<author Francesc Eiximenis> <title Terç del Crestià> <chapter 524> <book 2> Capítol DXXIIII Ací comença lo tractat de luxúria Luxúria és loterç peccat mortal, qui és posat aprés peccat de gola e peccat deperea e de ociositat, car d'aquests dos nex axí com l'infant nex eproceex naturalment de pare e de mare. D'aquesta luxúria havem aveure primerament què és. E diu Hugo, libro IIº, parte XIII,capitulo primo, que és: Nimia sive deordinata concupiscenciaexperiende voluptatis. E vol dir que luxúria és desordonadacobeejança per haver leg delit, ço és que si alcun en son cordesija fer mala obra, e vil e carnal, o de fer - la retén en lo coralcuna carnal e vil cogitació ab plen consentiment o abenterpretatiu, qui és cant no fa ço qui en si és a gitar la vilcogitació del cor, ans la y reté scientment per tal cant hi trobaplaer, aquest aytal pecca per peccat de luxúria. E açò posaexpressament lo Salvador dient - nos, Mathei Vº, que si alcunscientment guardara la fembra per cobeejar - la dins son cor, queaquest aytal ja ha comès lo peccat de luxúria davant Déu, qui nosolament jutga la obra forana, ans encara jutga principalment locor d'ins. E nota ací que los sants doctors passats no solament apellavenluxúria peccat comès en la carn, ans, segons que appar en ladescripció dada damunt, apellaven luxúria tot inhonest delit, e fossobre qual e de qual se volgués cosa, en tant que ells posavenluxúria no solament en los hòmens, ans encara en tot sperit quepogués desordonadament desijar alcun delit. E per tal posarenalscuns que los diables, cant faeren lo primer peccat, lavors

peccaren per peccat de luxúria, car desijaren desordonadament haverlo delit divinal. E aquesta oppinió appar que tinga aquell subtildoctor Escot en lo seu segon libre Sobre les Sentències,distincione V. Nosaltres, emperò, d'aquest temps retenim la maneravulgar e comuna de parlar e apellam luxúria solament peccat comèsen la carn en quina que manera, ço és per cogitacions carnals, oper veure o per hoir viltats carnals o per tocaments desordonats ecarnals. Axí que lo peccat de la gola no l'appellam luxúria, car nocau en res d'açò, jatsia puxa ésser motiu de luxúria, axí com dités damunt. E en aquesta manera prenent luxúria parlarem d'ella davall enaquest present tractat, car axí la pren sent Augustí in libro Devera religione, qui diu que als luxuriosos parlà sent Pau cant losdix que qui sembrava en la carn, de la carn collia corrupció,volent dir que aquells qui satisfan a la carn d'ella cuyllen sesgrans viltats e legees, axí com són vils cogitacions, e vilsparaules e vils obres. E açò matex posa Ysidorus, LibroEthimologiarum, dient que aquells són dits luxuriosos qui's lexenanar sens mesura a les carnals voluptats contra lo manamentdivinal. E és axí que en quina que manera que l'hom scientment selex caure en neguna legea carnal, si's vol cogitant, si's volobrant, tostemps comet contra Déu e fa contra mesura e dretura dejustícia e de raó e contra virtuosa temprança, enemigua de luxúriae de tot carnal delit desordonat, la qual desmesura, quant éspeccat mortal o no, apparrà per ço que davall havem a dir. <chapter 525> <book 2> Capítol DXXV Qui tracta si conèxer carnalment fembra que no siamuller si és peccat e com ne per què l'om deu haver I fembra

solament e la fembra I hom tot sol Per dar mellor orde e procés aaquesta matèria deus veure primerament ja conèxer carnalment fembraqui no sia muller si és peccat. E responen a aquest dubte losdoctors theòlochs e dien que hoc. E assignen - hi les següentsrahons. La primera si és car açò és contra ben comú de la cosapública, ço és la multiplicació de natura humana, e contra laproïsme e Déu, segons que appar per los següents motius. Lo primer és car la humana sement és ordonada a conservar naturahumana e aquesta és la sua fi. E per tal diu sent Augustí in libroDe bono coniugali: Quod est cibus ad salutem hominis hoc estconcubitus ad salutem humani generis. E vol dir que axí com lomenjar és ordonat a sustentar natura humana que no defalla, axíjaure carnalment ab fembra és ordonat a multiplicació de humananatura. Per raó d'açò covench que los hòmens fossen strets a jaurecarnalment ab certa fembra o ab certes qui fossen lurs mullers. Eaçò per tal que la efusió seminal no fos perduda e que axí l'om,sabent qui són sos fills, hagués d'éls major cura e diligència eque axí's pogués conservar natura humana, la qual no's pogeraconservar si'ls hòmens legudament anassen a qual fembra sevolguessen, car lavors dubtaren dels fills si fossen lurs o d'altree axí dubtant lexaren - los perir. Per la qual cosa appar que quiva indiferentment a jaure ab fembra qui no és muller comet contrala cosa pública, e contra raó e contra orde dat per Déu a la sementnatural, e , per consegüent, pecca axí matex contra Déu. Lo IIon motiu és car, segons que dit és tantost, aytal jaureindiferentment ab qual fembra l'om se vulla és notable nocument enl'infant qui d'aquí nex en quant lo pare, dubtant del fill, no ha

d'aquell la cura que pare deu haver de fill, segons que comunamentveem e, per consegüent, açò és contra lig de natura, qui mana amorde proïsme axí com secundari fonament seu aprés lo manament del'amor de Déu. E açò qui dit és veem a uyl en natura, ço és que lomascle, volent engenrar, se determena certa fembra, car com entrelos aucels sia necessària la cura del mascle e de la femella alspollets engenrats, per tal lo aucell mascle ha certa femella, axíque no n'ha altra. Nota, emperò, ací que açò no's serva entre lesbèsties, ço és que cascun mascle haja certa femella. Raó és, carentre les bèsties la femella tota sola és bastant a nodrir loscadellets nats, la qual cosa no és entre nós, ans és certa cosa queen natura humana no solament la mare, mas encara lo pare ésnecessari a nodriment dels fills. Donchs necessari és que aquellqui vol ésser e entén a ésser pare no vaja a tota fembra perengenrar, mas a fembra certa e determenada. E com açò sia en favordel bé comú, per tal la determe nació a certa fembra s'à a fer perauctoritat de la ley comuna e aquesta ley appellam nós matrimoni.E aquests motius toca sent Thomas in IIª IIe, questio CLIII.articulo IIo. Lo terç motiu toca Alexandre in IIª parte Sume sue, distinctioneXLVIIª, problemaute IIº. E diu que jaure ab fembra no sua, ço ésqui no sia muller, és peccat per tal cant lo acte aquest hix depotència generativa, la qual és sobre totes les altres potències del'hom desordenada e viciosa, en tant que, axí com diu sent Pau,Prima Corintiorum VIº, tot lo hom torna carn e sanch en aquell actecarnal e lavors pert l'ús de sa raó, axí com posa Aristòtil, VIIº

Ethicorum, capitulo VIIIº. Que, donchs, cosa axí desfrenada sialexada sens fre, açò és contra dreta raó e és peccat, e per tal fonnecessari que la ley sobirana, que és Déu, o la jusana, qui és perell scrita o inspirada als hòmens, posàs ací fre e terme contra loqual venir és peccat. Lo quart motiu és fundat en aquesta mateixa rayl, car si lesfembres se podien indiferentment emprenyar de tot hom, veent ellesque los pares dubtarien dels fills si són lurs e que per aquestdubte ells los negarien ajuda, per tal elles, veent que no poriennodrir los infants, matar - los - hien, la qual cosa seria contraDéu e contra la cosa pública. Lo quint motiu si és car l'om qui emprenya la fembra fornicant abella la ret impotent a proveir a si matexa quant en si és, car loprenyat, e'l jaure e'l parir la empatxen e ja més la empatxa lonodrir de l'infant a guanyar sa vida. Donchs l'om naturalment liserà tengut a provehir - la, de la qual cosa se seguexen moltsmals. Lo primer, que quax no és negú qui de fet ho faés. Lo IIon,que si sens peccat l'om podia anar a quals se volgués fembres,tantes ne poria emprenyar que no li bastaria tot quant hagués e,per consegüent, ell e les fembres e les creatures irien per malcap. Lo terç, que per açò haurien gran dapnatge aquells als qualsaquell hom és tengut de servir per justícia natural, divinal olegal, car a tots aquells hauria a defallir. Lo quart, que axímatex ella, ço és la fembra, poria dubtar de qual és l'infant e dar- l'ia tostemps al pus rich hom, del qual per ventura no seria.Aprés, que ella, consintent si matexa prenyada a qui's volgués,

poria ésser causa de la mort de la criatura aquella, car que fembraprenyada jagua ab hom carnalment leugerament se'n pot seguir mortde l'infant qui és dins son ventre, e majorment si la fembra seliura indiferentment a aquell de qui no és la criatura o a moltsaltres. <chapter 526> <book 2> Capítol DXXVI Qui prova per altres rahons aquell matex propòsit Aaquest matex propòsit ajusten altres los següents motius. Lo primerés car si l'hom podia legudament anar a tota fembra a què'svolgués, lavors se daria tan poderosament a aquell acte que morriaen breu. Si dius que no contrastant que no puxa anar a qualssevol,encara pot fer gran excés e mortal ab sa muller, dich - te que verés, mas ací havem a jutgar segons ço qui és comunament e no segonsço qui tart se esdevé. Ara és certa cosa que hom qui no haja sinóuna fembra, que abans serà fart d'aquella e menys trebayl n'auràque si'n va a X o a XII. No - res - menys que si no n'ha sinó una,aquella de son poder e per la amor que li haurà, lo sostrauràd'altra fembra e'l se lunyarà quant a aquell excés, axí com aquellaque zela per la vida de son marit. Mas si l'om ha afer ab moltes,com cascuna d'aquelles hi sia per son delit o per son guany, lesquals coses cascuna puxa mils haver per major contractar ab l'omaquell, per tal cascuna ab sos abelliments lo tirarà, e lisatisfarà e'l provocarà on més puxa que haja afer ab ella. Per quèappar que no és semblant de la muller e de les amigues, axí comdeya lo dit argument. Lo IIon motiu d'aquests si és car lavors les fembres quax totesserien exorques, com experiència nos enseny que les fembres qui'sliuren a tot hom comunament són exorques e açò fóra notable

prejudici del ben comú, contra lo qual fer res és peccat, axí comdit és damunt. Lo terç motiu d'aquests és car si cascú podia anar a cascuna,llavors serien tans odis e bregues en lo món entre los hòmens perraó de les fembres que cascuna comunitat vengera tost a destrucció.

Lo quart motiu d'aquests si és lo manament de Déu, qui és posatexpressament Exodi XXº, Non mecaberis, ço és no fornicaràs, eDeuteronomio Vº et XVIIIº et Mathei Vº et Jacobi IIº. Ara és certacosa a crestià que qui va a altra fembra sinó a sa muller peccamortalment faent contra aquest manament. <chapter 527> <book 2> Capítol DXXVII Per què Deus veda als hòmens fer fornicació Rahonsdel dit manament divinal són les següents. La primera, per squivarlos mals tocats en los dits capítols pus prop premeses. La II per los grans béns qui són en lo matrimoni e qui són apellatsfeeltat entre marit e muller, e'ls infants qui'n nexen e'l bé delsagrament, qui és la inseparabilitat, segons que posa Alexandre deAles en la II part de la sua Summa Theologica, en la distinció deXLVII, en la matèria de luxúria, en lo IIon probleuma. Seguexen - se'n encara dels matrimonis molts altres béns, axí comsón grans amistats dels hòmens e se'n seguexen encara diversesaltres béns molts, segons que havem a tractar en lo Xèn libre cantparlarem del sagrament del matrimoni e dels altres sagraments. La III raó per què plach a nostre Senyor Déu vedar aytal usar abfembra general si fo per ensenyar la sua senyoria a nós. E per taldiu sent Augustí, Super Genesim: Non erat unde homo se haberedominum cogitaret nisi ab aliquo prohibiretur. E volia dir que si

nostre Senyor no hagués res manat ne vedat a l'hom aprés que l'homfo creat, lavors l'om no conegera Déu per senyor, la qual paraulahac ver en special despuys que l'hom hac peccat, car lavors l'omconech menys Déu e lavors li fo pus necessari de haver ley emanament qui'l guardàs e'l regís per les grans inclinacions que hacdespuys a fer mal. La IIII raó si és per tal que l'hom hagués gran matèria de guanyarmèrit, per lo qual mèrit puys hagués paradís. E sobre aquest pasdiu axí Severus: Apar - te que merescha poch l'om qui ésnaturalment inclinat a fornicar segons natura corrupta e que se'nvulla abstenir per la amor de Déu e per observar lo seu manament.Cert, no és dubte que aytal persona no sia fort plasent a Déu, axícom davall havem a veure longament en lo VIIèn libre, cant parlaremdel mèrit que l'hom guanya per obeir als manaments de Déu. E perraó d'açò dix sent Augustí, Super Genesim, axí: Oportebat ut homosub dominio positus ab aliquo prohiberetur, ut virtus esset merendiobediencia, que sola verissime est virtus. E volia dir querahonable cosa era que l'hom posat sots la senyoria de Déu fosrestret per alcun manament divinal a no fer alscunes coses que fervolgera per tal que per la obediència del manament de Déu meresquésmolt, car obediència és axí meritòria que quax tota sola és virtut.Diu Luchdonensis axí: Gran virtut, diu ell, és que l'hom façacontra sa pròpria volentat per tal que obeescha a Déu. Quinavirtut, diu ell, és que jo faça ço qui'm plau? Quax que digua quevirtut és en la cosa difícil e qui és contra nostre propri voler,conformant nós matexs al voler de Déu o d'aquell qui té loch deDéu. Per tal dix lo gran savi Rogus: Hoc solum virtuti adicies quod

proprie voluntati detraxeris. E vol dir que solament pots dir queés vera virtut en tu si fas de grat e per amor de Déu contra tavolentat. Per tal dix lo poeta: Est virtus placidis abstinuissebonis. E vol dir que pròpriament és virtut voler - se abstenird'aquelles coses a les quals nos inclina nostra natura corrupta. La V raó si és per tal que l'hom aprena e's vulla avear a preposarl'amor de Déu a l'amor carnal, la qual cosa és a l'hom fortgloriosa, car per esta via pot a Déu plaure més que per altra quial món sia e per açò pot guanyar paradís. La VI raó si és car per esta via e per aquest manament nostreSenyor ensenya a l'hom gran misericòrdia e li dóna a entendre quel'ama fort carament, car ésser lunyat de altra fembra sinó de sapròpria és ésser lunyat de vils fembres, e de pudents e de làdries,e és via de haver muller, la qual, cant Déus la dóna bona, és al'hom ajuda special, companyia consolativa, alegria de cor, repòsen sos trebayls, una carn en los infants, refrigeri en ses dolors,un braç en sa casa, archa de sos secrets, vida cordial,conservadora dels béns, aministradora profitosa, regiment decompanya, nodridora dels fills, amadora de ta honor, conservadorade tot ton bé, costou de tes malalties, ta corona e ton gog, segonsque posa aquell Mellitus insignis en lo tractat De bono uxoris.Ffaent encara nostre Senyor Déu lo dit manament ensenya granmisericòrdia a les fembres, car fembra de molts hòmens tostemps foreputada per vil e fo menyspreada comunament per tota nació. Axímatex que si l'om n'agués legudament moltes no les pogera totesamar ne servir egualment e hagera entre elles gran divís, per loqual l'om soferira grans afanys, axí com appar primo Regum Iº de

Elcana, qui havia per mullers Anna e Ffenena. Item, que la fembra port l'infant, e'l parescha e'l nodrescha,grans trebayls sofer e, per consegüent, gran gràcia li féu loSenyor beneyt, que ans que l'hom la haja carnalment ne ellasostinga los dits mals ja sia obligat de ajudar - li e de servir -li en les dites necessitats e trebayls axí com a si matex. Eaquesta obligació encorre l'om tantost com ella és sa muller. Fféu axí matex lo Senyor beneyt gran misericòrdia als infants peraquesta via, car, axí com damunt havem dit, l'infant n'és més amate mils governat e mils heretat. Hoc encara ne féu Déus per açò granmisericòrdia a tot lo humanal linyatge, que u posà en estamentpacífich per raó dels matrimonis qui se'n fan e per lunyar loshòmens que no hagen molts a contendre sobre una matexa fembra, hoce per lunyar - los d'aquell axí vil e leg acte carnal que negunno'n sap usar sinó mal, sinó fort pochs e aquells fort tart. <chapter 528> <book 2> Capítol DXXVIII Qui prova que vedar fornicació sia fort dampnós esol les rahons E si vols dir lo contrari al.legant que per occasiódel dit manament quax tot lo món ne va a perdició e, perconsegüent, més valgera que nostre Senyor no u hagués vedat, respon- te que aquell qui aytal argument fa de cor digne és de mort, carreprèn la infinita saviea de Déu, contra lo qual diu sent Pau, AdRomanos IXº: Qui és tu, hom, comparat a Déu, que tu goses dir rescontra l'altea de la sua magestat? Cert, qui açò fa digne és degran punició. E dich - te que si lo dit manament no fos fet, quemés hòmens se perderen per jaure ab fembres que no fan ara, carmolts se n'estan per reverència del manament divinal, mas lavors

cascun se donara tan fortment a les fembres que encorregeren altresmals sens fi, car la amor de les fembres axí enlaça lo cor delshòmens que'ls ret e'ls fa axí efeminats, e axí dolents e'ls lunyaaxí de tota virtut e de tot bé que més apparen bèsties que hòmens.E per tal les veda Déu specialment als reys qui han a regir losaltres, axí com appar Deuteronomio XVIIº, en aquell parraf: Nonhabebit uxores plurimas. La IIª raó d'aquests a qui lo dit manament no plau és aquesta, cardien ells que aquest manament perjudica a la multiplicació delshòmens en quant sens comparació foren més gents si cascun poguésanar legudament a moltes fembres e a quals se volgués. Emperò, dienells, la multiplicació dels hòmens és per Déu manada e ordonada,axí com appar Genesis IIº et IXº. A aquesta raó dien alscuns que sicascun anàs a qual fembra se volgués sens peccat, ja per axò noforen més hòmens, car dit és que lavors les fembres se exorquiren,car com lavors elles haguessen a fer ab molts força fora queexorquissen per via de natura. Axí matex que nostre Senyor no faforça en la dita multiplicació dels hòmens, car més ne ama pochs ebons que molts e àvols, segons que legim Ecclesiasticus XVIº etYsaie primo. E jasia que de fet Nostre Senyor haja manat que'lshòmens cresquen e multipliquen e que poblen la terra, dich - te quelo manament aquell fo fet cant los hòmens eren pochs en nombre e lomón era buyt e emperò, ab tot lo dit manament, ell aucís lamultitut e conservà los pochs en la archa cant vench lo diluvigeneral. Ne jamés ell manà que los hòmens cresquessen aytant compoguessen, ans tostemps los tench estrets axí que no volch que per

negun creximent lur exissen fora la regla matrimonial. Emperò ara,pus que lo món és ple e bé poblat, ell ha estret aytal creximentconseyllant virginitat als jóvens, e continència als vidous ecastedat e estrenyiment als mullerats, per les quals coses apparque no cal a negun zelar de poder fornicar per esguart de lamultiplicació dels hòmens. Car, com dix Ysaias, capitulo Iº:Multiplicada has la gent, mas ja per axò no has crescuda alegria,car sovín valria més que'n fossen menys que cant ne són tants, quiaubi multitudo, ibi est confusio, ço és que lla on ha multitut, aquíha confusió e torbació e lexament de tota regla e de tot orde. La terça raó d'aquests és aquesta, car, dien aquests, certa cosa ésque alscuns són axí inclinats a fornicar que per res no se'n porienestar, donchs manar - los que no forniquen no és sinó dampnar - lostots. A aquesta raó respon negant lur fonament cant dien quealscuns són qui no's poden contenir ne abstenir de fornicar, caraçò a dir és blasfemar Déu e dir contra Ell que Ell nos ha obligatsa coses impossibles. E diu sent Jerònim que cascun aytal sia maleytqui axí difama a Déu de ignorància, car si impossibla cosa hamanada no's sap què s'à manat, e'l diffamen de injustícia, carlavors dampnaria aquell qui mal no mer e'l difamen de crueltat peraquesta matexa raó, com, emperò, ell sia infinita saviea, infinitaegualtat e justícia e infinita pietat segons ço que diu Daviu:Misericordie eius super omnia opera eius. E vol dir que lamisericòrdia de Déu se mostra a nós en les sues grans obres més queneguna de les sues altres perfeccions e excel.lències. Segonament,appar fals lur dit fonament en quant és certa cosa que la nostra

sensualitat és subjugada a la raó, axí com appar Genesis IIIIº, etota nostra vida és posada sots ordinació e regiment del francharbitre, axí com appar Ecclesiasticus XVº. E sia certa cosa que comla fornicació fos cent vegades cosa pus delitable que no és, quenegun no fornicaria si sperava que aprés la fornicació deguésperdre un membre o la vida pròpria, segons que Job toca, capituloVIº, en aquell parraf: Quis potest gustare quod gustatum affertmortem. Terçament appar fals lo dit fonament car nós sabem, e uposa l'apòstol, Prima Corintiorum Xº, que Déus no'ns lexaria jaméstemptar sobre nostre poder, ans encara cant som sots nostre podertemptats nos ajuda tostemps, segons que ell diu aquí matex.Quartament, car res que Deus haja manat no és difícil ne de fortgran trebayl, segons que posa lo Salvador, Mathei XIº: Iugum..., etPrima Johanis Vº havem axí: Mandata eius gravia non sunt, ço és quelos seus manaments no són de càrrech ne greus. Quintament, car, comdiu sent Augustí, negun no pecca en ço que no pot esquivar. Per lesquals coses appar que la lur dita raó terça no val res. <chapter 529> <book 2> Capítol DXXIX Qui fa plant a Déu contra aquells qui dien que no'spoden abstenir de fornicar Sobre lo dit motiu e escusacióal.legada, ço és d'aquells qui posen que no's poden abstenir defornicar fa aquell gran pastor e doctor Lucdunensis aytal plantparlant a Déu axí: O eternal e sobirana font de vera pietat e deinfinita paciència! E a quanta legea és vengut lo món que negun gosdir en presència de la tua sagrada magestat, qui és per tot lochpresent, que no's puxa abstenir de fornicar! O Senyor, e què volalrre dir aquest sinó que tu l'as creat aytal que per força ha a

fornicar e, per consegüent, vol sobre tu carregar son peccat! OSenyor, e pus que aquest a tu no tem parlant axí desvergonyadamente alterada contra la tua alta senyoria, com no ha vergonya delshòmens davant los quals confessa tanta viltat sua com és que la pusvil e la pus leja part de son cors lo senyoreg! O Senyor, e no ésaquest pus vil que'l porch e que l'ase, qui no gosen menjar, pergran fam que hagen, tenent l'om lo bastó en la mà davant ells? E nohan aquests menys cor e menys seny que l'aucell qui, present lolaç, lexa lo gra e que'l peix qui, veen l'am, fug la escha? Cert,Senyor, hoc, car aquests saben lo teu gran poder e la tua justíciaésser de gran rigor e emperò, açò no contrastant, no temen de malparlar contra la tua alta magestat e de fer contra ella. O Senyor!E per què no attenen als grans remeys que Tu has posats en aquestpeccat a aquells qui'ls hi volen pendre? Mas ells, Senyor,confessen lur malaltia e no volen les tues altes medicines. Ellssón sens armes e posen - se en mans de lurs enamichsvoluntàriament. O Senyor, que si ab tanta diligència guardaven lurcor e lurs senys com guarden lur caxa e lur carn de soferirtreballs no'ls calrria tan gran legea confessar ne venir a tan granviltat! O Senyor, e com se mostren grans falsaris qui ab aytalescusació volen cobrir son peccat com a ells matexs sia cert que,si per contenir de tota luxúria, ells esperaven gran guardótemporal, com ells se n'abstendrien e se'n contendrien volenters!Mas són grans traydors a la tua altea liurant lo castell de lurànima al diable, lo qual tenen per Tu, no sperant ne demanant jamésta ajuda, ne batallant un poch per la tua amor, com sia certa cosaque si a Tu, Senyor piadós, recorrien en temps de lur temptació,

que Tu'ls daries gran ajuda e finalment victòria, e majorment siells se volien ajudar ab oracions e ab almoynes, e ab penitència eab prudència de vida. Ne han, donchs, Senyor, escusació neguna, caraxí com poden contenir per un mes, poden per dos e per deu com labona costuma los ajudàs ab la tua gràcia. Mas aquests són, Senyor,aquells qui tostemps viuen ab propòsit de fornicar e, perconsegüent, speren de Tu haver vida longa a offendre a Tu ab losteus matexs dons e gràcies que dades los has, qui és cosa temeràriae irreverent, e fort leja e orada. O Senyor! E què'n faràs Tud'aquests? Cert,pens que ço que'ns ha dit lo teu sant vicari sentPere, ço és que els has estojats al foch eternal cremadors e aquíreebran penes e turments segons la multitut dels plaers e delitsque han dats ací a lur carn vil e miserable. <chapter 530> <book 2> Capítol DXXX Qui posa altra rahó al dit propòsit e la sua solucióAquests matexs damunt dits a aquest matex propòsit ajusten la terçaraó e és aquesta: Car, dien ells, molts són qui no han mullers emolts qui no'n poden haver per rahó de lur estament, axí com losecclesiàstichs llatins. E, emperò, e aquests e aquells han sovínmoltes necessitats corporals per les quals los cové, per salut desa persona, de fornicar, axí que si no fornicaven morrien o caurienen gran perill. Per rahó d'açò cové que almenys aquests aytalspuxen fornicar sens peccat. Respon e dich primerament que negun jamés no encorre perill de mortper abstinència de jaure ab fembra. E açò és cert e de present basta provar aquesta cosa ço qui damunt és al.legat a provar que losmanaments de Déu no són de trebayl ne de càrrech. E podem - hi

ajustar ço que diu Daviu en lo salmp dient: Numquid adheret tibisedes iniquitatis, qui fingis laborem in precepto. E vol dir axí:E no ést tu bé enveyllit en molta iniquitat, qui falsament e fentaal.legues que gran treball és servar los manaments de Déu. Per laqual paraula appar que servar lo manament qui mana a l'hom nofornicar no és impossible ne difícil e, per consegüent, per nojaure ab fembra negú no encorre perill de mort. E quant fos locontrari altres remeys ha en medicina evacuatius de tota matèrianociva qui dins l'om sia, los quals remeys són bons e leguts, axícom abstinència, banys, suar o sagnia. E com al món no n'haguésnegú, pus que a Déu plau que l'hom se abstingua d'aytal cosa, axí'sdeu fer e axí's deu seguir sens tota contradicció, car certa cosaés que tots som seus, e tota nostra vida e tot quant havem tot ésseu e'ns és tot dat per special gràcia sua. Donchs Ell nos potobligar a açò que li plau e axí com li plau e d'allò devem éssercontents que Ell vol e'ns mana, com sapiam que Ell és infinitamentbo e savi e piadós, e qui no pot fer ne dir sinó ço qui és desobirana veritat e justícia e bonea. No - res - menys sabem que lisom dignes de mort per infinites malvestats nostres, e no solamentd'una mort, mas encara de infinites morts corporals e spirituals,e de tota anichilació e de tot aquell mal penal qui dir - se pot.Per la qual cosa appar que quant Ell nos hagués manat de pendremartiri o de cremar o de degollar nós matexs, que a allò seríemobligats e tenguts en la forma en què a Ell plagués, les qualscoses no ha volgudes fer per sa gran clemència, e noblea eliberalitat. Que, donchs, nos haja obligats a no fornicar no és

molt, perquè si's vol sia perill quant puxa, si's vol no, axí udeus observar sens tota glosa e sens tota altra contradicció. E per tal que los metges no gosen a qualsevol persona per qualsevolnececitat conseyllar de fornicar ne de fer cosa contra Déu, per tallo conseyll general que tench papa Ignocent terç en Roma condempnàtots metges faents lo contrarí aquí, Extra de penitencia etremissionibus, en aquella Decretal Cum infirmitas corporalis, dientaquí axí: Ceterum, cum anima sit Deo multo preciosior corpore, subinterminacione anathematis prohibemus ne aliquis medicorum procorporali salute egro suadeat quod in periculum anime convertatur.E vol dir axí que com a Déu sia la nostra ànima molt pus cara e puspreciosa que lo cors, per tal mana als metges, sots peril de lamaledicció eternal, que no conseyllen a negun res que sia contralur ànima per obtenir la salut corporal. Per totes aquestes cosesappar que fornicar és peccat e que a negun no és legut de fornicarper neguna necessitat del món. D'aquesta matèria parlarem puslongament davall, cant tractarem de peccat de fornicació. <chapter 531> <book 2> Capítol DXXXI Cant luxúria és peccat mortal o no et què ésconsentiment ple e interpetatiu Resta ara que vejam la luxúria quinpeccat és, ço és si és mortal o venial. E jatsia que açò sia estatja damunt tocat en lo quint tractat d'aquest libre, emperò encarane parlarem sumàriament per dar compliment a la present matèria. E deus ací notar que la cogitació e moviment bestial e luxuriós enl'om o's leva per si matex, sens que l'hom no haurà pensat enneguna legea, o no. Si's leva sens pensament precedent, lavorspresumim que's leu per la complexió de la persona, qui és calda, o

per vigor d'alcuna cosa calda que haurà menjada o beguda. E aytalmoviment soptós és appellat comunament per los doctors primeramentprimer e aquest aytal no és negun peccat. Si lo dit moviment no'sleva axí soptosament per si matex, ans se leva per cogitació quiserà estada en l'om dabans, lavors o tantost l'om lo reprem e'lmata com lo percep ésser vil e mal, e lavors és dit peccat venial,car desordona queucom la volentat e la refreda de caritat. E aquestmoviment és appellat comunament per los doctors secundo primus. Si lo dit vil moviment està en l'om longament, lavors o l'om noconsent en neguna manera en l'obra ne en la delectació del cor, ansli desplau e fa tot son poder de gitar la dita delectació de simatex e de fogir a l'obra, e lavors se diu comunament que éssolament peccat venial. Emperò si l'om consent plenament, ço ésscientment en la obra, o en retenir la vil delectació en lo cor,trobant plaer en ella, llavors és peccat mortal. O si l'om migplenament consent, axí com si consent en la delectació e no enl'obra e lavors és axí, car o l'om consent dretament e scient en ladelectació e lavors pecca mortalment, axí com dit és damunt. Siindirecte hi consent e interpretativament, lavors o lo movimentaquell mal e vil se leva en l'om per la ymaginació que ha o hahaüda de fer la mala obra, e lavors dien los doctors que és peccatmortal, car lavors appar que consenta encara en la obra e que l'omaquell encara continuadament quax pensa delitablament en la obra.Si, emperò, aytal moviment se leva en l'om per ymaginació que ha dela forma de qualque fembra que veu o ha vista, lavors és peccat

venial e és gran peccat venial. Nota ací que los doctors theòlochsapellen consentiment interpretatiu quant alcun no vol alcuna cosaplenàriament ne plenàriament no se n'està, axí com fa aquell qui éstemptat de luxúria e si volia tantost recórrer als remeys, tantostporia haver victòria de la temptació aquella e gitar - la de simateix o mortificar - la, mas per tal appar que no vol plenàriamentgitar lo peccat de si matex cant no fa ço qui en si és recorrentals dits remeys. Axí matex aquest aytal, jatsia que plenàriament norecòrrega als dits remeys, emperò pense - y e proposa fredament derecórrer - hi e està axí e'l mig de la raó e de la sensualitat, eper tal appar que no vulla plenament consentir a la temptació.Aquesta manera de peccar és en lo pereós, del qual havem,Proverbiorum XIIIº: Vult piger et non vult, ço és que lo pereós enço que fa appar que u vulla, pus ho fa, e appar que no u vulla, carfa - ho dolentament. Axí és d'aquell qui vol alcuna cosainterpretativament, segons que dit és. <chapter 532> <book 2> Capítol DXXXII Com luxúria stà en tres parts de l'hom, ço és en locor e en la lengua e en la obra Deus ací saber que luxúria si éstrobada e escampada en tres lochs de l'hom. Lo primer loch e loprincipal és lo cor, de la qual luxúria diu lo Salvador, Mathei Vº,axí: Qui viderit mulierem ad concupiscendum eam, iam mechatus estin corde suo. E vol dir que aquell qui guarda la fembra perentenció de cobeejar - la ja ha fet lo peccat dins son cor, caraquell consentiment prea Déus e pren axí com si lo pecat era jafet, segons la paraula aquella magistral e comuna: Voluntas profacto reputatur, ço és que Déus pren la volentat de l'hom axí com

si ja havia fet lo peccat, car nostre Senyor Déu no solament vedala obra, ans veda la cobeejança per lo Xèn manament de la ley, axícom appar Exodi XXº. Et, com damunt és dit, no solament és peccatmortal aytal cobeejança e desig en voler fer la mala obra de fora,qui és peccat mortal, ans encara lo pur consentir en la soladelectació d'aquella cosa qui seria peccat mortal si's feya. Aquellconsentiment és peccat mortal, posat encara que aquell qui aytalconsentiment ha no vulla consentir en la mala obra. D'açò havem japarlat longament damunt en lo quint tractat d'aquest libre. Segonament se estén e's troba peccat de luxúria en la lengua eaquest peccat cometen aquells qui tostemps o sovín parlen depeccats carnals e de viltats e de legees, la qual cosa és granpeccat cant se fa scientment per trobar delit o per complaure'n aaltre. Per tal dix sent Pau, Ad Ephesios Vº: Ffornicatio aut omnisimmunditia non nominetur in vobis sicut decet santos aut turpitudo.E volia'ls dir a aquells a qui parlava que nuyll temps entre ellsno fos feta carnal menció de fornicació ne de negun peccat deinmundícia, car axí's pertany a persones volents viure santament.D'aquest vil parlar vénen vils cogitacions e aprés vils obres,segons que posa sent Pau, Prima Corintiorum XVº, on diu axí:Corrumpunt bonos mores colloquia prava. E vol dir que les malesparaules e vils corrompen les bones costumes dels hòmens. Gransenyal és que l'hom és vil cant tostemps parla de viltats. Per taldix lo Savi: Quod ex super habundancia cordis os loquitur. E voldir que comunament parla la bocha molt d'açò qui és habundantmente copiosa en lo cor. Per tal dix lo Savi que axí com lo foch prova

l'aur, axí la lengua prova e dóna hom a conèxer qui és aquell quiparla. Car veuràs per experiència que hom erguyllós e pompóstostemps parla de ses laors e sens vergonya, per dolent que ellsia; hom avar tostemps parla de guanys o de estalvis; hom luxurióstostemps parla de fembres e, si à temps, se'n cobre, emperò a la fiveuràs que ab pocha occasió tantost caurà aquí. Per tal dix sentJerònim que Medicorum sunt, tractant medici, tractant fabriliafabri. E vol dir, en suma, que cascú parla d'açò que té a cor. Pertal diu l'exempli: lla va la lengua on lo cor dol. Per rahon d'açòse deu hom en special fort guardar de parlar de viltats, car loparlar aquell nou a molts qui se n'encenen a mal e difama l'om mésque altre parlar. E per tal diu sent Pau, IIª Ad Thimoteum IIº:Talis sermo serpit ut cancer. E vol dir que parlar de viltats alcolp fa saltar lo cor a fer e a pensar - les, car les paraules vilsaxí tost fan saltar lo cor a mal com lo càncer soptosament mata al'hom si hom no y acorre. Terçament se estén aquest peccat de fora en la mala obra, ço és afornicació, adulteri, a defloració virginal, a fer mal abreligioses, qui s'apella sacrilegi, e ab parentes, qui s'apellaincest, e a fer violència, qui s'apella raptus, e al peccat pijor,qui s'apella sodomia, de cascun dels quals havem a dir largamentdavall. E no solament les males obres foranes estan en les ditesespècies de luxúria, ans encara és peccat mortal e pecca perluxúria mortalment aquell qui guarda la fembra carnalment e percobejar - la, axí com dit havem damunt e lo Salvador ho posa,segons que havem Mathei Vº. Axí matex besar e abraçar fembres o per

altra via tocar - les per trobar ab elles carnals delits és peccatmortal, jatsia que besar ne abraçar ne tocar l'altre de sa pròprianatura se puxen fer en fembra sens peccat, axí com quant és mare osor, o quant és manera de la terra o quant no's fa per entenimentcorromput, jatsia que continuar - ho sots aytal escusa sia granribalderia, axí com davayl havem a dir en lo Tractat dels senys, ontractarem longament aquesta cosa en la matèria dels tocaments.Ciprianus, ad Pompeneum, libro de virginitate, parlant d'açò diuaxí: Certe ipse concubitus, ipse complexus, ipsa fabulacio etosculacio et coniacencium duorum turpis et feda dormicio magnumdedecoris et criminis confitentur. E vol dir axí que jauredesonestament e abraçar e besar qui's vol sens honesta causa, e lege carnal parlar e jaure ab altre volenter en un lit granstestimonis donen que aquells qui açò fan són fort vils e fortcriminosos en peccat de luxúria. <chapter 533> <book 2> Capítol DXXXIII Quals coses engenren en nós peccat de luxúria Aquest peccat engenren e aporten a l'hom les coses següents,segons que posa Durandus, libro primo, parte VIII, in materia deluxuria. Primerament ociositat, axí com damunt és ja dit.Segonament, amor de delits, Extra de renunciationibus, Nisi et Deconsecratione, distincione V, Numquid. E entén aquest dit segonaxí, que cant l'om cerca delits en moyles vestedures e en molls ebons lits e en molt o en curiós ús de menjars, specialment de bonsvins, e ab aquestes coses ajusta visitacions de fembres e amistatse y cerca avinentees perquè les puxa tocar e guardar, aquestes

coses són aquelles qui sobre totes altres encenen lo peccat deluxúria en l'om, jatsia que bé hi ajut ço qui dit és damunt, ço ésparlar - ne volenter e sovín. Isidorus, emperò, posa que peccat deerguyl merex a l'hom caure en peccat de luxúria, e açò per tal quel'om se humiliu a Déu. E açò matex posa sent Augustí, XIIIIº Decivitate Dei, capitulo XIIIº. Acompanyar - se, axí matex, abpersones carnals e vils encén molt luxúria. E posa aquell sant abatYsaach que haver o cercar o no fugir ocasions de peccar fa l'omcaure en aquest peccat sens tot remey. Axí matex lexar les armesespirituals contra luxúria, axí com són dejuni, oració, humilitatde cor e custòdia sobre sos senys e sobre tot si matex fa l'omcaure en aquest peccat, segons que'ns ensenya lo sant abat Pastor. <chapter 534> <book 2> Capítol DXXXIV Qui posa los senyals de hom luxuriós Senyals d'omluxuriós són aquests, segons que aquell matex doctor posa aquímatex. Primerament, haver los uylls traverses, axí com a boch, etots carnals e plens de luxúria, axí com han aquells qui de ferm enferm e de dret en dret guarden les fembres sens temor de Déu e sensvergonya dels hòmens. E aquest senyal posa Crisòstom, qui diu queen lo nostre uyl, per raó de la nostra natura corrupta, ha specialfoch de cobeejança carnal e de corrupta falageria. E d'açò parla loDecret, XXXIIª, questio Vª, Nec solo. Per tal diu sent Gregorilibro XXIº Moralium, que no deu hom jamés fermar l'uyl en res sinóen ço qui per Déu e per amor sua deu ésser cobeejat e amat. Per raód'açò los sants pares, per mils servar la puritat cordial, no

solament no volien fermar l'uyl en fembres, ans nelex no volienfermar l'uyl en neguna cara d'om del món, ne en neguna cosa curiosane molt bella. Lo IIon indici e senyal d'om luxuriós és si sovín parla de fembreso si li'n plau hoyr paraules o viltats carnals. E aquest senyalposa Severus parlant de castitate ecclesiasticorum. Lo terç senyal és si sovín visita fembres. Açò posa lo Decret,distincione XXXIIª, Hospiciolum. Lo quart és si volenter vol parlar ab fembres tot sol e en lochsospitós, segons que posa lo Decret, distincione LXXXI, Clericussolus. Lo quint és si l'om viu ociós, car l'om ociós no és sinó en centinade peccat, segons que diu sent Bernat. E specialment pensa sovín enaquell peccat en què la carn lo inclina més, ço és luxúria. Per taldix lo Savi: Queritur Egistus cur sit factus adulter. Ratio estinpromtu quod desidiosus erat. E vol dir que fo feta qüestió enaquell loch on era Egistus e la qüestió aquella era per què Egistusera tornat fornicari e carnal. E resposeren aquells qui'l conexienque per tal era axí vil car era tornat ociós. Lo sisè indici d'om luxuriós és si l'hom és golafre e specialmentsi beu de bons vins e sovín, car Proverbiorum XXº havem queLuxuriosa res est vinum. Ço és que lo vy és cosa luxuriosa e quimolt engenra luxúria en l'om. Del golafrar diu sent Augustí queVenter repletus statim spumat in luxuriam. E vol dir que ventre pleaytantost mou l'om a luxúria e abans a aquesta que no fa a negunaltre vici. <chapter 535> <book 2> Capítol DXXXV Si conèxer carnalment fembra se pot fer sens peccat Han dubtat ací alscuns si obra carnal axí com és conèxer fembra

carnalment o tocar - la axí com natura inclina se pot per negunavia escusar e fer sens peccat. A la qual qüestió respon sentAugustí in libro De bono coniugali e diu axí: Coniugalis concubitusgenerande prolis non habet culpam. E vol dir que si l'om jau ab samuller per entenció de engenrar infants, que no comet negun peccat.E açò matex posa ell matex, XIIIIº De civitate Dei, capituloXVIIIº. E raó aporta que açò sia veritat en quant nós sabem queDéus ha manat en lo començament del món engenrar infants, axí comappar Genesis IIº et IXº, la qual cosa Déus no manaria ne poriamanar si peccat hi havia. Sabem axí matex que Ell instituímatrimoni, la qual cosa no hagera feta si peccat hi hagués negun.Sabem axí matex que lo Salvador, qui, segons que diu sent Augustí,De vera religione, és eximpli de totes nostres obres, Ell, emperò,fo a les noces convidat e y menjà, segons que appar Johanis IIº, emenjant les aprovà per la sua santa presència e per ço que dixMathei XIXº. E per tal cant d'aquesta matèria havem longament atractar en lo Xèn libre, en la matèria del sagrament de matrimoni,per tal ací curtament me'n pas desús desús posant les següentsdoctrines. La primera si és que no solament la obra carnal damunt dita ésleguda entre marit e muller, ans dich que pot ésser meritòria,segons que posa Ricart de Mediavilla, Sobre lo quart de lesSentències, distinctione XXVI, questione II, articulo IIº. Eassigna - y aytals rahons. La primera si és car fer obra dejustícia és obra meritòria. Com, donchs, lo marit ret lo deutecarnal a la muller e la muller al marit per aquella fi per la qualDéus ha instituït lo matrimoni, ço és per haver infants, llavors

cascun fa obra de justícia, car ret a l'altre ço qui seu és. Donchsells, exeguent aytal obra merexen. E conferma aquesta raó ço quediu aprés, ço és que aquells qui són ajustats en matrimoni se podenretre lo deute deliberadament volent exeguir aquella cosa percomplir la ordinació divinal e per procrear fills a glòria e alservey de Déu, la qual cosa és, segons los teòlochs, meritòria esanta si donchs no han en si qualque peccat mortal qui'ls tolga lomèrit. La II doctrina és aquesta, que aquell qui conex carnalment samuller per tal que la preserve de peccat o del perill de mal fer abaltre, o per tal cant veu per alcun indici que natura ho requer aella, aytal merex e fa obra virtuosa. Appar - ho per tant caraquest ho fa per conservar continència en la muller o per retre -li ço qui és seu en temps de necessitat, les quals entencions sónjustes e virtuoses. E aytal usa del matrimoni a la fi a què ésordenat, car una de les fins matrimonials és aquesta, ço és peresquivar fornicació en si o en altre. Axí matex, que aytal hamillor fi en la dita obra desijant preservar la muller de peccat econservar - la en continència que si volia fer aquella obra perentenció de engenrar infants. Com, donchs, aquell qui complex ab lamuller la obra carnal per intenció de engenrar fills no y pech, ansmerescha, donchs molt més merex qui u fa per la dita bona intenció.

La terça doctrina és aquesta, que aquell qui conex sa muller persatisfer a sa carnal inclinació, axí que li pas aquella passió epuxa per açò esquivar leugerament tot peccat ab altra fembra,aquest no pecca mortalment. Appar açò per tant car usa del

matrimoni a una d'aquelles fins a què és ordenat, ço és a esquivarfornicació. Nota ací, emperò, que aquell qui axí comet aytal obraab sa muller o ell fa açò per tal cant la carn lo y mou o no. Si ufa per tal cant la carn lo y mou e no u fa per entenció d'engenrarne per retre deute a la muller, certa cosa és que alcunasuperfluïtat desordenada regna en ell, per la qual peccavenialment. Si la carn no li mou, ans ell desperta la carn acobeejança e no per engenrar fills ne per retre lo deute a lamuller, lavors si ell conex sa muller axí que ell no faria aquellacosa sinó ab la muller, e açò per guardar - se de offendre Déu,lavors l'om pecca venialment. Emperò si ell no y ha aytal esguart,ans per haver aytal miserable delit conex la muller no en quantmuller mas en quant fembra, axí que aytant se'n faria de tota altraqui li fos apparellada, en aytal cas aquest pecca mortalment. Eaquesta sentència posa dominus ffrater Bonaventura, Super quartumsentenciarum, distinctione XXXI, questione et articulo ultimo. Etdiu aquí que legut és als marits jugar ab les mullers e delitar -se ab elles per affecció marital e matrimonial, la qual és aytalque aytals jochs no farien ab elles si no eren lurs mullers, ne caltostemps a ells que tota delectació giren de fet a Déu, emperò axífaent pecquen venialment. Açò sia dit ací curt e breu per direcciódels lechs, car aquesta matèria, si a Déu plau, serà tractada en lodit Xèn libre longament e davall en lo Tractat dels senys diremquins tocaments e jochs són leguts entre marit e muller. <chapter 536> <book 2> Capítol DXXXVI Quins jochs són leguts entre marit e muller Emperòper tal que aquesta matèria no romangua ací de tots punts no

tocada, pus que alcuna menció se n'hic ha feta, e per tal cantpertany queucom a la matèria present, per tal nota ací que jugaramorosament no és vedat a aquells qui són ajustats en estament dematrimoni. E de fet legim, Genesis XXVIº, que Abimelech, rey deGeraris, viu Ysaach jugar ab Rebecha, sa muller, per lo qual jochell percebé que Rebecha no era sa sor, axí com ell deya, ans era samuller, car sabia que Ysaach era persona tan santa e tan gran amichde Déu que ell no faera jochs carnals ne de amors matrimonials absa sor carnal. Donchs concebé per açò que ella era sa muller e quelegudament ell jugava ab ella per aytal via. Sent Augustí, IIº Delibero arbitrio, capitulo VIIIº, diu axí: Jocari et ridere humanumest, sed infimum hominis indicant. E vol dir que aytal jugar eriure e solaçar coses són humanes, emperò bé ensenyen en l'omalcuna imperfecció qui proceex de la sensualitat, qui és en l'om lapart pus baxa, la qual imperfecció nostre Senyor Déu dissimulà perfavor del matrimoni. Item Augustinus, XXIIº Contra Faustum,escusant lo dit jugar de Ysaach ab sa muller, diu axí: Rex Rebecamviri sui coniugem tunc esse cognovit quando eum cum ea ludentemvidit, quod non cognovisset nisi cum coniuge ille sic luderet,quomodo cum ea que coniunx non esset ludere non deceret. Quod tumsanti coniugati faciunt, sed prudenter descedunt enim ad femineisexus infirmitatem quodammodo, ut aliquid blanda ylaritate veldicant vel faciant non enervantes, sed temperantes virilem vigorem:quod ei, que uxor non est, qui dixerit aut fecerit turpis est.Verum hoc, quod ad mores humanitatis dixerim, ne quisquis durus etsine affectu illud ipsum pro crimine obiciat santo viro, quod cum

sua coniuge luserit. Tales enim homines inhumani si aliquem gravemviri aliquid ludicrum garrientem pueris et parvulis viderint quoeum lacteum sensum afabili et nutritoria facilitate demulceant,tanquam delirantem reprehendunt obliti unde creverunt aut ignariquod creverint hec ille. E vol dir axí, que lavors lo dit reyconech que era muller de Ysach cant viu Ysaach jugar ab ella, laqual cosa no hagera coneguda, sinó que ell presumí que ell aytalsjochs no'ls faera sinó ab sa muller, car no fóra honest, e creyaque ell no faera per res tan gran desonestat. E per tal deus saberque diu aquí matex sent Augustí que los sants hòmens a vegadesjuguen ab lurs mulers, mas fan - ho ab gran prudència, ço ésdevallant a la flaquea fembril, qui axí s'à a mantenir en lapresent vida parlant de comun cors, emperò ells se guarden que japer axò no dissipen lur fortalea en les coses qui són de Déu, neper res ells no farien aytals coses sinó ab aquelles fembres quesón lurs mullers. E per tal negun no vulla mal pendre ço que aquellsant hom Ysaach féu lavors jugant ab la muller axí com fan alscunshòmens inhumans, qui no solament en aytal matèria ans si veen alcunnotable hom un poch riure e trufar ab los infants petits, tantostne murmuren dient que són orats. En la qual murmuració ensenyen queno'ls membra que sien estats petits, ne com són estats nodrits absemblants coses, en la qual cosa ensemps mostren gran desconexençaa aquells qui'ls han nodrits, que per aytals murmuracions e juhístemeraris desonren, e gran inhumanitat als infants qui axí s'àn anodrir ab afalachs e ab jochs. Vet ací què canten en suma les paraules de sent Augustí, per les

quals e per ço qui dit és appar que aytal jugar ab muller fetprudentment, sens excés e ab temor de Déu, ço és per affecciómarital e matrimonial, e per suportar la misèria fembril e per darloch a sa carnal delectació que no proceescha a pijor e ab entencióque lo marit qui açò fa axí u fa ab aquesta fembra sua que no ufaria ab altra qui no sia muller, que no és peccat mortal. <chapter 537> <book 2> Capítol DXXXVII Com peccat de luxúria deu ésser avorrit per talcant fa a Déu gran desonor Aquest vici de luxúria deu ésseresquivat fort e açò per les següents rahons. La primera si ésaquesta, car aquest peccat fa a nostre Senyor Déu moltes e fortgrans desonors. La primera, que li negua senyoria en quant l'om amamés obeir a la pus vil part de son cors, inclinant - lo a luxúria,que no a Déu tot poderós manant - li continència dient Ell, ExodiXXº: Non mecaberis, ço és no fornicaràs. La II desonor és que aquest peccat tol lo cors de l'hom a Déu, delqual és temple e habitació, axí com appar Prima Corintiorum VIº, edóna'l al pus vil e al pus dolent e al major enemich que Déus ha,ço és al diable. Et per tal lo diable habita en los luxuriosos axícom en lo temple seu que ha a Déu tolt, segons que posa sentGregori en los Morals exponent aquella paraula de Job: Ipse habitatin secreto calami in locis humentibus. La III desonor és que lo luxuriós ama més lo pus vil e lo pus sutzedelit que ell pot haver en son peccat que negun delit que ell puxaattènyer sirvent a Déu. E açò appar per tant car ell res de Déu nocerca, mas tostemps està envolcat axí com a porch en los vilsdelits seus e de sa vil luxúria. Sovín se esdevendrà açò que nostre

Senyor Déu punyirà e tocarà lo cor de l'hom luxuriós inspirant - lique desempar aquest peccat mentre que y és a temps. O serà axí quel'hom luxuriós entendrà a pregar Déu o a fer qualque cosa spirituale bona e lavors lo diable scientment, per fer a Déu major vituperi,mourà l'om a aquell peccat de luxúria e l'hom aquell, temptat emiserable, de continent girarà la cara al vil delit del dit peccate axí gitarà Déu desonrradament de si matex, qui primerament liparlava tan dolçament e axí com a car pare, e darà loch al diablee'l seguirà entenent e pensant e adelitant - se en la viltat de quèl'avia temptat. O paciència de tan gran Senyor e car Pare,glorificada siats vós tostemps, qui tan gran vituperi soferits tanbenignament a aquell qui de vós contínuament reeb tanta gràcia, etants benifets e tanta misericòrdia! O Senyor, plàcia a la vostrasobirana benignitat que aquesta tanta paciència no's gir enterrible juhy contra aquell qui tan lejament vos menysprea persatisfer a sa mala luxúria e a son desordonat desplaer. Per totesaquestes coses appar la primera rahó principal, qui ensenya per quèdeu hom avorrir aquest leg peccat de luxúria. <chapter 538> <book 2> Capítol DXXXVIII Qui posa com deu hom esquivar luxúria perreverència dels sants àngels qui'ns guarden La II raó principalper la qual deu hom esquivar tot peccat de luxúria si és per talcant desplau molt als sants àngels e açò per diverses vies. Laprimera si és per la lur gran puritat e bellea natural, car posaaquell sant Dionís, De angelica jerarchia, que l'àngel per naturaés axí com un bell espill de la sobirana bellea de Déu e com a luuresplandent inexplicablament alta en la sua excel.lència. Que,

donchs, ell veja en l'om peccat de luxúria, qui és una turpitut epudent legea axí pregonament òrrea e desesperadament abhominableque no's lexa tolerar a neguna neta pensa, per simpla que sia en sanatura, per tal, que ell veja aquesta tan feda tacca e tan sulladamàcula en la nostra ànima, a ell recomanada, açò li és tan altamentdesplaent que no's pot cogitar per negú en esta present vida. E entestimoni d'aquesta cosa legim en los Actes dels pares que un santvéu en visió que com un gloriós sperit passàs aprés d'un luxuriós,ell declinà los uyls a la part contrària per abhominació que ach del'hom luxuriós. Pensa ací com són als sants àngels desplaents lespregàries dels luxuriosos e lurs oracions, pus que lurs ànimes elurs persones los són axí pudents. Emperò ja per axò negun inmundeno deu cessar de orar e de fer aquell bé que pot per tal que peraquell bé nostre Senyor lo deliure del dit peccat e'l faça digne dehaver sa amistat e aprés dels sants àngels. La II via si és per raó de lur offici, car certa cosa és que lossants àngels són deputats a la guàrdia de totes nostres carreres,axí com Daviu posa en lo salmp dient: Angelis suis Deus mandavit dete ut custodiant te in omnibus viis tuis. Que, donchs, lo santàngel veja en nós la nostra ànima sposa del rey eternal qui, estantsots custòdia sua, lex al seu eternal spòs e's faça voluntàriamentputana del major enamich que Deus ha, ço és del diable, e açò perpreu de un poch de abhominable e sutze delit carnal, no ésmaravella si se'n té per offès contra l'om luxuriós qui açò li fa.Per què deya ací aquell sant papa Honorius primus parlant de laturpitut carnal: Pensa quina vergonya hauran los luxuriosos en lo

dia de lur mort cant veuran los àngels de Déu qui ací seran statslurs guardians, los quals tantes vegades hauran offeses per lursabhominables obres luxurioses. Cert, no poran sostenir lur esguart,confusos de vergonya, cant pensaran que tan reverents pares han tanlejament offeses e cant ells han vistes totes les abhominacions queaquests han fetes en aquesta part, qui pugen fins al cel. O delsmesquins! E com los decaurà tot lo cor e lur poder e lur força derecórrer a lur ajuda en la gran pressura e perill en què lavors seveuran. Per rahó de açò, ço és que l'hom conservàs sa pròpriasperança en los sants àngels e perquè totstemps puxa ab alcunafiança a ells recórrer, donà de consell sent Bernat que tostempshagués hom en special reverèntia los sants àngels e d'ells haguéstot jorn special memòria e que per lur honor aprés hom seabstingués de tot peccat en amagat axí com en públich, especialment de luxúria. <chapter 539> <book 2> Capítol DXXXIX Com aquest peccat deu ésser fort esquivat per talcant plau molt al diable La terça raó principal per la qual deuhom avorrir peccat de luxúria si és per tal cant plau molt aldemoni. E que aquest peccat plàcia axí molt al diable axí u diu laglosa Super Leviticum XVIIº. E açò matex posa sent Gregori en losseus Morals exponent aquella paraula de Job XLº qui diu que:Beehemot habitat in locis humentibus, id est in luxuriosis. E plauaquest peccat al diable per les següents raons. La I posa la glosaal.legada e diu què és aquesta, car per aquest peccat roman l'ommaculat en lo seu cors e en la sua ànima ensemps. De l'ànima no ésdubte, car per cascun peccat ella roman maculada de màcula mortal

davant Déu, segons la paraula scrita Ezechielis XVIIIº: Anima quepeccaverit, ipsa morietur. E vol dir que la ànima aquella quipeccarà per qualsevol peccat mortal, ella morrà de mort spiritual.Mas de la tacca del cors parla sent Pau, Prima Corintiorum VIº,dient axí: Qui fornicatur in corpus suum peccat. E vol dir quel'hom qui fornica, aquell pecca contra lo seu cors e açò per talcant fa en aquell notable desordinació e gran feditat e legea, perla qual merex ésser menyspreat e postposat als altres. La IIª raó si és car per aquest peccat lo diable entra en l'om pusleugerament que per altre, car si li contrastas de dia entrarà entu de nit e fer - t'à somiar viltats e legees sens fi. Si licontrastes vetlant, entrarà dins tu durment, provocant - te la carne escalfant - la a moltes turpituts e legees. Si li contrastespensant, ell lavors pendrà semblança de cors humanal e acostant -se a tu per maneres leges obrarà ab tu lo peccat axí com si erafembra a hom requirent aquest peccat. Açò trobam a vegadesd'aquells demonis qui s'apellen incubi et sucubi. Si li contrastesper oir proposar - t'à a veure coses carnals e incentives. Si licontrastes al veure impugnar - t'à per lo oir, car farà que hoiràsmoltes turpituts e ribalderies. Si li contrastes a l'hoyr e veureimpugnar - t'à per lo tocar, car farà que tocaràs o seràs tocat pertal manera que seràs encès a mal. O, si tot li fall, dar - t'àtanta batalla al cor nit e dia, en joventut e en veyllea, que jamésno't lexarà reposar fins que t'haja aterrat. Per tal diu sentGregori que jamés lo diable no's despera perdre l'om mentre és viu,car tostemps ha special sperança en la carn de l'hom, ço és quemijançant aquella ell lo porà tostemps aterrar.

La III raó si és car ell veu que cascun consent volenter a la carne la ama, segons que posa sent Pau, Ad Ephesios Vº, dient axí: Nemocarnem suam hodio habuit. E per raó d'açò ell pensa que tostempsque ell offira qualque carnal e delitable cogitació al cor del'hom, que l'hom la reebrà volenter, e, pus l'om la haja reebuda,l'om matex li darà armes ab què'l git a terra e ab què l'aucia, çoés son propri consentiment en aquest peccat, ab lo qual lo faràcaure en la ira de Déu e axí'l portarà a dampnació. La IIII, car ell veu que aquest peccat sap bo a tots, e a grans ea pochs, e a seglars e a clergues e a jóvens e a veyls, e a hòmense a dones, e a richs e a pobres. Donchs, diu ell, què's que siadels altres peccats, d'aquest no poden anar en falta que on quegitem l'am que aquí no prengam queucom. E per tal deya sent Gregorique luxúria era la gran e ampla porta del diable, per la qual ellera entrat en natura humana pus poderosament que per negun altrepeccat e per aquest, axí com per una fort cadena, havia méssenyorejat l'om que per peccat qui al món sia. La V si és car per aquest peccat ell guanya les persones a parellse fort leugerament, car si alcun vol fornicar ensemps guanya aquellqui u fa ab aquella qui u consent. E açò li plau en special, caraquí sol no li'n cal haver gran ànsia, car pus que lo peccat ellhaja posat al cor d'alcú o d'alcuna, aquell farà axí son poder deinclinar l'altre a mal, o ella a ell. Que si lo diable los enpagava axí com a procuradors seus ells no y farien més ne'n porienhaver major diligència que de fet hi han. E per raó d'açò dix Job,XLº capitulo, cant parlà en quina manera lo diable estave en l'omluxuriós, dix que dormia dins ell, ço és que pus que lo diable li

havia mesa la mala escha no'l calia d'aquí avant sinó dormir, ço ésreposar, car la mala escha aquella per si matexa, ab la pocharesistència del luxuriós, soptosament crexia e prenia en força finsque l'havia subjugat al diable e a la sua volentat. <chapter 540> <book 2> Capítol DXL Com luxúria nou molt al prohisme La IIII raóprincipal per què devem avorrir luxúria si és car nou molt alproïsme. E açò pots veure si attens a l'hom luxuriós, car si volfornicar o adulterar o semblants actes seguex - se que y ha ainclinar o a haver fembra ab qui pech. Axí que almenys la mala obradel peccat requer dues persones e a vegades requer - n'i tres, çoés persona mijancera, o alcavota, qui u tracta. E per esta via avegades hi hauran a consentir moltes altres persones, e, si la partconsent, veus aquí nocuments e mals infinits axí com gran minva atota la parentela de la fembra, de la qual cosa a vegades ixenbregues, nafres, pèrdues de béns e morts, axí com sovín veem a uyle la Bíblia, qui'ns en recompta diverses eximplis. Pensa JudicumXXº e veuràs que per aquest peccat fon destrovida tota la trip deBenjamin, car per la violència qui fo feyta a la muller d'uncapellà, del qual fa aquí menció, moriren LX milia persones. E IIºlibro Regum XIº veuràs que Daviu comès adulteri per lo qual caeguéen homey, del qual peccat vingeren innumerables mals a ell e alsseus. E en aquex matex libre pots veure com Amon, primogènit deDaviu, morí per lo peccat que havia comès ab Thamar, sor deAbsalon. Experiència nos ensenya que gran part de quantes breguesha al món vénen per fembres. E generalment hajes que l'hom qui'sposa en son cor de comoure fembres a sa amor, que ell posa en son

cor de bastir grans mals e perpetuals per si e per altres, e pot -se tenir bé per bèstia a la fi, car qui a grans mals se arrischa,a grans guanys deu entendre, mas qui a grans mals se dóna per gransmals aconseguir, aquest és lo pus foll hom qui al món sia. Mas diràs tu que per tos trebayls no entens a conquerir grans mals,ans entens a obtenir grans béns, ço és la amor de la dona que amese los plaers que'n vols, que prees un món. Mas prech - te queattenes, tu que axí parles, com ést bé fora seny, car si a la amorattens de qualsevol fembra del món deus pensar,si tant la vols, jaella què val per tal que no y sies enganat. E deus axí dir dins tumatex: Si aquesta fembra que vuyl conquerir no'm vol donar sa amorjo soferré infinites dolors sens negun fruyt, per què a la fi mepuch tenir per bèstia, car no hauré res fet. Si aquesta me dóna saamor seguexen - se aquests mals. Primerament, que ella roman pervil, car ja consent en mi, qui no só son marit, e ella aytant éspus vil com pus destempradament se inclina a mi. Segonament, puchpresumir que ço que fa de mi hagera fet de tot altre qui semblantli hagués fet que jo he. Terçament, car puch presumir que si altrela sodegua semblant se farà tantost com dix en Cerverí: Ffembra és axí vil que pus que un l'à enganada, si's farien mil. Car pus que ha perdut lo fre secret, qui s'apellahonestat, e ha perdut lo fre públich, qui s'apella vergonya, no ha

desastre al món al qual no corregués ne legea a la qual no's lexàscaure. Veges, donchs, quant deus prear sa amor ne què has guanyatquant la has obtenguda. Et cant dius que los plaers que'n volsprees un món manifestament ensenyes que no saps què volen dirplaers, car plaer de cosa nobla, bella e bona aquell és plaer quideu ésser reputat e amat, mas trobar plaer en la pus vil cosa quisia al món és senyal que l'hom és orat. Ara és certa cosa que fembra vil de sa persona és la pusabhominable cosa qui sia en natura. Per tal havem, EcclesiastesIXº, que: Mulier fornicaria quasi stercus in via. E vol dir quefembra fornicària és axí de pocha valor com a fems qui jau en lacarrera. Diu l'eximpli de l'antich que bacayllar és qui per vilcarn trenca la quaresma e pus bacayllar qui ab vil fembra's remena.Aquell qui de vil fembra vol traure delit és semblant al porch, quidel fanch se fa lit, per tal roman suyllat el fornicari, pudent eabhominat. Per tal dix Salamó, Proverbiorum VI, que: Precium scortiest unius panis. Et vol dir que la valor dels plaers carnals no ésneguna, mas deu ésser preada aytant com val un pa, qui costa undiner e no basta a tolrre a l'hom la fam. Axí lo preu dels plaerscarnals és axí com a preu d'una cosa tan dolenta que no és bastanta donar a l'hom un plen sadoll de plaer, ans tot plaer carnal ésmesclat ab molt desplaer e mal. E per tal dix l'eximpli que d'armese de amors, a un plaer, cent dolors. E tu dius que aytal plaerprees un món, cert, bé ensenyes que saps poch de bé e que preespoch tu matex, car fugir lo bé que tu prees més que tot lo món ésvida e lo acostar és mort. Per tal deya en Cerverí parlant de vilfembra axí:

Lo perdre és lo guany, car qui pert ço qui és dan trop fa de gran guany. <chapter 541> <book 2> Capítol DXLI Com luxúria procura molts mals a l'hom La V raóprincipal per la qual hom deu esquivar peccat de luxúria si és perlos dampnatges e mals que procura a aquell en qui és, los quals sónlos següents. Primerament, agreuga l'enteniment d'aquell en qui ésque no puxa altament pensar. Açò posa sent Augustí, libro IIIIºContra vigilancium, dient que per justament que l'hom cometa laobra carnal, axí engrosex l'enteniment que no'l lexa en res pensaraltament. Ja damunt havem ensenyat com en temps que los santsprophetes entenien en les obres carnals, que per aquell temps losera tolt l'esperit de prophecia. Aristòtil axí matex, in VIIºEthicorum, posa que ús de obres carnals engrosex fort nostreenteniment e açò matex diu aquí lo Comentador, e per tal setreballa debades aquell qui entén en aytals obres e entén aprofitar en sciència. Per esta raó se pot tenir per dissipat totregne qui ha son regidor luxuriós, car pot dir que ha lo cap mort,car luxúria és contrària al do del sant Sperit appellat saviea, entant que negun luxuriós no pot ésser estimat hom savi ne, perconsegüent, bon per a regir altres. Antigament, en Roma, cantdevien elegir emperador, una de les coses que enquerienprincipalment era si era hom cast, car deyen que luxúria és nafrade cap e qui és ferit de luxúria per lo cap és ferit e'l cerveyl liaminva. Dix Aristòtil in tercio De anima que lo appetit sensitiuaxí tira l'enteniment com la roda major tira la menor en lo

arelotge. E, per tal, qui vol conservar son enteniment en sa vigorguart - se que en son cors no regne luxúria. D'açò parla Sèneca,primo Declamacionum in prologo, on posa que no ha res al món axícontrari a l'enteniment com és luxúria. Açò matex posa Claudianusin Maiori dient que luxúria engrosex l'enginy de l'hom fort e perraó d'açò posa Sedulius in sua Poetria dient: Omnis amor cecus nonest amans arbiter equus. E vol dir axí, que tota carnal amor fal'om cech e li tol axí lo seny que no'l lexa dretament jutgar jamésen res que digua. Per tal dix Terencius que sobirana pestilènciasofer l'enteniment cant l'om en què és se dóna a luxúria, car diuGalterius in Alexandride que sepulcre de rahó és voluptat eluxúria. Per tal diu Valerius Maximus, libro VIIº, que sentència foTeofastri que negun hom carnal no sia posat en regiment ne enjudici. Per tal dix Aristòtil in VIIº Ethicorum que luxúria havianom robadora de rahó. E açò volch dir Osee propheta cant dix queesperit de fornicació los havia enganats, ço és los havia tolt loseny que no vissen ne sabessen bé jutgar en ço que ells feyen. E éscapitulo IIIIº. <chapter 542> <book 2> Capítol DXLII Com luxúria tol a l'hom tota la conciència Segonament nou aquest peccat a l'hom matex, car confon - li sapròpria volentat e la sua consciència, en tant que tot luxuriós ésaxí privat de tota bona consciència que appar que no conegua Déu nehaja res ab Ell. No - res - menys aquest peccat li deprava axí lavolentat que res de bé no li plau hoir ne veure. E per tal deyasent Augustí axí: Luxuria eficacissimum glutinum est ad capiendasanimas hominum. E vol dir que peccat de luxúria és sobiran verí a

auciure les consciències dels hòmens. E deya Salamó parlant defembra vil axí, Proverbiorum VIIº: Multos vulneratos deiecitfortissimi quique interfecti sunt ab ea. E vol dir axí, que aquestpeccat ha molts gitats a terra d'aquells qui queucom n'erentemptats, e no solament aquests, ans encara los pus forts e aquellsdels quals lo món havia major reputació, aquells ha morts aquestpeccat. E dóna'n eximpli sent Jerònim dient: Quid Salomonesapiencius et cetera. E vol dir que com negú no sia estat pus savique Salamó, ne pus sant que Daviu, ne pus fort que Sampsó, ne pusil.luminat que Adam, ne mils acompanyat que sent Pere, enmperò totsaquests són caeguts per fembra, per què appar que negun d'aquíavant no's deu tenir per segur qui a elles s'acost. E per raó d'açòdonà de conseyl Balaham als cananeus que oferissen les lurs donesbé apparellades davant los fills de Israel per tal que peccassen abelles e que axí provocassen nostre Senyor a ira contra ells, segonsque legim Numeri XXIIIIº. Per raó d'açò legim encara, EcclesiastesXIXº: Vinum et mulieres apostatare faciunt homines. E vol dir quecom luxúria proceescha de la gola e aprés de acostar - se massa afembres, per tal sàpies que vi e fembres fan los hòmens partir deDéu e caure en grans mals e peccats. Luxúria és appellat ham deldiable en lo qual pren quax tots quants peys vol peschar en la mard'aquest món. E açò volch dir Abacuch, capitulo primo, cant dix: Inamo suo totum sublevavit, totum traxit in sagena sua et congregavitin rete suo. E vol dir que lo diable tot lo món ha pres en lo seuam, ço és en peccat de luxúria, temptant los hòmens primerament enlo cor e puys ha'l tirat en la sua exàvega, car aquells a qui plau

pensar en aquest peccat ell los proposa davant bellea e abellimentse amors de fembres, qui tot ensemps és appellat la exàvegua deldiable. E pus que aquí'ls haja ajusta - los tots axí com a japresos dins sos filats, qui són les males obres qui aprés seseguexen, les quals tenen axí los hòmens presos e estrets que nose'n volen jamés partir. E per açò pots conèxer aquest peccat quantconfon la consciència e tot l'om que jamés l'om no'l vulla lexar. <chapter 543> <book 2> Capítol DXLIII Com luxúria tol a l'hom tota memòria de Déu emensyprea tota correcció Per ço qui dit és appar que aquest peccatno solament confon la consciència en quant és fort ligam del diablee terrible laç a pendre los hòmens, ans encara és pus fort aretenir aquells que ha presos en guisa que no li escapen. E aquestafortalea de retenir - los poràs veure si attens primerament queluxúria ha aquesta malícia que tol del cor de l'hom tota memòria deDéu e de totes coses necessàries a la sua pròpria salut. E açòvolch dir Osee propheta cant dix, capitulo Vº, axí: Non dabuntcogitaciones suas ut revertantur ad dominum, quod spiritusfornicationis in medio eorum et dominum non cogitaverunt. E vol diraxí, que a aquells qui han dins si matexs propòsit de fornicar,jamés aquell mal propòsit no'ls permetrà pensar en Déu ne en tornar- se a Ell, ne en penedir - se de son peccat, axí que de tots puntslos tol tota memòria de lur salvació. Segonament, luxúria, volent l'om retenir, tol - li tota temor deDéu, axí que l'hom luxuriós, per gran senyal de Déu que veja nehoja jamés no mudaria son propòsit, ne jamés negun senyal de Déu,

per dolç ne per amorós ne per temerós que lo senyal aquell sia, noli entra e'l cor. E aytals foren los mals jutgants, aquells quijutgaren Susatna cant ella no volch consentir a lur luxúria, segonsque havem XIIIº, on havem axí: Declinaverunt occulos suos ut nonviderent celum nec recordarentur iudiciorum iustorum. E vol dir quelos dits hòmens malvats, com fossen plens de luxúria, per tal,vinent a ells la temptació e mala cobeejança d'aquella santa dona,no hageren temor de Déu del cel, ne'ls recordà de anar segons losdrets juys e santas obres dels passats e, per tal, caegeren enaquella viltat e legea que volgeren peccar ab ella quant en ellsfo. Vet lutxúria com tol a l'hom la temor de Déu. Terçament, la luxúria fa avorrir a l'hom tota correcció per tal quemils senyoreg lo cor del luxuriós. E açò havem Ecclesiastes XXIº:Sapiens quodcumque verbum bonum audierit laudabit et adiciet,audivit luxuriosus et displicebit ei et proiciet post tergum suum.E vol dir que l'om savi si ou alguna bona paraula a ell profitosa,tantost la loarà e la ruminarà e y ajustarà qualque bé. Mas si l'omluxuriós ou res de bé, tantost li desplau, majorment si la paraulaaquella sia a correcció de son vici. E per raó d'açò gita so decontinent detràs en guisa que jamés no n'haja pus memòria, per talque no n'haja desplaer. Per les quals paraules pots veure en quantaconfusió e destrucció de consciència és caegut l'om luxuriós, queell haja desplaer de hoyr neguna bona paraula, ne puxa soferir resde bé aprés si matex. Veges l'om mesquí com és en mal estament cantDéus lo lexa caure en peccat de luxúria e com és bé confús e totgitat en pregon de mal e bé ligat que no's mogua de mal. <chapter 544>

<book 2> Capítol DXLIIII Quin perill és caure en amor de vil fembra E açòvolch donar a entendre a nós Salamó cant dix, Proverbiorum XXIIº:Ffovea profunda os aliene cui iratus est Dominus incidet in eam. Evol dir axí, que abelliments e paraules de fembra que no és mullerés un pregont pou en lo qual cau l'om qui és pres en sa amor. E pertal diu que Déus lexarà caure en aytal pou e en aytal fòvea aquellque Déus ha airat. En les quals paraules te prech vulles pensar abgran diligència dos punts. Lo primer si és ço que diu que paraules e abeylliments de la malafembra són axí com un pou pregont del qual l'om no pot exir pus hisia caegut, car la santa Scriptura, parlant d'aquest peccat deluxúria, a vegades ne parla sots propri nom, a vegades sots nom deles sues causes, axí com sots nom de fembra, o de vy o deblandiments corporals, a vegades sots nom de les sues males obres,axí com de fornicació o de cembells, o de paraules pintades o detocaments desonests. En quina que manera, emperò, que'n parle enaltre loch, és ver que ací'n parla sots spècia de mala fembra, car,com diu sent Augustí, no és al món cosa axí provocant l'om aluxúria com és cors de fembra vil. D'aquesta, donchs, diuprimerament Salamó que la sua bocha és a l'hom axí com a poupregont qui reté l'om axí fort que no se'n pot exir jamés per simatex si donchs Déus per gràcia special sua no y ajuda. E nota acíque si volem parlar e expondre aquest pas a la letra nós veurem queparlar de fembra enlaça l'om mortalment e en tant que per felló quel'hom sia o per gran propòsit que haja de fer alcuna bona cosa, sifembra plaent e polidament parlant hi entrevé tot ho muda e tot ho

gira axí com sol se vol. Axí que si l'om vol hoyr la fembra enqualque matèria se vulla l'om és aytantost a terra o a la fi lafembra lo se'n porta al seu propòsit. Pren eximpli com Eva giràAdam contra lo juhí de sa raó e'l féu peccar contra Déu. Veges comDalida girà Sampsó a sa volentat a revelar - li on havia la sua tangran força. Attén a Salamó, tan savi, qui a instigació de fembresadorà ydoles contra sa consciència. Pensa Holofernes, príncep de lacavalleria del rey de Babilònia, hom fer e terrible, com fo aterrate ablanit a les paraules de Judich en tant que ella lo poch auciuree u féu de fet. E nós matexs podem veure a uyl que tots los hòmensdel món seguexen la volentat de les fembres, amollits per lursparaules e per lurs ablaniments, segons que appar. Bé, donchs, dixSalamó, en la dita actoritat que bocha de fembra estranya, ço ésd'aquella que no ames per amor de Déu ne de matrimoni, sinó persola luxúria, la bocha e los ablaniments d'aquella són pou pregontqui tostemps tenen l'om pres e'l retenen ferm en aquest peccat. Eaçò conferma ell matex, Proverbiorum IIº, parlant axí de la vilfembra sots spècia de luxúria: Omnes qui ingrediuntur ad eam nonrevertentur nec aprehendent semitas vite. E vol axí dir, que totsaquells qui fermament se encarnen ab aquest peccat quant en ellsés, jamés no tornaran de fet a la via de puritat ne de castedat, nevendran a la eternal vida, la qual cosa se deu entendre ab aytalglosa, ço és que negun aytal no s'exirà jamés de la fòvea e de lapregonea de luxúria, pus hi sia encarnat, quant és de si matex, carla amargosa dolçor d'aquest peccat los té tostemps embacinats,

emperò, a vegades, la piatat de Déu ne ajuda a alcuns, axí com féua aquella santa dona Maria Magdalena e a aquell sant hom Daviu ed'altres. Mas attén al segon document de Salamó donat en la dita actoritatal.legada e veuràs perillosa cosa, car diu: Cui iratus est Dominusincidet in eam. E vol dir que caure axí perillosament en mans devil fembra ve a vegades per tal cant nostre Senyor Déu és iratcontra aquell qui y cau, e per tal lo Senyor beneyt, volent - lodampnar, lexe'l caure en mans de fembra, per tal que peccat deluxúria lo tingua axí estret que jamés no n'isquen, ans hienveyllesquen e y muyren finalment. Sobre aquest pas fa un aytalcomplanyiment Ffulgidus patriarcha: O conditor omnium Deus etcetera, ço és: O faedor de tot lo món, Déu, e com no pensen açò loshòmens carnals e vils amadors de fembres, que Tu, Senyor, los haslexats caure en aquest peccat per tal cant los avorries e ja'lshavies en oy e'ls volies deputar a majors penes e turments en lainfernal casa. O Senyor! Donchs ja's pot tenir per perdut aquellqui en mala amor és ligat de fembra, que grans mals has en ellvists, per los quals l'as lexat caure en esta mala plagua, per talque's procuren les insanables e irremediables plagues qui hantostemps a durar. Guarda'ns, donchs, Senyor, per les preciosesnafres del teu fill, d'aquesta tan cruel e tan falsa nafra, quisots semblança de mel nos procura ton juy cruel e creximent de latua ira. <chapter 545> <book 2> Capítol DXLV Com luxúria no lexa neguna virtut en l'om luxuriós Terçament nou aquest peccat a aquell qui l'ha ab si car no li lexa

neguna virtut ne negun senyal de bonea. E per tal dix Homerus axí:Succumbit superata libidine virtus. E vol dir axí, ço és que totavirtut cau en l'om cant luxúria regna en ell. Legim de Claudio,emperador de Roma, que com fos lo pus virtuós hom del món e per talfos elegit en emperador de Roma, emperò com depuys se donàs a golae a luxúria axí estech desemparat de tota virtut que més apariabèstia que hom e per tal fo remogut de l'imperi. Diu Aristòtil enla sua Ethica que circumstància de tota virtut és que l'hom obreprudentment, mas com obrarà prudentment lo luxuriós qui ha malaltiaqui'l fer pel cap e tot lo cervell li nafra? Aquesta és luxúria,qui és apellada nafra de cap, segons que damunt és ja dit. Per raód'açò deya Tullius, De paradoxis, Cum tibi Deus dederit animum, quonichil prestantius hoc sume vita ne ex intemperancia pecudibusassimileris. E vol axí dir: Com Déus te haja dada raó, qui és lapus alta cosa qui sia en natura, guarda, donchs, ta glòria e tahonor que per neguna legea carnal no la perdes ne sies fet semblanta les bèsties, qui no's saben què s'és seny ne enteniment, car, comdiu Aristòtil in primo Ethicorum, los hòmens carnals vida de bèstiahan elegida e per tal no deurien estar ab los altres hòmens per talque no'ls fessen bestials e brutals. Legim de Epicuri, qui tota sabenuirança posà en delits carnals, que no gosava aparer davant loshòmens. Tants escarns e menyspreus li eren fets per tots. Per taldeya Aristòtil in IIº Politice que perseverar en aquesta turpitutno solament tol a l'hom tota virtut, ans encara fa l'om ple de totsvicis e ret l'om foll e desvergonyat e puys lo umple de moltes

misèries. E açò posà sent Gregori en los seus Morals exponentaquella paraula de Job qui diu axí: Nervi testiculorum eiusperplexi sunt. Diu axí: Ex quo luxurie telum mentem percuserit vixeum bona desideria habere permittit. E vol dir que pus que peccatde luxúria ha ferit alcun dins e'l cor, despuys no'l lexa havernegun desig a res de bé, car arranca del cor de l'hom tota quantarayl de virtut hi troba, la qual arrancada cava tant dins l'om enpregont fins que y ha fet loch sufficient en què l'om tingua dinssi matex, mentre visca en esta vida, infern e loch de tots vicis ede tots los diables. E per tal l'om luxuriós dins si troba tostempsmales affeccions e si cava en pregont de les males afeccions, aquítroba males delectacions, e si cava en pregont de les malesdelectacions, aquí troba mals consentiments e si cava en pregontdels mals consentiments, aquí troba que d'aquí nexen males paraulese males obres, e si cava aquí veu que d'aquí ix la mala costuma ede la mala costuma nex desensió e de la desensió, gloriació e detots los precedents ensemps hix desperació e d'aquesta desperacióhix la final dampnació, la qual és porta d'infern. Vet ací com luxúria és enamiga de tota virtut e com per grausaporta l'om a dampnació. Per raó d'açò dix Tullius, libro Desenectute: Quod turpis voluptas nullum habet cum virtute comercium.E vol dir que luxúria no ha neguna companyia ne atanyença abvirtut, ans lla on és luxúria no y pot ésser virtut, ne lla on ésvirtut no y pot aturar luxúria, de què's seguex lo principalpropòsit, qui és que l'om luxuriós és sens tota virtut. <chapter 546> <book 2> Capítol DXLVI Com luxúria porta l'om a pobrea e a fretura e fa

l'om pudent a tota res Quartament nou a l'hom luxúria, car porta'la freytura e a gran pobrea. E açò volch dir Salamó cant dix,Proverbiorum XXIXº: Qui nutrit scortum perdit substantiam. E voldir que qui nodrex ab si luxúria finalment pert ço que ha, carproprietat és ja del peccat aquest portar l'om a no res. Eximplinos en dóna lo Salvador, Luce XVº, del fill qui havia dissipada lasubstància que'l pare li havia jaquida vivent luxuriosament. Diuque començà a haver gran freytura e fam en tant que no's veyasadoll d'açò que sobrava als porchs. O, gran confusió és a l'homqui per luxúria haja perdut lo seu! En veritat que bé's pot tenirper confús davant tot lo món. E aprés aquest quart mal aporta luxúria a l'hom lo quint, quis'apella pudor, car l'om luxuriós a tota res és pudent. Legim en lavida dels sants pares que un demoni se'n portava un luxuriós alcoyl e al cap d'una gran percha e longua, e demanat lo demoni perun sant pare com lo se'n portava axí respòs lo dit demoni: _ Pertal lo'm luny axí car, com sia estat hom luxuriós, put - me tant lasua viltat que no'l me pux acostar. Per què volent donar a entendrelo sant propheta Joel aquesta turpitut dix axí dels luxuriosos:Computruerunt iumenta in stercore suo. E vol dir que los luxuriosossón davant Déu axí com a bèsties brutals qui's són lexades podriren lo seu matex fems e podrimer. E aquesta paraula exponent sentGregori diu axí: Iumenta in stercore suo putrescere est homines infetore luxurie vitam finire. E vol dir que cant lo propheta diu queles bèsties se són podrides en lur femer vol dir que los hòmensluxuriosos fenexen lur vida en peccat de luxúria. E, en açò

pensant, Daviu dix en lo salmp: Dispierunt in Endor facti sunt utstercus terre. E volch dir que aquells qui defallexen en lesviltats carnals significades per Endor, qui és enterpretat fonsgeneracionis, aquests són a Déu e a hòmens axí pudents com lo puspudent fems de la terra. En tant los sants avorrien aquest peccatque sensiblament sentien pudir los luxuriosos cant se acostaven aells. Legim en la vida d'Hugonis, abbatis cluniatensis, que com unmonge carnal se volgués a ell acostar axí'l sentí pudir que no'l sepoch acostar a donar - li pau. Axí matex legim en la vida de sentRodobert abat que com ell fos encara poch infant e una vil fembrali volgués dar a mamar no volch tastar de la sua let, tant lipudia. De fet, si te'n prens esment sentiràs los hòmens luxuriosospudir e appar que lur legea corrompa l'ayre e la terra. E en aquestenteniment paria que volgués parlar al poble de Israel Jeremiespropheta, capitulo IIIº, dient axí: Polluisti terram infornicacionibus tuis. E vol dir que tota la terra havien suylladae feta pudent per les lurs fornicacions. E açò conferma la maneradel parlar general dels hòmens, car, parlant d'aquest peccat,apellen - lo inmundícia e viltat e pudor e escupen cant ne parlen.

E dien alscuns doctors que alscuns demonis hi ha qui, encararetinent queucom de lur noblea natural, jamés no tempten a negú depeccat de luxúria e per tal és gran rahó que per aytals demonisl'om luxuriós sia turmentat. E axí appar que u menaç nostre SenyorDéu als luxurioses, Ezechielis XVIº: Dabo te in animas odiencium tefiliarum palestinarum, que erubescunt in via tua scelerata. E vol

dir axí lo Senyor beneyt: Jo't daré en mans d'aquells qui t'han enhoy, qui s'apellen fills de Israel, qui no solament te ahiren, ansencara han en gran abhominació la tua vida e les tues obres legese scelerades. E diu aquí la glosa axí: que en tanta misèria serà lanostra ànima cant serà punida per aquest leg peccat que los diableshauran vergonya de la gran legea de les nostres viltats. E serà laraó aquesta, car aquells qui turmentaran los hòmens per aquestpeccat jamés no hauran temptats los hòmens d'aquest matex, anssolament hauran entès en supèrbia e en peccats spirituals, qui noporten ab si vergonya, axí com los carnals fan. <chapter 547> <book 2> Capítol DXLVII Que luxúria tol lo cor, desonra l'om e procura - limoltes penes Sisenament nou peccat de luxúria tolent lo cor e lafortalea a aquell qui l'ha. Açò havem Osee IIIIº, on se diu axí:Ffornicacio, vinum et ebrietas auferunt cor. E vol dir axí, quetres coses són qui tolen lo cor e la força a l'hom, ço ésfornicació, e vy begut excessivament e embriaguea. Per experiènciaveem que los cavallers qui volen ésser forts se abstenen molt dejaure ab fembres e veem a uyl que aquells qui aquest peccat amensón efeminats e hòmens flachs e de mal recapte. Proprietat és decarnal delit tolrre lo cor a l'hom e fer - lo flach e incostant entota res de bé. D'aquest VIèn nocument e dels altres precedents hix lo VIIènnocument, qui és menyspreu e desonor. E açò pots veure perexperiència: que qualque vici comú que sia en l'om tot se passa,mas si és luxuriós no'l prea hom un ayl, majorment si és homecclesiàstich o dona. E açò nos donà a entendre Jacob, qui cant

morí tolch la honor e lo fruyt de la primogenitura a son fill Rubéndient - li axí: _ Ja tu no cresques, car has comesa legea carnaljaent - te ab la concubina de ton pare. Recompta's de Juli Cèsarque com fos fet emperador de Roma, que estech per los romansdemanat qui volia per curials e per companyons, e ell respòs: _Guardats - vos que aquells que'm darets no sien avars, ne lagoters,ne folls, ne luxurioses ne monçonegers, car aquests són hòmens aqui honor fug e qui fan gran desonor a aquell a qui s'acosten.Interrogat Lucus si Belus Serenus, rey de Capadòcia, havia feytbell convit lo jorn que fon coronat respòs Lucus philosophus quehoc, sinó que y havia un gran defalliment qui'l retia pudent.Interrogat quin defalliment era aquell, respòs que era gran legeae al rey fort desonrant, car tots los servidors del convit aquelleren pudents per antiga luxúria. Lo VIIIèn nocument és anxietat. E qui pot pensar les grans penesque sofer l'om luxuriós, car a ell cové sovín pensar en moltescoses e tart li vénen axí com ell volria. Ell no pot ab plaermenjar, ne dormir ne posar. Tostemps viu ab paor, ab gelosia, abhoy, ab desig, ab despeses, ab pèrdues. Si ha son propòsit avegades la fi és dolor, viltat, pudor, amargor, segons que diu sentJerònim. A aquests diu nostre Senyor la paraula de Osee IIº: Sepiamviam tuam spinis. E vol dir axí: _ Jo tancaré totes les tuescarreres ab spines, ço és ab dolors e ab penes sens fi. Per tal diulo proverbi antich: D'armes e d'amors, a un delit, cent dolors. Dixuna vegada un hom enamorat en loch on jo era que abans elegiria lamort que ell treballàs tant com trebayllat havia per dona que ell

preava menys que lo fems que calcigava, e dix que hom enamorat noés sinó orat, embriach, enganat, metzinat, exerrat e de tots puntsdissipat. E assignave - y aytal raó, car deya que hom enamorat noseguex conseyl, no serva manera, no fa res ab seny, no tem en resDéu, no's cura de escàndel, no prea res perdre, no's cura de si,son nom, e sa fama e son profit avorrex, no és en esta vida ne enl'altra, si matex li oblida, no's sap gens què's fa, diu tostempsfoylies, arrisca tot mal, no's sap on se'n va. Per tal deya queenamorament és la pus falsa e la pijor malaltia qui puxa caure enl'om. Per tal havem, Proverbiorum Vº: Quod novissima illius amaraquasi absincium. E vol dir que la fi del peccat de luxúria és alluxuriós amargosa sobiranament e per tal és comparada e és axí comlo donzell, qui és la pus amargosa cosa qui's puxa trobar. <chapter 548> <book 2> Capítol DXLVIII Com gran anxietat aporta luxúria a l'hom vell cantpren per muller dona jove Posa Marchus Sublimis que anxietat sobreanxietat aporta peccat de luxúria a hom veyl qui pren muller joveper les rahons següents. Primerament, car ensenya experiència quel'hom veyl qui ha muller jove cuyda exir de seny contínuament pergelosia, majorment si ella és bella. Segonament, car per raó de lagelosia és tostems ganyitós e ranyinós. Terçament, car, com l'omveyl sia quax impotent, cuyda exir de seny cant no pot carnalmentsatisfer a la muller axí com ell volria. Quartament, car per açò éssovín susanyat per los jóvens, qui s'o pensen. Quintament, carpensa que per açò e per les dolenties de sa antigor és per samuller poch amat. Sisenament, car jove muller sovén porta l'om veyl

a pobrea per sa mala administració. Setenament, car la muller joveés occasió a l'hom veyll de endolentir e de enmalaltir e de cuytar- se a la mort. Huytenament, car pensa l'om veyl que la sua mullerjove em breu aprés sa mort serà muller d'altre qui ab ella ensempsgaudiran ço que ella se'n portarà del dit veyl. Les quals cosespensades, l'om veyll qui muller pren jove viu comunament en grananxietat e mer - li'n mal sa luxúria, per la qual vol muller joveabans que veylla ne cominal. Per què nota ací aquest granconseyller damunt dit les següents doctrines. La primera és quenegun hom veyl viudo no prena muller jove, car si u fa la mort seprocura, e ànxia vida e dolorosa. Aquesta doctrina appar per ço quidit és damunt tantost. La II, que negun hom jove no prena muller veylla per res. Raó és,car aquest és pijor contracte que lo primer en quant mils comportafembra jove a l'hom veyl que hom jove a fembra veylla. Axí matexd'om veyl e de dona jove se seguexen sovín infants, mas d'om jovee de fembra veylla no jamés. No - res - menys, que fembra jove nopot axí recórrer a altre hom com hom jove recorre a altra fembra e,per consegüent, abans se aconorta la dona jove de l'hom veyl que nofa l'om jove de la fembra veylla. <chapter 549> <book 2> Capítol DXLIX Com Epicuri approvà enamoraments e com són impugnats Epicuri, emperò, si contradix a açò qui damunt és posat deenamorament cant diguem que era oradura e portava l'om a moltsaltres mals, car ell posà que enamorament era dolçor de cor, fruytde la present vida, goig de la pensa, ayre e repòs e peximent del'hom, solaç sens tot preu, alegria traversant la ànima, plaer que

no ha par. E per tal dix consegüentment que hom qui amor carnalignorava e qui delit de enamorament no havia tastat, la part de savida havia perduda e gran porció de la benuyrança temporal haviaoblidada. E qui enamorat no era estat de fembra, que era axí com aestàtua morta, qui a res no era bona ne de negun profit. Contra les oradures d'aquest miserable Epicuri disputà Aristòtil inVIIº Ethicorum longament ensenyant sa oppinió ésser folla einsensada e vergonyosa a tot hom de valor. No - res - menys loimpugna aquell gran Hostensor scrivent Ad Rupertum monachum, dientque experiència ensenya clarament a tots aquells qui són statsenamorats que com se són regoneguts per pechs se són tenguts, carés tot vanitat e qui porta los hòmens a molts mals, segons queEzechielis XVIº innuex lo Senyor dient a aquell miserable poble deIsrael reprenent - lo de sos mals: Et ecce tempus tuum, tempusamancium. E vol dir axí: _ Guarda, guarda a tu matex, poble mesquíe enganat, car lo teu temps és foll e dissolut axí com temps deenamorats. Diu encara aquell doctor axí: Vejes l'om enamorat què ama cant amafembra e veuràs que ama un sach de fems pintat de fora, qui en lafaç porta metzines. Car diu que fembra per dret deu haver nommetzinera, car en la faç e en los uyls e per tot son cors portametzines de mort ab què metzina los hòmens e'ls fa perdre lo senye'ls fa penar e delir e perdre la lur fama e aprés quant han sensneguna raó e causa. E vejes, diu aquest, què preen los hòmensenamorats cant preen la amor d'una fembra, car preen ço qui res noval. De quina valor, diu aquest, pot ésser la amor d'aquellapersona en què no ha neguna veritat ne fermetat, ne leyaltat, ne

bontat ne neguna virtut? E l'hom mesquí, embriach e metzinat peraytal fembra, dóna per ella la sua preciosa amor, e la sua preciosaànima e son cors e quant ha. O oradura sobre oradura! E, açò nocontrastant, encara aproves enamoraments? Cert, digne ést que ycages e que finalment veges que digne ést de infinits mals, pus quevolenter e de certa sciència cerques ta mort e ta destrucció e perres no y vols fúger. Mas diràs encara que Déus nos ha inclinats a amar fembres e aytalssom naturalment, donchs, appar que amar - les molt sia bona cosa.Respon que Déus creà l'om dret e noble e aytal que, si no haguéspeccat, amara sancerament e caritativa les fembres, axí com losaltres hòmens, e sa muller per special ajustament que ab ellahagera en la generació dels infants a glòria de Déu deputats.Emperò aprés lo peccat l'om és caegut en corrupta cobeejança, quiés nafra natural axí com damunt és dit, la inclinació de la qualproseguir és contra Déu e sos manaments e d'aquí ve amar carnalmentnenguna fembra que muller no sia. Per què appar que aytal amar nove de Déu, mas de nostra cobeegança. <chapter 550> <book 2> Capítol DL Com luxúria aporta l'om a vergonya Lo IXèn dapnatgeque aporta luxúria a aquell qui la ha si és vergonya. Seguramentbé's pot tenir per envergonyit aquell qui veu que la pus vil partde son cors lo senyoreja, car pot - se pensar que aquell qui'lconex lo té per hom de mal recapte en quant veu que's lexa caureaxí vilment e per tan vil cosa. Diu - se comunament que aquells quientren ne hixen del bordell tots ne van ab lo cap cubert devergonya. Pensa què farien si eren certs que tot hom los hagués a

veure, cert, lavors no n'i hiria negú. Legim d'una jove que, comfos temptada d'aquest peccat, volch - lo fer e cant l'ach fet pensàlo poch delit que y havia haüt e la gran vergonya a què haviaencara a venir, per la dita mala obra volch - se matar. E aquestavergonya natural que la persona ha d'aquesta mala obra nos ensenyaque la cosa és en si lega, car la vergonya no neix sinó del peccat,ne d'alrre deu hom haver vergonya e açò dóna a entendre Job XIIIºdient: Occulus adulteri observat caliginem. E vol dir que l'uyl del'adulterant e del peccant per la carn tostemps volria ésser entenebres e açò per tal que la vergonya de son peccat fos menor. Eaquesta és la raó per què hom ha naturalment vergonya de ensenyarlos membres jusans generatius més que altres, car aquí regna méspeccat de luxúria que en los altres membres. E per raó d'açò lossants pares passats axí servaven honestat en los dits membres queaytanta vergonya se hageren de Déu e dels sants àngels si aquíhaguessen un moviment desordonat com si l'haguessen públicament eaxí's guardaven de tocar aquelles parts en secret com en públich.Ne per neguna via jamés se tocaven aquelles parts, ans foren veylsque no hageren memòria que jamés se fossen vists nuus nes'haguessen vista lur carn e açò per conservar santa honestat evera vergonya e guardar - se de caure per neguna viltat en la ditaleja vergonya. Diu encara Víctor Abbas que cant los sants paresvolien orinar jamés no orinaven de peus, mas seent sobre privada oen altra manera, o si fos necessitat de tocar - se aquí tocaven -hi ab alcun mijan, axí com ab la vestedura matexa o ab altra cosahonesta. <chapter 551>

<book 2> Capítol DLI Que luxúria tol a l'hom sa fama Deenament nou luxúriaa l'hom portant - lo a infàmia terriblament leja. Aquest peccatensutzea l'om e li dóna mala fama e mal nom sobre los altres. HavemEcclesiasticus XLVIIº axí Inclinasti femora tua mulieribus,sequitur Dedisti maculam in gloria tua. E vol dir axí: Has tu matexinclinat a cometre fornicació? Cert, gran màcula has posada en latua glòria, ço és en la tua fama, qui és glòria de cascú, car lejamàcula és que l'hom sia apellat luxuriós. E per tal dix Salamó,Proverbiorum VIº, parlant de l'hom carnal: Turpitudinem etignominiam congregat sibi et oprobrium illud non delebitur. E voldir axí que l'om luxuriós procura a si matex nom leig e mala fama,la qual jamés no la perdrà, car, per bé que l'hom sia corregit,tostemps diu hom: _ Aquest hom és estat un gran tacany, fembrer efort vil. Beneyt sia Déu qui l'ha castigat. Et EcclesiasticusXXIIIº havem que aytal és Dedecus omnibus. Ço és que lo vil hom ésa vergonya de tots los seus. E majorment és açò ver, segons que jaés dit, en persones ecclesiàstiques e specialment en donesdesonestes, car la castetat tostemps fo molt aprovada en aquellsqui servien als déus, axí com recompta Plató in Timeo, libro primo,qui diu que lavors entre ells los sacerdots dels déus eren apellatsflamines, qui en favor de lur castetat estaven separats delsmullerats e de les fembres. E de aquesta castedat sacerdotal parlalo Decret, distinctione XXI, Cleros, e de lur honestat parla moltlo Decret, distinctione XXVII, Nullum. E aquesta castedat havien aservar per reverència de les coses divinals que contractaven e pertal que les gents los haguessen en major reverència e'ls creguessenmils en lurs informacions que'ls feyen. E d'açò, axí matex,

trobaràs molt Extra de cohabitacione clericorum et mulierum, librotercio Decretalium. D'aquesta matèria parlarem davall si a Déu plaupus largament. Axí matex les dones deuen fort conservar sa fama en aquest pas,car, com diu lo proverbi antich, sal salva bacó, e mur salva ciutate dona salva sa castedat. Per lo contrari, és axí que la pus vilcosa qui al món sia és fembra vil e inmunda de son cors. Per taldix l'Eclesiàstich, capitulo IXº, axí: Omnis mulier fornicariaquasi stercus in via ab omnibus precerentibus conculcabitur. E voldir que tota fembra fornicària és axí preada com lo fems que homcalciga en lo camí e per tota res qui la conegua serà fortmenyspreada. Recompta Jeronimus, Contra Jovinianum, que antigamentsi neguna donzella fornicàs, tantost la matava hom e axí matexs'era de fembra maridada, axí com davall havem a tractar longamenten lo XIIèn libre cant parlarem de la policia de les dones e de lalur vida. Pensa, donchs, ací què val fembra diffamada de luxúria,ne qui pot en aytal fembra posar sa amor, ne ella com pot jaméslevar los uyls de terra ne quanta infàmia encorre aquell qui aaytal fembra se acosta. Per tal deya Claudianus in Theboide que çoqui tota honestat denota en l'om és luxúria, qui axí és vil que atota res qui la am tol lo cap sens misericòrdia. Per tal deyaFfulgencius, libro IIº Micholorum, que luxúria a grans persones famés de mal que a altres en quant provoca als simples de prear - lospoch e de haver - los en pocha reverència. Per tal deya Ignocent,De miseria condicionis humane, que luxúria és sobirana homeyera,cor en un punt tol a l'om lo cap, e cant major és abans lo li ha

tolt, ne és peccat al món qui abans ho haja fet que aquest, coranch hom luxuriós no fo hom famós en res de bé. E haja l'om en siquals béns se vol altres, si emperò en ell regna luxúria, aquestalos té de tots punts amagats, e soterrats, e vilificats e suyllatsen tant que res del món no són preats ne reputats. <chapter 552> <book 2> Capítol DLII Que luxúria porta l'om a dampnació Deenament nouluxúria a l'hom car porta'l a dampnació eternal, segons que legimPrima Corintiorum VIº, on diu sent Pau: Nec fornicarii, necadulteri, nec molles, nec masculorum concubitores, nec ebriosiregnum Dei possidebunt. E vol dir que ne fornicaris, ne adulterans,ne aquells qui són molls, ço és aquells qui's fan leigs tocamentsen si o en altres per los quals se provoquen a turpitut, ne aquellsqui's jaen ab mascles, ne embriachs, ne neguns hòmens carnals nopossehiran lo regne de Déu. Semblant diu Ad Galatas Vº et AdEphesios Vº et Actuum XVº. Per què deya ací Severus aytalcomplanyiment: O Senyor! E qui poria dir quants són aquells queluxúria dampna tot jorn e aquells que ha dampnats? Cert, no y haterme ne mesura ne s'és maravella, car los hòmens són comunament aaquest peccat fort inclinats e són per ell en lo cor almenys forte sovín suyllats, e per diverses spècies e maneres sues forttaccats. Ne cuyden molt peccar, car engana'ls la affecció e amorque li han e la oppinió comuna dels hòmens, qui diu que no és granpeccat. Aquest, emperò, los continua. Aquest se entreposa en lurparlar, en lur pensar e'n lur obrar. Aquest se offer a ells per losuyls, e per lo hoyr, e per lo odorar, e per lo tocar e per totesvies. O Senyor! E qui és aquell qui a aquest porà escapar? Cert,

aquell tot sol que Tu governaràs e qui ab Tu se ligarà ferm, e deles males avinentees d'aquest se lunyarà e d'aquelles coses qui'lmeten dins nostra pensa. Tu, donchs, Senyor molt reverent, qui éstfill de virginitat e qui en persones netes te adelites, Tu'ns hiajuda e'l nos faces vencre per gràcia tua special, per tal que enaquella tua neta e munda ciutat, on res leig ne inmunde no entra,puxam ab Tu, sobres bell e net, viure e regnar empertostemps insecula seculorum. Per tots aquests mals appar que peccat de luxúria devem fortavorrir e en special per lo derrer, qui és que'ns priva e'ns tol loregne de Déu. E com serà digna cosa que lo regne aquell gloriós siatolt al luxuriós, qui aquells eternals delits ha amats més perdreque no lexar les presents inmundes e vils voluptats e plaerscarnals. Per tal los dirà lo Senyor la paraula qui és Apochalipsi,XXIIº capitulo: Fforis canes inmundi et cetera. Ço és: Anats deforamon regne cans inmundes e pudents, car no és aquest lo vostre loch,mas infern, qui us darà pudors e dolors perpetuals per retre avosaltres guardó de tants carnals plaers e viltats que havetsreebuts luxuriosament en la vida carnal e mundana. <chapter 553> <book 2> Capítol DLIII Qui posa diverses altres mals als quals aporta homluxúria Ultra los mals damunt dits que aporta luxúria, ne posasent Gregori diverses altres, XXXIº Moralium, e són los següents.Lo primer diu que és ceguetat de enteniment, car hom luxuriós apparque sia tornat cech de tots punts, segons que ja damunt havem dit.

Lo IIon és oblidament e no cura de si matex, car l'om luxuriós

solament que haja los plaers que vol axí postposa sa consciència,e sa fama e tot son bé speritual e temporal que appar que de totspunts haja si matex oblidat, en tant que ell pot dir que ell és lomajor enamich de si matex que altre que ell n'aja e'l món. Lo terç s'apella precipitació e és quant l'om és axí apregonat enaquest peccat que no ha al món desastre que ell no asagàs, ne hapeccat al món que ell duptàs de fer. E appar que axí corre alpeccat a fer a qualsevol qui davant li vinga com si lo peccat erala sua pròpria salut, ne ha negun fre a fer qual mal se vulla. Lo quart és amor de si matex, car l'om luxuriós axí ha car si matexque no sabria dir de no al seu cor de qual plaer o cobeegança enquè fos inclinat ne del menor plaer al món. E aquest vici aportal'om a grans mals, segons que appar Ecclesiasticus XVº. Lo quint és oy de Déu, car cant l'om luxuriós percep que a Déudesplaen los seus vils plaers e que Ell los menaça a ponirfortment, de continent lo cor del luxuriós, qui avorrex tota pena,concep contra Déu oy terrible en tant que tostemps murmura de Déue'n parla al travers volent al.legar contra Ell que Ell és injust,qui axí terriblament ponex los plaers carnals. Lo VIè és amor del món, car l'om luxuriós lo món ha per paradís,ne's pensa que altre plaer, ne altre bé, ne altre goig sia al mónsinó viure carnalment. Per tal avorrex mortalment tota cosa quiaytals plaers li tolgua e ama sobiranament lo món, qui aytalsplaers li promet e li dóna de present e'ls li conserva axí que lomón és lo seu amich, e la sua vida e la sua glòria. E la mortcorporal e la sua memòria li és coltell de cor qui'l partex tot endues parts. Lo VIIè és inconstància en tot bon propòsit, car si a vegades, per

gràcia de Déu, és compunyit e'l cor de la sua mala via e de mudarla sua mala carrera e vida vil e sútzea, de continent és a terra nepot estar ferm en lo dit bon propòsit si un poch de plaer carnal liva davant o si una pocha de luxúria lo tempta. E açò fa defallimentde gràcia e de tota virtut qui és en ell, qui'l ret flach a totares de bé a fer e a pensar, e a exeguir, e a ferm estar e aperseverar en tot bon propòsit. Aquests són apellats hòmensefeminats, sens tot bé e arlots, e pus minyons que minyons e abmenys cor que un petit infant, cor lo peccat los posseex e'ls giraa tots vents, axí com aquella cosa qui ha d'ells plena senyoria eregna en ells complidament e sens tot embarch e contrast. Lo VIIIè és horror e esquivadança e quax desperació de la memòriadel segle esdevenidor, car cant l'om luxuriós se pensa que aquestmón qui'ls és tan delitable ha per força a lexar e ha finalmentaprés sa mort a venir en terra estranya, on tots sos plaers han ahaver fi e no - res - menys que aquí ha a reebre penes e turmentssegons la multitut dels plaers carnals que ha ací reebuts en vida,axí com legim Apochalipsi XVIIIº, açò lo porta quax a desperació ea mort. Aquestes són les altres males filles de luxúria, segons que dit és,les quals he tocades breument per esquivar prolixitat de paraulese per tal cant per alscunes coses qui dites són e havem a dir potsveure queucom pertanyent a aquestes huyt males filles de luxúria.E açò sia dit quant al peccat de luxúria en general. <chapter 554> <book 2> Capítol DLIIII Qui tracta en special de peccat de fornicació Aprés que havem dit del pecat de luxúria en general, ara havem adir en special de les sues spècies, les quals són set, ço és

fornicació, struprum, adulteri, incest, rapina forçada, sacrilegie vici contra natura ab ses spècies. La primera s'apella simplafornicació e aquesta és cant alcun hom solt qui és sens muller esens orde ecclesiàstich jau carnalment ab fembra solta e qui no ésverge, mas és sens marit e fora religió. Per què per exposiciód'aquestes paraules deus notar ací alcuns punts, emperò, ans queposem los dits punts, deus saber que la glosa IIº Ad CorintiosXIIIº parlant sobre aquella paraula qui non egerunt penitenciamsuper inmundicia et fornicacione, posa que fornicació simpla ésjaure ab fembra pública, solta o ab semblant. E vol dir, en suma,açò que dit és. Premesa aquesta glosa, sia aquest lo primer punt, ço és que l'homqui és ab muller cant jau ab fembra estranya no comet fornicació,ne axí matex dona qui ha marit, mas tostemps que aquests cometen laobra carnal naturalment ab altres, tostemps fan peccat de adulterio qui enclou adulteri. Axí matex, hom o dona religiosa faent aytalobra no cometen fornicació com no sien solts, ans cometen una altraspècia de peccat qui s'apella sacrilegi, qui vol dir ledens sacrum,car aytals nafren spiritualment les coses santes e a Déuspecialment deputades per vot solempne, ço és lurs persones. Axímatex, aquell qui jau ab una fembra verge e solta no comet solamentfornicació, mas ultra fornicació comet struprum, qui és spècia depeccat de luxúria pus greu que sola fornicació simpla, axí comdaval havem a veure, jatsia que diguen alscuns que struprum, comsia special peccat e faça per si matex special spècia, per tal noés fornicació, ne la enclou dins si, ans és de tots punts peccat

per si matex e separat de fornicació e de tota altra spècia deluxúria. E aquesta via me plau més que la contrària e segons ellaentén a parlar en lo següent procés. Per totes aquestes coses appar lo IIon punt, qui és que fornicacióo s'à a cometre ab fembra corrompuda, sens marit e fora religió,axí com són viudes o axí com són aquelles qui no són viudes, lesquals ja són stades corrompudes, si's vol sien de fet fembrespúbliques o concubines d'alcun en special. Lo terç punt és que aquest peccat de simpla fornicació és mortal eper Déu vedat expressament, Exodi XXº, axí com ja és dit damunt. Lo quart punt és que lo peccat aquest de simpla fornicació és detanta malícia que ell no és escusable en negun per bona entencióque y haja, ne per gran necessitat que y al.lech ne per negunaescusació del món. E en açò specialment digeren alscuns que erapijor que peccat de homey, car alcú pot ociure l'altre justament,axí com fa lo jutge, qui fa auciure los malfeytors per zel dejustícia; e és pijor que peccat de furt, car alcun en cas desobirana necessitat pot furtar e pendre ço de l'altre sens peccat,mas fornicació no's pot escusar per neguna via del món. Per què'spot tenir per dit aquell qui en aquest peccat mor que és dampnat eque, si axí mor, que no li valrien totes quantes misses sediguessen ne's diran jamés. <chapter 555> <book 2> Capítol DLV Com fornicació és greu peccat La gravitat d'aquestpeccat pots veure si attens a alscunes rahons qui ja són tocadesdamunt, en lo començament d'aquest Tractat de luxúria, cant parlamd'aquesta matèria. Pots encara veure ací la gravitat d'aquest

peccat si attens com lo Decret posa XXXII, questione septima, Nonsolum, que fornicació entre los altres VIIet peccats és fort greu.E parlant lo dit Decret de peccat de adulteri, XXII, questioneprima, mana que aytal penitència sia dada a peccat de perjuri coma peccat de adulteri e de homey comès voluntàriament, per la qualpenitència appar quant lo peccat és en si greu e com la santaEcclésia lo entén molt a esquivar. E tornant a la matèria de la fornicació deus saber que antigamentprevere qui fos convengut de fornicació e fos provat ésser aytaldeposava'l hom, prima questione prima Si quis; e dona qui fornicavaab son servent perdia lo cap e lo servent se cremava, XII questioneII Si qua; e bisbe notori fornicador se sospenia, distinctioneXXXII Nullus preter hec. E molt pus greument pecca crestiàfornicant que no fa l'om infel, XXXII questione IIII in eofornicator. Segonament ensenya la sua gravitat sent Pere, qui diu axí, IIªPetri IIº: Novit Deus pios de temptacione eripere iniquos vero indiem iudicii reservare cruciandos, magis autem illos qui postcarnem in concupiscencias inmundicie ambulant. E vol dir axí, ço ésque plau a nostre Senyor Déu deliurar de les tribulacions d'estavida aquells qui bé viuen e justament, e li plau reservar losmalvats per als turments eternals qui'ls seran dats en lo juhífinal, al qual Ell los estoja e majorment hi reserva aquells quiseguexen les cobeegances de la carn e aquests són los fornicaris.A aquest propòsit deya sent Pau, Prima Corintiorum sexto, axí: _ Nosabets que los vostres corsos són membres de Jhesucrist? Pendràs,donchs, los membres de Jhesucrist e fer - los has membres d'una vil

putana, car qui ab la putana s'acosta, una carn fa ab ella. O, noplàcia a Déu que açò faces! Ffug, donchs, a tota fornicació e pensaque lo teu cors és temple del sant Sperit e que per gran preu vosha Jhesucrist comprats, donchs, portats Jhesucrist sobre vostrecors e lo seu senyal, qui és castedat e puritat. Legim que deyaaquell sant hom Tobies, capitulo IIIIº, a son fill axí: Attendetibi ab omni fornicatione et preter uxorem tuam non paciaris crimenscire. E vol dir axí: _ Fill, guarde't de tota fornicació depresent e quant hauràs muller guarda't que fora ta muyller no siade tu negun crim sabut, ço és que vages a neguna altra fembra.Item, quant avorrex Déus aquest crim appar per ço que legim NumeriXXVº, on legim que com lo poble de Israel hagués fornicat ab lesfilles de Moab, nostre Senyor Déu aucís del dit poble XXIIII míliahòmens e no - res - menys manà a Moysès que pengàs tots losprínceps del poble per tal com tan mal havien guardat lo poble defornicar. Hoc encara per tal cant lavors Ffinees, fill de Eleazar,gran prevere, aucís per zel de Déu un príncep que trobà fornicante la fembra ensemps ab qui feya lo peccat. Per raó d'açò perdonànostre Senyor Déu al poble de Israel, que no'n volch pus auciure,e exalçà lo dit Ffinees e'ls seus molt en lo dit poble donant - lisacerdoci perpetual. <chapter 556> <book 2> Capítol DLVI Qui prova que fornicació no sia peccat mortal Alscuns a qui desplau cant no poden fer a lur guisa e seguir lescobeegances carnals si aporten los següents motius a provar quefornicació no sia peccat mortal. E lo primer si és car aporten laglosa qui és sobre aquella paraula posada Deuteronomio XXIIIº qui

diu axí: Non erit meretrix de filiabus Israelis. Diu aquí la glosaAd eas prohibet accedere quarum est venialis turpitudo. E vol dirque lo dit manament de Déu se estén solament a vedar als hòmens ferço qui és peccat venial. Com, donchs, Ell vet aquí peccat defornicació, seguex - se que peccat de fornicació, és peccat veniale no mortal. E a aquesta glosa respon sant Thomàs in IIª IIe, questione CLIIII,articulo IIº, responent a la qüestió e diu que la glosa aquella noentén a dir que fornicació sia turpitut venial, mas que és turpitutvenal, car per diners se ven per les fembres vils, les quals lo dittest veda aquí matex, segons que ja havem al.legat. Lo IIon motiu d'aquests si és aquest, car Osee primo legim que manànostre Senyor Déu al dit propheta que prengués per muller fembrafornicària e que d'ella hagués fills de fornicació, la qual cosa nohagera Déus manada fer si fos peccat. A aquesta raó dien los theòlochs que aquell manament de Déu no'sdeu entendre a la letra, axí com jau, car misteri fo amagat queDéus revelà al dit propheta sobre la malícia dels fills de Israel,qui eren sinagoga fornicària ab lo diable. E, encara que parlem ala letra, diu sent Thomàs aquí matex, que jatsia que lo comun cosde parlar apell aytal manera de ajustar - se fornicació, emperò,pus que Déu man lo dit ajustament, no és fornicació, car Ell, quiés senyor de totes coses, pot fer que, aytantost com Ell ho man, lafembra qualsevol serà tua e ta muller, ne lavors tu cometsfornicació ab ella, ans ella és verdaderament ta muller. Per taldiu sent Augustí, IIIº Confessionum: Cant Déus mana contra lescomunes leys e patis alcuna cosa, tantost la deu hom fer, car la

menor potestat deu obeir a la major. E per esta manera diu que siAbraham auciés Ysaach cant Déus lo y manà, que ja per axò nohaguera ell comès homey pus que Déus ho manava axí en lo propòsit.Pus que Osee, per manament de Déu, prenia la fembra aquella quiprimerament era fornicària, de la qual havia a engenrar fillsestimats ésser fills de fornicació, ja per axò ne ell peccava, nefeya fornicació ne los fills eren borts, jatsia que per specialmisteri divinal fossen axí estimats per los hòmens, qui no sabiencom lo dit propheta, per special dispensació de nostre Senyor Déu,havia la fembra aquella per vera muller. Lo terç motiu d'aquests és car dien que los sants pares tenienconcubines ultra les mullers, axí com appar de Abraham, GenesisXVIº, qui tenia Agar, serventa sua, per amiga, e Genesis XXXº legimde Jacob, qui tenia Bala e Zelfa e n'ach infants e axí d'altresmolts, la qual cosa ells no faeren si fos peccat mortal. Ací respon que los dits sants pares engenraren infants de les ditesfembres per special dispensació de Déu e no per affeccióconcubinària, axí com ensenyarem en lo deèn libre, en la matèriadel matrimoni, per la qual cosa appar que no fornicaven ne ypeccaven. Lo quart motiu és aquest: Ffornicar ne és contra Déu en res necontra lo proïsme com lo fornicant vaja a fembra francha e solta e,per consegüent, no és peccat, pus que no fa injúria a negú. Respon que fornicació és contra lo VIèn manament de Déu posat ExodiXXº, qui veda tota fornicació e, per consegüent, és contra manamentnegatiu, qui obliga per a tostemps a l'hom. Aprés és contra loproïsme, car per força l'om qui fornica hi ha a procurar o aprovocar la fembra, qui axí matex consentent pecca mortalment. Axí

matex és contra lo proïsme, car és contra la creatura qui d'aquí haa néxer, qui'n porta molta vergonya e pena en esta vida en quant ésnada de fornicació. Lo quint és car diu la glosa Super illud primo ad Thimoteum IIIIº:Pietas ad omnia valet. E és glosa de sent Ambròs: Omnis sumadiscipline cristiane in misericordia et pietate est, quam aliquissequens si lubricum carnis patitur sine dubio vapulabitur, sed nonperibit. E vol dir axí, que suma de tota la religió cristiana estàen pietat, la qual, si alcun la seguex e seguex axí matex sescobeegances carnals, sens dupte que ell serà flagel.lat per nostreSenyor Déu, mas, emperò, no's dampnarà. Donchs, dien aquests, pusque aquest peccat no dampna la persona, seguex - se que no éspeccat mortal. Respon que sens dupte que qui en aytal peccat moria dampnat seriaaxí com damunt havem dit, emperò entenció és de la dita glosa quel'om qui fa moltes obres de misericòrdia fa gran disposició a haverla gràcia de Déu, per la qual puys se penet e fa penitència a Déuplaent de sos peccats carnals comeses e axí satisfà a Déu. Emperòsi aquesta gràcia no era e l'om perseverava en lo dit peccat e ymoria, sens dupte que ell se dampnaria. <chapter 557> <book 2> Capítol DLVII Qui aporta altres rahons al dit propòsit Perdiverses altres cavil.ladors se conferma la dita error. Eprimerament axí, car, dien aquests, cascú pot usar a sa guisa de çoqui seu és. Com, donchs, alcun comet fornicació ell usa solamentd'açò qui seu és, ço és de son propri cors, e de la fembra usa axícom ella matexa consent, donchs lo fornicant no fa injúria a negúe, per consegüent, no pecca.

Respon que com Déus tot poderós sia principal senyor de nostrescorsos e Ell haja vedat a cascú de fornicar, seguex - se que negúno pot legudament fornicar, ans aplicant son cors o d'altre afornicar comet peccat mortal e aytant major com nostre Senyor Déuha fets los nostres corsos membres de Jhesucrist e temples del santSperit, axí com appar prima Corintiorum VIº, e, per consegüent,l'om usant dels corsos humans a tanta legea comet doble injúriacontra Déu en special per esta raó. E aquesta raó tracta sentAugustí altament in libro De decem cordis. La IIª raó d'aquests és aquesta, car no és vedat a negú gitar de simatex les superfluïtats naturals, donchs com la sement humana siasuperfluïtat natural, segons que posa Aristòtil in libro Degeneracione animalium, e no aparegua pus onesta manera al món degitar aytal superfluïtat de si matex com per via natural per Déuinstituïda, ço és jaent ab fembra. Donchs, aytal via serà leguda atot hom, e franch e mullerat, e de quin que estament on sia. Respon que jatsia que la sement humana sia dita superfluïtat de ladigestió e de la virtut nutritiva en nós, emperò és - nosnecessària quant a la virtut generativa, qui sens la dita sement noporia jamés fer son offici, al qual és deputada, e no és axí de lesaltres superfluïtats del nostre cors, car aquelles no les havem ares mester. E per tal aquestes superfluïtats aytals podem de nósgitar quant nos plau sens peccat e no la dita sement sinó quant hiha loch e temps covinent, segons que ella és deputada e ordonada ala sua fi per Déu. Per açò pots veure com gitar de si matexdesordonadament aytal sement és gran peccat, car, com diu sentThomàs in IIª IIe, questione CLIIII, articulo IIº, in solucione ad

VIm articulum, tu saps que l'hom jaent ab fembra una vegada potengenrar un infant, e, per tal, aquell qui tol e empatxa aytaljaure per via desordonada pecca mortalment, car la vil obra aquestaés de si matexa peccat mortal e açò per tal cant empatxa lo béaquell, ço és que infant no se'n seguescha. Per la qual cosa apparque gitar de si matex desordonadament aytal matèria no solament éspeccat mortal per raó de la cobeegança carnal que l'hom lexa regnarcontra sa raó en si matex, ans encara és gran mal per la raó dita,ço és cant empatxa la generació humana, qui deu ésser cosa fortfavorada en la humana spècia lla on ésser pot sens peccat o senscosa millor, axí com és servar virginitat o altra castedat en alcunalt estament per amor de Déu. <chapter 558> <book 2> Capítol DLVIII En quines coses luxúria sobrepuja als altrespeccats No contrastant que fornicació sia gran peccat, emperò ésqüestió si és pijor que tot altre peccat per colpa e per sa malíciapròpria. E respon sent Gregori dient que no, car diu que lospeccats carnals són de menor colpa que los spirituals, jatsia quesien de major vergonya. És ver que posen los sants que luxúria haen si les següents gravitats més que los altres peccats. La primerasi és que és pus greu en infàmia, e açò diu sent Gregori. La IIgravitat sua si és que ella fa special irreverència al temple deDéu, qui és lo nostre cors, e axí's deu entendre aquell decretXXXII, questione VII Non solum. La III és que més occupa de l'homque los altres peccats, car lo cors e la ànima e tots los senysenverina. La IIIIª és la sua pravitat e inclinació, car tantost hi

és l'om inclinat. La Vª és la sua generalitat, car tot hom hi jau,segons que posa Ysidorus, De sumo bono. La VI és la sua infestació,car jamés no lexa l'om fins a la mort, dient Daviu: Usque ad noctemincrepuerunt me renes mei. E vol dir que fins a la mort li havienses carnals inclinacions feta reprehensibla la sua vida. Emperòtots los doctors tenen que fornicació, quant és de si matexa, no ésdels majors peccats, jatsia que la sua gravitat puxa molt créxersegons les circunstàncies diverses que lo dit peccat pot haverpensant persona, loch, temps e continuació del peccat e axí de lesaltres circunstàncies. <chapter 559> <book 2> Capítol DLIX Qui prova que fornicació és sobiran peccat e sol lesrahons Per la part contrària aporten alscuns les següents rahonsvolents provar que fornicació sia peccat dels pus greus que y sien,e açò en sa pròpria malícia. E la primera rahó lur és aquesta, cardien que lo peccat aytant és major com procehex de l'hom ab majorfervor. Ara posa la Glosa qui és prima Ad Corintios VIIº que lamajor ardor qui al món sia és ardor de luxúria e specialmentaquella qui és en fornicació, qui no's pot escusar per matrimoni neper negun bé special ne general. Per què appar lo propòsit. Respon que dues maneres de ardor se troben en l'om peccant. Laprimera és en la volentat, qui no és sinó affecció e haver granvoler a peccar, e aquesta fervor agreuga lo peccat. La II fervor siés en la carn, qui no és sinó enceniment e escalfament qui enclinala carn a peccar, e aquesta fervor aytant com és major aytantescusa més lo peccat. E d'aquesta fervor parla la glosa al.legada

e per tal appar que no és contra lo propòsit. Per ço qui dit ésappar com és ver ço que diu sent Agostí, libro De agone cristiano,on diu que de les pus forts batalles que crestians hajen e'l mónsón aquelles ab les quals conqueren castedat, car aquí diu que éscontínua pugna e fort tart victòria. La II raó lur és aquesta: Cascú pecca aytant pus greument com peccacontra cosa a ell pus cara e més ajustada e per tal pecca més cascúoffenent pare o mare que no offenent altre qui sia estrany. Com,donchs, lo fornicant pech en cosa a ell sobiranament ajustada, carpecca en lo seu cors, segons que appar prima Corintiorum VIº,donchs lo fornicant pecca sobiranament greument. Respon que lo acostament no és raó de major peccat cant hom peccacontra coses acostades, mas raó de major peccat és aquí, car fercontra aytals és més contra raó natural, qui dicta hom que a aytalsés hom pus obligat per raó de benifet reebut, o per tal cant Deushi vol hom més obligar. Certa cosa és que pus acostat és hom sonpropri cors naturalment que la ànima de l'altre, e emperò hom éstengut en cas e en son loch de dar son propri cors a mort per salutde la ànima de l'altre. Per què appar que l'acostament del corspropri a l'hom no fa lo peccat de fornicació pus greu en l'om matexsi donchs altra causa no y havia. Axí matex si per aytal acostamentl'om pecca més o menys seguex - se que tots los peccats dels hòmenssón eguals, car tots són contra la ànima del peccador, la qualànima és a cascú cosa sobiranament acostada e més ajustada que locors. E açò proven axí los theòlechs, car l'om qui és mort e senscors roman en quina que manera, mas qui és sens ànima no pot ésser

ne roman en res ne per res. Dix Jhesucrist, axí com appar MatheiXXIIº, que Déus és appellat Déu de Abraham e de Ysaach e de Jacob,qui no és dit déu de morts, mas de vius. Emperò cert és queAbraham, Ysaach e Jacob són morts e no són vius e, per consegüent,lur ésser e lur vida està solament en lurs ànimes e no en loscorsos, per què appar que pus acostades los són les ànimes que loscorsos, axí com havíem a provar. La III raó és aquesta: segons que dien los teòlechs la gravitat delpeccat és aytanta com és lo bé que lo peccat priva. Açò és japrovat en lo començament d'aquest libre. Com, donchs, peccat defornicació sia contra lo bé general de tot humanal linatge, segonsque damunt havem dit, seguex - se que aquest sia sobiran peccat. Epot - se confermar aquesta raó car aquest peccat és en specialcontra la reverència del nostre cap Jhesucrist com, segons que diusent Pau prima Corintiorum VIº, lo fornicador prena si matex, quiés membre de Jhesucrist, e's do a la vil fembra e's faça cap o braço membre de la dita fembra, la qual cosa és de gran vituperi aJhesucrist, donchs, aquest peccat appar que sia sobiran. Respon e dich que fornicació no és mal generalment dissipant totanatura humana, mas per tal se diu que fornicació és mal contra lobé general de tota la spècia humana en quant empatxa la generaciód'alcun hom singular qui nexeria o empatxa lo bon ésser d'aquellqui és ja nat per borderia, qui és privat de les gràcies aquellesque han los ledesmes per dret, e ja per açò fornicació no éssobiran peccat, car major és homey, qui tol lo ésser e la vida aaquell qui ja és de fet hom. E axí matex tota altra spècia deluxúria és pus greu que fornicació, car tota altra spècia enclou

los dits mals que enclou fornicació e n'hi ajusta d'altres majors,segons que davall apparrà. E axí matex tots los peccats qui sóncontra Déu són majors que fornicació, car fornicació no és peccatde dret en dret contra Déu, car lo fornicant cant fornica noproposa ne entén a offendre Déu, jatsia que sàpia que a son peccatse seguex offensa de Déu, la qual ell, si fer - ho podia, separariade sa fornicació, axí que li plauria molt que ell pogués fornicarsens offensa de Déu, de què's seguex que el fornicant no entén aoffendre Déu. A la confirmació respon que nostres corsos no són membres deJhesucrist sinó per semblança e per alcuna coaptació, segons laqual podem dir que lo nostre sperit és una cosa ab Déu. E axí u diusent Pau, prima Corintiorum VIº, dient: Qui adheret Deo unusspiritus est cum eo. E vol dir que qui ab Déu se acosta per bonavolentat faent sos manaments, aquell és ab Déu una cosa. E coml'esperit sia myllor que lo cors appar per la raó que fa la ditaconfirmació que los peccats del sperit són pijors que fornicació neneguns altres peccats carnals, per què appar que de sa raó matexase seguex lo contrari de ço que vol provar. <chapter 560> <book 2> Capítol DLX Qui posa alscuns notables punts sobre la matèria dematrimoni Nota, donchs, ací alscuns punts los quals posen alscunsgrans theòlochs. Lo primer és que com fornicació de si matexa siacontra notable bé de l'hom qui ha a néxer d'ella, segons que dités, per tal ella és pijor, segons aquests, de si matexa que noaquells peccats qui prenen los béns temporals, axí com és furt esemblants. E com la dita fornicació sia dretament contra la

creatura, axí com dit és, per tal és menor que los peccats qui sóncontra Déu e menor que los peccats qui són contra la vida de l'homja nat, axí com és homey. Lo segon punt és aquest, que peccat de fornicació no és menor quetots los altres peccats carnals, car menor és aquell que l'om facant jau carnalment ab sa muller mogut per cobeegança carnal, caraytal peccat pot ésser solament venial. Lo terç punt és que luxúria és apellada peccat capital per tal cantla delectació carnal e lúbrica a què ella entén e en què posa lasua fi pot moure molts a fer molts peccats, los quals haurien totsfonament d'aquell e de la fi a la qual aquell peccat enténfinalment a posar l'om. Lo quart punt és que aquest peccat de luxúria ha per contrari unvici qui s'apella insensibilitat, lo qual és quant l'om és axíauster e inhumà, e axí avorrex naturalment o per vici consorci detota fembra, que a la muller sua matexa no vol retre lo deute cantés temps e hora e loch covinent. Per tal diu Aristòtil in IIº etIIIº Ethicorum que temprança és una virtut posada enmig de dosestrems, ço és e'l mig de luxúria e de insensibilitat. E la luxúriaés estrem en quant enclina l'om a usar de les obres carnals massae supèrfluament. E insensibilitat és l'altre extrem en quantenclina l'om a no usar de les dites obres lla on rahó dicta que homne ús, axí com declara lo quint punt següent. Lo quint punt és que usar de les obres carnals tempradament aaquells a qui pertany és cosa leguda e meritòria, axí com és jadamunt tocat. Raó és, car usar dels dits delits a aquella fi a quèsón per Déu ordenats, axí com és a conservació de natura humana,qui per aytals obres se ha a conservar. Car, com diu sent Augustí

in libro De bono coniugali, axí com lo menjar és a conservació del'hom, axí jaure carnalment ab fembra és ordenat a conservació denatura humana e, per consegüent, axí com podem usar dels menjarssens peccat usant - ne tempradament a conservació del nostre cors,axí usar de obres carnals tempradament e rahonabla per entenció deengenrar és a aquells a qui açò pertany meritori. E prove sentAugustí en lo dit libre que usar tempradament de les obres carnalsno sia peccat cant se fa per aquells a qui pertany, ço és peraquells qui són ligats en matrimoni, e fa ell aytal raó: Fferaytals obres en aytals persones no és contra lo manament de Déu, neés contra natura ne contra bona costuma, donchs fer - les no éspeccat. Lo sisèn punt és que no usar dels plaers e obres carnals a aquella qui pertany cant és temps e hora és vici e peccat. Açò appar pertal car açò és contra virtut de temprança, qui atorga aytals plaerstempradament lla on és loch e temps e axí de les altrescircunstàncies. Segonament, aytal no usar és contra justícia, quimana dar a cascú ço qui és seu e, per consegüent, si l'hom percepque la sua muller requer aquella obra e ell no la li dóna, ellpecca contra justícia negant a ella ço qui és seu e provocant - laa fer pijor si oportunitat hi venia. Terçament, aytal no usar canttemps és és contra la cosa pública e contra la ordinació divinal,qui aytals delits han ordenats a conservació de natura humana. Pertal diu Aristòtil en lo loch al.legat que qui aytals delits e obrescarnals temprades e rahonables avorrex en tant que ell lexa totaytal delit e obra, no contrastant que ell sia a açò deputat per

qualque justa via, aytal hom appella Aristòtil insensible e viciósen aquesta part, car com tots aytals hòmens per lur officimatrimonial sien deputats a les obres carnals, e principalment pergeneració de infants, per tal de tots punts avorrir aytals delitse obres carnals sens consentiment de la part no és cosa loable aaytals persones per les rahons damunt al.legades. <chapter 561> <book 2> Capítol DLXI Quant és cosa loable abstenir de les obres carnals alsajustats en matrimoni A vegades, emperò, és cosa loable que losajustats en matrimoni abstinguen a temps d'aytals obres. Eprimerament appar açò en aquells qui se n'abstenen per aconseguirsanitat corporal. Segonament, cant l'om ha a fer qualque specialoffici spriritual e axí's lunyaven a temps los sacerdots de laveylla lig de les muyllers cant ministraven a Déu en lo temple.Legim axí matex que l'esperit de profecia se partia dels prophetesen temps que ells entenien a aquestes obres carnals e en lageneració filial segons la carn. Terçament, per conservar sa forçae axí s'abstenen de obres carnals alscuns cavallers, per tal que noperden la força corporal e que mils puxen exseguir lur offici.Quartament, per fer penitència de sos peccats e axí és bo lunyar -se a temps de tots delits carnals per fer penitència per la amor deDéu. Quintament, per dar - se a contemplació e a les cosesdivinals. E qui per aytals rahons abstenia de tota obra carnal sensperjudici de part no seria tengut per insensible, ne per salvatgene per injust, car faria obra virtuosa faent abstinència de aytalsdelits per justa fi e ab degudes circunstàncies e açò basta al'hom. Mas aquell és dit hom insensible qui no és quax inclinat afembra ne a carnals delits e per tal fug tot carnal tocament, per

bé que sia just o degut, e l'avorrex per tal cant no's sent gens enaquella matèria dispòsit. E açò és vici, car preposa sa inclinacióe son plaer a la raó e a justícia, qui dicten aytals plaers ésserdeguts e leguts en persones conjunctes en matrimoni cant és loch etemps, e axí de les altres circunstàncies. Per raó d'açò notaren alscuns doctors que feyen gran peccat e grandesastre aquells qui's ligaven per matrimoni sens altra inspiraciódivinal e no eren abtes a les obres matrimonials, axí com sónhòmens castrats o impotents, o frets o maleficiats, o fembresestretes qui no han vexell dispòsit a aytals obres. Hoc encaradixeren alscuns philòsofs morals que les veyllegaces e ja exorquesqui per plaers carnals a haver prenen marits deuen ésser béaçotades e sovín per tal que los plaers que volien los tornen endesplaers. Per tal recompta Serenus philosofus que Ormestus, rey deNícia, ordonà que tota fembra veylla que volgués marit l'avia apendre jove e fadrí, per tal que tot dia fos bé batuda e haguéstant de mal que tost exís d'esta vida, car deya que fembra moltveylla e exorcha, si és luxuriosa, no és sinó mort de l'hom, eempatxament de casa, e gran guastapà, font de gelosia, corupció deles jóvens, e dol de sa companyia e diable encarnat. Tornant, donchs, al principal propòsit, ço és a la insensibilitat,deus saber que per raó d'aquesta insensibilitat e dels mals quise'n poden seguir se deuen fort guardar aquells qui fan e tractenlos matrimonis de parlar jamés dona insensible a hom sensible, nehom insensible a fembra sensible, car fer lo contrari és procurarla mort a la un e a l'altre o és raó de venir a grans escàndels.Recompta Severus, De bonis matrimonii, dient axí: Jo he coneguts,

diu ell, alscuns hòmens axí insensibles a lurs mullers que, nocontrastant que elles fossen jóvens e'ls donassen a entendre lurcarnal inclinació e fragilitat envers aytals plaers, e ells, perlur imprudència e insensibilitat, no'ls volguessen satisfer a lurinclinació, ans tinguessen lit apartat, e's faessen casts espirituals e's lunyassen d'eylles. Per raó d'aquesta tanta pagesiae injustícia e peccat los lexava Déus caure en grans confusions evergonyes, e aprés en grans mals en lurs persones e lurs casesvenien puys a destrucció, e les mesquines de dones, enleydes edesperades de la insensibilitat de lurs marits, venien quax adesperació e feyen de si matexes obres males ab altres hòmens, delsquals mals eren en occasió lurs marits per lur rustical e bestialinsensibilitat. Per raó d'açò scrivent Paulus iurisconsultus a son fill com elldevia tenir aquest alt estament dix - li axí: _ Fill, matrimoni ésfonament de natura, ligament de amistat, còpula virtuosa a l'homprofitosa e necessària a sa vida política e civil, la conservaciódel qual estament penja en prudència raygada en amor. E en tantrequer seny e comportament amorós la un de l'altre que sens aquestsdos ligaments cascun d'ells és perdut, confús a mort e envergonyite posat en contínua pena. Fill, aquest comportament requer nocorregir tot deffalliment, no veure tota misèria, no ésser massaagut ne entrecuydat, mas passar comunament. Bastar deu a l'hom quesa muller sia casta, e que am son marit e que govern bé sa casa. Esi alcuns deffalliments hi veu, que esper loch e temps a dir - losgraciosament e ab prudent manera, e no ab enug ne austerament e

tart, e que'ls corregesca, si fer - se pot, més ab amor que abrigor. Bastar deu, axí matex, fill, a la dona que son marit la ame que la tinga honorablament segons son estament, e que no's curd'altra e que visca ab ella en pau. Ffill, donchs, si vida volssens trebayll, e pau e solaç en ta casa, no sies luxuriós neinsensible, mas amorós e abstinent de tota fembra estranya, eviuràs consolat e Deus prosperarà tostemps la tua casa tota. Són alscuns que si'ls reptats de lur insensibilitat e pagesiaresponen que no y poden alre fer, car aytal és lur manera. Alsquals pots dir que la lur escusació és nul.la, car cascú és obligata lexar ses maneres vicioses e prejudicans a caritat, axí com sónles lurs, e si no les volen vencre ensenyen que han poch seny epocha consciència, e faeren gran desastre cant se ligaren enmatrimoni, pus que no y eren dispòsits. E diu Aristòtil, in IIºEthicorum, que aquell qui no usa prudentment de delits carnals, anstots los fug axí com a mort, aytal no és appellat temprat, ans ésinsensible, e agrest, e feral e salvatge, car conjugal estament nehumana conversació ne civil no pot ésser ne pot durar sens alscunsdelits e plaers. E per tal diu sent Augustí, in libro De verareligione, que aquell gran philòsof Plató ans de sa mort féu a Déusacrifici per tal que li fos perdonat cant jamés no havia entès enneguns plaers, ne havia jamés servit a natura en obra de generaciónatural, ans s'era de tots punts privat d'aytals coses per milsentendre en especulació sapiencial, jatsia que digua sent Augustíaquí matex que lo dit philòsof féu açò per satisfer a la comuna

oppinió dels hòmens vulgars e simplers, qui açò conseyllaven, etingués ferm en son cor que abstenir d'aytals delits per amor desaviea era vida philosofical e virtuosa en aquell qui muyller nohavia. <chapter 562> <book 2> Capítol DLXII Qui prova que avorrir tot plaer carnal sia bo a tothom e sol les rahons Alscuns hòmens pagesívols e grossers, perescusació de lur insensibilitat e rusticitat e groseria, si fan lessegüents rahons a provar que avorrir tot plaer e delit carnal aqualsevol persona sia bona cosa e justa. E la primera rahó lur ésaquesta, car dien que, segons que posa Dionís, IIIIº De divinisnominibus, tota la valor e'l bé de l'hom és que sia savi e ab raódreta. Com, donchs, abstenir de tota obra e delit carnal faça laraó de l'hom estar en son estament, donchs, lunyar - se'n és cosabona e virtuosa e sens tot vici, e que aytal abstinència tingual'om en aytal estament dien que clarament ho ensenya experiència ela Scriptura, qui u posa axí matex. E'n special Danielis primohavem que als infants qui abstenien de menjars carnals e de vy donàDéus sciència en tot libre. E Salamó, qui posa, Ecclesiastes primo,que com ell volgués entendre en saviea proposà de no beure vy e,per consegüent, li fo necessari de abstenir d'altres obres carnals,qui jamés torbaren l'enteniment a estudiar en saviea e a pujar ensciència. Respon que jatsia que aquells qui entenen a saviea e a contemplaciópuxen virtuosament abstenir de moltes aytals delectacions, emperòaquells a qui per lur offici pertany a entendre a engenrar infants

no poden abstenir en tota manera, majorment ab prejudici de laaltra part, ço és de la muyller, ne la muller contra voler delmarit o si u feya seria insensible, e agrest e injust o injusta.Jatsia, axí matex, que aquells qui's donen a especulació de savieano puxen entendre a aytal especulació sens alscunes delectacions ables quals se nodrescha e's sostengue lo lur cors, qui sens elles nopot viure ne alt pensar ne estudiar per res, car la nostra ànima enson pensar tostemps ha mester los òrguens corporals en esta vidapresent, no - res - menys requer que lo cors sia temprat e'lsòrguens seus bé dispòsits si vol bé pensar. E és axí que aytant comlo cors e'ls òrguens seus són mils dispòsits, aytant l'om és milsdispòsit a contemplar, e a pensar, e a estudiar e a fer tota obracorporal e spiritual. La IIª raó és aquesta, car, dien aquests, per abstenir - se de totacarnal delectació l'om se lunya de peccat poderosament. Per tal diuAristòtil, in IIº Ethicorum, que si fugim totes delectacions,lavors nos lunyam de tots vicis e mals. E Vegeci, De re militari,diu que los abstinents de delectacions carnals, aquells són pusdispòsits a virtut. Com, donchs, l'om insensible fuscha a totesaytals delectacions seguex - se que non pecca ne n'és viciós. Respon que a esquivar peccat no y cal fugir tota delectació, masrequer - s'i que hom fuscha a aquelles delectacions qui són contraraó e contra justícia e virtut, les quals no són totes les carnalsa aquells a qui són atorgades per lig divinal, axí com són aquellsqui són en estament conjugal. Ne los sants passats no les hanavorrides de tots punts car a generació carnal han entès, jatsia

que alscuns les avorriren de tots punts, no per tal que lesjutgassen per males simplament, mas per tal cant no convenien alllur estament o per tal cant los empatxaren de alcuna alta obra enquè s'occupaven, axí com en estudi o en contemplació de les cosesaltes. La terça raó lur és aquesta, car, segons que ells dien, negun actecarnal no's pot fer sens peccat, donchs abstenir - se'n de totspunts és cosa justa e bona. E que axí sia que les obres carnalssien peccat tostemps proven - ho per dos motius. Primerament, pertal car dien que en cascuna obra carnal ha supèrflua delectació,qui axí tol la raó a l'hom que no'l lexa en res entendre mentredura, segons que appar in VIIº Ethicorum, e diu ell matex in IIºque superfluïtat o diminució tol la vera virtut lla on aytalssuperfluïtats e diminucions se troben. Per tal és ja dit damunt quediu sent Jerònim que cant los prophetes entenien a generaciócarnal, lavors cessava en ells l'esperit de profecia, la qual cosano fóra si lo dit acte no fos peccat. Segonament, car diu sentAugustí in primo Soliloquiorum que ell no pensa que sia cosa al mónqui axí git a terra cor d'om virtuós e fort com fan ablaniments defembra o carnals tocaments fets per l'om en ella. Per la qual cosaappar que aytals plaers són contra virtut e rahó e contra bonestament de l'hom. A aquesta raó és ja dit damunt que pren fals fonament, ço és quecarnals obres no's puxen fer sens peccat. Al primer motiu per quèu prova respon e cant diu que en cascuna obra carnal ha supèrfluadelectació qui és contrària a virtut dich que açò és fals, car perbé que aquí haja gran delectació, axí com diu, encara aquella pot

ésser virtuosa e bé ordonada, ço és si és feta a aquella fi la qualla escusa segons ordinació divinal. Ne granea de delectació no tola la dita delectació que sia virtuosa si ella fo precedentmentendreçada a bona fi per la raó ans que la dita delectació fos enl'om e cant la raó era en l'om plena e en son estament. Ne pertanya virtut temprar la forana delectació qui és en los senys, maspertany - li haver envers elles aytal temprament, ço és que cantpensa en elles e les procura de haver, que les ordon a bona fi eles proseguescha ab justes circunstàncies o ab tals qui no repugnena virtut. Ne discontinuació de la raó o aytal absorbiment de raócom és en aytals obres carnals tol a la obra aquella que no siavirtuosa, car axò no ve per colpa de la raó, ne aytal passió éssubjugada a la raó ne a son temprament, car ve en nós per pena delprimer peccat, qui fo en nostre pare Adam, en lo qual la sua raó,qui a Déu rebel.là, meresch a ell e a nós haver la carn axírebel.la al sperit, segons que posa sent Augustí XIIIº De civitateDei. Per què nota ací que a vegades la raó se absorbex en l'om,emperò la passió aquella no és peccat,mas la causa pot ésserpeccat, car aquell en qui s'absorbex la raó per embriaguea, aquellha peccat en la causa, mas aquell a qui se absorbex per turments oper esmortiment natural, o axí com en los màrtirs, o axí com enaytal carnal acte ordonat per la rahó a bona fi, lavors no éspeccat en si ne en sa causa. Al dit de sent Augustí al.legat segonament dich que, jatsia queaytals fembrils tocaments e ablaniments puxen l'om gitar delsobiran estament de virtut e de la altea major, emperò no és

necessari que aytals tocaments ne ablaniments tolguen a l'hom detots punts virtut ne facen hom caure en peccat e açò entén ell adir d'aquell que la fembra aquella pot tocar sens peccat, axí comés son marit. Per tal diu sent Augustí in libro De bono coniugalique jatsia que fos bo lo servey que Marta feya a Jhesucrist, emperòmillor era lo oyr que feya Maria als peus del Salvador. Axí matexdiem que bona era la castedat de Susanna, qui havia marit, masmillor era la castedat de Anna viuda e ja més valia la puritat dela gloriosa mare de Déu. Axí és en lo propòsit, car, jatsia quel'estament aquell qui tots carnals tocaments ha lexats per amor deDéu sia sobirà e molt excel.lent, emperò ja per axò no dampnamaquell estament qui d'aytals tocaments usa legudament, axí com éslo sant estament de matrimoni. <chapter 563> <book 2> Capítol DLXIII Què són obres carnals Demanen alscuns ab graninstància què són appellats actes e obres carnals. A la qualqüestió respon que tota obra que l'hom faça per qual membre o senyse vol de son cors per entenció de adelitar - se carnalment, o quide sa natura vaja ab delit carnal, és apellada obra carnal.Eximpli: guardar fembra per cobeegança carnal és obra carnal emortal, axí com diu lo Salvador, Mathei Vº. Axí matex scientmentoyr coses provocatives a luxúria o odorar scientment cosesencenents lo cor a peccat o tocar si matex o altre per corruptaintenció, tot açò són obres carnals. Axí matex carnal besar, carnalabraçar, carnal jugar, carnal ballar, carnal enbellir - se, carnalacembellar, tot açò e coses semblants són obres carnals. A aquestesmales obres se reduexen e d'aquest linyatge són axí matex en natura

infinides altres obres carnals, axí com són carnal cantar, carnalscriure letres de amors, carnal pintar viltats e legees, carnalsaludar per corrupta intenció, carnal servir, carnal tractar, mas,sobre tot, és obra carnal jaure carnalment ab altre e aquest jaureha diverses noms segons la persona ab qui's comet la mala obra deldit jaure, axí com davall havem a declarar. <chapter 564> <book 2> Capítol DLXIIII Si la pol.lució en què l'om cau en durment éspeccat ne en què empatxa l'om Encara fan aquests qüestió en aquestpropòsit si la pol.lució qui ve a l'hom durment, si és peccat ne siempatxa l'om de combregar. Respon e dich que pol.lució ve a l'homper IIII o V maneres. La primera ve per cràpula, ço és persuperfluïtat de menjar e de beure, o per massa beure de vespre. LaII ve per superfluïtat de natura. La III ve per flaquea o permalaltia corporal. La IIII ve per leja cogitació. La V ve peril.lusió diabolical. Si la dita passió ve a l'hom per superfluïtat de massa menjar obeure, aquesta és la primera espècia. Per què lavors deus pensar sila superfluïtat aquella fo mortal o venial. Si fo mortal, axí quel'hom pot presumir rahonablament que la superfluïtat aquella presaper la bocha fo peccat mortal, o y dupta que no u sia estada,lavors deu abstenir de combregar e de dir missa si és prevere perlo peccat que ha comès prenent la dita superfluïtat de menjar o debeure. Car la pol.lució en si no és peccat com no's faça per lavolentat de l'hom, ans sia passió natural si donchs no dius quel'hom, enterpretativament e queucom, hi consent en quant menja ebeu massa scientment e sap que d'aytal superfluïtat se pot,

comunament e per via de natura, seguir aytal desordonació e passióe turpitut de pol.lució natural, la qual pol.lució sovín lexa l'omdesordonat en la carn en quant lo lexa inclinat a obra carnal. Eaytal inclinació és gran desordinació dins l'om, e açò deu fortavorrir hom ecclesiàstich singularment. Si dius que la dita pol.lució vinga de superfluïtat venial, lavorso aquell a qui ve ha haüda en sompnis alcuna vil ymaginació o no.Si la ha haüda, lavors l'om deu abstenir de congruo, ço és dehonestat de dir missa e de combregar, e sia l'om qui's vulla. Sil'om no ha haüda aytal vil cogitació, lavors no empatxa l'om decombregar si u ha mester per qualque rahonable necessitat, mas sinecessitat no u ha deu - se'n abstenir de congruo, e per onestat ereverència, del preciós cors de Jhesucrist, si donchs no yentrevenia cas special, axí com si era dia de festa e no y haviaaltre prevere qui pogués dir la missa, o si és de costuma que nodigua altre aquell dia la missa sinó aquell a qui és esdevengutaquest cas. E açò sia dit de la pol.lució qui ve per superfluïtatde cràpula, qui està en massa menjar e beure o solament en massabeure. Si la dita pol.lució ve per la II via, qui és per superfluïtat denatura, ço és que natura vol porgar aytal humor seminal axí comaquella qui li és supèrflua e no és necessària a la sua vidacorporal. Axí com veem que lo cap ple de humors supèrflues porgaper la bocha e per lo nas, e lo cors porga per suor, tot axí losronyons cant han superfluïtat d'aytal humor giten - la de si perles parts jusanes a açò ja deputades per natura. E cant la ditapol.lució ve per aquesta via, lavors no ha per causa negun peccat,

ne aquí l'om obra ne fa res, ans sofer en quant la virtut suanatural fa en ell aytal expulsió e, per tal, aytal pol.lució noempatxa l'om lech de combregar ne lo prevere de dir missa. Si la dita pol.lució ve per la III via, ço és per flaquea, o permalaltia o defalliment natural, axí com és en aquells qui soferenflux de sement, o en aquells qui són axí malalts que natura no lapot retenir, en aytals cases no empatxa l'om de combregar ne de dirmissa si és prevere. Si ve per la IIII via, ço és per leja cogitació, lavors tostempsempatxa combregar e celebrar, car la sua causa és peccat. E si l'ompot conjecturar que la cogitació aquella leja fo mortal, lavors denecessitat deu abstenir de combregar e de celebrar. Si, emperò,l'om conjectura que fo venial, lavors de congruo e de honestat se'npot estar si donchs festa o altra necessitat no y entrevenia. Açòhavem in Decretis, distincione VI, Testamentum. <chapter 565> <book 2> Capítol DLXV Com los preveres jóvens en los col.legis se poden béordenar a combregar, e a cantar sovín e poden esquivar covinentmentaquesta legea Mas diràs què farem en los col.legis en què lospreveres són jóvens e ardents e jamés no són sens leges cogitacionscarnals e, emperò, han a celebrar per lur offici quax tot jorn.Respon que, si los dits preveres jóvens per conservació de puritatfan ço qui en si és, ço és que contrasten a les vils cogitacionssegons lur poder; no - res - menys que's conserven en bonaordinació de viure, axí com en abstinència de menjar e de beure, eguardant - se de menjars e de vins calts, e lunyant - se de fembresaytant com pusquen e encara de tota persona vil e de tot parlarvil, e continuen sa oració diürna e nocturna e's guarden,

specialment de nits, de tota dissolució e attenen e observen losremeys dats contra luxúria, aquests poden celebrar ab bonaconsciència sovín e fer los officis a què són deputats, emperòtostemps confessant - se purament ans que diguen la missa, e faentalcuna provisió de oració e de contrició a delir tot ço qui ésestat comès contra Déu ans que vagen a celebrar. Mas si lospreveres aquells són grans bragants menjants e bevents qualsevolviandes e d'aquelles mentre poden, e viuen mal ordonats, e són abfembres ligats e enamorats, e d'aquelles parlen dissolutament e lesguarden desfrenadament e y pensen volenter, dich que aquests, perlurs males cogitacions e per lur mala vida, deuen abstenir decombregar e de dir missa, car per la gran irreverència que fan aDéu axí combregant e celebrant crex lo juhí de Déu contra ells entant que sovín vénen a mala fi. E si per lurs officis són forçatsde dir missa, lo peccat que cometen axí celebrant redunda sobre lurcap, car per lur colpa és que combreguen en peccat mortal, per talcant voluntàriament volen mal viure e no's volen castigar. Per quèsàpies que qui purament vol combregar deu, segons lo consell desent Augustí, bé viure o almenys cominalment. E no solament deuésser net dins, hoc encara de fora. Per tal dix axí Eusebius alspreveres en lo seu Informatori: Generalment sàpies que tot preveree tot altre hom deu mudar, si pot, la vestedura jusana ab què dorme les bragues aprés que és caygut en pol.lució, e açò ans quecombrech, almenys les bragues. En altra manera pecca greumentcontra Déu per la irreverència que li fa. E d'açò parla, axí matex,estretament sent Thomàs en la matèria dels sagraments, axí comaquell que specialment ama molt tota puritat.

<chapter 566> <book 2> Capítol DLXVI Què deus estimar de la pol.lució qui ve sens colpa del'hom Si, emperò, alcú caurà en pul.lució durment per il.lusió deldiable, aquesta no empatxa de combregar ne de celebrar denecessitat, jatsia que sia bo de congruïtat abstenir - se'n. E açòposa lo Decret, distincione VI Non est peccatum. Ysidorus, axímatex, dóna aytal conseyl dient axí: Qui nocturna illusionepolluitur, quamvis extra memoriam turpium cogitacionum, se sentiatinquinatum tamen hoc ut temperetur culpe sue atribuat suamqueinmundiciam fletibus tergat. E vol dir axí que aquell qui ve enpol.lució de nits, sens que no ha haüda neguna vil cogitació, permils satisfer a Déu atribuescha - ho a sos peccats e estia abdesplaer e ab plor, e axí porgarà les sues inmundícies carnals peresta manera, si n'i ha, o les altres dels altres peccats si no n'iha per esta carnal via, car lo desplaer e plor que n'haurà li seràprofitós a aquestes coses. Nota ací que si appar clarament que lo diable fa son poder deempatxar l'om de combregar, axí com fa sovín en alscuns hòmensspirituals, per tal que'ls faça perdre lo fruyt d'aquell glorióssagrament, lavors l'om pot combregar per bé que sia vengut enpol.lució, emperò açò axí entès, ço és que ell no haja dada causaa la dita pol.lució, ans ha dada causa al contrari. E si l'om veuque açò li esdevé sovín en les festes en les quals proposa e haacostumat de combregar, lavors ja per axò no se'n deu estar. Pertal legim en les col.lacions e vides dels pares sants que com lodiable faés aytals il.lusions a un sant monge, en special en lesfestes, per empatxar - lo de combregar, per tal sobre açò tingeren

conseyl los sants pares e difiniren que ja per axò lo dit monge nos'abstingués de combregar e axí u féu. E llavors lo diable cessà defer - li semblants il.lusions. Nota ací que en qualque manera l'om procur a ssi matex scientmentque ell vinga en pol.lució durment o vetlant, tostemps peccamortalment, car no és a negun legut aytal cosa procurar scientment.És ver que aquell qui és en estament de matrimoni pot ab bonaconsciència procurar efusió seminal de sa persona, e açò cant jaude fet ab la muller transmetent la dita matèria de si matex al corsde sa muller per via natural, ne aytal effusió és apelladapol.lució, qui significa ultra la dita effusió alcuna legeacolpabla, la qual legea no és en aytal efusió seminal cant és entreaquells qui són en estament de matrimoni e usen d'aquell justament,jatsia que, segons que damunt havem dit, aquest nom pol.lució avegades se prena largament per effusió seminal colpable e nocolpable. Vet, donchs, com aytal effusió seminal se pot procurarsens peccat, car, com dit és, l'om qui jau carnalment ab sa mullerper força ha aytal cosa a consentir de si matex, jaent de fet ab samuller si entén a engenrar o a dar remey a sa cobeejança, caraytal, jaent ab sa muller ensemps, procura aytal efusió seminal desi matex transportant - la en lo cors de la fembra segons quenatura ho administra e Déu ho ha ordenat, e per tal no y pecca. Nota que si alcun procura a sa persona o a altra aytal legea, ellcomet peccat qui s'apella mollícies, e és spècia de sodomia pijorsens comparació que neguna fornicació e pijor que moltes d'altresspècies de luxúria. Nota, emperò, que jatsia que la pol.lució en si matexa no sia

peccat, car neguna passió natural no és peccat en si matexa, comdamunt sia dit que tot peccat ha neximent de la nostra volentat,emperò en quant per aytal via veem la nostra natura humana totacorrupta e percebem nós matexs sovín macular per aytal matèria, eper aytal humor, e per les coses pertanyents e circunstans a ella,e, per tal, per bé que l'hom escusablament vinga en pol.lució osenta alcun flux o degotament de aytal matèria seminal, tostempsdeu tornar a si matex e reputar - se per peccador e per inmunde, ehaver paor que d'aytal cosa no sia estat causa ell matex perqualque colpa patent o amagada. Legim en la veylla lig que aytalpersona qui axí's sentia taccada havia ja a fer alscunes specialscerimònies qui protestaven en ell colpa e ésser inmunde, e que perles dites cerimònies digne de acostar - se a les coses mundes, especialment a les sacres e deputades al servey de Déu. E per talque los hòmens aquells més esquivassen aquesta legea de pol.lució,posa la ley general aytal e és Deuteronomio XXIIIº: Si fuerit intervos homo, qui nocturno sit pollutus sompnio, egredietur extracastra, et non revertetur, priusquam ad vesperam lavetur aqua, etpost solis occasum regredietur in castra. E vol dir axí: Si alcunhom de vosaltres serà pol.lut durment, si's vol de nits, si's volde dia, jatsia que lo test no faça menció sinó d'aquell qui de nitsés pol.lut, e açò cant los fills de Israel no dormien comunamentsinó de nits, aytal hom, donchs, exirà fora tot l'estol del poblee no tornarà fins al vespre e se sia lavat ab aygua, e aprés delsol post tornarà al dit estol en sa habitació. Per les quals

paraules nos dóna a entendre lo Senyor primerament com en quina quemanera que l'om caja en aytal misèria tostemps deu presumir simatex peccador e inmunde. Segonament, com se deu tenir molt l'omper inmunde, si aytal legea li ve per sa colpa, com encara cant vesens colpa mana lo Senyor l'om exir de la conversació dels altresaxí com a indigne de habitar ab los mundes. E aprés mana que's lav,lo qual laveg se fa ara ab làgremes de contrició e ab confessió, eaprés que torn al vespre, ço és que haja vergonya d'aytaldefalliment e pens que en la nit de sa mort li serà davant posat enla cara, ab gran confusió de la sua ànima. E açò sia dit de peccatde pol.lució carnal e d'açò qui a ella pertany. <chapter 567> <book 2> Capítol DLXVII Quant peccat és taccar estament vidual perfornicació Aprés que havem declarat què és fornicació e alscunescoses pertanyents a ella, resta que declarem encara més queucompertanyent a la sua gravitat per rahó d'açò qui dit és damuntd'ella, ço és que fornicació s'à a cometre ab persona qui està enviduïtat o ab persona qui no és viuda, mas és estada corrompuda peraltra via fora matrimoni, si's vol sia hom, si's vol sia dona. Eper açò en special nota primerament quant pecca l'om si cometfornicació ab dona viuda e quant pecca fembra qui fa desujar perfornicació hom posat en viduïtat. Car primerament aytal personagita l'om o la dona viuda ab qui pecca de fort gran estament, loqual és viduatge, car, com dix Severus, estament de viduatge mijareligió val per tal cant la persona viuda ja és descarregada delcàrrech de sa companyia, qui era gran, e és tota deputada a Déu eal seu servey. Que, donchs, negun vulla la persona viuda, e sia hom

o dona, desujar de aytal estament e gitar - la en terra perfornicació, pensar pots que açò és fort gran peccat davant Déu. Segonament, aquell qui fa fornicació ab viuda, ell li tol la honorde l'estament del viduatge, qui és gran. Per tal dix sent Pau, I AdThimoteum Vº, ço és honraràs les viudes aquelles que són veresviudes e viuen axí com a viudes, ço és en plor, e en oració, e enpenitència e en castedat. Terçament, aquell qui fornica ab viuda, ell li toll lo guardó deles viudes, lo qual és gran, car deya lo Salvador, Mathei XIIº, queen paradís los és dat lo fruyt sexantèn, ço és que al doble són pusalts en glòria que los mullerats per rahó de lur honest estament ereligiós. Quartament, aquell qui fa fornicació ab viuda, ell li tol lo nom ela fama e la posa a perill de emprenyar, e la desuja de totmatrimoni, car negú no vol pendre per muller fembra viuda si sap,o si és fama, que haja fet mal ab altre. Quintament, que aytal persona confon tots los parents e infantsd'aytal dona, si n'ha, per a tostemps quant en si és. Sisenament, que aytal posa si matex a perill de grans mals en casque d'aytal fet jamés se seguescha venjança. <chapter 568> <book 2> Capítol DLXVIII Com adulteri és pus greu peccat que no fornicar abvídua Alscuns han posat que major peccat és conèxer carnalment donaviuda que dona maridada e proven açò per tal cant dien que la donaviuda és en major estament, ço és en continència vidual, qui és pusalta que la continèntia matrimonial, segons que lo Salvador dóna aentendre, Mathei XIIIº, dient que la sement gitada o sembrada enbona terra reté fruyt en tres maneres, ço és a XXXta vegades més,e a LX e a cent. E aquí diu la glosa que açò se deu entendre axí,

ço és que la paraula de Déu preycada als ben vivents reporta fruyten tres maneres, car als vèrgens ne dóna cent graus, e als viudesLX e als matrimoniats en XXXta, per la qual cosa appar com estamentde viduïtat és en doble pus alt que estament de matrimoni e, perconsegüent, peccant ab viuda pecca més que peccant ab maridada. A aquesta qüestió responen los theòlochs posant los punts següents.Lo primer és que la viuda lavors és apellad'a tenir estament econtinència vidual cant fa vot o promissió simpla, o està ab sancerpropòsit de jamés per neguna manera exeguir ne fer la obra carnal.Appar aquest punt per tant car, si la persona viuda estava en locontrari propòsit, no poria ésser dita estar en continència vidual,axí com la verge qui proposa haver marit e axí mor no és puramentdita ésser coronada de continència virginal en paradís com nostreSenyor Déu més attena al cor que a les obres. Lo segon punt és aquest, que molt més pecca aquell qui comet contrala continència matrimonial que aquell qui comet contra lacontinència vidual. Appar açò per tant car qui comet contra lacontinència matrimonial no solament offèn e comet contra lacontinència matrimonial, ans encara comet contra lo sagrament delmatrimoni e sos béns, e comet contra lo proïsme, ço és contra lomarit, del qual és lladre e raptor prenent - li sa muller contra savolentat, e comet contra la creatura qui'n pot exir faent - lanéxer lejament e ab títol de borderia. Comet encara contra losparents d'ela, a qui fa dampnatge per rahó de l'adulteri que cometab la fembra aquella. Comet encara contra la cosa pública, qui enesta manera és fort nafrada. Comet encara contra la lig divinal,qui en esta manera se mostra molt pus rigorosa que contra la

fornicació. Lo terç punt és que sol a la rahó feta en contrari e és que loadulterant no solament pecca en quant fa contra la continènciamatrimonial, qui és menor que la dita vidual, car solament a açòattenent menys offèn lo adulterant que lo fornicant ab viuda, masultra açò pecca per totes aquelles vies expressades en lo segonpunt, les quals vies totes ensemps reten lo peccat molt pus greuque no és la simpla fornicació feyta ab la viuda. <chapter 569> <book 2> Capítol DLXIX Com és gran peccat fornicar ab fembra solta Si lafembra ab qui comets fornicació no és viuda ne jamés no ha haütmarit, jatsia que altre la haja haüda, així matex comets gransmals, car primerament tu fas quant en tu és que la aports aconfusió e a perill de emprenyar, e lavors és perill que ella, pervergonya, no mat a l'infant e que ella no faça pijor de si matexadonant - se a altres, car, com diu lo proverbi: Fembra és tan vil que pus que un la haja enganada, si's farien mil. Portes - la, encara, a perill de infàmia o demajor que no aquella que ha de fet. Enclines - la, encara, a posartota vergonya e que's faça fembra pública. Encara li fas pijor, carfas - la estar en peccat mortal perseverant en mal propòsit detornar al dit peccat e la avees a perseverar longament en aquell.No - res - menys, li tols marit quant en tu és, car tal la pendriavolenter qui no la volria si sabia que tu haguesses ab ellafornicat. E, ultra açò, tu offens Déu faen fornicació contra son

manament e avees tu matex a fornicar, per lo qual veu, sil'encarnes dins tu matex, seràs massa dapnificat en cors e en ànimae en béns, axí com dit és damunt, en tant que't pots tenir de totspunts per perdut e per confús si Déus per sa especial gràcia not'hi ajuda. <chapter 570> <book 2> Capítol DLXX Com és gran peccat fornicar ab fembra pública No'tpenses ço que molts se cuyden, ço és que cometre fornicació abfembra pública sia poch e menor peccat que tot altre carnal, carell és fort gran, segons que ensenyen les següents rahons. Laprimera, car elles són a tu no conegudes, de què's seguex que jaentab elles tu penses jaure ab fembra solta e ella serà maridada, oserà de orde e, per consegüent, cuydant fornicar faràs adulteri osacrilegi o, per ventura, faràs incest, car és possible que ellessien tes parentes o que hajen jagut ab ton pare, o ab frare, o abnebot o ab alcun acostat a tu. Mas diràs tu axí: _ Jo no sé que lafembra aquella haja fet axò e cuyt jaure ab fembra solta, donchssolament comet simpla fornicació. Contra aquesta resposta repliquenlos theòlochs dient axí: _ Tu saps que la fembra pública és posadaaquí en comú a tot hom qui vinga e a tu és dubte si negun a tuacostat ha jagut ab ella e no saps si s'à marit, donchs acostant -te a aytal fembra tu't poses scientment a aytal perill e, perconsegüent, scientment menysprees los manaments de Déu e de laEcclésia fets contra aytals peccats. De què's seguex que pequesmolt pus greument que si solament o simplament fornicaves ab elles,car saps que elles porien ésser maridades o d'orde o tes acostades,

e no u vols saber menyspreant lo manament de Déu qui aytals cosesveda, e no ponderant los dits peccats en què pories caure ne volent- los saber ne volent - te abstenir de jaure ab la fembra aquellaper esquivar los dits peccats. La II raó és hòrrea vilificació de tu matex. Saps Déus quant teama, e quant te prea, e quant t'à fet e quant te promet si volsésser bo. E saps, axí com damunt és al.legat, que ést temple de Déue membre del cors místich del seu fill, e que tu per un poch de vildelit no dubtes suyllar tu matex en la pus vil cosa qui al món sia,ço és ab la fembra pública, ab la qual han afer sans e malalts,pudents e llebrosos, sutzes e inmundes e aytants com ne vinguen axíque vil fembra no és sinó latrina e femer vil e sutze e pudent dela comunitat, e que tu no duptes lexar Déu e menysprear per tan vilcosa, cert no s'és maravella si comets gran peccat fornicant abella. De la abhominació de vil fembra havem axí Ecclesiasticusnono: Mulier fornicaria quasi stercus in via. E vol dir que fembrafornicària axí és com a fems pudent gitat en lo camí e axí deupudir a tota criatura. E d'aquesta tanta vilificació, e pudor e abhominació qui és en lavil fembra se pot formar la terça raó aytal com diu aquell Job: Equal és l'om qui puxa tocar ne menjar ço qui de continent que éstocat o menjat mata a l'hom? E vol dir que no negun. Com, donchs,vil fembra e pública sia la pus abhominable cosa qui al món sia,per tal appar que comet gran legea e follia e gran peccat aquellqui ab aytal cosa se liga e s'acosta com per aytal romanga a la fidampnificat en la consciència per peccat, e per mala fama, e per

pèrdua de béns e per infinits altres mals, axí com davall havem adir longament. E que aytal sia la vil fembra axí u declara locapítol següent. <chapter 571> <book 2> Capítol DLXXI Com fembra pública és pou de peccat Vil fembra és ensi pou e pèlech de peccat, segons que havem Proverbiorum XXIIIº, ediu aquí axí: Ffovea profunda meretrix. E vol dir que fembrapública és axí com a pou o a cova pregona, plena de tots mals.Opinió és estada d'alscuns que comunament les se'n porten diablesen la mort en cors e en ànima. E proven - ho per tal car comunamentjamés no hoyràs que se'n soterre neguna, no contrastant que tot lomón ne sia ple. Pensa qual mal ne qual legea és que no sia enfembra pública, qui tostemps viu en peccat mortal e en la ira deDéu, e qui ab lo diable ha feta aytal companyia que null temps nocessen abdós de portar les ànimes dels hòmens a perdició e qui enaquest leg offici són axí diligents e curoses que no passa temps neora que no estudien e pensen sobre aquest desastre. Segonament, mala fembra e vil t'és falsa e lagotera e aytant compot t'és plasentera e falagera, e açò no per amor de tu, mas perhaver - ne lo diner o la roba mentre puxa. Per tal dix Salamó,Proverbiorum Vº: Ffavus distillans labia meretricis sequiturNovissima illius amara quasi absincium, pedes eius descendunt admortem, et ad inferos gressus eius. E vol dir aytant, ço és queparaules de fembra pública e vil appar que sien bresquesdestil.lans dolça mel, tant són falageres e plaents als folls,emperò deurien pensar los hòmens que aquelles paraules axí plaentsde fora, totes són verí mortal e que a la fi amargaran al mesquí

qui les ou axí com a amargós donzell, car les paraules aquellestotes van a derrocar lo mesquí e en los béns temporals, e puys enfer - li perdre la sua ànima. O, diu ací abbas Victor, maravella éscom l'om ha axí perdut lo seny cant se torba per paraules de fembrapública! Car com l'om haja acostumat de amar en la fembra bonea, eamistat, e bellea e riquea, e per açò la am molt cant la ama,emperò res d'açò ell no veu en la vil fembra, car la bellea no potésser en fembra pintada cant per mil hòmens lo jorn és remenada eabhominada e deturpada dels peus fins al cap. Ne y pots cobeejar neesperar riquea, car ella solament hi és per robar. Ne y veus bonea,car és pus vil que lo femer pudent, axí com damunt és dit, neamistat, car ço que fa a tu fa als altres tots. Ne ama ton cors neta ànima, ans te daria volenter a diables si per deu florins t'ipodia vendre. O!, diu aquest sant pare, donchs, hom encegat, compots per aytal demoni tu matex torbar ne desujar - te de Déu, caren aquesta no ha res de bé ne neguna fe, ne veritat ne bonea no yés jamés trobada. Per tal dix lo versificador axí: Meretrix faxSatane, rosa fetens, dulce venenum, semper prona rei que prohibeturei. Non est in speculo res quam speculamur in illo, nec ulla spesadest de fide seu verbo eius. E vol dir axí: que la fembra vil noés sinó faylla e enceniment del diable, e rosa pudent e dolç verí.Ffembra tostemps és inclinada a cosa qui li és vedada. Què, donchs,hi ames en la fembra, que no y ha res de bé axí com en lo mirall noy ha res d'açò que appar a nosaltres. Specialment de vil fembrasàpies que nuyl temps ha fe ne leyaltat en son cors, ne veritat enses paraules.

<chapter 572> <book 2> Capítol DLXXII Com fembra vil és desvergonyada e sens escusacióaquell qui la seguex Terçament, la fembra vil és fort desvergonyadae sens tot fre. O Déu! E què val fembra sens castedat e sensvergonya? Cert, no res, e emperò los hòmens foyls preen axí poch simatexs e lur honor e amor que amen fembres vils e sens totacastedat e vergonya. E aquesta pocha vergonya de fembra vil donavaa entendre nostre Senyor Déu cant deya al mal poble de Israel,Jeremie IIIº, axí: Ffrons mulieris meretricis facta es mihi etnoluisti erubescere. E volia dir axí, que aquell poble era semblanta cara de fembra pública, qui de res no ha vergonya. E quinavergonya te penses que haja una vil fembra de fer e de dir totesquantes legees ha al món. Per rahó d'açò dix Lucius philosophus queen fembres vils no's troba res qui en fembra amable se deja trobar,donchs, si tu en elles res fembril no y ames ne y trobes, en què yposes ta amor? Cert, en no res sinó en follia. E què't penses quedonara per tu la vil fembra cant li haguesses dat tot quant has eensenyada quanta amor se pot ensenyar a neguna persona? Cert, perno res seria axí girada que per tots tos dons no daria un ayl nedubtaria fer - te tot acolteyllejar si al cor li venia o procurar - te la major vergonya o dampnatge del món. Vet, donchs, en què hasposada ta amor, vet com has trobat lo diable, qui a uyl te pert, etconfon, he't destruu he t'ha axí embacinat que no y vols pendrenegun consell. Per tal dix lo proverbi antich que servir a fembravil és perdre lexiu e llavar lo cap a l'ase. Mas diràs que tanta és la inclinació que has a aquest peccat e

tanta és la graciositat e afabilitat de la fembra, que axò't fapeccar. Emperò, aquesta resposta no val res, car ço que primeral.legues, ço és que ta inclinació natural va a fembres, mas lafembra vil no la deus tu tenir per fembra, car res no ha de bonafembra ne que l'om am comunament en fembra, mas és femer cubertdamunt ab un poch de mal recapte. E açò saps tu bé. Axí, donchs,com no menjaries res per inclinat que y fosses si sabies que no fosço que tu vols, mas que fos tot sospitós e cubert e entamarat abverí mortal, axí no deus tu matex lexar caure en aytal fembra, pussaps que dins ella no ha res de bé, jatsia que damunt sia cubertasa malícia, ne tu naturalment ames res qui en ella sia si bé hivols pensar. E cant dius que sos afalagaments e cembells te tiren,dich - te que no't tirarien si tu y fugies. Los mariners en les+ndies cant oen dolçament cantar les serenes en la mar tantostfugen per tal que no s'adormen e que puys no sien degollats perelles. La serp apellada aspis, jatsia que s'asalt de instruments ede bons cants, emperò, per tal que no sia enganada per losencantadors cant li canten aprés per pendre - la, ella ferma la unaorella en terra e la altra se tanca ab la coa per tal que no hojalos sons dels instruments. Lo ca fug al pa, per gran fam que haja,cant veu que hom lo li dóna e'l cap del bastó. E, breument, totares fug naturalment son mal. Per què, donchs, tu no fugs la vilfembra per tal que no hoges sos afalagaments? E com no penses quelos seus afalagaments te procuren la mort de ton cors e de taànima? Proverbiorum VIIº diu Salamó: Mulier occurrens iuveni ornatumeretricio, preparata ad capiendum animas. E vol dir que la mala

fembra ornada putanyívolment hix a camí a aquell que veu jove deseny tirant - lo a si matexa ab paraules dolces, no per amor d'ell,mas per amor del diner, per lo qual no dubta de pendre la ànimad'aquell mesquí, e lo catiu aquell seguex - la no pensant ço qui'sdeu esdevenir, ço és la sua perdició en lo cors e la sua dampnacióen la ànima. <chapter 573> <book 2> Capítol DLXXIII Que la vil fembra és a l'hom fort dampnosa e quèdeu hom pensar de lur bellea e de lur afalagament Quartament, lavil fembra és fort dapnosa e açò primerament a la ànima de l'hom,que enlaça e gita a terra de tots punts si no li fug. Per tal deyaBoecius, De disciplina scolarium, libro primo: Meretrix est inferniianua, via iniquitatis, percussio scorpionis, viscarium sceleri,puteus interitus. E vol dir que vil fembra és a l'hom portad'infern, camí de caure en tot peccat, instrument mortal ab què lodiable percut l'om. És encara envescament de tot mal, car no lexal'om partir de sos mals mentre que ab ella sia, e és pou de mort enlo qual qui y cau no n'hix jamés si donchs no és ajudat per specialgràcia de Déu. Segonament, nou al cors, car poch prea ella que tu muyres o siesmalalt tostemps per conversar ab ella, solament que ella n'aja çoque'n vol. Terçament, nou a ta vida, que fa viciosa, car, com dix Leo papa:Criminosis usus meretricalibus studiis rethibus innumeris estconclusus. Ço és que aquell qui és usat dels crims qui's cometen ables vils fembres per infinits laços e mals està pres e implicat. Quartament, nou als béns, car porten - se'n e arranquen de l'hom

tot ço que poden. Per tal dix lo Salvador, Luce XVº, que lo fillaquell qui's partí del pare dissipà tota la riquea que lo pare lihavia dada e açò estant ab vils fembres. Ne jamés ha assats, pertal havem Ezechielis XVIº: Nec saciata es quasi meretrix fastidiosaaugens precium. E vol dir nostre Senyor parlant a la sinagoga delsjueus axí: Semblant ést a la fembra pública, qui és insaciable equi tot jorn crex son preu fenyent ésser enfastigada de sesviltats. E en aquex matex capítol trobaràs moltes altres malesproprietats de vil fembra, les quals lex de present, emperò per totaçò appar quant és dampnosa la vil fembra a aquell qui s'i acosta.

Mas dien alscuns modorros cant oen açò que ver és ço que dit havemde la vil fembra, mas la bellea de la fembra los tira e'ls engana.Mas aquests deuen pensar que aytal engan és engan mortal, per taldix la Scriptura, Ecclesiasticus IXº: Propter speciem mulierismulti perierunt. E vol dir que molts se són perduts per bellea defembra qui'ls aterrava e'ls portava finalment a dampnació. E pensacom ést bé enganat tu, qui per aytal bellea te lexes pendre ecativar, e pensa que d'aytal bellea tot hom n'à qui'n vol e siaqui's vulla e per gran mercat, car per tres o per IIIIe diners seliura a qui la vol. Veges tu si ést bé dolent, que per valor detres diners te dons a la mort. Pensa qual hom ha al món qui preures ço de què tot hom ha còpia per no res. Ara diu la Scriptura,Proverbiorum VIº: Precium scorti est unius panis, ço és que preu dela fembra del bordell és preu d'un pa, que hom ha per dos o perIIIIe diners. Ara veges si ést ben orat, que ço qui no val un croat

te faça perdre seny, e ànima, e cors, e ta fama e Déu e tu matex,car hom putaner tota res l'à per ahominable e per no negun. E pertal antigament tot hom qui entrava o exia del bordell ne exia o yentrava ab la cara e ab lo cap cubert per vergonya e per paor deinfàmia. E d'aquesta viltat de la vil fembra encara dix Salamó,Proverbiorum XIº, axí: Circulus aureus in naribus suis mulierpulcra et fatua. E volia dir que bellea de fembra vil és axí comanell d'or posat en morro de truga, car la truga qui té al morroaytal anell per tot loch lo posa on sent que pot menjar, emperò enspecial lo posa pus volenter en fanch ben pudent, car per naturaama les coses podrides e pudents. Axí fembra vil, si és bella, atota res dóna sa bellea sol que y veja qualque profit e guanytemporal, mas com sia en si sobiranament vil, per tal en specialama, sobre totes altres, persones vils e pudents e a aquelles offerabans sa bellea que a altres, car per aquells és més requesta e abells se concorda més que ab altres. Per experiència veuràs sovínque y ha hòmens qui, per amor de Déu, pendrien per mullers alscunesfembres públiques per levar - les de peccat e elles amen més ésserestremera e servidora pudent de bacayllars, alcavots e de tot altredolent qui vinga ab dos diners al puny, e estar e anar axí com aesclaves del diable per lo món, que no estar axí com a doneshonestes e tements Déu ab lurs marits en lurs cases; ans si'lstractats lur honestat ne lur bé no us guardaran ab bon uyl, e usfugiran axí com a la mort e us blastomaran axí com si'ls tractàvetsqualque mal. Per tal diu l'eximpli que qui a putaça fa fogaça mal

ne espera. Per les quals coses appar que fornicar ab elles neacostar - s'i és cosa fort dampnosa, e execrable, e de gran perille viltat, e de gran menyspreu de Déu e de si matex. <chapter 574> <book 2> Capítol DLXXIIII Per què la santa Ecclésia e los prínceps sostenenles fembres públiques Mas diràs tu: Que pot ésser que les àvolsfembres sien tan males com dit és e que la santa Ecclésia e losprínceps del món les sofiren? E majorment que havem DeuteronomioXXIIIº capitulo axí: Non erit meretrix de filiabus Israel nequescortartor de filiis Israel. E mana axí aquesta ley divinal que noy haja neguna fembra pública, ne fornicador ne alcavot qui sia delsfills de Israel. Si, donchs, açò manava la ley judayca imperfeta,quant més deu açò observar la lig de gràcia, qui és perfeta eaccabada? Segonament, car si la senyoria no punia los ladres faria granpeccat e's mostraria consentir a lurs mals; donchs, axí matex, sino ponex les fornicacions appar que y consenta, majorment comdamunt sia dit que de sa natura és pijor peccat de fornicació quede ladronici simple, car la fornicació és en lo propri cors, segonsque diu sent Pau, e'l ladronici és contra la roba, qui val menysque lo nostre propri cors. Respon que la senyoria ecclesiàstica ne seglar no pecca si no ponexaquells vicis los quals la ley humana raonablament lexa impunits enesta vida. Per tal diu sent Augustí, primo De libero arbitrio, axí:Lex humana aliqua ratione permittit que juste lege divinapuniuntur. E vol dir que la ley humana raonablament lexa e permetfer alscuns vicis los quals la ley divinal ponex en son loch e

temps. Per què deus ací notar que com la ley humanal no sia bastanta ponir tots los vicis, per tal, solament ponex aquells qui són pusgreus e dels quals se pot abstenir la major part de la multitut deles gents; e majorment ponex aquells qui són en nocument de la cosapública e qui si no's punien no's poria conservar pau ne bonestament en la comunitat, e aytals vicis són furt e homey esemblants. Ara és axí que, jatsia que simpla fornicació ab fembrapública sia gran peccat, axí com damunt és dit, e tal que la ley deDéu ponex, emperò, per tal cant natura humana és tota corrompuda einclinada a aquest peccat, en tant que si aquest peccat era ponitper la senyoria present seria gran perill que los hòmens no faessenmajors peccats, axí com peccat de adulteri e peccat contra natura,los quals són notables nocuments de la cosa pública, per tal lasenyoria dissimula aquest peccat de fornicació e'l permet. E açòdeya sent Augustí, IIº libro De ordine, on diu axí: Aufermeretrices de rebus humanis, et ecce turbabis omnia et implebislibidinibus. Construe matronarum loco, et tunc labe ac dedecoremdehonestabis. E vol dir axí: _ Si tu tols a la cosa pública que noy haja vils fembres e públiques, vet que tota la comunitat éstorbada e plena de vils obres. Ne aytampoch no deus les vilsfembres posar en estament que estiguen axí com a dones de honor,car lavors farien gran desonor a la comunitat, donchs basta que lespermetes estar. Ne aytampoch per tu sien favorades en lur peccat,car basta que les dissimuls e que les permetes estar, jatsia queaxí matex no deus permetre que lus sia feta injúria, car no deuenper negú ésser maltractades, pus que stan en guàrdia del senyor o

dels regidors de la comunitat. Ne'ls deu ésser tolt lur vil guany,car jatsia que vingua de peccat, emperò, pus ella axí vilmentguanyant denota e vilté si matexa, seu és ço que guanya e negú nolo y deu tolrre; e la fembra vil pot d'açò que guanya axí vilmentfer almoyna, ne aquell qui la sua almoyna reeb no és tengut derestituir - la. Emperò la vil fembra d'açò que axí guanya no'n potfer oblació a l'altar manifestament e açò per l'escàndol de lesgents, e per reverència dels sants e per abhominació de lur peccat,segons que posa Duran in suma De confessionibus, libro IIº, inmateria de lenocinio. D'aquesta matèria parlarem pus largament enlo VIIèn libre, cant parlarem de restitució de les coses presesinjustament, per què de present bast açò que dit havem d'estamatèria. Per ço que dit és appar que la senyoria rahonablament sosté lesàvols fembres. E cant primerament deyes en contrari, en l'argumentprimer fet e'l començament d'aquest capítol, que als fills deIsrael fo manat que no soferissen àvols fembres ne comunes en lurpoble, dich que lo manament aquell fo a ells feyt per tal cant erenhòmens qui menyspreaven fort lurs mullers, e si poguessen anar afembres públiques ja les menysprearen més. E fo rahonable cosa queno poguessen recórrer per aquesta raó a les fembres públiques, pusque havien licència de rebugar les muyllers, axí que appar que lodit manament no'ls fo feyt per neguna alta perfecció que en ellsfos, mas per esquivar grans mals. Ara és axí que per gràcia de Déuaçò no és ara mester en cristianisme, car negú no pot rebujar samuller, ne los hòmens comunament no són ara axí inclinats a lexar -

les com lavors. E per tal no fo necessari de posar - los aytal leyen special, e majorment que ja cascun sap que la fornicació li ésvedada per Déu mortalment. Al segon argument dich que no és semblant de ladronici e defornicació, car com més nogua a la comunitat ladronici quefornicació, e mils se puxa abstenir la major part de la comunitatde ladronici que de fornicació, per tal la senyoria ponex loladronici e permet la fornicació imponida e lexa - la a Déu e alconfessor. E açò sia dit quant és de la primera spècia de luxúria,qui s'apella fornicació. <chapter 575> <book 2> Capítol DLXXV Qui tracta de la IIª spècia de luxúria, qui ésappellada stuprum La IIª spècia de luxúria s'apella stuprum e ésdesfloració de fembra verge qui no és muller de negun, si's vol sefaça ab consentiment seu, si's vol per força, jatsia que majorpeccat sia cant se fa per força. E nota ací alscuns punts. Loprimer és que a vegades los doctors prenen stuprum per tot linyatgede luxúria, emperò parlant pròpriament stuprum és ço qui dit és. Lo IIon punt és que aquest peccat és pus greu que fornicació simplaen quant aquell qui'l fa comet special injúria contra lo pare e lamare de la verge aquella que corromp, e comet gran dampnatge contrala infanta a qui toll irreparablament la virginitat e fa altresmals que tantost davall havem a dir. Lo terç punt és que aquest peccat és fort greu per les següentsrahons. La I és car aquell qui aquest peccat comet fa, axí com dités, gran desonor al pare e a la mare e als parents de la fadrina enquant los desflora e'ls corromp lur filla. Axí matex los fa specialinjúria en quant la fadrina és sots lur poder e guàrdia special. E

per tal havem, Ecclesiasticus XLIII: Super filiam luxuriosamconfirma custodiam, nequando faciat te in oprobrium venireinimicis. E vol dir que tu, qui ést pare de la fadrina qui coneysésser luxuriosa, guarda - la bé per tal que no't faça venir avergonya davant tos enamichs. Per rahó d'açò legim, GenesisXXXIIIIº, que com Sichem, fill de Emor, hom gran e poderós e senyord'aquella terra, defloràs Dina, filla de Jacob, emperò los fills deJacob lo aucieren a ell, e a son pare e a tot lo poble de laciutat, e açò per la minva que havien reebuda per la defloració delur sor. Ffa encara aquell qui aquest peccat comet special e notable mal ala infanta en quant la força o la engana en tan perillosa e en tanvergonyosa matèria, e li tol lo sagell virginal irreparablament, loqual no li deu ésser tolt sinó per matrimoni. Posa - la encara envia de ésser fembra pública o de fer leugerament e vil ab altresemblant fet que ha fet ab lo primer. Tol - li encara matrimoni detot o en part en quant negun comunament no vol pendre per mulleraytal fadrina, o si nengú la pren, emperò no la pendrà aquell quila presera si ella no fos aytal. Axí matex, aytal hom estruprant -la li tol que ella ab sana consciència no pot demanar escrex de sonexovar si pren marit com lo dit escrex se don per esguart de lavirginitat de la fadrina. O si la fadrina entra en orde, tol - lique jamés no pot haver honor de esposa special de Jhesucrist, carno's deu consecrar com sia corrompuda. Tol - li encara la fama, carjamés no serà tenguda per dona entegra ne per casta, com digua laregla de dret que qui una vegada és stat reputat o trobat éssermal, tostemps és tengut per mal. Tol - li encara que jamés en

paradís ne pot haver lo guardó virginal, del qual parla sent Johan,Apochalipsis XIIIIº, ne lo fruyt aquell centè promès als vèrgens,del qual parla lo Salvador, Luce VIIIº. Per raó d'aquests tantsdapnatges l'om és obligat de satisfer a la fadrina en molt. E en laveylla lig, segons que appar Deuteronomii XXIIº, havem que quienganant alcuna verge no esposada la deflorava, era tengut dependre - la per muller si lo pare de la fadrina ho volia, e no -res - menys li havia a fer dot. Mas si lo pare de la fadrina no uvolia havia - li a dar dot segons que pertanyia a la verge aquella,segons son estament, ans que fos corrompuda. E açò era persatisfacció de la fadrina. Per satisfer al pare de la fadrina, alqual, segons la ley, ell era tengut per pena del peccat a dar aldit pare cinquanta cicles d'argent e a haver la fadrina per muller,axí que jamés no la pogués lexar, car humiliada la havia, e per talque no aparegués que la dona aquela hagués feta turpitut, segonsque expon aquí sent Augustí. Emperò los drets crestians no usenaxí, mas, segons que havem Extra de adulterio, capitulo primo, sialcun deflora alcuna verge solta e sens espòs e u fa abconsentiment d'ella no és tengut de maridar - la si ell és s'ésmogut a fer aquest mal per moviment d'ella e per requesta. Emperòsi ell la ha enganada prometent - li que li daria marit bo ecovinent segons son estament, o que la pendria per muller, lavorsés tengut en for de consciència de fer - li ço que promès li ha.Hoc encara cant aquests pactes no y fossen estats e l'hom percebéclarament, o per indicis bastants, que ella consentí en la malaobra per tal que fos ajudada per l'om a haver marit, o que fos

sustentada en ses necessitats, lavors l'om li és tengut de fer - liajuda segons son poder e segons l'estament de la fadrina. Si,emperò, la fadrina és stada forçada o ab falsies enganada aconsentir, lavors l'om és tengut de satisfer - li encara molt mésque no és ço qui dit és o's compona ab ella. E d'aquesta axídeflorada dien los glosadors que's deu entendre que lo defloradorés tengut a la pena de la Decretal en for públich si aquí haconcorregut una altra spècia de luxúria qui és major que aquesta,qui s'apella raptus, qui vol dir pendre la verge aquella per forçae gitar - la de casa de son pare o de aquell o de aquella qui laguarda en loch de pare o de mare, e aprés la deflora axí. <chapter 576> <book 2> Capítol DLXXVI Què deu fer aquell qui se'n mena alcuna jove perenamorament Mas posem aytal cas que sovén se esdevé: Un hom se'nmena una infanta ab volentat d'ella per tal cant la un és enamoratde l'altre e no ha entre ells negun altre pati sinó que s'estiguenensemps axí com dos enamorats. E aprés alcun temps regonexen que noestan en bon estament e volen dar fi a lurs peccats, e l'hom stàpensant com satisfarà a la jove a qui ha fets tots los mals quidamunt són dits que's cometen en aquesta spècia de luxúria apelladastuprum. E ací responen alscuns doctors posants los punts següents.

Lo primer si és que si ell ha infants de la jove, que ell, per amorque los infants sien legítims, la deu pendre per muller e n'éstengut en for de consciència. Aquest punt proven axí, car com,segons sent Pau, II Corintiorum XIIº, lo pare e mare sien tengutsde tesaurizar als infants, molt mils los són tenguts a tesaurizar

honor justa, e estament honest e religiós nom, les quals cosesrequeren per fonament que los infants sien legítims e açò no podenésser si lo pare no pren la dona per muller. Lo IIon punt és que si no han infants ell deu fer de congruo ethonesto que abdós entren en religió e aquí satisfacen a Déu per losmals que fets han estant axí en peccat. E en cas que la dona hivulla entrar e ell no, lavors ell la y deu posar sens tot contrastper favorar la salut de la sua ànima e per honor de l'alt estamentque ha elegit. Si ella no y vol entrar e ell hi vol entrar, e ellveu que ella encara ha la coa de l'uyll vert e seria gran perillque, si ell la lexava, que ella no faés mala obra de si matexa,lavors deu fer son poder que li do marit o la torn entre sosparents si segurament hi pot estar sens perill de sa persona e sensperill de tornar a peccat. Si, emperò, ella no vol per res axò neallò, mas vol romandre en lo segle e estar per si matexa, lavorsl'om la deu pendre per muller e ab ella romandre per preservar - lade peccat e li deu fer tota aquella ajuda a viure bé e a fer bé quebon hom deu fer a sa muller e més si més pot. E deu pensar que axícom ella l'à molt amat e per ell ha fet massa, segons la carnsostinent e encorrent de volentat tots los dits mals per amord'ell, que ell axí matex de cor lo y recompens en l'esperit axí compuxa. No - res - menys l'om recompens a Déu segons son poder, peralmoynes e ab afliccions e abstinències e oracions e altres bonesobres, lo propòsit que havia haüt de l'entrar en orde e pos - lo enexecució si oportunitat n'à, ço és si la dona moria o mudava enmils son propòsit. E si dius que negú no deu lexar de entrar en

religió per res com açò sia estament molt pus alt, responen acíaquests e dien que axí com és legut a l'hom a prolongar lo temps deentrar en religió per sustentar lo pare e la mare en les cosestemporals o per servir als malalts lla on no ha altre qui u faça,axí és molt més legut e degut a l'hom de prolongar de entrar enreligió per preservar de peccat mortal e de dampnació aquellapersona a la qual és stat raó de tan gran peccat com aquest és stata la jove aquella que axí ha desujada; e jatsia que ella hi hajaconsentit, emperò ell, qui hom era e a qui era dat lo seny, ladevia reduir a bé, car tengut n'era per lo manament divinal e perlig de natura. Per totes aquestes coses appar solució al dubteproposat. Per tal, donchs, que les filles no vinguen a aquest pas ne confonenlos pares, deuen - les fort guardar los pares cant les tenen encasa que no sien dissolutes, ne enamoradices ne indevotes. E deuen- los ensenyar contínuament bons nodriments, specialment honestat,e dir - los com antigament les donzelles, si eren trobades enaytals males obres, totes vives les soterrava hom e aquell qui lesdeflorava lus penjava hom damunt, segons que legim en les històriesantigues. E aquí matex appar com moltes donzelles per zel de lurpuritat se lexaven auciure, mas ara tot lo món és aterrat e totavirtut és morta, car les donzelles són fort dissolutes e per honore estament a conservar jamés no van a missa, e per mantenir lotemps e per tal que sien ben mirades posen - se a les finestres bépintades, e traen - se venals a tot hom, e parlen e rien e saltene van ab gests de vils fembres, e muden lurs hàbits, e ligars,

cintes e calces aytantes vegades lo jorn almescades e perfumades,e ja a mig camí acuyllen tot hom ab garips, abraçant e ab pochparentesch besant, e parlant a part e faent a tots cembeylls de lurcap, e de lur coyll, e de lur pits, e de lur cors, e de lurs peus,e parlant ab cundesch e ab térmens de la guisa, serpetejant, aragirant deçà, ara dellà, ara guardant - vos dret, ara a travers, araen biax, ara sospirant, ara cridant, ara baxant, ara burlant. E alur tacanyeria han mès nom la verdura, qui reyalment és veraputeria. E si n'i ha qui no seguescha lur via apellen - lesfantàstigues e orades, e les veylles qui'n murmuren apellend'urbanes maleytes. Per què fa mester en aquest tan mal temps quetantost com la fadrina ha XIIII anys o XV, que tantost la marits,car si no u fas ella usarà de la verdura, e per un que li'n tolguesella se'n pendrà VII. E qui més hi darà, ab aquell se n'hirà. O quimils la li farà boyllir a sa guisa, que aquell la se'n port e lahaja. Per què't do de conseyll que ab aytals no faces matrimoniencara, per bé que sobre lur castetat te donassen cent fermances etestimonis, car si u fas trobaràs a la fi que altre n'i ach primerque tu e que de fet la servex altre menys de tu, car dien aquestesdones d'aquest temps que en tota bona casa en què està cavall potviure un rocí e que ab bona somera està bé ase e pollí. <chapter 577> <book 2> Capítol DLXXVII De la pena del strupant Ascensis, libro IIº, tituloXLVIº, articulo tercio, nota ço qui's seguex. E primerament questuprum se deu acusar enfre V anys aprés que és fet e açò cant ésfet sens força, mas si y ha haüda força ell se pot acusar senstemps determenat, Digestum e. mariti, s. quinquennium et s. ultra.

Segonament nota aquí matex que l'estrupador deu ésser punit si éshom de honor axí, ço és que perda la meytat de sos béns. Si és homsimple deu ésser exellat e deu en lo cors ésser plagat o punit,Instituciones de publici iudicici s., item lex Iuliam de adulterii.E açò deus entendre quant lo peccat aquest se fa sens força. Si lopeccat aquest se fa ab força vol aquí la ley que l'hom siaescapçat, s. sin autem per vim. Semblant és quant sens força aytalcosa se fa en infant, Codex e. Cum vir. Terçament, nota que si lo tudor comet aquest crim ab la infanta dequi és tudor, que ell deu ésser exellat e deu perdre tots sos béns,codex e. Si quis eam, mas segons lo canon lo tudor deu dotarl'infanta, caput de dote lege II, e deu pendre la fadrina permuller si lo pare de la fadrina ho vol. Si, emperò, lo pare de lafadrina no u vol, ne la fadrina, serà lo contrari, extra deadulterio et strupro, capitulo penultimo. Et axí és tengut deassignar - li dot segons la manera que les vèrgens han acostumat deésser dotades, extra de adulterio capitulo Iº, pensada la costumade la regió e lo poder e substància d'aquell qui la y ha a dar, ela dignitat e condició de la fadrina, segons arbitre de bon hom,articulum ad hoc XXX, questio Vª, Nullus. E açò sia dit de la IIªspècia de luxúria apellada stuprum. <chapter 578> <book 2> Capítol DLXXVIII Qui posa la terça spècia de luxúria, appelladaarrapament La terça spècia de luxúria s'apella raptus, ço ésarrapar la fembra ab què l'om comet peccat e fer - ne violència aalcun, ço és a la fembra que l'hom se'n mena, si's vol sia infanta,si's vol sia viuda, si's vol maridada, o fer - ne violència a

aquell sots la guarda del qual està, si's vol sia pare o frare, omarit o qui's vol. Per raó d'açò nota alscuns punts. Lo primer si és que la cobeegança excessiva la qual l'om mostra enarrapar la fembra que se'n mena e ab què vol peccar, per la qualcobeejança l'om no rebuja de caure en tan gran perill com ésarrapar fembra solta o d'altre, s'apella raptus, qui pren nom de lasua obra forana, la qual és arrapar. La qual obra, per raó de laviolència que fa, és pus greu peccat que simpla fornicació nestuprum, no - res - menys que per lo arrapament presomex hom que lacobeejança carnal és en aytal fort encesa. Ara és axí que aquestpeccat importa violència, ut habetur XXXVI, questio Iª, jatsia quea vegades la fembra serà per violència tolta e voluntàriamentconeguda e a vegades per lo contrari. Lo segon punt és que aquest peccat ajusta ab si altres peccatscarnals e açò segons la fembra que se'n mena, car si se'n menaverge per força e la conex carnalment, ell ajusta ab lo arrapamentpeccat de stupro. Si arrapa viuda ajusta - y fornicació, simaridada, ajusta - y adulteri, si monga, ajuste - y sacrilegi, siparenta, ajusta - y incestum, si infant que vulla corrompre ajuste- y sodomia. Lo terç punt és que si alcun per violència arrapa infantadesponsada, aytal deu ésser restituïda al seu espòs, qui ha dret enella per la desponsació. Si, emperò, l'espòs arrapa la sua esposamatexa, jatsia que ell faça mal e pech faent violència, emperò ellés escusat de l'arrapament per lo dret que ha en ella. Si lainfanta arrapada no ha espòs deu ésser retuda a son pare e a samare, o si és maridada deu ésser retuda a son marit, car sua és.Mas ací ha un dupte, ço és si lo arrapant pren per muller la fembra

solta que arrapa, si val lo matrimoni. Dien los doctors que val,quia raptus non dirimit contractum licet impediat contrahendum, çoés que lo dit crim de arrapament no empatxa lo matrimoni pus siafet. E si dius que Consilium Meldense determenà lo contrari, responsent Thomas in IIª secunde, questione CLIIII, articulo VIIº, insolucione ad IIIm argumentum, que ço que lo dit consell determenàés estat despuys cassat e abrogat, e prova aquí matex perauctoritat de sent Jerònim aytal matrimoni valer e tenir. <chapter 579> <book 2> Capítol DLXXIX Qui posa la pena del raptor D'aquest crim axí nefaridiu papa Simacus: Raptores viduarum vel virginum ob immanitatemtanti facinoris detestamur. E vol dir, en suma, per ço que y aportaque tot hom deu avorrir aquest crim axí com aquell qui ésdestructiu de tota la cosa pública. E per tal ordenaren losemperadors que fos terriblament punit. Posa l'Ast que pena deraptor segons la ley és que sia escapçat e ço del seu sia dat a lafadrina o fembra que havia arrapada. E açò se deu entendre siarrapa fembra onesta, car si arrapava fembra pública no seria axí,Digestum de furtis, lege L, V,. Axí matex no seria axí punit loraptor si arrapava serventa, o cativa o libera, car lavors solamentseria escapçat segons la ley. Açò e molt més d'aquesta matèriatrobaràs d'aquesta matèria Codex, De raptu virginum, lex I. Peraquesta matexa pena són punits aquells qui acompanyen lo raptor eaquells qui'ls donen ajuda, e al condempnat és negada appellació utibidem. Nota encara que aquest peccat poden jutgar lo pare e mare de lafembra arrapada, e cosins germans e tudors e curadors. Semblant éssi la fembra arrapa l'om ne lo pare de la fembra arrapada pot

remetre aquesta injúria, Codex, e. lex Quia parentibus. E açò sedeu axí entendre, ço és que lo pare de la arrapada no u pot remetreper preu ne per peccúnia, mas pot - ho remetre per prechs. Diu acíHostient, eodem titulo: Ne pot, segons la ley, la fembra arrapadafer matrimoni ab l'om aquell qui la ha arrapada, o si u fa pert lasubstància e béns del raptor que la ley li havia dada in Autentica,De raptis, mulier que rapuit, collatione nona, sed secundum canonesraptor sit servus rapte nisi se velit redimere, XXXVI, questio I,de raptoribus. Deu encara ésser excomunicat ab tots sos factors, e.questione II, capitulo Iº et IIIIº. Mas si la rapta ho vol, ellapot fer matrimoni de si matexa ab lo raptor, extra c. accedens,jatsia que los parents hi contradiguen, ne ja per axò pert lo dretque ha en los béns del raptor, car la ley damunt dita és anul.lada,Extra de secundis nupciis Dominus. Mas los raptors dels infants perpenes terribles capitals deuen ésser punits segons la ley del codiAd Legem Juliam de adulterio, lex cum vir, e emperò, si lo príncepcomana al jutge ecclesiàstich la punició d'aytals, lo dit jutge losporà ponir en tota pena que no sia mort o efusió de sanch leja, otruncació de membre, per què pot tot aytal encarcerar, o flagel.laro condempnar en peccúnia. E açò és ver, segons Hostient, si l'homaquell no és acusat, car si és acusat no pot minvar la pena e pertal la deu reservar al príncep, extra c. in Autentica de raptu. Eaçò sia dit de present de raptu. <chapter 580> <book 2> Capítol DLXXX Qui tracta de la IIII spècia de luxúria appelladaadulteri La quarta spècia de luxúria s'apella adulteri, qui vol dir

accessus ad alienum thorum seu violacio eius, XXXII, questione Vª,ço és acostament de lit estrany. E comet - se aquest peccat enmoltes maneres. Primerament si hom mullerat conex carnalment fembrasolta, lavors l'om per raó cant és mullerat comet aquest peccat. Segonament, se comet si l'hom mullerat conex fembra maridada, elavors és doble adulteri, ço és per rahó del ligam matrimonial abquè l'om és ligat ab altra dona e aquella dona que conex ab altrehom. Terçament, e parlant largament e ampla de adulteri, és apellatadulteri cant alcun conex sa muller axí ardentment e carnal que axímatex la's conexeria si fos muller d'altre. E per tal diu sentJerònim axí: Ardencior amator uxoris adulter est, e és XXXII,questione IIII. Semblant diu sent Augustí, De natura et gratia,capitulo VIIIº. E vol dir sent Jerònim en ço qui al.legat és queaquell qui massa ardentment ama sa muller, aytal és adúlter. Pertal nota ací Astensis, libro primo, titulo XXXIº, que l'hommullerat se pot acostar a la muller per manera impetuosa, ço és queno seguescha raó ne honestat, mas proceex aytal acostament solamentde ardor de luxúria. E per tal diu que tostemps aytal acostament éspeccat mortal, e diu que pot açò ésser en sis maneres. La primeracom se fa solament per sadollar sa vil ardor luxuriosa perblaniments meretricals e leigs. La II cant se fa en temps vedat. LaIII com se fa en loch no legut o a Déu deputat. La IIII cant l'omse acosta a la dona axí prenys que és prop del part, car lavors ésperill de mort a la creatura que la dona porta dins e'l ventre. Loquint, si la dona ha de son temps o son flux de sanch natural. LoVIè, si la manera de jaure ab ella no és natural o no ésnaturalment acostumada.

Quartament és apellat adulteri cobeejar fembra maridada, car,segons que diu lo Salvador, aquest aytal ja ha complit lo peccatdins son cors. Açò trobaràs XXXII, questione V, qui viderit. E açòconferma sent Gregori en lo Pastoral, dient axí: Adulterinecogitacionis reus est puer qui occulis sponse placere appetit perquem sponsus dona transmisit. E vol dir axí: que aquell qui fa sonpoder de plaure a aquella esposa per lo qual son espòs li hatrameses joyes és ab colpa de cogitació adulterina ne va leyalmental spòs qui l'ha tramès. Ver diu sent Agustí, De natura et gratia,capitulo VIIIº. Quintament és apellat adúlter l'om cant és sa entenció de auciurel'infant e'l ventre de sa mare o en quina que manera que no vingaa bé. E és apellat adúlter car és - li deguda la pena qui és degudaa l'adúlter, o major, e axí matex per tal com fa contra los bénsque lo matrimoni aporta ab si, ço és bé de infants e bé delsagrament. E açò posa dominus frater Alexander de Halis in II parteSumme sue, distinctione XLIX, questione II, problemaute primo. <chapter 581> <book 2> Capítol DLXXXI Qui tracta de la pena de la dona adulterant Aquestpeccat és fort leig e fort greu per les rahon següents. La primerasi és car adulteri és contra la ley divinal, qui açò manavalejament punir en aquell temps que la lig aquella valia, car manànostre Senyor Déu, Levitici XVº, que l'hom adúlter e la donaadúltera fossen lapidats e prenguessen mort si sobre lo peccat erentrobats e convenguts legítimament. Mas ací ha dupte, ço és si éslegut a crestià dar o procurar mort a fembra adúltera, e dienalscuns que no. E proven - ho primerament, que no sia legut a la

potestat qualsevol dar sentència de mort contra fembra adúltera,car lo sobiran príncep Jhesucrist, les obres del qual són forma einstrucció nostra, segons que diu sent Augustí, De vera religione,ell axí com a príncep e a cap de la lig de gràcia absolch la fembraadúltera, a ell amenada per sentenciar - la, dient - li axí: _Fembra, jo no't condampnaré, ve - te'n e d'aquí avant no vullespeccar. Per la qual cosa donà a entendre que la lig de gràciaevacuava e termenava les rigors de la ley judayca, les quals, perconsegüent, d'aquí avant no havien loch. Segonament, car sentència és comuna dels doctors theòlochs que çoqui era moral en la veylla lig, allò està tostemps; ço qui eracerimonial, tot cessa, mas ço qui era judicial és mitigat, car lalig de gràcia ne passa pus dolçament e no seguex la rigor de la ligveylla axí com era dar dent per dent, uyl per uyl e ésser lapidatper adulteri. Terçament, car ja en la lig vella de fet nostre Senyor temprà lapena de l'adulteri ab Daviu, axí com legim IIº, Regum XIIº, carmudà - la - li en persecucions e treballs, que ach molts en la suacasa. Quartament havem XXXIII, questio II, inter hec et capitulosequenti, havem axí: Non licet marito occidere uxorem adulterantem,quamvis hoc leges concedant, quia sancta Dei Ecclesia mundanis nonastringitur legibus. E vol dir que no és leguda cosa al marit deauciure sa muller, si bé s'és adultera, car, jatsia que les leysimperials ho atorguen, emperò no u atorga la santa Ecclésia, qui nopot ésser estreta per leys mundanes. Quintament havem II, questio III, hinc autem axí Causematrimoniales iure poli, sed non iure fori tractande sunt. E vol

dir que les causes matrimonials no deuen ésser tractades en forseglar, mas en for ecclesiàstich. Com, donchs, for ecclesiàstichnuyll temps no don sentència de mort, appar que fembra adúltera enla lig de gràcia no deu pendre mort. Sisenament, car les penes assignades per la Ecclésia a fembraadúltera totes són temporals, axí com appar extra de dote plerumqueet Extra de consuetudine ex parte. E axí matex aquelles qui sónassignades per los emperadors crestians, axí com appar in Autenticaut nulli iudice, S. Si ante, collatione IX. <chapter 582> <book 2> Capítol DLXXXII Com los senyors qui donen licències als marits deauciure les mullers e los marits qui les maten fan gran desastrePer aquestes rahons dites, e moltes altres que havem a tocar en loVIIèn libre, on aquesta matèria ha son propri loch e açò canttractarem lo novèn manament de Déu, que veda adulteri, appar amolts que fembra adúltera no deu pendre mort per raó de son crim,de la qual sentència trahen los següents corralaris. Lo primer és que negun príncep sens perill de peccat mortal no deudar sentència de mort a fembra adúltera. Rahó és car, axí com dités, la lig de gràcia mitiga les penes de la ley veylla e com ladita ley vella assignàs mort per adulteri, donchs la lig de gràciahi deu assignar pena menor que mort corporal. Axí matex, car la ligvella manava que morís l'om adúlter ensemps ab la adúltera, donchs,pus de fet la lig de gràcia fa exemps los hòmens de aquella penalegal, seguex - se que molt més ne deu delliurar les fembres com lopeccat sia major en l'om que en la dona. E que de fet los hòmenssien franchs de la dita pena appar car negun comunament no pren

mort corporal per adulteri que faça. D'aquest corralari hix lo segon, qui és que appar gran error en losprínceps qui donen licència a lurs súbdits de matar lurs mullerscant les los denuncien per adúlteres, car com dels prínceps siagran dupte que ells ho puxen fer, e diguen grans theòlochs que nopoden ne n'han licència de Déu, seguex - se que no'n poden darlicència a altre que u faça. E posem que lo príncep pogués dar decert sentència de mort contra la adúltera, encara deu fer per guisaque si a morir ha la fembra, que no muyra sinó en la manera qui'spertany e qui és dins son for, ço és que u faça persona per sonoffici a açò deputada e qui no sia part ne offensa a la fembra, axícom és offès e part lo marit. E que encara sia feta provisió a lasua ànima per confessió e per altres vies competents en guisa quela fembra no muyra en peccat mortal. Per aquestes licències axí injustes e desordonades que alscunsprínceps donen als hòmens de auciure lurs mullers, prenen leeralscuns malvats de auciure les dites muyllers, que hauran bones ecastes, mas per tal cant ne volen d'altres diffamen - les falsamente per sperança d'aytal vènia, creent que tantost los serà remès, nodupten de auciure - les cant se volen, lo qual peccat porta sobreson cap tot lo príncep qui aytals licències e remissions fa axífranques. E fan encara una gran legea aquells qui les maten, car çoque porien fer axí que a la muller matexa poria ésser amagat, ço ésla mort, ells ho fan axí notòriament e scandalosa que redunda agran vergonya dels parents de la dona, e a gran infàmia de lamesquina qui mor, e a gran menyspreu dels infants qui romanen e a

gran reguart e perill del marit matex qui fa lo mal. Seguexen -se'n encara remor en lo poble e gran mal eximpli, e aprés terriblecàrrech de consciència al marit matex que no sia stat occasió dedampnació de la ànima de la dona morta. Per les quals coses ensempstramet Déus soptosa e mala mort sovín a aytals, car la sanch de lamorta crida a Déu contínuament contra ells fins que Déu ha feta laexecució d'ells complida. E és ací una gran legea, que en aytalscases pijor ne usen aquells qui més són estimats en saber e en senyque no aquells de qui no és feta menció, mas creu que porta'ls aaytals legees multitut d'altres grans peccats que han fets, qui abaquests ensemps los aporten a aytals cases e puys, a la fi, adampnació eternal. Lo terç corralari és com appar gran crueltat e contra tota bonaconsciència e expressament contra la benignitat del sant Sperit,qui governa e regex la lig de gràcia, ço que fan alscunes cruelssenyories del món, qui han de costuma cremar hom e fembra compresesen adulteri, car aquests senyors no solament los donen mort, laqual no'ls poden dar per aytal crim o almenys no'ls és cert, axícom damunt és dit, ans los donen la pus cruel mort qui al món sepot dar per negun crim per gran que sia, la qual cosa és contra lapiatat cristiana e contra la severitat judayca, car no contrastantque la lig judayca fo lig de temor e de terror, emperò anch jamésper aytal crim no donà tan lega pena. És encara açò expressamentcontra la lig qui és fonament de tota ley punitiva, qui ésDeuteronomio XXVº capitulo, e diu: Pro mensura peccati eritplagarum modus, ço és que segons la mesura del peccat deu ésser laquantitat de la pena, e aquests per peccat menor, ço és per

adulteri, donen aytan gran pena com del major peccat qui al mónsia, ço és de sodomia o de heretgia. Per què dóna ací notableconsell aquell Severus en lo seu Ordinari, on diu axí: Pensar deuenlos senyors del món que posats són per Déu a regir lo poble seusegons la sua ley inspirada o scrita, axí que lo príncep o potestatés ministre de la ley e no senyor, donchs ultra los térmens de laley no's deu estendre. E com, segons los cànons ecclesiàstichs lespenes deje hom restrényer e les gràcies ampliar, més deuen attendrea estrényer les penes legals que no a ampliar ne acréxer aquelles,e si negun fa lo contrari és tiran e rebel.le al seu cap e senyor,qui és Déu, e és infel a la ley a la qual l'à subjugat lo granpastor Déu eternal. Per los quals peccats e iniquitats los lexaDéus caure en seny reprovat e en mans d'òmens scelerats qui'lsconseyllen tals legees per les quals finalment perden lurssenyories e lus rebetlen lurs súbdits e puys perden ab lurs malsconsellers ensemps los corssos e les ànimes, ne jamés és pus fetad'ells memòria en lo món. Tot açò, emperò, no contrastant, appar ver lo primer puntprincipal, que adulteri és gran peccat per la gran pena de mort queDéus hi posà en la lig veylla, axí com damunt és al.legat, e dichque deçà mor e mutilació de membres deu ésser bé punit per lescauses qui davall se al.legaran en los capítols següents tantost. <chapter 583> <book 2> Capítol DLXXXIII Qui posa lo IIon motiu, e terç, e quart, e Vè eVIè per què adulteri és greu peccat La II raó per què aquest peccatde adulteri és fort greu si és car la persona adulterant fa contralo sagrament de la santa Ecclésia, qui fa legítim e just

l'ajustament d'om e de fembra e inseparable si adulteri no yentrevingua, axí com ensenya lo Salvador, Mathei Vº. Per tal contralos adulterans dix Jhesucrist, Mathei XXIXº: Quod Deus coniunxit,homo non separet. E vol dir que cascun se guart de separar ço queDéus ha ajustat per ordinació sua e per vigor del sagrament delmatrimoni. Certa cosa és que per raó de adulteri se pot matrimoniseparar e l'altre entrar en religió contra volentat de l'altre, axícom appar Extra de coniugii constitutus et Extra de divorciissignificati. Pensa, donchs, quanta injúria fa a Déu aquell quitrenca aquest sagrament qui fo lo primer e lo qual Déus instituí enparadís terrenal en estament de ignocència. La terça raó si és que trenca la fe promesa, qui és fe sagramentale, per consegüent, la pus fort qui sia, e més que simple juramente que homenatge, car lo matrimoni enclou açò e més. E, perconsegüent, qui trenca fe matrimonial per adulteri comet crim detraïció e és cas qui sol ésser reservat als bisbes o a aquells quin'han special auctoritat. Una regina fo en Xipre qui sabent que lorey, son marit, anava a altra fembra lo reptà de traïció prometentde dar - li combatent per ella en camp e com lo rey se veéscolpable, tement - se de perdre lo camp, ab conseyll de sàviespersones lexà anar la batalla car estech - li axí dit: _ Senyor,sapiats que vós no us podets escusar que no siats traydor, carhavets trencada fe matrimonial, per què sapiats que si vós emparatsla bataylla, que vós serets vençut. Per què per esta raó e peraltres ell ho lexà estar. La quarta raó és car aquest peccat és contra lig de natura. Certacosa és que cascú comunament e naturalment ama axí sa muller que

abans volria perdre lo seu, o ésser deseretat, que no que altrejagués ab sa muller, car lo Senyor beneyt, per special dispensaciósua, plantà en los coratges dels conjugats aquesta amor natural.Per tal dix ell, Genesis IIº capitulo: Lexarà l'om pare e mare eirà a sa muller. Com, donchs, lig de natura enseny a l'hom que nofaça a altre ço que no vol per si matex, seguex - se que aquell quiaquest peccat comet, fa contra lig de natura, per consegüent, fafort greu peccat. E açò conferma lo dit que posa Solinus, librocapitulo Xº, on diu que pistil.li, qui són pobles orientals, provenlos fills si són ledesmes per esta via, car de present cant sónnats los posen davant les serps, e si són borts les serps losmaten, si són ledesmes guarden - los que res no'ls noga. Dien losnaturals que la leona si és estada coneguda per lo leopart no'sgosa acostar al leó fins que s'és lavada en aygua, tement - se quelo leó no u sentís e que no la matàs. Dien axí matex que com lomascle de la cegonya vis la femella mesclar ab mascle d'altrelinyatge, aquell amenà molts de sa natura e mataren la cegonyaaquella. La tortra per natura ama tant son mascle que si mor jamésno canta, ne's posa en arbre vert ne beu aygua clara. Vet què fanatura en eximpli dels hòmens. D'aquesta dita quarta raó hix la V, la qual Clement papa fa en estamanera: Qui tol a l'hom sa muller, si matex li tol, car marit emuller són una carn, segons que dix nostre Senyor Déu. Et primaCorintiorum VIIº havem que l'om no ha poder en son cors, mas lamuller e axí matex és ver de la muller. Per què appar, diu ell, queaquest peccat és pus greu que tot furt, car més prea cascun la sua

carn que neguna altra substància. La VI si és per los grans mals qui's seguexen en los infants, quisón fort greus mals. Car primerament los infants ne són dolents,segons que dit havem longament en lo XIIèn libre parlant delsborts, qui comunament són monçonegers, arlots, ergulloses eluxurioses, segons que dix lo metrificador en aquests versos: Prodigua natura dedit spuriis hec mala iura: ut sint pomposi, mendaces et luxuriosi. Veu hom comunament que sónarlots insolens e inhonests e qui sovín fan de grans follies. Pertal diu l'eximpli que bort e mula tota ora ne fa una, ço és unaarloteria. Per tal havem in Decretis LVI distincione, en aquellcapítol Si gens anglorum, que papa Bonifaci scriví al rey deAnglaterra que no soferís ses gens viure sens observància dematrimoni com per defalliment de açò les gents nasquen fugitives emiserables. E jatsia que aquí ne nomèn alscuns notables hòmens quiforen borts, emperò allò no empatxa que comunament los borts nosien dolents, car ço qui és a tart no prejudica a açò qui's facomunament. Segonament, encara los infants ledesmes ne sóndeseretats e'ls borts heretats cant los pares se pensen que losmajors infants que hereten sien lurs fills e són fills d'altre eles heretats se transporten contra tota justícia e per açò avegades aquell qui deuria ésser rich és pobre e aquell qui és richposseex ço del pobre indignament e axí de molts altresinconvenients qui se'n seguexen, les quals coses són en granprejudici de la cosa pública, segons que en lo XIIèn libre havemlargament ensenyat. <chapter 584> <book 2>

Capítol DLXXXIIII Qui posa lo VIIè, e VIIIè e IXè motius per quèpeccat de adulteri és gran peccat La VII raó per què aquest peccatde adulteri és tan greu si és car la dona aquella qui aytaldesastre ha fet ne roman empatxada en sa ànima, car no gosa revelarpúblicament son peccat per perill que no muyra, e si'l callaseguexen - se tots los mals damunt dits a sos fills. És ver queremey si és trobat per alscuns, axí com direm davall. La VIII raó que d'aquest peccat se pot leugerament seguir si éspeccat de incest, qui és peccat terrible, axí com davall havem adir. E appar açò per tant car leugerament un hom porà pendre permuller sa sor e aquella qui és filla borda de son pare e ell pensar- s'à que sia estranya e axí's poden mesclar tot jorn per esta viaaltres parenteschs, les quals coses són fort leges. La IX, car per raó de adulteris se seguexen grans bregues e fortenceses, e grans destruccions d'òmens e de lurs béns e sovén hoveem a uyll, e no solament açò, ans encara se'n seguexen infinitsaltres mals, segons que posa lo Ecclesiàstich, XXIIIº capitulo, ondiu axí: Duo genera habundant in peccatis, et tercium adducit iramet perdicionem. E vol dir que dos linyatges de gents habunden enpeccats e en mals e lo terç aporta sobre lo peccador la ira de Déufort, qui'l porta a perdició de ànima e de cors. Lo primer linyatgediu que és hom ardent axí com a foch, qui seguex sa ardor ne ha frede seny ne de temor de Déu. Lo segon és hom malparler, mas lo terçés hom adulterant, car diu que aytal hom no prea res sa ànima ne'spensa que Déus lo veja. Aquest vendrà a tanta dolentia, ço diu, queen les places haurà a acaptar e a mendicar e a demanar ajuda, eserà axí perseguit com a poll de cavall sens govern e lla on no's

pensa, aquí caurà e serà a desonor de tots aquells a qui s'acostaràper tal cant per aquest peccat ha desemparada la temor de Déu. Diuaxí matex de la fembra adúltera que davant molts serà publicada etot hom guardarà als seus fills axí com a coses estranyes qui noprosperaran. La sua memòria serà tostemps mala als esdevenidors,car son peccat és irreparable. D'aquí avant davant les gents ellaserà espill als altres que no lexen la temor de Déu e que obeexenvolenter als seus manaments. <chapter 585> <book 2> Capítol DLXXXV Qui posa la X rahó per què adulteri és gran peccatLa X causa e raó agreugant lo peccat de adulteri és la terriblagelosia qui n'hix de l'hom envers la fembra e de la fembra enversl'om, o de cascun d'aquests contra la persona aquella ab qui lopeccat se comet. Aquesta jelosia és en si terribla pena a aquellqui la sofer e de la qual hixen desesperats mals, car la persona neve sovín a la mort, e n'és en sa conversació fort importable e adiverses fort perillós. Per tal, cascun d'aquells qui són posats enmatrimoni se deu fort guardar de provocar la persona ab si ajustadade gelosia aytant com pot e si no u fa comet greu peccat per lesrahons dites. Per delliurar los hòmens antigament d'aquest tan gran mal plach ala bonea divinal de fer - hi aytal providència als jueus com ésposada Numeri, Vº capitulo, ço és que lo prevere de la ley, feytesen la fembra alscunes cerimònies aquí posades de part de Déu, ellla malaya de forts malediccions si ella havia fet lo peccat, e lesmalediccions aquelles venien públicament sobre ella si ella hagués

comès lo peccat. Si no l'hagués fet no li noïen en res. E peraquesta manera cessava tota gelosia del marit. Encara per dar remeya totes sospites fan alscuns en alcunes parts del món pendre unferre calt a dona difamada de adulteri e si li nou no ésignoscent,si no li nou ella roman escusada. Emperò aquesta cosa ésimpugnada de fer per la santa Ecclésia, axí com havem a tractar enlo VIIèn libre per tal cant açò és temptar Déu. Encara recorrenalscuns a altres remeys naturals qui poch se valen per saber lamuller si és casta o no, axí com és posar - los dejús lo capçal dellit caramida, qui dien que'ls fa dir tot ço que han fet. E en montemps un gran príncep crestià duptan son primogènit si era son fillhac un hom qui pres la regina per la mà faent a ella insensiblamentcosa amagada per art bona o mala, e ella de continent dix e parlàlongament e clara sobre la matèria aquella, e axí endreçadament quebé aparia que aquell parlar no era seu, ans venia d'altra part.Altres recorren a les arts prohibites, qui sovín los dien de gransfalsies, e lo diable, qui y obra ab tota eficàcia per tal que façalos hòmens matar a les mullers o per tal que pos entre ellsperpetual discòrdia. Per què conseyllà Pius papa que aytalsrecorriments sien lexats per tots crestians com sien fortperillosos e fort sospitosos que no sien tots fundats o untats dela malícia e nequícia del diable. E per tal ensenyaven - nosantigament los pares de pendre ans de temps alscuns conseyllsspecials qui sien tals que, si fer - se pot, de tots puntsforagiten tota gelosia e desplaer que l'hom haja o esper a haverper aquesta mala gelosia. <chapter 586> <book 2> Capítol DLXXXVI Qui posa remey a consolació d'aquell qui sap que ha

la muller adúltera Mellitus philosophus, complanyent a la granafflicció dels gelosos, car per ventura havie'n ell haüda en simatex gran experiència, per tal donà'ls los següents solaços perremeyar lur aflicció. Primerament, donchs, deu lo gelós pensar, çodiu, que gelosia ha ab si tres mals ligats qui han mester gransremeys. Lo primer és dolor al cor del gelós; lo IIon és vergonya enla cara, majorment a aquell qui és gelós de muller si's pensa queson mal sia sabut; lo terç és lo naufrag qui se'n seguex. Quant al primer punt, ço és de la dolor del cor, diu que deuspensar sobre ço qui't mou a haver gelosia si és ver, o si és falso si és duptós. Si és ver, si's vol sia secret, si's vol públich,deu - se hom tantost aconortar axí: _ Com só yo tan pech que am aqui no m'ama! Ne per què'n só gelós? Està fort bé que axí me'n siapres, pus yo posava ma amor tota en ço que no'm sabia què's valia.E per què'm do yo desplaer d'açò en què tot lo món cau tot jorn? Béés fill de sent Pere a qui la muller no faça tenir lo lum de jorn.Ara has avinentea e occasió bona de no amar d'aquí avant sinó Déune de no confiar - te sinó en Déu. O, com és tan vil la amor carnalque axí fall tost e sens raó! O, qui pot amar fembra que tan vil,e tan desconexent e tan folla cosa sia? O, com són hom de granrecapte que la amor d'una vil fembra m'aja axí cativat ne'm façaviure ab dolor! Si aquesta és vil jo'n trobaré altra bona. Perquè'm daré mal e mort e tristor per ço a què no's pot donarconseyll. La dona se dóna bon temps peccant e jo muyr de tristorpenant o bé só foll. Si ma muller ha mal fet no u ha per ma colpa,donchs, no'm deu dolrre gens. Què val lo desplaer que me'n do? car

destruu - ne mon cors e'n nafre ma ànima e no me'n seguex negunfruyt. Ara he bona occasió de lunyar - me'n e de lexar - la de tot.O, gran gràcia m'à feta Déu com m'à ensenyat qui era ne com valiapoch ço que tant amava! Per ventura que no és axí com dien, caraquell qui u deya és estat enganat o'l feya parlar affecció omalícia, ne aquell de qui dien que u fa és hom d'axò per aytal raóe per aytal. A açò val ço que davall havem a dir dels remeys que l'hom deu haveren la sua amor per oblidar fembra que am, los quals posa Ovidi enlo libre appellat De remediis amoris, ço és que l'hom se luny de lamuller molt e jamés no'n parle, ne'n lischa letres ne li'n sia fetamenció, que haja axí matex bones companyies e moltes e moltsexercicis grans, e leguts e occupatius de tot lo temps, que facescor fort e digues a tu matex: _ Ara és hora de ensenyar valor, ecor e fortalea. E què val hom qui no ha gens de virtut? O com sóben veça! E com estaria fort si era en perill o en cas de mort, queara m'aja aterrat un poch de mal recapte. <chapter 587> <book 2> Capítol DLXXXVII Qui ensenya quin remey deu hom pendre si lo feytés públich Si lo fet és públich deu hom axí pensar: _ Per què'mmataré jo per peccats d'altre? La dona ha peccat per son mal fat eno per mon grat, perd - s'i ella. Mas diràs que tant és lo fetpúblich que llavors cové principalment a satisfer a la honor delmón, per què ací és mester, principalment, consell com se porà ferque l'hom satisfaça a Déu e al món. E respon ací aquest dient axí: Hom qui de tots punts vulla satisferal món sens negun esguart que no aja a Déu, pos en son cor que

quant ell volrrà fogir a la vergonya del món, de tots puntssatisfaent a ell, que Déus lo aportarà aprés a tal punt que lo mónlo confondrà sens tot remey, e lavors, si reclama a Déu, Ell nol'hoirà, ans lo lexarà simplament e de tots punts caurà. Per tal,qui vol satisfer a la vergonya del món prena via mitgana qui nooffena Déu, e sia tal que enseny al món que ell podia matar lamuller, mas està - se'n per honor de Déu e per honor dels parents.E no - res - menys encara per satisfer a sa honor separ - sed'ella, car prou la aurà confusa lavors. E açò pot fer ab sanaconsciència e face - u ab actoritat de la Ecclésia, qui liconsentirà si lo fet és públich. E lavors fe abstinència de totafembra quant als actes carnals, car així u deus fer mentre queaquella vischa, e posa't en les mans de Déu, car si u fas axí perhonor sua Ell te farà grans obres per ta salut e per ta honor. E si per glòria sua te volies reconciliar la fembra errada e liperdonaves almenys la primera errada, faries obra de gran caritat,e la qual Déus no lexaria passar sens gran guardó en esta vida e enl'altra. Pensar deus que bé't fa mester que Déus te perdó a tu unavegada e moltes los teus mals e que si per la sua reverència tuperdones a la muller errada, que gran esperança pots haver e'l diade la tua mort en la sua gran misericòrdia. E ab pocha sperança potestar envers Déu l'om qui pensa molt en la honor del món e fariafort poch per la honor e amor de Déu. E pot pensar aytal hom queses pregueries són poch preades per Déu e conèxer - ho - ha cantmester li sia. Hom qui en aytal cas se veu més deu estudiar decobrir ab grans remeys la sua vergonya e de sa muller que no que ab

gran ufana mat a sa muller a gran confusió sua. Membrar deu a cascúqui en aytal cas se veu que per qualque part li ha a venir malaventura, o luny o prop, a aquell qui axí és appareyllat e tostenclinat a matar, car la paraula del Salvador no pot mentir, quidix a sent Pere que no volgués ferir de coltell per defendre a Ell,car qui ab coltell mataria, ab coltell morria. <chapter 588> <book 2> Capítol DLXXXVIII Quin remey deu hom pendre cant lo fet és fals oduptós Emperò si lo fet és fals, per orat te tinch que te'n donsmal ne treball, mas són molts hòmens miserables qui axí sónpoderosament gelosos que de tota res qui de la muller parle, o a lamuller guart, o de què ella parle o guart han gelosia e açò éssenyal de cor efeminat, e de enteniment arlot e reprovat, e depensament e de juhí endiablat qui està dins lur ànima. D'aquestsdiu lo dit philòsof que's deu tot hom lunyar, car aquests sónenugosos e importables a tota res, e ranyinosos a muller,ponderosos a companyes, importables a vehinat e dats en oprobri een escarn a tots aquells qui'ls conexen. Si aquests són hòmenspoderosos tota res està en perill prop d'ells. Si lo fet és duptós deus tostemps lo fet interpretar a la mellorpart dient axí entre tu matex: Moltes falsies se dien, jo trop queaquesta fembra no faria ço que fa si mala era. No'ns donem, donchs,mal ans que vejam per què. E nota ací, diu aquest, que sobre totacosa se deu l'hom guardar que no sia massa gelós, car si u éstostemps viurà en dolor e ab pena. L'om gelós ab si matex portal'infern, ço és dins son cor, qui tostemps lo turmenta. Pensar deucascun hom savi que les fembres, com sien ab poch seny, sovín han

a fer moltes mesquinees, ne ja per axò negun qui seny haja no deupensar que cascuna mesquinea lur sia mala obra ne leja; ne deunegun presumir de sa muller que axí sia vil que de continent se doa barrisch a cascun hom qui la vulla, e que si la fembra fa mal, ofer - lo vol, a la fi n'ix fum per secret que u faça. Per què,havent uyl a totes aquestes coses, appar que negun qui seny hajano's deu tantost engelosir de sa muller, ans hi deu guardar granraó e causa, car cant no u faça per amor d'ella, deu - ho fer peramor de si matex per tal que no'n vischa ab contínua mort e dolordins son cor. E sàpies ací que per tal cant molts no seguexenaquest consell ne tornen tísichs e n'assajen de grans oradures, perles quals tolen lo cap a si matexs e a les mullers e puys ne perdenles persones. E diu aquest philòsof que sobre totes coses del món se deu l'omguardar que la muller no sàpia que ell ne sia gelós, e açò per talque no's puxa encautar de amagar son malfet a son marit, ans lomarit se deu ensenyar lavors pus alegre que dabans e deu mostrarque res no'n sàpia. E si no pot pair ne dissimular que no's mostretorbat, deu trobar altra causa e rahó per què digua que sia torbate pot - la cascun jorn agreujar axí com se vol si veu que latorbació li crescha. Nota ací, diu aquest doctor, que la vil e leja e folla conversacióde viure e de conversar dels hòmens ab les mullers és a moltesdones occasió de fer lejea e males obres, car alscuns viuen abelles arlotament e nècia, e elles perden lavors la estimació del'hom, car no'l preen res ne, per consegüent, no l'amen molt. E com

sien naturalment inclinades a amar hom ab pocha avinentea són aterra e s'afferren ab altre, pus lur cor han lunyat del marit tanto quant. Altres hòmens viuen ab elles sobergament e dominativa, elavors la fembra se enleex en si matexa, car veu - se cativa lla ondeuria ésser dona e jamés no troba ab l'om plaer e avorrex - lo, esi altre li'n va engir qui li sia falaguer e amorós lexa anar loprimer a son pes. Jo'n viu I qui era d'estament e de honor e haviaaytal marit e, per tal, cant ell se partia de casa feya fer oracióque ell jamés no tornàs. Sàpies que hom qui no sia amorós no és boa governar fembra. Altres hòmens hi ha qui's lunyen de les mullerse veen - les a tart, e cant vénen tantost se'n tornen, e lesmesquines romanen soles e ab poch solaç e per tal a vegades se'nprocuren massa. E sovín los marits seran luny e sol no's curarand'elles, axí com si res no'ls pertanyien, e donen - se bon temps abaltres dones e fan estar lurs mullers en casa tristes e marrides,e a vegades ab molta freytura, per què no és maravella si elleserren. Altres les lexen ab mala companyia, axí com qui comanava algat la sardina, e per tal se'n plevexen a vegades. Per raó de tot açò diu aquest doctor que cant l'om és rahó del malde sa muller, si lo fet és secret o mig secret deu - lo cobrir ecelar per esquivar tots los mals damunt dits e per honor de Déu enspecial, a qui'n fa gran servey, e per tal que a l'hom sia per Déuremesa la colpa sua, per la qual li és estat occasió de peccat,majorment cant percep en ella senyals de gran penitència ecorrecció. Si és públich, guart - se de matar - la per tal que Déus no mat aell, qui dix que qui a coltell auciuria, a coltell morria. E si no

li vol remetre lo peccat, separ - se d'ella segons forma jurídicae acostumada e ab actoritat de la santa Ecclésia, e Déus fer - li - ha molta misericòrdia. Deya Notus philosophus que pus digne era demort l'om qui per ses arloteries o follies dava occasió a la fembrade adulterar que no era ella. E per tal diu que en son temps lo reyde Líbia cant trobava que les dones adulteraven per colpa delmarit, solament los tolia la meytat de la dot per esquivar lo crim,mas feya matar lo marit axí com aquell qui havia feyt fer aytaldesastre per son mal regiment e per mala cura que havia haüda deconservar la profembria de sa muller, la qual li era comanada en fee en sagramental homenatge. <chapter 589> <book 2> Capítol DLXXXIX Qui ensenya què deu hom fer de la muller errada eno casta, segons consell de Ligurgus, legista Ligurgus Lacedomius,segons que recompta Eusebius, interrogat per Alus, ciutadà romà,quina manera servaria en sa muller, que havia trobada adúltera,respòs axí: Si lo mal fet de ta muller és cosa secreta, cobri - lae ella e lo feyt aytant com puxes, car pensar deus que no deu negútan poch prear sa cara amor que de continent la remogua de lapersona carament amada per gran mal que fet haja, e majorment sihom ne espera correcció. Segonament, deus pensar que la fembra, quiveurà e conexerà tan gran benifici teu e tan gran gràcia, te amaràe't servirà mils e de millor cor que jamés. Terçament, pensa que lafembra és de si matexa cosa fort flacha e frèvol, e no és maravellasi tost la ha alcun girada de son bon propòsit. Quartament, pensaque d'aquí avant serà per tostemps corregida. Quintament, pensa que

tu, qui has més seny e més virtut, series en tota matèria tost aterra, ne hà al món desastre que no faesses si havies tan boninclinador e tan gran temptador com ta muller ha haüt en fer ço queha fet, car ha - la inclinada sa corrupció natural, asalt que haviade l'hom, e paraules de la alcavota, e les falses promissions, quiforen grans, e tu, que li'n daves grans occasions e, aprés, quepensava que açò fos axí secret que jamés no fos sabut perquè tu non'haguesses desplaer ne vergonya. Sisenament, deus pensar que si tula haguesses pregada carament que per ta amor hagués fet ço que fetha per amor de qualque teu amich, que finalment la y hageresinclinada. Donchs, si per son propri plaer ha volgut fer semblante s'és volguda plevir d'açò qui és teu, ço és de son cors, e n'havolgut fer plaer a altre, que dissimular - ho deus almenys unavegada. Setenament, pensa que per prechs d'altres o per ton profitlexaries anar e perdonaries mort de pare e de mare, nafres mortalsfetes en ton cors e los majors mals del món. Per què, donchs, noperdonaràs una errada a aquella persona qui t'ama coralment e dariaper tu la sua vida? E aquesta és ta muller, la qual, jatsia hajaerrat, emperò ja per axò no't desama, axí com tu primerament nodesamaves a ella, jatsia que haguesses afer ab altra fembra. E sovín se esdevé que la dona no fa mal per desalt del marit, masfa - lo per gran inclinació de sa persona, qui la tempta e laaterra, o per gran art e manera d'aquell qui la ha, lo qual puys,quant se regonex, aïra així com a diable cant pensa com la haaterrada e confusa e que poch la ha amada. E nota ací, diuLigurgus, que si la fembra pensa que tu sàpies son mal, lavors deus

fényer més fellonia que no has e deus fényer gran voler devenjança, e tu matex deus tractar que, lexant tu lo fet, que ellaregonega ta gràcia het sia feta per ella gran satisfacció. Si ellapensa que tu no u sàpies, fé que açò matex sia fet en favor tua aalcuna persona qui la haja a reconciliar e a corregir de sa errada,e tostemps ab protestació que si altra vegada s'i torna, que açòserà denunciat a tu, qui sens tot dupte ne faràs tal joch que no ybastarà justícia. Si lo fet és mig secret e mig públich axí que's va bunent entre losvehins, lavors ajuda a la part de ta muller aytant com pugues. Eaquest consell d'aquest Ligurgus tench un fill del rey de Ffrança,qui a París públicament gità los guants davant tot hom proposantaquí que ell era apparellat de entrar en camp contra qual hom sevolgués qui digués mal de sa muller, car ell sabia què y tenia esabia que ella era nobla e bona, e casta e leyal a Déu e a ell. Ellavors tot hom callà e sens dupte que si axí u feya l'om cant lamuller per alscuns comença a ésser parlada, tot hom diria: _ Pusque tu te'n tens per pagat, sí'm faç jo. Ara, donchs, callem ejaquiam - ho estar. E pus temps sia passat el fet és tot anul.lat.

Si lo fet és públich per fama solament, e no per fet, deus procehirper semblant manera, ço és que la fama sia restituhida a la fembra,emperò faça la execució de la restitució de fama altre e no tu, esi res hi ha de ver amach - se aytant com fer - se puxa. Si lo fet és públich a tots de si matex, axí que la fembra se n'ésab altre anada, sia hoyda per què u ha fet e si la raó sua la potescusar e appar vera, vaja avant sa escusació. Si no appar vera,

sia colorada e ajudada si donchs no perjudica notablament als béns,o a la persona o a la fama del marit. Si la escusació sua és nul.laevidentment e notòria, lunya't d'ella e tostemps ab benignitat, carlavors justificaràs ta causa e daràs als altres gran eximpli de tumatex. Aquest consell d'aquest gran legista se acorda molt ab lapiatat e caritat cristiana, car qui en aytal cas, cant lo fet és ensi públich, reconsiliava la fembra ab si o li perdonava simplament,ab separació feta, faria obra de gran paciència e bontat, per laqual Déus faria gran misericòrdia a l'hom qui axí u faés axí en lospiritual com en lo temporal. Mas los hòmens del món, fills devanitat e de molta oradura, volents de tots punts satisfer a lahonor qui poch los dura, no seguexen aquests sans consells, masproceexen contra les mullers ab crueltat terribla, procurant - losla mort, per la qual cosa se troben a la fi dissipats e destrovits,e per Déu desemparats e aterrats. Deus ací notar que aquesta matèria de adulteri és gran e longa, eha loch en lo VIIèn libre e aquí n'avem a tractar cant parlarem delVIIèn e IXèn manaments de Déu, qui veden lo adulteri en diversesmaneres. Parlar - ne'm, axí matex, en lo deèn libre, cant tractaremdel sagrament del matrimoni, per què de present bast quant a aquestloch ço que dit n'avem, car encara n'avem a parlar queucom acímatex, ço és davall cant tractarem dels remeys contra peccat deluxúria. <chapter 590> <book 2> Capítol DXC Qui tracta de la V spècia de luxúria, appelladaincestus La V spècia de luxúria s'apella incestus. E què siaincestus ensenya - u Ysidorus, Libro Ethimologiarum, e diu axí:

Incestus est consanguinearum vel affinium abusus. E vol dir queincest és mal usar e carnalment de pròpries parentes o de acostadesper affinitat. E és affinitat acostament de persones qui ve per raóde matrimonis fets entre ells e no ve per neguna parentela. E sotsaquesta afinitat deus entendre cognació espiritual, axí com éscompaternitat o comaternitat e los graus qui nexen d'aquestesaytals cognacions, axí com havem a declarar en lo Xèn libre en lamatèria del matrimoni. Deus ací notar que aquest peccat és fort greu e fort leg per lescauses següents. La primera si és car cascun naturalment deu darhonor a pare e a mare e a sos parents e, per consegüent, a aquellsqui d'ells hixen de prop, en tant que, segons que diu ValeriusMaximus, antigament lo fill no's banyara per tot lo món ab lo paree açò per tal que no's veessen nuus abdós. Ara és certa cosa que enles obres carnals ha alcuna turpitut, la qual és contrària a ladita honor, car nelex d'aytals turpituts a fer los hòmens n'annaturalment gran vergonya e per tal és vedat que comixtió carnal sefaça d'aytals persones. E aquesta causa nos dóna a entendre nostreSenyor Déu: Levitici XVIIIº, on diu axí: No revelaràs la turpitutde ta mare, car ta mare és. E axí matex ho diu dels altres grausdavallant per cascú e pren - se aquí revelar per voler saber oexperimentar aytal obra carnal en la persona aquella de la qual diulo dit manament no revelaràs et cetera. La II és aquesta, car les persones ajustades per sanch conversenensemps sovín. Si, donchs, a aytals persones no era vedat enspecial de ajustar - se carnalment, lavors aytal parentela o

afinitat no seria sinó dar occasió als hòmens e a les fembres depeccar carnalment. Per experiència veem sovín que les fembres quivolen malfer ab alcun hom secretament, per tal que sens juhí de lesgents puxen ab ell parlar e mal obrar, fenyen parentesch entre simatexes volent ensenyar que entre ells no ha mal, pus que y haparentesch. Per què appar que lo parentesch deu esquivar tota legeacarnal entre parents e atanyents spiritualment e carnal e si no ufa comet - s'i aquest peccat de incest. La terça raó, qui's seguex de la II, és aquesta, car si los parentsno fossen prohibits e estrets de no acostar - se carnalment, comdit sia que ells han ensemps a estar - o sovín, lavors per continuuús de les obres carnals axí tornarien vils, e molls e efeminats quenegun ne neguna no tendria prou a res. La quarta és qui hix de les precedents, car lavors si aquestacostament carnal en res ve, rahonablament poria cascun dubtar queneguna infanta fos verge, car poria hom creure rahonablament que lopare, o frare o qualque altre parent la ha haüda e, per consegüent,cascú poria duptar de sa muller que fos estada casta, car en casade son pare pogera haver fet mal ab aquells de casa. E axí matexlavors cascun auria a duptar, cant la muller va a casa del pare,que no faés mal ab ell o ab los frares o ab altres parents de casa,de què's seguex que tot hom duptaria de sos fills si són seus, anslavors a hom del món no daria hom fe ne a hom del món gosaria homfiar neguna fembra. Les quals coses són fort leges e prejudicialsa bon estament de la cosa pública, per què appar que conèxer aytalsfembres atanyents per les dites vies sia gran peccat. La V raó és car per tal és vedat forment que negun no s'acost

carnalment a parents, car lavors, si fer - se podia, se empatxariala multiplicació de amichs qui's seguex per matrimonis ab estranys.Certa cosa és que cant l'om pren muyller estranya lavors, perspecial amistat, se liguen ab ell tots los parents de la muller axícom si eren parents d'ell matex. E aquesta raó en special toca sentAugustí, XVº De civitate Dei. La VI és aquesta, e fa - la Aristòtil in IIº Politicorum, car coml'om am naturalment sa parenta molt ajustada, si sobre aquesta amors'i ajustava l'altra amor qui's seguex per comixtió carnal, seguir- se - n'hia amor massa ardent, qui seria gran incentiu de luxúria,lo qual repugna molt a castedat, qui és a tota res fort necessària.Per raó d'açò lo peccat qui's comet ab aytals és per antonomàsia,ço és per excés de ardor, apellat incestus, qui vol dir granenceniment. E per tal havem, XXV, questione III, Non eam, queaquest peccat veda no solament Déu e la sua Ecclésia, ans encarapublice honestitatis, justícia e dilatació de caritat de proïsmes. <chapter 591> <book 2> Capítol DXCI Per què aytals acostaments de parents són vedats necom poden ésser leguts Per mils veure aquesta matèria deus acíconsiderar los següents notables. Lo primer és que nostre SenyorDéu, si a ell plahia, poria justament fer ajustar carnalmentqualsevol hom ab qualsevol fembra. Açò appar per tant car aytalajustament quant és mal solament és mal per tal cant és vedat perDéu, o per la santa Ecclésia o per estatut dels hòmens, axí comantigament los gentils sobre aytals ajustaments posaren diversesgraus axí com nosaltres matexs.

Mas diràs tu que açò que posa lo primer notable no appar ver, ansappar que naturalment sia cosa abhominable que pare haja filla suaper muller, ne fill sa mare, car posà Aristòtil, VIIIº Deanimalibus, que com un cavall saltàs sobre sa mare per conèxer - lacarnalment, aprés que viu que era sa mare per gran dolor lexàscaure d'un gran enbalç e morí. Axí matex, com un camell fos mes enuna casa per emprenyar sa mare e cobrís - se'n lo cap a la camellaque no'l vis, e aprés ella percebés que era son fill, ans de la fide la obra giràs ella contra lo fill e aucís - lo. Per les qualscoses appar que naturalment és leja cosa que pare s'ajust ab fillae fill ab mare. Respon que prenent natura per ço que Déus ha ordonat de natura dichque de present és contra la present ordinació de natura que pares'ajust a filla e fill a mare, emperò prenent lig de natura per çoque dicta axí raó ésser faedor que no's pot fer legudament locontrari per neguna dispensació, axí dich que aytals ajustaments nosón contra lig de natura, car Déu de son poder poria fer locontrari, si a Ell plahia. E ço que al.legues de les bèsties dich - te que tot axò ensenya que cascun se deu guardar de fer aytalsajustaments, com Deus instituent natura los haja avorrits de fer,car jamés Deus no volch que aytals ajustaments se faessen perpoques persones que fossen en natura humana. Lo IIon notable és aquest, ço és que en lo començament del mónNostre Senyor ordenà que s'ajustassen frare e sor, axí que lavorsles dones parien ensemps mascle e femella qui puys eren marit emuller. E açò fo fet per Déu per favorar multiplicació de l'humanallinatge, segons que posen los doctors theòlochs e havem a tractaren lo VIIIèn libre.

Lo terç notable és aquest, que feyta multiplicació de l'humanallinatge los ajustaments carnals foren reduhits a certs térmens e acerts graus, axí com appar Levitici XXº, on trobaràs XII grausvedats e són graus preses de consanguinitat e de afinitat, quijatsia no sien eguals graus, emperò fer contra ells no se'n cometendiverses spècies de incest. Raó és car la afinitat hix de laconsanguinitat,e com, donchs, la afinitat hi sia per laconsanguinitat, per tal tot és appellat un metex peccat, com digaAristòtil en les sues Tòpiques: Ubi unum propter alterum, ibiutrobique unum. Lo quart, que com aytals ajustaments carnals sien ordonatsprincipalment per bé de la comunitat, per tal ha Deus comanat alPapa, qui és son vicari e pare de la comunitat, poder de créxer ede aminvar aytal nombre de graus en los quals sien leguts o vedatsaytals ajustaments e matrimonis. E, per tal, fer contra aytalsordinacions ecclesiàstiques és cometre incest, qui és aytant pusgreu com la Ecclésia més lo estreny e més lo veda. E per tal diusent Augustí, XVº De civitate Dei, axí: Comixtio fratrum et sororumquanto fuit antiquior compellente necessitate tanto postea factaest dampnabilior religione prohibente hec ille. E vol dir axí: queajustament de frares e de sors aytant com fo millor per lanecessitat que la havia lo món antigament, aytant és estada despuyspus dampnable e pijor com la santa Ecclésia la ha més vedada e axís'és de tots los altres graus vedats per la santa mare Ecclésia.

<chapter 592> <book 2> Capítol DXCII Si los fills dels infels són legítims Mas ací hadupte què és entre los infels d'aquests graus. Car certa cosa és

que ells, axí matex com nós, han certs térmens fora los quals podenfer matrimonis e no dins aquells e com aquells térmens no siensemblants als nostres, donchs és dupte que los lurs matrimonisvayllen, o, si valen, seguex - se que ells, axí bé com lo papa, hanactoritat de Déu de ordenar dins quals graus no poden fer matrimonie fora quals los poden fer. Axí matex és dupte dels juheus, quiserven encara la lig veylla e fan matrimonis dins los graus vedatsper la santa Ecclésia, e per consegüent és dupte si los ajustatsentre aytals graus si cometen contínuament peccat de incest. Al primer d'aquests duptes respon que la santa Ecclésia, inspiradaper lo sant Sperit, ha copiosament provehit en aquesta matèria,segons que appar en lo quart libre de les Decretals, titulo deconsanguinitate et afinitate, De infidelibus, on papa Ignocent loterç scriu axí a l'archabisbe e al capítol tirense: De infidelibusad fidem conversis, utrum si ante conversionem suam secundum legisveteris instituta circa gradus consanguinitatis, a canonedenotatos, conjuncti fuerint, separari debeant post babtismum.Consultationi tue duximus respondendum quod matrimonium, sitcontractum, non est post babtismum lavacrum separandum cum ajudeis, ominus requisitus, si liceret uxorem ex quacumque causadimittere, ipsis respondit: Quos Deus coniunxit homo non separet,per hoc innuens esse matrimonium inter eos. E vol dir en suma axílo papa, que los matrimonis fets per los infels dins los grausvedats per la santa Ecclésia són vers matrimonis ne's deuen separaraprés que los dits infels se bategen. E prova açò que diu per loSalvador, qui, interrogat per los juheus si és legut lexar la

muller per neguna raó, respòs que ço que Déus ajusta negú no u deune u pot separar, per les quals paraules nos dóna a entendre quever matrimoni havia entre ells. Per aquesta Decretal appar que lasanta Ecclésia entén que entre los infels ha vers matrimonis. E peraçò appar solució a la primera raó feta en contrari, ne's seguexque ells hajen poder axí com lo papa, car lo papa ha lursmatrimonis per vers no per neguna actoritat qui en ells sia qui'lsfan, mas per tal cant vol que los lurs matrimonis vallen, si's volson voler sia permissió, o dissimulació, o aprovació o movimentactorizable fundat en lo dit de Jhesucrist, lo qual lo papa al.legaen la dita Decretal. D'açò ací no fem de present menció. E no solament la santa Ecclésia vol los dits matrimonis ésservertaders, ans encara vol que los infants lurs nats d'aquells quisón ajustats en lo segon grau e en lo terç sien legítims eledesmes. E açò posa expressament papa Alexandre terç, axí comappar en lo quart libre de les Decretals, titulo De matrimoniocontracto contra interdictum ecclesie, Gaudeamus, on diu així:Ceterum prolem, de infidelium coniuccionibus natam, que secundo,vel tercio vel ulteriore gradu secundum opinionem illorummatrimoniali contraxerunt afectum, post fidem receptam, utilitatepublica suadente, legitimam volumus reputari. Vet ací com lo papavol que'ls infants fills dels infels ajustats en lo segon, o terço altre jusà grau sien reputats per legítims e per ledesmes. E açòappar que escriva e vulla lo dit papa, axí com a ordenant que axísia per sa pròpria actoritat. Per les quals paraules appar solucióal dupte proposat e a les sues rahons e en special appar què deustenir, e creure e entendre dels matrimonis dels juheus, segons quela primera Decretal al.legada posa e és ja damunt dit.

<chapter 593> <book 2> Capítol DXCIII Qui prova que incest és pijor peccat que adulteriEncara roman dupte qual és pus greu peccat entre adulteri o incest,e sol la qüestió sent Augustí dient axí: Adulterii malum vincitfornicationem, vincitur autem ab incestu. E vol dir axí queadulteri és major peccat que fornicació e incest, major queadulteri. E la raó que ell hi assigna si és aquesta, qui és fundadasobre una consideració de Aristòtil en la sua Tòpica, qui diu axí:Si tu vols conèxer alcun acte d'alcuna spècia si és millor o pijorque altre, compara lo major d'aquella spècia al major de l'altra eaquella spècia que haurà lo major seu millor, aquella spècia éstota millor e si pijor, serà pijor. Per tal, diu sent Augustí,prengam lo pijor qui és en lo incest, e veurem que aquí és lo pijorque y és jaure carnalment ab sa mare, e en lo adulteri en quantaytal no y ha pijor que jaure ab muller d'altre. Com donchs, diusent Augustí, sia pijor jaure ab sa mare que ab sa muller, seguex - se que pijor és incest que adulteri. Alexandre de Ales en la II part de la sua Suma, en la matèria deincest, hi assigna estes rahons. La primera, car diu que, segonslig de natura, pus essencialment és peccat lo incest que noadulteri e raó és, ço diu, que lo ligam de consanguinitat més seacosta a lig de natura que no fa ligam trobat per costuma. Com,donchs, lo incest vinga contra lo primer ligam e l'adulteri contralo segon, seguex - se que pijor és incest que adulteri. La II hi ajusta altre doctor, qui diu axí: Majors mals e pus greusse seguexen a l'incest que a l'adulteri, donchs pijor és incest. Loantecedent appar per tant car quax tots quants mals se seguexen al'adulteri se seguexen a l'incest e infinits altres més, e pus

remediables mals són aquells qui's seguexen a l'adulteri, si volspensar ço que dit és damunt cant parlam de la gravitat de l'incest.Donchs lo incest és pus greu. <chapter 594> <book 2> Capítol DXCIIII Qui argoex al contrari e sol les rahons Emperòalscuns fan en contrari les següents rahons. La primera és aquesta,car qui fa adulteri fa contra lo ligam del matrimoni e lo bé delsagrament matrimonial, mas qui fa incest solament pecca contra loligam natural o parental, donchs més pecca aquell qui fa adulterique aquell qui fa incest. E conferma's axí aquesta raó, car pusfort és cascun ligam spiritual que carnal. Com, donchs, lomatrimoni sia ligam spiritual e sagramental e la parentela eaffinitat sia ligam carnal, donchs major peccat fa aquell qui faadulteri que aquell qui fa incest. La II raó és aquesta: sobre consanguinitat e affinitat se fa totjorn dispensació per lo papa, mas sobre lo matrimoni no viciat nocau neguna dispensació, donchs pus fort és lo ligam del matrimonique de consanguinitat e de afinitat e, per consegüent, més peccaaquell qui comet adulteri que aquell qui comet incest. La terça raó és car matrimoni ve de lig de natura confermada pervirtut sagramental. Com, donchs, consanguinitat, o affinitat ocognació spiritiual sia per volentat dels hòmens posada en certsgraus e aquells sien a vegades diminuïts o crescuts segons lurvolentat, seguex - se que pus fort ligam és matrimoni queaffinitat. E, per consegüent, més pecca aquell qui fa contramatrimoni que aquell qui fa contra affinitat, ço és lo incestuós.

Al primer argument d'aquests responen los doctors que jatsia que

adulteri sia contra lo sagrament del matrimoni e no u sia axíincest, ja per axò no's seguex que l'adulteri sia pus greu peccat,car si aquexa rahó valia seguir - s'ia que adulteri fos pijorpeccat que heretgia, e sodomia, e homey e qualsevol altre peccatqui no sia contra alcun sagrament, la qual cosa és evidentmentfalsa. Axí matex deus saber que tot peccat és, principalment,contra lo speritual ligam de caritat, qui aytant és pus greu commés és contra ell. Per açò matex appar solució a la confirmaciócant diu que pus fort ligam és de matrimoni que de consanguinitate de afinitat en quant és speritual. Respon que si vol axí entendrelo ésser pus fort, ço és que és pus indissolubla, dich que en casque y ha és axí e en cas que y ha no és axí. E par primerament locas en què és axí, car abans dispensaria lo papa entre alscunsajustats per consanguinitat o afinitat en lo terç o quart grau queno faria entre dos ajustats en matrimoni. He y ha cas en què no ésaxí, car axí poch o menys dispensaria lo papa entre lo grau eparentesch qui és entre pare e filla, o mare e fill, com entreajustats per matrimoni. E posem que axí fos que lo papa pogués dispensar en tot grau deparentesch e no pogués dispensar en ajustament de matrimoni. Açò noprovaria que adulteri fos pijor peccat que incest, car lainseparable unió del matrimoni ve del sagrament o de la divinalvolentat, qui per bé de la cosa pública vol que axí sia insolubla,no contrastant que en la veylla lig se podia fer lo contrari, carl'om podia lexar sa muller e li podia dar libell de rebug.Semblantment vol nostre Senyor Déu que la afinitat sia dispensableper los hòmens en certs graus e en certs graus no. E açò no fa ne

és rahó sufficient que fer contra adulteri sia major peccat que fercontra incest. Per aquestes coses appar que no contrastant queafinitat sia ligam carnal, ço és fundat en la generació carnal, e'lmatrimoni sia ligam speritual, que ja per axò adulteri, qui éscontra lo matrimoni, sia major peccat, jatsia que lo matrimoni axímatex és fundat en les obres carnals e la sua immobilitat einseparabilitat no la ha solament en quant és sagrament de la ligde gràcia, car ja la havia en lig de natura e ja lavors matrimoniera sagrament. És, emperò, axí que matrimoni en quant és sagramentde lig de gràcia ha despuys haüda per Jhesucrist novella aprovacióe procura gràcia divinal als dispòsits, la qual cosa no podia feren quant era sagrament de la lig de natura ne de scriptura, segonsque havem a ensenyar en lo Xèn libre, cant parlarem delssagraments. La lig nova, axí matex, posada per Jhesucrist, MatheiVº, revoca de tots punts los libells de rebug que atorgà Moysès alsjuheus e nega a tot hom lexar la muyller sinó per sola fornicació,segons que legim Mathei Vº. Per ço qui dit és appar solució a lasegona raó, qui toca la dispensació del papa, car dit és damunttantost que axò no fa lo adulteri ésser pus greu. A la III raó appar que la virtut sagramental de gràcia no fa que lomatrimoni sia pus indissoluble com la lig de Jhesuxrist al.legadalo faça indissoluble més que no era entre los juheus, en quant lostol los libells de rebug per los quals se feyen separacions dematrimonis, ne fer contra aquella indissolubilitat fa lo peccat pusgreu, axí com dit és solvent al primer argument, jatsia que lagràcia e altres cerimònies que lo sagrament hi ajusta ara en lig degràcia agreuga lo peccat en aquell qui ara fa adulteri, emperò no

tant que de sa spècia pròpria sia tan greu com és incest. Nota ací que ensemps fo feyt lo matrimoni per Déu e fo posat termeals ajustaments carnals, car cant Déus dix: Adherebit homo uxorisue et erunt duo in carne una, Genesis IIº, lavors dix: Propter hocdimitat homo patrem et matrem. Ço és que per açò se seguia quel'hom lexaria, ço és seria obligat de lexar, mare quant al'ajustament matrimonial e la filla a pare quant a axò matex. Vetque d'aquí avant qui faés lo contrari faria peccat de incest.Aquests graus posà Déus primers e los altres puys se posaren perells, Levitici XVIIIº, jatsia que creu que ans de la ley, perdivinal inspiració, los hòmens ja havien posat terme entre frare esor. Nota ací encara que alscuns han dit que generalment no's pot posarley general qui defenescha que tot adulteri sia pijor que totincest, ne tot incest que tot adulteri. Per tal digeren queadulteri en general fa aquest mal, que com trench ligam sperituale pus fort que no és lo incest, qui'l trenca carnal, per tal éspijor quant a aquesta part. Axí matex lo incest és contra ligamentcarnal, lo qual és pus general a tot lo món e fo primer. Emperò,açò no contrastant, algun incest és pijor que tot adulteri, e axíu diu sent Augustí parlant de l'incest qui és entre pare e filla emare e fill. Axí matex hi ha incest qui no és tan mal, axí com ésaquell qui és entre aquells qui són luny en graus de afinitat. Eaquells qui són en grau de cognació speritual més pequen queaquells qui són en grau de afinitat. D'aquesta matèria havem a parlar largament en lo Deèn libre, en lamatèria del matrimoni. De present bast saber açò, que alscunes deaytals prohibicions de ajustaments matrimonials entre aquells qui

són prop ha fetes la Ecclésia per dilatar la amor entre les gents,axí com dit és damunt e u appar a uyl, car que l'hom prenga mullerestranya de si matex, lavors se ajusta en amor ab tots aquells quisón atanyents a ella. E aquesta raó en special tocà sent Augustí,XVº De civitate Dei, capitulo XVIº, cant dix axí: Habita est ratiorectissima caritatis ut homines quibus esset utilis atque honestaconcordia diversarum necessitudinum vinculis necterentur; nec unusin uno multas haberet, si singule spargerentur in singulos; ac siper socialem vitam plurime plurimos obtinerent. Pater quippe etsocer duarum sunt nomina necessitudinum dum ergo quis habet aliumpatrem, alium socerum, numerosius se caritas porrigit. Talis ergocopulacio maris et femine, quam genus humanum contigit seminariumest caritas. E vol dir axí, que per dar occasió als hòmens deperseverar en caritat ha Déus volgut que l'hom no s'ajustàs ab sesprohismes per tal que cascun, havent la muller de loch estrany, seajustàs per amistat ab molts estranys. Vet ara que l'hom qui prenmuller ensemps se troba ab dos pares, ço és ab lo pare carnalpropri e ab lo sogre seu, pare de sa muyller, qui li és pare, etots los altres ajustats ab aquell li són amichs e frares. Vet,donchs, com aytal ajustament ab aquells qui luny són és bo a naturahumana, car és - li ligam de caritat. E per tal que los hòmensconservassen aquest ajustament ab estranys e's guardassen de fer -lo ab parents, per tal ordonà la sancta mare Ecclésia que aquellqui clarament haurà comès incest que sia infamis, III, questioneIIII, Consanguineorum et XXX, questione V, Omnis qui. No - res -

menys deu ésser esquivat aquest peccat per tal cant porta ab sigrans perills, car legim IIº Regum XIIº, que Absalon aucís sonfrare Amon per tal cant havia coneguda carnalment sa germanaThamar. Et Prima ad Corintios legim que sent Pau liurà al diableper turmentar aquell qui havia jagut ab sa madrastra. E lapenitència d'aquests era ja tatxada en la ley, axí com apparLevitici XXº, car són axí com a bèsties qui no fan diferència enlur carnal ajustament d'un a altra ne pensen en la gravitatd'aquest peccat ne en los béns que's seguexen per guardar - sed'ell e per observar los parenteschs e ligaments humanals, segonsque damunt havem dit. E açò bast quant a aquest peccat de present. <chapter 595> <book 2> Capítol DXCV Qui tracta de la VI spècia de luxúria, appelladasacrilegi La VI spècia de luxúria s'apella sacrilegi e és quantalcuna persona comet legea de luxúria ab altra ordonada e dedicadaal servey de Déu e al seu servey. E si dius que XXI, questione I,havem que sacrilegi no's nombra entre les spècies de luxúria,respon que lo Decret diu ver parlant de les spècies de luxúriaabsolutament, emperò, açò no contrastant, la entenció de l'homfaent obra qualsevol la pot posar sots qualque spècia de luxúria siper qualque spècia de luxúria fa la dita obra, car, com dit ésdamunt, la fi dóna nom a l'obra. Si, donchs, alcun vol mal fer abalcuna qui és a Déu deputada e al seu servey, aytal fa sacrilegiluxuriós, car per luxúria mogut fa irreverència gran a Déu malusant de la cosa a ell deputada e consegrada. E aquest peccat pensant e la sua gravitat, aquell reverentemperador Justinià ordonà que si alcun ab aytals dones a Déu dades

e al seu servey se acostava, no solament arrapant - les, mas encaraper via de matrimoni, que morís axí com a criminador de les cosessacres. E segurament no solament la mort corporal, ans encara laspiritual merex aquell qui a aytals dones se acosta per fer mal,car deu cascú pensar ací moltes coses e primerament que ellas sónesposes de Déu, d'aquell qui és creador e senyor nostre. Pensaquant perill e quanta desleyaltat comet aquell qui a la muyller deson senyor natural assaga de fer nenguna turpitut ne legea. Pensarpots quanta més ne fa aquell qui vol fer mal ab aquella qui ésesposa del rey del cel e senyor nostre. O! Quina venjança ne farienlos àngels de Déu soptosament si la paciència de Déu no uempatxava! Qui no - res - menys ho vengen pus greument cant ve sonloch e sa hora. O! Com condempnarà aquests en lo juhí de Déu lacastedat d'aquell noble jove Josep, del qual legim, Genesis XXXIXº,que com la dona, muller de son senyor, li digués que dormís abella, ell respòs axí: Quomodo possum facere hoc malum et pecare inDominum meum. E volia dir: E com poria jo fer tan gran desastre etan gran trahició a mon Senyor? Certa cosa és que qui jau ab lamuller de son senyor, que és traydor a ell. Axí matex tot hom quifa peccat ab dones dades a Déu és traydor a Déu, per la qual cosamerex perdre la persona e tot quant ha. E sens dupte per aquestpeccat molts perden lo cors e la ànima. Veges si en mal punt hanvistes aytals fembres! Segonament, deu hom pensar en aquesta matèria com nostre Senyor Déuama la dona a Ell deputada, car Ell la ha elegida de cent mília quen'ha lexades e'l món, e la ha separada de les altres, e tancada en

claustre e en monestir e asenyalada en vestiments e en regla deviure sobre les altres per tal que tota si matexa do a Déu. Per talli dien los àngels la paraula de Daviu, ço és: Et concupivit rexdecorem tuum. Ço és, que lo rey Jhesucrist ha molt cobeejada la suabellea. E qual bellea sia aquesta declare - u aquí matex dient axí:Omnis gloria eius filie regis ab intus, in fimbreis aureis,circumamicta varietatibus. E vol dir que la bellea que Jhesucristvol d'aytal sposa sua és que ella sia axí humil e obedient quedretament apparega filla d'aquell gloriós rey qui per humilitataparech vassall com fos senyor e per obediència de Déu lo pare presmort en la creu. Car diu sent Gregori en los seus Morals que senyalde la gràcia de Jhesucrist és humilitat, e del diable, supèrbia.Per tal, cascun guart de qui porta senyal ne a qual rey servexprenent - se guarda del senyal que porta. Les esposes, donchs, deJhesucrist si volen que Ell no les lex caure en leygs peccats,aquesta sia la primera lur doctrina, que sien en lo cor humils, carlavors apparran filles d'aquell rey qui les ha eletes a si matex.Seguex - se en la actoritat que les dites esposes del senyor sienbelles: ab intus, in fimbreis aureis, ço és que la lur bellea siadins en lo cor e en la consciència, e l'ornament de dins siafimbria d'aur, ço és correja, e corda o cordó d'aur, ço és de amoríntegra a l'espòs, qui axí les estrença ab Ell que neguna altraamor no sia bastant a separar - les - en, axí com deya sent Pau, Adromanos VIIIº. E aprés d'açò: Circumamicta varietatibus, ço és quevol Jhesucrist que en tota part on hajen res a espatxar, lexensenyal e eximpli e fama de diverses virtuts, axí com de tota

honestat, de penitència, de oració, de devoció, de silenci, dedejunis e de tota altra bonea. Que, donchs, lo fill de Déu hajaalcuna dona elegida a aytal estament e que altre la li façaconcubina del diable e hostal de peccat pensar pots què faràd'aytal hom finalment. Terçament deus pensar que lo fill de Déu és amador fort gelós enquant no vol que la sua esposa am sinó a Ell, car Ell és bastant acomplir e a recomplir tot coratge e tot desig honest e virtuós.Que, donchs, Ell veja que altre la li tolga e la vulla tirar a sacarnal amor, pensar - te pots que lo Senyor li farà obra d'om gelóso d'om qui's té per ferit en sa muyller, ço és que finalment losdissipa en cors e en ànima sens tota esperança de vènia e de perdó.E açò havem Proverbiorum VIº axí Zelus et furor viri non parcet indie vindicte, nec adquiescet cuiusquam precibus. E vol dir que lagelosia e furor que lo fill de Déu ha contra aquells qui les suesesposes li tolen o li torben no'ls perdonarà en lo dia que Ell faràla venjança d'aquest vituperi ne s'inclinarà a prechs de negú, pergran que sia. Que, donchs, l'om oja aytal perill de si matex, fortés foyl e sobre foll si se acosta a neguna dona dada a Déu. <chapter 596> <book 2> Capítol DXCVI Com Déu confon e destruu aquells qui dones de religióli torben per carnal amor Deus encara ací pensar quartament com defet aporta Déus a grans confusions e a grans destruccions aquellsqui açò fan, segons que'ns fo ensenyat en figura, Genesispenultimo, car aquí legim que Jacob en la mort dix a sos fills çoqui'ls deuria esdevenir. E com primerament parlàs a Rubèn,primogènit, dix - li axí: Non crescas quoniam ascendisti cubilepatris tui et maculasti stratum eius. E volch dir axí: _ Ja tu no

cresques ne faces d'aquí avant de ton prou, car has feta legea emàcula a tu matex pujant sobre lo lit de ton pare, ço és per talcant has jagut ab aquella fembra qui era concubina de ton pare. Enles quals paraules dóna a entendre a aquells qui les mongessodeguen o inclinen a peccar e les fan errar que jamés noprosperen, ans los porta Déus a grans confusions, e depressions evergonyes. Proverbi és comú entre prous cavallers que qui monja odona a Déu dada ha coneguda carnalment, tostemps és vençut enbataylla o finalment mor a leja mort. E jo viu un dels gransprínceps de crestians pres e vençut en bataylla l'any en quècorrech fama que havia coneguda carnalment una religiosa. E perveritat bé és digne cascun hom qui aytals coses fa que la ira deDéu haja tostemps sobre si, car que ell puxa haver fembres encòpia, ab les quals pot peccar e fer mal, e que, aquelles lexades,vaja a aquelles de les quals desonra e vitupera més Déu qued'altres qui al món sien, dich - te que neguna pena no y ésbastant. E hajes per regla general, que't posa aquell Severus intractatu De honestate, que qui ab aytals dones trafegua massa a lafi és perdut en béns e en persona, car pus que lo diable lesinclina a mal, axí les umplex del seu visch que a tots aquells quiab elles se fan envisquen axí que jamés _ no's partesquen d'elles,car, com dix, lo propheta, Jeremias XXXº, la lur plaga apparinsanable. E Salamó, Proverbiorum IIº, posa ço qui d'aquestes sediu, ço és que aquells qui a alcuna aytal s'acosten jamés de fet notornarà a Déu. Les quals paraules sanament enteses deuen l'omespaventar e fort retraure de acostar - se a elles. Quintament deus ací pensar que la dona a Déu dada ja és morta almón e ja porta e vest lo drap ab què serà soterrada, ço és son

hàbit. Haver, donchs, afer ab aytal fembra és aver afer quax abdona morta, la qual cosa és quax peccat contra natura. Sisenament pensa qui són elles qui aytals coses fan e pots pensarque axí com tu comets sacrilegi, qui elles toques lejament, que axímatex lo cometen elles, qui y vénen e s'i offiren volenterosament.E per tal cant són sacrílegues caen aprés en ceguetat deenteniment, car jamés no conexen lur peccat ne jamés nol'avorrexen. E aquesta ceguetat porta - les a obstinació de cor ea durea axí fort que ab aquest peccat enveyllexen e vénen a la mortsens contricció e axí's dampnen. Et pots pensar que fembrareligiosa qui en aytals peccats sia veada, que ella és oylla de totmal e pijor sens comparació que una pública del bordell, e açò perla mala vida que té sots l'àbit de la santa religió. <chapter 597> <book 2> Capítol DXCVII Com aquest peccat és terrible cant lo comet homecclesiàstich E si per mala ventura a aytals dones a Déu dades seacosten hòmens ecclesiàstichs a Déu dats, lavors lo sacrilegi ésdoble e molt pus greu, de la qual cosa era figura ço que legim delpes del temple, que aquell era major que tot altre, donant - nosper açò a entendre nostre Senyor Déu que los hòmens ecclesiàstichsdeuen ésser pus pesats, e pus savis e pus guardats que tots losaltres e que lurs peccats munten més que peccats d'altres gents delmón. E en special pots veure quant és peccat a Déu desplaent quel'hom ecclesiàstich faça aytal lejea si penses a les circumstànciessegüents. La primera és que ell faent aytal obra tol a Déu ço queli havia promès, ço és castedat e, per consegüent, aytal hom faentaytal peccat és perjur e sacrílech e raptor. La II, que li tol ço que Déus ama fort en cascun, ço és castedat.Ecclesiasticus XXVIº: Non est condigna ponderacio anime

continentis. E vol dir que res no's pot acomparar a la ànima quiper amor de Jhesucrist vol servar continència e castedat e tu,emperò, qui aytal crim comets, tols - la a tu matex e a aquellafembra, qui la ha axí matex promesa a Déu. La terça, car aquell qui més ha de sciència, més pecca cant cau ecant erra. Com, donchs, l'om ecclesiàstich haja comunament méssciència que altre, seguex - se que aytal hom més pecca cometentaquest peccat que no faria altre e, per consegüent, pot aytalesperar de Déu grans plagues, segons que dix lo Salvador, LuceXIIº: Servus sciens voluntatem domini sui et non faciensvapulabitur plagis multis. E vol dir que lo servent qui sap lavolentat de son senyor e no la fa serà batut de moltes plagues. La IIII, car l'om ecclesiàstich és en special a Déu diputat e alseu servey e que, donchs, ell faça contra Déu tanta legea, pensarpots que mal li pendrà. E d'açò paria que parlàs nostre Senyor perJeremies XIº dient: Quid est quod servus meus in domo mea facitmalum? E vol dir axí: _ Què és açò que lo meu servent en la miacasa fa mal? Quina rahó n'à aquest, que jo he elet per specialservidor meu e l'he dotat tan bé en lo temporal e en lo spiritual,que ell faça mal? Cert, fort és desconexent e digne de granpunició. La quinta és car ells són elets per Déu no solament per servidors,ans encara per specials amichs e per tal viuen de la taula de Déue estan a despeses sues vivens dels drets e dels bénsecclesiàstichs. E que aquests li facen aytal trayció, ço és que litrenquen la castedat promesa e puys facen pijor si la fan trencara dona a Ell en special dada, pensar pots si és gran ofensaaquesta. D'aquests diu Jhesucrist: Si inimicus meus maledixisset

mihi sustinuissem utique. E vol dir que si l'enamich meu me haguésoffès, no fóra maraveylla, car axí's costuma, mas que aquell quiviu de la mia taula, que jo tenia per special amich, me faça açò noés cosa qui's deja soferir per res ne deja passar sens granvenjança. La VI és car aquests faent aytals legees carreguen fort lurconsciència, car enganen lo poble qui'ls dóna la vida e'ls manté loestament que tenen per tal que dignament oren a Déu per lurspeccats e per lurs necessitats. E ells fan - se tan dolents queDéus avorrex lurs oracions e les menysprea axí com a cosa de negunavalor, segons que Ysayas diu, capitulo primo, en aquell parraf Degenti peccatrici, e per Ezechiel diu lo Senyor: Peccata populi meicomedent et alibi maledicam benediccionibus vestris et benedicamvestris maledictionibus, qui tot fa al propòsit. La VII, car aquest viu en gran peccat pensant que aytals obres façae que, no - res - menys, sovín digua missa e reeba lo preciós corsde Jhesucrist e la sua preciosa sanch a dampnació de la sua ànima,e a gran irreverència de Déu, e a gran escàndol e a mal eximplid'aquells qui saben la sua mala vida. Per tal deya sent Pau, Adhebreos Xº: Irritam quis faciens legem Moysi sine ulla miserationeduobus vel tribus testibus moritur, quanto magis putatis deterioramereri suplicia qui Filium Dei conculcaverit, et sanguineumtestamenti duxerit pollutum. E vol dir que si aquell qui parlavacontra la ley de Moysès sens tota misericòrdia prenia mort, quantmés deu ésser punit aquell qui lo preciós cors de Jhesucristvitupera reebent - lo en peccat mortal e fa màcula en la sua sanchquant en si és, jatsia que de fet no la puxa macular. Cert, diusent Augustí, més valrria de tots punts lexar los officis

ecclesiàstichs que no axí lejament tractar - los, que lo precióscors de Jhesucrist e la sua preciosa sanch sia axí escandalosamente indigna reebuda per aquell que Déus ha tant exalçat, que li hadat poder de consecrar - lo e de remetre los peccats als altres.Per tal deya Severus que com los ecclesiàstichs sien uylls de totlo poble e pocha màcula estiga mal en l'uyl, per tal se deuen fortguardar de aquest peccat, per tal que no perden l'altre bé que fanne perden lo temps de lur vida vivent vilment e escandalizant lopoble de Déu, qui veu en aquells tanta màcula qui són ordonats apurificar les màcules dels altres per lurs oracions e doctrines eper sants eximplis de lur vida. <chapter 598> <book 2> Capítol DXCVIII Qui tracta de peccat de sodomia e specialment de laprimera spècia, qui s'appella mollícies La VII spècia de luxúria éspeccat de sodomia, lo qual és appellat peccat contra natura, car nosolament és contra dreta raó de l'hom, axí com los altres peccats,ans encara és contra multiplicació de natura humana e contraaquella natural e dreta inclinació que natura humana ha a exercitar- se en les obres generatives e carnals, en les quals hom requerfembra o fembra a l'hom legudament. E deus saber per regla generalque, segons que posen Ramon, e Guillem e Duran, libro primo inmateria de satisfactione, questione X, en quina que manera que laobra carnal se faça, tot és sodomia si donchs no's fa entre hom efembra, en manera acostumada per natura e en loch degut. És ver quealscuns dien que la manera de fer aytal obra se pot escusar desodomia en cert cas, ço és si la dona era prenys e era perill de la

creatura e la dona conexia que si no consent al marit, que ell ésen perill de adulterar. Lavors, si ella li consent que la haja perloch degut, mudant l'esguart e la manera acostumada davant endetràs, ella no encorreria aquest crim per açò ne encara l'om, ellmatex axí usant ab sa muller, majorment si y havia san enteniment,axí com la muller ha. Emperò, en què està la veritat d'aquest punthavem - ho a tractar davayll, en lo quint dupte que havem a mouresobre esta matèria. Deus ací notar que aquest peccat ha IIIIe graus e espèciesnefàries. La primera és cant alcun, sens que no jau de fet abfembra, se procura per vils e leigs tocaments fets en les partsinmundes que vinga a pol.lució carnal. Axí matex se pecca peraquest peccat fembra qui per vils tocaments que's fa en les partsdesordenades, o que sofer que li sien fets per altre, si's vol siahom, si's vol fembra, se procura enceniments carnals per venir a ladita viltat e legea, si's vol hi vingua o no. E aquesta primeraspècia s'apella mollícies, qui és peccat a Déu fort abhominable efort leg. Per aquest peccat dit mollícies tramès Déus la mort aOna, fill de Judas patriarcha, segons que legim Genesis XXXVIIIº.Diu Severus que per aquest peccat, que los hòmens fan amagadamente al qual se alleeren a fer per tal cant se pensen que negú no'lsap, los lexa Déus caure en públiques confusions e vergonyes tangrans que no volrien ésser vius. E no - res - menys diu que per açòcaen los hòmens en grans fortunes e trebaylls fins a desperació. Etjo fuy informat de cert una vegada a París per un notable religiósque en Espanya se'n portaren diables en cors e en ànima unecclesiàstich davant molts altres. La manera, emperò, com fo

posaré, si'm membra, en l'Onzèn libre, parlant de castedat dereligioses e de clergues, car aquí ha son propri loch aquesteximpli. E aquest peccat regna comunament en hòmens qui no usen ab fembres,emperò pijor és açò fer o asajar de fer que no jaure ab centfembres. E diu que l'ús e costuma de aquest peccat tol a l'hom axítota fortalea de cor e virtut que, pus que hi sia veat, jamés nose'n castiga e fa'l morir lo diable axí com a bèstia qui mor dinsson fems pudent, segons que diu lo sant propheta. D'aquest peccat,diu aquest, tempta sovint lo diable los ecclesiàstichs e mésaquells qui són onests e de bona fama que no los concubinaris e'lsaltres qui van a fembres e per tal se deuen aquests fort guardar,car per aquest peccat los aterra Déus e'ls contrasta a lurs bonesentencions e bons desigs, los quals los empatxa per aquest malvatpeccat. Per aquest peccat los avorrex l'àngel de Déu qui'ls ésdonat per guarda, car com sia en si tot pur e am sobiranamentmundícia, fug a aquells que veu taccats d'aquesta tanta legea. Per esquivar aquest peccat, ço diu Severus, ordonaren los santspares passats que negun hom orinant de fet no's tocàs bax o si uhavia a fer, que's tocàs ab gonella, o ab camisa o ab altra cosa aell oportuna. Ordonaren encara per guardar - se d'aquest peccat quenegú no jagués nuu ne sens bragues, ne ab altre, ne soferísmoviment carnal per res en si matex, car d'aytals moviments legshix sovín aquest peccat e, per tal, si a alcun d'ells venien losdits legs moviments consellaven - li que de present se levàs es'ajenoyllàs en terra demanant a Déu ajuda e faent ço qui en si és.

Aquest peccat, ço diu, és gran e terrible disposició a les altresespècies pijors d'aquest peccat, per tal diu que qui les vol totesesquivar, a aquest ha a començar. <chapter 599> <book 2> Capítol DXCIX Qui tracta de tres altres spècies d'aquest peccatL'altre grau o II spècia de sodomia s'apella bestialtat e és cantalgú recorre e fa legea ab qualsevol altra cosa d'altra spècia,si's vol sia bèstia o aucell, o fust o pedra o qualsevol altracosa. E aquesta spècia és la pijor qui y sia. Per ensenyar la legead'aquest crim manà nostre Senyor Déu en la ley, axí com legim ExodiXXIIº e Levitici XXVº, que aytals fossen cremats ab la bèstiaensemps. Per aquest peccat pecca l'om qui's procura jaure abymatga, o ab fust, o ab pedra o ab qualsevol altra cosa. Axí matexfembra qui per sadollar sa vil cobeejança carnal se posa dins sanatura fust o qualsevol altre artifici. La terça spècia o grau d'aquest peccat és cant alcuna persona semescla faent aytal obra no ab aquell linatge ab què deu, mas abaltre, axí com si alcun hom fa aytal mal ab hom o fembra ab fembra.D'aquests parla sent Pau, Ad romanos Iº, ensenyant aquí com aquestssón los pus scelerats del món, e com són plens de tots mals, e comaçò los procura e'ls ve per peccat de desconexença que han granenvers Déu e com són dignes de mort ab tots aquells qui'lsconsenten a lurs aytals legees. Lo quart grau o spècia d'aquest peccat si és si entre hom e fembrano's serva la manera natural, axí com si ell o ella no usen denaturals membres a açò per Déu deputats. E, per tal, aquellespersones qui s'ajuden de instruments artificials de qualsevol

matèria sien per complir aquest peccat, ells són vers sodomites.Axí matex pecquen per aquesta spècia tots aquells qui en jaure abfembra tenen maneres bestials e mestruoses e fora ús comú enatural, segons que posa sent Thomas in II IIe, questione CLIIII,articulo XIº. E posa Duran, libro primo, parte VIII, titulo deluxuria, questione X, in fine sic., que usar naturalment ab fembra,si passa manera és peccat venial en muyller e en fembra pública ésmortal. Mas peccat qui és contra natura és fort leg cant se fa abfembra pública, mas molt pus greu és cant se fa ab muyller. E açòposa lo Decret XXXII, questione VII, Adulterii, on havem axí:Tantum valet ordinacio creatoris et ordo creature ut in rebus adusum concessis, et cum modus exceditur, longe sit tolerabilius sicexcedere quam in eis, que concessa non sunt, vel nullus vel rarusexcessus. E vol dir axí que tant val e tant deu hom prear laordinació que lo Creador ha posada en les creatures que cant l'ompecca e fa alcun excés en les coses atorgades a nostre ús, lavorspecca menys que no fa cant fa lo dit excés en les coses qui no sónatorgades a son ús. Emperò dien los sants que açò se deu entendrecant lo excés aquell no és peccat mortal en les coses atorgades,mas cant lo excés aquell és mortal en si no és ver generalment, axícom appar en l'eximpli dessús posat, on havem dit que pus lejamentpecca aquell qui ab la muller pecca per obra sodomítica que noaquell qui pecca per semblant acte ab fembra pública. Per raó d'açòdeuen los confessors aconseyllar a les dones maridades de separar - se dels marits cant ells han vici de fer aytals turpitutssodomítiques ab elles. Car ací ha una causa de lur justa separació,

qui s'appella crimen, e és quant la un no viu ab l'altre sensblasphèmia o notable offensa del creador, ne se n'espera correcció. <chapter 600> <book 2> Capítol DC Com entre aquests peccats ha orde de gravitat e comaquest és sobiran peccat Entre tots aquests peccats damunt dits esodomítichs és aquest orde en lur gravitat. Lo primer e menys greués mollícies, car en los peccats pus greu és aquell qui usa mald'alcuna cosa que no aquell qui's comet per omissió d'aquella.Aprés aquest és greu aquell qui no serva deguda manera en jaure abl'altre, axí com dit és. Aprés aquest és aquell qui no fa la obraen degut vexell. Aprés és aquell qui s'acosta a no degut linyatge,axí com si s'acosta hom a hom, o fembra a fembra. Mas lo pus greués lo peccat appellat bestialtat, e açò cant la persona se acostaa alcuna cosa fora sa spècia. E açò havem per la glosa qui és sobreaquella paraula posada Genesis XXXVIIº, qui diu que Josef acusà sosfrares de crimine pessimo. E diu aquí la glosa que aquest crimpijor de tots era que ells feyen aquesta legea ab les bèsties. En quina que manera, emperò, que aquest peccat se cometa ell éssobiranament mal aprés de heretgia, o de oy o de blasphèmia de Déu.Per tal los antichs ans consentiren defloració de lurs filles queno que aquest peccat se permesés, axí com appar Genesis XIXº deLot, qui ses fylles offeria als sodomites ans que aquesta legea lifaessen en sos ostes. E semblant havem Iudicum XIXº d'altra osta.És encara injuriatiu de Déu en quant corromp l'orde natural que Ellha posat en les coses. E per tal diu sent Augustí, IIIº

Confessionum, axí: Fflagicia que sunt contra naturam semper suntdetestanda et punienda, qualia fuerunt sodomitarum. Que si omnesgentes facerent, eodem criminis reatu divina lege tenerentur, quenon sic fecit homines, ut se illo uterentur modo. Violatur enimproprie ipsa humana societas, que cum Deo nobis esse debet cumeadem materia, cuius ille actor est, libidinis perversitatepolluitur. E vol dir axí en suma: Que aquest peccat contra naturadeu ésser tostemps sobiranament avorrit e punit e tota res quicolpable hi sia, car Déus no féu axí humana natura que axí usàsd'aytal obra e, per tal, l'om per aquest peccat comet gran crimcontra la spècia humana e fa a Déu gran desonor usant per maneracontrària d'açò que Ell havia ordenat e l'hom suylla per sa luxúriafort lejament aquella matèria e natura que Ell havia ordonada tanaltament. E per tal com la injúria qui és feyta contra Déu sia molt pijor queaquella qui és contra lo proïsme, per tal, vici contra natura éspus greu que adulteri, ne stuprum, ne raptus ne incestus, hocencara que lo sacrilegi. E raó és, car jatsia que en lo sacrilegil'om cometa injúria contra Déu, emperò aquí l'om serva orde denatura, lo qual orde és corrumput per aquest peccat qui és contranatura. Ara és axí que en cascuna facultat lo pijor mal qui y potésser si és corrompre los fundaments e los principis, car d'aquí vepuys general corrupció en les altres coses. Com, donchs, siaprincipi natural en natura humana que l'hom usant de obres carnalsdeu usar ab fembra muyller per aytal manera, seguex - se que quicorromp aytal principi axí com fa lo sodomita, aquell peccasobiranament greument. <chapter 601>

<book 2> Capítol DCI Com ne per què peccat de sodomia és gran peccat Nosolament és greu aquest peccat en quant fa a Déu gran injúriacorrumpent la ordinació de natura per Ell instituïda e posada, axícom primerament és dit, ans encara segonament és greu car corromptota natura humana, car si los hòmens e les fembres se daven aaquest peccat e lexaven la ordinació que Déus ha posada en natura,seguex - se que d'aquí avant negun no engenraria ne ych nexerianegun hom ne fembra e per esta via poria defallir tota naturahumana. Terçament, aquest peccat és fort greu per ço que toca la ditaactoritat de sent Augustí al.legada en lo pus prop precedentcapítol, cant diu que aquest peccat romp la concòrdia e companyiae social amistat qui és entre Déu e nós quant en si és, car tantavorrex nostre Senyor Déu aquest peccat que per tal cant lo viu enlos hòmens se laguià per gran temps a encarnar. E a confirmaciód'aquesta cosa la nit que lo fill de Déu nasch, tots quantssodomites havia al món moriren a mala mort. Veem que cant alcun nospijora o'ns afolla ço que té del nostre, cant nos ho vol retre diem- li: _ Vostra sia aquexa cosa d'aquí avant, que no la us vuyl. Axího poch dir lo fill de Déu cant se incarnà, car poch dir axí alshòmens: _ Jo us creé vostra natura humana dreta e bona e vosaltreshavets - la ensutzeada sens fi per aquest peccat, per què no la usvuyll. Tenits - la - us, car no'm vuyl acostar ab vosaltres. Emperòlo Senyor beneyt no volch usar envers nós de tanta rigor, ans a lafi ach - nos piatat e pres nostra natura per la sua granmisericòrdia. Quartament appar greu aquest peccat car ell és corrupció exquisita

e sobres abhominable estudi de pregona feditat e art dyabòlica,tirant l'om ab especial maestria a tot mal. Car que Déus hajacreada la natura de l'hom inclinada naturalment a fembra e quel'hom, contra inclinació natural, lex la fembra e vaja a hom peraytal cosa, açò és malícia sobre malícia qui s'apella en la SanctaScriptura adinvencio in peccatis, ço és subtil art a cometre granse molts peccats, la qual iniquitat promet Déus specialment punirper aquest esguart, segons que posa Ell matex, Jeremie XXIº, on diuaxí: Visitabo super fructum adinvencionum vestrarum. E vol dir queEll plagarà aquests tan grans peccadors de special plaga per raócant se donen e troben plaer en aytal feditat. Sobre la qualparaula diu sent Augustí que més ponex Déus l'estudi, e la art e lamaestria del peccat que no fa lo peccat en si, car aytal estudi éspeccat contra lo sant Sperit, qui és exquisita malícia contra Déue presumpció terribla sobre la qual l'om se gita tot per tot e entot fins al pus pregon que pot ab pensa delliberada, la qual cosaés nequícia e pravitat sens mesura. E açò volia dir lo salmistacant deya axí: Ibunt in adinvencionibus suis, ço és que aquestsiran finalment lla on los merex que vajen la art e agudea maliciosaque han aguda en fer peccat. D'aquest dix Daviu: Corrupti sunt etabhominabiles facti sunt in studiis suis, non est qui faciat bonum.E vol dir que aquests en lurs vils agudees e maneres de peccar sónde tots punts corromputs e fets abhominables a Déu e a hòmens entant que no són bons a fer res de bé. Tant los sobra lur malícia.

Quintament, és peccat confusible sobre tot altre, car hom diffamat

d'aquest peccat jamés no'l cal levar l'uyl de terra, tant és confúse envergonyit davant tota creatura. Per tal sent Pau l'apellapassio ignominie, Ad romanos primo, ço és passió e vici de granvergonya. Per tal se deuen les gents fort guardar de difamar negúd'aquesta matèria, car si u fan no u poden jamés reparar per negunamanera plenàriament. E jatsia que cascun deja aquest vici perseguirdiscretament e avorrir fins a la mort, emperò guardar - se deu deno imposar - lo sinó a aquell de qui és cert que és aytal, ne dir - ho sinó lla on pot profitar, ço és a la persona criminosa matexao a tal qui'l deu o'l pot corregir, servada caritat en aytal dir ela forma evangèlica per lo Salvador posada. Car recomptaFortunatus, parlant d'aquest peccat en lo terç libre de sontractat, que ell ne viu tres qui eren hòmens de gran estament, quifort dissolutament criminaren alscuns simples hòmens d'aquestpeccat e aquells, axí com a persones qui no havien poder detemporalment contendre ab ells, reclamaren a Déu apellant lo seujuhy. E diu que fo gran maraveylla, car tots aquells criminadorsmoriren en breu temps a mort terribla e ab lo càrrech de la infàmiaque feta havien sobre la lur ànima, car no'ls donà Déus temps necor de satisfer a la part offesa. <chapter 602> <book 2> Capítol DCII Qui prova per altres rahons que aquest peccat és fortgran malvestat Ormestus en lo seu gran libell si ajusta al propòsitalscunes altres rahons e pot ésser aquesta sua la VI en aquestorde.E diu que pensem com la Santa Scriptura parlant d'aquest vicine posa paraules qui donen a entendre que açò és fort leja cosa. Eprimerament ço que diu Moysès, Genesis XIIIº: Homines sodomite

erant pessimi et peccatores nimis coram Deo. E vol dir que lossodomites eren sobirans peccadors davant Déu. E en lo capítolXVIIIè diu que dix nostre Senyor Déu axí: Lo peccat dels sodomitescrida contínuament davant mi per la sua gran legea e gravitat e perraó d'açò devallar - hi - é e veuré què és. Sobre les qualsparaules diu sent Gregori que lo Senyor vol dir açò: que aquell Déuqui totes coses sap e veu eternalment diu, cant parla delssodomites, axí: Devallar - hi - é e veuré què és açò. Cert, diuell, done'ns per açò a entendre que tanta és la pravitat e gravitatd'aquest peccat que quant se ou de negú no la deus creure fins quey sies devallat, ço és fins que u hajes vist o de cert sabut. Erecompta que ell fo en una regió on los hòmens no podien soferirsenyoria e, per tal, tots los officials ne remetien a la fidiffamats de sodomia o de heretgia. E diu que com açò fos proposata l'emperador, respòs axí: _ Aquexa terra qui los officials meusencolpa generalment dels pijors vicis del món, la pijor és del móne no pot durar sobre la terra, car requer - ho la justícia delsfalsament diffamats. Per què jo vuyll que tota la terra aquexa siadesabitada, e'ls hòmens sien morts, e les fembres e'ls infants quiromandran porten senyal de lengua negra e'l front, lo qual hi siafet ab ferre calt en senyal de tan leja malícia. Segonament aportaço que diu Moisès, Genesis XXº, ço és que Josep acusà sos frares decrimine pessimo, ço és del pijor crim del món. Aquest, diu laglosa, és sodomia. E açò matex diu sent Augustí e los altresdoctors. La II raó de Ormestus, qui és la VII en orde, és aquesta, car diuell: _ Guarda Déus com ha ponit aquest peccat e veuràs per la pena

quant és greu lo peccat. Car diu Methodius que per aquest peccatvench lo diluvi general en temps de Noè, car les fembres volienhaver carnalment los hòmens pujant sobre ells e'ls hòmens havien laun a l'altre. Aprés pensa que en temps de Abraham nostre Senyortramés foch del cel ab sofre pudent, qui cremà lo regne delssodomites ab IIIIe altres regnes, qui's tenien tots un aprés altre.E veges com fo fort punició aquesta, car aquí foren cremats losinfants petits ignocents, e les bèsties, e'ls arbres e la terra,qui de continent fo, e és encara, cuberta d'aygua. E és apellada ladita aygua Mar Morta, car aquí no viu peix ne auceyll no li voladamunt, e si sobre la dita aygua gites candela ardent e viva nadadamunt e si és apagada entra - se'n en pregont. E's diu que lesfruytes qui's fan en la terra qui està engir totes són buydes d'inse si les obres d'ins totes ne van en fum. E a donar a entendre comsolament la memòria d'aquest peccat és e deu ésser a l'homabhominable a tots, volch nostre Senyor Déu que la muller de Lot,qui s'i girà cant les dites regions se cremaven, tornà estàtua desal, car aquells qui d'aquesta matèria han memòria plaent sóndavant Déu stàtues, ço és axí com a morts, les quals stàtues negunasal, ço és neguna humanal saviea, no deu restaurar que no hajen çoque merexen. Aprés pensa com nostre Senyor Déu en la ley donàsentència de mort contra aquells qui farien aquest peccat, axí comlegim Levitici XXº. E pensa com les leys imperials manen que aytalssien cremats sens misericòrdia. E Déus qui vol en pena d'aquestpeccat, segons que diu aquest doctor, que si és continuat que nosia celat, ans se descobra maraveyllosament. E descubert l'om

acusat, si és culpable, comunament és axí que aytal hom no ha poderde negar - lo. E singularment menassà nostre Senyor Déu a tenir lojuhí final contra lo món per aquest peccat, segons que legim JoelisIIIº, on ha axí: Congregabo omnes gentes et deducam in valleJosafach, et disceptabo ibi cum eis et sequitur... posuerunt enimpuerum in prostibulo. E vol dir axí: Jo ajustaré totes les gents enla vall de Josafach e aquí jutgar - les - he e en special per talcant han mal usat de lur carn posant l'infant en loch comú per malusar de la sua persona. E diu sent Jerònim que Sodoma ésenterpretada muda, car aquest peccat retrà los sodomites e totsaquells qui són tocats d'aquest peccat muts en lo dit juhí final,car negun no's porà escusar per ignorància de no saber aquestalegea quanta és com natura enseny a cascun açò ésser sobiranamalvestat e enseny encara los hòmens ésser en esta part pijors queles bèsties, les quals jamés no lexen lur ús ne lur cors natural.Ans diu aquí que la natura humanal cridarà aquí grans crits contraaquells qui la han axí corrompuda dient: Senyor, Tu manest quel'hom e la fembra se ajustassen per multiplicar a mi, e lossodomites se ajusten per aminvar - me e per corrompre tot aquell béque Tu has posat en mi. E'l mascle, contra ta ordinació, voliatenir loch de fembra e la fembra loch del mascle, les quals cosessón abhominables turpituts davant Tu e davant los teus àngels, axícom tracta lo teu servent sent Pau, Ad romanos, primo capitulo. <chapter 603> <book 2> Capítol DCIII Quina pena deu portar hom ecclesiàstich qui éscomprès en aquest crim Sobre aquesta matèria de les penes d'aquest

peccat deus notar alscuns duptes. Lo primer és com se deu punir homecclesiàstich qui és trobat en aquest crim. Respon ací Durandus,libro primo in materia de satisfactione, questione X, que si apparcorregible, que deu ésser deposat o deu ésser posat en religió afer penitència mentre viu sia. Ne negú no's maraveyl d'aquestapenitència, car diu aquí matex que aquell qui pecca per aquestpeccat més pecca que si jahïa ab sa mare carnal, segons que axímatex appar XXXII, questione VII, Adulterii. E diu que aquestpeccat no solament la obra, ans encara ennomenar - lo enlegex labocha d'aquell qui l'ennomena e les oreylles d'aquell qui l'ou equax tacca l'ayre. E per tal Alexandre de Alis in II parte Sume suetheologice, in materia de luxuria, quant parla d'aquest peccat diuque sent Pau dix, Ad romanos primo, e posa que aquest peccat ésapellat passio ignominie, qui diu que vol dir legea innominable evergonyosa. E per tal diu que tol lo nom a aquell qui és trobat enaquest crim, qui axí és leig que jamés no deu venir a memòria. Eper raó d'açò posa sent Augustí in Questionibus Levitici que enspecial manà Déus en la lig que la bèstia ab què lo sodomitabestial peccava morís ab l'om per tal que negun veent la bèstiano's remembràs del crim. Posa ací Pius papa en lo seu Decretari quea l'hom ecclesiàstich trobat en aytal crim no basta la dita pena,mas posa aquesta sentència que tot hom clergue qui ha comès crimper lo qual meresquera mort, si fos seglar aytal deu estarencarcerat e tancat perpetualment fins que muyra. <chapter 604> <book 2> Capítol DCIIII Per què Déus cremà en Sodoma los infants qui mal no

merien Altre dubte hi ha que mou Alexandre en la dita II part de lasua Suma, en lo loch damunt dit, e és aquest: Per què Déus cremà enSodoma los infants petits qui no havien colpa en lo dit peccat? Erespon aquí aquest doctor e diu primerament que açò fo axí fet pertal que lo dit crim més avorrissen, car cant veem que per aquellpeccat no solament ne morien aquells qui l'havien fet, hoc encaraaquells qui no y eren colpables lavors podem conèxer que lo crimaquest és fort greu. Segonament, per tal que de tan abhominables peccadors no'nromangués negú al món e açò tornava en pena dels pares e mares quiy eren colpables. Terçament, car los dits infants per açò encorrien gran profit, caraxí muyrent no consentiren jamés en lo dit crim dels pares e peraxò no anaven a dampnació. Quartament, car que los fills morissen axí, pena era dels pares,qui'ls veyen morir a tan leja mort per los peccats que los ditspares havien comeses. <chapter 605> <book 2> Capítol DCV Si los sodomites hauran les majors penes en lo segleesdevenidor Encara e terçament dubten ací alscuns si als sodomitesserà dada sobirana pena en lo segle esdevenidor. Et respon lo ditdoctor aquí matex que hoc, emperò fa aytal instància contra simatex, car, axí com appar Luce, Mathei XIº, lo Salvador, parlant dela incredulitat d'aquells de Cafarnaüm, dix axí: Remissius eritterre sodomorum in die iudicii quam tibi. E volia dir que en lo diadel juhí soferrien menys pena los sodomites que aquells deCafarnaüm. Donchs, seguex - se que major peccat és incredulitat quesodomia e, per consegüent, sodomia no seria sobiran peccat. A aquesta raó responent lo dit doctor diu aquí matex que lo

Salvador aquí no fa comparació entre infeeltat e sodomia, mas facomparació entre la infeeltat d'aquells de Cafarnaüm e d'aquells deSodoma e ensenya que molt pus greu és estada la infeeltat deaquells de Cafarnaüm que d'aquells de Sodoma, car aquells deCafarnaüm hoyren la preycació del Salvador e viren los seus alts egrans e molts miracles, e aquells de Sodoma no u viren ne n'hoyrenres. E per tal diu aquí matex lo Salvador que si aquells de Sodomahaguessen vistes les virtuts que havien vistes aquells deCafarnaüm, per ventura hageren estat en bon estament fins a aquelldia. Per les quals coses appar vera la paraula del Salvador cantdix que menor pena haurien los sodomites que los de Cafarnaüm, caraçò no's deu entendre sinó que com la lur infeeltat fos pusescusable, que per tal serien menys ponits per raó d'ella. E açò noés contra lo principal propòsit, ço és que sodomia no sia sobiranpeccat. Altres dien que de fet és major peccat infeeltat, eheretgia, e oy e blasphèmia de Déu. E per tal la dita paraula delSalvador se pot entendre axí, ço és que menys seran ponits eninfern los sodomites que los infels, qui són inexcusables a Déu,axí com aquells foren. <chapter 606> <book 2> Capítol DCVI Per què nostre Senyor Déu puní los sodomites per foche per sofre Lo quart dubte és per quina significança féu nostreSenyor morir los sodomites per foch e per sofre. A la qual qüestiórespon sent Gregori, segons que Alexandre lo aporta aquí matex, quidiu que y respòs axí: Cum Dominus carnis scelera puniridecrevisset, qualitate ulcionis innotuit maculam criminis. Sulfurenim fetet et ignis ardet et incendit qui ergo ad perversadesideria carnis fetore arserant, iure, sulfure et igne perierunt.

E vol dir axí sent Gregori que nostre Senyor per la punició delpeccat d'aquells de Sodoma los donà a entendre la malícia del crim,car poní - los per foch qui crema, donant a entendre que en aytalspeccadors sobiranament hi crema la vil cobeejança carnal. Aprés losponí per sofre qui put, car aytals són a Déu pudents sobre losaltres hòmens carnals del món e de fet aquells qui són tocatsd'aquest peccat sovín puden axí fort que negun no pot soferir lurpudor ne legea. <chapter 607> <book 2> Capítol DCVII Com sodomia se pot cometre entre marit e mullerusants per deguts membres Lo quint dubte mou lo dit doctorAlexandre en la dita part II de sa obra, en lo tractat d'estamatèria. E diu axí en lo terç article: Posem que sia alcun hom axígras davant que per tal cant ell o sa muller, o abdós, han losventres grossos, no's poden retre lo deute matrimonial davantdegudament e axí com és acostumat e en degut vexell, e per lurfrevoltat no poden tenir continència de usar en dors carnalment.Aytal cas posat mou aquest doctor dubte si lo marit sens peccat potconèxer carnalment la muller detràs, emperò en vexell e loch degut.

Respon aquest doctor aquí matex dient que en aytal cas no és leguta l'hom de conèxer sa muyller, car conex - la per manera brutal eno per manera de creatura racional. Ne la necessitat al.legada potaçò excusar de tots punts, jatsia que aminva la quantitat de lacolpa, de què's seguex que aquells qui conexen axí les mullers persol delit carnal e sens necessitat pequen fort greument. E diuencara que qui aytal obra fa axí no és sufficientment escusat si u

fa per esquivar fornicació, car pus que aquí ha sufficientempatxament de retre lo deute de la un a l'altre, seguex - se quecascun d'ells se deu abstenir de la obra carnal principal durant loempatxament. No - res - menys que, com diu sent Augustí in libro Debono coniugali, pus leja cosa és conèxer la muller per via contranatura que no és una fembra pública. Donchs, per esquivarfornicació, qui és menys mal, no cal a negú axí detràs usar ab samuller com, segons aquest, açò sia pijor. Axí matex, que menys malés conèxer la fembra pública per via natural que no és conèxer - laper l'altra via, qui és estil no natural ne comun e, perconsegüent, contra natura. Donchs, per esquivar simpla fornicacióno cal a negú fer aytal obra detràs. Diu, emperò, a la fi queaquesta manera de usar contra natura és menor peccat que neguna deles altres damunt dites. Emperò que l'ajustar detràs de l'hom molt gros ab la muyller perqualsevol causa sia peccat, e sia peccat contra natura, axí u provaAlexandre aquí matex per los següents motius. Lo primer és car diuque la glosa sobre aquella paraula qui és Ad romanos Iº, qui diu:In eum qui est contra naturam, diu axí: Contra naturam estconcubitus quando vir cum ipsa coniuge alio modo quam decetdormierit. E vol dir en suma que si alcú jau ab sa muller per altramanera sinó per aquella que Déu e natura ensenya, allò és peccatcontra natura. Com, donchs, aquell qui ab ella jau detràs perqualsevol causa hi jaga per altra manera que no deu, donchs ellpecca per peccat contra natura. Item Ad Colosenses IIIº, super illud libidinem, diu la glosa:Libido per quasdam turpitudines discurrens. Com, donchs, aytalardor qui discorra per diverses turpituts apparega ésser contranatura, seguex - se que aquest peccat sia contra natura.

Item, Ad Romanos primo, sobre aquella paraula Relicto usu naturali,diu axí la glosa: Quid est mutare usum naturalem in eum qui estcontra naturam nisi, sublato usu concesso, aliter uti quamconcessum est. Cum illa pars corporis non habeat huiusmodi usumdatum a naturam. E vol dir axí la glosa: Què vol dir, diu ella,mudar ús natural en aquell qui és contra natura sinó que, lexada lacostuma e l'ús acostumat, que la persona ús per altra manera qui noés atorgada a nós. Com la part de tras no haja en lo cors de l'homús natural de axí usar, que en ella ne per ella negun faça lesobres carnals. Per aquests tres motius lo dit doctor vol tenir queobrar, axí com posa lo dit cas posat e'l començament d'aquestdubte, és peccat contra natura. <chapter 608> <book 2> Capítol DCVIII Com Duran és de oppinió contrària Durandus en la suaSuma de Confessions, libro primo, parte prima, en la matèria desatisfacció, questione X, tercius dicit, parlant d'esta matèriaappar que no's concort ab la sentència d'Alexandre damunt recitada,car diu aquí axí: Quocumque modo tale factum exerceatur preterquaminter marem et feminam ordinate et in vase debito, vicium contranaturam et sodomiticum iudicatur, nisi forte aut propteregritudinem, aut propter periculum sufocandi fetum in utero, autpropter aliam rationabilem causam ordo ille servari non possit inuxore cum alias periculum adulterii immineat marito hec ille. E voldir axí: que en quina que manera l'om faça la obra carnal, si,donchs, no la fa ab fembra ordonadament e en vexell degut tostempsés jutgada ésser obra contra natura e sodomia si, donchs, lo ditorde natural, ço és jaure ab la muller davant, no s'havia a lexar

per qualque causa de les següents. Ço és per malaltia qui empatxàsla un o l'altre que no's poguessen ajustar davant, o per perill dematar la creatura dins lo ventre de la dona prenys o per perill deadulteri, axí com si l'om percep que si ell no satisfà carnalmenta la muyller en quina que manera, que ella se provehirà d'altrehom, o per altra raonable causa. Vet ací aquest doctor qui en alcuna manera consent ço que mestreAlexandre nega damunt expressament e de tots punts, qui axí matexdiu aquí que per esquivar adulteri no és legut a negú axí conèxersa muyller e, per consegüent, ne per neguna de les altres rahonsal.legades per Duran e damunt tantost recitades, pus que la cosaaquesta en si és de tots punts injusta. Aquesta via de mestreAlexandre appar a mi pus segura, jatsia que mestre Alexandre digaaxí en la fi del terç probleuma damunt dit: Hoc autem totum senioriiudicio est relinquendum et in persona petente debitum et inreddente. E vol dir que tot açò deu hom lexar a juhí de personasàvia e tement Déu e quant a aquella persona qui demana lo deute ea aquella qui'l ret. <chapter 609> <book 2> Capítol DCIX Com fembra jaent carnalment ab fembra fo jutjada persodomita Jo fuy una vegada en una ciutat de Spanya e jo aquípresent fo aquí matex penjada una fembra qui aytants anys haviatengut aquí offici de saig en hàbit de hom mascle e havia haüdesdues muyllers o preses en la faç de la Ecclésia IIes fembres pertítol de muyllers. E la II, que havia presa viuda, acusà - la queno era hom, ans era fembra e axí estech trobat de fet. E com fos

conclús aquí que aquella qui axí havia preses les mullers eraestada sodomita havent afer ab aquelles fembres qui's deyen ésserstades ses muyllers aytants anys, emperò de benignitat de lasenyoria, e per tal cant havia leyalment e piadosa servida la cosapública en offici de saig per gran temps, no fo cremada, mas fopenjada ab aquell artifici al coyl ab lo qual havia jagutcarnalment ab les dites fembres. <chapter 610> <book 2> Capítol DCX Qui tracta per què l'om cau en aquest peccat Lo VIèndubte si és què és la raó que hom ne fembra cau en tanta legea comno haja al món bèstia qui conega carnalment altra bèstia si no ésde linatge degut, axí com mascle a femela, e tostemps per lochdegut. Donchs, què és la raó que l'hom axí corromp la lig naturale que axí aterra si matex pus baix que les bèsties? A aquest dubte respon la Santa Scriptura assignant - hi moltesrahons per què los hòmens caen en aquesta turpitut. E primeramentnostre Senyor Déu, per lo sant propheta Ezechiel, capitulo XVIº,assignà IIIIe peccats o V qui aporten l'om a aquesta turpitut. Ediu axí, parlant al poble de Israel: Hec fuit iniquitas sororis tueSodome: superbia, saturitas panis et habundancia, et ocium et quiamanum egeno non porrigebant. E diu axí lo Senyor beneyt parlant aldit poble: Per aquests mals vench la tua vil sor, Sodoma, a la suagran turpitut, per què perí, ço és per supèrbia, per gola, perhabundància de grans béns temporals e per ociositat e per tal cantno havien pietat dels pobres. En les quals paraules ensenyaBonifaci papa primus in suo Correctorio a pensar les següentsdoctrines. La primera si és que axí Déus tot poderós avorrex peccat

de erguyl, e majorment erguyl amagat en persona qui deuria ésserspecialment humil, que Ell lo confon e'l manifesta lexant caurel'erguyllós en les viltats carnals, axí que aytant com la personaerguyllosa és pijor e pus rahigada e fermada en supèrbia, aytant lalexa Déus caure en pijor peccat carnal e finalment en aquest. E pertal aquest peccat és aquell qui pot dar testimoni a aquell qui ycau que ell és ple de supèrbia e que son alt erguyll l'à aportat aaquest tan leig peccat, per lo qual merex perdre tot son preu, e safama, e sa vida e tot si matex en cors e en ànima e encórrer, ultraaxò, los següents mals e inconvenients. <chapter 611> <book 2> Capítol DCXI Qui continua les causes d'aquest peccat Posa encaraaquest reverent papa la sua II doctrina sobre la II causa dadad'aquest peccat, qui és saturitas panis, ço és amar massa la gola,car diu que negun qui a la gola servescha ardentment no pot éssernet de luxúria, e qui aytal és e de fembres se lunya en aquestpeccat cau finalment. D'aquesta matèria havem ja parlat damunt cantparlam de peccat de gola. La terça sua doctrina és sobre la habundància dels béns temporals,car diu que com aquest faça l'om exorar e exir de regla, per talporta l'om a peccat qui és fora tota ley e tota regla e aquest éssodomia. La IIII és sobre la quarta causa, qui és ocium, car diu que comociositat sia encentiva de tot peccat, per tal de poch en poch tiral'om fins als peccats pijors. E d'açò havem ja dit damunt largamentparlant de ociositat. La V és sobre la quinta causa, qui és crueltat, car no volien, ço

diu, dar almoyna al pobre. Diu ací aquest: Pus que juhí sensmisericòrdia és promès als cruels, sàpies que crueltat porta loshòmens a aquells peccats qui s'han a corregir e a ponir ab les puscruels penes del món. E aquests peccats són fort terribles e leigs,axí com és sodomia e heretgia. La VI causa d'aquest peccat posa sent Pau, Ad Romanos primo, e diu,en suma, que és veure la veritat de la sua salvació e ésserinstruït molt en aquella e no seguir - la ne fer - ne gràcies aDéu, ans viure e fer e obrar al contrari e perseverar en aytalmalícia. E jatsia que lo sant apòstol diga aquí moltes altesparaules e santes, emperò aquesta és sumàriament la sentència. Perquè diu aquí que no solament per aquesta malícia dita lexa Déuscaure los hòmens en la turpitut contra natura, ans encara los lexacaure per aquest tan greu peccat en seny reprovat, axí que fangrans oradures, les quals no deurien fer si eren de tots puntsorats. E per açò vénen aprés a tan leig viure, que són plens detots quants mals vicis ha al món. La VII causa d'aquest peccat posa Abbas pastor in suis Rudimentisdient axí: Si la turpitut contra natura vols esquivar guarda't deles avinentees, qui són leges paraules, carnals e legs tocaments,foylls esguardaments d'òmens e de fembres. Per tal conseyllava ellmatex que nuyll temps no deu hom guardar ferm negun hom ne fembraen la cara. Deya encara que devia l'om esquivar tots ablanimentscarnals, car la carn és axí vil e corrupta que qui li consentia asos abhominables desigs e inclinacions finalment aportaria loshòmens a tota viltat qui la seguia. Mas, sobretot, conseyllavaesquivar tota companyia d'òmens carnals e corromputs, qui en lurs

paraules e esguarts luxuriosos e comportaments leigs e meretricalsdonen a entendre lur diabòlica luxúria ésser en ells radicada finsal pregon del cor, e axí que ells, per lurs detestables e pudentsmaneres corrumprien tot hom, per cast que fos, qui ab ellsperseveràs molt. <chapter 612> <book 2> Capítol DCXII Qui tracta quantes maneres hi ha de sodomites Peroccasió d'açò nota ací Hispanus Ortodoxus en lo seu tractat deluxúria e posa que dels sodomites hi ha en tres maneres. Losprimers se appellen casuals e són, ço diu, aquells a qui a vegades,per ventura, per qualque occasió mala qui'ls vendrà o per qualquepassió cauran en qualque delicte dels menors dels damunt dits quisón contra natura. E diu que ab aquests deu hom servar piatat, pusque no u prenen en costuma e de present són castigats e verspenidents. Los segons s'apellen, ço diu, occasionals e són aquells qui's donena aquesta viltat e y perseveren per tal cant no han fembres, carsi'n podien haver per res no farien aytal legea. E aquests sónpijors que los primers e qui merexen ésser ben ponits. Los terços són appellats ferals, car són pijors que tots los altrese són alscuns fills de perdició que lo diable senyoreja axípoderosament que tan mortalment los ha cativats en obrar aquestafeditat que quax són incorregibles, e són axí corromputs que han entanta abhominació fembres que no'n volrien I veure al món, mas lalur vida és viure e perseverar e'ls altres tirar en aquesta mort.Aquests no poden ésser sufficientment ponits, car són adversaris deDéu e dels sants àngels, corruptors de lig de natura, e descriptura e de gràcia quant en ells és, la vida dels quals no deu

ésser dissimulada ne sostenguda una ora sobre la terra per lesrahons damunt al.legades. Et açò sia dit d'aquest mal peccat e detotes les filles e espècies del peccat de luxúria. <chapter 613> <book 2> Capítol DCXIII Com l'om per esquivar luxúria deu esquivar los goigsmundanals e per quines rahons Ara havem a veure quals coses deul'om esquivar per tal que sia cast e lunyat de luxúria. Eprimerament posen los sants que deu hom esquivar tot gog dissolute massa alegria. Alscuns hòmens són qui axí seguexen bon temps queno's volen girar sinó lla on troben plaers carnals e solaços. Ara,jatsia que haver plaer ordonat e legut ajut a la vida de l'hom,segons que posa Aristòtil en la sua Ethica, on dix que sens plaersalscuns negú no podia viure, ne pendre aytals plaers és vedat enson loch e temps, emperò donar - se tostemps o fer son poder dehaver delits, e gogs e solaços carnals e mundanals és cosa fortperillosa e condampnada per la Santa Scriptura. Et les rahons perquè hom deu esquivar aytals delits si són les següents, les qualsposa sent Augustí. La primera si és si pensam que quax tot lo tempsde nostra vida havem perdut attenent com havem tota vegada malviscut. La II, cant pensam que tots nostres mals són presents a Déu, qui'lsveu e'ls nota agudament. La terça, que de tots aquells mals, si's vol cogitats, parlats eobrats, nos cové a retre destret compte a Ell, hoc encara de totaparaula ociosa, segons que'ns dix lo Salvador, Mathei XIIº. Encarade totes nostres omissions e necligències infinites. La IIII, car veem - nos en aquesta present misèria d'esta vida, enquè tot dia ajustam mals als mals passats.

La V, que jamés no profitam en res de bé, ans nós pijoram e som pusdolents contínuament que dabans. La VI, que aytant com la nostra mort se acosta, aytant som pusdurs, e pus rebel.les, e pus carregats de mals e pus irritantsnostre Senyor Déu a ira. La VII, car no'ns sabem què serà de nós finalment ne si'ns seremdampnats o salvats e veem que la mort s'acosta e som pus dispòsitsde anar a dampnació que a salvació. La VIII, car veem que lo present delit fenex e és tot mesclat abpenes e ab dolors sens fi, segons lo dit de Salamó, ProverbiorumXIIIIº: Extrema gaudii luctus occupat. E, per consegüent, no és purgog, ans és dolorós e mesquí e mesclat ab molta tristor. La IX, car aquest gog és curt ne dura quax res, mas, axí com diusent Jacme de la nostra vida, axí és del nostre goig, que no éssinó un poch de vent qui tost passa. Pensa, donchs, deya sentEgidi, que hir haguesses quant goig temporal te vulles, què val tothuy, pus que tot és ja passat? La X, que lo present gog és massa car, cor tol a l'hom lo gogeternal, segons ço que legim Job XXIº, on ha axí: Ducunt in bonisdies suos, et in puncto ad inferna descendunt. E vol dir queaquells qui passen lurs dies en delits carnals en un punt devallenen infern. Per tal deya lo Salvador, Luce VIº: Benuyrats sótsvosaltres qui ara plorats ací, car en glòria vós riurets. E per talsóts maleyts vosaltres qui ara riets e us alegrats, carempertostemps vós plorarets. Ecclesiastes IIº havem: Risum reputavierrorem, gaudio dixi ut: Quid frustra deciperis? E vol dir axíSalamó aquí: Lo van riure e solaçar dels hòmens del món jo reputque sia foyllia e error. Et per tal dix al goig: E per què enganes

axí les gents, car no'ls dius sinó falsies? Per raó d'açò deyaLucdunensis axí: Prech - te que penses quanta foyllia és viurealegre entre los solaços del món, car que hom veja tantes injúriesde Déu, tantes misèries e affanys com les gents soferen e quantscorsos qui porten dins si les ànimes mortes, quants perills qui'nsvan entorn. Car, com deya Guido Carturiensis, lo diable ha posatlaç en nostre menjar, beure, dormir, vestir, jaure, anar e en totacosa qui a nós s'acost. Veem encara que habitam en esta vida axícom en un estable e veem nós la nostra casa celestial damunt e nosabem si jamés nós hi serem. Veem a uyll que tots som condempnatsa sentència capital, ço és a la mort, ne y podem per res escapar.E que tants mals nos vejam entorn, com nos porem alegrar? Car, comdeya sent Augustí, l'infant cant nex comença a plorar, japrophetant que a molts mals és liurat, pus ací entra. Com, donchs,se pot alegrar aquell qui u veu, e u sap e u entén? Per tal deyasent Gregori: Quasi per amena prata ad carcerem trahitur qui perhuius mundi blandimenta ad mortem defertur. E vol dir que axí ésl'om, qui, entre tants mals com ací ha, viu alegre fins a la mort,ço és aquell qui per bells prats e lochs alegres e delitosos ésmenat a la presó e al càrcer e la mort. Pensa qual hom ha al mónqui s'alegràs per molts de solaços que hom li faés per lo camí siell cogitava e sabia que de fet lo mena hom penjar a la forcha,emperò l'om mesquí sap que ell tot jorn s'acosta e va contínuamenta la mort e al juhí de Déu e encara s'alegra mentre pot e cercadelits, e solaços e plaers tostemps e'ls cobeeja sens tot remey.Donchs, si vols que sies net de luxúria e pus segur en ta vida fa

mester que primerament te lunys de foylls e de mundanals goigs eplaers per les rahons al.legades. <chapter 614> <book 2> Capítol DCXIIII Com per esquivar luxúria deu hom avorrir ballar esaltar e dissolutament jugar Per ço qui dit és appar que personesqui castes vuyllen viure e luxúria vuyllen esquivar, fort deuenfogir segonament bayls e saltar e jugar dissolutament, car aquestescoses obren e dissolven fort lo cor e l'inclinen a luxúria e açòper moltes rahons. La primera, car lo dissolut moviment qui's fa en aytals actes perintenció de folla alegria mou e encén lo cor a dissolució carnal ea viltat. Per tal diu sent Augustí axí: Omnis motus petulanciesaltus est in profundum cloace. E vol dir que tot moviment dissolutfet en lo cors de l'hom lo fa saltar dins lo femer de peccat. La II raó car en los baylls se mesclen hòmens e fembres e cascuns'aparella al mils que pot, es mou al mils que sap e's plegua e'smostra ara en cara, ara en coyl, ara en spatles, ara en pits, araen bell cors, ara en bells gests al mils que sap. Aquí cové que loshòmens se descobren e les fembres s'i amostren e tots ensemps setoquen, es mesclen e s'encenen per vista, per tocament, per dolçcantar, per polit saltar, per beyl girar, per dolç guardar, per bonodorar, per curiós remirar, per personal acostar. Les quals cosessón totes sagetes e armes del diable, qui ell tramet a destrovir lanostra castedat e puritat de cor, qui, per tal que mils puxaencendre lo foch, ara los fa fer bayl redó per tal que ensemps sevegen e sien ferits de diverses parts; a vegades bayll lonch e

trescha per tal que tots se encenen, axí que no y haja neguna dona,per sutza o per groga que sia, que ab lo trescar no torn coloradae frescha e bella; a vegades lo diable farà saltar l'om o la fembrae'ls farà levar en alt per mostrar les cames, a vegades abaxaravayll per mostrar los pits, a vegades anar miganament e fer bayllmesclat perquè'ls hòmens se puxen ab les dones besar, a vegades seestrenyen perquè's puxen bé ensemps fregar. Vet lo diable perquantes vies se servex dels bayls per tal que puxa inclinar lesgents a luxúria. <chapter 615> <book 2> Capítol DCXV Quants de mals ha fets lo ballar e com van riure éscosa perillosa Attén bé a açò que diu la Santa Scriptura e veuràsque aprés de ballar comunament s'à esdevengut qualque gran desastreen lo temps passat. Primerament pensa com lo poble de Israel féugrans cants e bayls aprés la adoració del vedell e Moysès aucís -ne XXII mília, Exodi XXXIIº. Segonament, aprés que foren farts de les guatles que Déus lostramès en lo desert, lo poble se levà a jugar e a ballar, e lavorsla ira de Déu los vench dessús, axí com appar Exodi, XXXIIºcapitulo, car nostre Senyor n'aucís en gran còpia, segons que apparaquí matex. Terçament, ab ballar e ab ornar de dones Balaam féu caure lo poblede Déu en la sua ira, axí com legim Numerorum, XXVº capitulo. Quartament, aprés ballar e saltar la filla de Herodies obtench abHerodes que sent Johan Babtista fos escapçat, Mathei XIIII. E pertal, per dret juhí de Déu negà en lo Royne al leó de Ffrançaballant sobre l'aygua aquella congelada e, defallent - li lo gel,caygué en lo pregont del riu.

Quintament, per ballar e jugar menaçà Déus als fills de Israelque'ls perdria e'ls dissiparia, axí com appar Ezechielis XXVº. Sisenament, car recompta sent Gregori in libro Dialogorum deFortunato, qui com vis davant sa porta un hom ballant e jugant ecantant cridà aquell dit sant monge Fortunat e dix axí: _ Ay las!Ay las! Véus aquest hom qui és mort. E diu que vench soptosamentd'alt una gran pedra qui l'aucís. Setenament, legim en la vida dels pares d'un sant pare que com visun hom rient e saltant dix - li: _ O mesquí! Tu saps que davant lojuhí de Déu has a venir e ara rius e saltes. Sobre la qual històrianota Severus, qui la recompta, que tanta era antigament entre lossants pares la vida justa e pura que a gran vergonya se tingerenriure en públich, ans si fossen provocats a riure se desaven es'amagaven o's pecigaven la mà e s'estrenyien los labis e's davenqualque gran pena o giraven lo cor a qualque cosa qui'ls desplaguésmolt per tal que'ls passàs lo appetit del riure. E per rahó d'açòdiu que negú entre ells no gosava trufar, ne burlar ne fer negunacosa provocativa a riure. E deyen que riure ret l'om fortcontemptible e dissolut. E per tal dix Salamó, Ecclesiastes primo:Risum reputavi errorem. Ço és que riure reputava ésser gran errore l'hom qui's riu sovén dissolutament fort erra. Per tal legim quelo nostre cap Jhesucrist sovín plorà, mas jamés no ris. Semblantlegim de monsènyer sent Benet e d'alcuns fort specials elets eamichs de Déu. E a gran defalliment s'o tenia lo sant abat Ysaach,del qual diu sent Gregori en lo seu Dialogorum que amvides se podiaabstenir de riure. E si, donchs, lo dissolut riure era reputat axícriminós entre los pares sants, quant més lo bayllar.

<chapter 616> <book 2> Capítol DCXVI Qui posa història com per doctrina angèlica appar queballar e vanament alegrar és fort gran mal Recompta Volusianus enlo seu Correctori que un hom devot pregava ab gran instància en unaesgleya a nostre Senyor Déu per ànima d'un hom qui novellament eramort, al qual pregant apparech l'àngel de Déu e dix - li: _ Noprechs per aquex hom, car dampnat és. E l'hom aquell se esquivàfort dient - li axí: _ O Déu! E com és dampnat aquest hom, quialtres peccats no feya sinó que a les festes ballava e alegrava totson vehinat. Al qual dix l'àngel: _ E axí penses que sia pochpeccat ballar e vanament alegrar. Sàpies que lo dyable ab lo ballare ab la vana alegria ajusta moltes altres malvestats inclinants loshòmens a luxúria e a altres dissolucions e peccats grans. Axí quetot gran balador és gran peccador, ne negú no pot separar lo vanalegrar de molt peccar. E lavors dix l'om aquell a l'àngel: _ Plàcie't, àngel de Déu, que'mdigues com se pot fer axò. E l'àngel respòs axí: _ Sàpies que losballants tostemps comunament ballen en dicmenges e en festes. E axícom no és permesa a negun crestià fer obra servil ne de guanytemporal per profit de sa casa, molt menys li és permès fer obrescarnals ne dissolutes axí com són ballar, ne saltar, ne alegrar nejugar vanament. Per tal dix aquell nostre doctor sent Augustí quemenys mal era arar o cavar la terra e'l dicmenge que no ballar. Segonament deus saber, dix l'àngel, que per balladors ne per axívans alegrans no'n volen pregar Déus los sants de paradís, cartrenquen - los les festes ne'ls fan neguna reverència, ans sovín

veuràs que en los dicmenges e en les festes lexaran los hòmensl'ofici divinal e iran ballar o iran a veure los balls e pijor quefaran, que l'ofici divinal se farà en la ecclésia e ells passaranballant davant la ecclésia a major vituperi del sant, la qual cosaés axí a Déu desplaent que si no era per la amor del seu fill decontinent los manaria matar a leja mort. Terçament, dix l'àngel, deus saber que com ballar sia grantrebayll, lo ballador ço reputa a gran festa, mas anar a l'officide Déu e aquí seure se reputa a mort e a trebayl e a enugimportable. Quartament, l'àngel li al.legà tots los mals qui damunt són ditsque vénen per ballar, agreujant - los altament, segons que la altasaviea angèlica ho sabé fer. Quintament, dix l'àngel, deus pensar en la malícia que lo diable haamagada sots lo bayl, car bayl si és redó és professó del diable eper tal tostemps aytal bayl va vers la part sinestra. ProverbiorumIIIIº havem: Vias que a dextris sunt novit Dominus: Perverse enimque a sinistris sunt. E vol dir que nostre Senyor Déu aprovà lescarreres qui van a la part dreta, ço és a fer bé, mas no aquellesqui van a la part sinistra, ço és qui fenexen en mal, axí com fanlos bayls. Sisenament, dix l'àngel, car lo ballador trenca a Déu fe el'homenatge que li féu en lo babtisme cant li promès que renunciavaal dyable e a ses obres e pompes, car lo bayllar és una de lesgrans pompes del diable. Setenament, car, axí com dit és, aytals fan sacrifici al diablelexant la missa o les vespres e anant als bayls. Huytenament, car les cançons qui s'i canten totes van a carnalsamors e qui loen les amors dels enamorats e de les enamorades econtra los mals marits gelosos o veyls, en tant que sovín se'n van

per lurs cantars molts ferits e'l cor e molta mesquina ferida epunyida, per guisa que despuys ne fa mal de son prou. E per tal dixAurelius Cònsul que convits e bayls e demonis destrouexen moltsmatrimonis. Novenament, dix l'àngel, car lo ballant pecca per tot si matex, çoés mal pensant, son cor inflamant, veent, oent, tocant, si ornant,movent, cantant, parlant, anant. Deenament, dix l'àngel, ço que jo t'é dit revelaràs als altres e ensenyal que açò has haüt de missatger de Déu diràs a tuyt que aquestsenyal t'é dat, ço és que aprés de ballar e de foyll alegrar s'à aseguir plorar o gran desplaer, qui turmentarà aquell qui ballarà oqui follament e vana se alegrarà. Dites aquestes paraules, respòs l'om: _ No m'hagera, àngel beneyt,jamés pensat que ballar fos tan mal cosa, per què, àngel gloriós,faç gràcies a l'eternal Déu, qui t'i ha tramès per ma informació edels altres, a qui jo açò revelaré e ffaç gràcies a la tuasantetat, qui m'as informat, e guardaré d'aquí avant quant en miserà que en loch del món on jo puxa res manar no's facen bayls. El'àngel desparech e jaquí l'om aquell fort consolat. <chapter 617> <book 2> Capítol DCXVII Qui ensenya qual ball és bo e sant Aprés açò qui dités se levà gran dubte en lo cor del dit hom devot com se podia ferque bayllar fos peccat tan gran com l'àngel li havia dit, car pensàen ço que legim d'aquell sant Daviu, IIº Regum VIº, que ell ballavadavant la archa de Déu cant ell la aportà a sa casa, de la qualcosa fo molt loat. E sent Gregori diu axí: No'm sé qual fo major,o Daviu saltant davant la archa de Déu o cant se humiliàpregonament aprés que ach peccat, ab gran contrició del cor seu. En

les quals paraules appar que sent Gregori aprou molt lo dit ballarde Daviu. Item és cosa certa, axí com appar en los libres delsJutges e dels Reys e dels Machabeus, que cant ells venien de lesbatalles, que les donzelles los exien cantant e bayllant, faent -los solaç e gràcies a Déu per lur bayll e cant de la victòria quehavien ahuda. Item, Exodi XVº capitulo, legim de Maria, sor deMoysès, que com lo poble de Déu fo passat per la mar Roja e Pharaófo negat ab tota sa gent, que ella ab cembes e témpens ballà ecantà ab les altres dones faent a Déu gràcies del benifici reebut.Per totes aquestes coses lo dit sant hom dubtà si ballar se pot ferlegudament en neguna manera. Al qual dubte nostre Senyor Déu lisatisfeu altament per gràcia sua special e los sants doctorssatisfan a aquells qui en açò matex dupten posant aytaldistinchció. E dien que bayllar pot ésser en dues maneres. Primerament, per vanitat, o per enceniment de luxúria, o perleugeria o per qualque altra mala entenció. E axí havem damunt ditque és cosa mala e perillosa a tota res. E d'aquest aytal ballarrecompta sent Gregori, in libro IIIIº Dialogorum, que la mare deDéu apparech a una infanta acompanyada gloriosament de diversesdonzelles, qui dix a la dita infanta si volia ésser d'aquellacompanyia sua. E la infanta dix que hoc fort. Et diu que lavors labenuyrada verge li dix axí: _ Donchs d'aquí avant, si de macompanyia vols ésser, guarda't de riure e de jugar e de ballar, carsi u fas dins XXX dies seràs ab mi e ab aquesta companyia. E lainfanta, de continent lexant les dites coses, tota se aplicà aoració e, maravellant - se los parens com s'era axí mudada, dix -los ço que havia vist e lo dia en què morria e axí fo fet. Per les

quals coses appar que van ballar desplau a Déu. Mas ha y altre ballar qui ve de sobres de ardor de enceniment deamor de Déu. E aytal ballar és en paradís, del qual cantan: Quipascis inter lilia sceptus coreis virginum. E vol dir, parlant aJhesucrist, que Ell en la sua glòria és servit entre los sants dela lur gran puritat e està tot cint de balls de vèrgens, qui davantEll canten tostemps e'l loen de les grans gràcies que'ls ha fetescant les ha preses per esposes e les ha volgudes salvar. Per aquestmotiu ballava e saltava Daviu davant la archa de Déu, volent a Déuensenyar amor e honor e per si matex humiliar, segons que ell matexdix a Nicol, sa muller, qui'l ne reptà. Per açò appar solució a les altres rahons al.legades, car a totespodem dir ensemps que les dones hixen ballant e ab alegria al poblede Déu, aprés lurs victòries, entenien a glorificar Déu faent - ligràcies del gran benifet que'ls havia dat en la vençó delsenemichs. E aquesta fo la entenció de Maria, sor de Moysès, cantcantà e ballà axí com és al.legat, jatsia que en lo test al.legatno y haja que ella ne neguna altra ballàs, mas diu que cantaren eque tocaren instruments. Dien alscuns que aytals bayls e cantshaurà en paradís dels sants glorificans Déu e mostrans goig e ardorde amor, bayllant e saltant e en tota manera deguda. E de fet loscontemplatius cant són bé ardents e alt levats en les maravelles del'Altisme, tots són fora si matexs e criden e canten e ballen persobres de goig que han contemplan les magnificències eternals queDéus los dóna a sentir en esta present vida, segons que jo matex hevist a uyl d'alscunes persones fort altes en contemplació. Per totes aquestes coses appar que ballar de si matex no és mal

sinó per la mala intenció del ballant. És ben ver que alcunes vanese foylles coses fan huy los vans bayllans que per res no farien loshòmens sants can la amor e fervor divinal los mou a spiritual evirtual bayl. Per ço que dit és appar encara que per guardar - sede luxúria fort se deu hom guardar de ballar e de riure foyllament. <chapter 618> <book 2> Capítol DCXVIII Com per mils guardar - se de luxúria se deu homlunyar de fembres a guardar e ab elles conversar Terçament, perguardar - se de peccat de luxúria se deu hom guardar fort defembres e specialment de fermar l'uyl en elles e açò per moltesrahons. Primerament car cascuna part de la fembra és laç del diable apendre los hòmens. E pensa bé en ella del peu fins al cap e veuràsque no és sinó colteyl naffrant lo cor d'aquell qui y ferma sonhuyl. E per esta manera fo pres Holofernes per Judich, car ell laremirava tant que fo massa, e per cascuna part de son cors laguardava axí agudament que a la fi fo pres en ella tant fort que nos'i podia alrre fer, segons que appar Judich XVIº. E per tal havemEcclesiastes VIIº, que: Laqueus venatorum est, et sagena est cormulieris et vincula manus eius. E vol dir axí: que la fembra, a quila guarda, laç li és semblant a laç de bons caçadors, que no'lsescapa quax neguna caça, e lo seu cor és axí com a sagena o aexàvega qui del pregon de la mar trau lo pex, e la fembra delpregon de cascun estament del món trau los hòmens e'n fa a saguisa, e les sues mans són ligams, car si als tocaments se acostaella ja és lavors l'om pres e mort e ligat per ella.

Segonament és peryll en guardar les fembres per tal car si perdesastre elles vos reguarden falagerament vós sots tantost a terra,e majorment si ella és fina braganta e del temps dar - vos - hatantost d'un cembeyl per la cara qui us apparrà flama de foch quius cremarà axí de cap a peus que no l'apagarets de huyt dies abquanta aygua ha en la mar. Per tal dix lo Ecclesiàstich IXº:Propter speciem mulieris multi perierunt. E vol dir que per guardarmassa desordonadament la bellea o gayllardia o cembells de fembrase són molts dampnats. Proverbiorum VIIº parlant de fembra diu axí:Donec transfigat sagita iecur eius et sequitur multos vulneratosdeiecit. E vol dir que si a la fembra guardes e ella te volreguardar ne parlar fer - t'à garips qui com a sageta tetraversaran lo fetge, e'l cor e les entràmenes, majorment si ésbella, ne ben ornada ne la sap fer bollir. Per tal dix aquí matextantost que molts n'à derrocats e gitats a grans mals per tal cantno li fugiren tantost com se sentiren nafrats, ço és inclinats aella, car aquest és lo remey de haver victòria de fembra, ço ésfugir - li. Car, com dien los sants, les fembres axí com a serpshan una mala viscositat en los uyls, axí nafrant e penetrant quequi no li fug tantost roman enveschat e enverinat. <chapter 619> <book 2> Capítol DCXIX Com la cosa pública deu esquivar ornament de fembres,e per esquivar luxúria és bo fogir - los e quantes coses venç homper fúger Per tal dix Lucdunensis, Tractatu de luxuria, que granmaravella és com entre crestians lexa hom anar les fembres axíornades dissolutament, com lo lur ornament no sia sinó laç deldiable a pendre les ànimes, e pijor, que és que aquest laç se para

més e pus subtilment en aquells dies en què hom deu més entendre aDéu e mils servir, ço és a les festes, e lo demoni aquell dia hiajusta més del seu, car fa - les pintar per tal que los hòmens sienabans a terra e facen pijor aquell dia. Maraveylla és que losregidors de crestianisme hajen fetes tantes ordinacions bones sobrealtres coses, com no han provehit copiosament sobre aquesta. Perquè diu Lucdunensis, ubi supra, que los uyls dues portes són delcastell de la nostra ànima, les quals, si lo diable les posseex,tot lo castell senyoreja. Pren eximpli IIº Regum XIº e veuràs quepus que lo diable viu que Daviu fermava l'uyl en Bersabé, que decontinent lo tirà a fer lo mal que féu. Axí matex fo cant Sichemfermà los uylls en Dina, filla de Jacob, aytantost lo inclinà ahaver - la carnalment, segons que legim Genesis XXXIIIIº. Semblantfo cant la fembra muyller de Sutifaris fermà los uyls en Josep,Genesis XXXIXº, aytantost tractà que Josep jagués ab ellacarnalment. Axí matex cant Amon fermà los uyls en sa sor Tamar,dels quals esguarts exiren infinits mals, axí com appar en loslochs al.legats. Per tal la Scriptura amonesta molt a l'hom deguardar fembra, axí com appar Ecclesiàstic IX et ProverbiorumXXIIIIº e en diverses altres lochs. D'aquesta matèria del guardarno parle pus ací, car trobar - n'às pus longament tractat davayl,en lo començament del Tractat dels senys, qui és lo huytèn tractatd'aquest libre. Per millor instrucció tua deus ací notar que lo major remey quel'hom ha per escapar a temptació de fembra e a sos ablaniments ésfugir. Per tal se diu d'aquell sant bisbe Literius Hispanus que com

fos interrogat quantes coses devia hom vencre per fuyta dix quehuyt, ço és loch pudent e sullat, hom foll e desraonat, socoltre eamagat, mogut e avalotat, delit desordenat, vil e desvergonyat,falsari entricat, fembres vils e pintades. Car, com dix sentDomingo informant sos frares sobre lo fogir de les fembres, que lurconversació o trenca l'om o l'amollex, per bo que sia. <chapter 620> <book 2> Capítol DCXX Com per esquivar luxúria deu hom fort guardar lo hoyrQuartament se deu hom guardar, per esquivar luxúria, de hoyr alt ebax. E primerament alt, axí que no hojes volenter cançons neparaules vils ne instruments incitants lo cor a luxúria. Eprimerament, cançons de amors carnals, car aquelles giten lapersona tost de regla per les paraules afalagants e per lo soplaent, majorment si les canta persona falagera o bé cantant. Pertal havem Ecclesiasticus IXº: Cum saltatrice ne sis assiduus, necaudias eam, ne forte pereas in eficacia illius. E són paraules quiaxí s'endrecen a hom com a fembra, qui sumàriament contenen aquestasentència, ço és que ab persona jugant, saltant ne ballant necarnalment cantant no continuus molt ne la ojes per res per tal queno peresques en la temptació que't darà ab ses falageries. Segonament te guarda de paraules vils dir ne hoyr, car, com diul'apòstol, Prima Corintiorum XVº, males paraules e vils corrompenbones costumes. Raó és, car aquell qui s'adelita en oyr vilsparaules ja té lo cor corromput, car plau - li pensar en lesviltats que ou. E de corrupció de cor devallen males obres e malspropòsits de fer - les, per les quals coses l'om cau en luxúriatantost com ha mala avinentea. Per raó d'açò ordonà lo sant abat

Víctor que jamés en lo seu col.legi negun no gosàs recomptar negunalegea que hagués vista, ne hoyda ne encara pensada, si donchs, nou feya cant se confessava al confessor. E deya que gran senyal eraque l'hom o la fembra eren dins suyllats de sperit de luxúria cantvolenter oyen recomptar viltats o històries de amors carnals, o deleugeria de fembres o de semblants matèries. Terçament, te guarda de instruments musicals cant toquen per amorcarnal, car, jatsia que pensa d'om speritual en son temps e en sonloch se'n leu fort en alt e se n'escalf molt a devoció, axí comlegim de Daviu e de Eliseu e d'altres sants, emperò pensa depersona carnal tantost com los ou se n'encén e se n'escalfa aluxúria e a mal, segons que ensenya experiència. E açò sia ditquant a l'oyr alt. <chapter 621> <book 2> Capítol DCXXI Per quines rahons deu hom fort avorrir les alcavotesMas deu - se encara cascun hom ver amador de puritat e qui és decor enamich de luxúria molt guardar de hoyr bax, ço és oyr personesafalagants les altres a fer aulees per si matex o per altres, axícom són les alcavotes o altres persones comovents negun a luxúria.

Primerament, donchs, veges com deu hom fugir e esquivar alcavotesper moltes rahons. E la primera si és car elles de dret en dret sóncontra la santa entenció e redempció del nostre gloriós pare esalvador Jhesucrist, qui del cel devallà en terra per salvar lesànimes perdudes, e les alcavotes, ab tota lur art e astúcia,trebayllen de poder inclinar les ànimes a peccat e a perdició. Perraó d'açò aquestes malvades de alcavotes són apellades traydores a

Déu, car com la ànima de cascú sia temple e castell de Déu, emperòelles lo procuren de liurar - lo al diable. O, qui pot pensar quantJhesucrist ha abhominables aquestes aytals veylles traydores! Sipenses que Ell en la sua passió, no contrastant que suà de sanch eque soferí orribles dolors, e que tot lo món sentí la sua virtut,e sol, e luna, e terra, e cel e infern e, emperò, de fet salvàaquell dia sobre la terra solament una ànima, ço és la ànima delladre qui penjava aprés Ell, e una d'aquestes maleytes de veyllesdampnen - ne aytantes com poden. Si un preycador de tota sa vida noguanyava sinó una ànima a Déu, si hauria molt fet. O, donchs, quantpeccat fa la veylla aquella maleyta, qui tantes ne procura aldiable, e n'i procuraria més e més sens fi si podia! La II rahó és aquesta, car la alcavota és special procuradora deldiable, e fa son offici e axí agudament que sovín s'esdevé queabans derrocarà un hom o una dona a peccat la alcavota ab sesparaules e ab sos tractes que no faria lo diable. E per tal diuLucdunensis, in Tractatu de luxuria, que alcavota deu haver nomdiàbola o la muyller del diable, car ella e lo diable par ques'hajen acordat de fer un matex offici e de ajudar - se mentrepuxen. La terça raó és car aytals fembres corrompen tota la cosa pública,axí com havem ensenyat en lo XIIèn libre. E raó és, car una de lesmajors dejeccions del món contra la cosa pública és que les donesmaridades sien desleyals a lurs marits, axí com damunt havemensenyat cant parlam del peccat de adulteri. La quarta raó és car aquestes aytals fembres moltes vegades fan degrans falsies de cascuna part, tractant que les parts que encenen

a mal se trameten joyes e serveys e puys, cant ho han ab si, ellesporten - se - n'ho tot e fugen. La V, car de tots los mals que damunt havem dits que's seguexendels adulteris són raó e causa les alcavotes qui'ls tracten. E perraó d'açò les deu hom tant avorrir que una no'n lex hom viure sobrela terra si aprés que són estades corregides se tornen al peccat. <chapter 622> <book 2> Capítol DCXXII Qual és la pena de les alcavotes segons figuraantiga La pena a que aytals fembres són reservades fo a nósfigurada, Genesis IIIº, per la pena que Déus donà a la primeraalcavota qui anch fo. E aquesta fo la serp que lo diable posàmijancera entre si matex e Eva per tal que la inclinàs a la suavolentat, axí com féu de fet. E la primera maledicció que Déus donàa la serp si fo que no anàs d'aquí avant dreta dient - li: Superpectus tuum gradieris. Axí les alcavotes en infern estaranencorvades axí com a pont del diable, car per elles lo diable éspassat en esta vida fins al cor de les dones que ha inclinades afer mal. Axí en infern irà, vendrà e tornarà lo diable perturmentar lur persona sens fi. Job XXº havem: Vadent super easorribiles. Ço és que sobre elles iran los demonis ab gran orrorque'ls daran per lur presència. La II pena de la serp fo en la bocha, car dix - li nostre senyorDéu per tal cant ab falsies havia fet son mal tractament: Terramcomedes omnibus diebus vite tue. Ço és que tostemps de sa vidamenjaria terra e dir - los - ha lo diable: _ Tu en loch de terramenjaràs carbons vius tostemps. E puys hauria pijor, ço és queportaria verí en la lengua. Axí les alcavotes en infern seran

pascudes de abhominables amargors e portaran verí aquí en la lenguatostemps, ço és blasfèmia de Déu ab special dolor en la lengua,segons la ley aquella qui diu: Per que peccasti, per ea ettorqueris. Ço és que en ço en què e per què has peccat aquí e peraxò seràs turmentada ab amargura de mort terribla, segons que ésscrit Deuteronomio XXXIIº: Ffel draconum vinum eorum, et venenumaspidum insanabile. E vol dir axí que amargor pijor que fel dedragó, qui és sobre tota amargor terrenal, serà en infern lur vi eabeuratge, e puys verí insanable pijor que aquell de les serps. La III pena que Déus donà a la serp fo que tostemps haguésenamistat ab la sement de la fembra. Axí tostemps bons hòmens forenenamichs d'alcavotes, car los àvols no van en compte, segons quediu la Scriptura, e per açò los bons deuen les alcavotes perseguire exellar e gitar de tota comunitat. Privilegi sol ésser de bonscarrers e notables que de continent com alcuna fembra és provadaalcavota que de continent la facen gitar del vehinat, e specialmentdeuen açò requerir persones a Déu dades, axí com religioses e donesqui molt attenen a lur fama, per tal que per aytals fembres no siendiffamades en neguna manera. La IIII pena que Déus donà a la serp si fo que la fembra tostempsla ferís pel cap, e per tal li dix nostre Senyor: Ipsa conteretcapud tuum. Et aquesta sol ésser pena d'alcavota, segons que posaIllustris Lucius in libro De regimine orbis, ço és que si laalcavota vol sodegar alguna dona, que la primera resposta de ladona sia dar - li gran parell de bufets per la cara e puys ab lafilosa o ab ço que tinga per lo cap. E lo marit li faça senyal e'lcap o en la cara tal que tostemps o longament li paregua. Ara,

jatsia que la santa religió crestiana, qui tota és fundada enpaciència e en humilitat, no aprou aytal conseyll ne aquestesaytals percucions, per tal conseyllen los sants que a tota aytalfembra sia dada repulsa indignant en quant conseyllen contra Déu,emperò lo món axí u usava en temps del dit Luci e n'usa encara endiverses parts del món. <chapter 623> <book 2> Capítol DCXXIII Qui posa les penes degudes a les alcavotes segonsleys imperials e posa encara qui pot ésser dit alcavot No - res -menys les leys emperials han ja posades certes penes contra losalcavots, axí com appar Digestum, de minoribus, Auxilium, on havemque una matexa pena deu ésser dada a l'alcavot e a l'adúlter. E ésja damunt dit quina pena merex lo adúlter cant parlam de adulteri.Posa ací l'Ast, libro IIº, titulo XLVIIº, articulo ultimo, queaquell lo qual ha tractat o ajudat en quina que manera que aquellsqui són trobats en adulteri se reemen per peccúnia o per altresvies sia condempnat a pena d'alcavot, Codice, e. lex II et L,Castitati. Nota encara l'Ast aquí matex que aquell és dit ésseralcavot qui subicit, id est qui l'om adúlter o la adúltera e aquellqui pren diners per callar stuprum, lo qual ha trobat de cert, eaquell qui mena ab si la fembra dampnada per adulteri e aquell quidemana preu de l'adulteri de sa muller, segons que tantost diremdavall. Durandus, axí matex, en la sua Summa, libro IIo, parte prima,distinctione XII, questio II, de adulterio, diu que alcavot ésaquell qui scientment presta la sua casa per a fornicar e per a

semblants actes, o aquell qui pren res de l'adulteri de sa muyller,Digestum e. Qui domum. Item, qui sosté puteria en sa casaordinàriament, Digestum, de ritu, Nup palam. Item, e aquell quiscientment pren per muyller aquella qui és estada condempnada peradulteri e qui per quina que manera és escapada a la pena capital,o si les reconcilia, Codice, e. Castitati. Item, aquell qui reté absi la dona adúltera, XXXII, questio I, quia si in adulterio, eaytal ensemps és adúlter e alcavot. Emperò, segons los cànons ecclesiàstichs l'om pot sa muyllerreconciliar aprés que ha fet adulteri si ella és penident. E ésobra de gran caritat, que's que digua en contrari lo món falsari.E axí matex pot l'om pendre per muyller aquella qui és per adultericondempnada, habet Pandectae XXXII, questio I, Quia si inadulterio. Quant és de la pena de les fembres alcavotes ja cascuna regió n'àsa costuma, emperò Flactus cònsul aprovà que la millor e pusprofitosa pena qui y és per aytal és exili de tota la terra. Erecomptà com Ovidi, aprés que ach feta la Art de amar, per la qualmoltes dones de Roma caegeren en adulteri, per sentència delsromans fo exellat de Roma. <chapter 624> <book 2> Capítol DCXXIIII Com l'om se pot guardar de fer àvol sa muller e deviure gelós Modestus Prefectus in opere consulari posa en estamatèria alscunas notables doctrines. E la primera és aquesta: queper tal que tostemps l'om no vischa en gelosia de sa muyller, netema que per alcavoteria sia aterrada, per tal se deu guardar queno prena per muller fembra que sia excessivament bella, car diu quede fembra excessivament bella negú no'n fo jamés ben muyllerat, car

tostemps l'om se'n tem e ella és ergullosa e menyspreívol e fa tothom errar en si. Per tal diu: Quod ab omnibus concupiscitur nofacile custoditur. Ço és que negun no pot ben guardar ço que tothom cobeeja. La II doctrina és que negun no coman jamés muller a hom del món, osi u fa solament la coman a pare e, superficialment, a frared'ella, mas no a frare d'ell matex, car aytal és ja massa lunyd'ella. Diu, emperò, que a mare o a sogra se pot comanar sensperill, emperò conseylla que tota aytal comanda sia secreta a lamuller, ans li dons entenent que més te fies en ella tota sola queen qualsevol altra persona del món. Per provar aquesta doctrina,qui molt contén si la vols asaborar, se poden aportar infinideshistòries e dits de poetes, emperò per amor de brevitat lexem - hoestar ací, car en lo XIIèn libre ha loch esta matèria. La terça doctrina és null temps davant fembra, specialment davantmuller, no vulles molt loar negú si no vols ésser alcavot de tumatex. Guarda't, semblantment, que no li digues mal de negú a quiella haja amor, car menysprear - te - n'hia dins son cor. La IIII és aquesta: Que nuyl temps no vulles a ta muller ensenyarque sies d'ella gelós, car lavors seràs alcavot de tu matex e ellaamarà aquell de qui't retràs gelós, car diu lo matrificador: Mulierprona rei que prohibetur ei. E vol dir que la fembra tostemps ésinclinada a voler ço que li és vedat. Ab tot axò consella aquestque segons que veuràs la fembra haver seny e consciència e preantsi matexa o per lo contrari, aytant hajes l'uyl ubert per alcuntemps quines vies té, mas amagadament, ne d'açò vuylles secretejar,si fer - se pot, ab negú si tot sol hi ést bastant.

La V és aquesta: Si no vols ésser alcavot de tu matex guarde't queno faces ta muller exorar, ne la faces massa senyorejar a tu matex,mas encara te guarda més de ésser - li cruel, ne dur ne inportablee, sobretot, la guarda que no sofira pobrea, car aquestes són lesmés vies per les quals l'om és alcavot de si matex. Nota que losconfessors, qui saben més que altres gents en aquesta matèria,confirmen aquesta doctrina axí com aquella que saben que conténsobirana veritat. <chapter 625> <book 2> Capítol DCXXV Com pot hom lunyar sa casa de tota alcavoteriaConsella encara aquest notable doctor conseyller damunt dit que peresquivar en ta casa tota alcavoteria, que tu serves aquestesregles. La primera, que si has muller bella, que jamés no hajes enta casa serventa veylla e pobra. Raó és, car diu que comunament enveylla pobra se posa alcavoteria més que en altra persona del món.E ret - ne raó aytal, car diu que la veylla és naturalment avara eja més si és pobra, e per tal res no li és car si peccúnia potguanyar. Com, donchs, aquells qui trameten les alcavotes lurs donendiners, per tal elles fan volenters les alcavoteries. No - res -menys, que la veylla vol ésser bé tractada en totes maneres quepuxa e pensa que no li pot mils anar sinó que la dona de casa siaamiga secreta sua, e com no puxen ésser més amigues ne acostadessinó que ella cobra a la dona son malfat, per tal abans fa aytalscoses fembra veylla e pobra que altra. La II regla és que guarts ta casa que no t'i entren sovín fembresestranyes qui servexen la comunitat, axí com són corredores o

venedores de vels o de joyes o metgesses, car, com aquestes entrenper totes les cases e negú no se'n dupte, per tal fan abans laalcavoteria que altres. La terça regla: Que guarts ta muller ab qui va al bany e amonestirs de dones, qui són uberts e y entren hòmens, e que no yvaja sovín. Ne haja persona diffamada per amiga e no sofires quehaja hostalera per companyona ne entre en casa sua, ne's pos enestretura de gents en quina que manera, car per aquestes personese lochs se fan grans alcavoteries e trafegeries en les fembres. La IIII és que jamés a ta muyller no vets que no sàpia legir escriure per les rahons següents. La primera és car, si vol éssermala, ja per no saber legir ne scriure no se n'estarà. Aprés, carfembra qui açò sap és de molt major valor que si no u sabia: en potservir Déu dient les hores de passió e de la verge Maria e d'altresbones oracions, en pots mils occopar si matexa en la ecclésialigent e orant, axí com fan les dones en Ffrança e en altres partsdel món, e'n pots mils e pus familiarment servir son marit e ajudarsa casa e mils romandre e estar en casa ligent libres diversesparlants de salut de la sua ànima. La V, nuyl temps a ta muller no comans tos diners ne li revels tespobrees ne freytures, ans fé ab prudència que tostemps se pens quehajes més que no has, car manera és de fembra menysprear l'om cantsent que no ha res o que ha poch. La VI, que les fembres sien ascientades de no voler hoyr negunqui'ls vaja engir, car fembra qui volenter ou no pot estar que a lafi no caja. Prenguen eximpli d'aquella gloriosa verge Justina, quijamés, per molt que los diables la temptassen e per molt que Ciprià

li faés ses encantacions, jamés no'ls volch hoyr e axí sobrà latemptació vigorosament. <chapter 626> <book 2> Capítol DCXXVI Qui posa quals alcavoteries són pijors que totesaltres Sobre tot linyatge de alcavoteria és, segons aquest doctor,cant la fembra per vies amagades fa alcavot de si matexa son marit,o son pare, o son confessor e axí d'altres persones cares. Sonmarit feya alcavot de si matexa aquella qui tractava amistat entreell e l'hom que ella amava secretament. Son confessor feya alcavotaquella qui li deya: _ Sényer, aytal jove me va cortejant e m'hatramès açò, dats - lo - y, que no u vuyl, e vol pujar de nits en lamia casa per aytal part. E res d'açò no era ver. E lo confessor,reptant lo jove, ignorantment tractava com lo jove sabés que aytaldona lo amava e li trametia joyes per ell, e l'ascientava per qualloch de nits pujàs alt en la sua casa. E aquesta alcavoteria deuésser fort punida, car negú no se'n pot guardar si la fembra volhom galiar. Emperò, sobre tota alcavoteria és que l'hom sia alcavotde sa muller e per tal fon antigament ordenat que aytals pagassencugucia a la senyoria, e açò per tal cant ells mateys lesprocuraven, jatsia que los senyors del món han aquesta ley massaestesa en alscunes parts del món demanant a cascun qui ha la mullermala que pach cugucia. E açò és contra caritat e ley crestiana, carl'om qui mal no mer e mal e dampnatge reeb deu ésser consolat esuportat e ajudat. E, com diu sent Gregori: Afflicto non estaddenda afflictio. Ço és que a l'afligit no li deu hom dar oajustar aflicció, mas consolació per tal que no's desesper. E per

tal tota ley qui forç l'om coguç contra sa volentat pagar cuguciaés ley contra caritat e contra justícia, e és semblant a aquellafolla ley qui posava que tot hom novellament malalt pach per samalaltia un besant, la qual ley fo condempnada per los philòsofsaxí com a tirànnica e a destructiva de la cosa pública. Semblant ésde la damunt dita ley de cogucia. E posa aquest matex doctor que aprés aquesta espècia d'alcavoteriaara dita, detràs és cant la mare és alcavota de la filla, la qualcosa diu que s'esdevé per una de dues coses o per dues ensemps, çoés car la mare vol complaure a la filla o cant soferen pobrea e han- se a sustentar d'aquell mal guany. Emperò la alta justícia de Déufa en açò la següent punició. Primerament, que la filla per samalícia se convertex en drach foguejant contra la mare e fa - lamorir a gran dolor. Aprés fa que d'aquell mal guany viuen pobramente vergonyosament e no'ls torna a negun profit, e puys vén tot amala fi. <chapter 627> <book 2> Capítol DCXXVII Com pot l'om oblidar tota amor carnal RecomptaOstensor, magnus moralis, que ell fo una vegada enterrogat comporia cessar del món abans amor carnal e aprés tota alcavoteria. Ediu que ell respòs que si la persona qui ama l'altra ardentmentsegons la carn donava soptosament remey a fer cessar la amor, quede continent cessarien les alcavoteries, car tota alcavoteria ve deardor de carnal amor que una persona ha a la altra, per la qualamor la persona amant fa fer aytals alcavoteries. E diu aquestOstensor que com ell fos interrogat aytal amor com poria cessar,diu que ell respòs que per les vies següents.

La primera e la principal, que la persona axí amant tantost sensdilació se luny de la altra e per gran temps, en tant que no sia abella en una vila ne encara en loch prop, ne jamés no'n parle ne ypens aytant com porà. La II, que's pos en aytantes occupacions corporals com porà, qui detots punts li occupen l'enteniment nit e dia. Per tal fa mester queles occupacions sien corporals e no mentals, car les mentals totesserien cassades per la fort impressió de la persona amada, quitotes altres cogitacions vencria. Per raó d'açò fa mester que aytalpersona, si's vol sia hom o dona, cant ve a dormir al lit vinga axílas e mort de son que no puxa pensar per sol un punt en la personaamada. La terça, que haja bones companyies qui'l trasquen d'aquellpropòsit e'l tinguen en delits e plaers onests, ab paraules e abbones obres. Diu, emperò, que negú de la sua companyia no siaparent, ne attanyent ne encara familiar de la persona que voloblidar, per tal que per aquella attanyença no li torn a memòria çoque vol oblidar. La IIII, que mut e escamp sa amor per diverses parts altres e quejamés no's repòs en sola una amor carnal, car en perill stà la casaqui tota's sofer sobre una sola colona, e en gran perill stà la nauqui solament se retén ab una e sola àncora, et en major perill ésl'om qui solament en un loch posa sa amor. Emperò aquesta doctrinano la aprova la santa fe crestiana, car ella ensenya que escamparson cor en amor carnal e ajudar amant carnalment per més amarcarnalment és semblant a l'hom qui's nega e's fa més empényer perl'aygua avall o l'om nafrat guarir - se per nafrar - se més e més.

Per tal conseylla que qui per aytal carnal amor és turmentat, querecórrega a Déu e a la sua santa mare e als mèrits dels sants, eajut si matex fugent al primer laç e aprés a tota altra malaoportunitat, e ab almoynes e ab penitència e ab los altres remeysdavall posats suplich a Déu que li ajut e que y haja ferma fiança,car a aytal Déus li ajudarà per cert. La V, que pens los mals qui per aytal amor carnal li poden seguir,car per aytal amor primerament viu hom quax tostemps en peccatmortal per raó del mal propòsit qui és fermat dins e'l cor de ferpeccat per raó d'aytal amor. Segonament, ne pert hom si matex, carla amor carnal fa l'om un gran bacallar, car fa - lo van, pompós,erguyllós, luxuriós, monçoneguer, diffamador, guerrer, irós,envejós, robador, arriscador de grans mals, tol a hom la fama e lasubstància de casa e l'umple de tots mals. Terçament, per aytalamor ne torba hom l'altra part, en fa hom parlar a molts e graninjúria e desonor a alscuns, de les quals coses se seguexen sovínhomeys e bregues e mals irreparables per a tostemps, e'n procurahom mal als seus en corsos e en ànimes. La VI és que pens los béns qui's seguexen per fugir aytal amor, carlavors hom viu en pau e en libertat de cor e cessen escàndels emals eximplis e pot - se hom apparellar a Déu, car sàpies que quiab amor carnal és ligat, ab Déu no pot haver amistat ne Ell no'sdóna a aytals a sentir, car són inmundes, e vils e pudents a Ell,qui és pura mundícia. La VII és pensar qui és per ço per qui't dampnes, ne per qui'tperts, ne per qui has Déu enamich ne per qui ést en perill deperdre ànima e cors e tot quant has, e veuràs que ést axí orat que

no ha al món foll axí foll com tu e que ést digne que diables te'nportassen cent vegades lo jorn en cors e en ànima, car tots losdamunt dits mals vols aconseguir per qualque fembra qui és dins sivil e sens negun bé, gran traydora a tu e qui ço que fa de tu fariade mil si mil la sodegaven, ne per ta desonor ne per ta mort nodaria un diner, jatsia que't faça concreure lo contrari. E ésencara tal que de fet ne satisfà ja a d'altres qui't fan tot jornbotxes e yafes e de tu infinits escarns. Aquesta fembra és aquellaqui en tu solament hi ama son profit, e no ta persona, e, si majorlo trobava ab altre, de continent daria de tu a la paret. E sisabies com parla de tu a vegades nunqua la volries veure, pus nos'asalta de tu, sinó que u fa aparés e repute't en son cor per ungran modorro e axí u diu als altres a qui satisfà de si matexa. Comte pots pensar que t'am leyalment la persona en qui no ha res debé? Car la fembra que axí oradament ames no ha neguna virtut, neveritat, ne leyaltat, ne fermetat, ne neguna bonea. E en fembresmyllós que aquesta són estats enganats los pus nobles hòmens delmón. E'ns han ascientats per scriptures, per experiències, perrahons e per infinites altres vies que no'ns hi confiem los pussavis hòmens del món, e y veem de fet tot jorn suyllats los pusalts hòmens del món. O dolent sobres dolent! E açò veus a uyl e açòsaps clarament e per diverses vies e encara rebuges de fugir - hie de menysprear - ho. Cert, orat ést e més que orat e per tal ten'han a seguir a la fi moltes males ventures e fortunes si donchstu no y fugs axí com a la mort, pus saps que aquí stà la mort, e

pijor que la mort, amagada. Semblantment deu pensar la dona del'hom cant se veu torbar per carnal amistança. E açò sia dit,segons los dits actors, de l'hoyr alt e bax que cascun deu esquivarper guardar - se de luxúria. <chapter 628> <book 2> Capítol DCXXVIII Qui posa altres remeys contra carnal amor Ovidi,aquell famós poeta, adoctrinant los jóvens de Roma com podienoblidar dona que amassen sí'ls donà alscuns bons documents, delsquals ne posa part Ostensor, e són aquells que havem recitats en locapítol precedent, ultra los quals hi ajusta los següents. Lo primer si fo que al colp que hom se sent tocat d'aytal amorfuscha al començament. Per tal dix ell en lo libre que féud'aquests documents, lo qual apellà De remediis amoris, aytalparaula: Principiis obsta. E vol dir axí: Que si vols fugir a aytalamor contrasta - li al començament, car si no u fas ton cor matexpugnarà contra tu e cauràs en terra e romandràs pres. Lo IIon remey dix que era viure en guerra, car guerra fa a l'homgran paor, e la paor esvaex lo cor pus agudament que no fan delitscarnals, car per paor lexa hom los delits, segons Aristòtil en lasua Ethica. De què's seguex que aquella paor ne gita tot altrepensament. Per tal diu que los troyans jamés no foren enamoratsmentre foren en guerres occupats. E qui vol oblidar soptosamenttota carnal cogitació deu - se emparar de qualque gran dolor, opaor, o desplaer, o desonor o vituperi que li sia fet, car tantostli passarà. Per tal havem, Eclesiasticus IXº, que: Malicia uniushore oblivionem facit luxurie magne. E vol dir que gran pahor odolor, si sol dura per una ora fa oblidar a l'hom gran temptaciócarnal.

Lo terç, que l'hom se occupe en coses delitables e qui hajen mesterexercici, axí com en les necessitats e dolors de sa persona, e desa casa e d'altres coses a ell cares, car les necessitats de cascunsón infinites e cascuna pot lo cor occupar. Pens encara enexercicis forans e plaents, axí com caçar, pescar, córrer, luytar,sgremir, plantar, conrear, comptar, obrar qualsevulla cosa. Hocencara hi val molt girar - se a coses de terror, axí com éscontendre ab orats o contrastar a altres o dar - se a qualsevolmatèria displicible, car aytals displicències aporten puys plaers,ço és oblivió de la cosa que hom vol oblidar. E diu aquí Ovidi axí:Pensar deu cascú trebayllat per amor que dolça li deu ésser totapena ab què oblit aytal amor. Pren, diu ell, eximpli en lo malalt,qui volenter reeb amargoses purgues per tal que puxa guarir e quanguarex nega - li hom ço que volrria menjar per tal que abansguarescha. E pensa enquara que quant vol beure o star descubert haa fer lo contrari. Hoc encara pensa que lo nafrat o lo plagat pertost guarir sofir cauteri e cremadura de ferre, com, emperò, abansdeu l'om qui seny ha soferir totes coses perquè puxa son cor malalte nafrat guarir. Lo quart és oblidar, no veure, ne sentir, ne ohir, ne pensar netocar res que a la primera s'acostàs, car diu que axí com lo focjamés no és bé apagat fins que tota la cendra és apagada, axí nuylltemps amor no s'apaga en lo cor fins que totes les rayls sues sónmortificades. E si per mal desastre tornen reviscolar, lavors losrebrotims són pijors e pus aflictius que no eren les primeresmates. Lo quint diu que si a pensar has res de la dita persona amada,

tantost gira lo cor a les sues malvestats. E primerament com reebiavolenter qui li dava, car açò diu que la ret fort abhominable.Segonament, pensa que no deya ne feya sinó engans e falsies. Pensaquantes vegades te féu peguejar e venir a desperació, que a unplaer n'avies cent desplaers. Terçament, pensa en quanta pena tefeya viure e què havies a fer per tenir - la en color. Quartament,pensa quanta falsia te feyha dir e fer e quant de mal feyes e deyesd'altres per complaure - li. Quintament pensa quanta gelosia te féupassar e a quins punts te aportà. Lo VIè, pensa los defalliments de sa persona e veuràs que no eraneta, ans li pudia l'alè sovint e que tostemps que s'acostava a tucobria sa pudor ab mosquet, ab civeta, ab algàlia, ab aygua - rose ab altres coses. Et pensa que parlava massa, e bevia massa, edormia massa e despenia massa, e furtava massa e havia la cara lejae lo cors descompost, e era sovín ontosa e ab pocha reverència, emala a companya e pijor a infants. Tostemps te provocava contra losaltres, tostemps deya mal de quiucom, no li podies fer a sa guisae feya't males gràcies de quant li daves, e havia ab si mal govern.Havia erguyl més que lo diable e era pereosa tostemps, a cascú feyacembeyl de si matexa ne se n'estigera per tu. Tostemps te voliainclinar a sa volentat e fer de tu son catiu. O quant faïst tu perella! E hageres fet més e més sens fi si y fos vengut cas neoccasió. E vet quant t'o ha preat e com ho has tot perdut. Nota ací entre los altres remeys contra la amor carnal si és pensaren los grans desplaers que la persona amada havia a hom fets efaera si pogués. E açò matex consola hom fort de la mort dequalsevol persona, per cara que sia a hom estada.

Lo VIIè, fogir a totes fembres e a menjars calts e salats e a vinsardents, car açò escalfen l'om e escalfant li aporten a memòria losdelits passats ab la sua amada, ans, si fer - se podia, de mudarviandes seria bo per tal que per les acostumades viandes no vinguésa memòria de la dona aquella. Per què dóna regla general ací Ovidique l'hom aytal lex tota cosa qui li puxa aportar en memòria ladona amada, axí com dit és damunt. Lo VIIIè és dar a la dona amada totes occasions de fer - tedesplaers e de dir - te ton enug per tal que hajes moltes rahonsnoveylles de menysprear - la. De les dites occasions són alscunesaquelles qui's seguexen, axí com és fer - la gelosa, e per moltesvies amagar la amor que li has, no atendre - li lo promès, si ésmal ensenyar - se alegre de les sues injúries e mals, no ensenyar - li senyal de amor en res, menysprear sos prechs, no fer - li bonacara, fer aparés de no amar - la, car diu aquí Ovidi que sovín feraytals ficcions porta hom de fet a la cosa que hom feny, axí comfényer sovín amar porta hom a vera amor e fényer sovín dormirprovoca hom a dormir, axí fényer sovín ayrar provoca hom a verairar. Vet ací sumàriament los conseylls de Ovidi, jatsia que a açò matexvaylla ço qui dit és damunt dels remeys dels gelosos. E a quiaquests remeys ne aquells no valen ell se pot tenir per badoch eper incurable de son mal e recorrega solament a Déu, qui fer - hopot, aconseyllant - se ab persones santas, qui són gran remey entots cases e mals de cascun. Nota que ço qui dit és per remeyar laamor carnal no solament val a hòmens, ans encara a dones si volenoblidar la dita amor d'alcun hom o de qui's vuyllen altre. <chapter 629>

<book 2> Capítol DCXXIX Com per esquivar luxúria deu hom esquivar tottocament de fembres Quintament deu hom esquivar per guardar - se deluxúria tot toquament de fembra, car si l'esguart o lo sol pensaren elles inflama l'om fins a la mort, quant més lo tocar. Per talhavem Proverbiorum VIº: Numquid potest homo abscondere ignem insinu suo ut vestimenta eius non ardeant, aut ambulare super prunaset non comburantur plante eius? Sic qui ingreditur ad uxoremproximi sui non erit mundus cum tetigerit eam. E vol dir axí: Quesegons que tu veus que negun no pot amagar foch en lo seu pits queno's crem les vestedures, ne anar sobre brases que no's crem lospeus, axí matex negun qui molt se acost a fembra, encara que siamuyller de son amich, per honests tocaments que entre ells haja alcomençament, emperò si's continuen a la fi se n'ha a seguir mal. Per tal dix ací Celestinus primus, volent amonestar los clergues delunyar - se de les fembres, que per nuyl temps no n'haguessenneguna familiar si donchs no eren mare o sor, a ab aquelles estarpoch, car, com diu sent Augustí, aquelles qui estan o quiacompanyen, aquestes no són mares ne sors de les quals lo diablepot leugerament encendre scintil.la de luxúria en lo teu cor. Legimd'aquell sant papa Leó que la dona que li offeria lo jorn de Nadal,ell dient missa li pres la mà e en aquell tocament de la mà loinflamà axí en luxúria que ell, per zel de sa puritat, se tolch lamà en la qual la dita fembra l'avia tocat, sinó que puys li forestituïda per nostre senyor Déu miraculosament. Ligim EcclesiastesVIIIº: Vincula sunt manus eius. E vol dir que tocament de mans de

fembra són a l'hom ligams mortals e aytals que aquell qui'ls sosténe qui'ls sofer aquí roman pres. Deya sent Ffrancesch que no haviahom al món qui's degués tenir per segur de tocar fembra si ab ellaperseverava. E per tal escapar a aquest perill era remey poderós etot sol lo fogir. Ecclesiasticus XXVIº havem: Qui tenet eam quasiqui aprehendit scorpionem. E vol dir que aquell qui fembra toca posen son cor que ell té en la mà scurpí mortal qui l'enverinarà ansque'l lex. Un dels grans senyals que los drets assignen e han aprovar que alcun és luxuriós e incontinent si és cant volenter tocafembres e s'acosta a elles. Ne's deu confiar negú en sa vellea, cardeya Daviu: Usque ad noctem increpuerunt me renes mei. Ço és quefins a la mort lo temptaven los cobeejances carnals. Ne deu, axímatex, negun confiar en sa castedat e bona vida passada, car tot neva en terra pus l'avinentea hi sia. Recompta sent Gregori d'aquellclergue lo qual fo visitat en la sua mort per una fembra que ell entemps passat havia amada e puys la havia lexada per amor de Déu,que com la dita fembra lo vingués a visitar en la mort e ell laveés, diu que lo dit clergue cridà alta veu: _ Fora, fembra, fora,que encara hi ha un poch de fogallet, donchs prech - te, filla,que'n luyns la estopa. Ne pots fer diferència qual és pus incentiutocament, o aquell que tu fas de fembra o aquell que tu lexes fera ella en tu matex. E açò tot dóna a entendre la Scriptura,Ecclesiasticus IXº, dient axí: Cum aliena muliere ne sedeas omninone acumbas cum ea super cubitum. E vol dir que ab fembra qui no ésta muller no sigues ne t'i acosts, car d'aquí hix la tua mort, carno pot negun ésser cast qui molt sia ajustat ab fembres. <chapter 630>

<book 2> Capítol DCXXX Com les dones per guardar - se de luxúria deuenesquivar excessiu ornament de sa persona Marchus Sublimis consellaque dues coses devien los hòmens esquivar en fembres per servarpuritat, ço és ornament dissolut e cant no degut. E primerament lo ornament, car provoca molt a luxúria e majormentcant mostren la carn, e lavors pecquen elles greument, car aquelllaç posen davant la cara de tot hom a ensenyar lur bellea, per laqual cosa hi fan caure molt mesquí e porten - ne gran càrrech losmarits qui u soferen axí com hòmens molls e efeminats e catius enla amor carnal. E per raó d'açò, en pena de lur peccat, sovínpermet Déus que lurs mullers copiosament satisfacen a altres hòmensde lur bellea. No - res - menys deuen açò esquivar los marits pertal cant elles se n'ergullen e'n menyspreen les altres qui no sóntan bé vestides. Hoc enquara que a vegades prenen - ho en veu edemanen ornaments e vestiments massa sovín e los marits han prouquè portar si'ls en fan axí com elles volen. E si no'ls en donen alur plaer ranyinen - los tot jorn en casa o si veen que'ls maritsno'ls en poden fer pus, que y sien veades no u poden soferir eprocuren - se'n elles d'altres hòmens per vies no legudes. E pertal tota comunitat ben regida deu haver açò fort a cor, que lesdones sien contentes, per grat o per força, de simple e honestvestiment, sens aur e sens perles e sens totes altres curiositats.Ne pot haver net cor ne cast la dona qui sap que lo marit no la volmolt ornada ne endreçada excessivament, que ella vulla portarornaments orats e vans e carnals, car bastar - li deu a ella que

son marit sia content d'ella e de son honest arreament, ne deu perla vida desigar plaure a altre e majorment pus que sia benmaridada. E ací nota que neguna dona maridada qui molt se vullaarrear ne ornar contra volentat de son marit, o absent son marit,no's pot escusar que ella no sia fort folla e fort vana, car, pusque lo marit no u vol o no és present, no pot dir que u faça persatisfer al marit. Donchs, o ella ho fa per satisfer a altre hom oper vanitat, car vol - se ensenyar bella als altres de qui volhaver fama e nom. E qualque sia la entenció d'aquestes dues laprimera fa la dona luxuriosa e desleyal a son marit e la II la falaç del diable a pendre los hòmens en peccat, qui puys la cobeegene sovín per aquesta via la mouen a mal e la giten a gran infàmia ea molta mala obra e immunda. <chapter 631> <book 2> Capítol DCXXXI Com per esquivar luxúria deu hom fugir a cantars defembres Lo cant dissolut axí matex de la fembra deu ésser fortesquivat per hom qui ama puritat. E appella's dissolut per lo loche per lo temps e per les paraules e per lo cant, qui tot és foraregla de bé. Cant de fembra sol molt amoyllir los coratges delshòmens e inclinar a luxúria e per tal en alscuns lochs de Ytàlia novolen que les monges a Déu donades e deputades jamés canten l'oficidivinal e açò per honestat, mas dien - lo pla e espau, ab devoció.Mas de cant de fembra diu Lucdunensis, in suo Correctorio, que axícom lo cant ecclesiàstich dit devotament provoca les gents adevoció, axí cant de fembres dissolut provoca les gents a luxúria.E diu que fembres cantans axí són com les sirenes de què parla

Ysaias XIIIº, qui són peys aucients aquells qui s'adeliten en lurcant. E diu una cosa fort notable e és aquesta, ço és que comneguna secta no sofira que negú parle contra sa ley, ans ho vedasots pena de mort, que maraveylla és com los crestians soferencançons carnals ne vils, en les quals no's parla d'alre sinó d'açòqui és contra Déu e contra la sua santa ley e contra la suavolentat. E açò appar clarament, car aytals cançons totes són deenceniments e de amors carnals, e totes loen e aproven que lesdones maridades hajen amich e'ls hòmens enamorades e que facen axíe alí, ço és coses leges e vils. E per tal diu aquest doctor quefort se maravella com en aquest pas no ha vist ne provehit qualquepapa, o rey o emperador crestià e tement Déu. Vet, donchs, com ésperillós lo cant de la fembra e les sues dissolucions. Enterrogat Modestus sapiens com podia hom conèxer que Déus erafelló contra alcuna nació, respòs que lavors cant Déus los trametiaIIIIe plagues, ço és regidor orat, informador difamat, jutgescorruptes e fembres dissolutes e diu que lavors en special tota lacomunitat hix de retgla cant les fembres són dissolutes. Demanatell matex què dissol e fa follejar més la fembra que altra cosa,respòs que riquea, bellea, joventut e nedea. La riquea la faexorar, car la fembra és naturalment avara e per tal ellasobiranament avorrex pobrea e per raó d'açò presomexen les leys quetostemps elles furten queucom a la casa cant lur marit se mor. Lanedea la fa exorar car per ses naturals passions put sovín, per taltostemps porta volenter almesch e bones odors e cant és loada denedea e de bona fragància cuyda saltar a les esteles de goig.Joventut la fa exorar car adoba - li totes ses dinades e per tal se

pinta la cara, per ço que aparega pus jove e per rahó d'açòtostemps se toll dels anys mentre pot. Bellea la fa sobretotexorar, majorment bellea de cara, per la qual cosa tem sobiranamentcolp de cara. E per tal cant la bellea ha son fonament en lajoventut e en la nedea, per tal la pijor vilania o greuge que lipodets fer vituperant - la si és que li digats vella pudent, car sili diets puta no y dóna tant, car és vituperi comú qui's diu atotes comunament en temps de fellonia, no - res - menys que pensaque aquella qui és apellada puta és estada requesta e qui és estadarequesta és estada bella, la qual cosa ella vol tant que tot lovituperi li fa passar sens gran offensa. Per totes aquestes cosesappar que hom deu esquivar per zel de puritat tot tocament fembril,e lur ornament, e cantar, e solaçar, e les se deu hom lunyar pertota manera. <chapter 632> <book 2> Capítol DCXXXII Per què fogir a les fembres és appellat victòria deluxúria en gran partida Raó per què los sants conseyllen que quivol haver victòria de luxúria deu fogir a fembres si és car, segonsque havem Ecclesiasticus XIIIº: Qui tetigerit picem inquinabitur abea. E vol dir que qui toca pega o pegunta o cosa leja, per força sen'ha a suyllar. Ara és certa cosa que luxúria és peccat fort sutzee fort maculant, per què fa mester que al colp que hom lo veu e'lsent li fuscha hom a ell e a les coses qui l'encenen, axí com sónfembres. Segonament, car luxúria és foch e la fembra és estopa, per tal tothom qui's meta al mig a la fi ha a romandre cremat e suyllat sidonchs no fug.

Terçament, car cant per luxúria la fembra nos tempta, lo nostrecors li ajuda e ve contrari a nós mateys e ajuda a la fembra contranós, per què fa mester fugir, car perill de mort és pugnar o aturarlla on hom sap que és trahit e los de casa se leven contra hom elavors sol remey és fugir. E açò pensant sent Jerònim deya: Ianuadiaboli, via iniquitatis, scorpionis percussio et nocivum genus estfeminarum. Ideo iudico quod si cum viris femine habitent viscariumdiabolo non deerit ex hiis autem aucupatum est ab utero peccatum.Ideo prima temptamenta clericorum sunt frequentes accessusmulierum. E vol dir que la fembra és al diable estada portatostemps per entrar en l'om a fer - lo gran peccador. Et per tal,cant l'om la veu deu haver paor de ésser ferit mortalment per ellae per raó d'açò deu hom tantost fugir axí com si l'escurpí lo voliamordre. Per què appar que sobiranament nou als hòmens conversacióde fembres. E per cert hajes, diu sent Jerònim, que si hòmensperseveren ab fembres qui no sien lurs mullers que al diable no lifalrà visch a pendre - los en luxúria. Pensar pots lavors etostemps que de fembra ha haüt començament peccat e per tal sàpienlos clergues que les lurs temptacions han començament de acostar -se a fembres, lo qual acostament dóna fort perillós procés a lurvida e pus perillós eximent e tostemps aporta l'om a grans mals, ea leges infàmies e a grans vergonyes e escàndels. <chapter 633> <book 2> Capítol DCXXXIII Com són tres coses qui enganen los hòmens donant - los fiança que s'acosten segurament a fembres Mas, com diu AbbasMoisès, tres coses són qui solen alscuns enganar e'ls donen fiançaque poden estar segurament ab fembres, ço és santetat de la fembra,confiança de sa pròpria castetat e parentela.

Contra la santetat los diu axí Severus: Per forts que les pedressien, si's trenquen e's rompen si la una se fregua ab l'altrasovín, e per bella e per fort que sia la paret, si's suylla sisovín hi acostes la candela. Axí, per bons que vosaltres siats,fembres e hòmens, si sovín vos acostats, a la fi romandrets totssuyllats. Pensa, diu ell, com sent Benet, sant excel.lent, qui novolia veure ne's volia acostar a santa Scolàstica, germana suacarnal, e axí matex ho legim de molts altres. Què faràs, donchs,tu, qui tot ést foch e flama de luxúria? Contra lo segon, qui és confiança de sa pròpria castedat, diu axísent Jerònim: No't confius de ta vida passada, mas pensa que no éstmillor que Adam, ne que Sampsó, ne que Daviu ne que Salomó, quitots són estats aterrats per fembres e huy en lo món la majordejecció que bons hòmens soferen és per fembres e per luxúria. Contra lo terç, qui és parentela e consanguinitat, diu sentJerònim: No t'i fius, car Thamar per son frare fo corrumpuda emoltes n'à al món corrumpudes per parents e acostats e, per tal, nodons de tu occasió ne avinentea de mal, car la avinentea fa caurelos parents en aquesta legea. Per què, diu sent Jerònim, nosolament te conseyll que't lunys de fembres, car, diu ell, creu -me que no pot de cor estar bé ab Déu qui molt se acosta a fembres,donchs, no solament fug lurs persones e lurs paraules, ans encarafug lurs letres, e lurs dons, e lurs serveys e tot loch en quèvinguen si donchs no és la ecclésia, e aquí't posa en loch on noles puxes veure e axí estaràs mils apparellat e armat contra latemptació del diable. <chapter 634> <book 2>

Capítol DCXXXIIII Com deu hom esquivar luxúria per amor del seucontrari, ço és per amor de castedat, qui és virtut excel.lentSisenament, deus fugir a tota cosa qui't puxa taccar de luxúria perzel de la gran noblea que ha lo seu contrari, ço és virtut decastedat, de la qual diu sent Ambròs que neguna obra nostra sensella no plau a Déu, car aquesta fa la nostra ànima sposa del reycelestial, és ornament de nostres virtuts, és mortificació devicis, és escala per pujar al cel, bellea del nostre cor, glòria ecorona de la nostra vida, noblea de la nostra fama, odor santa denostra conversació, ligament ab los sants de paradís, ala decontemplació, besament de l'espòs, victòria del diable, ornamentdel temple de Déu, acompanyament ab los àngels, mèrit per atènyerlo Regne, guardó dels virtuosos, esperança dels trebayllans per laqual som plaents a Déu e als àngels e en irreverència dels diablese dels mals hòmens e en gran honor e estimació entre tota gent. Pertotes aquestes coses appar què deu hom fugir, cercar o ayrar,demanar o lexar o amar per esquivar luxúria. <chapter 635> <book 2> Capítol DCXXXV Qui posa remeys contra les temptacions de luxúria,e lo primer és afligir si matex Ara havem a dir dels remeys contrales temptacions de luxúria. E lo primer remey si és donar a simatex qualque sensibla aflicció, car afflicció qui turmentanotablament la persona, de tots punts gita de l'hom tota vilcogitació. Aquesta aytal afflicció se pot hom procurar remembrantqualque gran torbació que l'hom haja haüda en temps passat. Emperòper tal cant en aytal remembrança poria hom venir a memòria qualque

offensa reebuda per la qual hom se provocaria a renovellar qualquemalvolença passada, per tal val més que l'hom en aytal temptació sedó afflicció corporal axí com és que l'hom que's bata e's dó bonadisciplina a la carn nua, o que en temps de fret se git en la neuo en aygua freda fins a la barba sens perill de mort, axí com feyasent Ffrancesch, o que's git nuu entre ortigues, axí com feya sentBenet. E d'un dels sants pares legim que com la temptació de lacarn l'esvahís fortment, mes los caps dels dits e'l foch dient: _Pijor cremaran encara en infern aquests meus dits si la carnaltemptació me sobra. E axí vencé la dita temptació. Jo he vistssants hòmens qui conseyllaven en aytals cases cant l'om no pot dara si matex altra pena, que lavors se pecich les mans fortment, escalcich la un peu poderosament, o que's tir la barba o los cabeyllso que's do en quina que manera qualque pena en guisa que latemptació pas. E aquest remey posa la Santa Scriptura,Ecclesiasticus IXº, on diu axí: Malicia unius hore oblivionem facitluxurie maxime. E vol dir que portar notable pena per spay d'unahora fa a l'hom oblidar gran temptació e poderosa de peccat deluxúria. E Proverbiorum XXº: Livor et dolor vulneris abstergetmala. E vol dir que soferir dolor e pena porga la nafra del peccate la sana. No ha cosa al món qui abans faça partir del cor totacogitació de luxúria com és soferir gran dolor en lo cors o haversoptosament alcun gran desplaer soptós, si's vol sia o gran paor ogran vergonya. Deya Deodatus monacus que lo pus general remey queell trobava contra luxúria e'l pus avinent e pus tost a mà erarefredar - se bé en temps de fret e açotar - se bé en temps de

calor e en temps temprat. Sots aquest remey se comprèn que l'homqui's veu temptat de fet carnalment lex tantost, sens tota dilació,tot carnal delit en què sia de fet implicat, axí com si és al litque's leu tantost, o si és en negun solaç carnal que'l lex depresent, car la un delit carnal encén l'altre. E sobiranament sil'om en aytals cases és ab fembres, o prop elles, o ab hom qui'nparle o ab qualque altra cosa qui les port a memòria fa mester quetantost l'om fuscha tota aytal cosa vocant e encenent a mal axí coma foch o a verí mortal. E qui sens aquest remey vol vencre luxúriaés axí com aquell qui vol apagar foch gitant - hi estopa, o rasinao oly, e és encara axí com aquell qui porta foch en les vestedurese no y vol gitar aygua. E per tal los àngels a aytal hom no livolen ajudar, car veen que ell se pert per sa pròpria perea edolentia e per tal cant no's vol ajudar. D'aquests se pot entendrela paraula de Sèneca, qui dix: Nichil homini pigro se ipso vilius.E vol dir que l'om dolent e pereós la pus vil cosa que ha al món éssi matex, car en res que haja no soferria foch, ne arna, nemalaltia, ne ladres ne mal e tot açò e pijor sofer en si matex,segons que ensenya quant permet en si regnar peccat de luxúria otemptació carnal e no la vol apagar ne gitar de si matex per sagran dolentia e necligència. <chapter 636> <book 2> Capítol DCXXXVI Qui posa lo IIon remey contra peccat de luxúria eés abstenir de coses delicades Lo segon remey contra luxúria si ésabstinència de coses molls e delicades, car vestir vestidures mollse jaure en bon lit e moll e usar viandes caldes e delicades són

propri nodriment de luxúria. Axí com oly és nodriment de foch e axícom foch jamés no cessaria de cremar present la lenya secca opresent lo oli en què crema de fet, axí luxúria jamés no cessariapresents les dites coses molls, ans aytant com l'om més se dóna aaytals coses, aytant regne en ell més aquest peccat. E açò vol laScriptura Santa cant diu, Ecclesiasticus VIº: Secundum ligna silveexardescet ignis. E vol dir que segons que la lenya crex més en lofoch, aytant és major la flama. E vol dir al nostre propòsit queaytant com hom més se dóna a usar coses delicades, aytant la flamade luxúria crex més en ell. E en special nos han informat los santsde squivar salses e coses agudes e inflamatives e precioses vins eaguts, e no solament en calitat, ans encara en quantitat, car quila gola té amigua necessària cosa és que consenta a les viltatscarnals a les quals ella inclina l'om, segons que posa sentAugustí, qui ha per ley general que tot golafre és luxuriós e tothom abstinent ha ab si la clau de castedat, segons que ja damunthavem ensenyat parlant de peccat de gola. E sots aquest peccat secomprèn que hom deu esquivar tota cosa qui puxa l'om inflamar aluxúria, axí com és carnals esguarts, tocaments delitoses, ohirviltats, anar ab cundeschs erguylloses e ab vestits curiosos, e abgests carnals e ab companyies taccades d'aquest peccat e de lesdites circumstàncies. <chapter 637> <book 2> Capítol DCXXXVII Qui posa lo terç remey contra peccat de luxúria,qui és fugir a tota mala oportunitat de fer mal Lo terç remeycontra luxúria si és fugir totes males avinentees e oportunitats de

peccar. E ací attén bé que, com diu l'eximpli, avinentea fa peccare açò en tant que no és quax hom al món qui no esquiu lesavinentees de fer mal qui finalment no y caja. E axí u posaexpressament l'abat Ysaach en lo seu libre De contemplació, on diuaxí: Qui non fugit opportunitates peccati invitus trahitur adpeccatum. E vol dir que aquell qui no fug les oportunitats delpeccat quax forçadament cau en lo peccat. E per tal diu aquí matexque negú no pot vencre acabadament negun vici si donchs no venç eno's lunya de totes aquelles coses qui'l tiren e l'inclinen a fer - lo. Per tal dix Salamó, Proverbiorum VIº: Numquid potest homoabscondere ignem in sinu suo ut vestimenta illius non ardeant? Autambulare super prunas ut non comburantur plante eius? Sic quiingreditur ad mulierem proximi sui non erit mundus cum tetigeriteam. E vol dir axí: A propòsit pot - se fer, diu ell, que l'homport foch dins en son pits e que no's crem? Et pot - se fer quel'hom vaja ab les plantes dels peus nues sobre lo foch e que no'screm? Axí, diu ell, és d'aquell qui s'acosta a la fembra, car sis'i acosta puys la tocarà e del tocar vendrà al peccar, axí que ala fi ell romandrà suyllat e immunde. Per tal deya Severus,Tractatu de luxuria, que solament podia haver victòria d'aquestpeccat aquell qui entegrament fugia a tota mala oportunitat. Raó siés, ço diu, car aquest peccat pren vigor e força per acostament,axí com cremar pren vigor de acostament de lenya e de foch, car peraytal acostament l'uyll se inflama e la cobeejança se encén dins locor e per major acostament e per més sovinegar aytals coses ja sen'encén més e més. Donchs, per lo contrari se seguex que aytalpeccat s'à a vencre per fuyta a tota aytala opportunitat.

Encara hi assigna altra raó aytal. Diu ell: Aquest peccat ha aytalmanera que tostemps que hom lo pens, ne'l parla, ne'l contracta,tostemps ne roman hom suyllat en qualque manera. E en açò éssemblant a fanch o a pegunta moll, de la qual havem EcclesiasticusXIIIº: Qui tetigerit picem inquinabitur ab ea. Ço és que qui tocaràpegua moll a suyllar - se'n ha a la fi. Si, donchs, contractar - loaxí suylla l'om seguex - se que si vols tu matex servar net d'ell,que a fugir - li hauràs e axí que jamés no s'acost a tu ne a resqui ab tu sia, ne l'hajes e'l cor ne en la bocha e sobiranamentl'esquius en la obra. E açò ensenyà de fer a nós aquell sant homJosep, del qual legim Genesis XXXIXº, que com la fembra aquella locovidàs e'l tiràs a jaure ab ella no contés ab ella, ne la preycà,ne la amonestà ne la pregà que callàs, car, poder, si tant s'iaturàs, leugerament la fembra aquella ab sa bellea e ab soscembells l'agera tirat, o afalagat e gitat a terra, mas lexà lomantell propri en mans d'ella e tot parlar lexat fugí - li axípoderosament com poch e per tal n'ach gran victòria. E tots aquests tres remeys damunt dits apparen en eximpli grosser,ço és en la olla buyllent, car si vols que perda lo bull e querefret has a fer una cosa de tres, car ho y as a gitar aygua, on'has traure la lenya o la has a lunyar del foch. Axí, qui volvencre peccat de luxúria, o ell ha a posar en si aygua de qualqueaflicció qui turment la carn, axí com ha posat lo primer remey, oell n'à a lunyar la lenya, ço és que ell s'à abstenir de cosesmoyls e inflamatives de la carn, axí com posa lo segon remey, o ellha a lunyar la olla del foch, ço és que ha a fugir a tota mala

avinentea de fer mal, axí com posa aquest terç remey darrer dit. <chapter 638> <book 2> Capítol DCXXXVIII Si cascú és tengut de fugir les malesoportunitats de peccar mortalment sots pena de peccat mortal Sobreaquesta matèria de esquivar les males oportunitats de peccar fandupte alscuns si l'om és tengut de esquivar les dites malesoportunitats de peccar sots pena de peccat mortal. Responen ací lostheòlechs e dien axí: Que o l'om és perfet e ja provat e quietat ereposat en temptacions, o és flach o prop de flach. Si és perfet en tot o en part, lavors a ell, quan és per si matex,no'l cal esquivar oportunitat de mal a fer en aquella matèria enquè's sent perfet. És ver que si per aytal no esquivar se seguiamal eximpli als altres, lavors per esquivar lo dit mal eximpli ellés tengut de esquivar aytals oportunitats de fer mal. Eximpli d'açòés car per tal cant la Ecclésia presomex que aquell qui puja abisbe sia perfet, per tal li comana cura de ànimes e aministratiódels béns ecclesiàstichs e'l fa franch del ligam de la religió encas que sia religiós. E per tal aquell axí promogut, si's sentperfet en aquesta part, no li cal esquivar, contractar e participarab uns e ab altres ne haver ne administrar diners, les quals cosesserien fort perilloses a hom qui fos flach e's sentís enclinat aavarícia e a altres peccats. E açò en quant les dites coses liserien grans oportunitats de fer mal. Si l'hom, emperò, se sent flach o prop de flach, lavors de totspunts deu esquivar tota cosa qui'l puxa derrocar o de què puxarahonablament presomir que'l tiraria a terra, e si no u fa peccamortalment. Eximpli: Si tu ést acostumat de fornicar e veus que

generalment, o quax comunament, cant tu passes o t'acostes albordell tostemps caus en fornicació, dich - te que en aytal cas situ delliberadament e ab certa sciència passes per lo bordell senstota altra cautela qui't puxa rahonablament preservar de fornicar,que en aytal cas tu peques mortalment. Et açò appar ésser ver perles següents rahons. La primera és car tu poses tu matex scientment a perill de peccarmortalment passant per lo dit loch, per lo qual passatgeraonablament pots creure que tu peccaràs mortalment e açò fornicantaxí com has acostumat. La II, que tu ja de fet consents en alcuna manera en la fornicació,pus que fas ço qui t'i sol fer caure, ço és lo passar per lo ditloch. La III, que fas contra lo manament de Déu posat Mathei Vº, qui diuque si l'uyll teu dret te escandaliza, que'l te arranchs, ço ésque't lunys de ço a què ell te inclina. Com, donchs, passar per lodit loch te sia occasió e raó de caure en fornicació, seguex - seque tu, no esquivant la dita occasió, pechs mortalment e majormentcom digua Ysaach, e és ja al.legat en lo capítol precedent, que quino fug a les occasions dels peccats, que finalment, quax ab alcunaforça, cau en los peccats e hajam Ecclesiasticus XIXº: Qui spernitmodica paulatim decidet. E vol dir que aquell qui menysprea lespoques coses, axí com són les males oportunitats, que d'aquí ve acaure en les majors de poch en poch. Nota ací, emperò, que alcunpot sens peccat mortal en alcun cas contractar o acostar - se aaquelles coses qui li són ja dabans stades occasió de peccat, axícom si alcun qui ha acostumat de fornicar en aytal loch passa perlo dit loch no per mala entenció, mas per alcuna necessitat

novella, e lavors passa'n per tal via que ell mostra assats, quanten si és, que no y entén a peccar, sinó que solament vol satisfera la necessitat en què és llavors posat, e quant en si és vol anaracompanyat de bona companyia o'n vol passar cuytadament per fer -ne sos affers pus espatxadament, ne'n passaria si altre lochtrobava axí covinent. Dich - te que en aytal cas aquest hom nopeccaria passant per lo dit loch per raó d'aytal passatge e açò perla bona cautela que pren, en la qual confia ab Déu de no peccar. <chapter 639> <book 2> Capítol DCXXXIX Qui argoex contra ço qui dit és, ço és que siamtenguts de esquivar oportunitats de peccar mortalment sots pena depeccar mortalment Alscuns porien afirmar lo contrari d'açò qui dités, ço és que hom és obligat sots pena de peccat mortal a esquivarles males avinentees de fer peccat mortal. E porien - se aquestsfundar en ço que havem Ecclesiasticus XVº, on havem axí: Deuscreavit hominem et posuit eum in manu consilii sui, aposuit eimortem et vitam accipiat que vult. E vol dir que Déus ha creat l'ome l'ha posat en mà de la sua raó e del seu franch arbitre e ha - liposada davant la mort e la vida, prengua qual se vulla. Donchs,dien aquests, pus que en mà mia és de fer peccat o no, seguex - seque no'm cal tembre de negunes avinentees, car lo meu voler éssobre tot. Donchs negú no és obligat de esquivar aytals avinenteessots aytal pena. E confermen alscuns aquesta raó per lo dit de sentAugustí qui posa que tot peccat és voluntari, donchs, dien aquests,totes quantes occasions ha al món no són bastants a fer - me peccar

si ma volentat no'ls consent e, per consegüent, no'ns cal fogir lesmales oportunitats. Segonament, fan altres aytal raó. Dien ells: Posa sent Bernat quelo diable en totes coses ha posat laç als hòmens, donchs, segons lavia contrària, tota cosa deuria hom fugir, com tota cosa puxa éssera l'hom occasió de peccar, la qual cosa és falsa, car no somtenguts de fugir totes coses ne, per consegüent, negunes peraquella matexa rahó. Al primer argument d'aquests, cant diu que l'hom ha son francharbitre, segons lo qual pot fer què li plau e, per consegüent, no'lcal tembre neguna mala occasió, respon que, jatsia que l'om hajason franch arbitre, emperò l'om és ligat ab moltes penes naturals,axí com damunt és dit, ço és ab ignorància, e malícia, e cobeejançae impotència e ab d'altres moltes qui l'inclinen a fer contra saraó e contra sa consciència. E aprés lo inclina a mal la malacostuma de viure e les males companyies entre les quals viu, lesquals coses aflaquexen lo franch arbitre e fan créxer les malesinclinacions. Si donchs ab tot açò l'om se acosta a les malesoportunitats, lavors lo franch arbitre encorva's a terra e, vençutvolenterosament per les passions a les quals consent scientment ede cor, lexa's anar de grat al mal e al peccat qui li és proposat,car són aquí molts batallants contra un tot sol. E per tal cant veuhom que les oportunitats males ajuden molt a aquest volenterósderrocament del franch arbitre, per tal les li deu hom lunyaraytant com puxa. Car eximplis havem infinits de grans e de pochs,e de bons e de mals, e de sants e de no sants que, per forts que

s'estimen en si mateys, emperò cant són al camp en què la temptacióbataylla contra ells, si la oportunitat hi ve per ajudar - li,tantost l'om combatut cau voluntàriament e's dóna de grat pervençut. E per raó de açò conseyllen los sants que sobiranamentfuscam a les avinentees e oportunitats de fer mal. A la confirmació, cant dius que tot peccat és voluntari atorch -t'o e dich - te que aquell qui pecca per la presència de les malesavinentees, voluntàriament pecca e, si's volia, que no y peccaria,emperò, present la oportunitat, ell aflaquex e enmalaltex savolentat e la inclina a fer mal e peccar, la qual inclinació lavolentat seguex volenterosament fins que lo peccat és fet econsumat. E, per tal, cant veem que açò s'esdevé comunament en totse fort pochs contrasten virtuosament a les dites inclinacions, pertal és noble conseyll dels sants que cascú fuscha a aytal malaoportunitat qui axí inclina l'om o procura les dites malesinclinacions. A la II raó, cant dius que si les males avinentees e oportunitatshavíem a esquivar seguex - se que de totes coses del món noshauríem a lunyar, com en totes coses lo diable haja posat verícontra nós, segons que diu sent Bernat. Respon e dich que lesoportunitats e males avinentees de peccat són en dues maneres, caralcunes són remotes e de luny, altres són propínqües e de prop. Aquelles s'apellen remotes e de luny qui comunament no han de simatexes inclinar l'om a mal, axí com és veure coltell ne espaa noha de si matex inclinar l'om a auciure negú, o veure una ymatga dequalque santa en casa del pintor no ha de si matexa inclinar l'oma carnal cobeejança e aytals oportunitats no cal esquivar a hom

comunament, jatsia que cant axí fos que alcun, veent coltell ospaa, se sentís inclinat a auciure aytal hom o aytal o a cascun homque lavors veés, o veent ymatge de fembra en casa de pintor, o enaltre loch, se sentís inclinat a legea carnal, lavors aquell siatengut de squivar vista de cascuna d'aytals coses axí com aoportunitat de fer o de voler mal. Emperò cant açò veura no éscomunament de si matex inclinatiu a aytals coses, per tal no cal ala comunitat comunament esquivar de veure aytals coses per lunyar - se dels dits peccats. Les altres avinentees, emperò, qui són propínqües e prop de mal,aquelles deu hom esquivar e majorment cant de si són inclinativesa mal, axí com mal conseyller e hom furiós e sens consciència quitostemps me encén a fer venjances, aquell deig jo fugir axí comaquell qui cant me veés en la avinentea me faria caure en homey.Axí matex passar scientment davant casa d'aquell qui m'ha offès oque jo ahir e passar - ne ab cor de offendre - lo, aytal avinenteadeu hom fugir, car ella posa l'om, de si matexa e de sa natura,comunament en la mala obra, e majorment cant la volentat hi és jadisposta. Axí matex estar en trufar, e riure e sovinejar entrefembres e tocar - les és oportunitat de si matexa fort prop a ferl'om fornicar e per tal cascun hom cast deu aytal oportunitatsquivar aytant com puxa. Per raó d'açò manà sent Domingo a sosfrares en la mort que per res no haguessen amistat de fembres, cardix que: aut molliunt aut frangunt. E volia dir que aytals amistatso amoyllexen lo cor de l'hom a fer mal o'l trenquen gitant - lo enpeccat de tots punts, majorment cant són jòvens. Per tal lo ditsant en special los manà que's lunyassen de dones jòvens.

E cant dius que lo diable ha posat verí per tot, dich - te quequant és en ell de totes coses faria hom mal usar, emperò Deus nou permet, que ell ho faça, jatsia que u permeta d'alscunes, ço ésde aquelles qui de si matexes han propínqua e natural disposició ainclinar l'om a alscuns peccats, segons que damunt és dit. Per tal,l'om no és obligat a guardar - se de totes coses, sinó solamentd'aquelles qui de si matexes lo aporten a mal o de lur natura lotiren a peccat, axí com dit és, si donchs en special l'om no'ssentia inclinat a mal per occasió remota, axí com dit és damunt.Emperò aytals inclinacions són en pochs e tart e per tal lacomunitat dels hòmens no n'ha a curar, com diguen los philòsofs qued'açò qui tart se esdevé e contra comun cors de natura negunasciència ne regla ne art no se'n puxa haver ne liurar per negunapersona mortal. <chapter 640> <book 2> Capítol DCXL Qui posa lo quart remey contra peccat de luxúria, quiés bé guardar lo cor ab diligència de tota vil cogitació Lo quartremey contra peccat de luxúria si és guardar lo cor ab grandiligència que no y atur neguna mala cogitació, mas al colp que yés, al colp vaja fora sens tota dilatió e sens tota spera, car siab la mala cogitació te poses a jugar o encara a simple raonar, eno la'n gites tantost, lavors romandràs axí enveschat que cant la'nvolràs gitar plenament no poràs, car ja t'aurà ella tot suyllat. E,per tal, qui mala cogitació ne carnal sent, en si matex deu pensarque tingua en lo cor verí mortal o serp o escurpí perillós en losin pregont qui'l vulla auciure si no y acorre tantost, abans queno acorreria al foch si's tenia a les sues faldes. Per tal diu la

Santa Scriptura, Proverbiorum IIIIº: Omni custodia serva cor tuum.E vol dir que ab tota cura e diligència guarts ton cor que no yestigua ne y persever neguna mala o sospitosa cogitació. Nota ací que per la corrupció original que tots portam ab nósmateys havem aquest defaylliment: que lo nostre cor de si matexjamés no dóna una bona cogitació. E açò diu sent Pau, IICorintiorum IIIº, dient: Non quod suficientes simus ex nobis, quasiex nobis, sed sufficiencia nostra ex Deo est. E vol dir que nós denós mateys no som sufficients a cogitar res de bé, per què, diuell, appar que si de fet cogitam res de bé, que aquella cogitacióés e ve en nós de Déu. Per tal deya sent Bernat que lo nostre corera axí com un camp mal colt e mal pensat e mal conreat, qui jamésde si matex no daria forment, ne ordi ne negun bon gra, sinóespines, e romageres, e terranchs e asprures en tant que, per béque sia cavat ne porgat una vegada, tantost n'i torna brotar erebrotar més e més. Axí lo nostre cor de si matex jamés no dónaneguna bona cogitació sinó aytant com Déus n'i dóna per gràcia sua.No - res - menys que lo diable fa axí que, com diu sent Pere en lasua Canonica, ell, axí com a leó cridant e cobeejant què puxadevorar, va engir lo nostre cor e si pot lo cap posar dins perquina que manera, tot lo cors hi posa finalment, segons que dienlos sants, ço és que axí se n'ensenyorex que res de bé no y lexaentrar. E per raó d'açò conseylla sent Gregori que per tenir lo cormunde de males cogitacions deu hom servar aquesta ley, ço és que lamala cogitació, al colp que ve, que tantost vaja fora, car si la ylexes romandre ella, axí com a foch qui s'encén per lo teu laguiar,

ella se encén e pren en força tant que cant la'n volràs gitar noporàs axí com desijaràs. Conseyllava Ffortunatus monachus que per tal cant lo cor tostempscercava cogitacions delitables e en què's pogués delitar e péxer,per tal deya que cascun hom virtuós e tement Déu devia tostempstenir aparellades alcunes bones cogitacions e delitables a lesquals giràs l'enteniment en temps de temptació. Les cogitacionsaquelles deya que podien ésser o de la temor de Déu, o de la suaamor, o de la sua honor e reverència e dels seus amagats juhís, opensar en la sua infal.libla sciència, o presència e potència, o enlos seus benifets e en la sua infinita clemència que ha delsnostres peccats e mals e de la mala vida nostra, e del perill denostra mort o de la asistència del sant àngel qui'ns guarda de lamisèria de la present vida, de avorriment, de peccat e d'aquellescoses qui'l nos fan fer, del perill de la mort e de sa pròpriadampnació, o pensar en l'infern e en lo regne de Déu, en lo fill deDéu e en les sues acabades obres, e aprés en los sants e en lurpenitència passada e vida santa. E no - res - menys deu l'om pensarque mundícia de cor és una de les grans benuyrances d'esta vida,segons que dix lo Salvador, Mathei Vº, per la qual l'om merex enesta vida conèxer Déu purament e en l'altre veure'l cara per cara,segons que declara mossènyer sent Augustí en lo primer libre de laSanta Trinitat, exponent la dita paraula, e havem a declarar en loquart libre següent. E Cassià en lo libre de les Col.lacions tractalongament esta matèria. Nota que a ben guardar lo cor se requer bé guardar los senys

corporals, per los quals diu Jeremies, capitulo IXº, que entra lamort en la nostra ànima. E s'i requer encara abstinència de lagola, car cor d'om qui largament satisfaça a la gola no pot havercogitacions netes sovín, ans comunament stà implicat e occupat enles sues viltats e legees. Requer - s'i encara poch parlar e ésserluny de tota persona vil ne malparlant ne corrumpuda per negunnotable vici aparent fora si matexa en paraules o en obres. <chapter 641> <book 2> Capítol DCXLI Qui posa que oració és lo quint remey contra luxúriaLo quint remey si és recórrer a oració, car, com diu Severus, remeygeneral de crestià és que en totes ses temptacions e tribulacionsrecorrega a Déu. E diu sent Pau, I Corintiorum Xº: Potens est autemDeus, qui non permittit nos temptari supra id quod possumus, sed etcetera. E vol dir que Déus, qui és tot poderós, no'ns lexa jaméstemptar sobre nostra força e poder, ans ajuda l'om cant devotamentrecorra a Ell, segons que Ell matex diu, Johanis VIº: Et qui venitad me non eiciam foras. E vol dir que Ell axí com a bon pare nodóna repulsa ne foragita de si matex aquell qui a Ell recorre.Pens, donchs, cascú que castedat és do de Déu special e qui la volconquerir de Déu la ha haver e, per tal, cant sent en si matex quecontra la castedat sua se mou bataylla, per tal que la perdarecorrega lavors a Déu demanant - li ajuda, car, com dit és, lacastedat Ell la ha a guardar dins nós, majorment com sia don seuspecial. E açò havem Sapiencie VIIIº, on havem axí: Non possum essecontinens, nisi Deus det. Et hoc ipsum erat sapientia, scire cuiuserat donum, ideo adii dominum et pro ipsa deprecatus sum. E vol dir

axí: _ Jo no pux ésser cast si, donchs, Déus no me'n fa specialgràcia. E saber que açò sia special don de Déu allò és vera savieae, per tal, recorreguí al Senyor e preguí'l que li plagués que Ellla'm donàs, car a Ell se pertanyia. E lo Senyor donà - la - lilargament per sa mercè. Legim d'un dels sants pares que com fos fort temptat de peccat deluxúria e hagués fet ço qui en ell era e la temptació duràs encarafortment, que ell llavors se n'anà a la ecclésia e aquí davantl'altar ell dix aytals paraules a Déu: _ Senyor, tu saps que finsen aquest punt t'é defès lo castell de la mia consciència e del meucor de tota turpitut e legea. Ara, Senyor, veig que no pux més, perquè, Senyor, ret - te lo castell e, puys jo no puch més, Tu,Senyor, lo empara per ta mercè e'l te guarda cor teu és. E aquímatex nostre Senyor li féu tanta gràcia e li donà tanta de virtutque d'aquí avant neguna aytal temptació no li poch noure. Conseyllaven los sants pares antichs que axí com aquell qui ha maldel foch de sent Anthoni recorre tantost a sent Anthoni, axí aquellqui és temptat d'aquest peccat deu, en special en temps que éstemptat carnalment, fer oració a la mare de puritat madona santaMaria presentant - li la salut angelical, e haver en memòria lapassió de Jhesucrist e la amargor de les sues dolors e aprés al'àngel qui és son guardià dient - li axí: _ Tu, pare e governadorde la mia vida e senyor meu molt reverent e car, placie't me vullesajudar a vencre la present temptació a glòria de Déu e a honor tua.Deu hom encara tantost e sobretot, e abans, demanar ajuda a Déudient - li los versos aquells del Salmp qui dien axí: Nederelinquas me, domine Deus meus, ne discesseris a me, intende in

adiutorium meum, domine Deus, salutis mee. E mentre los diràs, giralos uylls vers lo cel e, feta la creu sobre lo cor e sobre lo pits,estén les mans juntes a Déu agenoyllant - te en terra devotament enostre senyor Déu trametra't bona ajuda. E ací nota que tostempsaprés que hauràs haüda la ajuda de Déu li fé specials gràcies, carlavors nostre senyor Déu te n'ajudarà pus volenter e pus tostl'altra vegada, car Ell diu axí per Daviu: Eruam te ethonorificabis me. Ço és a dir: _ Jo t'ajudaré en les tuestemptacions, mas puys tantost tu m'honrraràs faent - me gràcies dela ajuda que t'é feta e de la victòria que has haüda per ajuda mia. <chapter 642> <book 2> Capítol DCXLII Qui posa lo VIèn remey contra peccat de luxúria e ésesquivar ociositat Lo VIèn remey contra peccat de luxúria si ésesquivar ociositat e occupar - se tostemps en qualque honestaoccupació, car axí com en olla buyllent no y cau moscha, axí en corbé e honestament e sàvia occupat no y cau neguna leja cogitació o,si u fa, la occupació la'n gita finalment. Per rahó d'açò dix sentJerònim: Semper aliquid facito ut diabolus te semper inveniatoccupatum. E vol dir que tostemps faces queucom volenter per talque lo diable te tròpia tostemps occupat e no ociós. Dit és damunt,cant parlam del peccat de perea, que l'om ociós tostemps se trauvenal al diable e a tota mala cogitació, e sens tot preu e sens resa costar, dóna lo cor a tota leja cogitació qui vinga. Per taltostemps hom pereós és luxuriós e si no en la obra, almenys és - hoen lo cor. Per tal dix Ovidi: Ocia si tollas perire Cupidinisartes. E vol dir que si tols e lunyes ton cor de tota ociositat,

finalment veuràs dins tu matex mortes totes arts de cobeejançacarnal e vil. Per experiència veuràs generalment que hòmens moylse pereosos són pus suyllats o pus temptats de luxúria que gent delmón. E un dels grans motius que lo diable ha a temptar alcun deluxúria si és cant lo veu moll, e ociós, e pereós e dolent. E pertal legim en lo Libre dels sants pares que demanant ells a Déu comse defendrien de lejes cogitacions, fon - los respost per Déu quedespesessen tot lo temps de lur vigília en orar e puys en trebaylcorporal. Nota ací, emperò, que lo trebayl és dat a l'hom spiritual per gitarde si matex tota temptació, emperò lo trebayl no deu en l'om tantcréxer que la oració e devoció se n'apach e se n'haja a lexar. Eper tal dix sent Ffrancesc axí a sos frares en la regla que'lsdonà: Fratres quibus graciam dedit Dominus laborandi laborentfideliter et devote, itaque excluso ocio anime inimico sancteorationis et devocionis spiritum non extingant, cui debent ceteratemporalia deservire. E vol dir: Que aquells frares a qui nostresenyor Déu ha feta gràcia que poden e volen trebayllarcorporalment, que trebayllen feelment e honesta e devota, axí,emperò, que per lo dit trebayl corporal giten de si matexs totaociositat, qui és enamiga de la ànima, e que's guarden que peraytal trebayl e occupació no lexen anar ne perden la fervor de lasanta oració ne de entegra devoció, a les quals coses tot trebayldeu anar detràs. E jamés per negun trebayll deu hom lexar oració nedevoció com en la religió sia la fi principal glòria e honor deDéu, la qual cosa està principalment en devoció, e en llaor de Déu,

e en reverents gràcies a Ell, e en humils pregueres e en pura ehumil oració. Qui, axí matex, en sa contemplació e oració volplànyer sos mals passats e obres luxurioses no deu molt estar enpensar - les per tal que d'aytal pensament lo cor no se n'encena amal ne, per consegüent, se n'entach ne se'n suyll per negunamanera. Demanat Deodatus Cur clerus ubique sit ita carnalis respòs: Quiaocio iugiter evagatur. E vol dir que, demanat lo sant pare Deodatper què per tot lo món l'estament clerical és tornat axí carnal,respòs que per tal cant viu ociós e sens negun corporal trebayll. <chapter 643> <book 2> Capítol DCXLIII Qui posa que lo VIIèn remey contra luxúria si éslegir les scriptures dels sants Lo VIIèn remey si és legir abattenció en les Santes Scriptures. E aquest remey posa sentJerònim, qui dix: Ama sacras litteras et carnis vicia non amabis.E vol - te axí conseyllar que ams l'estudi de les Santes Scripturese no amaràs, ans avorriràs los delits carnals. Diu l'eximpli comúque un clau ne gita l'altre e una amor ne trau altra. Axí matex laamor de les altes e trespassants coses que posen les SantesScriptures trau del cor tota altra amor o almenys la fa moltrefredar. ¿Qual persona és al món, per carnal que sia, qui ligsaborosament los delits, e'ls plaers, e les honors, e l'estamentque Deus dóna en paradís, e encara en esta vida, a les personescastes e mundes, qui no avorrescha tota viltat e legea carnal?¿Qual, axí matex, persona és al món tan vil qui lija lo preu, e lavictòria, e la riquor e bellea e noblea que castedat porta ab si

que no vulla ésser cast, e munde e net ab qualque trebayl se vulla?Ecclesiasticus XXVIº havem axí: Non est condigna ponderacio animecontinentis. Ço és que ànima d'om cast no's pot prear ne estimarper negun preu, ne per neguna valor. Et ret - ne raó sent Jerònim,qui diu que: In carne et preter carnem vivere magis est angelicumquam humanum. E vol dir que viure en la carn e no seguir lespassions e dolenties de la carn més és vida angelical que nohumanal. ¿Qual, axí matex, és l'om al món tan insensible e tan mortqui cant lig los actes maraveyllosos e les victòries glorioses quehan fetes los passats per attényer puritat e nedea e attén lesgràcies copioses que Déu los ha fetes per esguart d'aquesta virtut,qui no avorrescha tota legea carnal axí com la mort? ¿Qui, axímatex, lig la gran turpitut que peccat de luxúria porta ab si e losgrans mals qui damunt són d'ella al.legats e aportats, los qualsella aporta e procura a l'hom carnal, qui no li deja fugir axí comal diable? Car pensa que, és a dir, que per un poch de miserabledelit, la persona qui l'ha romanga ahirada per Déu, e difamada perhòmens e avorrida e menyspreada per a tostemps e en perill de ésserdampnada sens fi en infern. No - res - menys que la Santa Scripturaparla de infinides altres coses amoroses, delitoses, perilloses,doloroses e glorioses qui tot lo cor de l'hom fan levar en alt perdiverses vies e'l lunyen de la viltat carnal ensenyant - li la suamisèria e dolentia, qui és gran sens fi. <chapter 644> <book 2> Capítol DCXLIV Qui posa lo VIIIèn remey contra luxúria, qui ésguardar - se de moltes coses aquí posades, e posa lo IX, qui és

ésser piadós Lo huytèn remey contra luxúria és esquivar tota cosaper la qual la persona se senta inclinar a viltat, axí com ésguardar o parlar, o perseverar o ha contractar ab fembres o abpersones luxurioses e leg e mal parlants d'aquella matèria, axí comsón hòmens òrreus, e vils, e desvergonyats e inmundes, e totescoses qui puxen aportar a la memòria de l'hom neguna legea. Car,com diu l'abbat Ysaach, negú no pot perfetament vencre alcun vicisi no venç e si no foragita de si matex tot ço qui li pot lo ditvici reduyr a memòria o l'i pot inclinar. Per tal, no solament famester a la persona qui d'aquest peccat se vol perfetament lunyarque s'abstingua d'una cosa o de dues, ans se deu guardar deinfinites, axí com de mal pensar de mal parlar, de mal acompanyar,de scriure e de dir ne voler oyr coses vils, o dobles, osofístiques, e prenys e ab molts senys, de estar en tot loch e abcascun ne en tot temps. Ans, com diu sent Leó papa, persona castatota cosa deu haver per sospitosa per gelosia que no perda sapuritat. E specialment se deu guardar de erguyll e de presumpció desi matex, car, com diu sent Augustí en lo libre de La ciutat deDéu, sovín nostre senyor Déu ponex erguyll amagat per manifestaluxúria, e no solament per lo present ergull, ans encara per lopassat. Nota que a relevar temptació carnal dix lo sant abat Zacharias que,ultra ço que dit és, val deposar la urina en temps que l'hom sesent temptat de luxúria. E és necessari que l'hom vulla de fetguardar si matex de tot vil tocament en sa persona e en personad'altri. E deya que hom cast jamés no deu guardar negun fermamenten la cara, ne hom ne fembra, ne haver estreta amistat d'altre. E

deu pensar cant ha a costar tot vil delit si per desastre nosdampnam e encara si no'ns dampnam, pus que en porgatori l'avem asatisfer per penes e per turments tan grans com aquí són. Lo novèn remey de luxúria si és entendre en obres de piatat, cardiu sent Pau que: Pietas ad omnia valet, ço és que piatat a totares val e ajuda com diga lo Salvador, Mathei Vº, que benuhirats sónlos piadosos, car piatat los serà feta per nostre senyor Déu. E diusent Ambròs axí: Si quis misericordiam sequitur, si lubricum carnispaciatur vapulabit quidem multis, sed tandem non peribit. E vol diraxí: Que si alcun fa volenter piatat als altres, fer - li - ha Déuspiatat tal que no perirà finalment, e si ha carnals desigs o delitsponir - l'à nostre Senyor per altres penes e no'l dampnarà a la fi.Nota que aquesta paraula no's deu axí entendre: Ço és que nostresenyor Déu no dampna jamés negú per peccar en la carn, com locontrari sia dit damunt en diverses lochs, mas vol dir que alspeccans per luxúria fa Déus misericòrdia cant los sapmisericordiosos, en tant que sovín los gita del dit peccat per açòe'ls ponex per altres penes menors e'ls porta a bona fi. <chapter 645> <book 2> Capítol DCXLV Qui posa lo Xèn remey contra luxúria, qui és pensaren la dampnatió final Lo deèn remey contra luxúria és pensaragudament en la gran follia e oradura que l'hom luxuriós ha en si,qui per tan poch e per tan vil delit menysprea Déu e sos benifetspassats, e sa lig e totes ses menaces e totes ses promissions, eposa si matex a tan gran risch e perill com és ésser perpetualmentdampnat e dat a aquella eternal sentència posada ApochalipsisXVIIIº, qui diu axí: Quantum se glorificavit in deliciis date ei

tormentum et penas. Ço és aytant com aquest hom s'és més adelitaten los plaers e viltats carnals, aytant li darets ací més turmente penes. Posa aquell sent abbat Pastor que de tots punts era dolente per Déu avorrit e abhominat aquell qui un poch de vil delit nopodia avorrir ne lexar per amor ne per paor, ne per honor ne pervergonya de Déu, ne per profit de si matex, ne per la fama epolicia dels hòmens, qui en tota part del món menyspreen l'omluxuriós. Deya l'abat Víctor que delit carnal era lo major e'l pus perillósladre e enamich domèstich que l'hom havia e'l món. E açò per talcant feya l'om impotent a contrastar fortment a peccat, eldespuyllava de la gràcia de Déu e de tota virtut e, emperò, elltostemps reya a l'hom en la cara, e li feya cembeyl de si matex el'afalagava fort falsament. E l'hom per açò no's volia lunyard'ell, ans volenter se callava tot son dampnatge pus que ab ellromasés e estigués. O!, deya ell, e quanta oradura és aquesta! Equanta ceguetat de enteniment! O, com serà ponida per Déu aquestatanta malícia! Qui ab si porta tant menyspreu de Déu e dels seusgloriosos delits, que Ell ha acostumats de donar a aquells quimenyspreen los carnals plaers en esta vida per la sua amor! <chapter 646> <book 2> Capítol DCXLVI Qui posa lo conplanyiment de l'abat Moysès sobreaquells qui molt amen los delits carnals L'abbat Moysès, dolorat eamargós dins la sua ànima sobre la leja amor que los hòmens del mónhan als delits carnals, ffeya aytal plant parlant a Déu complanyent- se de les ànimes dels hòmens luxuriosos, les quals aquest peccatporta finalment a dampnació, e deya axí: _ Eternal pare, jutge

sobiran, mestre e senyor, plàcia a la tua clemència hoirpiadosament lo teu peccador e vuylles - li, Senyor, obrirl'enteniment perquè puxa conèxer què és açò que tot lo món axírequer delits carnals e oblida a Tu, qui ést font de sobiransdelits e pura benuyrança. Senyor,Tu ést pura vida nostra e losdelits són mort e ans de temps maten los hòmens e'ls hòmens volendelits e nos curen de Tu. Senyor, los delits tollen a l'hom naturale spiritual saviea e aprés fan a l'hom ton enamich, el posen enleja servitut de tots vicis e li fan la carn rebel.la e oblidartota virtut, el fan exorch de tot bé, reten - lo dissolut eefeminat, parleraç e sens compassió, e'mpatxen - lo de haver lavida perdurable. E l'hom vol los delits! O Déu, e què és açòd'aquests mals delits? Cert, Senyor, veig que delits són verí emetzines qui l'hom han tot encantat, mortificat e fet sens raó, eli han tolta la memòria del temps esdevenidor e lo seny, que noconega lo present, e'l tenen davant Tu axí com a foll e sens totaraó e axí com a buyt de tota virtut. O Déu! E quant defaylliment defe és aquest, e com pocha sperança e com gran refredament de totacaritat e amor de Déu, que l'hom malestruch, per amor d'un poch dedelit carnal, no dubta offendre Déu ne scandalizar son proïsme, neencara offendre - lo notablament, ne dubta macular sa fama neconfondre sa vida, ne posar - se a perill de perdre si matex encors e en ànima! O gran deffalliment de prudència! O, avorriment detemprança e de tota nedea! O, freytura de vera fortalea! O, pochzel de justícia e avorriment de tota virtut e de tot bé! Tu,donchs, pare e senyor, qui saps quanta és aquesta pravitat enequícia, vuylles - la donar a sentir a aquells que ella té

encegats e tramet - los lo teu alt lum qui'ls manifest les tuesdolçors, per lo sentiment de les quals avorresquen les viltatscarnals e's reposen solament en Tu, qui ést font e mar e abís detot ver delit e de vera benuyrança. <chapter 647> <book 2> Capítol DCXLVII Qui posa lo XIèn remey contra luxúria, qui ésmembrar la mort, e posa lo XIIè, qui és pensar en los delits deparadís L'onzèn remey contra luxúria és membrar la mort, car lavorshauran fi totes nostres viltats e desigs dient lo salmista: Exibitspiritus eius et revertetur in terram suam; in illa die peribuntomnes cogitaciones eorum. E vol dir que en lo punt de la mort exiràl'esperit del cors de l'hom e lavors periran e hauran fi totes lessues cogitacions carnals e vanes. Donchs, pus que fi deuen havernostres mals delits e la fi aquella serà tost, pus que tan curta ésnostra vida, com és tanta nostra follia que per aquells vils delitsvolem oblidar aquells qui són tan nets e tan bells e tan alts e tangloriosos, los quals Déus dóna a aquells qui los vils delitsmenyspreen. Pensa axí matex com en aquell pas de la mort la carnal.legarà contra a tu a Déu poderosament e la carn te serà a majorconfusió e vergonya e càrrech e nocument que res del món. Pensaencara a qui servexs tu sirvent a la tua carn e veuràs que aldiable, e a peccat, e a fems e a viltat. Per què deya sent Gregorique açò devíem en special pensar si volíem menysprear les viltatscarnals e deya ell axí: Nichil a Deo valet ad domanda carnis viciasicut cogitare qualis mortua sit futura. E vol dir que res no valtant a domar los desigs e vicis de la carn com fa pensar quina serà

la carn cant sia morta, car serà fems pudent e menjar de vérmens eabhominable a tota creatura. Per tal dix sent Jerònim: Facilitercontempneret omnia qui cogitaret se esse moriturum. E vol dir queleugerament menysprearia totes coses vanes e vils d'esta vidaaquell qui sovín pensàs que ha a morir. Lo dotzèn remey contra luxúria si és pensar en la dolçor del gog deparadís, que Déus nos té apparellat si per la sua amor amampenitència, e aflicció e maceració de la carn, e puritat, e nedeae avorrim tota immundícia. E per raó d'açò deya aquell gran paresant Celestinus complanyent - se de la sua carn, de la qual deyaque li tollia paradís, e cridava axí contra la sua cobeegança: Ofebris putrida et continua concupitencie mee! et quomodo poterisamplius ebullire in corpore mortis mee cum te penitus extingeredebeat odor ille vivificus glorie paradisi. Egredere, egredere etlongius fac a me bestia belial, male carnis mee spurcicia, quiacerte boni Jhesu salutatio gloriosa te expellit non lanceola eductabarbarii, sed apertione per valida porte altissimi paradisi. Evolia aytant dir: _ O febra pútrida e contínua, qui ést cobeejançaleja e vil dins la mia carn! E com pots d'aquí avant bullir en lomeu cors mortal com te deja de tots punts apagar lo sentiment delsdelits de paradís? Donchs d'aquí avant partex - te de mi e vé -te'n luny, luny, car, cert, lo bon novell que Jhesucrist nos haaportat els delits del seu regne t'ich deu gitar de tots punts, noab lanceta de barber, ab què n'obren lo cor, mas per amor e perdesig d'aquells gogs celestials, dels quals lo nostre Salvador haper la sua sagrada mort uberta amplament la sua gloriosa porta.

Per totes aquestes coses aparen los remeys dats contra peccat deluxúria. E açò bast de present quant a la matèria d'aquest peccate dels altres carnals. E d'aquí avant direm dels peccats speritualscomençant al peccat de supèrbia.