Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar...

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar

Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

Barcelona Novembre de 2011

E-02-146-11


Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a

11


Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR

AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DE DETERMINACIÓ DE LES ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI (ZDP) PER A LA IMPLANTACIÓ DE PARCS EÒLICS A CATALUNYA.

ÍNDEX DE DOCUMENTS

DOCUMENT I: MEMÒRIA

DOCUMENT II: PLÀNOLS

Informe de sostenibilitat ambiental preliminar per a l’avaluació Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

Índex

Document I: Memòria

1. Introducció ................................

1.1. Objectiu i abast ................................

1.2. Antecedents ................................

1.3. Necessitats de l’informe de sostenibilitat ambiental

1.4. Marc Normatiu ................................

2. Relació de Plans i Programes vinculats

2.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

2.2. Plans Territorials (PT) i Catàlegs de Paisatge

2.3. Planejament Urbanístic dels Municipis

2.4. Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

2.5. Pla Territorial Sectorial de Connectivi

2.6. Pla de l’Energia a Catalunya 2006

2.7. Pla de l’energia i del canvi climàtic de Catalunya 2012

3. Àmbit físic, natural i humà del pla

3.1. Territori ................................

3.2. Vegetació i fauna ................................

3.3. Espais naturals protegits

3.4. Medi humà ................................

4. Criteris per a la conformació del Pla

4.1. Objectius ambientals i criteris d’aplicació

4.2. Informació de partida i criteris per a la delimitació de les ZDP

4.3. Criteris ambientals específics per a

5. Sensibilitat ambiental. ................................

5.1. Definició de les àrees de sensibilitat ambiental

6. Estudi d’alternatives ................................

6.1. Evolució probable sense pla. Alternativa 0

6.2. Alternatives estratègiques

6.3. Alternativa escollida

Document II: Plànols

ambiental preliminar per a l’avaluació ambiental estratègica del Pla de Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

.............................................................................................................................

................................................................................................

................................................................................................

Necessitats de l’informe de sostenibilitat ambiental ................................

................................................................................................

Relació de Plans i Programes vinculats ................................................................

Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) .............................................................

Plans Territorials (PT) i Catàlegs de Paisatge ............................................................

Planejament Urbanístic dels Municipis................................................................

Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) ................................................................

Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya (PTSC)

Pla de l’Energia a Catalunya 2006-2015 ................................................................

Pla de l’energia i del canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 ................................

Àmbit físic, natural i humà del pla ................................................................

................................................................................................

................................................................................................

s naturals protegits .............................................................................................

................................................................................................

Criteris per a la conformació del Pla ................................................................

Objectius ambientals i criteris d’aplicació ................................................................

Informació de partida i criteris per a la delimitació de les ZDP ................................

Criteris ambientals específics per a la implantació de parcs eòlics ............................

................................................................................................

Definició de les àrees de sensibilitat ambiental ..........................................................

................................................................................................

Evolució probable sense pla. Alternativa 0 ................................................................

Alternatives estratègiques ...........................................................................................

Alternativa escollida................................................................................................

de determinació de les

2

............................. 6

.............................................. 6

................................................... 6

...................................................... 7

............................................... 7

.............................................. 10

............................. 10

............................ 10

........................................ 11

......................................... 11

tat Ecològica de Catalunya (PTSC) ................. 11

..................................... 12

..................................... 12

....................................................... 13

........................................................ 13

......................................... 13

............................. 14

................................................... 15

................................................... 16

.................................... 16

................................... 17

............................ 19

......................................... 22

.......................... 22

............................................ 23

................................. 23

........................... 23

..................................... 25


Memòria

DOCUMENT I: MEMÒRIA

ambiental preliminar per a l’avaluació ambiental estratègica del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.


4


Memòria

1. Introducció

1.1. Objectiu i abast

El present informe de Sostenibilitat ambiental preliminar es realitza per encàrrec de General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, legislació vigent en matèria ambiental i d’urbanisme, per a la tramitació del Plade les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a Catalunya.

Així doncs, amb el present document s’inicia el procediment d’avaluació del Pla, donant resposta a la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluacillei estableix en el seu article programes: “El promotor d’un pla o programa que ha d’ésser objecte d’avaluació ambiental d’acord amb el que disposa sostenibilitat ambiental preliminar”.

Un cop tramès l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar, l’òrgan ambiental identifica les administracions públiques, organitzacions, públic interessper tal de poder redactar el document de referència i determinar en aquest, de sostenibilitat ambiental.

Atenent les necessitats descrites anteriorment, el present documede definir els criteris i alternatives efectes ambientals significatius amb l’aplicació d’aquest.

Per altra banda, finalment, els principals objectius del Pla Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlic a Catalunyaes descriuen a continuació:

• Distribuir racionalment les instal·lacions eòliques en base a criteris tècnics i ambientals.• Definició de forma clara de les zones

grau de compatibilitat amb• Donar la màxima certesa jurídica als promotors de les instal·lacions eòliques a

Catalunya, incentivant i fent atractives les inversions en energies processos sostenibles i de fonts renovables.

1.2. Antecedents

El Decret 174/2002 d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, va aprovar el mapa d’implantació de l’energia eòlica, en el qual es zonifica el territori dsegons la idoneïtat o no, des del punt de vista ambiental, per a la instal·lmapa tenia la naturalesa jurídica de Pla territorial sectorial i contempla

a) Zona compatible (zona blanca del mapa): zona idònia peòlics pel que fa a la protecció del patrimoni natural i cultural.

b) Zona d’implantació condicionada mapa): Zona on l’existència de valors naturals i culturals que han de ser pexigeix una declaració d’impacte ambiental favorable per a cada projecte, de manera que es garanteixi la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores que evitin l’impacte sobre els valors objecte de protecció.


informe de Sostenibilitat ambiental preliminar es realitza per encàrrec de General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, amb l’objecte de donar compliment a la legislació vigent en matèria ambiental i d’urbanisme, per a la tramitació del Plade les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de

Així doncs, amb el present document s’inicia el procediment d’avaluació del Pla, donant resposta a la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

en el seu article 17 l’inici del procediment d’avaluació ambiental de plans i El promotor d’un pla o programa que ha d’ésser objecte d’avaluació ambiental

d’acord amb el que disposa aquesta llei, ha de trametre a l’òrgan ambiental un informe de preliminar”.

Un cop tramès l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar, l’òrgan ambiental identifica les administracions públiques, organitzacions, públic interessat, etc, que han de ser consultades per tal de poder redactar el document de referència i determinar en aquest, l’abast de l’i

Atenent les necessitats descrites anteriorment, el present document es redacta amb l’objectiu i alternatives ambientals d’execució del Pla, i diagnosticar els possibles

efectes ambientals significatius amb l’aplicació d’aquest.

Per altra banda, finalment, els principals objectius del Pla de determinació de les Zones de nvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlic a Catalunya

Distribuir racionalment les instal·lacions eòliques en base a criteris tècnics i ambientals.Definició de forma clara de les zones de desenvolupament prioritari, d’acord amb el seu grau de compatibilitat amb la implantació de parcs eòlics. Donar la màxima certesa jurídica als promotors de les instal·lacions eòliques a Catalunya, incentivant i fent atractives les inversions en energies processos sostenibles i de fonts renovables.

El Decret 174/2002 d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, va aprovar el mapa d’implantació de l’energia eòlica, en el qual es zonifica el territori dsegons la idoneïtat o no, des del punt de vista ambiental, per a la instal·lació de parcs eòlics. El

la naturalesa jurídica de Pla territorial sectorial i contemplava tres zones:

Zona compatible (zona blanca del mapa): zona idònia per a la implantació de parcs eòlics pel que fa a la protecció del patrimoni natural i cultural.

condicionada a la declaració d’impacte ambiental (zona groga del Zona on l’existència de valors naturals i culturals que han de ser p

exigeix una declaració d’impacte ambiental favorable per a cada projecte, de manera que es garanteixi la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores que evitin l’impacte sobre els valors objecte de protecció.


6

informe de Sostenibilitat ambiental preliminar es realitza per encàrrec de la Direcció amb l’objecte de donar compliment a la

legislació vigent en matèria ambiental i d’urbanisme, per a la tramitació del Pla de determinació mplantació de parcs eòlic a

Així doncs, amb el present document s’inicia el procediment d’avaluació del Pla, donant ambiental de plans i programes. Aquesta

l’inici del procediment d’avaluació ambiental de plans i El promotor d’un pla o programa que ha d’ésser objecte d’avaluació ambiental

aquesta llei, ha de trametre a l’òrgan ambiental un informe de

Un cop tramès l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar, l’òrgan ambiental identifica les at, etc, que han de ser consultades

l’abast de l’informe

nt es redacta amb l’objectiu i diagnosticar els possibles

de determinació de les Zones de nvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlic a Catalunya són els que

Distribuir racionalment les instal·lacions eòliques en base a criteris tècnics i ambientals. d’acord amb el seu

Donar la màxima certesa jurídica als promotors de les instal·lacions eòliques a Catalunya, incentivant i fent atractives les inversions en energies obtingudes de

El Decret 174/2002 d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, va aprovar el mapa d’implantació de l’energia eòlica, en el qual es zonifica el territori de Catalunya

ació de parcs eòlics. El tres zones:

er a la implantació de parcs

biental (zona groga del Zona on l’existència de valors naturals i culturals que han de ser protegits

exigeix una declaració d’impacte ambiental favorable per a cada projecte, de manera que es garanteixi la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores


Memòria

c) Zona incompatible (zona vermella del mapa): Zona del territori exclosa de la implantació de parcs amb presència de valors naturals i culturals de protecció prioritària.

El Decret 147/2009 de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parc eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, va descriure les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) com àrees geogràfiques amb viabilitat ambiental.

L’article 5 del Decret 147/2009

- Informe del departament competent en matèria d’energia sobre el potencial eòlic de la zona, d’acord amb el Pla de l’energia a Catalunya 2006adoptada per evacuar l’energia elèctrica produïda.

- Informe elaborat pel departament competent en matèria de medi ambient sobre l’adequació de la Zona a les previsions del Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica de Catalunya.

- Informe elaborat pel departament competent en política territorial i obres públisobre la viabilitat urbanística i paisatgística de la zona.

- Informe elaborat pel departament competent en matèria de cultura sobre els espais de la ZDP que poden veure’s afectats per la protecció del patrimoni cultural.

L’article 5.3 de l’esmentat DecAjuntament afectats per tal que emet

1.3. Necessitats de l’informe

El present informe és l’Informe preliminar de Sostenibilitat Ambiental, emmarcat en elprocediment d’avaluació estratègica requerit per la ambiental de plans i programes.

A l’Annex I d’aquesta llei, s’ambiental. El Pla per a la Implantació dinclòs a l’apartat 3.3 de l’esmentat Annex.

Atenent el contingut de l’article 6 de la Llei 6/2009, el Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs objecte d’avaluació ambiental degut a que estableix el marc per autoritzar diferents projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. En aquest sentit el present informe ambiental preliminar es redacta per tal que l'òrgan amgrau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental.

1.4. Marc Normatiu

A continuació es descriuen les normatives de protecció ambiental i urbanística fixades a l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, català o localdeterminació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlic a Catalunya.

1.4.1. Normativa catalana amb incidència en l’establiment

En l’àmbit mediambiental

- Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturalsles administracions públiques la protecció dels espais d’interès natural, el manteniment


ble (zona vermella del mapa): Zona del territori exclosa de la implantació de parcs amb presència de valors naturals i culturals de protecció

147/2009 de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius per a la implantació de parc eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, va

les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) com àrees geogràfiques amb viabilitat

article 5 del Decret 147/2009 exposa que les ZDP han de disposar dels informes següents:

Informe del departament competent en matèria d’energia sobre el potencial eòlic de la zona, d’acord amb el Pla de l’energia a Catalunya 2006-2015 i sobre la solució tècnica adoptada per evacuar l’energia elèctrica produïda.

elaborat pel departament competent en matèria de medi ambient sobre l’adequació de la Zona a les previsions del Mapa d’implantació ambiental de l’energia

Informe elaborat pel departament competent en política territorial i obres públisobre la viabilitat urbanística i paisatgística de la zona. Informe elaborat pel departament competent en matèria de cultura sobre els espais de la ZDP que poden veure’s afectats per la protecció del patrimoni cultural.

