INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA ...territorial en el conjunt de Catalunya, d'acord amb...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE DE CATALUNYA

( a z ) e s t u d i s i p r o j e c t e s d e m e d i a m b i e n t i d e p a i s a t g e s . l . p

1

1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 2

1.1 L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .................................................... 2

1.2 METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ......... 2

1.3 Abast i contingut del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ................................. 2

1.3.1 Planificació relacionada amb el PTSH.................................................... 2

1.3.2 Anàlisi de la coordinació del PTSH amb la resta de la planificació d’habitatge .. 3

1.4 EQUIP REDACTOR DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL .......................... 5

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA ................................................ 6

2.1 IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT..................................................................................................... 6

2.2 DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS .................. 6

2.2.1 PROTECCIONS CONTINGUDES EN ELS PLANS TERRITORIALS PARCIALS I DIRECTORS TERRITORIALS............................................................................. 6

2.2.2 CICLE DE L’AIGUA ........................................................................... 7

2.2.3 ENERGIA....................................................................................... 9

2.2.4 RESIDUS ......................................................................................11

2.2.5 BIODIVERSITAT ..............................................................................11

2.2.6 CONNECTIVITAT ............................................................................13

2.2.7 CONTAMINACIÓ LLUMINOSA...............................................................13

2.2.8 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.................................................................14

2.2.9 QUALITAT DE L’AIRE .......................................................................15

2.2.10 CANVI CLIMÀTIC.............................................................................17

2.2.11 RISCOS NATURALS I ANTRÒPICS ..........................................................18

2.3 DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL, APLICABLES EN L’ÀMBIT DEL PLA, ESTABLERTS EN LA NORMATIVA INTERNACIONAL, COMUNITÀRIA, ESTATAL, AUTONÒMICA O LOCAL, O EN ELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL, ELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS O ALTRES PLANS O PROGRAMES APLICABLES. ...............................................................................28

2.3.1 OBJECTIUS ESTABLERTS PER LA NORMATIVA AMBIENTAL ............................28

2.3.2 OBJECTIUS ESTABLERTS PEL PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE.........34

2.4 DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA 38

2.4.1 JERARQUITZACIÓ DELS OBJECTIUS ......................................................38

3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA ..40

3.1 Descripció i avaluació dels impactes ambientals de l’alternativa escollida.............42

3.2 Mesures previstes per prevenir, reduir i contrarestar qualsevol efecte negatiu .......52

3.3 Seguiment i supervisió del pla ..................................................................58

3.3.1 Mesures de seguiment i supervisió previstes...........................................58

3.3.2 Reptes i estratègies sobre el canvi climàtic ...........................................62

3.4 Avaluació global del pla..........................................................................62

3.4.1 Dificultats sorgides .........................................................................64

3.5 Resum no tècnic...................................................................................64



2

1 INTRODUCCIÓ

L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

L’objecte del present Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) és el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge.

La finalitat de l’ISA és determinar els aspectes rellevants del medi que poden veure’s afectats per la proposta,

determinar les condicions de la normativa i planejament ambiental vigent, establir els objectius ambientals

contemplats en la proposta, descriure els impactes que se’n derivin i les mesures ambientals establertes per tal

de pal·liar-los, així com realitzar l’avaluació global del pla, en compliment de la llei 6/2009. S’ha redactat

seguint les prescripcions indicades a l’article 21 i l’annex 3 de la llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental

de plans i programes.

METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

La metodologia emprada per a l’elaboració del present Informe de Sostenibilitat Ambiental ha estat l’anàlisi de la

documentació relacionada amb el planejament i la normativa vigent, així com la recerca bibliogràfica i per

internet de la informació disponible: la cartografia actual, els diversos atlas temàtics, la bibliografia específica

relacionada amb els aspectes ambientals i, en especial, la cartografia i la documentació aportada principalment

per l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència Catalana de Residus, l’Institut Català de l’Energia i les dades

obtingudes de la web de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

A partir de la documentació recollida s’han establert quins son els principals aspectes ambientalment rellevants

que es poden veure afectats per la proposta, i s’han recollit els objectius establerts pel planejament i la

normativa vigents. La valoració de les diferents alternatives s’ha realitzat a partir de si les diferents estratègies

del pla estan d’acord o en desacord amb els objectius plantejats, en tant que a l’avaluació dels impactes

ambientals derivats de la proposta s’ha estudiat com poden veure’s afectats els diferents aspectes ambientals per

les diferents estratègies. Així mateix s’ha avaluat la compatibilitat entre el PTSH i el planejament que regula a

aquests aspectes.

A partir dels diferents impactes detectats s’han establert un sèrie de mesures amb l’objectiu de reduir aquests

efectes i s’ha realitzat una avaluació del pla en funció de l’assoliment dels objectius ambientals establerts i les

mesures que s’han establert per tal d’aconseguir aquests objectius.

Per últim, concretar que la cartografia de referència per a l’estudi del medi físic han estat els mapes topogràfics i

temàtics a E: 1/50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i de la Generalitat de Catalunya.

Abast i contingut del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge

1.1.1 Planificació relacionada amb el PTSH

El PTSH és un pla sectorial que té com a àmbit tot el territori de Catalunya i que en aquest cas, regula

l’habitatge. Els plans que s’exposen a continuació estan en el mateix nivell jeràrquic, però regulen aspectes

diferents, tot i que de vegades, relacionats, amb els de l’habitatge.

Són especialment rellevants aquelles relacionats amb:

Les infraestructures:

Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona

Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026

Sòl i habitatge:

Programa de sòl 2005-2008

Cicle de l’aigua:

Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya

Pla hidrològic de la conca de l'Ebre

Pla Sectorial d’Abastament d’aigua a Catalunya, que actualment es troba en procés de redacció.

Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) 2005

Energia:

Pla de l'energia 2006-2015

Planificación de los sectores de electricidad y gas 2008-2016

Residus:

Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC),

Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya

Pla d'Acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012,

Programa de gestió de residus de la Construcció a Catalunya (PROGROC)

Riscos:

Pla INUNCAT

Planificació dels espais fluvials de les conques hidrològiques de Catalunya (PEFCAT)

Biodiversitat i connectivitat ecològica:



3

Pla d’Espais d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000

Biocat

Canvi climàtic:

Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008 – 2012

Contaminació atmosfèrica:

Zones de qualitat de l’aire equivalent (ZQA)

Mobilitat:

Directrius Nacionals de Mobilitat

Molts d’aquests plans són anteriors a la legislació referent a l’avaluació ambiental estratègica, o han quedat

fora del procés, amb la qual cosa no s’incorporen mesures ambientals concretes per a l’habitatge. Així doncs,

per aquests aspectes en concret es considera adequat proposar mesures ambientals, i que en les revisions

d’aquests plans es tinguin en compte.

Cada un dels plans territorials i els PDU porten un procés d’avaluació ambiental estratègica pròpia.

1.1.2 Anàlisi de la coordinació del PTSH amb la resta de la planificació d’habitatge

El PTSH és un pla sectorial territorial i per tant està elaborat pel departament en àmbit temàtic de la seva

competència, en aquest cas el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i té el seu àmbit d'aplicació és tot el

territori de Catalunya. Si bé els plans territorials poden regular aspectes diversos en funció al departament que

els elabora (residus, energia, mobilitat, etc.), en aquest cas es regula l’habitatge i per tant té una estreta relació

amb la planificació urbanística, amb la qual s’ha de coordinar. No obstant, aquest pla no ordena ni classifica sòl,

sinó que, com correspon als plans territorials sectorials, conté una estimació dels recursos disponibles, de les

necessitats i dels dèficits, territorialitzats per sectors, i conté la determinació de les prioritats d'actuació i la

definició d'estàndards i normes de distribució territorial. El Pla recull les previsions en matèria d’infraestructures

de la mobilitat, àrees d’activitat econòmica i previsions de creixement dels assentaments urbans dels Plans

Territorials Parcials i Plans Directors Territorials, i en la seva absència, dels plans sectorials corresponents.

El PTSH està a un nivell jeràrquicament inferior del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), el qual és

l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada,

marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a

atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells

de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin. Per tant, el PTSH ha de ser

compatible amb les directrius i disposicions del PTGC.

El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge té present els àmbits de la planificació territorial del PTGC en tant que en

ells s'estableixen els diversos nivells de protecció del sòl, els escenaris previsibles en matèria d'infraestructures

(bàsicament carreteres i ferrocarrils) i les opcions dels desenvolupaments urbans basades en una renovada

hipòtesi per a l’any 2026 del creixement i distribució territorial de la població i de les activitats.

Com diu en la memòria del PTSH:

Així mateix, el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge ha de desplegar el Pla Territorial General de Catalunya (1995)

i ha d'ésser coherent amb els plans territorials parcials i directors territorials que estableixen l'ordenació

territorial en el conjunt de Catalunya, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 12 de la Llei 18/2007 del dret a

l'habitatge i l'article 17 de la Llei 23/1983 de política territorial, que defineix els plans territorials sectorials com

"els plans d'incidència territorial que elaboren els Departaments de la Generalitat".

El PTSH és un Pla Territorial i per tant està al mateix nivell jeràrquic que els altres plans territorials:

Els Plans Territorials Parcials (PTP): Són els instruments per a definir els objectius d'equilibri d'una part del

territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran per tal d'avançar cap a una

determinada visió de futur. En el moment actual estan aprovats, o en elaboració, els següents:

Pla territorial parcial del Camp de Tarragona (en tramitació)

Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) (en tramitació la revisió del primer PTPP)

Pla territorial parcial de les Comarques Centrals

Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran

Pla territorial de les Terres de l'Ebre (en tramitació la revisió del primer PTPTE)

Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona

Pla territorial de les Comarques Gironines (en elaboració)

Els Plans Directors Territorials (PDT): Són els plans que concreten les directrius generals del planejament que

contenen el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials parcials per als aspectes o en les àrees

sobre les quals incideixen.

Pla director territorial de l'Empordà.

Pla director territorial de l'Alt Penedès

Pla director territorial de la Garrotxa

Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona

Pla director de les estacions de muntanya



4

En relació amb l’habitatge, aquests plans determinen les directrius per a la posterior classificació de sòl en el

planejament derivat, però no classifiquen en sí mateixos el sòl. La coordinació amb el PTSH ha de ser qualitativa,

és a dir, les mesures i estratègies que s’hi estableixin, sobretot en relació amb els sistemes d’assentaments, han

de correspondre’s amb les previsions de les demandes, necessitats i estratègies d’habitatge que estableixi el

PTSH.

En la situació actual, poden donar-se dues casuístiques:

a) El PTP o el PDT està elaborat o en una fase molt avançada d’aprovació: En aquest cas, les estratègies per

als sistemes d’assentaments ja estan molt definides i ha estat el PTSH que ha orientat les seves

estratègies en funció a les previstes en els PTP i PDT. El PTSH, doncs, té presents aquests àmbits de la

planificació territorial en tant que en ells s'estableixen els diversos nivells de protecció del sòl, els

escenaris previsibles en matèria d'infraestructures (bàsicament carreteres i ferrocarrils) i les opcions dels

desenvolupaments urbans basades en una renovada hipòtesi per a l’any 2026 del creixement i distribució

territorial de la població i de les activitats. És el cas dels aprovats: Pla Territorial Parcial de les

Comarques Centrals (PTPCC), Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA), Pla Territorial

Parcial de les Terres de Ponent (PTPTP), Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE), Pla Director

Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) i Pla Director Territorial de la Garrotxa (PDTG); i dels que estan en

tramitació: Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT), Pla Territorial Parcial de les Terres de

l’Ebre (PTPTE) –en tramitació la revisió del pla territorial aprovat el 2001-, Pla Territorial Metropolità de

Barcelona (PTMB). En aquests àmbits de planejament, l’avaluació ambiental estratègica de cada un

dels plans ja ha incorporat les mesures ambientals pertinents. Serà en el planejament derivat i en les

revisions dels plans, que el PTSH podrà proposar mesures.

b) El PTP o el PDT no està elaborat o en una fase poc avançada d’aprovació: En aquest cas s’entén que les

mesures i estratègies que s’hi estableixin, sobretot en relació amb els sistemes d’assentaments, han de

correspondre’s amb les previsions de les demandes, necessitats i estratègies d’habitatge del PTSH. També

hauria de ser així en les revisions dels plans del cas anterior. En aquests àmbits el PTSH podrà proposar

mesures en relació amb l’habitatge que hauran de ser integrades pels PTP, PDT i els seus derivats.

En aquest sentit, està previst pel PTSH que per a una bona coordinació cal partir d’una bona diagnosi inicial, que

es fonamenta en la previsió d’habitatges i de població. Per tant, en l’article 15 el PSTH diu que: “Les previsions

en els Plans Territorials Parcials i Plans Directors Territorials sobre el parc d’habitatges principals i el seu

increment seran congruents amb les que s’estableixen en aquest Pla. L’actualització de les previsions es farà

cada cinc anys”.

D’altra banda, a un nivell jeràrquic inferior als Plans Territorials, els Plans Directors Urbanístics (PDU), són els

plans a través dels quals es porta a terme la planificació urbanística del territori en coherència amb el

planejament territorial. Els correspon establir les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística d'un territori

d'abast supramunicipal, el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el

transport públic, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració

orgànica, la concreció de les grans infraestructures i, important pel que respecte a la coordinació amb el PTSH, la

programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.

S’han elaborat els següents:

Pla director del delta de l'Ebre.

Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC)

Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat

sense el pla parcial aprovat (PDUSC-2)

Pla de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona

Pla director urbanístic de el Pla de Bages

Pla director urbanístic de la Serra de Rodes

Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat

Pla director urbanístic de la Cerdanya

Pla director urbanístic del Pallars Sobirà

Pla director urbanístic de la Conca d'Òdena

Plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques

Pla director urbanístic de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs

Com en el cas anterior, es donen quatre casuístiques:

a) PDU aprovats, que deriven de PTP també aprovats. En aquest cas els àmbits dels Plans Directors

Urbanístics que corresponen a l’ordenació d’àrees urbanes o àmbits comarcals de muntanya són

reconeguts en el PTSH com integrants del conjunt de sistemes urbans a través del qual es presenta la

informació, la diagnosi i es proposa siguin els àmbits de les propostes del Pla. En aquests àmbits de

planejament, l’avaluació ambiental estratègica de cada un dels plans ja ha incorporat les mesures

ambientals pertinents. Serà en el planejament derivat i en les revisions dels PDU, que el PTSH

podrà proposar mesures.

b) PDU aprovats, que deriven de PTP no aprovats o que no deriven d’un PTP (com és el cas del PDU de

les ARE): En aquest cas les prescripcions també són reconegudes pel PTSH. En aquests àmbits de

planejament, l’avaluació ambiental estratègica de cada un dels plans ja ha incorporat les mesures

ambientals pertinents. Serà en el planejament derivat i en les revisions dels PDU, que el PTSH

podrà proposar mesures. Cal destacar, en aquest sentit el que s’exposa en l’article 15.3 del PTSH:

“A partir de l’aprovació inicial d’aquest Pla, els àmbits dels sistemes urbans i àrees rurals, així com



5

els àmbits i subàmbits territorials de la Regió Metropolitana de Barcelona, serviran de referència per

a la delimitació de Plans Directors Urbanístics que no estiguin previstos en els Plans Territorials

Parcials o Plans Directors Territorials”.

c) PDU no aprovats que deriven de PTP aprovats: Caldrà que es tinguin en compte les estratègies del

PTSH. En aquests àmbits de planejament, l’avaluació ambiental estratègica de cada un dels plans

territorials parcials ja ha incorporat les mesures ambientals pertinents. De tota manera es

considera adequat que en el moment d’elaboració del PDU es tinguin en compte les mesures

proposades pel PTSH.

d) PDU no aprovats que deriven de PTP no aprovats: en la mesura que els PDU s’adapten als Plans

Territorials Parcials i als Plans Directors Territorials, incorporaran i concretaran indirectament les

previsions del PTSH. De cara a l’avaluació ambiental estratègica, tant els PTP com els PDU portaran

un procés propi que haurà d’incorporar, entre d’altres les mesures del PTSH.

En referència als PDU no aprovats, l’article 15.3 diu que “En qualsevol cas, aquest Pla incorporarà aquells àmbits

que es vagin desenvolupant a través de Plans Directors Urbanístics de sistemes urbans, àmbits i subàmbits

metropolitans o àrees rurals, fet que tindrà caràcter d’actualització del Pla, d’acord amb la disposició addicional

primera.” Així, paral·lelament a l’aprovació dels PDU, que hauran d’incorporar les mesures del PTSH (veure art.

17), també hi haurà un procés invers en què el PTSH s’anirà actualitzant en funció dels PDU aprovats.

D’altra banda, a un nivell jeràrquic inferior, els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i els Programes

d’Actuació Urbanística, han d’adaptar-se als Plans Territorials i als Plans Directors Urbanístics supramunicipals. En

modificacions, processos d’aprovació i en les seves revisions han d’incorporar les mesures i estratègies que

es desenvolupen en el PTSH. És important aquest nivell de planejament, ja que és aquí on es té capacitat de

classificar els sòls i per tant transformar-los i aplicar directament les mesures ambientals.

Tal com s’exposa en l’article 8 del PTSH, el Pla territorial sectorial de l’habitatge s’executa mitjançant:

a) El compliment de les determinacions directes contingudes en el Pla.

b) La concreció i desenvolupament dels plans específics d'habitatge d’acord amb el que determina el

propi Pla.

c) Els programes supralocals d'habitatge.

d) L’aprovació i revisió dels instruments de planejament urbanístic supramunicipals i municipals

regulats per la legislació urbanística

Les actuacions previstes per als àmbits d’actuació poden ser desplegades mitjançant plans parcials específics

d'habitatge, que poden formar part de la documentació de les figures de planejament urbanístic que

corresponguin.

Els municipis, desplegant els criteris i les previsions del Pla, poden procedir a redactar plans locals de

l’habitatge, els quals tindran la naturalesa de plans específics quan el seu objecte sigui donar compliment a les

determinacions d’aquest Pla. Envers a les àrees delimitades per aquest Pla de demanda residencial forta i

acreditada, els plans locals de l’habitatge podran contenir aquesta declaració als efectes del que estableix l’art.

42.6 de la Llei de l’habitatge.

Així doncs, en tots els instruments en què es pot desenvolupar el PTSH són aplicables les seves mesures.

D’altra banda, el PTSH té quatre estratègies que governen la seva aplicació a través del planejament urbanístic.

Serà, doncs, a través d’aquests plans urbanístics, que en el moment de la seva aprovació o revisió també seran

d’aplicació les mesures del PTSH:

1. Actuacions sobre el parc d'habitatges: Els projectes relacionats amb aquesta estratègia han de tenir en

compte les mesures del PTSH.

2. Actuacions sobre el sòl urbanitzat: els polígons d'actuació urbanística, els plans de millora urbana i els

plans espacials urbanístics relacionats amb aquesta estratègia han de tenir en compte les mesures del

PTSH.

3. Actuacions en sòls urbanitzables: els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de

delimitació relacionats amb aquesta estratègia han de tenir en compte les mesures del PTSH.

4. Accions singulars de mobilització de sòls: Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, les seves

modificacions i planejament derivat: plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de

delimitació, relacionats amb aquesta estratègia han de tenir en compte les mesures del PTSH.

EQUIP REDACTOR DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El present ISA ha estat realitzat per:

Sergi Abellan Sanfelix, E.T. Agrícola i Paisatgista

Sílvia Martín Fernández, Ambientòloga

Alba Capsada i Font, Ambientòloga

(az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge, s.l.p. sota la direcció d’Anna Zahonero (Biòloga).



6

2 REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA

IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT

Per a la identificació dels aspectes i elements ambientalment rellevants s’ha tingut en compte, tal i com

s’esmenta en la memòria de l’avanç, que el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ha d’ésser coherent amb els

Plans Territorials Parcials i els Plans Directors Territorials que estableixen l’ordenació territorial de Catalunya.

És necessari fer èmfasi que aquest Pla, el qual es sotmet a Avaluació Ambiental Estratègica, defineix estratègies

per al creixement del nombre d’habitatges de Catalunya en relació a uns objectius específics que es deriven del

Pacte nacional per l’habitatge de Catalunya (veure reptes del mateix en el punt 2.3.2.1.1.) i que es concreten en

la memòria del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge. Aquestes estratègies hauran de ser complementades amb els

objectius ambientals i amb els criteris que es derivaran de la diagnosi dels aspectes ambientalment rellevants que

puguin ser significatius per al desenvolupament del Pla.

Sintèticament, el Pla es basa en la identificació de sistemes urbans i àrees rurals que hauran d’assumir les

polítiques d’habitatge que es deriven d’aquest Pla, d’una manera equilibrada en funció de les condicions pròpies

de cada àrea i de la consideració en relació als objectius que proposa el Pla i que més endavant s’anunciaran. Val

a dir però que en ser un Pla que no classifica ni qualifica sòl, no té una vinculació física directa amb propostes

d’ocupació de territoris concrets. Per tant, tots aquells aspectes rellevants que puguin veure’s afectats per la

ocupació directa del sòl caldrà estudiar-los un cop es concretin les propostes de creixement des dels diferents

planejaments municipals, els Plans Directors Urbanístics i els Plans d’ordenació i programes d’actuació urbanística

municipal. En el context del present Pla Territorial Sectorial d’Habitatge aquestes possibles afectacions no poden

ser determinades i per tant no són tractades en el present ISA.

Per tal de poder definir les estratègies del pla segons la capacitat del medi receptor en aquest punt del procés,

en el present ISA s’han analitzat les implicacions sobre els vectors ambientals. Així, s’han avaluat com a aspectes

d’especial rellevància ambiental el cicle de l’aigua, l’energia i els residus, trets que es desenvolupen,

respectivament, en els punts 2.2.2., 2.2.3 i 2.2.4 de l’ISA.

No s’han deixat de banda, de tota manera, els aspectes vinculats amb la matriu biofísica del territori, que, tal

com s’ha explicat, s’han analitzat de forma conjunta i relacionada amb el planejament territorial existent.

En definitiva s’ha buscat cartografiar i diagnosticar els aspectes ambientals, principalment en relació als vectors,

tant en relació amb el seu estat actual com en el previst pel planejament vigent. S’ha pogut determinar quines

són les àrees amb major o millor dotació de serveis ambientals (sistemes de depuració d’aigües residuals,

tractament de residus, etc.) i per tant, quines són les que poden assumir amb major facilitat les propostes

d’habitatge del Pla. Això s’ha fet en paral·lel al desenvolupament del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge per tal

que aquest les pugui incorporar en les seves previsions.

DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS

2.1.1 PROTECCIONS CONTINGUDES EN ELS PLANS TERRITORIALS PARCIALS I DIRECTORS

TERRITORIALS

La informació, i, en el cas dels plans aprovats definitivament, la protecció continguda en el planejament

territorial figura en els àmbits que formen part dels sistemes d’espais oberts i inclou les proteccions ambientals

establertes en el planejament i en la legislació vigent, en relació als àmbits de valor geomorfològic (Àrees

incloses al catàleg de patrimoni geomorfològic de Catalunya), de biodiversitat (Xarxa Natura 2000, espais inclosos

al Pla d’Espais d’Interès Natural), del medi hidrològic (Catàleg de zones humides de Catalunya, aqüífers protegits)

i dels riscos naturals (segons el cas, àrees inundables, àrees amb inestabilitat geomorfològica, àrees amb

pendents superiors al 20%).

Concretament, la base de planejament territorial utilitzada ha estat la següent:

- Plans territorials parcials aprovats definitivament: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC),

Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA), Pla Territorial Parcial de les Terres de Ponent

(PTPTP).

- Plans Territorials Parcials en tramitació: Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT), Pla

Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre (PTPTE) –en tramitació la revisió del pla territorial aprovat el 2001-

, Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).

- Plans Directors Territorials aprovats: Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE), Pla Director Territorial de

l’Alt Penedès (PDTAP), Pla Director Territorial de la Garrotxa (PDTG).

Les àrees de protecció es defineixen en els sòls inclosos en les categories següents:

Sòl de protecció especial

Sistema d’espais oberts Sistema d’espais oberts en el PTMB

Sòl de protecció especial Espais de protecció especial d'interès natural i ambiental

PEIN i/o Xarxa Natura 2000 Espais de protecció especial de la vinya

Sòl no urbanitzable costaner Espais amb protecció jurídica supramunicipal: PEIN, XN2000,parcs de la Diputació de Barcelona i altres (consorcis)

Alt valor agrícola i connector

Alt valor agrícola

Sòl de riscos o afectacions

Sòl de protecció territorial



7

Sistema d’espais oberts Sistema d’espais oberts en el PTMB

Sòl de potencial interès estratègic Espais de protecció preventiva del mosaic agroforestal

Sòl de prevenció de corredors d’infraestructures

Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic

Sòl de protecció preventiva

Altres determinacions

Sòl de protecció preventiva

Límit del creixement urbà

Separadors urbans

Condicions Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

Condicions zones verdes

Els sòls de protecció especial són no urbanitzables protegits per la legislació ambiental i aquells que el Pla

considera que tenen un elevat valor natural, agrícola o de connexió entre àrees de valor natural.

Els sòls de protecció territorial són aquells sòls no urbanitzables que, sense assolir el grau de valors naturals i

ambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé preservar de la transformació per l’existència de riscos

naturals, valors paisatgístics o de reserva estratègica.

Els sòls de protecció preventiva corresponen a la resta de terrenys de l’àmbit classificats com a sòl no

urbanitzable pel planejament urbanístic que no formen part dels de protecció especial o territorial. Normalment,

en sòl de protecció preventiva es preveu que una proporció pugui convertir-se en sector urbanitzable d’extensió

urbana o en sectors on es produeixin actuacions d’interès territorial.

S’han cartografiat en un plànol resum (pt01) les àrees protegides en diferents nivells o rangs pels Plans

Territorials Parcials i Directors Territorials aprovats i en tramitació disponibles, els quals inclouen, entre d’altres,

la protecció establerta pels PEIN i la Xarxa Natura 2000, com a sòls de protecció especial.

Com es pot veure en el plànol esmentat, hi ha buits que es corresponen amb aquelles àrees que no tenen

aprovades o en tramitació figures de planejament territorial.

D’altra banda s’han cartografiat per part de l’equip redactor del Pla els sòls no urbanitzables de tot Catalunya

segons els planejaments municipals, la qual cosa serveix de referència especialment en els àmbits territorials en

els que encara no s’ha desenvolupat el Pla Territorial corresponent (veure plànol pt02).

Crida l’atenció com les Terres de Ponent tenen comparativament una superfície significativament important

d’àrees de protecció preventiva, és a dir, aquelles que el planejament territorial defineix com a no urbanitzables

amb menor protecció.

2.1.2 CICLE DE L’AIGUA

2.1.2.1 ABASTAMENT

En relació a l’abastament d’aigua s’han tingut en compte les prescripcions establertes pel Plan Hidrológico

Nacional, el Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, el Pla hidrològic de la conca de l'Ebre i en

especial les previsions establertes per l’Agència Catalana de l’Aigua pel Pla Sectorial d’Abastament d’aigua a

Catalunya, que actualment es troba en procés de redacció.

En aquest sentit, en els plànol va01 es mostra la xarxa actual d’abastament en alta dels diferents municipis de

Catalunya en relació a les captacions sobre cursos d’aigua i les conques hidrogràfiques. D’altra banda, en el

plànol va03 es mostren els consums actuals d’aigua per municipi en relació a la seva població.

Mentre que l’abastament s’estructura principalment a partir les conques fluvials del Llobregat, el Riu Ter i la

Muga (que abasteixen la meitat nord-est del Principat), el Riu Segre (principal font d’abastament de les

comarques interiors), i l’Ebre (que abasteix principalment el sud del principat); el consum d’aigua és molt

important en tot el sector costaner i en els nuclis poblacionals més grans de l’interior. Del plànol va01 en destaca

que dues conques són altament dependents de l’abastament exterior: les Rieres del Garraf i les Rieres de Calafat-

Golf de Sant Jordi (veure plànol va01).

D’altra banda, hi ha sectors que depenen de captacions d’aigua superficials més propers a l’àrea de consum, com

és el cas de la conca de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i a la capçalera del Llobregat.

Les infraestructures principals d’abastament es situen al llarg de tota la costa catalana i es concentren en l’àrea

metropolitana, principal nucli de població.

Pel que respecta als consums observats per municipis (veure plànol va03) es detecta una gran variabilitat

associada principalment al model urbà de cada municipi, a la presència o no d’una població estacional remarcable

i (en un menor grau) a la pròpia població permanent. En aquest últim cas s’observa com municipis amb poblacions

permanents molt altes tenen un consum per habitant relativament baix, com és el cas de Barcelona, amb un

consum inferior a 140 litres per habitant i dia.

En conjunt aquests plànols s’han elaborat amb la funció d’establir quina és la situació actual pel que respecta a

l’abastament d’aigua per tal de, en funció de les prescripcions que establirà el Pla Territorial Sectorial

d’Habitatge, avaluar a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental les possibles repercussions sobre aquest vector.

D’altra banda, i recíprocament, la informació gràfica que s’extreu d’aquests plànols haurà de ser presa en

consideració en el desenvolupament del Pla.



8

Pel que fa a les xarxes d’abastament cal esmentar que el futur Pla Sectorial d’Abastament d’aigua a Catalunya

determinarà les noves infraestructures i possibles connexions entre conques per tal de garantir l’abastament amb

l’horitzó del 2025.

A continuació es recull la diagnosi prèvia aportada per l’ACA en el document Bases per a un model de gestió de

l’aigua a Catalunya 2007-2025 sobre els principals àmbits d’abastament i la seva situació actual:

- El sistema Ter-Llobregat: els rius Ter i Llobregat satisfan l’abastament d’un àmbit que inclou les regions

metropolitanes de Barcelona i Girona, la Costa Brava i d’altres municipis importants com Berga i Manresa,

Vilafranca i Mataró. Més de 5,5 Mhab i un consum en alta a les xarxes municipals de 462 hm3/any, on

l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATL) assegura l’abastament de més de 120 municipis (4,5 Mhab).

Degut a les interconnexions que existeixen en la regió metropolitana de Barcelona entre les aportacions

d’ambdues conques, cal tractar-los conjuntament. El sistema Ter-Llobregat és en situació de dèficit,

calculat en uns 40 hm3/any. Si bé des d’un punt de vista estadístic pot afirmar-se que, en termes de

mitjana, els recursos superficials i subterranis són suficients, la qualitat de determinades masses d’aigua i

l’elevada variabilitat climàtica fan que la mitjana no aporti informació substantiva. Un de cada quatre anys

els recursos són perillosament escassos i pròxims a la demanda i els embassaments no permeten una

regulació hiperanual sinó que només poden regular, aproximadament, la demanda d’un any. Per això cal

afegir un marge de garantia de 40 hm3/any que permeti superar aquests cicles.

- L’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT): constituït l’any 1983 amb la missió de construir una

xarxa en alta que abastís amb 4 m3/s de cabals provinents de les millores als regs del Delta de l’Ebre els

municipis i indústries de la demarcació de Tarragona, serveix actualment prop de 81 hm3/any a més de 43

municipis i 32 indústries, mentre 25 municipis més esperen la connexió. El sistema CAT té compromesa, al

mes d’agost, la totalitat del cabal disponible i realment capaç de subministrar (uns 3,856 m3/s, per sota dels

4 de la concessió), fet que li impedeix poder comprometre més cabals, limitant les expectatives de

creixement dels municipis.

- L’àmbit de l’aqüífer de la Baixa Tordera: les extraccions d’aigua subterrània de l’aqüífer profund de la

Tordera per a satisfer l’abastament del Maresme Nord i la Costa Brava Sud varen conduir a mitjan de l’any

2001 a una situació d’insostenibilitat absoluta amb una pèrdua de recurs per sobreexplotació i la salinització

conseqüent de l’aqüífer. El Programa de Gestió de l’aqüífer determinà la necessitat de reduir les extraccions

en 13 hm3/any, fet que s’aconseguí amb la construcció de la dessalinitzadora de la conca de la Tordera amb

una producció de 10 hm3/any. Actualment, la satisfacció de la demanda d’abastament és de 21 hm3/any, 10

provinents de la ITAM i 11 de l’aqüífer, fet que ha permès la recuperació significativa dels nivells d’aigua

subterrània i l’increment notable de la qualitat de l’aigua provinent de l’aqüífer superficial per a reg

agrícola a l’àmbit deltaic, gràcies també a l’excel·lent qualitat de l’aigua regenerada provinent de l’EDAR de

Blanes que recarrega l’aqüífer superficial en més de 4 hm3/any.

- L’àmbit de la Muga: actualment els abastaments de Figueres i rodalies, del Consorci de la Costa Brava Nord

o de la Mancomunitat de Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-Saaverdera, amb un consum anual entorn als 11

hm3, compten amb una bona garantia de subministrament gràcies als cabals regulats per l’embassament de

Boadella. En compartir aquest recurs amb els grans regadius del canal de l’esquerra i la dreta de la Muga, el

seu coixí davant d’episodis de sequera el constitueixen l’estalvi o optimització del reg, de forma que el seu

continu creixement dels abastaments no suposa encara un factor preocupant. Precisament, la problemàtica

d’aquest sistema resideix en el gran pes del reg, que limita la garantia dels cabals de manteniment i del bon

estat ecològic de bona part del riu aigua avall de Pont de Molins. L’altra problemàtica, compartida amb

molts altres territoris catalans i relacionada amb l’activitat agroramadera, la constitueixen els nitrats.

- Els abastaments locals: malgrat els esforços que s’han realitzat amb l’objectiu d’assegurar l’abastament a

les petites i mitjanes poblacions, resten deficiències per a resoldre des d’un doble vessant: la impossibilitat

real d’alguns municipis per afrontar, amb tarifes raonables, les inversions necessàries per a disposar

d’infraestructures en alta adequades atès la deseconomia d’escala que es generen en poblacions petites,

sobretot quan el relleu físic és complex; les derivades d’una planificació insuficient del servei i de la manca

de recuperació de costos del sistema de tarifes del municipi. Part d’aquests àmbits d’abastaments locals ara

atomitzats es constituiran en cinc xarxes regionals, quatre de les quals ara inexistents: la de Pinyana,

executant-se la segona fase, la xarxa de la Llosa del Cavall (Solsonès, Bages, Anoia) que s’integrarà de ple al

sistema Ter- Llobregat a partir de la connexió a Igualada amb la provinent d’ATL des d’Abrera, la de Rialb

(Segarra, Urgell i Conca de Barberà), la de Les Garrigues, i la constitució del Consorci per a la Gestió Integral

de l’Aigua a les Terres de l’Ebre (GIATE).

En qualsevol cas els objectius ambientals que s’estableixen a l’apartat corresponent van encaminats a reduir i a

fer més eficient el consum d’aquest recurs i les determinacions que estableixi el Pla Territorial Sectorial

d’Habitatge hauran de tenir en compte la disponibilitat actual, aquests consum i les previsions futures pel que fa

la xarxa d’abastament.

2.1.2.2 SANEJAMENT

Per a l’elaboració de la cartografia especifica d’aquest apartat i la seva corresponent descripció s’ha consultat el

Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) 2005 així com les dades respecte l’estat actual de les

depuradores existents a Catalunya, tant les disponibles a la web de l’ACA com les facilitades per aquesta mateixa

Agència.

El PSARU 2005 s’aprova segons acord el 20 de juny de 2006, pel Govern de la Generalitat i de conformitat amb els

criteris temporals i competencials que resulten de les normatives europea i catalana i de les regulacions sectorials

aplicables. En l’apartat 2.3.1.3 del present ISA es mostren els objectius del mateix.

El nou PSARU, en substitució de l’anterior, estableix un seguit de mesures que, adreçades a l’assoliment dels

objectius, persegueixen una millor assignació dels recursos disponibles mitjançant la priorització de les actuacions

que (malgrat que excedeixen del termini conferit per la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, sobre el

tractament d’aigües residuals urbanes), responen als mandats, previsions i calendaris de l’esmentada Directiva

2000/60/CE. El document fa una reprogramació de les obres noves i relaciona ordenadament una llista exhaustiva

i concreta d’actuacions en sistemes existents exigibles per la Directiva marc de l’aigua per a l’any 2015, les quals



9

s’han recollit a l’annex 1 en la seva darrera actualització l’any 2007. Així mateix a l’annex 2 es recullen les

actuacions candidates a la programació posterior a aquesta darrera actualització.

Les actuacions s’agrupen en dos escenaris (del 2006 al 2008 i del 2009 al 2014). El Pla Territorial Sectorial

d’Habitatge de Catalunya es desenvoluparà en el marc del segon escenari.

En referència a la cartografia incorporada al present document s’ha realitzat en funció de la informació

disponible sobre l’estat actual de les depuradores (amb dades de l’any 2007) i de les depuradores programades i

en construcció. S’ha tingut en consideració, de cares a la posterior valoració de les possibles repercussions

derivades de les mesures establertes pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge sobre aquest vector ambiental, en

particular l’estat de saturació del cabal tractat d’aquestes EDAR indicant gràficament alhora la població assistida

per cada depuradora.

Com es pot observar al plànol va02, l’estat actual és que un bon nombre de depuradores estan en situació propera

a la saturació, sobretot als municipis de poca població, a excepció d’aquells que recentment han ampliat o

inaugurat una depuradora. Normalment els municipis més poblats tenen més coberts els serveis de sanejament,

probablement perquè les depuradores són més grans, tenen major marge d’operativitat i el sistema de

tractament és més avançat.

Pel que respecta a la situació actual de les depuradores, el PSARU 2005 especifica en la seva diagnosi les

problemàtiques que s’han d’afrontar respecte les EDAR en funcionament i les necessitats d’executar actuacions

d’ampliació, millora, adaptació i remodelació d’aquestes així com les previsions d’EDAR de nova construcció pels

nuclis o noves actuacions de més de 2000 habitants.

Entre la problemàtica detectada per la diagnosi del PSARU es pren en especial consideració el component

industrial en els afluents de les depuradores públiques. Així aquesta diagnosi determina que si bé en sistemes de

sanejament de dimensions grans i mitjanes aquest component té escassa incidència, en sistemes petits, com més

gran és la proporció industrial en les aigües residuals a tractar, més dificultat s’observa en l’eficiència de

depuració de l’EDAR. En aquest sentit, tant el PSARI 2003 com el Reglament dels serveis públics de sanejament

posen a disposició les eines que permeten d’una part que les depuradores públiques puguin oferir el serveix que

se’ls exigeix, i d’una altra que l’ordenament del comportament del sector industrial faci compatible la seva

activitat amb el primer objectiu.

D’acord amb el PSARU la observació de l’evolució del servei de sanejament a Catalunya porta a dues conclusions:

l’envelliment de les infraestructures en primer terme i el mal funcionament d’algunes depuradores com a

conseqüència dels creixements urbans i/o la descompensació en les aigües d’origen divers (aigües blanques,

d’origen industrial, agrícola, etc.).

Les depuradores construïdes als anys 80 i començaments dels 90 a causa de l’envelliment dels seus components

requereixen d’una inversió en reposició que no tenen un resultat en terme de millora en l’efluent, tenint en

compte que l’abocament es troba d’acord amb els límits establerts. Tot i això la inversió que des del PSARU

s’estableix permet la continuïtat del compliment, alhora que compensa el manteniment suportat durant

l’explotació en tot aquest període.

Pel que fa a la incidència d’aigües d’origen divers al domèstic en el procés de depuració, cal esmentar la

presència d’aigües blanques tant en les xarxes de clavegueram com en els col·lectors en alta i de determinats

residus agrícoles (oliasses i vinasses) i de substàncies d’origen industrial (en caps de setmana i en període

vacacional l’aigua té un caràcter molt diferent al de la resta del temps).

Pel que respecta als efectes de la pluja sobre el cabal tractat a les EDAR, els episodis de pluja intensos impliquen

efectes com els sobreeiximents i donen com a resultat un emmascarament dels valors sobre el cabal tractat real

d’aquestes depuradores i repercuteixen sobre la qualitat de l’efluent. En aquest sentit el PSARU 2002 ja posava

de manifest la necessitat de conèixer amb detall les xarxes de clavegueram amb la finalitat d’identificar els punts

on es requereixi la intervenció dels responsables per controlar i disminuir els efectes esmentats.

Com a síntesi d’aquest apartat cal esmentar que al contrari que l’abastament d’aigua, el qual depèn de

principalment de les conques hidrogràfiques, la depuració de les aigües en la majoria dels casos es produeix en

l’àmbit municipal i per tant és en aquesta escala en la que es pot actuar. Així els possibles futurs

desenvolupaments hauran de tenir en compte l’estat actual i les determinacions establertes pel PSARU, tot i que,

en no tractar-se d’un factor limitat implícitament, poden portar associada l’establiment de noves EDAR. En

qualsevol cas les necessitats de noves infraestructures s’hauran d’establir d’acord amb el planejament vigent i

s’hauran de contemplar tant les implicacions directes com indirectes, com és el cas del consum de sòl o les

possibles afectacions als hàbitats.

2.1.3 ENERGIA

Per a la determinació de la situació actual i de les previsions pel que fa al consum energètic, s’han analitzat el

Pla de l'energia 2006-2015 i la Planificación de los sectores de electricidad y gas 2008-2016. A partir del segon

document s’han grafiat en el plànol ve01 les xarxes d’abastament d’energia elèctrica existents, partint de la

cartografia 1:50000 de l’ICC i les previsions de noves xarxes. En aquest mateix plànol s’han incorporat les

instal·lacions productores d’energia elèctrica existents a Catalunya. D’altra banda a partir de les determinacions

establertes pel Pla de l’Energia s’han cartografiat les xarxes i instal·lacions de gas existents (plànol ve04) i

previstes així con el consum elèctric (plànol ve03) i la producció (plànol ve02) per municipi.

Pel que fa a l’electricitat, tal com determina la Planificación de les sectores de electricidad y gas 2008-2016, els

desequilibris entre demanda i generació instal·lada per zones, permeten identificar les zones on es necessita

noves instal·lacions de generació, essent zones preferents a Catalunya la província de Girona i, en segon terme, la

de Barcelona. Girona es troba dins les províncies de l’Estat Espanyol amb una situació més debilitada respecte el

manteniment de la xarxa dins dels límits admissibles dels paràmetres per a la correcta operació del sistema. Per

altra banda, a Tarragona es detecta un excés de generació instal·lada.

Els problemes més significatius i les solucions previstes per aquests, que determina la Planificación de les sectores

de electricidad y gas 2008-2016 són:

· Tensions baixes a Vic 400 kV.

- Està previst instal·lar dos condensadors a Sant Celoni i a Juià.



10

· Sobrecàrregues a Sant Celoni-Vic 220 kV i Sant Celoni-Sentmenat 200kV.

- Està previst un pla de repotenciació de línies de 220 kV de la zona i el desenvolupament d’una xarxa de 400

kV entre Bescanó i Riudarenes.

· Sobrecàrregues i subtensions a la zona de Girona.

- Està previst el desenvolupament d’una xarxa de 400 kV amb les noves subestacions de Bescanó, Ramis,

Riudarenes i Santa Llogaia, incloent un nou eix d’interconnexió amb França 400 kV i la repotenciació a curt

termini de Vic-Juià.

Segons el Pla de l’Energia 2008-2015, la xarxa elèctrica de Catalunya presenta diversos problemes de saturació

davant contingències. A continuació es trasllada la diagnosi de la situació actual de la xarxa d’alta tensió (any

2005), per a les diferents zones geogràfiques, que es desenvolupa en el Pla de l’Energia:

- Alimentació a Girona. Les comarques gironines, part del Vallès Oriental i nord del Maresme hi ha un risc

molt elevat que es produeixi un col·lapse de tensió; a més a més, amb la configuració actual, el futur

desenvolupament del mercat a la zona queda compromès. Per tal de millorar la situació actual de manca de

fiabilitat i de qualitat de subministrament, així com per atendre les necessitats futures de demanda a la

zona, cal fer una nova injecció de potència amb un grau de fiabilitat suficient. La futura entrada en servei

d’una subestació a Bescanó, amb la transformació 400/220/132 kV, alimentada des de les línies Sentmenat-

Bescanó i Vic-Bescanó, dóna resposta a aquesta necessitat.

- Alimentació de la zona litoral de Garraf. La xarxa entre Tarragona i Sant Boi està constituïda per un eix en

doble circuit, que, actualment, només s’injecta potència des de la xarxa de transport en els extrems,

mitjançant les transformacions de 220/110 kV de Tarragona i de Sant Boi, que presenten un alt grau de

saturació.

- Alimentació de la zona del Vallès-Maresme. A la zona del Vallès-Maresme, es produeixen diverses

situacions de saturació. Els problemes a la xarxa de 110 kV estan relacionats amb l’existència de nuclis de

fort consum a la zona del Vallès, que fa que es produeixin sobrecàrregues a les línies d’alimentació en cas de

contingències. En aquest sentit, els eixos més saturats són Can Barba-Barberà-Cerdanyola i Sant Fost-

Mogent-Granollers-Mataró. Les actuacions en aquesta zona han de combinar reforços de la capacitat de

transport actual de les línies, a més de la introducció progressiva del nivell de 220 kV en aquestes àrees

d’alta densitat de consum, traslladant càrregues a aquest nou nivell de tensió. Igualment es produeix

saturació en els eixos de 110 kV que, a través del Maresme, condueixen energia cap a la zona de Girona. Part

de la càrrega d’aquestes línies, doble circuit Sant Celoni-Tordera, i la línia Mataró-Calella-Tordera, es veurà

disminuïda amb la posada en servei de les noves subestacions de Bescanó i Riudarenes.

- Alimentació de la zona de la costa i nord de Girona. La costa de Girona està alimentada mitjançant un

doble anell de 110 kV. Des de Juià s’alimenta, per una banda, l’anell Juià-Bellcaire-Palafrugell-Castell

d’Aro-Juià i, per l’altra, la subestació de Tordera rep alimentacions des del Vallès (Sant Celoni-Tordera) i

des del Maresme (Mataró-Calella-Tordera) a través de Castell d’Aro-Lloret-Tordera, i a través de Juià-

Girona-Sils-Tordera. Aquesta xarxa en configuració de doble circuit i amb un alt nivell de càrrega a l’estiu,

presenta diverses saturacions. El nord de Girona s’alimenta a 132 kV des de Juià, a través de l’anell Juià-

Torrevent-Llançà-Figueres-Juià. La fallada en els trams de l’anell propers a Juià, produeix saturació en els

extrems oposats.

- Zona del Llobregat. A la zona del Llobregat, els problemes de saturació estan relacionats amb l’alimentació

a l’Hospitalet, nus de gran consum alimentat en doble circuit des de Viladecans, i amb l’eix de 110 kV

L’Hospitalet-El Prat-Llobregat, amb nuclis de gran consum. Com a alimentació de recolzament en el nus de

l’Hospitalet hi ha prevista la línia de 220 kV d’enllaç amb la Zona Franca, on es preveu generació amb cicles

combinats i que, al seu torn, disposarà d’enllaços amb la xarxa de 220 kV Zona Franca-Aeroport-Aena-

Viladecans i Sant Boi-ZALZona Franca-Motors-L’Hospitalet. La xarxa de 110 kV L’Hospitalet-El Prat-Llobregat,

presenta nusos amb un elevat nivell de càrrega. La solució a aquestes saturacions implica reforçar la

capacitat de transport, juntament amb traslladar càrregues al nou nus de la ZAL a 220 kV.

- Zona de Tarragona. A Tarragona, els problemes de saturació estan relacionats amb l’eix de 110 kV en doble

circuit que uneix Ascó i Vandellòs. Des de Tortosa fins a Vandellòs, la línia Ascó-Xerta-Tortosa-Vandellòs,

forma doble circuit amb Tortosa-Campredó-Ampolla-Perelló-Vandellòs. La fallada d’aquest doble circuit,

comporta alimentar tot l’eix des d’Ascó i produeix saturacions en el tram Ascó-Xerta-Tortosa. Cal reforçar

l’eix de 110 kV en aquest tram (Ascó-Xerta-Tortosa).

- Zona de Manresa i Lleida. Part de la xarxa de Lleida de 110 kV, s’alimenta des de la subestació de Pierola a

110 kV a través del doble circuit Pierola-Capellades i Pierola-Santa Margarida. La possibilitat de fallada

d’aquest doble circuit, deixa la zona sense la principal via d’alimentació i produeix diverses saturacions a la

zona.

Pel que fa a la producció elèctrica s’observa al plànol ve01 i al plànol ve02, una gran dispersió territorial,

excepte a les terres del nord-est del Principat, que tenen una menor implantació de la producció. Al contrari, la

zona de Barcelona i de Tarragona, tenen com a fonts molt importants de producció les associades a les centrals

tèrmiques i les centrals nuclears. En canvi, les fonts de producció més sostenibles com l’energia eòlica i les

centrals hidroelèctriques estan més disperses pel territori, relacionades, respectivament, amb les condicions de

vents favorables i els cursos fluvials.

En referència al consum d’energia, els valors més elevats estan associats als majors nuclis de població, i en

particular a les capitals de província i a l’àmbit metropolità.

Per altra banda, pel que fa al gas natural, el Pla de l'energia 2006-2015 i la Planificación de los sectores de

electricidad y gas 2008-2016 preveuen un important increment de la demanda.

És per això que el Pla de l’Energia 2008-2016 determina millores que calen a la xarxa bàsica i la de transport

secundària de Catalunya, per poder fer front a aquesta demanda (veure plànol ve04).

Es preveu la necessitat d’incrementar la capacitat d’emissió de la planta de regasificació de gas natural liquat

(GNL) de Barcelona, la qual en condicions normals es subministra la demanda de l’àrea de Catalunya, així com

augmentar-ne la capacitat d’emmagatzematge de GNL.



11

També preveu la necessitat de la connexió internacional des de Catalunya fins al centre d’Europa i de diverses

actuacions en els gaseoductes de la xarxa bàsica de Catalunya, destacant en els ramals necessaris per alimentar

les noves centrals de cicle combinat previstes, sobretot l’anell Martorell-Montmeló-Besós que serviria tant per

alimentar les noves centrals previstes com per reforçar el subministrament a una part de l’àrea metropolitana de

Barcelona.

Pel que fa a l’emmagatzematge, s’emfatitza la importància de disposar d’emmagatzematges subterranis per

garantir l’abastament; és per això que s’està realitzant un estudi de viabilitat tècnica i econòmica a Reus-

Riudoms, en un antic jaciment petrolier a Amposta o cavitats salines.

2.1.4 RESIDUS

En referència a la producció i gestió de residus a Catalunya s’han consultat el Programa de gestió de residus

municipals de Catalunya (PROGREMIC), el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus

Municipals de Catalunya, el Pla d'Acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012, el Programa

de gestió de residus de la Construcció a Catalunya (PROGROC) i les bases de dades de municipis de l’Agència de

Residus de Catalunya.

En base a aquesta informació s’han elaborat tres plànols per avaluar la situació actual i les previsions de futur pel

que fa a la producció i gestió de residus. En el plànol vr01 es grafia la producció de residus per habitant en els

àmbits municipals.

Destaca la franja costanera i les zones pirinenques com a àmbits amb major producció de residus per habitant i

dia. Això ve donat principalment per l’elevada població estacional que tenen aquests territoris, amb una gran

importància del sector turístic. Cal tenir en compte que el valor de producció de residus per habitant i dia es

calcula a partir de la producció anual de residus dividida per la població resident i per tant els residus generats

derivats del turisme repercuteixen en un increment d’aquest valor.

En el plànol vr02 es mostra el percentatge de recollida selectiva que es porta a terme. Al respecte s’observa una

heterogeneïtat en tot el territori, que no té correlació amb el nombre d’habitants dels municipis. S’interpreta

que les polítiques municipals i comarcals en relació a la sensibilització ambiental i la bona gestió de residus són

decisives per al bon funcionament de la recollida selectiva.

En el plànol vr03 els gestors de residus actuals i els previstos pel Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de

Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIRM) per l’horitzó 2012. Les àrees més poblades tenen més punts

de gestió dels diferents tipus de residus. Això és degut a que el planejament sectorial té com a objectiu que els

diferents àmbits territorials siguin autosuficients en el tractament dels residus generats. D’altra banda val a dir

que les polítiques, seguint les directives europees, van encaminades a valoritzar els residus i a disminuir el recurs

dels dipòsits controlats.

Pel que respecta a la situació actual i les necessitats d’infraestructures de tractament en funció de les

instal·lacions disponibles i dels dèficits o de les infraestructures que caldrà construir el PTSIRM les realitza a

partir de les dades disponibles sobre l’evolució previsible de la producció de residus municipals a Catalunya,

tenint en compte les accions per a la seva prevenció i gestió. En funció de les necessitats, es valora fins a quin

punt, i en quina proporció, poden ser ateses per les instal·lacions existents o disponibles, atesa la capacitat de

producció de cada una d’elles. La diferència entre les necessitats estimades i les instal·lacions disponibles

proporciona la determinació dels dèficits, i per tant, de les infraestructures que caldrà construir, ja sigui per la

via de l’ampliació de les existents o de la construcció de noves.

Els anàlisis i previsions es fan de forma territorialitzada, d’acord amb els principis de proximitat i de suficiència, i

distingint quines necessitats han de ser cobertes per serveis i instal·lacions qualificades de servei públic i quines

altres han de ser resoltes per la iniciativa privada. Així mateix, es defineixen quins són els estàndards que porten

a fixar les prioritats i la territorialització de les infraestructures.

A aquests efectes la distribució del PTSIRM s’ha dividit en 7 grans zones, que alhora es divideixen en un total de

29 subzones. Així doncs, es preveuen dos nivells de divisió territorial:

- Un primer nivell supracomarcal, que haurà de ser el màxim autosuficient en la gestió de totes fraccions

separades dels residus municipals, incloent els rebuigs de sortida dels diferents tractaments, pel qual es

consideren set zones, corresponents aproximadament amb els àmbits territorials corresponents als dels Plans

Territorials Parcials.

- Un segon nivell, comarcal o agrupacions de comarques, que com a mínim serà autosuficient en la gestió de les

fraccions RESTA. La gestió de les altres fraccions dels residus municipals, podrà realitzar-se fora d’aquest àmbit

però sempre que es pugui en comarques pertanyents a la mateixa zona supracomarcal.

En aquest sentit i d’acord amb aquestes delimitacions, les necessitats que pugui establir el Pla Territorial

Sectorial d’Habitatge en relació a la generació i el tractament dels residus hauran de contemplar les

determinacions establertes pel PROGREMIC i el PTSIRM, contemplant les possibles noves necessitats generades

que quedin fora de l’abast d’aquest plans i les seves implicacions sobre el medi.

2.1.5 BIODIVERSITAT

En referència a la biodiversitat, s’ha consultat la cartografia del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya

(BIOCAT), el qual conté totes les citacions disponibles de les espècies que es fan al territori català, permetent

conèixer el seu estat de conservació, i els graus d’amenaça, raresa, endemicitat, etc. El BIOCAT està format per

diversos bancs de dades: FloraCat, CromoCat, EtnobotCat, BrioCat, AlgaCat, LiquenCat, FungaCat, ArtroCat,

VertebraCat i MolusCat.

Pel que fa a la flora, s’ha consultat la Base de dades de Flora i Vegetació (FloraCat), que té per objectius

recopilar de tota la bibliografia especialitzada referent a la flora vascular i a la vegetació, recollir totes les

citacions florístiques i recopilar els inventaris de vegetació apareguts a la bibliografia. Segons la FloraCat, a grans

trets, les zones de Catalunya amb més biodiversitat són els Pirineus, el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç de

Munt, la Serra de Prades i les Terres de l’Ebre. D’altra banda, la zona amb menys biodiversitat es troben entre el

riu Cardener i el Segre, així com entre el riu Llobregat i el curs alt del riu Ter.



12

Referent a els briòfits, s’ha consultat el Banc de dades dels briòfits de Catalunya (BrioCat), que recull la

bibliografia especialitzada sobre briòfits i totes les citacions que apareixen en aquesta bibliografia dins de

Catalunya. Les zones que presenten més biodiversitat de briòfits són el nord del Ripollès, el Montseny – Montnegre

i el Cap de Creus. Pel contrari, la plana de Lleida, l’oest de l’Alt Urgell, el Penedès, el Camp de Tarragona i les

Terres de l’Ebre.

Per a la diagnosi del nombre d’espècies de vertebrats a Catalunya, s’ha consultat el VertebraCat, que té com a

objectiu recopilar la informació biogeogràfica sobre la biodiversitat dels peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers

de Catalunya (sense tenir en comte els cetacis, les foques i els peixos estrictament marins), així com també

pretén proporcionar una síntesi sobre la situació de les espècies de vertebrats en referència a la seva població,

biologia, status i distribució al Principat. Segons el VertebraCat, les zones que presenten més biodiversitat a

Catalunya són el Delta de l’Ebre, la desembocadura del riu Llobregat, la Zona del Montseny-Montnegre, la part

nord de la Costa Brava i l’entorn del riu Segre en el seu pas per la Plana de Lleida.

Pel que fa als artròpodes, s’ha consultat el Banc de dades d’artròpodes de Catalunya (ArtroCat). Aquest banc

determina que les zones més biodiverses de Catalunya són Collserola, el Montseny i el seu entorn, així com també

Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac.

En referència als mol·luscs, s’ha consultat el MolusCat, que té per objectiu recollir informació bibliogràfica,

biogeogràfica i biològica sobre la biodiversitat dels diferents grups d’invertebrats no artròpodes presents a

Catalunya, així com també disposar de detalls biològics sobre les diferents espècies que permetin conèixer el seu

paper en la comunitat en la que viuen. Segons el MolusCat, les zones amb més biodiversitat de mol·luscs són les

costes del Garraf, l’extrem nord del litoral català (per sobre del Cap de Creus) i el sud de la costa del Baix

Camp.`

Pel que fa als líquens, s’ha consultat el banc de dades del LiquenCat, que recull la informació sobre la diversitat

de líquens i fongs liquenícoles a Catalunya. Les zones de Catalunya on la biodiversitat de líquens és més elevada

són els Ports de Beseit, l’entorn del riu Ebre i del Gaià, el naixement del riu Francolí i el Ter, el Montseny, el Cap

de Creus, i alguns punts del Pirineu lleidatà. D’altra banda, les zones amb menys biodiversitat són principalment

de les zones més seques de la província de Lleida i el tram alt del riu Llobregat.

Finalment, pels fongs s’ha consultat el Banc de dades dels fongs de Catalunya (FungaCat). Aquest estableix que

les zones amb més biodiversitat de fongs de Catalunya són la zona de Les Guillaries-Montseny-Montnegre i

Collserola, i en un segon terme, la Cerdanya, el Ripollès i la Vall d’Aran.

Així doncs podem concloure que, en conjunt, les zones amb més biodiversitat a Catalunya són Collserola, El

Montseny, Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obac, els Ports de Beseit, la Serralada de Prades, El Cadí, el Cap de

Creus i 0el Ripollès. En segon terme, també hi trobem el Pirineu en conjunt, la serralada litoral de la meitat nord,

la serralada prelitoral i l’entorn del riu Segre i el riu Ebre.

Flora Briòfits

Vertebrats Artròpodes



13

Mol·luscs Líquens

Fongs Biodiversitat conjunta

2.1.6 CONNECTIVITAT

Per tal d’avaluar la connectivitat es té en compte d’una banda la xarxa Natura 2000 que engloba tots els espais

naturals protegits per la legislació autonòmica i estatal i, d’altra banda, els sòls de protecció especial delimitats

pels diferents plans territorials parcial, en tant, tal i com es pot observar en el plànol pt01, aquests espais formen

una xarxa continua com es correspon amb la seva funció. Atenent a que el PTSH es desenvolupa d’acord amb les

determinacions establertes pels diferents plans parcials territorials i directors, no es preveu que les

determinacions del PTSH puguin suposar un efecte sobre aquest aspecte ambiental.

2.1.7 CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

La il·luminació exterior artificial nocturna ha col·laborat en que la societat actual hagi arribat als nivells de

benestar actuals. Tot i això, aquesta il·luminació artificial pot produir l’anomenada contaminació lluminosa, que

es pot definir com l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs

espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.

Freqüentment es detecta com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan

públic com privat.

Les conseqüències més destacades d’aquesta contaminació són la pertorbació i alteració de les propietats del

medi receptor, a més posa en risc la visió del cel nocturn estelat (declarat per la UNESCO patrimoni de la

Humanitat), i també l'equilibri i la funció dels ecosistemes.

En aquest sentit, i amb la finalitat d’eliminar la il·luminació excedent, el Parlament de Catalunya va aprovar la

Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, amb



14

l’objectiu de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminació lluminosa. Posteriorment, amb el

Decret 82/2005, de 3 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn,

s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001. L’objectiu de la normativa d'ordenació ambiental

de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, és harmonitzar les activitats de les persones a la nit amb la

preservació de l'estat natural del medi ambient.

El Decret esmentat regula els aspectes referents a la zonificació de Catalunya segons la protecció del territori a la

contaminació lluminosa, determina les característiques de les instal·lacions i dels aparells d'il·luminació en funció

de les zones de protecció en què estan ubicats, i regula el funcionament de l'enllumenat en els aspectes:

estacional, horari, manteniment i d'adequació de la il·luminació existent.

D'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, a Catalunya es consideren quatre zones

en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa. El grau de major protecció serà per a les zones E1 i el

de menor protecció seran les E4:

a) Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees

coincidents amb els espais d'interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa

natura 2000.

b) Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d'un espai d'interès natural o d'una àrea de protecció

especial o d'una àrea de la Xarxa natura 2000.

c) Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

d) Les zones E4 són àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de serveis i

també vials urbans principals. Les determina l'ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta

de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n'haurà de fer l'aprovació. No poden classificar-se

zones E4 a menys de 2 km d'una zona E1.

En relació a les característiques de les instal·lacions i aparells d'il·luminació exterior, el Decret estableix que la

il·luminació d'un indret s'ha de dissenyar, de manera que els aparells i instal·lacions previnguin la contaminació

lluminosa i afavoreixin l'estalvi i l'aprofitament de l'energia. A la vegada, a l’annex del Decret s’especifiquen el

tipus de làmpades, el percentatge màxim de flux d'hemisferi superior instal·lat d'un pàmpol d'un llum,

l’enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari (expressat en %), l’índex màxim

d'enlluernament en enllumenats per a vianants, la il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals (expressada

en lux), la il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants

(expressada en lux), la intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides E1 (expressada en

kilocandeles, Kcd), la luminància màxima de rètols (expressada en candeles per metre quadrat, cd.m-2), la

luminància màxima d'edificis, d'aparadors i de finestres (expressada en cd.m-2) la luminància mitjana màxima de

façanes i monuments (expressada en cd.m-2), en funció de la zona en la que s’ubiqui la instal·lació.

En base a les quatre zones concretades, en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa, el DMAH va

aprovar el 19 de desembre del 2007 el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels

ajuntaments de Catalunya (plànol cl01).

2.1.8 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

La Llei 16/2002 de Protecció contra la contaminació acústica regula la contaminació acústica ambiental, i va ser

aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de juny del 2002. Aquesta llei implica als diferents nivells de

l’administració, de manera que a la Generalitat de Catalunya li correspon l’ordenació general; i els ajuntaments

són els encarregats de fer actuacions en els àmbits territorials respectius.

En aquest sentit, i segons aquesta Llei, els ajuntaments han d’aprovar una ordenança que incorpori els diferents

aspectes del text legislatiu, i han d’elaborar els mapes de capacitat acústica del seu municipi, on segons els

nivells d’immissió dels emissors acústics que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població, i, si

s’escau, les zones del medi natural, s’establiran els objectius de qualitat que vulgui atorgar-se. En aquests mapes

el territori es delimita en les zones següents:

Taula 1 Delimitació de les zones de sensibilitat acústica segons la llei 16/2002

Zona

A

(protecció

alta

contra el

soroll)

B

(percepció

mitjana de

soroll)

C

(percepció

elevada

de soroll)

LAr <60 <65 <70

Sensibilitat acústica alta moderada baixa

Per altra banda, i considerant les relacions de veïnatge en l’ambient exterior, la llei estableix uns nivells

d’immissió d’aplicació quan la contaminació acústica prové d’un o diversos emissors acústics situats al medi

exterior del centre receptor. Els valors límit d’immissió són d’aplicació a tot el que es faci nou a partir de

l’entrada en vigor de la llei, l’11 d’octubre del 2002. A la vegada, els valors d’atenció són els d’aplicació a tot

l’existent abans de l’aplicació de la llei.

Taula 2 Nivells d’immissió de soroll segons la llei 16/2002

Valor límit Valor

Zona de d'immissió d'atenció

sensibilitat Lar, en dB(A) Lar, en dB(A)

Dia Nit Dia Nit

A 60 50 65 60

B 65 55 68 63

C 70 60 75 70



15

En base a aquests mapes de capacitat acústica de cada municipi, els instruments de planejament urbanístic han

de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica i les normes per a les noves construccions en les zones de

soroll.

En aquest moment s’estan elaborant els Mapes estratègics de soroll, els quals han d’elaborar les entitats locals

que formin una aglomeració de més de 100.000 habitants, d'àmbit municipal o supramunicipal, així com les

administracions titulars d'infraestructures de transport. Aquests mapes tenen per objecte avaluar globalment

l'exposició de la població al soroll produït per diferents fonts de soroll en una zona determinada, i per servir de

base per a l'elaboració de plans d'acció.

Els mapes estratègics de soroll s'han d'elaborar cada cinc anys, i han de constar de la informació següent com a

mínim:

- Situació acústica existent segons els índexs de soroll:

o Lden, índex de soroll dia-vespre-nit

o Ld, índex de soroll de dia

o Ln, índex de soroll de nit

- Nombre estimat de persones situades en una zona exposada al soroll

Actualment no tots els municipis disposen de mapa de capacitat acústica ni s’ha completat l’elaboració dels

Mapes estratègics de soroll i atenent al nivell d’abast del PTSH, es considera que les possibles afectacions sobre la

població per causa de la contaminació acústica s’han d’avaluar a nivell municipal a partir del desenvolupament

del PTSH.

2.1.9 QUALITAT DE L’AIRE

Per a l’avaluació de la qualitat de l’aire s’han emprat les zones de qualitat de l’aire equivalent (ZQA), atesa la

impossibilitat de mesurar les concentracions dels diferents contaminants a tots els punts d’un territori, i d’acord

amb la nova legislació europea relativa a l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. A continuació es

recullen les conclusions en format gràfic dels informes dels anys 2005 a 2008, en els que s’indiquen les

superacions dels diferents contaminants.

2005 2006 2007 2008

Mon

òxid

de c

arbon

i D

iòxi

d d

e s

ofre

D

iòxi

d d

e n

itro

gen



16

Par

tícu

les

en

susp

ensi

ó

PM

10

Benzè

O

zó t

ropos

fèri

c Su

lfur

d’h

idro

gen

Clo

rur

d’h

idro

gen

Clo

r A

rsènic

, ca

dm

i,

níq

uel

i

plo

m

Benzo

(a)p

irè

(BaP

)

Par

tícu

les

en

susp

ensi

ó

(PM

2.5

)

En conjunt s’observa que les superacions dels llindars establerts pels diferents contaminants s’han anat reduïnt en

els darrers anys, si bé l’àmbit metropolità de Barcelona manté, fins al darrer any del que es diposen dades,

algunes superacions d’aquest llindar en el cas de les partícules en suspensió (PM 10), el diòxid de nitrògen i l’ozó

troposfèric . Les altres superacions que s’observen a nivell autònomic, com és el cas del sulfur d’hidrògen, estan

vinculades a l’activitat industrial, tal i com reculllen els informes del Servei de Vigilància i Control de l’Aire, i són

de caire local.



17

2.1.10 CANVI CLIMÀTIC

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 parteix de la situació actual (amb dades del 2005) que mostra que les emissions dels sectors difusos a Catalunya van ser de 39,19 Mt. Per tant, a Catalunya, l’escreix d’emissió als sectors difusos l’any 2005 per assolir l’objectiu de no superar el 37% d’increment en relació amb l’any base és de 2,64 Mt, l’any 2005.

Aquest Pla estima que les emissions dels sectors difusos a Catalunya dels anys 1990 a 2005 han tingut una taxa de creixement, calculat de manera lineal, del 3,12% anual sobre la base de l’any 1990, si bé en els últims anys, s’han anat incorporant noves polítiques i mesures en l’àrea de la mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i s’han iniciat canvis de comportament en la societat més favorables a la incorporació d’hàbits que afavoreixen fer front al canvi climàtic.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha configurat una hipòtesi de creixement potencial de les emissions en el sector difús en els pròxims anys (2008–2012) d’un 2%, prenent com a base l’any 1990. Aquesta previsió ha tingut en compte les consideracions del Pla nacional d’assignació 2008–2012 d’àmbit estatal, aprovat per la Comissió Europea el febrer de 2007. Aques ta reducció del ritme de creixement no és suficient per assolir els compromisos de reducció d’emissions dins del Protocol de Kyoto.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic planteja un escenari inicial de reducció amb una estimació de 5,33 Mt CO2 equivalent de mitjana anual durant el període de compliment del Protocol de Kyoto (2008–2012). Aquesta estimació té en compte com a any base de càlcul les dades de 2005, que són les primeres dades verificades i oficials a escala europea que permeten definir clarament les emissions difuses (les no incloses en la Directiva europea de drets d’emissió).

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya estableix una sèrie d’accions per incidir en la reducció d’emissions tant en el sector de la Directiva (com ara les orientades a l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia elèctrica) com en el sector difús (com ara les orientades a un model constructiu amb menys despesa de materials

i major eficiència en el comportament passiu de l’edifici, les quals impliquin un estalvi de consum energètic). Algunes d’aquestes accions estan així mateix recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i a la Llei del dret a l’habitatge que tindran impacte en ambdós àmbits, impulsades per l’ICAEN i la Secretaria d’Habitatge del DMAH.

A continuació es recullen les accions establertes pel Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya i que fan referència a aspectes derivats del desenvolupament del PTSH:

Acció 1.2.1 Vers la millora del comportament energètic dels edificis d’habitatges

- Promoció i legalització dels serveis energètics al sector domèstic:

o Potenciar un nou tipus de relació contractual amb les empreses de serveis especialitzades en eficiència energètica, que facturi els serveis lligats als objectius d’estalvi associats.

L’objectiu d’aquesta mesura és afavorir l’eficiència energètica dels edificis i que els beneficis

derivats els puguin gaudir tant els usuaris dels mateixos com aquestes empreses. És a dir, es

tracta de vendre confort tèrmic, llum...etc i no pas gas o electricitat.

- Desenvolupament de la Certificació Energètica d’Edificis:

o Desenvolupament regulatori i operatiu de la Certificació Energètica. Promoció de la certificació energètica dels habitatges com a element decisiu en la compra, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Promoció a través de campanyes adreçades al gran públic per tal de canviar els seus hàbits de compra i ús energètic de l’habitatge.

- Promoció de les instal·lacions col·lectives energèticament eficients:

o Promoció de les instal·lacions col·lectives, com ara sistemes centralitzats per a blocs de pisos o illes d’habitatges, xarxes de districte de calor o de calor i fred, que afavoreixen el fer servir energies renovables, calors residuals o instal·lacions de cogeneració

- Revisió voluntària de l’eficiència energètica durant la redacció dels projectes residencials:

o De forma similar a l’auditoria energètica convencional, l’auditoria energètica del projecte permet detectar, corregir i millorar les solucions de projectes entorn l’eficiència energètica amb un cost inferior respecte a l’obra feta.

- Requisits en l’habitatge de protecció oficial respecte a la incorporació de mínims energètics:

o Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis d’habitatges promocionats des de les Administracions Públiques.

- Utilització de les energies renovables (energia solar tèrmica i biomassa) en el sector

d’habitatges:

o Impuls, recolzament, seguiment, anàlisi i assessorament a les iniciatives d’incorporació de les energies renovables al sector domèstic, assessorament i recolzament de projectes específics i campanyes anuals de subvencions per a instal·lacions d’energia solar tèrmica i biomassa al sector domèstic.

Acció 1.2.2 Vers la introducció d’equips eficients de climatització als habitatges

- Impuls a tecnologies eficients en climatització:



18

o Per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies eficients en climatització que ja són al mercat. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i mitjançant ajuts i subvencions específicament dissenyades per al foment de la incorporació d’aquestes tecnologies.

Acció 1.2.3 Vers la introducció d’aparells domèstics energèticament eficients

- Promoció de l’etiquetatge energètic de productes de la llar:

o Promoció de l’etiquetatge energètic com a element decisiu en la compra d’aparells domèstics, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Aquesta promoció es farà a través de campanyes adreçades al gran públic per canviar els seus hàbits de compra i ús d’aparells domèstics.

- Programa de renovació de calderes domèstiques:

o Subvenció per a la substitució de calderes ineficients energèticament per calderes de calefacció o mixtes o escalfadors d’alta eficiència.

Acció 1.2.4 Vers el manteniment i la rehabilitació dels edificis d’habitatges i les seves instal·lacions

- Accions de promoció del manteniment energètic dels edificis i de les instal·lacions dels habitatges:

o Tant important per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies i materials eficients com la realització d’un manteniment preventiu i corrector de l’habitatge, tant de la seva envolvent com de les instal·lacions. Facilitar la difusió i el coneixement entre els agents implicats dels procediments periòdics que cal seguir per tal de tenir l’habitatge en bon estat energètic. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i es facilitaran ajuts i subvencions específicament dissenyades.

- Aplicació de mesures d’incentivació econòmica destinades a millorar l’eficiència energètica del parc d’habitatges:

o Les mesures es poden concretar en ajuts a l’aïllament tèrmic, tant de les parts massisses, com de les obertures.

Acció 1.2.5 Vers la promoció d’un ús intel·ligent de l’energia a la llar

- Promoció de l’ús racional de l’energia:

o Desenvolupar eines de finançament i línies o instruments de suport econòmic per a projectes de promoció d’un ús racional de l’energia entre els usuaris i els professionals de l’arquitectura, els tècnics de sistemes de climatització eficient, etc

Amb les actuacions establertes el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya preveu la reducció mitjana d’emissions de CO2 a Catalunya en el sector domèstic en el període 2008-2012 de 0,447 Mt CO2 equivalent/any.

2.1.11 RISCOS NATURALS I ANTRÒPICS

2.1.11.1 La planificació del risc a Catalunya

Els riscos del territori son un aspecte rellevant en tot planejament territorial. En el PTSH, i, sobretot, en els

instruments urbanístics que el desenvolupin, caldrà tenir en compte aquests riscos alhora de preveure la

localització dels assentaments.

A Catalunya la normativa bàsica del risc és la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya i el

Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i l'homologació dels

plans de protecció civil municipals.

Els plans de protecció civil són eines de planificació que estableixen el funcionament i l'organització dels recursos

humans i materials per millorar la resposta davant d'emergències o risc greu. Els plans de protecció civil poden ser

territorials, especials i d'autoprotecció.

Els plans territorials preveuen amb caràcter general les emergències que es poden produir en el seu àmbit. Els

nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis. No obstant, poden haver-hi plans d'àmbit

territorial supramunicipal.

Els plans territorials existents són:

- Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT). És un pla multirisc, complementari a les diverses

categories del planejament especial. El seu abast territorial és Catalunya i per tant el Pla es pot aplicar

per: Emergències generals, associades a riscos no especials, que es puguin produir en l’àmbit de

Catalunya, i Emergències que afectin a àmbits territorials inferiors, quan es valori com insuficient la

capacitat de resposta de l’administració local competent o del titular de l’equipament amb pla

d’autoprotecció i/o quan aquests ho sol·licitin. Per tant, es pot aplicar per gestionar les emergències,

associades a riscos no especials, que afectin Catalunya, total o parcialment. El PROCICAT com a pla

d’emergències multirisc, complementari als plans especials, s’aplica per gestionar riscos o emergències

no incloses en els plans especials i que poden afectar a la vegada un volum considerable de persones o

que poden tenir una repercussió important, tals com allaus i esllavissades relacionats amb

infraestructures importants o ventades. Anàlogament al PROCICAT per l’àmbit territorial de Catalunya, el

Pla Bàsic d’Emergència Municipal (PBEM) és el pla d’emergència multirisc, per gestionar riscos no

especials a l’àmbit territorial del municipi.



19

o Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües avall de

l’embassament de Flix

o Pla d'actuació del PROCICAT: emergències per risc de subsidències en el barri de l'Estació (Sallent)

- Plans de protecció civil municipals.

- Plans supramunicipals.

Els plans especials es refereixen a riscos concrets, la naturalesa dels quals requereix d'uns mètodes tècnics i

científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. Aquests plans s'han d'elaborar d'acord amb les directrius

bàsiques previstes a la normativa.

Els plans especials vigents a Catalunya són:

- Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT)

o sector químic de Tarragona (PLASEQTA)

o sector químic de la Tordera (PLASEQTOR).

- Pla de protecció civil d'emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT)

- Pla de protecció civil per al risc d'inundacions a Catalunya (INUNCAT).

- Pla de protecció civil per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a

Catalunya (TRANSCAT)

- Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya (NEUCAT)

- Pla especial d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT):

- Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT)

- Plans d'actuació municipal: els municipis en què s'hagin d'aplicar els plans especials estan obligats a

elaborar i aprovar els corresponents plans d'actuació municipal. Aquests plans d'actuació municipal

formen part dels plans especials, i donen la resposta del municipi a aquell risc concret.

- Plans específics municipals: els municipis que tinguin riscos concrets no considerats especials poden

elaborar plans específics, com a resposta al risc que els afecta.

Els plans d'autoprotecció preveuen, per a empreses, centres i instal·lacions determinats, les emergències que es

puguin produir com a conseqüència de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta enfront de les situacions

de risc, catàstrofes i calamitats públiques que els puguin afectar.

Els instruments urbanístics que desenvolupin el PTSH hauran de considerar, en cada cas, els plans de risc que

afectin el seu àmbit de desenvolupament i ordenar en conseqüència, ja sigui evitant el desenvolupament en

aquests àmbits, o establint les mesures establertes en el plans i en la legislació vigent per evitar l’exposició de la

població al risc.

A continuació es mostren els àmbits de risc que a nivell de Catalunya estan cartografiats en els diferents plans. En

general, els plans de protecció civil els elaboren les entitats interessades (ajuntaments, consells comarcals,

indústries, instal·lacions, centres o la mateixa Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil). Cal dir que no

tots tenen cartografia disponible i/o elaborada a nivell territorial, i que en molts casos correspon als mateixos

municipis integrar les prescripcions dels plans territorials i especials de risc, sense que correspongui doncs a

l’escala d’aquest informe de sostenibilitat fusionar dita cartografia. D’altra banda, en el cas dels plans territorials

parcials aprovats o que es desenvolupin, aquests riscos estan contemplats en ells i estableixen els diversos nivells

de protecció del sòl i les opcions a partir dels escenaris previsibles en matèria d’infraestructures i

desenvolupaments urbans.

2.1.11.2 Riscos naturals

2.1.11.2.1Inundabilitat

S’han consultat les bases cartogràfiques del pla INUNCAT elaborat per l’ACA. Així, a escala de Catalunya, la figura

1 mostra les àrees inundables segons modelització hidràulica per períodes de retorn 50, 100 i 500 anys, d’aquells

cursos d’aigua superficials que han estat inclosos en el pla, i per els altres cursos s’han completat amb les bases

d’inundabilitat segons criteris geomorfològics. Val a dir que per algunes conques de Catalunya (Baix Ter, baix

Llobregat i Tordera) existeix el PEFCAT que cartografia la inundabilitat a una escala més detallada (1:1.000) i amb

períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys1. El PEFCAT està en procés d’elaboració o de tràmit per la resta de

conques internes de Catalunya.

1 Aquesta planificació tracta, a més dels aspectes hidrològics, hidràulics i geomorfològics que permeten definir els cabals d’avinguda i les

zones d’inundació, una diagnosi sobre l’estat ecològic de tot l’espai fluvial i un inventari del patrimoni cultural i històric que pugui haver

associat a aquest espai.

Finalment s’acaben proposant i valorant les actuacions necessàries per a corregir les problemàtiques detectades en els diversos aspectes.



20

Figura 1. Àrees inundables segons Pla Inuncat.

Risc d'inundabilitat

línia d'inundació amb T=50



línia d'inundabilitat segons criteris geomorfològics

Risc d'inundabilitat segons els plans de protecció civilModerat

Mitjà

Alt

Molt Alt

Font: Agència Catalana de l’Aigua

En la figura s’observa com les àrees inundables més extenses són en les desembocadures dels rius Ebre, Llobregat,

Ter, Fluvià i Muga. També s’hi inclouen aquells municipis amb risc d’inundabilitat que han d’elaborar un Pla

d’Acutació Municipal, en funció del seu grau de risc. En la figura següent s’observa que la zona del Pirineu

oriental, tot i no tenir àrees molt extenses d’inundablitat, si tenen un elevat grau de risc. Els municipis de la

costa i alguns de les conques interiors, tenen riscos elevats. Aquells amb riscos alt i molt alt estan obligats a

redactar un pla d’actuació municipal contra el risc d’inundabilitat (figura 3).

Figura 2. Risc d’inundabilitat segons per municipis segon el Pla de protecció civil Inuncat.

Risc d’inundabilitat per municipis

Obligació dels municipis de redactar un PAM

RISC

Baix

Mitjà

Alt

Molt Alt

PAM

No

Obligats

Recomanats

Font: Agència Catalana de l’Aigua

2.1.11.2.2Incendi forestal



21

Segons els condicionants biofísics, es poden definir aquelles àrees amb una major probabilitat d’inici i propagació

dels incendis forestals. La figura següent de risc d’incendi forestal està realitzada en base a la integració dels

factors que intervenen en el perill d’incendi forestal, sent aquests el perill d’ignició (facilitat que s’inicia un

incendi forestal) i el perill de propagació (facilitat amb que es pot expandir). El mapa de riscs d’incendi mostra

com les zones amb vegetació mediterrània, amb influència de vents importants, més àrides i amb menor

superfície contínua d’assentaments urbans presenten un risc alt o en alguns casos molt alt, atesa la

combustibilitat i la inflamabilitat de la vegetació i les condicions del clima. Les zones destinades majoritàriament

al pas d’infraestructures, als assentaments urbans, a les zones industrials i les planes agrícoles presenten un risc

d’incendi baix. Així, s’observa com l’Alt Empordà i les comarques de la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Baix

Camp, així com punts del Baix Penedès, Baix Llobregat i Garraf són les que tenen risc d’incendi més alt.

D’altra banda, la disposició addicional primera de la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels

incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, estableix que es poden

declarar zones d'actuació urgent determinats terrenys en què calgui preservar especialment els valors naturals,

ecològics o paisatgístics, delimitant perímetres de protecció prioritària contra incendis. La figura següent mostra

les zones amb risc d’incendi i els perímetres de protecció prioritària per a la planificació de la prevenció

d'incendis forestals.

Figura 4. Risc d’incendi forestal

Risc d'incendi

Perímetres de protecció prioritària per a la prevenció d'incendis forestals

Risc bàsic d'incendi forestal

Graus de perill

Moderat

Alt

Molt alt

2.1.11.2.3Risc geològic

El risc geològic es determina en funció de les condicions morfodinàmiques (dependents del clima) i a la litologia,

que pot provocar moviments del terreny, esfondraments, allaus i inundacions.



22

No existeix una cartografia territorial que englobi el conjunt de riscos geològics presents a Catalunya, no obstant,

per encàrrec de la Direcció General d’Urbanisme l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) elabora dictàmens per tal

d’efectuar una identificació preliminar de perillositat geològica a les zones afectades per modificacions del

planejament urbanístic de diferents municipis de Catalunya. En aquests informes, a partir de la informació

disponible i de reconeixements de camp, es fa una primera avaluació de l’aptitud dels diferents sectors de cara a

la urbanització, des del punt de vista dels riscos d’origen natural. També es fan estudis de més detall en zones de

risc per tal de delimitar amb més precisió el seu abast i plantejar mesures preventives o correctores.

Tal com es desprèn de la Memòria general de la Cartografia dels riscos geològics a les comarques de muntanya de

l’IGC, pel que fa als moviments del terreny, determinats tipus de moviments de vessant apareixen associats a

formacions litològiques concretes i es pot predir el tipus d’inestabilitat que pot tenir lloc. “Per exemple, en

massissos rocosos granítics no és probable la formació de colades de fang i en canvi sí que són susceptibles de

produir-se despreniments o lliscaments; els afloraments calcaris difícilment donaran lloc a corrents i allaus

d’arrossegalls, però solen formar cornises amb despreniments i quan els estrats són inclinats, lliscaments.” Els

materials argilosos en sec poden endurir-se i presentar-se com uns materials altament cohesius. A mesura que el

contingut d’aigua augmenta facilita el desenvolupament de diferents tipologies de moviments de massa, fins i tot,

en vessants de pendent inferior als 20º. Existeixen diferents tipologies de moviments de massa, fins i tot, en

vessants de pendent inferior al 30%.

Pel que fa a les inundacions, es poden donar tres casos: la possibilitat de negament de la plana d’inundació del

riu i de les edificacions que s’hi troben; la possibilitat de negament parcial a causa del sobreeiximent dels

barrancs en arribar al con de dejecció; la possibilitat de soscavació de ribes i descalçament de les

fonamentacions en aquelles zones on el riu s’escola per un llit de sediments, és a dir, no controlat pel substrat

rocós.

En relació als esfondraments, la morfologia dels col·lapses és força característica i a més, va directament

associada a les formacions litològiques solubles, tal com les roques evaporítiques i carbonatades. Els engolidors,

les dolines, els senyals de dissolució superficial (rasclers, esquerdes eixamplades) són alguns dels trets

característics del paisatge càrstic. No sempre la identificació és evident puix que la presència de potents

formacions superficials (dipòsits al· luvials o torrencials) poden emmascarar el fenomen. Les formacions

litoestratigràfiques més propenses a produir col· lapses són els guixos intercalats en els materials del Keuper i

els guixos terciaris. Les formacions calcàries de diverses edats presenten també abundants indicis de

carstificació.

Les figures següents no són, doncs, determinants per establir el risc geològic, ja que, depenen de factors

interrelacionats dels quals no es disposa d’informació que abasti tot el territori Català. El criteri que ha de regir

la salvaguarda d’aquest risc són estudis geològics concrets a mesura que es vagi desenvolupant el PTSH en les

figures de planejament urbanístic derivat (principalment, PTP i POUM), pels quals es pot recórrer als dictàmens

que elabori l’IGC.

La figura 4 mostra les zones amb pendent superior al 20%. Segons l’article 9 de la LUC “El planejament urbanístic

ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la

impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents”.

Figura 4. Pendents alts

Pendent alt

Pendent (%)

0 - 20

20 - 50

més de 50

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases 1:5000 de l’ICC.



23

Figura 5. Litologia

Font: Institut Geològic de Catalunya

2.1.11.2.4Risc sísmic

Es considera aquest risc diferent del geològic, ja que els motius que el provoquen no són els materials geològics

sinó l’activitat tectònica d’una regió més ampla i els seus efectes depenen de la distància a l’epicentre, de

l’atenuació de les ones elàstiques al seu pas pel terreny i les seves característiques mecàniques. El pla Sismicat és

el que regula l’actuació derivada del risc sísmic a Catalunya. Aquest pla determina les àrees de perillositat

sísmica, que es mostren a la figura següent. S’observa com la meitat nord del Principat és la que concentra

intensitats més altes pel seu efecte en el sòl, expressat en diferents valors d’intensitat per a una mateixa

probabilitat anual de 2x10-3 , és a dir considerant un període de retorn de 500 anys.



24

Figura 6. Zones sísmiques en funció considerant l’efecte de sòl

Font: Pla Sismicat

La figura següent mostra els àmbits on s’han produït sismes en els darrers anys, i la seva intensitat.

Figura 7. Mapa de sismicitat a Catalunya 1977-1997

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya



25

2.1.11.3 Riscos tecnològics

Es defineixen com els que estan associats a accidents de caràcter tecnològic: risc químic, risc nuclear, transport

de mercaderies perilloses. També inclou les grans aturades de subministrament elèctric. Es consideraran els tres

primers, que tenen planejament associat.

2.1.11.3.1Risc químic

A Catalunya el pla PLASEQCAT és un pla d’emergència exterior front substàncies tòxiques i en concret regula la

gestió per emergències front un accident del sector químic. És d’aplicació per a accidents greus que puguin tenir

lloc a qualsevol de les següents tipologies d’instal·lació:

- Instal·lacions afectades pel Reial Decret 1254/99 (Normativa d’Accidents Greus) en ambdós dels seus

nivells (alt i baix).

- Aparcaments de mercaderies perilloses de Renfe.

- Instal·lacions d’explosius i pirotècnia (les regulades pel Reial Decret 230/98) que es trobin també dins

l’àmbit d’afectació del RD 1254/99 (afectades per l’article 11.3). També les que sense estar directament

afectades pel RD 1254/99 (obligació d’elaborar PEE), superin les quantitats corresponents al llindar baix

definit a aquesta normativa.

- Excepcionalment, s’han inclòs al Plaseqcat determinades instal·lacions que, tot i no estar afectades pel

Reial Decret 1254/99, figuren en el Pla de Sector ja existent. Aquest és el cas de les empreses Dixquimics,

Lavaflix i Autoritat Portuària (incloses al Pla d’Emergència del Sector Químic de Tarragona - Plaseqta).

En el context de la diagnosi territorial d’aquest PTSH, cal destacar que el PTASEQCAT mapifica els sectors on es

situen aquestes instal·lacions a Catalunya:

Figura 8. Instal·lacions industrials

Font: PLASEQCAT

El pla també determina quins municipis han de redactar o tenen com a recomanació fer-hi un pla d’actuació

municipal:



26

Figura 9. Municipis amb obligació o obligació de redactar un pla d’actuació municipal

Font: PLASEQCAT

El Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Camp de Tarragona i La Selva és el territori de Catalunya on es

concentren més municipis amb obligació de redactar un PAM, coincidint amb la situació d’instal·lacions amb risc

més alt.

En relació amb això, tal com s’analitza en l’ISA del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, la Instrucció

8/2007 SIE sobre creixements urbans als voltants d’establiments afectats per la legislació d’accidents greus

existents –així com la Guia de criteris per a la planificació del territori en l’entorn dels establiments industrials

afectats per la legislació d’accidents greus – estableixen uns criteris que permeten prendre decisions

harmonitzades per l’informe previst a l’article 83.5 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel que s’aprova el text refós

de la Llei d’urbanisme de Catalunya. Per tal que aquest informe sigui favorable – i en el cas que l’àrea

constitueixi o pugui constituir un element vulnerable (EV) o molt vulnerable– caldrà complir dos criteris:

• Que el risc individual assolit en l’àrea sigui inferior a 10-6 any.

• En el cas d’establiments nous, que no existeixin elements vulnerables o molt

vulnerables dins de les franges de seguretat corresponents –bandes perimetrals o

cercles de dimensions variables en cada cas i que oscil·len entre 150 i 750 m–.

Els habitatges en un nombre superior a 5 unitats per hectárea es consideren elements molt vulnerables i entre 3 i

5 unitats per hectària, vulnerables. Per tant, caldrà tenir en compte les franges de seguretat i el nivell de si els

habitatges que es construeixin desenvolupant el PTSH es vulguin situar en el voltant dels establiments afectats

per la legislació d’accidents greus.

2.1.11.3.2Risc nuclear

A Catalunya hi ha tres centrals nuclears en funcionament: Vandellós II (Baix Camp) i Ascó I i II (Ribera d’Ebre).

Aquestes instal·lacions s’inclouen en el pla PENTA (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona). Segons el PENTA,

l’evolució d’un núvol radioactiu comporta riscos menors a mesura que s’augmenta la distància a l’origen. Així, per

tal de valorar el risc nuclear es delimiten cercles concèntrics a l’entorn de la instal·lació nuclear. La Zona I té un

radi de 0 a 10 km i és on s’apliquen la majoria de mesures de contenció en cas d’accident, la Zona II va de 10 a 30

km. La Zona I es divideix en 3 subzones: la subzona I-A (0 a 3 km) és l’àrea on, en cas d’accident, entre d’altres

mesures, es preveu l’evacuació general de tota la població. A la subzona I-B (3 a 5 km) es preveu l’evacuació dels

grups crítics; i a la subzona I-C (5 a 10 km) es preveu el control de l’accés i el confinament de la població.

Ambdós riscos han estat considerats en els respectius plans territorials parcials: PTP del Camp de Tarragona i el

PTP de les Terres de l’Ebre. La localització dels creixements que desenvolupin el PTSH en els radis de risc s’han

d’adaptar al que especifiquin els PTP i també les prescripcions de la Direcció General de Protecció Civil.



27

Figura 10. Zones de seguretat de les centrals nuclears

Zones

zona IA (3 km)

zona IB (5 km)

zona IC (10 km)

zona II (30 km)

Font: Elaboració pròpia

2.1.11.3.3Risc per transport de matèries perilloses

El Pla de protecció civil per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a

Catalunya (TRANSCAT) és el pla especial d’emergències que fa front a aquest risc. Hi ha determinades àrees a

Catalunya que pateixen un risc més gran, és a dir, tenen una probabilitat més elevada de ser afectades per un

accident en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril que altres

llocs. La identificació d'aquestes zones es basa en: anàlisi de fluxos, estudis de sinistrabilitat i per la informació

d'elements vulnerables, que té en compte principalment àrees de poblacions i zones d'especial interès

medioambiental. Aquest recull de dades permet identificar les poblacions i vies amb més risc:

- Poblacions i vies amb flux molt important (més de 150 camions per dia estàndard).

- Poblacions i vies amb flux important (entre 100 i 150 camions per dia estàndard).

Tot municipi amb un flux molt important de transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril ha

d'elaborar i desenvolupar un PAM. A l’annex V del TRANSCAT es recull el llistat d’aquests municipis. També es

llisten els municipis als quals se'ls recomana l'elaboració de PAM. No s’ha pogut disposar d’una cartografia

territorial associada, cada municipi ha de localitzar les vies amb aquest risc i integrar-les als PAM.

Altres riscos associat a les infraestructures del transport són els relacionats amb el transport aeri, que en relació

amb el PTSH es tradueixen en tenir en compte les servituds edificatòries per soroll i per alçada en el moment

d’establir nous habitatges, i que estan recollits en els corresponents plans directors dels aeroports.

2.1.11.4 Plànol d’àrees de risc

El plànol següent mostra les àrees on es concentren els riscos més significatius de cara al planejament i que

determinen possibles àrees d’exclusió dels creixements de nous habitatges. S’hi inclouen els riscos naturals:

inundabilitat, àrees amb risc elevat d’incendi i pendents superiors al 20%. No s’hi mostren els riscos que no

determinen exclusió per habitatges a escala territorial o aquells que no tenen cartografia territorial generada pels

respectius plans, com el risc sísmic, el risc geològic o els riscos tecnològics.

Val a dir que aquesta figura és orientativa i que, en qualsevol cas serà en el moment de desenvolupar en PTSH a

escala de pla territorial parcial, pla director urbanístic i POUM, que caldrà detallar en concret i tenint en compte

els riscos presents en el territori, quines són les àrees de risc incompatibles amb els habitatges.



28

Figura 11. Àrees de risc natural

Àrees amb risc

Baix

Alt

Font: Elaboració pròpia

DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL,

APLICABLES EN L’ÀMBIT DEL PLA, ESTABLERTS EN LA NORMATIVA INTERNACIONAL,

COMUNITÀRIA, ESTATAL, AUTONÒMICA O LOCAL, O EN ELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT

TERRITORIAL, ELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS O ALTRES PLANS O PROGRAMES

APLICABLES.

2.1.12 OBJECTIUS ESTABLERTS PER LA NORMATIVA AMBIENTAL

2.1.12.1 MARC GENERAL

2.1.12.1.1ÀMBIT EUROPEU

2.1.12.1.1.1 Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

La directiva té per objectiu aconseguir un elevat nivell de protecció del medi ambient i contribuir a la integració

d’aspectes ambientals en la preparació i adopció de plans i programes amb la finalitat de promoure un

desenvolupament sostenible, garantint la realització, de conformitat amb les disposicions de la present Directiva,

d’una avaluació mediambiental de determinats plans i programes que puguin tenir efectes significatius al medi

ambient.

2.1.12.1.2ÀMBIT AUTONÒMIC

2.1.12.1.2.1 Llei 12/2006 del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient

L’objectiu de rellevància pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya establert en aquesta llei és la

incorporació a la legislació catalana de les figures de protecció recollides en la Directiva 92/423/CEE, relativa a

conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora salvatges, i en la Directiva 79/409/CEE, relativa a la

conservació dels ocells salvatges. Això ho aconsegueix mitjançant la modificació de la llei 12/1985, que té com a

objectiu protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la

productivitat dels espais naturals de Catalunya, els quals han de ser compatibles amb el desenvolupament i la

utilització dels recursos naturals i ambientals, en el marc de la protecció del medi i de l’ordenació racional i

equilibrada del territori.



29

2.1.12.1.2.2 Decret 143/2003 de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual

s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la

intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos

El Decret 143/2003, de 10 de juny, modifica el Decret 136/1999, de 18 de maig, l’objectiu del qual és establir el

sistema d’intervenció administrativa de les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la

salut de les persones, en l’àmbit territorial de Catalunya.

2.1.12.1.2.3 Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

Pretén establir el sistema d’intervenció administrativa de les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la

seguretat i la salut de les persones, en l’àmbit territorial de Catalunya.

2.1.12.2 URBANISME I TERRITORI

2.1.12.2.1ÀMBIT DE L’ESTAT ESPANYOL

2.1.12.2.1.1 Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas

en el medio ambiente. Promoure un desenvolupament sostenible.

Té dos objectius principals:

- Aconseguir un elevat nivell de protecció del medi ambient.

- Contribuir a la integració dels aspectes ambientals en la preparació i adopció de plans i programes,

mitjançant la realització d’una avaluació ambiental d’aquells que puguin tenir efectes significatius sobre

el medi ambient.

2.1.12.2.1.2 Ley 8/2007 de 28-05-2007, de suelo.

Té dos objectius principals:

- Garantir la igualtat en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals relacionats amb

el sòl.

- Establir les bases econòmiques i mediambientals del seu règim jurídic, la seva valoració i la

responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques en la matèria.


2.1.12.2.2.1 Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme

L’objecte d’aquesta llei és la regulació de l’urbanisme en el territori de Catalunya, el qual comprèn l’ordenació,

la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i

la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions.

2.1.12.2.2.2 Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

Amb la finalitat de desenvolupar l’esmentada Llei, aquest Decret té per objecte aprovar el Reglament de la Llei

d’urbanisme, el qual s’estructura amb una sistemàtica molt similar a la de la pròpia Llei. Aquest reglament, a fi

d’evitar una reiteració innecessària de disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells preceptes de la

Llei que ho requereixen, tenint en compte que en molts casos aquest desenvolupament resulta innecessari atès el

grau de detall amb que la Llei d’urbanisme regula determinades matèries.

Entre d’altres aspectes, regula els usos dels diferents sòls, les edificacions en sòl no urbanitzable, el contingut

dels diferents plans urbanístics, la documentació ambiental associada, els estudis de mobilitat generada pel

planejament i el procés de participació en l’avaluació ambiental estratègica.

2.1.12.3 AIGUA


2.1.12.3.1.1 Directiva 60/2000/EC per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la

política d’aigües

Es redacta amb els següents objectius principals:

- Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels

ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics.

- Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics

disponibles.

- Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes.

- Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions.

- Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

- Protegir les aigües territorials i marines.

2.1.12.3.2ÀMBIT DE L’ESTAT ESPANYOL

2.1.12.3.2.1 Plan hidrológico Nacional (2001)

El Pla és aprovat per la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional. Aquesta llei és modificada per

la Ley 11/2005, de 22 de junio, por la que se modifica la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico

Nacional.

Els objectius generals del pla (incorporant els canvis previstos en la modificació de la Ley 10/2001, de 5 de julio,

del Plan Hidrológico Nacional) es fixen en l’article 2 de la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico

Nacional, i són els següents:

a) Assolir el bon estat del domini públic hidràulic, i en particular de les masses d'aigua.

b) Gestionar l'oferta de l'aigua i satisfer les demandes d'aigua presents i futures a través d'un aprofitament

racional, sostenible, equilibrat i equitatiu de l'aigua, que permeti alhora garantir la suficiència i qualitat del

recurs per a cada ús i la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.



30

c) Aconseguir l'equilibri i harmonització del desenvolupament regional i sectorial, en nom d'aconseguir la

vertebració del territori nacional.

d) Optimitzar la gestió dels recursos hídrics, amb especial atenció als territoris amb escassetat, protegint la seva

qualitat i economitzant els seus usos, en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals.

Per a la consecució d'aquests objectius la present Llei regula:

a) Les mesures necessàries per a la coordinació dels diferents Plans Hidrològics de conca.

b) La solució per a les alternatives que es proposen en els Plans Hidrològics de conca.

c) La previsió i les condicions de les transferències de recursos hidràulics entre àmbits territorials de diferents

Plans Hidrològics de conca.

d) Les modificacions que es prevegin en la planificació de l'ús del recurs i que afectin aprofitaments existents per

a l'abastament de poblacions i regadius.

2.1.12.3.2.2 Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro (1996)

Els objectius, l'àmbit territorial i els horitzons temporals del Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro són els

definits en la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas (modificada per la Ley 46/1999, que a la vegada queda

derogada pel Real Decreto Legislativo 1/2001, explicats més endavant) i en el Real Decreto 1664/1998, de 24 de

julio, por el que se aprueban los Planes Hidrológicos de cuenca.

2.1.12.3.2.3 El Plan Nacional de calidad de las aguas (PNCA-2007-2015)

Té com a objectius específics els següents:

a) Complir les exigències de la Directiva 91/271/CEE i de la seva transposició.

b) Contribuir a complir en l'any 2015 els objectius ambientals de la Directiva Marc de l'aigua

c) La decidida aposta pels Objectius del Programa AGUA per aconseguir un desenvolupament socioeconòmic

equilibrat i ambientalment sostenible

2.1.12.3.2.4 Real Decreto 1664/1998 de 24 de julio, por el que se aprueban los Planes Hidrológicos de cuenca

Els objectius d’aquest decret són:

a) Garantir la uniformitat en els conceptes tècnic-jurídics establerts al Reglamento de la Administración Pública

del Agua y de la Planificación Hidrológica, aprovat pel Real Decreto 927/1988, de 29 de julio, que algun pla no

reprodueix amb la necessària fidelitat textual, per evitar qualsevol dubte d'interpretació.

b) Homogeneïtzar el tractament dels cabals ecològics a fi de garantir la salvaguarda del medi ambient en

l'explotació dels recursos hídrics.

c) Assegurar que els acords presos sobre l'establiment de reserves de recursos es revisaran amb els propis plans

per evitar el manteniment d'aquelles que esdevinguin innecessàries pel transcurs del temps.

d) Salvaguardar els criteris tècnics, econòmics, mediambientals i de congruència amb altres planificacions que

han de presidir la decisió, per part de l'Administració General de l'Estat, sobre les infraestructures a promoure,

seleccionant i prioritzant, conforme a tals criteris, les que han de ser construïdes d'entre l'ampli catàleg que els

plans preveuen.

2.1.12.3.2.5 Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley

de Aguas.

La Llei 46/1999 queda derogada pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós

de la Llei d’Aigües, excepte la disposició primera (BOE 176 de 24/07/01).

Els objectius del RDL 1/2001 són:

- Regulació del domini públic hidràulic, de l’ús de l’aigua i de l’exercici de les competències atribuïdes a

l’Estat en les matèries relacionades amb l’esmentat domini en el marc de les competències delimitades a

l’article 149 de la Constitució.

- Les aigües continentals superficials, així com les subterrànies renovables, integrades totes elles al cicle

hidrològic, constitueixen un recurs unitari, subordinat a l’interès general, que forma part del domini

públic estatal com domini públic hidràulic.

- Planificació hidrològica a la que haurà de sotmetre’s tota actuació sobre el domini públic hidràulic, que

correspon a l’Estat.


2.1.12.3.3.1 Llei 12/2004 de 27 de desembre, de mesures financeres, que modifica el Decret legislatiu 3/2003,

de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de

Catalunya que deroga la LOGTA i altres disposicions.

Aquesta llei s’ubica en el marc de les polítiques de millora de la gestió i del foment de l’ús racional de l’aigua, la

sostenibilitat i la recuperació dels costos dels serveis i té com a objectiu la modificació de la normativa legal del

cànon de l’aigua, destacant la nova regulació de la tributació dels usos domèstics de l’aigua i del cànon de

l’aigua, la introducció de coeficients aplicables a determinats usos industrials de l’aigua i l’increment del

coeficient en els usos industrials de l’aigua per a la producció d’energia elèctrica a les centrals hidroelèctriques i

les tèrmiques de gran consum.

2.1.12.3.3.2 Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya (1998)

L’objectiu principal del Pla és assegurar que hi hagi aigua disponible, en prou quantitat i en qualitat adequada,

per als diferents sectors i àrees demandants, sempre que aquesta demanda vagi d’acord amb l’ordenació del

territori i en harmonia amb el medi ambient i la resta de recursos naturals.



31

Amb aquests objectius, es van redactar les bases tècniques, conca a conca, que permetrien elaborar el Pla.

Bàsicament es tracta d’un recull d’informació, conceptes de recursos i demandes, que són el substrat d’una

planificació global de les conques Internes.

El primer Pla va ser objecte d’una comissió d’estudi de la planificació hidrològica creada pel Parlament de

Catalunya. Les consideracions d’aquesta Comissió van derivar en l’elaboració d’un segon i definitiu pla que va ser

lliurat posteriorment al Ministeri de Política Territorial i Obres Públiques per a la seva aprovació, que va tenir lloc

quatre anys després, l’any 1998, quan els plans de la resta de conques de l’Estat van estar disponibles.

Actualment és necessària una revisió del Pla hidrològic i de les bases tècniques, ja que el de les conques internes

és el més antic de tots, encara que s’hagi aprovat recentment.

La consecució dels objectius amb criteri econòmic comporta l’optimització dels recursos de tota índole

(hidràulics, financers, administratius, jurídics, etc.) que es disposin al servei del Pla. Això és la racionalització

dels recursos utilitzats, sense renunciar a cap objectiu viable i desitjat per la societat.

2.1.12.3.3.3 Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU 2005)

El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005 (PSARU 2005) és un instrument de la planificació

hidrològica que desenvolupa el Pla de sanejament de Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat, en data 7

de novembre de 1995, que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la

contaminació originada per l’ús domèstic de l’aigua, que permetin l’assoliment dels objectius de qualitat de

l’aigua.

El PSARU 2005 s’emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d’aigües residuals urbanes, i la

Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües,

adreçada a la protecció de les aigües i que pretén aconseguir abans de l’any 2015 un bon estat de les masses

d’aigua superficials, mitjançant el desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d’aquestes

masses.

Un dels objectius fonamentals en l’actual política de l’aigua d’acord amb el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de

novembre, i la Directiva marc és aconseguir, com a mínim, el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua i, si

bé s’indica que se centrarà en aspectes biològics, continuen sent de gran importància els paràmetres

fisicoquímics descriptors de la qualitat de les aigües, ja sigui per si mateixos o per les implicacions que tenen

precisament en alguns indicadors de tipus biològic.

2.1.12.4 ENERGIA


2.1.12.4.1.1 Pla de l'energia 2006-2015

Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, aprovat pel Govern l’11 d’octubre de 2005, es redacta amb l’objectiu de

ser la guia que marqui l’actuació de l’Administració pública catalana i l’orientació energètica del país en els

propers anys tenint en compte la responsabilitat col·lectiva de la societat per a fer front als reptes energètics del

futur.

Desenvolupa una estratègia energètica amb l’objectiu principal d’avançar-se a les problemàtiques que s’acosten

derivades de l’actual model energètic i convertir aquesta amenaça en una oportunitat per a millorar la

competitivitat i el benestar dels ciutadans de Catalunya.

D’acord amb aquest objectiu, el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 s’ha elaborat sobre la base de cinc eixos

estratègics que han de fer possible la transició cap a un model energètic més sostenible:

- fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica;

- impulsar les fonts energètiques renovables;

- desenvolupar les infraestructures energètiques necessàries per assegurar el subministrament i diversificar les

fonts d’energia;

- donar suport a la investigació, al desenvolupament i a la innovació tecnològica en l’àmbit energètic;

- i augmentar la consciència social i millorar el coneixement sobre la problemàtica energètica.

2.1.12.5 RESIDUS

2.1.12.5.1ÀMIT AUTONÒMIC

2.1.12.5.1.1 Llei 15/2003 de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels

residus

Aquesta és la llei de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. La Llei 6/1993 té per

objecte la regulació de la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, per tal de millorar la qualitat de

vida dels ciutadans de Catalunya, obtenir un nivell de protecció del medi ambient i dotar els ens públics

competents per raó de la matèria dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per a garantir que la gestió

dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les persones i sense perjudicar el medi. Els seus

objectius particulars són:

- Prevenint els riscos per a l’aigua, l’aire, el sòl, la flora i la fauna.

- Eliminant les molèsties per sorolls i olors

- Respectant el paisatge i els espais naturals i especialment els espais protegits

- Impedint l’abandonament, l’abocament i, en general, tota disposició incontrolada dels residus.

2.1.12.5.1.2 Decret 161/2001 de 12 de juny, que modifica el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels

enderrocs i altres residus de la construcció.

És el Decret de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció, que té per objecte regular un àmbit específic o tipologia específica dels residus generats a Catalunya

en el marc de la Llei 6/1993.



32

2.1.12.5.1.3 Decret 93/1999 de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus

El seu objectiu és regular el control de les activitats de producció i gestió de residus i vincular el grau de rigor en

el seu control al risc ambiental que poden suposar segons els tipus de residus i cada tipus d’activitat.

2.1.12.5.1.4 Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

El VI Programa Marc de Medi ambient, en la línia estratègica “Ús i gestió sostenibles dels recursos naturals i els

residus”, contempla com objectiu aconseguir una major eficiència en l’ús dels recursos i una gestió dels mateixos

i dels residus que asseguri models de producció i consum més sostenibles, dissociant l’ús dels recursos i la

generació de residus de la taxa de creixement econòmic. Aquest objectiu té continuïtat en l’estratègia temàtica

de prevenció i reciclatge de residus 2005.

En aquest sentit, i tenint en compte que el volum de residus generats seguirà augmentant si no es prenen mesures

correctores, la prevenció dels residus es converteix en un element fonamental de qualsevol programa de gestió de

residus.

Els objectius bàsics de la política de residus de la UE actualment vigent (i que segueixen sent vigents en les noves

estratègies orientades a la minimització dels impactes) són, doncs, prevenir els residus i promoure la

reutilització, el reciclatge i la recuperació per a reduir l’impacte ambiental. L’objectiu a llarg termini és que la

UE es converteixi en una societat del reciclat que es proposa com a objectiu evitar els residus i utilitzar-los com

recurs.

Pel que fa a Catalunya, els objectius recollits en la normativa cerquen obtenir un alt nivell de protecció del medi

ambient i dotar els ens públics competents dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per a garantir que

la gestió dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les persones i sense perjudicar el medi i, en

particular:

Prevenint els riscs per a l’aigua, l’aire, el sòl, la flora i la fauna.

Eliminant les molèsties per sorolls i olors.

Respectant el paisatge i els espais naturals i especialment els espais protegits.

Impedint l’abandonament, l’abocament i, en general, tota disposició incontrolada dels residus.

Fomentant per aquest ordre, la reducció de la producció dels residus i llur perillositat, la seva reutilització, el

reciclatge i altres formes de valorització material.

2.1.12.5.1.5 Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC 2001-2006)

L’objectiu últim del PROGROC ha de ser la millora de la gestió dels residus de la construcció i demolició en

l’àmbit de Catalunya.

De forma més concreta, el PROGROC persegueix els objectius:

- La consolidació del model de gestió de residus de la construcció i demolició a partir del desplegament de les

infraestructures de tractament necessàries i d’aquells instruments que hi han de prestar suport.

- El foment de la pròpia obra com la fase de referència per a la gestió correcta dels residus de la construcció i

demolició, a través de les pautes metodològiques adients i les eines de comunicació que siguin necessàries.

- La contribució al tancament del cicle de materials, de manera que els esforços de valorització dels residus

de la construcció i demolició es vegin recompensats amb la consolidació d’un mercat de materials reciclats

suficient per absorbir-los.

- La millora dels processos de comunicació i control entre els agents implicats en la gestió de residus de la

construcció i demolició.

Per atènyer tots aquests objectius, en tot cas, el PROGROC 2007-2012 haurà d’ajustar-se als principis generals de

la gestió de residus que emanen de la normativa vigent:

- Tant el productor, com el posseïdor o el mateix gestor de residus de la construcció i demolició hauran de

vetllar per la minimització de l’impacte ambiental associat a les actuacions que realitzin envers el

residu.

- El principi de responsabilitat del productor assenyala la necessitat de repercutir sobre el productor els

costos derivats de la gestió adient dels residus de la construcció i demolició.

- Cal remarcar la responsabilitat compartida que tant els agents privats com els públics tenen a l’hora de

prevenir, valoritzar o dipositar els residus de la construcció i, en definitiva, de garantir-ne la gestió

adequada.

- També des de l’Administració caldrà disposar els mecanismes necessaris perquè la societat en el seu

conjunt pugui participar dels reptes plantejats, així com de les estratègies per aconseguirlos.

- La lògica que ha de regir la gestió de residus de la construcció i demolició comportarà haver de dedicar

majors atencions i recursos als objectius de prevenció i valorització d’aquests residus, per sobre dels

dedicats a la seva gestió finalista.

- La gestió de residus de la construcció i demolició haurà de tenir en compte en tot moment el principi de

suficiència econòmica, ajustant-se a la lògica de gestió que prioritza la prevenció i valorització per sobre

dels tractaments finalistes. En conseqüència, la distribució territorial de les infraestructures de

tractament haurà de garantir, en la mesura del possible, costos de transport raonables per als

productors a l’hora de gestionar els seus residus.

2.1.12.5.1.6 Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya

Els trets essencials del Nou Model de Gestió de residus municipals de Catalunya es basen en enfortir i estendre les

recollides selectives al conjunt de Catalunya i tractar el 100% de les fraccions de residus, inclosa la fracció RESTA,

prioritzant la valorització material i reduint i/o estabilitzant el rebuig destinat a disposició final.



33

Així mateix, l’aplicació del nou model de gestió implica racionalitzar la planificació de les instal·lacions de

tractament i disposició final, amb l’objectiu de reduir el desplaçament dels residus i reordenar els fluxos de

residus existents, determinant l’autosuficiència dels territoris.

Les principals bases del model de gestió de residus municipals passen per:

- Accions per potenciar el consum sostenible i la reducció de la generació de residus.

- Mesures de prevenció, on un dels camps a actuar serà el dels envasos i el seu residu, les bosses de plàstic

d’un sol ús i el paper.

- Implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica continguda en els residus municipals (FORM) en el

conjunt del territori de Catalunya, i tractar-la per obtenir compost de qualitat.

- Incrementar l’eficiència en la recollida selectiva de les fraccions orgànica, envasos lleugers,

paper/cartró, vidre i altres.

- Tractar la fracció Resta mitjançant processos de triatge, mecànics i biològics per a reduir i estabilitzar el

rebuig final i obtenir el màxim aprofitament i valorització de les fraccions segregades, com a pas previ a

la disposició final d’un rebuig més inertitzat i/o estabilitzat.

- Racionalitzar la planificació de les instal·lacions de tractament i disposició final, amb l’objectiu de reduir

el desplaçament dels residus i reordenar els fluxos actuals.

2.1.12.6 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge té com a objectiu relacionar les polítiques d’habitatge amb les condicions

del transport públic per tal de reduir l'impacte associat a la mobilitat. Tenint en compte que les emissions

degudes al trànsit són molt importants en el territori català, l’objectiu de reduir la contaminació atmosfèrica tot i

indirecte, és rellevant.


2.1.12.6.1.1 Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat

de l’aire ambient

La Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire

ambient té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a: definir i establir

els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la

salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt; per avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la

qualitat de l’aire ambient als estats membres; per disposar d’informació adequada sobre la qualitat de l’aire

ambient i procurar que el públic tingui coneixement de la mateixa, entre d’altres coses amb llindars d’alerta; i,

finalment, per mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

Entre els objectius de la directiva, aquells sobre els quals el planejament pot tenir major capacitat d’incidència,

en positiu o en negatiu, són:

- Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la contaminació

de l’aire.

- Mantenir una bona qualitat de l’aire i millorar-la quan sigui necessari.


2.1.12.6.2.1 Llei 6/1996 de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de

l'Ambient Atmosfèric

Aquesta llei modifica la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric, la qual té com a

objectiu establir i regular els instruments i el procediment que es consideren necessaris per a una actuació

efectiva de les Administracions públiques de Catalunya en el camp de la prevenció, la vigilància i la correcció de

la contaminació atmosfèrica.

2.1.12.7 MOBILITAT


2.1.12.7.1.1 Llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat.

La Llei es basa en els principis d’actuació següents:

- Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es

minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l'accessibilitat als centres de treball, a les

residències i als punts d'interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental

possible i de la manera més segura possible.

- Adequar progressivament el sistema de càrregues i tarifes directes sobre la mobilitat a un esquema que

integri les externalitats, que equipari transport públic i privat pel que fa als costos de producció i utilització

dels sistemes, i que reguli l'accessibilitat ordenada al nucli urbà i al centre de les ciutats i dissuadeixi de fer

un ús poc racional del vehicle privat, especialment a les localitats amb una població de dret superior a vint

mil habitants.

- Planificar la mobilitat prenent com a base la prioritat dels sistemes de transport públic i col·lectiu i altres

sistemes de transport de baix impacte, com els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb altres mitjans que

no consumeixin combustibles fòssils.

- Establir mecanismes de coordinació per a aprofitar al màxim els transports col·lectius, siguin transports

públics o transport escolar o d'empresa.

- Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals els de tracció no mecànica, com

anar a peu o amb bicicleta, d'una manera especial en el medi urbà, i desincentivar els mitjans de transport

menys ecològics.

- Estudiar fórmules d'integració tarifària del transport públic en el conjunt de Catalunya.



34

- Disminuir la congestió de les zones urbanes per mitjà de mesures incentivadores i de foment de l'ús del

transport públic i per mitjà d'actuacions dissuasives de la utilització del vehicle privat als centres de les

ciutats.

- Millorar la velocitat comercial del transport públic de viatgers.

- Disciplinar el trànsit i exigir el compliment de les normatives europea, estatal i catalana sobre prevenció de

la contaminació atmosfèrica i acústica, especialment als municipis amb una població de dret superior a vint

mil habitants.

- Fomentar propostes i actuacions que contribueixin a la millora de la seguretat viària.

- Analitzar les polítiques de planificació i implantació d'infraestructures i serveis de transport amb criteris de

sostenibilitat i racionalitzar l'ús de l'espai viari, de manera que cada mitjà de desplaçament i cada sistema

de transport disposin d'un àmbit adequat a llurs característiques i als principis d'aquesta Llei.

- Promoure la intermodalitat del transport de mercaderies, dotant les diferents regions i els eixos bàsics de

connectivitat de les infraestructures necessàries.

- Promoure la construcció d'aparcaments dissuasius per a automòbils, motocicletes i bicicletes a les estacions

de tren i autobús i a les parades principals d'autobús per tal d'afavorir l'intercanvi modal, i als accessos a les

ciutats, amb capacitat suficient, en ambdós casos, per a atendre la demanda dels usuaris i amb un preu

d'aparcament, si n'hi ha, adequat a llur finalitat.

- Avançar en la definició de polítiques que permetin el desenvolupament harmònic i sostenible del transport

de mercaderies, de manera que, sense deixar d'atendre'n la demanda, se'n minimitzi l'impacte, especialment

mitjançant el foment de la intermodalitat amb altres mitjans, com el ferroviari i el marítim.

- Relacionar la planificació de l'ús del sòl amb l'oferta de transport públic.

2.1.12.7.1.2 Directrius nacionals de mobilitat

- Fomentar l'ús del transport públic als diferents àmbits territorials.

- Integrar la xarxa del transport públic dins el sistema intermodal de transport.

- Millorar la qualitat, fiabilitat i seguretat del transport públic de superfície.

- Assegurar l'accessibilitat als centres de treball i estudi, evitant l'exclusió social en la incorporació al món

laboral i acadèmic.

- Fomentar l'accés en transport públic als aeroports de Catalunya.

- Col·locar el transport ferroviari en situació competitiva en relació amb altres alternatives menys sostenibles.

- Racionalitzar l'ús del vehicle privat en els desplaçaments urbans i metropolitans.

- Establir plans de millora de la seguretat viària adreçats a la reducció del nombre d'accidents i de víctimes

mortals, per tal d'incorporar-los al Pla de seguretat viària.

- Promoure l'ús dels desplaçaments per mitjans no mecànics augmentant la seguretat i la comoditat dels

vianants i ciclistes.

- Reduir l'impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

- Assegurar un nivell mínim de servei a les vies interurbanes de la xarxa viària de Catalunya.

- Dotar el sistema aeroportuari català de les infraestructures per a la càrrega aèria adaptades als

requeriments de producció i consum de Catalunya.

- Introduir l'accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta en el procés de planificació dels nous

desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.

- Introduir les necessitats de la distribució urbana de mercaderies en el procés de planificació de nous

desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.

- Desenvolupar els diferents instruments de planificació de la mobilitat, integrant la distribució urbana de

mercaderies en la planificació general del transport urbà i en les normatives locals específiques.

2.1.13 OBJECTIUS ESTABLERTS PEL PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE

2.1.13.1 CONSTITUIR EL MARC ORIENTADOR PER A L’APLICACIÓ A TOT EL TERRITORI DE CATALUNYA DE

LES POLÍTIQUES QUE ESTABLEIX LA LLEI DEL DRET A L’HABITATGE.

Aquest capítol es basa en aquell planejament sectorial vigent a Catalunya, que estableix una sèrie d’objectius en

relació a l’habitatge, i que aquest pla territorial sectorial incorpora en el seu marc orientador.

2.1.13.1.1OBJECTIUS DEL PACTE NACIONAL PER L’HABITATGE 2007-2016

Repte 1. Millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels joves

- Mobilitzar sòl per a 250.000 habitatges amb protecció oficial

- Construir 160.000 habitatges amb protecció oficial, dels quals 50.000 en 4 anys

- Mobilitzar i posar en el mercat de lloguer social: 62.000 habitatges del parc desocupat

- Promoure l’accés a l’habitatge mitjançant ajuts directes a 140.000 famílies dels quals 60.000 en quatre anys

- Aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials

Repte 2. Millorar les condicions del parc d’habitatges

- Rehabilitar i millorar 300.000 habitatges, dels quals 199.000 en quatre anys

- Garantir l’habitabilitat del parc d’habitatge

- Millorar l’accessibilitat física al parc d’habitatge construït

- Millorar la sostenibilitat del parc d’habitatges

- Millorar la qualitat de la nova construcció d’habitatges

- Impulsar la innovació en els projectes de construcció d’habitatges



35

Repte 3. Millorar l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional

- Garantir i allargar l’autonomia residencial de 35.000 llars de gent gran

- Millorar l’accessibilitat dels habitatges per a 35.000 persones amb diversitat funcional

Repte 4. Prevenir l’exclusió social residencial

- Evitar que cap persona no quedi exclosa d’un habitatge per motius econòmics, amb ajuts a 60.000 llars

- Garantir l’estabilitat i la seguretat dels residents més vulnerables

Repte 5. Garantir un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades

- Garantir un habitatge digne als col·lectius mal allotjat o sense sostre, amb ajuts a 23.000 persones

- Eradicar els fenòmens de l’infrahabitatge i la sobreocupació

2.1.13.1.2LLEI 24/1991, DE L’HABITATGE

Aquesta llei, tot i que ha estat derogada per la Llei 18/2007, es fa constar com a antecedent a l’actual.

La llei es redacta amb els següents objectius principals:

- Garantir a tot el territori de Catalunya el compliment del dret constitucional a l'habitatge, i regula i fomenta les

condicions de dignitat, habitabilitat i adequació que han de qualificar els habitatges, les mesures de protecció per

a llurs adquirents o usuaris, les mesures de foment i el règim disciplinari.

- La promoció pública de sòl residencial té per objecte l'adquisició i la preparació del sòl per a la ulterior

promoció pública d'habitatges o bé per a oferir-lo al mercat immobiliari com a base per a la construcció

d'habitatges per promotors privats, amb repercussions no especulatives per a llurs ulteriors adquirents, d'acord

amb les determinacions que siguin establertes per reglament per tal de garantir l'equilibri dels preus del mercat

de l'habitatge i de fomentar l'accés a l'habitatge sobretot de les unitats familiars amb rendes mitjanes i baixes.

- La promoció pública d'habitatges és la promoció que porten a terme sense ànim de lucre la Generalitat de

Catalunya, els ens locals i les altres entitats públiques competents, amb qualsevol dels objectius següents:

a) Permetre l'accés a un habitatge a aquells sectors de la població que tinguin una dificultat especial per a

accedir al mercat immobiliari o a grups de població de característiques o circumstàncies específiques.

b) Facilitar les actuacions de tipus urbanístic o d'obres públiques.

c) Contribuir a diversificar l'oferta d'habitatges i a pal·liar-ne els seus dèficits.

d) Trencar situacions especulatives en conjuntures de gran demanda d'habitatges i manca d'oferta.

2.1.13.1.3LLEI 18/2007 DE 28 DE DESEMBRE, DEL DRET A L'HABITATGE.

L'objecte d'aquesta llei és regular el dret a l'habitatge, entès com el dret de tota persona a accedir a un habitatge

digne que sigui adequat, en les diverses etapes de la vida de cadascú, a la situació familiar, econòmica i social i a

la capacitat funcional. Amb vista a regular aquest dret constitucional i estatutari, i amb l'objecte de garantir-ne

una major efectivitat, aquesta llei:

a) Estableix el conjunt d'actuacions, drets i obligacions dels agents públics, privats i socials implicats en el sector

de l'habitatge i assigna competències en aquesta matèria.

b) Defineix les polítiques d'habitatge i els instruments de planificació i programació per a aplicar-les.

c) Fixa els paràmetres de qualitat i d'accessibilitat dels habitatges i les mesures per a garantir-ne el bon ús, la

conservació i la rehabilitació.

d) Estableix mesures per a assegurar la protecció dels consumidors i usuaris d'habitatges i la transparència del

mercat immobiliari.

e) Defineix, amb referència a la matèria objecte d'aquesta llei, els drets, els deures i els criteris que han d'ésser

respectats en l'exercici de les activitats de promoció, construcció, transacció i administració d'habitatges.

f) Estableix el règim jurídic i les condicions d'adjudicació, gestió i control dels habitatges amb protecció oficial,

tant privats com públics, i en regula el proveïment i altres actuacions susceptibles de protecció.

g) Estableix mesures d'intervenció administrativa i el règim sancionador.

Cal fer constar que la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, incorpora una sèrie de mesures

adreçades a la millora ambiental del parc d’habitatges. Aquestes mesures, recollides als articles 16,22 i 23

d’aquesta Llei es mostren a continuació i s’assenyalen les més rellevants ique han estat incorporades datenent a

l’abast del PTSH.

Article 16

Directrius per al planejament urbanístic respecte als habitatges

1. El planejament urbanístic ha d'ésser coherent amb les determinacions de la planificació i la programació en matèria d'habitatge.

2. En la qualificació del sòl com a residencial s'han d'aplicar els principis de respecte al medi ambient, els de mobilitat sostenible que

estableix la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat, i els d'integració de l'habitatge en l'entorn, per a la qual cosa s'han de complir les

directrius següents:

a) L'elecció dels emplaçaments i l'ordenació han de tenir en compte les condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l'estalvi

energètic i en el manteniment dels habitatges.

b) La fixació de les condicions d'edificació s'ha de fonamentar en els tipus d'habitatge que la nova ordenació prevegi.

c) Les parcel·les edificables s'han de situar en continuïtat amb el teixit urbà i s'ha d'evitar que l'ordenació generi dispersió en el territori i

exclusió social.



36

d) S'ha de vetllar per garantir el dret de tots els habitants a gaudir de condicions de vida urbana i d'hàbitat que afavoreixin la cohesió

social i per assegurar en cada nucli la coexistència de l'ús residencial amb altres usos i la diversitat de tipus d'habitatge.

e) L'ordenació, com a criteri general, ha de procurar evitar que els àmbits o sectors residencials que es desenvolupin es configurin com a

urbanitzacions amb elements que les tanquin.

Article 22

Qualitat del parc immobiliari

1. S'entén per qualitat d'un habitatge el conjunt de característiques i prestacions que un habitatge ha de tenir per a complir eficientment la

seva funció social, les quals s'han d'adaptar als estàndards de seguretat i confort adequats en cada moment.

2. Els habitatges d'obra nova i els que resultin de la reconversió d'un edifici antic o d'obres de gran rehabilitació han de complir les

condicions de qualitat relatives a la funcionalitat, la seguretat, la salubritat i la sostenibilitat. Els edificis en què s'integrin aquests

habitatges han de complir les condicions de solidesa estructural, seguretat, accessibilitat i disseny per a tothom que estableix la Llei de

l'Estat 51/2003, del 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i

les de sostenibilitat i integració en l'entorn urbà, tal com les defineixen la legislació d'ordenació de l'edificació, els codis tècnics i aquesta

llei. Totes aquestes condicions es poden concretar per reglament en la normativa d'habitabilitat.

3. Els edificis plurifamiliars de nova construcció han de tenir ascensor si no són directament accessibles per a les persones amb mobilitat

reduïda.

4. Els habitatges dels edificis plurifamiliars de nova construcció han de permetre a les persones amb mobilitat reduïda d'utilitzar-los i de

desplaçar-s'hi i han de complir les condicions d'accessibilitat i mobilitat que estableix la normativa d'habitabilitat. Els nous habitatges han de

tenir un grau de flexibilitat suficient perquè es puguin adaptar sense haver de fer obres cares i difícils d'executar, en el cas que els seus

ocupants pateixin una disminució de mobilitat.

5. La normativa d'habitabilitat ha de determinar els nivells de qualitat exigibles al parc d'habitatges i el procés gradual que aquest parc ha de

seguir per a adaptar les condicions de qualitat originàries a les exigències tecnològiques i de confort de la societat.

6. Els ens locals poden aprovar normes de qualitat més exigents que les normes d'habitabilitat a què fan referència els apartats de l'1 al 5.

7. A més de les normes a què fa referència aquest article, per a aconseguir uns nivells elevats de qualitat del parc immobiliari residencial, el

departament competent en matèria d'habitatge ha de promoure les accions següents:

a) Adoptar mesures per a incrementar la professionalitat i la transparència del sector immobiliari.

b) Fomentar l'excel·lència en tot el procés, mitjançant el reconeixement de distintius de qualitat.

c) Difondre la informació que fomenti la qualitat en els processos, mitjançant guies complementàries de la normativa i bases de dades de

distintius de productes, serveis i edificis.

d) Establir un sistema d'avaluació i de distintius dels edificis d'habitatges que pugui ésser reconegut oficialment.

e) Establir uns programes d'inspecció tècnica dels edificis d'habitatges.

Article 23

Requisits exigibles als habitatges

1. En el procés d'edificació i en la conservació i la rehabilitació del parc immobiliari residencial, s'ha de vetllar per garantir la cohesió

social, l'ecoeficiència, l'optimització dels recursos disponibles, la innovació arquitectònica i la fixació de criteris de gènere, mitjançant:

a) La promoció i el foment de la construcció de nous models d'habitatge, adequats a la variabilitat i la diversitat de la composició de les

unitats familiars o de convivència i a les necessitats de grups específics de població.

b) La preservació del medi ambient, mitjançant un ús adequat del terreny, la gestió dels residus generats, la prevenció d'emissions i

contaminació, i les altres mesures d'ecoeficiència que estableixi la legislació aplicable.

c) L'aplicació de les mesures arquitectòniques i tecnològiques, viables econòmicament i socialment, que assegurin l'estalvi de recursos

naturals, de materials i d'energia, que facilitin la reducció i gestió dels residus i que fomentin l'eficiència energètica dels edificis.

d) La innovació en la concepció i el disseny de l'habitatge, que ha de permetre la flexibilitat en la utilització dels elements per a facilitar el

treball domèstic i per a adequar-se als nous rols de gènere, i que ha de permetre també fer transformacions dins de l'habitatge per a adaptar-

lo a les variacions en l'estructura familiar, si s'escauen. La dita innovació, en termes de perfeccionament, ha de facilitar la introducció de

noves tecnologies.

2. Els requisits que estableix l'apartat 1 s'han d'incorporar progressivament a les condicions de qualitat que s'exigeixen als habitatges i als

edificis i que regula la normativa d'habitabilitat, d'acord amb el que estableix l'article 22.2.

Objectiu de solidaritat urbana

- Per a fer efectiu el dret a l'habitatge a tot el territori de Catalunya, tots els municipis de més de 5.000

habitants i les capitals de comarca han de disposar, en el termini de vint anys, d'un parc mínim d'habitatges

destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d'habitatges principals existents, tal com els defineix

l'article 3, considerant les circumstàncies pròpies de cada municipi i d'acord amb el calendari que sigui

establert per reglament.

- El creixement del nombre d'habitatges que estableix l'apartat 1 obtingut en cada quinquenni mitjançant la

nova construcció, la rehabilitació o l'adquisició no pot ésser inferior al 25% del nombre d'habitatges que

manquen per a arribar a l'objectiu final del 15% del total d'habitatges principals.

- Els municipis poden mancomunar-se per a aconseguir els objectius fixats i han de procurar que la nova

aportació d'habitatges amb protecció oficial resti repartida de manera equivalent entre tots.

- Els percentatges establerts per aquest article poden ésser modificats per decret del Govern, per a

determinats municipis, atenent les circumstàncies locals marcades pel Pla territorial sectorial d'habitatge.

2.1.13.2 DESPLEGAR EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA.

El Pla Territorial General de Catalunya estableix com a principals objectius:

- Potenciar el desenvolupament del país



37

o Crear condicions adequades als territoris idonis per a potenciar l’activitat econòmica

- Distribuir el creixement equilibradament al territori

o Assolir nivells de renda adequats a tot el territori

- Ordenar el creixement

o Augmentar o assegurar la qualitat de vida al Principat

o Preservant el medi

o Assegurant serveis i equipaments

2.1.13.3 MANTENIR LA COHERÈNCIA AMB ELS PLANS TERRITORIALS PARCIALS I ELS PLANS DIRECTORS

TERRITORIALS.

2.1.13.3.1PLANS TERRITORIALS

Els Plans Territorials incorporen els quinze criteris establerts per al planejament territorial, d’acord amb el

Programa de Planejament Territorial de la Secretaria per a la Planificació Territorial que es presenta a

continuació. Aquests criteris s’ordenen en els Plans Territorials d’acord amb el sistema en el que suposen una

major implicació, tot i que cal constatar que la majoria de criteris tenen projecció en els tres sistemes en què

s’articulen les propostes dels plans.

- Sistema d’espais oberts:

o Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

o Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de

l’ordenació del territori.

o Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

o Moderar el consum de sòl.

- Sistema d’assentaments:

o Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

o Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

o Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

o Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació

de polígons industrials o terciaris.

o Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

o Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

o Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.

- Sistema de mobilitat:

o Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.

o Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes

d’assentaments.

o Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

o Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant

infraestructures concordants amb la matriu territorial.

2.1.13.4 ESTABLIR UNA ESTIMACIÓ DE LES NECESSITATS, ELS DÈFICITS I ELS DESEQUILIBRIS EN MATÈRIA

D’HABITATGE.

2.1.13.5 CRITERIS DE DESENVOLUPAMENT, PER ORDRE ESTRATÈGIC, DEL PLA TERRITORIAL SECTORIAL

D’HABITATGE

L’objectiu bàsic de minimitzar el consum del sòl ha dictat la jerarquització dels criteris que s’han tingut en

compte en el Pla. Aquesta jerarquització és la que estableix l’ordre en què aquest es desenvolupa i s’executa.

A continuació s’enumeren aquests criteris per ordre d’importància estratègica, tal com figuren en el propi Pla.

MOBILITZACIÓ DEL PARC D’HABITATGES NO PRINCIPAL. Es planteja la mobilització dels habitatges no

principals, és a dir l’ampliació del nombre d’habitatges d’ús habitual de la població a través de la posada

en ús d’habitatges desocupats. Es tracta d’implementar actuacions que incrementin els esforços per a

l’optimització en l’ús dels habitatges existents.

REHABILITACIÓ DEL PARC D’EDIFICIS I HABITATGES. Es refereix a la conservació i millora relacionada

normalment amb els elements comuns dels edificis; això representa alhora una millora en la qualitat de

vida de la població i un major eficiència en termes ambientals per quan els edificis podran allargar la seva

vida útil.

IMPLANTACIÓ DE RESERVES PER HABITATGE PROTEGIT EN SÒL URBÀ CONSOLIDAT. Implementant l’art.

66.4 del Decret 205/2006 Reglament de la Llei d’urbanisme es pot desenvolupar aquest objectiu a través

de la qualificació directe de terrenys amb destí total o parcial del sostre edificable a habitatges protegits.

També l’art. 17.4 de la Llei del dret a l’habitatge estableix que el Pla Territorial d’Habitatge ha d’establir

àmbits territorials concrets, municipal o supramunicipals, en els qual s’hagi de qualificar sòl urbà

consolidat amb destinació total o parcial a l’edificació a habitatge amb protecció oficial.

APLICACIÓ DE LES RESERVES MÍNIMES ESTABLERTES PER LA LLEI D’URBANISME EN EL

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EN SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT. La transformació urbana (reforma

interior o actualment millora urbana) ofereix un ampli ventall de possibilitats d’implantació de nous

habitatges, dels quals una part han de ser protegits i també de reserves de sòl i sostre per habitatges

dotacionals, en condicions de centralitat que optimitzin les relacions de mobilitat obligada i d’accés als

equipament si serveis més centrals dels nuclis urbans.

APLICACIÓ DE LES RESERVES MÍNIMES ESTABLERTES PER LA LLEI D’URBANISME EN EL

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EN SÒLS URBANITZABLES. Es planteja el desenvolupament dels

sectors urbanitzables delimitats en el planejament vigent i que continguin reserves d’habitatges protegit.

Al mateix temps el Pla proposa desenvolupar una reflexió sobre models de projectació de la forma urbana



38

que a més de ser bons i de satisfer les necessitats socials d’habitatge siguin també més eficients des del

punt de vista ambiental.

APLICACIÓ DE LES RESERVES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES.

Es proposa mobilitzar sòls en el context de les AREs quan les estratègies/objectius anteriors no siguin

suficients per assolir les necessitats en matèria de nou habitatge protegit o dotacional.

MOBILITZACIÓ DE SÒL I CONSTRUCCIÓ D’HABITATGE EN EL CONTEXT D’UN PROGRAMA DE FORMACIÓ I

AMPLIACIÓ DE PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL I HABITATGE. A més del desenvolupament de les AREs, es

proposen programes de reserves de terrenys de possible adquisició per a l’ampliació dels patrimonis

públics de sòl.

DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA

Els objectius ambientals que s’han pres en consideració en el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge s’estableixen a

continuació. Cal esmentar que entre aquests objectius es recullen els establerts com a criteris pel planejament

territorial així com, de forma sintètica, els objectius de caràcter ambiental establerts per la legislació europea,

espanyola i catalana. Es tracta doncs, d’establir uns objectius generals pels quals s’esmenta la seva procedència i

que tot i que a continuació s’agrupen d’acord amb l’aspecte ambiental estudiat, es categoritzen posteriorment

(veure apartat “Jerarquització dels objectius”) d’acord amb la seva importància i la capacitat del Pla Territorial

Sectorial d’Habitatge d’incidir-hi. S’han incorporat així mateix els objectius establerts en el document de

referència per a l’elaboració d’aquest ISA.

2.1.14 JERARQUITZACIÓ DELS OBJECTIUS

Considerant els aspectes rellevants identificats a la diagnosi ambiental, s’han ordenat jeràrquicament els

objectius ambientals segons la seva importància i en funció de la capacitat del Pla Territorial Sectorial

d’Habitatge com a instrument per a incidir-hi directament:

2.1.14.1 OBJECTIUS AMBIENTALS PRIORITARIS

2.1.14.1.1Sòl

- Moderar el consum de sòl.

- Utilització racional del territori i del medi ambient. Dins d’aquest objectiu, s’engloba el que és criteri del

pla: que els futurs llocs de creixement siguin aquells que tenen o tindran segons les previsions oficials

establertes la millor dotació en infraestructures ambientals.

2.1.14.1.2Cicle de l’aigua

- Adequar els creixements a la disponibilitat d’aigua, promovent un ús sostenible de l’aigua basat en la

protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.

- Fomentar l’estalvi i l’eficiència de l’ús de l’aigua en l’edificació residencial i l’espai urbà residencial

2.1.14.1.3Energia

- Fomentar l’estalvi energètic vetllant pel caràcter compacte i continu dels creixements.

- Fomentar la implantació d’energies renovables en l’edificació residencial i l’espai urbà residencial

2.1.14.1.4Qualitat atmosfèrica i canvi climàtic

- Mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle

- Adaptar els usos del territori als escenaris de canvi climàtic

2.1.14.1.5Qualitat acústica

- Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació

2.1.14.1.6Biodiversitat

- Garantir la connectivitat ecològica i la preservació dels espais naturals protegits

- Afavorir la diversitat ecosistèmica del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

2.1.14.1.7Mobilitat

- Contribuir a la mobilitat sostenible

- Reduir l'impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

2.1.14.1.8Residus

- Millorar la sostenibilitat del parc d’habitatges. Assegurar serveis i equipaments.

2.1.14.1.9Paisatge

- Integrar paisatgísticament els nous desenvolupaments residencials

2.1.14.1.10 Salut i riscos

- Minimitzar els riscos generats pel model de desenvolupament



39

- Assolir nivells adequats de qualitat de vida, sostenibilitat ambiental i preservació front els riscos naturals i

tecnològics.

2.1.14.2 OBJECTIUS AMBIENTALS SECUNDARIS:

- Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.

- Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

2.1.14.3 OBJECTIUS AMBIENTALS COMPLEMENTARIS:

- Fomentar l’estalvi energètic i/o minimitzar l’impacte derivat dels nous assentaments mitjançant la reducció

de la mobilitat obligada

- Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

- Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.



40

3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA

En relació a l’establiment d’alternatives, tant des del propi Pla Territorial Sectorial d’Habitatge com des del

present Informe de Sostenibilitat Ambiental no s’ha considerat la seva pertinència en tant el grau de

desenvolupament del Pla així com les previsions que des d’ell s’establiran no poden avaluar-se comparativament.

Tanmateix sí que s’han avaluat les diferents estratègies d’acord amb els objectius ambientals, per tal de

determinar el grau de compliment d’aquestes i alhora avaluar si l’ordre d’establiment d’aquestes estratègies des

del PTSH es correspon amb un major assoliment dels objectius establerts.

Aquestes estratègies es basen en:

- Estratègia 1: MOBILITZACIÓ I REHABILITACIÓ DEL PARC D’EDIFICIS I DEL PARC D’HABITATGES. Es planteja

la mobilització dels habitatges no principals, és a dir l’ampliació del nombre d’habitatges d’ús habitual de la

població a través de la posada en ús d’habitatges desocupats. Es tracta d’implementar actuacions que

incrementin els esforços per a l’optimització en l’ús dels habitatges existents. Es contempla també la

conservació i millora relacionada normalment amb els elements comuns dels edificis; això representa alhora

una millora en la qualitat de vida de la població i un major eficiència en termes ambientals per quan els

edificis podran allargar la seva vida útil.

- Estratègia 2: IMPLANTACIÓ DE RESERVES PER HABITATGE PROTEGIT EN SÒL URBÀ. La transformació

urbana (reforma interior o actualment millora urbana) ofereix un ampli ventall de possibilitats d’implantació

de nous habitatges, dels quals una part han de ser protegits i també de reserves de sòl i sostre per

habitatges dotacionals, en condicions de centralitat que optimitzin les relacions de mobilitat obligada i

d’accés als equipament si serveis més centrals dels nuclis urbans.

- Estratègia 3: APLICACIÓ DE LES RESERVES MÍNIMES ESTABLERTES PER LA LLEI D’URBANISME EN EL

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EN SÒLS URBANITZABLES I EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES ÀREES

RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES. Es planteja el desenvolupament dels sectors urbanitzables delimitats en el

planejament vigent i que continguin reserves d’habitatges protegit. Es proposa també mobilitzar sòls en el

context de les AREs quan les estratègies/objectius anteriors no siguin suficients per assolir les necessitats en

matèria de nou habitatge protegit o dotacional.

- Estratègia 4: MOBILITZACIÓ DE SÒL I CONSTRUCCIÓ D’HABITATGE EN EL CONTEXT D’UN PROGRAMA DE

FORMACIÓ I AMPLIACIÓ DE PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL I HABITATGE. A més del desenvolupament de les

AREs, es proposen programes de reserves de terrenys de possible adquisició per a l’ampliació dels patrimonis

públics de sòl.

Es parteix també de l’alternativa 0, per a la que s’ha contemplat que es correspon amb el model actual de

desenvolupament.

A la següent taula es mostra el grau de compliment dels diferents objectius per part de cadascuna de les

estratègies, en funció si hi estan:

- en desacord: -

- no afecten: 0

- d’acord: +

- totalment d’acord: ++

Alternativa 0 Estratègia 1 Estratègia 2 Estratègia 3 Estratègia 4 Moderar el consum de sòl. - ++ ++ + -

Sòl

Utilització racional del territori i del medi ambient. Dins d’aquest objectiu, s’engloba el que és criteri del pla: que els futurs llocs de creixement siguin aquells que tenen o tindran segons les previsions oficials establertes la millor dotació en infraestructures ambientals.

0 ++ ++ + +

Adequar els creixements a la disponibilitat d’aigua, promovent un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.

+ ++ ++ + +

Cicle de l’aigua

Fomentar l’estalvi i l’eficiència de l’ús de l’aigua en l’edificació residencial i l’espai urbà residencial

+ ++ ++ + +

Fomentar l’estalvi energètic vetllant pel caràcter compacte i continu dels creixements.

+ ++ ++ ++ 0

EnergiaFomentar la implantació d’energies renovables en l’edificació residencial i l’espai urbà residencial

+ 0 + ++ ++

Mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle + + + + + Qualitat

atmosfèrica i canvi climàtic Adaptar els usos del territori als

escenaris de canvi climàtic + 0 + + +

Qualitatacústica

Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació

+ ++ ++ + +

Biodiversitat

Garantir la connectivitat ecològica i la preservació dels espais naturals protegits

+ ++ ++ + 0



41

Afavorir la diversitat ecosistèmica del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

+ ++ ++ + 0

Contribuir a la mobilitat sostenible + ++ ++ + +

Mobilitat Reduir l'impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

+ ++ ++ + +

Residus

Millorar la sostenibilitat del parc d’habitatges. Assegurar serveis i equipaments.

+ ++ ++ + +

Paisatge

Integrar paisatgísticament els nous desenvolupaments residencials

0 ++ ++ + +

Minimitzar els riscos generats pel model de desenvolupament + ++ ++ + +

Salut i riscos

Assolir nivells adequats de qualitat de vida, sostenibilitat ambiental i preservació front els riscos naturals i tecnològics.

+ ++ ++ + +

Així, la proposta de l’avanç de Pla i en particular les línies estratègiques que defineix es valoren molt

positivament dels del punt de vista ambiental en tant que es prioritza en primer terme la mobilització del parc

d’habitatges en desús, seguit per rehabilitació del parc d’edificis i habitatges, l’aplicació de reserves sobre sòls

urbans consolidats i no consolidats, posteriorment sobre sòls urbanitzables i sobre les àrees residencials

estratègiques; finalment i com a últim recurs es proposa la mobilització de sòl i construcció d’habitatge en el

context d’un programa de formació i ampliació de patrimonis públics de sòl i habitatge. En aquest sentit aquest

criteris de desenvolupament per ordre estratègic estan totalment d’acord amb l’objectiu de minimitzar la

ocupació de sòl i contribueixen a afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees

urbanes. D’altra banda i de forma indirecta eviten el deteriorament addicional dels espais naturals, agraris i no

urbanitzables en general com a components del territori i fomenten l’estalvi energètic vetllant pel caràcter

compacte i continu dels creixements. D’altra banda i pel que respecta a la mobilitat, des del Pla s’han estudiat

les xarxes de transport públic i la xarxa de carreteres actual i prevista pel planejament vigent com una part dels

inputs que es tindran en compte alhora de definir els possibles àmbits de creixement, la qual cosa s’avalua de la

mateixa manera positivament, així com el fet que la informació que s’ha generat des del present ISA pel que

respecta als vectors ambientals formi també part de les aportacions que permetran definir aquests possibles

àmbits.

A tall de conclusió, aquesta anàlisi multivariable del territori i dels seus recursos que s’ha iniciat des de l’avanç

de Pla, i en la que convergeixen tants factors, ha de portar a que les determinacions que establirà el Pla parteixin

d’unes línies el més coherents possible amb el propi marc.



42

Descripció i avaluació dels impactes ambientals de l’alternativa escollida

En relació al possibles efectes derivats de les propostes del Pla d’acord amb els Plans i Programes existents que fan referència a aspectes ambientals, s’han analitzat les previsions del PTSH d’acord amb l’increment del nombre

d’habitatges derivat de l’estudi de la demanda forta i acreditada, comparant-los amb la cartografia elaborada a l’ISA, per tal d’avaluar si es detecten possibles afectacions sobre les previssions dels diferents plans.

Es fa constar així mateix quins són els escenaris temporals plantejats per cada Pla, que poden implicar que aquests s’hagin de revisar abans de que s’acabi el plantejat pel PTSH, així com les previsions de població que a emprat cada Pla

(quan això ha estat possible), per tal de determinar si poden sorgir algunes incongruències.

Cal esmentar que les previsions de creixement establertes pel PTSH són orientatives, i per tant no estableixen la quantitat final de nou habitatge a construir ni acaben delimitant sòl a desenvolupar. Així doncs, no es poden fer previsions

exactes de creixement ni estimacions quantitatives sobre els diferents aspectes ambientals que es poden veure afectats.



43

El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya realitza una prognosi de generació de residus municipals pel període 2005-2012 en base a les següents premisses:

Estimació de l’evolució de la població d’acord amb els models de creixement de la població elaborats per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

· Creixement baix de la població (suposa un creixement de la població menor a l’esperable d’acord amb la tendència històrica de la població).

· Creixement mitjà – baix de la població (suposa un creixement de la població lleugerament inferior a l’esperable d’acord amb la tendència històrica de la població).

· Creixement mitjà – alt de la població (suposa un creixement de la població lleugerament superior a l’esperable d’acord amb la tendència històrica de la població).

· Creixement alt de la població (suposa un creixement de població superior a la tendència històrica de la població).

Evolució de la generació de residus per habitant (kg/hab·dia) a partir de les dades històriques (1998 – 2004) de l’Agència de Residus de Catalunya. Per poder establir un rang fiable per a la generació prevista al període 2005 - 2012, es plantegen tres hipòtesis:

· Estabilització de la generació de residus per habitant a la mitjana del període (1998 – 2004).

· Creixement lineal de la generació de residus per habitant seguint una tendència menor a l’experimentada històricament a la comarca.

· Creixement lineal de la generació de residus per habitant seguint la mateixa tendència experimentada històricament a la comarca.

D’acord amb les hipòtesis anteriors, es selecciona l’escenari que més s’ajusti a l’evolució històrica de la població i la generació de residus a l’àmbit territorial estudiat.

Es té en compte que el PROGREMIC i PTSIRM aposten per optimitzar les recollides i els transports de residus, partint del principi de proximitat i eficiència. A més, la nova organització territorial en zones de tractament promou aquesta proximitat i modula les necessitats de transport dels residus. En aquest sentit l’ampliació o la implementació de nous circuits de recollida selectiva pot incrementar les necessitats de transport i per tant, la distribució territorial dels centres de neteja i reompliment dels envasos ha de permetre reduir aquestes necessitats.

El PTSH realitza unes previsions que superen l’escenari plantejat pel PTSIGRMC i tot i que es pot observar que la major part de les infraestructures de gestió de residus es preveuen en les zones en les que el PTSH preveu el major increment de la demanda, caldrà que la futura revisió del PTSIGRMC adapti les determinacions establertes pel PTSH respecte a l’increment de població.



44

El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005-2014, fa una reprogramació de les obres i relaciona ordenadament una llista exhaustiva i concreta d’actuacions en sistemes existents exigibles per la Directiva marc de l’aigua per a l’any 2015, agrupades en dos escenaris (del 2006 al 2008 i del 2009 al 2014). En els sistemes amb població equivalent inferior a 2.000, i no previstos al primer escenari, el tractament proposat és més exigent que l’adequat segons els termes de la Directiva 91/271/CE. Dit d’una altra manera, els abocaments de totes les aglomeracions que no són objecte d’actuacions del primer escenari (de sistemes de menys de 2.000 h-e) ja reben actualment un tractament adequat.

Atenent a les previsions establertes pel PTSH, es pot preveure un increment en les necessitats de depuració de diversos municipis, tot i que en el propi PTSH no s’arribi a aquest nivell de concreció. El PSARU 2005 és un instrument que s’actualitza d’acord amb les actuacions ja realitzades i les previstes i que d’altra banda contempla que el reforçament dels sistemes de sanejament obligat pels creixements urbanístics vinculats a canvis en el règim del sòl (de no urbanitzable a urbanitzable) haurà d’anar a càrrec dels promotors pel que fa a la construcció tant del clavegueram (sanejament en baixa, de competència municipal), com dels col·lectors en alta i de la depuradora (en la seva magnitud), segons es recull en la legislació vigent. Així doncs no es preveuen implicacions sobre aquest vector derivades de la implementació de nous creixements, tot i que no es descarten possibles impactes derivats en especial del desenvolupament dels sectors en sòl urbà.



45

El Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 considera els escenaris de tipus demogràfic (creixement demogràfic, piràmide de població, dispersió en el territori) i d’habitatge (nombre d’habitatges, tipologia, distribució territorial). En la projecció de la població catalana parteix dels escenaris de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya que recull l’estudi Projeccions de població de Catalunya. 2010-2030. L’escenari concret que s’ha fet servir en el Pla de l’energia ha estat l’escenari mitjà alt (o tendencial) elaborat per l’IDESCAT, ja que és el que el propi organisme aconsella fer servir en estudis prospectius no demogràfics.

El propi pla contempla com un dels aspectes especialment importants en la previsió energètica del sector domèstic és el nombre d’habitatges que hi haurà en el període d’estudi, el tipus d’ús (principals, secundaris i vacants) i l’evolució que tinguin en el temps.

En aquest sentit, per a la projecció dels habitatges a Catalunya durant el període 2005-2015 s’han fet servir les dades d’habitatges principals, secundaris i vacants dels censos d’habitatge dels anys 1970, 1981, 1991 i 2001, l’estimació de llars de l’IDESCAT per a 1996 i les previsions d’habitatges principals i no principals (secundaris i vacants) fetes per l’IDESCAT i la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Es contempla així mateix que aquestes previsions es varen realitzar amb previsions de creixement de la població no coherents amb les actuals.

A partir d’aquestes dades històriques (1970, 1981, 1991, 1996 i 2001), i les que s’havien previst fins a l’any 2010, s’ha determinat l’evolució anual a partir de la relació entre habitatges principals i població, així com de les relacions entre habitatges no principals i principals i entre habitatges secundaris i principals. En l’escenari triat, cal destacar especialment la disminució del nombre de persones per habitatge principal, que passa de 2,70 persones/habitatge, l’any 2003, a 2,48 persones/habitatge, l’any 2015, a causa de la disminució de la unitat familiar, entre d’altres factors sociològics.

El consum d’energia final del sector domèstic representa un 15% del consum d’energia final a Catalunya. Els darrers anys, aquest consum ha tingut una mitjana d’increment anual d’un 3%. El consum domèstic d’energia es pot desglossar principalment en els següents conceptes : calefacció,nevera, cuina,aigua calenta sanitària, enllumenat, electrodomèstics i refrigeració.

Per a analitzar el consum energètic associat als transports, s’ha partit de dues variables bàsiques: el parc de vehicles i la mobilitat. Aquesta anàlisi ha estat desenvolupada separadament per al moviment de persones i mercaderies i per a cadascun dels mitjans de transport, exceptuant el transport marítim, ja que el balanç energètic català no inclou el consum d’energia d’aquest sector, d’acord amb les metodologies de balanços energètics utilitzades comunament. Igualment, des del punt de vista sociodemogràfic s’han tingut en compte els processos d’urbanització i les seves conseqüències, els canvis previsibles en l’estil de vida, en la logística de mercaderies i en els serveis públics de transport urbà i interurbà.

A partir d’aquestes previsions es pot observar que el desenvolupament del PTSH n’és complementari i pot implicar que atenent a que el PTSH s’ha desenvolupat posteriorment al Pla de l’Energia, amb dades més actualitzades, i a que tant l’increment de la població com el ritme d’adquisició d’equipament domèstic, és previsible un creixement important i sostingut de la despesa energètica d’aquest sector en els propers anys. Pel que respecta al transport, les previsions de consum final d’energia en aquest sector a Catalunya pel període 2003-2015 contingudes en el Pla de l’Energia a Catalunya apunten a una disminució del consum de gasolina i del gasoil de cara a l’any 2015. Preveu, per contra,un increment en el consum de querosè –bàsicament a causa del transport aeri– i del gas natural. Finalment, preveu un increment molt significatiu del consum del biodièsel.



46

Actualment el Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya i el Pla Sectorial d'Abastament d'Aigua a Catalunya es troben en procés d’elaboració. En particular, el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya, incorpora a la planificació hidrològica totes les actuacions previstes en l’àmbit de la generació de nous recursos d’aigua, i inclou també la planificació de futures actuacions d’abastament d’aigua en alta a nivell local.

El Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya incorpora un Programa de mesures /que actualment es troba en el tràmit de informació pública) que incorpora les següents determinacions sobre la construcció de noves xarxes supramunicipals:

L’increment de les necessitats de subministrament per sobre dels recursos locals fa necessària, en determinades ocasions, la construcció de xarxes d’abastament supramunicipals. Aquests sistemes aporten als municipis uns recursos complementaris que s’han de gestionar de manera coordinada amb els locals. El Programa de mesures incorpora la construcció de nou sistemas supramunicipals entre els que destaquen, per la seva magnitud, els que s’abastiran des de l’embassament de la Llosa del Cavall, i des del quilòmetre 21 del canal Segarra-Garrigues i la segona fase de l’abastament de Santa Anna. També són rellevants les noves xarxes previstes a les Terres de l’Ebre, on la implantació de serveis d’abastament supramunicipals ha estat fins ara escassa. Es proposen, en aquest àmbit, tres nous sistemes al Priorat, a la Terra Alta i al Montsià-Baix Ebre, i es proposa la creació d’un consorci per a la seva gestió conjunta. Altres sistemes planificats són els de l’Osona-Nord-Voltreganés, el del Lluçanès, el del Pla d’Urgell i, finalment, el ja executat a la Bisbal d’Empordà i diversos municipis del seu entorn. En el seu conjunt, aquestes noves xarxes garantiran l’abastament de més de 100 municipis.

Es preveu així mateix l’extensió de les xarxes supramunicipals actuals:

Dins el mateix objectiu de garantir l’abastament municipal, s’han programat diverses actuacions de connexió a xarxes supramunicipals existents. És el cas de les noves connexions a les xarxes regionals d’ATL (diversos municipis de l’Anoia, el Vallès Oriental i La Selva, entre d’altres comarques, i a la del CAT municipis del Baix Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà, entre d’altres). També es preveuen noves connexions als sistemes d’abastament del Consorci Costa Brava Nord, Consorci Costa Brava Centre i Bages-Sec, i a la Mancomunitat de Pinyana. Els municipis beneficiats per aquestes connexions es mostren també en la Figura Previsió d'implantació

de noves xarxes supramunicipals.

S’indiquen (núm. 2) els municipis que actualment no pertanyen a cap xarxa supramunicipal i que ara s’hi connectaran, ja sigui mitjançant la construcció d’una nova xarxa o gràcies a l’extensió d’alguna de les existents. També s’assenyalen (núm. 3) els municipis que estant ara connectats a xarxes supramunicipals, s’integraran en àmbits de major entitat. Font: Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

Previsió d'implantació de noves xarxes supramunicipals



47

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 contempla com s’ha esmentat una sèrie d’accions per tal de reduir les emissions de CO2. Les determinacions del PTSH i en particular les estartègies que proposa, no incideixen directament sobre aquestes accions si bé el planejament derivat del PTSH serà l’encarregat d’aplicar-les i per tant aquestes accions s’incorporen com a mesures pel planejament derivat:

- Desenvolupament de la Certificació Energètica d’Edificis: Desenvolupament regulatori i operatiu de la Certificació Energètica. Promoció de la certificació energètica dels habitatges com a element decisiu en la compra, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Promoció a través de campanyes adreçades al gran públic per tal de canviar els seus hàbits de compra i ús energètic de l’habitatge.

- Promoció de les instal·lacions col·lectives energèticament eficients: Promoció de les instal·lacions col·lectives, com ara sistemes centralitzats per a blocs de pisos o illes d’habitatges, xarxes de districte de calor o de calor i fred, que afavoreixen el fer servir energies renovables, calors residuals o instal·lacions de cogeneració.

- Revisió voluntària de l’eficiència energètica durant la redacció dels projectes residencials: De forma similar a l’auditoria energètica convencional, l’auditoria energètica del projecte permet detectar, corregir i millorar les solucions de projectes entorn l’eficiència energètica amb un cost inferior respecte a l’obra feta.

- Requisits en l’habitatge de protecció oficial respecte a la incorporació de mínims energètics: Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis d’habitatges promocionats des de les Administracions Públiques.

- Utilització de les energies renovables (energia solar tèrmica i biomassa) en el sector d’habitatges: Impuls, recolzament, seguiment, anàlisi i assessorament a les iniciatives d’incorporació de les energies renovables al sector domèstic, assessorament i recolzament de projectes específics i campanyes anuals de subvencions per a instal·lacions d’energia solar tèrmica i biomassa al sector domèstic.

- Impuls a tecnologies eficients en climatització: Per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies eficients en climatització que ja són al mercat. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i mitjançant ajuts i subvencions específicament dissenyades per al foment de la incorporació d’aquestes tecnologies.

- Promoció de l’etiquetatge energètic de productes de la llar: Promoció de l’etiquetatge energètic com a element decisiu en la compra d’aparells domèstics, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Aquesta promoció es farà a través de campanyes adreçades al gran públic per canviar els seus hàbits de compra i ús d’aparells domèstics.

- Programa de renovació de calderes domèstiques: Subvenció per a la substitució de calderes ineficients energèticament per calderes de calefacció o mixtes o escalfadors d’alta eficiència.

- Accions de promoció del manteniment energètic dels edificis i de les instal·lacions dels habitatges: Tant important per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies i materials eficients com la realització d’un manteniment preventiu i corrector de l’habitatge, tant de la seva envolvent com de les instal·lacions. Facilitar la difusió i el coneixement entre els agents implicats dels procediments periòdics que cal seguir per tal de tenir l’habitatge en bon estat energètic. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i es facilitaran ajuts i subvencions específicament dissenyades.

- Aplicació de mesures d’incentivació econòmica destinades a millorar l’eficiència energètica del parc d’habitatges: Les mesures es poden concretar en ajuts a l’aïllament tèrmic, tant de les parts massisses, com de les obertures.

- Promoció de l’ús racional de l’energia: Desenvolupar eines de finançament i línies o instruments de suport econòmic per a projectes de promoció d’un ús racional de l’energia entre els usuaris i els professionals de l’arquitectura, els tècnics de sistemes de climatització eficient, etc .



48

Les Directrius Nacionals de Mobilitat estableixen les projeccions de població a partir de les realitzades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, que plantegen com a evolució més probable el ventall dels escenaris mitjà alt i mitjà baix, que en l’horitzó 2015 va de 7,3 a 7,7 milions d’habitants, amb un creixement anual mitjà del 9‰ i del 12,9‰ respectivament. En l’horitzó 2030 les poblacions intermèdies són de 7,5 i de 8,4 milions d’habitants, però la incertesa en aquest horitzó és molt més gran.

Les Directrius Nacionals de Mobilitat prenen l’estimació que territorialment, en l’horitzó 2015 els territoris amb més creixement són el Camp de Tarragona i la resta de les comarques metropolitanes (sense el Barcelonès), seguides de les Comarques Gironines i les Centrals, fet que contrasta amb un cert estancament de la ciutat de Barcelona i la resta del Barcelonès. La resta d’àmbits tindria un creixement total semblant a la mitjana catalana, en què l’Alt Pirineu i Aran registrarien els valors més baixos. El diferent ritme de creixement a l’interior del territori català es tradueix en modificacions moderades de la distribució actual de la població en el territori. Es preveu que la redistribució més gran de població s’operarà a l’interior de l’àmbit metropolità, amb una pèrdua neta de pes de la ciutat de Barcelona i de la resta de la comarca del Barcelonès a favor de la resta de comarques metropolitanes. S’estableix també que, d’acord amb la tendència dels darrers anys, el conjunt de l’àmbit metropolità també perdria pes a favor de la resta d’àmbits no metropolitans, principalment del Camp de Tarragona i de les Comarques Gironines. En les dades projectades les Comarques Centrals, l’Alt Pirineu i Aran, les Terres de l’Ebre i l’Àmbit de Ponent conserven pràcticament constant el seu pes relatiu dins la població de Catalunya al final del període de projecció.

En resum les Directrius Nacionals de Mobilitat estimen un creixement més gran en els propers anys en:

- Espais de desconcentració de les principals ciutats (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Manresa...).

- Espais de connexió entre les diferents àrees urbanes (Conca de Barberà, Alt Camp, Anoia, Segarra, Garrotxa...).

- Espais d’extensió dels eixos urbans (eix del Llobregat, eix Ter-Congost...).

- Espais de segones residències (Cerdanya, Alt Urgell, Val d’Aran...).

En conjunt, i comparant amb les previsions del PTSH, s’observa una certa correspondència entre les previsions d’ambdós plans si bé cal tenir en compte que, atenent a que les previsions del PTSH s’han realitzat en base a dades més actualitzades i a partir d’un estudi de detall de més ampli abast, no es pot establir una correspondència quantitativa entre aquests plans. Així, tot i que es preveu un impacte derivat de les determinacions del PTSH, es preveu que en l’elaboració i revisió dels plans de Mobilitat derivats de les Directrius Nacionals de Mobilitat és on s’hauran de tenir en compte les previsions de creixement establertes pel PTSH.



49

La Llei 16/2002,de protecció contra la contaminació acústica, classifica les zones que envolten les infraestructures de transport com a zones B de sensibilitat moderada que requereixen uns valors límit d’immissió de 65 dBA diürns i uns valors d’atenció de 68 dBA diürns. D’acord amb el Mapa Estratègic de Soroll de l’Aglomeració del Barcelonès es calcula que aproximadament en el 50% dels espais urbans de la ciutat de Barcelona se superen els 65dB(A) durant el dia. Aquesta problemàtica també es dóna en altres aglomeracions urbanes. En el cas de Barcelona es detecten zones en les que la població que hi viu està exposada a nivells superiors als 75 dBA (l‘OMS considera que la població exposada a nivells superiors als 65 dBA veu perjudicada severament la seva salut). D’acord amb l’ISA del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya, un dels objectius operatius del Pla Director de la Regió Metropolitana de Barcelona és disminuir la contaminació acústica resultant dels sistemes de transport, tot reduint el nombre de persones exposades a nivells superiors als 65 dBA diürns. Així, s’estableix que cal regular la mobilitat per eliminar, en 3 anys, els espais urbans on se sobrepassi els 75dBA i reduir en un 1,5% anual la població esposada a més de 65 dBA. Es considera que les determinacions establertes a partir del desenvolupament del PTSH hauran de tenir en compte els diferents mapes de soroll, tant en les zones d’aglomeracions urbanes com en els nuclis més petits, per tal de limitar tant la població exposada a nivells acústics excessius com les implicacions indirectes del possible increment de la mobilitat. Aquestes determinacions s’hauran de prendre en consideració en el planejament que les desenvolupi.



50

Biodiversitat

El PTSH es basa en la identificació de sistemes urbans i àrees rurals que hauran d’assumir les polítiques d’habitatge, tenint en compte la informació, i, en el cas dels plans aprovats definitivament, la protecció continguda en

el planejament territorial figura en els àmbits que formen part dels sistemes d’espais oberts i inclou les proteccions ambientals establertes en el planejament i en la legislació vigent, en relació als àmbits de valor

geomorfològic (Àrees incloses al catàleg de patrimoni geomorfològic de Catalunya), de biodiversitat (Xarxa Natura 2000, espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural), del medi hidrològic (Catàleg de zones humides de

Catalunya, aqüífers protegits) i dels riscos naturals (segons el cas, àrees inundables, àrees amb inestabilitat geomorfològica, àrees amb pendents superiors al 20%). En aquests sentit es garanteix que no s’han de veure

afectades les zones de valor a partir de les determinacions del PTSH, si bé es contempla que, a partir de la darrera estratègia del PTSH, que contempla la possibilitat d’establir reserves de sòl fora del context definit com a

urbà i urbanitzable, poden sorgir afectacions sobre la biodiversitat. En tant el PTSH es desenvolupa a partir del planejament derivat d’aquest, s’han establert una sèrie de mesures per tal de minimitzar aq2uest possible

impacte, tenint en compte alhora que el planejament derivat estarà igualment sotmès a la normativa ambiental vigent i s’haurà de sotmetre, si s’escau, a un procés d’avaluació ambiental.



51

Per a la compleció de la realització de l’avaluació dels impactes s’ha completat alhora una taula en la que s’avaluen les diferents estratègies que desenvolupa el pla i com afecten aquestes sobre els aspectes ambientalment rellevants,

fixant mesures correctores per tal que aquests possibles impactes es minimitzin en la mesura del que és possible. L’avaluació d’aquests efectes es realitza partint de la base de que la darrera estratègia és, d’acord amb l’avaluació

d’alternatives la més negativa i la que implica un major grau d’afectació sobre els aspectes ambientalment rellevants. D’aquesta manera s’avaluen la resta d’estratègies en funció de si representen un possible impacte positiu o negatiu

en front del model de creixement basat en la ocupació de nou sòl. En qualsevol cas cal tenir en compte que el PTSH no provoca directament aquests impactes, en tant avalua les previsions de creixements i les situa territorialment, i serà

per tant el planejament urbanístic l’encarregat d’aplicar aquestes determinacions de creixement i precisar com afecten aquestes determinacions als diferents aspectes ambientals.

Aquests impactes es categoritzen en positius (Positiu) o negatius (Compatible / Moderat / Sever / Crític) i s’avaluen a la següent taula:

Sòl / Model d'ocupació

Cicle de l’aigua Energia Qualitat atmosfèrica Canvi climàtic Qualitat acústica Biodiversitat Mobilitat Residus Paisatge Salut i riscos

MOBILITZACIÓ DEL PARC D’HABITATGES NO PRINCIPAL.

positiu positiu positiu positiu positiu

secundari, acumulatiu,

sinèrgic, a mitjà termini, permanent,

negatiu

positiu positiu positiu

REHABILITACIÓ DEL PARC D’EDIFICIS I HABITATGES.

positiu positiu positiu positiu positiu positiu positiu



negatiu



negatiu

positiu positiu

IMPLANTACIÓ DE RESERVES PER HABITATGE PROTEGIT EN SÒL URBÀ.

positiu positiu positiu positiu positiu positiu positiu



negatiu



negatiu

positiu positiu

APLICACIÓ DE LES RESERVES EN EL DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EN SÒLS URBANITZABLES.

positiu



negatiu



negatiu



negatiu



negatiu



negatiu

positiu



negatiu



negatiu

a curt termini, permanent, negatiu positiu

APLICACIÓ DE LES RESERVES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES.

acumulatiu, a curt termini, permanent,

negatiu



negatiu



negatiu



negatiu



negatiu



negatiu

positiu



negatiu



negatiu

a curt termini,

permanent, negatiu positiu

MOBILITZACIÓ DE SÒL I CONSTRUCCIÓ D’HABITATGE EN EL CONTEXT D’UN PROGRAMA DE FORMACIÓ I AMPLIACIÓ DE PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL I HABITATGE.

acumulatiu, a curt termini, permanent,

negatiu


sinèrgic, a curt, mitjà o llarg

termini, permanent, temporal, positiu,

negatiu




negatiu




negatiu




negatiu




negatiu




negatiu




negatiu




negatiu

a curt termini,

permanent, negatiu




negatiu



52

Mesures previstes per prevenir, reduir i contrarestar qualsevol efecte negatiu

El PTSH directament no classifica sòl, però, entre d’altres coses, sí preveu la distribució dels habitatges en el

territori. Així que la seva aplicació a través dels plans i projectes derivats, impliquen els impactes relacionats

amb la construcció d’aquests habitatges. Per tant, són aplicables les següents mesures ambientals d’ordenació i/o

regulació que serveixen per preveure i/o minimitzar els impactes.

Es vol ressaltar que, tot i que aquest PTSH és d’àmbit territorial, la seva aplicació es donarà a tots els nivells de

planejament i inclòs de projecte així que té sentit establir mesures tant generals com detallades, i més enllà de

les que són d’aplicació obligatòria per la legislació vigent i sense detriment de les que s’estableixin en els plans

territorials i directors urbanístics aprovats.

S’han mostrat les estratègies en què a priori tenen major rellevància les mesures ambientals, ja sigui per

aplicació directa en la ordenació, com per normativa que pugui incidir tant en la figura directa de planejament

com en els plans i projectes que se’n derivin.

Destaca que la major part de les mesures tenen incidència sobretot en les estratègies 2, 3 i 4, ja que són aquestes

les que impliquen major transformació del sòl. En el cas de la estratègia 1, les mesures ambientals sobre els

vectors d’aigua, energia i residus ja estan contemplades en bona part en la normativa vigent, en el Decret

d’ecoeficiència dels edificis i en el CTE. També, s’hi ha afegit una columna per plans i programes d’habitatge.

Aquestes figures tenen incidència en les 4 estratègies, però s’ha destacat perquè no corresponen directament

amb cap pla urbanístic. Les mesures ambientals que incideixen en els plans i programes d’habitatge són

bàsicament de gestió i d’estratègica, i poden dictar la normativa dels plans urbanístics que els hauran de

desenvolupar, així només s’hi han destacat les mesures que són més relacionades amb la gestió, tot i que a través

de les recomanacions que poden establir-se poden ser rellevants tota la resta.

MESURES AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE PLANEJAMENT

Act

uac

ions

sobre

el par

c d'h

abit

atge

s

Act

uac

ions

sobre

el sò

l urb

anit

zat

Act

uac

ions

en s

òls

urb

anit

zable

s

Acc

ions

singu

lars

de m

obilit

zaci

ó de s

òls

Pla

ns

i pro

gram

es

d'h

abit

atge

OCUPACIÓ DE SÒL/MODEL TERRITORIAL

Adaptació geomorfològica

Adaptar el planejament a la topografia de l’àrea afectada, minimitzant el

moviment de terres i fomentant la integració amb l’entorn. x x

Model territorial

Programar el desenvolupament del sòl urbanitzable en funció de les necessitats

d'habitatge en cada moment. x x x

Evitar les expansions innecessàries dels municipis i els models urbans dispersos.

Fomentar les estructures urbanes compactes i plurifucionals: Es prioritzarà la

densitat mínima de 50 habitatges/ha i un 15% de sostre d’aprofitament per a

altres usos. x x x

Dotar de caràcter estructurador dels sistemes locals d'espais lliures i la

continuïtat dels sistemes generals, assignant els usos detalladament en base als

àmbits de major valor ambiental. x x

Adequar la densitat edificatòria a l’entorn tenint en compte espais naturals i

zones rurals x x x

Evitar l’ocupació de les àrees amb riscos naturals (risc d’incendi, d’inundabilitat

i de despreniments); així com atendre als riscos tecnològics i a sòls contaminats. x x

Establir les mesures tècniques adients per tal de minimitzar els riscos hidrològics x x x

Per prevenir els riscos hidrològics fruit de la creació de grans superfícies x x x



53

impermeables, es promourà la laminació de l’aigua en les zones properes

Usos del sòl

Potenciar la creació de microcentralitats o la reunió de diferents usos en àmbits

fàcilment accessibles a peu x x

Planificació que permeti una diversitat d’usos en els projectes d’edificació

posterior. x x x x

Afavorir la barreja de les tipologies edificatòries i de la superfície dels

habitatges, per així garantir una diversitat social x x x x

Només s’exclouran dels barris les activitats econòmiques que siguin

incompatibles amb la residencia x x x x

Projectar les àrees d’aparcament com espais versàtils, afavorint usos diversos x x x

Considerar de creació de zones verdes gestionades pels mateixos veïns, d’acord

amb els usos predominants a l’entorn (p.ex. espai per a horts urbans). x x x

Distribució dels usos evitant que es generin zones marginals i buits urbans x x x x

Planificació dels espais lliures exteriors evitant la generació d’espais residuals x

Dimensionament dels vials dels nous sectors d’urbanització prioritzant,

preferiblement, l’ús per part dels vianants x x

Organitzar el sòl edificable de manera que permeti tipologies edificatòries que

potenciïn la qualitat i la seguretat dels espais públics que conformen x x x x

CICLE DE L’AIGUA

Protegir els cursos d’aigua que travessin o delimitin el sector i les seves ribes. x x x

Consideració del balanç hídric de la zona i determinació de la capacitat de

càrrega del sistema hídric. Evitar els canvis de les condicions hidrogeològiques

de la conca, ja sigui mitjançant la limitació d’usos o l’establiment de mesures de

contorn. x x

Delimitació i protecció de les zones de recàrrega dels aqüífers, promovent

actuacions de recuperació i promoció de la infiltració x x

Aprofitar pous existents en l’àmbit del sector, previs a l’obtenció dels permisos

de captació corresponents x x x

En cas que existeixin pous dins el sector, si no es preveu el seu ús, contemplar

mesures per evitar l’aprofitament i l’afecció a l’aqüífer x x x

Preveure la necessitat i les dimensions de dipòsits de recollida de pluvials en

parcel·la privada x x x

En les zones verdes en parcel·la privada, s’aprofitaran les aigües pluvials, previ

emmagatzemat en dispòsits soterrats. x x x

Reutilització de les aigües grises en edificis per a recàrrega de cisternes de WC i

estudiar altres mesures d’aprofitament x x x x

Reutilització d’aigües de sortida de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals

(EDAR) del sector, per altres usos (reg, rentat, etc) x x x

Concentració del sector construït, alliberant el màxim d’espais permeables. x x x

Prioritzar aquelles tipologies urbanístiques i edificatòries que comporten un

menor consum d'aigua. x x x

Facilitar la recuperació del flux d’aigua retornant les aigües pluvials

convenientment tractades a la llera. En el cas de descàrregues de pluvials a

cursos superficials, s'haurà de preveure un tractament previ anti-DSU,

dimensionat per a retorns no inferiors a dos anys, i com a mínim contindrà: x x x

-Desbast previ

-Separació d'hidrocarburs

En el cas de incloure’ls en espais lliures es podrà introduir un tractament

terciari.

CONSUM DE RECURSOS. ENERGIA

Cal establir la necessitat que l’enllumenat en espais comunitaris o d’accés

comptin amb detectors de presència x x x

Preveure la reserva de sòl per als serveis tècnics relatius al transport i

transformació d’energia elèctrica x x x x



54

Realitzar un estudi de radiació solar i ombres a considerar com a base per a la

disposició dels edificis i espais públics x x x

Ubicar els usos que menys necessitin les aportacions solars a les zones amb

menor radiació x x x

Distribuir les tipologies edificatòries segons les necessitats d’il·luminació,

ventilació i climatització x x x x

Afavorir la possibilitat d’edificacions amb orientació al sud (± 45º). x x x

Considerar que per edifici passant es prioritza l’orientació d’una de les façanes

al sud i, per edificis a banda i banda, l’orientació NE-SW i NW-SE x x x

Edificis on el 80% d’habitatges rebin 1 h d’assolejament directe a l’obertura de

la sala entre i 12 h del solstici d’hivern x x x

Conformació de les parcel·les afavorint una doble orientació dels edificis. Es

prioritzarà la tipologia d’edifici passant x x x

Limitar (evitar) edificis amb orientació exclusiva a nord x x x

Considerar els fluxos naturals d’aire per dissenyar carrers i parcel·les per tal

d’afavorir la ventilació natural a l’estiu i/o la protecció contra vents dominants x x x

Considerar la construcció de façanes ventilades quan aquestes estan orientades

cap al SW x x x

Considerar la construcció de cobertes ventilades en els edificis x x x

Possibilitat d’enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es

pugui utilitzar la vegetació com a controlador ambiental passiu x x x x

Enjardinament de façanes i cobertes, amb l’objectiu principal de limitar les

demandes de refrigeració a l’estiu x x x x

Dotar d’espai lliure a les cobertes de noves edificacions, minimitzant les ombres,

per tal de facilitar la instal·lació de captadors solars (tèrmics i/o fotovoltaics) x x x

Facilitar la integració arquitectònica dels captadors solars x x x x

Estudiar la viabilitat de sistemes de calefacció/refrigeració centralitzada a nivell x x x

de districte (district heating) prioritzant l’ús d’energies renovables

Possibilitat d’establiment de sistemes de climatització per geotèrmia x x x x

Estudiar la viabilitat de cobrir el màxim possible de la demanda elèctrica

mitjançant energies renovables, efectuant reserves de sòl necessàries x x x

Establir directrius per a evitar o minimitzar l’efecte de noves instal·lacions de

transport d’electricitat al sector. x x x

Estudiar el soterrament de les infraestructures x x x

Establir que els elements de protecció solar no computin a efectes d’ocupació x x x x

PRODUCCIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS

Preveure en el planejament espais necessaris en la urbanització per a la

deposició i recollida selectiva de residus i per a facilitar la gestió posterior x x x

Considerar en la normativa de planejament la priorització de l’ús de sistemes

constructius industrialitzats o prefabricats en l’edificació x x x x

BIODIVERSITAT

Vegetació

Contemplar que el projecte d’urbanització inclogui un Projecte de Revegetació

i/o enjardinament dels espais lliures i de restauració de les àrees denudades x x x

Garantir la possibilitat d’insolació de les zones verdes, de tal manera que

l’ombra no superi el 25% de la superfície x x x

Les espècies de l’enjardinament s’adequaran a les característiques climàtiques,

edafològiques i topogràfiques de l’àmbit x x x

Les espècies de l’enjardinament no necessàriament seran autòctones, però sí

que han de tenir un potencial bioinvasor nul o baix x x x

A les àrees a restaurar (diferents de les zones verdes), s’empraran espècies

autòctones x x x

A les àrees a restaurar (no les zones verdes) s’estendrà terra vegetal,

s’hidrosembrarà o sembrarà i, si s’escau, es faran plantacions arbòries i/o x x x



55

arbustives

En el disseny del sector, prioritzar la conservació dels peus arboris i conjunts

arbrats amb especial valor i més significatius dels sectors. x x x

Es plantaran espècies que per les seves característiques ofereixin recursos

tròfics, i permetin l’establiment d’estructures de vegetació complexes per tal

d’afavorir la presència de fauna. x x x

Fauna / connectivitat

Garantir la continuïtat i correcta funcionalitat (mantenint i potenciant les

condicions naturals) dels corredors biològics existents x x

Incorporar vialitat de trànsit restringit en zones del planejament de sectors

residencials properes a àrees naturals sensibles x x x x

Qualificar com a espais lliures els hàbitats d’interès situats dins el sector i dotar-

los d’un règim normatiu que n’eviti la transformació i en especial dels espais

fluvials i de la vegetació de ribera. x x

Fomentar la connectivitat biològica en el disseny de les xarxes d’espais lliures

exteriors i el sòl no urbanitzable protegit x x

Concebre les franges de protecció d’infraestructures no com a zones ermes sense

valor, sinó com a nous hàbitats amb components naturals x x

Integrar les zones verdes al sistema urbà, evitant la seva separació de la resta de

components x x

Es potenciarà que les zones lliures tinguin característiques que facilitin la

continuïtat amb els espais no urbans, a mode de corredors urbans dins el

polígon. Preveure la connectivitat dels espais lliures exteriors amb els espais

lliures interiors. x x

PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL

Establir la ordenació a partir d'estratègies d'integració paisatgística. x x x x

Fomentar la màxima integració de l’actuació, adaptant-la a la topografia,

adequant-la a l’entorn i aplicant criteris de restauració paisatgística x x x

Afavorir la connectivitat i vertebració dels paisatges existents x

Dissenyar les zones verdes propiciant la integració a àrees naturals, àrees

enjardinades, places, passeigs, rambles, etc. ja existents x x

Ordenar acuradament les vores dels teixits urbans i els espais periurbans. Si

s’escau, dur a terme tractaments específics d'integració paisatgística dels espais

de vora amb els sòls no urbanitzables. x x

Establir els paràmetres d’edificació necessaris per a que les noves tipologies

edificatòries mantinguin harmonia amb les tipologies urbanes preexistents, si

aquestes tenen valor. x x x x

Conservar, mantenir i potenciar els elements estructuradors del paisatge i els

elements o conjunts singulars del patrimoni natural x x x

Establir entorns de protecció per aquells elements d’interès paisatgístic que ho

requereixin x x x

Utilització de l’arbrat viari com a mesura de millora de la qualitat ambiental x x x

Considerar les conques visuals per establir les actuacions. Exigència de la

integració visual en el paisatge urbà de les instal·lacions de serveis tècnics en

superfície amb el seu soterrament sempre que sigui possible, i especialment en

el cas de les instal·lacions de transport d’energia elèctrica i similars x x x

Integrar els teixits històrics en el nou planejament. Per exemple el parcel·lari

agrícola x x

Prioritzar la recuperació de teixits urbans existents a la creació de nous sectors

urbanitzats x x x

Integració de les edificacions amb valor cultural en la nova intervenció . x x x x

QUALITAT ATMOSFÈRICA I CANVI CLIMÀTIC

Contaminació atmosférica

Considerar les característiques climàtiques i orogràfiques per preveure la

capacitat de dispersió de les emissions contaminants x x

Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans, creant, si x x x



56

cal, espais esmorteïdors a l’entorn d’activitats contaminants

Establir mesures normatives específiques per a la concessió i revisió de llicències

d’activitats en funció de la sensibilitat de l’entorn x x

Contaminació acústica

Detectar les fonts de contaminació acústica i localitzar al seu voltant els usos i

les activitats menys sensibles al soroll x x

Adoptar solucions (aprofitament de la morfologia del terreny, disminució de

cota, soterraments, motes revegetades, etc.) que en minimitzin les zones de

soroll x x

Obertures dels tancaments exteriors dels edificis amb finestra, doble finestra o

balconera per un aïllament mínim al so aeri R de 28 dBA x x x x

Elements horitzontals de separació les cobertes transitables d’edificis amb nivell

d’impacte normalitzat Ln, en l’espai subjacent < a 74 dBA x x x x

En les calçades destinades a trànsit motoritzat, adoptar paviments

sonoreductors, que garanteixin la màxima absorció acústica x x x

Procurar allunyar al màxim les zones de circulació amb alta intensitat de trànsit

dels habitatges i dissenyar barreres acústiques x x

Contaminació lumínica

Adoptar estructures compactes, evitant la dispersió i l’extensió dels àmbits que

requereixen enllumenat nocturn en espais exteriors x x x

Contaminació electromagnètica

Radiocomunicacions. Evitar la implantació d’instal·lacions de

radiocomunicacions en entorns especialment sensibles. x x

Canvi climàtic

Desenvolupament regulatori i operatiu de la Certificació Energètica. Promoció de la certificació energètica dels habitatges com a element decisiu en la compra, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Promoció a través de campanyes adreçades al gran públic per tal de canviar els seus hàbits de compra i ús energètic de l’habitatge.

Promoció de les instal·lacions col·lectives, com ara sistemes centralitzats per a blocs de pisos o illes d’habitatges, xarxes de districte de calor o de calor i fred, que afavoreixen el fer servir energies renovables, calors residuals o instal·lacions de cogeneració.

De forma similar a l’auditoria energètica convencional, l’auditoria energètica del projecte permet detectar, corregir i millorar les solucions de projectes entorn l’eficiència energètica amb un cost inferior respecte a l’obra feta.

Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis d’habitatges promocionats des de les Administracions Públiques.

Impuls, recolzament, seguiment, anàlisi i assessorament a les iniciatives d’incorporació de les energies renovables al sector domèstic, assessorament i recolzament de projectes específics i campanyes anuals de subvencions per a instal·lacions d’energia solar tèrmica i biomassa al sector domèstic.

Per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies eficients en climatització que ja són al mercat. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i mitjançant ajuts i subvencions específicament dissenyades per al foment de la incorporació d’aquestes tecnologies.

Promoció de l’etiquetatge energètic com a element decisiu en la compra d’aparells domèstics, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Aquesta promoció es farà a través de campanyes adreçades al gran públic per canviar els seus hàbits de compra i ús d’aparells domèstics.

Subvenció per a la substitució de calderes ineficients energèticament per calderes de calefacció o mixtes o escalfadors d’alta eficiència.

Tant important per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies i materials eficients com la realització d’un manteniment preventiu i corrector de l’habitatge, tant de la seva envolvent com de les instal·lacions. Facilitar la difusió i el coneixement entre els agents implicats dels procediments periòdics que cal seguir per tal de tenir l’habitatge en bon estat energètic. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i es facilitaran ajuts i subvencions específicament dissenyades.

Les mesures es poden concretar en ajuts a l’aïllament tèrmic, tant de les parts massisses, com de les obertures.

Desenvolupar eines de finançament i línies o instruments de suport econòmic per a projectes de promoció d’un ús racional de l’energia entre els usuaris i els professionals de l’arquitectura, els tècnics de sistemes de climatització eficient, etc .

MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

Analitzar la connectivitat existent al territori, contemplant la proximitat a la x x



57

xarxa ferroviària, a les línies d’autobús i a la xarxa viària principal

Introduir l’accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta, preveient la

necessitat de les infraestructures associades i considerar l’increment d’ocupació x x x

Potenciació de formes de desplaçament i transport més sostenibles com

recorreguts urbans en bicicleta, a peu o en transport públic x x x x

Facilitar el lligam entre els vials per a vianants i bicicletes i la xarxa de camins

existent. x x x

Afavorir la proximitat i comunicació entre les àrees residencials i els sectors de

producció, ja sigui dins d’un mateix municipi o en relació als municipis de

l’entorn x x

Reduir la velocitat de trànsit rodat en aquelles zones exposades a un intens

trànsit de vianants, amb l’objectiu i d’augmentar el nivell de seguretat x x x x

Disseny diferenciat de cada franja de circulació (transport públic, bicicletes,

vianants, etc. ) utilitzant paviments, vegetació, etc x x x



58

Seguiment i supervisió del pla

La legislació per a l’avaluació ambiental de plans i programes, sol·licita establir mesures de supervisió i control

per a les diferents fases que comporta l’execució de l’actuació.

Aquestes mesures de seguiment de caràcter general caldrà que siguin concretades amb les prescripcions dels

plans i programes supramunicipals i municipals d’habitatge.

El Programa de Seguiment Ambiental (PSA) és un document tècnic de control ambiental, en el qual s’especifiquen

els paràmetres de seguiment de la qualitat dels diferents factors ambientals afectats pel planejament i els

projectes derivats.

Complementàriament, el PSA té les següents funcions:

- Verificar l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els paràmetres de

seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.

- Detectar els impactes no identificats a l’ISA i dissenyar les mesures correctores i compensatòries

adients.

- Determinar l’eficàcia de les mesures correctores i compensatòries definides a l’ISA.

- Determinar les operacions de vigilància, especificant el sistema de control a utilitzar, la freqüència i

el moment d’aplicació.

- Seleccionar indicadors fàcilment mesurables i representatius.

- Dissenyar un sistema de recollida de dades i un arxiu dels diferents controls, que permeti establir una

avaluació continuada de les mesures de correcció ambiental.

- Comprovació que s’assoleixen les condicions ambientals exigides.

D’acord amb la llei catalana d’avaluació ambiental de plans i programes, el promotor públic dels Plans i

Programes, en la proposta de memòria ambiental especificarà la forma en què es farà el seguiment del Pla.

Ordinàriament el seguiment es durà a terme pel promotor, que designarà la figura del Director/a Ambiental del

Pla, que serà qui ha d’emetre i lliurar els informes de seguiment ambiental a l’òrgan competent per raó de la

matèria i a l’Oficina d’Avaluació Ambiental. Atenent la transcendència del concret Pla avaluat, el promotor i

l’òrgan ambiental poden determinar també la conveniència de constitució i funcionament d’una Comissió

interadministrativa per al Seguiment Ambiental d’aquest específic Pla.

El director ambiental del pla emetrà informes sobre el seguiment amb la periodicitat que estableixi la resolució

de l’avaluació ambiental corresponent i els remetrà al promotor i a l’òrgan ambiental, o bé a la Comissió Mixta de

Seguiment si és el cas.

3.1.1 Mesures de seguiment i supervisió previstes

A continuació s’estableixen una sèrie de mesures per tal d’avaluar el grau de compliment i els possibles impactes

derivats del l’aplicació del PTSH, així mateix s’incorporen una sèrie d’indicadors que permetin realitzar el

seguiment i la supervisió de les mesures establertes en aquest ISA així com si aquestes contribueixen a pal·liar els

possibles efectes detectats. Aquests indicadors venen determinats pels diferents objectius establerts i s’hauran de

calcular a partir del desenvolupament del PTSH en els diferents plans urbanístics.

3.1.1.1 Sòl

El principal objectiu del PTSH és racionalitzar i moderar el consum de sòl, afavorint la reutilització en front de la

nova ocupació en la mesura del que és possible.

Per avaluar el compliment d’aquests objectius es proposen dos indicadors que avaluïn el grau d’ocupació del sòl;

un indicador que serveix per analitzar les diferents propostes de creixement establertes a nivell municipal i l’altre

que indiqui el nivell d’adequació a l’objectiu plantejat d’afavorir els desenvolupaments en els llocs més propicis

d’acord amb les infraestructures ambientals.

Objectiu Moderar el consum de sòl.

Indicador Percentatge de superficie municipal de sòl urbà i urbanitzable

Unitats Percentatge

Tendència desitjada = ó !

Periodicitat de càlcul Cada cinc anys

Objectiu Utilització racional del territori i del medi ambient. Dins d’aquest objectiu,

s’engloba el que és criteri del pla: que els futurs llocs de creixement siguin aquells

que tenen o tindran segons les previsions oficials establertes la millor dotació en

infraestructures ambientals.

Indicador

Unitats

Tendència desitjada = ó !"

Periodicitat de càlcul



59

3.1.1.2 Cicle de l’aigua

L’increment en el consum d’aigua és un dels principals vectors afectats pel desenvolupament urbà. Es proposen

dos indicadors per tal d’avaluar quina és l’evolució d’aquest consum i de quines fonts d’abastament prové.

D’aquesta manera els indicadors proposats han de permetre establir el compliment dels objectius plantejats per

un ús sostenible d’aquest recurs.

Objectiu Adequar els creixements a la disponibilitat d’aigua, promovent un ús sostenible de

l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.

Indicador Percentatge d’aigua d’abastament provinent de diferents fonts (pous, transvasaments,

dessalinitzadores)

Unitats Percentatge

Tendència desitjada " del percentatge de l’aigua provinent de fonts sostenibles

Periodicitat de càlcul Anual

Objectiu Fomentar l’estalvi i l’eficiència de l’ús de l’aigua en l’edificació residencial i l’espai

urbà residencial

Indicador Consum d’aigua per habitant

Unitats l/hab

Tendència desitjada !


3.1.1.3 Energia

Els objectius establerts d’eficiència energètica es basen en l’afavoriment de la compactació dels nuclis urbans i

d’altra banda en la utilització de fonts energètiques renovables. El consum energètic ve lligat a la reducció de les

emissions de diòxid de carboni i per tant aquests objectius estan estretament lligats amb els establerts per a la

pal·liació de les emissions relacions amb el canvi climàtic. Els indicadors establerts han de permetre quantificar al

llarg del temps quina és l’evolució, d’acord amb els objectius establerts, del consum energètic. En particular,

l’indicador relacionat amb la densitat urbana serà útil per avaluar el grau de significació de cares al consum

energètic que representen els sistemes urbans continus respecte als dispersos, relacionant-lo amb l’indicador

establert de consum energètic de les llars a l’apartat sobre qualitat atmosfèrica i canvi climàtic.

Objectiu Fomentar l’estalvi energètic vetllant pel caràcter compacte i continu dels

creixements.

Indicador Nombre d’habitatges per hectàrea de sòl urbà i urbanitzable

Unitats Habitatges/Ha

Tendència desitjada "


Objectiu Fomentar la implantació d’energies renovables en l’edificació residencial i l’espai

urbà residencial

Indicador Percentatge de despesa d’energies renovables respecte les no renovables

Unitats Percentatge

Tendència desitjada " el percentatge provinent de fonts renovables




60

3.1.1.4 Qualitat atmosfèrica i canvi climàtic

L’abast de les possibles afectacions derivades sobre aquest vector s’ha dividit en dos indicadors. D’una banda

s’avalua la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivats directament del consum energètic de

les llars, atenent al context del PTSH, i de l’altra, atenent a un escenari futur en el que es poden plantejar

diferents riscos derivats del canvi climàtic, avaluar quines si hi ha àrees urbanes o en les que està previst un

desenvolupament urbà i que poden estar en zones de potencial afectació.

Objectiu Mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle

Indicador Consum energètic en les llars

Unitats Tep/any



Objectiu Adaptar els usos del territori als escenaris de canvi climàtic

Indicador Superfície de sòls urbans i urbanitzables en sòls sotmesos a risc

Unitats Ha


Periodicitat de càlcul Bianual

3.1.1.5 Qualitat acústica

La qualitat acústica s’avalua d’acord amb la població esposada a nivells sonors que es consideren perjudicials i

que per tant estan regulats per la legislació vigent. Tanmateix, i en especial a l’interior de les ciutats, aquests

nivells permesos són sovint sobrepassats. És un objectiu d’aquest Pla reduir la població esposada a nivells

superiors als permisos i per tant s’hauran de tenir en compte les mesures exposades, en particular en el cas de les

rehabilitacions d’edificis.

Objectiu Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació

Indicador Població esposada a nivells acústics superiors a 65 dBA diürns i 55 dBA nocturns

Unitats Persones



3.1.1.6 Biodiversitat

L’objectiu d’aquest pla de moderar el consum de sòl ve directament relacionat amb garantir el manteniment de

la biodiversitat si bé també cal tenir en compte altres factors sense el qual és impossible el sosteniment dels

ecosistemes a llarg termini. En particular la connectivitat ecològica és un dels principals components i per tant i

la seva preservació és indispensable. En aquest sentit el PTSH incorpora les determinacions establerts pels

diferents Plans Territorials Parcials i Plans directors territorials, que a la vegada han recollit el planejament

superior de protecció dels espais naturals. Es preveu per tant que aquests espais d’interès no s’han de veure

afectats si bé poden produir-se canvis al llarg del temps, pel que s’ha establert un indicador per mesurar-los.

D’altra banda es consideren també rellevants els hàbitats d’interès comunitari com a reserves de biodiversitat i

per tant, en tant no estan completament assimilats a zones de protecció, és important avaluar la progressió

d’ocupació d’aquests sòls al llarg del temps.

Objectiu Garantir la connectivitat ecològica i la preservació dels espais naturals protegits

Indicador Superficie de sòl no urbanitzable de protecció ambiental

Unitats Ha



Objectiu Afavorir la diversitat ecosistèmica del territori i mantenir la referència de la seva

matriu biofísica.

Indicador Superfície d’hàbitats d’interès comunitari situada sobre sòls urbanitzables



61

Unitats Ha

Tendència desitjada ! (considerant si és possible la diferència entre la disminució per desclassificació i per

ocupació i desaparició de l’HIC)


3.1.1.7 Mobilitat

El model de desenvolupament de les últimes dècades ha configurat una dispersió territorial, amb unes densitats

baixes i un elevat consum de sòl que ha anat provocant l’allunyament entre els centres de residència i lels

d’activitat, impedint en molts casos l’accés a mitjans de transport públic. En aquest sentit és un objectiu del Pla

reduir les necessitats de mobilitat obligada, que es deriven en particular de l’afavoriment de la rehabilitació i

reutilització dels habitatges en desús que es troben a l’interior de les ciutats i els pobles, atenent a l’àmbit

principal d’actuació del PTSH. Els indicadors establerts han de permetre per tant avaluar si es compleixen les

tendències desitjades de reduir la mobilitat obligada i l’ús del transport públic mitjançant l’afavoriment de la

cohesió territorial.

Objectiu Contribuir a la mobilitat sostenible

Indicador Percentatge d’ús del transport públic

Unitats Percentatge



Objectiu Reduir l'impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Indicador Nombre de quilòmetres derivats de la mobilitat obligada

Unitats Quilòmetres


Periodicitat de càlcul Bianual

3.1.1.8 Residus

La generació de residus és un altre vector que, com el consum d’aigua, ve directament relacionat amb l’activitat

humana, i la seva correcta gestió constitueix un dels factors a avaluar. S’ha establert com a objectiu principal

millorar la sostenibilitat del parc d’habitatges i en aquest sentit s’estableix com a indicador el volum de

recuperació per fraccions de materials. Cal fer constar així mateix que s’ha de tenir en compte, d’acord amb les

consideracions de l’Agència de Residus de Catalunya, que caldrà fer un seguiment de les localitzacions dels

creixements per tal que els àmbits territorials que estableix el PTSIRM siguin autosuficients en matèria de residus.

Objectiu Millorar la sostenibilitat del parc d’habitatges.

Indicador Volum de recuperació de materials (per fraccions)

Unitats Tones/any



3.1.1.9 Paisatge

S’ha establert com a objectiu del PTSH integrar paisatgísticament els nous desenvolupaments residencials; els

diferents catàlegs de paisatge que estan elaborats o en procés d’elaboració identifiquen aquells espais més

sensibles on qualsevol tipus d’actuació pot ser percebuda negativament per la població. S’estableix per tant un

indicador de seguiment basat en l’alteració sobre aquestes àrees per tal d’avaluar indirectament la integració

paisatgística dels nous desenvolupaments, atenent a que aquest valor és difícilment quantificable mitjançant

altres indicadors.

Objectiu Integrar paisatgísticament els nous desenvolupaments residencials

Indicador Nombre d’expedients de reclassificació de sòl en zones d’horitzó persistent, fons

escènic (línies de carena) o altres singularitats identificades pels diferents catàlegs de

paisatge.

Unitats Nombre




62


3.1.1.10 Salut i riscos

S’ha establert un indicador per tal d’avaluar els riscos tan provinents de la pròpia activitat humana (riscos

tecnològics) com dels naturals, tenint en compte que per aquests últims ja s’ha contemplat a l’apartat sobre

canvi climàtic els que se’n derivaran directament. Aquest indicador ve relacionat amb la minimització, en la

mesura del que és possible, de la localització de zones urbanes i urbanitzables en zones de possible risc, i podrà

ser útil alhora per vetllar que no s’ubiquin usos que puguin generar un risc en zones urbanes properes.

Objectius Minimitzar els riscos generats pel model de desenvolupament

Assolir nivells adequats de qualitat de vida, sostenibilitat ambiental i preservació

front els riscos naturals i tecnològics.

Indicador Superficie de sòl urbà i urbanitzable situada sobre àrees de risc

Unitats Ha


Periodicitat de càlcul Any

3.1.2 Reptes i estratègies sobre el canvi climàtic

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 contempla com s’ha esmentat una sèrie

d’accions per tal de reduir les emissions de CO2. En aquest mateix sentit la Estrategia española de cambio

climático y energía limpia horizonte 2007- 2012 -2020 defineixen una sèrie de mesures encarades a la reducció

de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquestes mesures, que han estat incorporades com a pròpies pel

PTSH, han de permetre, atenent al nivell de rellevància que suposen les llars de cares a les emissions de gasos

d’efecte hivernacle (el sector de la construcció representa el 40 % del consum final d’energia i el 33 % de les

emissions de gasos d’efecte hivernacle es generen a l’entorn construït), han de permetre assolir els reptes

marcats per la Unió Europea per aquesta matèria i per tant es considera rellevant incloure aquests reptes com a

part del Programa de Seguiment Ambiental.

Aquests reptes, entre els que s’incorporen els definits per la Estrategia española de cambio climático y energía

limpia horizonte 2007- 2012 -2020 i l’informe de Recomanacions per a la futura política integrada de la UE en

matèria de canvi climàtic es resumeixen cronològicament en:

- Fomentar el canvi de les calderes de carbó per d’altres que utilitzin combustibles més nets, per tal

que aquestes hagin estat completament substituïdes l’any 2012

- Consum energètic zero en els edificis de vivendes nous per l’any 2015, considerant que aquest objectiu

hauria d’ampliar-se a llarg termini pels edificis reformats

- Arribar a una eficiència energètica del 20% l’any 2020

Avaluació global del pla

L’avaluació global del PTSH es realitza en funció de l’assoliment dels objectius ambientals prioritaris establerts,

d’acord amb la priorització d’estratègies esmentades. Aquest grau d’assoliment dels diferents objectius es

resumeix en la següent taula i s’indica amb la següent codificació:

- s’estableixen mesures que poden contribuir a millorar la situació actual, d’acord amb l’abast del PTSH: ++

- les mesures establertes poden contribuir a millorar respecte l’alternativa 0, però de forma poc significativa: +

- no es poden establir mesures en tant queden fora de l’abast del PTSH: 0

Objectius ambientals prioritaris Grau d’assoliment dels objectius plantejats

Inclusió en el PTSH

Moderar el consum de sòl. ++

Sòl

Utilització racional del territori i del medi ambient. Dins d’aquest objectiu, s’engloba el que és criteri del pla: que els futurs llocs de creixement siguin aquells que tenen o tindran segons les previsions oficials establertes la millor dotació en infraestructures ambientals.

++

Forma part de les estratègies

establertes com a base pel PTSH /

Incorporant mesures correctores

Adequar els creixements a la disponibilitat d’aigua, promovent un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.

+

Cicle de l’aigua

Fomentar l’estalvi i l’eficiència de l’ús de l’aigua en l’edificació residencial i l’espai urbà residencial

+

S’incorporen recomanacions

ambientals per tal de vetllar per

aquests objectius

EnergiaFomentar l’estalvi energètic vetllant pel caràcter compacte i continu dels creixements.

++


establertes com a base pel PTSH /



63

Programar el desenvolupament del sòl urbanitzable en funció de les necessitats d'habitatge en cada moment.

Mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle ++ S’incorporen

mesures correctores Qualitatatmosfèrica i canvi climàtic

Adaptar els usos del territori als escenaris de canvi climàtic

0 Queda fora de

l’abast del PTSH

Qualitatacústica

Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació

0 Queda fora de

l’abast del PTSH

Garantir la connectivitat ecològica i la preservació dels espais naturals protegits

++

Biodiversitat

Afavorir la diversitat ecosistèmica del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

++


establertes com a base pel PTSH

Contribuir a la mobilitat sostenible +

Mobilitat Reduir l'impacte associat a la mobilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

+

S’incorporen mesures correctores

ResidusMillorar la sostenibilitat del parc d’habitatges. Assegurar serveis i equipaments.

++



aquest objectiu

PaisatgeIntegrar paisatgísticament els nous desenvolupaments residencials

+



aquest objectiu

Minimitzar els riscos generats pel model de desenvolupament

+

Salut i riscos Assolir nivells adequats de qualitat de vida, sostenibilitat

ambiental i preservació front els riscos naturals i tecnològics.

+



aquest objectiu

A continuació es mostren les mesures que s’han integrat directament a la normativa del PTSH, d’acord amb el seu

abast, i tenint en compte que la resta de mesures queden incorporades mitjançant un annex. Cal fer constar que

el desenvolupament del PTSH es realitza mitjançant Plans i Programes d’habitatge i que per tant el grau

d’incidència sobre aquests el que ha determinat la incorporació de les mesures que es recullen en la següent

taula:

Mesures ambientals incorporades a la normativa del PTSH



Evitar les expansions innecessàries dels municipis i els models urbans dispersos. Fomentar les estructures urbanes compactes i plurifucionals: Es prioritzarà la densitat mínima de 50 habitatges/ha i un 15% de sostre d’aprofitament per a altres usos.

Adequar la densitat edificatòria a l’entorn tenint en compte espais naturals i zones rurals

Evitar l’ocupació de les àrees amb riscos naturals (risc d’incendi, d’inundabilitat i de despreniments); així com atendre als riscos tecnològics i a sòls contaminats.

Potenciar la creació de microcentralitats o la reunió de diferents usos en àmbits fàcilment accessibles a peu

Planificació que permeti una diversitat d’usos en els projectes d’edificació posterior.

Afavorir la barreja de les tipologies edificatòries i de la superfície dels habitatges, per així garantir una diversitat social

Només s’exclouran dels barris les activitats econòmiques que siguin incompatibles amb la residencia

Considerar de creació de zones verdes gestionades pels mateixos veïns, d’acord amb els usos predominants a l’entorn (p.ex. espai per a horts urbans).

Distribució dels usos evitant que es generin zones marginals i buits urbans

Model

Organitzar el sòl edificable de manera que permeti tipologies edificatòries que potenciïn la qualitat i la seguretat dels espais públics que conformen

Preveure la reserva de sòl per als serveis tècnics relatius al transport i transformació d’energia elèctrica Energia

Distribuir les tipologies edificatòries segons les necessitats d’il·luminació, ventilació i climatització

Estudiar la viabilitat de sistemes de calefacció/refrigeració centralitzada a nivell de districte (district heating) prioritzant l’ús d’energies renovables

Establir directrius per a evitar o minimitzar l’efecte de noves instal•lacions de transport d’electricitat al sector.

Establir que els elements de protecció solar no computin a efectes d’ocupació

Biodiversitat

Incorporar vialitat de trànsit restringit en zones del planejament de sectors residencials properes a àrees naturals sensibles

Desenvolupament regulatori i operatiu de la Certificació Energètica. Promoció de la certificació energètica dels habitatges com a element decisiu en la compra, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Promoció a través de campanyes adreçades al gran públic per tal de canviar els seus hàbits de compra i ús energètic de l’habitatge.

Promoció de les instal·lacions col·lectives, com ara sistemes centralitzats per a blocs de pisos o illes d’habitatges, xarxes de districte de calor o de calor i fred, que afavoreixen el fer servir energies renovables, calors residuals o instal·lacions de cogeneració.

Qualitatatmosfèrica i canvi climàtic

De forma similar a l’auditoria energètica convencional, l’auditoria energètica del projecte permet detectar, corregir i millorar les solucions de projectes entorn l’eficiència energètica amb un cost inferior respecte a l’obra feta.



64

Desenvolupament de mínims energètics per als plecs de prescripcions tècniques dels edificis d’habitatges promocionats des de les Administracions Públiques.

Impuls, recolzament, seguiment, anàlisi i assessorament a les iniciatives d’incorporació de les energies renovables al sector domèstic, assessorament i recolzament de projectes específics i campanyes anuals de subvencions per a instal·lacions d’energia solar tèrmica i biomassa al sector domèstic.

Per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies eficients en climatització que ja són al mercat. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i mitjançant ajuts i subvencions específicament dissenyades per al foment de la incorporació d’aquestes tecnologies.

Promoció de l’etiquetatge energètic com a element decisiu en la compra d’aparells domèstics, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges. Aquesta promoció es farà a través de campanyes adreçades al gran públic per canviar els seus hàbits de compra i ús d’aparells domèstics.

Subvenció per a la substitució de calderes ineficients energèticament per calderes de calefacció o mixtes o escalfadors d’alta eficiència.

Tant important per tal de millorar l’eficiència energètica del sector residencial es proposa l’impuls a tecnologies i materials eficients com la realització d’un manteniment preventiu i corrector de l’habitatge, tant de la seva envolvent com de les instal·lacions. Facilitar la difusió i el coneixement entre els agents implicats dels procediments periòdics que cal seguir per tal de tenir l’habitatge en bon estat energètic. Es portarà a terme en diverses actuacions d’assessorament i es facilitaran ajuts i subvencions específicament dissenyades.

Les mesures es poden concretar en ajuts a l’aïllament tèrmic, tant de les parts massisses, com de les obertures.

Desenvolupar eines de finançament i línies o instruments de suport econòmic per a projectes de promoció d’un ús racional de l’energia entre els usuaris i els professionals de l’arquitectura, els tècnics de sistemes de climatització eficient, etc .

Analitzar la connectivitat existent al territori, contemplant la proximitat a la xarxa ferroviària, a les línies d’autobús i a la xarxa viària principal

Potenciació de formes de desplaçament i transport més sostenibles com recorreguts urbans en bicicleta, a peu o en transport públic

Introduir l’accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta, preveient la necessitat de les infraestructures associades i considerar l’increment d’ocupació

Facilitar el lligam entre els vials per a vianants i bicicletes i la xarxa de camins existent.

Afavorir la proximitat i comunicació entre les àrees residencials i els sectors de producció, ja sigui dins d’un mateix municipi o en relació als municipis de l’entorn

Mobilitat

Reduir la velocitat de trànsit rodat en aquelles zones exposades a un intens trànsit de vianants, amb l’objectiu i d’augmentar el nivell de seguretat

Establir la ordenació a partir d'estratègies d'integració paisatgística.

Prioritzar la recuperació de teixits urbans existents a la creació de nous sectors urbanitzats Paisatge

Integració de les edificacions amb valor cultural en la nova intervenció .

Com a balanç global de l PTSH cal esmentar que les propostes que es deriven de l’establiment jeràrquic de les

diferents estratègies s’avalua positivament. Els efectes més destacables es deriven de les estratègies que

impliquen el consum de nou sòl i en aquest cas serà el planejament urbanístic el que s’encarregarà d’aplicar les

mesures establertes pel PTSH i serà formalment on els impactes detectats es podran avaluar quantitativament.

Aquests impactes vindran principalment donats per la ocupació del sòl, les alteracions sobre aquest i la

biodiversitat i el consum de recursos.

Des del punt de vista de les implicacions que es deriven directament del PTSH a través del desenvolupament de

plans i programes supramunicipals i municipals d’habitatge, cal destacar les possibilitats que ofereixen per

introduir mesures de sostenibilitat en la rehabilitació d’habitatges i edificis, en particular pel que respecta a

l’eficiència energètica, i és per tant sobre aquests en els que s’han introduït la major part de mesures correctores

en tant es podran aplicar directament.

3.1.3 Dificultats sorgides

Entre les dificultats sorgides en el procés d’avaluació del PTSH cal esmentar com a principal dificultat el fet que

el PTSH realitza una previsió pròpia de creixement de població (en tant és una de les seves funcions) i per tant

l’establiment dels diferents efectes sobre els aspectes ambientalment rellevants i en particular sobre la

planificació sectorial que es pot veure afectada, entra en discordances entre les diferents previsions establertes

per cada pla. Així s’ha pogut realitzar únicament una estimació qualitativa i no quantitativa dels principals

efectes i per tant aquesta avaluació s’ha basat més en l’establiment de mesures per tal de pal·liar els possibles

efectes.

D’altra banda cal fer constar que el desenvolupament del Pla es realitza a través de Plans i Programes d’habitatge

i que per tant aquest pot incidir directament únicament sobre aquests i per tant queda limitada la possibilitat

d’incorporar mesures sobre el planejament urbanístic.

Resum no tècnic

El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), d’acord amb l’article 12 de la Llei del dret a l’habitatge és

l’encarregat de desplegar els continguts d’aquesta Llei, realitzant:

- les previsions de necessitats de sostre per als diversos tipus d'habitatge destinats a polítiques socials,

- la identificació dels àmbits de demanda residencial forta i acreditada

- el potencial de creixement urbà

- l’objectiu de la solidaritat urbana

En aquest sentit, i partir de la diagnosi realitzada en matèria d’habitatge, el PTSH estableix una sèrie

d’estratègies que han de permetre donar compliment a les demandes observades, i aquestes estratègies es

resumeixen, per ordre de preferència en:



65

- Estratègia 1: MOBILITZACIÓ I REHABILITACIÓ DEL PARC D’EDIFICIS I DEL PARC D’HABITATGES. Es planteja

la mobilització dels habitatges no principals, és a dir l’ampliació del nombre d’habitatges d’ús habitual de la

població a través de la posada en ús d’habitatges desocupats. Es contempla també la conservació i millora

relacionada normalment amb els elements comuns dels edificis; això representa alhora una millora en la

qualitat de vida de la població i un major eficiència en termes ambientals per quan els edificis podran

allargar la seva vida útil.

- Estratègia 2: IMPLANTACIÓ DE RESERVES PER HABITATGE PROTEGIT EN SÒL URBÀ. La transformació

urbana ofereix un ampli ventall de possibilitats d’implantació de nous habitatges, dels quals una part han de

ser protegits i també de reserves de sòl i sostre per habitatges dotacionals, en condicions de centralitat que

optimitzin les relacions de mobilitat obligada i d’accés als equipaments i serveis més centrals dels nuclis

urbans.

- Estratègia 3: APLICACIÓ DE LES RESERVES MÍNIMES ESTABLERTES PER LA LLEI D’URBANISME EN EL

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EN SÒLS URBANITZABLES I EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES ÀREES

RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (AREs). Es planteja el desenvolupament dels sectors urbanitzables

delimitats en el planejament vigent i que continguin reserves d’habitatges protegit. Es proposa també

mobilitzar sòls en el context de les AREs quan les estratègies/objectius anteriors no siguin suficients per

assolir les necessitats en matèria de nou habitatge protegit o dotacional.

- Estratègia 4: MOBILITZACIÓ DE SÒL I CONSTRUCCIÓ D’HABITATGE EN EL CONTEXT D’UN PROGRAMA DE

FORMACIÓ I AMPLIACIÓ DE PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL I HABITATGE. A més del desenvolupament de les

AREs, es proposen programes de reserves de terrenys de possible adquisició per a l’ampliació dels patrimonis

públics de sòl.

Aquestes estratègies s’ha utilitzat des d’aquest ISA per tal d’avaluar la seva idoneïtat i quins impactes se’n poden

derivar. Es pot observar que principalment les dues primeres estratègies basades en la rehabilitació dels

habitatges i de transformació en sòls urbans són les que plantegen unes menors implicacions a nivell ambiental, i

fins i tot suposen una possibilitat per aconseguir implantar mesures d’estalvi energètic i una millora en la

sostenibilitat dels habitatges. Els impactes derivats són per tant en la seva major part positius, ja que milloren la

situació respecte a l’estat actual.

En canvi les estratègies 3 i 4 suposen ocupar sòl que actualment és urbanitzable en el cas de l’estratègia 3, però

en el de la 4, poden suposar una necessitat d’establir creixements en altres zones. Són per tant aquestes

estratègies les que poden implicar una major alteració sobre el medi, en particular pel que fa al consum de sòl, i

per tant els impactes avaluats per aquestes han estat negatius en major o menor grau, depenent de la seva

incidència sobre els diferents aspectes ambientals. S’han establert per tant mesures per tal de pal·liar aquests

possibles efectes, tenint sempre en compte que serà el planejament urbanístic (Plans d’ordenació urbanística

municipal, Plans Parcials Urbanístics, etc.) qui haurà de desenvolupar aquests possibles creixements i que aquests

hauran d’estar subjectes a la seva pròpia avaluació ambiental.

S’ha realitzat així mateix una avaluació comparativa entre les estimacions establertes pel planejament i la

normativa vigent en matèria ambiental per tal de determinar les possibles implicacions derivades del PTSH i a

partir dels objectius de desenvolupament sostenible que s’han establert pel PTSH, s’ha avaluat el seu grau

d’integració en la proposta, concloent-se que les determinacions establertes pel PTSH suposen globalment uns

efectes positius respecte la situació actual.

Finalment s’han establert una sèrie d’indicadors a partir dels objectius ambientals per tal de poder avaluar al

llarg del temps les determinacions establertes a partir de l’aplicació del PTSH, així com també s’han introduït uns

reptes i estratègies sobre el canvi climàtic, com a objectius a assolir de cares a un desenvolupament més

sostenible.



66

ÍNDEX DE PLÀNOLS

Pt01. PROTECCIONS. PLANS TERRITORIALS PARCIALS

Pt02. PLANEJAMENT MUNICIPAL. NO URBANITZABLE

Va01. XARXES D’ABASTAMENT D’AIGUA EN ALTA

Va02. SATURACIÓ DE LES ESTACIONS DEPURADORES

Va03. CONSUM D’AIGUA PER MUNICIPI

Ve01. XARXES I INSTAL•LACIONS D’ENERGIA ELÈCTRICA

Ve02. PRODUCCIÓ ELÈCTRICA PER MUNICIPI

Ve03. CONSUM ELÈCTRIC PER MUNICIPI

Ve04. XARXES I INSTAL•LACIONS DE GAS

Vr01. PRODUCCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

Vr02. PERCENTATGE DE RECOLLIDA DE RESIDUS

Vr03. GESTORS DE RESIDUS EXISTENTS I PROPOSATS

Cl01. PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

01N

cl Pla Territorial Sectorial d'Habitatge

PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSAESCALA

DIN A3 = 1:1.100.000DIN A1 = 1:550.000

Població dels municipis5000 - 10000

10000 - 100000> 100000

Interval de consum elèctric municipal (Gw/h)

Informe de sostenibilitat ambientalFont: Departament de Medi Ambient i Habitatge

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA ...territorial en el conjunt de Catalunya, d'acord amb...

Documents

Transcript of INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA ...territorial en el conjunt de Catalunya, d'acord amb...