INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DEL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS … · 2008. 1....

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DEL PROGRAMA DE

GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS A CATALUNYA 2007-2012

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DEL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS DE

CATALUNYA 2007-2012

2

ÍNDEX

GLOSSARI ......................................................................................................................................................5 1. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL.........................................8 2. CONTINGUT I OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PROGRAMA ................................................................9 2.1. Principis rectors i directrius del PROGRIC 2007-2012 .........................................................................9 2.2. Àmbit d’aplicació i període de vigència ...............................................................................................10 2.3. Hipòtesis de treball ..............................................................................................................................11 2.4. Objectius del PROGRIC 2007-2012....................................................................................................11 2.5. Eixos d’actuació...................................................................................................................................12

3. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES.................................................................................20 3.1. Altres plans i programes de residus....................................................................................................20 3.2. Plans nacionals de residus..................................................................................................................22 3.3. Altres programes relacionats...............................................................................................................27 3.4. Plans territorials i urbanístics ..............................................................................................................31

4. REQUERIMENTS JURÍDICS .................................................................................................................32 4.1. Normativa sobre residus .....................................................................................................................32 4.2. Normativa sobre canvi climàtic............................................................................................................38 4.3. Normativa sobre emissions a l’atmosfera ...........................................................................................38 4.4. Normativa sobre sòls contaminats ......................................................................................................39 4.5. Normativa sobre aigua ........................................................................................................................39 4.6. Normativa sobre biodiversitat..............................................................................................................40 4.7. Normativa sobre energia .....................................................................................................................40 4.8. Normativa sobre població i salut humana ...........................................................................................41 4.9. Normativa sobre accidentalitat i riscos................................................................................................41

5. DIAGNOSI: DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS...............................42 5.1. Residus................................................................................................................................................42 5.2. Energia ................................................................................................................................................48 5.3. Qualitat de l’aire...................................................................................................................................48 5.4. Canvi climàtic ......................................................................................................................................50 5.5. Biodiversitat i matriu territorial .............................................................................................................52 5.6. Sòl .......................................................................................................................................................55 5.7. Aigua ...................................................................................................................................................57 5.8. Població i salut humana ......................................................................................................................61 5.9. Accidentalitat i riscos...........................................................................................................................62 5.10. Valoració qualitativa ............................................................................................................................64

6. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS......................................................................................67 7. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES ..................................................................................71 7.1. Descripció de les alternatives..............................................................................................................72 7.2. Avaluació qualitativa de les alternatives .............................................................................................75 7.3. Avaluació quantitativa de les alternatives ...........................................................................................80

8. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA............................88 9. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PROGRAMA..............................................................................................93 10. MESURES D’APLICACIÓ, SEGUIMENT I SUPERVISIÓ......................................................................96 10.1 Instruments d’actuació .........................................................................................................................96 10.2 Seguiment i supervisió.........................................................................................................................98

11. INFORME DE VIABILITAT ECONÒMICA............................................................................................100 12. RESUM NO TÈCNIC............................................................................................................................104 12.1. Introducció .........................................................................................................................................104 12.2. Objecte i context de l’Informe de sostenibilitat ambiental .................................................................104 12.3. Relació amb altres Plans i Programes ..............................................................................................104

3

12.4. Diagnosi ambiental de l’àmbit del PROGRIC 2007-2012 .................................................................105 12.5. Objectius ambientals del PROGRIC 2007-2012...............................................................................111 12.6. Descripció i avaluació d’alternatives .................................................................................................111

12.6.1. Avaluació qualitativa de les alternatives ..........................................................................112 12.6.2. Avaluació quantitativa de les alternatives........................................................................114

12.7. Descripció i avaluació dels impactes de l’alternativa escollida .........................................................115 12.8. Avaluació global del Programa..........................................................................................................118 12.9. Mesures d’aplicació, seguiment i supervisió .....................................................................................119 12.10. Informe de viabilitat econòmica......................................................................................................119

4

ÍNDEX DE TAULES I FIGURES

Taula 1. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la minimització. ...................................... 14 Taula 2. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la valorització material. .......................... 15 Taula 3. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la valorització energètica. ...................... 17 Taula 4. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la disposició del rebuig. ......................... 19 Taula 5 Objectius quantitatius en la gestió de residus industrials no perillosos. ............................ 23 Taula 6 Objectius quantitatius en la gestió de residus perillosos. .................................................. 24 Taula 7 Objectius quantitatius en la gestió de vehicles fora d’ús (% pes mig/vehicle/any de la totalitat de VFU que es generin)...................................................................................................... 25 Taula 8 Objectius quantitatius en la gestió de pneumàtics fora d’ús. ............................................. 25 Taula 9 Objectius quantitatius en la gestió de fangs de depuradora. ............................................. 25 Taula 10 Objectius quantitatius en la gestió de piles i acumuladors usats..................................... 26 Taula 11 Objectius quantitatius en la gestió d’aparells elèctrics i electrònics................................. 26 Taula 12. Principals objectius d’implantació d’energies renovables l’any 2015 a Catalunya ......... 27 Taula 13. Evolució de la generació de residus industrials a Catalunya, per tipus (milers de tones).......................................................................................................................................................... 45 Taula 14. Vies de gestió dels residus industrials produïts a Catalunya (milers de t)...................... 47 Taula 15. Distribució de les emissions de CO2 segons el sector productiu ................................... 51 Taula 16. Principals contaminants abocats pels sectors industrials ............................................... 59 Taula 17. Tipus de fonts puntuals i contaminació associada esperable de les aigües subterrànies......................................................................................................................................................... 60 Taula 18. Valoració qualitativa del PROGRIC 2007-2012 sobre els vectors ambientals. .............. 65 Taula 19. Objectius ambientals generals. ....................................................................................... 67 Taula 20 Resum de les alternatives ................................................................................................ 71 Taula 21 Alternativa zero: objectius de gestió per al 2012. ............................................................ 73 Taula 22 Alternativa 1: objectius de gestió per al 2012. ................................................................. 74 Taula 23 Alternativa 2: objectius de gestió per al 2012. ................................................................. 75 Taula 24 Avaluació qualitativa de les alternatives proposades i la seva contribució a l’assoliment dels objectius ambientals definits.................................................................................................... 78 Taula 25 Estalvi energètic per tona de residu valoritzat materialment .......................................... 81 Taula 26 Balanç de massa, energètic i d’emissions de GEH per l’alternativa 0............................ 84 Taula 27 Balanç de massa, energètic i d’emissions de GEH per l’alternativa 1............................ 85 Taula 28 Balanç de massa, energètic i d’emissions de GEH per l’alternativa 2............................ 86 Taula 29 Comparació balanços energètics i emissió GEH de les alternatives proposades........... 93 Taula 30 Comparació balanços energètics i emissió GEH del transport dels residus d’EDAR...... 93 Taula 31 Resum de les inversions previstes al PROGRIC 2007-2012..... ....................................101Taula 32. Resum de les inversions previstes al PROGRIC 2007-2012.........................................102

Figura 1. Eixos d’actuació i instruments del PROGRIC.................................................................. 13 Figura 2 Relacions entre els principals programes de gestió de residus. ............................... 21 Figura 3. Relació entre la variació en la generació de residus industrials i el nombre d’establiments declarants a Catalunya.................................................................................................................... 43 Figura 4. Relació entre la variació en la generació de residus industrials i l’Índex de Producció Industrial a Catalunya...................................................................................................................... 43 Figura 5. Generació de residus per grups d’activitat....................................................................... 44 Figura 6. Residus industrials declarats per comarca l’any 2005..................................................... 46 Figura 7. Estat de l’atmosfera respecte certs contaminants a les comarques catalanes l’any 2006 (Font: Balanç de la Qualitat de l’aire a Catalunya 2006)................................................................. 49 Figura 8. Mapa dels espais inclosos en el PEIN (Font: www.gencat.cat)....................................... 54

5

Figura 9. Distribució dels usos del sòl a Catalunya ........................................................................ 56 Figura 10. Activitats causants de la contaminació dels sòls. .......................................................... 57

GLOSSARI ACA: Agència Catalana de l’Aigua.

ACV: Anàlisi del cicle de vida.

ADR: Acord Europeu relatiu al transport internacional de mercaderies perilloses per carretera.

AEQT: Associació Empresarial Química de Tarragona.

AMB: Àrea metropolitana de Barcelona.

AOX: Compostos orgànics halogenats adsorbibles.

APC: Activitats potencialment contaminants.

ARC: Agència de Residus de Catalunya.

ATLL: Aigües Ter-Llobregat.

CADS: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

CCAE: Codi Català d’Activitats Econòmiques.

CER: Catàleg Europeu de Residus.

CFCs: Clorofluorocarbonats.

CIDEM: Centre d’Innovacio i Desenvolupament Empresarial.

CMR: Substàncies carcinogèniques, mutagèniques i tòxiques pel sistema reproductor.

COV: Compostos orgànics volàtils.

CRC: Catàleg de Residus de Catalunya.

DARI: Declaració Anual de Residus Industrials.

DDT: Diclor-Difenil-Tricloretà.

DE: Disruptors endocrins.

DMA: Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE).

DMAiH: Departament de Medi Ambient i Habitatge.

DQOd: Demanda química d’oxigen de l’aigua decantada.

EDAR: Estació Depuradora d’Aigües Residuals.

EMAS: Eco-management and Audit-scheme / Sistema comunitari d’ecogestió i auditoria.

EPER: Inventari Europeu d’Emissions Contaminants.

ETBE: Etil tert-butil èter. FQB: Tractament Fisíco-químic-Biològic.

GEH: Gasos d’efecte hivernacle

HAP: Hidrocarburs aromàtics policíclics.

HCFCs: Hidroclorofluorocarburs.

6

ICQA: Índex català de la qualitat de l'aire.

IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya.

IER: Escenari intensiu en eficiència i energies renovables contemplat al Pla de l’Energia 2006-

2015.

IPPC. Integrated Pollution Prevention and Control / Prevenció i control integrats de la

contaminació.

IPS: Informes preliminars de situació.

IS: Informe de situació.

MTDs: Millors tècniques disponibles.

ISA: Informe de Sostenibilitat Ambiental.

NGR: Nivells genèrics de referència.

PBT: Substàncies persistents, bioacumulables i tòxiques.

PCB: Policlorobifenils.

PCT: Policloroterfenils.

PEIN: Pla d’espais d’interès natural.

PIME: Petita i mitjana empresa.

PNA: plans nacionals d'aplicació.

PNUMA: Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

PROCICAT: Pla de Protecció Civil de Catalunya.

PROGRIC: Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya.

PROGREMIC: Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya.

PROGROC: Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya.

PRTR: Registre d’emissions i transferència de contaminants

PTSIRM: Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de gestió de residus municipals 2005-2012.

R+D+i. Recerca, Desenvolupament i Innovació.

RAEEs: Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics.

RI: Residu Industrial.

RINP: Residu Industrials No Perillós

REACH: Reglament 1907/2006 de registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies i

preparats químics.

RP: Residu perillós.

RSU: Residu sòlid Urbà.

SDR: Sistema Documental de Residus.

SIG: Sistema Integrat de Gestió.

SIG o GIS: Sistemes d’Informació Geogràfica.

7

TRANSCAT: Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses

per carretera i ferrocarril a Catalunya.

UNDRO: Oficina de Coordinació de les Nacions Unides per a Socors en Casos de Catàstrofe.

vRvB: substàncies molt persistents i molt bioacumulables.

ZQA: Zones de Qualitat de l’Aire.

Unitats de mesura °C: graus centígrads.

€: Euro.

Ha: hectàrea.

Hm3: Hectòmetre cúbic.

Kt: Kilotona.

kTEP: kilotones equivalent petroli.

M: milions.

m2: metre quadrat.

m3: metre cúbic.

MJ/Kg: megajoules per kilogram.

MW: megawats.

Mt: Megatona.

t/a: Tones per any.

8

1. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL L’Informe de Sostenibilitat Ambiental1 (ISA) identifica, descriu i avalua els probables efectes significatius sobre el medi ambient que puguin derivar-se de l’aplicació d’un pla o programa, amb l’objectiu de posar de manifest com s’han integrat els aspectes ambientals en la redacció i elaboració del pla o programa. En aquest sentit, el nou Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya 2007-2012 (PROGRIC 2007-2012) s’inclou dins els plans i programes que han de ser sotmesos a avaluació ambiental, ja que es tracta d’un programa sectorial de gestió de residus i com a tal, les actuacions que s’hi preveuen poden incidir sobre el medi ambient. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental s’enriquirà amb les aportacions i suggeriments que es produeixin durant el període d’informació pública, per tal de disposar de la Memòria Ambiental, necessària per a la tramitació i aprovació final del PROGRIC 2007-2012.

1 L’ISA és un element imprescindible dels plans o programes sotmesos a Avaluació Ambiental, segons la Llei 9/2006 sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, norma que adapta a l’Estat espanyol les exigències de la Directiva comunitària europea 2001/42/CE, del 27 de juny.

9

2. CONTINGUT I OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PROGRAMA El Programa de Gestió de Residus Industrials 2007-2012 (en endavant PROGRIC) s’ha elaborat a partir de la revisió i avaluació de l’anterior Programa 2001-2006, detectant-ne els punts forts i punts febles i identificant tots aquells aspectes essencials que han de garantir la gestió eficient, eficaç i sostenible dels residus industrials a Catalunya. L’estructura del PROGRIC comença amb una descripció de la situació actual de la producció i gestió dels residus industrials a Catalunya, i l’evolució experimentada durant els darrers anys. A partir d’una sèrie de principis rectors, s’han desenvolupat unes hipòtesis que permeten el posterior establiment d’objectius de gestió, eixos d’actuació i actuacions concretes, així com els instruments que s’utilitzaran per assolir-ne el compliment. Finalment, el PROGRIC presenta una estimació de les inversions necessàries per a la implementació del Programa i dels instruments de finançament que s’aplicaran.

2.1. Principis rectors i directrius del PROGRIC 2007-2012 Els principis generals en els que es fonamenta la planificació relativa a la gestió dels residus industrials emanen, bàsicament, de l’Estratègia comunitària de gestió de residus, del VIè Programa comunitari de política i acció en matèria de medi ambient, de l’Estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus, i de l’Estratègia temàtica per a la protecció del sòl, així com de les normatives de diferent jerarquia (europees, estatal i autonòmica) aplicables en l’àmbit d’actuació. En general, aquests principis van adreçats a contribuir al desenvolupament sostenible. La majoria d’ells ja van ser impulsats des de l’anterior PROGRIC 2001-2006 i s’adopten també en aquest nou Programa. Tanmateix, se n’afegeixen alguns com la potenciació de les millors tècniques disponibles o el principi d’eficiència ambiental i econòmica. Els principis que regeixen el PROGRIC 2007-2012 són els següents: - El principi de prevenció, com a principi d’actuació pel que fa a l’ús eficaç dels recursos, a la

reducció de la generació de residus i llur perillositat, al control integrat de la contaminació i la dissociació entre creixement econòmic i consum de recursos.

- La jerarquia d’opcions de gestió de residus, que estableix el següent ordre prioritari en relació

a les vies de gestió: minimització, valorització (reutilització, reciclatge i recuperació, per ordre de preferència) i l’optimització dels sistemes de disposició del rebuig.

- La potenciació de l’ús de les millors tècniques disponibles (MTDs) per a la prevenció de la

generació i la gestió dels residus industrials.

10

- El principi d’eficiència ambiental i econòmica en la planificació i gestió dels residus industrials, sempre que sigui possible, tot respectant la jerarquia europea en matèria de residus.

- El principi de suficiència, pel que fa a la gestió dels residus generats al territori de Catalunya. - El principi de proximitat, dirigit a reduir els moviments de residus, tot afavorint que les

operacions de gestió es realitzin en instal·lacions els més properes possible a la zona de generació.

- En general, la valorització material dels residus serà prioritària enfront l’aplicació dels principis

de suficiència i proximitat. - La protecció del sòl i la seva regeneració en els casos de contaminació. - El principi de la responsabilitat del productor, que implica que el posseïdor o productor dels

residus, així com el responsable de la posada al mercat d’uns determinats productes, ha d’assumir els costos de la seva gestió.

- El principi de la responsabilitat compartida, que comporta que tots els agents han de tenir en

compte i atribuir-se la seva part específica de responsabilitat relativa a la prevenció, valorització i eliminació dels residus.

- La transparència en la informació, en tant que la millora de la qualitat de vida i l’obtenció d’un

alt nivell de protecció del medi ambient requereix d’una profunda sensibilització i conscienciació social, així com de la participació i col·laboració activa dels ciutadans i agents implicats.

2.2. Àmbit d’aplicació i període de vigència L’àmbit d’aplicació del PROGRIC 2007-2012 és la producció i gestió dels residus produïts per la industria (inclosos els dels gestors de residus) i els llots de depuració generats a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs). L’Agència de Residus de Catalunya té les competències en la protecció del sòl en front la contaminació i, en aquest sentit, s’inclouen els objectius i actuacions relatius a la gestió dels residus procedents de les tasques de remediació de sòls contaminats i residus procedents del dragatge de sediments en les corresponents accions relatives a la valorització i a la disposició del rebuig. També es sotmeten a aquest Programa la gestió de residus originats al final de la vida útil de determinats productes que els seus fabricants, en virtut del principi de responsabilitat del productor, tenen l’obligació de gestionar-los bé mitjançant instruments col·lectius, com els sistemes integrats de gestió (SIGs) o bé individualment.

11

Finalment, s’inclou la gestió d’altres residus específics com són: els residus de la construcció contaminats, els residus oliosos i les aigües contaminades procedents de vaixells, i els residus sanitaris. L’àmbit territorial del PROGRIC 2007-2012 és Catalunya, tant en el que respecta a la producció com a la gestió de residus.

2.3. Hipòtesis de treball Respecte a les hipòtesis de treball, s’han utilitzat les dades de generació proporcionades per les DARI corresponents al període 1995-2005 i, a partir d’aquestes, s’ha extrapolat la generació per al període d’interès. Cal destacar que s’han considerat diferents escenaris de generació de residus en funció del creixement econòmic previst a Catalunya a mig termini, segons les estimacions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Després de la valoració dels resultats dels diferents escenaris estudiats, s’ha tingut en compte les previsions de generació de residus d’un escenari base, on la generació de residus industrials a Catalunya manté la tendència experimentada en els darrers anys. No obstant, en el cas dels fangs, donat que en el període 2007-2012 únicament es preveu l’entrada en funcionament d’EDARs de petites capacitats, es considera més ajustada a la realitat la previsió de generació de fangs estimada per l’Agència Catalana de l’Aigua que la que resultaria de la extrapolació de les dades de les declaracions de residus industrials de període 2001-2005. Per altra banda, també s’han considerat tots aquells aspectes que configuren el marc contextual sota el qual opera el Programa i que han evolucionat al llarg dels darrers sis anys, com, per exemple, el marc normatiu o la tecnologia existent per a la gestió i tractament dels residus. Les estimacions de minimització s’han fet a partir del ràtio de minimització associat als projectes de minimització subvencionats per l’ARC. Així, la previsió de tones a minimitzar durant el període 2007-2012 es correspondrà amb les subvencions en projectes de minimització que es prevegin atorgar. Segons els càlculs efectuats a partir de les dades disponibles de projectes d’anys anteriors, la subvenció necessària per minimitzar una tona de residus industrials és de 58,5 euros.

2.4. Objectius del PROGRIC 2007-2012 L’objectiu principal del PROGRIC 2007-2012 és assolir la màxima sostenibilitat en matèria de residus industrials i cercar l’optimització del model de gestió dels residus, tant des del punt de vista operatiu com des de l’administratiu. Per tant, els objectius generals del PROGRIC 2007-2012 són:

12

• Minimitzar la generació de residus industrials i reduir la seva perillositat, potenciant l’adopció de MTDs.

• Augmentar quantitativa i qualitativament la valorització dels residus, potenciant l’adopció de MTDs.

• Potenciar l’autosuficiència territorial, minimitzant les necessitats de transport. • Promoure la recerca aplicada. • Reduir les fraccions destinades a disposició del rebuig. • Millorar la separació en origen dels residus assimilables a urbans. • Afavorir la participació i col·laboració de tots els agents implicats. • Coordinar el PROGRIC amb el PROGREMIC (Programa de gestió de residus municipals

a Catalunya) i altres Programes i/o sub-programes que es puguin desenvolupar. • Incorporar instruments per flexibilitzar la gestió dels residus industrials i millorar la seva

gestió. • Simplificar el model de gestió, en especial per les PIMEs. • Millorar la qualitat, representativitat i robustesa de les dades de generació i gestió. • Desenvolupar una estratègia per a la recuperació dels sòls contaminats. • Promoure la implantació d’incentius econòmics. Per altra banda, es preveuen millores al model de gestió de residus industrials a Catalunya com poden ser:

– Adaptació del CRC al CER. – Millores a les DARI orientades a millorar la segregació i valorització. – Canvis en el tractament estadístic de les DARI dels gestors de residus. – Promoció de l’ús del SDR i la presentació de la DARI via Internet. – Millora del control i gestió dels residus provinents de la recuperació de sòls

contaminats.

2.5. Eixos d’actuació Les actuacions previstes al PROGRIC es distribueixen en tres grans eixos d’actuació, alhora que aquestes actuacions es veuen recolzades per un conjunt d’instruments de caire transversal que possibilitaran la seva implementació, tal i com es pot observar a la figura següent:

13

Figura 1. Eixos d’actuació i instruments del PROGRIC Minimització

La minimització agrupa totes aquelles operacions i reciclatge en origen que permeten la disminució dels corrents residuals que es generen en un procés productiu. Es considera l’opció prioritària dins la jerarquia d’opcions de gestió de residus del PROGRIC 2007-2012. Es basa en:

- Fomentar la utilització de bones pràctiques - Redissenyar el procés fent èmfasi en:

Canvi de matèries primeres. Canvi de producte. Ús de noves tecnologies.

La minimització pretén assolir un desacoblament entre l’impacte dels residus sobre el medi ambient i el desenvolupament econòmic, de manera que el ritme de creixement de residus se situï per sota del creixement de l’activitat industrial, garantint d’aquesta manera una indústria competitiva i sostenible. Les actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la minimització vénen recollides a la Taula 1.

EIXOS D’ACTUACIÓ

INSTRUMENTS

1. Informació i transparència

2. Comunicació

3. Recerca

4. Normativa

5. Inversió i finançament

Valorització Minimització Disposició del rebuig

14

Taula 1. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la minimització.

Eix d'actuació Actuacions

Creació de l’Observatori de la Minimització.

Creació de la Unitat per al Seguiment i Mesura de les actuacions realitzades.

Assessorament i difusió.

Motivació de les empreses (ajuts, desgravacions fiscals, alternatives de reducció).

Seguiment i valoració de la minimització assolida.

Establir mecanismes de prevenció que evitin la generació de noves contaminacions de sòls.

MINIMITZACIÓ

Difondre la problemàtica relativa a la contaminació del sòl i fomentar la recerca en aquesta matèria.

Valorització

La valorització acull aquells processos que tenen per objectiu la recuperació parcial dels recursos continguts en un residu o bé, la restitució de les propietats originals del producte per a que aquest pugui ser utilitzat de nou com a recurs. La valorització pot ser de dos tipus: valorització material o valorització energètica. La valorització s’ha consolidat com la principal via de gestió de residus industrials generats a Catalunya. Ara bé, és important destacar que la valorització material s’ha estabilitzat al voltant del 66% del total, mentre que la valorització energètica, amb un 2%, presenta encara un ampli potencial de creixement. Un dels objectius del PROGRIC 2007-2012 és augmentar significativament la valorització dels residus industrials (prioritzant la valorització material sobre l’energètica, sempre que sigui raonable). D’altra banda, es revisarà, entre altres aspectes, el límit mínim de poder calorífic a exigir als residus per a ser acceptats com a valoritzables per tal d’augmentar la valorització energètica.

Valorització material

A partir del què disposa el PROGRIC 2007-2012 respecte la valorització material, s’ha elaborat la Taula 2 on es mostren les actuacions previstes per a diferents grups de residus i els possibles impactes que aquestes actuacions poden causar sobre el medi ambient i les persones. Cal, però, especificar que al Programa s’avaluen altres fluxos de residus (paper i cartró, residus

15

orgànics, plàstics, vehicles fora d’ús, etc.) per als quals no s’ha definit cap tipus d’actuació, ja sigui perquè la valorització ja està actualment dissenyada segons les capacitats del sector o bé perquè els objectius quantitatius vénen fixats per normativa. A la Taula 2 es mostren les principals actuacions previstes al PROGRIC 2007-2012 en l’eix de la valorització dels residus, concretament, de la valorització material, alhora que es mostren els possibles impactes provocats per les actuacions previstes.

Taula 2. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la valorització material.

Eix d'actuació Tipus de residu Actuació prevista al PROGRIC 2007- 2012

Cables Actualitzar administrativament les capacitats reals de les plantes de tractament, que s’han vist augmentades degut a un increment de la demanda.

Dissolvents

Augmentar sensiblement, i a curt termini, la capacitat de tractament existent o actualitzar administrativament les capacitats autoritzades a les capacitats de tractament reals de les plantes. Reduir el % dels envasos de paper i cartró produïts a les indústries que es destinen a disposició final, afavorint la valorització. Millorar la segregació en origen, especialment de paper i cartró i de plàstics.

Millorar la segregació en origen dels residus assimilables a municipals (en col·laboració amb el PROGREMIC).

Establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn en determinats casos. Promoure la creació de nous SIG per envasos comercials i industrials. Impuls de la recerca i proves pilot dirigides a l’augment de la valorització dels materials plàstics. Millora del coneixement dels circuits de gestió i de les tipologies, materials, i quantitats emprades.

Envasos industrials i comercials Envasos industrials i comercials Optimització del disseny i normalització i marcatge que

facilitin la valorització.

Ferralla Adopció de les MTD del sector i reubicació (fora de les zones urbanitzades).

VALORITZACIÓ MATERIAL

Residus alimentaris

Mesures dirigides a millorar les pràctiques de gestió per tal de disminuir les mermes o la caducitat de determinats productes abans de la seva distribució al punt de venda final.

Tòners, RAEEs i altres

Actualització de les dades de capacitat de tractament autoritzada dels diferents gestors per part de l’ARC.

Metalls no

metàl·lics Fomentar a Catalunya alguna instal·lació per a la valorització de les escòries de 2a fosa d'alumini.

16


Frigorífics fora d'ús, olis usats i làmpades

Analitzar la repercussió dels SIGs en els actuals serveis públics de valorització.

Olis minerals

Consolidar la recollida d'olis minerals usats. Concretament: assolir un 85% per al 2009 i un 95% per al 2012. Estudi per a la identificació i quantificació de l’oli generat que no es pot recollir amb els sistemes de gestió actuals.

Piles

Augmentar la recollida i la gestió adequada de piles. Objectius: 35% per al 2009 i 45% per al 2012. Campanyes d'informació i sensibilització i millora del sistema de recollida i eficiència del procés.

Làmpades fluorescents i de descàrrega

Augmentar la recollida selectiva. Objectius: 50% per al 2009 i 65% per al 2012. Millora del procés i de la qualitat del producte recuperat.

VALORITZACIÓ MATERIAL

Frigorífics fora d'ús i aparells refrigerants amb CFCs o HCFCs

Assolir la recollida i valorització del 50% dels frigorífics usats generats el 2009 i el 65% el 2012. Millora del procés i de la qualitat del producte obtingut. Seguiment dels aparells d'aire condicionat. Increment de la capacitat de tractament.

L’ARC té competències en matèria de protecció dels sòls en front la contaminació i en aquest sentit, a través del marc normatiu i dels instruments de gestió, el PROGRIC 2007-2012 preveu la identificació dels emplaçaments contaminats, la creació de l'inventari de sòls contaminats i la recuperació dels sòls contaminats perquè, en la mesura del possible, siguin valoritzats.

Valorització energètica

La valorització energètica segueix a la valorització material en la jerarquia d’opcions de gestió de residus i fa referència a l’aprofitament dels residus com a combustible alternatiu, estalviant combustibles fòssils, ja sigui en el propi procés industrial (valorització en origen) o en processos de tercers (forns de plantes cimenteres o altres). La valorització energètica és una alternativa plenament vàlida quan:

No frena ni impedeix les alternatives de minimització. La destinació actual del residu a considerar és la disposició del rebuig. La valorització del material o reciclatge és una alternativa ambiental, tècnica o

econòmicament inviable. Tant la qualitat del residu com les emissions del procés compleixen unes

característiques de qualitat definides, objectives, mesurables i contrastables.

17

El percentatge de residus industrials que actualment són tractats per aquesta via és baix (2%), per sota dels nivells assolits en altres països europeus i amb potencial de creixement. Aquest fet, junt amb l’estabilització al 66% del percentatge de residus valoritzats materialment, posiciona la valorització energètica com la via de gestió que, a curt termini, ha de permetre augmentar el percentatge de residus valoritzats. L’objectiu del present PROGRIC és arribar al 6% de residus valoritzats energèticament l’any 2009 i al 7% al final del Programa. Com a principi general d’aplicació a Catalunya, i seguint el model establert a d’altres països de la UE, la valorització energètica es duu a terme en instal·lacions industrials ja existents o instal·lacions noves i específiques. Les actuacions previstes al respecte al PROGRIC 2007-2012 pretenen crear durant el període de vigència del present programa el marc adequat per a la valorització energètica en instal·lacions existents o noves de determinats fluxos residuals que són difícilment valoritzables materialment, garantint, en qualsevol cas, la seguretat i sostenibilitat ambiental d’aquesta pràctica. Les principals actuacions previstes i els possibles impactes associats vénen recollits a la Taula 3.

Taula 3. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la valorització energètica.


Analitzar en detall el potencial de valorització energètica i definir uns objectius específics i realistes per a l'any 2012.

Objectiu preliminar d'assolir el 6% de valorització energètica per a l'any 2009 i el 7% per al 2012.

Analitzar la possibilitat de valoritzar energèticament fraccions actualment no valoritzables (per exemple, plàstics no halogenats). Revisió de la normativa existent per tal d'afavorir la valorització energètica. Per exemple, modificant el poder calorífic mínim per a què un residu es pugui valoritzar energèticament (11-15 MJ/Kg).

Residus amb

potencial energètic

Construcció de 2-4 plantes de pretractament i condicionament dels residus per a la posterior valorització energètica, en substitució de combustibles fòssils. S'estima que 2 se situaran a l'AMB i les comarques centrals, 1 a les comarques de la demarcació de Girona i 1 a les comarques de la demarcació de Tarragona.

VALORITZACIÓ ENERGÈTICA

Fangs de les EDARs

No utilitzar les vies de dipòsits controlats, excepte en casos d'emergència.

18


Prioritzar la destinació del fang sec com a co-combustible.

Prioritzar els criteris de proximitat i autosuficiència sobre la jerarquia de residus en el cas dels fangs generats per les EDAR de la conurbació de Barcelona. Minimitzar la gestió dels fangs en plantes de compostatge fora del marc de titularitat pública.

Reduir l'aplicació directa al sòl dels fangs deshidratats mecànicament.

Utilització de noves tecnologies.

Disposició del rebuig

L’opció de disposició del rebuig és la darrera en l’ordre de prioritats, i s’utilitza quan no resulta viable tècnicament o econòmicament la valorització d’un determinat flux de residus. El PROGRIC contempla 3 vies per a la disposició del rebuig:

- Tractament físico-químic-biològic (FQB). - Incineració. - Dipòsit controlat.

El tractament FQB s’aplica, principalment, a determinats fluxos de residus (com per exemple, als residus perillosos o als medicaments) com a tractament previ a la seva disposició final en dipòsit controlat amb l’objectiu de minimitzar el risc associat a aquest tipus de residus. En els darrers anys s’ha estabilitzat el tractament de residus perillosos per mitjà d’aquesta via i s’estima que la capacitat de tractament actual és suficient per cobrir amb garanties el període 2007-2012. Ara bé, respecte als medicaments, es preveu que a mig termini augmenti la quantitat generada de residus i que probablement s’hagi d’ampliar la capacitat de les instal·lacions existents per al tractament físico-químic de medicaments. Pel que fa a la incineració, la capacitat de les instal·lacions de tractament de residus propis en origen està adequadament coberta i no es preveu que durant el període 2007-2012 es cursin sol·licituds per a l’autorització de noves plantes d’incineració de residus perillosos. La incineració de residus perillosos de tercers no cobreix les quantitats generades a Catalunya i part d’aquests residus han de ser exportats fora de Catalunya per a ser incinerats. Els dipòsits controlats són instal·lacions on els residus es disposen en superfície de forma controlada, i que compleixen amb un conjunt de mesures tècniques i d’impermeabilització per evitar els impactes sobre el medi. Els requisits associats a aquestes mesures tècniques i

19

d’impermeabilització varien segons el tipus de residus que pugui acollir el dipòsit controlat, ja siguin perillosos o no perillosos. A Catalunya, la capacitat disponible a finals de 2006 era d’uns 14 milions de m3 útils per a residus no perillosos i de prop de 2 milions de m3 per a residus perillosos. Cal destacar que el tancament d’algunes instal·lacions crítiques per a la gestió dels residus sòlids urbans implica un augment del percentatge de residus sòlids urbans destinats a dipòsits controlats de residus industrials i municipals mixtes. Les actuacions que es preveuen al PROGRIC 2007-2012 i els possibles impactes associats en matèria de disposició del rebuig es presenten a la Taula 4. Taula 4. Actuacions previstes a l’eix d’actuació relatiu a la disposició del rebuig.

Eix d'actuació Actuació prevista al PROGRIC 2007- 2012

Durant el període 2007-2008, estudi de les possibilitats i alternatives existents per a desviar els fluxos de residus prioritaris de les opcions finalistes de tractament.

Tractament FQB

Valorització de 28.000 tones de residus potencialment valoritzables i que actualment se sotmeten a FQB, entre els quals destaquen dos fluxos principals: els licors mare aquosos i orgànics i els àcids i bases de decapatge.

Incineració

Avaluació de mesures per afavorir la valorització de fluxos de residus amb potencial energètic i que actualment s'incineren. Per exemple: materials absorbents, residus de reacció i destil·lació, llots que contenen dissolvents no halogenats, etc.

Ubicació entre 1 i 3 dipòsits controlats a les comarques del Bages, l'Anoia o Osona per assolir una capacitat de 7 M de m3.

Si no s'amplia el dipòsit de Corsa, cercar urgentment un emplaçament per, com a mínim, 1 M de m3 entre les comarques de l'Alt Camp i el Baix Camp.

Ubicació d'1 dipòsit controlat de residus industrials no perillosos amb una capacitat de, com a mínim, 500.000 tones al Segrià, la Noguera, el Pla de l'Urgell o l'Urgell.

Garantir que només els residus no valoritzables es destinen a dipòsit controlat mitjançant la millora dels controls a l'entrada dels dipòsits i la possibilitat d'introduir cànons per a determinats fluxos valoritzables.

DIS

POSI

CIÓ

DEL

REB

UIG

Dipòsit controlat

Fomentar l’ús de les millors tècniques disponibles i reduir la via de gestió de terres contaminades a dipòsit controlat.

20

3. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES L’àmbit d’aplicació del Programa de Gestió dels Residus Industrials a Catalunya està afectat per altres plans i programes, les actuacions dels quals es poden sobreposar amb les del PROGRIC. El procés d’Avaluació Ambiental Estratègica del PROGRIC 2007-2012 ha considerat aquells plans i programes que actualment estan en vigor o bé que ho estaran properament i que afecten o afectaran de forma significativa el desenvolupament del Programa. Aquests plans i programes es classifiquen en:

3.1. Altres plans i programes de residus S’han de considerar altres programes de gestió de residus que tot i no ser industrials, puguin ser gestionats per gestors de residus. Són els següents: Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

Existeixen determinats fluxos de residus municipals que per les seves característiques s’inclouen en l’àmbit del Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya, com els residus assimilables a municipals d’origen industrial, comercials o residus de caràcter perillós, i que per tant fan necessària la coordinació entre el PROGREMIC i el PROGRIC per tal de fer-ne una gestió coherent i coordinada. D’aquests, els residus amb una problemàtica específica associada són: medicaments caducats; Vehicles Fora d’Ús; Pneumàtics Fora d’Ús; dissolvents, pintures i vernissos d’ús domèstic; RAEE; residus d’ofimàtica; residus fotogràfics; olis minerals; residus de tintoreries; piles, fluorescents i llums de vapor de mercuri; envasos comercials, etc. En aquest cas, el PROGREMIC en determina la gestió domèstica i la recollida selectiva, mentre que els tractaments s’inclouen en el PROGRIC. Pel que fa als residus industrials i comercials assimilables a municipals, la Llei 15/2003 estableix que les indústries poden gestionar-los a través de la recollida municipal o gestionar-los com a residu industrial a través de gestor autoritzat en funció del que determini el municipi, per la qual cosa poden entrar en l’àmbit d’actuació d’ambdós programes. Finalment, el PROGRIC proposa establir actuacions conjuntes amb el PROGREMIC pel que fa als instruments d’actuació transversals relatius a la informació, comunicació i sensibilització i als mecanismes de participació. A la Figura 2 se sintetitzen les principals relacions identificades entre el PROGRIC i els diferents programes de gestió de residus de Catalunya.

21

Figura 2 Relacions entre els principals programes de gestió de residus.

Programa de gestió de dejeccions ramaderes2

Aquest programa estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d'aquesta tipologia de residus. Així, es preveu equilibrar l’aplicació al sòl de productes orgànics residuals en relació amb les extraccions que en fan els cultius, a fi d'evitar l'acumulació al sòl de substàncies que poden perjudicar la productivitat agrícola i evitar la contaminació de les aigües pels excessos de nitrogen i fòsfor. En aquest sentit, les possibles sinèrgies entre ambdós programes se situarien en la gestió dels residus orgànics prevista a l’eix de valorització del PROGRIC. Programa d’Actuacions per a la gestió dels fangs residuals generats en els processos de depuració d’aigües residuals urbanes de Catalunya, elaborat per l’ACA.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està en procés d’elaboració d’aquest Programa que ha de definir la planificació de la gestió d’aquests fangs. En la gestió d’aquest tipus de residus s’han de tenir en compte les infraestructures presents i les necessitats futures de noves infraestructures en funció de les previsions de producció de fangs estimades per l’ACA i els criteris de gestió establerts per l’Agència de Residus de Catalunya en el marc del PROGRIC. 2 L'actual programa va ser aprovat el desembre de 1996 i el nou Programa es troba en procés de redacció.

PROGRIC

Residus perillosos municipals

Residus industrials i comercials assimilables a municipals

Fangs de depuradora i altres residus orgànics industrials

Compost i bioestabilitzat

PROGRAMA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

Informació, comunicació i sensibilització. Mecanismes de participació

PROGREMIC

22

3.2. Plans nacionals de residus El Ministeri de Medi Ambient ha publicat en data de novembre de 2007 la versió preliminar del Pla Nacional Integral de Residus que està constituït per diferents plans de residus específics els quals inclouen els principals objectius i actuacions a desenvolupar els propers anys en cadascuna de les matèries. En general, el PROGRIC es veurà afectat pels següents plans: I Pla Nacional de Residus industrials no perillosos. II Pla Nacional de Residus Perillosos. II Pla Nacional de Vehicles Fora d’Ús. II Pla Nacional de Pneumàtics Fora d’Ús. II Pla Nacional de Fangs de Depuradora (EDAR). Actualització del Pla Nacional de Descontaminació i Eliminació de policlorobifenils (PCB), policloroterfenils (PCT) i d’aparells que els continguin (2001-2010). Actualització del Programa Nacional de piles i acumuladors usats. I Pla Nacional de Residus d’aparells elèctrics i electrònics. II Pla Nacional de Sòls Contaminat (PNSC) En particular, cadascun d’aquests plans estableix una sèrie d’objectius quantitatius de gestió que el PROGRIC ha de contemplar per tal de garantir el seu compliment. No obstant, mentre el Pla Nacional desglossa els objectius segons el tipus de residu: residus industrials no perillosos, residus perillosos i altres fluxos específics de residus, el PROGRIC estableix objectius globals de gestió de residus industrials, a més dels específics per determinats fluxos de residus. En l’eix de la prevenció o minimització, el PROGRIC fixa unes previsions de minimització d’acord amb les subvencions atorgades a projectes de minimització de residus mentre el Pla Nacional es basa en indicadors de reducció percentual i per unitat de PIB. En el cas dels objectius de gestió, el PROGRIC proposa un 73% de valorització material dels residus industrials per l’any 2012, mentre el Pla Nacional estableix un 63% pels residus industrials no perillosos i un 23% pels residus perillosos. En el cas de la valorització energètica, el PROGRIC proposa un 7% per l’any 2012, mentre el Pla Nacional estableix un 15% de residus industrials no perillosos i un 4-6% dels perillosos per l’any 2016. Finalment, els objectius específics de determinats fluxos de residus venen determinats en la seva majoria per requeriments legals que ja s’han integrat en els objectius i actuacions del PROGRIC. A continuació es descriuen breument els principals objectius de cada Pla: I Pla Nacional de Residus industrials no perillosos

Els objectius i principals línies d’actuació de què consta el PNRINP (2007-2015), es fonamenten en els principis de prevenció i de responsabilitat del productor, distingint entre les accions que han d’afavorir, com a objectiu prioritari, la reducció progressiva del volum dels residus generats, de les accions que han d’assegurar un correcte tractament dels residus que es generen. Com a complement a la prevenció es

23

planteja un segon objectiu: la consecució de la millor gestió possible per al 100% dels RINP, entesa com la més ambiciosa, des del punt de vista ambiental, de les tècnica i econòmicament viables. Els objectius bàsics d’aquest Pla són:

a. Foment de la reducció i la prevenció. b. Augment de la reutilització, reciclatge i valorització, desenvolupant nous mercats per a aquests

residus i dels seus components com a matèries primeres secundàries. c. Adaptació, abans de la finalització del Pla, en els casos en els que sigui possible, de les

infraestructures existents a la legislació present i a la que es pugui adoptar en el futur en matèria de gestió de RINP. Creació d’una xarxa d’instal·lacions complementàries per assegurar el tractament de tots els residus generats i facilitar la consecució dels objectius.

d. Valorització i reciclatge de tots aquells RINP per als que existeixi una tecnologia contrastada d’aprofitament dels residus que siguin tecnològica i econòmicament viables.

e. Limitació de la disposició final o eliminació de la fracció de RINP no valoritzable ni tractable d’altra manera.

f. Establiment d’un model de finançament, basat en la cooperació i responsabilitat compartida de les diferents persones, empreses, entitats i organismes implicats en la gestió.

g. Plena aplicació del Art. 9.2. de la Llei 10/1998, de Residus, en la definició de les MTD a implantar en Espanya.

h. Creació d’un inventari, base de dades i sistema d’informació referit als RINP, tant en les Comunitats Autònomes como a nivell nacional, per a la seva integració en l’Inventari Nacional de Residus.

i. Foment de campanyes d’informació i sensibilització dirigides a tots els agents implicats en el sistema de gestió dels RINP, garantint particularment el lliure accés dels ciutadans a la informació en aquestes matèries.

j. Foment dels programes de formació d’especialistes en la gestió de RINP. Els objectius quantitatius d’aquest Pla són:

Taula 5 Objectius quantitatius en la gestió de residus industrials no perillosos.

3 % reducció de RINP per unitat de PIB. Any base 2005

2012 2015 Prevenció3 Reutilització Reciclatge Valorització energètica Eliminació

6 8

55 15 16

8 10 60 15 7

24

II Pla Nacional de Residus Perillosos

Els objectius i principals línies d’actuació de què consta el PNRP (2007-2015), es fonamenten en els principis de prevenció i de responsabilitat del productor, distingint entre les accions que han d’afavorir, com a objectiu prioritari, la reducció progressiva del volum i la perillositat dels residus generats, de les accions que han d’assegurar un correcte tractament dels residus que es generen. Com a complement a la prevenció es planteja un segon objectiu: la consecució de la millor gestió possible per al 100% dels RP, entesa com la més ambiciosa, des del punt de vista ambiental, de les tècnica i econòmicament viables. Els objectius quantitatius d’aquest Pla són:

Taula 6 Objectius quantitatius en la gestió de residus perillosos.

PREVENCIÓ Reducció generació del 12% (abans de 2016). Reducció generació del 8% (abans 2012).

REUTILITZACIÓ

Olis minerals usats (regeneració)4: 75% a partir de 2011 80% a partir de 2014

Dissolvents usats: 60% a partir de 2011 70% a partir de 2014

Residus perillosos (RP) restants: 8% a partir de 2011 12% a partir de 2016

RECICLATGE 15% a partir de 2011 30-33% a partir de 2016

VALORITZACIÓ ENERGÈTICA

4-6% dels RP generats, a partir de 2016 Olis minerals usats:

45%, a partir de 2007 35% a partir de 2008 25% a partir de 2010 20% a partir de 2015

ELIMINACIÓ

PCB/PCT: 40%, a partir de 2007 60%, a partir de 2008 100% a data de 31.12.2010 Altres RP: 25%-30%, abans de 2016

II Pla Nacional de Vehicles Fora d’Ús

Els objectius quantitatius de reutilització, valorització i reciclatge de VFU es mostren a la següent taula: 4 Els que pertanyen als codis LER 13 05 i 13 08 es consideren no regenerables i queden exclosos d’aquests objectius de regeneració.

25

Taula 7 Objectius quantitatius en la gestió de vehicles fora d’ús (% pes mig/vehicle/any de la totalitat de VFU que es generin).

II Pla Nacional de Pneumàtics Fora d’Ús

Els objectius quantitatius d’aquest Pla es mostren a la taula següent: Taula 8 Objectius quantitatius en la gestió de pneumàtics fora d’ús. 2008 2012 2015

PREVENCIÓ Reducció Recautxutat

15

8 20

VALORITZACIÓ 98 98 98 50 (40 del cautxú en

mescles bituminoses)

52 (42 del cautxú en mescles bituminoses)

55 (45 del cautxú en mescles bituminoses) RECICLATGE

Acer: 100 Acer: 100 Acer: 100 VALORITZACIÓ ENERGÈTICA 30 25 20

II Pla Nacional de Fangs de Depuradora (EDAR)

Els objectius quantitatius d’aquest Pla es mostren a la taula següent: Taula 9 Objectius quantitatius en la gestió de fangs de depuradora.

2010

Reutilització + Valorització 90

Reutilització + Reciclatge -

2010

Valorització en usos agrícoles ≥ 70

Reciclatge en usos no agrícoles ≥ 15 Valorització energètica ≤ 15

Dipòsit controlat ≤ 15 Correcta gestió ambiental de les cendres d’incineració 100 (de les cendres generades)

26

Actualització del Programa Nacional de piles i acumuladors usats

Els objectius quantitatius d’aquest Pla es mostren a la taula següent: Taula 10 Objectius quantitatius en la gestió de piles i acumuladors usats. 2009 2010 2011 2012 2015

Piles i acumuladors portàtils: -Valorització

30

30

30

40

60

Piles botó: - Valorització

Piles botó que tinguin la caracterització de RP

85

90

85

90

95

98

95

98

95

98

Piles, acumuladores i bateries industrials d’automoció: Automoció: -Valorització

95

95

98

98

98 Industrials, que contenen cadmi - Valorització

98

98

Industrials que tinguin la caracterització de RP

98

98

I Pla Nacional de Residus d’aparells elèctrics i electrònics

Els objectius quantitatius d’aquest Pla es mostren a la taula següent: Taula 11 Objectius quantitatius en la gestió d’aparells elèctrics i electrònics. 2010 2012 2015

Recollida selectiva 85 90 95 Valorització: Grans electrodomèstics

95

95

95

Equips informàtics, telecomunicacions i electrònica de consum 80 85 90

Reutilització i/o valorització de RAEE, per totes les categories 90 95 95

Valorització de petits electrodomèstics, aparell d’enllumenat, eines, joguines i instruments de control

70 75 80

Reutilització i/o reciclatge de làmpades de descàrrega de gas 80 85 90

27

II Pla Nacional de Sòls Contaminats (PNSC)

Els objectius qualitatius a assolir són els següents:

- Foment de la prevenció. - Elaboració de l'Inventari Nacional de Sòls Contaminats, declarats com a tals, d'acord amb el RD

9/2005, abans de 2016. - Confecció del Mapa Nacional de Sòls Contaminats abans de 2016. - Aprovació d'una Estratègia Nacional de Rehabilitació de Terres Contaminats abans de 2011.

Plena posada en pràctica del RD 9/2005.

3.3. Altres programes relacionats Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015

L’objectiu de la política energètica d’aquest pla es garantir un subministrament de qualitat per a tothom, amb un cost ajustat, racionalitzar els hàbits energètics i minimitzar l’impacte ambiental. Per tal d’assolir aquest objectiu, la política energètica catalana dels propers anys avançarà al voltant dels eixos següents:

- Fer que augmenti la consciència social i millorar el coneixement vers la problemàtica energètica. - Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica. - Desenvolupar les infraestructures energètiques necessàries per a garantir el subministrament i

diversificar les fonts d’energia. - Impulsar les fonts energètiques renovables. - Recolzar la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic.

El Pla estableix un objectiu català de participació del consum d'energia primària amb energies renovables a l'any 2015 del 11% del total, tenint en compte la disponibilitat de les diferents fonts d'energia renovable al nostre territori i la climatologia, tal i com es pot observar a la Taula 12.

Taula 12. Principals objectius d’implantació d’energies renovables l’any 2015 a Catalunya

PRINCIPALS OBJECTIUS D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES L’ANY 2015 Eòlica 3.500 MWSolar fotovoltaica 100 MWSolar termoelèctrica 50 MWSolar tèrmica 1.250.000 m2

Hidroelèctrica 2.474,8 MW (153,7 MW nous)Biogàs 120,2 MW (per producció elèctrica + usos tèrmics)Biocombustibles 18% de la demanda de gasoil de biodièsel + bioetanol en barreja directa i

ETBE a totes les gasolines.Biomassa llenyosa Usos tèrmics que s’incrementen en 50 kTEP + 63,7 MW per a producció

d’electricitat.Residus renovables 45,2 MW en RSU + 52 kTEP de fangs de depuradora per a usos tèrmics.

28

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Pel que fa a la generació d'energia elèctrica, els objectius del Pla són coherents amb els de la Unió Europea en referència a l'augment del percentatge de les energies renovables fins a un valor del 24% l'any 2015. Per la seva banda, i en la línia de promoure la identificació i el desenvolupament de centrals de biomassa generadores d'energia, el conjunt de biomassa i biogàs aportaran unes 512,1 ktep al balanç energètic l'any 2015, cosa que representarà un 18,3% del total de les energies renovables. Així mateix, atesa la tendència al creixement del consum final d'energia (desenvolupament industrial, augment del confort del sector residencial i millora del sector serveis), caldrà complementar el Pla actual amb mesures addicionals, tant d'estalvi energètic com d'eficiència i desenvolupament de les energies renovables. Així, de manera general, es proposen les mesures següents:

a. Anticipar el tancament ja previst de les centrals tèrmiques que utilitzen carbó o fueloil. b. Impulsar el desenvolupament de l'ús de tots els tipus de biomassa per produir electricitat: part

biodegradable de residus industrials o domèstics, restes forestals i cultius energètics. c. Elaborar un pla d'estalvi i fer un ús eficient de l'energia en els sectors de: calefacció (cremadors i

calderes), aire condicionat, aigua calenta sanitària, i edificis públics i administratius (escoles, hospitals, esportius, tots els administratius locals i autonòmics).

d. Elaborar el Pla de foment de la complementarietat de les energies renovables i la cogeneració. e. Elaborar el Pla energètic d'estalvi en el sector turístic i d'ús creixent de les energies renovables en el

turisme rural. En el marc del PROGRIC, la valorització energètica en instal·lacions industrials i la corresponent disminució del llindar de capacitat calorífica mínim per tal que un residu pugui ser valoritzat energèticament contribueix a un menor consum energètic, provinent de combustibles fòssils, i també a l’assoliment de l’objectiu d’implantació d’energies renovables a Catalunya. Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial pel Decret 226/2006.

El Govern va aprovar el Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, corresponents a 40 localitats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. L'objecte del Pla d'Actuació és establir les mesures necessàries per a prevenir i reduir l'emissió de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres en les zones de protecció especial delimitades mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, a fi de valorar la qualitat de l'aire i complir amb

29

els límits fixats en el Reial decret 1073/2002, de 18 d'octubre, definits per a preservar i/o reduir els efectes nocius sobre la salut humana i el medi ambient en el seu conjunt. En aquest sentit, tant el transport de residus con les activitats de gestió de residus que es duguin a terme en l’àmbit afectat pel Pla hauran de complir les especificacions marcades i estaran afectades per les mesures que aquest proposa. Per tant, el principi de proximitat i suficiència pot prevaldre sobre d’altres. Programa Nacional (PN) d’Espanya en compliment de la Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 de octubre de 2001, sobre sostres nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics.

A nivell europeu, la Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2001, sobre límits nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics té per objecte limitar les emissions d’aquells contaminants acidificants, eutrofitzants i precursors de l’ozó, per tal de reforçar la protecció del medi ambient i la salut humana dins la Comunitat Europea, respecte els efectes nocius d’aquests compostos. En concret, la Directiva s’aplica sobre les fonts antròpiques que emeten els següents contaminants: amoníac, (NH3), òxids de nitrogen (NOx), compostos orgànics volàtils (COV) i diòxid de sofre (SOx). En aquest context, Espanya va desenvolupar l’any 2003 el primer Programa Nacional (PN) sobre sostres nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics5. Actualment es troba pendent d’aprovació el segon PN, que conté la informació actualitzada sobre les polítiques i mesures que s’estan duent a terme per al compliment de la Directiva, així com les estimacions quantificades de l’efecte d’aquestes polítiques sobre les emissions de contaminants per a l’any 2010. Els límits establerts per a l’any 2010 a l’Estat són:

NH3: 353 Kt NOx: 847 Kt COV: 662 Kt SOx: 746 Kt

Per assolir els objectius del Pla, s’apliquen mesures derivades d’iniciatives internacionals o de les administracions nacional, autonòmica o local. En aquest punt destaquen l’Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència Energètica, el Pla d’Energies Renovables 2005-2010, la limitació d’emissions sobre grans instal·lacions de combustió, els Plans de Residus o la promoció de l’aplicació de les MTD, establint facilitats financeres i suport a R+D+i i a les millores tecnològiques, així com les mesures establertes per les Comunitats Autònomes en el marc de les seves respectives competències. En aquest sentit, la interrelació amb el PROGRIC ve determinada principalment per totes aquelles actuacions encaminades al foment de l’adopció de les Millors Tècniques Disponibles (MTD) en el sector de

5 http://www.mma.es/portal/secciones/calidad_contaminacion/atmosfera/emisiones/programa_techos.htm

30

la gestió de residus i les de contribució a l’assoliment de l’objectiu català d’implementació d’energies renovables per mitjà de la valorització energètica de residus, les quals contribueixen a la reducció de les emissions a l’atmosfera i al compliment d’aquests sostres nacionals. Pla d’Acció per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012.

Actualment en fase d’elaboració, aquest Pla centrarà les seves actuacions en la lluita contra el canvi climàtic en el que s’anomenen emissions difuses, és a dir, les que es generen a les fonts no incloses dins la Directiva de comerç d’emissions (2003/87/CE): plantes de combustió de potència inferior a 20MW, extracció i distribució de combustibles, ús de dissolvents, transport, residus, agricultura i altres fonts. Prenent com a referència el pla aprovat per la UE, segons el qual cal reduir el creixement de les emissions dels sectors difusos a un màxim d'un 37% d'increment de les emissions sobre l'any base, l'emissió total anual dels sectors difusos a Catalunya durant els anys del Protocol de Kyoto (2008-2012) no hauria de ser superior a 36,96 Mt de CO2 equivalents. En l’àmbit de les emissions difuses provinents de la gestió de residus, les mesures previstes tenen en compte que en els darrers anys s’ha fet un gran esforç per minimitzar els residus tot recollint-los i gestionant-los en les diferents vies existents (valorització i disposició del rebuig). Les principals interrelacions entre aquest futur Pla i el PROGRIC sorgeixen des de dos àmbits:

- En el marc del PROGRIC, se segueix insistint en l’aprofitament energètic dels gasos produïts en els dipòsits controlats i en actuar amb contundència per tal d'evitar l'abandonament incontrolat de residus.

- L’aplicació del principi d’autosuficiència territorial en matèria de gestió de residus, comportarà una reducció de les necessitats de transport de residus, ja que la majoria d’aquests recorreran menors distàncies fins a la instal·lació de gestió.

Pla d'espais d'interès natural (PEIN)

El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d'obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. Els objectius fonamentals del PEIN són dos:

- Establir una xarxa d'espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals del nostre país.

- La delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais

naturals.

31

El règim preventiu bàsic d’aquests espais naturals inclou un règim urbanístic especialment rigorós, enfront de processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d'usos, instal·lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits. Per aquest motiu, es de preveure que l’execució del PEIN comporti la restricció d’ubicar instal·lacions de gestió de residus en els espais afectats.

3.4. Plans territorials i urbanístics El grau de detall d’algunes de les propostes del Programa, en particular, la manca de concreció en la ubicació i nombre d’instal·lacions de tractament de residus no permet identificar les potencials afectacions a determinats plans territorials i urbanístics. Al PROGRIC es tracen les línies generals que han de dirigir la gestió dels residus industrials a Catalunya, però la seva realització pràctica dependrà d’altres factors molt més concrets i a vegades poc previsibles (inversió privada, posicionament social, etc).

32

4. REQUERIMENTS JURÍDICS El PROGRIC inclou un capítol dedicat al marc normatiu on es consideren tots aquells aspectes legals i normatius que afecten a la gestió de residus, tant des del punt de vista operatiu com de planificació. Així mateix, també considera totes aquelles qüestions i elements necessaris per garantir la convergència amb les estratègies proposades a nivell europeu, que facilitaran el compliment de la legislació futura. A continuació es mostra un recull de la principal normativa dels diferents àmbits (europeu, estatal, català) aplicable en la gestió dels residus a Catalunya que condiciona les actuacions del PROGRIC.

4.1. Normativa sobre residus NORMATIVA MARC NORMATIVA ÀMBIT EUROPEU ESTRATÈGIA EUROPEA DE PREVENCIÓ I RECICLATGE DE RESIDUS Estratègia que té l’objectiu de que d'Europa esdevingui una societat del reciclat que tracti de limitar els residus i utilitzar-los com a recurs. Recull els objectius bàsics de la política de residus de l'UE: prevenir els residus i promoure la reutilització, el reciclat i la recuperació per reduir l'impacte mediambiental. Per aconseguir-ho proposa modernitzar el marc legislatiu vigent, introduint en la política de residus l'anàlisi del cicle de vida i aclarir, simplificar i normalitzar la política de residus de l'UE.

DIRECTIVA 2006/12/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 5 DE ABRIL DE 2006, RELATIVA ALS RESIDUS.

La Directiva determina que els estats membres han de prendre les mesures adequades per a fomentar en primer lloc la prevenció i la reducció de la producció de residus:

− El desenvolupament de tecnologies netes i que permetin un estalvi major de recursos naturals,

− El desenvolupament tècnic i la comercialització de productes dissenyats de tal manera que no contribueixin o contribueixin el menys possible, per les seves característiques de fabricació, utilització o eliminació, a incrementar la quantitat o la nocivitat dels residus i els riscos de contaminació,

− El desenvolupament de tècniques adequades per a l'eliminació de les substàncies perilloses contingudes en els residus destinats a la valorització.

D'aquesta manera descarta introduir objectius numèrics en matèria de prevenció i es decanta per incloure mesures de prevenció de l'impacte en el cicle de vida dels productes.

En segon lloc, cal potenciar la valorització dels residus mitjançant reciclatge, nou us, reparació o qualsevol acció destinada a obtenir matèries primes secundàries, o la utilització dels residus com a font d’energia. Els estats membres adoptaran les mesures necessàries per garantir que les operacions de valorització o eliminació no posin en perill la salut del l’home o puguin perjudicar el medi ambient i adoptaran les mesures necessàries per a prohibir l'abandó, l'abocament i l'eliminació incontrolada de residus. Caldrà també que creïn una xarxa integrada i adequada d’instal·lacions de tractament, pròximes, amb la utilització de mètodes i tecnologies més adequades per garantir la protecció al medi i la salut publica. Els estats membres hauran d’establir un o varis plans de gestió de residus que es referiran en particular a: a. els tipus, quantitats i origen dels residus que han de valoritzar -se o eliminar-se; b. les prescripcions tècniques generals; c. totes les disposicions especials relatives a residus particulars; d. els llocs o instal·lacions apropiats per a l'eliminació

COM(2005)666

Directiva 2006/12/CE, de 5 de abril de 2006,

relativa als residus

33

I hauran d’establir les disposicions necessàries perquè tots els posseïdors de residus gestionin els seus residus correctament mitjançant un gestor o per ells mateixos d’acord amb les disposicions de la directiva. El VI Programa d'Acció Comunitària, estableix la reducció del 20% del total de residus generats per l'any 2010 i del 50 % per l’any 2050.

VI Programa d'Acció

Comunitària

ÀMBIT ESTATAL

ORDRE MAM/3O4/2OO2, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus

L’Ordre MAM/304/2002 publica les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea de residus (a partir d’ara, Catàleg Europeu de Residus -CER-) i modifica, per tant, la codificació establerta en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC). La publicació del CER estableix la codificació de residus a àmbit europeu i els classifica atenent a la seva naturalesa com a perillós i no perillós. No obstant això, no en determina les possibles vies de gestió i, per tant, el document de referència a Catalunya en quant a vies de gestió per als diferents fluxos de residus continua sent el CRC, aprovat pel Decret 34/1996, de 9 de gener. El I Pla Nacional de Residus industrials no perillosos ha marcat per a l'any 2012 l'objectiu de reduir un 6% (i un 8% per l’any 2015) la generació de RINP en el territori nacional. El II Pla Nacional de Residus Perillosos ha marcat per a l'any 2012 l'objectiu de reduir un 8% la generació de RP(i un 12% per l’any 2016) en el territori nacional.

ORDRE MAM/3O4/2OO2, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de

residus i la llista europea de

residus.

I Pla Nacional de Residus

Industrials No Perillosos

II Pla Nacional

de Residus Perillosos

ÀMBIT CATALÀ MODIFICACIÓNS DE LA LLEI 6/93, de residus. La Llei 15/2003 introdueix el concepte de residu comercial. Estableix una regulació específica per a la gestió d’aquests residus, a fi de millorar-ne la gestió i garantir que els productors i els posseïdors assumeixin les despeses de la seva gestió, sense perjudici que els ens locals n’assumeixin la gestió directa. El mateix règim s’aplica als residus d’origen industrial assimilables als municipals, per la qual cosa els productors de residus industrials poden gestionar els seus residus assimilables als domèstics mitjançant o bé la recollida municipal, si el municipi estableix el servei, o bé mitjançant un gestor autoritzat de residus. A més, en compliment de la normativa comunitària, incorpora el concepte de residu inert i adequa la llista de residus no admissibles als dipòsits. Així mateix, modifica els conceptes de valorització i disposició del rebuig, d’acord amb les disposicions estatals. .

Llei 15/2003 Modificació de la

Llei 6/93

PROCEDIMENTS DE GESTIÓ NORMATIVA ÀMBIT EUROPEU Reglament (CE) 2150/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2002 (modificat pel Reglament (CE) 783/2005, de la Comissió, de 24 de maig de 2005), relatiu a les estadístiques de residus Estableix el marc per a l’elaboració d’estadístiques comunitàries sobre la generació, recuperació i eliminació de residus. Els Estats membres són responsables de l’elaboració de les estadístiques pertinents, que juntament amb la Comissió, seran ajustades a una nomenclatura orientada a substàncies.

Reglament (CE) 2150/2002, del

Parlament Europeu i del

Consell, de 25 de novembre de

2002 (modificat pel Reglament

(CE) 783/2005, de la Comissió, de 24 de maig de 2005), relatiu a

34

ÀMBIT CATALÀ DEROGACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DEL DECRET 93/1999, sobre procediments de gestió de residus Decret 219/2001 estableix que els envasos industrials usats que siguin considerats residu han de ser lliurats obligatòriament a un gestor autoritzat, amb la corresponent documentació de control i seguiment. Només es poden retornar al proveïdor els envasos que són reutilitzables en el marc d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), autoritzat d’acord amb la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos. PROJECTE de decret sobre procediments de gestió de residus que derogarà el Decret 93/1999. Projecte de decret sobre procediments de gestió de residus que derogarà el Decret 93/1999. La seva finalitat és adequar els procediments de gestió de residus a la nova normativa i millorar el sistema actualment vigent, tot simplificant els procediments d’acord amb les instruccions de la Unió Europea per millorar la competitivitat.

les estadístiques de residus

Decret 93/1999, sobre

procediments de gestió de residus

Ordre MAB/329/2003 per la qual s'aprova el procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció en el Registre de productors de residus industrials de Catalunya i Ordre MAB/401/2003 per la qual s'aprova el procediment de presentació telemàtica de la declaració anual de residus industrials.

Permeten l’ús de les noves tecnologies en el compliment de les obligacions documentals que estableix el Decret 93/1999, de procediments de gestió de residus. El sistema documental de residus (SDR) s’ha convertit així en la plataforma de presentació telemàtica de la documentació de control i seguiment de residus, de la sol·licitud d’inscripció en el Registre de productors de residus industrials i de la declaració anual de residus industrial.

Ordre MAB/329/2003,

de 15 de juliol de 2003, i Ordre

MAB/401/2003 de 19 de setembre

de 2003

INSTAL·LACIONS DE GESTIÓ DE RESIDUS NORMATIVA ÀMBIT EUROPEU I ESTATAL TRANSPOSICIÓ de la Directiva 1999/31/CE pel Real Decreto 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula eliminació de residus mitjançant dipòsit controlat. Estableix una classificació dels dipòsits controlats en tres categories i defineix els residus acceptables en cadascuna de les categories. També disposa una sèrie de requisits tècnics exigibles a les instal·lacions, l’obligació de gestionar els dipòsits després de la seva clausura i una nova estructura i imputació de les despeses de les activitats de gestió de residus mitjançant el seu dipòsit controlat. Els Estat membres han de publicar una estratègia pel 2001 encaminada a aconseguir ambdós objectius:

- Reduir residus biodegradables a dipòsit controlat: - 2001+5 anys: caldrà reduir fins a un 75% de la quantitat total de residus

biodegradables (dada base 1995) portats a dipòsit controlat. - 2001+8 anys: la reducció haurà de ser del 50%. - 2001+15: la reducció haurà de ser del 35%.

- Mesures per impulsar reciclatge, compostatge, biogasificació o valorització materials/energia.

No es poden portar a dipòsit controlat: - Residus líquids; - Residus , que en condicions d’abocament, són explosius, oxidants, inflamables. - Infecciosos

Pneumàtics utilitzats sencers a partir de 2003, exclusió de pneumàtics emprats com a material d’enginyeria o reduïts a tires fins el 2006. S’exclouen els pneumàtics de bicicleta i els de diàmetre exterior inferior a 1400 mm.

Real Decreto 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula eliminació de residus mitjançant dipòsit controlat.

35

TRANSPOSICIÓ de la Directiva 2000/76/CE pel Real Decreto 653/2003, sobre incineració de residus. La Directiva s’aplica a les instal·lacions d’incineració i coincineració de residus (queden excloses algunes instal·lacions en funció del tipus de residu que tracten) Fixa uns límits d’emissió més estrictes, tant per a les instal·lacions existents (a partir 28 desembre 2005) com per a les noves (28 desembre 2002), així com els requisits tècnics de lliurament i recepció de residus, les condicions d’explotació i la sol·licitud i autorització d’aquestes instal·lacions. Degut a les confusions i interpretacions de la incineració com a eliminació o valorització (ús com a font d'energia), el Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 13 de febrer de 2003 va establir tres requisits per determinar si la utilització de residus com a combustible constitueix una operació de valorització: - La finalitat essencial de l'operació ha de ser la producció d'energia. - L'energia generada per la combustió de residus ha de ser superior a la consumida durant el

procés de combustió i una part de l'excedent generat ha de ser emprat efectivament bé immediatament en forma de calor, bé després de la seva transformació en electricitat.

- Han de consumir-se la major part dels residus durant l'operació i ha de recuperar-se i utilitzar-se la major part de l'energia generada.

Segons el TC no han de prendre's en consideració criteris com el PCI dels residus, el contingut de substàncies nocives o el fet que els residus siguin mesclats o no.

Real Decreto 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus. Decisions de 13 de febrer de 2003 del Tribunal de Justícia, exp. C-458/00 i C-228/00

ÀMBIT CATALÀ Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus i Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de residus. La normativa catalana preveu la incineració de residus sempre amb aprofitament energètic, que regula en el Decret de desplegament reglamentari establint un mínim de rendiment energètic del 40% de l’energia continguda en els residus incinerats.

Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus . Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de residus.

FLUXOS DE RESIDUS NORMATIVA ÀMBIT EUROPEU I ESTATAL TRANSPOSICIÓ de la Directiva 2004/12/CE que modifica la Directiva 94/62/CE relativa a envasos i residus d’envasos. Es valoritzarà o incinerarà amb recuperació energètica un mínim d’un 50-65% (2001) - 60% (2008) en pes dels residus d’envasos. D’aquests, es reciclarà entre un mínim d’un 25% (2001)- 55% (2008) i un màxim d’un 45% (2001) - 80% (2008) en pes dels residus d’envasos. (2008) Objectius mínims de reciclat per materials dels residus d’envasos: el 2001 marcava un 15% mínim per material, ara la nova directiva estableix els següents llindars pel 2008...

- 60% en pes de vidre - 60% en pes de paper i cartró - 50% en pes de metalls - 22.5% en pes de plàstics (comptabilitzant només el material que es torna a transformar en

plàstic) - el 15% en pes de fusta.

S'autoritza als Estats membres que fixin programes que superin els objectius màxims de la

Ley 11/1997, de 24 de abril, d’Envasos i

Residus d’Envasos

Real Decreto

252/2006, de 3 de març, pel

qual es revisen els objectius de

reciclat i valorització

establerts a la Ley 11/1997

36

directiva, a perseguir aquests objectius, a condició de aquestes mesures evitin distorsions del mercat interior i no obstaculitzin el compliment de la Directiva per altres membres. La Ley 11/1997 d'Envasos i Residus d'Envasos defineix una reducció del 10% en pes de la totalitat dels residus d'envasos generats, abans del 30 de juny de 2001. TRANSPOSICIÓ de la Directiva 2003/108/CE, de 8 de desembre de 2003, modifica la Directiva 2002/96/CE sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Aplicable a partir de 13 d’agost de 2005: - Els productors s’hauran de fer càrrec de la gestió dels aparells un cop són residus. Això ho

podran fer sols o bé en un o varis sistemes de gestió. - Els usuaris podran entregar els aparells l comerç sempre que comprin un altre de les mateixes

característiques o utilitat. Els productors i distribuïdors pactaran la forma en que es faci aquesta recepció i han de establir els sistemes de recollida per quan els aparells no provinguin de particulars. Es poden fer convenis amb els ens locals per a que també els recepcionin, sense cost per aquests.

- Els productors (via distribuïdors o instal·lacions municipals) han de garantir el sistema de recollida i tractament dels aparells, assumint les depeses que se’n derivin.

- Els productors individuals i SIG que es puguin constituir, hauran d’assumir les despeses de la recollida selectiva des del punt d’entrega.

- Els aparells hauran d’anar etiquetats. Aplicable a partir de 1 juliol 2006: - Mesures de prevenció al disseny i fabricació, restricció en la utilització de determinades

substàncies perilloses. - Disseny per facilitar desmuntatge, reparació, reutilització i reciclatge Objectius per abans del 31 de desembre de2006: - Recollida selectiva: 4 kg/habitant i any (particulars) - Grans electrodomèstics i màquines expenedores: 80% de valorització total en pes; 75% de

reciclatge o reutilització de cada component, material o substància. - Equips informàtics, telecomunicacions i electrònica de consum: 75% en pes de cada

aparell; 65% de reciclatge o reutilització de cada component. - Petits electrodomèstics, enllumenat, eines elèctriques i electròniques (excepte industrials

fixes de gran envergadura), joguines,... : 70% en pes de cada aparell; 50% de reciclatge o reutilització de cada component.

- Làmpades de descàrrega de gas: 80% dels components, materials i substàncies.

Real Decreto

208/2005, de 25 de febrer, sobre

aparells elèctrics i electrònics i la

gestió dels seus residus

I Pla Nacional de Residus

d’aparells elèctrics i

electrònics (2007-2015)

TRANSPOSICIÓ de la Directiva 2000/53/CE, de 18 de setembre de 2000, relativa a vehicles al final de la seva vida útil i la Decisió 2002/525/CE, de 27 de juny de 2002, que la modifica. Parteix de l’obligació dels productors de fer-se càrrec de la totalitat o d’una part significativa de la gestió i del cost dels sistemes de recollida, tractament i valorització dels vehicles al final de la seva vida útil. Els estats membres han d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els operadors estableixin sistemes de recollida de tots els vehicles al final de la seva vida útil i, en la mesura que resulti tècnicament viable, de les peces usades que constitueixin residus, així com, també han de garantir la disponibilitat de instal·lacions de recollida dins el seu territori, vetllant per tal que l’últim usuari i/o propietari pugui lliurar el vehicle a una instal·lació autoritzada de tractament sense cost per ell mateix. OBJECTIUS:

- Incrementar la reutilització i valorització dels vehicles fins a un mínim del 90% del seu pes mig (abans 1 gener 2010).

- Reutilització i valorització fins a un mínim del 95% per vehicle i any (abans 1 gener 2015).

Real Decreto 1383/2002, de 20 de desembre sobre gestió de vehicles al final de la seva vida útil. II Pla Nacional de Vehicles al final de la seva vida útil (2007-2015)

Directiva 2006/66/CE del Parlament Europeu i del Consell de 6 de setembre de 2006, relativa a les piles i acumuladores i als residus de piles i acumuladores i per la qual es deroga la

Directiva 2006/66/CE del

37

Directiva 91/157/CE. Té com objectiu principal reduir al màxim l'impacte negatiu de piles i acumuladores i residus de piles, sobre el medi ambient. Les piles i acumuladores podran recollir-se de forma individual mitjançant sistemes nacionals de recollida de piles, o juntament amb els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Els Estats membres haurien d'arribar a els següents índexs mínims de recollida: a) el 25 % a tot tardar el 26 de setembre de 2012; b) el 45 % a tot tardar el 26 de setembre de 2016. Es prohibeix la posada en el mercat de les piles que continguin més d'un 0,002% de cadmi i un 0,0005% de mercuri, excepte en sistemes d'emergència i alarma, equips mèdics i eines sense fil. Els Estats membres podran recórrer a instruments econòmics per a promoure la recollida de residus de piles i acumuladores o fomentar l'ús de piles i acumuladores amb substàncies menys contaminants, tals com una imposició fiscal diferenciada. Si ho fan, haurien de notificar a la Comissió les mesures relatives a l'aplicació de tals instruments

Parlament Europeu i del Consell de 6 de setembre de 2006, relativa a les piles i acumuladores i als residus de piles i acumuladores i per la qual es deroga la Directiva 91/157/CE Actualització del Programa Nacional de piles i acumuladors usats (2007-2015)

ÀMBIT ESTATAL Real Decreto 679/2006, de 2 de juny, que regula la gestió dels olis industrials usats. Prioritza la regeneració i el reciclatge envers altres vies de gestió, promou la creació d’un sistema integrat de gestió (SIG) i fixa per als agents responsables de la posada al mercat d’olis industrials els següents objectius a complir de forma progressiva: A partir del juliol de 2006: - la recuperació del 95% dels olis posats al mercat i la valorització del 100% dels olis recollits; A partir del 2007 i del 2008, respectivament: - la regeneració del 55% i del 65% dels olis recollits. Finalment, com a principal novetat d’aquesta norma, destaca el fet que els posseïdors d’olis industrials usats poden garantir la seva correcta gestió mitjançant el seu lliurament als fabricants que, en virtut del principi de responsabilitat del productor, estarien obligats a fer-se’n càrrec i a lliurar-los per a la seva correcta gestió.

Real Decreto 679/2006, de 2 de juny, que regula la gestió dels olis industrials usats. II Pla Nacional de Residus Perillosos (2007-2015).

Real Decreto 228/2006, de 24 de febrer, que modifica el Real Decreto 1378/1999, de 27 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a l’eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i dels aparells que els continguin. S’introdueix l’obligació dels posseïdors de declarar la possessió dels aparells sotmesos a inventari, distingint les dades que corresponguin a aparells fabricats amb fluïts de PCB, aparells que no havent-se fabricat amb fluïts de PCB hagin estat posteriorment contaminats i aparells que puguin contenir PCB. Així mateix, s’estableixen noves obligacions de comunicació tant dels calendaris d’actuació com de les quantitats efectivament descontaminades o eliminades. Finalment, es preveuen terminis per a la declaració del tractament d’aparells inventariats i dels transformadors com a mesura que acrediti i garanteixi els tractaments exigits als mateixos.

Real Decreto 228/2006, de 24 de febrer, que modifica el Real Decreto 1378/1999, de 27 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a l’eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i dels aparells que els continguin. II Pla Nacional de Residus Perillosos (2007-2015).

38

Real Decreto 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús. Prohibeix l’entrada de pneumàtics fora d’ús trossejats a dipòsits controlats a partir del 16 de juliol de 2006 i estableix les obligacions dels productors de pneumàtics. En aquest sentit, destaca l’obligació d’elaborar plans empresarials de prevenció que identifiquin els mecanismes de fabricació que perllonguin la vida útil dels pneumàtics i facilitin la seva reutilització i reciclatge en acabar la seva vida útil.

Real Decreto 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús. II Pla Nacional de Pneumàtics Fora d’Ús (2007-2015)

4.2. Normativa sobre canvi climàtic ÀMBIT ESTATAL

- Ley 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. És la transposició de la Directiva 2003/87/CE que té la finalitat d'establir un règim per al comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, i fomentar la reducció de les emissions d'aquests gasos d'una manera eficaç i econòmicament eficient.

- Real Decreto 1866/2004, pel qual s'aprova el Pla nacional d'assignació de drets d'emissió 2005-2007, i el Real Decreto 60/2005 i Real Decreto 777/2006, pels quals es modifica el Real Decreto 1866/2004.

- Real Decreto 1370/2006, pel qual s’aprova el Pla Nacional d’Assignació de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, 2008-2012. Modificat per RD 1030/2007.

4.3. Normativa sobre emissions a l’atmosfera ÀMBIT EUROPEU

- Directiva 96/62/CE sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire. - Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2001, sobre límits

nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics. - Reglament (CE) 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny de 2000, sobre les

substàncies que redueixen la capa d’ozó. Modificat pel Reglament 1804/2003 del Parlament i del Consell de 22 de setembre i pel Reglament 2077/2004/CE de la Comissió, de 3 de desembre.

ÀMBIT ESTATAL

- Real Decreto 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni.

- Resolución d’11 de setembre de 2003, de la Secretaria General de Medi Ambient, per la qual es disposa la publicació de l’Acord de 25 de juliol de 2003, del Consell de Ministres, pel qual s’aprova el Programa nacional de reducció progressiva d’emissions nacionals de diòxid de sofre (SO2), òxids

39

de nitrogen (NOx), compostos orgànics volàtils (COV) i amoníac (NH3), en compliment de la Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2001, sobre límits nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics.

ÀMBIT CATALÀ

- Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig

- Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules.

- Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. Modificada per Llei 6/1996. - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de

Protecció de l’Ambient Atmosfèric. 4.4. Normativa sobre sòls contaminats

ÀMBIT EUROPEU - Proposta de Directiva marc sobre la protecció del sòl (COM(2006)232).

ÀMBIT ESTATAL - Real Decreto 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment

contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. ÀMBIT CATALÀ

- Projecte de decret regulador dels sòls contaminats a Catalunya, que va ésser sotmès a informació pública el dia 1 de juny de 2007 (DOGC núm. 4896 – 01/06/2007).

4.5. Normativa sobre aigua

ÀMBIT EUROPEU

- Decisió del Consell 2455/2001/CE, per la qual s’aprova la llista de substàncies prioritàries en l’àmbit de la política d’aigües i per la qual es modifica la Directiva 2000/60/CE.

- Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

40

ÀMBIT ESTATAL

- Real Decreto 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Planificació Hidrològica. - Ley 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social que inclou,

en el seu article 129, la Modificació del text refós de la Ley d’Aigües, aprovat pel Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de juliol, per la qual s’incorpora al dret espanyol la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

ÀMBIT CATALÀ

- Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

- Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l’aigua.

4.6. Normativa sobre biodiversitat ÀMBIT EUROPEU

- Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com la Directiva hàbitats. Posteriorment, la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE.

ÀMBIT ESTATAL

- Real Decreto 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. El Real Decreto 1193/1998, de 7 de desembre, modifica el Reial decret 1997/1995.

ÀMBIT CATALÀ

- Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. - Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

4.7. Normativa sobre energia ÀMBIT ESTATAL

- Real Decreto 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial.

- Real Decreto 47/2007, de 19 de gener, pel qual s'aprova el Procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció.

41

ÀMBIT CATALÀ

- Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

4.8. Normativa sobre població i salut humana ÀMBIT ESTATAL

- Real Decreto 1073/2002, de 18 d’octubre sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient que transposa les Directives 96/62/CE, 99/30/CE i 00/69/CE on s’estableixen els nivells de qualitat de l’aire amb l’objectiu d’evitar, prevenir o reduir efectes nocius per a la salut humana.

- Real Decreto 1796/2003, de 26 de desembre, que transposa la Directiva 02/03/CE, on s’estableix que a les zones on existeixi risc de superació del llindar d’alerta de l’ozó, les administracions competents hauran d’elaborar plans d’acció en els quals es contemplin les mesures específiques a adoptar a curt termini per tal de reduir el risc o limitar la seva duració o gravetat, tenint en compte les circumstàncies específiques.

- Ley 9/2006, de 28 d’abril, estableix l’obligatorietat d’avaluar els efectes sobre la població i la salut humana.

ÀMBIT CATALÀ

- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, té per objecte regular les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica provocada pel soroll i les vibracions.

4.9. Normativa sobre accidentalitat i riscos ÀMBIT ESTATAL

- Real Decreto 407/1992, pel qual les comunitats autònomes han d'elaborar el seu pla de protecció civil per fer front a "les emergències generals que es puguin presentar al seu àmbit territorial i a àmbits inferiors".

42

5. DIAGNOSI: DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS

En aquest apartat es presenten aquells aspectes ambientals rellevants sobre els quals el PROGRIC 2007-2012 pot tenir incidència, ja sigui positiva o negativament. Aquesta diagnosi inclourà les actuacions encaminades a la gestió dels residus industrials, des de la prevenció fins l’eliminació. En concret, s’avaluaran els aspectes ambientals significatius que s’associen a les actuacions previstes al Programa i que s’emmarquen en els següents vectors:

- Residus (industrials o d’altres orígens que afectin instal·lacions industrials). - Energia. - Aire. - Canvi climàtic. - Biodiversitat i matriu territorial. - Sòl. - Aigua. - Població i salut humana. - Accidentalitat i riscos.

A partir d’aquesta diagnosi, al final del capítol es presentarà una valoració qualitativa inicial (Taula 18) sobre la influència que cadascun dels eixos del PROGRIC 2007-2012 podrà tenir sobre els vectors ambientals anteriors, de manera que es destaquin els punts forts i febles del Programa en relació a aquests.

Aquesta valoració servirà de base per a la formulació dels objectius ambientals a acomplir durant la vigència del Programa. 5.1. Residus

Generació de residus

Durant el període 2001-2005 es va constatar un augment, en valor absolut, tant de la quantitat de residus industrials generats a Catalunya com del nombre d’establiments que realitzen la declaració anual de residus. No obstant, l’increment del nombre d’establiments declarants s’ha reduït significativament al llarg dels darrers anys. Aquest fet sembla indicar que es disposa ja de les dades de generació de residus per a la gran majoria dels establiments de Catalunya, de manera que és probable que en el futur aquesta tendència a l’augment vagi disminuint de forma progressiva. Cal destacar però, que la relació entre l’augment d’empreses declarants (6,1%) i l’augment de la generació de residus (11,4%) sembla no ser directa, tal i com mostra la Figura 3. Per aquest període s’observa com el percentatge d’augment de la generació de residus és superior a l’augment del nombre d’establiments declarants.

43

Figura 3. Relació entre la variació en la generació de residus industrials i el nombre d’establiments declarants a Catalunya.

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

2001 2002 2003 2004 2005

Var

iaci

ó (%

)

Generació Residus Industrials Nr Declaracions Confirmant aquesta dada, destaca el fet que gran part dels nous establiments que efectuen la declaració anual de residus són PIMEs i, en conseqüència, no influeixen significativament en la generació total de residus. Per tant, l’aparició de nous establiments declarants ha deixat de ser la causa principal de l’augment de la generació de residus. Un altre fet d’interès és l’evolució durant els darrers anys de l’Índex de Producció Industrial i la generació de residus industrials. L’anàlisi d’aquesta evolució ens indica que la generació de residus no s’ha desacoblat de l’índex de producció industrial, tal i com mostra la Figura 4 , el que indica que el marge d’actuació en l’eix de la minimització és encara notable. Figura 4. Relació entre la variació en la generació de residus industrials i l’Índex de Producció Industrial a Catalunya.

-4-3-2-101234567

2001 2002 2003 2004 2005

Vari

ació

(%)

Generació Residus Industrials Índex Producció Industrial

44

Finalment, és important segregar les dades procedents de les DARI en tres grups d’activitat per tal de discernir entre els residus generats per l’activitat industrial pròpiament dita, i els residus procedents de les instal·lacions de serveis ambientals (estacions depuradores d’aigües residuals i empreses de gestió i tractament de residus). La distribució percentual de la generació de residus entre aquests tres tipus d’activitat s’ha mantingut pràcticament constant durant el període 2001-2005, situant-se al voltant del 24% pels serveis ambientals (16% gestors i 8% depuradores) i el 76% per la indústria, tal i com mostra la Figura 5. Figura 5. Generació de residus per grups d’activitat.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2001 2002 2003 2004 2005

Indústria

EDARs

Gestors

Durant el període 2001-2005 hi ha un conjunt de sectors industrials que han experimentat una davallada notable de la seva activitat, com el sector metal·lúrgic, l’acabat de teixits, la fabricació de components electrònics, i l’adobament de cuir i pell. Aquesta davallada és deguda, entre d’altres raons, al trasllat de l’activitat industrial a països que presenten uns menors costos de producció i que, alhora, sovint, disposen d’una legislació més laxa. Aquests sectors han experimentat una reducció notable dels residus generats. Per altra banda, els sectors d’activitat que generen una major quantitat de residus són l’alimentari (aproximadament, el 19,5% de la generació total l’any 2005), el sector siderúrgic -acereries- (7,3%), la fabricació de productes minerals no metàl·lics (aproximadament, el 5,6%), el sector de la transformació del paper i cartró (3,3%) i el sector de la fusta i el suro (2,9%). Respecte els tipus de residus generats, les fraccions que durant el període 2001-2005 experimentaren un major increment en tones corresponen als residus de descontaminació i combustió, seguit dels productes caducats i restes de fabricació d’orgànics, dels productes minerals i ceràmics i dels llots de depuradora. En sentit contrari, les fraccions que experimentaren una major davallada de la quantitat de residus generats foren els residus vegetals, els salins, els residus líquids orgànics i els líquids, banys amb metalls i els residus animals, tal i com mostra la Taula 13.

45

Taula 13. Evolució de la generació de residus industrials a Catalunya, per tipus (milers de tones).

Tipus residus 2001 2002 2003 2004 2005 Variació 2005/2001 (%)

Variació 2005/2001 (milers tones)

Dissolvents i residus líquids amb dissolvents 112,6 108,8 117,8 111,0 111,5 -3,4% -3,8 Residus oliosos (olis, greixos i hidrocarburs) 45,4 36,4 39,8 41,9 63,2 32,8% 14,9 Productes químics i fitosanitaris 1,9 5,7 6,1 4,8 3,0 68,4% 1,3 Líquids i banys residuals amb metalls 43,7 27,8 26,9 32,2 35,1 -16,3% -7,1 Líquids i banys residuals sense metalls 23,1 20,5 20,9 20,3 16,2 -23,8% -5,5 Residus líquids orgànics 114,1 47,6 45,0 51,9 63,7 -47,2% -53,9 Pintures, tintes, colorants i coles 19,1 33,9 32,9 33,4 34,6 294,8% 37,2 Residus salins 113,7 115,0 90,9 37,0 36,3 -68,6% -78,0 Residus de descontaminació 403,9 492,0 499,8 608,6 628,1 55,9% 225,8 Residus de combustió 502,8 612,3 463,4 586,9 673,5 36,3% 182,6 Llots de depuració 982,3 1.021,8 1.079,4 1.177,7 1.123,1 15,7% 155,8 Productes caducats i restes de fabricació orgànics 232,9 392,9 433,8 442,7 421,9 71,4% 166,2 Residus animals 482,7 452,4 484,4 484,1 514,2 -1,5% -7,0 Residus sanitaris 10,1 28,9 22,5 28,2 33,5 375,2% 27,8 Residus vegetals 781,4 580,5 514,1 571,0 552,7 -30,3% -236,9 Plàstics 113,2 93,8 98,4 111,5 126,4 6,8% 7,7 Metalls 676,8 642,6 635,2 679,0 664,1 0,1% 0,4 Productes minerals i ceràmics 284,3 310,6 338,3 390,6 400,3 55,6% 159,2 Envasos industrials 88,5 93,5 101,4 103,8 114,8 42,3% 37,4 Terres contaminades i sediments 4,0 14,6 8,0 19,6 19,1 515% 16,6 Varis 679,8 800,6 806,3 695,2 734,6 5,9% 40,5 TOTAL 5.716,1 5.932,3 5.865,1 6.231,3 6.369,9 11,9% 681,4 Tanmateix, la generació de residus industrials no es distribueix uniformement pel territori català. Així, la Figura 6 mostra que les comarques que van generar més quantitat de residus industrials l’any 2005 (més de 300.000 t/any) foren el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès. Per contra, les comarques amb menys generació de residus industrials (menys de 2.000 t/any) foren la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.

46

Figura 6. Residus industrials declarats per comarca l’any 2005.

Font: Dades del Medi Ambient a Catalunya. DMAiH, 2006. Evolució de la gestió de residus industrials Durant el període 2001-2005 el creixement relatiu experimentat en quant a nombre de gestors va ser limitat, tendint cap a l’estabilització. Les variacions més significatives en relació a les vies de gestió dels residus industrials han tingut lloc en la valorització externa i el tractament fisicoquímic (Taula 14), que han augmentat notablement, així com en la via del subproducte, que ha disminuït significativament, degut principalment a la modificació del criteri d’acceptació de residus com a subproductes (només es comptabilitza com a subproducte aquells declarats com a subproducte per Resolució, tal i com estableix l’article 29 del Decret 93/99; de manera que els residus declarats com a subproducte pel productor en la DARI però als que no se’ls concedeix la Resolució de Declaració com a Subproducte, són comptabilitzats com a residus valoritzats externament).

Menys de 2.000 t/any Més de 2.000 a 20.000 t/any Més de 20.000 a 40.000 t/any Més de 40.000 a 100.000 t/any Més de 100.000 a 300.000 t/any Més de 300.000 t/any

47

Taula 14. Vies de gestió dels residus industrials produïts a Catalunya (milers de t).

Tipus de tractament 2001 2005 Variació 2005/2001

Variació 2005/2001 (%)

Valorització en origen 418,1 421,9 3,8 0,9% Valorització externa6 2.373,0 3.779,5 1.406,5 59,3% Subproducte 909,7 214,7 -695,0 -76,4% Deposició controlada 1.489,8 1.303,1 -186,7 -12,5% Incineració 90,2 149,9 59,7 66,2% Tractament FQB 365,8 387,6 21,8 5,9% Emmagatzematge 34,1 48,3 14,2 41,6% Gestió insuficient 11,4 24,5 13,1 114,9% Gestió no especificada 24,0 40,3 16,3 67,9% TOTAL 5.716,1 6.369,8 653,7 11,4%

Les conclusions generals que s’extreuen de l’anàlisi de l’evolució de la generació i gestió de residus industrials a Catalunya pel període 2001-2005 són les següents:

• La generació de residus industrials ha augmentat un 11,4%. • S’ha observat que es manté la relació entre la generació de residus i l’índex de producció

industrial. • La valorització s’ha consolidat com a principal via de gestió de residus industrials.

Per altra banda, els fangs que es generen a les EDARs pertanyen a un dels tres grups de generació de residus específics (indústria productiva, EDARs i gestors de residus) i es tracten diferenciadament de la resta de residus, sent classificats com a residu orgànic biodegradable. Les EDARs generen fangs que contenen entre el 3,5 i 6% de matèria seca. Aquests fangs es poden deshidratar mecànicament fins a assolir un 20-37% de matèria seca en les pròpies EDARs o en plantes externes. Una vegada deshidratats mecànicament es poden destinar directament a sòl agrícola, a plantes de compostatge per a la formulació d’adobs o a disposició del rebuig (pràctica que ha d’anar abandonant-se). Si s’aplica un assecatge tèrmic s’obté un fang amb un contingut de matèria seca entre el 85 i el 95% on a més de les anteriors vies es pot valoritzar energèticament. L’any 2005 es van gestionar a Catalunya 538.958 tones de fangs d’EDAR, tots deshidratats mecànicament, i gestionats per les vies de l’assecatge (37,5%), compostatge (33,3%), aplicació agrícola (19,0%) i dipòsit controlat (10,2%). 6 Inclou valorització energètica.

48

5.2. Energia La diagnosi pel que fa al vector energia s’ha basat fonamentalment en el “Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2012” aprovat pel Govern de la Generalitat el dia 11 d'octubre de 2005 i disponible a través de la pàgina web del Departament d’Economia i Finances 7. Segons aquest Pla, el model socioeconòmic de les nostres societats es basa, principalment, en l’augment de l’activitat econòmica, la qual cosa redunda en un increment del nivell de vida i de benestar. Aquest fet, lligat a la manca d’una consciència real d’estalvi i eficiència energètica, produeix un increment continuat de la demanda de recursos energètics. Actualment, la dependència mundial dels combustibles fòssils és molt elevada (85% de l’energia primària l’any 2005). Es calcula que el ritme actual de producció d’aquests combustibles limitarà les reserves provades del petroli a 40 anys, del gas natural a 65 i del carbó a 200-230 anys. El consum d’energia primària a Catalunya l’any 2003 va ser de 25.954,5 kTEP. Per fonts energètiques:

Petroli: és la principal font energètica consumida a Catalunya i representa el 48,1%. Energia nuclear: és la segona font en importància amb un 24,7%. Gas natural: representa el 21,9%. Energies renovables: representen un 3,2% a Catalunya, similar a països com Alemanya o

Itàlia, i bastant superior a països com Luxemburg o Bèlgica. Malauradament, aquesta tendència no és sostenible indefinidament si se segueix basant en el model energètic actual consistent en la utilització, bàsicament, dels combustibles d’origen fòssil.

Per tant, aquest escenari fa que l’eficiència energètica (amb avenços discrets en el decurs de la darrera dècada) i el desenvolupament de les fonts d’energia renovables, hagin de cobrar un protagonisme creixent a curt i mitjà termini dins les polítiques dels països desenvolupats com a factors estratègics, per a reforçar les garanties d’un subministrament energètic més diversificat i més estable. En el procés de gestió dels residus es dóna un consum/generació d’energia en cada etapa que es tradueix en un balanç final que determina si per gestionar els residus s’ha consumit energia (impacte global negatiu a causa del consum) o bé s’ha recuperat part de l’energia continguda en el residus (impacte global positiu derivat de la generació).

5.3. Qualitat de l’aire La diagnosi sobre la qualitat de l’aire s’ha desenvolupat a partir de la informació continguda al “Balanç de la Qualitat de l’aire a Catalunya: any 2006” elaborat pel Servei de Vigilància i Control

7 http://www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia/pla_energia/index.html

49

de l’Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’actual marc normatiu sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire, està definit per la Directiva 96/62/CE, coneguda com a Directiva marc de la qualitat de l’aire, i a nivell estatal pel Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre. En compliment d’aquestes disposicions legals, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha dividit el territori català en Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA). Aquestes zones s’han definit per tal que la seva superfície presenti unes característiques similars pel que fa a la qualitat de l’aire considerant elements com: l’orografia, la climatologia, la densitat de població, el volum d’emissions industrials i de transport. Actualment, existeixen 15 zones de qualitat de l’aire a Catalunya. Els contaminants atmosfèrics principals que s’analitzen són: diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), ozó (O3), monòxid de carboni (CO), benzè (C6H6), sulfur d’hidrogen (H2S), clor atmosfèric (Cl2), clorur d’hidrogen (HCl) i metalls pesants (arsènic -As-, cadmi -Cd-, níquel -Ni- i plom -Pb-). A la Figura 7 es mostra l’estat de l’atmosfera respecte a partícules en suspensió (PM10), el diòxid de nitrogen (NO2), i l’ozó (O3) a les comarques catalanes l’any 2006 .

Figura 7. Estat de l’atmosfera respecte certs contaminants a les comarques catalanes l’any 2006 (Font: Balanç de la Qualitat de l’aire a Catalunya 2006).

Qualitat de l’aire respecte PM10 Qualitat de l’aire respecte NO2 Qualitat de l’aire respecte O3

LLEGENDA:

50

Globalment, la qualitat de l’aire a Catalunya segons l’índex ICQA8 es classifica majoritàriament en un estat satisfactori i són àmpliament majoritaris els emplaçaments analitzats que s’inclouen dins un estat acceptable, satisfactori o excel·lent. Tot i les baixes proporcions que s’inclouen dins una baixa qualitat atmosfèrica o en un estat deficient, cal destacar que l’any 2005 aquest darrer va patir un increment relativament important.

La gestió de residus té associat un conjunt d’impactes sobre el medi atmosfèric. Aquestes tipologies d’impacte poden tenir un origen directe, degut als processos pels quals passen els residus (emissions directes de les plantes de tractament, incineració, disposició, etc.), o bé pot haver-hi un origen indirecte, associat al consum d’electricitat i combustible, ja sigui durant el transport o tractament dels diferents tipus de residus. També es produeix un “estalvi” d’emissions degut a la producció d’electricitat pròpia d’alguns tractaments com la valorització energètica i també deguda a la recuperació de materials.

5.4. Canvi climàtic

La diagnosi sobre canvi climàtic s’ha desenvolupat a partir de la documentació disponible a la web de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic9, a destacar la Diagnosi sobre l’estat de compliment del Protocol de Kyoto a Catalunya, l’Estratègia catalana contra el canvi climàtic (en fase d’elaboració) i l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya elaborat pel Consell Assessor sobre Desenvolupament Sostenible. El Protocol de Kyoto constitueix la referència legal de major rang per a la lluita contra el canvi climàtic. En el cas de l’Estat espanyol, els instruments concrets que desenvolupen aquest Protocol són el Pla Nacional d’Assignació de Drets d’Emissió 2005-2007 (PNA), el Programa Nacional de Sostres Nacionals d’Emissió de Determinats Contaminants Atmosfèrics i, en l’àmbit de Catalunya, la futura Estratègia Catalana contra el canvi climàtic. El compromís d’Espanya pel compliment del Protocol de Kyoto és augmentar un 15% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte les emissions estimades per a l’any 1990 per a l’any 2012. La situació actual dista de les estimacions inicials, per aquest motiu, Espanya ha proposat a la UE, la qual ja l’ha aprovat, un pla per complir amb el compromís del Protocol de Kyoto basat en un increment d’un 37% de les emissions sobre l’any base, que correspon als següents percentatges:

15% d’increment d’emissions gratuït segons el compromís del Protocol de Kyoto 2% a compensar per creixement d’embornals (boscos) 20% de drets d’emissió que Espanya comprarà per a compensar les emissions difuses de tot l’Estat

8 S’utilitzen per al càlcul de l’ICQA els nivells d’immissió de: monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10 i PST). 9 http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/inici.jsp

51

Pel que fa a Catalunya, les darreres dades disponibles de l'any 2005 mostren que les emissions dels sectors inclosos dins la Directiva de comerç d'emissions (combustió, generació elèctrica, ceràmica, calç, ciment, paper, refineria de petroli i vidre), instal·lacions que declaren les seves emissions, les verifiquen anualment, i participen del mercat de compra i venda de drets d'emissió, han estat de 20.061.830 tones de CO2 equivalents (34% de les emissions). Les emissions anomenades difuses, és a dir, les que es generen a la resta de fonts (plantes de combustió de potència inferior a 20MW, extracció i distribució de combustibles, ús de dissolvents, transport, residus, agricultura i altres fonts) han estat de 39.583.407 tones de CO2 equivalents (66% de les emissions). Per tant, el 2005, l'estimació de les emissions totals fetes a Catalunya és de 59.645.237 tones de CO2 equivalents. Per sectors, segons l'agrupació feta pel Centre de Fonts d'Informació Administrativa de la Unió Europea, la distribució es mostra a la Taula 15.

Taula 15. Distribució de les emissions de CO2 segons el sector productiu

SECTOR Increment d’emissions a l’any

2005 respecte l’any base* a Catalunya

Pes relatiu en termes d’emissions de cada sector a

l’any 2005 respecte les emissions totals a Catalunya

Combustió en la producció i transformació d’energia 135% 15,31%

Plantes de combustió no industrial 75% 8,53%

Plantes de combustió industrial 68% 22,80%

Processos industrials sense combustió -31% 8,26%

Extracció i distribució de combustibles fòssils, energia geotèrmica

57% 0,97%

Ús de dissolvents i altres productes 441% 2,49%

Transport per carretera 44% 22,93% Altres sistemes de transport i maquinària mòbil 34% 3,89%

Tractament i eliminació de residus 104% 4,99%

Agricultura 13% 8,34% Altres fonts 1% 1,49% TOTAL CATALUNYA 47% 100% TOTAL ESPANYA 52% Font: Oficina Catalana del Canvi Climàtic. (*)El creixement de les emissions, i en concret el compliment dels compromisos del Protocol de Kyoto, es valora respecte l'any base que integra les emissions dels gasos diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), i òxid nitrós (N2O), de l'any 1990, i les de hidrofluorocarburs (HCFC), perfluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6) de l'any 1995.

52

El creixement de les emissions dels sectors difusos no és lineal. Tanmateix, si es calcula la seva taxa de creixement des del 1990 (26,98 Mt), fins el 2005, a Catalunya s'observa que ha estat del 3,12% de les emissions de l'any base anual. Cal destacar que en els últims anys s'han incorporat mesures que faran disminuir aquest creixement, com ara el Pla de l'Energia, el Decret d'Ecoeficiència, l'avaluació ambiental de plans i programes o les directrius de mobilitat, entre d'altres. Simultàniament, però, Catalunya se situa en un context de previsió de creixement econòmic i demogràfic. Per tant, amb l'aplicació de les mesures previstes s'alentirà el ritme de creixement de les emissions, per bé que seguirà sent massa elevat i per això es treballa amb la hipòtesi d'un creixement de les emissions dels sectors difusos del 2% mitjà anual. La gestió de residus té associat un impacte sobre els gasos d’efecte hivernacle, el qual pot tenir un origen directe, degut als processos pels quals passen els residus (emissions directes de les plantes de tractament, incineració, disposició, etc.), o bé pot haver-hi un origen indirecte, associat al consum d’electricitat i combustible, ja sigui durant el transport o tractament dels diferents tipus de residus. També es produeix un “estalvi” d’emissions de gasos d’efecte hivernacle degut a la producció d’electricitat pròpia d’alguns tractaments com la valorització energètica i també deguda a la recuperació de materials.

5.5. Biodiversitat i matriu territorial Biodiversitat La diagnosi sobre biodiversitat i matriu territorial s’ha desenvolupat en base a l’Estratègia catalana per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica i el Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN), elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge10. La diversitat biològica o biodiversitat és definida al Conveni sobre diversitat biològica (Río de Janeiro, 1992) com "la variabilitat d’organismes vius de tota mena, inclosos, entre d’altres, els ecosistemes terrestres, marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part"; incloent-hi la diversitat intraespecífica, interespecífica i dins els ecosistemes. La conservació de la diversitat biològica ha esdevingut un element clau en les estratègies internacionals d'acció ambiental, considerada com a requisit essencial per assolir models de vida i de desenvolupament sostenibles. L’establiment d’infraestructures, però també d’altres barreres artificials com les generades pels espais urbanitzats, algun tipus d’agricultura intensiva o els dipòsits de residus controlats comporten la fragmentació territorial, és a dir, la divisió d’un hàbitat extens en peces més petites i, per tant, de menor qualitat ecològica.

10 http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/inici.jsp

53

Totes les anàlisis sobre la biodiversitat a Europa coincideixen en constatar una pèrdua sostinguda de diversitat biològica en espècies, hàbitats i paisatges que té entre les seves principals causes el canvi en els usos del sòl, les pertorbacions d’origen antròpic i la intensitat amb què són explotats els recursos naturals. Catalunya és una regió amb un nivell de biodiversitat molt elevat si el comparem amb la resta de territoris d’Europa. Aquest fet es deu a la seva situació geogràfica i al seu relleu, que expliquen que en un territori que no abasta més del 0,3% de tot el continent europeu conflueixin tres de les grans regions biogeogràfiques d’Europa: la boreoalpina, l’eurosiberiana i la mediterrània. A aquest elevat nivell de biodiversitat terrestre cal afegir-hi a més, la diversitat que presenta el medi litoral i marí del nostre país. No obstant això, la diversitat biològica a Catalunya està veient-se afectada per l’activitat humana, que sovint porta associada l’alteració, transformació o desaparició d’hàbitats, desplaçament d’espècies, pèrdua de diversitat genètica i simplificació dels ecosistemes. Els nivells de protecció de la biodiversitat i la matriu territorial a Catalunya es classifiquen en tres nivells:

Un primer nivell, és el constituït per la normativa d'aplicació general a tot el territori del país. Per exemple, la legislació d'espècies protegides.

Un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès

natural (PEIN). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (referit al conjunt del territori català) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infraestructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó, etc.). Es tracta d’una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants. (vegeu Figura 8). Actualment, la superfície total de PEIN és de 960.102 ha terrestres (un 29,9% del territori de Catalunya) i de 77.818 ha marines.

Un tercer nivell de protecció és el constituït pels anomenats genèricament espais naturals

de protecció especial, que poden adoptar alguna de les modalitats següents: parcs nacionals, parcs naturals, paratges naturals d'interès nacional i reserves naturals.

54

Figura 8. Mapa dels espais inclosos en el PEIN (Font: www.gencat.cat)

Matriu territorial Pel que fa a la conservació de la matriu territorial, la llei i el reglament d'urbanisme de Catalunya (Decret legislatiu 1/2005 i Decret 305/2006 ) regulen l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions amb l’objectiu d’un desenvolupament urbanístic sostenible. A través d’aquest marc normatiu es fixa l’objectiu d’un desenvolupament urbanístic sostenible, el qual es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement, incloent les instal·lacions de gestió de residus, amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

55

5.6. Sòl

Usos del sòl El sòl és un recurs fràgil, amb una capacitat de regeneració molt lenta. Tanmateix, forma part de pràcticament totes les activitats que l’ésser humà realitza sobre el territori. Els usos potencials dels sòls són:

- Agropecuari: producció d’aliments a gran escala (agricultura i ramaderia). - Forestal: Recurs bàsic per a la sustentació de l’ecosistema forestal. - Regadiu: superfícies destinades a ser regades artificialment. - Extracció de recursos minerals, energètics o hídrics. - Industrial: per a la instal·lació d’indústries. - Serveis: fonamentalment transport i comunicacions. - Assentaments humans: edificacions domèstiques i comercials, depuradores, dipòsits

controlats, jardins, etc. - Ús recreatiu, cultural, científic i de protecció de la biosfera. - Terrenys improductius naturals com deserts, alta muntanya, etc.

La degradació dels sòls té incidència sobre la pèrdua de biodiversitat, la capacitat d'emmagatzematge de carboni, la qualitat ambiental, la desertificació i la pèrdua de qualitat de l’aigua com a conseqüència de la pèrdua de funció de transformació, filtratge i emmagatzematge del sòl. La gestió incorrecta de residus (dejeccions ramaderes, fangs d’EDARs i altres) pot produir una degradació de la qualitat dels sòls i les aigües, si no es té en compte la capacitat d'acceptació de cada unitat de sòl i la resiliència que presenta. D’acord amb les Dades del Medi Ambient a Catalunya 2007 publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge11, els usos actuals del sòl es distribueixen tal i com mostra la Figura 9. Es pot apreciar que el major percentatge de sòl està dedicat a superfície forestal (59,3%) i el sòl urbà, urbanitzable i d’infraestructures suposa només un 4,7% del territori total.

11 http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

56

Figura 9. Distribució dels usos del sòl a Catalunya

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007 Contaminació del sòl Malgrat la poca superfície destinada a usos urbans i d’acollida d’infraestructures, les activitats que es desenvolupen en el seu si poden ser potencialment contaminants pel sòl. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, els primers inventaris de sòls potencialment contaminats es realitzaren durant la dècada del 1980. Aquests, posteriorment, s’han anat completant de forma progressiva i es mantenen actualitzats incorporant els nous emplaçaments que s’identifiquen gràcies a la informació recopilada a través de denúncies, registre d’accidents, canvi d’usos del sòl, etc. A partir d’estudis preliminars sobre 1.641 emplaçaments potencialment contaminats, a finals de l’any 2006 s’havien detectat 575 emplaçaments amb indicis de contaminació i que, per tant, necessitaven d’estudis d’investigació o d’actuacions de recuperació. La identificació de nous emplaçaments potencialment contaminats s’ha mantingut constant durant el període 2001-2003, amb un ritme d’aproximadament 20 nous casos anuals. Els anys 2004 i 2005, per contra, s’observa un augment notable, amb 54 i 40 nous emplaçaments, respectivament. Destaca l’increment de nous casos al llarg de l’any 2006, amb 80, dada que confirma que l’entrada en vigor del RD 9/2005 ha demostrat ser un impuls important en la detecció de nous emplaçaments amb indicis de contaminació del sòl. A la Figura 10 s’observa que les activitats que poden contribuir més a una potencial contaminació del sòl són les activitats industrials, amb un 55% del total d’emplaçaments contaminats, seguides pels dipòsits antics (20%) i els emplaçaments comercials (11%).

Aigua continental i congestes Sòl nu, sorrals i platges Boscos, matollars i prats Conreus de regadiu Conreus de secà Zones urbanes i infraestructures

57

Els principals components contaminants presents en aquests sòls són els olis minerals, els metalls pesants i els hidrocarburs (aromàtics, clorats i aromàtics policíclics).

Figura 10. Activitats causants de la contaminació dels sòls.

Font: Agència de Residus de Catalunya

5.7. Aigua Usos de l’aigua

La diagnosi sobre el vector aigua s’ha basat en informació provinent de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambient a Catalunya publicat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), 2002. L'aigua, en la seva doble condició de vector ambiental i de recurs bàsic per al desenvolupament econòmic i social, és un valor fonamental i d'interès prioritari per tots els sectors que integren la societat. Aquesta preocupació està especialment justificada pel caràcter mediterrani que presenta el clima del nostre país, amb un règim de precipitacions irregulars, amb pluges intenses concentrades a la primavera i tardor i episodis de sequera durant els mesos d'estiu. A Catalunya s’estima que els recursos hídrics disponibles són uns 3.280 litres per habitant i dia, molt per sota de la mitjana europea, que és de 21.820 litres per habitant i dia, gràcies a la pluviometria més abundant de les zones septentrionals. A Catalunya s’aprofiten en total uns 1.400 litres d’aigua per habitant i dia, lleugerament per sota de la mitjana europea que és d’uns 1.500 litres per habitant i dia. Tot això suposa un índex d’explotació del 43% dels recursos disponibles,

ALTRES 1%

ANTIC DIPÒSIT20%

EMPLAÇAMENTS INDUSTRIALS 55%

EMPLAÇAMENTS COMERCIALS 11%

DRAGATS PORTS 2%

ABOCAMENT INCONTROLAT 8%

ACCIDENTS

58

per sobre de la mitjana europea, que és del 7%, i fins i tot per sobre de la mitjana dels països del sud d’Europa, que és del 24%12. Les demandes d’aigua es poden classificar fonamentalment en consumptives i no consumptives. Dins les demandes consumptives es defineixen les següents:

Demanda domèstica: inclou l’ús domèstic, públic i comercial (18,3%). Demanda industrial: inclou els usos en instal·lacions de gestió de residus (9,1%). Demanda agrícola i ramadera (72,6%). Com a demandes no consumptives, es consideren els cabals utilitzats per les centrals

hidroelèctriques, nuclears i les piscifactories.

Les zones que abasten la regió metropolitana de Barcelona (Besòs i Baix Llobregat) concentren el 68,3% de la població (4.237.715 habitants) de Catalunya. Aquestes zones també representen un alt percentatge dins de la demanda urbana (40,2%) de Catalunya, a més de formar, en la seva majoria, els àmbits de la xarxa d’abastament regional d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). Gestió de l’aigua

La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) (en endavant DMA) i les seves modificacions, com és el cas de la Decisió del Consell 2455/2001/CE per la qual s'aprova la llista de substàncies prioritàries en l'àmbit de la política d'aigües, són l’eina legal que reflecteix la nova forma de gestionar l'aigua, per la qual l’objectiu ja no és satisfer la demanda creixent sinó equilibrar els diferents usos que en fem amb la necessitat pròpia del medi (rius, aqüífers, etc.). En aquest sentit, promou la protecció de totes les aigües (superficials, de transició, marines, zones humides i subterrànies) per tal de:

Prevenir-ne el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics. Promoure un ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, la reutilització, etc. Assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions

ambientals. Reduir els efectes d'inundacions i sequeres.

La finalitat de la DMA és aconseguir un bon estat de l'aigua a través de mesures hidrològiques, ecològiques, econòmiques i socials. A nivell de Catalunya, des de l'Agència Catalana de l'Aigua s'està treballant en l’assoliment dels següents objectius:

Diagnosticar l'estat ecològic -la salut- de les masses d'aigua mitjançant la identificació de les pressions, els impactes i els riscos que les condicionen.

12 European Environment Agency, 2002

59

Acordar com s'aconsegueix millorar la qualitat de les masses d'aigua i la redacció dels plans de gestió de conca i els programes de mesures necessaris per assolir els objectius ambientals.

Valorar en temes econòmics la gestió basada en el principi de recuperació de costos. Qualitat de les aigües

En les dues o tres últimes dècades, s'han dut a terme millores significatives en nombrosos aspectes de la qualitat de l'aigua, però les dades i les previsions actuals indiquen que encara existeixen determinats problemes i tendències negatives, com, per exemple, la contaminació de les aigües subterrànies pels plaguicides i els nitrats a causa de les activitats agrícoles. Com reconeixen alguns experts, és evident l'impacte favorable i la millora que ha comportat el Pla de Sanejament de Catalunya pel que fa a la qualitat de les aigües superficials. Segons les Dades del Medi Ambient a Catalunya publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, durant el període 2000-2006, el nombre d’estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDARs) ha passat de 225 a 335, fet que ha suposat la reducció dels abocaments realitzats directament a llera pública. Pel que fa a la degradació de les aigües, l’informe del CADS estima que els abocaments d’origen industrial suposen un 12% en cabal de les aigües residuals tractades al sistema de sanejament, i que la part restant, correspon a aigües d’origen urbà. Tanmateix, els abocaments industrials, entre els quals s’inclouen els d’instal·lacions de gestió de residus, poden tenir un pes específic important si es té en compte les concentracions abocades i la presència de determinades substàncies especialment contaminants. A la Taula 16 s’indiquen els principals contaminants característics de diferents sectors industrials.

Taula 16. Principals contaminants abocats pels sectors industrials

Sectors industrials Contaminants

Química Compostos orgànics halogenats adsorbibles (AOX), mercuri, cadmi, sulfurs, percloroetilè, clorurs, nitrats, detergents i olis i greixos.

Alimentari Clorurs, nitrats i fòsfor.

Tèxtil AOX, tricloroetilè, percloroetilè, clorurs, detergents, sulfurs, olis i greixos i cadmi.

Adobadors Crom, tricloroetilè, percloroetilè, AOX, clorurs, detergents, sulfurs i olis i greixos.

Acabats de superfície Níquel, crom, tricloroetilè, AOX, clorurs, nitrats, sulfats, detergents, sulfurs, olis i greixos, cianurs, fluorurs, coure, alumini, ferro, plom i cadmi.

Paper AOX i, singularment, mercuri. Font: Informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambient a Catalunya (CADS, 2002),

60

No obstant això, tots els sectors industrials analitzats han mostrat una tendència molt favorable pel que fa a la reducció de les càrregues contaminants abocades durant els darrers anys, prenent com a referència la demanda química d’oxigen de l’aigua decantada (DQOd). En el cas de la indústria química i del sector alimentari hi ha hagut disminucions del 69% i del 40%, respectivament, de la DQOd associada als seus abocaments. Pel que fa a les aigües subterrànies, tal i com s'apunta a l'informe esmentat, a Catalunya els aqüífers poden aportar un volum estimat d'aigua de 900 Hm3

anuals, amb una gran dispersió arreu del territori, factor que beneficia la seva utilització com a recurs malgrat la seva variació de qualitat en el temps. La degradació de les aigües subterrànies té sovint l’origen en la contaminació difusa, a través de l’ús excessiu de fertilitzants i adobs orgànics, que porten a la lixiviació de nitrats, de l’ús de pesticides en l’agricultura, de deposició atmosfèrica de contaminants i d’intrusió d’aigua salina en zones costeres, causada per la sobreexplotació d’aqüífers, fonamentalment. La potencial contaminació del sòl en àrees urbanes, industrials, mineres i de dipòsits controlats, pot arribar a afectar a la qualitat de les aigües subterrànies. La Taula 17 recull les principals fonts puntuals que intervenen en la degradació de les aigües subterrànies.

Taula 17. Tipus de fonts puntuals i contaminació associada esperable de les aigües subterrànies

Font Contaminants inorgànics Contaminants orgànics

Àrees urbanes - Metalls pesants (Pb, Zn) - Sals

- Derivats del petroli - Hidrocarburs clorats

Àrees industrials - Metalls pesants

- Hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) - Hidrocarburs clorats - Hidrocarburs - Derivats del petroli - Compostos orgànics sintètics

Àrees mineres - Metalls pesants - Sals (SO42–, Cl–) - Arsènic

- HAP - Hidrocarburs - Derivats del petroli

Dipòsits controlats - Sals (Cl–, NH4+) - Metalls pesants

- Compostos orgànics biodegradables i no biodegradables

Font: Informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambient a Catalunya (CADS, 2002),

61

5.8. Població i salut humana La diagnosi en aquest vector s’ha basat en l’informe “Medi ambient 2010: el futur és a les nostres mans”. Programa d’acció per al medi ambient a Europa a començaments del segle XXI”, publicat per la Comissió de les Comunitats Europees i editat a Catalunya pel Departament de Medi Ambient i Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2002). En les darreres dècades, la societat ha pres consciència que la qualitat de l'aire, de l'aigua i del sòl afecta la salut i la qualitat de vida. Alguns dels efectes observats sobre la salut deguts a una mala qualitat d’aquests elements són l’augment de les al·lèrgies, les malalties respiratòries, els casos de càncer i fins i tot l'alteració dels sistemes hormonals i reproductius o la mort prematura. Les causes d’aquests efectes nocius són nombroses i comprenen la contaminació generada pels transports, l'activitat agrícola, els processos industrials, els efluents domèstics i la gestió dels residus, entre d’altres. Productes químics

En l’actualitat, les iniciatives encaminades a la protecció de la salut humana tenen l’objectiu de millorar el coneixement sobre els riscos que representen per a la salut de les persones i el medi ambient les substàncies químiques i restringir-ne l’ús en cas de considerar-se especialment preocupants. Afecten les substàncies, preparats i articles amb els quals els humans podem entrar en contacte a través de diversos escenaris. L’aplicació d’aquestes reglamentacions es de preveure que resulti també en una reducció de la perillositat dels residus i per tant en una més fàcil gestió. En particular destaquen el Conveni d’Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents (COPs) i el Reglament europeu REACH sobre registre, avaluació i autorització de substàncies químiques que es descriuen breument a continuació: - Conveni d’Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents (COPs): Els COP són un conjunt

de substàncies químiques que comparteixen quatre característiques bàsiques: persistència, bioacumulació, potencial de transport a gran distància en el medi i efectes adversos. Aquestes propietats intrínseques dels COP formen una combinació perillosa que fa impossible controlar-los efectivament una vegada són alliberats al medi ambient. Per tant, els contaminants orgànics persistents són contaminants per a la salut i el medi ambient, i cal ésser conscients dels perills que comporta la seva generació i/o utilització. El Conveni d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents (COP) és un acord multilateral que, sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA), té com a objectiu adoptar mesures de control per eliminar la producció, utilització, exportació i importació de determinats COPs, i restringir la producció i utilització d’altres COPs (com el DDT).

- Reglament europeu REACH: L'actual estratègia comunitària en relació als productes químics

es basa en el Reglament 1907/2006 de registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies i preparats químics (REACH) que va entrar en vigor l'1 de juny de 2007. El seu principal objectiu és augmentar el nivell de protecció de la salut de les persones i el medi ambient a través d’una millor i més precoç identificació de les propietats intrínseques de les

62

substàncies químiques. La principal responsabilitat derivada del REACH recau en la indústria, la qual ha de gestionar els riscos associats a la fabricació, importació, distribució i utilització de substàncies i preparats químics. En aquest sentit, el reglament estableix que els fabricants i importadors de qualsevol substància produïda o importada en quantitats superiors a una tona anual, comercialitzades durant més de dues dècades, tenen l'obligació de registrar-se a l'Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, proporcionant dades de les seves característiques i propietats toxicològiques i dels seus usos. L’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics actua com a punt central del sistema REACH, gestionant les bases de dades necessàries per tal d’operar el sistema.

Així mateix, les substàncies "especialment preocupants" (aproximadament unes 1.500), -les carcinogèniques, mutagèniques i tòxiques pel sistema reproductor (CMR), les molt persistents i molt bioacumulables (vRvB), les persistents, bioacumulables i tòxiques (PBT) i els disruptors endocrins (DE), queden sotmeses als règims d'autorització i restricció a la seva fabricació, comercialització i ús, amb l'objectiu final de la seva substitució quan existeixen substàncies o tecnologies alternatives econòmicament i tècnicament viables.

Soroll

A Europa, el soroll representa un problema creixent que es calcula que afecta la salut i la qualitat de vida d'almenys el 25% de la població de la Unió. El soroll agreuja l'estrès, pertorba el son i pot incrementar els riscos de malaltia cardíaca. Aquest problema té relació en gran part amb el transport (incloent el transport de residus), i les activitats de construcció, i en particular amb la circulació d'automòbils, camions i avions, i el funcionament de vehicles i maquinària de construcció. Fins ara, les iniciatives comunitàries per reduir la contaminació sonora s'han centrat a establir valors límit d'emissió acústica per a determinats tipus d'equips (generadors elèctrics, talladores de gespa, vehicles de motor, etc.). Si bé aquestes mesures són una important contribució per resoldre el problema, el repte principal consisteix a trobar solucions a la contaminació sonora causada pel transport en general, i en particular el transport per carretera i l'aeri.

5.9. Accidentalitat i riscos La gestió de l’accidentalitat i els riscos a Catalunya és competència del Departament d’Interior, i més concretament de les Direccions Generals de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments i de Protecció Civil13, els instruments de planificació corresponents són les Plans de Protecció Civil L’activitat associada a la gestió dels residus industrials pot veure’s afectada per accidents i comportar un cert risc per a la població. En aquest sentit, la protecció civil a Catalunya es garanteix amb:

13 http://www.gencat.net/interior/organismes/dgesc/index.htm

63

a) Els serveis públics de protecció civil propis i amb l'assignació de funcions de protecció

civil a d'altres serveis públics de titularitat pròpia. b) L'exercici, en les condicions fixades pel Pla de Protecció Civil de Catalunya

(PROCICAT)14, d'una direcció coordinadora sobre totes les autoritats públiques situades a Catalunya, pròpies, locals i estatals. La Generalitat ha d'impedir els buits o ensolapaments de direcció i garantir la decisió de la seva transferència cap a autoritats cada cop més capaces, en funció de la gravetat creixent del risc o calamitat.

c) El seguiment de risc o calamitat en els supòsits en què no exerceix la direcció. d) L'establiment d'obligacions personals. e) La mobilització, coactiva o voluntària, de béns i drets, així com la transferència de

subministraments bàsics, de propietat privada. La mobilització o transferència han de ser necessàriament transitòries, durant el temps estrictament necessari per a la previsió, prevenció, intervenció i rehabilitació.

f) El foment de l'autoprotecció, d’infraestructures, d'elaboració de plans i de recerca aplicada.

La classificació dels diferents riscos segon el seu origen, d'acord amb la classificació de l'Oficina de Coordinació de les Nacions Unides per a Socors en Casos de Catàstrofe -UNDRO-, és la següent:

Riscos naturals: poden ser d’origen sísmic, geològic, inundacions, climàtic i volcànic. Riscos tecnològics: poden derivar de l'aplicació i ús significatiu de tecnologies.

S’inclouen els riscos d'origen industrial (inclou els derivats de les plantes de tractament de residus perillosos), risc associat al transport de matèries perilloses, risc d'ensorrament i incendi en indústries i risc nuclear.

Riscos antròpics: els relacionats amb l'activitat i l'existència pròpia de l'home. Són tots

els no inclosos concretament en els dos apartats anteriors. Per exemple, risc d'anomalies als subministraments bàsics a la població, risc associat al transport públic, accidents i desapareguts, epidèmies, risc associat a atemptats, entre d’altres.

El PROCICAT incorpora alguns punts relatius al risc tecnològic que poden tenir incidència sobre el la gestió de residus. Els més importants són:

- La implantació d'activitats potencialment perilloses ha d’evitar les zones amb important preexistència d'activitats conflictives, com és el cas del Delta del Llobregat, de la Vall del Besòs, de l'entorn de Martorell o d'altres zones on es preveu un futur desenvolupament residencial o terciari.

14 Informat favorablement per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya en la sessió de 22/12/94, i homologat per la “Comisión Nacional de Protección Civil” el 23/02/95.

64

- S’han d’establir àrees de separació entre les activitats conflictives i les àrees urbanes de l'entorn.

Respecte al transport de mercaderies perilloses per carretera: - Allunyar els trànsits de pas de les zones poblades. - Crear noves vies segregades per als trànsits interregionals i internacionals. - Donar connectivitat a les plantes industrials de manera que les noves vies presentin una

mínima interrelació amb nuclis densament poblats i tinguin franges lliures d'urbanització als marges.

5.10. Valoració qualitativa

La Taula 18 és una valoració qualitativa inicial de la influència dels eixos del PROGRIC 2007-2012 sobre els vectors ambientals abans considerats. Aquesta valoració servirà de base per a la formulació dels objectius ambientals a acomplir. Els punts forts ( ) del Programa són aquells en què el conjunt de mesures i actuacions recollides en un eix determinat resulten positives per al vector ambiental amb el qual es relacionen, tenint en compte la diagnosi realitzada per a cadascun d’aquests. Contràriament, els punts febles ( ) representen que les actuacions definides en un eix respecte el vector ambiental avaluat no són favorables. Si l’eix en qüestió no està directament relacionat amb el vector ambiental avaluat i no interfereix en la seva qualitat, s’utilitzen les sigles N.A (no aplica).

65

Taula 18. Valoració qualitativa del PROGRIC 2007-2012 sobre els vectors ambientals. EIX D’ACTUACIÓ VALORITZACIÓ DISPOSICIÓ DEL REBUIG MINIMITZACIÓ Material Energètica Tractament FQB Incineració Dipòsit controlat

Res

idus

L’eix de minimització té un efecte positiu sobre tots els vectors ambientals perquè:

Permet aprofitar materialment els residus i donar més d’un ús a la matèria.

Permet aprofitar el contingut energètic dels residus.

Permeten una gestió controlada dels residus.

L’eix de disposició del rebuig és la darrera opció a considerar en la gestió dels residus.

Són tractaments finalistes de la matèria que ja no es recupera.

Ener

gia Suposa una

reducció dels residus generats en l’activitat industrial.

Menor demanda de recursos naturals i del consum energètic associat.

És una font d’energia alternativa per a les indústries que l’apliquin.

Consum energètic necessari per dur a terme els tractaments FQB.

Malgrat l’obligació de recuperar energia, el balanç energètic global dels forns roman negatiu i es requereix l’aportació d’altres combustibles.

Les despeses energètiques de la gestió són baixes i a més, normalment es recupera energèticament el biogàs produït.

Aire

Una menor quantitat de residus implica uns menors requeriments energètics associats al tractament dels residus.

Disminució de la demanda de recursos naturals i de les emissions associades a l’extracció, transport i transformació de la matèria, incidint positivament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

L’admissió de nous residus com a combustible evita les emissions provinents de plantes de combustibles tradicionals, sovint amb límits d’emissió menys estrictes..

Encara que sigui sota els límits establerts, s’emeten contaminants a l’atmosfera. VE

CTO

R A

MB

IEN

TAL

Can

vi c

limàt

ic

Reducció de les emissions atmosfèriques derivades de la gestió dels residus.

Les pròpies operacions de valorització i transport generen emissions a l’atmosfera. El transport és especialment preocupant pel que fa als GEH.

L’estalvi de combustibles tradicionals (fòssils) contribueix a la mitigació del canvi climàtic.

Emissions atmosfèriques i de GEH relacionades amb els tractaments FQB.

L’aportació de combustibles tradicionals contribueix a l’escalfament global.

Els punts febles se centren en aire i canvi climàtic, com a conseqüència de les emissions difuses no captades.

66

EIX D’ACTUACIÓ VALORITZACIÓ DISPOSICIÓ DEL REBUIG MINIMITZACIÓ Material Energètica Tractament FQB Incineració Dipòsit controlat

Sòl

Menors requeriments de sòl que albergui les instal·lacions de gestió de residus.

Estalvi en matèries primeres i en conseqüència, menor extracció de materials.

La descontaminació i recuperació de sòls contaminats contribuiran a la millora d’aquest vector.

Redueix el volum dels residus i limita la demanda d’espai físic.

Demanda d’espai físic per dipositar el residus.

Aig

ua

N.A N.A

Es produeixen lixiviats.

Aquests lixiviats són tractats adequadament per evitar el seu abocament al medi.

Bio

dive

rsita

t i m

atriu

te

rrito

rial És la via de

gestió dels residus més sostenible i eficient.

Menors requeriments de recursos naturals i menor degradació del medi natural.

N.A

Remediació de sòls contaminats.

Sanejament de residus líquids..

Augment del volum dels residus i, per tant, de les necessitats d’espai físic per dipositar els residus..


Fragmentació de l’espai en aquells indrets on s’ubica el dipòsit controlat.

Els espais poden ser recuperats per a altres usos al final de la vida útil del dipòsit.

Permet la inertització

dels residus i la reducció de la seva perillositat

Acc

iden

talit

at

i ris

cos

Les instal·lacions de tractament i el transport de residus poden comportar certs riscos.

La normativa vigent minimitza els possibles riscs d’accident.

VEC

TOR

AM

BIE

NTA

L

Pobl

ació

i s

alut

hu

man

a

La finalitat en si de totes les actuacions proposades pel PROGRIC 2007-2012 és garantir a llarg termini la protecció de la salut humana i un major benestar de la població, tot i que a nivell local això pugui comportar determinades molèsties a la població en casos puntuals.

67

6. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS Tenint en compte els requeriments jurídics del marc legal vigent identificats al capítol 4, els plans i programes que poden afectar la implementació del PROGRIC 2007-2012 identificats al capítol 3, i els punts forts i febles resultants de la valoració de les actuacions del Programa envers els diferents vectors ambientals desenvolupada a l’apartat 5.10, s’han definit una sèrie d’aspectes ambientals, classificats segons la seva prioritat, que són la base per a l’establiment dels objectius ambientals que orientaran tot el procés d’avaluació ambiental estratègica i elaboració del PROGRIC 2007-2012. A la Taula 19 es mostra una síntesi dels aspectes ambientals significatius que s’han de considerar durant la gestió dels residus segons la seva prioritat i els objectius generals establerts per a cadascun d’ells:

Taula 19. Objectius ambientals generals.

OBJECTIUS GENERALS

Residus 1. Disminuir la generació de residus i gestionar-los

sosteniblement. Energia 2. Minimitzar el consum energètic. Aire 3. Contribuir a la millora de la qualitat atmosfèrica.

Canvi climàtic 4. Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment

dels compromisos de Kyoto.

Aspectes ambientals prioritaris

Sòl 5. Protegir el sòl envers la contaminació i desenvolupar una

estratègia per a la recuperació dels sòls contaminats.

Biodiversitat i matriu territorial

6. Garantir la conservació de la biodiversitat i del mosaic agroforestal, com a element clau del manteniment de la matriu territorial i el paisatge en els agrosistemes de Catalunya.

Aigua 7. Garantir la innocuïtat de la gestió dels residus sobre el

vector aigua. Població humana i salut

8. Garantir la qualitat de vida de la població.

Altres aspectes ambientals

Accidentalitat i riscos

9. Minimitzar els accidents i els riscos associats a la gestió de residus.

68

RESIDUS

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 1: Disminuir la generació de residus i gestionar-los sosteniblement.

Prioritzar la prevenció en la generació de residus en pes, en volum, en diversitat i en perillositat, és a dir, afavorir la minimització, de manera que es desacobli la producció de residus del creixement econòmic.

Afavorir la valorització material i energètica enfront de la disposició del rebuig, ja que el potencial de valorització és encara notable per a una sèrie de corrents residuals actualment destinats a disposició final.

Promoure l’aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD).

Promoure l’ús eficient dels materials i incrementar l’ús de materials reciclats.

Adoptar el marc legislatiu vigent, introduint en la política de residus l’anàlisi del cicle de vida.

ENERGIA

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 2: Minimitzar el consum energètic.

Augmentar l’eficiència energètica dels equips de tractament de residus (a través de MTD, entre d’altres).

Contribuir a l’augment de l’11% d’energies renovables a Catalunya (52kTEP de fangs renovables de depuradora per a usos tèrmics el 2015).

Revisar el límit mínim de poder calorífic dels residus valoritzables.

AIRE

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 3: Contribuir a la millora de la qualitat atmosfèrica.

Promoure l’aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD). Minimitzar l’emissió de contaminants persistents, tòxics i bioacumulatius en el medi (dioxines, etc.).

Exigir que la valorització compleixi uns requisits rigorosos proporcionals al bé ambiental que es vol preservar d’acord amb allò disposat a la Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa als residus. En aquest sentit, el transport de residus amb l’objectiu de ser valoritzats s’acceptarà quan el balanç ambiental sigui positiu.

Potenciar l’autosuficiència territorial en matèria de gestió de residus, per tal que els residus siguin gestionats el més a prop possible de la seva zona de generació i minimitzant les necessitats de transport.

69

CANVI CLIMÀTIC

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 4: Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos de Kyoto.

Contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per exemple: promovent l’aprofitament energètic dels residus que superin el llindar de capacitat calorífic mínim; restringint el transport de residus que van a valoritzar només per als casos en què es demostri un balanç ambiental global positiu, promovent l’aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD), etc.

SÒL

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 5: Protegir el sòl envers la contaminació i desenvolupar una estratègia per a la recuperació dels sòls contaminats.

Desenvolupar el marc normatiu i els instruments de gestió necessaris.

Identificar les Activitats Potencialment Contaminants del Sòl (APC)

existents al territori i avaluar la informació aportada per aquestes. Identificar els emplaçaments contaminats, crear l’inventari de sòls

contaminats i recuperar els sòl contaminats. Fomentar les plantes de recuperació de sòls.

Fomentar l’ús de les millors tècniques disponibles i reduir la via de gestió de terres contaminades a dipòsit controlat.

Establir mecanismes de prevenció que evitin la generació de noves contaminacions de sòls.

Difondre la problemàtica relativa a la contaminació del sòl i fomentar la

recerca en aquesta matèria.

BIODIVERSITAT I MATRIU TERRITORIAL

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 6: Garantir la conservació de la biodiversitat i del mosaic agroforestal, com a element clau del manteniment de la matriu territorial i el paisatge en els agrosistemes de Catalunya.

Garantir la mínima afecció de les instal·lacions de residus situades en sòl no urbanitzable.

Garantir que es compleixen les restriccions urbanístiques a les zones dels espais fluvials que estan incloses en les zones inundables establertes al Reglament de la Llei d’Urbanisme.

70

AIGUA

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 7: Garantir la innocuïtat de la gestió dels residus sobre el vector aigua.

Prevenir la contaminació de les aigües superficials i subterrànies

d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE i la Decisió del Consell 2455/2001/CE.

POBLACIÓ I SALUT HUMANA

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 8: Garantir la qualitat de vida de la població.

Contribuir al compliment de la normativa en relació als límits d’emissió permesos.

Minimitzar les molèsties a la població per les instal·lacions de tractament de residus (trànsit, olors, etc.).

ACCIDENTALITAT I RISCOS

OBJECTIU GENERAL OBJECTIUS ESPECÍFICS Objectiu 9: Minimitzar els accidents i els riscos associats a la gestió de residus.

Aplicació de MTDs en plantes de gestió de residus.

71

7. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES Durant el procés d’Avaluació Ambiental Estratègica es plantegen diferents alternatives del model de gestió de residus industrials, així com la consideració de l’alternativa zero, amb la finalitat de valorar les conseqüències ambientals de la continuïtat de la planificació existent en aquest àmbit. Tot seguit es mostra un resum de les tres alternatives que s’han considerat en l’ISA del PROGRIC 2007-2012: Taula 20 Resum de les alternatives

Vies de gestió prioritàries – Objectius fixats15

Alte

rnat

iva

Min

imitz

ació

Val

oritz

ació

m

ater

ial

Val

oritz

ació

en

ergè

tica

Dip

òsit

FQB

Inci

nera

ció

Breu descripció

0

70% 6% 16% 7% 1%

- Es prorroguen els principis i objectius definits al PROGRIC 2001-2006.

- Se centra en la minimització i la valorització material.

1

73% 7% 13% 5% 2%

- Es tracta del PROGRIC 2007-2012 actual i objecte del present ISA.

- Es continua amb el principi de prevenció i la minimització segueix sent l’objectiu principal del Programa.

- Es proposa l’augment de la valorització material i energètica, adoptant les mesures adients. Respecte a l’energètica, es proposa disminuir el poder calorífic mínim dels residus per ser valoritzats energèticament.

2

70% 10% 9% 5% 6%

- Es manté l’objectiu de valorització material que establia el PROGRIC 2001-2006 i per contra, es fomenta la valorització energètica disminuint, encara més, el poder calorífic necessari dels residus per ser valoritzats energèticament.

- La incineració és la via de disposició final prioritzada.

15 Els objectius fixats, expressats en percentatge, representen la quantitat de residus que es tracten per una determinada via de gestió respecte el total de residus gestionats per l’any 2012.

72

7.1. Descripció de les alternatives A continuació s’exposen amb més detall cadascuna de les alternatives considerades. Alternativa zero: Prorrogació del PROGRIC 2001-2006

Justificació: Els objectius generals contemplats pel PROGRIC 2001-2006 degut a que no han estat completament assolits són avui en dia encara vigents. En aquest sentit es consideren que a nivell conceptual continuen en línia amb el sentit de l’estratègia de gestió de 2007 ja que promouen la minimització de la generació de residus i la seva gestió sostenible, tenint en compte la jerarquia de gestió establerta a nivell europeu (minimització, valorització -reutilització, reciclatge i recuperació, per ordre de preferència- i l’optimització dels sistemes de disposició del rebuig). Durant la vigència del PROGRIC 2001-2006, però, es van anar presentant dificultats no totalment previstes l’any 2000 que van portar a no assolir els objectius de gestió establerts. En conseqüència, abans de proposar objectius més ambiciosos en relació a la gestió de residus industrials, cal garantir l’assoliment dels vigents en funció d’un estadi volgut com a marc a desenvolupar-se en un segon estadi de la gestió dels residus a Catalunya.

Descripció:

Es mantenen els objectius generals del PROGRIC 2001-2006 per considerar-se plenament vigents:

- Minimitzar la generació de residus en quantitat i qualitat.

- Augmentar la valorització i reduir la disposició del rebuig.

- Elaborar programes de sensibilització i conscienciació social.

- Coordinar el PROGRIC amb el Programa de Gestió de Residus Municipals.

- Promocionar noves tecnologies per optimitzar la gestió de residus.

- Incorporar instruments que flexibilitzin la gestió dels residus industrials.

- Simplificar el model de gestió de residus.

- Promoure la recerca i la innovació tecnològica en la gestió de residus.

- Ordenar les activitats de protecció de sòls i recuperació de sòls contaminats.

- Promoure els incentius econòmics favorables a la millora de la gestió de residus industrials. L’alternativa zero manté els objectius que es van preveure d’assolir l’any 2006 respecte les diferents vies de gestió per a l’any 2012. Pel que fa a la prevenció de la generació de residus, la present alternativa no fixa cap objectiu quantitatiu a assolir, tot i que es pretenen minimitzar els residus generats. A la Taula 21 es mostren el objectius quantitatius fixats per l’alternativa zero respecte les diferents vies de gestió de residus.

73

Taula 21 Alternativa zero: objectius de gestió per al 2012.

Alternativa zero: objectius 2012 Indústria Gestors EDARs TOTAL

Valorització material 72 54 90 70 Valorització energètica 5 11 0 6 Valorització TOTAL 77 65 90 76 Dipòsit 14 29 10 16 Fisicoquímic 8 5 0 7 Incineració 1 1 0 1


TOTAL 23 35 10 24 Alternativa 1: Aplicació del PROGRIC 2007-2012 actual i objecte del present ISA

Justificació: El marc normatiu vigent ha evolucionat des de l’aprovació de l’anterior Programa i en aquest sentit, es fa necessari adaptar-lo com a realitat inqüestionable en la que cal desenvolupar el nou PROGRIC. A més, la Llei 10/1998 de Residus estableix l’obligació d’elaborar i aprovar Plans Nacionals de Residus, que es confeccionaran a partir dels respectius Plans Autonòmics. Per altra banda, es fixen nous objectius per augmentar la valorització front la disposició del rebuig. La valorització energètica presenta encara un important potencial de creixement. Altres països europeus més avançats en aquesta qüestió han establert un llindar mínim de capacitat calorífica més baix que el que s’estableix a Catalunya, 30 MJ/Kg, fet que propicia un major nombre de fluxos de residus destinats a ser aprofitats energèticament.

Descripció: El PROGRIC 2007-2012 adopta totes les disposicions legals aprovades des de 2001 relatives a residus i sòls contaminats, així com les noves directrius europees. A grans trets, es mantenen els objectius generals ja establerts pel PROGRIC 2001-2006, establint com a prioritat la minimització dels residus. Així mateix, s’hi afegeixen els següents:

- Potenciar l’autosuficiència territorial en matèria de gestió de residus, tot minimitzant les necessitats de transport.

- Incrementar la valorització energètica, adoptant les mesures necessàries per aconseguir-ho, com per exemple, disminuint el llindar calòric dels residus valoritzables energèticament.

- Millorar la qualitat, representativitat i robustesa de les dades de generació i gestió de residus disponibles.

- Desenvolupar una estratègia per a la recuperació dels sòls contaminats.

74

Tanmateix, al capítol 2 del present ISA s’exposa amb més detall el contingut i objectius principals del PROGRIC 2007-2012 (principis rectors i directrius, àmbit d’aplicació i vigència, hipòtesis de treball, eixos d’actuació, etc.). A l’alternativa 1, els objectius de gestió dels residus generats s’adeqüen per tal d’assolir una gestió encara més sostenible, tal i com s’observa a la taula següent:

Taula 22 Alternativa 1: objectius de gestió per al 2012.

Alternativa 1: objectius 2012 Indústria Gestors EDARs TOTAL



TOTAL 18 33 3 20 Alternativa 2: PROGRIC 2007-2012, mantenint l’objectiu de valorització material del PROGRIC 2001-2006 i prioritzant la valorització energètica i la incineració enfront del dipòsit controlat

Justificació: En els darrers anys, el percentatge de residus valoritzats materialment s’ha estabilitzat al voltant del 66% del total generat. Això indica que sota les condicions actuals sembla haver-se assolit ja el màxim des del punt de vista tècnic-econòmic de marge relatiu, o un punt proper a aquest, de manera que continuar avançant en aquesta línia requereix cada vegada un esforç més gran per augmentar lleugerament el percentatge de residus destinats a aquesta via de gestió (és a dir, una millora que no compliria els principis de BATNEEC, Millor Tecnologia Disponible que No Representi un Cost Excessiu). Per contra, la valorització energètica pot presentar un important potencial de creixement, major que el contemplat a l’alternativa 1, amb menors esforços tècnics i econòmics. En aquest sentit, es proposa disminuir el llindar mínim de capacitat calorífica necessària perquè un residu pugui ser valoritzat energèticament fins a 8 MJ/Kg, un valor, per exemple, demostrat rendible en cimenteres en un estudi elaborat per Institute of Environment, Energy and Process Innovation (Holanda, 2002) i d’altra banda, reduir les exigències relatives a la composició dels residus valoritzables. Per altra banda, es proposa treure rendiment energètic dels excedents previstos de fangs d’EDAR assecats tèrmicament16 mitjançant la valorització energètica.

16 Es preveuen uns excedents de 163.796 t i 242.585 t al 2009 i 2012, respectivament.

75

Per altra banda, i d’acord amb les directrius europees, la disposició del rebuig és, segons la jerarquia de la gestió dels residus establerta i vigent, la darrera via de gestió a considerar i tan sols s’hauria d’aplicar quan la resta de tractaments possibles són desestimats. En aquest sentit, l’elecció de la incineració dels residus o el dipòsit controlat depèn de les consideracions ambientals i socioeconòmiques puntuals de cada cas. Els espais disponibles per a dipòsits controlats són cada vegada més escassos prop dels punts de generació. Per contra, l’ocupació del sòl en la incineració de residus és molt menor ja que redueix fins a un 90% el volum dels residus i un 60-70% el seu pes, alhora que reverteix el major consum energètic en una menor necessitat de transport que, per altra banda, ajuda a una millor consecució d’altres objectius mediambientals com la millora de la qualitat ambiental de l’atmosfera per una menor quantitat de partícules en suspensió associades a emissions difuses degudes al transport .

Descripció:

L’objectiu de valorització material es manté igual que al Programa 2001-2006, al 70% del total de residus generats, mentre que l’impuls se centra en la valorització energètica, amb un objectiu del 10% per tal d’assolir el mateix 80% de valorització de residus industrials que l’alternativa 1. La via de disposició del rebuig preferent és la incineració. Els objectius es distribueixen de la forma següent:

Taula 23 Alternativa 2: objectius de gestió per al 2012.

Alternativa 2: objectius 2012 Indústria Gestors EDARs TOTAL



TOTAL 19 30 3 20 L’alternativa 2 opta per destinar a valorització energètica tots aquells residus que puguin ser tractats per aquesta via, i la resta que continguin suficient matèria orgànica, a incineració. Per tant, a més dels residus que es preveuen incinerar al PROGRIC 2007-2012 (Alternativa 1), aquesta alternativa proposa incinerar una gran part de residus assimilables a municipals i altres residus de separació, ja que, per altra banda, alguns residus que anteriorment s’incineraven, en baixar del poder calorífic mínim, ara es podran valoritzar energèticament. Pel que fa referència als dipòsits de nova construcció plantejats al PROGRIC 2007-2012, aquests seran reduïts al mínim indispensable. Respecte els fangs d’EDAR, es proposen els mateixos objectius de gestió que a l’alternativa 1 (PROGRIC 2007-2012).

7.2. Avaluació qualitativa de les alternatives

76

Alternativa zero L’alternativa zero no recull explícitament les disposicions legals aprovades des de 2001 i per tant l’elecció de la mateixa no és adient des d’un punt de vista normatiu. Aquesta variació normativa no és solament una qüestió de recull de disposicions legals, sinó que va més enllà. El canvi de la realitat de la regulació en què s’ha de desenvolupar la gestió dels residus correspon a un canvi de la manera de conceptualitzar les necessitats de gestió per part de la societat catalana, de l’estat espanyol i de la Unió Europea. Aquesta nova manera d’entendre la gestió porta a un camí en què no es desitja un retorn, ja que els objectius assolits, tot i que parcialment, ja no es volen haver de tornar a discutir. Les noves disposicions legals relatives als procediments de gestió de residus; reguladores de fluxos de residus específics (piles, residus d’equips elèctrics i electrònics, olis industrials usats, vehicles fora d’ús, etc.); així com les directrius europees referents a la protecció del sòl, la incorporació de les anàlisis del cicle de vida (ACV) en l’adopció de la via de gestió més adequada o la consideració de l’autosuficiència territorial en matèria de residus, entre d’altres, no s’incorporen en aquesta alternativa. Aquests són alguns dels reflexos clars de la nova visió social de la gestió dels residus, en la què no es vol renunciar a uns objectius més ambiciosos. Aquestes noves fites provenen tant a nivell d’exigències de la societat catalana, com de l’estatal, com de l’europea, havent-se de complir tots els requisits de qualsevol text normatiu adoptat. Per altra banda, es mantenen els objectius de gestió dels fangs d’EDAR del PROGRIC 2001-2006 pels quals un 10% van a dipòsit i un 90% a valorització material. En aquest sentit, l’establiment d’aquests objectius dificulta per una banda, el compliment de la Directiva 1999/31/CE que estableix la reducció dels residus biodegradables que van a dipòsit i, per altra, l’aplicació del principi de proximitat, és a dir, la valorització material (aplicació agrícola) suposa haver de recórrer grans distàncies (properes als 100 km) des de les EDARs generadors de fangs fins al punt on s’apliquen, en canvi, la valorització energètica és possible a radis de distància molt menors. Aquest és també un dels punts dèbils quan es valora el conjunt de l’alternativa, ja que avui la realitat a 2007 porta a que ja existeixen vies alternatives que s’han mostrat plenament operatives, i que presenten més avantatges des del punt de vista d’equilibri material, energètic i de disponibilitat i conservació d’instal·lacions de disposició del rebuig dels residus. Alternativa 1 Aquesta alternativa s’adequa plenament al marc normatiu vigent i a les noves directrius europees, a més, incorpora en els seus principis l’adopció de criteris d’eficiència ambiental i econòmica per tal que la gestió dels residus sigui sostenible tenint en compte tots els impactes que pot tenir en altres vectors. El PROGRIC 2007-2012 adopta de forma clara i contundent el principi de prevenció i la jerarquia d’opcions de gestió de residus fomentant la minimització enfront de les altres alternatives de gestió. Això es tradueix en l’establiment d’un objectiu de minimització que es quantifica indirectament, mitjançant els imports de subvenció i l’històric aconseguit. En aquesta línia, proposa també augmentar la valorització material en primer lloc, i la valorització energètica com a segona opció enfront de la disposició del rebuig.

77

L’augment de la valorització energètica tindrà efectes positius en la minimització de consum energètic ja que suposarà la substitució de combustibles convencionals per residus amb potencial energètic i estarà en línia amb el Pla d’Energia pel que fa a la implantació d’energies renovables provinents de l’ús de residus renovables. En aquest sentit, malgrat la necessitat de construcció de noves instal·lacions de condicionament dels residus per ser aprofitats com a combustibles, positivament destaca la reducció d’instal·lacions que assumeixin els residus destinats a rebuig (tractament FQB, dipòsits controlats, etc.). Els objectius de gestió dels fangs d’EDARs s’adeqüen a les exigències de la Directiva 1999/31/CE pel que fa a la reducció dels residus biodegradables que van a dipòsit controlat i fan prevaldre el principi de proximitat per tal d’impulsar la valorització energètica front la material. Per altra banda, el compliment d’aquests objectius també comporta un major compliment dels objectius de minimització dels gasos d’efecte hivernacle, així com un estalvi de combustibles fòssils. Alternativa 2 L’elecció d’aquesta alternativa pot generar un efecte no desitjat, provocant que la valorització energètica passi a ser l’opció prioritària com a via de gestió dels residus industrials, minvant així, les inversions privades destinades a la minimització. A més, aquesta alternativa no segueix la jerarquia de gestió de residus, la qual prioritza la prevenció de la generació de residus i, en segon terme, la valorització material per davant de la valorització energètica. Malgrat que en alguns casos la valorització material presenti un cost marginal més elevat que la valorització energètica, cal considerar que la valorització dels residus permet un estalvi de recursos a llarg termini, que es tradueix en un estalvi energètic i la no emissió de tones de CO2 equivalents. A més, hi ha instal·lacions previstes per a la valorització energètica que no permeten garantir la temperatura de combustió de 850 ºC amb una entrada de residus de 8 MJ/Kg. Per tant, sembla arriscat obrir aquesta possibilitat sense haver d’estudiar cas per cas. Per altra banda, la valorització energètica d’una major quantitat de residus requerirà també la construcció de noves plantes de pretractament i condicionament del combustible (4-6, aproximadament) amb les conseqüents repercussions ambientals i socioeconòmiques associades. Tot i això, les necessitats d’ocupació del sòl d’aquestes noves plantes no han de representar un fre decisiu, pesant més altres factors conceptualment més importants, com poden ser el que s’ha citat anteriorment sobre la jerarquia prioritària de gestió de residus desitjada i recollida normativament. Tot i que l’alternativa 2 opti per la incineració i la desaparició dels dipòsits controlats, aquests, en menor mesura, seguiran sent necessaris ja que hi ha residus que no tenen poder calorífic que no es poden tractar tèrmicament i per tant, calen dipòsits controlats. A més, s’ha de contemplar la construcció i gestió d’una planta incineradora de residus no perillosos, amb els costos (tant de necessitats de capital com d’acceptació de canvi de model en la gestió dels residus sobre el generalment acceptat) que això comporta. Tot això resultarà, a mig termini, si no es preveuen unes necessitats mínimes de noves instal·lacions a cercar, en una saturació de les actuals instal·lacions de disposició del rebuig, i el més que probable col·lapse d’aquest model de gestió proposat.

78

A nivell ambiental, l’alternativa 2 es mostra positiva respecte a l’ocupació del sòl i al manteniment de la biodiversitat i la matriu territorial de Catalunya, ja que es preveu que la capacitat actual per a la disposició controlada sigui suficient a curt i mitjà termini, disminuint així la necessitat de construir nous dipòsits i per tant els requeriments d’espai físic. Tot i així, la despesa global energètica associada a les incineradores és molt elevada i, malgrat l’aprofitament energètic d’una part de l’energia continguda en els materials incinerats, s’ha de tenir en compte que existeix un ampli ventall de residus que tenen un baix contingut energètic i que per tant no reverteixen ni d’una manera petita i parcial aquest elevat consum. Per altra banda, les emissions contaminants i de gasos d’efecte hivernacle es redueixen degut a la valorització energètica de residus que substitueixen els combustibles fòssils, però aquest benefici queda parcialment contrarestat per les emissions degudes al consum energètic associat a l’augment d’incineració.

Per tal de sintetitzar i facilitar la interpretació dels resultats obtinguts en la valoració qualitativa realitzada en aquest punt, s’ha elaborat una taula (Taula 24) que atorga valors numèrics a la contribució que cada alternativa presenta sobre els objectius ambientals definits per a cada vector ambiental (residus, energia, aire, etc.). Si el conjunt de les actuacions plantejades a l’alternativa, globalment afavoreix la consecució de l’objectiu ambiental establert, la relació és positiva (+); en cas contrari, la relació es considera negativa (-). Així, els valors positius (+1, +2 i +3) representen punts forts de l’alternativa analitzada respecte l’objectiu ambiental que avalua; com més alt és el valor numèric, més forta és aquesta contribució. Per contra, les valoracions negatives (-1, -2 i -3) no afavoreixen l’assoliment de l’objectiu ambiental i igualment, com més alt és el valor numèric, més perjudicial és l’alternativa per a l’assoliment de l’objectiu avaluat. La valoració 0 representa que l’alternativa avaluada no afecta ni positiva ni negativament l’objectiu ambiental tractat perquè els efectes positius i negatius es veuen compensats. Aquesta informació se sintetitza al quadre següent:

Contribució de l’alternativa a l’objectiu ambiental Valor

Molt positiva +3 Força positiva +2 Lleugerament positiva +1 Sense incidència 0 Lleugerament negativa -1 Força negativa -2 Molt negativa -3

Taula 24 Avaluació qualitativa de les alternatives proposades i la seva contribució a l’assoliment dels objectius ambientals definits.

ALTERNATIVES

Objectius ambientals 0 1 2

1. Disminuir la generació de residus i gestionar-los +1 +3 +2

79

sosteniblement.

2. Minimitzar el consum energètic. +1 +3 +2

3. Contribuir a la millora de la qualitat atmosfèrica. 0 0 -1

4. Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos de Kyoto.

0 +2 +1

5. Garantir la conservació de la biodiversitat i del mosaic agroforestal de Catalunya.

+1 +2 +1

6. Protegir el sòl envers la contaminació i desenvolupar una estratègia per a la recuperació dels sòls contaminats.

+1 +2 +2

7. Garantir la innocuïtat de la gestió dels residus sobre el vector aigua. +1 +1 +1

8. Garantir la qualitat de vida de la població. +1 +1 +1


+1 +1 +1

VALOR TOTAL +7 +15 +10

Els resultats de la valoració qualitativa (Taula 24), obtinguts a partir de les qualificacions numèriques sostingudes per les argumentacions realitzades anteriorment de les diferents alternatives mostra que: L’alternativa 0 és positiva des del punt de vista de la gestió sostenible dels residus, però no garanteix cap assignació econòmica que contribueixi a la reducció de la generació de residus. Presenta un balanç energètic lleugerament positiu associat principalment a la valorització material i energètica respectivament. Per altra banda, es considera que els efectes positius sobre la qualitat atmosfèrica i el canvi climàtic queden compensats per les necessitats de transport de fangs d’EDAR i el baix percentatge de valorització energètica. Tanmateix, l’alternativa zero no s’adequa als requeriments legals vigents. L’alternativa 1 és especialment favorable en relació a la disminució dels residus, ja que es preveuen subvencions al respecte, així com en l’estalvi i aprofitament energètic associat principalment a una major valorització material i energètica respectivament que també repercuteix en un balanç positiu pel que fa al canvi climàtic. També resulta positiva la protecció i recuperació dels sòls contaminats. Globalment, els punts forts i febles dels possibles efectes sobre la qualitat atmosfèrica es veuen compensats. L’alternativa 2 és favorable en relació a la disminució dels residus, ja que es preveuen subvencions al respecte però la gestió sostenible és menys positiva que l’alternativa 1 degut a que s’incompleix la jerarquia de gestió de residus. També resulta menys positiu el balanç energètic i de canvi climàtic degut a una menor valorització material i a l’augment de la incineració respecte a l’alternativa 1, els quals repercuteixen també negativament sobre la qualitat atmosfèrica. A partir de l’anàlisi qualitativa de les diferents alternatives, s’observa que l’alternativa 1, l’aplicació del PROGRIC 2007-2012 amb la definició actual, és la que millor contribueix als objectius ambientals establerts i des del punt de vista qualitatiu, la millor opció per a la gestió dels residus industrials de Catalunya.

80

7.3. Avaluació quantitativa de les alternatives A continuació s’exposa l’avaluació quantitativa realitzada per a cadascuna de les alternatives descrites pel que fa a balanços de matèria, energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en tones de CO2 equivalents que comportaria la implementació de cadascuna d’elles d’acord amb els diferents objectius que es marquen per l’any 2012. Degut a la diversitat de fluxos de residus industrials i de vies de gestió d’aquests, s’ha partit d’una sèrie de supòsits que han permès simplificar el càlcul, són les següents:

1) Se suposa que l’escenari de prevenció de residus es manté constant en cadascuna de les alternatives i per tant, la previsió de la generació de residus per l’any 2012 és la mateixa per totes elles.

2) L’escenari de gestió dels fangs d’EDAR només s’ha valorat respecte al transport, ja que la seva gestió pertany a l’àmbit del Programa d’actuacions per a la gestió dels fangs residuals generats per EDARs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mentre que el PROGRIC només incideix en la seva gestió a partir del moment en què aquests residus surten del servei públic pertinent.

3) El consums energètic i emissions de tones de CO2 equivalents corresponents al transport de residus d’indústria i gestors s’han considerat també equivalents per a les tres alternatives degut a l’aplicació del principi de proximitat en totes elles i no s’han tingut en compte.

4) El percentatge dels diferents fluxos de residus dintre de cada via de gestió s’ha obtingut a partir de les dades de generació provinents de les Declaracions Anuals de Residus Industrials (DARI) per l’any 2005. S’ha considerat que aquests ratios es mantenen constants respecte a la previsió de generació de residus de l’any 2012.

5) Els càlculs de les emissions de GEH en tones de CO2 equivalents s’han calculat a partir del balanç d’energia obtingut per a cada via de gestió aplicant-li el valor de 421 g CO2 eq/kWh obtingut de l’IDAE (Instituto para la diversificación y ahorro de la energía) d’acord amb el mix energètic espanyol de l’any 2006. En aquest sentit, quan el balanç d’energia obtingut és negatiu, vol dir que aquella via de gestió produeix energia i per tant les tones de CO2 equivalents calculades són les que es deixen d’emetre amb combustibles fòssils no renovables. Si, per contra, el balanç energètic és positiu, aquella via de gestió té un consum net d’energia i per tant també emet les corresponents tones de CO2 equivalents.

Valorització material

Per a la realització del balanç energètic i d’emissions de tones de CO2 equivalents de la via de gestió de valorització material es té en compte el consum energètic associat al tractament de valorització en si i l’estalvi energètic que comporten les matèries que s’obtenen del procés ja que deixen de consumir energia i

81

recursos. Aquest balanç depèn de la fracció de residu en qüestió i per tant, dels processos associats al seu reciclatge i a la seva producció. Degut a la diversitat processos de valorització material dels residus industrials i materials reciclats obtinguts, s’han considerat les dades corresponents al cicle de vida dels materials més àmpliament reciclats en l’àmbit de la gestió de residus municipals (paper i cartró, plàstic, vidre, metalls i tèxtil). Aquestes dades s’han obtingut de “Integrated Solid Waste Management: a Life Cycle Inventory” (McDougall, White, 2001), les quals han estat elaborades a partir de les BUWAL 250 (1998). Per tal d’aplicar-ho a les diferents alternatives del PROGRIC s’ha tingut en compte la distribució en percentatge dels diferents fluxos de residus que es tracten via valorització material (tots els tractaments amb codi V a excepció del V61 que correspon a utilització com a combustible) per les dades de generació de l’any 2005 i s’han aplicat els estalvis energètics corresponents a cada fracció. No obstant, existeix un percentatge de residus valoritzats del 73,9% que correspon a altres tipus de residus que no es poden classificar en cap d’aquestes fraccions i per les quals no es disposa de dades de referència sobre l’estalvi energètic, en aquest cas s’ha aplicat la mitja de l’estalvi energètic de les fraccions conegudes tal i com s’observa a la Taula 25.

Taula 25 Estalvi energètic per tona de residu valoritzat materialment

FRACCIONS Quantitat valoritzada 2005 (t) Percentatge % Estalvi energètic

(kWh/t) Estalvi

energètic (MJ/t)

Paper i cartró 303.607 7,2 -1.553 -5.590 Vidre 88.430 2,1 -961 -3.460 Plàstic 83.140 2,0 -7.119 -25.630 Metalls fèrrics 488.800 11,5 -5.164 -18.590 Metalls no fèrrics 129.614 3,1 -48.489 -174.560 Tèxtil 14.478 0,3 -14.444 -52.000 Altres fraccions 3.132.564 73,9 12955 -46638 TOTAL 4.240.633 100 Valorització energètica

En el cas de la valorització energètica s’ha fet el supòsit que tots els residus que es destinaran a aquesta via de gestió l’any 2012 suposaran un estalvi directe en combustibles tradicionals. El càlcul s’ha realitzat en funció d’un poder calorífic promig de 13MJ/kg de residu i un rendiment de combustió equiparable als combustibles tradicionals als quals substitueixen, per aquest motiu no es té en compte. Tractament físico-químic-biològic

El tractament físico-químic-biològic suposa sempre una despesa energètica ja que es tracta, en la majoria de casos, d’una via de gestió intermèdia prèvia a la gestió via dipòsit controlat. Existeix una gran varietat de processos dintre aquesta classificació però s’ha pres com a referència una dada referent a la BREF de

82

tractament de residus17 pel que respecta a una planta de tractament de terres contaminades que situa en consum energètic de la planta en 13,235 kWh/t de residu. Incineració

La via de gestió d’incineració presenta un consum energètic elevat degut a la necessitat d’assolir elevades temperatures en el forn de combustió. Tanmateix, el poder calorífic dels residus que s’hi cremen reverteix en part el consum energètic global per mitjà de l’aprofitament del calor i electricitat generats. De la BREF sobre incineració de residus18 s’ha identificat un valor promig del ratio d’energia exportada/importada de diverses incineradores de residus municipals europees, que s’ha utilitzat per tal de quantificar el balanç energètic d’aquesta via de gestió. El valor de referència utilitzat és de 2,07 GJ/t de residu. Dipòsit controlat

El balanç energètic dels dipòsits controlats s’ha considerat zero perquè el seu consum energètic és baix i a canvi, també s’obté electricitat a partir del biogàs produït. Per altra banda, sí que s’han considerat les emissions de tones de CO2 equivalents a l’atmosfera tenint en compte les següents suposicions:

1) Només és responsable de la generació de CO2 la matèria orgànica que entra a dipòsit.

2) La fracció orgànica industrial està formada principalment pels residus provinents de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca, residus de la preparació i elaboració d’aliments; residus municipals de composició orgànica i fracció paper i cartró. D’acord amb les dades de les DARI 2005, el ratio d’aquests fluxos de residus que va a dipòsit controlat respecte al total de residus industrials que van a dipòsit és un 2,3%. Tanmateix, degut a altres fluxos de residus que també contenen fracció orgànica, com poden ser les mescles de residus municipals, i se’n desconeix el contingut orgànics, es considera que aquest percentatge pot arribar a ser lleugerament superior i per aquest motiu es fa el supòsit del 15% en la realització dels balanços.

3) El contingut de CH4 dels residus orgànics industrials és equivalent al que contenen els residus municipals. Cada tona de matèria orgànica introduïda a dipòsit emet netament 1,6 tones de CO2

equivalents, considerant una recuperació del biogàs en el 50% dels casos.

Fangs EDARs

El càlcul del consum energètic i emissions de GEH provinents del transport de fangs d’EDAR s’ha realitzat tenint en compte que es consumeixen 0,0011387 MJ per cada quilòmetre i kg de residu i s’emeten 0,03177 kg de CO2 equivalents per cada km i tona de residus que es transporta (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge).

17 Reference Document on Best Available Techniques for the Waste Treatments Industries. (European Comission, August 2006) 18 Reference Document on Best Available Techniques for the Waste Incineration. (European Comission, August 2006)

83

Les distàncies que recorren els fangs d’EDAR s’han estimat considerant que aquells fangs que es destinen a valorització material (aplicació agrícola) s’han de transportar un promig de 100 km mentre que els que es destinen a valorització energètica i dipòsit controlat en recorren tan sols un promig de 20.

A continuació (Taula 26, Taula 27 i Taula 28) es mostren els resultats de l’avaluació quantitativa realitzada per a cadascuna de les tres alternatives del Programa. Cal tenir present que els percentatges indicats s’han arrodonit segons les regles generals d’arrodoniment i el que ha prevalgut durant els càlculs han estat les xifres en valor absolut.

84

Taula 26 Balanç de massa, energètic i d’emissions de GEH per l’alternativa 0.

ALTERNATIVA (0)

Residus industria+gestors Residus EDARs (només transport)

Objectius

Totals 2012

Objectius (industria+gestors)

2012 Balanç de massa (t)

Balanç energia (GJ)

Balanç emissions GEH (t CO2

eq) Objectius

EDARs 2012Balanç de massa (t)

Balanç energia

(GJ)


eq)

Valorització material 70% 69% 4.210.567 -181.401.351 -21.213.880 90% 362.945 41.329 36.294

Valorització energètica 6% 6% 376.277 -4.891.602 -572.046 0% 0 0 0

TOTAL 76% 75% 4.586.844 -186.292.953 -21.785.926 90% 362.945 41.329 36.294

Dipòsit 16% 17% 1.032.751 - 247.860 10% 40.327 918 807

Fisicoquímic 7% 7% 456.272 1.677.432 196.166 0% 0 0 0

Incineració 1% 1% 61.372 127.041 14.857 0% 0 0 0

TOTAL 24% 25% 1.550.395 1.804.473 458.883 10% 40.327 918 807 100% 100% 6.137.239 -184.488.481 -21.327.043 100% 403.272 42.247 37.101

85


ALTERNATIVA (1)


Objectius

Totals 2012





eq) Objectius


Balanç energia

(GJ)


eq)


Valorització energètica 7% 7% 399.415 -5.192.401 -607.222 17% 68.556 1.561 1.371

TOTAL 80% 79% 4.858.998 -197.321.961 -23.075.707 97% 391.174 38.298 33.633

Dipòsit 13% 14% 852.161 - 204.519 3% 12.098 276 242

Fisicoquímic 5% 5% 306.862 1.128.144 131.930 0% 0 0 0

Incineració 2% 2% 119.218 246.782 28.860 0% 0 0 0

TOTAL 20% 21% 1.278.241 1.374.926 365.308 3% 12.098 276 242 100% 100% 6.137.239 -195.947.035 -22.710.399 100% 403.272 38.573 33.875

86


ALTERNATIVA (2)


Objectius

Totals 2012





eq) Objectius


Balanç energia

(GJ)


eq)


Valorització energètica 10% 10% 583.533 -7.585.924 -887.132 17% 68.556 1.561 1.371

TOTAL 80% 79% 4.843.903 -191.132.917 -22.351.933 97% 391.174 38.298 33.633

Dipòsit 9% 9% 571.963 - 137.271 3% 12.098 276 242

Fisicoquímic 5% 5% 318.431 1.170.677 136.904 0% 0 0 0

Incineració 6% 7% 402.942 834.090 97.542 0% 0 0 0

TOTAL 20% 21% 1.293.337 2.004.766 371.718 3% 12.098 276 242 100% 100% 6.137.239 -189.128.151 -21.980.215 100% 403.272 38.573 33.875

87

L’anàlisi dels balanços de les tres alternatives mostra com totes elles tenen un efecte net d’estalvi d’energia i de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle pel que fa a la gestió de residus provinents d’indústria i gestors. En el cas particular de l’avaluació del transport dels fangs d’EDAR es comprova que la distància a recórrer en cadascuna de les vies de gestió resulta clau pel balanç energètic i d’emissions de GEH de les diferents alternatives i justifica que prevalgui el principi de proximitat per sobre la jerarquia de gestió de residus tal i com proposa l’alternativa 1 i l’alternativa 2. A partir de l’avaluació quantitativa, i en línia amb els resultats obtinguts per l’avaluació qualitativa prèvia de l’apartat anterior (7.2), la comparació entre les diferents alternatives mostra que l’alternativa 1, és la que contribueix en major mesura a la consecució dels objectius ambientals respecte a energia i canvi climàtic, ja que és la que necessita menors requeriments energètics i que emet menors quantitats de GEH a l’atmosfera. En resum, tant l’avaluació qualitativa de les alternatives com la quantitativa mostren que l’alternativa 1, l’aplicació del PROGRIC 2007-2012 amb la definició actual, és l’alternativa de gestió de residus industrials més sostenible a Catalunya i la que contribueix en un major grau al compliment dels objectius ambientals establerts.

88

8. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA Alternativa 1: Aplicació del PROGRIC 2007-2012 actual i objecte del present ISA L’objectiu d’aquest apartat és avaluar ambientalment l’alternativa 1, l’opció escollida per a la gestió dels residus industrials de Catalunya, consistent en la implantació del PROGRIC 2007-2012 tal i com està definit actualment. En aquest sentit, s’analitza la coherència entre els objectius ambientals proposats per al Programa de Residus Industrials de Catalunya amb les estratègies de l’alternativa adoptada. Així, s’analitzen un per un els diferents objectius ambientals amb la finalitat d’avaluar si poden ser assolits o no i en cas positiu com s’assoliran a través de les actuacions que es proposen en el marc PROGRIC 2007-2012. Objectiu 1: Disminuir la generació de residus i gestionar-los sosteniblement.

El present objectiu té plena relació amb el Programa, ja que es tracta del seu objectiu principal. El Programa es regeix per una jerarquia d’opcions de vies de gestió dels residus d’acord amb l’estratègia europea en matèria de residus. Així, l’opció prioritària del Programa consisteix en la disminució de la generació de residus i la reducció la seva perillositat, invertint grans esforços en minimització i en la generació de residus cada vegada menys perillosos i, per tant, més fàcils de gestionar. La inversió pública destinada a aquest eix durant la vigència del Programa és de 21 milions d’euros. L’optimització de la valorització material i energètica a través de l’adopció de MTDs i la recerca de noves tecnologies segueixen en la jerarquia, la qual cosa ha de repercutir en una menor quantitat de residus que es destinen a disposició del rebuig. Així mateix, el Programa proposa mesures i instruments dirigits a una simplificació del model de gestió de residus, per tal de facilitar-ne l’ús a tots els sectors industrials i a les PiMES, especialment. En aquest sentit, es proposa potenciar l’ús de tecnologies informàtiques i augmentar la robustesa de les dades i l’eliminació de dobles comptabilitats, mitjançant la creació d’un model de DARI específic per als gestors de residus. Objectiu 2: Minimitzar el consum energètic.

El foment de la valorització material i la valorització energètica en instal·lacions industrials (amb la corresponent disminució del llindar de capacitat calorífica mínim per tal que un residu pugui ser valoritzat energèticament) contribueix a un estalvi global d’energia degut a l’estalvi en la producció de matèries primeres que suposa la valorització material i a la substitució de combustibles tradicionals que suposa la valorització energètica, la qual cosa evita que recursos amb contingut energètic suficient vagin a dipòsit controlat. A més, el PROGRIC 2007-2012 incentiva l’ús de les millors tècniques disponibles (MTD) en els processos de valorització de residus a través de les quals es minimitzen els diversos impactes ambientals que presenten les instal·lacions, entre ells el consum energètic.

89

Així mateix, la incorporació de les anàlisis de cicle de vida (ACV) en l’elecció de la millor via de gestió de residus i l’aplicació del principi de proximitat per tal que els residus siguin gestionats el més a prop possible de la seva zona de generació han de contribuir a la reducció de les necessitats de transport i per tant, a un menor consum de combustibles fòssils. Finalment, pel que fa al principi d’autosuficiència territorial en matèria de gestió de residus, és de suposar que la seva aplicació comportarà que la majoria de residus recorrin menors distàncies fins a la instal·lació de gestió. Objectiu 3: Contribuir a la millora de la qualitat atmosfèrica.

El PROGRIC 2007-2012 incentiva l’ús de les millors tècniques disponibles (MTD) en els processos de valorització de residus a través de les quals es minimitzen els diversos impactes ambientals que presenten les instal·lacions, entre ells les emissions a l’atmosfera. Així mateix, la incorporació de les anàlisis de cicle de vida (ACV) en l’elecció de la millor via de gestió d’alguns residus i l’aplicació del principi de proximitat per tal que els residus siguin gestionats el més a prop possible de la seva zona de generació han de contribuir a la reducció de les necessitats de transport i per tant, a millorar la qualitat atmosfèrica. Per altra banda, el balanç de l’impacte atmosfèric que podria provocar l’admissió de nous fluxos a valorització energètica s’apropa a zero per la reducció d’emissions que comportarà la substitució dels combustibles fòssils o tradicionals per residus en les plantes de valorització energètica i el compliment de la legislació vigent en matèria de límits d’emissió (sovint més restrictius que els de les plantes de combustibles tradicionals). Objectiu 4: Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos de Kyoto.

Tot i que l’alternativa 1 del Programa no incorpora d’una manera específica la problemàtica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la seva contribució sobre el canvi climàtic, les determinacions que es prenen al PROGRIC 2007-2012 incideixen favorablement sobre el present objectiu i van, en la majoria de casos, directament relacionades amb la minimització del consum energètic que s’estableix en l’objectiu 2. Així, l’augment del percentatge de residus destinats a valorització energètica en substitució dels combustibles tradicionals, l’incentiu d’ús de les MTD, l’aplicació del principi de proximitat i la incorporació de les anàlisis de cicle de vida (ACV) en l’elecció de la millor via de gestió de residus (i per tant la reducció de les necessitats de transport) contribueixen favorablement a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos del protocol de Kyoto. Pel que fa al principi d’autosuficiència territorial en matèria de gestió de residus, igual que en el l’avaluació de l’objectiu de minimització del consum energètic, és de suposar que la seva aplicació comportarà que la majoria de residus recorrin menors distàncies fins a la instal·lació de gestió.

90

Objectiu 5: Garantir la conservació de la biodiversitat i del mosaic agroforestal de Catalunya.

Segons el principi d’autosuficiència pel qual la gestió dels residus industrials generats a Catalunya s’ha de portar a terme dintre del territori, pot comportar també la necessitat de construir més instal·lacions per tal de donar cabuda als residus que actualment s’exporten fora de Catalunya per a la seva gestió. Tanmateix, tots aquells emplaçaments que són susceptibles d’albergar instal·lacions de gestió de residus industrials compleixen amb la catalogació urbanística adient per poder ubicar-hi una instal·lació d’aquest tipus i amb les restriccions urbanístiques a les zones dels espais fluvials que estan incloses en les zones inundables establertes al Reglament de la Llei d’Urbanisme. D’altra banda, l’augment previst de valorització energètica disminuirà la quantitat de residus destinats a rebuig i en conseqüència, es reduirà la necessitat de construir noves instal·lacions que alberguin aquests residus (tractament FQB, dipòsits controlats, etc.). D’aquesta manera, s’afavorirà el compliment del present objectiu, sobre protecció de la biodiversitat i de la matriu territorial de Catalunya. Tot i així, caldrà preveure la construcció d’entre 2 i 4 plantes de condicionament de residus com a combustible, tot i que l’impacte ambiental d’aquestes és reduït. Objectiu 6: Protegir el sòl envers la contaminació i desenvolupar una estratègia per a la recuperació de sòls contaminats.

La present alternativa incorpora la nova legislació relativa a la protecció del sòl i en concret, el Real Decreto 9/2005, on s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració d’un sòl com a contaminat. Respecte l’objectiu ambiental 6, el PROGRIC 2007-2012 proposa:

- Desenvolupar el marc normatiu català i els instruments de gestió necessaris. - Identificar les activitats potencialment contaminants del sòl existents al territori i avaluar la

informació aportada per aquestes. - Identificar els emplaçaments contaminats, crear l’inventari de sòls contaminats i recuperar

els sòls contaminats. - Fomentar l’ús de les MTD i reduir la via de gestió de terres contaminades a dipòsit controlat. - Establir mecanismes de prevenció que evitin la generació de noves contaminacions de sòls. - Difondre la problemàtica relativa a la contaminació del sòl i fomentar la recerca en aquesta

matèria. En aquest sentit, s’estableixen uns objectius i unes actuacions que contribuiran positivament a l’assoliment d’una bona qualitat del sòl i la possibilitat d’aprofitar aquest recurs a llarg termini.

91

Objectiu 7: Garantir la innocuïtat de la gestió dels residus sobre el vector aigua.

L’alternativa 1 no incorpora objectius o actuacions concretes dirigides al vector ambiental de l’aigua. Tanmateix, les mesures que s’estableixen en d’altres vectors, afavoriran el compliment del present objectiu. Així, la intenció de reduir la perillositat dels residus industrials, les mesures de prevenció i correcció de la contaminació dels sòls o l’adopció de MTDs en la gestió dels residus, s’han de traduir en un increment de la qualitat de les masses d’aigua, tant superficials com subterrànies (vessaments incontrolats, filtracions, etc.) i contribuir així al compliment de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) i a la Decisió del Consell 2455/2001/CE sobre les substàncies prioritàries en l’àmbit de la política d’aigües. De la mateixa manera, la potenciació de l’ús de les MTD en els processos relacionats amb la gestió de residus haurien de suposar un estalvi tant en el consum total d’aigua com en la reducció de la càrrega contaminant de les aigües residuals. La majoria de plantes de tractament de residus industrials no presenten usos intensius de l’aigua, a més, en les noves instal·lacions, es preveu la instal·lació de xarxes que separen les aigües residuals amb major càrrega contaminant de les aigües no contaminades, com és l’aigua de pluja. A continuació, les aigües residuals amb càrrega contaminant que així ho requereixen se sotmeten a un sistema propi de depuració previ al seu abocament. En el cas dels dipòsits controlats, es tenen en consideració totes les mesures de prevenció per tal d’evitar l’afectació a les masses d’aigua: estudis hidrogeològics previs, instal·lació de piezòmetres, etc. Els projectes que es presenten per obtenir ajuts mitjançant les subvencions de minimització de residus, en els casos en què actuen sobre la reducció del contingut d’aigua en els llots industrials, s’obliga a reutilitzar l’aigua extreta, estalviant aigua de primera valorització, Objectiu 8: Augmentar la qualitat de vida de la població.

Tal i com recull l’alternativa 1, una correcta gestió dels residus industrials i l’adopció de mesures que previnguin la contaminació sobre els principals vectors ambientals (atmosfera, sòl, etc.) i el manteniment de la biodiversitat i els espais naturals ha de permetre l’assoliment d’una bona qualitat ambiental i la minimització dels efectes negatius sobre la població. Un dels objectius del PROGRIC 2007-2012 és disminuir la quantitat de residus produïts, però també la perillositat dels mateixos, d’aquí que una disminució del nivell de perillositat que presenten les substàncies i preparats químics que s’utilitzen en la fabricació dels materials i productes que ens envolten repercutirà, per tant, en la corresponent disminució de la perillositat d’aquests materials i productes quan es transformen en residu. Tanmateix, les instal·lacions previstes de dipòsit controlat o bé de condicionament de residus per a ser valoritzats energèticament (entre 2 i 4), així com d’altres que puguin sorgir durant la vigència del Programa, poden causar, per desconeixement inicial del conjunt d’instruments a aplicar, rebuig social i malestar entre la població més propera per desconeixement real dels processos. Donat que s’ha previst divulgació, informació i transparència, aquest possible efecte advers quedarà subsanat.

92

Objectiu 9: Minimitzar els accidents i els riscos associats a la gestió de residus.

El model de gestió vigent que el Programa considera que cal mantenir, intenta minimitzar en la mesura del possible els accidents i riscos ambientals que es puguin derivar de la gestió dels residus industrials. Així, durant el transport de residus des del lloc de generació fins a les plantes de tractament es compleixen les normatives vigents sobre transport de mercaderies (ADR), a més, tot transportista de residus disposa de l’autorització corresponent que implica la contractació d’una assegurança per tal de cobrir els possibles danys ambientals. Les instal·lacions de tractament de residus han de complir totes les condicions de seguretat pertinents per minimitzar els riscos sobre els treballadors i la població més propera, així, com els possibles impactes sobre el medi derivats d’un accident.

93

9. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PROGRAMA Un cop feta l’anàlisi ambiental de les propostes del Programa, es conclou que el PROGRIC 2007-2012 plantejat i objecte del present ISA comporta un balanç ambiental positiu i presenta avantatges respecte a la resta d’alternatives, en general presenta balanços quantitatius més favorables respecte a energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) tal i com s’observa a la Taula 29:

Taula 29 Comparació balanços energètics i emissió GEH de les alternatives proposades.

Residus industria+gestors

Balanç de massa (t) Balanç energia (GJ) Balanç emissions GEH (t

CO2 eq)

Alternativa 0 6.137.239 -184.488.481 -21.327.043 Alternativa 1 6.137.239 -195.947.035 -22.710.399

Alternativa 2 6.137.239 -189.128.151 -21.980.215 En particular, l’alternativa 1 (i també l’alternativa 2) presenta un balanç energètic i d’emissions de GEH més positiu que l’alternativa zero pel que fa al transport dels fangs d’EDAR. Les elevades quantitats que es generen d’aquest tipus de residus i les llargues distàncies que han de recórrer segons la via de gestió escollida resulten en diferències significatives en el consum energètic i les emissions de GEH segons si es destinen a valorització material o energètica, tal i com mostra la Taula 30.

Taula 30 Comparació balanços energètics i emissió GEH del transport dels residus d’EDAR.

Residus EDARs (només transport)

Balanç de massa (t) Balanç energia

(GJ) Balanç emissions GEH

(t CO2 eq) Alternativa 0 403.272 42.247 37.101

Alternativa 1 403.272 38.573 33.875

Alternativa 2 403.272 38.573 33.875 A continuació es mostren les principals conclusions que han conduït a aquesta valoració positiva pel que fa als objectius ambientals, especialment pel que fa als considerats prioritaris (en matèria de residus, energia, canvi climàtic i sòl):

La gestió dels residus al Programa, s’enfoca des d’un punt de vista sostenibilista i de compliment de les directrius comunitàries en matèria de residus. Positivament, al Programa s’adopta la jerarquia d’opcions de vies de gestió, de manera que s’incentiva la prevenció i la

94

valorització i en canvi, s’intenta reduir el màxim possible els residus destinats a disposició del rebuig.

Pel que fa a la prevenció, destaca especialment no només la voluntat de minimitzar la quantitat de residus generada per unitat de producció, de manera que s’assoleixi un desacoblament entre la producció de residus i la producció industrial, sinó que també s’aposta per la reducció de residus en diversitat i perillositat.

Respecte a l’energia, l’impuls que es preveu en les vies de la valorització material i energètica dels residus contribuiran a l’estalvi d’energia. En particular, la valorització energètica dels residus actualment destinats a disposició del rebuig ha de permetre obtenir un rendiment energètic dels residus industrials en substitució d’altres fonts energètiques de caràcter fòssil, així com la reducció de les necessitats de construcció de noves plantes de disposició del rebuig (tractament FQB, dipòsits controlats, incineradores, etc.).

L’objectiu general relatiu a la millora de la qualitat atmosfèrica quedarà previsiblement cobert

per la reducció d’emissions que comportarà l’augment de la quantitat de residus destinats a valorització energètica en substitució dels combustibles fòssils o tradicionals ; el compliment de la normativa vigent respecte a emissions atmosfèriques i les condicions a les quals se sotmeten les instal·lacions de gestió de residus per a la seva autorització; i l’aplicació del principi de proximitat, el qual hauria de reduir les necessitats de transport i en conseqüència, reduir els efectes negatius d’aquest sobre la qualitat de l’aire.

L’objectiu 4, de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos

de Kyoto no es recull d’una manera explícita al Programa. Tanmateix, és de preveure que s’assoliran els objectius en aquesta matèria degut a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que comportarà l’augment de la quantitat de residus destinats a valorització energètica en substitució dels combustibles fòssils, l’aplicació de les MTD i la incorporació paulatina de les anàlisis de cicle de vida (ACV) en la gestió dels fluxos de residus.

El fet que el PROGRIC incorpori mesures de detecció, descontaminació i prevenció de sòls

contaminats han de permetre una millora en l’ús sostenible del sòl a llarg termini. En qualsevol cas, cal matisar que aquesta avaluació s’ha realitzat a l’escala de treball i grau d’aprofundiment propi d’un Programa d’ordenació general de la gestió dels residus industrials de Catalunya. Per tant, serà la manera concreta en què les actuacions establertes es duguin a terme les que finalment determinaran el grau de compliment dels objectius ambientals fixats pel PROGRIC 2007-2012. Objectius ambientals no assolits suficientment pel PROGRIC 2007-2012

Tot i ser un objectiu prioritari, la lluita contra el canvi climàtic i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle no vénen recollides prou explícitament en les mesures que proposa el Programa degut a que no es disposa d’estudis de tipus ACV per tots els corrents de residus. Tanmateix, les actuacions previstes al PROGRIC, especialment l’objectiu d’augmentar el percentatge de residus que són destinats a valorització

95

energètica incideixen positivament sobre aquest vector, ja que la utilització de combustible provinent de residus, evita la utilització d’altres font d’energia, especialment, de combustibles fòssils. Donada la rellevància que actualment està prenent aquesta temàtica, seria recomanable posar-hi èmfasi al llarg del Programa. Secundàriament, el PROGRIC tampoc incideix en la importància de garantir la qualitat de la biodiversitat i dels agrosistemes del territori català durant la implementació del Programa. Valoració de l’avaluació ambiental del PROGRIC 2007-2012

L’avaluació ambiental del Programa de Gestió de Residus Industrials de Catalunya 2007-2012 s’ha realitzat d’acord amb allò que estableix la llei 9/2006 d’avaluació ambiental de plans i programes i el Document de Referència emès pel DMAiH en data 15 de novembre de 2007. L’anàlisi i la valoració ambiental del mateix s’ha realitzat tenint en compte quins són els objectius i aspectes a tractar propis de la gestió de residus industrials, així com la normativa comunitària, estatal i autonòmica relacionada amb la matèria.

Dificultats detectades

El grau de detall d’algunes de les propostes del Programa ha dificultat l’avaluació en profunditat dels impactes ambientals de l’alternativa escollida, almenys amb el nivell que es recull al Document de Referència, ja que no és possible determinar completament els efectes sobre determinats vectors ambientals. Per exemple, la manca de concreció en la ubicació i nombre d’instal·lacions de tractament de residus no permet establir els efectes sobre l’aigua o la biodiversitat i la matriu territorial. Tot i així, aquest fet és coherent amb el paper que ha de tenir el Programa en el sector. Al PROGRIC es tracen les línies generals que han de dirigir la gestió dels residus industrials a Catalunya, però la seva realització pràctica dependrà d’altres factors molt més concrets i a vegades poc previsibles (inversió privada, posicionament social, etc).

96

10. MESURES D’APLICACIÓ, SEGUIMENT I SUPERVISIÓ Per tal de dur a terme els objectius que proposa el PROGRIC 2007-2012 és necessari que s’estableixin instruments i mesures d’aplicació que permetin una desenvolupament satisfactori del Programa. Alhora, es defineixen una sèrie de mesures de seguiment i supervisió amb l’objectiu d’avaluar i analitzar l’estat d’implantació del Programa, així com els canvis que es vagin produint en un seguit de variables relacionades directament amb la gestió dels residus industrials a Catalunya.

10.1 Instruments d’actuació El Programa defineix dos tipus d’instruments d’actuació:

- Comunicació, sensibilització, participació i formació. - Tecnologia i recerca.

Comunicació, sensibilització, participació i formació. Les actuacions dirigides a la comunicació, la sensibilització, la participació i la formació de la societat civil en el marc del PROGRIC constitueixen un dels instruments fonamentals per assolir els objectius de prevenció i gestió dels residus industrials establerts pel Programa. En aquest sentit, s’inclouen els següents instruments específics:

Informació, comunicació i sensibilització El PROGRIC 2007-2012 proposa potenciar la comunicació i la transparència informativa i contempla una sèrie d’actuacions d’informació i comunicació que han de permetre sensibilitzar als diferents sectors de la societat civil sobre la importància de minimitzar i procedir adequadament en tots aquells aspectes relatius a la gestió dels residus industrials i d’aquells altres fluxos de residus que, malgrat no ser d’origen industrial, es contemplen al Programa. En aquesta línia, també es proposa proveir a l’administració amb els recursos suficients per donar un bon servei. En tots els casos, les actuacions es dissenyaran i s’implementaran de forma coordinada, principalment, amb el PROGREMIC. Formació A part del desenvolupament de cursos, jornades, seminaris, tallers i conferències, entre d’altres; el Programa proposa també la creació i promoció de fòrums d’intercanvi d’informació tècnica entre els professionals d’un determinat sector dirigits, fonamentalment, a potenciar la transferència de coneixement i les oportunitats de millora existents. Acords i col·laboracions Es pretén que l’ARC continuï fomentant l’adopció d’acords marc voluntaris i col·laboracions amb els diferents sectors i agents implicats per incentivar la implantació d’un model de gestió de residus industrials que sigui eficient i sostenible.

97

Participació Donat que per a determinades tipologies de residus es detecta la necessitat d’establir actuacions conjuntes, comuns o complementàries amb el PROGREMIC, el Programa proposa impulsar la creació de mecanismes de participació entre l’ARC, les administracions locals i supramunicipals per coordinar les actuacions de sensibilització que es considerin més adequades, fent especial atenció a aquells fluxos residuals que presenten uns menors percentatges de recollida selectiva. Coordinació dels instruments de comunicació, sensibilització, participació i formació El PROGRIC considera necessària la creació d’un òrgan de coordinació responsable de la priorització i coordinació de totes les actuacions en matèria de comunicació, sensibilització, participació i formació. Aquest òrgan, alhora, haurà de vetllar per garantir tant l’homogeneïtat de les diferents actuacions com l’assoliment d’una coherència d’imatge corporativa pròpia de l’ARC per a tots els elements i materials divulgatius que es desenvolupin i integrin el programa d’accions de comunicació.

Tecnologia i Recerca En el marc del PROGRIC 2007-2012, objecte del present ISA, es proposa prioritzar aquelles actuacions que tinguin per objectiu:

- Millorar la coordinació entre els grups de recerca i la indústria catalana. - Incentivar el desenvolupament de línies de recerca estratègiques tant per l’ARC com per al

teixit industrial català. Les línies d’actuació que es pretenen desenvolupar en matèria de Tecnologia i Recerca tenen el propòsit de donar resposta a les necessitats identificades en els diferents eixos temàtics del Programa (minimització, valorització, disposició del rebuig, etc.), així com a les noves necessitats que vagin sorgint a mesura que s’avanci en la implementació del Programa. En primer lloc, s’incentivaran aquelles actuacions que donin peu a una reducció de la generació de residus mitjançant l’optimització dels sistemes de producció, alhora que es facilitarà als productors l’accés a les capacitats actuals de R+D existents a Catalunya. Finalment, l’administració requereix d’eines adequades per optimitzar tant la pròpia gestió dels residus com la disponibilitat d’informació. De manera que es realitzaran els desenvolupament tecnològics necessaris que en aquest sentit es requereixin (noves bases de dades, sistemes d’informació geogràfica, aplicatius informàtics, etc.). Per satisfer les necessitats d’R+D dels diferents agents implicats en la gestió dels residus industrials a Catalunya, el PROGRIC 2007-2012 contempla sis línies bàsiques d’actuació:

- Xarxa d’innovació tecnològica. - Identificació de les necessitats tecnològiques per a la prevenció i reciclatge dels residus. - Projectes pilot. - Convenis marc sectorials.

98

- MTDs en la gestió dels residus. - Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per a la gestió dels residus. - Col·laboració en iniciatives entre l’administració i el sector privat que permetin la

internacionalització dels gestors de residus de Catalunya.

10.2 Seguiment i supervisió

Per tal de dur a terme el seguiment, mesura i avaluació, tant del present PROGRIC com de les diverses qüestions relatives a la generació i gestió dels residus industrials a Catalunya, s’han elaborat una sèrie d’indicadors bàsics que seran avaluats anualment. Els indicadors són limitats en nombre, comparables amb altres indicadors reconeguts i permeten la diferenciació de l’evolució dins dels diferents sectors, així com la diferenciació dels residus industrials de la resta. D’altra banda, el segon semestre de l’any 2010 es desenvoluparà una revisió per tal d’avaluar l’estat d’implementació del Programa, l’evolució dels resultats, la validesa de les previsions i premisses a partir de les quals s’ha definit el Programa i les actuacions que aquest incorpora, i el grau d’assoliment dels objectius establerts. Els indicadors de seguiment i supervisió s’han dividit en tres categories:

- Indicadors de generació. - Indicadors relatius al model de gestió. - Indicadors de gestió.

Indicadors de generació - Generació total de residus (t/a): generació de residus perillosos, generació de residus no perillosos. - Generació de residus segons origen (t/a): industrial, EDARs, sòls contaminats, gestors (tones tractades,

residus generats del tractament, residus generats/tona tractada). - Generació real vs. Previsió PROGRIC. Indicadors relatius al model de gestió - Nombre d’establiments declarants: % de DARI presentades a través d’Internet. - Capacitat de tractament dels gestors per tipus de residu (t/a). - Capacitat disponible dels dipòsits controlats -en origen i de tercers- (m3). Indicadors de gestió - Grau d’assoliment dels objectius de gestió. - Subvencions de minimització i de matèries recuperades. - Estudis de minimització de residus perillosos presentats en base al RD 952/1997: minimització assolida

(t/a). - Potencial de minimització identificat en base als anteriors estudis de minimització de residus perillosos

(t/a): global (perillosos i no perillosos), per tipus de residu.

99

- % de recollida vs posada en el mercat: per tipus de residu (olis industrials, piles, làmpades, frigorífics). - % de residus generats a Catalunya vs residus tractats procedents de Catalunya i de fora del territori

català: per tipus de tractament (valorització, fisicoquímic, incineració, dipòsit controlat). - Residus exportats fora de Catalunya per a ser gestionats (t/a): quantitat total (perillosos i no perillosos). - % de valorització vs disposició final. - Nombre d’informes preliminars de situació del sòl (IPS) presentats: % IPS i IS presentats per via

telemàtica, nombre d’emplaçaments declarats com a contaminats, nombre d’actuacions de recuperació del sòl iniciades / acabades.

100

11. INFORME DE VIABILITAT ECONÒMICA En aquest apartat es fa una valoració de la viabilitat econòmica de l'alternativa escollida per donar acompliment als objectius ambientals plantejats. La Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny, va crear el Fons de gestió de residus (adscrit a l’Agència de Residus de Catalunya), que es regularà mitjançant la nova llei de finançament (Avantprojecte de llei de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus ) i per les disposicions que la despleguin. Aquest Fons de gestió de residus es pot nodrir dels recursos següents:

a) Les aportacions del pressupost de la Generalitat.

b) Les assignacions que corresponguin a la Generalitat procedents de la imposició per les administracions públiques de gravàmens sobre residus.

c) Els ingressos derivats dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus.

d) Les subvencions i ajuts atorgats per altres ens.

e) L’import recaptat de les sancions imposades per l’Administració de la Generalitat com a conseqüència d’infraccions de la normativa sobre residus, un cop deduïdes les despeses de gestió.

f) Les donacions, les herències, les aportacions i els ajuts que, amb destinació específica al Fons, disposin els particulars, les empreses o les institucions.

g) Els romanents procedents d’economies en la contractació, de revocacions i/o de renúncies en els procediments d’atorgament d’ajuts o subvencions als ens locals finançades amb aquest Fons, o altres ròssecs, ja siguin del mateix exercici o d’exercicis anteriors.

h) Les aportacions provinents dels sistemes que s’estableixen per a la gestió dels residus d’envasos, de RAEE o d’altres sistemes de gestió de residus que es desenvolupin en el futur.

i) Les aportacions específiques de l’Estat.

j) Qualsevol altra aportació que es destini a finançar operacions de gestió de residus industrials.

Correspon a la Generalitat, d’acord amb el principi de cooperació amb els ens locals, garantir el finançament de les infraestructures de gestió de residus, incloent tant la implantació de noves infraestructures com la millora de les instal·lacions existents motivada per les adaptacions a la normativa, d’acord amb les disposicions contingudes en el marc del PROGRIC.

101

Els pressupostos establerts al PROGRIC 2007-2012 per a les diferents vies de gestió són:

Taula 31 Resum de les inversions previstes per al PROGRIC (2007-2012) Públic (€) Privat (€)

Minimització

Ordres subvencions 21.000.000 Base de dades en tecnologies de minimització 200.000

TOTAL 21.200.000

Valorització

Serveis públics de valorització Olis industrials 2.000.000 Piles i làmpades 1.700.000 Frigorífics 3.000.000 Valorització energètica 34.000.000 TOTAL 4.700.000 36.000.000 Disposició del rebuig

Dipòsits controlats 61.000.000 TOTAL 61.000.000 Partida específica i diferenciable de la protecció del sòl

Plantes de tractament de sòls per processos biològics 12.000.000

Actuacions subsidiàries de recuperació de sòls contaminats 6.000.000

Ordre ajuts ens locals per investigació i recuperació sòls contaminats 6.000.000

Plantes de tractament de sòls per processos Físico-químics i tèrmics 10.000.000

Recerca en temes de protecció del sòl 750.000 Comunicació en temes de protecció del sòl 270.000 TOTAL 13.020.000 22.000.000

Instruments

Comunicació 7.500.000 7.500.000 Tecnologia i recerca 5.000.000 TOTAL 12.500.000 7.500.000

TOTAL 51.420.000 126.500.000

Pel que fa a la viabilitat d'aquestes inversions cal recordar els instruments financers dels que disposa l'Agència de Residus de Catalunya i, específicament, el Contracte-Programa establert entre la Generalitat de Catalunya i l'Agència de Residus de Catalunya. El Contracte-Programa té per objecte promoure el desenvolupament de les actuacions previstes al PROGRIC 2007-2012, així com dotar a l'ARC dels mitjans necessaris per al compliment dels seus objectius. D'aquesta manera, bona part de les actuacions incloses al PROGRIC queden incloses al Contracte-Programa:

102

A. Actuacions derivades de compromisos acordats (projectes cofinançats, compensacions a municipis i altres).

B. Actuacions derivades de les convocatòries anuals per d’ajuts a ens locals i altres.

C. Actuacions de millora ambiental en instal·lacions existents, i en remediació de sòls

contaminats. El Contracte – Programa actual contempla les actuacions previstes en la primera fase del Pla financer (de 2006 a 2010), que recull totes aquelles obres i instal·lacions de caràcter urgent que s’han d’executar per raons d’esgotament d’infraestructures a curt termini. Les inversions corresponents als dos darrers anys de vigència del Programa (2011 i 2012) s’han extrapolat segons la tendència d’inversió prevista per als anys anteriors. Així, les partides pressupostàries del PROGRIC que provenen del Contracte – Programa són:

Convocatòries de subvenció 2006 (€) 2007 (€) 2008 (€) 2009 (€) 2010 (€) Total 2006-2010 (€)

Minimització Suport de projectes de minimització de residus industrials

4.500.000 4.000.000 4.000.000 3.500.000 3.500.000 19.500.000 19

Partida específica i diferenciable de la protecció del sòl

Ajuts a ens locals per a sanejament de terrenys públics (sòls contaminats)

1.000.000 1.000.000 1.000.000 1.000.000 1.000.000 5.000.000 20

Primera fase del pla d’acció: - C.4 Actuacions en remediació de sòls contaminats i altres.

1.850.000 1.850.000 1.850.000 1.850.000 1.850.000 9.250.000

L’import anual de cada convocatòria de subvenció podrà modificar-se en funció dels objectius operatius de l’ARC sempre i quan la suma de tots ells no superi el total previst per cadascuna de les anualitats. Les inversions dirigides a la base de dades en tecnologies de minimització, que completen el pressupost de l’eix de la minimització provindran dels pressupostos generals de l’Agència de Residus de Catalunya.

19 En les inversions previstes al PROGRIC 2007-2012 correspon als 21.000.000 € assignats a ordres de subvenció per a la minimització durant la vigència del Programa. 20 En les inversions previstes al PROGRIC 2007-2012 correspon als 6.000.000 € assignats a ordres d’ajuts als ens locals per investigació i recuperació de sòls contaminats durant la vigència del Programa.

103

Així mateix, les partides corresponents a l’eix de la valorització, i dels instruments del Programa (comunicació, tecnologia i recerca) s’obtindran dels pressupostos generals de l’ARC. D’altra banda, les inversions dirigides a l’eix de la disposició del rebuig dependran íntegrament del capital privat. L'ARC disposarà, a més, dels ingressos derivats de l'aplicació del principi de responsabilitat del productor a través dels sistemes integrats de gestió corresponents (Ecoembes, Ecovidrio, SIGRE, els encarregats de la gestió de RAEE, en el futur sobre les piles i bateries, etc.) en base al desenvolupament als corresponents convenis. De la mateixa manera, l'ARC obtindrà uns ingressos derivats de l'aplicació del cànon d'abocament i incineració.

104

12. RESUM NO TÈCNIC 12.1. Introducció El present apartat consisteix en un recull comprensible per al públic en general de les informacions que conté l’Informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Programa de gestió de Residus Industrials de Catalunya (en endavant PROGRIC) per al període 2007-2012, elaborat en el marc de la Llei 9/2006 amb l’objectiu de facilitar l’accés al conjunt de la població dels continguts tècnics, i afavorir la participació pública en el procés d’avaluació ambiental estratègica. 12.2. Objecte i context de l’Informe de sostenibilitat ambiental L’ISA identifica, descriu i avalua els probables efectes significatius sobre el medi ambient que puguin derivar-se de l’aplicació del PROGRIC, amb l’objectiu de posar de manifest com s’han integrat els aspectes ambientals en la redacció i elaboració Programa. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental s’enriquirà amb les aportacions i suggeriments que es produeixin durant el període d’informació pública, per tal de disposar de la Memòria Ambiental, necessària per a la tramitació i aprovació final del PROGRIC 2007-2012. 12.3. Relació amb altres Plans i Programes El procés d’Avaluació Ambiental Estratègica del PROGRIC 2007-2012 ha considerat aquells plans i programes que actualment estan en vigor o bé que ho estaran properament i que afecten o afectaran de forma significativa el desenvolupament del Programa:

- Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

- Programa de gestió de dejeccions ramaderes21

- Programa d’Actuacions per a la gestió dels fangs residuals generats en els processos de depuració d’aigües residuals urbanes de Catalunya, elaborat per l’ACA.

- Pla Nacional Integral de Residus.

- Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015.

- Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial pel Decret 226/2006.

21 L'actual programa va ser aprovat el desembre de 1996 i el nou Programa es troba en procés de redacció.

105

- Programa Nacional (PN) d’Espanya en compliment de la Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 de octubre de 2001, sobre sostres nacionals d’emissió de determinats contaminants atmosfèrics.

- Pla d’Acció per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012.

- Pla d'espais d'interès natural (PEIN)

12.4. Diagnosi ambiental de l’àmbit del PROGRIC 2007-2012 Els aspectes ambientals significatius que s’associen a les actuacions previstes al Programa s’emmarquen en els següents vectors: residus (industrials o d’altres orígens que afectin instal·lacions industrials); energia; aire; canvi climàtic; biodiversitat i matriu territorial; sòl; aigua; població i salut humana; i accidentalitat i riscos. En aquest apartat es presenten aquells aspectes ambientals rellevants sobre els quals el PROGRIC 2007-2012 pot tenir incidència, ja sigui positiva o negativament. Al final del capítol es mostra una valoració qualitativa inicial sobre la influència que cadascun dels eixos del PROGRIC 2007-2012 podrà tenir sobre els vectors ambientals anteriors, de manera que es destaquin els punts forts i febles del Programa en relació a aquests vectors i s’estableixin les bases per a la formulació dels objectius ambientals a acomplir durant la vigència del Programa. A continuació s’exposen sintèticament les principals conclusions que s’extreuen de la diagnosi dels vectors anteriorment esmentats. Residus:

Les conclusions generals que s’extreuen de l’anàlisi de l’evolució de la generació i gestió de residus industrials a Catalunya pel període 2001-2005 són: - La generació de residus industrials ha augmentat un 11,4%. - Es manté la relació entre la generació de residus i l’índex de producció industrial, de manera

que el marge d’actuació de l’eix de la minimització és encara notable. - La valorització s’ha consolidat com a principal via de gestió de residus industrials. - La distribució percentual de la generació de residus s’ha mantingut pràcticament constant:

24% per als serveis ambientals (16% gestors i 8% depuradores) i el 76% per a la indústria. - La generació de residus industrials no es distribueix uniformement pel territori català. - Els fangs d’EDAR són deshidratats mecànicament, i actualment gestionats per les vies de

l’assecatge (37,5%), compostatge (33,3%), aplicació agrícola (19,0%) i dipòsit controlat (10,2%).

106

Energia:

- El petroli és la principal font d’energia primària a Catalunya (48,1%), seguida de l’energia nuclear (24,7%) i del gas natural (21,9%). Les energies renovables representen actualment un 3,2% a Catalunya.

- L’eficiència energètica i el desenvolupament de les fonts d’energia renovables, han de cobrar un protagonisme creixent a curt i mitjà termini dins les polítiques dels països desenvolupats.

- En el procés de gestió dels residus es dóna un consum/generació d’energia en cada etapa que es tradueix en un balanç final que determina si per gestionar els residus s’ha consumit energia (impacte global negatiu a causa del consum) o bé s’ha recuperat part de l’energia continguda en el residus (impacte global positiu derivat de la generació).

Qualitat de l’aire:

- Globalment, la qualitat de l’aire a Catalunya segons l’índex ICQA22 es classifica majoritàriament en un estat satisfactori i són àmpliament majoritaris els emplaçaments analitzats que s’inclouen dins un estat acceptable, satisfactori o excel·lent.

- La gestió de residus té associats dos tipus d’impactes sobre el medi atmosfèric: els d’origen directe van associats als processos pels quals passen els residus (emissions directes de les plantes de tractament, incineració, disposició, etc.), en canvi, els d’origen indirecte van associats al consum d’electricitat i combustible, ja sigui durant el transport o tractament dels diferents tipus de residus.

Canvi climàtic:

- El 66% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que s'emeten a Catalunya procedeixen de les emissions difuses, és a dir, les que no estan incloses dins la Directiva de comerç d’emissions. (transport, habitatge, agricultura i ramaderia, residus i gasos fluorats, etc).

- Actualment s’estan aplicant mesures per tal d’alentir el ritme de creixement d’aquestes emissions.

- La gestió de residus té associats dos tipus d’impactes sobre el canvi climàtic: els d’origen directe van associats als processos pels quals passen els residus (emissions directes de les plantes de tractament, incineració, disposició, etc.), en canvi, els d’origen indirecte van associats al consum d’electricitat i combustible, ja sigui durant el transport o tractament dels diferents tipus de residus.

- També es produeix un “estalvi” d’emissions de gasos d’efecte hivernacle degut a la producció d’electricitat pròpia d’alguns tractaments com la valorització energètica i també deguda a la recuperació de materials.

22 S’utilitzen per al càlcul de l’ICQA els nivells d’immissió de: monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10 i PST).

107


- Catalunya és una regió amb un nivell de biodiversitat molt elevat, degut a la seva orografia i situació geogràfica, així com a la confluència de tres grans regions biogeogràfiques d’Europa: la boreoalpina, l’euro-siberiana i la mediterrània. A aquest elevat nivell de biodiversitat terrestre cal afegir-hi a més, la diversitat litoral i marina.

- A Catalunya s’han establert tres nivells de protecció de la biodiversitat i la matriu territorial per tal de minimitzar l’afectació de l’activitat humana.

Sòl

- A Catalunya, el major percentatge de sòl està dedicat a superfície forestal (59,3%), seguit del sòl agrícola (32,6%). El sòl urbà, urbanitzable i d’infraestructures suposa només un 4,7% del territori total.

- Les activitats que contribueixen en més fonts de contaminació del sòl són les activitats industrials, amb un 55% del total d’emplaçaments contaminats, seguides pels dipòsits antics (20%) i els emplaçaments comercials (11%).

Aigua

- L’índex d’explotació dels recursos hídrics disponibles a Catalunya és del 43%, per sobre de la mitjana europea (7%), i fins i tot de la mitjana dels països del sud d’Europa (24%).

- La demanda agrícola i ramadera és la més important (72,6%), seguida de la domèstica i la industrial.

- Els abocaments d’origen industrial suposen un 12% en cabal de les aigües residuals tractades al sistema de sanejament. Tanmateix, aquests poden tenir un pes específic important si es consideren les concentracions abocades i la presència de substàncies especialment contaminants.

- La degradació de les aigües subterrànies té sovint l’origen en la contaminació difusa, a través de l’ús excessiu de fertilitzants i adobs orgànics, que porten a la lixiviació de nitrats, de l’ús de pesticides en l’agricultura, de deposició atmosfèrica de contaminants i d’intrusió d’aigua salina en zones costeres, causada per la sobreexplotació d’aqüífers, fonamentalment. La potencial contaminació del sòl en àrees urbanes, industrials, mineres i de dipòsits controlats, pot arribar a afectar a la qualitat de les aigües subterrànies

Població humana i salut

- En les darreres dècades, la societat ha pres consciència que la qualitat de l'aire, de l'aigua, del sòl i dels aliments afecta la salut i la qualitat de vida. Malgrat els esforços realitzats, encara són comunes les afeccions sobre la salut i nombrosos contaminants romanen en el medi ambient i s'acumulen amb el temps, generant, a llarg termini, efectes imprevisibles sobre la salut i el medi.

- En aquest sentit, són destacables les iniciatives que s’estan duent a terme per minimitzar

l’exposició humana a determinades substàncies químiques i a nivells elevats de soroll,.

108


- L’activitat associada a la gestió dels residus industrials pot veure’s afectada per accidents i comportar un cert risc per a la població. Tanmateix, des del Departament d’Interior es disposa d’eines de planificació (plans de protecció civil) per tal reduir al mínim els accidents i riscos associats a aquestes activitats, especialment en relació a les instal·lacions per la gestió de residus, al transport de residus i, en general, al transport de mercaderies perilloses per carretera.

Valoració qualitativa inicial de la influència dels eixos del PROGRIC 2007-2012 sobre els vectors ambientals

Els punts forts ( ) del Programa són aquells en què el conjunt de mesures i actuacions recollides en un eix determinat resulten positives per al vector ambiental amb el qual es relacionen, tenint en compte la diagnosi realitzada per a cadascun d’aquests. Contràriament, els punts febles ( ) representen que les actuacions definides en un eix respecte el vector ambiental avaluat no són favorables. Si l’eix en qüestió no està directament relacionat amb el vector ambiental avaluat i no interfereix en la seva qualitat, s’utilitzen les sigles N.A (no aplica).

109


Res

idus

L’eix de minimització té un efecte positiu sobre tots els vectors ambientals perquè:

Permet aprofitar materialment els residus i donar més d’un ús a la matèria.

Permet aprofitar el contingut energètic dels residus.

Permeten una gestió controlada dels residus.

L’eix de disposició del rebuig és la darrera opció a considerar en la gestió dels residus.

Són tractaments finalistes de la matèria que ja no es recupera.

Ener

gia Suposa una

reducció dels residus generats en l’activitat industrial.

Menor demanda de recursos naturals i del consum energètic associat.

És una font d’energia alternativa per a les indústries que l’apliquin.

Consum energètic necessari per dur a terme els tractaments FQB.

Malgrat l’obligació de recuperar energia, el balanç energètic global dels forns roman negatiu i es requereix l’aportació d’altres combustibles.

Les despeses energètiques de la gestió són baixes i a més, normalment es recupera energèticament el biogàs produït.

Aire

Una menor quantitat de residus implica uns menors requeriments energètics associats al tractament dels residus.

Disminució de la demanda de recursos naturals i de les emissions associades a l’extracció, transport i transformació de la matèria, incidint positivament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic.

L’admissió de nous residus com a combustible evita les emissions provinents de plantes de combustibles tradicionals, sovint amb límits d’emissió menys estrictes..

Encara que sigui sota els límits establerts, s’emeten contaminants a l’atmosfera. VE

CTO

R A

MB

IEN

TAL

Can

vi c

limàt

ic

Reducció de les emissions atmosfèriques derivades de la gestió dels residus.

Les pròpies operacions de valorització i transport generen emissions a l’atmosfera. El transport és especialment preocupant pel que fa als GEH.

L’estalvi de combustibles tradicionals (fòssils) contribueix a la mitigació del canvi climàtic.

Emissions atmosfèriques i de GEH relacionades amb els tractaments FQB.

L’aportació de combustibles tradicionals contribueix a l’escalfament global.

Els punts febles se centren en aire i canvi climàtic, com a conseqüència de les emissions difuses no captades.

110


Sòl

Menors requeriments de sòl que albergui les instal·lacions de gestió de residus.

Estalvi en matèries primeres i en conseqüència, menor extracció de materials.

La descontaminació i recuperació de sòls contaminats contribuiran a la millora d’aquest vector.


Demanda d’espai físic per dipositar el residus.

Aig

ua

N.A N.A

Es produeixen lixiviats.

Aquests lixiviats són tractats adequadament per evitar el seu abocament al medi.

Bio

dive

rsita

t i m

atriu

te

rrito

rial És la via de

gestió dels residus més sostenible i eficient.

Menors requeriments de recursos naturals i menor degradació del medi natural.

N.A

Remediació de sòls contaminats.

Sanejament de residus líquids..

Augment del volum dels residus i, per tant, de les necessitats d’espai físic per dipositar els residus..


Fragmentació de l’espai en aquells indrets on s’ubica el dipòsit controlat.

Els espais poden ser recuperats per a altres usos al final de la vida útil del dipòsit.

Permet la inertització

dels residus i la reducció de la seva perillositat

Acc

iden

talit

at

i ris

cos

Les instal·lacions de tractament i el transport de residus poden comportar certs riscos.

La normativa vigent minimitza els possibles riscs d’accident.

VEC

TOR

AM

BIE

NTA

L

Pobl

ació

i s

alut

hu

man

a

La finalitat en si de totes les actuacions proposades pel PROGRIC 2007-2012 és garantir a llarg termini la protecció de la salut humana i un major benestar de la població, tot i que a nivell local això pugui comportar determinades molèsties a la població en casos puntuals.

111

12.5. Objectius ambientals del PROGRIC 2007-2012 En aquest apartat de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental es defineixen els objectius ambientals que orientaran el procés d’avaluació ambiental estratègica i elaboració del PROGRIC 2007-2012 i en base als quals, posteriorment, s’avaluarà el grau d’adequació de les diferents alternatives proposades. Els objectius generals s’estableixen per a cadascun dels vectors ambientals i es troben subdividits en objectius específics que els desenvolupen. A continuació es mostren aquests objectius generals: OBJECTIUS GENERALS

Residus 1. Disminuir la generació de residus i gestionar-los

sosteniblement. Energia 2. Minimitzar el consum energètic. Aire 3. Contribuir a la millora de la qualitat atmosfèrica.

Canvi climàtic 4. Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment

dels compromisos de Kyoto.

Aspectes ambientals prioritaris

Sòl 6. Protegir el sòl envers la contaminació i desenvolupar una

estratègia per a la recuperació dels sòls contaminats.


6. Garantir la conservació de la biodiversitat i del mosaic agroforestal, com a element clau del manteniment de la matriu territorial i el paisatge en els agrosistemes de Catalunya.

Aigua 7. Garantir la innocuïtat de la gestió dels residus sobre el vector aigua.

Població humana i salut

8. Garantir la qualitat de vida de la població.

Altres aspectes ambientals



12.6. Descripció i avaluació d’alternatives A l’ISA s’han plantejat diferents alternatives de gestió dels residus industrials, així com la consideració de l’alternativa zero, per tal de valorar les conseqüències ambientals de la continuïtat de la planificació existent en aquest àmbit. Les alternatives que s’han plantejat són les següents:

112

Resum de les alternatives proposades

12.6.1. Avaluació qualitativa de les alternatives Per tal de sintetitzar i facilitar la interpretació dels resultats obtinguts en la valoració qualitativa realitzada en aquest punt del capítol 7 de l’ISA, s’ha elaborat una taula que atorga valors numèrics a la contribució que cada alternativa presenta sobre els objectius ambientals definits per a cada vector ambiental (residus, energia, aire, etc.). Així, els valors positius (+1, +2 i +3) representen punts forts de l’alternativa analitzada respecte l’objectiu ambiental que avalua; com més alt és el valor numèric, més forta és aquesta contribució. Per contra, les valoracions negatives (-1, -2 i -3) no afavoreixen l’assoliment de l’objectiu ambiental i igualment, com més alt és el valor numèric, més perjudicial és l’alternativa per a l’assoliment de l’objectiu avaluat. La valoració 0 representa que l’alternativa avaluada no afecta ni positiva ni negativament l’objectiu ambiental tractat perquè els efectes positius i negatius es veuen compensats. Aquesta informació se sintetitza al quadre següent:

23 Els objectius fixats, expressats en percentatge, representen la quantitat de residus que es tracten per una determinada via de gestió respecte el total de residus gestionats per l’any 2012.

Vies de gestió prioritàries – Objectius fixats23

Alte

rnat

iva

Min

imitz

ació

Val

oritz

ació

m

ater

ial

Val

oritz

ació

en

ergè

tica

Dip

òsit

FQB

Inci

nera

ció

Breu descripció

0

70% 6% 16% 7% 1%

- Es prorroguen els principis i objectius definits al PROGRIC 2001-2006.

- Se centra en la minimització i la valorització material.

1

73% 7% 13% 5% 2%

- Es tracta del PROGRIC 2007-2012 actual i objecte del present ISA.

- Es continua amb el principi de prevenció i la minimització segueix sent l’objectiu principal del Programa.

- Es proposa l’augment de la valorització material i energètica, adoptant les mesures adients. Respecte a l’energètica, es proposa disminuir el poder calorífic mínim dels residus per ser valoritzats energèticament.

2

70% 10% 9% 5% 6%

- Es manté l’objectiu de valorització material que establia el PROGRIC 2001-2006 i per contra, es fomenta la valorització energètica disminuint, encara més, el poder calorífic necessari dels residus per ser valoritzats energèticament.

- La incineració és la via de disposició final prioritzada.

113

Avaluació qualitativa de les alternatives proposades i la seva contribució a l’assoliment dels objectius ambientals definits.

ALTERNATIVES

Objectius ambientals 0 1 2 1. Disminuir la generació de residus i gestionar-los sosteniblement. +1 +3 +2

2. Minimitzar el consum energètic. +1 +3 +2

3. Contribuir a la millora de la qualitat atmosfèrica. 0 0 -1

4. Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos de Kyoto.

0 +2 +1

5. Garantir la conservació de la biodiversitat i del mosaic agroforestal de Catalunya. +1 +2 +1

6. Protegir el sòl envers la contaminació i desenvolupar una estratègia per a la recuperació dels sòls contaminats. +1 +2 +2

7. Garantir la innocuïtat de la gestió dels residus sobre el vector aigua. +1 +1 +1

8. Garantir la qualitat de vida de la població. +1 +1 +1

9. Minimitzar els accidents i els riscos associats a la gestió de residus. +1 +1 +1

VALOR TOTAL +7 +15 +10

A partir de l’anàlisi qualitativa de les diferents alternatives, s’observa que l’alternativa 1, l’aplicació del PROGRIC 2007-2012 amb la definició actual, és la que millor contribueix als objectius ambientals establerts i des del punt de vista qualitatiu, la millor opció per a la gestió dels residus industrials de Catalunya.

Contribució de l’alternativa a l’objectiu ambiental Valor

Molt positiva +3

Força positiva +2

Lleugerament positiva +1

Sense incidència 0

Lleugerament negativa -1

Força negativa -2

Molt negativa -3

114

12.6.2. Avaluació quantitativa de les alternatives A continuació s’exposa l’avaluació quantitativa realitzada per a cadascuna de les alternatives descrites pel que fa a balanços de matèria, energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en tones de CO2 equivalents que comportaria la implementació de cadascuna d’elles d’acord amb els diferents objectius que es marquen per l’any 2012. Degut a la diversitat de fluxos de residus industrials i de vies de gestió d’aquests, s’ha partit d’una sèrie de supòsits que han permès simplificar el càlcul, són les següents:

1) Se suposa que l’escenari de prevenció de residus es manté constant en cadascuna de les alternatives i per tant, la previsió de la generació de residus per l’any 2012 és la mateixa per totes elles.

2) L’escenari de gestió dels fangs d’EDAR només s’ha valorat respecte al transport, ja que la seva gestió pertany a l’àmbit del Programa d’actuacions per a la gestió dels fangs residuals generats per EDARs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mentre que el PROGRIC només incideix en la seva gestió a partir del moment en què aquests residus surten del servei públic pertinent.

3) El consums energètic i emissions de tones de CO2 equivalents corresponents al transport de residus d’indústria i gestors s’han considerat també equivalents per a les tres alternatives degut a l’aplicació del principi de proximitat en totes elles i no s’han tingut en compte.

4) El percentatge dels diferents fluxos de residus dintre de cada via de gestió s’ha obtingut a partir de les dades de generació provinents de les Declaracions Anuals de Residus Industrials (DARI) per l’any 2005. S’ha considerat que aquests ratios es mantenen constants respecte a la previsió de generació de residus de l’any 2012.

5) Els càlculs de les emissions de GEH en tones de CO2 equivalents s’han calculat a partir del balanç d’energia obtingut per a cada via de gestió aplicant-li el valor de 421 g CO2 eq/kWh obtingut de l’IDAE (Instituto para la diversificación y ahorro de la energía) d’acord amb el mix energètic espanyol de l’any 2006. En aquest sentit, quan el balanç d’energia obtingut és negatiu, vol dir que aquella via de gestió produeix energia i per tant les tones de CO2 equivalents calculades són les que es deixen d’emetre amb combustibles fòssils no renovables. Si, per contra, el balanç energètic és positiu, aquella via de gestió té un consum net d’energia i per tant també emet les corresponents tones de CO2 equivalents.

L’anàlisi dels balanços de les tres alternatives mostra com totes elles tenen un efecte net d’estalvi d’energia i de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle pel que fa a la gestió de residus provinents d’indústria i gestors. En el cas particular de l’avaluació del transport dels fangs d’EDAR es comprova que la distància a recórrer en cadascuna de les vies de gestió resulta clau pel balanç energètic i d’emissions de GEH de les diferents alternatives i justifica que prevalgui el principi de proximitat per sobre la jerarquia de gestió de residus tal i com proposa l’alternativa 1 i l’alternativa 2.

115

Comparació balanços energètics i emissió GEH de les alternatives proposades.

Residus industria+gestors

Balanç de massa (t) Balanç energia (GJ) Balanç emissions GEH (t

CO2 eq)

Alternativa 0 6.137.239 -184.488.481 -21.327.043 Alternativa 1 6.137.239 -195.947.035 -22.710.399

Alternativa 2 6.137.239 -189.128.151 -21.980.215

Comparació balanços energètics i emissió GEH del transport dels residus d’EDAR.

Residus EDARs (només transport)

Balanç de massa (t) Balanç energia

(GJ) Balanç emissions GEH

(t CO2 eq) Alternativa 0 403.272 42.247 37.101

Alternativa 1 403.272 38.573 33.875

Alternativa 2 403.272 38.573 33.875 En resum, la comparació entre les diferents alternatives mostra que l’alternativa 1, l’aplicació del PROGRIC 2007-2012 amb la definició actual, és la que contribueix en major mesura a la consecució dels objectius ambientals respecte a energia i canvi climàtic i per tant, la millor opció per a la gestió dels residus industrials de Catalunya. 12.7. Descripció i avaluació dels impactes de l’alternativa escollida Per tal d’avaluar ambientalment l’alternativa 1, l’opció escollida per a la gestió dels residus industrials de Catalunya, consistent en la implantació del PROGRIC 2007-2012 tal i com està definit actualment, s’analitza la coherència entre els objectius ambientals proposats amb les estratègies de l’alternativa adoptada. Objectiu 1: Disminuir la generació de residus i gestionar-los sosteniblement.

L’opció prioritària del Programa consisteix en la disminució de la generació de residus i la reducció la seva perillositat. A més, el PROGRIC 2007-2012 aposta per una optimització de la valorització material i energètica a través de l’adopció de les Millors Tècniques Disponibles (MTDs) i la recerca de noves tecnologies. En aquest sentit, 21 milions d’euros seran destinats a mesures que afavoreixin la minimització dels residus

116

Objectius 2: Minimitzar el consum energètic.

El foment de la valorització material i la valorització energètica en instal·lacions industrials (amb la corresponent disminució del llindar de capacitat calorífica mínim per tal que un residu pugui ser valoritzat energèticament) contribueix a un estalvi global d’energia degut a l’estalvi en la producció de matèries primeres que suposa la valorització material i a la substitució de combustibles tradicionals que suposa la valorització energètica, la qual cosa evita que recursos amb contingut energètic suficient vagin a dipòsit controlat. El PROGRIC 2007-2012 incentiva l’ús de les millors tècniques disponibles (MTD) en els processos de valorització de residus a través de les quals es minimitzen els diversos impactes ambientals que presenten les instal·lacions, entre ells el consum energètic. Altres principis i directrius que regeixen el programa, com la incorporació de les Anàlisis de Cicle de Vida (ACV) i l’aplicació del principi de proximitat suposaran menors consums de combustibles fòssils, ja sigui per la reducció del transport de residus com per l’obtenció d’energia. Així, es preveu una minimització del consum energètic. Objectiu 3: Contribuir a la millora de la qualitat atmosfèrica.

El PROGRIC 2007-2012 incentiva l’ús de les millors tècniques disponibles (MTD) en els processos de valorització de residus a través de les quals es minimitzen els diversos impactes ambientals que presenten les instal·lacions, entre ells les emissions a l’atmosfera. Per altra banda, el balanç de l’impacte atmosfèric que podria provocar l’admissió de nous fluxos a valorització energètica s’apropa a zero per la reducció d’emissions que comportarà la substitució dels combustibles fòssils o tradicionals per residus en les plantes de valorització energètica i el compliment de la legislació vigent en matèria de límits d’emissió (sovint més restrictius que els de les plantes de combustibles tradicionals). Objectiu 4: Contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos de Kyoto.

Tot i que l’alternativa 1 del Programa no incorpora d’una manera específica la problemàtica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la seva contribució sobre el canvi climàtic, les determinacions que es prenen al PROGRIC 2007-2012 incideixen favorablement sobre el present objectiu i van en la majoria de casos directament relacionades amb la minimització del consum energètic que s’estableix en l’objectiu 2. Així, l’augment del percentatge de residus destinats a valorització energètica en substitució dels combustibles tradicionals, l’incentiu d’ús de les MTD, l’aplicació del principi de proximitat i la incorporació de les anàlisis de cicle de vida (ACV) en l’elecció de la millor via de gestió de residus (i per tant la reducció de

117

les necessitats de transport) contribueixen favorablement a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos del protocol de Kyoto. Objectiu 5: Garantir la conservació de la biodiversitat i del mosaic agroforestal de Catalunya.

Tots aquells emplaçaments que són susceptibles d’albergar instal·lacions de gestió de residus industrials compleixen amb la catalogació urbanística adient per poder ubicar-hi una instal·lació d’aquest tipus i amb les restriccions urbanístiques a les zones dels espais fluvials que estan incloses en les zones inundables establertes al Reglament de la Llei d’Urbanisme. D’altra banda, l’augment previst de valorització energètica disminuirà la quantitat de residus destinats a rebuig i en conseqüència, es reduirà la necessitat de construir noves instal·lacions que alberguin aquests residus (tractament FQB, dipòsits controlats, etc.). D’aquesta manera, s’afavorirà el compliment del present objectiu, sobre protecció de la biodiversitat i de la matriu territorial de Catalunya. Tot i així, caldrà preveure la construcció d’entre 2 i 4 plantes de condicionament de residus com a combustible, tot i que l’impacte ambiental d’aquestes és reduït. Objectiu 6: Protegir el sòl envers la contaminació i desenvolupar una estratègia per a la recuperació de sòls contaminats.

La present alternativa incorpora la nova legislació relativa a la protecció del sòl i en concret, el Real Decreto 9/2005, on s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració d’un sòl com a contaminat. Respecte l’objectiu ambiental 6, el PROGRIC 2007-2012 estableix uns objectius i unes actuacions que contribuiran positivament a l’assoliment d’una bona qualitat del sòl i la possibilitat d’aprofitar aquest recurs a llarg termini.

Objectiu 7: Garantir la innocuïtat de la gestió dels residus sobre el vector aigua. A l’alternativa 1, no s’incorporen objectius o actuacions concretes dirigides al vector ambiental de l’aigua. Tanmateix, les mesures que s’estableixen en d’altres vectors (reducció de la perillositat, mesures de prevenció i correcció de la contaminació dels sòls, adopció de MTDs, etc.) afavoriran el compliment del present objectiu i un increment de la qualitat de les masses d’aigua en línia amb la Directiva marc de l’aigua. Objectiu 8: Augmentar la qualitat de vida de la població.

Tal i com recull l’alternativa 1, una correcta gestió dels residus industrials i l’adopció de mesures que previnguin la contaminació sobre els principals vectors ambientals (atmosfera, sòl, etc.) i el manteniment de la biodiversitat i els espais naturals ha de permetre l’assoliment d’una bona qualitat ambiental i la minimització dels efectes negatius sobre la població.

118

Un dels objectius del PROGRIC 2007-2012 és disminuir la quantitat de residus produïts, però també la perillositat dels mateixos, d’aquí que una disminució del nivell de perillositat que presenten les substàncies i preparats químics que s’utilitzen en la fabricació dels materials i productes que ens envolten repercutirà, per tant, en la corresponent disminució de la perillositat d’aquests materials i productes quan es transformen en residu. Objectiu 9: Minimitzar els accidents i els riscos associats a la gestió de residus.

El model de gestió vigent que el Programa considera que cal mantenir, intenta minimitzar en la mesura del possible els accidents i riscos ambientals que es puguin derivar de la gestió dels residus industrials. Així, durant el transport de residus des del lloc de generació fins a les plantes de tractament es compleixen les normatives vigents sobre transport de mercaderies (ADR), a més, tot transportista de residus disposa de l’autorització corresponent que implica la contractació d’una assegurança per tal de cobrir els possibles danys ambientals. 12.8. Avaluació global del Programa

Un cop feta l’anàlisi ambiental de les propostes del Programa, es conclou que el PROGRIC 2007-2012 plantejat i objecte del present ISA comporta un balanç ambiental positiu i presenta avantatges respecte a la resta d’alternatives. A continuació es mostren les principals conclusions que han conduït a aquesta valoració positiva pel que fa als objectius ambientals, especialment pel que fa als considerats prioritaris (en matèria de residus, energia, canvi climàtic i sòl):

La gestió dels residus al Programa, s’enfoca des d’un punt de vista sostenibilista i de compliment de les directrius comunitàries en matèria de residus. Positivament, al Programa s’adopta la jerarquia d’opcions de vies de gestió, de manera que s’incentiva la prevenció i la valorització i en canvi, s’intenta reduir el màxim possible els residus destinats a disposició del rebuig.

Pel que fa a la prevenció, destaca especialment no només la voluntat de minimitzar la quantitat de residus generada per unitat de producció, de manera que s’assoleixi un desacoblament entre la producció de residus i la producció industrial, sinó que també s’aposta per la reducció de residus en diversitat i perillositat.

Respecte a l’energia, l’impuls que es preveu en les vies de la valorització material i energètica dels residus contribuiran a l’estalvi d’energia. En particular, la valorització energètica dels residus actualment destinats a disposició del rebuig ha de permetre obtenir un rendiment energètic dels residus industrials en substitució d’altres fonts energètiques de caràcter fòssil, així com la reducció de les necessitats de construcció de noves plantes de disposició del rebuig (tractament FQB, dipòsits controlats, incineradores, etc.).

119

L’objectiu general relatiu a la millora de la qualitat atmosfèrica quedarà previsiblement cobert per la reducció d’emissions que comportarà l’augment de la quantitat de residus destinats a valorització energètica en substitució dels combustibles fòssils o tradicionals ; el compliment de la normativa vigent respecte a emissions atmosfèriques i les condicions a les quals se sotmeten les instal·lacions de gestió de residus per a la seva autorització; i l’aplicació del principi de proximitat, el qual hauria de reduir les necessitats de transport i en conseqüència, reduir els efectes negatius d’aquest sobre la qualitat de l’aire.

L’objectiu 4, de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l’assoliment dels compromisos

de Kyoto no es recull d’una manera explícita al Programa. Tanmateix, és de preveure que s’assoliran els objectius en aquesta matèria degut a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que comportarà l’augment de la quantitat de residus destinats a valorització energètica en substitució dels combustibles fòssils, l’aplicació de les MTD i la incorporació paulatina de les anàlisis de cicle de vida (ACV) en la gestió dels fluxos de residus.

El fet que el PROGRIC incorpori mesures de detecció, descontaminació i prevenció de sòls

contaminats han de permetre una millora en l’ús sostenible del sòl a llarg termini. 12.9. Mesures d’aplicació, seguiment i supervisió El PROGRIC 2007-2012 defineix dos tipus de mesures d’aplicació: 1) Comunicació, sensibilització, participació i formació i 2) Tecnologia i recerca. Les actuacions dirigides a la comunicació, la sensibilització, la participació i la formació de la societat civil en el marc del PROGRIC constitueixen un dels instruments fonamentals per assolir els objectius de prevenció i gestió dels residus industrials establerts pel Programa. Respecte a la tecnologia i recerca, el Programa proposa prioritzar aquelles actuacions que tinguin per objectiu millorar la coordinació entre els grups de recerca i la indústria catalana i incentivar el desenvolupament de línies de recerca estratègiques, tant per l’ARC com per al teixit industrial català. Alhora, pretén afavorir els projectes de R+D+i que apostin pel coneixement de les possibilitats reals de minimització, prevenció i valorització. Pel que fa al seguiment i supervisió del programa, es proposen indicadors de tres tipus: indicadors de generació, indicadors relatius al model de gestió i indicadors de gestió.

12.10. Informe de viabilitat econòmica

En aquest apartat es fa una valoració de la viabilitat econòmica de l'alternativa escollida per donar millor acompliment als objectius ambientals plantejats.

120

Els pressupostos establerts al PROGRIC 2007-2012 per a les diferents vies de gestió són:

Resum de les inversions previstes per al PROGRIC (2007-2012) Públic (€) Privat (€)

Minimització

Ordres subvencions 21.000.000 Base de dades en tecnologies de minimització 200.000 TOTAL 21.200.000

Valorització

Serveis públics de valorització Olis industrials 2.000.000 Piles i làmpades 1.700.000 Frigorífics 3.000.000 Valorització energètica 34.000.000 TOTAL 4.700.000 36.000.000 Disposició del rebuig

Dipòsits controlats 61.000.000 TOTAL 61.000.000 Partida específica i diferenciable de la protecció del sòl

Plantes de tractament de sòls per processos biològics 12.000.000

Actuacions subsidiàries de recuperació de sòls contaminats 6.000.000

Ordre ajuts ens locals per investigació i recuperació sòls contaminats 6.000.000

Plantes de tractament de sòls per processos Físico-químics i tèrmics 10.000.000

Recerca en temes de protecció del sòl 750.000 Comunicació en temes de protecció del sòl 270.000 TOTAL 13.020.000 22.000.000

Instruments

Comunicació 7.500.000 7.500.000 Tecnologia i recerca 5.000.000 TOTAL 12.500.000 7.500.000

TOTAL 51.420.000 126.500.000

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DEL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS … · 2008. 1....

Documents

Transcript of INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DEL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS … · 2008. 1....