L’article 5.3 de l’esmentat Decret exposa també que la proposta de ZDP ha de ser tramesa als Ajuntament afectats per tal que emetin el seu informe.

Necessitats de l’informe de sostenibilitat ambiental

El present informe és l’Informe preliminar de Sostenibilitat Ambiental, emmarcat en elprocediment d’avaluació estratègica requerit per la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

l’Annex I d’aquesta llei, s’hi inclouen tots els plans i programes sotmesos a avaluació per a la Implantació de l’Energia Eòlica a Catalunya es troba explícitament

inclòs a l’apartat 3.3 de l’esmentat Annex.

Atenent el contingut de l’article 6 de la Llei 6/2009, el Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlic a Catalunya, ha de ser objecte d’avaluació ambiental degut a que estableix el marc per autoritzar diferents projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. En aquest sentit el present informe ambiental preliminar es redacta per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental.

A continuació es descriuen les normatives de protecció ambiental i urbanística fixades a l’àmbit europeu, estatal, català o local, que tenen relació amb el Pla

determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs

Normativa catalana amb incidència en l’establiment del Pla:

mediambiental

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Aquesta Llei determina que correspon a les administracions públiques la protecció dels espais d’interès natural, el manteniment


7

ble (zona vermella del mapa): Zona del territori exclosa de la implantació de parcs amb presència de valors naturals i culturals de protecció

147/2009 de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius per a la implantació de parc eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, va

les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) com àrees geogràfiques amb viabilitat

ls informes següents:

Informe del departament competent en matèria d’energia sobre el potencial eòlic de la 2015 i sobre la solució tècnica

elaborat pel departament competent en matèria de medi ambient sobre l’adequació de la Zona a les previsions del Mapa d’implantació ambiental de l’energia

Informe elaborat pel departament competent en política territorial i obres públiques

Informe elaborat pel departament competent en matèria de cultura sobre els espais de la ZDP que poden veure’s afectats per la protecció del patrimoni cultural.

ret exposa també que la proposta de ZDP ha de ser tramesa als

El present informe és l’Informe preliminar de Sostenibilitat Ambiental, emmarcat en el Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació

sotmesos a avaluació e l’Energia Eòlica a Catalunya es troba explícitament

Atenent el contingut de l’article 6 de la Llei 6/2009, el Pla de determinació de les Zones de eòlic a Catalunya, ha de ser

objecte d’avaluació ambiental degut a que estableix el marc per autoritzar diferents projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. En aquest sentit el present informe ambiental

biental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i

A continuació es descriuen les normatives de protecció ambiental i urbanística fixades a l’àmbit que tenen relació amb el Pla de

determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs

. Aquesta Llei determina que correspon a les administracions públiques la protecció dels espais d’interès natural, el manteniment


Memòria

de la viabilitat dels seus equilibris i, en general, la defensa drecursos naturals de totes les causes de degradació que els poden amenaçar. Tot i que la tipologia d’espais naturals protegits que estableix ha estat superada per l’aparició de noves figures i necessitats de protecció, constitueix el sistema de protecció d'espais naturals a Catalunya.

- Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya. El PEIN delimita a escala 1:50.000 els espais d'interès natural de Catalunya i estableix les determinacions necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais naturals, la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valodidàctics i recreatius que posseeixen.

- Acord GOV/112/2006, de 5 de setembreprotecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància com(LIC).

- Decret legislatiu 2/200protecció dels animalsprotecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanCatalunya, amb independència del lloc de residència de les persones que en són propietàries o posseïdores.

- Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembreen matèria d’aigües de Catalunya.ens locals en matèria d'aigüesla protecció i la millora del medi.

- Decret 328/1988 d'11 d'octubreaddicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

- Decret 172/2008 de 26 d'agostCatalunya. Es crea aquest Catàleg per tal de proporcionar a les espècies i subspècies de flora que cal preservar o recuperar d'acord amb els valors ecològics que posseeixen i les amenaces que pateixen, el règim jurídic de protecció necessari per tal d'assegurarne la seva conservació i recuperació.

- Decret 64/1995, de 7 de març,incendis forestals.

En l’àmbit de la planificació territorial i del pla nejament urbanístic

- Llei 1/1995, de 16 de març

- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost,d'urbanisme

- Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

- Acords de govern pels quals s’aproven definitivament els diferents plans territorials (plans territorials parcials i plans direc

1.4.2. Normativa estatal amb incidència en l’establiment del Pla:


- Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.


de la viabilitat dels seus equilibris i, en general, la defensa de llurs ecosistemes i recursos naturals de totes les causes de degradació que els poden amenaçar. Tot i que la tipologia d’espais naturals protegits que estableix ha estat superada per l’aparició de noves figures i necessitats de protecció, constitueix el punt de partida de l'actual sistema de protecció d'espais naturals a Catalunya.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural El PEIN delimita a escala 1:50.000 els espais d'interès natural de

Catalunya i estableix les determinacions necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais naturals, la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància com

Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. La Llei té per objecte establir les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanCatalunya, amb independència del lloc de residència de les persones que en són propietàries o posseïdores.

Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, d’aprovació del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Determina les competències de la Generalitat i dels ens locals en matèria d'aigües. Pren com a directriu general la d’integrar la preservació, la protecció i la millora del medi.

Decret 328/1988 d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

Decret 172/2008 de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es crea aquest Catàleg per tal de proporcionar a les espècies i subspècies

que cal preservar o recuperar d'acord amb els valors ecològics que posseeixen i les amenaces que pateixen, el règim jurídic de protecció necessari per tal d'assegurarne la seva conservació i recuperació.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció dels

En l’àmbit de la planificació territorial i del pla nejament urbanístic

Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya.

1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

pels quals s’aproven definitivament els diferents plans territorials (plans territorials parcials i plans directors territorials).

Normativa estatal amb incidència en l’establiment del Pla:


Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.


8

e llurs ecosistemes i recursos naturals de totes les causes de degradació que els poden amenaçar. Tot i que la tipologia d’espais naturals protegits que estableix ha estat superada per l’aparició de

punt de partida de l'actual

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural El PEIN delimita a escala 1:50.000 els espais d'interès natural de

Catalunya i estableix les determinacions necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais naturals, la conservació dels quals es considera necessari

rs científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials,

, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària

, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de La Llei té per objecte establir les normes generals per a la

protecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanent o temporal a Catalunya, amb independència del lloc de residència de les persones que en són

, d’aprovació del Text refós de la legislació les competències de la Generalitat i dels

Pren com a directriu general la d’integrar la preservació,

, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es crea aquest Catàleg per tal de proporcionar a les espècies i subspècies

que cal preservar o recuperar d'acord amb els valors ecològics que posseeixen i les amenaces que pateixen, el règim jurídic de protecció necessari per tal d'assegurar-

en mesures de prevenció dels

, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya.

pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

pels quals s’aproven definitivament els diferents plans territorials

Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.


Memòria

- Ley 3/1995, de 23 de marzo,

1.4.3. Normativa europea amb


- Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Recentment modificada per la Directiva 2009/147/CE del Parlament europeu i del Consell desilvestres. Estableix que la preservació, el manteniment o el restabliment d’una diversitat i d’una superfície suficient d’hàbitats són indispensables per a la conservació de totes les espècies dmesures de conservació especials pel que fa al seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de distribució. Estableix també que aquestes mesures han coordinades per tal d’establir una xarxa coherent.

- Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestrescoherent de zones especials de conservació, denominada Xarxa Natura 2000. Estableix l’exigència de preservar la integritat física i funcional d’aquesta xarxa, així com indicacions explícites sobre la necessitat de mantenir lprotegides. L’article 10 estableix que, quan ho considerinmembres, en el marc de les seves polítiques d’ordenació del territori i de desenvolupament, i, especialment, per millorar la coherència ecològica dNatura 2000, s’esforçaran per fomentar la gestió dels elements del paisatge que tinguin importància primordial per a la fauna i la flora silvestres.


Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias

Normativa europea amb incidència en l’establiment del Pla:


Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Recentment modificada per la Directiva 2009/147/CE del Parlament europeu i del Consell de 30 de novembre de 2009 relativa a la conservació de les aus

Estableix que la preservació, el manteniment o el restabliment d’una diversitat i d’una superfície suficient d’hàbitats són indispensables per a la conservació de totes les espècies d’aus. Determinades espècies d’aus han de ser objecte de mesures de conservació especials pel que fa al seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de distribució. Estableix també que aquestes mesures han de tenir en compte les espècies migratòries i han d’estar coordinades per tal d’establir una xarxa coherent.

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Es crea una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació, denominada Xarxa Natura 2000. Estableix l’exigència de preservar la integritat física i funcional d’aquesta xarxa, així com indicacions explícites sobre la necessitat de mantenir la connectivitat entre àrees

L’article 10 estableix que, quan ho considerin necessari, els Estats en el marc de les seves polítiques d’ordenació del territori i de

desenvolupament, i, especialment, per millorar la coherència ecològica dNatura 2000, s’esforçaran per fomentar la gestió dels elements del paisatge que tinguin importància primordial per a la fauna i la flora silvestres.


9

Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Recentment modificada per la Directiva 2009/147/CE del Parlament

30 de novembre de 2009 relativa a la conservació de les aus Estableix que la preservació, el manteniment o el restabliment d’una

diversitat i d’una superfície suficient d’hàbitats són indispensables per a la conservació ’aus. Determinades espècies d’aus han de ser objecte de

mesures de conservació especials pel que fa al seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de distribució. Estableix també

de tenir en compte les espècies migratòries i han d’estar

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels ea una xarxa ecològica europea

coherent de zones especials de conservació, denominada Xarxa Natura 2000. Estableix l’exigència de preservar la integritat física i funcional d’aquesta xarxa, així

a connectivitat entre àrees necessari, els Estats

en el marc de les seves polítiques d’ordenació del territori i de desenvolupament, i, especialment, per millorar la coherència ecològica de la Xarxa Natura 2000, s’esforçaran per fomentar la gestió dels elements del paisatge que tinguin


Memòria

2. Relació de Plans i Programes vinculats

El Pla de determinació de lesde parcs eòlics a Catalunya, per la seva naturalesa de pla sectorial, ha d’adequardirectrius del Pla territorial general de Catalunya i a les orientacions dels plans territorials parcials i altres plans sectorials.

A continuació es detallen aquells Plans i Programes relacionats amb el Pla, objecte del present informe.

2.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

Estableix quins espais poden ser objecte de protecció, la manera com s’ha d’aquests espais, les directrius generals per a la seva protecció i les directrius específiques segons els tipus diferents d’espais objectes de protecció, i indica explícitament que cal tractar tots aquests espais com un sistema terricontinu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori.

Estableix que els Plans Territorials Parcials han de delimitar els espais naturals objeprotecció i que han de buscar establir la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants, per tal de conformar un sistema integrat i continu d'espais naturals o

El Pla Territorial General de Catalunya considera els objmedi:

a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país.b) Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió,

per llur ubicació o per llur fertilitat.c) Incentivar l’ús eficient dels rd) Salvaguardar els espais naturals d’especial interès.e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

2.2. Plans Territorials (PT) i Catàlegs de Paisatge

El Pla de determinació de les Zones de Dede parcs eòlics a Catalunya, instruments per a definir els objectius d’equilibri del territori afectat per les ZDP i també com a marc orientador de les accions que s’hi emprendran.

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunyacatàleg de paisatge com un instrument nou peplanejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials, i d’aquesta manera adopta els principis i estratègies d’acció que estableix el promogut pel Consell d’Europa

Així doncs, els Catàlegs de Paisatge es conceben normativament com a unes eines útils per a l’ordenació i la gestió del paisatge des de la perspectiva del aquest motiu que el seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials


Relació de Plans i Programes vinculats

de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la ia Catalunya, per la seva naturalesa de pla sectorial, ha d’adequar

directrius del Pla territorial general de Catalunya i a les orientacions dels plans territorials cials i altres plans sectorials.

