INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL · 2018. 6. 12. · INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL INDEX...

CANVVI D’ÚS I AMMPLIACIÓ TERA

INFORM

DE LES FOAPÈUTICA

ME DE SO

ONTS DE G DE DESIN

T

STENIBIL

PLA ESGOTERS PENTOXICACIÓ

Domin 973 115 258 –

ACarlo

LITAT AM

SPECIAL URER A LA REÓ “UN RAIG

SOL DEL

Feu i Godoy Aics 9, 25280 S

– arquitectura@

Anna Feu i Jordos Godoy Breg

BIENTAL

RBANÍSTICESIDÈNCIAG DE SOL”

MARÇ 2018

PROMOTORL SOLSONÈS

Arquitectes SLPSolsona (Lleida)@feugodoy.com

ana, Arquitecteolat, Arquitecte

L

C A ”

8

R S

P )

m

e e

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

INDEX

1. MARC GENERAL DEL PLA ESPECIAL

1.1. Objectius

1.2. Abast del Pla Especial

1.3. Fonaments de dret

1.4. Relació amb altres plans o programes

2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ESTAT ACTUAL DE L’ÀMBIT DEL PLA

2.1. El cicle de l’aigua

2.2 Geologia, geomorfologia i edafologia

2.3 Ambient atmosfèric

2.4 Energia i eficiència energètica

2.5 Gestió dels materials i els residus

2.6 Biodiversitat territorial, patrimoni natural

2.7 Qualitat del paisatge

2.8 Àrees amb riscos naturals o tecnològics

2.9 Matriu DAFO

3. OBJECTIUS AMBIENTALS

4. ANÀLISI DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS

5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

6. EFECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS DEL PLA

7. MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I REQUERIMENTS COMPLEMENTARIS

8. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA

9. SEGUIMENT DEL PLA

10. SÍNTESI





1.1 Objectius

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PEL CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

L’objectiu del present Pla Especial Urbanístic és l’assignació d’un nou ús i la proposta d’ampliació de l’edifici de Font de Goters, situat al municipi de Navès (Solsonès), actualment en desús, per a destinar-lo a residència terapèutica de desintoxicació.

1.2 Àmbit del Pla Especial

L’àmbit d’aquest Pla Especial està format per dues parcel·les, una parcel·la amb ús principal agrari i una parcel·la que correspon exclusivament a l’edificació amb ús principal d’Oci, Hosteleria. La superfície total de l’àmbit és de 13.158m2.

Situació. Font: ICC

1.3 Fonaments de dret

Aquest Pla Especial Urbanístic es desenvolupa d’acord amb allò que disposen els articles 47.3.b) i c), 47.4.b) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC), modificats per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, i l’art. 47 i l’art. 59 i altres, del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (RLUC).

A nivell de planejament urbanístic, li són d’aplicació les determinacions de la Revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament (NSP) del municipi de Navès, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Lleida en data 20 de desembre de 1994.

A nivell de planejament territorial, li són d’aplicació les determinacions del Pla territorial de les Comarques Centrals, aprovat definitivament en data 16 de setembre de 2008.

D’acord amb la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, el Pla especial ha de ser objecte d’avaluació ambiental, raó per la qual el present document va acompanyat del preceptiu informe de sostenibilitat ambiental. El procediment d’avaluació ambiental seguit és l’establert a l’article 115 del RLUC i l’article 86 bis del TRLUC.

1.4 Relació amb altres plans o programes

Pla territorial parcial de les Comarques Centrals

Aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008 pel Govern de Catalunya i publicada al DOGC núm. 5241, de 22 d’octubre de 2008, a l’efecte de la seva executivitat immediata.



La finca es troba en la categoria d’espais oberts: Sòl de protecció Preventiva. Aquest pla defineix i regula les normes i l’ordenació d’aquest tipus de sòl així com les condicions generals per a les transformacions del sòl en paisatges rurals.

Plànol topogràfic. Font: RPUC

Planejament municipal

La normativa d’aplicació són les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi de Navès.

Per al sòl no urbanitzable ordinari són d’aplicació els articles 104 a 113 del Títol IV, Capítol II.

Altres plans:

- Esborrany de la Normativa de Comunitats terapèutiques

- Pla Especial d’emergència per incendis forestals de Catalunya

- Catàleg de paisatge de les comarques centrals




Font de Goters es troba al municipi de Navès, proper a l’extrem nord del pantà de Sant Ponç i, per tant, a la conca del Cardener/Llobregat. S’hi accedeix a través d’un camí provinent de la carretera C-26.

2.1 El cicle de l’aigua

2.1.1 Hidrologia superficial

La xarxa hidrogràfica de Navès es forma a l’entorn dels rius Cardener (al límit occidental) i l’Aigua d’Ora, tots inclosos en la comarca del Solsonès. També cal destacar la proximitat amb el Pantà de Sant Ponç.

L’àmbit que ens ocupa no compta amb cap riu de cabal important però sí que es situa entre la rasa d’Albareda i el torrent d’Albareda. Ambdós són petits cursos fluvials que desemboquen al Pantà de Sant Ponç, embassament que es troba en el curs del riu Cardener.

Degut a la distància de Font de Goters amb cursos fluvials importants, no es considera que es trobi en zona inundable.

Cursos fluvials propers a l’àmbit del Pla Especial. Font. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Cursos fluvials de Catalunya. Font. Agència Catalana de l’Aigua



2.1.2 Hidrologia subterrània

Segons l’anàlisi de les aigües subterrànies segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es determina que l’àmbit del projecte no compta amb aqüífers ni agües subterrànies conegudes.

2.1.3 Abastament d’aigua

Navès és bastit d’aigua potable per l’empresa Mancomunitat d’abastament d’aigua del Solsonès. A la finca objecte del Pla Especial el subministre d’aigua potable prové de la xarxa municipal.

Conformement a l’article 10 de l’ORDRE d’11 de juliol de 1986, l’abastament d'aigua potable garantirà un volum mínim de 150 litres per plaça i dia. Els dipòsits d'acumulació seran accessibles per efectuar-hi les neteges a fons i les desinfeccions periòdiques que siguin necessàries. Es realitzaran controls periòdic de la potabilitat de l’aigua mitjançant certificat lliurats pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. Sense aquest requisit, la residència no podrà continuar el seu funcionament.

2.1.4 Sanejament

Tenint en compte que la ubicació d’aquesta residència no permet evacuar les aigües residuals a través de la xarxa de clavegueres municipals, l’establiment disposarà d’una instal·lació de sanejament autònom. Aquesta instal·lació haurà d’assumir les aigües dels banys i cuina.

Aquestes aigües seran tractades per una depuradora d’oxidació total amb una capacitat de 32 habitants equivalents, corresponent a la capacitat de la residència tenint en compte el nombre d’usuaris i treballadors. El procés de tractament garantirà que l’aigua sortint es pugui desguassar directament al medi natural, complint tots els paràmetres definits per la normativa vigent.

Els llots acumulats a la fossa sèptica s’extrauran regularment i s’evacuaran en centres autoritzats.

El principi de funcionament de la depuradora d’oxidació total consisteix en, mitjançant l'aportació d'aire en el primer compartiment, s'aconsegueix el creixement de colònies de microorganismes aeròbics en suspensió (flòculs bacterians), els quals capturen i degraden els contaminants orgànics que es troben en l'aigua residual. A continuació, l'aigua passa al compartiment de decantació, on les bactèries en suspensió precipiten cap al fons, des d'on s'aspiren i tornen a circular cap al compartiment d’aeració. L'aigua clarificada, lliure de sòlids, sobreïx pel tub superior fins al punt d'abocament.

Les depuradores d'oxidació total aconsegueixen un rendiment de depuració sensiblement superior al que s'aconsegueix amb les depuradores formades per una fossa sèptica completament estanca i un filtre biològic.

Massa d’aigua subterrània de la conca alta dels Cardener i Llobregat. Font: Agència Catalana de l’Aigua

Massa d’aigua subterrània de la depressió central i aqüífers locals. Font: Agència Catalana de l’Aigua



2.2 Geologia i geomorfologia

Font de Goters es troba clarament influenciada per la proximitat amb el riu Cardener. Les vessants de la conca d’aquest riu ofereixen paisatges amb vegetació abundant. La topografia queda marcada per un notable pendent en direcció diagonal nord-est sud-oest, essent la zona nord-est la més elevada i la sud-oest la més baixa. La zona inferior de la topografia queda determinada per la Rasa d’Albereda, que llinda per un extrem amb la parcel·la i creua el camí d’accés. La diferència de cota entre el punt més alt i el punt més baix és aproximadament d’uns 20m.

Quant al tipus de terreny, l’àmbit correspon a l’era geològica del cenozoic i està format per margues, calcàries i gresos (codi POmg), corresponents a la formació de la Molassa de Solsona. La classificació segons litologia i edat és: Roques sedimentàries del Paleogen.


2.3.1 Climatologia

Navès se situa en zona de clima mediterrani continental, amb una sequedat extrema i una fluctuació de temperatures considerable, amb estius calorosos i hiverns freds. Aquest municipi compta amb una estació meteorològica automàtica molt recent i de la qual no s’han pogut obtenir dades. S’exposen les dades climàtiques de l’estació meteorològica automàtica més propera, que és la següent:

Estació Altitud (m) Latitud Longitud Període Xarxa

Pinós (Solsonès) 659 41,804º 1,538º 2016 XEMA

Resum de l’any 2016: Precipitació acumulada: 429,7 mm Temperatura mitjana: 12,4 ºC Temperatura màxima mitjana: 19 ºC Temperatura mínima mitjana: 6,9 ºC Temperatura màxima absoluta: 36,8ºC Temperatura mínima absoluta: -5,5ºC Velocitat mitjana del vent: 2,3 m/s Direcció dominant: W Humitat relativa mitjana: 75% Mitjana de la irradiació solar global diària: 16,6 MJ/m2 2.3.2 Contaminació atmosfèrica El municipi de Navès té dues industries registrades a l’inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT) que són:

o Escorxador Pla del Ros, subapartat 8.a: Escorxador amb una capacitat de producció de canals superiors a 50 tones/dia o Duocastella, subapartat 7.a.iii: Instal·lació destinada a la cria intensiva d’aviram o de porcs que disposa de més de 750

places per a truges reproductores.

Cartografia geològica de Catalunya. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya



De totes maneres l’àrea d’estudi no es troba afectada directament per cap de les anteriors ni per cap carretera propera. Navès se situa en l’àmbit d’Alt Llobregat quant a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica i aquesta compta amb dos punts de mesurament a Berga. Navès es troba en la zona de qualitat de l’aire 10 tenint en compte les característiques climàtiques de l’àmbit en el que se situa. Segons les dades preses per aquests punt la qualitat de l’aire és bona. 2.3.3 Contaminació acústica L’àmbit objecte de projecte no compta amb cap mapa de capacitat acústica ja que no presenta focus que puguin provocar contaminació acústica. L’execució del Pla Especial no suposarà contaminació acústica ja que no compta amb cap focus emissor important. Per altra banda, la seva capacitat acústica es troba informada i aprovada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. D’acord amb el Decret 176/2009, l’àrea d’estudi correspon a una zona A1 – Zona de sensibilitat acústica alta, Espais d’interès natural i altres, tal com s’adjunta en la taula següent:

2.3.4 Contaminació lluminosa Observant el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa es determina que la finca pertany a la zona E2, de protecció alta, que correspon a aquelles àrees de sòl no urbanitzable fora de les zones E1 i també les àrees en què els ajuntament proposen augmentar la seva protecció dins del seu terme municipal. La il·luminació exterior que s’instal·li a l’accés i a l’entorn de la residència serà amb làmpades LED amb llum de baixa intensitat.


L’abastament elèctric de la zona es realitza amb la companyia Endesa i Elèctrica de Guixers. La finca objecte d’aquest informe compta amb una línia elèctrica de Baixa Tensió que subministra energia a l’edifici existent. Es realitzarà una ampliació de potència requerida per al canvi d’ús i s’adequarà la instal·lació elèctrica al nou ús complint totes les normatives pertinents.

L’aigua calenta sanitària i la calefacció es realitzaran mitjançant una caldera de biomassa.

2.5 Gestió dels materials i els residus Navès realitza recollida selectiva amb contenidors de fracció resta, paper, vidre, envasos de plàstic i fracció orgànica. Els residus s’abocaran a l’abocador municipal de Clariana del Cardener, el més proper a l’àmbit d’aquest Pla Especial i que es troba a 15 km. La residència comptarà amb un espai per a la separació selectiva dels residus a la cuina i s’utilitzaran els contenidors més propers que no es troben dins l’àmbit objecte d’aquest projecte.

Taula de zones de sensibilitat acústica i límits d’immissió. Font: Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic



2.6 Biodiversitat territorial, patrimoni natural 2.6.1 Vegetació El municipi de Navès està poblat per pins i roures, però les plantes arbustives són les que més abunden en aquest àmbit. S’hi poden trobar bosquines, boixos i matollars de plantes aromàtiques. Consultant la cartografia d’hàbitats de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’àmbit on es situa aquest projecte està composat per un únic hàbitat CORINE que és el següent:

o Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada (86a)

El seu entorn més proper compta però amb els hàbitats CORINE següents:

o Pinedes de pinassa dels Prepirineus, el territori ausosegàrric i les muntanyes mediterrànies septentrionals (42t) o Pinedes de pinassa, o repoblacions, sense sotabosc forestal (42v)

Per altra banda, l’àmbit del Pla Especial no es localitza en cap hàbitat d’interès comunitari (HIC), però sí tot l’entorn forestal que l’envolta que és el següent:

o Pinedes submediterrànies de pinassa (9530), que corresponen als hàbitats CORINE següents:

Boscos de pinassa dels Prepirineus, el territori ausosegàrric i les muntanyes mediterrànies septentrionals Boscos de pinassa de les muntanyes mediterrànies meridionals

Cartografia d’hàbitats CORINE de Catalunya. Font: Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de Vegetació de la Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia

Cartografia d’hàbitats d’interès comunitari de Catalunya. Font: Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de Vegetació de la Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia

9530

86a

42t+42v



2.6.2 Fauna Tot i que l’àmbit estudiat no està inclòs en cap àrea d’interès faunístic i florístic tot i que sí que presenta una gran diversitat d’espècies. La fauna es composa de senglars (Sus scrofa) i guineus (Vulpes vulpes), que tant freqüenten les zones de bosc com les de matollar. A les ribes dels rius hi cria la llúdriga (Lutra lutra) i rates d’aigua (Arvicola sapidus). Per altra banda també s’han censat poblacions de talpó muntanyenc (Microtus agrestis). Als indrets arbrats és interessant esmentar la presència del corb (Corbus corax) i la gralla (Corvus corone), així com la de l’astor (Accipiter gentillis), l’aligot (Buteo buteo) i el duc (Bubo bubo).

Als rius i rieres hi viuen diverses espècies de peixos, que prosperen gràcies a la qualitat de les aigües. Algunes espècies significatives són la truita comuna (Slamo trutta) i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), la madrilla (Chondrostoma toxostoma miegii), el barb (Barbu graellsii) i el barba cua roig (Barbus haasi). 2.6.3 Espais naturals i les àrees de protecció

La zona d’estudi no està inclosa en cap espai natural protegit ni forma part de la Xarxa Natura 2000 tot i que es situa molt proper a àrees de protecció especial com són:

o Aigua d’Ora, àrea inclosa al Pla d’Espais d’interès natural

o Serres de Queralt i els Tossals-Aigua d’Ora, que forma part d’un dels àmbits de la Xarxa Natura 2000


2.7.1 Unitats del paisatge El municipi de Navès es troba inclòs al Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals dins la unitat dels Replans del Solsonès. Aquesta unitat es caracteritza per ser una àrea amb un relleu ondulat que formalitza la xarxa fluvial. El paisatge es composa per un



mosaic composat per l’alternació de boscos i camps de conreus, on sols hi destaca el nucli urbà de Solsona i petits pobles amb un poblament disseminat. El principal eix de comunicació és la C-26. El sector forestal es troba ben desenvolupat. 2.7.2 Patrimoni cultural En aquest àmbit destaca l’existència de nombrosos monuments megalítics i bons exemples d’arquitectura romànica, com Sant Esteve d’Olius i Navès, per altra també s’inclou el santuari del Miracle, de gran valor històric i religiós. La ciutat de Solsona és el nucli més important de la unitat i on es concentra gran part del patrimoni arquitectònic amb obres importants del s. XVIII com el convent de les monges, els ponts de la ciutat, el portal del Pont i el palau episcopal. També destaca la catedral, actualment gòtica però construïda entre els s. XI i XVII que conserva els absis i campanar d’estil romànic. El palau Llobera, del s. XV, igual que algunes fonts i places i l’edifici de l’Ajuntament, del s. XVI també són edificis significatius. Finalment destaquen les muralles del s. XIV, de les quals en queden restes disperses.


2.8.1 Risc d’incendi Navès està classificat com a municipi d’alt risc d’incendi forestal i, de fet, s’ha vist afectat en vàries ocasions per incendis d’aquest tipus al llarg dels anys. Aquest municipi forma part de la regió forestal IV i es poden diferenciar diferents àrees més pendents amb matollar, amb un risc molt alt d’incendis, i les zones baixes i cultivades, amb un risc baix. La zona objecte del pla especial es troba envoltada per zones de risc alt d’incendis per un costat però, com a punt a favor, es troba en pròxima al pantà de Sant Ponç. El marc legal que regula la prevenció d’incendis és el següent:

o Llei 3/2010, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis o Llei 5/2003, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama

urbana o Reial Decret 314/2006, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació o Pla Especial d’emergència per Incendis Forestals de Catalunya o Instrucció tècnica complementària SP-120

Models de combustible i inflamabilitat de la regió forestal IV. Font: www.creaf.uab.cat

Distribució dels models d’inflamabilitat a la Regió Forestal IV. El 87% de la superfície arbrada de la regió té models d’inflamabilitat molt elevats (8,9,10), zones que es poden considerar d’alt risc d’ignició perquè almenys un 50% del recobriment vegetal està format per espècies molt inflamables. Tan sols el 2,24% té models que es poden considerar de risc baix (models 1 a 6). Els models 1 i 4 no es representen a la gràfica perquè tenen percentatges molt baixos.

Distribució dels models de combustible a la Regió Forestal IV. El 73,45% de la superfície arbrada de la regió té models de matollar (4,5,6 i 7) dels quals, el model 5 és clarament majoritari, el 48.07 del total. Un gens menyspreable 16,36% són models d’herbassar. La resta, 10,20% són models de fullaraca: models 8 i 9. Manquen els models del grup de residus silvícoles.



2.8.2 Inundacions L’Agència Catalana de l’Aigua no compta encara amb planificació de l’espai fluvial de l’alt Cardener, tot i així l’àmbit estudiat no es troba en zona inundable degut a la seva distància amb rius o rieres de cabal important. 2.8.3 Contaminació química El desenvolupament industrial i tecnològic dels darrers anys ha provocat la producció de productes químics derivats que representen un risc que pugui tenir repercussions naturals a l’exterior de les indústries. Per conèixer i valorar els riscs químics d’aquests productes i empreses, la Generalitat de Catalunya va aprovar el PLASEQCAT, en l’Acord GOV/117/2007, de 6 de febrer, pel qual s’aprova el Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Catalunya. En aquest pla s’estableix que els municipis amb possibilitat de tenir alguna afectació elaborin el seu corresponent Pla d’Actuació Municipal. Navès no disposa de cap instal·lació i indústria que suposi un risc químic. L’únic risc (de categoria mitja) es dóna a través del transport de mercaderies perilloses a través del transport viari (C-26) proper a l’àmbit objecte del Pla Especial.

2.9 Matriu DAFO

Un cop arribat aquest punt d’anàlisi ambiental, es representen en la següent taula un resum de punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces de l’àmbit estudiat:

Punts forts Punts febles

-Aquest paisatge té una clara vocació forestal així doncs les activitats silvícoles són de gran importància.

-La proximitat amb el pantà de Sant Ponç i al nucli de Navès, dóna un important valor estètic, natural i social al territori.

-Els replans del Solsonès acullen un nombre elevat d’elements patrimonials.

-La majoria de masses forestals són molt vulnerables als incendis forestals.

-L’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes provoca una disminució demogràfica i l’abandonament de les zones rurals i la degradació de zones fèrtils.

Oportunitats Amenaces

-El caràcter general de la unitat és agroforestal. La comunitat terapèutica gaudeix de l’entorn i posa en valor el territori.

-El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya serveix com a pretext per fomentar les activitats de coneixement i desenvolupament i esdevé punt de partida per afavorir pràctiques silvícoles i innovadores.

-L’elevat risc d’incendi, agreujat pel tipus de coberta forestal i l’abandonament de les feines del camp.

-La progressiva realització d’instal·lacions econòmiques i equipaments sense estratègies d’integració en el lloc.


Els objectius i mesures abastaran els àmbits en que el desenvolupament del pla especial pot incidir de manera més significativa indicant els objectius de cada indicador i les mesures preventives per evitar que aquests factors afectin al territori de manera negativa aconseguint així l’assoliment de cada un dels objectius ambientals establerts.

A – Garantir una ordenació urbanística eficient i adaptada a les característiques ambientals

S’adoptaran solucions d’ordenació que s’adaptin al medi amb la mínima afectació a l’entorn natural i la vegetació, la relació directa amb la topografia, i racionalitzar els usos d’acord amb un model eficient. Les mesures que es duran a terme per acomplir aquest objectiu seran les següents:

- A1. Adaptar l’ordenació a les formes de relleu, tenint en compte orientacions i la seva estructura geomorfològica

- A2. Respectar la vegetació i l’entorn natural de la parcel·la



- A3. Adaptació de l’ordenació als nivells topogràfics que s’estructuren en la parcel·la

- A4. Donar compliment a totes les determinacions del planejament territorial de referència

B – Prevenir la degradació del medi atmosfèric

S’adoptaran sistemes per a la prevenció de l’empitjorament de la qualitat del medi, tant a nivell acústic com lumínic. Amb aquest objectiu s’estableixen les mesures següents:

- B1. Determinació i compliment de les prescripcions acústiques

- B2. Adaptar-se als nivells màxims de contaminació lluminosa

- B3. Regular la implantació d’altres sistemes de telecomunicació i/o energia elèctrica

- B4. Promoure l’eficiència energètica de les noves instal·lacions i l’ús d’energies renovables

C – Implantar sistemes per una correcta gestió de tots els residus

Es posarà especial atenció a la implementació de sistemes de gestió de residus que afavoreixin la seva reducció, reutilització i reciclatge mitjançant les mesures següents:

- C1. Reservar l’espai necessari per la recollida, reutilització i reciclatge dels residus

- C2. Ordenar l’àmbit minimitzant els impactes associats a la generació de residus i moviments de terra

- C3. Gestionar adequadament tots els residus que es produeixin durant l’execució del Pla Especial


A continuació s’analitza el compliment dels objectius ambientals proposats al punt anterior en referència a la proposta del Pla Especial.

S’avalua el grau de compliment de cada objectiu amb les categories següents:

No aplicable o no avaluable

És probable no assolir l’objectiu

Poques possibilitats d’assolir l’objectiu o assolir-lo parcialment

Oportunitats per assolir l’objectiu satisfactòriament

Objectius Estat actual de la parcel·la Proposta

A. Garantir una ordenació urbanística eficient i adaptada a les característiques ambiental

A1

A2

A3

A4

B. Prevenir la degradació del medi atmosfèric

B1

B2

B3

B4

C. Implantar sistemes per una correcta gestió de tots els residus

C1

C2

C3



La proposta que es determina en el Pla Especial Urbanístic assoleix més objectius ambientals que l’estat actual de la parcel·la. Sobretot pel que fa a la prevenció de la degradació del medi atmosfèric i a la implantació de sistemes per una correcta gestió de tots els residus.

La proposta tindrà en compte les prescripcions acústiques i els nivells de contaminació lumínica, a més a més, les instal·lacions seran d’energia renovable i es disposarà un espai per al reciclatge i la gestió dels residus. D’altra banda, degut a la implantació de la proposta, es veurà afectada una petita part de la vegetació de la parcel·la.


L’ordenació de l’àmbit preveu:

- La reconversió de l’edifici existent en residència terapèutica, preveient un aforament inicial de 20 usuaris.

- Un espai destinat a accés i aparcament

- Un espai destinat a hort i cultiu.

- Una pista esportiva, situada respectant la separació als límits de la parcel·la.

- Instal·lacions necessàries pel funcionament de la residència.

- Una possible ampliació de l’equipament, augmentant l’aforament fins a 30 usuaris. Preveient un espai destinat a gimnàs i un taller.

- L’ampliació es realitza d’acord amb criteris respectuosos amb l’entorn. La ubicació de l’ampliació queda justificada per situar-se en la zona amb menys presència d’espècies arbòries i de vegetació, pel que l’impacte ambiental esdevé el menor possible, respectant els paràmetres urbanístics.

Les àrees d’ordenació proposades són les següents:

1. Àrea de la residència terapèutica: Edificació existent reformada i rehabilitada per a l’ús de residència terapèutica.

2. Àrea d’ampliació de la residència terapèutica: Zona destinada a una hipotètica futura ampliació de l’edificació de residència terapèutica, amb més habitacions, banys, gimnàs i taller d’activitats, així com la corresponent ampliació dels usos existents (sala de descans, sales de teràpia...).

3. Zona esportiva: Adequació del terreny natural per a l’execució d’una pista poliesportiva.

4. Espai lliure: Zona d’esbarjo en contacte amb la natura de la parcel·la.

5. Espai de cultiu: Zona destinada al cultiu de vegetals, treballada pels propis usuaris.

6. Àrea d’aparcament i vialitat: Xarxa viària, espai de circulació i zones d’aparcament situades a l’accés de la residència.



Quadre de superfícies de les zones d’ordenació de la proposta:

Estat Actual Proposta

1 Àrea de la residència terapèutica (Volum existent) 617,27 m2 607,71 m2

2 Àrea d’ampliació de la residència terapèutica 0 m2 273,65 m2

3 Zona esportiva 0 m2 383,64 m2

4 Espai lliure 11.647,18 m2 11.271,95 m2

5 Espai de cultiu 152,50 m2 224,05 m2

6 Àrea d’aparcament i vialitat 741,05 m2 397,00 m2

SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT 13.158 m2 13.158 m2

Com demostra aquesta taula la majoria de superfície de l’àmbit està destina a espai lliure, bàsicament àrea forestal. Aquesta superfície es veu subtilment afectada en la proposta.

1 2

3

4

5

6

Planta d’Ordenació proposada. Font: elaboració pròpia




Degut a l’elevada integració als aspectes ambientals del Pla, els impactes ambientals en el cicle de l’aigua, la geologia i morfologia del terreny, l’ambient atmosfèric, la gestió de materials i residus, l’eficiència energètica, la biodiversitat i la qualitat del paisatge no són rellevants sempre que el projecte definit en el Pla integri les determinacions ambientals descrites en aquest estudi, la memòria i la documentació urbanística. De totes maneres es llisten a continuació els mínims efectes ambientals que provocaran l’execució del Pla:

Consum d’aigua

- Increment de consum d’aigua potable. Es preveu una dotació de 150 litres per plaça i dia.

Consum del sòl

- La superfície construïda de l’ampliació de la residència, suposarà l’ocupació de part del sòl de la finca.

Generació de residus

- L’activitat generarà residus, principalment domèstics i orgànics.

Impacte visual i paisatgístic

- L’ampliació de l’edifici i la ubicació de la pista esportiva suposarà, un impacte visual i paisatgístic.

Impacte forestal

- L’ampliació de l’edifici, el compliment de la normativa d’incendis i la implantació de la pista esportiva, tindrà com a conseqüència la reducció d’una petita part de vegetació forestal, així com l’arranjament de vegetació seca al voltant de l’edificació.

A continuació es verifica la incorporació de les mesures ambientals proposades per a cada objectiu del Pla detallant les mesures o actuacions que s’incorporen al Pla i que afecten a cadascun dels objectius ambientals. Per altra banda es realitza el grau d’integració en el planejament.

Objectiu A: Garantir una ordenació urbanística eficient i adaptada a les característiques ambientals

Mesures Integració al Pla

A1. Adaptar l’ordenació a les formes de relleu, tenint en compte orientacions i la seva estructura geomorfològica

-L’ordenació s’adaptarà al màxim a les formes i a la morfologia del terreny -L’ampliació de la residència tindrà en compte l’orientació així com l’estructura del terreny en la seva ubicació

A2. Respectar la vegetació i l’entorn natural de la parcel·la

- L’ampliació de la residència es realitzarà annexa al volum existent per minimitzar la tala d’arbres - La implantació de la pista esportiva es situarà en una zona amb poca densitat de vegetació.

A3. Adaptació de l’ordenació als nivells topogràfics que s’estructuren en la parcel·la

-L’ordenació de l’ampliació de la residència s’adaptarà a l’edifici existent i a la topografia

- La implantació de la pista esportiva es situarà en la zona més planera i adequada per l’ús

A4. Donar compliment a totes les determinacions del planejament territorial de referència

-S’han estudiat les normatives i ordenances dels planejaments municipals i territorials i es dóna compliment a cadascun dels apartats corresponents a l’ordenació de l’àmbit.

GRAU D’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU: ALT

Objectiu B: Prevenir la degradació del medi atmosfèric


B1. Determinació i compliment de les prescripcions acústiques

-La nova activitat no suposarà un increment dels nivells sonors i per tant es donarà compliment a les prescripcions acústiques anteriorment esmentades -La nova edificació es situarà annexa a l’edificació existent, de manera que no generarà un nou focus acústic -No es col·locaran instal·lacions que provoquin impacte acústic



B2. Adaptar-se als nivells màxims de contaminació lluminosa

-La il·luminació exterior es realitzarà seguint la normativa que determina el nivell de protecció de la contaminació lluminosa (zona E2, protecció alta) - En horari nocturn es reduirà la intensitat mantenint la il·luminació mínima necessària per la circulació segura dels usuaris.

B3. Regular la implantació d’altres sistemes de telecomunicació i/o energia elèctrica

-S’instal·larà un sistema de telecomunicacions amb tecnologia inalàmbrica, sense necessitat de posts i cablejat que arribin a l’edifici, es disposarà de línia telefònica fixa i connexió ADSL.

- S’ampliarà la potència elèctrica necessària per al funcionament de la residència terapèutica. B4. Promoure l’eficiència energètica de les noves instal·lacions i l’ús d’energies renovables

-La climatització del volum existent i de l’ampliació d’aquest, es realitzarà amb un sistema de calefacció per radiadors, generada mitjançant una caldera de biomassa.

GRAU D’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU: MOLT ALT

Objectiu C: Implantar sistemes per una correcta gestió de tots els residus


C1. Implantar l’equipament necessari per la recollida, reutilització i reciclatge de residus

-La residència disposarà d’un espai centralitzar per a la instal·lació de contenidors per a la recollida selectiva de residus.

C2. Ordenar l’àmbit minimitzant els impactes associats a la generació de residus

-L’ordenació s’adapta a les existències i a la topografia existents per minimitzar la generació de residus i l’impacte associat a aquest

C3. Gestionar adequadament tots els residus que es produeixin durant l’execució del Pla Especial

-S’incorporarà la gestió de residus de l’execució del Pla en el projecte d’execució -Cal tenir en compte la proximitat de l’àmbit amb un abocador controlat de residus

GRAU D’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU: MOLT ALT


Amb l’objectiu de minimitzar l’impacte en el medi ambient i fomentar la sensibilitat ecològica dels usuaris de la residència, s’estableixen unes mesures preventives. Aquestes permetran la correcta ecogestió de la residència terapèutica amb la gestió dels residus, l’estalvi d’aigua, l’eficiència energètica, sorolls, integració paisatgística, i la informació i educació ambientals.

7.1 Gestió de residus

- Recollida selectiva: Es promourà el reciclatge de tots els residus domèstics de vidre, paper i cartró, envasos de plàstic i residus orgànics, la residència comptarà amb un espai destinat al reciclatge.

- Informació als usuaris: Els contenidors estaran degudament senyalitzats de forma clara i pedagògica. Es lliurarà als usuaris un resum del reglament de la utilització i gestió de residus de la residència, esmentant l’obligatorietat d’efectuar el destriament.

7.2 Estalvi d’aigua

- Consum d’aigua:. Es realitzarà un registre trimestral per controlar la quantitat de consum d’aigua, amb la finalitat de detectar consums anòmals.

- Informació als usuaris: Es conscienciarà als usuaris del valor de l’aigua i del seu consum responsable explicant les accions que es duen a terme en aquesta activitat per contribuir a l’estalvi d’aigua. Els banys i la cuina comptaran amb rètols on es faci referència a l’ús racional de l’aigua.

- Aixetes dels serveis: Es realitzarà un manteniment i revisió periòdics de les aixetes per comprovar el seu degoteig. El cabal de les aixetes es reduirà al mínim per disminuir-ne el consum.

- Vàters: Disposaran d’una cisterna que permeti un volum màxim de 6 litres per descàrrega. També han d’incorporar un dispositiu de descàrrega curta i llarga amb les instruccions relatives al seu accionament.

7.3 Estalvi d’energia

- Il·luminació: La distribució de la residència treu el màxim profit de la llum natural, la il·luminació artificial es realitzarà amb lluminàries de baix consum.



- Baix consum energètic: La configuració dels espais preveu un baix consum energètic que serà coherent en tots els àmbits, usos i instal·lacions possibles.

- Ús de fonts renovables: Es proposa la utilització d’energies renovables per a la generació d’aigua calenta i la climatització, es realitzarà amb un sistema de calefacció per radiadors generada mitjançant una caldera de biomassa.

- Eficiència energètica: Totes les instal·lacions comptaran amb qualificació A d’eficiència energètica sempre que sigui possible.

7.4 Sorolls

- Nivells de soroll: L’activitat no sobrepassarà en cap cas els nivell de soroll que s’estableixen en el mapa de capacitat acústica. Les instal·lacions que siguin un focus acústic s’instal·laran en cobertes o aïllats perquè no provoquin cap tipus d’impacte.

- Informació als usuaris: Es generaran fulls informatius explicant la importància de mantenir un nivell baix de sorolls i evitar molèsties a l’entorn natural i a altres usuaris.

7.5 Integració paisatgística

- Edifici principal: Es reformarà l’edificació existent per tal de treure’n el màxim profit, adequant-lo per al nou ús de residència terapèutica. L’ampliació serà annexa a aquest volum, evitant la expansió per la parcel·la. Es construiran amb materials que s’integrin correctament amb l’entorn.

- Vials i aparcament: No s’utilitzaran materials com asfalts, impropis de l’entorn natural i es respectarà l’aspecte de camí rural.

- Espais lliures: Es respectarà la vegetació autòctona i es potenciarà la seva proliferació.

7.6 Disseny d’espais exteriors

- Selecció d’espècies vegetals autòctones: La nova vegetació haurà de ser autòctona i s’escollirà segons criteris de xerojardineria (agrupació d’espècies segons les seves necessitats d’aigua).

7.7 Informació i educació ambientals

- Informació sobre l’entorn proper: Es disposarà d’informació sobre el medi i l’entorn proper. El fet de tenir documentació permetrà que els usuaris puguin conèixer el territori i els seus valors naturals, socials, històrics i culturals.

- Formació al personal: El personal estarà format i informat dels criteris ambientals de l’activitat i de la manera de gestionar-ho de manera que aquests es compleixin satisfactòriament.


Juntament amb l’elaboració del Pla Especial s’han realitzat estudis d’avaluació ambiental en els que s’analitzen les característiques ambientals i on s’estableixen un seguit de criteris ambientals des de les primeres fases de concepció del Pla (com l’estudi de les alternatives o l’ordenació de l’àmbit), fins a les fases de projecte (avantprojecte de la residència o definició de les instal·lacions) i les fases d’execució (com la correcta gestió dels residus). Al Pla s’hi afegeixen dos annexes que contribueixen a la integració paisatgística, l’estalvi energètic i la conservació del medi com són:

- Aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental

- Estudi d’Impacte Paisatgístic

Tenint en compte, doncs, l’elevat grau d’assoliment dels objectius ambientals i considerant la incorporació de les mesures preventives i correctores que n’han de permetre el compliment, es conclou que el grau d’integració dels criteris ambientals del Pla Especial és molt alt.


Ja que l’execució Pla Especial pot provocar un impacte paisatgístic es proposa un seguiment de les mesures preventives i correctores així com dels objectius ambientals proposats en aquest estudi. Caldrà fixar uns paràmetres de seguiment per tal d’avaluar l’eficàcia de les mesures dictades i/o la possible aparició de nous impactes no previstos.

El responsable de l’execució del seguiment del pla serà liderat per l’Ajuntament de Navès o alguna altra administració com l’INCASÒL. Per altra banda es proposen varis controls relacionats amb les fases d’actuació:



- Fase de planejament

- Fase de projecte

- Fase d’obra

Finalment s’afegeix una última fase, molt posterior, consistent en analitzar el compliment dels objectius ambientals un cop iniciada l’activitat.

10. SÍNTESI


1.1 Objectius

L’objectiu del present Pla Especial Urbanístic és l’assignació d’un nou ús i la proposta d’ampliació de l’edifici de Font de Goters, situat al municipi de Navès (Solsonès), actualment en desús, per a destinar-lo a residència terapèutica de desintoxicació.

1.2 Àmbit del Pla Especial

El Pla Especial està format per dues parcel·les, amb ús principal agrari i i d’Oci, Hosteleria. La superfície total de l’àmbit és de 13.158m2.

1.3 Fonaments de dret

La proposta s’adequa a la Llei 3/2012 d’Urbanisme i compleix la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes.

1.4 Relació amb altres plans o programes

Pla territorial parcial de les Comarques Centrals

Aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008 pel Govern de Catalunya i publicada al DOGC núm. 5241, de 22 d’octubre de 2008, a l’efecte de la seva executivitat immediata. La finca es troba en la categoria d’espais oberts: Sòl de protecció Preventiva.

Planejament municipal

La normativa d’aplicació són les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi de Navès.

Per al sòl no urbanitzable ordinari són d’aplicació els articles 104 a 113 del Títol IV, Capítol II.

Altres plans:

- Esborrany de la Normativa de Comunitats terapèutiques

- Pla Especial d’emergència per incendis forestals de Catalunya

- Catàleg de paisatge de les comarques centrals


Font de Goters es troba al municipi de Navès, proper a l’extrem nord del pantà de Sant Ponç i, per tant, a la conca del Cardener/Llobregat. S’hi accedeix a través d’un camí provinent de la carretera C-26.

2.1 El cicle de l’aigua

2.1.1 Hidrologia superficial

La xarxa hidrogràfica de Navès es forma a l’entorn dels rius Cardener (al límit occidental) i l’Aigua d’Ora, tots inclosos en la comarca del Solsonès. També cal destacar la proximitat amb el Pantà de Sant Ponç.

L’àmbit que ens ocupa no compta amb cap riu de cabal important però sí que es situa entre la rasa d’Albareda i el torrent d’Albareda. Ambdós són petits cursos fluvials que desemboquen al Pantà de Sant Ponç, embassament que es troba en el curs del riu Cardener.

Degut a la distància de Font de Goters amb cursos fluvials importants, no es considera que es trobi en zona inundable.



2.1.2 Hidrologia subterrània

Segons l’anàlisi de les aigües subterrànies segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es determina que l’àmbit del projecte no compta amb aqüífers ni agües subterrànies conegudes.

2.1.3 Abastament d’aigua

Navès és bastit d’aigua potable per l’empresa Mancomunitat d’abastament d’aigua del Solsonès. A la finca objecte del Pla Especial el subministre d’aigua potable prové de la xarxa municipal.

2.1.4 Sanejament

Tenint en compte que la ubicació d’aquesta residència no permet evacuar les aigües residuals a través de la xarxa de clavegueres municipals, l’establiment disposarà d’una instal·lació de sanejament autònom. Aquesta instal·lació haurà d’assumir les aigües dels banys i cuina.

2.2 Geologia i geomorfologia

Font de Goters es troba clarament influenciada per la proximitat amb el riu Cardener. Les vessants de la conca d’aquest riu ofereixen paisatges amb vegetació abundant. La topografia queda marcada per un notable pendent en direcció diagonal nord-est sud-oest, essent la zona nord-est la més elevada i la sud-oest la més baixa. La zona inferior de la topografia queda determinada per la Rasa d’Albereda, que llinda per un extrem amb la parcel·la i creua el camí d’accés. La diferència de cota entre el punt més alt i el punt més baix és aproximadament d’uns 20m.

Quant al tipus de terreny, l’àmbit correspon a l’era geològica del cenozoic i està format per margues, calcàries i gresos (codi POmg), corresponents a la formació de la Molassa de Solsona. La classificació segons litologia i edat és: Roques sedimentàries del Paleogen.


2.3.1 Climatologia

Navès se situa en zona de clima mediterrani continental, amb una sequedat extrema i una fluctuació de temperatures considerable, amb estius calorosos i hiverns freds. Aquest municipi compta amb una estació meteorològica automàtica molt recent i de la qual no s’han pogut obtenir dades. S’exposen les dades climàtiques de l’estació meteorològica automàtica més propera, que és la següent:

Resum de l’any 2016: Precipitació acumulada: 429,7 mm Temperatura màxima mitjana: 19 ºC Temperatura mínima mitjana: 6,9 ºC Velocitat mitjana del vent: 2,3 m/s Humitat relativa mitjana: 75% 2.3.2 Contaminació atmosfèrica L’àrea d’estudi no es troba afectada directament per cap de les anteriors ni per cap carretera propera. Navès es troba en la zona de qualitat de l’aire 10 tenint en compte les característiques climàtiques de l’àmbit en el que se situa. Segons les dades preses per aquests punt la qualitat de l’aire és bona. 2.3.3 Contaminació acústica L’àmbit objecte de projecte no compta amb cap mapa de capacitat acústica ja que no presenta focus que puguin provocar contaminació acústica. D’acord amb el Decret 176/2009, l’àrea d’estudi correspon a una zona A1 – Zona de sensibilitat acústica alta, Espais d’interès natural i altres. Per altra banda, la seva capacitat acústica es troba informada i aprovada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. 2.3.4 Contaminació lluminosa La finca pertany a la zona E2, de protecció alta, que correspon a aquelles àrees de sòl no urbanitzable fora de les zones E1 i també les àrees en què els ajuntament proposen augmentar la seva protecció dins del seu terme municipal. La quantitat d’il·luminació prevista en el Pla Especial no provocarà cap tipus de contaminació lluminosa.




L’abastament elèctric de la zona es realitza amb la companyia Endesa i Elèctrica de Guixers. La finca objecte d’aquest informe compta amb una línia elèctrica de Baixa Tensió que subministra energia a l’edifici existent. Es realitzarà una ampliació de potència requerida per al canvi d’ús i s’adequarà la instal·lació elèctrica al nou ús complint totes les normatives pertinents.

L’aigua calenta sanitària i la calefacció es realitzaran mitjançant una caldera de biomassa.

2.5 Gestió dels materials i els residus Navès realitza recollida selectiva amb contenidors de fracció resta, paper, vidre, envasos de plàstic i fracció orgànica. Els residus s’abocaran a l’abocador municipal de Clariana del Cardener, el més proper a l’àmbit d’aquest Pla Especial i que es troba a 15 km. La residència comptarà amb un espai per a la separació selectiva dels residus a la cuina i s’utilitzaran els contenidors més propers que no es troben dins l’àmbit objecte d’aquest projecte.

2.6 Biodiversitat territorial, patrimoni natural 2.6.1 Vegetació El municipi de Navès està poblat per pins i roures, però les plantes arbustives són les que més abunden en aquest àmbit. S’hi poden trobar bosquines, boixos i matollars de plantes aromàtiques. Consultant la cartografia d’hàbitats de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’àmbit on es situa aquest projecte està composat per un únic hàbitat CORINE que és el 86a (Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada). Per altra banda, l’àmbit del Pla Especial no es localitza en cap hàbitat d’interès comunitari (HIC).

2.6.2 Fauna Tot i que l’àmbit estudiat no està inclòs en cap àrea d’interès faunístic i florístic tot i que sí que presenta una gran diversitat d’espècies. 2.6.3 Espais naturals i les àrees de protecció

La zona d’estudi no està inclosa en cap espai natural protegit ni forma part de la Xarxa Natura 2000. De totes maneres se situa proper a l’Aigua d’Ora, inclosa en el Pla d’espais d’interès natural i la Xarxa Natura 2000.


2.7.1 Unitats del paisatge El municipi de Navès es troba inclòs al Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals dins la unitat dels Replans del Solsonès. Aquesta unitat es caracteritza per ser una àrea amb un relleu ondulat que formalitza la xarxa fluvial. El paisatge es composa per un mosaic composat per l’alternació de boscos i camps de conreus, on sols hi destaca el nucli urbà de Solsona i petits pobles amb un poblament disseminat. El principal eix de comunicació es la C-26. 2.7.2 Patrimoni cultural En aquest àmbit destaca l’existència de nombrosos monuments megalítics i bons exemples d’arquitectura romànica, com Sant Esteve d’Olius i Navès, per altra també s’inclou el santuari del Miracle, de gran valor històric i religiós.


2.8.1 Risc d’incendi



Navès està classificat com a municipi d’alt risc d’incendi forestal i, de fet, s’ha vist afectat en vàries ocasions per incendis d’aquest tipus al llarg dels anys. Aquest municipi forma part de la regió forestal IV i es poden diferenciar diferents àrees més pendents amb matollar, amb un risc molt alt d’incendis, i les zones baixes i cultivades, amb un risc baix. 2.8.2 Inundacions L’Agència Catalana de l’Aigua no compta encara amb planificació de l’espai fluvial de l’alt Cardener, tot i així l’àmbit estudiat no es troba en zona inundable degut a la seva distància amb rius o rieres de cabal important. 2.8.3 Contaminació química Navès no disposa de cap instal·lació i indústria que suposi un risc químic. L’únic risc (de categoria mitja) es dóna a través del transport de mercaderies perilloses a través del transport viari (C-26) proper a l’àmbit objecte del Pla Especial.

2.9 Matriu DAFO

Un cop arribat aquest punt d’anàlisi ambiental, es representen en la següent taula un resum de punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces de l’àmbit estudiat:

Punts forts Punts febles

-Aquest paisatge té una clara vocació forestal així doncs les activitats silvícoles són de gran importància.

-La proximitat amb el pantà de Sant Ponç i al nucli de Navès, dóna un important valor estètic, natural i social al territori.

-Els replans del Solsonès acullen un nombre elevat d’elements patrimonials.

-La majoria de masses forestals són molt vulnerables als incendis forestals.

-L’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes provoca una disminució demogràfica i l’abandonament de les zones rurals i la degradació de zones fèrtils.

Oportunitats Amenaces

-El caràcter general de la unitat és agroforestal. La comunitat terapèutica gaudeix de l’entorn i posa en valor el territori.

-El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya serveix com a pretext per fomentar les activitats de coneixement i desenvolupament i esdevé punt de partida per afavorir pràctiques silvícoles i innovadores.

-L’elevat risc d’incendi, agreujat pel tipus de coberta forestal i l’abandonament de les feines del camp.

-La progressiva realització d’instal·lacions econòmiques i equipaments sense estratègies d’integració en el lloc.


A – Garantir una ordenació urbanística eficient i adaptada a les característiques ambientals

- A1. Adaptar l’ordenació a les formes de relleu, tenint en compte orientacions i la seva estructura geomorfològica

- A2. Respectar la vegetació i l’entorn natural de la parcel·la

- A3. Adaptació de l’ordenació als nivells topogràfics que s’estructuren en la parcel·la

- A4. Donar compliment a totes les determinacions del planejament territorial de referència

B – Prevenir la degradació del medi atmosfèric

- B1. Determinació i compliment de les prescripcions acústiques

- B2. Adaptar-se als nivells màxims de contaminació lluminosa

- B3. Regular la implantació d’altres sistemes de telecomunicació i/o energia elèctrica

- B4. Promoure l’eficiència energètica de les noves instal·lacions i l’ús d’energies renovables

C – Implantar sistemes per una correcta gestió de tots els residus

- C1. Reservar l’espai necessari per la recollida, reutilització i reciclatge dels residus

- C2. Ordenar l’àmbit minimitzant els impactes associats a la generació de residus i moviments de terra



- C3. Gestionar adequadament tots els residus que es produeixin durant l’execució del Pla Especial


La proposta que es determina en el Pla Especial Urbanístic assoleix més objectius ambientals que l’estat actual de la parcel·la.

Sobretot pel que fa a la prevenció de la degradació del medi atmosfèric i a la implantació de sistemes per una correcta gestió de tots els residus.


La proposta estarà formada pels següents àmbits:

Proposta

1 Àrea de la residència terapèutica 607,71 m2

2 Àrea d’ampliació residència terapèutica 273,65 m2

3 Zona esportiva 383,64 m2

4 Espai lliure 11.271,95 m2

5 Espai de cultiu 224,05 m2

6 Àrea d’aparcament i vialitat 397,00 m2

SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT 13.158 m2


Degut a l’elevada integració als aspectes ambientals del Pla, els impactes ambientals en el cicle de l’aigua, la geologia i morfologia del terreny, l’ambient atmosfèric, la gestió de materials i residus, l’eficiència energètica, la biodiversitat i la qualitat del paisatge no són rellevants i es conclou que el grau d’assoliment de tots els objectius ambientals definits és molt alt.


Amb l’objectiu de minimitzar l’impacte en el medi ambient i fomentar la sensibilitat ecològica dels usuaris de la residència, s’estableixen unes mesures preventives en els àmbits següents que permetran el compliment dels objectius:

- Gestió de residus

- Estalvi d’aigua

- Estalvi d’energia

- Sorolls

- Integració paisatgística

- Informació i educació ambientals




Tenint en compte l’elevat grau d’assoliment dels objectius ambientals i considerant la incorporació de les mesures preventives i correctores que n’han de permetre el compliment, es conclou que el grau d’integració dels criteris ambientals del Pla Especial és molt alt.


Ja que l’execució Pla Especial pot provocar un impacte paisatgístic es proposa un seguiment de les mesures preventives i correctores així com dels objectius ambientals proposats en aquest estudi mitjançant varis controls relacionats amb les fases d’actuació:

- Fase de planejament

- Fase de projecte

- Fase d’obra

Finalment s’afegeix una última fase, molt posterior, consistent en analitzar el compliment dels objectius ambientals un cop iniciada l’activitat.

A Solsona, març de 2018,

Els arquitectes,

Anna Feu i Jordana Carlos Godoy Bregolat Col·legiat 44063-9 Col·legiat 53129-4

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL · 2018. 6. 12. · INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL INDEX...

Documents

Transcript of INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL · 2018. 6. 12. · INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL INDEX...