Edificabilitat residencial 21.761 m²st 95,77%lliure 15.226 m²st 69,97%

HPO general 4.355 m²st 20,01%

HPO concertat 2.180 m²st 10,02%

Edificabilitat complementària 960 m²st 4,23%

Edificabilitat total 22.721 m²st 100,00%

Habitatges 280 utlliure 187 ut

HPO general 64 ut

HPO concertat 29 ut


P.A.4



SÒL PÚBLIC 9.161 m² 62,02%


Sistema d'equipaments i dotacions clau E 829 5,61%e 4.1 829 m²

SÒL PRIVAT 5.610 m² 37,98%

- Zona d'edificació residencial segons volumetria clau 22/2b hp 582 m² 3,94%específica per habitatges de protecció

- Zona d'edificació industrial segons volumetria clau 22/2c 5.028 m² 34,04% específica


Edificabilitat residencial 960 m²st 10,00%lliure 620 m²st 64,58%

HPO general 204 m²st 21,25%

HPO concertat 136 m²st 14,17%

Edificabilitat industrial 8.637 m²st 90,00%

Edificabilitat total 9.597 m²st 100,00%

Habitatges 13 utlliure 8 ut

HPO general 3 ut

HPO concertat 2 ut


Q3. Quadre de propietats. General del PMU i detallat per polígons

PLA DE MILLORA URBANA 67.027 m² 100,00%

Can Bros Habitatge Jove, S.A. 32.534 m² 48,54% indeterminada m²

Ajuntament de Martorell 13.195 m² 19,69% 13.582,53 m²

José Valls Elies i Artur Valls Elies 10.383 m² 15,49% 150,00 m²

Artur Valls Elies 3.069 m² 4,58% 895,00 m²

José Valls Elies 2.491 m² 3,72% 2.014,90 m²

Ministeri de foment 1.784 m² 2,66% indeterminada m²

Vials 1.434 m² 2,14% --

Montserrat Elies Bargallo 821 m² 1,22% 981,90 m²

Hidroelèctrica del Cadí 579 m² 0,86% indeterminada m²

Lluís Benito Parra Solis / MºJ Sánchez Martin 173 m² 0,26% 170,63 m²

Carmen / Carlos / Jaime Vila Martínez 291 m² 0,43% 263,00 m²

Magdalena Raventós 137 m² 0,20% 141,00 m²

MºDolores Farré Vicario / Jordi Fusalba Blanch 136 m² 0,20% 150,00 m²

POLÍGON 1 6.051 m² 100,00%

Lluís Benito Parra Solis / MºJ Sánchez Martin 173 m² 2,86%Magdalena Raventós 137 m² 2,26%MºDolores Farré Vicario / Jordi Fusalba Blanch 136 m² 2,25%Carmen / Carlos / Jaime Vila Martínez 291 m² 4,81%José Valls Elies i Artur Valls Elies 2.394 m² 39,56%Artur Valls Elies 434 m² 7,17%José Valls Elies 346 m² 5,72%Montserrat Elies Bargallo 706 m² 11,67%Vials 1.434 m² 23,70%

POLÍGON 2 8.671 m² 100,00%

Can Bros Habitatge Jove, S.A. 8.671 m² 100,00%

POLÍGON 3 37.534 m² 100,00%

Can Bros Habitatge Jove, S.A. 23.863 m² 63,58%

José i Artur Valls Elies 7.989 m² 21,28%

Artur Valls Elies 2.635 m² 7,02%

José Valls Elies 2.145 m² 5,71%Hidroelèctrica del Cadí 579 m² 1,54%Ministeri de foment 208 m² 0,55%Montserrat Elies Bargallo 115 m² 0,31%

POLÍGON 4 14.771 m² 100,00%

Ajuntament de Martorell 13.195 m² 89,33%Ministeri de foment 1.576 m² 10,67%

Superfícies segons base cartogràfica

Superfícies segons registre


Q.4 Quadre general de sostre i habitatges per illes i polígons

ILLA Qualificació

superfície parcel·la

sostre comercial o

industrialsostre

residencial SOSTRE TOTAL habitatges

sostre residencial

lliurenº hab lliures

sostre residencial HPO règim concertat

nº hab con.

sostre residencial HPO

règim generalnº hab

gen.

m² m² m² m² ut m² ut m² ut m² ut

PA 01 4.191 0 3.608 3.608 22

1.1 22/22a 737 0 877 877 5

1.2 22/22a 434 0 618 618 7

1.3 22/22a 1.879 0 867 867 1

1.4 22/22a 1.141 0 1.246 1.246 9

PA 02 4.584 0 13.126 13.126 165 10.495 127 877 12 1.754 26

2.1 22/22a Rhp 1.757 0 1.485 1.485 21 342 4 1.143 17

0 1.488 1.488 21 877 12 611 9

0 1.060 1.060 13 1.060 13

2.2 22/22a R 1.174 0 4.220 4.220 51 4.220 51

2.3 22/22a R 1.653 0 4.313 4.313 52 4.313 52

2.4 22/22a R 257 0 560 560 7 560 7

PA 03 10.189 960 21.761 22.721 280 15.226 187 2.180 29 4.355 64

3.1 22/22b 2.674 0 4.740 4.740 58 4.740 58

3.2 22/22b hp 945 0 3.445 3.445 46 1.005 12 1.500 20 940 14

3.3 22/22b hp 519 0 1.080 1.080 15 680 9 400 6

3.4 22/22b 4.517 0 9.481 9.481 117 9.481 117

3.5 22/22b hp 1.534 960 3.015 3.975 44 3.015 44

PA 04 5.610 8.637 960 9.597 13 620 8 136 2 204 3

4.1 22/22b hp 582 0 960 960 13 620 8 136 2 204 3

4.2 22/22c 5.028 8.637 0 8.637 0

TOTALS 24.574 9.597 39.455 49.052 480 26.341 322 3.193 43 6.313 93

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 48


IV. NORMES URBANÍSTIQUES


CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

article 1. Marc legal i objecte del Pla de Millora Urbana

1. El "Pla de Millora Urbana en el nucli de Can Bros" es formula en desenvolupament del text Refós de

la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros", i es fonamenta en el seu article 2

de modificació de l'article 136è del Pla General de Martorell, sobre el desenvolupament del Pla

Especial de Reforma interior del nucli de Can Bros, tot ajustant-se als paràmetres establerts per la

Modificació.

2. Així mateix, aquest Pla de Millora Urbana s’ha redactat a l’empara del Decret Legislatiu 1/2010, de

3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) i les seves modificacions

posteriors, del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’Urbanisme, i altres preceptes concordants, així com de conformitat amb el Real Decreto 2/2008, de

20 de juny, pel qual s’aprova el “Texto Refundido de la Ley de Suelo” i les seves modificacions

posteriors.

3. En tot allò no previst en aquest Pla de Millora Urbana seran d’aplicació supletòria les determinacions

del PGO de Martorell vigent, així com la legislació sectorial vigent aplicable en cada cas.

4. L’objecte del present Pla és establir i concretar les condicions de l’ordenació del sòl i de

l’edificació, així com definir els mecanismes de gestió necessaris per al desenvolupament d’aquest

àmbit, d’acord amb l'establert per la Modificació de Pla d’Ordenació Urbana en el nucli de Can Bros a

Martorell, i demés preceptes que li són d’aplicació.

5. Aquest Pla de millora urbana també proposa la nova delimitació de la trama urbana consolidada de

Martorell, tot incorporant l’àmbit del Pla (que constitueix una àrea residencial plurifamiliar no

contínua al nucli històric i els eixamples del municipi amb una densitat bruta superior als 40habitatges

per hectàrea) a la referida trama urbana consolidada, de conformitat amb el què preveuen els articles

7.1.c) i 8.3.a) del Decret llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials.

article 2. Àmbit territorial

El Pla de millora urbana del nucli de Can Bros comprèn l’àrea delimitada pel traçat de l’autovia A-2 a

sud i oest , pel torrent de Can Noguera a nord i oest i la llera del riu Llobregat a est.

La superfície total inclosa dins l’àmbit de planejament és de 67.027m² i ve definit gràficament en els

plànols d’informació i d’ordenació d’aquest Pla.

article 3. Contingut del Pla

El contingut d'aquest PLA DE MILLORA URBANA EN EL NUCLI DE CAN BROS està integrat pels documents

següents:

Documents escrits:

I. Memòria de la informació

II. Memòria de l’ordenació

III. Quadres de dades


IV. Normes urbanístiques

V. Avaluació econòmica i financera

VI. Pla d’etapes

VII. Informe Ambiental

VIII. Memòria Social

IX. Documentació específica requerida per l’art 102.1 TRLU

Annexes

I. Estudi de mobilitat generada (en document apart)

II. Informe previ de l’estructura del conjunt d’edificis de la colònia can Bros, a Martorell (en

document apart)

III. Avantprojecte del nou accés al nucli de can Bros sota el pont del riu Llobregat (en document

apart)

Documents gràfics:

Plànols d’informació I 01 Encaix territorial del sector E:1/20.000 I 02 Emplaçament i àmbit E: 1/5.000 I 03 Estructura de la propietat E: 1/1.250 I 04 Topografia, edificacions i vegetació d'interès existents E: 1/1.250 I 05 Usos i activitats en el sector E: 1/1.250 I 06 Planejament vigent E: 1/1.250 I 07 Planejament vigent. Divisió poligonal E: 1/1.250 I 08 Planejament vigent. Servituds urbanístiques E: 1/1.250 I 09 Àrees de riscos geològics i naturals. Àrees de riscos químics E: 1/2.000 Plànols d’ordenació O 01 Delimitació de l’àmbit. Qualificació del sòl E: 1/1.000 O 02 Divisió poligonal. Àmbit d’Actuació per a l’execució d’Infraestructures urbanístiques comunes E: 1/1.000 O 03 Condicions de l'edificació E: 1/750 O 04 Ordenació indicativa. Planta E: 1/1.000 O 05 Ordenació indicativa. Seccions E: 1/1.000 O 06 Xarxa viària. Alineacions i rasants E: 1/1.000 O 07 Xarxa viària. Circulació i aparcament E: 1/1.000 O 08.1 Xarxes de serveis urbans. Xarxa d’aigua potable E: 1/1.000 O 08.2 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de sanejament E: 1/1.000 O 08.3 Xarxes de serveis urbans. Xarxa elèctrica de mitja tensió E: 1/1.000 O 08.4 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de subministrament de gas E: 1/1.000 O 08.5 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de telecomunicacions E: 1/1.000 O 09 Delimitació de la trama urbana consolidada E: 1/15.000 O 10 Pla d’Etapes E: 1/1.000 0 11. Assignació despeses d’urbanització per a l’execució E: 1/1.000 d’Infraestructures urbanístiques comunes.

article 4. Vigència

La vigència d'aquest Pla de Millora Urbana s'inicia el mateix dia de la publicació de l'acord de la seva

aprovació definitiva i de les seves normes urbanístiques al diari oficial corresponent i mantindrà la seva

vigència mentre no es produeixi la seva modificació o derogació.


article 5. Obligatorietat i interpretació de les determinacions del Pla

1. Les determinacions i disposicions d'aquestes Normes són vinculants a tots els efectes tant pels

particulars com per l’Administració. Conseqüentment, qualsevol actuació en el sector de planejament,

tant si és pública o privada, com si és provisional o definitiva, haurà d’ajustar-se a les esmentades

disposicions.

2. Les presents Normes, juntament amb els plànols d'ordenació, constitueixen el cos normatiu específic

del Pla de Millora Urbana i prevalen sobre els restants documents del Pla. En el no previst per aquestes

Normes, s'estarà al que disposa el PGO de Martorell i la legislació urbanística i d'ordenació del territori

aplicable en cada cas.

3. Els documents d'aquest Pla de Millora Urbana s’interpretaran sempre atenent al seu contingut, i

d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la Memòria de l'ordenació urbanística d’aquest Pla.

4. Les indicacions del Pla que puguin referir-se a espais situats fora del seu àmbit s'hauran d'entendre

solament com a indicatives i no tenen valor normatiu.

5. La Memòria de la informació urbanística i els plànols d'informació urbanística tenen caràcter

informatiu, explicatiu i justificatiu.

6. En el cas d'imprecisió o contradicció en les determinacions dels documents vinculants d'aquest Pla,

prevaldran aquelles que s’ajustin a algun dels criteris següents:

- Les que resultin més favorables a la menor edificabilitat i a la major dotació d'espais públics i

equipaments comunitaris i a la major protecció ambiental.

- Si la contradicció rau en els documents gràfics, prevaldrà la grafia que es concreti en els plànols a

escala més detallada.

article 6. Modificacions del Pla

1. La modificació de qualsevol dels elements d’aquest Pla de Millora Urbana es podrà dur a terme

sempre que es justifiqui expressament la seva necessitat, no contradigui els seus objectius i finalitats

principals, i respecti les determinacions fonamentals del PGO de Martorell.

2. Qualsevol modificació del present Pla de Millora Urbana contindrà les determinacions, la

documentació i el grau de precisió adequats als objectius pretesos, i se sotmetrà a la mateixa

tramitació que per l’aprovació d’aquest planejament subjectant-se, en el seu cas, al que estableixen

els articles 96 i següents del TRLU.

3. Les determinacions físiques contingudes al present PMU que fan referència a l’ordenació de

l’edificació podran ser modificades mitjançant la tramitació de Plans de Millora Urbana d’ordenació

volumètrica. En cas que es formuli amb posterioritat a l’aprovació del Projecte de reparcel·lació, si el

PMU d’ordenació volumètrica altera la distribució d’aprofitaments entre els propietaris afectats, la

seva aprovació requerirà l’aprovació simultània, pel procediment de reparcel·lació voluntària, de la

corresponent modificació del Projecte de reparcel·lació.


CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA

article 7. Règim general

1. El Pla de Millora Urbana preveu la seva gestió mitjançant la delimitació de quatre polígons

d’actuació urbanística d’acord amb les determinacions de la Modificació puntual del PGO de Martorell

en el nucli de Can Bros aprovada definitivament el 7 d’abril de 2011. Cada un dels Polígons d’Actuació

haurà de dur a terme l’equidistribució de beneficis urbanístics derivats de l’ordenació de cadascun

d'ells per separat, amb la única excepció del PA-01, conforme al que estableix aquest PMU i sens

perjudici del que es determina a l’apartat 3 d’aquest article.

2. Aquest Pla concreta, dins de l’àmbit de cadascun dels polígons d’actuació delimitats, els sòls amb

destí a sistemes de cessió obligatòria i gratuïta, que hauran de formalitzar-se en el seu procés

d’execució. Malgrat això, podrà anticipar-se la cessió d’aquests terrenys, així com procedir a la seva

ocupació directa, a fi i efecte de possibilitar la realització anticipada de les obres d’urbanització i

d'edificació pertinents, d’acord amb el que preveu l’article 156 del TRLU i els articles 215 a 219 del

RLU, cas que això fos necessari.

3. Així mateix, aquest Pla defineix un àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures

urbanístiques comunes –superior a l’àmbit estricte del PMU-, d’acord amb el que estableix l’article 122

del RLU, amb la finalitat de garantir la seva execució repartint-ne el seu cost equitativament i

proporcionalment entre els Polígons d’Actuació definits per aquest Pla de Millora, i d’acord al que

determinen aquestes Normes.

article 8. Polígons d’Actuació Urbanística

1. Per a l'execució del present pla de Millora Urbana es delimiten quatre Polígons d'Actuació

Urbanística conforme a les determinacions de la Modificació puntual del PGO de Martorell citada

anteriorment, i d'acord amb els requisits establerts en la legislació vigent.

2. Aquests polígons d’actuació urbanística són els que es relacionen a continuació:

- Polígon d'Actuació PA 01




La delimitació de l’àmbit de cadascun d’aquests Polígons d’Actuació ve grafiada en el Plànol

d’Ordenació O.02.

3. Cadascun dels polígons d’actuació vénen regulats en els articles corresponents d’aquest pla, on es

defineixen per a cadascun, les següents característiques:

a. Àmbit: es descriu la superfície i els límits que abasta el polígon d’actuació.

b. Objectius: s’estableix la finalitat que es pretén en cada actuació.

c. Condicions d’ordenació i distribució de l'aprofitament: s’estableix i es determinen les reserves de sòl

públic així com el seu destí, i es defineix la zonificació del sòl d’aprofitament privat, l’edificabilitat


màxima de cada polígon d’actuació i els usos compatibles. Els percentatges de sòls públics que es

detallen a les fitxes normatives corresponen a la transcripció del dibuix que apareix en els plànols

d’ordenació, i inclouen tant els sòls ja públics actualment com els sòls de titularitat privada que han

de passar a ser de titularitat pública mitjançant la corresponent cessió.

Altrament s’estableixen les determinacions respecte l’aprofitament amb indicació de l’edificabilitat

màxima, l’edificabilitat residencial, la reserva de sostre destinada a habitatge protegit en les diferents

modalitats i l’edificabilitat màxima destinada a habitatge lliure. També s’estableixen el nombre total

d’habitatges, així com el repartiment en les diferents modalitats d’habitatge previstes en el present

planejament: habitatge lliure, habitatge protegit en règim concertat i habitatge protegit en règim

general.

d. Sistema d’actuació i gestió. S’estableix en cada cas el sistema d’actuació i modalitat previstos.

e. Pla d’etapes i terminis. En el pla d’etapes i terminis es fixa el termini temporal previst per

l’execució i la construcció dels habitatges protegits inclosos en el polígon d’actuació delimitat

article 9. Àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques comunes.

1. Per a l’execució de diverses infraestructures necessàries per al desenvolupament d’aquest PMU,

aquest Pla delimita un àmbit d’actuació per a l’execució de les infraestructures urbanístiques

comunes conforme el que estableix l’article 122 del RLU, superior al del propi PMU.

2. Aquestes actuacions són les que es relaciones a continuació:

SERVEIS URBANS GENERALS

- Estació de bombament i impulsió a clavegueram de Solvay

- Cànon de connexió a la xarxa de clavegueram i pagament a companyies elèctriques

- Trasllat instal·lacions Hidroelèctrica del Cadí

ALTRES DESPESES GENERALS

- Millora de l’accés actual al nucli de Can Bros

- Execució d’un nou accés d’entrada sota l’ull del pont del riu Llobregat

- Millora del camí Vell de Can Bros.

- Mesures correctores de l’impacte visual i sonor de l’autovia A2

- Despeses derivades de la mobilitat generada

- Serveis afectats, partides alçades, gestió de residus, seguretat i salut ia altres partides

vinculades a les actuacions anteriors

ALTRES DESPESES D’URBANITZACIÓ

- Obra d’urbanització global del Polígon 1

- Despeses de gestió del Polígon 1

3. Àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques comunes

a) Àmbit: L’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques comunes

inclou la totalitat de l’àmbit del PMU i els sòls exteriors al mateix necessaris per a

l’execució de les infraestructures urbanístiques comunes.

La seva superfície és de 71.827 m2 i ve grafiada al plànol d’ordenació O-02

b) Objectius: Els objectius de l’execució de les infraestructures urbanístiques comunes


definides són:

- Les connexions a les xarxes urbanes necessàries per al bon funcionament del

sector (execució de l’estació de bombament i connexió a la xarxa de

clavegueram, connexió a les xarxes de serveis, pagament de cànons...) i el

trasllat de xarxes i instal·lacions de serveis tècnics incompatibles amb

l’ordenació proposada

- Millora de l’accés actual al nucli de Can Bros i execució d’un nou accés d’entrada

sota l’ull del pont del riu Llobregat

- Implementació de mesures correctores de l’impacte visual i sonor de l’autovia A2

- Sufragar la despesa generada per la nova mobilitat

- Urbanització dels sòls públics –actuals i futurs- del Polígon 1

c) El Projecte –o Projectes- d’Urbanització que es redactin per a l’execució de les esmentades

infraestructures urbanístiques comunes serà d’iniciativa pública i haurà d’executar-se

d’acord amb les condicions que s’estableixen en quest Pla.

d) Determinacions de gestió i execució

- Les característiques específiques de les obres d’urbanització per a la execució

d’aquesta Infraestructura es definirà mitjançant la formulació de un o diversos

Projectes d’Urbanització de iniciativa publica.

- Tot i que la valoració dels costos d’urbanització d’aquesta infraestructura,

l’haurà de determinar el Projecte d’Urbanització regulat en aquest article,

s’estima el cost de la seva execució en 2.401.249,12 €, d’acord amb el previst a

l’avaluació econòmica d’aquest Pla.

- Als efectes de garantir l’execució d’aquestes obres, es delimita d’acord amb el

que preveu l’article 122 del Decret 305/2006, un Àmbit d’Actuació per a

l’Execució d’Infraestructures Urbanístiques Comunes que inclou l’àmbit definits

per aquest Pla de Millora en el plànol O.02.

Les infraestructures comunes definides seran executades per l’Administració

actuant mitjançant reparcel·lació econòmica en la modalitat de cooperació, que

serà l’instrument que establirà la participació econòmica dels Polígons

d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04 en els costos d’urbanització de la Infraestructura

definida en aquest article.

El repartiment del costos derivats de l’obra d’urbanització es realitzarà de forma

ponderada, d’acord amb els criteris establerts a l’Agenda d’avaluació econòmica

i financera del PMU, entre els Polígons d’Actuació abans relacionats.

Els Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04 han de preveure, tal i com es

determina als articles corresponents d’aquestes Normes, en els respectius

projectes de reparcel·lació, la càrrega econòmica corresponent a la seva

participació en l’execució de la infraestructura, d’acord amb el que determinin

el projecte d’urbanització i el projecte de reparcel·lació econòmica. Les


quanties que prevegin aquests projectes s’hauran d’actualitzar, des de la data de

llur aprovació definitiva, fins a la data d’aprovació inicial del projecte de

reparcel·lació del l’àmbit que es tracti d’acord amb l’índex de preus al consum,

sens perjudici d’aplicar també, si procedeix, l’actualització que regula l’article

131.1 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Els Polígons d’Actuació Urbanística hauran de fer efectiva a l’Ajuntament

l’aportació econòmica que els correspon, per la seva participació en l’execució

de la infraestructura comuna, mitjançant la primera liquidació de quotes

urbanístiques que s’efectuï.

Pel cas que algun dels Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i/o PA-04 s’executi amb

anterioritat a l’aprovació del Projecte d’urbanització de la infraestructura

urbanística comuna o del Projecte de reparcel·lació econòmica, haurà de

garantir davant l’Ajuntament la seva participació en l’execució d’aquesta

infraestructura, en la quantia estimada en aquest PMU i sens perjudici de la

determinació definitiva de la càrrega econòmica que li correspon.

En qualsevol cas, aquest PMU preveu la possibilitat d’aplicar l’alternativa

prevista a l’article 122, apartat 2 del Decret 305/2006, per a garantir i fer

efectius els costos de l’execució de les infraestructures, previstes en aquest

article.

article 10. Polígon d’Actuació PA 01

1. Àmbit:

Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions i patis annexes de la casa Elies i les fileres de cases

del carrer Elies i plaça del Llobregat.

El polígon d’actuació PA 01 es delimita en els plànols de qualificació i gestió del sòl d'aquest PMU i té

una superfície de 6.051m².

2. Objectius:

- Consolidar les edificacions existents i admetre la possibilitat de substitució i/o rehabilitació

d'edificis en desús sempre que es respectin les determinacions específiques sobre protecció de béns

culturals i construccions d'interès de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can

Bros" i normes concordants del PGO de Martorell.

- Determinar les obres de completament i millora de la urbanització de la vialitat als efectes

d’establir-ne el seu cost, el qual serà assumit pels Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04

proporcionalment als seus aprofitaments.

3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:

L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora Urbana:

es mantindrà la edificabilitat existent i en cas de substitució, les noves edificacions s’executaran dins


dels gàlibs màxims que estableixen les normes urbanístiques d’aquest PMU i d’acord amb la regulació

per a la zona 22/2a ̶ (Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual) ̶ establerta a

l’article 41 d’aquestes Normes

QUALIFICACIÓ DEL SÒL DEL SÒL

Sistema viari clau V 1.860m2

Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual clau 22/2a 4.191m2


EDIFICABILITAT MÀXIMA existent 3.608m2st

Edificabilitat residencial habitatge lliure 3.608m2st

NOMBRE HABITATGES TOTAL existents 22ut

Nombre habitatges lliures 22ut

4. Sistema d’actuació i gestió:

La delimitació poligonal en aquest cas ho és als efectes del que estableix l’article 122 de la RLU, per

tal de determinar les obres de completat i millora de la vialitat de l’àmbit, el cost de l’execució de les

quals, serà repercutit entre els altres Polígons d’Actuació del PMU proporcionalment als seus

aprofitaments d’acord amb el que determina l’article 122 de la RLU per el tractament

d’infraestructures viàries, la millora de les quals és necessària per al desenvolupament de tot el

Sector, atès que el PAU-01 és una realitat ja consolidada que el planejament reconeix però que no li

atorga cap increment d’aprofitament.

5. Pla d'etapes i terminis:

El termini previst per l’execució d’aquest polígon d’actuació serà el comprès en el primer sexenni des

de l’aprovació definitiva d’aquest PMU.


1. Àmbit:

Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions i la vialitat annexa a les edificacions industrials, les

cases dels treballadors, l'església, l'economat i l'antic molí.


una superfície de 8.671m²

2. Objectius:

- Urbanitzar la vialitat de l’àmbit del Polígon.


- Cedir gratuïtament a l’Administració actuant els terrenys qualificats de Sistema viari i Sistema

d’Equipaments i dotacions públiques.

- Consolidar les edificacions existents i admetre la possibilitat de substitució i/o rehabilitació

d'edificis en desús sempre que es respectin les determinacions específiques sobre protecció de béns

culturals i construccions d'interès de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can

Bros" i normes concordants del PGO de Martorell.

- Garantir l’execució total de l’ordenació prevista en el PMU i la urbanització tant de l’àmbit del PA-

02, com de l’àmbit de les infraestructures urbanístiques comunes d’acord amb les determinacions

de l’apartat 4 d’aquest article i de l’article 9 d’aquestes Normes.


L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora Urbana:

es mantindrà la edificabilitat existent i en cas de substitució, les noves edificacions s’executaran dins

dels gàlibs màxims que estableixen les normes urbanístiques d’aquest PMU i d’acord amb la regulació

per a les zones de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual, clau 22/2a R, i de

conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual per a habitatges de protecció, clau 22/2a Rhp,

establerta als articles 42 i 43 respectivament d’aquestes Normes

QUALIFICACIÓ DEL SÒL

Sistema viari clau V 2.669 m2

Sistema d'equipaments i dotacions públiques clau E 591 m2

Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada Clau E(PR) 570 m2

Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual a rehabilitar clau 22/2a R 3.084 m2

Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual a rehabilitar

per a habitatges de protecció

clau 22/2a Rhp 1.757 m2

EDIFICABILITAT MÀXIMA 13.126 m2st

Edificabilitat residencial existent (cases dels treballadors de la colònia) 3.822 m2st

Edificabilitat residencial nova creació (cases dels treballadors de la colònia) 211 m2st

Edificabilitat residencial existent (antic molí) 560 m2st

Edificabilitat residencial provinent de canvi d'ús (naus ind. de la colònia) 8.533 m2st

Edificabilitat residencial total 13.126 m2st

Dels quals : Edificabilitat HP en règim general 1.754 m2st (20,06% s/8.744m2)

Edificabilitat HP en règim concertat 877 m2st (10,03% s/8.744m2)

Edificabilitat habitatge lliure 10.495 m2st

Edificabilitat comercial i/o complementària 0 m2st


NOMBRE HABITATGES TOTAL 165 ut

Nombre habitatges HP règim general 26 ut

Nombre habitatges HP règim concertat 12 ut

Nombre habitatges lliures 127 ut


El Polígon d'Actuació Urbanística s’executarà pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de

compensació bàsica.

Els propietaris inclosos dins de l’àmbit del polígon d’actuació es faran càrrec de les càrregues

d’urbanització internes del polígon. Així mateix participaran en el finançament de l’execució de les

infraestructures urbanístiques comunes delimitades en l’àmbit establert a l’article 9 d’aquestes

normes, a l’empara de l’article 122 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament

de la Llei d’Urbanisme, amb una quota de participació corresponent al 24,15%. L’article 9 d’aquestes

Normes en el que es regula l’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques

comunes, així com els articles 12 i 13 d’aquestes Normes que regulen els Polígons d’Actuació PA-03 i

PA-04 expliciten els percentatges de participació corresponents a cada Polígon en les esmentades

infraestructures.

L’execució de les actuacions urbanístiques comunes es duran a terme mitjançant reparcel·lació

econòmica entre els Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04. En el supòsit que aquest Polígon PA-02,

es desenvolupi amb anterioritat a la susdita reparcel·lació econòmica, caldrà garantir davant

l’administració actuant la seva participació en l’execució de les infraestructures urbanístiques comuns,

tal i com disposa l’article 9 d’aquestes Normes.

Així mateix, tal i com s’explicita en l’esmentat article 9, de conformitat amb allò que disposa l’article

122.2 del RLU, aquest PMU preveu, com a alternativa a la reparcel·lació econòmica abans esmentada,

que una part de l’aprofitament del Polígon d’Actuació PA-02, pugui restar afectat al finançament de

les referides infraestructures comunes, sempre i quan es justifiqui convenientment en seu reparcel·la

tòria. Tanmateix, en aquest cas, en l’execució d’aquest Polígon, l’aprofitament afectat s’adjudicarà a

l’Administració actuant, qui haurà de destinar íntegrament el valor a finançar el cost de l’execució de

les infraestructures comuns.

Es cedirà el sòl corresponen on poder materialitzar el 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon

d’actuació en funció del que s’estableix a l’article 15 d’aquest PMU. Sols el sostre de nova creació o

d’ús actualment industrial està subjecte a la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic (8.744 m2 st),

però no així el sostre fins ara destinat a habitatge (4.382 m2 st)


El termini previst per l’execució d’aquest polígon d’actuació serà el comprès en el segon sexenni des

de l’aprovació definitiva d’aquest PMU. Els habitatges protegits s'executaran dins del termini màxim

establert en la legislació vigent en el moment de l’aprovació definitiva del present PMU.



1. Àmbit:

Es tracta d'un polígon discontinu que comprèn els sòls situats entre el nucli urbà i les lleres del riu

Llobregat i el torrent de can Noguera, un jardí privat i la illa de cases situada davant de la casa Elies i

una peça de sòl triangular situada entre l'església, l'economat i l'autovia.



2. Objectius:

- Urbanitzar la vialitat i els terrenys destinats a parcs i jardins i espais lliures públics.

- Cedir gratuïtament els terrenys destinats a sistemes públics dins de l’àmbit.

- Garantir l'execució total de l'ordenació prevista en el PMU, i la urbanització tant de l’àmbit del PA-

03, com dels àmbits de les infraestructures urbanístiques comunes d’acord amb les determinacions



L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora

Urbana: les noves edificacions s’executaran dins dels gàlibs màxims que estableixen les normes

urbanístiques d’aquest PMU, i d’acord amb la regulació de les zones d'edificació residencial

segons volumetria específica, clau 22/2b, i d’edificació residencial segons volumetria específica,

clau 22/2b hp, establerta als articles 44 i 45 respectivament d’aquestes Normes.



Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m2

Sistema d'equipaments i dotacions públiques. clau E 2.323 m2

Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc 1.939 m2

Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi 182 m2

Zona d'edificació residencial segons volumetria específica clau 22/2b 7.191 m2

Zona d'edificació residencial segons volumetria específica per a habitatges de

protecció

clau 22/2b hp 2.998 m2


Edificabilitat residencial 21.761m2st

Edificabilitat HP en règim general (20,0% de 21.761 m2st) 4.355 m2st

Edificabilitat HP en règim concertat (10,0% de 21.761 m2st) 2.180 m2st

Edificabilitat habitatge lliure 15.226 m2st

Edificabilitat comercial 960m2st


NOMBRE HABITATGES TOTAL 280ut

Nombre habitatges HP règim general 64ut

Nombre habitatges HP règim concertat 29ut

Nombre habitatges lliures 187ut












infraestructures.


d’actuació en funció del que s’estableix a l’article 14 d’aquest PMU






1. Àmbit:

Comprèn els sòls situats entre el nucli urbà, el carrer Elies i l'autovia.



2. Objectius:

- Urbanitzar el sistema viari del PA-04.

- Cedir gratuïtament a l’Administració actuant els sòls destinats a sistemes públics.

- Garantir l'execució total de l'ordenació prevista en el PMU, i la urbanització tant de l’àmbit del PA-

04, com dels àmbits de les infraestructures urbanístiques comunes d’acord amb les determinacions




L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora Urbana

per a les noves edificacions dins dels gàlibs màxims que estableixen les normes urbanístiques d’aquest

PMU i d’acord amb la regulació de les zones d'edificació residencial segons volumetria específica, clau

22/2b, i d'edificació industrial segons volumetria específica, clau 22/2c, d’acord amb els articles 44 i

46 respectivament, d’aquestes Normes.



Sistema d'equipaments i dotacions publiques. clau E 829 m2

Zona d'edificació residencial segons volumetria específica per habitatges de

protecció

clau 22/2b hp 582 m2

Zona d'edificació industrial segons volumetria específica clau 22/2c 5.028 m2


Edificabilitat industrial terciari i altres usos admesos diferents al residencial 8.637 m2st

Edificabilitat residencial 960 m2st

Edificabilitat HP en règim general (21,25%) 204 m2st

Edificabilitat HP en règim concertat (14,17%) 136 m2st

Edificabilitat habitatge lliure 620 m2st

NOMBRE HABITATGES TOTAL 13 ut

Nombre habitatges HP règim general 3 ut

Nombre habitatges HP règim concertat 2 ut

Nombre habitatges lliures 8 ut













infraestructures.


d’actuació en funció del que s’estableix a l’article 14 d’aquest PMU.





article 14. Projectes de Reparcel·lació

1. Es redactaran els corresponents projectes de reparcel·lació individualitzats per a cadascun dels

polígons PA-02, PA-03 i PA-04.

2. Per al desenvolupament, execució i finançament de l’àmbit de Infraestructures comunes, es

formularà un Projecte de Reparcel·lació econòmica entre els PA-02, PA-03 i PA-04 per al repartiment

proporcional dels costos que se’n derivin conforme a allò establert a l’article 122 del RLU i d’acord

amb el que preveu l’article 9 i els articles 10, 11, 12 i 13 d’aquestes Normes.

3. L’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana, amb la delimitació dels Polígons d’Actuació, l’àmbit

per a l’execució de les infraestructures comunes, i dels corresponents Projectes d’Urbanització i de

Reparcel·lació, significarà, per a totes les parcel·les, el reconeixement de la seva aptitud per a poder

ser edificades, prèvia la liquidació de les quotes urbanístiques que els hi correspongui, i l’atorgament

de la pertinent llicència d’obres d’edificació.

4. La concreció de la posició dels habitatges amb algun tipus de règim de protecció la realitzarà el

projecte de reparcel·lació corresponent.

article 15. Cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic.