A continuació es detallen aquells Plans i Programes relacionats amb el Pla, objecte del present

Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

Estableix quins espais poden ser objecte de protecció, la manera com s’ha de fer la delimitació d’aquests espais, les directrius generals per a la seva protecció i les directrius específiques segons els tipus diferents d’espais objectes de protecció, i indica explícitament que cal tractar tots aquests espais com un sistema territorial integrat d’espais naturals que ofereixen un continu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable

Estableix que els Plans Territorials Parcials han de delimitar els espais naturals objeprotecció i que han de buscar establir la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants, per tal de conformar un sistema integrat i continu d'espais naturals o

El Pla Territorial General de Catalunya considera els objectius següents de preservació del

Fomentar el desenvolupament sostenible del país. Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat. Incentivar l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics. Salvaguardar els espais naturals d’especial interès. Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

Plans Territorials (PT) i Catàlegs de Paisatge

Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, ha de considerar especialment els plans territorials com a instruments per a definir els objectius d’equilibri del territori afectat per les ZDP i també com a

de les accions que s’hi emprendran.

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunyacatàleg de paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el

a Catalunya, així com en les polítiques sectorials, i d’aquesta manera adopta els principis i estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del pais

Consell d’Europa.

Així doncs, els Catàlegs de Paisatge es conceben normativament com a unes eines útils per a l’ordenació i la gestió del paisatge des de la perspectiva del planejament territorial

iu que el seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels àmbits plans territorials parcials.


10

Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació a Catalunya, per la seva naturalesa de pla sectorial, ha d’adequar-se a les

directrius del Pla territorial general de Catalunya i a les orientacions dels plans territorials

A continuació es detallen aquells Plans i Programes relacionats amb el Pla, objecte del present

de fer la delimitació d’aquests espais, les directrius generals per a la seva protecció i les directrius específiques segons els tipus diferents d’espais objectes de protecció, i indica explícitament que cal tractar

torial integrat d’espais naturals que ofereixen un continu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable

Estableix que els Plans Territorials Parcials han de delimitar els espais naturals objecte de protecció i que han de buscar establir la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants, per tal de conformar un sistema integrat i continu d'espais naturals o semi naturals.

ectius següents de preservació del

Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió,

Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

senvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació ha de considerar especialment els plans territorials com a

instruments per a definir els objectius d’equilibri del territori afectat per les ZDP i també com a

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya crea el r a la introducció d’objectius paisatgístics en el

a Catalunya, així com en les polítiques sectorials, i d’aquesta manera Conveni europeu del paisatge

Així doncs, els Catàlegs de Paisatge es conceben normativament com a unes eines útils per a planejament territorial. És per

iu que el seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels àmbits


Memòria

2.3. Planejament Urbanístic dels Municipis

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implade parcs eòlics a Catalunya,dels municipis afectats per les Zones de Desenvolupament Prioritari. elaborat pel departament competent en política territorial i obres urbanística de la zona, el pla haurà de descriure i estudiar el planejament urbanístic dels municipis inclosos en cadascuna de les ZDP.

2.4. Pla d’Espais d’Interès Natural

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, pel PEIN i la necessària connectivitat entre aquests. Com a integnaturals protegits de Catalunya els EIN han de constituir una base fonamental per a la definició dels objectius del Pla.

Les determinacions del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre són les que es detallen a continuació:

- La delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, assegurant els seus valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recrea

- Contribuir al manteniment de les activitats tradicionals que es desenvolupen en el seu àmbit, de forma compatible amb la protecció dels valors protegits.

Als espais inclosos en el PEIN se’ls apliquen les regulacions fixades per la Llei 12/1985, d’espais naturals i altres disposicions, les normes generals i particulars establertes pel propi Pla i les determinacions dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge formulats per al desplegament del PEIN.

D’altra banda, tal com s’ha exposrecollir els espais del PEIN i dotaràmbits necessaris per garantir la connectivitat biològica entre aquests espais.

Pel que es refereix al règim urbanístic, és d’aplicació en els espais del PEIN el règim propi del sòl no urbanitzable.

2.5. Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològic a de Catalunya (PTSC)

L’objectiu últim del PTSC és garantir el manteniment de la connectivitat ecològica en tot territori de Catalunya i la seva zona marítima, i recuperarpossible, tenint en compte, a més, la connectivitat amb els territoris veïns. Així, totes les determinacions del Pla persegueixen una millora de la connectivitat tant, la contribució del mateix és clarament positiva des del punt de vista ambiental.

D’aquesta manera els Plans Especials, instruments de planificació territorial, caldrà que estableixin un nivell de coordinació amb aquest p


Planejament Urbanístic dels Municipis

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la impla, ha de considerar també el Planejament Urbanístic de cadascun

dels municipis afectats per les Zones de Desenvolupament Prioritari. Per mitjà de l’ielaborat pel departament competent en política territorial i obres públiques sobre la viabilitat urbanística de la zona, el pla haurà de descriure i estudiar el planejament urbanístic dels municipis inclosos en cadascuna de les ZDP.

Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, ha de considerar la delimitació i la regulació dels espais protegits pel PEIN i la necessària connectivitat entre aquests. Com a integrants del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya els EIN han de constituir una base fonamental per a la definició

Les determinacions del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, de són les que es detallen a continuació:

La delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, assegurant els seus valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius. Contribuir al manteniment de les activitats tradicionals que es desenvolupen en el seu àmbit, de forma compatible amb la protecció dels valors protegits.

Als espais inclosos en el PEIN se’ls apliquen les regulacions fixades per la Llei 12/1985, ais naturals i altres disposicions, les normes generals i particulars establertes pel propi Pla

i les determinacions dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge formulats per al desplegament del PEIN.

D’altra banda, tal com s’ha exposat anteriorment, els instruments de planejament, a més de recollir els espais del PEIN i dotar-los d’un règim adequat, han de protegir degudament els àmbits necessaris per garantir la connectivitat biològica entre aquests espais.

im urbanístic, és d’aplicació en els espais del PEIN el règim propi del

Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològic a de Catalunya (PTSC)

L’objectiu últim del PTSC és garantir el manteniment de la connectivitat ecològica en tot territori de Catalunya i la seva zona marítima, i recuperar-la allà on sigui recomanable i possible, tenint en compte, a més, la connectivitat amb els territoris veïns. Així, totes les determinacions del Pla persegueixen una millora de la connectivitat ecològica a Catalunya i, per tant, la contribució del mateix és clarament positiva des del punt de vista ambiental.

D’aquesta manera els Plans Especials, instruments de planificació territorial, caldrà que estableixin un nivell de coordinació amb aquest pla.


11

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació ha de considerar també el Planejament Urbanístic de cadascun

Per mitjà de l’informe públiques sobre la viabilitat

urbanística de la zona, el pla haurà de descriure i estudiar el planejament urbanístic dels

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació ha de considerar la delimitació i la regulació dels espais protegits

rants del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya els EIN han de constituir una base fonamental per a la definició

Les determinacions del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, de

La delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, assegurant els seus valors científics, ecològics,

Contribuir al manteniment de les activitats tradicionals que es desenvolupen en el seu

Als espais inclosos en el PEIN se’ls apliquen les regulacions fixades per la Llei 12/1985, ais naturals i altres disposicions, les normes generals i particulars establertes pel propi Pla

i les determinacions dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge formulats

at anteriorment, els instruments de planejament, a més de los d’un règim adequat, han de protegir degudament els

im urbanístic, és d’aplicació en els espais del PEIN el règim propi del

Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològic a de Catalunya (PTSC)

L’objectiu últim del PTSC és garantir el manteniment de la connectivitat ecològica en tot el la allà on sigui recomanable i

possible, tenint en compte, a més, la connectivitat amb els territoris veïns. Així, totes les ecològica a Catalunya i, per

tant, la contribució del mateix és clarament positiva des del punt de vista ambiental.

D’aquesta manera els Plans Especials, instruments de planificació territorial, caldrà que


Memòria

2.6. Pla de l’Energia a Catalunya 2006

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006amb el desenvolupament sostenible, amb l’objectiu d’avançars’acosten —derivades de l’actual model energèticoportunitat de millora de la competitivitat i del benestar dels ciutadans de Catalunya.

En aquest sentit, el Pla de l’Energia 2006Generalitat de Catalunya per al període 2006aquest període.

L’aprovació del Pla de l’energia, ha fixatun objectiu de 3.500 MW a assolir a l’any 2015. Per tal de poder avançar en l’assoliment d’aquests objectius, resulta necessari planificar el desenvolupament eòlic tenint en compte el recurs existent, la capacitat d’evacuació de la xarxa elèctrica, l’impacte ambiental i paisatgístic i el consens amb el territori.

2.7. Pla de l’energia i del canvi climàtic de Ca

Aquest nou Pla de l’Energia abordarà la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrantmitigació del canvi climàtic relacionats amb l’ene

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya contradiccions del Pla de l’energia i la Definició de les Zones


a Catalunya 2006 -2015

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, configura una estratègia energètica compromesa amb el desenvolupament sostenible, amb l’objectiu d’avançar-se a les problemàtiques que

derivades de l’actual model energètic— i convertir aquesta amenaçaoportunitat de millora de la competitivitat i del benestar dels ciutadans de Catalunya.

En aquest sentit, el Pla de l’Energia 2006-2015 defineix l’estratègia energètica del Govern de la Generalitat de Catalunya per al període 2006-2015, i fixa els objectius que es volen assolir per

L’aprovació del Pla de l’energia, ha fixat els objectius en l’àmbit de l’energia eòli00 MW a assolir a l’any 2015. Per tal de poder avançar en l’assoliment

ctius, resulta necessari planificar el desenvolupament eòlic tenint en compte el recurs existent, la capacitat d’evacuació de la xarxa elèctrica, l’impacte ambiental i paisatgístic i

Pla de l’energia i del canvi climàtic de Ca talunya 2012-2020

Aquest nou Pla de l’Energia abordarà la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia.

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació haurà d’interaccionar amb aquest pla i en cap c

’energia i la Definició de les Zones de Desenvolupament Prioritari.


12

2015, configura una estratègia energètica compromesa se a les problemàtiques que

i convertir aquesta amenaça en una oportunitat de millora de la competitivitat i del benestar dels ciutadans de Catalunya.

2015 defineix l’estratègia energètica del Govern de la objectius que es volen assolir per

nergia eòlica establint-se 00 MW a assolir a l’any 2015. Per tal de poder avançar en l’assoliment

ctius, resulta necessari planificar el desenvolupament eòlic tenint en compte el recurs existent, la capacitat d’evacuació de la xarxa elèctrica, l’impacte ambiental i paisatgístic i

Aquest nou Pla de l’Energia abordarà la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat ne aquells aspectes de la

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació haurà d’interaccionar amb aquest pla i en cap cas s’establiran

de Desenvolupament Prioritari.


Memòria

3. Àmbit físic, natural i

3.1. Territori

En aquest apartat es defineix des d’un àmbit general la distribució territorial del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de peòlics a Catalunya. Cal tenir present que alhora de zonificar el territori s’han pres en consideració les variables que condicionen les possibilitats d’aprofitament eòlic d’un territori.

Així doncs a part dels criteris ambientals citats anteriorment, criteris energètics, més concretament el potencial eòlic. En el global de tota Catalunya cal esmentar que els recurs eòlic està molt concentrat en determinades àrees del territori. Les zones muntanyoses i les serralades de leL’Ebre i l’Alt Empordà concentren el potencial eòlic de Catalunya. No obstant comentar, que a causa de l’orografia complexa del nostre país, el potencial eòlic és irregular i extremadament variable.

3.2. Vegetació i fauna

En quant a la conservació de la vegetació i fauna de cadascuna de les Zones de Desenvolupament Prioritari cal tenir present els Hàbitats d’Interès Comunitari inclosos a la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de silvestres. Es tenen en compte les dues categories d’Hàbitats, prioritaris i no prioritaris.

També caldrà analitzar dins de cada àrea d’estudi i segons la cartografia que disposa el DMAH les espècies de flora incloses en el Decret 172/2008flora amenaçada de Catalunya.

