1. Barcelona ActivaCapital humInforme sectorialTransport aeri Amb la collaboraci de: Miquel ngel Piera Roger Cuadras Universitat Autnoma de Barcelona

2. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 2Les 10 claus perconixer el sector El transport aeri s essencial tant pels serveis que presta a particulars com a empreses, i es tracta dun del sectors clau per al desenvolupament, a Barcelona, de la principal plataforma logstica multimodal del sud dEuropaEl sectorEl transport aeri, amb una tradici de gaireb 100 anys a Catalunya, es caracteritza per presentar tres vessants moltdiferenciades: la gesti de la infraestructura aeroporturia (pistes, terminals, torre de control, activitat comercial per alspassatgers/es); les companyies aries (operativa de les aeronaus, rutes, gesti de tripulacions); i la gesti delpassatge i la crrega (handling de passatge, de crrega i de rampa). Lactivitat i eficincia daquest sector snessencials per a les empreses turstiques del pas i per a les empreses nacionals i estrangeres amb seu a Catalunya.El sector permet completar la conformaci de una gran plataforma logstica on tots els modes hi sn presents(transport multimodal, martim, ferroviari, per carretera i aeri).Principals mbits dactivitatEl transport aeri actua en tres segments bsics: les lnees aries de passatgers; el transport de mercaderies; i laviacigeneral. Dins de laviaci general, hi ha diferents activitats com laviaci privada, lesportiva, la formaci o els serveisde seguretat i demergncia. Sn tamb importants, tant pel seu volum com per la seva necessitat, els serveis auxiliarscom el handling i el manteniment daeronaus.TendnciesEl transport aeri ha crescut de manera exponencial durant els darrers 20 anys; la progressiva liberalitzaci del sector,labaratiment general dels costos, laparici de companyies de baix cost i la globalitzaci de leconomia han estatalguns del motius del creixement. No obstant, la forta competitivitat de les companyies low cost ha generat novessinergies entre les companyies tradicionals que shan especialitzat en vols de llarga distancia i shan consolidatmitjanant aliances. Aix mateix, el transport aeri de mercaderies sha convertit en una activitat essencial per al sector,i els aeroports. Els aeroports, com a grans nodes de comunicaci i centres dactivitat tecnolgicament avanats, hangenerat el desenvolupament de grans rees dactivitat econmica al seu voltant.Pes econmicEl nombre de passatgers que han passat per laeroport de Barcelona-El Prat a juliol de 2011 se situa un 21,3% persobre al nombre de passatgers que ho varen fer al mateix mes de lany anterior. Els aeroports de Catalunyaconcentren al voltant del 18% de les operacions que es realitzen a Espanya. Els ingressos imputables als deBarcelona, Reus i Girona el 2010 sn de 382,58 milions deuros. Laeroport El Prat de Barcelona se situa entre elsquinze primers dEuropa en nombre de passatgers, i la contribuci econmica de les seves operacions a leconomiade lrea metropolitana arriba a un 1,92%, amb un volum de negoci aproximadament de 1.800 milions deuros lany.LocupaciLocupaci del sector es localitza bsicament als aeroports. A Barcelona, sestima que locupaci directamentrelacionada amb laeroport es mant al voltant de les 18.000 persones. Els aeroports de Girona i Reus ocupenaproximadament 2.000 persones; laeroport de Sabadell s el principal centre en formaci aeronutica dEspanya icontribueix notablement a leconomia local, ocupant a 350 persones.Perfils professionals ms demandatsEn el 75% de les ocupacions s bsic el domini de la llengua anglesa, per conixer ms idiomes tamb es valora.Per la importncia de les vessants tecnolgica i de seguretat, un bon nombre docupacions exigeixen elevats graus de

3. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 3formaci i certificacions especfiques (tripulacions, tcnics/ques i enginyers/es). Pels serveis al passatger, comfacturaci, es requereix sobretot orientaci al client. Daltres activitats, el com moviment dequipatges i mercaderies, norequereixen duna qualificaci especfica. A totes les activitats hi ha demanda de persones amb bons coneixements deles normatives especfiques a aplicar, i amb especialitzaci prctica i terica en el sector.Ocupacions ms demandadesLes tripulacions de cabina de passatge, latenci al viatger/a a la banda de terra dels terminals (facturaci, serveisespecials, atenci al passatger), i el moviment fsic dequipatges i de mercaderies sn les activitats on hi ha la majordemanda de professionals.Projecci futuraLexcedent de capacitat en els aeroports regionals de Girona, Reus i Lleida pot facilitar lentrada de nous operadorsespecialitzats en el transport de mercaderies. Aix mateix, els esforos que sestan realitzant per convertir laeroport ElPrat de Barcelona en un hub secundari poden generar noves activitats a lentorn de la zona metropolitana, novesoportunitats de treball i la implantaci dempreses de serveis annexes al transport aeri, com les empresesespecialitzades en el manteniment i la reparaci daeronaus o de producci de peces. Aix mateix, laprovaci de laa Llei 14/2009 daeroports, heliports i altres infraestructures aeroporturies, i del Pla daeroports, aerdroms i heliportsde Catalunya 2009-2015 sn una garantia per al desenvolupament del sector a Catalunya.DebilitatsLexistncia de poques companyies aries amb seu a Catalunya, el baix pes que representa el transport aeri demercaderies en termes econmics i de crrega, i el fet que existeixen poques connexions a daltres continents des deCatalunya sn algunes de les debilitats del sector.Daltra banda, el creixement de companyies de baix cost ha generat una forta dependncia de les seves operacions enaeroports petits i ha disminut la qualitat de servei al client.OportunitatsLa nova terminal del Prat i el desenvolupament de les urbanitzacions al seu voltant, permetran absorbir creixementssense dificultats, de fet, quant a nombre doperacions i passatge, Barcelona-El Prat se situa en segona posici en elrnquing daeroports espanyols desprs de Madrid-Barajas i, durant el que va dany 2011 el nombre doperacions shaincrementat en un 10% respecte el 2010. Daltra banda, la consolidaci de Catalunya i Barcelona com a dest turstic,base de creuers i base logstica, permetr incrementar el nombre de vols, de passatgers i la crrega de mercaderies.A ms, a nivell industrial, la proximitat de laeroport del Prat al Port de Barcelona i als principals polgons industrials dela seva rea s un factor clau per a explotar el transport multimodal de mercaderies. La disponibilitat duna extensaxarxa daeroports, aerdroms i heliports a Catalunya la situa en una bona posici per a la installaci de serveisauxiliars al transport com poden ser el manteniment daeronaus o la producci de components.

4. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 401 Presentaci del sectorEl transport aeri, enquadrat dins el sector del transport, sha consolidat en els darrers anys com a sector dactivitat.Nascut i desenvolupat com a servei per a les persones dalt poder adquisitiu on el viatge en avi era part de lintersdun desplaament, i com a transport de correu postal urgent, en els anys 60, es popularitza amb la utilitzaci massivadels avions a reacci i laparici dels vols transocenics de baix cost, contribuint aix al desenvolupament del turisme, ia la globalitzaci de leconomia. Actualment, amb la presncia mundial de les companyies de baix cost, ladesregulaci i la gran densitat daeroports, contribueix de manera determinant a daltres sectors com sn el turisme, eltransport de mercaderies i els viatges professionals.Les activitats del sector sn importants per a la societat, pel nombre de persones que nutilitzen els serveis, per la sevafunci de facilitador del desenvolupament econmic (turisme, ubicaci de seus dempreses, tant socials comoperatives), i pel gran volum econmic que representen, tant per les inversions que necessiten com pel fet de donarocupaci a un gran nombre de persones amb qualificacions i professions diverses. La contribuci a les economies deles comunitats locals i els impactes de tot tipus sobre el territori converteixen aquest sector en un factor dintersprioritari. El transport aeri aporta a les comunitats locals desenvolupament tecnolgic de tot tipus, tant en tasques detipus tcnic com en tecnologia de gesti de serveis.En el sector, a part dels seus mercats primaris (viatges per oci, viatges professionals i transport de mercaderies), hiconviuen daltres de secundaris, dun pes no menyspreable, formats pels serveis addicionals tant als viatgers com ales empreses directament lligades al transport. Bons exemples sn la restauraci, el transport daportaci i dispersi,la construcci, el manteniment i gesti dinfraestructures, el manteniment daeronaus o la formaci de professionals.La crisi econmica que es va iniciar el 2008 va provocar caigudes significatives; en els aeroports de Catalunya, a lany2009 en relaci al 2008, el nombre de passatgers/es havia minvat un 7.1%. Aquesta situaci sembla que comena arevertir-se aquest any 2011, ja que segons la IATA, a nivell mundial,hi ha hagut un creixement positiu de passatge,que sha incrementat en un 5.9% de juliol de 2010 a juliol de 2011.La inauguraci de laeroport de la Generalitat de Lleida-Alguaire aporta la possibilitat dun augment dactivitat, donadala posada en el mercat de noves possibilitats de rutes i dactivitats daviaci general, el desenvolupament dactivitatsen transport aeri de mercaderia i la generaci dactivitats industrials i de serveis vinculats a laeronutica a la futurazona logstica al voltant de laeroport. Lentrada a ple rendiment de la Terminal 1 del Prat permet disposar (juntamentamb la tercera pista en servei des de lany 2007) de la infraestructura necessria (en mitjans i en qualitat per al viatger)per a afrontar nous creixements. Aix mateix, la reobertura de laerdrom de la Seu dUrgell, ara com a aeroport, i a onsiniciar en breu la construcci de 10 hangars, crea un nou centre per a laviaci general, i amb la possibilitat dacollirvols comercials.La navegaci aria, amb els avenos tecnolgics en els sistemes de gesti del trnsit i en els dinformaciaeronutica, est permetent augmentar la capacitat de les rutes, juntament amb la possibilitat dimplantaci de noussistemes de gesti amb un elevat grau dautomatitzaci. Les activitats de manteniment daeronaus han patit unaconcentraci i especialitzaci a nivell de tipus daeronau per tamb a nivell de tipus component, que han generatdeslocalitzaci per una banda, per per laltre laparici de indstries especialitzades amb una gran dispersigeogrfica, amb una logstica especialitzada i dedicada al darrera, i tamb organitzacions dedicades a la gesti delmanteniment.La creaci dAeroports de Catalunya, formalitzada a lany 2008, ha significat un impuls per al desenvolupament delsector. Entre daltres, t com a objectius desenvolupar infraestructures aeroporturies, fomentar el transport aeri,desenvolupar la recerca sobre transport aeri i en infraestructures i prestar assistncia tcnica en disseny, construcci igesti dinfraestructures aeroporturies. Socupa de gestionar els aeroports, heliports, aerdroms i aeroports de laGeneralitat de Catalunya, com sn els de Lleida Alguaire i de la Seu dUrgell. Impulsa el desenvolupament de 4 nousaeroports comercials: Lleida-Alguaire (ja en funcionament), Pirineus-Andorra (Seu dUrgell, ja en funcionament),Terres de lEbre i un aeroport corporatiu-empresarial a dena.

5. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 502 Principals mbits dactivitatEn el sector del transport aeri es troben, a la seva escala, tot lunivers dun sector de transport, com sn lesinfraestructures, la gesti del trnsit, els mitjans de transport i les diferents especialitats, com sn el transport depassatgers, la crrega general, les emergncies i el transport discrecional. Aix doncs, existeix una divisi dmbitsdactuaci entre aeroports, companyies aries i aviaci general, sense oblidar les activitats auxiliars, algunes dellesdalta tecnologia com s el manteniment daeronaus i la indstria que en depn.mbit dels aeroportss el principal pel que fa a generaci dactivitat econmica i docupaci. Tamb s el que necessita les inversions mselevades, i de ms abast en el temps. Les seves activitats inclouen la navegaci i circulaci daeronaus, la recepci iembarcament de passatgers, i passatgeres, el seu desembarcament, els serveis a les aeronaus, els serveisaddicionals a passatgers/es i clients (aparcament, restauraci, etc.), la manipulaci de mercaderies (crrega iequilibrat, descrrega), i els establiments comercials de les terminals, sense oblidar els serveis generals que permetena laeroport funcionar (manteniment, seguretat, neteja, etc.).No es pot ignorar la posici dels aeroports com a nucli dactivitat, no tant sols per als passatgers/es i per a lesempreses que donen serveis vinculats a lactivitat aeronutica, sin tamb per al moviment de mercaderies vinculat altransport aeri (centres de consolidaci i expedici, serveis de preparaci de mercaderia, etc.).mbit de les companyies ariesLes companyies aries sn les encarregades de portar a terme el moviment de persones i de crrega entre aeroports,i sn per tant les que proporcionen activitat a un aeroport. Tamb sn les que, generalment, de forma directa o ambsubcontractistes, realitzen en els aeroports totes les tasques necessries per als embarcaments i desembarcaments.En els darrers 15 anys, amb la liberalitzaci i el desenvolupament de les companyies de baix cost, els preus delsbitllets han baixat significativament, al mateix temps que les freqncies i el nombre de passatgers i passatgeres hanaugmentat.En el transport de mercaderies, en leconomia global actual de grans distncies entre els centres de producci i elscentres de consum, amb un dinamisme vertigins dels mercats, la necessitat de rpida adaptaci a les demandes delsconsums (amb la derivada imperiosa necessitat deliminar estocs) i la pressi ferotge de la competncia, sha produtun creixement constant del volum dactivitat.mbit de laviaci generalEn aquest grup es troben les companyies que es dediquen a fer activitats especfiques, generalment no repetitives,com poden ser aero-taxi, transports urgents dedicats o serveis de seguretat i emergncia com sn els trasllatsdemergncies mdiques, lextinci dincendis, els serveis de vigilncia aria o els treballs aeris en general.Dins daquest mbit, les activitats es porten a terme amb una gran varietat daeronaus, i a travs de aeroports diferentsdels grans, que sn ds per a laviaci comercial.Finalment, aquest s un mbit dactivitat on sovint sutilitzen aeroports secundaris, que proporcionen uns costosinferiors, uns temps daccs a les aeronaus notablement agilitzats i la possibilitat destabliment dinstallacions a preusavantatjosos dins del recinte aeroportuari.mbit dels serveis aeronuticsA ms de les activitats especfiques dels aeroports i de les lnies aries, existeixen activitats que serveixen tant per alfuncionament dels aeroports com per a loperativa de les aeronaus. Dins daquest mbit, els ms importants irellevants per la seva transcendncia i la seva evoluci sn els de control i gesti del trnsit aeri. Inclou, tant la gestidel trnsit en els aeroports, com de la part de ruta de les aeronaus.mbit del mantenimentEls serveis de manteniment ocupen un lloc essencial en loperativa de les aeronaus, dels aeroports i de totes lesinstallacions vinculades a lactivitat del sector. Per als aeroports i les installacions, existeixen empreses de lmbitgeneral de la construcci i de lenginyeria amb lespecialitzaci i les certificacions necessries en el sector,complementades amb els serveis dels fabricants delements i de sistemes. Per a les aeronaus, aquest servei sproporcionat tpicament per filials de companyies aries o per filials de fabricants daeronaus o components.

6. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 603 Tendncies del sectorSestima que l1% del volum de mercaderies es transporta en avi, peraquest percentatge representa el 40% del valor total de les mercaderiestransportades en tots els mitjans de transport.Aliances de les companyies ariesEl creixement de les companyies de baix cost, des del seu naixement a la segona meitat de la dcada dels 90, quecobreixen trajectes de curta i mitja distancia, ha provocat que les companyies tradicionals concentrin la seva activitaten trajectes de llarg abast. Aix, ha implicat un procs de constituci daliances entre companyies aries per tal doferiruna xarxa de destinacions global sense transferncies (mercat punt a punt) a nivell europeu i internacional, dinmicaque sembla que es consolidar al sector.Aix, les principals companyies aries estan experimentant un procs de consolidaci en tres grans aliances(Oneworld, Star Alliance i Sky Team) que tenen per objectiu garantir la cobertura mundial de destinacions. Lesaliances disposen de centres regionals doperacions (anomenats hubs) que concentren els vols de llarga distncia,que sn a la seva vegada alimentats amb (o alimenten a) vols de curt i mig abast des daeroports ms petits (enllaosdenominats spoke).Aquest fet, ha implicat la consolidaci dun o dos hubs per cadascuna de les tres aliances existents amb percentatgesde passatge en trnsit del 30%, normalment associats a una companyia aria predominant. En el cas europeu, els tresgrans hubs sn Londres Heathrow (British-Oneworld), Frankfurt (Lufthansa-Star Alliance) i Pars Charles de Gaulle(Air France-Sky Team). Tot i aix, les aliances tenen hubs secundaris que concentren les operacions duna companyialder, per exemple, Madrid Barajas (Iberia-Oneworld), Munic (Lufthansa-Star Alliance) o Copenhagen (Sas-StarAlliance).En aquest sentit, que laeroport de El Prat de Barcelona es converteixi en un hub secundari internacional haesdevingut un repte que la ciutat de Barcelona, els seus responsables poltics i els inversors privats han dassolir pertal dimpulsar lactivitat econmica, aprofitar la seva connexi amb el port i amb el gran espai logstic disponible a laZona Franca. No obstant, per aconseguir-ho caldr constituir-se en un centre doperacions duna companyia i tenirfluxos de persones suficients que puguin ser connectats amb laliana.Estructures low cost, model guanyadorLxit de les companyies low cost ha provocat que algunes companyies aries tradicionals desenvolupessin les sevesprpies filials de baix cost per donar servei en distncies curtes i mitges. En aquest sentit, el model de negoci de lescompanyies low cost es basa en: Alts ndex docupaci (el 85% en front del 60% de les companyies tradicionals), el que saconsegueix amb lestabliment de promocions que es van encarint a mesura que el vol sacosta a locupaci total. Manteniment dels avions volant el mxim de temps possible amb parades tcniques als aeroports de mnima durada. Costos laborals competitius, donat que la gesti on-line dels bitllets requereix de menys recursos humans; absncia de classes; oferta de serveis a bord de pagament; taxes aeroporturies redudes; acords amb els territoris on operen; homogenetzaci de les flotes, etc. Inexistncia de connexions; els passatgers compren tants bitllets com vols han de realitzar per arribar a la destinaci assumint el risc de perdre lavi.Aquest model de negoci basat en la reducci de costos i del marge de beneficis est diferenciant les companyiestradicionals i les de low cost en companyies que sespecialitzen en viatges de llarga distancia, i en les que ho fan encurta o mitja. Una altra dada significativa s que les comandes davions efectuades a les principals empresesfabricants davions (Airbus i Boeing) per part de les companyies de baix cost superen el 40% del total de les

7. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 7comandes, el que denota les elevades expectatives daquestes companyies. Aix, tot sembla indicar que el model denegoci low cost esdevindr el negoci predominant sobre tot en rutes continentals que permetin una elevada rotaci deles aeronaus.Lespai aeri nic europeuEl projecte del Cel Europeu nic (SESAR: Single European Sky ATM Research) va ser una iniciativa de la UniEuropea per al desenvolupament duna poltica com de transport aeri amb lobjectiu daconseguir un sistema eficaque permets la lliure circulaci de mercaderies, persones i serveis a tota la Uni. En concret, els objectius del CelEuropeu nic sn reforar les normatives de seguretat, respondre a les necessitats dels usuaris, aplicar estndardscomuns en la provisi de serveis, reconfigurar lespai aeri per maximitzar la seva capacitat i fer-ne un s flexible, iincrementar la interoperabilitat dels sistemes, components i procediments de la xarxa europea de gesti de trnsit aeri.Actualment es pot considerar que lespai aeri europeu s de lliure establiment per part de companyies aries europees(per operar en trajectes intraeuropeus) i dels Estats Units (per oferir trajectes transocenics), el que ha permsincrementar la competncia entre les companyies europees, i ha repercutit en una millora de la competitivitat i unadavallada dels preus dels bitllets per a vols dins dEuropa.Aix mateix, el SESAR representa una oportunitat molt important en el redisseny de tot el sector aeronutic, que esbasar en canvis tecnolgics per evitar la fragmentaci de lespai aeri, en la disminuci del cost del trnsit en un 50% ien la reducci de les emissions de CO2 en 16 milions de tones. En aquest sentit, el SESAR tindr una repercussidirecta tant en nous mtodes de gesti de les lnies aries com en una reestructuraci dels operadors de handling i delservei als passatgers i passatgeres. El seu desenvolupament requerir una inversi de 30 bilions deuros.Evoluci de la tecnologiaLa necessitat dincrementar la densitat de vols i de millorar-ne leficincia est portant al desenvolupament de noussistemes de distribuci de la informaci (transmissions de dades entre les aeronaus i sistemes de gesti del trnsitaeri), i de cerca de rutes aries eficients.Aix, el desenvolupament de sistemes de distribuci i de gesti de la informaci ha perms millorar la gesti de rutes ila transmissi de dades. Alguns exemples sn: el sistema EGNOS (European Geostationary Navigation OverlayService), que sutilitza per gestionar el trnsit aeri a baixa alada i curt abast, principalment per a transport depassatgers en helicpter; o el sistema AFIS (Aerodrome Flight Information Service) que automatitza el provementdinformaci aeronutica dun aeroport a les aeronaus i permet que un aeroport o aerdrom amb baixa densitat de vols(menys de 40 vols no concentrats al dia) operi sense controladors aeris. Conv destacar que la utilitzaci d aquestsistema va ser oficialitzada a Espanya el mes de febrer del 2010, i implantada als aeroports de El Hierro, La Gomera iBurgos.Daltra banda, als aeroports shan posat en marxa mecanismes que milloren leficincia en el tracte al viatger/a, perexemple, els quioscos dautofacturaci i de drop-off (el passatge diposita la maleta sense assistncia de personal defacturaci), els sistemes automatitzats de gesti dequipatges o el bitllet sense paper. A ms, des del aeroportstamb es treballa intensament amb firmes especialitzades en la millora dels fluxos de passatgers/es i de mercaderies.Finalment, dins el projecte del Cel Europeu nic sestan realitzant grans inversions en la recerca i la implantaci denoves tecnologies amb lobjectiu deliminar lactual fraccionament de lespai aeri i millorar la comunicaci entreaeronau i terra.Preservaci del medi ambient, costos de combustibleLa Uni Europea ha incls el transport aeri dins els sectors que han de limitar les emissions de CO2, duna banda, perreduir el seu impacte ambiental i, daltra, perqu laugment dels costos del combustible ha estat constant en els ltimsanys (suposen entre el 25 % i 40% dels costos dexplotaci); de fet, la factura de combustible a la industria ha passatde 40 mil milions de dlars fa una dcada als 139 mil milions el 2010.Un dels compromisos i reptes de la industria s doncs la reducci de les emissions de CO2 mitjanant la utilitzaci debiocomustibles i el desenvolupament daeronaus amb consums ms competitius. Pel que fa als biocombustibles, tot ique han estat provats i ja funcionen en la flota daeronaus actuals, la seva comercialitzaci a preus competitius s elnou desafiament que han dassolir els governs i les organitzacions mundials del sector. Pel que respecta a lesaeronaus, com lAirbus 350 o el Boeing 787 Dreamliner, encara no es troben operatives, per en el moment en que hoestiguin permetran realitzar vols de llarg recorregut a velocitats i costos de combustible competitius.Globalitzaci del transport aeriLa possibilitat de disposar de bitllets a preus fora competitius ha perms que viatjar a grans distncies estigui alabast duna gran part de la poblaci. Lincrement del poder adquisitiu de les persones, i la utilitzaci massiva de lavicom a mitj de transport ha portat al desenvolupament de noves necessitats i serveis per als viatgers, com latenci a

8. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 8les persones de mobilitat reduda (PMR), o la gesti de grups de passatgers amb necessitats especials (per exemple,equips esportius, persones amb responsabilitat poltica, directius/ves, etc.). Aix mateix, al voltant de lesinfraestructures aeroporturies han aparegut noves activitats econmiques que proporcionen serveis addicionals alpassatger, per exemple, lAparca i vola; o nous models de negoci que faciliten la fidelitzaci dels clients, com perexemple, el fractional ownership que consisteix en disposar dun percentatge dels actius de la companyia a canvi decerts privilegis. Aquest serveis, molt probablement, dinamitzaran i crearan noves sinergies de comercialitzaci alsector.Transport aeri de mercaderiesLa necessitat dadaptar lactivitat de les empreses a un entorn globalitzat com lactual ha obligat a les empreses areduir el temps entre la producci o lextracci dun b de consum fins a la seva comercialitzaci. Aix ha provocat queels sistemes de transport de mercaderies hagin de ser ms eficients, ms rpids i amb uns costos competitius. Enaquest sentit, el transport aeri ha fet possible la importaci i exportaci de productes manufacturats procedents daltrescontinents amb un temps redut, el que ha perms disminuir els temps de transport i comercialitzar productes amb untemps de vida curt al mercat.Per tant, el transport aeri de mercaderies t unes caracterstiques que li proporcionen valor afegit respecte altrestipologies de transport; sestima que l1% del volum de mercaderies es transporta en avi, per que aquestpercentatge representa el 40% del valor de les mercaderies transportades en tots els mitjans de transport existents.Finalment, conv destacar que segons la diagnosi del Pla daeroports, aerdroms i heliports de Catalunya el transportaeri presenta un potencial de desenvolupament considerable, amb previsions de creixement anual del 5%,creixements superiors als esperats per al transport de passatge.

9. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 904Dades econmiques El sector en xifres Els ingressos imputables als aeroports de Barcelona, Reus i Girona lany 2010 sn de 334,12 milions deuros, 10,86 milions deuros i 37,60 milions deuros respectivament. El trnsit de passatgers als aeroports catalans lany 2010 va ser de 35.415,7 milers de persones, dada que va suposar un creixement del 3,4% interanual. Per aeroports, el de Barcelona va registrar un increment del 6,9% respecte el 2009, mentre que el de Reus i el de Girona van presentar decreixements respecte a lany anterior (-16,9% i -8,1%, respectivament). Pel que fa al conjunt dels aeroports de lEstat Espanyol, el moviment de passatgers durant el 2010 va augmentar un 3%. El trnsit aeri a laeroport dEl Prat de Barcelona sha incrementat durant el primer semestre de 2011 en un 20,6% respecte al mateix perode de lany anterior. En aquest sentit, laeroport de Barcelona presenta les segones xifres de transit ms elevades de lEstat Espanyol desprs de Madrid Barajas amb un trnsit de 15.873.852 passatgers des de gener fins a juliol de 2011. En el mateix perode, les operacions realitzades en aquest laeroport ascendeixen a 148.132 i la crrega en quilograms puja a 49.651.132 Kg. El Govern dEspanya ha aprovat a juliol de 2011 la venda del 49% del capital dAena. Aix suposar que tant laeroport de Barcelona com el de Madrid estaran gestionats per una entitat privada. La privatitzaci dambds aeroports suposar uns ingressos daproximadament 5.300 milions deuros a lEstat. A setembre de 2010, 135 empreses van desenvolupar activitats vinculades al transport aeri de mercaderies a laeroport de Barcelona (transportistes, integradors, agents de duanes, empreses de certificaci, etc.). A juny de 2011 laeroport de Pirineus-La Seu dUrgell ha comptabilitzat un total de 2.198 operacions de 1.417 aeronaus des de la seva inauguraci el passat 4 de juny de 2010. En els primers dotze mesos de funcionament de laeroport de Lleida-Alguaire lhan utilitzat 61.769 persones i sha realitzat un total de 2.656 vols. En aquest sentit, compleix el seu primer any superant en un 23,5% les previsions del nombre de passatgers per a aquest perode. A setembre de 2010, ms de 300 empreses tenien la seva activitat directament relacionada amb el sector; daquestes, sn destacables les de handling i de subministrament a lavi (10 empreses) i les dinstallacions (20 empreses). A Catalunya operen de forma sostinguda al voltant de 100 companyies aries de transport de passatge. Els tipus dempreses que desenvolupen la seva activitat en els aeroports comercials a Catalunya sn, a banda de les companyies aries, els grans operadors nacionals i multinacionals (DHL, UPS, Flight Care, Groundforce, etc.), els grans grups tecnolgics i de construcci (enginyeries, manteniment, installacions, etc.) i les petites i mitjanes empreses locals especialitzades. Cal destacar que en aviaci general moltes empreses tenen la seva seu a Catalunya.Dades docupaci Sestima que durant el primer trimestre de 2011 socupaven al sector 50.000 persones a tot lEstat Espanyol. Noms a Aena shi ocupen 13.000 persones. Es considera que en aeroports amb una densitat de moviments com la que t el de Barcelona, el 50% de les persones ocupades est relacionada amb loperativa dels vols (treballadors/es de companyies aries, operadors de handling, manteniment daeronaus i serveis als vols); i el 15% amb la de laeroport, mentre que el comer i la restauraci en els aeroports ocupa el 12% del total de persones que hi treballen. Es calcula que limpacte sobre locupaci indirecta generada per laeroport sobre les comunitats locals i regionals s dun volum semblant al de locupaci directa. A laeroport de El Prat hi treballen al voltant de 18.000 persones, a laeroport de Girona unes 1.500 i a Reus al voltant de 500. Els aeroports de les caracterstiques de Girona, Reus o Lleida-Alguaire generen un volum similar docupaci directa i indirecta.

10. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 10 Sestima que un increment de 1.000 passatgers repercuteix en la creaci directa o indirecta dentre 2 i 3 llocs de treball. Fonts: Idescat; AENA; INE; Vueling; Spanair; Globalia; Iberia; Eurocontrol; Managing airports: an international perspective, Anne Graham, Butterworth-Heinemann, 2003; The social and economic impact of airports in Europe, York Consulting i ACI Europe, Gener 2004; Pla dAeroports, Aerdroms i Heliports de la Generalitat de Catalunya (2009); IATA; OACI.

11. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 1105 Perfils professionals ms demandatsPerfils professionals de major qualificaciPerfil formatiuEn aquest sector, cal distingir entre les companyies dedicades als vols, tant aries com daviaci general, on el 80 %de les posicions sn ocupades per personal qualificat o molt qualificat, que formen les tripulacions. En aquests casos,la qualificaci sobt per la via de la formaci especfica (pilots, tripulants de cabina, habilitaci per a cada tipus davi,etc.)Mereixen especial menci les empreses dedicades al manteniment, on la proporci de personal qualificat o moltqualificat s la mateixa que en el cas de les companyies aries, el 80% de les posicions sn enginyeries, principalmentaeronutica, per tamb especfiques en funci de lactivitat concreta.Les activitats de formaci i de gesti, com la qualitat, el control i la millora de leficincia, les desenvolupen en la sevaprctica totalitat persones molt qualificades (principalment, enginyers/es de diferents especialitats i msters en gesti).La resta dactivitats, les realitzen, en un 6%, persones delevada qualificaci (enginyers/es, sobretot aeronutics/ques,llicenciats/des en especialitats tcniques o cientfiques i en cincies socials i jurdiques, i msters).En el cas dels les graduats, predominen les especialitats tecnolgiques, comenant per lenginyeria aeronutica, peramb forta presncia de les branques delectrnica, electricitat, telecomunicacions i informtica. Donats els nousrequeriments de qualitat i rendiment imposats en el Cel Europeu nic, es preveu lincrement de la demanda degraduats/des en gesti aeronutica per fer front a la millora contnua dels processos aeroportuaris. En qualsevol cas,la formaci prctica especfica s essencial, sobretot en les rees de planificaci i control. Langls s sempreimprescindible.Perfil competencialEn el 90% de les ocupacions sn imprescindibles lorientaci al client intern i extern, la visi estratgica a mig i llargtermini, el treball en equip i una bona capacitat comunicativa.Per a les posicions amb responsabilitat sobre equips de treball, sn seran importants ladaptabilitat i la gesti dequipshumans qualificats en un entorn on la qualitat del tracte al client i del servei sn bsics. Exemples docupacions del catleg de Porta22 Controlador/a de circulaci aria Cap de seguretat aeroporturia Pilot de lnia aria Tcnic/a doperacions de navegaci ariaPerfils professionals de menor qualificaciPerfil formatiuEn el conjunt dactivitats del sector, el 20% de lactivitat la duen a terme operaris/es, el 25% personal datenci a clienti el 28% professionals sense qualificaci especialitzada.La tasca dels operaris/es est relacionada sobretot amb el moviment de mercaderies, i amb la crrega i descrrega deles aeronaus. La formaci prctica s imprescindible, i lofereix les empreses provedores dels serveis.

12. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 12El personal datenci al client realitza les tasques de recepci i embarcament de passatgers, i dinformaci. simprescindible el coneixement didiomes (com a mnim, langls). No es necessita formaci de base especfica, per siuna formaci en les activitats del lloc de treball que realitzen les prpies empreses.Els i les professionals amb qualificaci cobreixen tasques administratives, de coordinaci, serveis tcnicsespecialitzats com el manteniment, i serveis sensibles, que necessiten una especial cura com sn la seguretat iprotecci. En la majoria de casos, es requereix una formaci i una certificaci especfica de cada ofici (tcnics/ques demanteniment de motors, tcnics/ques de manteniment de telecomunicacions, tcnics/ques dinstallacions deseguretat, etc.), que es complementa amb la formaci prctica donada per lempresa que realitza els serveis.Perfil competencialEn el cas dels operaris/es, es requereix bsicament capacitat fsica que permeti realitzar esforos de moviment decrregues i capacitat daprenentatge.En el cas del personal administratiu, es requereix capacitat daprenentatge, treball en equip i habilitat comunicativa.En les tasques de coordinaci i control es necessita resistncia a la pressi, adaptabilitat per a les diferents situacionsque es poden produir, capacitat daprenentatge, capacitat danlisi i de sntesi, tcniques de planificaci, coneixementdel sector i orientaci a lassoliment dobjectius.En els serveis tcnics especialitzats i en els sensibles sn essencials el respecte a les normes, la resistncia a lapressi, latenci al detall, ladaptabilitat, la capacitat comunicativa i lorientaci a client.En els serveis datenci al client sn bsics lorientaci al client, la resistncia a la pressi, ladaptabilitat i la capacitatcomunicativa. Exemples docupacions del catleg de Porta22 Administratiu/iva de handling de passatgers Agent de detecci Agent dinformaci al passatger Operador/a de handling de crrega

13. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 1306Debilitats Escenaris de futur Hi ha poques companyies aries que tenen seu a Catalunya, fet que limita les possibilitats de desenvolupar projectes importants o innovadors amb un valor diferenciador en relaci a daltres zones. Una situaci similar es produeix en lmbit dels serveis aeroportuaris. A ms, les tasques que shi desenvolupen sn de poc valor afegit i el personal necessari s de baixa qualificaci. Aquest fet t com a conseqncia una elevada rotaci de personal, el que dificulta la prestaci de serveis de qualitat. Tot i que es disposa duna certa infraestructura, el transport aeri de mercaderies encara t un pes limitat en els aeroports de Catalunya, factor que limita els guanys de les companyies aries, els ingressos dels aeroports i les possibilitats de desenvolupament de les zones logstiques venes. Aix, laviaci general, i ms concretament la privada, presenta mancances en infraestructures que limiten el desenvolupament de lactivitat de forma eficient i amb els nivells de qualitat que es requereixen. Existeixen poques connexions a daltres continents des de Catalunya, cosa que dificulta la competitivitat tant en lentrada de viatgers, com en la sortida rpida de mercaderies cap a lexportaci. La manca de connexions per transportar mercaderies i passatge duna forma rpida i eficient s un element que limita el desenvolupament econmic de Catalunya. La connexi ferroviria per a mercaderies a Barcelona no t ni la dimensi ni la qualitat necessries per situar-la dins dun esquema multimodal. El desenvolupament del projectat corredor del Mediterrani en ample de via internacional resulta vital per poder considerar el tren com un element ms del nucli logstic de Barcelona. Existeix una forta dependncia, per part daeroports petits, de les companyies de baix cost, que exigeixen incentius elevats per operar-hi. La reducci de costos implica decreixements en la qualitat de servei al client.Amenaces Lincrement dels preus dels combustibles, la disminuci del nombre de desplaaments i la recessi econmica ha generat cert nerviosisme en el sector amb conseqncies sobre les possibles inversions que shi podien realitzar. Daltra banda, els impactes negatius que ocasiona el sector sobre el medi ambient ha portat a les autoritats a gravar els moviments davions amb impostos ecolgics, a limitar les ampliacions dinstallacions i a exigir modificacions tcniques i canvis en les rutes daproximaci i denlairament. Aix, ha suposat un augment dels costos, uns marges de benefici ms reduts i ms necessitats dinversi. La implantaci dactivitats aries en comunitats locals implica, per una banda, el desenvolupament daltres activitats econmiques vinculades, per exemple, al turisme i, per laltra, la possibilitat de crear un teixit industrial de productes i serveis dalt valor afegit com pot ser el manteniment daeronaus o la formaci puntera en temes de qualitat de servei. Per desenvolupar el transport aeri de mercaderies en un territori s imprescindible que existeixin altres activitats empresarials com les logstiques i productives dalt valor, les empresarials que motivin desplaaments de professionals i activitats dinters turstic que generin demanda de desplaaments de persones. En aquest sentit, la competncia turstica dels pasos emergents del nord dfrica, la limitada fabricaci de productes dalt valor i els incentius fiscals daltres zones per a la installaci de seus empresarials limiten les possibilitats de creixement del transport aeri a Catalunya. Aix mateix, la congelaci de les inversions en infraestructures pot fer que altres zones prenguin una part del mercat potencial de transport aeri que podria arribar a Catalunya. El desenvolupament dactivitats al sector requereix de certificacions de qualitat i seguretat, amb la qual cosa el seguiment de programes de formaci certificats per lAgncia Europea de Seguretat Aria sn imprescindibles per mantenir i generar noves activitats al sector. Els continus avenos tecnolgics obliguen a les empreses de transport aeri a realitzar fortes inversions en formaci per tots els treballadors del sector sigui quina sigui la seva categoria professional (controladors/es

14. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 14 AFIS, assistncia al viatger/a, despatxadors/es de vols amb coneixements adaptats a les normatives, etc.).Fortaleses Es tracta dun sector estable i consolidat a Catalunya perqu les empreses que proporcionen serveis aeris sn organitzacions consolidades, amb professionals amb experincia i coneixement del sector, tant en aviaci comercial com en general. Aquest coneixement ha facilitat el desenvolupament dun elevat nombre daeroports, helioports i aerdroms a Catalunya. La funci pblica proporciona serveis a la comunitat com lextinci dincendis, les aeroambulncies, el control de trnsit, i la seguretat i el control de fronteres, el que contribueix al dinamisme territorial i a enfortir el sector del transport aeri. Actualment es disposa duna xarxa educativa consolidada amb centres de formaci a diferents punts de Catalunya: formaci per la tripulaci a Sabadell, Enginyeria Aeronutica a lEscola dEnginyeria de Terrassa i al Campus de Castelldefels, Grau en Gesti Aeronutica a lEscola dEnginyeria de Bellaterra, i Grau de Pilot en Aviaci Comercial i Operacions Aries al Centre dEstudis Superiors de lAviaci de Reus (centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili) i a lEscola de Formaci Aeronutica de Vilanova i la Geltr. Existeix un Pan estratgico del sector aeronutico espanyol i un Pla daeroports, aerdroms i helioports de Catalunya que estableixen les bases, les inversions i les estratgies a desenvolupar per als propers 4 i 5 anys. Al voltant de laeroport de Barcelona es disposa duna zona per a desenvolupar activitats logstiques que actualment ocupa 42 hectrees (amb una previsi de creixement fins a les 60 hectrees), que ha portat a la ubicaci de grups importants del sector logstic. En aquest sentit, la disponibilitat despai i la implantaci de noves empreses agilitza les operacions de crrega aria i multimodals.Oportunitats Incrementar la rapidesa i leficincia en el transport de mercaderies passa per impulsar la millora dinfraestructures daccs a laeroport de Barcelona, i per procurar que aquest esdevingui un centre doperacions duna companyia aria de primer ordre, el que permetria incrementar els vols de mitja i llarga distancia, i assegurar les economies descala necessries perqu la crrega i descrrega de mercaderies fos un negoci interessant per empreses que es vulguessin installar a la ciutat. Disposar de capacitat excedent en aeroports regionals com el de Reus, Girona o Lleida-Alguari permet planificar lentrada de nous operadors especialistes en transport de mercaderies a canvi daltres incentius. La industria daviaci comercial concentra un 35% de treballadors amb una qualificaci alta. En aquest sentit, la potenciaci del sector pot suposar la inserci al mercat de treball de persones altament formades i qualificades. Els aeroports de Catalunya encara poden absorbir augments significatius doperacions aries i de moviment de passatgers; aix, laeroport de El Prat, el de Girona, el de Reus, i el de Lleida-Alguaire, permeten absorbir augments tant en nombre de viatgers com de vols. Catalunya segueix sent un dest turstic important i el desenvolupament de Barcelona com a base de creuers ha reforat aquesta posici. En aquest sentit, el creixement del turisme generaria un increment de lactivitat de transport aeri de persones, i un augment de lactivitat daviaci privada. El desenvolupament de leconomia catalana passa per esdevenir una plataforma logstica de referncia, el que permetria disposar dinfraestructures per a la recepci, classificaci i reexpedici de mercaderies en diferents modalitats de transport a ms de laeri (martim i per carretera). Aix, el correcte desenvolupament del transport aeri de crrega posaria a disposici de la resta de la xarxa existent (carretera i port) un complement important, que es retroalimentaria. Cal tenir en compte que el volum del transport en lactualitat encara s baix, per sestan desenvolupant infraestructures importants per a que aquestes activitats puguin crixer. El sorgiment de noves ofertes permet explotar nous negocis aeronutics, per exemple, les corporacions empresarials multinacionals estan considerant laviaci executiva com una opci de transport en termes deficincia i seguretat, i laccs universal al transport ha incrementat les demandes de clients que requereixen un tracte ms personalitzat. La implantaci dun centre de manteniment important a Barcelona com s el dIberia, amb una inversi de 24 milions deuros, que ocupa 13.200 metres quadrats i que pot donar cabuda a lAirbus A-380, implica el desenvolupament duna activitat dalta tecnificaci, on es necessitar tant personal dalta qualificaci com lexistncia dorganitzacions de serveis de segon nivell. A ms, la disponibilitat daquestes installacions en un punt de trnsit important com s laeroport de Barcelona, base de vries companyies aries i a prop

15. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 15 daltres bases (Girona, Reus, Lleida,Palma, etc.) pot atraure clients que desenvolupen les operacions de manteniment daeronaus a altres pasos ms allunyats. El desenvolupament actual de les noves tecnologies per a la gesti del trnsit aeri poden permetre que aerdroms i aeroports petits i mitjans anteriorment condemnats a desenvolupar una paper marginal amb uns costos elevats, optin per absorbir un nombre doperacions ms elevat. A ms, la tecnificaci pot suposar lentrada al mercat de treball de nous professionals especialitzats.

16. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 1607 Enllaos dinters Organismes internacionals Airports Council International http://www.airports.org ELFAA European Low Fares Airlines Association http://www.elfaa.com IATA International Air Transport Association http://www.iata.org ICAO International Civil Aviation Organization http://www.icao.int Organismes nacionals AENA Aeropuertos Espaoles y Navegacin Area http://www.aena.es Aeroports de Catalunya http://www.aeroports.cat/ Asociacion de Transitarios Expedidores Internacionales y Asimilados de Barcelona http://www.ateia.com Generalitat de Catalunya - Web del transport aeri http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=11181 Gesti i Promoci Aeroporturia http://www.gpa-aero.com Centro Espaol de Logstica http://www.cel-logistica.org Universitat Autnoma de Barcelona http://www.uab.cat Universitat Politcnica de Catalunya http://www.upc.edu Centre dEstudis Superiors De lAviaci http://cesda.com/ Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.) Paris Air Show http://www.paris-air-show.com Aero Friedrichschafen http://www.aero-friedrichshafen.de

17. Barcelona Activa Informe sectorial Transport aeri octubre 2011 17 IATA World Cargo Symposium http://www.iata.org/events/wcs2011/Pages/default.aspx Transport Logistic http://www.transportlogistic.de/en/Home Farnborough International Airshow http://www.farnborough.com/Site/Content/Farnborough2010/default.aspx Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.) International Air Meeting http://www.interairmeeting.com/ Sal Internacional de la Logstica i la Manutenci - Centro Espaol de Logstica http://www.silbcn.com Logitrans Saln de la Logstica y el Transporte de Madrid http://www.ifema.es/ferias/logitrans/default.html Portals temtics internacionals Transport aeri a Sussa http://www.swissworld.org/es/economia/transporte/transporte_aereo/ Air Transport Research Society http://www.atrsworld.org Air Transport World http://www.atwonline.com Portals temtics nacionals Logismarket http://www.logismarket.es/transporte-aereo-mercancias-generales/1188311-cp.html Associaci Espanyola dEmpreses de Transport Aeri http://www.aceta.es Aviacin Digital http://www.aviaciondigitalglobal.com/ Cofinanat per: