Informe SIRENA 2016

Informe SIRENA | 2016Avaluació del consum d’energia i aigua de la UPC

Febrer de 2017

Aquest informe té com a objectiu avaluar l’evolució del consums de subministraments de la UPC i el seu impacte econòmic. També fa un repàs breu de les diferents línies del Pla UPC Energia 2020.

- Antecedents: L’any 2011 es va posar en marxa el Pla d’Estalvi energètic 2010-2014, amb l’objectiu de reduir un 25% el consum energètic i contribuir a la sostenibilitat econòmica i ambiental de la Universitat. Com a resultat , es va aconseguir reduir el consum energètic un 27% i un estalvi econòmic acumulat proper als 4M€ en aquest període.

- El Pla UPC Energia 2020: es fixa com a objectius aconseguir una universitat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, i experimentar la innovació als campus vers una societat sostenible energèticament. A partir de quatre línies estratègiques:

Introducció

Informe SIRENA | 2016

www.upc.edu/energia2020#UPCEnergia2020 | @UPCSostenible

- Objectiu 2020: D’acord amb les directives europees, el consum energètic del 2020 ha de ser un 20% menor al de 2007.

- Consum energètic 2016: Ha augmentat un 10% respecte el 2015. Actualment, la UPC està un 9% per sobre de l’objectiu 2020 (l’anàlisi inclou el Campus Diagonal Besòs i, històricament, els subministraments de l’EUETIB).

- Impacte del Campus Diagonal Besòs: El nou Campus representa una expansió de la superfície UPC d’un 10%. Sense el nou campus, el consum de la UPC respecte 2015 s’hagués reduït un 3%, amb un estalvi econòmic de 0,7M€.

- Contenció de la despesa: L’estalvi assolit en el conjunt dels campus ha permès absorbir la despesa de subministraments del Campus Besòs i mantenir-se als 5,27M€ (energia i aigua).

- Claus de l’estalvi econòmic: millora en la contractació energètica, optimització de les potències i reducció del consum. Aquestes línies estan arribant al seu límit, per la qual cosa cal trobar finançament per a inversions en eficiència, a partir de la capitalització dels estalvis assolits, empreses de serveis energètics, fons europeus i altres opcions.

- Propostes de futur: - Diagnòstic de l’obsolescència de les instal·lacions: priorització de necessitats i inversions. - Inversions: capitalització dels estalvis i cerca de finançament. - Renovables: Aposta per l’autoconsum i la compra d’energia renovable (Acord marc 2016)- Eficiència: Certificació i estudi dels edificis de la UPC. - CampusLab: vinculació de la recerca i la docència en la transició energètica dels edificis de la UPC.

Informe executiu



El consum energètic de la UPC creix un 10% respecte el 2016.- Respecte el 2007, l’any 2014 i 2015, la UPC havia reduït un 17% el seu consum d’energia. El 2016 la UPC s’allunya d’aquest

objectiu i se situa al 9%, degut a l’impacte del Campus Diagonal Besòs. - Malgrat aquest augment de consum, la despesa energètica es manté a 4,9 M€.- S’incorpora l’EUETIB a la sèrie de dades 2007-2016. L’EUETIB tenia una superfície útil de 17.199 m2 (5% de la superfície UPC) i

un consum mitjà anual de 1.235 MWh (3% del consum energètic UPC).- Districlima: és la xarxa de subminstrament de fred i calor que opera al Campus Diagonal Besòs.

1. Evolució del consum energètic a la UPC



Evolució del consum energètic a la UPC

- L’any 2016, sense el Campus Diagonal Besòs, la UPC hagués tingut una reducció del consum energètic del 3% i un estalvi econòmic de 700.000 €.

- La incorporació del Campus Diagonal Besòs ha tingut un fort impacte en el consum energètic de la UPC. Amb 45.463 m2, representa un 10% de la superfície UPC. A nivell energètic, ha representat un 12% del consum total de la UPC.

- L’estalvi energètic assolit en el conjunt dels campus ha absorbit la posada despesa energètica del nou Campus.

Any 2016 Amb Besòs Sense Besòs

Consum d'energia 44.181 MWh 38.907 MWh

Despesa econòmica 4.913.789,11 € 4.225.387,57 €

2015 2016

Consum d'energia 40.149 MWh 38.907 MWh

Despesa econòmica 4.932.288,11 € 4.225.387,57 €

Resultats sense Campus Besòs

Reducció Reducció consum energètic Estalvi economic

ELECTRICITAT 3% 13%

GAS 3% 22%

ENERGIA TOTAL 3% 14%

ESTALVI ECONÒMIC 700.000€

L’impacte del Campus Besòs.



2. Evolució del consum d’aigua a la UPC

- El consum d’aigua a la UPC va tenir una forta reducció arran de les mesures preses l’any 2008. Els anys següents la tendència es va mantenir, fins arribar a un 35% d’estalvi l’any 2010.

- Malgrat el repunt del 2011, el promig del període 2010-2014 va ser de 87.000 m3. - Els dos anys següents, 2015 i 2016, el consum d’aigua ha crescut un 20%. El 2015 l’augment del consum va ser d’un 12%, el

2016, amb la incorporació del Campus Diagonal Besòs, el consum ha augmentat un 8% més. Caldrà tornar a posar atenció a aquest consum, i reforçar les mesures d’estalvi que s’havien dut a terme anteriorment. Malgrat no tingui un pes important pel que fa a despesa, sí que té una gran importància a nivell ambiental i social.



3. Evolució de la despesa econòmica

- El Pla d’estalvi energètic (2010-14) tenia com a objectiu reduir el consum energètic i contenir la despesa econòmica. Al final del període es va assolir un estalvi energètic acumulat proper als 4M€, prenent com a base els preus del 2010.

- Els anys següents s’ha aconseguit mantenir la despesa de subministraments energètics i d’aigua a 5,27 M€. Aquest estalvi ha permès absorbir la despesa del Campus Besòs, sense que augmenti el total de la UPC.

- Caldrà parar atenció a l’evolució dels costos de Districlima (Besòs). - Les claus d’aquests resultats han estat: reducció del consum, optimització de les potències contractades i millora en la

contractació energètica.



Optimització de la potència.

Agost 2013: Tarifazo, canvi de tarifes. Augment del terme de potència

Amb IVAAny Consum Terme potència Terme energia Resta Preu energia Facturat 2012 31.653.111 497.021,88 € 2.716.005,59 € 1.076.963,88 € 0,0858 €/kWh 4.289.991,35 2016 26.810.681 911.669,24 € 1.473.896,86 € 1.209.310,04 € 0,0549 €/kWh 3.594.876,14

Evolució -15% 83% -46% 12% -36% -16%

Sense IVA

- Juntament amb el terme energia, l’altre terme de la factura sobre el qual cal incidir és la potència.

- El terme potència representa una despesa fixa que durant el 2016 ha estat de 911.669€.

- L’agost del 2013 es va aprovar un canvi tarifari a partir del qual la potència augmentava un 85% el seu pes en el cost de la factura. L’any 2012 la potència representava un 12% de l’import final de la factura, el 2016 ha representat un 25%.

Evolució de la despesa econòmica



Optimització de la potència. Evolució de la despesa econòmica



- La reducció de potències en la tarifa 6.1 tindrà un estalvi potencial de 300.000€ durant l’any 2017. - Resta pendent d’execució per part de la companyia la reducció en les tarifes 3.1 i 3.0.

Potència contractada inicial Nova potència contractadaP1 P2 P3 P4 P5 P6 P1 P2 P3 P4 P5 P6 Estalvi estimat

Campus Baix Llobregat 6.1 1650 1650 1650 1650 1650 3000 1000 1000 1000 1000 1000 2500 60.000,00 € Campus Nord 6.1 3500 3500 3500 3500 3500 4000 2500 2500 2500 2500 2500 4000 104.998,80 € TR123 6.1 800 800 800 800 800 800 650 650 650 650 650 800 10.172,88 € Sud1 6.1 1160 1160 1160 1160 1160 1160 800 800 800 800 800 1160 31.535,88 € ETSEIB Principal 6.1 1480 1480 1480 1480 1480 1480 900 900 900 900 900 1480 59.002,56 € ETSEIB Complementari 6.2 1480 1480 1480 1480 1480 1480 900 900 900 900 900 1480 29.501,28 € VÈRTEX 3.1 280 280 280 280 280 280 EPSEVG 3.1 215 215 215 150 150 215 TR11-14 3.1 300 300 400 Agròpolis 3.0 69 69 69 50 50 50 BCUM 3.0 90 90 90 CUV 3.0 45 45 45 25 25 25 EPSEM 3.0 140 140 140 100 100 100 ETSAV 3.0 140 140 140 115 115 115 FNB 3.0 81 81 81 55 55 55 FOOT 3.0 130 130 130 70 70 70 IPCT 3.0 125 125 125 50 50 50 NT3 3.0 25 25 25 25 25 25 VG45 3.0 110 110 110 60 60 60

- L’any 2012, les universitats catalanes van iniciar la compra conjunta i consorciada d’energia. Des de 2013 coordinada pel CSUC.

- El preu de l’energia pot variar fins a un 50% depenent de com es dugui a terme la contractació.- La compra conjunta ha permès sumar volum i innovar en la modalitat de contractació. - En aquests 3 anys els preus de mercat han baixat però no tant com els del grup de compra.- En Mitja Tensió les universitats tenen el millors preus de l’entorn, tant quan el mercat està alt com baix, gràcies als

tancaments de preus.

Optimització del preu de l’energia. Evolució de la despesa econòmica



Comparativa de preus 6.1A Electricitat 2017 (Terme Variable)Inclou ATRe, no inclou IE

CUSC U. Valladolid Generalitat ACMParc de Salut

HC

Any Preu (€/MWh)

Preu (€/MWh)

Dif CSUC

Preu (€/MWh)

Dif CSUC

Preu (€/MWh)

Dif CSUC

Preu (€/MWh)

Dif CSUC

2013 75,61 77,94 3%2014 68,4 82,72 21% 77,94 14%2015 75,71 83,5 22% 83,5 10% 76,9 2%2016 64,61 72,81 13% 68,93 7% 80,42 24% 72,67 12%2017 66,33

Optimització de la contractació. Evolució de la despesa econòmica



- Des del 2013, la compra consorciada d’energia ha obtingut un estalv acumulat de 13,5M€- Els centres que s’han afegit a electricitat al 2016 han tingut estalvis entre el 15% i el 20%.

*Dades i gràfica del CSUC.

4. Energia renovable

- Edifici Gaia (Campus Terrassa), 2015. Instal·lació de 120 panells fotovoltaics, de 25kW. Aquesta instal·lació aporta el 10% del consum de l’edifici. Impulsat pel grup de recerca SEER i hi ha participat estudiants de la UPC (mitjançant TFGs) i de FP en pràctiques.


Contractació

Autoconsum

- El proper Acord Marc per a la contractació d’energia de les universitats catalanes, coordinat pel CSUC, tindrà com a requisit que un mínim del 50% de l’energia subministrada sigui d’origen renovable. Serà certificat en cadascun dels punts de subministrament (CUPS) per part de la CNMC.

- Projecte BISOL (ETSEIB), 2016-17. Instal·lació aïllada modular i ampliable que inicialment serà de 4kW. Té com a objectiu electrificar els espais d’estudi de la Biblioteca de l’ETSEIB a partir d’energia renovable per a la càrrega de portàtils i tauletes. Projecte impulsat pel CITCEA, executat per Manteniment ETSEIB.

- Solar Campus Terrassa (Campus Terrassa), 2016-17. Instal·lació solar fotovoltaica situada als edificis de la Biblioteca i CD6, amb una potència conjunta de 25 kW. Projecte impulsat pel SEER.


Un dels objectius del Pla UPC Energia obtenir un 20% de l’energia a partir de fonts renovables l’any 2020. En l’àmbit de l’autoconsum s’han iniciat diferents proves pilot:

5. Eficiència energètica


Certificació energètica dels edificis.


Eficiència energètica


Certificació energètica dels edificis. kWh/m2 any Lletra kg CO2/m2 any Lletra

C1 En estudiC2 Tramitant-seC3 En estudiC4 En estudiC5 En estudiR (Rectorat) CertificatVX (Vèrtex) CertificatP (EPSEB) Certificat 134 B 25 BU (FME) CertificatA CertificatC Certificat 200 B 34 BI CertificatTR123-EET Certificat 269 D 52 DTR5 Certificat 190 C 36 CTR4-45 Certificat 160 E 33 DTR7 Certificat 288 D 56 DTR8 (FOOT) Certificat 266 D 50 DTR9 (Biblioteca) Certificat 333 D 56 CTR10 (Campus) Certificat 260 D 52 DTR11 Certificat 274 E 48 DTR12 CITEM Certificat 282 C 52 CTR14 Certificat 161 B 30 BTR30 Certificat 229 D 46 D

Sud

Terrassa

Nord

Besòs

Campus Edifici EstatConsum d'energia Emissions

- Actualment s’han certificat 18 edificis de la UPC, n’hi ha 5 més pendents de tramitació o en fase d’estudi. - Aquest procés es du a terme amb la participació de professors i estudiants de la UPC, principalment de l’EPSEB i l’ESEIAAT.- Les certificacions energètiques serviran de base per a dissenyar accions d’eficiència energètica als edificis.


Eficiència energètica


Certificació energètica dels edificis.

Apartat eficiènciaweb UPC Energia2020


Transició energètica


Diagnòstic de l’obsolescència Durant el proper any es duran a terme les següents accions:

1) Diagnòstic de la situació dels sistemes de climatització de la UPC.- Coordinat pel Servei d’Infraestrucutres i el GTEEE. - Aquest document permetrà conèixer quin es l’estat de les instal·lacions de la UPC, fer una previsió de

necessitats d’inversions i tenir criteris objectius per a la priorització. - Recollirà la feina feta amb les certificacions energètiques dels edificis.

2) Document de criteris de disseny, ús i gestió d'intal·lacions de climatització- Coordinat pel Pla UPC Energia 2020, el GTEEE i amb la participació de PDIs de la UPC.

3) Edifici pilot per a la transició energètica- Col·laboració acadèmica per a buscar finançament i dur a terme un projecte d’innovació.

4) Finançament- Es crea un grup de treball amb altres universitats per a estudiar fórumles de finançament d’inversions, a

partir de fons europeus, empreses de serveis energetics.


Servei d’InfraestructuresServei de Control de la GestióGabinet d’Innovació i Comunitat



Informe SIRENA 2016

Environment

Transcript of Informe SIRENA 2016