Pel que fa a la fauna protegida susceptible d’afectació per la implantació de parcs eòlics, cal tenir present el marc comunitari 79/409/CEE o Directiva de les ausprotecció dels animals que obliga els instruments de planejament territorial i urbanístic a assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biespècies protegides i que, pel que fa a les migracions, prohibeix especialment la pertorbació dels espais de recuperació, criança, muda, hivernada i descans.

El Pla també tindrà en compte quiròpters i rèptils amenaçats, analitzper tal de preservar les espècies que estan catalogades a l’annex 4 de la Directiva Hàbitats.

Avifauna

Dins de la zona territorial global del poden resultar més afectades electrocució, abandonament dels sectors de cria, pèrdua d’hàbitat per l’alimentació i desplaçament a altres indrets. L’objectiu principal és la conservació dels territoris de reproducció d’aquestes espècies, les anomenades àrees vitals, si bé cal minimitzar l’impacte ambiental sobre l’àrea d’alimentació i mobilitat de cada parella.


Àmbit físic, natural i humà del pla

En aquest apartat es defineix des d’un àmbit general la distribució territorial del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de peòlics a Catalunya. Cal tenir present que alhora de zonificar el territori s’han pres en consideració les variables que condicionen les possibilitats d’aprofitament eòlic d’un territori.

Així doncs a part dels criteris ambientals citats anteriorment, també cal tenir en compte els criteris energètics, més concretament el potencial eòlic. En el global de tota Catalunya cal esmentar que els recurs eòlic està molt concentrat en determinades àrees del territori. Les zones muntanyoses i les serralades de les comarques del sud de Tarragona, les terres de L’Ebre i l’Alt Empordà concentren el potencial eòlic de Catalunya. No obstant comentar, que a causa de l’orografia complexa del nostre país, el potencial eòlic és irregular i extremadament

En quant a la conservació de la vegetació i fauna de cadascuna de les Zones de Desenvolupament Prioritari cal tenir present els Hàbitats d’Interès Comunitari inclosos a la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de silvestres. Es tenen en compte les dues categories d’Hàbitats, prioritaris i no prioritaris.

També caldrà analitzar dins de cada àrea d’estudi i segons la cartografia que disposa el DMAH les espècies de flora incloses en el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Pel que fa a la fauna protegida susceptible d’afectació per la implantació de parcs eòlics, cal tenir present el marc comunitari -la Directiva 92/43/CEE o Directiva hàbitats i la Dire79/409/CEE o Directiva de les aus- així com l’article 19 de la llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals que obliga els instruments de planejament territorial i urbanístic a assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides i que, pel que fa a les migracions, prohibeix especialment la pertorbació dels espais de recuperació, criança, muda, hivernada i descans.

El Pla també tindrà en compte quiròpters i rèptils amenaçats, analitzant cadascuna de les ZDP per tal de preservar les espècies que estan catalogades a l’annex 4 de la Directiva Hàbitats.

Dins de la zona territorial global del Pla, els ocells rapinyaires són les espècies d’avifauna que poden resultar més afectades per la construcció de parcs eòlics per mort per col·lisió o electrocució, abandonament dels sectors de cria, pèrdua d’hàbitat per l’alimentació i desplaçament a altres indrets. L’objectiu principal és la conservació dels territoris de

s espècies, les anomenades àrees vitals, si bé cal minimitzar l’impacte ambiental sobre l’àrea d’alimentació i mobilitat de cada parella.


13

En aquest apartat es defineix des d’un àmbit general la distribució territorial del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya. Cal tenir present que alhora de zonificar el territori s’han pres en consideració les variables que condicionen les possibilitats d’aprofitament eòlic d’un territori.

també cal tenir en compte els criteris energètics, més concretament el potencial eòlic. En el global de tota Catalunya cal esmentar que els recurs eòlic està molt concentrat en determinades àrees del territori. Les

s comarques del sud de Tarragona, les terres de L’Ebre i l’Alt Empordà concentren el potencial eòlic de Catalunya. No obstant comentar, que a causa de l’orografia complexa del nostre país, el potencial eòlic és irregular i extremadament

En quant a la conservació de la vegetació i fauna de cadascuna de les Zones de Desenvolupament Prioritari cal tenir present els Hàbitats d’Interès Comunitari inclosos a la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Es tenen en compte les dues categories d’Hàbitats, prioritaris i no prioritaris.

També caldrà analitzar dins de cada àrea d’estudi i segons la cartografia que disposa el DMAH , de 26 d’agost, de creació del Catàleg de

Pel que fa a la fauna protegida susceptible d’afectació per la implantació de parcs eòlics, cal la Directiva 92/43/CEE o Directiva hàbitats i la Directiva

així com l’article 19 de la llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals que obliga els instruments de planejament territorial i urbanístic a

òtops i dels hàbitats de les espècies protegides i que, pel que fa a les migracions, prohibeix especialment la pertorbació

ant cadascuna de les ZDP per tal de preservar les espècies que estan catalogades a l’annex 4 de la Directiva Hàbitats.

Pla, els ocells rapinyaires són les espècies d’avifauna que per la construcció de parcs eòlics per mort per col·lisió o

electrocució, abandonament dels sectors de cria, pèrdua d’hàbitat per l’alimentació i desplaçament a altres indrets. L’objectiu principal és la conservació dels territoris de

s espècies, les anomenades àrees vitals, si bé cal minimitzar l’impacte


Memòria

Cal esmentar el cas concret de l’àliga cuabarrada (pocs ocells rapinyaires fortament protegits a nivell comunitari que actualment es troben en regressió, tan a Catalunya com a la resta d'Europa, i la distribució territorial de la qual pràcticament coincideix amb les grans zones catalanes amb potencial eòlic.

Per a la realització del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, cal tenir en compte les espècies catalogades com a amenaçades i incloses a l’annex I de la Directiva aus, que han de ser objecte dmesures de conservació especials en quant al seu hàbitat amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de distribució. A nivell global i tenint en compte la seva rellevància, s’adjunten les espècies més importants d’oconservació:

- Àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus- Àliga daurada (Aquila chrysaetos- Voltor comú (Gyps fulvus- Aufrany (Neophron percnopterus- Esparver cendrós (Circus pygargus- Xoriguer petit (Falco naumanni- Trencalòs (Gypaetus barbatus

L’àguila cuabarrada, el trencalòs i el xoriguer petit estan considerats “en perill” segons SEOBirdLife. El trencalòs està catalogat en perill d’extinció i disposa d’un pla de recuperació aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre.

3.3. Espais naturals protegits

A Catalunya, existeixen diferents categories de protecció dels espais naturals protegits, en la majoria de casos de forma superposada, definides en base a:

- Espais naturals de protecció especial (Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espaimodificada per la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient): parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals i parcs naturals. Tots ells inclosos en el Pla d'espais d'interès natural.

- Pla d’espais d’interès natural, PEIN (Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural).

- Xarxa Natura 2000, xarxa d’escala europea creada en compliment de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres) i de la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres): llocs d’importància comunitària (LIC), i zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

El Pla definirà cadascuna de les ZDP tenint en compte els espais natural objecte de prote


Cal esmentar el cas concret de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) pel fet que és un dels s fortament protegits a nivell comunitari que actualment es troben en

regressió, tan a Catalunya com a la resta d'Europa, i la distribució territorial de la qual pràcticament coincideix amb les grans zones catalanes amb potencial eòlic.

ió del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, cal tenir en compte les espècies catalogades com a amenaçades i incloses a l’annex I de la Directiva aus, que han de ser objecte dmesures de conservació especials en quant al seu hàbitat amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de distribució. A nivell global i tenint en compte la seva rellevància, s’adjunten les espècies més importants d’ocells rapinyaires objecte de

Hieraaetus fasciatus) Aquila chrysaetos)

Gyps fulvus) Neophron percnopterus)

Circus pygargus) Falco naumanni)

Gypaetus barbatus)

L’àguila cuabarrada, el trencalòs i el xoriguer petit estan considerats “en perill” segons SEOBirdLife. El trencalòs està catalogat en perill d’extinció i disposa d’un pla de recuperació aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre.

spais naturals protegits

A Catalunya, existeixen diferents categories de protecció dels espais naturals protegits, en la majoria de casos de forma superposada, definides en base a:

Espais naturals de protecció especial (Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espaimodificada per la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient): parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals i parcs naturals. Tots ells inclosos en el Pla d'espais d'interès natural.

espais d’interès natural, PEIN (Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural).

Xarxa Natura 2000, xarxa d’escala europea creada en compliment de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres) i de la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres): llocs d’importància comunitària (LIC), i zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

El Pla definirà cadascuna de les ZDP tenint en compte els espais natural objecte de prote


14

) pel fet que és un dels s fortament protegits a nivell comunitari que actualment es troben en

regressió, tan a Catalunya com a la resta d'Europa, i la distribució territorial de la qual

ió del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, cal tenir en compte les espècies catalogades com a amenaçades i incloses a l’annex I de la Directiva aus, que han de ser objecte de mesures de conservació especials en quant al seu hàbitat amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de distribució. A nivell global i tenint en compte la

cells rapinyaires objecte de

L’àguila cuabarrada, el trencalòs i el xoriguer petit estan considerats “en perill” segons SEO-BirdLife. El trencalòs està catalogat en perill d’extinció i disposa d’un pla de recuperació aprovat

A Catalunya, existeixen diferents categories de protecció dels espais naturals protegits, en la

Espais naturals de protecció especial (Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals modificada per la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient): parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals i

espais d’interès natural, PEIN (Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual

Xarxa Natura 2000, xarxa d’escala europea creada en compliment de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres) i de la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres): llocs d’importància comunitària (LIC), i zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

El Pla definirà cadascuna de les ZDP tenint en compte els espais natural objecte de protecció.


Memòria

3.4. Medi humà

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, ha de contemplar uns criteris de di

Una vegada definides les ZDP, en la implantació deldesenvolupar, el Pla preveurà la priorització de econòmic beneficiós a nivell local, com és el cas de la creació de llocs de treball, programes de coneixement dels parcs per talaquests criteris s’aconsegueix despertar un interès per la comarca i comporta unes repercussions positives.

Per altra banda, el Pla, dins les ZDP definides, avaluarà els projectes que s’hi ven base a potenciar les propostes i acords entre promotors i els Ajuntamentmillorar l’economia municipal. Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen eaplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, exposa que la proposta de ZDP ha de ser tramesa al ajuntaments afectats per tal que emetin el seu informe (veure apartat 1.2. Antece


El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya, ha de contemplar uns criteris de dinamització de l’economia local.

Una vegada definides les ZDP, en la implantació dels diferents projectes que s’hi hagin de preveurà la priorització de les propostes que demostrin un impacte

econòmic beneficiós a nivell local, com és el cas de la creació de llocs de treball, programes de coneixement dels parcs per tal de promoure visites i d’altres activitats relacionades, etc. Amb aquests criteris s’aconsegueix despertar un interès per la comarca i comporta unes

les ZDP definides, avaluarà els projectes que s’hi vles propostes i acords entre promotors i els Ajuntament

millorar l’economia municipal. En aquest sentit, com s’ha comentat en apartat anteriors, el Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, exposa que la proposta de ZDP ha de ser tramesa al ajuntaments afectats per tal que emetin el

veure apartat 1.2. Antecedents).


15

El Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació namització de l’economia local.

s diferents projectes que s’hi hagin de les propostes que demostrin un impacte

econòmic beneficiós a nivell local, com és el cas de la creació de llocs de treball, programes de de promoure visites i d’altres activitats relacionades, etc. Amb

aquests criteris s’aconsegueix despertar un interès per la comarca i comporta unes

les ZDP definides, avaluarà els projectes que s’hi vulguin implantar les propostes i acords entre promotors i els Ajuntaments que permetin

om s’ha comentat en apartat anteriors, el ls procediments administratius

aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, exposa que la proposta de ZDP ha de ser tramesa al ajuntaments afectats per tal que emetin el


Memòria

4. Criteris per a la conformació

4.1. Objectius ambientals i criteris d’aplicació

Partint de les obligacions jurídiques i ambientals amb incidència sobre el de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la Catalunya, i de la relació d’aquest amb d’altres Plans i programes es formulen els criteris d’aplicació i objectius ambientals.

Així doncs el present capítol descriu els objectius del Pla i els criteris ambientals d’aplicació se’n deriven. Atenent les interaccions que es poden establir entre la ordenació proposada en el Pla i el medi en que es pretén portar a terme, per a la definició dels criteris i objectius ambientals es parteix de la següent ordenació:

• Ocupació del territori i formes del relleu.

• Aigües superficials i subterrànies

• Qualitat de l’aire i soroll ambiental

• Hàbitats i connectivitat ambiental territorial

Per cada un dels elements relacionats els objectius i criteris considerats són els següents:

Taula 2. Objectius ambiental i criteris d’aplicació del Pla:

Àmbit Objectius ambientals

Ocupació del territori i formes del relleu

Garantir una ordenació eficient i adaptada a les característiques ambientals del sector i de l’entorn.

Aigües superficials i subterrànies

Preservar la continuïtat i qualitat dels fluxos d’aigua.

Qualitat de l’aire i soroll ambiental

Prevenir les immisscontaminants

Hàbitats de flora i fauna y connectivitat ambiental territorial

Conservar la connectivitat ecològica.

Espais natural protegits

Protegir els espais d’interès natural.


per a la conformació del Pla

Objectius ambientals i criteris d’aplicació

Partint de les obligacions jurídiques i ambientals amb incidència sobre el Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a

i de la relació d’aquest amb d’altres Plans i programes es formulen els criteris d’aplicació i objectius ambientals.

Així doncs el present capítol descriu els objectius del Pla i els criteris ambientals d’aplicació Atenent les interaccions que es poden establir entre la ordenació proposada en el

Pla i el medi en que es pretén portar a terme, per a la definició dels criteris i objectius ambientals es parteix de la següent ordenació:

Ocupació del territori i formes del

Aigües superficials i subterrànies

Qualitat de l’aire i soroll ambiental

Hàbitats i connectivitat ambiental

• Espais naturals protegits

• Espècies amenaçades

• Paisatge

• Patrimoni cultural


Objectius ambiental i criteris d’aplicació del Pla:

Objectius ambientals Criteris d’aplicació


Delimitar les zones de protecció dels sòls d’interès ambiental. Establir mesures per evitar usos que transformin la naturalesa dels sòls.


Analitzar els fluxos d’aigua i protegir la funció estructuradora dels sistemes hídrics.

Prevenir les immissions i les fonts contaminants

Definició de mesures correctores per minimitzar les emissions.


Preservar els corredors que garanteixin la connectivitat entre els espais protegits. Delimitar l’espai fluvial i dotarcorresponent protecció. Potenciar la funció de corredor biològicen els àmbits de domini públic hidràulic.


Excloure els espais natural protegits de la zonificació del Pla.


16

Pla de determinació implantació de parcs eòlics a

i de la relació d’aquest amb d’altres Plans i programes es formulen els criteris

Així doncs el present capítol descriu els objectius del Pla i els criteris ambientals d’aplicació que Atenent les interaccions que es poden establir entre la ordenació proposada en el

Pla i el medi en que es pretén portar a terme, per a la definició dels criteris i objectius

Espais naturals protegits

Espècies amenaçades


Delimitar les zones de protecció dels sòls d’interès ambiental. Establir mesures per evitar usos que transformin

Analitzar els fluxos d’aigua i protegir la funció estructuradora dels sistemes

Definició de mesures correctores per minimitzar les emissions.

Preservar els corredors que garanteixin entre els espais

Delimitar l’espai fluvial i dotar-lo de la

Potenciar la funció de corredor biològic els àmbits de domini públic hidràulic.

espais natural protegits de


Memòria

Àmbit Objectius ambientals

Espècies amenaçades Espècies de fauna amenaçada amb problemes de conservació. En especial l’avifauna protegida.

Paisatge Conservar la qualitat del paisatge

Patrimoni cultural Conservar els elements patrimonials identificats

4.2. Informació de partida i criteris per a la delimitac ió de les ZDP

El Pla de Determinació de les Zeòlica de catalunya consisteix en l’aplicació d’una sèrie de carribar a delimitar els perímetres del que han de ser les Zones de

En primer lloc, per establir les delimitacions territorials de les zones de desenvolupament prioritari, es realitzarà el creuament de diferents capes d’informació geogràfica sobre les quals s’hauran aplicat un seguit de punt del territori català pugui trobar

Aquest creuament entre capes

Per a poder identificar les ZDP

• Mapa de recursos eòlics• Capes de condicionants ambientals, incloses les paisatgístiques, de la base de dade

de l’òrgan ambiental. • Coordenades UTM dels parcs eòlics en servei, en construcció, amb autorització

administrativa i que hagin estat sotmesos al tràmit d’informació pública previst a l’article 14 del Decret 174/2002, d’11 de juny

A partir d’aquesta informació, el pla avaluarà les zones d’implantació eòlica a Catalunya tenint en compte els següents criteris i restriccions


Objectius ambientals Criteris d’aplicació

Espècies de fauna amenaçada amb problemes de conservació. En especial l’avifauna protegida.

Establir mesures per a la protecció de les espècies amenaçades. Conservació dels territoris de reproducció d’espècies d’avifauna protegida, cal minimitzar l’impacte sobre les àrees de campeig de cada parella.

Conservar la qualitat del paisatge

Restauració dels trets característics del paisatge en l’àmbit d’actuació (morfologia, vegetació, etc)

Conservar els elements patrimonials identificats

Identificació d’elements patrimonials i definició de mesures de protecció.

Informació de partida i criteris per a la delimitac ió de les ZDP

Pla de Determinació de les Z ones de Desenvolupament prioritari ( ZDPconsisteix en l’aplicació d’una sèrie de criteri, requisits i restriccion

arribar a delimitar els perímetres del que han de ser les Zones de Desenvolupament Prioritari.

En primer lloc, per establir les delimitacions territorials de les zones de desenvolupament el creuament de diferents capes d’informació geogràfica sobre les quals

aplicat un seguit de restriccions que donaran com a resultat la idoneïtat perquè cada punt del territori català pugui trobar-se dins o fora dels perímetres de delimitació de les ZDP.

capes i restriccions és el que donarà lloc a les propostes de ZDP.

a poder identificar les ZDP s’utilitzaran les capes d’informació geogràfica següents:

Mapa de recursos eòlics de Catalunya realitzat pel Servei Meteorològic de Catalunya. de condicionants ambientals, incloses les paisatgístiques, de la base de dade

. Coordenades UTM dels parcs eòlics en servei, en construcció, amb autorització

que hagin estat sotmesos al tràmit d’informació pública previst a l’article l Decret 174/2002, d’11 de juny.

A partir d’aquesta informació, el pla avaluarà les zones d’implantació eòlica a Catalunya tenint els següents criteris i restriccions:


17

Establir mesures per a la protecció de les espècies amenaçades.

territoris de reproducció d’espècies d’avifauna protegida, cal minimitzar l’impacte sobre les àrees de campeig de cada parella.

Restauració dels trets característics del paisatge en l’àmbit d’actuació

a, vegetació, etc).

Identificació d’elements patrimonials i definició de mesures de protecció.

Informació de partida i criteris per a la delimitac ió de les ZDP

ZDP) per a l’energia riteri, requisits i restriccions per a

Desenvolupament Prioritari.

En primer lloc, per establir les delimitacions territorials de les zones de desenvolupament el creuament de diferents capes d’informació geogràfica sobre les quals

com a resultat la idoneïtat perquè cada se dins o fora dels perímetres de delimitació de les ZDP.

és el que donarà lloc a les propostes de ZDP.

següents:

realitzat pel Servei Meteorològic de Catalunya. de condicionants ambientals, incloses les paisatgístiques, de la base de dades

Coordenades UTM dels parcs eòlics en servei, en construcció, amb autorització que hagin estat sotmesos al tràmit d’informació pública previst a l’article

A partir d’aquesta informació, el pla avaluarà les zones d’implantació eòlica a Catalunya tenint


Memòria

Taula 1. Criteris i restriccions

Criteris

Ambientals

PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural)

(ENPE) Espais Naturals de Protecció Especial

Xarxa Natura 2000

LIC (Lloc d’Interès Comunitari

ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus)

Nius, àrees de cria i àrees de campeig d’àguiles cuabarrades.

Patrimoni cultural

Geòtops i geozones

Connectors biològics

Hàbitats d’Interès Comunitari

Boscos de gestió pública

Paisatgístiques:

Parcs eòlics existents:

Potencial eòlic:


aplicats per avaluar les Zones de Desenvolupament Prioritari. Restriccions

PEIN (Pla d'Espais d'Interès � Motiu d’exclusió.

� Motiu d’exclusió.

LIC (Lloc d’Interès Comunitari) � No és motiu d’exclusió. No obstant, s’establiran condicionants i mesures de protecció

ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus)

� Motiu d’exclusió.

Nius, àrees de cria i àrees de campeig d’àguiles cuabarrades.

� No és motiu d’exclusió. No obstant, s’establiran condicionants i mesures de protecció




Hàbitats d’Interès Comunitari � No és motiu d’exclusió. No obstant, s’establiran condicionants i mesures de protecció


� Mapes disponibles per l’Administració, sobre els que es determinarà un buffer de protecció.

�

S’aplicarà una distància genèrica al voltant de cada aerogenerador corresponent a

• parcs eòlics en servei. • parcs eòlics amb el tràmit d’informació

pública finalitzada.

� Àrees amb la velocitat mitjana del vent superior a 6 m/s a 80 metres segons el Mapa de recursos eòlics de Catalunya.


18

aplicats per avaluar les Zones de Desenvolupament Prioritari.

. No obstant, s’establiran condicionants i mesures de protecció.

. No obstant, s’establiran protecció.





No obstant, s’establiran condicionants i mesures de protecció.

Mapes disponibles per l’Administració, sobre els que es determinarà un buffer de protecció..

rà una distància genèrica al voltant de corresponent a

parcs eòlics amb el tràmit d’informació

Àrees amb la velocitat mitjana del vent superior a 6 m/s a 80 metres segons el Mapa de recursos


Memòria

4.3. Criteris ambientals específics

L’objectiu del present capítol és mostrar quins són els amb la implantació de parcs eòlics que cal tenir en compte a l’hora de plantejar el Pla ddeterminació de les Zones de Desenvolupament Prioritari.

Així doncs, en quant a la zonificació del territori pel que fa al grau de compatibilitat amb les instal·lacions d’aprofitament eòlic es prenen en consideració els següents específics descrivint també en quina normativa es basa cadascun.

• Espais d’interès naturalcatalà mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Va ser creat amb l’objectiu de garantir la conservacióconsideren de més interès natural de Catalunya, així com la integritat dels seus sistemes naturals. Pel seu caràcter de pla territorial sectorial és marc de referència obligat de tots els altres planho disposa el Pla territorial general. Aquest inclou directrius adreçades a garantir el respecte a les determinacions del PEIN i el manteniment de connexions biològiques en forma de corredors biològ

• Espais naturals de protecció especiald’interès nacional, parcs naturals i reserves naturals) i altres espais assimilables (plans especials de protecció del medi natural i del paisatge, reserves naturals de fauna salvatge, etc.). La Llei de gestió específics. En el cas dels parcs naturals, la llei contempla l’objectiu de fer compatible la conservació dels valors naturals amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos. En qualsevol cas, són les les que determinen el ventall d’activitats i usos admissibles.

• Espais proposats pel Govern de Catalunya a la Comis sió Europea com a Xarxa Natura 2000 � És la xarxa ecològica europea d’espais protegits que deriva de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CE del Consell, de conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres). Aquesta xarxa està composada pels llocs que allotgen hàbitats naturals amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural, que presenten una àrea de distribució reduïda i que constitueixen exemples representatius de les regions biogeogràfiques europees. L’esmentada directiva estableix el procediment de trade desenvolupar dins d’una àrea consignada dins la Xarxa. inclou les següents zones:

a. Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) 79/409/CEE relativa a l

b. Llocs d'Importància Comunitària (LIC)

Els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural, els espais naturals de protecció especial (ENPE) i les zones d’especial protecció per de la implantació de parcs eòlics.


ambientals específics per a la implantació de parcs eòlics

L’objectiu del present capítol és mostrar quins són els valors ambientals rellevants en relació amb la implantació de parcs eòlics que cal tenir en compte a l’hora de plantejar el Pla ddeterminació de les Zones de Desenvolupament Prioritari.

Així doncs, en quant a la zonificació del territori pel que fa al grau de compatibilitat amb les instal·lacions d’aprofitament eòlic es prenen en consideració els següents criteris

ífics descrivint també en quina normativa es basa cadascun.

Espais d’interès natural � Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Aprovat pel Govern català mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Va ser creat amb l’objectiu de garantir la conservació dels valors naturals i paisatgístics dels espais que es consideren de més interès natural de Catalunya, així com la integritat dels seus sistemes naturals. Pel seu caràcter de pla territorial sectorial és marc de referència obligat de tots els altres plans, programes o accions amb incidència territorial tal com ho disposa el Pla territorial general. Aquest inclou directrius adreçades a garantir el respecte a les determinacions del PEIN i el manteniment de connexions biològiques en forma de corredors biològics entre els seus espais.

Espais naturals de protecció especial � (parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, parcs naturals i reserves naturals) i altres espais assimilables (plans especials de protecció del medi natural i del paisatge, reserves naturals de fauna salvatge, etc.). La Llei 12/1985 d’espais naturals estableix per ells uns règims jurídic i de gestió específics. En el cas dels parcs naturals, la llei contempla l’objectiu de fer compatible la conservació dels valors naturals amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos. En qualsevol cas, són les normes de creació de cadascun dels parcs naturals les que determinen el ventall d’activitats i usos admissibles.

Espais proposats pel Govern de Catalunya a la Comis sió Europea com a Xarxa És la xarxa ecològica europea d’espais protegits que deriva de la

Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CE del Consell, de conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres). Aquesta xarxa està composada pels llocs que

turals amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural, que presenten una àrea de distribució reduïda i que constitueixen exemples representatius de les regions biogeogràfiques europees. L’esmentada directiva estableix el procediment de tramitació que ha de seguir qualsevol projecte que s’hagi de desenvolupar dins d’una àrea consignada dins la Xarxa. La Xarxa Natura 2000 inclou les següents zones:

Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) �� Directiva del Consell 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres. Llocs d'Importància Comunitària (LIC) �� d'acord amb la Directiva 92/43/CEE

Els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural, els espais naturals de protecció especial (ENPE) i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) es consideren excloses de la implantació de parcs eòlics.


19

per a la implantació de parcs eòlics

ambientals rellevants en relació amb la implantació de parcs eòlics que cal tenir en compte a l’hora de plantejar el Pla de

Així doncs, en quant a la zonificació del territori pel que fa al grau de compatibilitat amb les criteris ambientals

Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Aprovat pel Govern català mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Va ser creat amb l’objectiu

dels valors naturals i paisatgístics dels espais que es consideren de més interès natural de Catalunya, així com la integritat dels seus sistemes naturals. Pel seu caràcter de pla territorial sectorial és marc de referència

s, programes o accions amb incidència territorial tal com ho disposa el Pla territorial general. Aquest inclou directrius adreçades a garantir el respecte a les determinacions del PEIN i el manteniment de connexions biològiques en

(parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, parcs naturals i reserves naturals) i altres espais assimilables (plans especials de protecció del medi natural i del paisatge, reserves naturals de fauna

turals estableix per ells uns règims jurídic i de gestió específics. En el cas dels parcs naturals, la llei contempla l’objectiu de fer compatible la conservació dels valors naturals amb l’aprofitament ordenat dels seus

normes de creació de cadascun dels parcs naturals

Espais proposats pel Govern de Catalunya a la Comis sió Europea com a Xarxa És la xarxa ecològica europea d’espais protegits que deriva de la

Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CE del Consell, de conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres). Aquesta xarxa està composada pels llocs que

turals amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural, que presenten una àrea de distribució reduïda i que constitueixen exemples representatius de les regions biogeogràfiques europees. L’esmentada directiva

mitació que ha de seguir qualsevol projecte que s’hagi La Xarxa Natura 2000

Directiva del Consell

d'acord amb la Directiva 92/43/CEE

Els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural, els espais naturals de protecció a les aus (ZEPA) es consideren excloses


Memòria

• Aqüífers protegits �

de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

• Hàbitats d’Interès comunitari conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Són una selecció dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representativeen garanteixin la conservació dins el territori de la UE. Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris. Els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantconservació d'unes mostres territorials d'aquests hàbitats mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. El fet que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d'interès comunitari no és condició única perquè en aquelln'hagi de garantir la conservació.

• Boscos inclosos al Catàleg de forests d’Utilitat Pú blica (CUP)consorciades �� El motius d’inclusió d’una forest en el catàleg són diversos. En molts casos ho han estat pel seu valor ecològic.

• Ocells amenaçats ��

raresa i la seva funció ecològica, gaudeixen d’una política activa. El principal objectiu és la conservació dels territoris de reproducció d’aquestes espècies. S’han inclòs les espècies catalogades com a amenaçades i incloses al’annex I de la Directiva ausde les aus silvestres). Les espècies incloses a l’Annex I han de ser objecte de mesures de conservació especials en quant al seu hàbitat amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de dist

• Rutes migratòries ��

viabilitat de les rutes migratòries doncs per elles passa la totalitat de les poblacions d’espècies migratòries que es reprodueixen a Europa.

• Punts d’inte rès geològicpatrimoni geològic de Catalunya que cal preservar de manera estricta.d’interès geològic es troben classificats en l’Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC).

• Zones humides d’interès internacional naturals amb una notable biodiversitat i amb un enorme interès ecològic per la seva excepcionalitat en el món mediterrani.basa jurídicament en les disposicions legals següents: Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, el Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües, el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglamentdomini públic hidràulic, i

• Reserves nacionals de caçapresent a Catalunya, i el seu règim de protecció és, en molts sentits, equivalent alespais naturals de protecció especial. Se solapen, en part, amb el PEIN però l’amplien.


� Decret 328/1988, d’11 d’octubre pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers

Hàbitats d’Interès comunitari �� inclosos a la Directiva 97/62/CEE, relativa a la hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Són una selecció dels

hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representativeen garanteixin la conservació dins el territori de la UE. Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris. Els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantconservació d'unes mostres territorials d'aquests hàbitats mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. El fet que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d'interès comunitari no és condició única perquè en aquell lloc en concret se n'hagi de garantir la conservació.

Boscos inclosos al Catàleg de forests d’Utilitat Pú blica (CUP) i algunes forests El motius d’inclusió d’una forest en el catàleg són diversos. En molts

casos ho han estat pel seu valor ecològic.

�� Les rapinyaires són les espècies d’avifauna que, per la seva raresa i la seva funció ecològica, gaudeixen d’una política de protecció més acurada i activa. El principal objectiu és la conservació dels territoris de reproducció d’aquestes espècies. S’han inclòs les espècies catalogades com a amenaçades i incloses al’annex I de la Directiva aus (Directiva del Consell 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres). Les espècies incloses a l’Annex I han de ser objecte de mesures de conservació especials en quant al seu hàbitat amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció dins la seva àrea de distribució.

�� La legislació vigent de la UE, obliga a vetllar per la conservació i viabilitat de les rutes migratòries doncs per elles passa la totalitat de les poblacions d’espècies migratòries que es reprodueixen a Europa.

rès geològic �� Correspon als geòtops i geozones més rellevants del patrimoni geològic de Catalunya que cal preservar de manera estricta.d’interès geològic es troben classificats en l’Inventari d'espais d'interès geològic de

Zones humides d’interès internacional �� Aquestes zones humides són espais naturals amb una notable biodiversitat i amb un enorme interès ecològic per la seva excepcionalitat en el món mediterrani. L'inventari de zones humides de Catalunya es

jurídicament en les disposicions legals següents: Llei 12/1985, de 13 de juny, Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el Text Refós de la

Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglamentdomini públic hidràulic, i el Reial Decret 1664/1998 i els plans hidrològics de conca

Reserves nacionals de caça � Han esdevingut reserves naturals de la gran fauna present a Catalunya, i el seu règim de protecció és, en molts sentits, equivalent alespais naturals de protecció especial. Se solapen, en part, amb el PEIN però l’amplien.


20

Decret 328/1988, d’11 d’octubre pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers

/CEE, relativa a la hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Són una selecció dels

hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE. Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris. Els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantir és la conservació d'unes mostres territorials d'aquests hàbitats mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. El fet que en una part del territori hi hagi un o diversos

lloc en concret se

i algunes forests El motius d’inclusió d’una forest en el catàleg són diversos. En molts

Les rapinyaires són les espècies d’avifauna que, per la seva de protecció més acurada i

activa. El principal objectiu és la conservació dels territoris de reproducció d’aquestes espècies. S’han inclòs les espècies catalogades com a amenaçades i incloses a

EE relativa a la conservació de les aus silvestres). Les espècies incloses a l’Annex I han de ser objecte de mesures de conservació especials en quant al seu hàbitat amb la finalitat d’assegurar la seva

E, obliga a vetllar per la conservació i viabilitat de les rutes migratòries doncs per elles passa la totalitat de les poblacions

Correspon als geòtops i geozones més rellevants del patrimoni geològic de Catalunya que cal preservar de manera estricta. Aquests punts d’interès geològic es troben classificats en l’Inventari d'espais d'interès geològic de

Aquestes zones humides són espais naturals amb una notable biodiversitat i amb un enorme interès ecològic per la seva

L'inventari de zones humides de Catalunya es jurídicament en les disposicions legals següents: Llei 12/1985, de 13 de juny,

Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el Text Refós de la Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del

l Reial Decret 1664/1998 i els plans hidrològics de conca.

Han esdevingut reserves naturals de la gran fauna present a Catalunya, i el seu règim de protecció és, en molts sentits, equivalent al dels espais naturals de protecció especial. Se solapen, en part, amb el PEIN però l’amplien.


Memòria

• Connexions biològiques

conjunt del territori, s’han inclòs els punts d’interès per a la connexió entre els espais del PEIN i entre unitats d’un mateix ús del sòl dominant. Aquest objectiu va essent incorporat de manera prTerritorial General)

• Altres vertebrats: quiròpters (ratpenats) i rèptils amenaçatsquiròpters l’objectiu és preservar els refugis més favorables on es concentren sovint milers d’exemplars per hivernar o reproduirespècies que s’han tingut en compte estan catalogades com amenaçades i incloses a l’annex 4 de la Directiva Hàbitatsrequereixen una protecció estricta), pel que fa als rèptils més amenaçats, s’ha considerat la distribució relicta i molt vulnerable de les tres espècies de sargantana endèmiques del Pirineu i les àrees del llangardaix àgil i la tortuga mediterrània que són inexistents a la resta de la península ibèrica. Totes les espècies relacionades estan incloses a l’annex 4 de la directiva hàbitats.

També cal tenir en compte com a criteri ambiental específic els recursos culturals objecte de protecció.

• Jaciments arqueològics i pgaudeixen d’una protecció legal específica (Bé Cultural d’Interès Nacional) d’acord amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Español, i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cult

• Conjunts amb Pintures Rupestres de Catalunya i conc entracions de diversos conjunts de Pintures Rupestres en un mateix paisatg eprotecció legal específica (Bé Cultural d’Interès Nacional) i han estat declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO.

• Sepulcres Megalítics a les comarques de l’Alt i Bai x Empordà i concentracions de varis sepulcres en un mateix paisatge9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català. L’objectiu és protegir íntegrament els sepulcres així com l’entorn que els envolta.

• Bens culturals d’interès nacional en les categories de monuments històrics, conjunts històrics, jardins històrics i llocs histò rCulturals d’Interès Nacional sóarquitectònic de Catalunya i queden a la categoria de protecció, conservació i difusió que estableix la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, així cpel Decret 15/1990 sobre les comissions del Patrimoni cultural del Departament de Cultura i el Decret 102/1994 sobre la composició i el funcionament del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català.

Aquests territoris no s’excloueneòlics, tot i això degut a l’existència de valors natural i culturals que han de ser protegits, el Pla preveurà els mecanismes que permetin evitar protecció.


Connexions biològiques �� Garanteixen la permeabilitat ecològica i biològica en el conjunt del territori, s’han inclòs els punts d’interès per a la connexió entre els espais del PEIN i entre unitats d’un mateix ús del sòl dominant. Aquest objectiu va essent incorporat de manera progressiva a l’ordenament jurídic de Catalunya (Llei del Pla

Altres vertebrats: quiròpters (ratpenats) i rèptils amenaçats ��

quiròpters l’objectiu és preservar els refugis més favorables on es concentren sovint exemplars per hivernar o reproduir-se i evitar accidents per col·lisió. Les

espècies que s’han tingut en compte estan catalogades com amenaçades i incloses a l’annex 4 de la Directiva Hàbitats (espècies animals i vegetals d’interès comunitari que

en una protecció estricta), pel que fa als rèptils més amenaçats, s’ha considerat la distribució relicta i molt vulnerable de les tres espècies de sargantana endèmiques del Pirineu i les àrees del llangardaix àgil i la tortuga mediterrània que són

nts a la resta de la península ibèrica. Totes les espècies relacionades estan incloses a l’annex 4 de la directiva hàbitats.

També cal tenir en compte com a criteri ambiental específic els recursos culturals objecte

Jaciments arqueològics i p aleontològics d’especial rellevànciagaudeixen d’una protecció legal específica (Bé Cultural d’Interès Nacional) d’acord amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Español, i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural Català.

Conjunts amb Pintures Rupestres de Catalunya i conc entracions de diversos conjunts de Pintures Rupestres en un mateix paisatg e �� Tots ells gaudeixen d’una protecció legal específica (Bé Cultural d’Interès Nacional) i han estat declarats

imoni Mundial de la UNESCO. L’objectiu és preservar els conjunts i el seu entorn.

Sepulcres Megalítics a les comarques de l’Alt i Bai x Empordà i concentracions de varis sepulcres en un mateix paisatge �� Estan protegits a l’empara de la Llei

de setembre del Patrimoni Cultural Català. L’objectiu és protegir íntegrament els sepulcres així com l’entorn que els envolta.

Bens culturals d’interès nacional en les categories de monuments històrics, conjunts històrics, jardins històrics i llocs histò rics de CatalunyaCulturals d’Interès Nacional són la màxima categoria de protecció de règim arquitectònic de Catalunya i queden a la categoria de protecció, conservació i difusió que estableix la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, així com al marc legal establert pel Decret 15/1990 sobre les comissions del Patrimoni cultural del Departament de Cultura i el Decret 102/1994 sobre la composició i el funcionament del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català.

ouen necessàriament de la zonificació per a la implantació de parcs eòlics, tot i això degut a l’existència de valors natural i culturals que han de ser protegits, el Pla preveurà els mecanismes que permetin evitar l’impacte sobre aquests valors objecte de


21

Garanteixen la permeabilitat ecològica i biològica en el conjunt del territori, s’han inclòs els punts d’interès per a la connexió entre els espais del PEIN i entre unitats d’un mateix ús del sòl dominant. Aquest objectiu va essent

ogressiva a l’ordenament jurídic de Catalunya (Llei del Pla

�� pel que fa als quiròpters l’objectiu és preservar els refugis més favorables on es concentren sovint

se i evitar accidents per col·lisió. Les espècies que s’han tingut en compte estan catalogades com amenaçades i incloses a

(espècies animals i vegetals d’interès comunitari que en una protecció estricta), pel que fa als rèptils més amenaçats, s’ha

considerat la distribució relicta i molt vulnerable de les tres espècies de sargantana endèmiques del Pirineu i les àrees del llangardaix àgil i la tortuga mediterrània que són

nts a la resta de la península ibèrica. Totes les espècies relacionades estan

També cal tenir en compte com a criteri ambiental específic els recursos culturals objecte

aleontològics d’especial rellevància �� Tots ells gaudeixen d’una protecció legal específica (Bé Cultural d’Interès Nacional) d’acord amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Español, i la Llei 9/1993, de 30 de

Conjunts amb Pintures Rupestres de Catalunya i conc entracions de diversos Tots ells gaudeixen d’una

protecció legal específica (Bé Cultural d’Interès Nacional) i han estat declarats L’objectiu és preservar els conjunts i el seu entorn.

Sepulcres Megalítics a les comarques de l’Alt i Bai x Empordà i concentracions de Estan protegits a l’empara de la Llei

de setembre del Patrimoni Cultural Català. L’objectiu és protegir

Bens culturals d’interès nacional en les categories de monuments històrics, ics de Catalunya �� Els Béns

n la màxima categoria de protecció de règim arquitectònic de Catalunya i queden a la categoria de protecció, conservació i difusió

om al marc legal establert pel Decret 15/1990 sobre les comissions del Patrimoni cultural del Departament de Cultura i el Decret 102/1994 sobre la composició i el funcionament del Consell

de la zonificació per a la implantació de parcs eòlics, tot i això degut a l’existència de valors natural i culturals que han de ser protegits, el Pla

l’impacte sobre aquests valors objecte de


Memòria

5. Sensibilitat ambiental.

5.1. Definició de les àrees de sensibilitat ambiental

La caracterització de la sensibilitat del medi natural a la implantació d’una infraestructura energètica, i la cartografia de les àrees de diferent sensibilitat ambiental ha de ser una eina de gran utilitat a l’hora de posar sobre el terreny les consideracZones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

Dins dels quatre graus clàssics de sensibilitat del medi (sensibilitat baixa, mitjana, alta i molt alta), les àrees de sensibilitat ambiental que s’hi defineixen són les següents:

Sensibilitat ambiental molt alta: impactes de tipus crític que cal evitar

- Pla d’espais d’interès- Les zones d’especial protecció de les Aus (ZEPA)- Espais Naturals de Protecció Especial (parcs nacionals, paratges natural d’interès

nacional, parcs natural i reserves naturals) i altres espais assimilade protecció del medi natural i del paisatge, reserves naturals de fauna salvatge, etc.)

Sensibilitat ambiental alta: impactes de tipus sever, de manera que caldrà intensificar les mesures preventives, correctores i compensatòries necessàries.

- Llocs d’Importància Prioritària (LIC).- Zones Humides d’Interès internacional.- Aqüífers protegits. - Reserves nacionals de caça.- Zones amb presència regular de població autòctona

(per exemple la tortuga mediterrània)- Els corredors biològics. - Els hàbitats d’interès com- Els Geòtops i Geozones- Béns culturals d’interès nacional (BCIN)- Boscos inclosos al Catàleg de forests d’Utilitat Pública.- Ocells amenaçats (l’annex I de la Directiva aus)

Sensibilitat ambiental mitjana:impactes de tipus moderat que requereixen de l’aplicació de mesures preventives, correctores i compensatòries. Les àrees de sensibilitat mitjana són principalment hàbitats d’interès no prioritari, espais agrícoles i zones amb vegetació natural arbustiva i herbàcia (marges de camins i finques).

Sensibilitat ambiental baixa:impactes de tipus compatible i que, si requereixen d’algun tipus aquestes són de baixa intensitat i poc cost. degradades per la presència d’activitats humanes a les seves proximitats.


Sensibilitat ambiental.

Definició de les àrees de sensibilitat ambiental

La caracterització de la sensibilitat del medi natural a la implantació d’una infraestructura energètica, i la cartografia de les àrees de diferent sensibilitat ambiental ha de ser una eina de gran utilitat a l’hora de posar sobre el terreny les consideracions del Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

ins dels quatre graus clàssics de sensibilitat del medi (sensibilitat baixa, mitjana, alta i molt tat ambiental que s’hi defineixen són les següents:

Sensibilitat ambiental molt alta: són aquelles en les que l’actuació prevista provocaria que cal evitar. Les àrees de sensibilitat molt alta definides

Pla d’espais d’interès natural (PEIN). ones d’especial protecció de les Aus (ZEPA) incloses dins la Xarxa Natura 2000.

Espais Naturals de Protecció Especial (parcs nacionals, paratges natural d’interès nacional, parcs natural i reserves naturals) i altres espais assimilables (plans especial de protecció del medi natural i del paisatge, reserves naturals de fauna salvatge, etc.)

són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus sever, de manera que caldrà intensificar les mesures preventives, correctores i compensatòries necessàries. Aquestes àrees són:

Llocs d’Importància Prioritària (LIC). Humides d’Interès internacional.

Reserves nacionals de caça. amb presència regular de població autòctona de quiròpters i rèptils amenaçats

(per exemple la tortuga mediterrània). Els corredors biològics.

s hàbitats d’interès comunitari prioritaris. Geozones (Punts d’interès geològic).

Béns culturals d’interès nacional (BCIN). Boscos inclosos al Catàleg de forests d’Utilitat Pública. Ocells amenaçats (l’annex I de la Directiva aus).

Sensibilitat ambiental mitjana: són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus moderat que requereixen de l’aplicació de mesures preventives, correctores i

Les àrees de sensibilitat mitjana són principalment hàbitats d’interès no , espais agrícoles i zones amb vegetació natural arbustiva i herbàcia (marges de

Sensibilitat ambiental baixa: Són les zones en les que l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus compatible i que, si requereixen d’algun tipus de mesures correctores, aquestes són de baixa intensitat i poc cost. Es tracta de zones antropitzades, periurbanes, ja degradades per la presència d’activitats humanes a les seves proximitats.


22

La caracterització de la sensibilitat del medi natural a la implantació d’una infraestructura energètica, i la cartografia de les àrees de diferent sensibilitat ambiental ha de ser una eina de

Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

ins dels quatre graus clàssics de sensibilitat del medi (sensibilitat baixa, mitjana, alta i molt

són aquelles en les que l’actuació prevista provocaria definides són:

incloses dins la Xarxa Natura 2000.. Espais Naturals de Protecció Especial (parcs nacionals, paratges natural d’interès

bles (plans especial de protecció del medi natural i del paisatge, reserves naturals de fauna salvatge, etc.).

són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus sever, de manera que caldrà intensificar les mesures preventives, correctores

de quiròpters i rèptils amenaçats

són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus moderat que requereixen de l’aplicació de mesures preventives, correctores i

Les àrees de sensibilitat mitjana són principalment hàbitats d’interès no , espais agrícoles i zones amb vegetació natural arbustiva i herbàcia (marges de

Són les zones en les que l’actuació prevista pot provocar de mesures correctores,

Es tracta de zones antropitzades, periurbanes, ja


Memòria

6. Estudi d’alternatives

L’anàlisi d’alternatives del Pla s’ha de basar en la valoració dels diferents criteris, condicionants i restriccions que s’han d’utilitzar per a definir els perímetres de les ZDP. Aquestes alternatives es desenvoluparan en la redacció de l’valorar diferents combinacions de condicionants i de criteris d’aplicació.

D’altra banda, l’avaluació ambiental té en consideracióderivats de la no implantació del Pla avaluat.

6.1. Evolució probab le sense pla. Alternativa 0

L’alternativa 0 consisteix, per definició, en la no redacció ni aplicació del Pla avaluat.

L’escenari previsible d’una alternativa 0 faria molt difícil assolir els objectius que pretén el Pla, que, com s’ha descrit en l’apartat

• Distribuir racionalment les instal·lacions eòliques en base a criteris tècnics i ambientals.• Definició de forma clara de les zones de desenvolupament prioritari, d’acord amb el seu

grau de compatibilitat amb la implan• Donar la màxima certesa jurídica als promotors de les instal·lacions eòliques a

Catalunya, incentivant i fent atractives les inversions en energies obtingudes de processos sostenibles i de fonts renovables.

En definitiva, l’alternativa 0 comportaria un menor control i racionalització dels processos de tramitació i implantació dels parcs eòlics per part dseus propis criteris i possibilitats d’implantació al territori.renunciar a l’ordenació del desenvolupament del a ZDP, fent més difícil una avaluació integral dels seus efectes i l’adopció de mesures correctores i preventives d’abast global.

6.2. Alternatives estratègiques

Les alternatives estratègiques es basaran en lal’elecció dels condicionants i dels criteris a aplicar per a la delimitació de les ZDP.

Així, tot i l’aproximació inicial pel que fa als criteris que s’han de tenir en compte capítol 3), l’Informe de Sostenibilitat Aquestes alternatives es basaran en diferents supòsits de condicionants i criteris d’aplicació dels mateixos. 1

1 Un exemple del que s’explica en aquest paràgraf, conveniència o no d’excloure els LICS


Estudi d’alternatives

ernatives del Pla s’ha de basar en la valoració dels diferents criteris, condicionants i restriccions que s’han d’utilitzar per a definir els perímetres de les ZDP. Aquestes alternatives es desenvoluparan en la redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, i consistiran en valorar diferents combinacions de condicionants i de criteris d’aplicació.

ambiental té en consideració l’alternativa 0, és derivats de la no implantació del Pla avaluat.

le sense pla. Alternativa 0


previsible d’una alternativa 0 faria molt difícil assolir els objectius que pretén el Pla, , com s’ha descrit en l’apartat 1.1. es poden resumir en els següents:

Distribuir racionalment les instal·lacions eòliques en base a criteris tècnics i ambientals.Definició de forma clara de les zones de desenvolupament prioritari, d’acord amb el seu grau de compatibilitat amb la implantació de parcs eòlics. Donar la màxima certesa jurídica als promotors de les instal·lacions eòliques a Catalunya, incentivant i fent atractives les inversions en energies obtingudes de processos sostenibles i de fonts renovables.

va 0 comportaria un menor control i racionalització dels processos de tramitació i implantació dels parcs eòlics per part de múltiples promotors, cadascun amb els seus propis criteris i possibilitats d’implantació al territori. Optar per l’alternativa 0 serenunciar a l’ordenació del desenvolupament del a ZDP, fent més difícil una avaluació integral dels seus efectes i l’adopció de mesures correctores i preventives d’abast global.

Alternatives estratègiques

Les alternatives estratègiques es basaran en la confrontació de diferents opcions pel que fa a l’elecció dels condicionants i dels criteris a aplicar per a la delimitació de les ZDP.

aproximació inicial pel que fa als criteris que s’han de tenir en compte orme de Sostenibilitat Ambiental valorarà alternatives de zonificació

Aquestes alternatives es basaran en diferents supòsits de condicionants i criteris d’aplicació

exemple del que s’explica en aquest paràgraf, podria ser una valoració d’alternatives de zonificació, basada en la conveniència o no d’excloure els LICS inclosos a la Xarxa Natura 2000 de la futura delimitació de les ZDP.


23

ernatives del Pla s’ha de basar en la valoració dels diferents criteris, condicionants i restriccions que s’han d’utilitzar per a definir els perímetres de les ZDP. Aquestes alternatives

ntal, i consistiran en

a dir, els efectes


previsible d’una alternativa 0 faria molt difícil assolir els objectius que pretén el Pla,

Distribuir racionalment les instal·lacions eòliques en base a criteris tècnics i ambientals. Definició de forma clara de les zones de desenvolupament prioritari, d’acord amb el seu

Donar la màxima certesa jurídica als promotors de les instal·lacions eòliques a Catalunya, incentivant i fent atractives les inversions en energies obtingudes de

va 0 comportaria un menor control i racionalització dels processos de múltiples promotors, cadascun amb els

Optar per l’alternativa 0 seria renunciar a l’ordenació del desenvolupament del a ZDP, fent més difícil una avaluació integral dels seus efectes i l’adopció de mesures correctores i preventives d’abast global.

confrontació de diferents opcions pel que fa a l’elecció dels condicionants i dels criteris a aplicar per a la delimitació de les ZDP.

aproximació inicial pel que fa als criteris que s’han de tenir en compte (descrits en el zonificació de les ZDP.

Aquestes alternatives es basaran en diferents supòsits de condicionants i criteris d’aplicació

podria ser una valoració d’alternatives de zonificació, basada en la inclosos a la Xarxa Natura 2000 de la futura delimitació de les ZDP.


Memòria

El resultat final d’aquesta avaluació d’alternatives, haurà deZDP que permeti conciliar els objectius ambientals amb la implantació final de parcs eòlics dins les ZDP. Aquesta implantacióamb els mateixos objectius del Pla. Aquests objectius i la manera com han de ser tractats en l’anàlisi d’alternatives, tant a nivell de Pla com a nivell de Plans Especials, es resumeixen a la taula següent.

Taula 3. Alternatives a contemplar al Pla

Objectius ambientals



Prevenir les immissions i les fonts contaminants


El resultat final d’aquesta avaluació d’alternatives, haurà de determinar una zonificació de les ZDP que permeti conciliar els objectius ambientals amb la implantació final de parcs eòlics dins les ZDP. Aquesta implantació final, al seu torn, també valorarà alternatives de caire més local,

del Pla. Aquests objectius i la manera com han de ser tractats en l’anàlisi d’alternatives, tant a nivell de Pla com a nivell de Plans Especials, es resumeixen a la

a contemplar al Pla

Objectius ambientals Pla de determ inació de les Zones de

Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.


Les alternatives adoptades pel Pla prioritzen aquells parcs eòlics que, per la seva ubicació propera a la xarxa viària existent, requereixin una menor obertura o ampliació dels accessos. També valoren aquells parcs en el quals, per les seves característiqula seva coberta, aquesta obertura o ampliació produeixi un menor impacte ambiental. Com a alternativa del Pla també es té en compte les línies elèctriques d’evacuació, es prioritzarà la dels parcs eòlics propera a la xarxa elècttensió, per tal de requerir una menor línia d’evacuació. També aquells en els quals les línies d’evacuació discorrin per espais de menor vàlua natural o paisatgística.

Preservar la continuïtat i qualitat S’identificaran aquells trams de cursos fluvials i rieres que cal protegir així com també si hi ha presència d’aqüífers protegits. El Pla té en compte totes aquestes zones a preservar i l’alternativa escollida és la d’evitarafectar amb la implantació dels parcs eòlics, ambientals en matèria d’aigües.

Prevenir les immissions i les fonts El Pla adopta aquest objectiu i prioritza aquelles ubicacions de parcs eòlics on l’impacte acústic i lumínic sigui més baix.


24

determinar una zonificació de les ZDP que permeti conciliar els objectius ambientals amb la implantació final de parcs eòlics dins

, al seu torn, també valorarà alternatives de caire més local, del Pla. Aquests objectius i la manera com han de ser tractats en

l’anàlisi d’alternatives, tant a nivell de Pla com a nivell de Plans Especials, es resumeixen a la

inació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

Les alternatives adoptades pel Pla prioritzen aquells parcs eòlics que, per la seva ubicació propera a la xarxa viària existent, requereixin una menor obertura o ampliació dels accessos. També valoren aquells parcs en el quals, per les seves característiques del substrat i la seva coberta, aquesta obertura o ampliació produeixi

Com a alternativa del Pla també es té en compte les línies elèctriques d’evacuació, es prioritzarà la ubicació

propera a la xarxa elèctrica d’alta tensió, per tal de requerir una menor línia d’evacuació. També aquells en els quals les línies d’evacuació discorrin per espais de menor vàlua natural o

aquells trams de cursos fluvials i rieres que cal protegir així com també si hi ha presència d’aqüífers protegits. El Pla té en compte totes aquestes zones a preservar i l’alternativa escollida és la d’evitar

amb la implantació dels parcs eòlics, els factors

El Pla adopta aquest objectiu i prioritza aquelles on l’impacte acústic i lumínic


Memòria

Objectius ambientals




Conservar la qualitat del paisatge

Conservar els elements patrimonials identificats

6.3. Alternativa escollida

En la present fase de redacció de l’Informe de Sostenibilitat afirmar que l’alternativa 0 queda assoliment dels objectius plantejats

Pel que fa a les alternatives estratègiques, l’alternativa escollida serà aquella que, des del punt de vista ambiental garanteixi la protecció dels elements d’interafectats per la implantació de les ZDP, tot donant compliment als requisits tècnics i de recurs eòlic necessaris per a assolir l’objectiu del Pla


Objectius ambientals Pla de determ inació de les Zones de

Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

El Pla adopta aquest objectiu ambiental, alternatives l’afecció, o no, als espais fluvials i preservació dels corredors biològics.

Protegir els espais d’interès El Pla avalua com a alternatives evitar espais d’interès natural.


En aquest cas el Pla avalua com a alternatives l’afecció sobre la fauna i en especial l’avifauna protegida, prioritzant els parcs eòlics que es trobin situats en zones de baix potencial faunístic. El Pla valorarà aquelles àrees importants per a la fauna que han de ser considerades en la implantació de parcs eòlics. El Pla té en compte totes aquestes zones l’alternativa escollida és la d’evitar afectar els factors ambientals en matèria de fauna amenaçada.

Conservar la qualitat del paisatge El Pla adopta aquest objectiu ambiental i analitza les alternatives d’integració paisatgística prioritzant els parcs eòlic que, per les característiques orogràfiques del seu emplaçament, tinguin un menor impacte visual paisatgístic. També s’analitzen aquelles zones on ja hi ha parcs eòlics existents o actualment en tramitacióes valorarà l’efecte dels impactes deguts a l’acumulació d’infraestructures eòliques en determinades parts del territori (capacitat de càrrega del territori).

El Pla analitza com a alternativa evitarelements patrimonials identificats (BCINs).

Alternativa escollida

la present fase de redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, es pot afirmar que l’alternativa 0 queda descartada ja que l’elaboració del Pla permet un

plantejats en l’apartat 6.1.

Pel que fa a les alternatives estratègiques, l’alternativa escollida serà aquella que, des del punt de vista ambiental garanteixi la protecció dels elements d’interès que poguessinafectats per la implantació de les ZDP, tot donant compliment als requisits tècnics i de recurs eòlic necessaris per a assolir l’objectiu del Pla.


25

inació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya.

ta aquest objectiu ambiental, i avalua com a espais fluvials i la

evitar l’afecció als

En aquest cas el Pla avalua com a alternatives l’afecció sobre la fauna i en especial l’avifauna protegida,

que es trobin situats en zones

aquelles àrees importants per a la fauna que han de ser considerades en la implantació de parcs

en compte totes aquestes zones a preservar i ida és la d’evitar afectar els factors

amenaçada.

El Pla adopta aquest objectiu ambiental i analitza les i conca visual,

prioritzant els parcs eòlic que, per les característiques orogràfiques del seu emplaçament, tinguin un menor

També s’analitzen aquelles zones on ja hi ha parcs eòlics existents o actualment en tramitació, així doncs es valorarà l’efecte dels impactes deguts a l’acumulació d’infraestructures eòliques en determinades parts del territori (capacitat de càrrega del territori).

El Pla analitza com a alternativa evitar l’afecció dels elements patrimonials identificats (BCINs).

Preliminar, es pot l’elaboració del Pla permet un major

Pel que fa a les alternatives estratègiques, l’alternativa escollida serà aquella que, des del punt poguessin veure’s

afectats per la implantació de les ZDP, tot donant compliment als requisits tècnics i de recurs


Memòria

Barcelona, novembre 2011

L’enginyer consultor

Joan Tasias Pitarch



26

Entorn S.A.

28

DOCUMENT II: PLÀNOLS

250000

250000

300000

300000

350000

350000

400000

400000

450000

450000

500000

500000

550000

550000

600000

600000

4500

000

4500

000

4550

000

4550

000

4600

000

4600

000

4650

000

4650

000

4700

000

4700

000

4750

000

4750

000

0 14.000 28.000m1:1.050.000

AUTOR DEL PROJECTE TÍTOL DEL PROJECTE CODI ESCALAE=

ORIGINALES A3 GRÁFICAS

TÍTOL DEL PLÀNOL DATA PLÀNOL NÚM.

NOM ARXIUFULL ..... DE .....

±Xarxa Natura 2000Espais PEINEspais Naturals de Protecció Especial (ENPE)Àrea de campeig Àguila Cuabarrada

E-02-146-11 Capes d'informació geogràficaINFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR

PLA DE DETERMINACIÓ DE LES ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI (ZDP) PER A LA IMPLANTACIÓ DE PARCS EÒLIC A CATALUNYA

NOVEMBRE 2011 1

1101.MXDJOAN TASIAS I PATARCH

M a r m e d i t e r r à n iM a r m e d i t e r r à n i

A r a g óA r a g ó

F r a n ç aF r a n ç a

P a í s V a l e n c i àP a í s V a l e n c i à

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar...

Documents

Transcript of Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar...