INFORME SOCIODEMOGRÀFIC CERDANYOLA DEL VALLÈS. … · gent gran en 0.30 punts, l’edat mitjana...

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC CERDANYOLA DEL VALLÈS.

PADRÓ D'HABITANTS 2017

Gener 2019.

Sumari Pàgina

0. Introducció i Delimitació de les Àrees Funcionals Urbanes 3

1. Població i Densitat 6

1.1. Població per sexes i edats 6

1.2. Piràmides d’edats per AFUS 7

1.3. Població per grans grups d’edat i AFUS 13

1.4. Densitat de població per AFUS 15

1.5. Creixement natural 15

2. Indicadors sociodemogràfics 16

2.1. Indicadors sociodemogràfics per AFUS 16

2.2. Indicadors sociodemogràfics per AFUS: Flux de temps 17

3. Immigració 23

3.1. Població espanyola i estrangera per AFUS 23

3.2. Població estrangera per edat i AFUS 24

3.3. Població estrangera per continents i AFUS 28

3.4. Població estrangera: 5 nacionalitats de més pes demogràfic 30

3.5. Evolució de la població estrangera en el temps per AFUS 31

4. Nivell educatiu 32

4.1. Població per nivells formatius, sexe i AFUS. 32

5. Població i habitatge 35

5.1. Habitatges segons nombre de persones per AFUS 35

5.2. Gent gran que viu sola per AFUS 37

6. Annex: Glossari d’indicadors sociodemogràfics 38

2Informe Sociodemogràfic Padró d'Habitants 2017. Oficina de Planificació Estratègica. Gener 2019.

0. INTRODUCCIÓ I DELIMITACIÓ DE LES ÀREES FUNCIONALS URBANES.

Aquest informe sociodemogràfic de Cerdanyola del Vallès, corresponent al PadróMunicipal d'Habitants de 2017, s'ha realitzat incorporant, com en el document de 2016, laperspectiva de Àrees Funcionals Urbanes 1 , la qual cosa ens permet abordar la informacióestadística de la població de Cerdanyola en unitats més petites que la de la ciutat en elseu conjunt, amb la possibilitat d'aplicar un model d'anàlisi amb més detall per tal detrobar els matisos rellevants. Les diferències, quan es donen, acostumen a estar lligades a realitats socials diferents.Per exemple, a l'AFU 1 el 20% de la població té més de 65 anys mentre que en un altre,AFU 6, el mateix col·lectiu només en representi el 6%, probablement presentarà unaidiosincràsia pel que fa a les necessitats i demandes estructurals dels dos barris moltgran. En un escenari així, fora útil gaudir d'eines que ens permetin percebre aquestesvariacions dins la pròpia ciutat, per a poder plantejar intervencions sectorials que s'ajustina les demandes dels petits contextos amb més precisió del que potser ho faria un plaglobal que ignori aquestes realitats paral·leles coexistents. Seguint aquesta línia i partint de la premissa que una ciutat amb més de 50.000 habitantscom Cerdanyola del Vallès, que a més compta amb un entorn generador de biaixossocioeconòmics com la Universitat Autònoma de Barcelona, comptarà amb múltiplesrealitats internes. Dividint la ciutat en 6 AFUs (o Districtes), abordem 5 temàtiques que hem considerat queens serveixen per diagnosticar la situació sociodemogràfica del nostre context. Es tractadels següents: Població (la seva idiosincràsia demogràfica i densitat), indicadorssociodemogràfics (que ens permet analitzar diferents paràmetres no apreciables ambsimples taules descriptives), immigració, nivell educatiu i habitatge. Gràcies al fet d'haver aplicat anteriorment l’esmentada perspectiva AFU, en aquestaocasió aportem una comparativa d'indicadors clau interannual a nivell inframunicipal, és adir, per a poder observar les diferències entre aquestes parcel·les de la ciutat en el pasdel temps. Aquest informe ha estat confeccionat per Núria Martínez Agustín, sota la supervisió deDiego Rodríguez Prieto (Oficina de Planificació Estratègica) i de l’IERMB (Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona), i té la intenció de ser un informe ambuna periodicitat anual.

1 La terminologia i característiques dels AFUS està extreta del document "Vers la delimitació d'Unitats Urbanes de Cerdanyola del Vallès". Joan Carles Salles. Gener 2017. Veure enllaç al resum de l'article a la plana web del Perfil de Ciutat: http://www.perfilciutat.net/articles/vers-la-delimitació-d-unitats-urbanes-decerdanyola-del-valles-una-nova-eina-municipal


http://www.perfilciutat.net/articles/vers-la-delimitaci%C3%B3-d-unitats-urbanes-decerdanyola-del-valles-una-nova-eina-municipal

http://www.perfilciutat.net/articles/vers-la-delimitaci%C3%B3-d-unitats-urbanes-decerdanyola-del-valles-una-nova-eina-municipal

Delimitació de les Àrees Funcionals Urbanes (AFUs) amb les Seccions Censals: • La terminologia dels AFUs (Àmbits Funcionals Urbans) està recollida al document

de la "Delimitació d'Unitats Urbans de Cerdanyola del Vallès", confeccionat perJoan Carles Salles i la Joana Agelet.

• A efectes pràctics ho considerem equivalents als Districtes. • L'explotació del Padró 2015 s'ha fet en base a les Seccions Censals, única

delimitació territorial reconeguda per l'INE (Instituto Nacional de Estadística). • Hem seguit les recomanacions de la Joana Agelet (Sistemes d'Informació) per

assignar les Seccions Censals més adients a cada AFU seguint l'esquemasegüent:

• Els barris que conformen cadascú del AFUs són els següents:

ÀREA FUNCIONAL URBANA 1 DE DALT: 1.1. Centre – Sant Martí; 1.2. Sant Ramon; 1.3. Parcers; 1.4. Bonasort; 1.5. Els Gorgs – Santa Rosa; 1.6. La Bòbila.

ÀREA FUNCIONAL URBANA 2 DE BAIX: 2.1. Centre – Fontetes; 2.2. Catalunya; 2.3. Quatre Cantons; 2.4. Fontetes; 2.5. Cordelles – Xarau; 2.6. La Farigola.

ÀREA FUNCIONAL URBANA 3 MONTFLORIT – CANALETES: 3.1. Can Antolí – Guiera; 3.2. El Turonet – Altimira; 3.3. Canaletes; 3.4. Montflorit.

ÀREA FUNCIONAL URBANA 4 SERRAPARERA: 4.1. Serraparera; 4.2. Saltells – Serraparera; 4.3. Els Mallols; 4.4. Ca N’Altayó – Can Planas.

ÀREA FUNCIONAL URBANA 5 EMD BELLATERRA: 5.1. Bellaterra – Centre: 5.2. Terranova; 5.3. Magarola – Can Domènec; 5.4. Turó de Sant Pau.

ÀREA FUNCIONAL URBANA 6 CAMPUS UAB – CAN FATJÓ: Campus UAB – VilaUniversitària.


Plànol de la distribució d’AFUs. Font: Departament d’Urbanisme.


1. POBLACIÓ I DENSITAT.

1.1. Població per sexes i edats.

Població per sexes, edats quinquennals i nacionalitats al conjunt de Cerdanyola delVallès.

Piràmide poblacional de la ciutat

Font: Padró Municipal d’ Habitants 2017.


1.2. Piràmides d'edat per AFUS.

AFU 1: De Dalt.

Font: Padró Municipal d’Habitants 2017.


AFU 2: De Baix.



AFU3: Montflorit – Canaletes.



AFU 4: Serraparera.



AFU 5: EMD Bellaterra.



AFU 6: Campus UAB – Can Fatjó.



1.3. Població per grans grups d'edat i AFUS.

Cerdanyola del Vallès

AFU 1: De Dalt.

AFU 2: De Baix.

AFU 3: Montflorit – Canaletes.

AFU 4: Serraparera.



AFU 6: UAB – Can Fatjó.

Fent referència a la classificació de la població per grans grups d’edat podem veure queal conjunt de Cerdanyola és més gran el percentatge de persones de 65 anys o més queno pas el percentatge de persones entre els 0 i els 15 anys. Fitxant-nos en els diferentsAFUs podem veure com a l’AFU 5 trobem el major percentatge de població de 0 a 15anys i en contra també hi trobem el menor percentatge de població de 16-64 anys. L’altreAFUs significatiu és l’AFU 6 on hi trobem el menor percentatge de població de 65 o mésanys i a la vegada el major pes de població de 16 a 64 anys. En referència al majorpercentatge de 65 o més anys, aquest es troba a l’AFU 1.


1.4. Densitat de població per AFUS.

Font: Padró Municipal d’Habitants 2017 i Servei d’Urbanisme.

En termes de densitat de població, podem veure que la major concentració està a l’AFU 1(De Dalt) amb una densitat del 206,10 mentre que per al contrari a l’AFU 6 (UAB – CanFatjó) trobem la concentració de població més petita amb un 6,46. En termes generalspodem veure que la densitat de població a Cerdanyola és del 54,04.

1.5. Creixement natural: Defuncions i naixements.


En relació amb les dades de 2016, aquest any podem veure com la tendència varia, jaque en el 2017 el total de defuncions és major al nombre de naixements, mentre que finsal 2016 això era a la inversa. Per tant podem dir que a l’any 2017, Cerdanyola presentaun creixement natural negatiu.


2. INDICADORS SOCIODEMOGRÀFICS.

2.1. Indicadors sociodemogràfics per AFUS.


Nota: Es pot consultar el Glossari de cada indicador a l’Annex d’aquest document.(pàgina 38)

Per al conjunt de Cerdanyola podem veure com el percentatge de gent gran (18,41%) éssuperior al percentatge de joves (15,74%), característica que es repeteix en l’estudiindividual de cada AFU. En relació als indicadors d’envelliment cal destacar queCerdanyola presenta un índex d’envelliment del 125,65% i un índex de sobreenvellimentdel 11,96%. Relacionat amb aquests indicadors d’envelliment trobem que a la ciutat hi haun índex de dependència senil del 27,5%. Un element positiu és que per al total deCerdanyola l’índex de recanvi per a la població en edat activa és d’un 122,15%.


2.2. Indicadors sociodemogràfics per AFUS: Flux en el temps.

AFU 1: De Dalt.

Les característiques demogràfiques de l’AFU 1 durant els últims anys es caracteritza permaterialitzar el procés d’envelliment de la ciutat: Prop d’un 21% (20,74) de la sevapoblació és més gran de 65 anys, havent crescut un 3% en pes relatiu durant el períodeanalitzat. Si bé com acostuma a succeir bona part del pes d’aquest col·lectiu ve donada lalongevitat del col·lectiu femení, que arriba a assolir un índex d’envelliment superior a 177(1,7 dones més grans de 65 anys per cada dona de 0 a 15). També cal posar rellevànciaque tornen a pujar els paràmetres d’envelliment, tant la taxa d’envelliment com l’edatmitjana de la població, que havien baixat al 2016.


AFU 2: De Baix.

L’AFU 2 mostra unes tendències similars amb un ascens progressiu de tots elsparàmetres d’envelliment augmenten: l’índex d’envelliment en 9 punts, el percentatge degent gran en 0.30 punts, l’edat mitjana en 5 punts i l’índex de dependència senil en 0,35punts. Pel que fa a l’índex d’envelliment a l’AFU 2 s’ha tornat a nivells de 2015. Un altre punt rellevant és que al 2017 ha disminuït l’índex de sobreenvelliment femenímentre que l’index de sobreenvelliment masculí ha augmentat cosa que fa que l’índexglobal quedi en nivells equivalents al 2016.



Tot i no presentar grans diferències dins dels blocs referents a l’envelliment, podem veurecom segueix les tendències dels AFUs anteriors: es torna a reactivar l’augmentprogressiu dels paràmetres d’envelliment que havien quedat estancats durant el 2016.Igual que en tots els AFUs anteriors, disminueixen tots els índex de dependènciaexceptuant la dependència senil que augmenta en un 0.35%.


AFU 4: Serraparera.

L’AFU 4 reflecteix de nou una línia d’envelliment progressiu que s’atura al 2016 i torna aactivar-se al 2017, tanmateix el pes relatiu de persones de més de 85 anys ha disminuïten aquest últim any. Al igual que hem vist en els AFUs anteriors creix l’index dedependència senil a diferencia de la disminució de la dependència juvenil i global.



Posant en rellevància que Bellaterra respon a altres paràmetres socioeconòmics que ladiferencien de la resta de Cerdanyola, cal destacar que els patrons d’envelliment són elsmateixos que la resta de la ciutat: envelliment progressiu fins a 2015,amb un petitdescens a 2016, que es reprèn al 2017 en coherència amb la resta dels AFUs. Tot i que elpunt més diferencial de Bellaterra és que aquest AFU sempre presenta un índex demasculinitat positiu (superior a 100), tot i que s’ha rebaixat en relació al any passat.



Donades les característiques diferencials de la UAB, es veuen certs elements discordantsamb la resta de Cerdanyola, sobretot tenint en compte indicadors com ara l’índex depotencialitat que en aquest cas és d’un 229% mentre que en la resta de la ciutat arribacom a molt al 86%. Tot i que al 2016 es va produir una lleugera baixada en els indicadorsd’envelliment, aquest 2017 aquest indicadors han presentat un ascens progressiu.


3. IMMIGRACIÓ


3.1. Població espanyola i estrangera per AFUS.


AFU 1: De Dalt.

AFU 2: De Baix.


AFU 4: Serraparera.




Tal com podem veure, la població estrangera a Cerdanyola representa el 8,91% de lapoblació total. A Montflorit – Canaletes (AFU 3) és on el pes de la població estrangera ésmenor ja que només representa el 3,18% de la població, mentre que a l’altre extremtrobem l’AFU 6 (UAB – Can Fatjó) on la població estrangera arriba a representar el39,18%.


3.2. Població estrangera per edats i AFUS.


AFU 1: De Dalt.


AFU 2: De Baix.



AFU 4: Serraparera.




3.3. Població estrangera per continents i AFUs.


3.4. Població estrangera: 5 nacionalitats de més pes demogràfic.


3.5. Evolució de la població estrangera en el temps per AFUS.


Si analitzem l’evolució de la població estrangera al llarg dels últims anys, podem veureque a diferencia amb el que ha passat amb els indicadors sociodemogràfics, la poblacióestrangera va pujant gradualment amb el pas del temps, a excepció del cas de l’AFU 6(UAB – Can Fatjó) que ha disminuït respecte l’any passat tot i que presenta elpercentatge d’estrangers més alt de tota la ciutat. En el pol contrari trobem l’AFU 3(Montflorit - Canaletes) que segueix representat el percentatge més baix.

4. NIVELL EDUCATIU

4.1. Població per nivells formatius, sexe i AFUS.



AFU 1: De Dalt.

AFU 2: De Baix.



AFU 4: Serraparera


AFU 5: EMD Bellaterra

AFU 6: UAB – Can Fatjó


5. POBLACIÓ I HABITATGE.

5.1. Habitatges segons nombre de persones per AFUS.


5.2. Gent gran que viu sola per AFUS.


Si posem el focus d’atenció en la gent gran (65 anys o més) que viu sola podem veureque a Cerdanyola hi ha 4101 persones grans que viuen soles, la majoria d’aquestes,1447, viuen a l’AFU 1, mentre que a l’AFU 6 és on menys persones grans viuen soles.


6. ANNEX.

Glossari d’indicadors sociodemogràfics

Índex de masculinitat

• Relaciona la població d’homes amb la de dones en forma de percentatge i permetcomparar el pes demogràfic.

• Fórmula: (Població d’homes / Població de dones) * 100

• Si el valor supera 100, hi ha major per dels homes que de les dones, (per exemplesi dona 102, vol dir que hi ha un 2% més d’homes que de dones ja que aquestssón 1,02 cops el valor total de dones), i viceversa si està per sota de 100.

Percentatge de joves

• Relaciona la gent de 0 a 15 anys amb el total de població.

• Fórmula: (Població 0-15 anys / Població total) * 100

Percentatge d’adults

• Relaciona la gent de 16 a 64 anys amb el total de població.

• Fórmula: (Població 16 a 64 anys / Població total) * 100

Percentatge de població gran

• Relaciona la gent de +65 anys amb el total de la població.

• Fórmula: (Població de +65 anys / Població total) * 100

Taxa de joventut

• Relaciona la població de 16 a 24 amb el total de població

• Fórmula: (Població 16-24 / Població total) * 100


Índex d’envelliment

• Relaciona la població de 65 i més anys amb la franja de 0-15

• Fórmula: (Població +65 anys / Població 0-15) * 100

• Si el valor està per sobre de 100 vol dir que la gent gran té un pes més rellevantque la gent jove ( tot i que mirant els valors absoluts ja es pot veure).

Índex d’envelliment femení o masculí.

• Relaciona la població d’un sexe concret de +65 amb la població de 0 a 15 d’aquestmateix sexe.

• Fórmula: (Població +65 d’un sexe concret / Població 0-15 del mateix sexe) * 100

Índex de sobreenvelliment

• Relaciona la població de 85 anys i més amb la població de 65 anys i més (+85inclosos).

• Fórmula: (Població de 85 i més / Població de 65 i més) * 100

Índex de sobreenvelliment femení o masculí

• Relaciona la població de 85 i més anys d’un mateix sexe amb la població de 65anys i més del mateix sexe.

• Fórmula: (Població de 85 i més d’un sexe / Població de 65 anys i més del mateixsexe) * 100

Índex de dependència global

• Relaciona la població de 0 a 15 anys i la de 65 i més amb la població adulta (16-64)

• Fórmula: (Població de 0-15 anys + Població de 65 i més / Població de 14-64) * 100

• Aquest índex busca comparar el pes entre la gent que depèn o potencialment pordependre dels altres ja sigui econòmicament o per dur a terme la vida quotidiana(els anomenats col·lectius vulnerables).


Índex de dependència juvenil

• Relaciona la població de 0 a 15 anys amb la població adulta (16–64)

• Fórmula: (Població de 0 a 15 anys / Població 16–64) * 100.

• Aquest índex posa el focus en el pes de la població dependent jove seguint lamateixa lògica que l’anterior.

Índex de dependència senil

• Relaciona la població 65 anys i més amb la població adulta (16-64)

• Fórmula: (Població de 65 anys i més / Població 16-64) * 100

Índex de recanvi de la població en edat activa

• Relaciona la població de 60 a 64 anys amb la població de 15 a 19 anys.

• Fórmula: (Població de 60 a 64 anys / Població de 15 a 19 anys) * 100

• Aquest indicador enfoca la població en edat d’entrada al mercat laboral o propera,creuant-la amb aquells que aviat en sortiran.

Índex de potencialitat

• Relaciona les dones en edat fèrtil de 20 a 34 anys amb les de 35 a 49 anys.

• Fórmula: (Dones de 20 a 34 anys / Dones de 35 a 49 anys) * 100

• Podem intuir que s’obvia la franja de dones de 15 a 19 anys donada la baixafreqüència dels naixements en aquesta franja per raons de desenvolupamentpersonal i professional encara pendents de resoldre en aquestes edats.

Índex de tendència

• Relaciona els nens de 0 a 4 anys amb els nens de 5 a 9 anys.

• Fórmula: (Nens de 0 a 4 anys / nens de 5 a 9 anys) * 100

• En la mesura en que supera el valor de 100, el pes dels nou nascuts (0-4 anys) ésmés gran que els de 5 a 9 anys. Serveix per enfocar per on ha anat la natalitat entemps recent. Com a menor és la dada, menor és la natalitat.


Relació de nens per dones en edat fèrtil

• Relaciona els nens de 0 a 4 anys amb les dones en edat fèrtil de 15 a 49.

• Fórmula: (Nens de 0 a 4 anys / Dones de 15 a 49 anys) * 100

• Acostuma a ser un valor que oscil·la entre 20 i 10 a la ciutat. Essent llavors que elsnens en comparació a aquest col·lectiu de dones només són el 10% o el 20% deltotal de dones fèrtils.

Edat mitjana:

• Fórmula: Agregat de les edats de tota la població / Total de població .


INFORME SOCIODEMOGRÀFIC CERDANYOLA DEL VALLÈS. … · gent gran en 0.30 punts, l’edat mitjana...

Documents

Transcript of INFORME SOCIODEMOGRÀFIC CERDANYOLA DEL VALLÈS. … · gent gran en 0.30 punts, l’edat mitjana...