Informe de la IX Jornada Anual Federació Catalana de ... · Dones Imma Cortès, ... Pel que fa a...

1

Informe de la IX Jornada Anual Federació Catalana de Drogodependències

Front l’abús de psicofàrmacs...

El poder de la comunitat per enfortir i acompanyar les persones

8 de novembre de 2013

Museu Marítim de Barcelona

3

1

Presentació 4

2 Programa de la Jornada

6

3 Síntesi de les principals intervencions

9

4

1.

Presentació El document que presentem recull les principals intervencions i propostes que van tenir lloc durant la IX Jornada Anual de la Federació Catalana de Drogodependències. La jornada “Front l’abús de psicofàrmacs...El poder de la comunitat per enfortir i acompanyar les persones”, celebrada el divendres 8 de novembre al Museu Marítim de Barcelona, va constituir un espai de reflexió sobre com els serveis de salut i, especialment, altres serveis i iniciatives socials i comunitàries poden ajudar a les persones a afrontar en millors condicions determinades situacions (pèrdua de feina, habitatge, cura de persones dependents, etc.) i millorar el seu benestar emocional. Els objectius de la jornada van ser:

▪ Aprofundir en el coneixement de la situació.

▪ Alertar sobre els riscs de la banalització del consum de psicofàrmacs.

▪ Obrir la reflexió sobre les orientacions per abordar aquest fenomen.

5

L'acte d’inauguració va comptar amb la participació de la Sra. Cristina Iniesta, Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona; el Sr. Francisco de Asís Babin, Delegat del Govern para el Plan Nacional sobre Drogas; el Sr. Joan Colom, Subdirector General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i de la Sra. Felisa Pérez, Presidenta de la Federació Catalana de Drogodependències. Per obrir la reflexió sobre el paper de la comunitat en l’enfortiment i acompanyament de les persones drogodependents es va convidar al Sr. Joan Colom, Subdirector General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya. Per emmarcar la situació actual en el context del consum de psicofàrmacs el Sr. Joan-Ramon Laporte, Professor de Farmacologia i Terapèutica de la UAB i Director de la Fundació Institut Català de Farmacologia va impartir una ponència sobre el tema. Posteriorment, la Jornada es va estructura en quatre taules de treball. Una primera per presentar les principals dades sobre el consum de psicofàrmacs; una segona orientada a alertar a la ciutadania sobre els riscs del seu consum i garantir la bona praxis professional; una tercera taula enfocada en els col·lectius d’atenció prioritària; i una darrera taula orientada a enfortir la capacitat d’afrontament de les persones des dels serveis d’atenció i la iniciativa social i comunitària. En finalitzar la quarta taula de treball va tenir lloc un reconeixement a la Xarxa Perifèrics per la seva trajectòria en el marc de les estratègies, plans de prevenció i reptes de prevenció de drogodependències. La cloenda va ser a càrrec del Sr. Josep Oliva, Diputat Delegat de Benestar Social, Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona. En finalitzar les diverses ponències i taules de treball, el públic assistent va poder participar intervenint en el torn d’aportacions. La jornada també va poder seguir-se a través de les xarxes socials, especialment a través de Twitter, amb l’etiqueta #fcd2013.

6

2.

Programa de la Jornada

08:30 Acreditacions

9:15 Benvinguda i Inauguració

Cristina Iniesta, Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona

Francisco de Asís Babin, Delegat Govern Plan Nacional sobre Drogas

Joan Colom, Subdirector General de Drogodependències. Generalitat de Catalunya

Felisa Pérez, Presidenta de la Federació Catalana de Drogodependències 9:45

Ponència Marc: Situació social i consum de psicofàrmacs

Dr. Joan-Ramon Laporte

Professor de Farmacologia i Terapèutica de la UAB i Director de la Fundació Institut Català de Farmacologia.

Presenta:

Joan Colom, Subdirector General de Drogodependències, Generalitat de Catalunya

10:30 Taula I

Coordina: Conrad Casas, Gerent Agència de Salut Pública de Barcelona

Dades sobre el consum de psicofàrmacs:

Algunes dades de consum a Espanya.

Francisco de Asís Babin, Delegat del Govern para el Plan Nacional sobre Drogas

Algunes dades de consum i avenços en la prescripció a Catalunya.

Corinne Zara, Direcció de Farmàcia. Regió Sanitària Barcelona

Intervencions del públic

11:00 Pausa-Cafè

7

11:30 Taula II

Coordina: Carles Benet, Secretaria Tècnica. Regió Sanitària de Barcelona

Alertar a la ciutadania sobre els riscs del seu consum i garantir la bona praxis professional

Benzodiazepines: quina percepció en tenim? Cap a una proposta de prevenció

Hugo López, Doctor especialista en psiquiatria

Alertar dels riscs a la ciutadania: el rol de l’oficina de farmàcia i el farmacèutic comunitari

Rafael Guayta, Director de Projectes i Recerca del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya

Garantir la bona praxis mèdica.

Anna Lligoña, Grup de Treball del Comitè Operatiu de Salut Mental i Addiccions. Hospital Clínic de Barcelona


12:10 Taula III

Coordina: Roger Cuscó, Cap de Serveis de Programes Sectorials – ICASS. Generalitat de Catalunya

Col·lectius d’Atenció Prioritària:

Dones

Imma Cortès, Responsable Unitat de Salut Laboral de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona.

Persones drogodependents

Pedro Sanz, Psiquiatra CAS-Sants i CAS-Baluart (ASPB).

Infants i adolescents: Interrogants actuals en l’atenció

Adolfo Grisales, Doctor especialista en psiquiatria infantil. Fundació Nou Barris per a la Salut Mental.


8

12:50 Taula IV

Coordina: Pilar Solanes, Direcció del Programa de Salut. Ajuntament de Barcelona.

Enfortir la capacitat d’afrontament de les persones des dels serveis d’atenció i la iniciativa social i comunitària

El suport a persones en situació d’atur de llarga durada.

Lluis Isern. Psicoanalista. Fundació Congrés Català Salut Mental

El suport als cuidadors de familiars malalts o dependents.

Jesús Bernal, Federació de Salut Mental de Catalunya i Xarxa d’Entitats de Suport a les Famílies Cuidadores.

El suport amb i entre els veïns: Hospitalet Acull.

Elena Sala, Responsable del projecte L’Hospitalet Acull-ABD

El suport a persones drogodependents i altres col·lectius a través de l’activitat física i l’esport.

Mariona Corbella, Directora Fundació Esportsalus


13:50 Reconeixement de la FCD a la “Feina ben feta”

Presenta Àngels Guiteras, Presidenta de la Taula del Tercer Sector Social i Maite Tudela, Federació Catalana de Drogodependències

14:00 Cloenda a càrrec del Sr. Josep Oliva, Diputat Delegat de Benestar Social, Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona i Maite Tudela, Federació Catalana de Drogodependències

9

3.

Síntesi de les principals intervencions Ponència Marc Situació social i consum de psicofàrmacs Joan-Ramon Laporte Professor de Farmacologia i Terapèutica de la UAB i Director de la Fundació Institut Català de Farmacologia.

Ens trobem davant una crisi moral, laboral, ètica, de les estructures de l’estat i de valors; en una societat on el 50% dels joves no tenen feina i es troben exclosos de la societat i del procés productiu.

Actualment el 95% del consum de psicofàrmacs està normalitzat; a través de recepta mèdica.

Però podem concloure que no existeix una relació de causalitat directa entre determinats indicadors quantitatius de la repercussió de la crisi (com la mortalitat, el nombre de suïcidis, la freqüentació dels serveis d’atenció a la salut, el nombre d’ingressos hospitalaris o altres indicadors més específics) sobre la salut pública i el consum de psicofàrmacs.

No podem dir quin és el nivell òptim de consum de psicofàrmacs, però s’ha observat un augment en el grau de dependència d’aquests fàrmacs.

La majoria dels grups de fàrmacs que es presenten (hipnosedants, antidepressius, neurolèptics-antipsicòtics i psicoestimulants) no són tractaments específics per a corregir una determinada malaltia, sinó que primer s’ha creat el fàrmac i més tard se li ha atorgat una finalitat més específica.

A Catalunya, el consum d’hipnosedants ha augmentat en els darrers anys. I tot i que ha augmentat tant en dones com en homes, aquest consum és molt superior en el cas de les dones, i va incrementant amb l’edat.

A Espanya el consum d’hipnosedants també és molt elevat, inclús superior al dels d’Estats Units d’Amèrica; un elevat percentatge de la població espanyola consumeix antidepressius diàriament; i en els darrers anys ha augmentat considerablement el consum d’antipsicòtics “atípics”, de psicoestimulants i d’antidepressius.

La crisi ha fet augmentar tant la morbiditat com el grau de malestar de la societat i hem arribat a un punt en què medicalitzem el malestar, convertint-lo en una malaltia; la tristesa no és una malaltia.

Podem identificar un gran nombre d’efectes indesitjats causats tant pel consum d’hipnosedants com pel consum d’antidepressius, com l’increment del risc de càncer i de mortalitat, la caiguda i fractura de fèmur o els accidents de trànsit. Concretament, el consum d’hipnosedants pot augmentar el risc de pneumònia, dependència i demència o malaltia d’Alzheimer, mentre que el consum d’antidepressius pot arribar a causar el suïcidi en nens, la dependència i abstinència, així com malalties cardiovasculars.

10

Aquests increment en el consum d’aquests psicofàrmacs es pot combatre mitjançant dues estratègies: una estratègia curativa, basada en la premissa de curar aquells que estan malalts o que es troben en una situació de risc o vulnerabilitat; i una estratègia general centrada en evitar que el conjunt de la població estigui en situació de risc.

20


El TDA abans no existia i ara és un trastorn que cada vegada es diagnostica a més infants.

21

Taula I Dades sobre el consum de psicofàrmacs

Algunes dades de consum a Espanya Francisco de Asís Babin Delegat del Govern para el Plan Nacional sobre Drogas

Les estadístiques del Plan Nacional sobre Drogas només ofereixen dades sobre els hipnosedants.

Tot i això, tant la Encuesta Edades 2011, com la Encuesta Estudes 2012 ofereixen dades interessants sobre el consum de psicofàrmacs a Espanya.

La Encuesta Edades 2011, que ofereix dades sobre la població espanyola de 15-64 anys, ens mostra que l’edat mitja d’inici de consum d’hipnosedants amb o sense recepta és de 35 anys. En canvi, si ens fixem únicament en el consum sense recepta, aquesta xifra baixa fins als 27,8 anys.

També ens mostra que el consum d’hipnosedants ha augmentat en els darrers anys i és més elevat en el cas de les dones que dels homes: gairebé en tots els indicadors el consum per part de les dones dobla al dels homes. Es tracta, per tant, d’una substància més estesa entre dones. I per edat s’observen unes prevalences més altres entre les persones de 55 a 64 anys.

Tot i això, cal destacar que aquest creixement observat en el consum d’hipnosedants en general, no prové dels hipnosedants sense recepta.

Precisament si ens fixem en el consum d’aquests psicofàrmacs sense recepta, les dades demostren que el consum és major en el cas de la població de 35 a 44 anys, però les diferències entre homes i dones són molt baixes.

També es demostra que en darrer any, el percentatge de consum d’hipnosedants entre la població en general és lleugerament superior que en la població laboral.

Pel que fa a la Encuesta Estudes 2012, que ofereix dades sobre la població espanyola de 14 a 18 anys que cursa Ensenyaments Secundaris, mostra que l’edat mitja d’inici de consum d’hipnosedants és de 13,8 anys (13,3 per als nois i 14,2 per a les noies). Tot i això, es tracta d’una substància més estesa entre les noies. En el cas del consum sense recepta, l’edat mitja d’inici és de 14,2 anys, superior que per als hipnosedants en general i, alhora, és més elevada per a l’inici entre les noies (14,4 anys).

L’Enquesta també mostra que s’ha mantingut l’estabilització de l’extensió del consum de tranquil·litzants o pastilles per a dormir sense recepta l’any 2010, en nivells molt similars als obtinguts a la Encuesta Estudes 2008.

Finalment, destacar que el consum d’hipnosedants sense recepta té una major prevalença entre les noies que entre els nois, superant el 40%; el consum d’aquests psicofàrmacs augmenta amb l’edat; en tots els grups d’edat s’observa una menor prevalença en nois que en noies; i el major increment en el consum entre les noies el trobem entre els 14 i 15 anys, mentre que en el cas dels nois entre els 17 i 18 anys.

27

Algunes dades de consum i avenços en la prescripció a Catalunya Corinne Zara Direcció de Farmàcia a la Regió Sanitària de Barcelona.

Les dades demostren que a Catalunya entre els anys 2008 i 2012 el percentatge de dones que consumeixen benzodiazepines és superior que el dels homes; les dones doblen el consum dels homes. Concretament, entre les dones el percentatge és encara més elevat en aquelles majors de 65 anys, la franja d’edat amb major consum en el cas d’ambdós gèneres.

Com s’ha comentat anteriorment, s’ha produït una estabilització del consum d’aquests psicofàrmacs en els darrers anys.

Cal destacar que si bé l’evolució de la durada de les prescripcions dels tractaments mitjançant la recepta electrònica és positiva, hi ha una proporció molt elevada de pacients amb benzodiazepines amb una durada superior als 6 mesos.

D’altra banda, les benzodiazepines d’acció curta es prescriuen per més temps que les d’acció llarga.

Destacar positivament que des de l’any 2008 s’ha detectat un lleuger increment en el consum de les benzodiazepines recomanades des de l’Administració Pública (Lorazepam, lormetazepam...), tot i que s’ha mantingut el consum de les benzodiazepines no recomanades (alprazolam, zolpidem...).

Pel que fa a les dosis prescrites, un 2,11% del total de pacients tractats amb benzodiazepines consumeixen dosis prescrites superior a les dosis màximes.

També s’han observat duplicitats en els tractaments: tot i que ha disminuït el consum doble de psicofàrmacs per part d’un mateix pacient, aquest consum encara és alt.

En termes comparatius Espanya lidera el rànquing mundial de consum de benzodiazepines.

Fixant-nos en l’evolució del consum d’opioides a Catalunya des de l’any 2008 fins al 2012, s’ha observat un lleuger increment.

En el cas concret de Barcelona Ciutat, el nombre de pacients amb combinacions de risc s’ha reduït un 50% des de l’any 2008 fins a l’actualitat.

Finalment, podem destacar alguns dels avenços que s’han produït en la prescripció de psicofàrmacs: elaboració de documents de referència en els territoris; butlletins d’informació sobre medicaments; seguiment de la prescripció; avaluació de contractes de serveis amb proveïdors; la incorporació de la prescripció d’estupefaents a través de Recepta Electrònica; les alertes sobre les dosis inadequades; i les col·laboracions entre els països de la OCDE.

35


Intervencions del plenari

On queda la figura dels psicòlegs? Permetria estalviar temps, diners i medicació.

És necessari actualitzar les dades de les enquestes, ja que exclouen aquelles persones majors de 65 anys; un col·lectiu molt afectat per l’increment de psicofàrmacs.

S’ha retallat un 20% el pressupost previst per a l’any 2014 per al Plan Nacional sobre Drogas.

Corinne Zara

S’ha d’incidir en la importància de la formació. S’ha de planificar des de Sanitat.

Els psicòlegs s’inclouen dins el col·lectiu que necessita formació per a poder actuar en el marc de les drogodependències.

Francisco de Asís Babin

No és cert que tot el dia els metges estiguin receptant psicofàrmacs.

Pel que fa al pressupost per al Plan Nacional sobre Drogas, s’incrementarà per a l’any 2014 en 20.000 euros.

36

Taula II Alertar a la ciutadania sobre els riscs del seu consum i

garantir la bona praxis professional

Benzodiazepines: quina percepció en tenim? Cap a una proposta d’intervenció. Hugo López Doctor especialista en psiquiatria

És important avaluar la percepció de risc a través d’escales psicomètriques i a través d’una comparativa entre diferents fonts de risc similars.

Si comparem els casos de l’atenció primària i de la salut mental, observem diferències en dimensions específiques entre un cas i l’altre.

És important destacar que els professionals tenen una elevada percepció de risc, però consideren que hi ha una mala percepció de risc per part del pacient.

La majoria dels metges que han contestat una enquesta (Boixet, M. et al, 1996) comparteixen la idea que l’ús incontrolat de benzodiazepines pot portar a la dependència i que el risc de dependència comença a l’any de tractament.

D’altra banda, 35 centres d’atenció primària es veien sobrepassats pels problemes psicosocials dels pacients, es mostraven empàtics prescrivint i admetien l’ús de benzodiazepines per falta de temps i manca d’alternatives (Anthierens et al, 2007).

Per tal d’evitar l’augment en el consum de benzodiazepines és important l’educació sanitària a la població, així com conscienciar als metges per una correcta prescripció (Fernández, T. et al, 2002).

La percepció del risc és un dels factors protectors més importants per evitar el consum de drogues, tot i que no és l’únic factor que influeix en la conducta.

La percepció de risc no és fàcilment mesurable.

La percepció de risc d’ús crònic de benzodiazepines en la població és baixa.

Hi ha escassa bibliografia sobre la percepció de risc entre prescriptors.

Influir sobre diferents actors, des de diferents vies i en diferents moments és el més útil per abordar aquest problema.

En funció del tipus de consum de cada pacient (primer consum, consum regular, consum de risc o consum problemàtic), caldrà actuar mitjançant una estratègia de prevenció (primària, secundària o terciària) adequada a cada cas.

En la pràctica es requereix més recerca per a ser més acurats en aquestes estratègies preventives.

47

Alertar dels riscs a la ciutadania: el rol de l’oficina de farmàcia i el farmacèutic comunitari Rafael Guayta Director de Projectes i Recerca del Consell dels Col·legis de Farmacèutics de Catalunya

Els centres d’atenció primària i els seus dispositius assistencials es troben en una situació immillorable per a detectar el possible abús de medicaments per part dels pacients (Nora Volkow, NIDA).

Tanmateix, la farmàcia comunitària veu set vegades més pacients que els centres d’atenció sanitària, degut principalment a una major accessibilitat, un major grau de confiança per part dels ciutadans vers els farmacèutics/ques comunitaris, un equilibri territorial i una competència professional.

Per aquest motiu, el farmacèutic/a comunitari/a pot actuar de diverses maneres tant per a detectar l’abús de medicaments com per a controlar la dispensació i fer un seguiment farmacoterapèutic.

A través de la seva intervenció com a professional també pot informar i motivar sobre el perill de la compra de medicaments per Internet.

Propostes o orientacions per a l’abordatge de la prevenció i intervenció:

- Desenvolupar la Xarxa Catalana de Farmàcies Sentinella per a monitoritzar aspectes de salut pública;

- Desplegament de l’Observatori de Medicaments d’Abús (OMA);

- Unicitat del model català de farmàcia assistencial.

S’hauria d’optimitzar el paper del farmacèutic comunitari com a complement de la resta d’agents amb l’objectiu de millorar l’eficiència del sistema.

50

Garantir la bona praxis mèdica Anna Lligoña Grup de Treball del Comitè Operatiu de Salut Mental i Addiccions de l’Hospital Clínic de Barcelona

Fa molts anys que he intentat sensibilitzar sobre el tema de les benzodiazepines.

És important distingir entre una bona praxis d’una una mala praxis (errar amb intencionalitat) o iatrogènia (causar un dany sense intencionalitat; danys col·laterals). Precisament, l’ús inadequat dels psicofàrmacs és la causa més freqüent de mala praxis.

Com s’ha comentat anteriorment, ens trobem davant un elevat nombre de pacients que consumeixen benzodiazepines.

Segons un estudi realitzat a 12 farmàcies des de febrer de 2006 fins al febrer de 2008, a pacients majors de 65 anys que acudien regularment a la farmàcia per a sol·licitar benzodiazepines utilitzades com ansiolítics o hipnòtics, tant per motius d’ansietat com d’insomni majoritàriament s’utilitzen durant mes d’un any. Tanmateix, el 67,6% de les benzodiazepines eren utilitzades per pacients que desconeixien la duració del tractament o creien que era indefinit. Un 26,9% corresponia a pacients que referien haver d’utilitzar-les fins a nova ordre. Només el 5,5% de les benzodiazepines de l’estudi eren utilitzades per pacients que coneixien correctament el termini en què havien de suspendre el tractament.

La dependència als psicofàrmacs depèn del temps durant el què es consumeixi i en quina quantitat. Així, si el consum és superior a un any, el risc pot esdevenir d’un 25-50% (Hanin i Marks).

Novament, destacar que la percepció de risc, tant per part del metge com del pacient, és un dels factors protectors més importants per a evitar el consum de drogues: hem de saber llegir els riscos.

Voler anar ràpid és la causa de deixar de banda la psicologia i el diagnòstic: el què han de fer els especialistes és detectar, diagnosticar i derivar.

És molt important utilitzar les eines de les què disposem.

57


Rafael Guayta

La intenció de l’ens sanitari és que la farmàcia sigui un centre d’assistència sanitària (assistencial) i dispensatori.

Aquesta és l’estratègia que s’hauria de seguir per a convertir-se en un agent sanitari.

Però per a poder fer aquest canvi s’ha de demanar un canvi en el tipus de contractes de les farmàcies amb les administracions públiques i en les retribucions.

58

Taula III Col·lectius d’Atenció Prioritària

Dones Imma Cortès Responsable Unitat de Salut Laboral de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona

El treball pot ser font de benestar i salut, però també de malestar, mala salut i comportaments insaludables, en funció de molts condicionants.

A Espanya existeix una major exposició de les dones que dels homes als riscos psicosocials, com el baix control o el baix suport social.

Tot i que en els darrers anys s’ha anat equilibrant la situació entre homes i dones, actualment la taxa d’atur al nostre país segueix sent més elevada en el cas de les dones.

D’altra banda, el treball a temps parcial en la població assalariada és molt superior en les dones que en els homes.

La compaginació de la vida laboral i familiar també presenta més dificultats en el cas de les dones.

L’estat de salut d’una població depèn molt menys dels serveis sanitaris que d’altres determinants de la salut com les condicions de vida i treball, l’habitatge, el treball domèstic i familiar, la producció d’aliments o l’educació.

La crisi accentua el pes d’alguns d’aquests determinants i està contribuint a augmentar les desigualtats en salut que hi estan relacionades.

Per aquest motiu és imprescindible actuar sobre els determinants i, per tant, les polítiques socials i laborals haurien de ser dos dels àmbits prioritaris d’intervenció.

71

Persones drogodependents Pedro Sanz Psiquiatra CAS-Sants i CAS-Baluard (ASPB)

Segons la Encuesta Edades 2011-2012, les drogues consumides per un major percentatge de persones són l’alcohol, el tabac i els hipnosedants. I s’observa una reducció del consum de totes les substàncies (excepte hipnosedants), més acusat en el cas del tabac, l’alcohol, el cànnabis i la cocaïna.

Com ja s’ha comentat, el consum de drogues, tant legals com il·legals, està més estès entre els homes, excepte els hipnosedants on la proporció de dones consumidores duplica la dels homes.

El consum general de drogues està més estès en la població de 15-34 anys, excepte els hipnosedants on el percentatge de consumidors de 35 a 64 anys representa una mica més del doble que en el grup de 15 a 34 anys.

L’abús de benzodiazepines per part de diversos perfils d’usuaris és el que més s’atén en el CAS.

Entre les diverses propostes per a l’abordatge de la intervenció és millor iniciar la desintoxicació ambulatòria, enlloc de la desintoxicació hospitalària, i mantenir-la amb medicació comptada i un seguiment o control a cada pacient.

Seria adequat un tractament basat en la prevenció, la psicoeducació, la coordinació entre professionals i l’atenció primària.

76

Infants i adolescents: Interrogants actuals en l’atenció Adolfo Grisales Doctor especialista en psiquiatria infantil. Fundació Nou Barris per a la Salut Mental

De la mateixa manera que els adults, els infants també es veuen afectats pel seu entorn i les circumstàncies que els envolten.

És important partir de zero amb els infants que presenten algun trastorn i tractar de descobrir la causa que es troba darrera de determinades conductes.

Com podem saber si un infant pateix el TDA o si es tracta d’un altre problema? Per saber-ho és important realitzar un bon diagnòstic per a poder actuar de la millor manera possible i, en cas que es requereixi, amb el tractament més adequat per a cada infant o adolescent.

Les dades numèriques d’un test no poden determinar per sí soles un diagnòstic de TDA a un subjecte determinat, sinó que cal centrar-se en les particularitats de cada cas.

Tot i això, en la pràctica clínica a vegades és imprescindible prescriure psicofàrmacs.

En aquests casos, i sobretot si es tracta d’adolescents, s’haurà de fer un seguiment del pacient, controlant el seu pes i realitzant-li anàlisi per a controlar la prescripció i adequar-la a les característiques de cada pacient.


Intervenció del plenari

En alguns casos s’ha de prescriure més d’un medicament a un pacient per a tractar els diferents problemes que pateix.

77

Taula IV Enfortir la capacitat d’afrontament de les persones des

dels serveis d’atenció i la iniciativa social i comunitària

El suport a persones en situació d’atur de llarga durada Lluis Isern Psicoanalista. Fundació Congrés Català de Salut Mental

S’ha observat un augment en el nombre de trastorns mentals en persones en situació d’atur de llarga durada.

El treball en grups específics d’ajuda mútua pot ser una eina fonamental per a persones en situació d’atur de llarga durada.

Des de la Fundació es realitzen grups de suport emocional per a aquestes persones aturades amb l’objectiu d’abordar les seves necessitats.

És necessària la visualització del problema per a poder actuar.

78

El suport als cuidadors de familiars malalts o dependents Jesús Bernal Federació de Salut Mental de Catalunya i Xarxa d’Entitats de Suport a les Famílies Cuidadores

La font d’informació de les dades presentades és la pròpia experiència dels professionals.

És important actuar sobre les persones drogodependents o malaltes, però també és fonamental parar atenció a les persones cuidadores.

Les repercussions que resulten de cuidar a un familiar malalt varien segons el cicle vital en el qual apareix la malaltia i el tipus de malaltia del familiar i pot produir efectes en el cuidador a nivell relacional, físic i psicològic.

En moltes ocasions les necessitats i els problemes derivats de la cura es cobreixen a través del “refugi farmacològic”.

Des de la Xarxa de Suport a les Famílies Cuidadores es facilita a les famílies que cuiden persones amb malalties, informació, suport i assessorament.

Es tracta d’una Xarxa integrada per 20 entitats de diversos àmbits implicades en l’atenció al cuidador: entitats de l’àmbit de la salut mental, de malalties neurodegeneratives o oncològiques, Col·legis professionals, Ajuntament de Barcelona, pisos d’acollida, Agència de Salut Pública.

Concretament, la Xarxa es basa en l’acollida, l’atenció, l’orientació, la defensa, la implicació dels professionals, la sensibilització i la difusió d’aquestes tasques.

Incidència en parar més atenció en els majors de 65 anys, un col·lectiu vulnerable que en poques ocasions es veu reflectit a les enquestes.

83

El suport amb i entre els veïns: l’Hospitalet Acull Elena Sala Responsable del projecte L’Hospitalet Acull – ABD

L’Hospitalet Acull és un projecte d’inclusió social i participació comunitària que pretén incidir sobre la pobresa estructural i la pobresa emergent, a partir d’una visió integral i integradora que contempla la persona, la seva família i la dimensió comunitària.

Per fer-ho, s’aplica una determinada metodologia d’inserció sociolaboral que es combina amb el suport social i la participació comunitària. Aquesta forma de fer permet donar resposta a l’emergència i l’estratègia.

Es treballa a partir de metodologies basades en l’apoderament de la persona i la coresponsabilitat del propi procés. La justícia social i la solidaritat interveïnal són els principis rectors.

Està dirigida a persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i procés de recerca de feina. S’intervé tant amb perfils de pobresa estructural (la falta de fina és conseqüència de la vulnerabilitat social) com de pobresa emergent (la falta de feina causa la vulnerabilitat). El 13% dels participants pateixen trastorn mental diagnosticat (el 90% vinculats total o parcialment a la situació social i econòmica). S’estima que el 80% ha mostrat símptomes depressius al llarg del procés.

Les situacions d’estrès prolongades, derivades de la inestabilitat econòmica, l’aïllament social i la falta de perspectives de futur, augmenten les possibilitats de patir trastorns mentals i condicionen la ocupabilitat de les persones. La salut i la malaltia mostren la relació entre l’individu i el seu entorn. Resoldre algunes de les injustícies socials, econòmiques i de participació no només millora la salut i el benestar, sinó que redueix un seguit de problemes socials que es donen juntament amb la mala salut (importància de la prevenció).

87

El suport a persones drogodependents i altres col·lectius a través de l’activitat física i l’esport Mariona Corbella Directora de la Fundació Esportsalus

La Fundació Esportsalus duu a terme un programa esportiu per a persones drogodependents en fase de deshabituació de consum, parant especial atenció a la resposta per part de participants que prenen medicació psiquiàtrica.

Es tracta d’una proposta esportiva en instal·lacions de la comunitat.

Incidència en la pràctica regular d’exercici físic sobre el benestar personal (salut mental).

Necessitat de personalitzar les propostes de pràctica esportiva per a aconseguir beneficis.

Importància de l’acompanyament i la supervisió en programes d’exercici físic amb objectius sociosanitaris.

Des de la Fundació es promou l’exercici físic com a eina de prevenció; es fomenta la prescripció i seguiment de programes d’exercici físic per a la millora del benestar personal; i es proposa la formació sociosanitària per a professionals de l’esport i de la salut que permeti compartir coneixements.

Amb la pràctica d’esport l’estat d’ànim millora i s’ha demostrat que té un major efecte positiu en aquelles persones que presenten una major vulnerabilitat (consumeixen psicofàrmacs).

Informe de la IX Jornada Anual Federació Catalana de ... · Dones Imma Cortès, ... Pel que fa a...

Documents

Transcript of Informe de la IX Jornada Anual Federació Catalana de ... · Dones Imma Cortès, ... Pel que fa a...