1. En aplicació de l’article 43.1 i 46 del TRLU, els propietaris inclosos dins de Polígons d’Actuació PA03

i PA-04, en sòl urbà no consolidat tenen el deure de cedir a l’Administració Actuant, gratuïtament i

lliure de càrregues d’urbanització, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de

l’aprofitament urbanístic de cada polígon d’actuació, atès que els seus objectius responen a les

finalitats a que fa referència l’article 70.2.a) del TRLU.

2.- En aplicació del mateix precepte, els propietaris inclosos dins de Polígons d’Actuació PA-02, tenen

el deure de cedir a l’Administració Actuant, gratuïtament i lliure de càrregues d’urbanització, el sòl

necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic corresponent al

sostre objecte de canvi d’ús i de nova creació. Aquest pre4cepte no afecta al sostre actual amb ús

d’habitatge inclòs dins el polígon PA-02

3. El càlcul del valor de l’aprofitament urbanístic a cedir es realitzarà en el corresponent projecte de

reparcel·lació dels PA-02, PA-03 i PA-04 conforme al que determinen aquestes Normes.

4. El polígon PA 01 i, d’acord amb el que estableix l’article 43 i la Disposició Transitòria Segona del

Text refós de la Llei d’urbanisme, no està subjecte al deure de cessió del 10% de l’aprofitament


urbanístic, atès que els seus objectius definits en els articles 10 i 11 d’aquestes Normes no tenen cap

de les finalitats a les què fa referència l’article 70.2.a) del Text refós de la Llei d’urbanisme.

article 16. Projectes d'urbanització

1. En desenvolupament del Pla de Millora Urbana Urbanístic es redactaran els següents projectes

d’urbanització:

- Projectes per a la realització de les obres internes pròpies de cadascun dels Polígons d’Actuació

previstos per aquest Pla.

- Projectes d’urbanització per a cadascuna de les actuacions generals de tot el Sector que

desenvolupa aquest PMU, corresponents a l’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures

urbanístiques comunes.

2. Els Projectes d’Urbanització que es redactin s’ajustaran, pel que fa a criteris i elements

d’urbanització, a aquells estandarditzats per l’Ajuntament de Martorell, i d’acord amb les

determinacions establertes al Capítol Tercer d’aquestes Normes.

3. La urbanització es podrà executar, si s’escau, per fases o per unitats funcionals, de conformitat amb

el què preveu l’article 169.2 del RLU, segons el què estableixi a aquests efectes el projecte

d’urbanització.

4. Els Projectes d'urbanització que es redactin hauran de contemplar específicament la paralització

dels treballs cas que es descobrissin restes arqueològiques, i es comuniqui la descoberta al

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal que es determinin les mesures de

protecció necessàries, d'acord amb la Llei 9/1993 de 30 de setembre del patrimoni cultural català i el

Decret 78/2002, de 5 de març, de Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de

Catalunya.

5. Els Projectes d’urbanització inclouran, si s’escau, un estudi específic que posi de manifest els

possibles impactes i mesures correctores sobre l’ecosistema del riu Llobregat, així com un estudi

d’alteracions de la morfologia de les planes d’inundació (dinàmica de sediments i efectes en la

mobilitat de la llera) per efecte del terraplè construït a fi d’assegurar la no inundabilitat de la zona 22

2b i de la part edificable del sistema d’equipaments previstos entre els canals i la llera del riu. També

caldrà avaluar les possibles afeccions del torrent de Can Noguera.

6. A més del compliment de les determinacions anteriors, els Projectes d'urbanització que es redactin

hauran de tenir en compte els següents aspectes:

a) Caldrà realitzar la reserva d’ una partida pressupostària per instal·lar un sistema de

sanejament consistent en el bombament del clavegueram a la xarxa que executa el sector

Solvay.

b) Es minimitzaran els passos del clavegueram pel sòl públic del parc fluvial.

c) S’haurà de preveure l’abastament de tots els serveis per a tots els equipaments públics

previstos.

d) Les estacions transformadores (ET) que donin servei a l’edificació residencial se situaran dins


de l’àmbit del sòl privat, integrant-les en l’edificació o en les tanques dels espais lliures privats.

e) Els contenidors de residus urbans es situaran seguint els criteris que estableixi l’ajuntament

de Martorell.

f) Per prevenir el risc d’inundació el Projecte d’Urbanització d’obres bàsiques inclourà el

terraplenat i la construcció d’un mur verd a l’àmbit definit a la Memòria Ambiental de la

Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros al municipi de

Martorell que s’adjuntava al document de la Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli

de Can Bros i que es grafia al plànol I 08 Planejament vigent. Servituds.

g) Es faran les seccions transversals necessàries del nou terraplè per la seva avaluació, així com

les necessàries per comprovar la situació del terraplè en relació a la llera del Torrent de Can

Noguera.

h) La tria d’espècies vegetals seguirà els criteris establerts a la Memòria Ambiental de la

Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros de la

Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros i a l’informe ambiental que forma

part del present document. En concret, el Projecte d’Urbanització assegurarà que el mur verd

que ha de permetre elevar la cota actual 2 metres per damunt l’actual tindrà un pendent 1V:2H,

serà revegetat amb hidrosembra de gramínies i herbàcies autòctones, i serà objecte de plantació

de tamarius, alocs i vinques, amb freixes i pollancres al seu peu.

i) Es tindrà especial cura en reduir l’impacte del trànsit de maquinària prop del marges dels

cursos fluvials.

j) Caldrà contemplar en els projectes d’urbanització aquelles instal·lacions que hagin de ser

realitzades en compliment de la normativa vigent per eliminar o minimitzar al màxim els

impactes visuals o acústics que pugui ocasionar el trànsit de l’autovia A-2, amb càrrec als

promotors de l’actuació.

k) Caldrà contemplar en els projectes d’urbanització aquelles instal·lacions que hagin de ser

realitzades en compliment de la normativa vigent per trobar-se inclòs en la zona de risc químic

derivat del trànsit de mercaderies perilloses per l’autovia A-2, amb càrrec als promotors de

l’actuació.

article 17. Llicències

1. Els actes d’edificació i ús del sòl i del subsòl estan subjectes a llicència urbanística quan ho exigeixi

la legislació urbanística

2. L’exercici d’activitats està subjecte a les autoritzacions o llicències requerides per la legislació

ambiental o sectorial aplicable

3. En la memòria dels projectes per als quals es sol·liciti llicència, es justificarà l'acompliment de les

Normes del Pla de Millora Urbana i de totes les disposicions específiques que els siguin d’aplicació per

raó de la matèria.


CAPÍTOL TERCER. REGULACIÓ DELS SISTEMES

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS

article 18. Definició

1. Els sistemes són aquell conjunt d’elements d’interès general que són fonamentals per assegurar el

desenvolupament i funcionament urbà donada la seva important contribució a l’hora d’assolir els

objectius del planejament referents a infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris,

serveis tècnics i d’espais lliures en general.

2. Aquest Pla de Millora Urbana urbanístic estableix les determinacions generals dels sistemes sense

perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial vigent en cadascuna de les

respectives matèries que afectin a cada sistema.

3. Per allò no previst en aquest Pla de Millora Urbana pel que fa a la regulació dels sistemes, s’estarà al

què estableix el Títol Segon del PGOU de Martorell, o norma legal vigent aplicable.

article 19. Identificació dels sistemes

1. Els sistemes previstos per aquest Pla i les claus identificatives dels mateixos són els següents:

Sistema viari clau V

Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ

Sistema d’equipaments i dotacions públiques clau E

Sistema d’equipaments i dotacions privades clau E (PR)

Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc

Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi

S’incorpora també la clau PH per a les construccions d’interès en sòl urbà

2. Aquests sistemes es delimiten i s’identifiquen en els plànols d’ordenació del Pla de Millora Urbana

amb la seva clau corresponent.

article 20. Titularitat i afectació del sòl destinat a sistemes

1. El sòl qualificat de sistema queda vinculat a aquesta destinació.

2. Els sòls destinats a sistemes seran en general de titularitat pública, excepte quan explícitament es

determina el contrari en aquestes Normes, conforme al que estableix el PGOU de Martorell vigent.

3. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada de l’ús públic en règim de

concessió administrativa o altre règim equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui

compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del Pla de Millora Urbana.


SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DEL SISTEMA VIARI

article 21. Definició i identificació

1. Comprèn els espais i les instal·lacions reservats per a la xarxa viària i els estacionaments, dedicats a

la circulació de vehicles i persones, i necessaris per assegurar nivells suficients de mobilitat i

accessibilitat entre els diversos sectors urbans, les àrees del territori i dins l’àmbit del Pla de Millora

Urbana.

2. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau V.

article 22. Tipus de vies

De conformitat amb la classificació que estableix a l’art. 57 del PGO de Martorell sobre el sistema

viari, en aquest Pla de Millora Urbana el viari respon a les següents categories:

- Viari local: tot el definit dins de l'àmbit del PMU

Dins d'aquesta categoria de vialitat local, els carrers interiors al nucli tindran la consideració de carrers

amb prioritat invertida.

article 23. Titularitat

El sòl qualificat com a sistema viari serà de titularitat pública.


1. En l’obtenció, projectació, finançament, construcció, ús, explotació i conservació de la xarxa viària

s’observarà allò que disposen aquestes Normes, les del PGO de Martorell, l’Estudi d’avaluació de la

mobilitat generada (annex I d’aquest PMU) i la legislació sectorial vigent.

2. Els Projectes d'urbanització que s’elaborin per a l’execució o condicionament i millora de la xarxa

viaria podran precisar i adequar les alineacions i rasants d’aquesta xarxa viària a la topografia i altres

característiques geogràfiques del terreny o altres condicionants físics, sense disminuir-ne, però, la

superfície establerta pel Pla.

article 25. Règim particular i condicions d’urbanització del sistema viari

1. Aquest Pla de Millora Urbana estableix un règim particular de les diferents vies definides en els

plànols d’ordenació, en funció de la posició i el paper que les mateixes han d’exercir en el conjunt de

l’àmbit delimitat. En concret aquest règim particular afecta a les condicions bàsiques d’urbanització i

a les condicions d’accés a les parcel·les des de cada via.

2. En el plànol O.06. Xarxa viària. Alineacions i rasants, es defineixen indicativament les seccions dels

carrers del sector, amb atenció prioritària a l'espai del vianant, integració del carril bici, la posició de

l'aparcament, l’arbrat en l'espai carrer etc.

3. La urbanització de la vialitat garantirà el pas, lliure de qualsevol obstacle, per a vehicles

d’emergència i/o autoescales de bombers que compleixi el que disposa el Codi Tècnic de l’Edificació,

sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.


article 26. Condicions d’ús

1. Les condicions d’ús de la xarxa viària previstes en aquest pla són les següents:

a) Ús dominant: trànsit rodat, per a bicicletes, transport públic, vianants i aparcament en

superfície en els àmbits reservats per aquest ús.

b) Usos compatibles: serveis tècnics vinculats al viari, les xarxes de serveis i en especial els

vinculats a l’explotació hidroelèctrica dels canals existents, segons les condicions establertes a

l’art 38 d’aquestes normes

2. Les condicions tècniques d’aquest tipus d’instal·lacions es regularan d’acord amb allò que estableixi

la legislació sectorial vigent.

SECCIÓ TERCERA. REGULACIÓ DEL SISTEMA DE PARCS I JARDINS I ESPAIS LLIURES PÚBLICS


1. Formen el sistema d’espais lliures tots els parcs, jardins, places i tot l’espai verd públic situats dins

de l’àmbit d’aquest Pla de Millora Urbana, la funció principal dels quals és el descans i l’esbarjo de la

població, tot integrant els elements del paisatge fluvial existents.

2. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau PJ.

article 28. Ús i titularitat

El sòl qualificat com a espai lliure, clau PJ, serà de titularitat i ús públics. S’admetrà la possibilitat

d’implantar edificacions i serveis tècnics, sempre i quan aquests siguin plenament compatibles amb la

destinació i funcionalitat pròpies d’aquests espais, estiguin integrats paisatgísticament, i no superin el

10% de la superfície total destinada a espais lliures dins l’àmbit del pla.


En l’obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs urbans, s’observaran els preceptes generals

establerts en el PGO de Martorell, en aquestes Normes i en la legislació urbanística vigent.

article 30. Condicions d’ordenació, ús i protecció

Les condicions d’ordenació, ús i protecció dels espais lliures previstos al present Pla de Millora Urbana

seran les que determinen els articles 69 a 71 del PGO de Martorell per a cada un dels tipus que el

mateix pla estableix.

En els espais lliures PJ 3.1 i PJ 3.2 confrontants amb el torrent de can Noguera i el riu Llobregat

s’optarà per un condicionament natural i no artificialitzat. La plantació d’aquests dos espais s’estarà al

que s’especifica a la Memòria Ambiental de la Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en

l’àmbit del sector de Can Bros que s’adjuntava al document de la "Modificació del Pla d'Ordenació

Urbana en el Nucli de Can Bros" i a l’Informe Ambiental del present document, especialment pel que fa


a la integració del mur verd.

Seran d’obligat compliment tots aquells preceptes –en especial el de prohibició de cap mena

d’edificació- que siguin aplicables dins la zona delimitada per l’àmbit comprès en l’espai Montserrat-

Roques Blanques-riu Llobregat-.

La ordenació i els usos proposats en els espais lliures tindran en compte la condició de zona de risc

químic per raó del transport de mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en

relació a l’autopista A-2.

SECCIÓ QUARTA. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’EQUIPAMENTS I DOTACIONS


1. El sistema d’equipaments i dotacions inclou els sòls que es destinen a usos públics col·lectius o

comunitaris i a dotacions d’interès públic o social necessaris en funció de les característiques

socioeconòmiques de la població.

2. Es defineixen i s’identifiquen en els plànols d’ordenació els següents subsistemes en funció de la

seva titularitat:

- Sistema d’equipaments i dotacions públics clau E

- Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada clau E(pr)


1. Els sòls que el present Pla de Millora Urbana qualifica com a sistema d’equipaments i dotacions

seran de titularitat pública, excepte els sòls que el present Pla de Millora Urbana qualifica com a

Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada, que romandran amb aquesta titularitat, i

estan subjectes al règim establert a l’article 74 de les NNUU del PGOU de Martorell.

2. La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la seva gestió privada mitjançant

concessió administrativa o altra fórmula equivalent prevista en dret, quan aquesta forma de gestió

sigui compatible amb la naturalesa de l’equipament i dels objectius d’aquest Pla.


1. En l’obtenció, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació dels equipaments

s’observarà allò que disposen aquestes Normes, els preceptes generals establerts en el PGOU de

Martorell i la legislació sectorial vigent.

2. Als efectes del còmput dels estàndards del Sistema d’equipaments exigits per la legislació

urbanística vigent, els sòls qualificats per aquest PMU de E (pr) no s’han comptabilitzat com a tals.

article 34. Condicions d’ús, d’ordenació i edificació

1. El present Pla de Millora Urbana no assigna usos concrets al equipaments definits.


2. S’admeten, com a usos compatibles, els usos previstos a l’article l’art 75 de les NNUU del PGOU de

Martorell, i també s’admet la implantació en el subsòl de serveis tècnics compatibles amb la

funcionalitat de l’equipament al qual es destini el sòl. Els usos assignats als equipaments tindran en

compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de mercaderies perilloses en que es

troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.

3. Pel que fa a les condicions d'edificació s’estarà a allò que estableix l’article 77 del PGO de Martorell.

4. Condicions de protecció especial d’edificacions:

L’edifici de l’església, (clau Epr), estarà subjecte a les condicions de protecció establertes pel Pla

General d’Ordenació Urbana a la secció 2a del Capítol 6è del Títol 1er.

L’edifici de l’economato es troba parcialment afectat per la línia d’edificació de l’A2 i de l’estudi EI-

NB04102.1-A1, el que no impedeix la seva rehabilitació parcial.

5. El Pla de Millora Urbana estableix quatre peces de sòl que s'identifiquen en els plànols d’ordenació

amb la següent nomenclatura :

Equipament comunitari de titularitat privada, clau E (pr) 2.1, que correspon a l'església de Can Bros.

Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 2.2, que correspon a l’edifici de l’economato.

Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 3.1, que correspon a la peça de sòl situada

davant el nou parc de la llera del riu Llobregat.

Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 3.2, que correspon al sòl que envolta l'església.

Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 4.1, que correspon al sòl que envolta l'església

i complementa l’anterior.

SECCIÓ CINQUENA. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS TÈCNICS


1. El sistema d’infraestructura de serveis tècnics inclou els sòls destinats a instal·lacions necessàries

per al funcionament de les instal·lacions de serveis urbans que requereixen reserves de sòl precises.

2. Es defineixen i s’identifiquen en els plànols d’ordenació les següents subzones en funció de l’ús dels

diferents àmbits:

- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi

- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc


1. Els sòls que el present Pla de Millora Urbana qualifica com a sistema d’infraestructura de serveis

tècnics en qualsevol de les seves subclaus poden ser de titularitat privada.


article 37. Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions. Clau STi

1. Comprèn els sòls destinats a ubicar les instal·lacions necessàries per l’explotació hidroelèctrica de

l’aigua dels canals.

2. Pel que fa a les condicions d'edificació s’admetran només construccions d’una planta amb una

alçada màxima de 5m.

3. Els espais lliures d’edificació o instal·lacions s’urbanitzaran d’acord amb les característiques dels

espais que els envoltin.

4. El Pla de Millora Urbana estableix tres peces de sòl que s'identifiquen en els plànols d’ordenació -STi

3.1, STi3.2, STi3.3-, totes elles situades al polígon 3.

article 38. Sistema de serveis tècnics. Canals. Clau STc

1. Comprèn els sòls ocupats pels canals de l’explotació hidroelèctrica.

2. El Pla de Millora Urbana estableix dues tipologies d’aquest sistema de sòl que s'identifiquen en els

plànols d’ordenació, i que es subjecten a la regulació següent:

- Canals a l’aire lliure, que es correspon amb els canals descoberts ja existents o amb els canals

coberts amb edificacions que caldrà enderrocar, restituint la configuració original. S’assenyalen

als plànols d’ordenació amb la clau STc.

- Canals soterrats, que es corresponen amb la traça actual dels canals existents en el subsòl,

assenyalats en els plànols d’ordenació amb el grafisme “Protecció de Canals. Servitud en

subsòl”. En aquest cas, s’estableix una servitud en subsòl en l’àmbit per on discorren els canals,

independentment de la qualificació de la zona en superfície, quedant la zona o sistema afectats i

gravats per aquesta servitud. En especial, els edificis situats damunt aquests canals soterrats

hauran d’incorporar en el projecte de rehabilitació corresponent les mesures adoptades per a la

conservació i protecció dels mateixos.

4. Condicions de protecció especial: es protegeix la totalitat dels canals, tant en la seva part

descoberta com soterrada. Es procedirà a descobrir la zona de canal situada entre el torrent de Can

Noguera i la zona descoberta prèvia a les comportes –identificades amb la clau STc1 i STc2, restituint

l’estat original descobert d’aquest tram.

5. El projecte d’urbanització tindrà especial cura en compatibilitzar la nova urbanització i les mesures

de protecció del risc de caiguda al seu interior amb els elements que el configuren. Es permetran

passeres que permetin el seu creuament tant de vianants com rodat.


CAPÍTOL QUART. REGULACIÓ DE LES ZONES

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS

article 39. Definició i zonificació

1. El sòl amb aprofitament d’aquest Pla de Millora Urbana es qualifica en zones, la regulació detallada

de les quals, així com les condicions de parcel·lació, edificació i ús, venen definides als articles 39 i

següents d’aquestes Normes.

2. Aquest Pla de Millora Urbana estableix les següents zones i subzones, en coherència amb la

nomenclatura del PGO de Martorell:

- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual clau 22/2a

- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual a rehabilitar clau 22/2a R

- “ destinat a habitatges de protecció clau 22/2a Rhp

- Zona d’edificació residencial segons volumetria específica clau 22/2b

- “ destinat a habitatges de protecció clau 22/2b hp

- Zona d’edificació industrial segons volumetria específica clau 22/2c

article 40. Condicions generals de parcel·lació, edificació i ús

1. Per a la regulació de les condicions de l’edificació, aquest Pla de Millora Urbana es remet al tipus

d’ordenació segons alineació a vial per les zones 22/2a, 22/2a R 22/2a Rhp, i segons volumetria

específica per les zones 22/2b, 22/2b hp, 22/2c.

2. Per tal de complementar les definicions, paràmetres i condicions previstes pel PGO de Martorell,

aquest Pla de Millora Urbana introdueix precisions en alguns dels paràmetres definits al mateix Pla:

a) Perímetre regulador de planta: Correspon a la línia envoltant en planta, que es defineix

gràficament per cada unitat de zona o illa, on es pot situar l’edificació. L’àmbit delimitat per

aquest perímetre es pot alterar en un màxim del 5% de la seva configuració en el moment de

concessió de la llicència municipal d’obres.

b) Espai lliure de parcel·la: Correspon a l’espai de parcel·la no ocupat per l’edificació en planta

baixa o per la projecció de les plantes pis. L'espai lliure de parcel·la es podrà utilitzar amb les

finalitats següents:

1. Per a la ubicació dels accessos generals de l’edifici, ja siguin de vianants al vestíbul

general, o de vehicles a l’aparcament comunitari.

2. Per espai privatiu dels habitatges situats a la planta baixa, o a espai lliure mancomunat. En

aquest espai es permetrà la ubicació d'instal·lacions d'oci i/o esport (piscines, pistes, etc.) al

servei dels seus usuaris. No es permetran altres construccions que les derivades dels accessos

i les instal·lacions tècniques per la piscina o similars. Aquestes construccions auxiliars


s’integraran en el conjunt, tindran una superfície inferior als 10 m2 i una alçada total màxima

de 2,5 metres. Aquestes instal·lacions i construccions auxiliars no es computen dins del sostre

màxim previst pel present PMU.

3. L’espai lliure de parcel·la podrà ser ocupat per la planta soterrani.

4. El projecte d’edificació presentat a llicència detallarà l’ordenació i organització de l’espai

lliure de parcel·la, explicitant el tractament dels cossos auxiliars previstos, de les tanques

entre espais privatius i comunitaris, de les rampes i accessos a aparcaments, d’elements

vegetals i altres, i justificant la proporció entre els usos privatius i/o comunitaris previstos.

c) Nombre màxim de plantes i alçada reguladora màxima (ARM): El nombre màxim de plantes

es defineix gràficament en els plànols d’ordenació. L’alçada reguladora màxima es defineix sobre

el punt d’aplicació fixat per a cada illa o conjunt edificat i s’amidarà des de la cara superior del

forjat del terra de la planta baixa fins la cara superior del darrer forjat de cada un dels trams

d’edificació. L’alçada reguladora màxima es tracta d’un gàlib màxim que defineix el límit de

l’evolvent en alçada al que s’haurà d’adequar l’edificació. Tant l’alçada reguladora màxima com

el nombre màxim de plantes es defineixen gràficament al plànol d’ordenació O.3. Condicions de

l’edificació.

L’alçada reguladora màxima es fixa per a les zones 22/2a, 22/2b, 22/2b hp, en funció del

nombre de plantes, i l’ús de la planta baixa, segons la següent taula:

PB ÚS COMERCIAL PB ÚS RESIDENCIAL

PB 4,9 m 3,5 m

PB+1 8,4 m 7,0 m

PB+2 11,9 m 10,5 m

PB+3 15,4 m 14,0 m

PB+4 18,9 m 17,5 m

PB+5 22,4 m 21,0 m

L’alçada reguladora de les zones 22/2aR i 22/2aR hp està definida pel volum existent en

l’actualitat.

L’alçada reguladora de la zona 22/2b del Polígon 4 s’ajustarà a la de la zona colindant, formant

un únic volum.

L’alçada reguladora de la zona 22/2c es regularà segons l’establert a l’article 109 del PGOU de

Martorell.

d) Punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima: Correspon al punt de la rasant de

l’alineació de l’edificació respecte el qual cal determinar la cota de planta baixa i a partir de la

qual s’aplica l’alçada reguladora màxima (ARM). Es defineix gràficament per a cada illa al plànol

d’ordenació O.3. Condicions de l’edificació.

e) Cota de la planta baixa. En el cas general estarà situada a un màxim de 1 metre per sobre o

per sota de la rasant de l’alineació de l’edificació en el punt d’aplicació de l’alçada reguladora

màxima. En alguns casos particulars els conjunts edificats tenen fixada la seva cota de planta

baixa a una cota determinada. Tant els casos generals com els particulars es defineixen


gràficament al plànol d’ordenació O.3. Condicions de l’edificació.

Els desnivells introduïts en la cota de la planta baixa, no alteren la cota del pla límit de la cara

superior del darrer forjat, en tant que la cota d’aquest es determina a partir de l’aplicació de

l’ARM en un sol punt fixat gràficament per a cada illa o conjunt edificat.

f) Alçades lliures mínimes. Aquest Pla de Millora Urbana fixa les següents alçades lliures

mínimes per als diferents tipus d’ús i planta:

- 2,7 metres per a l’ús d’habitatge, tant en planta baixa com en plantes pis.

- 3,3 metres per a ús comercial o terciari en planta baixa.

g) Cossos i elements sortints. Aquest Pla de Millora Urbana es remet a les definicions i

condicions establertes als articles 186 i 187 del PGO de Martorell. Es fixa el límit de vol màxim

permès a 2 metres per a qualsevol tipus de cos sortint, en els cassos en que la projecció del vol

recaigui sobre sòl privat. Els cossos i elements sortints poden ultrapassar el perímetre regulador

de la planta, respectant les condicions anteriors.

h) Reculades de l’edificació. Aquest Pla de Millora Urbana permet les reculades de l’edificació.

Les reculades poden abastar totes les plantes de l’edificació, o només algunes, permetent-se

l’aparició de terrasses.

i) Porxades o servituds de pas. Aquest Pla de Millora Urbana defineix, per una de les illes

previstes, l’obligatorietat de formar porxades en planta baixa i planta pis, no computables a

efecte de l’edificabilitat màxima prevista, així com servituds de pas en planta baixa per a dues

de les illes. A més, el projecte d’edificació podrà proposar-ne de noves, que tampoc computaran

a efectes de l’edificabilitat màxima permesa.

j) Cobertes. Per damunt l’ARM es permet:

- La coberta terminal de l’edifici amb un pendent màxim del 30%. L’espai resultant de la

potencial inclinació de la coberta serà habitable i computarà a efectes d’edificabilitat a

partir de 2,2 metres d’alçada lliure interior.

- Les cambres d’aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb

una alçada màxima de 60 cms.

- Les baranes de les façanes anterior i posterior i, si s’escau, del patis interiors i de separació

entre terrats amb una alçada màxima de 1,80 mts.

- Els badalots d’accés als terrats amb una alçada màxima de 4,4 metres per a qualsevol

element que el composi (baranes, instal·lacions...).

- Els elements tècnics de les instal·lacions, sense més limitació d’alçada que la que imposi la

seva funcionalitat.

Es reservarà a la coberta l’espai suficient i necessari per a la ubicació dels elements tècnics de

les instal·lacions comunes a l’edifici, amb accés des de zones comunes i no privatives.

3. La regulació dels usos previstos al present Pla de Millora Urbana es realitza en base al Capítol Tercer

i Quart del Títol Sisè del PGO de Martorell.

Els usos permesos segons s’estableix a l’art. 2 de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana en

el Nucli de Can Bros són els següents: residencial, oficina, sanitari-assistencial, educatiu cultural,


comercial i industrial de 1a i 2a categoria

Els usos comercials permesos dins l’àmbit del PMU són del tipus: Petit Establiment Comercial (PEC),

Mitjà Establiment Comercial (MEC) i també Establiments comercials singulars (ECS),segons definicions i

limitacions establertes a l’art. 6 del Decret 1/2009 d’ordenació dels establiments comercials.

Els usos industrials permesos són els contemplats a l’art. 221 del PGO de Martorell i que estiguin

classificats dins la primera i segona categoria definides a l’art. 225 de les mateixes Normes.

Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de

mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.

El sostre destinat a ús comercial i industrial s’estableix al plànol d’ordenació O.01 Qualificació del sòl i

al quadre Q.4 Quadre general de sostres i habitatges per illes i polígons.

SECCIÓ SEGONA. REGULACIONS PARTICULARS

article 41. Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual. Clau 22/2a

1. Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions i patis annexes de la casa Elies i les fileres de

cases del carrer Elies i plaça del Llobregat. L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge unifamiliar

en la modalitat d’habitatge lliure. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau 22/2a.

2. Tipus d’ordenació: segons alineació a vial.

3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2a:

Paràmetre Condicions particulars

Parcel·lacions El nombre màxim de parcel·les en cada unitat de zona és l’existent en el moment de l’aprovació definitiva d’aquest PMU. Es prohibeix la divisió parcel·laria en aquesta zona.

Alineacions L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació.

Façana mínima L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació.

Nombre màxim habitatges S’admet únicament un (1) habitatge en cada una de les parcel.les existents en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació.

4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2a:


Nombre de plantes L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.

Alçada reguladora màxima PB+1 7,5 m PB+2 10,5 m

Profunditat edificable L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.

Construccions auxiliars S’admeten amb un màxim del 20% de la superfície lliure de parcel·la, i amb una alçada màxima de 3 m, inclosa la coberta i els seus remats.


La resta de paràmetres relatius a les condicions de l’edificació es remeten a l’art. 89 i 90 del PGO de

Martorell.

5. Condicions d’ús de la zona 22/2a:

S’estableix com a ús dominant el de residencial d’habitatge, remetent-se al Capítol Tercer i Quart del

Títol Sisè del PGO de Martorell pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i

incompatibles amb l’ús dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGO de

Martorell. Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport

de mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.


La Torre Elies s’estarà a les condicions de protecció establertes pel Pla Genera d’Ordenació Urbana a la

secció 2a del Capítol 6è del Títol 1er.

7. Condicions especials de protecció dels canals soterrats:

Aquelles edificacions de la zona 22/2a situades damunt els canals soterrats de la colònia resten

afectats per la servitud de pas i conservació dels mateixos, segons les condicions establertes a l’art

38.2.b d’aquestes normes.


article 42. Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual. Clau 22/2a R

1. Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions industrials. S’identifica en els plànols d’ordenació

amb la clau 22/2a R.

2. Tipus d’ordenació: segons alineació a vial.

3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2a R:


Parcel·lacions La forma i dimensió de les parcel·les seran les existents en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i vénen definides unívocament als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació., quedant prohibida la seva subdivisió

Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 4.220 m2st

illa 2.2 Edificabilitat comercial 0 m2st

Nº habitatges lliures 51 ut




Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 560 m2st



4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2a R:


Perímetre regulador L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida unívocament al plànol O 03. Condicions de l’edificació. S’exclouen del perímetre regulador màxim els coberts i afegits a l’edificació principal, que caldrà enderrocar.

Nombre de plantes i alçada reguladora màxima

L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.

Elements tècnics de les instal·lacions Tots els elements tècnics de les instal·lacions s’integraran en la volumetria de l’edificació, i caldrà especificar-los al moment de petició de la llicència.

Substitució de l’edificació Les edificacions compreses en aquest àmbit hauran de mantenir-se respectant la volumetria principal i els trets compositius principals de les façanes existents al moment d’aprovació definitiva del present PMU. No es permet la seva substitució.

La resta de paràmetres relatius a les condicions de l’edificació es remeten als articles 89 i 90 del PGOU

de Martorell.

5. Condicions d’ús de la zona 22/2a R:


Títol Sisè del PGOU de Martorell pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i

incompatibles amb l’ús dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGOU de





Totes les edificacions hauran de mantenir la volumetria principal, procedint a l’enderroc de cossos i

coberts afegits. Es mantindrà la composició i materials de les façanes i la coberta, permetent-se en

canvi la substitució de les fusteries de tancament. Si per compliment de la normativa sectorial cal

ubicar elements de les instal·lacions, aquestes es situaran de forma coherent amb la volumetria i

materials de l’edificació existent.

7. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2a R:

Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per habitatge. Si degut a la les condicions de

protecció les places no es poden materialitzar en la pròpia parcel·la, s’haurà de preveure la seva

ubicació en altres edificis del PMU situats a una distància no superior a 500m de la parcel·la.

Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per a bicicletes per a cada habitatge. La reserva

d’espai per a l’aparcament de bicicletes es realitzarà dins el sòl privat, i podrà ser a l’aire lliure o en

espais tancats comunitaris.

article 43. Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual. Clau 22/2a Rhp

1. Comprèn els terrenys ocupats per l’illa 2.1 corresponent a les illes de les cases dels treballadors.

L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge plurifamiliar amb mixtura de modalitats: lliure, protegit

en règim general i protegit en règim concertat. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau

22/2a Rhp.

2 Tipus d’ordenació: segons alineació a vial.

3. Edificabilitat i nombre d’habitatges màxims de la zona 22/2a Rhp:



illa 2.1 Edificabilitat residencial protegit General Edificabilitat residencial protegit Concertat Nº habitatges lliures Nº habitatges protegits generals Nº habitatges protegits concertat s

1.754 m2st 877 m2st

17 ut 26 ut 12 ut

4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2a Rhp:


Perímetre regulador L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida unívocament al plànol O 03. Condicions de l’edificació.

Nombre de plantes i alçada reguladora màxima

L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.

Elements tècnics de les instal·lacions Tots els elements tècnics de les instal·lacions s’integraran en la volumetria de l’edificació, i caldrà especificar-los al moment de petició de la llicència.

Substitució de l’edificació S’admet la seva total substitució, mantenint la volumetria i els trets compositius principals de les façanes existents al moment d’aprovació definitiva del present PMU.


La resta de paràmetres relatius a les condicions de l’edificació es remeten als articles 89 i 90 del PGO

de Martorell.

5. Condicions d’ús de la zona 22/2a Rhp:




Martorell.

Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de

mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.

6. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2a Rhp:

Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per habitatge. En el cas que es substitueixi

l’edificació existent, s’admetran plantes soterrani. Si les places no es poden materialitzar en la pròpia

parcel·la, s’haurà de preveure la seva ubicació en altres edificis del PMU situats a una distància no

superior a 500m de la parcel·la

Es preveurà un mínim de dues places d’aparcament per a bicicletes per a cada habitatge. La reserva

d’espai per a l’aparcament de bicicletes es realitzarà dins el sòl privat, i podrà ser a l’aire lliure.

article 44. Zona d'edificació residencial segons volumetria específica. Clau 22/2b

1. Comprèn els sòls pels que es regula una volumetria específica definida per aquestes normes, amb el

grau de flexibilitat suficient que possibiliti el desenvolupament del projecte arquitectònic en diferents

opcions o alternatives. L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge plurifamiliar lliure. S’identifica

en els plànols d’ordenació amb la clau 22/2b.

2. Tipus d’ordenació: segons volumetria específica.

3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2b:


Parcel·la mínima 500 m²

Front mínim de parcel·la a vial 10,00 m

Fondària mínima de parcel·la 15,00 m


illa 3.1 Nº habitatges lliures 58 ut


illa 3.4 Nº habitatges lliures 117 ut

Ocupació màxima de l’edificació Serà la resultant de l'aplicació del perímetre regulador de planta. Els cossos sortints – oberts o tancats- podran situar-se fora del perímetre regulador de planta, amb les condicions màximes establertes per a ells.

Espai lliure de parcel·la Es regula segons les condicions generals establertes a l’article 40 d'aquest PMU. En aquells cassos que es vulguin incorporar al front del vial, caldrà urbanitzar-los amb els mateixos criteris i materials que el carrer.


Tanca a carrer Massissa fins a 1,5 m. i calada 1m. més fins a una alçada total màxima de 2,50 m. amb elements vegetals, de gelosies o reixes, o translúcids. L’alçada de la tanca es mesurarà sempre des de la rasant del vial, i no des de la plataforma topogràfica de l’espai lliure de parcel·la. Els porxos no es podran delimitar amb cap mena de tanca

Tanca a veïns o espais comunitaris Massissa o calada fins a 1,80 mts. com a màxim respecte la plataforma amb major cota topogràfica.

Moviments de terres Les plataformes d’anivellació de la parcel·la que llinden amb el vial hauran de disposar-se de tal manera que els murs de contenció que suporten les plataformes no superin una alçada de 1,5 m. per sobre o 1 m. per sota la rasant del vial.

Els murs de contenció necessaris per a la construcció de les plataformes d’anivellació de l’interior del pati d’illa no podran superar, en la part vista, una alçada de 2,5 m.

4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2b:


Perímetre regulador de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

Alineació de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

Perfil regulador S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

Nombre màxim de plantes i Alçada Reguladora Màxima

S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació S'estarà al que s'estableix a les condicions generals regulades a l'art 40 d'aquest PMU

Punt d'aplicació de l'ARM S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

Cota de la planta baixa Es regula segons les condicions establertes a l’article 40 d'aquest PMU

Alçades lliures mínimes Es regulen segons les condicions generals establertes a l'art 40 d'aquest PMU

Cossos i elements sortints Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 40 d'aquest PMU.

Reculades de l’edificació Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 40 d'aquest PMU

Patis de ventilació Es regulen segons l’art.190 del PGO de Martorell. Els patis mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.

Celoberts Es regulen segons l’art.189 del PGO de Martorell. Els celoberts mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.

Coberta Es regulen segons les condicions generals establertes a l’article 40 d'aquest PMU.

Elements tècnics de les instal·lacions La col·locació de captadors solars i aparells d’aire condicionat en el terrat comunitari es realitzarà de manera que no resultin visibles des del front del carrer de l’edificació.

Condicions de color i textura de façanes

El projecte bàsic presentat a llicència justificarà l’elecció de les textures i colors de façana adequats a l’entorn natural.

5. Condicions d’ús de la zona 22/2b:







6. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2b:

Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per habitatge dins el sòl privat.

Es preveurà un mínim de dues places d’aparcament per a bicicletes per a cada habitatge. La reserva

d’espai per a l’aparcament de bicicletes es realitzarà dins el sòl privat, i podrà ser a l’aire lliure.

article 45. Zona d'edificació residencial segons volumetria específica. Clau 22/2b hp

1. Comprèn els sòls pels que es regula una volumetria específica definida per aquestes normes, amb el

grau de flexibilitat suficient que possibiliti el desenvolupament del projecte arquitectònic en diferents

opcions o alternatives. L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge plurifamiliar amb mixtura de

modalitats: lliure, protegit en règim general i protegit en règim concertat. S’identifica en els plànols

d’ordenació amb la clau 22/2b hp.

Les parcel·les resultants del projecte de reparcel·lació podran mantenir en les parcel·les la mixtura de

tipus d’habitatge lliure i protegit establert per aquesta zona, modificar-ne els seus percentatges o

definir parcel·les amb una única tipologia d’habitatge (lliure, protegit règim general i protegit

concertat). En qualsevol cas el repartiment de les edificabilitats i del nombre d’habitatges respectaran

els mínims per l’habitatge protegit que aquí s'estableixen.

2. El tipus d’ordenació, condicions de la parcel.la i de l’edificació, d’ús i d’aparcament seran idèntics

als de la zona 22/2b

3. Edificabilitat i nombre d’habitatges màxims de la zona 22/2b hp:



illa 3.2 Edificabilitat residencial protegit concertat 1.500 m2st

Edificabilitat residencial protegit general 940 m2st


Nº habitatges protegits concertats 20 ut

Nº habitatges protegits generals 14 ut

Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial protegit concertat 680 m2st

illa 3.3 Edificabilitat residencial protegit general 400 m2st

Nº habitatges protegits concertats 9 ut


Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial protegit general 3.015 m2st



Edificabilitat i nº d’habitatges de la illa 4.1

Edificabilitat residencial lliure Edificabilitat residencial protegit General Edificabilitat residencial protegit Concertat Nº habitatges lliures Nº habitatges protegits generals Nº habitatges protegits concertats

620 m2st 204 m2st 136 m2st

8 ut 3 ut 2 ut


article 46. Zona d'edificació industrial segons volumetria específica. Clau 22/2c

1. Comprèn els sòls ocupats per la illa 4.2. Els usos admesos en aquesta zona són l’industrial de 1a i 2a

categoria, oficines, sanitari-assistencial, educatiu cultural i comercial. S’identifica en els plànols

d’ordenació amb la clau 22/2c.

2. Tipus d’ordenació: segons volumetria específica.

3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2c:


Parcel·la mínima 500 m²

Front mínim de parcel·la a vial 12,00 m

Fondària mínima de parcel·la 15,00 m

Edificabilitat Edificabilitat 8.637m2st

Ocupació màxima de l’edificació Serà la resultant de l'aplicació del perímetre regulador de planta.

Els cossos sortints – oberts o tancats- podran situar-se fora del perímetre regulador de planta, amb les condicions màximes establertes per a ells.

Espai lliure de parcel·la Es regula segons les condicions generals establertes a l’article 39 d'aquest PMU.

En aquells cassos que es vulguin incorporar al front del vial, caldrà urbanitzar-los amb els mateixos criteris i materials que el carrer.

Tanca a carrer Massissa fins a 1,5 m. i calada 1m. més fins a una alçada total màxima de 2,50 m. amb elements vegetals, de gelosies o reixes, o translúcids.

L’alçada de la tanca es mesurarà sempre des de la rasant del vial, i no des de la plataforma topogràfica de l’espai lliure de parcel·la. Els porxos no es podran delimitar amb cap mena de tanca

Tanca a veïns o espais comunitaris Massissa o calada fins a 1,80 mts. com a màxim respecte la plataforma amb major cota topogràfica.

Moviments de terres Les plataformes d’anivellació de la parcel·la que llinden amb el vial hauran de disposar-se de tal manera que els murs de contenció que suporten les plataformes no superin una alçada de 1,5 m. per sobre o 1 m. per sota la rasant del vial. Els murs de contenció necessaris per a la construcció de les plataformes d’anivellació de l’interior del pati d’illa no podran superar, en la part vista, una alçada de 2,5 m.

4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2c:


Perímetre regulador de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

Alineació de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

Nombre màxim de plantes i Alçada Reguladora Màxima

S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

S'estarà al que s'estableix a les condicions generals regulades a l'art 39 d'aquest PMU

Punt d'aplicació de l'ARM S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació

Cota de la planta baixa Es regula segons les condicions establertes a l’article 39 d'aquest PMU

Alçades lliures mínimes Es regulen segons les condicions generals establertes a l'art 39 d'aquest PMU

Cossos i elements sortints Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 39 d'aquest PMU.


Reculades de l’edificació Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 39 d'aquest PMU

Patis de ventilació Es regulen segons l’art.190 del PGO de Martorell. Els patis mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.

Celoberts Es regulen segons l’art.189 del PGO de Martorell. Els celoberts mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.

Coberta Es regulen segons les condicions generals establertes a l’article 39 d'aquest PMU.

Elements tècnics de les instal·lacions La col·locació de captadors solars i aparells d’aire condicionat en el terrat comunitari es realitzarà de manera que no resultin visibles des del front del carrer de l’edificació.

Condicions de color i textura de façanes

El projecte bàsic presentat a llicència justificarà l’elecció de les textures i colors de façana adequats a l’entorn natural.

5. Condicions d’ús de la zona 22/2c:

Els usos admesos en aquesta zona són l’industrial de 1a i 2a categoria, oficines, sanitari-assistencial,

educatiu cultural i comercial, remetent-se al Capítol Tercer i Quart del Títol Sisè del PGO de Martorell

pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i incompatibles amb l’ús

dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGO de Martorell. Els usos proposats

tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de mercaderies perilloses en

que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.

6. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2c:

Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per cada 100 m2 de superfície útil

Jornet-Llop-Pastor SLP, arquitectes

Barcelona, NOVEMBRE de 2015

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 84

V. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

D’acord amb l’article 66.1d del TRLU, els documents de planejament urbanístic derivat han

d’incorporar “L’avaluació econòmica i financera”, que ha de contenir l’estudi i justificació de la seva

viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en

les finances públiques de les Administracions Responsables de la implantació i el manteniment de les

infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.”

Tot procés de planejament ha de verificar la viabilitat econòmica de les determinacions del Pla, en el

sentit d’ajustar i fer coherents la inversió econòmica necessària per assolir els objectius proposats i els

recursos disponibles. Aquest requisit és indispensable en els documents de planejament derivat, en el

que la legislació sectorial vigent, determina que s’haurà de realitzar una avaluació econòmica dels

costos derivats de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització i en la que

s’inclourà també una aproximació a les indemnitzacions procedents de l’enderroc, destrucció de

plantacions i altres obres i instal·lacions que exigeixi l’execució del Pla.

1. AVALUACIÓ I VIABILITAT ECONÒMICA

Els costos previstos com a despeses d’urbanització, que cal considerar en qualsevol procés urbanístic,

corresponen a aquells que són necessaris per transformar la situació actual i deixar preparats el

terrenys, per un cop executades les obres d'urbanització, poder estar enllestides per la seva edificació.

En el present PMU cal diferenciar dos tipus de despeses d’urbanització:

1) Les despeses generals que s’han de repartir de forma proporcional entre els diferents polígons

d’actuació per a l’execució d’infraestructures comunes -concepte en el que s’inclou la

urbanització del Polígon 1-, i

2) les despeses internes que corresponen a cada polígon d’actuació

Pel que fa a les despeses generals s’han agrupat per diferents conceptes:

a) Serveis generals i que es corresponen amb aquelles actuacions que han de garantir la connexió

dels sòls inclosos dins del PMU amb la resta de les xarxes de serveis generals. En aquest apartat

s’inclouen l’estació de bombeig, el cànon de connexió del clavegueram, el desplaçament de les

línies elèctriques existents etc....

b) Altres despeses generals que es corresponen a aquelles corresponents a serveis afectats, la

gestió dels residus, la millora de l’accés al nucli de Can Bros, la realització d’un segon accés a

can Bros, les mesures correctores de l’impacte visual i sonor respecte l’A-2, les despeses de la

mobilitat generada etc....

c) Finalment en el concepte d’altres despeses d’urbanització s’inclouen aquelles que es

corresponen amb les obres de millora i completament de la vialitat del PA 1, a assumir per la

resta de Polígons d’Actuació, ja que aquest PMU no atorga a aquest polígon d’actuació cap

increment d’aprofitament que justifiqui la imputació d’aquesta despesa als propietaris del

PA01 però per contra, l’execució d’aquestes obres son necessàries per al desenvolupament de

tot el Sector del PMU.

El conjunt de les despeses generals serà repartit de forma proporcional entre els altres polígons


d’actuació conforme al que determina l’article 122 del RLU. Es relacionen a continuació les

despeses generals:

DESPESES D'URBANITZACIÓ GENERALS preu unitari despesa

2.401.249,12 €

Serveis urbans generals 632.200,00 €Estació bombament i impulsió a clavegueram de Solvay 1 ut 65.200 €/ut 65.200,00 €

Cànon de connexió a la xarxa de clavegueram (ACA) (estimació) 1 ut 125.000 €/ut 125.000,00 €

Pagament a companyia elèctriques (estimació) 1 ut 400.000 €/ut 400.000,00 €

Trasllat instal·lacions Hidroelèctrica del Cadí 1 ut 42.000 € 42.000,00 €

Altres despeses generals 1.417.509,12 €Serveis afectats 1 % 4.066.310,00 € 40.663,10 €

Partides alçades 5 % 4.066.310,00 € 203.315,50 €

Gestió de residus 2 % 4.066.310,00 € 81.326,20 €

Seguretat i salut 1,8 % 4.066.310,00 € 73.193,58 €

Millora accessos actuals al nculi de Can Bros 1 ut 387.000,00 €/ut 387.000,00 €

Millora de l'antic camí de Can Bros 2.200 mts lineals 50,00 110.000,00

Segon accés al nucli de Can Bros 1 ut 427.149,74 €/ut 427.149,74 €

Mesures correctores de l'impacte visual i sonor A-2 1 ut 85.000,00 €/ut 85.000,00 €

Despeses derivades de la mobilitat generada 1 ut 9.861,00 €/ut 9.861,00 €

Altres despeses d'urbanització 351.540,00Despeses d'urbanització PA-1 1 ut 334.800 € 334.800,00 €

Despeses de gestió PA-1 1 ut 16.740 € 16.740,00 €

El repartiment de les despeses generals es realitza entre els polígons d’actuació 2, 3 i 4 en funció del

percentatge d’aprofitament urbanístic que li correspon a cada polígon d’actuació respecte el total dels

tres polígons d’actuació, tal i com es determina a les Normes Urbanístiques d’aquest PMU.

El Pla de Millora Urbana en determina el següents tipus d’aprofitament diferenciats d’aprofitament

diferents.

Edificació a rehabilitar

- Habitatge en règim de protecció oficial general(HPO gen)

- Habitatge en règim de preu concertat (HPC)

- Habitatge renda lliure

- Terciari

Edificació d'obra nova

- Habitatge en règim de protecció oficial general(HPO gen)

- Habitatge en règim de preu concertat (HPC)

- Habitatge renda lliure

- Terciari

- Industrial

A fi i efecte de calcular els diferents aprofitaments de cada polígon d’actuació es relaciona a

continuació l’estimació realitzada en aquest Pla de Millora Urbana en funció dels diferents tipus


d’aprofitament existent en el conjunt del PMU i que es corresponen amb els següents valors:

Valors en venda m2 contruit segons usos euros/m2

(en edificació a rehabilitar)

Preu venda m2 construit hab en règim de protecció oficial general(HPO gen) 1.166,71

Preu venda m2 construit hab en règim de preu concertat (HPC) 1.615,45

Preu venda m2 construït hab renda lliure 1.991,92

Preu venda m2 construït terciari-comercial 1.316,09

(en edificació d'obra nova)Preu venda m2 construit hab en règim de protecció oficial general(HPO gen) 1.166,71

Preu venda m2 construit hab en règim de preu concertat (HPC) 1.615,45Preu venda m2 construït hab renda lliure 1.991,92

Preu venda m2 construït terciari-comercial 1.316,09Preu venda m2 construït industrial 877,96

En el quadre anterior s’han diferenciat tots els tipus d’aprofitaments existents ja siguin d’obra nova o

de rehabilitació.

Pel que fa als valors dels habitatges protegits, els valors de venda determinats normativament per

l’administració s’expressen en €/m² útil. Per tal d’homogeneïtzar les diferents unitats de preus de

venda s’aplica un coeficient de conversió €/m²construït - €/m²útil. Per a aquest coeficient s’adopta el

valor de referència 0,74 generalment acceptat en la pràctica de valoracions i emprat als estudis de

redacció del Pacte Nacional per l’Habitatge. Per a la resta de tipologies d’aprofitament s’han

determinat els respectius valors de venda mitjançant el desenvolupament d’estudis de mercat

independents. Les mostres de mercat emprades s’han seleccionat les més similars possibles a la

realitat objecte de valoració.

Els valors emprats respecte a la construcció, també diferenciats segons les tipologies d’intervenció, són

els que s’assenyalen en el quadre que segueix a continuació:

Valors de construcció(en edificació a rehabilitar)

Valor m2 sostre construcció hab en règim de protecció oficial general (HPO gen) 917,11Valor m2 sostre construcció hab en règim de preu concertat (HPC) 1.100,53

Valor m2 sostre construcció renda lliure 1.199,59Valor m2 sostre construcció terciari-comercial 779,74

(en edificació d'obra nova)Valor m2 sostre construcció hab en règim de protecció oficial general (HPO gen) 833,73

Valor m2 sostre construcció hab en règim de preu concertat (HPC) 1.000,48Valor m2 sostre construcció renda lliure 1.090,54

Valor m2 sostre construcció terciari-comercial 708,85Valor m2 sostre construcció industrial 470,46

Els valors del quadre anterior s’han obtingut de les revistes especialitzades i del coneixement

professional d’aquest tipus de presu del mercat immobiliari.

Per al càlcul del valor bàsic de repercussió de sòl de cadascun dels usos s’aplica la metodologia

residual estàtica recollida a l’article 22.2 del Reglament de Valoracions de la Llei de Sòl, RD

1492/2011RLS, que utilitza l’expressió:


VRS = (Vv/K) – Vc

Sent:

•Vv: Valor de venda del m² d’edificació de l’ús considerat del producte immobiliari acabat (en €/m²st)

•K: Coeficient que ponderació de les despeses i benefici empresarial de la promoció

•Vc: Valor de la construcció del m² d’edificació de l’ús considerat (en €/m²st)

D’acord amb l’anterior els valors residuals per cada tipus d’aprofitament del PMU i els corresponents

coeficients d’homogeneïtzació o ponderació entre els mateixos són els que segueixen a continuació:

2. Valor de repercussió de sòl segons aprofitaments

Escenari calcúl coeficients de ponderació segons valor residual estàtic (valor gral despeses 1,2 - 1,4 segons art. 22.2 RD 1492/2011 Reglament Llei sòl)

coef K euros/m2coeficients de

ponderació

(en edificació a rehabilitar)Repercussió valor del sòl habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 1,20 55,16 0,17

Repercussió valor del sòl habitatge en règim de preu concertat (HPC) 1,35 96,10 0,29Repercussió valor del sòl en habitatge lliure 1,40 223,21 0,67

Repercussió valor del sòl en terciari-comercial 1,40 160,33 0,48(en edificació d'obra nova)

Repercussió valor del sòl habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 1,20 138,53 0,42Repercussió valor del sòl habitatge en règim de preu concertat (HPC) 1,35 196,15 0,59

Repercussió valor del sòl en habitatge lliure 1,40 332,26 1,00Repercussió valor del sòl terciari-comercial 1,40 231,22 0,70

Repercussió valor del sòl industrial 1,40 156,66 0,47

D’acord amb el quadre anterior el total d’aprofitament que li correspon a cada polígon d’actuació és el

següent:

3. Aprofitaments ponderats i càlcul de l'aprofitament (PA 2)

aprofitamentsCoefs de

ponderaciótotal

aprofitaments

m2 uv/m2 uv

Sostre total 13.126Sostre destinat a habitatge 13.126 7.595,18 uv

(en edificació a rehabilitar)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 1.754 0,17 uv/m2 291,16 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 877 0,29 uv/m2 253,66 uvSostre d'habitatge renda lliure 10.495 0,67 uv/m2 7.050,36 uv

(en edificació d'obra nova)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 0,42 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 0,59 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge renda lliure 1,00 uv/m2 0,00 uv

Aprofitament destinat a activitat 0 0,00 uv(en edificació a rehabilitar)

Sostre terciari 0 0,48 uv/m2 0,00 uv(en edificació d'obra nova)

Sostre terciari 0,70 uv/m2 0,00 uvSostre industrial 0,47 uv/m2 0,00 uv

TOTAL UNITATS DE VALOR DELS APROFITAMENTS 7.595,18 uv




ponderaciótotal

aprofitaments

m2 uv/m2 uv

Sostre total 22.721Sostre destinat a habitatge 21.761 18.328,67 uv

(en edificació a rehabilitar)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 0,17 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 0,29 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge renda lliure 0,67 uv/m2 0,00 uv

(en edificació d'obra nova)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 4.355 0,42 uv/m2 1.815,71 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 2.180 0,59 uv/m2 1.286,95 uvSostre d'habitatge renda lliure 15.226 1,00 uv/m2 15.226,00 uv

Aprof itament destinat a activitat 960 668,05 uv(en edificació a rehabilitar)

Sostre terciari 0,48 uv/m2 0,00 uv(en edificació d'obra nova)

Sostre terciari 960 0,70 uv/m2 668,05 uvSostre industrial 0,47 uv/m2 0,00 uv




ponderaciótotal

aprofitaments

m2 uv/m2 uv

Sostre total 9.597Sostre destinat a habitatge 960 785,34 uv

(en edificació a rehabilitar)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 0,17 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 0,29 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge renda lliure 0,67 uv/m2 0,00 uv

(en edificació d'obra nova)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 204 0,42 uv/m2 85,05 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 136 0,59 uv/m2 80,29 uvSostre d'habitatge renda lliure 620 1,00 uv/m2 620,00 uv

Aprofitament destinat a activitat 8.637 4.072,24 uv(en edificació a rehabilitar)

Sostre terciari 0,48 uv/m2 0,00 uv(en edificació d'obra nova)

Sostre terciari 0,70 uv/m2 0,00 uvSostre industrial 8.637 0,47 uv/m2 4.072,24 uv


D’acord amb l’anterior el percentatge respecte el conjunt dels aprofitaments de PA 2, PA 3 i PA 4 és el

que segueix a continuació:

Repartiment UV %

PA 1 0,00 0,00%PA 2 7.595,18 24,15%PA 3 18.996,71 60,40%PA 4 4.857,58 15,45%

Total 31.449,47 100,00%

D’acord amb l’exposat anteriorment es passen a continuació a detallar el total de les despeses que li

corresponen a cada polígon d’actuació, desglossant en cadascun d’ells les despeses de l’obra


urbanitzadora interna, la seva participació en les despeses generals, el cost corresponent a les obres

d’enderrocs , d’indemnització dels vols i les activitats així com es despeses de gestió de cada polígon:

P.A.1


DESPESES D'URBANITZACIÓ INTERNES superfície preu unitari despesa

1.860 m² 334.800,00 €

Sistema viari clau V 1.860 m² 180 €/m² 334.800,00 €

Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 0 m² 45 €/m² 0,00 €Urbanització espais lliures - parcs

PARTICIPACIÓ EN DESPESES D'URBANITZACIÓ GENERALS coeficient despesa total despesa assignada

0,00 €

Despeses d'urbanització generals 0 0,00 €

ENDERROCS + VOLS + ACTIVITATS sostre preu unitari despesa

DESPESES DE GESTIÓ despesa

16.740,00 €

Honoraris i gestió (5% despeses internes + generals) 5 % 16.740,00 €

P.A.2



2.669 m² 480.420,00 €

Sistema viari clau V 2.669 m² 180 €/m² 480.420,00 €



579.911,79 €

Despeses d'urbanització generals 0,2415 2.401.249 € 579.911,79 €


260.950,00 €

Enderrocs - reparacions 2.110 m² 100 €/m² 230.950,00 €Economato 1.091 m² 100 €/m² 109.050,00 €

Estabilitat mur contenció església/economato 100 ml 300 €/ml 30.000,00 €Nau 1 a enderrocar 480 100 48.000,00 €Coberts nau 2.4 439 m² 100 €/m² 43.900,00 €

Activitats 0 m² 100 €/m² 0,00 €


53.016,59 €



P.A.3



22.901 m² 2.093.255,00 €

Sistema viari clau V 5.946 m² 180 €/m² 1.070.280,00 €4.955 180 €/m² 891.900,00 €

534 70 €/m² 37.380,00 €

286 30 €/m² 8.580,00 €

171 5 €/m² 855,00 €

Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m² 45 €/m² 762.975,00 €Urbanització espais lliures - parcs 16.955 m²

Electra. Estacions transformadores 260.000,00 €


1.450.448,77 €

Despeses d'urbanització generals 0,6040 2.401.249 € 1.450.448,77 €


189.000,00 €

Enderrocs 1.530 m² 100 €/m² 153.000,00 €Nau Elies 251 m²

Coberts diversos Elies 390 m²

Cases zona 3.4 378 m²

Coberts hidroélectrica Cadí 0 m²

Coberts i naus davant llobregat 511 m²

Lloguers 2 ut 18.000 €/ut 36.000,00 €


177.185,19 €


P.A.4



8.332 m² 525.635,00 €

Sistema viari clau V 8.332 m² 525.635,00 €2.020 130 €/m² 262.600,00 €

2.820 70 €/m² 197.400,00 €

1.927 30 €/m² 57.810,00 €

1.565 5 €/m² 7.825,00 €



370.888,56 €

Despeses d'urbanització generals 0,1545 2.401.249 € 370.888,56 €


35.100,00 €

Enderrocs 0 m² 100 €/m² 0,00 €

Activitats 351 ut 100 €/ut 35.100,00 €Cultiu oliveres 351 ut


44.826,18 €



D’acord amb els quadres anteriors els valors totals de les despeses d’urbanització i la càrrega de les

despeses d’urbanització per unitat de valor són les que s’assenyalen en els quadres que segueixen a

continuació:

P.A.1


APROFITAMENT / DESPESA coeficients de ponderació sostre UV Total despesa €

Edificabilitat residencial 3.608,00 m²st 0,00 uv 0,00 €

Existent 0 3.608 m²st 0 uv

P.A.2



Edificabilitat residencial 13.126,00 m²st 7.595,18 uv 1.374.298,38 €

Lliure (en edif icació a rehabilitar) 0,67 10.495 m²st 7.050 uv

HPO general (en edif icació a rehabilitar) 0,17 1.754 m²st 291 uv

HPO concertat (en edif icació a rehabilitar) 0,29 877 m²st 254 uv

Complementària (en edif icació a rehabilitar) 0,48 0 m²st 0 uv € / 90% UV201,05

P.A.3



Edificabilitat residencial 22.721,00 m²st 18.996,71 uv 3.909.888,96 €

Lliure (en edif icació d'obra nova) 1,00 15.226 m²st 15.226 uv

HPO general (en edif icació d'obra nova) 0,42 4.355 m²st 1.816 uv

HPO concertat (en edif icació d'obra nova) 0,59 2.180 m²st 1.287 uv

Complementària (en edif icació d'obra nova) 0,70 960 m²st 668 uv € / 90% UV228,69

P.A.4



Edificabilitat residencial 9.597,00 m²st 4.857,58 uv 976.449,74 €

Lliure (en edif icació d'obra nova) 1,00 620 m²st 620 uv

HPO general (en edif icació d'obra nova) 0,42 204 m²st 85 uv

HPO concertat (en edif icació d'obra nova) 0,59 136 m²st 80 uv

Industrial (en edif icació d'obra nova) 0,47 8.637 m²st 4.072 uv € / 90% UV223,35

La despesa d'urbanització respecte les unitats de valor que ha de suportar cada Polígon d’Actuació,

representa una càrrega unitària en euros per unitat de valor, que oscil·la en una forquilla que va entre

els 201€/uv i els 223 €/uv, que malgrat el moment actual de la conjuntura econòmica, es consideren


que poden ser suportats en el conjunt de l'actuació, donat el valor de singularitat històrica i

d'emplaçament prop del medi natural que els converteixen en un valor afegit dins de les operacions

immobiliàries a executar en els propers anys a la ciutat de Martorell.

Altrament cal fer notar que els diferents polígons d’actuació, malgrat que ja s’ha justificat la

anteriorment la innecessarietat legal del seu equilibri, es mostren equilibrats ja que no presenten

entre ells diferències de càrrega de despesa d’urbanització per unitat de valor superiors a un 15%.

2. FONS DISPONIBLES

Els fons disponibles per a dur a terme les obres d’urbanització es forniran de les aportacions dels

propietaris, d’acord amb els percentatges de participació que fixi el projecte de reparcel·lació

corresponent.

Tractant-se els propietaris majoritaris d’entitats de solvència reconeguda, els fons necessaris per a la

urbanització queden garantits, independentment de les aportacions de la resta de propietaris que

integrin les juntes de compensació corresponents que hauran de constituir-se.

3. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

El TRLU 1/2010 estableix a l'article 66.1d) l’obligatorietat d’incorporar a la documentació dels plans de

millora urbana, un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions

previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el

manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

Tenint en compte el nivell acotat de les actuacions que es proposen en aquest PMU, cal fer esment dels

principals indicadors bàsics que en aquest document s’estableixen i el seu potencial impacte respecte

les finances públiques de l'Administració responsable del seu posterior manteniment, que en aquest cas

serà l’Ajuntament pel conjunt del sòls públics destinats a sistemes d’espais lliures i vialitat:

- En primer lloc, es tracta d’un nombre de nous habitatges limitat respecte el conjunt del

municipi

- En segon lloc i pel que fa les despeses de manteniment de l’espai públic, no cal considerar

l’obra d’urbanització, atès que l'Ajuntament rep els sòls ja urbanitzats després de l'actuació

urbanística que es proposa i per tant, la present actuació urbanística no comportarà cap

increment de la despesa pública en el manteniment dels carrers i els espai lliures, ja que la

mateixa vindrà compensada per l’ingrés en termes de IBI i altres ingressos que generarà el nou

assentament residencial

No obstant l’anterior i en aplicació del que s’estableix en els textos legals vigents, s’avaluen els

apartats següents:

1. Justificació de l’impacte de l’actuació en el conjunt del municipi

L’actuació en el conjunt del municipi representa un nombre de nous habitatges i nous residents molt

acotat respecte el total d’habitatges existents


Q1. Quadre de l’impacte del nous habitatges en el conjunt del municipi

Concepte Total %

Parc d’habitatges del conjunt del municipi 2011 6.186 hbtg

Nous habitatges en PMU 458 hbtg 6,93 %

El conjunt de l’actuació proposada representa un percentatge de nous habitatges inferior al 7% del

conjunt d’habitatges del municipi, podent ser considerada per la seva dimensió, una actuació

complementària dins de la ciutat de Martorell.

2. Justificació de la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius.

Aquesta és una actuació en la que els usos a desenvolupar són principalment de tipus residencial,

establint-se també un sostre industrial important i en menor mesura sostre comercial. Així doncs, pel

que fa a l’activitat, l’edificabilitat resultant es reparteix entorn a un 80% destinada a habitatge i un

20% destinada a activitat, vinculada al comerç de proximitat del barri i a la petita industria, que

garanteix un important nivell d'autocontenció en la relació entre residents i llocs de treball.

Q2. Quadre de repartiment d’usos residencials i no residencials en el PMU

Concepte Total %

Edificabilitat destinada a usos residencials 39.455 m² st 80,43 %

Edificabilitat destinada a usos comercials 960 m² st 1,96 %

Edificabilitat destinada a industrials i altres usos

diferents a l’habitatge 8.637 m² st 17,61 %

Total edificabilitat 49.052m² st 100 %

Els nous habitatges i les noves activitats milloraran el comportament de la hisenda municipal, ja que es

tracta d’una actuació urbanística de transformació que afavoreix el principi de racionalització de l’ús

del sòl i el reciclatge urbà de l'àmbit aïllat que és Can Bros.

3. Ponderació de l’impacte de les actuacions previstes en les finances de les Administracions

responsables de d’implantació i manteniment de les infraestructures i dels serveis necessaris.

En total, i tal com s’ha explicitat anteriorment, amb l’actuació hi haurà més espais lliures, en

una quantitat entorn als 16.955 m² de sòl, i espais de vialitat, entorn als 18.807 m² de sòl.

Respecte aquestes dades caldria aplicar un cost de manteniment de les mateixes, segons dades

facilitades pels serveis tècnics municipals com un valor de màxims, de 1,94 euros /m² i any per

la vialitat i 1,21 euros/m² i any pels espais lliures, el que en la seva totalitat vindrà a comportar,

pel conjunt de l’actuació, una necessitats d’inversió en termes de manteniment segons els que

s’assenyala en el quadre següent.


Q3. Quadre de costos del manteniment dels espais lliures i els sistema viari

Concepte

Cost manteniment

unitari m²/any

Cost total

manteniment anual

1. Manteniment espais lliures 1,21 €/m² 20.515 €/any

2. Manteniment espais de vialitat 1,94 €/m² 36.485 €/any

Dels diferents valors anteriors, el cost del manteniment anual del sistema d’espais lliures i la

nova vialitat es situa en la quantitat de 57.000 €/any.

Els ingressos per assumir el cost del manteniment dels nous espais lliures i vialitat que es

generen en la nova actuació procediran, entre altres fonts, de la recaptació en concepte de

Impost de Bens Immobles (IBI) que l'Ajuntament recaptarà de les noves construccions (no es

comptabilitzen en aquest cas l'import de les llicències, ni dels possibles impostos d’activitats a

instal·lar, ni altres taxes o càrrecs que puguin generar noves aportacions a l’Administració

municipal).

En termes generals al municipi de Martorell, es pot considerar que el sector generarà una

mitjana de valors procedents de l'IBI situada en un ingrés de 4,19 euros/m² de sostre.

Si s’apliquen els valors unitaris d’ingressos sobre la totalitat del sostre del Pla de Millora Urbana,

amb el valor de 4,19 €/m² i any, s’obtenen uns ingressos no inferiors a de 203.047 €/anuals que

cobreixen de manera suficient l'import de la despesa de 57.000 €/any.

Q4. Quadre de justificació de la sostenibilitat econòmica de l’actuació

Concepte Import anual

1. Ingressos mínims anuals en concepte de IBI dels nous sostres a implantar 203.047 €/any

2. Despeses màximes de manteniment anuals dels espais lliures i vialitat 57.000 €/any

3. Balanç ingressos menys despeses de manteniment anuals 146.047 €/any

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Pla d'etapes 95

VI. PLA D'ETAPES

1. PLA D'ETAPES

1. Ateses les característiques de l’actuació, es preveu desenvolupar el Pla de Millora en quatre polígons

d’actuació, i cada un d’aquests en una sola etapa, que inclogui el conjunt de les obres d’urbanització

del sistema viari i dels espais lliures de cessió obligatòria i gratuïta. De tota manera, i en cas que es

donessin circumstàncies posteriors que aconsellessin el desenvolupament en dues o més fases, haurà de

quedar garantida, a cada fase, la connexió de totes les xarxes de serveis i la cessió dels terrenys d’ús

públic que corresponguin a cada fase, una vegada urbanitzats.

2. Sens perjudici del què estableix l’apartat següent, els projectes d’urbanització es redactaran segons

es disposa a l’article 16 de les Normes Urbanístiques d’aquest PMU.

3. Les cessions dels terrenys d’ús i domini públic, qualificades de sistemes de cessió obligatòria i

gratuïta en el present Pla de Millora, es faran a favor de l'Ajuntament de Martorell en virtut dels

efectes jurídico reals de l’aprovació definitiva del Projecte de Reparcel·lació.

4. L’execució del Polígon PA 02 es preveu dins del primer sexenni des de l’aprovació definitiva d’aquest

PMU, mentre que l’execució dels Polígons PA 03 i PA 04 es preveu que tindrà lloc dins del segon sexenni

des de la referida aprovació definitiva d’aquest PMU.

5. Agenda: amb l’objectiu de garantir el correcte desenvolupament de les determinacions establertes

en aquest Pla de millora Urbana per cadascun dels polígons d’actuació i en funció dels sexenni en el

que els mateixos estan inclosos, s’estarà indicativament al que s’estableix a continuació respecte a les

principals actuacions a realitzar:

5.1. Projectes d’urbanització. La redacció i presentació a tràmit per a la seva aprovació es

produirà en un termini no superior a dos anys des de la publicació de l’acord de l’aprovació

definitiva del PMU.

5.2. Projectes de reparcel·lació. La redacció i presentació a tràmit per a la seva aprovació tindrà

lloc en el termini màxim dels dos anys posteriors a l’aprovació definitiva del Projecte

d’urbanització de cada Polígon d’Actuació, sens perjudici de la possibilitat que es redactin i

tramitin simultàniament.

5.3. Projectes d’edificació. Els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció

oficial, no seran superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a comptar des que la parcel·la

tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data

d’atorgament de la llicència d’obres.

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 96

VII. INFORME AMBIENTAL


1. ANTECEDENTS I OBJECTE DEL DOCUMENT

El present document és l’informe ambiental del Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros del

municipi de Martorell. El límit del Pla de Millora Urbana s’ha establert seguint elements físics existents

en el sector, com són les tanques de l’autovia A-2, la de la parcel·la situada a l’entrada del nucli i les

que limiten amb el torrent de Can Noguera, el peu de talús que canalitza el torrent i el cap de talús

que conforma la llera del riu Llobregat.

L’àmbit del Pla de Millora es troba situat al costat del PEIN Riu Llobregat i de la Xarxa Natura 2000

Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat, sense afectar-los ja que com s’ha dit anteriorment, el límit

se situa just al cap del talús que forma la llera del riu.

El present document concreta el contingut del document de l’Informe Ambiental i la Memòria

Ambiental de la Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros que

formava part del document de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros"

aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en la sessió de 7

d'abril de 2011, en relació a la definició de la proposta d’ordenació del Pla de Millora.

El present informe ambiental s’emmarca en les directrius establertes en el Pla d’acció ambiental del

municipi de Martorell aprovat el 21 de juny de 2006, dintre de la “Diagnosi Ambiental del municipi de

Martorell”, promoguda per l’Ajuntament dins del programa d’Auditories Ambientals Municipals-Agendes

21 Locals.

L’Agenda 21 local té el seu origen en la Conferència de les Nacions Unides per al medi ambient i el

desenvolupament que es va celebrar a Rio de Janeiro l’any 1992 (coneguda com a Cimera de la Terra).

De la cimera van sorgir dos tractats internacionals, dues declaracions de principis i un programa

d’accions de gran abast per al segle XXI: l’Agenda 21, una invitació per a les ciutats a elaborar els seus

Plans d’acció per afrontar els nous reptes ambientals futurs.

L’any 1994 es va celebrar la Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles a Aalborg i d’aquesta

va sorgir la Carta d’Aalborg, un document mitjançant el qual els municipis europeus participants es

comprometen a participar en les iniciatives locals de l’Agenda 21 i desenvolupar programes a llarg

termini que permetin avançar cap al desenvolupament sostenible.

El 27 de juny de 2001 va entrar en vigor la Directiva europea 2001/42/CE del Parlament Europeu i del

Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient,

norma que es va incorporar a l’ordenament jurídic estatal mitjançant la Llei de l’Estat 9/2006, del 28

d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i

posteriorment a Catalunya, mitjançant la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i

programes.

2. MARC LEGAL

L’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme, defineix el desenvolupament urbanístic sostenible com:

- La utilització racional del territori


- La capacitat de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals. - Atès que el sòl és un recurs limitat, comporta models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, atenguin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals i consolidin un model de territori globalment eficient.

L’article 9 del mateix Decret, que defineix les directrius per al planejament urbanístic, estableix:

- Les administracions competents han de vetllar perquè l’execució del planejament urbanístic assoleixi els criteris de sostenibilitat. - És prohibit d’urbanitzar i edificar en zones inundables i altres zones de risc, salvant les obres vinculades a la protecció i preservació dels riscs. - El planejament urbanístic ha de preservar el paisatge i ha d’incorporar les prescripcions que garanteixin la integració ambiental del planejament. - Es prohibeix urbanitzar en pendents superiors al 20% sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. - La pèrdua de valors a conseqüència d’un incendi en sòls forestals o d’interès paisatgístic no serà fonament per a la modificació de la seva condició de sòl no urbanitzable. - Quan l’avaluació d’impacte ambiental sigui preceptiva, el planejament ha de contenir les determinacions establertes a la declaració corresponent.

El punt 7 de l’article 70, referent als plans de millora urbana, diu que és d’aplicació l’article 66.

Documentació dels plans parcials urbanístics.

L’article 66, estableix la documentació que composa els plans parcials urbanístics i estableix que ha de

contenir la documentació ambiental pertinent i, com a mínim, l’informe mediambiental.

En no tractar-se de cap dels supòsit als que fan referència l’Annex 1 i l’article 5 referent als plans i

programes que s’han de sotmetre a avaluació ambiental, de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació

ambiental de plans i programes, el contingut del present informe queda establert per l’article 100 del

Reglament de la Llei d’Urbanisme que defineix l’objecte i contingut de l’informe ambiental dels plans

urbanístics derivats

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI

Tal i com s’analitzava en el document de l’Informe Ambiental i la Memòria Ambiental de la Modificació

de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros, l’àmbit presenta les següents

característiques:

3.1 Situació i descripció ambiental

L’àmbit al que es refereix el Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros es situa al nord de Martorell,

allunyat del nucli urbà, en una antiga colònia del riu Llobregat. Comprèn l’àrea delimitada pel traçat

de l’autovia A-2 a sud i oest , pel torrent de Can Noguera a nord i oest i la llera del riu Llobregat a est.

La superfície total inclosa dins l’àmbit de planejament és de 68.383m²

Martorell, és un municipi planer situat a una cota mitjana de 56m sobre el nivell del mar situat a la

confluència dels rius Llobregat i Anoia.


Martorell en el territori. Font: web del departament de Territori i Sostenibilitat. Hipermapa de Catalunya

El municipi té una superfície de 12,9 Km² on només una petita part d’aquesta superfície està

classificada de sòl no urbanitzable i on el sòl industrial té un pes molt important. L’activitat agrària

perviu entre l’enllaç de la autovia A2 i l’autopista AP-7 i el municipi de Sant Esteve Sesrovires i entre el

riu Anoia i l’autopista AP-7 i els boscos entre la autopista AP-7 i el municipi de Castellví de Rosanes. La

població es concentra a la terrassa fluvial nord-oest formada per la confluència dels dos rius. Per sobre

d’aquesta es situa una gran zona destinada a usos industrials.

El clima és típicament mediterrani, amb temperatures moderades que a l’hivern oscil·len entre els 7 i

els 9º, mentre que a l’estiu la mitjana es situa entre els 24 i els 26º.

Les precipitacions anuals oscil·len entre els 500 i els 700mm, amb màxims a la primavera i a la tardor i

períodes secs a l’hivern i sobretot a l’estiu.


Localització del sector

3.2 Zones de risc

Contaminació lluminosa, acústica i atmosfèrica

En tractar-se de sòls aïllats de la resta de municipi per la barrera natural que forma l’autovia A-2, no

es consideren possibles riscos de contaminació lluminosa. A més la situació propera a una àrea de la

Xarxa natura 2000 implica una protecció màxima. Pel que fa a la contaminació acústica, la mateixa

autovia fa que tingui especial incidència en el sector, malgrat que els nivells d’emissions sonores no

són incompatibles amb els usos residencials previstos. El municipi de Martorell es troba inclòs a la zona

2 que fa referència a les partícules en suspensió del Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la


qualitat de l’aire als municipis declarat com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric per

als contaminants de diòxid de nitrogen i per les partícules en suspensió. Donat que els sòls situats a

l’altra banda de l’autovia són sòls industrials, el sector rep la incidència de les emissions que aquestes

emeten. Malgrat tot, els nivells de contaminants atmosfèrics no són incompatibles amb els usos

previstos en el sector ni més acusats que en altres sectors del municipi.

Risc químic

Malgrat la proximitat de la indústria química Solvay al sector, això no suposa cap limitació urbanística

al sector tal i com es demostra a l’AQR i l’informe de 13 de març de 2007 de la Secretaria d’Indústria i

Empreses, on s’indica que el nucli de Can Bros presenta un risc individual inferior a 10-7 / any en tot el

seu recinte i que aquest es troba fora de l’abast de la franja de seguretat de l’establiment de Solvay

de Martorell.

Per contra, cal tenir en compte que tot l’àmbit del PMU es troba inclòs dins la zona d’indefensió de

300 m enfront el risc químic per causa del transport de mercaderies perilloses generada per la

proximitat de l’autopista A2.

Risc d’inundablitat

L’àmbit limita amb la llera dreta del riu Llobregat i amb la base de la mota sud que canalitza el torrent

de Can Noguera.

El riu ocupa la cota més baixa, flanquejat per la zona de ribera a una cota lleugerament superior. En el

tram que discorre pel sector el torrent de Can Noquera és un torrent canalitzat amb dues motes

paral·leles que segueixen el seu curs.

En època de fortes pluges es donen problemes d’inundació en una bona part del sector tal i com es pot

comprovar a la següent imatge:

Risc d’inundabilitat segons ACA. Font: web DMAH


L’estudi d’inundabilitat que acompanyava el document de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana

en el Nucli de Can Bros" aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona

(CTUB) en la sessió de 7 d'abril de 2011, estableix que la zona delimitada per la inundació de 100 anys

de període de retorn no ha de ser urbanitzable en cap cas, mentre que la zona limitada per les línies

d’inundació de 100 i 500 anys pot ser edificada sempre que es prengui alguna mesura que limiti a un

nivell raonable el nivell i perillositat de la inundació. El mateix estudi estableix que es construirà un

terraplè de protecció i reompliment i corresponent elevació de cota dels terrenys situats entre el Canal

de Can Bros i la línia d’edificació que s‘ha determinat arrel de l’estudi hidràulic del sector. Així la cota

natural s’elevarà 2m, cosa que comportarà una reducció de la zona inundable del sector.

Estudi d’inundabilitat en model bidimensional del sector Can Bros T.M. de Martorell (Barcelona)

Per tal d’afavorir la integració del terraplenat amb l’entorn i estabilitzar el sòl es preveu la construcció

d’un mur verd preferentment amb geomalles per permetre la plantació d’espècies arbustives.

En aquest tram del riu es preveu la reconversió dels sòls inclosos al PMU situats entre el cap del talús

que limita la llera i la base del terraplenat en un parc fluvial. Entre els sòls urbans i la mota sud del

torrent de Can Noguera, hi ha la zona verda que s’urbanitzarà de manera semblant al parc fluvial.

Contaminació de sòls

La creació de la colònia a principis de S XIX va lligada evidentment a l’ús industrial, amb el moli fariner

i de batans i amb les ampliacions posteriors de noves fàbriques tèxtils, però el progressiu declivi del

tèxtil al conjunt de Catalunya fa que la fàbrica de filats tanqui el 1967, de manera que ara per ara,

l'activitat industrial de Can Bros és pràcticament nul·la, restant tan sols algun petit taller. Sense

activitat productiva, “Hidroelèctrica del Cadí” explota els salts del canal amb la producció elèctrica a

partir de dues turbines.

El tipus d’activitat industrial que hi ha hagut al sector i l’estat d’abandonament del sector des de fa

anys, fa que en els sòls no s’apreciïn problemes de contaminació.


3.3 Usos actuals del sòl

Dins de l’àmbit del Pla de millora podem distingir fonamentalment quatre tipus de sòl pel que fa als

usos i activitats existents:

- els sòls corresponents al PA-1 i PA-2 ocupats pel nucli urbà de la colònia industrial.

- els sòls corresponents al PA-3 situats entre el nucli urbà i les lleres del riu Llobregat i el torrent de

can Noguera. Els terrenys situats a llevant de la colònia –entre els canals i el riu Llobregat- han estat

tradicionalment -i resten- erms degut a la seva vulnerabilitat per les possibles crescudes del riu

Llobregat. Entre la colònia i el torrent de Can Noguera hi havia hagut conreus que han estat

abandonats.

- els sòls ocupats pel sistema de canals de Can Bros (situats dins del PA-3), encara en explotació pel

que fa a la generació d'energia hidroelèctrica i la seva posterior distribució.

- els sòls corresponents al PA-4 situats entre el nucli urbà i el talús i l'autovia A-2. Encara es mantenen

conreus arboris.

3.4 Patrimoni cultural

El Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell recull quatre elements edificats catalogats dins l’àmbit

del sector:

- la Torre Elies.

- les edificacions industrials principals (dues fàbriques)

- l’església de Sant Joan

La Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros afegeix la protecció del sistema de

canals del Nucli de Can Bros.

3.5 Patrimoni natural

A l’àmbit d’estudi es troben diverses àrees o elements de certa rellevància ambiental:

- Àrees amb vegetació de ribera. Es troben associades als cursos del torrent de Can Noguera i al del riu

Llobregat, on és especialment abundant encara que ja fora de l’àmbit del sector més propera al curs

de l‘aigua s’hi desenvolupa una important massa de canyissar (Phragmites australis) que serveis

d’hàbitat per a nombroses espècies. En terrenys més elevats s’hi desenvolupa vegetació nitròfila i

arvense, on també s’hi troben joncs (Juncus acutus), ortigues (Urtica dioica), fonoll (Foeniculum

officinale), etc. En els marges s’hi desenvolupa una important massa de canyar (Arundo donax), on

també apareixen alguns arbres de forma esparsa. A la part superior d’aquest marge i ja dins del sector

hi ha una zoan força plana on s’hi desenvolupen nombroses gramínies i plantes ruderals, on hi

apareixen de forma dispersa algunes masses de canyar (Arundo donax) i laguns arbres de ribera, àlbers

(Populus alba), plataners (Platanus hispanica), salzes (Salix alba) i freixes (Fraxinus angustifolia).

D’aquesta manera la vegetació que es desenvolupa en la plana fluvial del riu Llobregat ve determinada

en gran part per les característiques d’inundabilitat de la zoan, que en determinen la disponibilitat

d’aigua i l’afectació de la vegetació per part de les riuades.

La vegetació de ribera situada al voltant del torrent de Can Noguera està formada principalment per

una important massa de canyar (Arundo donax), acompnyada d’esbarzers (Rubus ulmifolius), vialbes


(Clematis vitalba) i on de tan en tant s’hi desenvolupa algun om (Ulmus minor), plataner (Platanus

hipanica), pollancre (Populus alba), figuera (Ficus carica), etc.

La vegetació de ribera situada al voltant del canal de Can Bros és més escassa i es troba formada

bàsicament per masses de canyar.

- Resta de terrenys. La vegetació correspon a gramínies i plantes herbàcies que ocupen els espais

lliures. Els exemplars arboris en carrers i parcel·les són palmeres(Phoenix canariensis), margalló

(Chamaerops humilis), magnòlies (Magnolia grandiflora), oliveres (Olea europaea), pi blanc (Pinus

halepensis), etc.

- Zones d’interès faunístic. Malgrat que la zona es troba molt humanitzada (polígons industrials, vies de

comunicació, urbanitzacions...) la presència del riu Llobregat on hi ha restes del bosc de ribera propi

del mediterrani, permet que a la zona hi visquin espècies animals pròpies d’ambients forestals.

El nº d’espècies d’amfibis és relativament baix, però es poden trobar gripaus comuns (Bufo bufo),

granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis).

Pel que fa als rèptils s’hi troben serps d’aigua (Natrix maura), dragó rosat (Hemydactilus turcicus),

sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) i serp blanca (Elaphe scalaris).

Les aus són les que presenten una major diversitat, localitzant-hi la polla d’aigua (Gallinula chloropus),

l’ànec collverd (Anas platyrhrynchos), cuereta torrentera (Motacilla cinerea), rossinyol bord (Cettia

cetti), el balquer (Acrocephalus arundinaceus), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el

corriol petit (Charadrius dubius), el blauet (Alcedo atthis), el colltort (Jynx torquilla), la bosqueta

(Hippolais polyglotta), el xot (Otus scops), el cucut (Cuculus canorus), la merla blava (Monticola

solitarius), el papamosques gris (Muscicapa striata), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), la cadernera

(Carduelis carduelis) i el gratapalles (Emberiza cirlus). A l’hivern i durant els períodes migratoris a més

hi abunden el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la valona

(Tringa glareola), la xivita (Tringa ochropus), el martinet blanc (Egretta garzetta), la fotxa (Fulica

atra), el becadell (Gallinago gallinago), el gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis), la

gavina riallera (Larus ridibundus) el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet menut

(Ixobrychus minutus), l’agró roig (Ardea purpurea) i la cigonya (Ciconia ciconia)

El nº d’espècies de mamífers és baix i només hi viuen espècies de mida petita com el ratolí de bosc

(Apodemus sylvaticus), la musaranya comuna (Crocidura russula) i la rata comuna (Rattus norvegicus).

També s’hi poden trobar algunes mosteles (Mustela nivalis), el talpó comú (Microtus duodecimcostatus)

i el rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum).

3.6 Xarxa hidrològica subterrània

L’àmbit es troba situat a sobre de l’aqüífer protegit de la cubeta d’Abrera, de caràcter al·luvial

constituït per sorres i graves de la terrassa inferior i de la llera actual del riu, d’un gruix de fins 20m i

d’una amplada mitjana d’uns 450-500m. Aquesta cubeta està protegida d’acord amb el Decret

328/1988 d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de

procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.


4. ANÀLISI DE LA PROPOSTA DEL PLA

Objectius:

L'objectiu fonamental és la conservació i consolidació dels elements patrimonials i de paisatge de la

colònia de Can Bros i el seu entorn, observant els principis de desenvolupament urbanístic sostenible

tot concretant la proposta d’ordenació del sector.

Els objectius bàsics que es planteja el Pla de millora urbana són:

Garantir un altre accés a la colònia, alternatiu a l’actual, i proposar un model basat en la

pacificació de la mobilitat rodada en favor del vianant, amb especial atenció al sistema de

transport públic i de la mobilitat en bicicleta, minimitzant en el possible els recorreguts en

vehicle rodat privat al interior de la colònia.

Incorporar els elements naturals i de paisatge propis de la vora del riu, el torrent Can Noguera i

el canal, com a estructuradors del sistema d’espais lliures, i proposar la creació d’una gran

franja verda que minimitzi el soroll i molèsties de l’autovia A-II.

Assegurar la preservació del patrimoni industrial construït, incorporant els usos més adequats a

la tipologia constructiva de cada una de les peces, respectant els règims de propietat i ús dels

actuals habitants de la colònia, i completar el teixit edificat amb peces d’usos diversos, però

respectuoses amb el caràcter de l’actual conjunt edificat.

Introduir els usos i activitats –públics i privats- necessaris per al complement del caràcter

residencial predominant que es proposa, procurant un model de màxima autonomia de la

colònia.

Proposar els instruments de gestió que facin possible el seu desenvolupament.

En definitiva, es tracta d’adaptar la colònia can Bros a les transformacions socials, econòmiques i

urbanístiques de l’entorn per evitar que l’actual i progressiva degradació del patrimoni industrial i de

paisatge segueixi un camí irreversible, creant un nou –tot i que petit- nucli urbà de gran qualitat

ambiental.

Condicions d’ordenació, edificació i ús:

La "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros", determina les següents zones per

al seu desenvolupament:

Zona 22/2a, que es defineix com de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual, en

què el Pla definirà l’ordenança i els supòsits de substitució de les edificacions, admetent els usos

acceptats a la zona d’ordenació antiga i tradicional del Pla general d’ordenació urbana.

Zona 22/2b on es fixa el sostre màxim i es deixa la configuració de l’ordenació i la morfologia de

les edificacions al Pla de Millora, admetent els usos d’habitatge, residencial, oficina, sanitari-

assistencial, educatiu cultural, comercial i industrial de 1a categoria.

Zona 22/2c on es fixa el sostre màxim i es deixa la configuració de l’ordenació i la morfologia de

les edificacions al Pla de Millora, admetent els usos d’oficina, sanitari-assistencial, educatiu

cultural, comercial i industrial de 1a i 2a categoria i permet destinar un 10% del sostre a

habitatge o ús residencial.

Així doncs, el propi Pla de Millora Urbana ordena el sòl d’aprofitament privat de les zones 22/2b i

22/2c en base un únic tipus d’ordenació corresponent a edificació segons volumetria específica

establint els paràmetres i les condicions d’edificació, parcel·lació i usos i fixa els paràmetres segons

l’ordenació antiga i tradicional en les edificacions existents.


Pel que fa als usos, caldrà tenir en compte que la totalitat del PMU es troba inclòs dins la zona

d’indefensió de 300 m enfront el risc químic per causa del transport de mercaderies perilloses

generada per la proximitat de l’autopista A2.

5 MESURES AMBIENTALS

5.1 En la gestió del cicle de l’aigua

L’aigua és la cinta transportadora dels materials bàsics per la biosfera, en conseqüència, el factor

determinant del medi. Minimitzant l’ús d’aigua potable, gestionant l’aigua de pluja i dels recursos

naturals, optimitzant el seu reciclatge i retornant-la al cicle natural depurada, sense interferir l’aigua

que circula fora dels límits del sector i, en tot cas, millorant la gestió de l’aigua de l’entorn.

Es procurarà per la utilització de paviments permeables en l’espai públic i el lliure privatiu, que

permetin retornar l’aigua al seu cicle natural.

Es recomana la utilització de mesures d’economia en els usos domèstics i públics de l'aigua, això és que

les edificacions disposin de sistemes d’estalvi d’aigua (reguladors de pressió i airejadors per aixetes i

dutxes) i s’introdueixin criteris i sistemes d’estalvi en els espais lliures públics i privats.

Es tindrà especial cura en evitar qualsevol impacte a l’aqüífer protegit de la cubeta d’Abrera establint

una correcta gestió de les aigües residuals i dels residus produïts. El tractament de les aigües residuals

de Martorell es realitza a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Martorell i de Sant Esteve

Sesrovires, situada al marge dret del riu Llobregat. Aquesta estació i el conjunt del sistema és

gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua. Això no obstant, el projecte d’urbanització que es redacti

haurà de preveure la instal·lació d’un sistema de sanejament, llevat que, a instàncies del promotor

l’Ajuntament, prèviament a l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització, hagi sol·licitat la

connexió al sistema públic de sanejament a l’Agència Catalana de l’Aigua i hagi obtingut l’autorització

corresponent.

5.2 Qualitat ambiental i atmosfèrica

Es procurarà la minimització dels efectes sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en especial,

reduir al màxim i, en segon terme, compensar les emissions de substàncies contaminants.

Altrament caldrà, prevenir i corregir la contaminació lumínica i acústica, limitant la generació de

necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els excessos lumínics, els fluxos hemisferi superior, les

reflexions excessives i l’impacte negatiu sobre els organismes vius; reduint la contaminació acústica, la

vegetació, i altres mecanismes de la construcció de l’espai, com a elements de protecció visual i

acústica (pantalles acústiques en el lateral de la A-2), per tal de controlar els límits d’emissió de

sorolls i adoptant altres mesures d’ordenació que protegeixin els espais públics i les edificacions contra

el soroll.

Caldrà establir també en els projectes d’urbanització les mesures correctores –si s’escauen- per raó de

trobar-se tot el PMU inclòs dins la zona d’indefensió de 300 m enfront el risc químic per caursa del

transport de mercaderies perilloses generada per la proximitat de l’autopista A2.


5.3 Gestió i tractament dels residus urbans

Per al tractament i gestió dels materials i els residus, s’utilitzaran preferentment materials reciclats o

renovables i d’origen local, per produir la quantitat mínima d’emissions en el procés de transformació i

posada en obra, minimitzant l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient

en general.

Els processos d’enderroc necessaris es realitzaran de manera ordenada.

S’utilitzarà el sistema de recollida selectiva de residus ja implantat en el municipi que respon als

estàndards de la llei de residus, recull i gestiona separadament paper, vidre, envasos, orgànica i

rebuig. El municipi de Martorell disposa de deixalleria tipus B i des de l’any 2005 hi ha en funcionament

una deixalleria mòbil.

5.4 En la gestió i producció de l’energia

Es procurarà per un model d’ocupació que minimitzi el consum del sòl, en racionalitzi el seu ús, per tal

d’afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica i optimitzi, en

l’ordenació dels carrers i les arquitectures, l’accés al sòl (criteris d’orientació i separació entre edificis

que afavoreixin el seu assolellament).

Les edificacions s’ajustaran a criteris d’aprofitament bioclimàtic, que minimitzen la demanda: Amb

una correcta orientació en la majoria dels habitatges; amb la garantia de la ventilació transversal

natural provocada per la disposició de les façanes i/o patis de ventilació, sempre que sigui possible, i

amb la potenciació de la implantació d’espais intermedis amb l’exterior, amb l’objectiu de millorar el

confort espacial, el control tèrmic i acústic, i l’estalvi energètic dels habitatges.

Per l’eficiència en l’oferta, les edificacions disposaran d’un sistema autònom de producció d’aigua

calenta sanitària. S’estarà en aquest sentit al que estableix la Ordenança reguladora de la incorporació

de sistemes de captació d’energia solar, vigent en el municipi de Martorell des de l’any 2004.

El municipi de Martorell, disposa des de l’any 2006 d’un Pla d’Acció Ambiental (PAA) i el Pacte

d’alcaldes/eses per l’Energia Sostenible de la UE (PAES) que es marca com a objectiu per l’any 2020, la

reducció d’un 20% de les emissions de CO2 i augmentar en un 20% en favor de les fons d’energies

renovables.

El compliment d’aquestes mesures, amb el nou escenari del Decret 21/2006 de 14 de febrer, pel qual

es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, juntament amb el nou Codi

Tècnic de l’Edificació, marquen el marc normatiu i suposen un gran avanç pel que fa a l’aplicació de

criteris ambientals a l’edificació.

5.5 En la prevenció del risc d’inundació

Com a mesura correctora de l’impacte que pot ocasionar el terraplenat d’aquesta zona i per tal

d’integrar el terraplè amb l’entorn i estabilitzar el sòl, el projecte d’urbanització projectarà la

construcció d’un mur verd enlloc d’una estructura més dura tipus escullera o de formigó. El talús es

revegetarà amb una hidrosembra amb llavors d’herbàcies i gramínies autòctones de la zona i amb

arbusts també autòctons de la zona. A peu del talús es farà una plantació de freixes (Fraxinus

angustifolia), pollancres (Populus nigra) i àlbers (Populus alba).


6. MESURES DE SUPERVISIÓ

Per tal de garantir que es disposarà d’un control tècnic necessari per tal de controlar efectes no

previstos amb anterioritat, el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Martorell , estableix el Pla de

seguiment del PAES de la següent manera:

Dins del marc dels objectius del PAES s’estableix, a més del ‘20-20-20’, la realització d’un model d’informe de compliment del pla a presentar de manera bianual a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia del a Comissió Europea). Per tal d’ajudar a l’ajuntament s’ha creat una eina operativa per a gestionar el PAES. Aquesta eina es basa en els mecanismes per portar a terme el control de l’assoliment dels objectius del Pla d’Acció i inclou la fórmula de càlcul de cada indicador de valoració d’assoliment dels objectius a realitzar.

7. SÍNTESI I CONCLUSIONS

Un cop analitzats els impactes i les recomanacions ambientals proposades, la seva adequació als

objectius plantejats en l’informe ambiental permet establir el següent:

1. L’àmbit sobre el que actua el Pla de Millora Urbana, es troba situat al costat d’un espai d’alt

valor ambiental cosa que fa que contingui un patrimoni natural de certa rellevància a la zona que

limita amb aquest espai. La resta de l’àmbit no té cap valor natural especial ja que està ocupat per

el nucli de la colònia. El seu valor paisatgístic és el que li confereix la posició en contacte amb el riu

Llobregat i el propi pels propis edificis existents catalogats.

2. Més d’un 65% de l’àmbit està qualificat com a sòl públic. Un 25,98% del sector està destinat a

zona verda i un 5,73% a equipament comunitari de titularitat pública. En tots dos sistemes es supera

el mínim establert per llei i també l’establert a la Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el

Nucli de Can Bros.

3. La gran totalitat de la superfície qualificada de zona verda en el sector es localitza en contacte

amb el riu Llobregat i el torrent de Can Noguera. Es valora la continuïtat dels espais lliures i el

tractament gradual del caràcter urbà – natural d’aquests. Des del verd urbà del barri residencial, al

parc de ribera i finalment a l’espai fluvial del riu Llobregat.

4. La proposta incorpora les noves edificacions sense que el nucli original perdi la seva força i

unitat, reforçant algunes traces, reconfigurant l’espai central de la plaça del Llobregat, obrint

aquest espai central de la colònia als nous parcs, recuperant l’espai del canal, tot augmentant el nº

d’habitatges per tal que tingui prou entitat per funcionar com a nucli autònom amb comerç de

barri.

5. El Pla de millora urbana de Can Bros, incorpora als usos residencials, una part de l’edificabilitat

no residencial destinada a usos terciaris i comercials. Aquests altres usos els localitza en les plantes

baixes de la nova peça que conformarà la plaça del Llobregat i que pot arribar a potenciar la

implantació d’altres tipus de comerç o activitats en alguna planta baixa de les edificacions

existents. Una part important de l’edificabilitat està destinada a usos industrials de 1a categoria,

completament compatibles amb l’ús residencial de la resta de peces.

6. S’aplicaran criteris de control d’emissió de partícules en la durada de l’obra per prevenir les

emissions d’aquests contaminats. Per evitar l’impacte sobre la fauna edàfica i invertebrats, la

maquinària utilitzada durant l’obra haurà d’estar en bon estat i evitar les obres durant l’època de


reproducció, especialment en la zona destinada a parc limítrof amb el riu Llobregat i el torrent de

Can Noguera.

7. Es tindrà en compte la qualitat acústica dels nous habitatges i equipaments, sobretot els més

propers a l’A-2. En cas de considerar-ho necessari el projecte d’urbanització podrà projectar

elements de protecció visual i acústica (pantalles acústiques en el lateral de la A-2) per tal de

controlar els límits d’emissió de sorolls i adoptar altres mesures d’ordenació que protegeixin els

espais públics i les edificacions contra el soroll. En funció dels usos diferents a l’habitatge, caldrà

valorar la implementació de mesures correctores –si s’escauen- per raó de trobar-se tot el PMU

inclòs dins la zona d’indefensió de 300 m enfront el risc químic per causa del transport de

mercaderies perilloses generada per la proximitat de l’autopista A2.

8. S’aplicaran criteris d’estalvi d’aigua en les noves habitatges, equipaments i jardineria i d’estalvi

energètic en edificació i enllumenat públic amb l’objecte de no afectar els vectors com l’aigua i

l’energia.

9. S’aplicaran criteris de gestió integrada dels residus generats, afavorint la separació en origen dels

residus sòlids domèstics i implantant contenidors per a la recollida selectiva d’acord amb el sistema

implantant en el municipi.

VIII. MEMÒRIA SOCIAL

Segons la Disposició transitòria Sisena, apartat 2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme –TRLUC-:

2. Els instruments de planejament urbanístic derivat, relatius a sectors que preveuen usos residencials, que desenvolupen planejament urbanístic general que no contingui la memòria social que exigeix l'article 59 n'han d'incorporar una que defineixi els objectius de producció d'habitatge protegit o assequible. Aquesta exigència no és aplicable als instruments de planejament urbanístic derivats aprovats inicialment abans de l'entrada en vigor de la Llei 10/2004.

Tot i que el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Martorell vigent no disposa la memòria social

exigida a l’article 59, la Modificació Puntual del PGOU en el Nucli de Can Bros conté unes determinacions

específiques pel que fa la reserva d’habitatge protegit, com es pot comprovar al punt 2 a), b) i c) de l’art.

136 del PGOU modificat. En aquests punts s’estableix clarament que s’haurà de reservar per a la

construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es

qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació i per a habitatges objecte d’altres mesures d’estímul

de l’habitatge assequible establerts per la legislació corresponent el sòl per al 10% del sostre.

Per a cada una de les zones, la reserva de sostre protegit que fixa la Modificació Puntual del PGOU en el

Nucli de Can Bros és la següent :

a) Zona 22 2a :

Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública

corresponent al 20% del sostre de les antigues naus industrials que es destinin a ús residencial.

S’haurà de reservar també per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de

l’habitatge assequible, com a mínim el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a ús

residencial de nova implantació.

b) Zona 22/2b :


corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar l’habitatge assequible, com a mínim,

el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació.

c) Zona 22/2c :


corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar també per a la construcció

d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl

corresponent al 10% del sostre edificable.

Al punt 1.5 de la memòria de la informació es detalla el càlcul exacte del sostre corresponent a cada una

de les zones.

Al marge de les determinacions establertes a la Modificació descrites, es redacta en document annex la

Memòria social del PMU Can Bros, redactada per Montserrat Mercadé Marimón –geògrafa-, per comprovar

la pertinència de les previsions en matèria d’habitatge protegit realitzades per la Modificació puntual.


IX. DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA REQUERIDA PER L’ART 102.1 TRLU

Segons l’article 102 del TRLU, els plans urbanístics derivats d'iniciativa privada, a més d'incloure les

determinacions establertes amb caràcter general pel propi TRLU, han de contenir documentació

específica referida a:

a) L'estructura de la propietat del sòl afectat.

b) La viabilitat econòmica de la promoció.

c) Els compromisos que s'adquireixen.

d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.

Pel que fa a l’apartat a), aquest PMU aporta totes les dades sobre la propietat actual del sòl conegudes

fins al moment, contrastant les dades cadastrals amb la realitat física existent, que s’ha fet prevaldre

malgrat sigui contradictòria amb les dades cadastrals i/o registrals. Caldrà en el(s) Projecte(s) de

reparcel·lació -amb l’aportació dels títols de propietat de cada finca- decidir el percentatge de

participació de dada finca dins el polígon corresponent.

La viabilitat econòmica de la promoció queda suficientment demostrada en el capítol V. AVALUACIÓ I

VIABILITAT ECONÒMICA d’aquest PMU.

CRÈDITS

JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P

- Sebastià Jornet Forner arquitecte - Carles Llop Torné doctor arquitecte - Joan Enric Pastor Fernández arquitecte - Anna Pastor Fernandez arquitecte - Xavier Matilla Ayala arquitecte - Daniele Caron arquitecte

GIL-VERNET, ORPINELL, MARTI, SOLE, ADVOCATS ASSOCIATS SCP - Àngels Gil-Vernet i Huguet advocat - Mayte Luengo administrativa INGENIEROS ASOCIADOS SL - Pere Santos Forrellad enginyer c.c.p. MONTSERRAT MERCADÉ geògrafa

Jornet-Llop-Pastor SLP, arquitectes

Barcelona, NOVEMBRE de 2015

PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL · PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN...

Documents

Transcript of PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL · PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN...