<page 5><title LLULL> Deus per ta gran misericordia e pietat, comença aquest libre, qui es de virtuts e de peccats.

[PROLEG] Con sia gran maraveyla que tans sermons o preycs sienfets e per tans savis homens, e tans sien los pecats ecada dia crexen, per ço nos cogitam que fer sermons devirtuts e de vicis sia gran utilitat a destruyr pecatse a multiplicar virtuts, en tal manera que hom doconexença de ço que son virtuts e d'açó que son pecatse que hom mostre la manera per la qual virtuts nexen,crexen e descrexen, e açó matex dels pecats, car, silos homens pecadors açó conexien, sabrien guanyarvirtuts e destruyr pecats en si meteys. Nos emperó fem aquest libre artificialment, mostrán queson virtuts e que son pecats, e de que son, e per queson, e quants son, e quals son, e en qual temps son, eon son, e con son e ab que son. E açó mostrán e preycánlo sermonador, los pecadors poran aver conexença devirtuts e de pecats, con sia açó que neguna virtut nepecat, fora los .ix. termens damunt dits, puscha essertrobat. <page 6><title LLULL> I. Del subject d'aquest libre Lo subject d'aquest libre son: .x. substancies, .x.dignitats de Deu, .xiiii. articles de la santa fecatholica, .vii. sacraments de la santa esgleya, .x.manaments, .x. predicaments, .x. carreres generals,.iiii. causes generals, fortuna, e arts liberals emechaniques. Totes aquestes coses apellam subject d'aquest libre,qui pot esser dit Art, per ço car d'els pot sermonadorpredicar e aplicar a virtuts e a pecats. 1. Dels .x. subgects Les .x. substancies, per les quals está tot quant es,son aquestes: Deus, angels, cel, homens, bruts animals,erbes, arbres, metayls, elaments [e] elementats. Per ço car sermonador ha mester gran materia de la qualpusca trer molts sermons e grans, cové que les .x.substancies sien subjects de qui pusquen esser exidesmoltes paraules e moltes semblançes a donar conexençade virtuts e de pecats. 2. De les .x. dignitats de Deu Les dignitats de Deu son moltes, mas nos ne volem dar

exempli de .x. tan solament, elles estants emperó ensuperlatiu grau, per ço car Deus es aquell esser quitan solament está en lo superlatiu grau. Les .x. dignitats son aquestes: Bonitas optima,Magnitudo maxima, Eternitas aeternalissima, Poderpotentissimum, Enteniment entellectissimum, Voluntasvolissima, Virtut virtuossissima, Veritat verissima,Gloria gloriossissima et Perfecció perfectissima. Aquestes .x. divines dignitats son necessaries a sabera home que vulla fer sermons perfectament per ço carelles son causes primeres a totes causes creades, consia açó que Deus, tot quant fa, fasca ab elles. <page 7><title LLULL> 3. Dels .xiiii. articles de la fe catholica Los articles de la fe son .xiiii., .vii. de la deitat,et .vii. de la humanitat. Los .vii. de la deitat sonaquests: .i. Deu, Pare, Ffill, sant Sperit, creador,recreador e glorificador. Los .vii. de la humanitat sonaquests: spirat per sant Sperit, nat de nostra donasanta Maria verge gloriosa, crucificat, devallá alsinferns, ressucitá, pujá-sse'n als cels, vendrá jutjarbons e mals en la fi del mon. Aquests articles deu saber tot sermonador, e ab els deudeclarar que son virtuts e que son pecats. E deu la femostrar al poble. 4. Dels .vii. sacraments de santa esgleya Los sacraments de santa esgleya son .vii., ço es,babtisme, confirmació, lo sanct sacrament del altar,hordens, les claus de sent Pere, matrimoni, extremauncció. Aquests sacraments son materia a preycació o amostrar que son virtuts e que son pecats e enamorar lopoble de virtuts e a desamar peccats. 5. Dels .x. manaments Los .x. manaments son aquests: .i. Deu aurás, nopendrás lo nom de Deu en va, colrás lo disabte,honrarás ton pare e ta mare, no farás homey, no farásfornicació, no furtarás, no farás fals testimoni, nocobeejarás la muler de ton proysme, no envejarás losbens de ton proysme. Aquests .x. manaments son subject en preycació adeclarar e a fortificar virtuts e a destruyr vicis epecats, e'n aplicar los manaments a virtuts e a pecats. <page 8><title LLULL> 6. Dels .x. predicaments Los .x. preycaments per los quals van totes [coses] sonaquests: substancia, quantitat, qualitat, relació,

acció, passió, habit, situs, tempus e loc. Per aquestes .x. predicaments pot sermonador darconexença al poble, quals son les obres qui son delinyatje de substancia e quanta es la quantitat dejusticia, de avaricia e axí metex de qualitat e lesaltres. E per ço sermonador deu colir senblançes dels.x. predicaments en son sermonar per ço que plusdeclaradament do al poble conexença de virtuts e depecats. 7. De les .x. carreres de virtuts e de peccats Les carreres per que van virtuts e pecats son .x., çoes a saber, .x. potencies naturals, ço es, potenciavisiva, auditiva, hodorativa, gustativa, tactiva,affativa, ymaginativa, intellectiva, volectiva ememorativa. Sens aquestes .x. potenties no poden esservirtuts ne pecats. E per ço aquell qui sermona deuensercar virtuts e pecats en les damunt dites potenciesper ço que do conexença al poble, quals son lescarreres de virtuts e de pecats. 8. De les .iiii. causes generals Quatre son les causes generals per que está tot quantes. Les quals son aquestes: efficient, ço es, feedor,forma, materia e ffi. D'aquestes .iiii. causes pot preycar sermonador alpoble e mostrar qui es aquell qui fa la virtut o lopecat e la manera per que virtut está forma a fer be ea destruyr pecat e per que está materia de la qual ixenvirtuts et ixen pecats e per que virtuts s'an a la fiper que les creatures son creades e per que peccats soncontra aquella fi. Declarades aquestes .iiii. causes, en lo sermó serágran doctrina al poble per conexer e amar virtuts e perconexer e a desamar pecats. <page 9><title LLULL> 9. De fortuna Fortuna es genra que ha .ii. species, ço es a saber,bona fortuna e mala fortuna. Per bona fortuna esdevé bee per mala fortuna esdevé mal, e açó fora la imaginacióe'l entendre, amar e membrar. E per ço es dita fortuna, la qual esdevé al home qui noimagina, ne enten, ne ama, ne membra lo be o lo mal queli esdevé. E per ço es dita fortuna que esdevé sens queper aquell aveniment home no guanya virtuts ne fapecats, con sia açó que virtuts e pecats no pusquenesser fora ymaginar, entendre, amar e membrar. Tu vas per la via per entenció de alcun be o de alcunmal, si trobes en la via tresor, lo qual no ymaginaves,ne entenies, amaves, ne membraves ans que'l trobasses,aquell trobar es a tu bona fortuna, e si atrobes .i.

leó qui't aucia, lo qual no ymaginaves, ne entenies,desamaves, ne membraves ans que'l trobasses, aquellatrobament es a tu mala fortuna; e enaxí de les altrescoses que't poden esdevenir senblant d'aquestes. Segons que avem dada sciencia de fortuna pot sermonadorpreycar al poble, lo qual pot aver sciencia de fortuna,e's pot escusar contra pecat e no's pot gabar que ajaguanyades virtuts. E aytal sciencia es molt util asaber a aquells qui, so que fan, tot ho fan a fortuna. 10. De l[e]s arts liberals e mechaniques. Les arts liberals son .vii. e les arts mecaniques sonmolt[e]s. Les arts liberal[s] son: gramatica, logica,retorica, musica; arismetica, geometria e estrolomia. Les arts mechaniques son cavaleria, mercaderia,pagessia, ffusteria, sarturia, scrivania, pelasseria eles altres. Per aquestes arts, qui's poden sentir eymaginar, pot lo sermonedor conexer les arts qui'spoden entendre a guanyar virtuts e a destruyr pecats.E per ço aquell qui preyca deu culir semblançes de lesarts e deu-les applicar al preposit qui está fi ecompliment de sermonar. E la manera qu'ell pendrá alpoble mostrará, e per aquella manera lo poble auráconexença de virtuts e de pecats. Dit avem del subject general qui está materia alsermonador, con pusca fer molts sermons e de granutilitat a son poble artificialment. <page 10><title LLULL> II. DE LES TEMES DE SERMONS A tot sermó pertany tema de la sacra Scriptura. E peraçó nos entenem a fer temes del general manament queDeus ha fet per Moysés, ço es a saber, con diu: AmaDeus ton senyor de tot ton cor, de tota ta anima, detota ta pensa e de totes tes forçes. Aquest manament esgeneral a tots particulars manaments, e per ço d'aquestmanament entenem culir les temes d'aquest libre. Als sermons qui's contenen en est libre poden esseraplicats tots sermons qui sien de la sacra Scripturaculits e aplicar les temes de la sacra Scriptura. E açópot fer lo sermonador per ço car aquest libre hasubject general, lo qual damunt avem dit, e encara queen cascú sermó d'aquest libre e en cascuna tema delssermons está Deus subject, qui es subject general atotes virtuts e a destruyr tots peccats. III. DE LA DIVISIO D'AQUEST LIBRE Departit es aquest libre en .v. distinccions. La primera es de .viii. virtuts que son aquestes:justicia, prudencia, fforça de coratge, temprança, ffe,esperança, caritat e saviea.

Segona distincció es de .viii. pecats mortals, qui sonaquests: avaricia, glotonia, luxuria, erguyl, accidia,enveja, ira e mentida. Terça distincció es de virtuts compostes. Quarta distincció es de pecats composts. Quinta distincció es de virtuts e de pecats composta. D'aquestes .v. distinccions son multiplicats .cxxxvi.capitols, qui son sermons. Emperó lo sermonador porá a son plaer compo[n]dre .i.sermó, o .ii. o mes capitols. E per ço es mostrat con la materia d'aquest libre esmolt gran a fer sermons grans o pocs, e molts sermons.E encara home qui sia subtil porá si matex preycar abaquest libre artificialment, con sia ço que aquestlibre sia Art de preycar. <page 11><title LLULL> I DE LA PRIMERA DISTINCCIO E PRIMERAMENT [Sermó] 1 De justicia Car Deus es just ages justicia. La diffinició de justicia es aquesta: justicia es habitper lo qual home just fa justes obres. Per aquestadifinició pot hom conexer que es justicia, con sia çoque difinició e la cosa difinida sien .ia. cosa matexa.

Justicia ha .ii. species, e ella es lo genra. Laprimera specia es de eguals mesures e la segona es deproporcionades mesures. Aquella que es de eguals mesures es aquesta: si m'asprestats .c. sous, deg-te retre .c. sous. Justicia queestá per proporció de parts es aquesta: lo teu val .m.liures e lo meu val .c. sous. Doncs, en fer mació decomunitat de ciutat, justa cosa es que tu pacs per .m.liures e yo per .c. sous. <page 12><title LLULL> [Justicia de eguals mesures] Per mils a conexer justicia segons la primera speciavolem-ne dar .v. eximplis: [1] Una fembra ven son li a pes per .c. sous. Si tu lipagues .c. sous de bona moneda, lo vendre e lo comprarson materia de justicia, e justicia es la forma la qualnex en l'anima per just entendre, amar e membrar. E situ li pagues .c. sous de falsa moneda, la falsia quefas es materia de injuria, e injuria es formadisformada ab que disformes ton entendre, amar e

membrar. Doncs per ço pots conexer que es injuria e quees justicia e con egualment son contraris estantjusticia virtut e injuria pecat. [2] Deus te dona tot tu matex en quant te dona tots tosbens naturals; e done't tots tos bens terrenals, ço esa saber, diners, vinyes, camps e axí de les altrescoses. Ço que Deus te dona, te dona per sa gracia, e situ dones tots tos bens naturals a servir Deu e de totço que has dels bens terrenals lo serveys, ço que tu ese los bens terrenals que poseys son materia dejusticia, la qual justicia nex e está en lo teuentendre, amar, e menbrar qui son vestits del habit quies justicia. E justicia es la forma qui forma tonentendre, amar e membrar la qual justicia lo mou a lafi, ço es, Deus qui t'a donat tot tu matex e tots tosbens terrenals. Pots doncs conexer per estes paraulesque es justicia e on nex e on está, e si tu volsjusticia encara mils conexer, consira son contrari, çoes, injuria, que es pecat qui nex e está habitdisformat qui disforma ton entendre, amar e membrar eencara ymaginar. Si tu vols esser tot teu e no tot de Deu, e que totslos bens que poseys terrenals sien tots teus e no totsde Deu, pots doncs conexer con fas gran pecat e con perlo judici de Deu a gran mal perpetual serás jutjat. [3] Tu veus .ia. bella fembra que será bona. Si tul'ames per la sua beylea a carnal delit e no la amesmes per la sua bonea que per la sua beylea, tu fasinjuria, la qual nex e está en ton ymaginar, entendre,amar e membrar, la qual injuria es forma disformada quedisforma ton ymaginar, <page 13><title LLULL> entendre, amar e membrar; con sia ço que bontat debona fembra sia plus gran e plus alt habit, qui esspiritual vestedura, que la beylea de la fembra, que esvestidura e habit corporal. Pots doncs conexer en estpas que es justicia e que es injuria. [4] Un home alciu altre home a tort. Aquel qui auciu eshome e aquell qui es mort era home. Si tu, qui estjutge, jutjes que aquell home qui auciu sia penjat, tuuses de justicia en ton entendre, amar e membrar eencara en ton ymaginar. Aquell us no pots aver dejusticia sens que no sia habit e vestidura spiritual deton entendre, amar e membrar e ymaginar. E si tu volssercar justicia on está, çerca-la en ton entendre, amare membrar e ymaginar, car aquí la trobarás e laconexerás. E si a tu, ans que façes l'ome penjar, sonfets precs ho dats diners o promeses diners que nojutges l'ome a mort e y consents, no membres lomanament qui es fet con diu: no aucies. E si'l membres

e'l entens e no'l ames, a aquell manament no estobedient e nex e está injuria en ton entendre, amar,membrar e ymaginar, ab la qual tu te auciusspiritualment. [5] Si tu odores rosa, tu no porás forçar ton odoramentque odor mal odor, con sia ço que rosa do bona odornatural; e si odores en la privada, tu no porás forçarton nas que odor plaent odor e no pudor. En semblantmanera no porás forçar que sies just per justicia perton ymaginar, entendre, amar e membrar, si est injuriósper injuria; e açó metex per lo contrari. Pots doncsconexer con egualment los contraris naturals qui estanper bona et mala odor la .i. no's pusca tremutar enl'altre, e que justicia e injuria no's pusquen mudar la.ia. en l'altra. Doncs tu, pecador, entin-me be, car tu, estantinjuriós, per ton ymaginar, entendre, amar e membrar nopenses que pusques Deus forçar que't do parays et que'tvulla perdonar tos pecats. Açó matex dic a tu, homejust, qui ab justicia estás just per ton ymaginar,entendre, amar e membrar ab contricció, confessió esatisfació no cregues que Deus res pusca forçar que'tvulla dampnar. Veges doncs tu, qui est just, <page 14><title LLULL> e tu, qui est injust, com en .i. temps metex no potsesperar salvació e dampnació. Doncs tu, home qui odoresla rosa, fug a les privades, si plaentment la rosa volsodorar. Donchs avem .v. eximplis de justicia que está forma peregual pes, per los quals eximplis hom pot conexerjusticia, e açó metex de injuria. E segons que per los.v. eximplis avem feta sciencia de conexer justicia einjuria, pot sermonador dar d'els conexença per altreseximplis otilits del subject d'aquest libre. Ara direm de justicia que está per la segona especia,que es de proporcionades parts: [1] Tu dones .ia. galtada a .i. pagés e altra a .i.cavaler e altra a .i. rey. Tu deus aver majorcontricció de la injuria que as feta contra lo cavalerque d'aquella que has feta contra lo pagés, e d'aquellaque has feta contra lo rey que d'aquella que has fetacontra lo cavaler. E sabs per que? Car plus honrat eslo cavaler que'l pagés, e plus lo rey que'l cavaler. Eper ço, si tu te sotsmets a fer major satisfació perpenedir, per plorar, suspirar e pregar e merçé clamar,tu pots conexer per ton ymaginar, entendre, amar emenbrar que en tu está justicia. E si fas lo contrari, porás conexer que en tu estáinjuria per ton ymaginar, entendre, amar e membrardisformats per la tua injuria que corromp e disforma

aquells. On, con açó sia enaxí, doncs entin perjusticia que, si tu fas injuria contra Deu, fasfaliment contra infinida e eternal honor e justicia,qui es Deu, lo qual tu punirá a penes eternals e tangrans que hom no les poria recontar, cogitar neescriure, car qui ofen bo eternal, justa cosa es queage mal eternal. [2] Sennor deu amar son servidor e no deu tembreaquell, e'll servidor deu amar son senyor e tembre. Esegons açó pots conexer justicia en lo senyor e en loservidor que está en ells per just ymaginar, entendre,amar e membrar. E si vols conexer injuria, consira .i.senyor qui am e tema son servu e que'll servu tema e amson senyor. Porás conexer que injuria está en lo senyorqui disforma justicia e que en lo servidor estájusticia per ço car vest de vestedura spiritual, que es <page 15><title LLULL> justicia, son ymaginar, entendre, amar e membrar. E silo servu ama son senyor e d'ell no ha paor, porásconexer que en ell está injuria qui disforma la suaamor. [3] Consira que es matrimoni per justicia que enformaaquell en aquells qui ymaginen, entenen, amen e membrenla fi per la qual es matrimoni, ço es a saber, que'lmarit e sa muler ab ordenat ymaginar, entendre, amar emembrar han ajustament carnal per ço que engenreninfants sens pecat e que'ls nodresquen a servir Deu.E si aytal orden es mes amat per lo marit que per lamuler, lo mes amar te será senyal de proporcionadajusticia, con sia ço que hom aja plus noble e plusforts natura que fembra. E si d'açó es lo contrari,porás conexer que justicia será plus perfetament en lafembra que en l'ome. E si abdós son desordenats en lomatrimoni per luxuria, pots conexer que major injuriaestá en lo marit que en la muler. [4] Si tu escuder, qui talles .i. capó a la taula deton senyor e de ta dona, e a fill o a altre parent hono parent qui sien en la taula, tu deus consirar segonsjusticia en qui está major honrament d'aquells de lataula e deus proporcionadament donar les melors partsdel capó a aquel qui es plus honrat. E si açó fas,porás conexer que en tu está justicia e çertea; e sifas lo contrari, porás conexer que en tu está injuriae peguea. Hon, con açó sia enaxí, doncs tu home consiraque dons a Deu per s'amor e per son honrament lesmelors parts que tu as e a tu matex les menors. E siaçó fas, conexerás en tu justicia; e si no u fas,conexerás en tu injuria, e porás conexer que tu no sapspartir lo capó ne ton entendre amar, membrar e

ymaginar, e porás consirar la gran pena que't covéportar. [5] Si tu, home ric, satisfás de ton entendre, amar,membrar e ymaginar mes a justicia que al menjar, beure,vestir, segornar, porás conexer que en tu ha justicia,la qual pots en tu conexer, axí con en la tua casablanca en que conexerás blancor. E si tu fas d'açó locontrari, tu pots conexer en tu injuria. E sabs perque? Car molt mes val entendre, amar, membrar eymaginar en justicia e per justicia e ab justicia queen beure, menjar ne sajornar. E sabs per que? Car moltmes val la tua <page 16><title LLULL> anima que'l teu cors, e mils pots fer servici ab latua anima que ab lo cors. Mostrada avem la manera per la qual justicia estáproporcionada. E coneguda la proporció, ella esconeguda. E si es coneguda, raó es que sia amada,entesa e membrada. E avem mostrats los locs on justicianex e está, e on poden crexer e descrexer les suesobres, e encara viure e morir; e açó matex de injuriaque es son contrari. Donchs enaxí con per los .x.eximplis damunt dits l'avem mostrada, enaxí sermonadorqui sapia esta sciencia la pot mostrar al poble permolts d'altres eximplis culits en lo subject d'estasciencia. Con prelat e princep sien elets a esser jutges e aesser enamics de injuria, molt son obligats a donareximpli de si meteys al poble, que en ells sia justiciae que ells sien enamics de injuria. E si açó no fan,grans e perpetuals son les penes qui'ls esperen. Judeus son homens grosses d'enteniment per ço car nousen de arts liberals ne les saben. E per ço, con homparla ab ells subtilment disputant de la fe e dels.vii. sacraments e dels .x. manaments, ço que hom losen diu no u entenen. E per ço los prelats e losprinceps per justicia deuen hordenar que hom preyc alsjueus qui a ells son sotsmessos aquest capitol e losaltres, per ço que s'acostumen a esser subtils, per laqual subtilitat pusquen entendre les raons que hom lospot provar de nostre fe per les divines dignitats, ables quals hom pot provar los sacraments, els articlese'ls .x. manaments spiritualment. E si açó los prelatse los princeps no fan, contra justicia son pererosos enecligens, e no poran Deus forçar ne enganar al generale derer jutgament. [Sermó] 2 De prudencia Car Deus ama en tu prudencia, ages prudencia. Prudencia es habit ab lo qual hom preveu los bens e'ls

mals qui poden esdevenir. E ella está forma einstrument a fer lo be e a esquivar lo mal. E per çopot hom dir que prudencia ha .iies. species: per la.ia. procura hom a fer be e per l'altra a destruyr mal. <page 17><title LLULL> Prudencia en fer be fa a hom consirar que de .ii. bens,la .i. gran e l'altre poc, e que hom no pusca aver masla .i., conseyla prudencia que hom prena enans lo majorbe que'l minor. E aquell qui pren lo major, es delhabit de prudencia vestit son entendre, amar e membrar.

Si a tu cové pendre de dos mals, la .i. major e l'altreminor, si elegs lo menor mal e esquives lo major, potsconexer que ton entendre, amar e membrar de prudenciason vestits. E per ço porás conexer que es prudencia neon está. E si fas lo contrari, porás conexer queinprudencia es habit de ton entendre, amar e membrar,qui son disformats per imprudencia; ab los quals fastort e pecat e vas esser dampnat en foc spiritual quinull temps no mor, en lo qual no pot estar bo entendre,bo amar e bo membrar, mas mal entendre, mal amar e malmembrar. Prudencia te conseyla que't guarts de fortuna, carfortuna es materia per la qual se pot esdevenir be omal. E sabs per que? Car ella no ve ab entendre, abamar e membrar, mas per aventura de be o perdesaventura de mal. Hon, con açó sia enaxí, potsconexer que tots aquells han prudencia qui esquivenfortuna de be e fortuna de mal, e tots aquells soninprudens qui egualment estan materia e subject en quiegualment pot esdevenir bona o mala fortuna. Si vols conexer prudencia, çerca-la la on la potsatrobar o en qui porás atrobar imprudencia que es soncontrari, car .i. contrari per altre contrari se potconexer. Encara si vols prudencia atrobar ne conexer,çerca-la ab aquelles coses que son instruments per losquals e ab los quals hom la fa, los quals instrumentsson: veer, oyr, odorar, gustar, palpar, parlar eymaginar. Ab tots aquests pots prudencia procurar eengenrar e d'ella vestir e ornar ton entendre, amar emembrar. En aquests tots .iii. está prudencia forma, ela materia de que viu es lo sentir e imaginar. [1] Prelat es persona comuna a governar e a edificaresgleya, que es dels feels crestians la forma, e lamateria de la qual son los .xiiii. articles, los .vii.sacraments, los .x. manaments e les .viii. virtutsprincipals damunt dites, que son carreres de paradís.Doncs, si tu vols conexer prudencia, çerca-la per

sentir e per ymaginar en les obres que fa lo prelat. Esi atrobes que aquelles obres sien fetes per la fi a laqual lo prelat es elet, porás conexer que prudenciaestá en son entendre, amar e membrar, e si no, porásconexer lo contrari, ço es a saber, imprudencia. <page 18><title LLULL> [2] Prinçep es elet a tenir justicia en son poble. Eper ço, si tu vols conexer prudencia ab ton sentir e abton ymaginar en les obres que fa lo princep que podenesser sentides e ymaginades, ab aquelles porás conexersi lo princep ç'a a la fi per la qual es elet. E siseguex aquella fi ab ses obres, les quals estan per sonsentir e per son ymaginar, porás conexer e atrobarprudencia en son entendre, amar e membrar, e si no,porás-hi trobar imprudencia, que es son contrari. [3] Aquell es bon mercader qui ab .ia. mealla sabguanyar lo diner, e aquell es mal mercader qui per .ia.malla ven .i. diner. E per ço, si tu vols conexerprudencia ho imprudencia ab ton sentir e ab tonymaginar çerca-la en aquests .ii. mercaders. E siencara vols mes pujar a ensús çercar prudencia hoimprudencia per mercaderia, consira que en aquellmercader está prudencia qui [a]ma mes entendre, amar emembrar l'altre segle que aquest; e en aquell estáimprudencia, qui fa lo contrari. Enaxí con t'e mostrat a ençercar prudencia einprudencia per los eximplis damunt dits, la potsçercar en lo metge, en lo juriste e enaxí per tots losofficis que han los homens d'aquest mon. Per ton veer, hoyr e per los altres senys, e per tonymaginar, çerca imprudencia per ypocrisia que ha .ii.species: per la .ia. vol esser loat per les gens e averva[na]gloria per dejunar, e per vils vestedures avestir, e per sovin en esgleya anar e estar. E per estaspecia veges con l'ipocrita ha per imprudencia sonamar, entendre e membrar vestit, per la qualimprudencia ha trebayl en est mon e aurá perpetual penainfernal. La segona specia de ypocrisia es que ypocritafeny si metex esser home de santa vida per ço que puscaenguanar los homens e guanyar riqueses. Per aytal homepots conexer inprudencia e per lo contrari pots conexerprudencia. <page 19><title LLULL> [Sermó] 3 De força de coratge Ages fortitudo per ço car Deus es forts. Ffortitudo es habit per lo qual humana volentat es

forts a guanyar virtuts e a destruvir vicis e pecatsper amar. Fortitudo ha .ii. species: per la .ia. ha virtut aguanyar virtuts e per l'altra ha virtut a destruyrpecats. Per veer, hoyr e per los altres senys, e per ymaginar,estan los senyals de fortitudo e los senyals de soncontrari, ço es, debilitat de coratge. E fortitudo estáen l'anima que es son regna per entendre, amar emembrar. Si tu vols aver fortitudo, ama Deu sobre totes coses,e ama-lo per força de sa bontat, granea, eternitat,poder, e per les sues altres dignitats. E si lo demonite vol temptar per dibilitat de coratge a fer alcunpecat, recurri al amor que aurás a Deu per sa bontat evençrás la temptació del demoni per ço que sentes alcunbe corporal, e enaxí nexerá en tu fortitudo contrapecat. E si vols engranir fortitudo, consira la graneaque Deus ha per sa bontat e la poquea que está en tabontat corporal; a la qual te tempta lo demoni per çoque en alcun be temporal ages sentiment. E si tu açófas en ton entendre, amar e membrar, fortitudoengenrerás e ab ella dibilitat del cors vençrás efortitudo de coratge conexerás. Fortitudo está per força de dret, lo qual has en losbens terrenals que posseys. E si alcun aquells bens tevol tolre, ab força de coratge los mentendrás, e si losbens que has poseys a tort, debilitat de cor aurásadoncs con aquell tort membrarás, entendrás e amarás,car conciencia debilitará la força de ta anima e de tonymaginar e ton pecat leugerament porá multiplicar. Si ames guanyar honrament e valor e tems desonrament edesonor, ab l'amar que has pots engenrar e multiplicarforça de coratge en ton entendre e membrar e d'elsgitar debilitat de coratge. Força de coratge requer que hom sia ardit e debilitatde coratge requer que hom sia volpel. E per açó ab tonveer, oyr e los altres senys, e ab ton ymaginar, potsen tu matex e en los altres homens ençercar ardiment evolpelatge, e la on atrobarás ardiment, porás atrobarforça de coratge, e la on atrobarás volpelatge,atrobarás debilitat de coratge. Ab ton sentir e ymaginar çerca ensenyament en loshomens e en tu <page 20><title LLULL> matex, lo qual sentir ages per veer, oyr e per losaltres seyns, e ymagina ço que sents. E si en tu matexatrobes ensenyament e corteria, e en alcun altre home,segur pots estar que en l'entendre, amar e membrar estáforça de coratge en ells nada, nudrida e substentada,

e en ells viu per cortés ymaginar, parlar, veer, oyr epalpar, e encara per beure e menjar. En les obres que farás o que fan los altres homens potsençercar lo[s] seynals qui signifiquen força de coratgee lo seu contrari. E fe aquell ençercament ab ton veer,oyr e ab los altres senys, e encara ab ton ymaginar. Esi pots en aquells conexer leyaltat, veritat,constancia e amistat, misericordia e pietat, potsconexer que en la anima está força de coratge per bo eper gran entendre, amar e membrar; e si no, porásconexer que en lo entendre, amar e membrar estádibilitat de cor, ab la qual lo demoni mou los homensa pecar. Si tu as vergonya en fer mal, aquella vergonya essenyal que en tu está força de coratge. E si asvergonya en fer be, aquella vergonya está senyal que entu está debilitat de cor. Vet doncs con leugeramentconexerás ab vergonya, si en tu está força de coratgeo son contrari. E axí con conexerás en tu matex abvergonya, les pots conexer ab vergonya en los altreshomens, e encara que conexerás que es bona e malavergonia. Qui't vol donar .i. diner o .i. florí, tu no potsforçar ton amar que ams mes pendre lo diner que'lflorí. E sabs per que? Car en lo florí ha mes de be queen lo diner, e lo be, segons que es plus gran, es plusfortment amable. Emperó, si aquell qui't vol donar lodiner per servir Deu, e aquell qui't vol dar lo floríper ell deservir, e tu prens lo florí e lexes lo diner,conexer pots que en tu no ha fortitudo de coratge e queta volentat es vestida de dibilitat de cor. Pots doncsconexer per aytal senyal fortitudo o dibilitat decoratge. Tu deus esser a Deu obedient en totes coses, e mes perço car ell es bo que per ço car ell te fa be. E siaytal amar trobes en ta anima, atrobar-hi as bonentendre e bon membrar, e tots .iii. habituats de forçade coratge, la qual conexerás, amarás e membrarás tantque'l demoni ab dibilitat de cor no't porá enclinar afer pecat, car la força del coratge te tendrá fermat eencara que per la bontat de Deu serás ajudat. E per los eximplis damunt dits pots conexer e atrobarforça de <page 21><title LLULL> coratge e dibilitat de cor. E açó metex per moltsd'altres eximplis, si d'aquest libre sabs be usar. [Sermó] 4 De temprança Car Deus ama que tu ages temprança, donchs agestemprança.

Temprança es habit per lo qual hom menja e beuatempradament. Dues son les species de temprança: la .ia. está permenjar atempradament e l'altra per beure atemprat. Eper ço home, per aquestes .iies. species atemprades,viu longament e sanament. Con tu vols beure et mets en lo vi forts ayga per çoque d'apdós façes temprament, consira que enaxí façestemprament en ton apetit, lo qual as gran a menjar e abeure, ab bontat que es semblança de la divina bontat,e ab granea que es semblança de la divina granea, e abduració que es semblança de la divina eternitat; eenaxí de les altres. E si tu açó fas, temprança bona,gran e durable engenrarás en ton entendre, amar emembrar, e en tots .iii. estar-la farás, e destemprançaen tu no aurá poder. Ages temprança per ço que ages sanitat, e ama sanitatper ço que ab lo teu cors qui será sa per temprançaservesques Deu per sentir e per ymaginar. Temprança requer que hom messur son menjar e son beuresegons la força de la digestió natural de son cors, laqual ha termenat poder en vegetar les viandes que hommenuga. E si açó fas, temprança aurás, car temprançaentendrás, amar e membrar'as. Les qualitats de temprança son bones, grans, durables,e les qualitats de destremprança estan per lo contrari.E doncs, con siurás a la taula e menjarás e beurás,membra les qualitats de temprança e de destemprança. Eenaxí vivificarás ton entendre, amar e membrar ab lesqualitats de temprança, con vivifiques ton cors ab lesqualitats de tes viandes. E si fas lo contrari, dedestemprança farás habit e vestedura a la tua anima, abla qual pecarás e en pecat mortal estarás. Temprança requer que hom la aja en començament de sonmenjar e beure, e continuament tro en la fi que agesmenjat e begut. E sabs per que? Car temprança es habitqui no's pot departir, car virtut es spiritual, nada despiritual entendre, amar e membrar, qui son obresd'anima <page 22><title LLULL> racional, la qual es substancia spiritual. Con menjar e beur'as, no menucs ne beves sobtosament,per ço que temprança pusques guanyar. Car per tostmenjar e beure es la ymaginació enpatxada a ymaginar ladifferentia que está enfre temprança e destemprança. Eaçó metex de la anima, que es enpatxada a conexer ladiferencia que está enfre temprança e destemprança. Los locs en los quals está temprança son enteniment,volentat e memoria, e en aquells locs metexs estádestemprança en potencia. E con tu menugues e beus

destempradament, gites temprança d'aquells locs damuntdits e mets-hi destemprança; e está en aquells lochstemprança en potencia. E per ço pots conexer que tu asfranc arbitre en guanyar o en perdre temprança eengenrar destemprança. Sabs per que? Car Deus amatemprança per ço que ages atemprat enteniment, amar emembrar, ab los quals engenres sciencia, virtuts ebones obres. E si tu ames destemprança, tu vols ço queDeus no vol, e vols que no sapies sciencies ne ferbones obres, e la tua volentat es axí con volentat debrut animal, e encara pijor car tu pots veer que l'ase,e enaxí dels altres bruts animals, no menuga ne beu masaytant con li requer sa natura. E doncs tu, qui asdestemprança, consira con fortment estás en greu pas,car per temprança que has perduda, brut animal permales costumes te fas. Si tu ames temprança per tot aquell temps que a lataula estarás, con levarás de la taula, temprançaatrobarás en ton parlar, en ton oyr, en ton ymaginar,entendre, amar e membrar, e farás-te tenir per savi eper cortés ab tots aquells ab qui parlarás. E sitemprança perts en la taula, ab destemprança te'nlevarás e ella atrobarás en ton ymaginar e parlar, eaquells ab qui parlarás la conexeran en tu, car pertrob menjar e beure parlarás follament e't farásconexer per vilá e per descortés. E si escarneys negú,plus escarnit serás. [Sermó] 5 De fe Deus vol que ages fe per ço que d'ell crees e entenesveritat. Ffe es habit que Deus dona al humá enteniment per çoque sobre les sues forçes pusca entendre e creureveritat d'el e de les sues obres. Ffe ha .iies. especies: per la .ia. creu homsimplement, per l'altra creu hom e enten compostament. <page 23><title LLULL> Lo subject de la fe son los .xiiii. articles damuntdits en lo subject d'aquesta sciencia, los quals loshomens qui no han letres ne an sciencia no podenentendre car no son sensibles ne ymaginables, los qualscreen sots habit de fe simplament. Los homens qui sots habit de la fe creen e entenencompostament sotsposen per fe que'ls articles son vers,e aquella sotsposició es lum de fe. E la consequenciaque fan entenent les .x. dignitas de Deu, en lo subjectd'aquest libre nomenades, es lum per lo quall'enteniment enten los articles esser vers. E per ço

del lum de la fe e del lum del enteniment componen unhabit compost de creença e d'entendre. L'enteniment humá no creu que triangle aja tres angles.E sabs per que? Per ço car per veer n'a experiencia. Nesegons natura de sentir ne d'imaginar no pot entendreque puncella estant verge pusca enfantar, mas per lumde fe puge a ensús e creu que Deus pot miraculosamentforçar lo cos de natura, si'l vol forçar, con sia açóque'l poder de Deu e la sua volentat agen egual podersobre lo cos de natura. E per ço, l'umá entenimententen que punçella verge pot enfantar per lo poder deDeu e per lo voler de la divina volentat qui son .ia.essencia metexa, .ia. bonea, .ia. granea e les altres. [1] Tu as a creure que es .i. Deu e no molts e que lasua essencia es eternal e infinida simpla e no compostane departida. Açó creus per lum de fe, no per lumd'entendre, en quant tu no pots sentir ne ymaginar ladivina essencia que es spiritual substancia que no potesser sentida ne ymaginada. E si tu puges mes a ensúsper lum d'entendre e consires que .ii. substanciesinfinides diverses per essencia no pusquen esser, carla .ia. termenaria l'altra, adoncs pots conexer eentendre de necessitat que es .i. Deu tan solament e nomolts. [2] Tu creus per lum de fe Deus Pare, Deus Fill, Deussant Sperit qui son tres persones diverses per .iii.propietats singulars, ço es a saber, paternitat,filliació e passiva spiració, e totes .iii. lespersones son .i. Deu e no molts. Açó tu no potsentendre per natura del seny e de la ymaginació, car les persones no son sensibles ne ymaginables. E situ per lum d'enteniment puges a ensús e consires que,si en Deu no avia propietat paternal, fillial, e enaxídel sant Sperit, neguna divina dignitat en lo subjectd'esta sciencia nomenada no auria en si matexa obra

<page 24><title LLULL> natural, e seria buida e occiosa. E car no potsentendre que la divina natura sia en si matexa occiosane buyda per unitat, bontat e les altres, pots entendrede necessitat per aytal manera la divina trinitat, çoes a saber, Deus Pare qui a propietat que de tota saunitat, bontat e les altres, engenre Deus Fill, e qued'ambdós ix sanct Sperit, per ço que en la divinanatura no sia ociositat ne vacuytat. E açó per tota ladivina unitat, bontat e les altres. [3] Tu as a creure que Deus ha creat tot lo mon de nores. Açó tu no pots entendre per veer, oyr ne per negunaltre seny ne encara per imaginar, car creació no potesser sentida ne ymaginada. E si tu vols a ensús pujar

ab lum d'entendre, consira que a Deu tot sols sepertany eternitat, axí con li pertany infinida unitat,bontat e les altres dignitats. Pots doncs conexer denecessitat, segons la sua pertanyença, que'l mon escreat de non res. [4] A tu cové creure per lum de fe, con sies crestiá,que Deus ressucitará tots los homens al dia del judici,en lo qual dia jutjará los bons a perpetualbenahuyrança e los mals a perpetual pena. Aytalressurecció tu no pots sentir ne ymaginar car no essensible ne ymaginable. E si tu vols pujar a ensús,consira que Deus es just complidament, e per ço deujutjar aquell home qui en aquest segle fa be o mal; noque jutge a perdurable gloria o pena l'anima sens locors, mas tot l'ome qui fa lo be o lo mal. Pots doncsentendre, segons la vera e complida justicia de Deu quies .ia. cosa matexa ab lo poder divinal, que serágeneral resurrecció d'aquell metex home qui en estavida aurá fet be o mal. [5] Car tu est crestiá a creure te cové que Deus daráperpetual gloria a tots aquells qui moren ab contrició,confessió e satisfació. Aytal gloria pot[s] ab lum defe creure, e no per sentir e ymaginar saber, car no'spot ymaginar ne sentir. E si ab lum d'entendre la volssaber, puja a ensús e consira la gran justicia,misericordia e gracia de Deu que es infinida e eternalper tota la divina bontat, granea e les altres. Eadoncs ab lum del enteniment entendrás, illuminatemper[ó] de lum de fe, que Deus dará gloria eternal ases benauyrats amadors. [6] La encarnació del Fill de Deu tu no pots sentir neymaginar, e per ço, per sentir ne per ymaginar, no lapots entendre. E pots-la creure per lum de fe, si lavols amar e membrar; e si vols a ensús pujar perentendre, consira que a Deu se pertany que sia causa enlo superlatiu <page 25><title LLULL> grau per sa unitat, bontat e les altres. E açó esserno pot sens que no aja causat en superlatiu grau deunitat, bontat e l[e]s altres, lo qual causat esJesuchrist, en lo qual son ajustats en unitat depersona subirá causant e subirá causat per ço que Deussatisfaça a la sua pertenyença. Vet doncs con potscreure e entendre que Deus es encarnat, e açó matex dela consequencia que's seguex per la encarnació, ço esa saber, que Deus en la humana natura que pres siacrucificat, devala[t] als inferns, ressucitat, pujatals çels e que jutgará bons e mals. Dit avem de la santa fe catholica, e mostrada-la avemper ço que damunt es dit; la qual tu no pots veer ne

ymaginar en les obres corporals ymaginables car totestá habit spiritual, e está per creença enl'enteniment per amar e membrar, e lo seu contrari esdescreença. Aquest sermó de fe es greu a entendre a home qui no ajasciencia. Emperó, si ab subtil enteniment el amaentendre, porá'l entendre, si sovin lo sermó vol amare membrar. [Sermó] 6 De sperança Car Deus ama sperança ages sperança. Esperança es habit ab lo qual hom espera do, ajuda eperdó d'aquell qui pot donar, ajudar e perdonar. E per ço esperança ha .iii. species, les quals son:donar, ajudar e perdonar. Car sperança es bona deu hom ab ella sperar bon do,bona ajuda e bo perdó, e car sperança es gran, requerque hom sper ab ella gran do, ajuda e perdó; e enaxí deles altres dignitats de Deu, que son causes desperança. Esperança es virtut e no pot nexer, estar ne crexersens virtuós entendre, amar e membrar. E per ço si tuvols aver sperança, ages virtuós entendre, amar emembrar. Sperança es misatge que hom tramet a Deu per ço que deDeu aport dons, ajudes e perdons. Sperança no la pots trametre a Deu stant tu viciós,cové doncs que sies virtuós, si la vols trametre. E situ est virtuós per ton entendre, <page 26><title LLULL> amar e membrar, molt plus fortment será Deus virtuósen trametre a tu sperança ab donar, ajuda[r] eperdonar, con sia ço que Deus sia plus virtuós que tuen donar, ajudar e perdonar. Pots doncs en Deu sperançaaver que el te donará bons e grans dons, e't fará bonese grans ajudes, e't perdonará grans colpes e granspecats, si tu tramets a Deu sperança axí con a ellpertany, e que ella sia virtuosa e tu virtuós en lotrametre. Sperança es misatge que hom pot en tots temps trametre.E sabs per que? Car en tots temps l'a hom mester. E sit'esdevé cas e furtuna que no la trametes a Deu, noparticiparás ab ell per esperança e porá entrar en tudesesperança que enpatxa donar, ajudar e perdonar enton entendre, amar e membrar. E si mors abdesesperança, null temps no porás recobrar sperança neporás ab Deu participar en donar, ajudar e perdonar, ecovenrá que per tots temps ages fretura en tonentendre, amar e membrar, e encara sentir e ymaginar. Sperança, si la vols a Deu trametre, principalment deus

aver entenció con per sperança pusques Deu servir; carla principal fi per que es sperança es per Deu servir,honrar e obeyr en tot ço que pots entendre, amar emembrar, e encara sentir e ymaginar. Aquell ha sperança disformada qui está en pecat e delpecat no vol exir. E sabs per que ha sperança que no haforma? Per ço car es desordonada, e car ab aytalsperança Deus no dona, ajuda ne perdona. Si tu tramets sperança a Deu, tramit en la companya,confessió e satisfació contra pecats e contradesesperança. E si pot[s] ab sperança acompanyarsuspirar e plorar, será plus honrada la companya. Si tu remembres tos pecats, los quals has fets contraDeu qui es gran eternalment e infinida, cové queremembres que'ls teus pecats son grans per ço car abells as ofés senyor gran e qui ha gran bonea, granpoder, gran virtut e les altres dignitats. E [si] tospeccats axí remembres, cové que membres bona e gransperança e que a Deu bona e gran la trametes ab lo granentendre, amar e membrar per ço que la granmisericordia e pietat de Deu, larguea e ajuda sua, quison plus grans que'ls teus pecats, entenes e ams eremembres. Aquell rey es savi qui tramet savi misatge, e es bo sitramet bo misatge per bona misatgeria; emperó no essavi, si no conex lo misatge que tramet. Enaxí tu, quiest rey de ta sperança pus que Deus la t'a donada, siesbo e savi en trametre sperança, e ages d'ella conexençae <page 27><title LLULL> d'aquell a qui la tramets. Aquell qui tramet sperança deu ab aquell a qui latramet aver concordança e no contrarietat, del linatgede la qual es desesperança. E la concordança deu esserab donar per bontat no per malea qui es del linatge dedesesperança, e enaxí de l[e]s altres concordançes queson durables, poderoses, intelligibles, amables,virtuoses, veres, glorioses e complides. Sens aytalconcordança no pots a Deu trametre sperança. Tu no pots sentir sperança per veer, oyr ne per negunaltre seny, ne la pots ymaginar. E sabs per que? Carella es habit e vestedura spiritual. Emperó pots veer,oyr e enaxí dels altres senys, e pots ymaginar lesobres que fan aquells qui han sperança, les qualesobres fan ab coses corporals en donar almoynes, ferponts e esgleyes, e anar en romeries; e enaxí de l[e]saltres coses semblants d'aquestes, les quals sonsenyals ab los quals hom conex aquells qui hansperança. Sperança es riquea comuna a home ric e pobre, e senyor

e dexeble, e a home just e a home pecador. E sabs perque esperança es obra comuna? Per ço car abunda totsaquells en que ella está de consolació, de alegria,d'onrament, de devoció, de suspirar, plorar e de merçéa Deu clamar. On, con açó sia enaxí, doncs agessperança, e si no la vols aver, cové que ages soncont[ra]ri, ço es a saber, desesperança, qui es habitper lo qual hom ha de tot be fretura. Dit avem de sperança e mostrat avem la manera per laqual hom la pot aver e conexer, e ab la qual hom lasapia a Deu trametre, per ço que aport de Deu do, ajudae perdó. [Sermó] 7 De caritat Car Deus es caritat ages caritat. Caritat es habit per lo qual hom ama mes Deu que totescreatures e per lo qual hom ama aytant son proisme consi matex. E per ço caritat ha .iii. species: la .ia. es amar mesDeu que totes coses, la segona es amar si matex e la.iiia. es amar son proisme. Com la amor que hom deu aver a Deu sia plus subirana fid'amor, per ço deus mes amar Deu que tu metex ne queton proisme. E si tu açó fas, la tua amor aurá forma enamar totes aquelles coses que amará; e si fas locontrari, será desformada en tot ço que amará. <page 28><title LLULL> Aquells qui amen mes Deu per ço que'lls do parays, eque no'ls do penes infernals, e que'lls do honrament ebens terrenals, amen ab amor disformada, la qualengenre crueltat de coratge e disforma en homeentendre, amar e membrar qui es pecat mortal. Ama mes Deu per sa bontat que per ta bontat, ama mesDeu per sa granea que per ta granea, e enaxí de totesles altres dignitats. E sabs per que? Car la divinabontat es causa de ta bontat, e la divina granea escausa de ta granea; e si fas lo contrari, auráscrueltat de coratge, e'l teu amar será vestit de pecat,en lo qual morrá totes les veguades que disformadamentamará, e'l teu entendre morrá, e açó metex del teumembrar e encara ymaginar; e tots .iiii. aurancompanya. Caritat es virtut que regla la volentat per amar comúbe, ço es a saber, comunitat de çiutat, de vila o decastell. E si vols amar a ensús major comunitat, amatot ço qui's conté en lo subject d'aquest libre, eadonchs aurás tan gran comunitat d'amar que pluscomunament no porás amar. E sabs per que? Car en aquellsubject porás predicar de tot ço que pots sentir,

ymaginar, entendre, amar e membrar. Si tu vols caritat aver, ama los bens terrenals enaquells a qui Deus los ha donats propiament per ço quecascun home ab aquells bens fassa a Deu servey eonrament. E si açó fas, Deu, tu matex e ton proismeamarás.

Ama honrament per Deu honrar.

Ama devoció per ço que ams contritió.

Ama contricció per ço que ams confessió.

Ama confessió per ço que ams satisfació.

Ama satisfació per ço que ams misericordia,

pietat e perdó. E si tu per tots aquests termes sabs fortment amar, laamor que aurás te fará suspirar e plorar e ferventmentDeu pregar e honrar, adonchs tu porás conexer laessencia de caritat e'ls locs en qui nex e está emultiplica amar, los quals son ta volentat, tonentendre e t[a] memoria en qui amar, entendre e membrarde caritat estan vestits e ab ella be nudrits. Ama bon amar, gran, durable, poderós, intelligible,virtuós, ver, gloriós e complit, car per aytal amarestarás alegre, ric, segur e de tot be complit. E sil'enemich te dona temptació per destroyr ton amar,segur sies que la divina bontat, granea e les altresajudaran a ton amar tant fortment que temptació nepecat no'l porá destruyr. E ab aytal amar <page 29><title LLULL> porás tota temptació e tot pecat sobrar e destruyr. Negú major do en aquest segle no pots consirar que lodo de bon amar damunt dit. Si Deus te dona aytal dod'amar, aquell amar te tendrá tan bastat, tan alegre,tan consolat, que de neguna res no aurás fretura neporás errar en negunes coses a amar. Con volrás negunes coses amar, consira enans la fi perla qual les vols amar, e ama aquelles segons que aelles son dignes de esser amades. Si vols sentir plaer per veer, oyr e per les altressenys, e encara per ymaginar, molt mes vulles averplaer per entendre, amar e membrar. E sabs per que? Carmolt mes, sens tota comparació, val bo gran entendre,amar e membrar que bo e gran sentir e ymaginar. E si tuaçó fas, conexer porás que caritat vistrá ton entendre,amar e membrar. E ella conexerás, car en aquells lochs

nex e está e crex amar; e si fas lo contrari, conexerásque ton amar será despullat de caritat, e de crueltathabituat e vestit, per lo qual será punit. Ama aver prosperitats per tal que per elles ages grata Deu qui les [ha] volgudes dar. E si per aytal maneraames, caritat aurás e amarás e conexer-la porás. Si Deus te vol donar adversitats, vulles aquelles amarper ço que ab elles pusques a Deu grayr paciencia, quees tan gran do que major es que totes terrenalsriqueses. E si enaxí sabs amar, caritat sabrásengenrar, conexer e membrar. Amar es obra de caritat, emperó ab que sia virtuós, ees plus bo e plus gran per entendre que per creure. Esabs per que? Car voluntat e enteniment molt plusfortment poden participar per entendre e amar que peramar e per creure. E per major amar porás major meritconquerir que per menor. On, con açó sia enaxí, doncsno sies tu aytal con son los foyls homens qui dien quemes amen los articles de la fe creure que entendre perço que major merit pusquen aver. E veges con son foyls,que per aytal desijar amen mes si metex essergloriejats que Deus amar e conexer. Tu no daries los teus ulls per diners, e açó matexd'oyr, e encara mes no deus donar per diners ton amar,entendre e membrar, con sia açó que sien plus noblescreatures que veer e oyr e enaxí dels altres senys. On,con açó sia enaxí, donchs no deus donar Deu ne vendreper diners car ell val mes que totes creatures. <page 30><title LLULL> Dit avem de caritat e mostrada avem la manera per laqual hom la pot conexer e la sapia conexer e aver,mentenir e amar e a Deu grayr. [Sermó] 8 De saviea Car Deus es saviea ages saviea. Saviea es habit ab lo qual hom se fa savi. Saviea ha .ii. species: per la una hom se fa savi delsbens terrenals, e per altra hom se fa savi dels bensspirituals, intellectuals no sensibles ne ymaginables. Per aquestes .ii. species saviea es lum virtuós quidefen hom savi de fer folia que es lo contrari desaviea, lo qual es habit tenebrós per lo qual hom va enles tenebres d'infern; e per lo contrari saviea es lumresplandent ab lo qual hom va a la claredat de paradís.

Hom savi con veu les coses vesibles consira la fid'aquelles ans que les am et, segons la bontatd'aquelles, s'a a la fi per la qual son visibles. E perço ab lum de bontat elig e ama aquelles.

Home savi con hou parlar paraules consira si aquellesparaules son bones o males, veres o falses. E si sonbones e veres, illumina son enteniment a fer bonesobres, e si son males e falses, esquiva aquelles e fugper aquelles a les carreres de malea [e] fortuna. Home savi per odorar plaent odor consira la gran bontatdel creador qui ha creada aquella odor, e esquivapudent e orrible odor qui al cors donen corrumpiment,e consira les males odors de infern pudent. Home savi, con seu a la taula, menja per ço que viva eremembre nostre Senyor qui tants menjars li dona en lataula. E l'ome foyl, con seu a la taula, desira viurelonguament per ço que aja adelicament en sentir plaentsviandes e delicades, e de Deu, qui aquelles viandes lidona, no ha remembrament. Home savi con jau en son lit ab sa muler remembre la fide matrimoni e ama aquella fi per ço car es bona, ed'aquella remembrar e amar de castetat vest sonentendre, amar e membrar. E si es home foyl, fa locontrari. <page 31><title LLULL> Home savi ans que parla consira qual es la fi de lesparaules que vol dir, e si la fi es bona, parla per çoque aconseguesca aquella fi, la qual fi illumina lessues paraules per ço car enans les hac en si pensades,enteses, amades e membrades. E l'ome foyl fa locontrari e parla ab furtuna. Home savi, con ymagina alscunes coses, consira qualsentiment li ve per aquell ymaginar e qual es la fi, sies bona o mala, posible o imposible, e qual es lamateria d'aquella fi. E si conex que per aquella figuany virtuts, fortifica son ymaginar; e si per aquellymaginar se seguien pecats e vicis en son entendre,amar e membrar, oblida la fi d'aquell ymaginar e membrecontraria fi, a la qual mou ymaginar per entendre e peramar per ço que virtut o virtuts pusca guanyar. E homefoyl fa d'açó tot lo contrari. Home savi ha major plaer con fa sciencia de les cosesspirituals no sensibles ne ymaginables, les qual[s] sonsubstancies separables, ço es a saber, Deus, angel,anima racional e spiritual bontat, granea e les altres,que en fer sciencia de les coses sensibles eymaginables. E home foyl fa d'açó tot lo contrari. Home savi, con fa demostració, plus fortment la entenfer si la fa per les dignitats de Deu que si les fa perles cosas sensibles e ymaginables, con sia ço que lesdignitats de Deu sien causes primitives e les causessensibles e ymaginables sien causes secundaries,passionades sots les causes primitives. E home foyl fa

d'açó tot lo contrari. Home savi consira que neguna impossibilitat no puscaenpatxar major possibilitat de bontat, con sia ço quemajor possibilitat de bontat estia per força de ladivina bontat, e per ço home savi consira que possiblecosa fo que'll Fill de Deu presés carn humana, con siaço que aytal encarnatió sia la major possibilitat queesser puscha. Açó matex consira home savi de la bonapossibilitat de creació e resurrecció d'omens, e deperpetual glorificatió de benauyrats, e enaxí de lesaltres coses semblants a aquestes. E hom foyl fa de totaçó lo contrari. Home savi consira que la divina bontat es .ia. cosamatexa ab la divina granea, eternitat, poder,enteniment, volentat, virtut, veritat, gloria eperfecció, e per ço consira que tot be es a Deu posiblecar, si Deus lo vol amar, aquell be pot possificar,bonificar, e si aquell be podia esser empatxat, sobrela divina volentat e'l divinal poder seria alcuna causaa ensús que seria causa de la divina volentat, poder eles altres, la qual cosa es inpossible; es doncs homesavi per aytals causes a consirar. <page 32><title LLULL> E l'ome es foyl, si contra aytals coses consira. Home savi, con va a la sgleya pregar Deus, consira sies digne a fer oració a Deu que li perdó sos pecats, esi no se'n sent digne, recorre a contricció e confessióe promet fer satisfació. E home foyl fa d'açó locontrari. Home savi con pregua Deu ordena e vest son entendre,amar e membrar de virtuts per ço que sien dignesinstruments a Deu pregar. E hom foyl fa d'açó tot locontrari. Home savi, can vol entendre de Deu alscunes coses bonese no les pot entendre, creu aquelles. Home foyl fa locontrari. Dit avem de saviea, que es axí egual habit alenteni[ment] per Deu donat con es caritat habit per Deudonat a la volentat. Aytal habit de saviea no deu esseroblidat per home savi, e deu esser nomenat en lo nombrede les .iii. virtuts tehologicals, de les quals avem japarlat. Dit avem de la primera distincció, que es de virtuts.E enaxí com avem donats eximplis per eles a conexer ed'eles preycar, pot sermonador atrobar molts d'altreseximplis a son plaer a preycar de virtuts, culentaquells eximplis del subject d'aquesta sciencia. <page 33><title LLULL>

II DE LA SEGONA DISTINCCIO [SERMONS DE VICIS] Aquesta distincció es de .viii. pecats mortals. Losquals volem ensercar artificialment per ta[l] que deels donem conexença. E culim aquells de lesdesemblançes de virtuts, de les quals dit avem. E primerament parlarem de avaricia. Sermo primus [9]De avaricia Car Deus no ama avaricia no ages avaricia. Avaricia es habit per lo qual home es avar dels bensterrenals. Avaricia ha .ii. species: la .ia. es tristicia el'altra es paor. Tristicia es habit d'ome avar qui es trist car delsbens terrenals no's pot sadolar. E es habit del seuentendre, amar e membrar, en lo qual nex, está, crex odescrex per ço car avaricia es forma disformada quedisforma l'entendre, amar e membrar del home per ço carmuda los bens terrenals que posseyx en altra fidisformada, per la qual fi te los bens terrenalsociosos. E per ço home avar, aytant con plus ha deriqueses, aytant es plus avar e ha mes de fretura. <page 34><title LLULL> Home avar ha paor de tot home car, enaxí con ell no esleyal a Deu en los bens que posseyx, enaxí se pensa quenull home sia a eyll leyal. E ha paor que hom no'lengan o que li toyla o li emble ses riqueses. Home avar lo sentir e'l ymaginar son a ell instrumentsper que sia avar. E avaricia está en lo seu entendre,amar e membrar, axí con lo çabater qui ymagina a ferfalsia en la çabata, en ço que unta e aplana lo cuyrqui es avol per ço que parega que sia bo; enaxí deltreginer avar qui dona molt a menjar a son ase per çoque pusca gran fex portar e a si metex dona poquesviandes e males, mal lit e vils vestedures. Home avar con es a l'esgleya e cuyda Deus pregar contaquant val lo seu; e açó matex fa en lo temps que mor.E fa a sos amichs vergonya. E si no plou, blastoma Deu,e si plou, trob'atretal. Avaricia es de les dessemblances de larguea que es desemblançes de bontat, granea e les altres. E per çohome avar vestit de avaricia per tot son entendre, amare membrar, qui li diu mal de avaricia, repren tot homqui'l castigua per ço car ell no cuyda esser avar. Home avar con veu bella possesió e la ou loar volriaque fos sua, e consira con la pusca aver justament oinjustament. E cant no la pot aver es irat e pertristicia passionat. E si ell ha alcuna bona e beyla

possesió, per aquella no pot esser consolat car sotshabit de tristicia no pot estar consolació ne alegria. Home avar, si a .c. liures, vijares li es, que si'navia .v. centes, que's tendria per pagat e per ric. Econ es pujat ha .v. centes, vijares li es, que si'navia .m., que fos ric e que se'n tengués per pagat, eenaxí de grau en grau pujant; e on mes guanya riqueses,mes se te per pobre, e enaxí engana si metex carriquesa ne paguament no está sino en larguea d'amar,entendre e membrar, e l'ome avar pense's que estia enmultiplicar riqueses. Lo gramatich, si es avar, no vol tost mostrargramaticha a sos escolans. E açó matex fa lo avar logicper ço que pusca guanyar molts diners per longamentmostrar a sos escolans. Lo avar metge qui poria tost guarir lo malalte alonguala malaltia per ço que puga molts diners aver delmalalte, e guanya molts diners e posa lo malalte afortuna en peril de mort. E per açó engenre avariciaque tormenta la sua anima. <page 35><title LLULL> Home avar no ha Deu en sa companya per negú sentir neymaginar ne encara per entendre, amar e membrar. E quino ha Deu de tot be ha freytura, e per ço tot home quisia larc es foyl si ab home avar fa companya. Home avar no conex necessitat d'ome pobre ne lahabundancia que ha dels bens terrenals. E per ço es-lisenblant que tot hom sia ric e ell pobre. Home avar qui es hom ric per riqueses o per linatge esavar de onrament e d'onor, car no volria que null homefos honrat si no ell. E per ço on mes aquer honrament,honor e riqueses plus fortment multiplica a si metexdesonor car les gens dien mal d'aquell home qui no faper larguea ço que pertany a riquesa. Home avar plus soven ment que altre home. E ab homeavar se pot hom plus soven barallar que ab altre home.E en negú hom no's pot hom tan poc fiar con en homeavar. E tot açó li esdevé per ço car muda la fi de lescoses que posseyx en contraria fi, e per ço Deus fad'el gran venja[n]ça en la fi de la mort car no li donagracia que faça satisfació de les injuries que hafetes. Home avar can mor tant plany les riqueses que lexa queno desire les riqueses que han los benauyrats en lagloria celestial perdurables, les quals Deus no vol queper home avar sien amades car desonor seria d'aquellesriqueses. Home avar con guanya no'n loa Deu e, si pert, blastomaDeu. E per ço Deus toyl-li lo seny a la mort e no li

dona gracia que fa la fi qui's pertany a la mort perpenidiment de pecats e per amament de misericordia eperdó, contrició, confessió e satisfació. Sermó 2 [10] De glotonia Car Deus no ama glotonia no ages glotonia. Glotonia es habit per lo qual home glot es sovinmalalte. Glotonia ha .ii. species: la .ia. es per trob menjar el'altra es per trob beure. Aquell home es fortment golós qui's samfon per massamenjar e per massa beure. E si's samfon per trob menjare no per trob beure o per <page 36><title LLULL> trob beure e no per trob menjar, no es en lo subirágrau de glotonia, e per ço alcun home glot vol a lataula poc beure per tal que pusca molt menjar, e alcunaltre home glot vol poc menjar per ço que molt puscabeure. Per negú pecat home no peca tan sovin con fa perglotonia. E la raó per que es si es per ço car a tothom cové menjar e beure cascun dia, e per ço es dit queglotonia es occasió per que home es sovin malalte, consia açó que glotonia tota hora que hom menuc e bevaengenra malaltia. Los missatges de glotonia son los seyns corporals e laymaginació qui objecten et preparen les viandes qui sonmateria de glotonia. La qual home glot engenre en sonentendre, amar e membrar per ço que trob plaer permenjar e per beure, car enaxí con a home atempratjusticia, prudencia e força de coratge son misatges detemprança qui nex per membrar, entendre e amar en laanima del home qui temprança membre, enten e ama, enaxíglotonia nex per sentir e per ymaginar viandes en animad'ome, qui trob enten, ama e membre lo plaer qui estáper menjar e per beure. Los senys corporals son enaxí en cors d'ome con no sonvestits de temprança con serien mariners en nau en queno fossen timons ne nauxer. Es doncs glotonia privacióde temprança. Pot hom doncs ab temprança destruyrglotonia en lo temps, emperó, que hom trob menuga e beue que en aquell temps sia temprança entesa, amada emembrada ab força de coratge e de justicia e deprudencia qui son missatges de temprança. Glotonia es de dessemblançes de temprança que sonbones, e per ço glotonia es mala, con sia ço quetemprança sia bona. E enaxí con temprança vivifica,ordona e menté lo cors, enaxí glotonia nou e corromp locors per malea. E per ço home glot qui auciu si matexper glotonia es desobedient al manament de Deu, qui

diu: No auciurás. Home glot es irat con no menuga. E açó li esdevé afortuna per ço car ha desig de sentir plaer en menjare no ha desig de menjar per ço que viva. E car aquelldesig es disformat e desordonat, engenre en home glotira e tristicia en lo temps que desija menjar e beure. Home golós con ha trob menjat e begut per lo trobmenjar e beure engenre dolor e passió en lo ventre. Ecar ha paor de malaltia e de mort, <page 37><title LLULL> engenre en la sua anima tristicia e ira sens que noenten, membra ne desama glotonia. Home glot es enemic de sa borsa, e per ço esdevé pobree lladre e embla per ço que trob plaer en menjar e noper ço que puga vi[u]re e Deus servir. Null home ha tan poca vergonya con hom glot. E saps perque? Car sovin usa de glotonia e sovin partex mal lesviandes qui son a la taula e sovin se fa escarnir pertrob menjar e beure. Home glot no convida e va a convits per ço que puscamenjar. E con les altres parlen a la taula ell menugae fa's grosses bocins, los quals poc mastegua, e beu agrans globs tot lo vi de la anap e, si parla, parlaráde delicades viandes e de bon vi; e vol molt estar a lataula, e con ha menjat vol dormir. Totes aquestes cosesson senyals ab los quals hom pot conexer glotonia, losquals senyals son sensibles de glotonia que no's potveer ne sentir per ço car es habit spiritual. Home glot endura per ço que trob gran sabor adoncs conmenjará e beurá. E per ço a fortuna crex glotonia, perlo qual creximent nex malaltia la qual no conssira nedessama. Molts d'altres eximplis poriam dir de glotonia. Losquals no volem dir per ço que no façam lonc sermó. Sermó 3 [11] De luxuria Car Deus desama luxuria no ages luxuria. Luxuria es habit per lo qual hom fa obres qui'spertanyen a luxuria. .iiii. son los missatges de luxuria, ço es a saber,veer, oyr, palpar e ymaginar. E la luxuria nex ecomença en l'entendre, amar e membrar qui estan enl'enteniment, volentat e memoria en qui está luxuria,adoncs con del anima son gitats entendre, amar emembrar qui pertanyen a castitat. Lo veer es missatge de luxuria en ço que hom veu belesfembres e lurs bells comportaments. L'oyr es misatge enço que hom parla de les fembres e de lurs ensenyamentse en ço que hom ou estrumens e cansons per les qualsenterpreta hom luxuria. Palpar es misatge en ço que hom

palpa les fembres. Ymaginar es missatge de luxuria enço que hom ymagina los plaers de luxuria e lescircunstancies d'aquella. <page 38><title LLULL> Si tu veus bella fembra e ymagines luxuria e ladesames, tu no ames luxuria e no'n has pecat, hans fasvirtut e governes castetat. E si tu penses e fasquestió ab tu matex si farás luxuria o no, en aquelltemps fas pecat venial. E si tu elegs a fer luxuria, tupecas mortalment e fas vestedura de luxuria a tonentendre, amar e membrar los quals estan subjects deluxuria. Si tu veus beyla fembra qui's pint e s'adob la sua carae que parla d'açó qui's pertany a luxuria, ço que ellafa e parla es misatge de luxuria, lo qual missatgetramet a l'entendre, amar e membrar dels homens per çoque façen ab ella luxuria. E si tu ames aquella dona ereebs plaentment los misatges e ymagines los plaers deluxuria, tu poses a la porta de luxuria ton entendre,membrar e ymaginar, e si ta volentat obre la porta, tugites de ta anima castetat e mets-hi luxuria. Si tu estás a la porta de luxuria per membrar,entendre, e ymaginar e toques a la porta que esvolentat, en gran perill estás. E si recorres a tonymaginar e ymagines les vils obres pudentes qui sonmateria de luxuria, nexerá en tu remey de luxuria perço car aquelles obres son orribles a veer, a nomenar ea odorar. E si tot açó no't val a mortificar luxuria,remembra lo manament que Deus t'a fet que no façesluxuria e les penes infernals de les quals luxuria escarrera. E si tot açó no't val, remembra la bontat decastetat e la malea de luxuria. E si tu en açó fas tonpoder, ab lo qual no't pots partir de la porta deluxuria, demana ajuda al poder divinal e a la divinabontat, granea e les altres sues dignitats, e adonchsla tua volentat tancará la porta a luxuria per la ajudade la divina bontat. Luxuria es de dessenblançes de castetat; e car castetates bona, luxuria es mala, doncs la semblança de luxuriaes mala. Pots doncs conexer que la fembra que pinta lasua cara es mala, la qual malea es del linatge deluxuria. Ffembra que faça senyals en si metexa de luxuria esmateria a luxuria. E la forma que mou aquella materiaes de disformat entendre, amar e membrar e ymaginar. Eper ço, si la fembra enveylex en luxuria, jatsia ço queno la pusca fer, per ço no roman que no la desir. Luxuria dura per longa custuma que han ymaginar,entendre, membrar e amar en los plaers de luxuria. E la

libertat que hom ha e poder en entendre, membrar e amarcastetat ha petit poder en aquells homens qui <page 39><title LLULL> longament han perseverat en luxuria. E per ço s'esdevéque alscuns homens luxuriosos se volen partir deluxuria e no poden per ço con no han tan longamententesa, membrada e amada castedat con luxuria. E per çoaytals homens son preses [e] obstinats sots l'abit deluxuria e desiren d'ela ixir e no se'n poden partir.Aytals homens no han altre refugiment mas oració epenediment del pecat e aver paor de les penesinfernals, en la qual paor acustumen longament lurentendre, amar e membrar la gloria de paradís, e que'lymaginar, ab lo qual han ymaginats los plaers deluxuria, convertesquen en ymaginar longament les vilsobres pudents e'l leuger traspassament del plaer deluxuria. Avem doncs mostrat per qual manera aytalshomens poran fugir a luxuria. Alcun home es luxuriós e cuyda exir con se volrá de lasenyoria de luxuria e no consira lo carçre en que'l tela justicia de Deu per luxuria. Car molt plus fortmentte la justicia de Deu encarçerat home luxuriós qui pecacontra infinit poder, infinida bontat, virtut e lesaltres que'l rey terrenal lo ladre qui ha pecat perladrunici qui es obra finida. Si tu tens .i. ferre calt longament en la ma, lo teupalpar perdrá son sentiment. E sabs per que? Car serávençut ton sentiment. En senblantment es de açó en homeluxuriós qui aurá estat longament en luxuria, car defembra leja que amará, li semblará beyla, e'lsinstruments e les obres de luxuria li pareran belles;e la fembra que será mala per luxuria, li semblará quesia bona. Que't diria als de luxuria? Mas que aquell qui y estálongament en luxuria está con a home obstinat qui pertla virtut del sentir, ymaginar, membrar, entendre eamar. Dit avem de luxuria. E mostrada avem la sua essencia elos seus misatges e la manera per que crex e descrex elos locs hon está; e encara la manera per la qual homse'n poria partir. Sermó 4 [12] Capitulo que tracta de erguyl Car Deus desama erguyl no sies erguylós. Erguyl es habit culit de majors dessemblançesd'umilitat. E per ço pot hom conexer que humilitat esde majors dessemblançes de bonea, granea, duració e lesaltres. <page 40><title LLULL>

Erguyl ha .iii. species: la .ia. es erguyl, lo qual hacontra Deu; l'altre es erguyl, lo qual ha contra simetex; l'altre es erguyl, que hom ha contra sonproisme. E per ço pot hom conexer que humilitat que eslo contrari de erguyl e ha .iii. species: per laprimera hom se humilia a Deu; per l'altra hom sehumilia a si matex; la terça es con hom se humilia ason proysme. On, con açó sia enaxí, mostrarem donchsles .iii. species de erguyl quals son, e per laconexença que d'el[e]s darem porá hom aver conexença deles species d'umilitat, con sia ço que .i. contrariconesca hom per son contrari. Home es ergullós contra Deu, si ama mes altra cosa quea Deu. E aquell home ama mes altra cosa que a Deu, sifa alcuna cosa per la qual sia desobedient a Deu, card'aquella cosa per que es desobedient a Deu fa son deu,car diu-se en los .x. manaments: no aurás deusestranys. Aquel hom es ergulós contra Deu qui ama Deu mes per çoque li do paradís e los bens naturals e morals eriqueses temporals que per ço car Deus es bo, infinite eternal e les altres. E per ço aquels homens sonerguylosos qui preguen plus fortment Deu que'ls doparadís e'ls guart d'infern e'ls do longa vida e gransriqueses e grans honraments que per ço que Deu pusquenservir, loar, honrar e beneyr. E aquell home es erguylós, qui honra mes si metex queDeu e qui ha major paor de neguna cosa que de Deu.Aquell home es erguylós contra Deu, qui ama mes ço queell fa que ço que Deus fa, e qui no ama tot ço que esde Deu, e qui no fa obedient tota sa volentat a lavolentat de Deu. Per totes estes maneres e per moltesd'altres pot hom conexer los homens qui son erguylososcontra Deu. Aquell home es erguylós contra si metex qui ama mes loplaer de son sentir e ymaginar que de son entendre,amar e membrar, con sia ço que son entendre, amar emembrar sien plus nobles creatures que son veer, oyr,odorar, gustar, parlar, palpar e ymaginar. Home qui aja gran sciencia e per la sciencia eserguylós es contra si metex erguylós, con sia ço queerguyl sia habit ab lo qual home ergullós humilia eenderroca si metex a pecat; axí con home savi humil quipuja sa sciencia a bontat e virtut. Home qui ama mes honrament que no li pertany eserguylós contra si metex e son proysme, car si metexdecau e infernea e vol esser senyor <page 41><title LLULL> en honrament d'ome humil qui puja son honrament ab

humilitat a la gloria de paradís. Home erguylós no ama en son linatge par, e si a par hoimpar en altre linatge sobre tots desira honrat estar,e per aytal desirer se fa a tot home menysprear. Home erguylós es contra be cumú per ço car en lo cumúno volria atrobar son par, e es contra be singular perço car sobre tot be desira honrat estar. E tot açó liesdevé per ço car plus soven objecte sa honor per sonmenbrar, entendre e amar que la honor de son proysme. Home erguylós creu esser creat a si metex tan solament,e per ço en la su[a] fi no vol neguna altra companya.E car desforma la sua fi, es erguylós e no vol en negunbe companya. Home erguylós es vestit d'habit de ypocrisia, ab loqual habit feny que sia bon home e sant per dejunar,per humilment parlar e per vils vestits a vestir e persovin en la esgleya intrar. Home affollat, contret o geperut, e enaxí dels altresvicis naturals, es erguylós car pense's que les gentslo menyspreen per ço car es desnaturat; e es erguylósper ço car no sab membrar, entendre ne amar la volentatde Deu qui en aquell estament e figura l'a creat per çoque aja paciencia, per la qual de humilitat siahabituat e vestit. Bens naturals per les quals hom está bel, fforts e hasanitat e los bens terrenals que ha per linatge e perriqueses son missatges, de erguyl ab lo quals lo demonitempta los homens humils per ço que sien ergullosos peraquells misatges. E si l'ome humil consira d'on esvengut ne con leugerament trespassen d'esta vida losmisatges, ab l'abit de sa humilitat vençrá la temptaciódel demoni e tancará la porta de son amar, entendre emembrar per tal que'l erguyl no y pusca intrar nehumilitat ne pusca exir. E per ço home enaxí humil totsjorns puja ab virtuts ço son amar, entendre e membrar,e encara ymaginar. Dit avem de erguyl qui es forma disformada que disformaen home erguylós la fi de son sentir, ymaginar,menbrar, entendre e amar per ço car home ergullós noforma ab humilitat qui forma la fi de sentir, ymaginar,membrar, entendre e amar. <page 42><title LLULL> Sermó 5 [13] Capitulo de perea Car Deus desama perea no ages perea. Perea es habit per lo qual hom pererós no ha plaer enfer be a si metex ne a son proisme; e ha plaer cons'esdevé mal a son proisme e ha desplaer cant li esdevébe.

Per aquestes .iiii. especies que dites avem de pereapot hom conexer la sua essencia e les sues obres, e peraytal conexença pot hom conexer diligencia de be, quees son contrari, e les sues .iiii. species. E cardiligencia de be es per si amable e necligencia de bees per si desamable, con sia ço que be deu esser per siamat e mal per si desamat, per ço en lo sermó deu homdonar conexença al poble de perea e de la sua essenciae de les sues obres per ço que sia per lo pobledesamada e que sia amada diligencia de be. En diligencia lo sentir, ymaginar, membrar, entendre eamar han gran passió en fer be per ço que per la passiómeresca gran merit aquell qui fa lo be. E'l homenecligent esquiva la passió de fer be, e per ço vest-sede perea per la qual li esdevé gran mal car no requermerit de be. Home pererós proposa fer be en temps esdevenidor. E caren lo temps en que es vol fer be sent lo trebal e lapassió que está en fer be, esquiva aquell trebal epassió e está necligent e pererós; e on plus fortmentalonga son estament, plus fortment se lunya de bonadiligencia e's acustuma a necligencia de be. Perea cuyl home pererós de les dessemblançes dediligencia de be; e hon mes les cuyl, multiplica mes ensi perea de be. E per ço encarçera, auciu e prenfortment e longament son membrar, entendre e amar, quidel habit de perea no poden exir ne del habit dediligencia de be no's poden vestir. Seguir home per la fi a la qual es creat es seguimentqui va greument per sentir, ymaginar, menbrar, entendree amar. E per ço home qui es diligent en fer be e quies de non res creat recorre a la gran divina bontat edemana ajuda per la qual pusca venir a la bona fi a laqual es creat; e per ço es ajudat. E car home pererósno membra ne enten ne ama aytal recorriment pecamortalment e está negligent de be e diligent de mal. <page 43><title LLULL> Home pererós no membra ne enten ne ama lo manamentgeneral, qui diu: Ama Deu de tot ton cor, de tota taanima, de tota ta pensa, de totes les forçes que hasper riquesa, per honrament e per tots los altres bensterrenals. E car en hobeyr lo manament ha passió, perço home pererós es negligent en fer be car no amasuffrir passió; e pren-li axí con a l'ome, qui no voltrebaylar en aver riqueses, e car no les ha, pobrea lotrebayla car li dona de be fretura. Humá enteniment naturalment e leugerament pot creure,mas greument enten, e la volentat leugerament pot amar.

Per ço home pererós seguex sa volentat e fug a sonenteniment, per lo qual fugiment está necligent en ferbe e en esquivar mal. Home pererós conseyla lo mal e desconsella lo be. E açófa car, en consellar lo be a l'enteniment, trebayl perentendre aquell be; e car en consellar mal no hatrebayl, hom pererós fug ha be e acoste's a mal. Home qui ha perea en fer be e en esquivar mal no amaDeu ne si metex ne son proysme. E con s'esdevé que bonangel lo tempta per fer be, no membra ne enten ne amaaquella temptació e membra, enten e ama la malatemptació que ha per son sentir, ymaginar e per lodemoni. Perea es pecat qui greument es conegut per ço car pereadisforma lo sentir, ymaginar, membrar, entendre e amar.Per ço home pererós es de perea vestit e d'ela no haconexença ne fa sciencia. E l'ome qui es diligent enfer be fa d'açó lo contrari. Home pererós repren home diligent, e con ell es représ,no conex lo repreniment per ço car de perea no hasciencia. E home diligent en fer be ffa d'açó locontrari per ço car de diligencia de be e de diligenciade mal fa sciencia. Home pererós con vol Deus preguar, lentament prega Deusper ço car tem lo trebal que ha l'enteniment perfortment Deus pregar e contemplar. E lo qui es diligenten fer be fa d'açó lo contrari; e s[i] molt fortmentpuja sa oració a Deu per molt membrar, entendre e amarDeu e les sues obres, tot lo trebayl que ha en locontemplar li está leuger e plasent. Home pererós a fortuna ymagina satisfació dels torts epecats que ha fets, tan fortment es habituat de pereaqui proposa en altre temps fer satisfació; e enaxí d'untemps en altre tro a la fi de la mort. E car en <page 44><title LLULL> aquella fi es malalte e greu cosa li es consirar lorestrenyment, mor en carçer de perea e va a perdurableturment. Dit avem de perea. E dada avem conexença de la suaessencia e de les sues obres qui son carreres de malcar son vicioses e dampnoses. Sermó 6 [14] Capitol de enveja Car Deus no ama enveja no ages enveja. Enveja es habit per lo qual hom ama los bens de sonproysme contra raó. Les especies de enveja son .ii.: la .ia. está per pecatvenial e l'altra per mortal. La enveja que está per pecat venial es con hom consirasi amará contra raó los bens de son proisme o no. E car

per aytal consirar home está en libertat de eleger o noeleger aquells bens, per aytal desliberació es engenratpecat venial. E si hom eleg los bens de son proismecontra raó membra[n]t, entenent e amant aquells bens,en aquell temps es enveja engenrada e d'ella sonvestits lo membrar, entendre e amar, e encara lo sentire l'ymaginar qui son sos misatges. Mostrades avemdonques les .ii. species de enveja e la manera per laqual la .ia. especia está per pecat venial e l'altraper mortal. Es una altra manera per que hom pot consirar lasemblança de enveja: axí con l'ome qui consira aver lamuler de son proisme a fortuna e no se'n sent ne hadesliberació e encontinent membra, enten e ama lealtate successivament membra, enten e desama enveja, e perço ha bona fortuna per la qual guanya merit o virtu[t].

Enveja es habit cuylit per sentir e ymaginar, permembrar, entendre e amar species, ço es, fantasies deles quals home envejós fa enveja. Les quals semblançesson males, vicioses e contra les senblançes de lealtatque son qualitats bones e virtuoses. Envejós tota vegada que enveja ha tristicia e passióper ço car enveja es habit qui per si es airable. E carleyaltat que es son contrari es per si habit amable,pots doncs, home pecador, conexer per instint naturalque es la essencia de enveja e la essencia de leyaltat.

Home envejós es fals per ço con falsament e contra raóenveja los bens de son proisme; e home leyal no envejósfa lo contrari. Pots doncs <page 45><title LLULL> tu, home qui ous lo sermó, en ta pensa consirar si estfals o desleyal contra ton proysme per enveja, overtader o leyal per leyaltat. Home qui enveja beyla fembra no la enveja ab bontatd'ela ne de si metex. Enveja-la doncs ab malea de simetex e a contingencia volria que la fembra fos malaper luxuria; e ama ella disformadament con a bona. Potsdoncs tu, home envejós, conexer qual est tu e qual cosaes enveja. Home envejós diu mal de ço que enveja per ço que dosemblança a les gents que ell no es envejós, e sotsaytal habit trayx e engana son proisme e als seus bens.

Home envejós no fa sciencia de restitució per ço car nola objecta per sentir e ymaginar, membrar, entendre eamar; e home leyal fa d'açó lo contrari. Si ab home envejós fas romaria, no li mostres losdiners que aportes. E si u fas, en peril de mort irás

ab ell en la via, con sia ço que home envejós con nopot enganar son proisme e ell lo força e, si no'l potforçar, ell lo degola. A home envejós no comans ne prests res del teu nedigues a ell ton secret. E si o fas, posar-t'as en loperil de fortuna, per lo qual peril occasionarás tumetex a mal fortuna. Home envejós no loa virtuts. E sabs per que? Car virtute enveja son contraris; e diu mal de enveja en altrehome e no en si metex. Pots doncs conexer home envejósen son parlar axí con pots conexer blancor ensubstancia blanca; e enaxí con pots conexer blancorblanca, pots conexer en home envejós, enveja. Home envejós diu mal del home leyal e no diu mal de simetex, jatsia ço que aja enveja. Pots doncs per oyrparaules conexer l'altre e enveja. A home envejós no demans conseyl car, si o fas, en lamanera de que tu demanarás conseyl ell pensará lamanera per la qual ço que es teu pusca esser seu. Home envejós no tem Deu ne ama, e está desobedient aDeu qui fa manament que hom no sia envejós. E qui notem Deu ne ama no pot aver res qui sia seu, e qui nopot aver res qui sia seu no ha si metex e es tot deldemoni. On, con açó sia enaxí, consira doncs tu, homequi ous lo sermó, si as res qui sia teu e consira conenveja es pecat molt greu. <page 46><title LLULL> Molt avem dit de enveja e molt ne poria hom dir. E perço que'n avem dit avem mostrada la sua essencia e lessues obres, per les quals obres hom envejós participaab les obres del demoni. Sermó 7 [15] Capitol de ira Car Deus no ama ira no ages ira. Ira es habit qui engenre tristicia [e] passió contradesliberació de fer be e de esquivar mal. E per ço homeirat, tot ço que fa, tot o fa a furtuna. Ira ha .ii. especies: la .ia. está per virtut e l'altraestá per pecat mortal. La ira que está per virtutengenre correció e nodriment de bones custumes e iraque está per pecat mortal es contra correcció e contrabon nodriment de custumes. Ira es de dessenblançes de alegrança que es habit perlo qual volentat está alegre. Ira es habit d'ome foyl qui fa folies, lo qual habit acontingencia prepara a home savi que fassa folies. Ira es missatge de soptosa mort que ociu bon sentir,ymaginar, menbrar, entendre e amar. Ira es occasió de mala fortuna. E per ço home irat, ço

que fa, no o fa ab discreció de bona entenció. E perço, con ha fet lo mal, qui li demana quals son lesqualitats de ço que ha fet, no sab retre raó. Ira es spiritual enbriaguament de remembrament [e]enteniment qui no han desliberació a eleger habit dediscreció. Home irat no ha paor de mort ne desira vida, con sia çoque no sab consirar dampnatge qui está per mort neutilitat qui está per vida. No reprenes home irat ne te escús a ell de neguna cosa.E si o fas, tu prepares a tu matex mala fortuna e a ellmultipliques la sua ira. No esties denant home irat car denant ell no está bonacustuma. E si u fas, en peril estarás e en ta pensanulla pau aver porás. A home irat no demans conseyl ne li dons consel. E siu fas, pres de la sua ira estarás. Ira ve soptosament e partex-se d'om l'enteniment. E perço a null home irat no remembres la sua ira. <page 47><title LLULL> Los missatges d'ira son sentir, [membrar, entendre eamar]. E ella nex en la volentat, la qual dona passióa l'enteniment e a la memoria qui no han desliberacióa objectar paciencia que es contra ira, con sia ço queab paciencia aja hom victoria contra ira. La occasió de ira está per contrarietat e la occasió depaciencia está per concordança. E per ço paciencia havictoria contra ira. Ira comença en la memoria e en l'enteniment e esentepretada en la volentat. E per ço no pot ixir de lavolentat per membrar ne per entendre sens penediment. Ira no consira tort ne dret. E per ço home irat, tot çoque fa, es format per tenebrós ymaginar, entendre eamar dementre que es irat; e no perdona ne demanaperdó. No parles ab home irat de saviea, con sia ço que ellsia foll e folia e saviea sien contraris [e] enabsencia de discreció e de pasciencia .i. home foylengenre en altre home folia. A home irat no demans de noves ne a ell les vulles dir,car, si son bones, tindrá-les per males, e si sonmales, tindrá-les per bones. Qui's confia en home irat de discreció ha freytura, equi calla e fug ha home irat a sa volentat de discreciófa vestedura. Ira es tempesta de volentat trebaylada, la qualvolentat trebayla totes les partides del home, lesquals son: potencia elementativa que escalfa lo cors,potencia vegetativa que corromp la digestió, potencia

sensitiva que pert la fi de sentir, potenciaymaginativa que pert la fi de ymaginar, potenciaintellectiva que pert la fi d'entendre, potenciamemorativa que pert la fi de membrar, potencia volitivaque pert la fi d'amar; e per aytal volentat null hom nopot reposar. Ira es portal d'infern, de inpietat, de inconstancia,de inpaciencia, de trebayl, de peril, de mort, la qualporta null be no pot tancar ne obrir. Ira es colteyl qui degolla pietat, humilitat, conseyl,discreció, contrició, confessió e satisfació. Colteylqui es fet de trebayl e de maledicció. Ira es mort en que mor vida, conort, deport, alegre,valor, honor, leyaltat e tota re qui sia de benignitat.

Mostrat avem ira e la sua essencia e les sues obres,consequencies e dampnatges. <page 48><title LLULL> Sermó 8 [16] Capitol de mentida Car Deus desama mentir no ages mentir. Al començament del sermó preguem Deus que'ns do graciaper la qual sapiam conexer mentida e ella desamar e quesapiam veritat, que es son contrari, entendre, amar emembrar. Mentida es habit per lo qual moren totes les fins deles partides del home. Les quals estan per veer, hoyr,odorar, gustar, palpar, parlar, ymaginar, entendre,amar e membrar. Dues son les especies de mentida: la .ia. está permentida de pensa, l'altra está per mentida de paraula.Home qui ment per la pensa primerament enten veritat eaprés pensa e cogita que d'aquella veritat que pensa dosemblança de falsetat; home qui ment per paraula mentcontra veritat de pensa per ço que son proisme enganper paraula fenta e contra veritat de pensa. En home mentider de mentida vestit se perden les finsdel çel e de son moviment, e les fins dels elements eles fins dels elementats, les quals fins son per ço queab home vertader pusquen Deu servir e a la fi per queson a venir. E l'home mentider desvia aquell seny carab son mentir fa aquelles fins occioses. E per ço lajusticia de Deu per aytal mentir condampne los homensmentiders a perpetual pena en la qual per null temps novolran ver dir. Hoffici de prelat, de prinçep, de cavaller, demercader, de religiós, de avocat, de jutge, e enaxídels altres officis, tots son atrobats per dir veritate per destruyr mentida. E home mentider consira la

manera per la qual pusca veritat destruyr en totsaquells officis. E per ço tu, home mentider, potsconexer los grans dampnatges que dones per mentir. Home mentider la sua veritat metexa, la qual ha en sapensa per entendre e membrar, aquella no ama e desama,e per ço fa la sua paraula mentir, lo qual mentir amacontra la veritat de sa pensa que desama. Home mentider semblança pervertex en dessenblança perço que pusca mentir contra son proisme, per lo qualmentiment pusca son proisme enganar e trayr. Home mentider e home vertader en niguna manera abnegunes coses no's poden concordar ne avenir. E per çola pijor venjança que pusca esser es d'ome mentider abvertader. Qui creu home mentider no creu veritat e qui ama lessues mentides no ama bontat. E per ço ama acontingencia mal e pecat. <page 49><title LLULL> Mentir en home qui jura per Deu es plus greu pecat quesi jura per s'anima ne per son cap. Doncs, qui diuveritat per Deu es plus gran virtut que qui diu veritatper s'anima e per son cap. E per ço, segons que son losgraus e'ls escalons de mentir e de veritat, está homeper la justicia de Deu jutgat car per major mentir aurámajor pena e dampnatge e per major veritat aurá majorgloria e alegratge. Home qui mintentment s'escusa prepara ira al home qui'lrepren e l'acusa. E'ytant con plus fortment s'escusará,aytant plus fortment ira en aquell qui'l repren el'acusa prepare. Negun home es tan greu a castigar con home mentider. Ela raó está en ço que mentir es fenyment e no es esserreyal. E avaricia, glotonia e los altres pecats tots anreyals significats; e mentida es contra real significatcar d'açó que es real veritat fa home mentidersemblança de falsetat. Mentida e veritat son habits contraris. E los subjectsen que nexen e estan son membrar, entendre e amar; eensemps en aquells subjects no poden estar. E si homajuda a mentida, es veritat per mentida vençuda, e sihom ajuda a veritat, es mentida per veritat vençuda. Eper ço pot hom conexer que hom es feedor e movedor deveritat e de mentida. Mentida que está contra los .xiiii. articles e contralos .vii. sacraments e los .x. manaments es contra lasanta esgleya que es edifficada per los .xiiii.articles de la fe e per los .vii. sacraments e per los.x. manaments. On, con santa esgleya aja tan gransfonaments, pot hom conexer la granea de mentida ab la

qual home mentider es contra los fonaments del'esgleya; e pot hom conexer la gran pena que aquellhome mentider espera. Tot clergue que desig majorment preladia per averhonrament a si matex que per honrament de Deu vest sondesirer de engan e de mentida. E açó metex fa prelatqui major desirer ha en enrequir sos parens ab lesriqueses de preladia que per honrar e mentenirpreladia. Mentir ha .ii. branques: la .ia. es per entendre el'altra es per creença. Qui creu mi[n]ten ço que noenten no ment tan fortment con aquell qui ment perentendre. E per ço será major lo puniment per entendreque per creure. Molt poriem dir de mentida, de la sua essencia e de lessues obres e dels grans dampnatges que dona, emperó,per ço que de mentida avem dit, pot hom conexer la suaessencia e les obres e los dans que procura, <page 50><title LLULL> e on nex e on está e ab que nex e ab que está e ab quecrex les sues obres. E per ço, en la fi del sermó,pregem Deus que'ns do gracia per la qual mentidasapiam, e vullam aquella destruyr; e veritat, que esson contrari, per ver dir sapiam aver e mantenir. Dit avem de la segona distinció. E, per ço que'n avemdit, pot hom aver gran materia a preycar contra lospecats mortals, qui son carreres infernals. <page 51><title LLULL> III CAPITOLS DE LA TERÇA DISTINCCIO Aquesta distincció es departida en .xxviii. sermons,artificialment ajustant e component una virtut abaltra. E per ço aytal artifici es gran materia esubject a fer bons e grans sermons. En aquesta distincció, e enaxí de les altres, atribuimlos .xviii. començaments de la Art general e ab elsensercarem los subjects e'ls predicats qui's covenen asermó. Los quals son aquests: bontat, granea,eternitat, poder, enteniment, volentat, virtut,veritat, gloria, differentia, concordança,contrarietat, començament, mijá, fi, majoritat,egualtat e minoritat. En lo test de la primera distinccyó ençercarem lesparaules que hom deu dir en lo sermó ab loscomençaments damunt dits. E primerament farem .i. sermó de justicia e deprudencia. Sermo primus [17]

De justicia e de prudencia Qui fa sermó de justicia e de prudencia remembre latema de justicia e de prudencia e lurs difinicions eespecies. E d'aquells faça materia <page 52><title LLULL> a la forma del sermó, e d'açó do conexença al pobleper ço que coneguen la fi del sermó. E per ço, en lo començament del sermó, preguem Deusque'ns do gracia, per la qual sapiam compendre lo sermóde justicia e de prudencia. Car, per aytal conexença,porá hom conexer la manera per la qual hom porá vençrepecat de injuria e de inprudencia e de fortificarjusticia e prudencia en son membrar, entendre e amar. Deus t'a donat tu metex a tu metex e tots los bens queposseys. E per ço justicia requer que tu retes a Deu çoque t'a donat, e rets-ho tot a Deu, si ab tot tu matexserveys Deu. E si açó fas, prudencia aurás e lo majorbe que has plus fortment membrarás, entendrás e amarásque'l menor. E si fas lo contrari, injust e imprudentserás e les tues carreres seran eternals penes. Tu veus .ia. beyla fembra que es bona, e car en ella labontat es en major grau que bellea, si tu l'ames mesper la sua beylea que per sa bontat, tu fas contrajusticia e contra prudencia e vests ton amar de injuriae de inprudencia. Lo qual amar es disformat, e abaquell disformes ton entendre e ton membrar e encaraton ymaginar, e est foyl e fas folies e est injust efas injuries; de les quals folies e injuries te'n covépena portar-y tan gran con la justicia de Deu deujutgar e la sua volentat amar. Consell-te doncs, querecorres a prudencia e vulles ela justament membrar,entendre e amar; e si o fas, amarás mes la bella fembraper sa bontat que per sa bellea e fugirás a la ira deDeu. Si tu home ric satisfás a ton ymaginar, ab justicia eab prudencia lo porás formar e ordonar. E aytant detemps con lo tendrás format e ordenat, no't mourás perell a carnal delit ni a erguyl per ta riquea carinjuria ni imprudencia no'l poran disformar. Si tu home pobre de diners e d'altres riqueses desamesaltre home rich per ses riqueses, conexer pots que tonamar es vestit de injuria e de inprudencia. E si volsvestir de justicia e de prudencia, ama justicia eprudencia e desama injuria e imprudencia; e si açó nopots fer, conexer pots que est obstinat, e no as altrerecorriment mas que precs Deus que't ajut. E dementre'lpreguarás, prega-lo justament, prudentment elonguament, e d'açó de Deu qui es just e qui amaprudencia aurás ajuda. Tu veus .i. home qui es ton amic qui auciu altre home

a tort. Si t'es dema[na]t per la cort tu si has vistauciure aquell home, e tu estás en <page 53><title LLULL> deliberació si u dirás o si u neguarás, recurri aprudencia, la qual entenes membrant e amant. E adoncs,just serás e prudencia aurás e veritat dirás que tonamic auçeya aquell home. E si dius que no u as vist,injust e imprudent serás car no tembrás lo manament queDeus ha fet, que negun home no aucia altre home a tort.

Si tu est injuriós, estás imprudent per ton entendre,membrar, amar, ymaginar e sentir; e no pots forçar quesies just en aquell temps que est injust, car .ii.habits contraris no poden ensemps ne en .i. metex tempssubject estar. E si tu vols esser prudent, membraencontinent prudencia e justicia e, adoncs, porás gitard'aquell subject injuria e imprudencia, si justicia eprudencia vols amar e en ell[e]s proposes longamentestar. Tu dones .ia. galtada a .i. pagés, altra a un cavalere altra a .i. rey. E si tu coneix que major falimentfas en ferir lo cavaler que'll pagés e en ferir lo reyque'l cavaler, e penediment no has major en ferir locavaler que'l pagés e al rey que'l cavaler, injust einprudent estás e no consiras que major faliment façescontra Deu, si contra ell pecat fas, que en ferir lorey; e si consires lo contrari, de justicia e deprudencia vistrás ton membrar, entendre, amar. E si faslo contrari, gran contricció aurás e confessió farás ea gran satisfació te obligarás. Si tu tens escuder e ell t'ame mes per lo salari que lidones que per la tua bo[n]tat, pots conexer que aquellno es just ne ha prudencia, con sia açó que la tuabontat valla mes que lo salari que li dones. E per çotu deus aver prudencia ab justicia en amar Deus mes perla sua bontat que per lo be que t'a dat ne d'elesperes. E si fas lo contrari, peques mortalment car loteu amar es disformat per injuria e imprudencia de quies habituat e vestit. Si tu, escuder, parteys .i. capó a la taula, justiciae prudencia ages per ço que'l capó sapies be partirsegons los graus de les persones qui estan en la taula.E si fas lo contrari, de injuria e de imprudencia hasvestit ton menbrar, entendre e amar, e encara ymaginar.En senblant manera pots consirar [que] si tu ames mesDeu que tu metex ne que altre, sabs be partir ton amar,entendre e membrar. E si fas lo contrari, injuria eimprudencia aurás e mortalment pecarás e a Deudesobedient serás. E açó porás conexer segons la temade justicia e de prudencia e segons lurs difinicions e

especies. <page 54><title LLULL> Si desames home just, tota justicia a fortunadesamarás, con sia ço que justicia d'ome just siacontracta e singular de justicia universal. E per açópots conexer con gran injuria e imprudencia engenrarásper disformat membrar, entendre e desamar. Dit avem del sermó compost de justicia e de prudencia.E mostrada avem la manera per la qual sermonador potcompondre son sermó de justicia e de prudencia contrainjuria e imprudencia. E per ço, en la fi del sermó,preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 2 [18] De justicia e de fortitudo Qui fa sermó de justicia e de fortitudo remembra l[e]stemes, difinicions e especies e el test de justicia ede fortitudo. E segons aquell procés fasça sermócompost de justicia e de fortitudo contra injuria edibilitat de cor. Al començament del sermó preguem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Tu veus que .ia. fembra ven son li a .i. home per .c.sous e que'l li paga .c. sous de falsa moneda. Tu porásconexer que la fembra ven son li justament, e'l homequi paga per falsa moneda es injust e a dibilitat decoratge per ço car ame mes diners que justicia. E si tuno reveles lo faliment que li fa lo co[m]prador, tu asdibilitat de coratge car no est ardit per justicia neper força de coratge. E per ço pots conexer ton pecat,e per aytal conexença pots conexer la essencia dejusticia e de força de coratge e de injuria e dedibilitat de coratge. Deus dona tot tu matex e tot quant has a tu matex perço que tu dons tot tu metex e tot quant has a ell aservir per ton membrar, entendre e amar, [e] encara persentir e ymaginar. E si tu, tot tu matex et tot quanthas, dones a Deu per ell a servir, tot ton membrar,entendre e amar, sentir e ymaginar li darás. E si açófas, de justicia serás habituat e vestit, e si lodemoni te fa temptació que no u façes e tu li consents,de dibilitat de coratge e de injuria vistrás tonmembrar, entendre e amar e fortment pecarás. Si tu veus .ia. bella e bona fembra e ymagines lo plaerde luxuria e <page 55><title LLULL> t'escalfes a desirar lo plaer per sentir e no consentsper ton membrar, entendre e amar, al pecat, justicia eforça de coratge engenrarás per ton menbrar, entendre

e amar. E si d'açó fas lo contrari, mortalment pecaráse de injuria e dibilitat de coratge ton membrar,entendre e amar vistrás. Tu veus .i. home qui auçiu altre home a tort, lo qualhome mort era ton enemic. Si tu ames aquell home per çocon auciu ton enemic, tu ames injuria a contingencia eames aquell home qui auciu a tort contra justicia, laqual justicia desames a contingencia. Emperó, acontingencia no has dibilitat de coratge car poriesaver força de coratge per ton membrar, entendre e amar;e si u avies, ton membrar, entendre e amar de justiciavistries. On, con açó sia enaxí, pots tu, home qui ouslo sermó, per lo dit eximpli conexer la manera per laqual home engenra per ses obres justicia e força decoratge. Si tu odores rosa, no pots forçar ton nas que no sentabona odor; e, si beus vinagre, no pot[s] forçar tongustar que no senta amargor. E sabs per que? Car laodor e amargor son obres naturals. E per ço, per sentir[bona odor e per sentir] mala sabor no engenresjusticia ne força de coratge en ton membrar, entendree amar, les quals pots engenrar adoncs, con est temptatque façes pecat, con sia ço que pecat está permoralytat e no per natura engenrat. Si tu es[t] temptat que dons .ia. galtada a .i. pagése altra a .i. cavaler e altra a .i. rey, enaxí con lainjuria, pot esser major la força de ton coratge si contrastes a la temptació; e pots conexer que ço que yodic es veritat de necessitat per ço que justicia eforça de coratge pusquen aver major concordança contrainjuria e dibilitat de coratge. Pots doncs tu, qui ouslo sermó, conexer la gran concordança que's cové perjusticia e per força de coratge contra gran concordançade injuria e de dibilitat de coratge. Tu as bon escuder al qual per moltes maneres fasinjuria e ell es ha tu bo e leyal per paciencia e pergran amor, per la qual gran paciencia e amor dejusticia e de força de coratge vest son menbrar,entendre e amar. E açó s'enconvertex, ço es, que perforça de gran justicia engenra gran paciencia e bonaamor. E tu contra ton escuder fas lo contrari. Dit avem de justicia e de força de coratge. E dada avemla manera per la qual hom ne sapia preycar e d'ellesconexença donar al poble, per la qual conexença lessapien membrar, entendre e amar; e que <page 56><title LLULL> sapien injuria e dibilitat de coratge destruyr. E perço, a la fi del sermó, preguem nostre senyor Jesuchristetc. Sermó 3 [19]

De justicia e de temprança Si fas sermó de justicia e de temprança, membra la temade justicia e de temprança. E de lurs diffinicions eespecies pots trer paraules a sermonar del test dejusticia e del test de temprança, e possa concordançaen les paraules que'n traurás contra injuria edestemprança. Al començament del sermó preguarem Deus que'ns dogracia, per la qual sapiam concordar justicia etemprança contra injuria e destemprança. Si tu menges a la taula e segons proporció de justiciaparteys .i. capó, pots conexer que en tu ha justiciasegons proporció. E si tu fas atempradament egualsparts de la materia del capó e de la tua digestió, potsconexer que en tu ha justicia per la primera specia dejusticia. E per açó porás conexer justicia e la suadivisió, e açó matex de temprança, per la qualconexença porás conexer injuria e destemprança. Si tu, enans que vengues a la taula, desires mestemprança que aver plaer de menjar e de beure, tu usesde justicia e engenres temprança per ymaginar, membrar,entendre e amar, con sia ço que major utilitat esguanyar temprança que aver sabor per menjar e perbeure. E justicia e temprança te reglaran e'thordenaran en la taula contra injuria e destemprança. Justicia e temprança, si tu les has a la taula, son atu bones e grans amigues. E guardar-t'an que no menucsne beves a fortuna, car per fortuna pots esdevenir ainfortuna, de la qual porás vestir ton ymaginar,membrar, entendre e amar de injuria e de intemprança. A la taula guanya hom bon merit per justicia e pertemprança e mal merit per injuria e per destempranca.E sabs per que? Car plus gran bontat está per justiciae per temprança que per sabor de menjar e de beure, consia ço que sabor per menjar e per beure sia per natura,e justicia e temprança sien morals habits guanyats perço que hom sia bo moralment. Per temprança aurás justicia e per justicia aurástemprança. E sabs per que? Car s'an ensemps a bona fide membrar, entendre e amar, ymaginar e sentir, e saborde menjar e de beure simplement no. E per <page 57><title LLULL> açó consira quant mes deus amar en la taula justiciae temprança que sabor de menjar e de beure. Qui ama mes en la taula sabor de menjar e de beure quejusticia e temprança, vol viure per ço que puscaatrobar sabor e plaer per menjar e per beure e no volviure per ço que trob plaer en vestir de justicia etemprança son membrar, entendre e amar, ymaginar esentir, los quals vest de injuria e de destemprança.

Per lo qual vestiment ve esser vestit en foc ardentperdurablement. Si tu as justicia e temprança, aurás-les per tots tossenys corporals e per ta ymaginació e per tot tonmembrar, entendre e amar. E sabs per que? Per ço carjusticia [e] temprança, per tot ço que son en losubject en qui son, han concordança. E si fas locontrari, per injuria e per destemprança aurás passióe trebayl per tot ton sentir, ymaginar, membrar,entendre e amar. Atemprat e just sentir e ymaginar son disposició emateria a entendre, membrar e amar qui estan fonamentsde justicia e de temprança. On, con açó sia enaxí, siesdoncs, con serás a la taula, savi en atemprar ejustificar ton sentir e ton ymaginar, per ço quepusques edificar justicia e temprança en ton membrar,entendre e amar. Justicia es genus e temprança es la sua especia. E perço bontat de justicia causa la bontat de temprança egranea de justicia causa la granea de temprança, eenaxí de les altres qualitats. E per ço, si tu volsguanyar justicia e temprança, dispon e ordona la boneae la granea, e enaxí de les altres qualitats, de tonsentir e de ton ymaginar, per ço que la bonea e graneade justicia e de temprança pusquen edificar en la boneae granea de ton bo e gran membrar, entendre e amar. Si tu vols aver justicia e temprança, vulles saber çoque son justicia e temprança. Car, qui vol aver ço queno sap, ab la sua volentat fa injuria a son entendre.E per ço, si tu vols aver justicia e temprança, sapiesd'eles aver conexença, e elles conegudes, vulles-lessovin membrar e amar. E si açó fas, injuria nedestemprança no't porá noure ne vençre ne sobrar. Qui ha justicia e temprança a la taula, segurament potbeure e menjar; e son membrar, entendre e amar lunyana fortuna e a malaltia. E qui fa lo contrari son menjare beure estan a la porta de fortuna, e si entren <page 58><title LLULL> injuria e destemprança, entren estar en lo membrar,entendre e amar qui fan home mortalment pecar. Dit avem de justicia e de temprança. E mostrada avem lamanera per la qual hom les pot aver e conexer e abelles destruyr injuria e destemprança. E per açó, a lafi del sermó, preguem Deus Jesuchrist etc. Sermó 4 [20] De justicia e de fe Qui fa sermó de justicia e de fe membre la tema dejusticia e de fe en lurs diffinicions e especies etenga lur proçés. Al començament del sermó preguem Deus que'ns do gracia

per la qual conegam e amem la conjuncció de justicia ede fe. Justa cosa es que tu cregues de Deu la sua veritat eles obres que ha en si metex e fora si metex, si no lespots entendre. E per aytal manera aurás fe e justicia.E si tu descreus la veritat de Deu e les sues obres, tuest injust e infeel e peques mortalment, con sia açóque creença vera e justa de Deu sia habit qui es fe,dat a l'enteniment qui no la pot entendre e a lamemoria que la membra e a la volentat que la am. Qui preyca de fe justa cosa es que sapia que es fe. Eell sab que es fe, si be enten la sua difinició queavem dada d'ella en lo seu sermó e faça que lo saberque ha de la fe sia just e que conega justicia, la qualpot conexer, si remembra lo sermó que avem fet dejusticia. Encara se cové que aquell saber sia bo, gran,virtuós et durable. Totes aquestes coses se pertanyenal saber ab lo qual hom aja conexença de la fe. Justa cosa es que no ages mas .i. Deu. E de açó't faDeus manament per Moysés, qui diu: .i. Deu ages. E tuhas .i. Deu e no molts, si consires e desires .i. Deusingular tan solament e no molts, e has aquell per lafe, si la fe entens e ames. Lo qual Deu has en tonmembrar, entendre e amar, de la fe justament habituatse vestits. Deus es en trinitat de persones, segons que en lo sermóde fe avem ja dit. Aytal trinitat te cové creure e lacreença que'n has es fe, la qual has ab justicia, consia ço que justa cosa sie que crees la santa trinitatde Deu, si no la pots entendre. E si Deus per l'abitqui es fe te ajuda a entendre <page 59><title LLULL> la santa trinitat, justicia fas, si la vols entendre.E si vols lo contrari, de injuria e de infidelitatvests ton membrar, entendre e amar e fas mortal pecat. Creeció tu no pots sentir ne ymaginar. E per ço esjusta cosa que la crees. E la creença que'n has es ffe,la qual membres e ames justament. E si per ço car no lapots ymaginar ne sentir la descreus, de injuria e deinfidelitat vests ton membrar, entendre e amar e fasmortal pecat, con sia ço que Deus aja poder infinit,per lo qual pot fer obra miraculosament qui no potesser sentida ne ymaginada e pot esser per la femembrada, entesa e amada, segons que en lo sermó de feavem dit e mostrat. Ressucitar homens. Aquell ressucitament no pot essersentit per veer car no es visible, ne pot esserymaginat car no es ymaginable. E si tu aquellressucitament creus, la creença que'n has es fe, laqual fe has justament, con sia ço que Deus pusca tant

ensús obrar que sentir ne ymaginar no y poden abastar.E si tu descreus resurrecció d'omens per ço car no lapots sentir ne ymaginar, tu fas injuria a Deu e al seupoder infinit e a la justicia de Deu, e encara a la suabona volentat que es infinida; e est injust e infeel efas mortal pecat, ab lo qual vas perpetualment esserdampnat. Deus dona gloria perpetualment justament. E [a]lsbenavyrats qui justament l'an servit en est mon donaaquella gloria graciosament per ço car la donaperpetualment, la qual gloria no pots sentir neymaginar. E si tu aquella gloria creus ne ames, aquellacreença que'n has es fe, la qual justament membres eames. E si la conssires per la divina bontat, granea eles altres causada e donada, ab aquella fe justamententendre-la porás. E si la descreus per ço car no lapots sentir ne ymaginar, contra la justicia de Deu econtra lo seu poder infinit e contra la sua bonavolentat infinida fas mortal pecat e serás dampnat. Deus es encarnat. E açó avem provat en lo sermó de fe.Aquella encarnació tu no pots sentir ne ymaginar, consia obra miraculosa, e pots ella creure per ço car potscreure que Deus ha poder infinit ab lo qual pot ferobres miraculosas justament, bonament, magnificalment,entenentment, volent humilment [e] virtuosament. E siaytal creença has, fe aurás justament, e si laencarnació no vols creure per ço car no la pots sentirne ymaginar, injust e infeel te farás e mortalmentpecarás. <page 60><title LLULL> Tu, prelat qui per la fe estás honrat, estás just si lafe honres e la fas mostrar a aquells qui no la saben nela creen e qui la perseguexen; açó matex dic a tu,princep, e a tu, home crestiá qui de la fe sia habituate vestit. Enaxí con es justa cosa que tu, bisbe, ams emembres la fe e que la mostres e la façes mostrarsegons los articles de la fe, est tengut que façesmostrar los .vii. sacraments e los .x. manaments, quison branques e especies de la fe. E si en açó estásnegligent, consira si [has] habituat ton remembrament,ta volentat e ton enteniment de injuria; e si u has, aperpetual turment vas. Dit avem del sermó compost de justicia e de fe. Emostrada avem la manera per la qual sermonador deumostrar justicia e fe al poble. E per ço, en la fi delsermó, preguem Deus que'ns do gracia etc. Sermó 5 [21] De justicia e de esperança. Si vols fer sermó de justicia e d'esperança, digues

lurs temes e dona-les a conexer per lurs diffinicions.E proceex segons lurs species e segons lur test esegons lo subject d'esta sciencia a ton plaer. Al començament del sermó preguem Deus que'ns do graciaper la qual sapiam mostrar justicia e esperança e laforça que hom ha per elles contra injuria edesesperança. Si tu pecador est temptat a fer injuria o a esserdesesperat per los grans pecats que fets has, recurria justicia e a esperança, la qual Deus vol que ages,segons que avem dit en lo sermó de justicia e deesperança. E car farás a la sua volentat, Deus teajudará, si vests ton membrar, entendre e amar dejusticia e d'esperança. E en açó no deus dubtar, siconsires les especies de justicia e de esperança. Tu, sabater, si fas bela e bona çabata, justament potsesperar que de la sabata aurás bon preu e gran. E sifas leja e mala sabata, injuria fas, si esperes aver dela çabata bo e gran preu. Per aquest eximpli pot homconsirar e conexer les obres que hom fa per justicia eper esperança, car qui ha en Deu esperança per justmembrar, entendre e amar, justament espera e encaraDeus plus justament ajuda, dona e perdona. Si tu sius a la taula ab ton pare e ab ta mare e ab tosfrares e partex .i. capó e dones a ton pare lo cap e tamare lo coll e a tos frares los peus <page 61><title LLULL> e tu menuges tot l'als, si tu has esperança que tonpare e ta mare e tos frares t'agen grat del partimentdel capó, estás injust car injustament has partit locapó e encara que has disformada esperança. E açó metexporia hom dir a ton pare e a ta mare e a tos frares,si't avien grat del partiment del capó, lo qual grat teaurien ab disformat ymaginar, entendre e amar. On, conaçó sia enaxí, pots doncs tu entendre que, si tu amesmes los bens terrenals per tu servir e honrar que perservir e honrar Deu, que tu ab disformat ymaginar,entendre e amar has en Deu disformada e injustaesperança. Pots doncs conexer l'orde qui's cové perjusticia e per esperança en esperar ajuda emisericordia de Deu. Si tu est en la cambra, en la qual no entre gens delugor, e cuydes veer les coses qui son en la cambra,foyl es ton cuydar. E si entra lugor en la cambra perfinestres obertes e tens los ulls clucs e no'ls volsobrir car penses que no y pories res veer per ço car noveyes res en la cambra con les fenestres eren tancades,ffoyl est per ton cuydar. En semblant manera potsconsirar que has foyla esperança en Deu, si estásinjust e no vols aver contricció, confessió e

satisfació. Tu veus .ia. beyla fembra e ymagines los delits de lacarn, la qual ton ymaginar escalfa e dispon a tonmembrar, entendre e amar lo pecat de luxuria. Si tu enaquell ymaginar vols perseverar e has esperança queDeus te vulla ajudar contra luxuria, tu has injusta edisformada esperança, car Deus per aytal manera noajuda ne dona ne perdona. Tu est en pecat mortal, per lo qual est mal, e no'nvols exir e esperes que en la fi de la mort Deus teajut e't do e't perdó ton pecat per ço que sies salvat,e no principalment per ço que Deus sie per tu membrat,entés e amat, tu aurás injusta e disformada esperançae fas contra Deu gran pecat car Deus no pot perdonar,ajudar, ne donar ne negú home salvar qui aja a si majoramar que a Deu, con sia Deus just en mes esser amat,entés e membrat que per salvar homens. Esperança es bona e justicia es bona, e si la bonea esgran, esperança e justicia son bones e grans. E siesperança e justicia duren, son bones, grans edurables. E si tu ab aytal esperança e justicia esperesde Deu ajuda, do e perdó, aurás ço que demanes. E sifas lo contrari, disformada esperança aurás e de Deuajuda, do ni perdó no aurás. <page 62><title LLULL> Ab justicia ages esperança per ço que de comuna bontatde justicia e de esperança vestes ton ymaginar,membrar, entendre e amar; car ab aytal comunitatvenserás malea que es comuna qualitat, e injuria e adesesperança. Ages justicia e ages esperança ab major granea de poderper tu membrada, entesa e amada per ço que vençes majorgranea de poder que está cumuna a injuria e adesesperança, la qual vençerás ab major granea de poderen tant que en ton membrar, entendre e amar injuria nedesesperança no poran estar. Molt avem dit de justicia e de esperança e molt neporia hom dir. E per ço que'n avem dit pot hom conexerque es justicia en esperança e esperança en justicia eper qual manera estan sots .ia. comuna divina bontat,granea e les altres, contra comunitat de malea, graneade injuria e de desesperança. E per ço, en la fi delsermó, preguem etc. Sermó 6 [22] De justicia e de caritat Qui vol preycar de justicia e de caritat reme[m]brelurs temes, les quals diga en lo començament del sermó,e remembra lurs difinicions e especies; e proceescasegons aquelles e porá artificialment preycar.

Al començament del sermó preguem nostre senyor Deusetc. Justicia es .ia. forma, caritat es altra forma. E si tuenformes d'abdues les formes ton membrar, entendre eamar, seran plus forts contra injuria e impietat que silos formaves per .ia. forma tan solament e no peraltra, con sia ço que .iies. virtuts ajustades causencumunitat de bontat, granea, duració e les altres. Sens justicia no sabs jutgar ni sens caritat no sabsamar. Enforma doncs ab justicia e ab caritat tonentendre, membrar e amar. Si u fas, lo demoni no't porátemptar ne sobrar per fer injuria e inpietat, evenserás la temptació e per justicia e per caritatguanyarás merit, per lo qual aurás per Deu perpetualbenedicció. Qui a caritat ha Deu, si matex e son proysme; e hajustament Deu, si metex e son proisme. E qui enaxí haDeu, si metex e son proisme contra ell no poden injuriae crueltat impetrar pecat. Pots doncs conexer que <page 63><title LLULL> qui no ha Deu, si metex e son proisme, no ha res quesia de justicia ne de caritat, de les quals es privat,e vestits son membrar, entendre e amar de injuria e deimpietat, ab les quals fas mortal pecat e serásdampnat. Majors riqueses que justicia e caritat no pots haver.E sabs per que? Car riqueses de castels e de çiutats,de diners, de vi, de blat e les altres son riqueses delcors, e justicia e caritat son riqueses de l'anima. Eper ço, car anima es plus bona, plus gran e les altresque'l cors, ama mes justicia e caritat que riqueses decastells e de ciutats, diners, vi ni blat. E si u fase'l demoni te tempta per riqueses corporals per çoque't pusca disformar e destruyr riqueses spirituals,ajude't ab justicia e caritat e ab elles forma tonmembrar, entendre e amar per servir Deu e honrar. Si aytanta de caritat pots aver con pots voler, be'sseguex que pusques aytanta de justicia aver con potsvoler, con sia ço que justicia e caritat sien .ii.leyals amichs, si en ton membrar, entendre e amar lespots aver. Vols conexer si has justicia e caritat? Enserca-les enton sentir, ymaginar, entendre, amar e membrar, caraquí les trobarás, si tu les has; e si no les hitrobes, pots conexer que no les has e que tu as injuriae impietat per ton membrar, entendre e amar. E acíporás conexer en les obres de ton sentir e ymaginar. Qui ama mes Deu que si metex ho son proisme vest sonamar de justicia e de caritat, e qui fa lo contrarivest son amar de injuria e de impietat. Pots doncs per

aytal amar conexer, si has justicia e caritat ho si entu está injuria e impietat. En aquell amar ab lo qual ames mes Deus per ço car t'acreat e't te ric e honrat que per ço car es bo, gran,eternal, poderós e les altres porás conexer que no hasjusticia ne caritat e que has en aquell amar injuria eimpietat. E açó matex pots conexer en l'amar d'altrehome, si li fas questió e li demanes: per que amesDeus?, e ell te respon, per ço car l'a creat e'l te rice honrat, doncs porás conexer que ell no ha justicia necaritat car, si ell les havia, respondria que ell amaDeu per ço car es bo, gran, eternal, poderós e enaxí deles altres sues dignitats, con sia ço que la amor quehom deu aver a Deu dega esser per la primera entencióe l'amor que hom ha a si metex deja esser [per] lasegona entenció. Ab justicia e caritat demana conseyl. E si a'quelldemanes conseyl e'l te dona conseyl per justicia ecaritat, porás conexer que en ell está justicia ecaritat e ell conexerá que tu has justicia e caritat.E doncs conexerás <page 64><title LLULL> enfre tu e ell amistat, la qual inlluminará lo teu elo seu entendre, amar e membrar. E ab aquell lum tesabrá donar bo e leyal conseyl e tu sabrás aquellreebre. Dit avem de justicia e de caritat. E mostrades avemlurs essencies, diffinicions e especies e lo proçés quiix d'eles. E per ço a la fi del sermó preguem Deus etc. Sermó 7 [23] De justicia e de saviea Si vols preycar de justicia e de saviea, remembre lestemes de justicia e de saviea, e aquelles digues edeclara; e açó metex de lurs diffinicions e especies,e proceex en lo sermó segons aquelles. Al començament del sermó preguem Deus que'ns do gracia,per la qual sapiam ajustar e concordar justicia esaviea contra injuria e folia etc. Justicia e saviea serca ab sentir e ab ymaginar en lomembrar, entendre e amar. E si en aquelles .iii. no lespots atrobar, atrobarás en elles injuria e follia, consia ço que tot home sia just o injust, savi o fol. E siatrobes justicia e saviea en ton entendre, membrar eamar, porás conexer injuria e folia en ton entendre,membrar e desamar. E açó pots fer per lo contrari, çoes a saber, que, si injuria e folia estan en tonmembrar, entendre e amar, justicia e saviea estan enton entendre, membrar e desamar. On, con açó sia enaxí,pots doncs conexer que virtuts e vicis estan enpetrades

per amar o per desamar. Justicia e saviea son regles e habits qui reglen evesten en anima membrar, entendre e amar per fer bonesobres, grans, durables, poderoses, intelligibles,amables, virtuoses, veres delectables e complides perDeu servir e honrar e per homens a salvar, conexer,jutjar e pacificar. Injuria e folia son habits disformats no reglats quidisformen membrar entendre e amar contra bones obres,[e fan] males [obres] grans, durables e les altres. Bones obres reglades per justicia e per saviea o malesobres disformades per injuria e per folia pots conexerper veer, oyr, odorar, gustar, palpar, parlar eymaginar, con sia ço que aquests sien lurs senyals e <page 65><title LLULL> misatges e d'aquests pots trer eximplis en tonpreycar. Los quals misatges venen ab membrar entendree amar per virtuts o per vicis enpetrar. Son donats prelats e princeps per justicia, la qualrequer esser illuminada per saviea. E per ço potsconexer per sentir e ymaginar en prelat e en prinçep,e açó metex en lurs sotsmesos, segons que son jutyats,per saviea illuminats o per lo contrari. Prelat ha mitra daurat, que signif[ic]a que ell es juste savi. E princep ha espaa que significa per la .ia.part que ell es just e per l'altra part que ell essavi. E per ço, si vols conexer justicia e saviea enprincep e en prelat, e açó metex en lo poble, çerca-lesper sentir e per ymaginar, qui estan senyals e carreresper obres de prelat, de princep e de poble. Enaxí con caritat está habit just qui regla volentatper just amar, enaxí saviea está habit reglat qui reglal'enteniment per just entendre; e açó metex pot hom dirde membrar. On, con açó sia enaxí, si vols alt pujarper justicia e per saviea, sapies-les ajustar per tonmembrar, entendre e amar. Justicia e saviea son bones, e per ço participen perbontat, que es lur comunitat; e son grans, e per çoparticipen per granea, que es lur cumunitat; e sondurables, e per ço participen per duració, que es lurcumunitat; e son poderoses, e per ço participen perpoder, qui es lur comunitat. E per ço, si tu vols esserfortsment guarnit, habituat e vestit, multiplica detotes les cumunitats .ia. comunitat general e d'aquellafe guarniment, habit e vestiment a ton membrar,entendre e amar. E si açó fas, lo demoni no't porátemptar e per injuria e folia no porás pecar. Saviea en home veyl es senyal de justicia, e en homejove folia es senyal de injuria. Emperó, no es

necessaria cosa que home veyl sia just ne que home jovesia foyl, car, si era necessari, perdria franc arbitre;e açó metex de contingencia e de fortuna. Home savi con va a l'esgleya pregar Deu en la via deupensar que la sua oració sia per just entendre, membrare amar per ço que façia oració savie e justa, per laqual pusca a Deu servir e honrar e ço que desiraenpetrar. Home savi habitua sa contrició de justicia. E per ço fajusta confessió e satisfació e home fol fa lo contrari.

Si justicia e saviea son fort amiges per bontat, graneae les altres, no poden esser vençudes per injuria efolia. E si injuria e folia son fort amiges per malea,granea e les altres, tota ora poden esser vençudes. E <page 66><title LLULL> la raó per que está en açó [es] car justicia e savieason habits positius qui's covenen ab esser, e injuriae folia son habits privatius qui's covenen ab no esser.

Dit avem de justicia e de saviea. E mostrades avem lursessencies, diffinicions e especies e la manera segonsla qual proceexen. E per ço, en la fi del sermó,preguem Deus que'ns do gracia, ab la qual longamentnostre entendre, membrar e amar sien guarnits habituatse vestits de justicia e de saviea contra injuria efolia etc. Discorreguda avem justicia per prudencia e per lesaltres virtuts. Per lo qual discurriment e mesclamentlo pot hom conexer artificialment en cascuna virtut, ecascuna virtut ab ella fortificar, e ella per totes lesvirtuts esser fortificada. E açó metex entenem a fer deprudencia. Sermó 8 [24] De prudencia e de fortitudo Qui vol preycar de prudencia e de força de coratgeremembra lurs temes e digua aquelles; e açó metex delurs difinicions e de lurs especies. E segons aquellesprocesca en son sermó, lo qual fa per elles regladamente ordenada. Al començament del sermó preguem Deus que'n[s] dogracia, per la qual de prudencia e fortitudo ajamconexença etc. Con prudencia sia habit per lo qual hom sapia averconexença del be e dels mals qui son a esdevenir eforça de coratge sia habit per lo qual hom enfortex savolentat a voler be e a esquivar mal, per ço, si tuvols vencre imprudencia e dibilitat de coratge ajustaabdues les virtuts en ta anima membrant, entenent e

amant aqueles. Adoncs, con lo demoni te temptará que tufaçes pecat, adoncs aurás victoria a vencre lo pecat,lo qual vencrás en quant no'l farás, e bones obresfarás per ço car les entendrás, membrarás e amarás. E sabs con mesclarás prudencia e fortitudo de coratge?Consira que abdues son de .i. genre, qui es virtut, eelles son les especies d'aquell genre. De les qualsespecies son habituats e vestits lo teu membrar,entendre e amar, qui son obres en ta animaindividuades; e açó metex es en ton proysme, si ell eshabituat e vestit de prudencia e de fortitudo. E <page 67><title LLULL> si es habituat de imprudencia e dibilitat de coratge,fe ton poder ab tes virtuts e ab bons eximplis que donsa ell del be que farás. E per aytal manera ab tesvirtuts los seus pecats vencrás. Tu pots aver prudencia ab força de coratge e pots averforça de coratge ab prudencia. E sabs per que? Per çocar prudencia está per entendre e força de coratge estáper amar, e entendre e amar estan en la tua animamatexa. Si't guardes de fortuna, prudencia aurás, con sia çoque fortuna sia comunitat a bona fortuna e a malafortuna. E a prudencia ajudarás, si enforteix tavolentat per amar gran be e per desamar gran mal. Si vols ajustar prudencia e fortitudo, ajusta-les encomunitat de bontat, granea, duració, poder. E si açófas, tan prudent e tan forts serás que nigunaimprudencia ne debilitat de coratge no't poran ferpecar. Emperó aquell ajustament fer no porás sens losinstrumens e fundaments, los quals son membrar,entendre e amar. Les carreres ab les quals porás anar e prudencia eforça de coratge atrobar estan per sentir e ymaginar.Axí con si veus .ia. bela fembra e lo demoni te fatemptació per ella a carnal delit, e açó metex, si veus.i. bel caval e lo demoni te mou a envenya, ymagina lespenes infernals e lo gran dampnatge que pren aquell quipert gloria çelestial. Adoncs, a prudencia e a força decoratge irás e elles engenrarás per ço car lesremembrarás, entendrás e amarás, e car per elles lestemptacions del demoni vençrás. Prudencia en prelat e en princep requer major força queen lurs sotsmesos. E per ço prelats [e] princeps hanmajors temptacions per imprudencia e dibilitat decoratge que altres homens; e la rahó per que está si esper ço car son persones cumunes. On, con açó sia enaxí,raó requer que prelat e princep remembren, entenen eamen plus soven prudencia e força de coratge que altreshomens qui no son persones cumunes.

Elecció de prelat se pertany plus fortment ab prudenciae fortitudo que ab bellea e honrament e linatge depersona. E per ço elecció es habit comú per prudenciae fortitudo, ço es a saber, que estia en los elegidorse en persona eleta; e si la elecció es per lo contrari,la elecció es feta a maledicció e a fortuna. A guanyar diner per .ia. mala se cové prudencia efortitudo. E sabs per que? Per ço car en guanyar granbe ab petit ha gran moviment de sentir e d'imaginar,remembrar, entendre e amar per ço que'l home ric <page 68><title LLULL> de be pusca gran estar; e perdre lo diner per .ia.meala es per lo contrari. E açó es per ço car merit devirtut es per gran afayn e merit de mal es leugeramentenpetrat. Per les arts liberals e per les mecaniques çercaprudencia e força de coratge. E si les atrobes, mit-lesen ton membrar, entendre e amar, axí con home savi quicon troba tresor met aquell en sa caxa; e axí con ab laclau guarda son tresor, si tu atrobes prudencia efortitudo, mit-les en ton membrar, entendre e amar eguarda-les ab espiritual bontat, granea e poder. E sino les trobes, cové que, si les serques per sentir eymaginar, cové que atropies imprudencia e dibilitat decoratge e mit-les en ton membrar, entendre e desamar.E si açó fas, prudencia e força de coratge atrobarás enton membrar, entendre e amar. Dit avem de prudencia e de força de coratge. Emostrades avem lurs essencies, diffinicions e especiese'll procés d'eles. E per ço, en la fi del sermó,preguem nostre senyor Deus Jesuchrist etc. Sermó 9 [25] De prudencia e de temprança Si vols preycar de prudencia e de temprança, remembrae recorri lurs temes, diffinicions e especies. Eproçeex en lo sermó ab elles, qui reglaran e ordenaranton sermó. Al començament del sermó preguem Deus que'ns do gracia,per la qual de prudencia e de temprança ajam conexença.Car qui preyca d'açó que no conex, preyca a fortuna, e,con ha preycat, no sab ço de que ha preycat etc. Sabor es mar sustentada en la volentat que ha plaer ensabor de menjar e de beure. E per ço ages prudencia etemprança en sabor con menjarás e beurás per ço que nomenucs ne beves en mar trebalada per imprudencia edestemprança. Si no pots vençre destemprança ab temprança en lataula, ab prudencia ajuda a temprança, car mes poden.ii.es virtuts que .i. vici. E sabs con ajudarás atemprança ab prudencia? Membra-les en la taula,

entin-les e ama-les per la bonea e granea que han majorque sabor de menjar e de beure, car molt major plaer hal'anima per virtuts que lo cors per menjar e per beure. <page 69><title LLULL> Sanitat es obra obrada per prudencia e per temprança emalaltia es obra disformada per imprudencia e perdestemprança. E car sanitat es per sa bontat amable emalaltia desamable, membra sovin en la taula sanitat;e si u fas, sanitat membrarás, entendrás e amarás, emalaltia membrarás, entendrás e desamarás, e per açóimprudencia e destemprança auciurás. Les qualitats de prudencia e de temprança son bones,grans, durables e poderoses. E ab elles ha hom repós ensa pensa car no es treballat per consciencia ne perpaor de mort; e les qualitats de imprudencia e dedestemprança son per lo contrari. E per açó, si tu enlo començament que tu menges e beus per aytal consiraren lo mijá de menjar e de beure entrarás, e pervendrása lur fi, per la qual en repós estarás e de imprudenciae de destemprança paor no aurás. Prudencia e temprança engenra hom en s'anima lentamentper ço car hom les membra, les enten e les amasucçessivament e ab trebayl de pensa; e inprudencia edestemprança engenra hom sobtosament en sa pensa. E açóes per ço car home es creat de nient, per lo qual homes aparellat a pecar sobtosament. Prudencia es habit ab lo qual hom eleg lo major be elexa lo minor; e inprudencia es habit per lo qual homfa lo contrari. E car prudencia e temprança hanparticipació en bontat, si les ajustes contraimprudencia e destemprança, elegerás enans temprança enta amor que sabor de menjar e de beure. Prudençia e temprança son subjects e materia de bo,gran, durable poder per membrar, entendre e amar; einprudencia [e destemprança] son subjects e materia demal, gran, durable poder per membrar, entendre e[des]amar. E per ço car naturalment lo subject es persi amable e mal subject airable, si sovin açó en tapensa consires, prudencia e temprança engenrarás en lataula e imprudençia e intemprança corrumprás eauciurás. Si de nits vols menjar e beure, tu desijarás aver lumen la taula, ab lo qual veges ço que volrás menjar ebeure. En semblant manera, con menjarás e beurás en lataula, ab lum de prudencia illumina temprança per talque per ella menucs e beves atempradament. E si fas locontrari, a fortuna e ab tenebres menjarás. Vetla a la taula ab prudencia e ab temprança, dementre

que imprudencia e intemprança dormen. E si lo demoni abtu les vol despertar per <page 70><title LLULL> gran sabor de menjar e de beure, no li consentes, carsens tu no les porá despertar. E si la temptació deldemoni es molt gran, fe't tu plus gran que aquellatemptació ton membrar entendre e amar ab cumunitat debontat granea, duració e poder. E per aytal cumunitate participació vençrás lo demoni e guanyarás merit bo,gran e durable, per lo qual porás esperar de Deu graciae benedicció perdurable. Tan gran no será la sabor que aurás per menjar e perbeure que major plaer no pusques aver en ta anima perprudencia e temprança. On, con açó sia enaxí, don-teper conseyl que adoncs con aurás gran plaer per menjare per beure, que ages major plaer per prudencia e pertemprança en vestir d'elles ton membrar, entendre eamar. Ab ton sentir e ymaginar cerca en ton membrar, entendree amar prudencia e temprança e imprudencia edestemprança. E s'i trobes prudencia e temprança,consira en ta pensa lurs bones e grans qualitats, quison carreres per les quals irás a perpetualbenahuyrança. E s'i trobes imprudencia e destemprança,consira lurs males qualitats, per les quals, si lesames, irás a foch perdurable. Dit avem de prudencia e de temprança. E mostrades avemlurs esencies, difinicions e especies y el proçés quehan en fer bones obres. E açó metex de imprudencia e dedestemprança, ab les quals hom fa males obres. E perço, en la fi del sermó, preguem Deus, que'ns do sagracia etc. Sermó 10 [26] De prudenci[a] e de fe Qui vol preycar de prudencia e de fe remembre e recorrea lurs temes diffinicions e especies e seguexca lurproçés e mesclament. Al començament del sermó preguem Deus que'ns do gracia,per la qual sapiam conexer [e] amar prudencia e fe etc.

Adoncs, con prudencia e fe participen ab major poder demembrar, entendre e amar, la divina bontat, granea eles altres, pot hom conexer la divina unitat etrinitat, con sia ço que plus noble essencia sia unitatper sua existencia e per l'obra natural que ha en simetexa que no seria per la existencia tan solament, carseria buyda, occiosa e sens natura. Prudencia e fe s'esforçen a pujar per membrar, entendree amar encarnació, creació, resurrecció e glorificació;e en tan gran pujament que

<page 71><title LLULL> inprudencia ne descreença per membrar, entendre e amarno poden tan alt pujar, con sia ço que elles sien dellinatge de privació, et prudencia e fe del linatge deprobació e posició. Pot hom doncs conexer per aytalpujament que la fe dels crestians es vera. Prudencia es lum probatiu electiu e fe es lum creditiupositiu. E con hom les ajusta en son membrar, entendree amar, multipliquen lum demostratiu, ab lo qual hompuja per la gracia de Deu entendre .i. Deu en trinitatencarnat, el mon esser creat e resurrecció eglorificació. E per ço que hom aquests articles puscaentendre, ha Deus creada prudencia e fe per ço que sieninstrumens a entendre, membrar e amar los articlesvirtuosament; e imprudencia e descreença soninstruments contraris qui engenren tenebres e pecats. Prudencia en volentat es lum electiu amatiu positiu quiama que'l humá enteniment sia per fe creditiu, adoncscon no es illuminat per lum demostratiu; e imprudenciae descreença, con son en volentat, son tenebres epecats d'ela e encara del enteniment. E per ço pot homconexer la manera per la qual home engenra en sonenteniment e volentat virtuts e pecats. Prudencia e fe, con sien plus alts lums a engenrarsciencia ab la divina bontat, granea, eternitat, podere les altres dignitats que ab veer, oyr, odorar,gustar, palpar e ymaginar, per ço son imprudens edescreens contra la fe aquells homens qui dien que Deuno pot fer negunes obres sobre lo cors de naturasensible, ymaginable e corrumpable. Prudencia e fe, enaxí con son plus bones per bontat,son plus grans per granea; e son plus durables perduració, plus poderoses per poder, plus luminoses perenteniment, plus amoroses per volentat, plus virtuosesper virtut e plus veres per veritat. E inprudencia edescreença son per lo contrari. Prudencia conseyla que tu ages aquella fe en tonmembrar, entendre e amar, per la qual porás sotsposare creure la major obra de la divina unitat, bontat,granea, eternitat, poder e les altres dignitats; einprudencia conseyla lo contrari. On, con açó siaenaxí, pot hom doncs conexer que la fe chatolica esvera e virtuosa e tota altra fe que sia contra ella esfalsa e viciosa. Prudencia conseyla que lo gran be que no pots entendreque'l crees e que'l ams; e imprudencia conseyla locontrari. E per ço home de imprudencia habituat dedescreença es vestit; e per ço sotsposa que null <page 72><title LLULL>

be no sia creegut pus que de neçessitat no sia entés;e per ço engenra pecat, per lo qual sera dampnat. Prudencia no pots conexer sens virtuós membrar,[entendre] e amar; e imprudencia no pots conexer sensvirtuós membrar, entendre e amar. On, con açó siaenaxí, pots conexer la manera per la qual prudencia effe poden en ta anima estar; e açó metex de imprudenciae de descreença. Ab major poder de prudencia e de fe porás vencre majorpoder de imprudencia e de descreença, e açó no'sconverteix. E sabs per que? Car prudencia e fe hanconveniencia ab esser e son habits possitius, eimprudencia e descreença contra esser han convenienciae son habits privatius. On, con açó sia enaxí, potsdoncs conexer imprudencia de prelat, al qual la fe deson poble li es comanada, qui sotsposa que ab fe hom nopusca venscre descreença. Per prudencia e fe no pots errar per sentir e ymaginar;e pots errar per imprudencia e per descreença. E per çopots conexer la manera per la qual prudencia e fe sonvirtuts e imprudencia e descreença son peccats. Dit avem de prudencia e de fe e de lur companya contraimprudencia e descreença. E per ço preguem nostresenyor Deus que'ns do gracia, per la qual de prudenciae de fe ajam conexença e amor, per les quals lo puscamloar, honrar e servir a tot nostre poder etc. Sermó 11 [27] De prudencia e de esperança Si vols preycar de prudencia e de sperança, digues lurstemes, lurs difinicions e especies, e segons aquellesproceex en ton sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor Deusque'ns do gracia, per la qual donem conexença deprudencia e de sperança per ell amar, honrar e serviretc. Lo major poder de prudencia e de esperança está permajor poder de bontat, granea e les altres. E per çotu, qui ames aver poder de prudencia e de esperançacontra imprudencia e desesperança per Deu amar, honrare servir, ages major esperança en la divina bontat,granea e les <page 73><title LLULL> altres. E si açó fas, aurás prudencia e formada ereglada esperança, la qual tramit a Deu ab prudenciaper ço que't aport de Deu ajuda, do e perdó. Contra major poder de prudencia e de esperança no potcontrastar major poder de imprudencia e desesperança,con sia ço que poder de prudencia e de esperança siahabit positiu e poder de imprudencia e de desesperançasia habit privatiu. E per ço l'ome pecador qui ha fets

molts e grans pecats per ço car no ha son membrar,entendre e amar habituats e vestits de prudencia, pecamortalment ab desesperança. Sens bontat e prudencia no pots aver en Deu esperança,con sia ço que Deus es bo, e prudencia e esperança sonvirtuts bones e causades per la divina bontat. E per çoson los pecadors qui estan en pecat mortal enguanats,e son inprudens per ço car ab disformada esperançacuyden-se que Deus los perdó lurs pecats, dels qual[s]no han contrició ne venen a confessió ne fansatisfació. En ta sanitat estan prudencia e esperança plus sanesque en ta malaltia. E sabs per que? Car en ta sanitatpots plus vigorosament membrar, entendre e amar Deu ela sua gran misericordia e perdó que en ta malaltia. Eper ço tu est imprudent, si en ta sanitat no ix depecat, del qual cuydes ixir en ta malaltia. Prudencia e esperança son molt majors riqueses en lamemoria, enteniment e volentat que riqueses corporals.E per ço aquell es prudent qui ama mes esser ric perprudencia e per esperança que per diners, castells eciutats. E si fa lo contrari, no ha prudencia e es a laporta de desesperança e pecat. En la divina bontat, misericordia e pietat ages majoresperança que en tos merits. E si açó fas, prudenciaaurás; e si fas lo contrari, imprudencia aurás e perdesesperança mortalment pecarás. Major pot esser esperanca ab prudencia per amar que perpaor e desamar. E per ço los homens qui's desesperenpequen mortalment per paor per ço car no volen averesperança per amor. Esperança que aporta de Deu do e perdó es per Deucausada e donada e ab prudencia es sustentada, tramesae tornada. E'ls locs per los quals es tramesa e tornadason virtuós membrar, entendre e amar per Deu loar,honrar e servir. Per ço car Deus ama mes ajudar, donar e perdonar quepecadors punir, deu hom aver en Deu major esperança perla sua amor que per <page 74><title LLULL> paor de pecats de desesperança. On, con açó sia enaxí,pots doncs conexer, si tu est habituat de prudencia ode imprudencia; e açó metex de ton proysme. Esperança conforta per amar de prudencia habituat evestit; e desesperança desconforta per paor deinprudencia habituada e vestida. On, con açó sia enaxí,pots doncs conexer en tu, pecador, si has de Deu majorpaor per la sua amor que per la paor. E si has majorpaor de Deu per la sua amor que per la tua, potsconexer que tu ames mes Deu que tu matex e, per lo

contrari, pots conexer que tu ames mes tu metex queDeu. On, con açó sia enaxí, pots conexer que, si amesmes Deu que tu metex, has prudencia e esperança e, siames mes tu metex que Deu, no has prudencia e cuydesaver esperança e no la has. E en est pas est enganat,car no has prudencia ne sabs contrastar a la temptaciódel demoni. Sens esperança no pots esser ric e ab esperança potsesser ric. E açó pots asajar en ton membrar, entendree amar, segons que tu en ells atrobarás benenança omalanança. Qui a esperança per major virtut está plus luny a majordesesperança, e qui a esperança per major contrició esplus prop a major satisfació. On, con açó sia enaxí,pots doncs conexer tu, pecador, los termens deesperança e de desesperança e de prudencia e deimprudencia. Dit avem de prudencia e de esperança e de lurscontraris. E mostrades avem lurs essencies e'l proçésque han contra imprudencia e desesperança. E per ço, enla fi del sermó, preguem Deus etc. Sermó 12 [28] De prudencia e de caritat Qui vol preycar de prudencia e de caritat membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquellesproceesca en son sermó dient. Al començament del sermó preguarem nostre senyor Deusque'ns do gracia, per la qual de prudencia e de caritatdonem conexença etc. Prudencia e caritat son vestedures del humá entenimente volentat, per les quals estan illuminats, ordenats evestits per entendre e amar, per servir e loar e honrarnostre senyor Deus e per merits a guanyar, <page 75><title LLULL> con sia ço que hom no pusca servir, loar e honrar Deuab nuu e disformat entendre e amar. Enaxí con caritat es subirana fi de amor, enaxí eselectiva per prudencia en la fi d'amor. E per çoprudencia e caritat han lurs obres en la fi d'amor perservir nostre senyor Deus. Ab caritat enforma ta volentat e ab prudencia enformaton enteniment per ço que ages enformat amar e entendreen servir, loar e beneyr nostre senyor Deus, e que pertos merits sies plaent a Deu. Ab prudencia has illuminat entendre e ab caritat hasilluminat amar. Ençerca doncs ab aquests .ii. lums loshonraments e loaments qui pertanyen a nostre senyorDeus e a ton proysme. E si açó fas per Deu e per tonproisme, illuminat serás e ab imprudencia ne impietatno participarás.

Qui a prudencia sab conexer si metex, e qui a caritatama si metex, e qui sab e ama si metex está vestit eordenat de bontat gran e está ordenat a servir e honrarDeu, si metex e son proysme. Qui a prudencia en caritat e caritat en prudencia esvestit e ornat de gran bontat, poder, virtut e veritate no ha de res fretura. E qui es vestit per locontrari, es de mal vestit e de pecat, e es aparellatcon per lo demoni sia temptat e vençut. Home prudent e en qui sia caritat ab lum de bontatillumina si metex e, per eximpli, son proisme. E abaquelles .ii. lums illumina son membrar, entendre eamar, ymaginar e sentir per Deu servir, loar e honrare va en gloria per tots temps estar. Qui a poder de prudencia e de caritat no pot esservençut e pot entendre e amar Deu, si metex e sonproysme sens pecat. E sens aytal poder per imprudenciae per impietat e per lo demoni pot esser vençut esobrat. Veynança de prudencia e de caritat está per obra deenteniment e de volentat. E per aquella obral'enteniment vest son entendre, e volentat son amar. Eensemps pugen participar en Deu servir, loar e honrar. Qui serveix Deu ab prudencia e ab caritat haprosperitats e adversitats. Les prosperitats que ha sonprudent entendre e son caritatiu amar, e lesadversitats son los trebayls, engans e mal dir que'lshomens imprude[nt]s e sens pietat fan e dien d'aquellsqui han prudencia e caritat. Los quals ab pasciencia eab humilitat guanyen prosperitats qui valen mes quetotes riqueses terrenals. <page 76><title LLULL> Qui a prudencia e caritat fa casteyl de lealtat en loqual estan bontat, granea, duració e poder. De lesquals es lo casteyl tan guarnit que no pot esser vençutne sobrat per imprudencia ne per impietat ne encara perdesleyaltat. Qui en aytal casteyl fa estar sonentendre, membrar e amar de negú be no ha freytura. Qui ven caritat no compre res e qui compra imprudenciapert tota res. E per ço pot hom conexer ço que es rese qui no es res. Ço qui es res son prudencia e caritatqui formen virtuós membrar, entendre e amar de virtuts.E açó que no es res son imprudencia e impietat quidisformen membrar, entendre e amar ab pecats. Mes val prudencia en ton enteniment e caritat en tavolentat que tots los bens que has terrenals. E sabsper que? Car per prudencia e caritat pots esser salvate no per bens terrenals, con sia ço que no siensubstancies spirituals mas corporals, les quals no han

entendre ne amar. Si vols esser molt conegut, ages prudencia, e si volsesser molt amat, ages caritat. Car prudencia illuminabontat, en quant la fa entendre; e caritat illuminavolentat, en quant la fa amar. On, con Deus sia bo persubirana bontat, ages prudencia e caritat per ço quefaçes amar e entendre la divina bontat. Qui a caritat es cortés e qui ha prudencia es cortés esavi. Ages doncs prudençia e caritat per ço que siescortés e savi per ton sentir e ymaginar, membrar,entendre e amar, car cortesa saviea te guardará depecar e't defendrá del demoni que no't porá temptar. Dit avem de prudencia e de caritat. E per ço que'n avemdit, porá hom conexer lurs essencies, species e naturese lo proçés, que han contra imprudencia e impietat. Eper tal preguem nostre senyor Deus que'ns do gracia,per la qual sapiam lo sermó retenir en nostre membrare ab ell imprudencia e impietat vençre e sobrar etc.

Sermó 13 [29] De prudencia e de saviea Si vols fer sermó de prudencia e de saviea, remembra edigues lurs temes, diffinicions e especies e seguex lurproçés. Per lo qual reglarás e ordenarás ton sermó perton membrar, entendre e amar, ymaginar. <page 77><title LLULL> Al començament del sermó preguarem nostre senyor Deusque'ns do gracia, per la qual de prudencia e de savieadonem conexença etc. Si as prudencia [e saviea, ton enteniment es subjectd'elles e prudencia] está serventa e saviea está dona,con sia ço que prudencia es materia de la qual savieaes electiva, en quant está en repós per fer be eesquivar mal. Prudencia lava l'enteniment de pecats, e saviea entenperfetament bontat e no participa ab mal ne ab pecatpus que prudencia ha elet lo major be e esquivat lomajor mal. Con prudencia puja, saviea puja. E prudencia puja abprosperitats e adverssitats, e saviea está abprosperitats complida e no ab aversitats; ne el demonino la pot temptar ne trebalar, car en la prudencia esfeta la temptació e vençuda. Prudencia fa de la terra argent e del argent fa or, esaviea usa or en fer saviees. E per ço es prudenciamercadera e compra e ven, e saviea es lo fruyt e'lguany e está en repós. Per prudencia ligarás lo menor be al major per ço quesia plus forts e que'll major sia plus forts per lo

minor, axí con bens de senyor e de vasal qui son plusforts doncs con son ensemps ligats. E si açó fas, granforça de saviea aurás en tant que tot pecat vençrás; esaviea será ta carrera per la qual irás a perpetualglorificació. Qui a prudencia eleg lo major be, e ans, en sa amorque'l be minor e fa lo menor be servidor del major, esaviea ha pau e benenança; e qui ha imprudencia fa locontrari e folia es la sua malenança. Prudencia está lum de home savi e imprudencia es habittenebrós de home foyl. E per ço saviea está lum debontat e folia tenebre de pecat. Qui a prudencia no es pobre e qui ha imprudencia no esric. E per ço home fol e qui es ypocrita feyn-se quesia pobre per ço que sia ric per bens terrenals o perhonraments, los quals desira. E home savi fa d'açó locontrari. Ab prudencia veurás los bens e'ls mals qui son a venir,e ab prudencia aparalarás ton membrar, entendre e amara reebre los bens e a esquivar los mals. E con veuráslo temps d'aquells, tu aurás saviea per la qual serássavi. E l'ome qui a imprudencia fa d'açó lo contrari einprudencia vest de trebayl e de mal son sentir,ymaginar, membrar, <page 78><title LLULL> entendre e amar, ab lo qual trebal e mal va estar totstemps en foc infernal. Ab prudencia aurás los bens e vencrás los mals e absaviea guany[a]rás los bens e los mals no sintrás. E abimprudencia lo contrari farás e de trebal e de freturavestrás ton membrar, entendre e amar e mortalmentpecarás. E'n la fi de be ab prudencia vas, e ab savieaaquella fi has e en ella estás. E si vas abimprudencia, a privació de be vas e la fi de bedesirarás e no la aurás; e haurás folia e en ellaestarás e ab ella pecarás. Ab prudencia bona vida aurás dementre viurás e bonamort aurás quant de aquest segle passarás e en l'altravida ab ta saviea la saviea de Deu per tots tempscontemplarás. E si has imprudencia, lo contrari farás,de lo qual contrari vistrás ton membrar e ymaginar esentir e desirarás per tots temps menjar e beure, enull temps no menjarás ne beurás; e volries repós enull temps no'l aurás, e volries morir e null temps nomorrás. Ab prudencia parla ab home foyl e serás savi. E siparles ab ell ab imprudencia, serás foyl, e donchs,foyl ab foyl faran folies. Pots doncs conexer en tapensa con parlarás ab home, si est savi o si est foyl. Prudencia e manera son germanes e amigues qui servexen

saviea que forma e illumina, crex e ordena saviymaginar, sentir, membrar, entendre e amar. E car homefoyl es ple de mal, home savi no ha de be freytura. Ab prudencia no pots fer folies ne ab imprudenciasavie[e]s. Vet donchs que en tu está ffranch arbitreper lo qual te pots vestir de be o de mal. Saviea esaxí habit d'enteniment reglat per ço que no faça foliaper son entendre o per son creure, con es caritat habitreglat de volentat per ço que no faça per son amar odesamar, pecat. Pots doncs consirar e conexer lo teufranc arbitre, ab lo qual pots fer asau pege[e]s ofolies. E si fas saviees, fas-les ab aquell francarbitre que Deus t'a donat, e si fas folies, fas-les abaltre franc arbitre per ço car est de no res creat.Aquell franc arbitre no l'a Deus creat, car, si l'aviaDeus creat, no seria savi e consi[n]tria a fer pecat.La qual cosa es imposible, con sia ço que Deus siasubirana saviea, justicia e bontat. Dit avem de prudencia e de saviea. E per ço que'n avemdit, pot hom aver conexença de lurs essencies,difinicions e especies. E per ço <page 79><title LLULL> preguem nostre senyor Deus que'ns do gracia, per laqual longament membrem lo sermó etc. Discorreguda e mesclada avem prudencia per fortitudo,temprança e per les altres virtuts. E per ço avemdonada sciencia per la qual sermonador qui vol deprudencia preycar sapia la materia multiplicar. Sermó 14 [30] De fortitudo e de temprança Qui fa sermó de fortitudo e de temprança remembra lurstemes, diffinicions e especies e'l test de fortitudo ede temprança. E segons aquell proçés faça sermó compostde fortitudo e de temprança e cula raons e semblançesdel subgect d'aquest libre. Al començament del sermó preguem nostra dona sanctaMaria, verge gloriosa, que do a mi gracia de dir edeclarar que es fortitudo e temprança, e a vosaltresetc. Força de coratge está per membrar, entendre e amarbontat, e temprança está per egualtat de membrar,entendre e amar bontat. E si tu compons abdues lesbontats en .ia. bontat, estarás forts e atemprat contradibilitat de coratge e destemprança. E si fas locontrari, estarás en mortal pecat. Força de coratge está per gran membrar, entendre e amarqui componen magnificencia, e temprança está per granegualtat de membrar, entendre e amar qui componenmagnificencia. E si tu compons abdues lesmagnificencies, estarás forts e atemprat contra

dibilitat de coratge e destemprança; e si fas locontrari, estarás en mortal pecat e serás dampnat. Força de coratge está per duració de membrar, entendree amar constancia, e temprança está per egual duracióde membrar, entendre e amar constancia. E si tu componsabdues les constancies estarás forts contra dibilitatde coratge e destemprança; e si fas lo contrari,estarás en mortal pecat. Per sentir e per ymaginar pots esser ordenat a guanyarforça de coratge e temprança ab que les multiplics abbontat magnificencia e constancia, segons que damuntavem dit. E no porás esser vencut per lo <page 80><title LLULL> demoni ne per sentir ne ymaginar, con sia ço que forçade coratge sia a ensús e dibilitat de coratge a enjús;e açó metex de temprança e de son contrari. Fforça de coratge es força de volentat qui ama Deu, [eforça de temprança es força de volentat qui ama Deu.]E per açó força de coratge e de temprança per volentatque ama Deu han concordança; la qual força de volentates per la volentat de Deu tan esforçada que'l demoni nedebilitat de coratge ne encara destemprança no podencontra aytal humana volentat. Fforça de coratge es força de volentat que ama Deu, eforça de temprança es força de sanitat. E qui abduesles forçes compon en sa volentat no pot esser vençut nesobrat per dibilitat de coratge ne per destemprança. Fforça de coratge está per força de volentat que amaesser virtuosa, e fforça de temprança está per força devolentat que a paor de trob menjar e de trob beure e detrob veer, oyr, odorar, palpar, parlar e ymaginar. Fforça de coratge está per força de volentat que volriqueses guanyar, e força de temprança está per forçade volentat que vol longuament en est segle viure perço que ab moltes riqueses pusca Deus honrar e servirlongament. On, con açó sia enaxí, pots doncs conexer logran ligament de força de coratge e de temprança. Enaxí con avem donat eximpli de força de coratge e deegualtat de temprança per força de volentat, pot homeximplificar per força d'enteniment e per força dememoria. E qui totes .iii. les forçes ajusta estáfortment vestit de temprança e de força de coratge. Si tu per força d'enteniment entens con fas sciencia deforça de coratge e de temprança, e per força de memoriaaquella sciencia membres e per força de volentat ellaames, ja lo demoni ne dibilitat de coratge, ne encarade destemprança, en tu poder no auran, con sia ço quesciencia de virtuts sia a ensús e son contrari sia aenjús. Tot ço que es amat, es amat per alcuna fi, car fi de

virtuts es a ensús e fi de sentir e ymaginar sia aenjús. Per ço, cant serás temptat per lo demoni queages plaer per sentir e ymaginar contra força decoratge e temprança, ama plus la fi de virtuts que lafi de sentir e ymaginar. E adoncs serás forts per forçade coratge e temprança contra lurs contraris e'ldemoni. <page 81><title LLULL> Les riqueses de l'anima son força de coratge etemprança, e les riqueses del cors son sentir eymaginar. E car l'anima es a ensús e'l cors es a enjús,pots vençre, ab força de coratge e de temprança, forçade vicis per sentir e ymaginar. E si fas lo contrari,peques mortalment e vas a perpetual turment. Fforça de gran linatge per sentir e per ymaginar no estan gran força con força de coratge e de temprança. Esabs per que? Car sentir e ymaginar no son del linatgede morals virtuts, con sia ço que'lls sien instrumentsa be e a mal, e força de coratge e temprança sien dellinatge de virtuts. Con tu est a la taula que es bellament ornada deviandes corporals, orna tu adoncs la tua anima perviandes spirituals, les quals son fortitudo etemprança. Les quals seran formes qui enformaran tonmenjar e ton beure, qui seran materia de ta sanitat. Esi fas lo contrari, menjarás e beurás a ventura e porásesser confús e embriach e vistrás ton membrar entendree amar de mortal pecat. Si tu menugues e beus atempradament, pots averesperança de sanitat, e si menges e beusdestempradament, pots esperar malaltia e mort. E si tufas comparació qual ames mes o sanitat o malaltia, ovida o mort, ton enteniment illuminará ta volentat. Perlo qual lum amarás força de coratge e sanitat e vidacontra mort e malaltia. Dit avem de força de coratge e de temprança. Edeclarades avem lurs temes e lurs proçesos. E per ço,en la fi del sermó, preguem nostre senyor Deus etc. Sermó 15 [31] De fortitudo e de fe Si vols fer sermó de força de coratge e de fe, digueslurs temes, difinicions e especies etc. Al començament del sermó preguarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Força de coratge es força de membrar, entendre e amar,e força de fe es força de creença, de membrar e d'amar.E per ço, con hom abdues les forçes ajusta en .ia.força e persevera molt en aquella força, engenre virtutmoraygua, ço es a saber, virtut on que hom es tan forts

que no es <page 82><title LLULL> temptat a fer pecat; axí con los apostols e losmartris e enaxí con molts de nosaltres, qui'ns lexariemenans escapçar que renegar la fe, ne fer luxuria,tració ne engan; enaxí con tu no pories forçar ta ma,si la meties al forn, que no sentís calor, enaxí homequi es habituat de virtut moraygua, qui es habitlongament perseverat, no pories forçar que fesséspecat. E açó es per ço car força de coratge e fe lotenen tan fort e sforçat que'll demoni ne sentir neymaginar no porien a ell fer membrar, entendre e amarpecat contra la divina trinitat, encarnació e losaltres articles de la fe. E per ço tot hom se deuriaacostumar a guanyar virtuts moraygues, per les qual[s]home viu en pau e segur e no ha paor que sia temptat nevençut per pecat. Deus ha posades virtuts en pedres, erbes e paraules,donchs, ha posada virtut per força de coratge e de fea vençre pecats e a fer miracles. E d'açó avemesperiencia con hom es temptat a fer pecat e no'l volfer per neguna res; e açó metex con es malalte ho cones en perill de mort e promet que irá en romaria aalcun sentuari, aven fe que aquell sant li ajut. Fforça de fe es tan gran per creure .i. Deu com percreure en divina trinitat. E sabs per que? Car enaxícon la unitat de Deu no pots sentir ne ymaginar, [enaxíla divina trinitat no pots sentir ne ymaginar]. Eaytanta força con has per creure trinitat, aytanta n'asper creure .i. Deu, con sia ço que haquella força queDeus te dona per fe en quant es .i., te dona en quantes en trinitat de persones. E per ço pots dir que, sipots probar que sia un Deu, pots provar que sia divinatrinitat de persones que sien .i. Deu. Fforça de fe es creure que Deus es encarnat. E si esttemptat, que no sia encarnat, con sia ço que no pusquessentir ne ymaginar la encarnació, per força que Deus tedona per fe pots entendre que ell pot esser encarnat,pus que o vol la sua volentat que ha infinit poder,infinida virtut [e] infinida bontat. E per ço fan pecataquells qui descreen que Deus sia encarnat, per ço carno poden sentir ne ymaginar la encarnació, ne creen neamen que Deus pusca esser ne deja esser encarnat. Los jueus e'ls sarrayns no creen que Deus sia entrinitat de persones. E sabs per que? Per ço car hanpaor que creeguessen en .iii. deus, e per ço no hanforça de fe. Los crestians creen en Deu tres personesper força de fe e saben que son .i. Deu per força decoratge, axí con saben <page 83>

<title LLULL> per força de coratge e per força de fe que en cascunade les dignitats de Deu ha correlatius substancials,essencials e naturals. Axí con ha en la divinavolentat, en que ha volent, volgut e voler, e en ladivina unitat unient, unit e unir, e enaxí de lesaltres; aquests correlatius força de coratge e força defe no gosen negar. E per ço pots conexer con per forçade fe puja força d'entendre, amar e membrar. Fforça de fe e força de coratge estan per força delobject sobre sentir e ymaginar object per membrar,entendre e amar, e encara per creure; axí con l'ome quicreu, membre, [enten] e ama que'l mon sia creat e queserá general ressurrecció de homens, e que los bonsseran salvats e los mals seran dampnats. Aquell homecreu per força de poder divinal infinit e sab que Deuspot crear lo mon pus que sab que Deus ha poder infinit.E car sab que Deus es just per volentat infinida, sabque tots homens seran ressucitats e jutjats. Hon, conaçó sia enaxí, pots doncs conexer lo mesclament quiestá per força de coratge e per força de fe, e con perfe puja hom a entendre e per entendre puya hom acreure. Axí con l'ome qui puja per la escala posant la.i. peu en .i. graó e l'altre peu en l'altresuccessivament tro al subirá escaló. Per major creença ha fe major força e per majorjusticia, e les altres virtuts, ha major força quemenor. E si li defalen les altres forçes de les altresvirtuts, ella per si matexa no pot aver força, con siaço que sens justicia no pusca esser luny a injuria esens prudencia ha imprudencia; e enaxí dels altres. Dit avem de força de coratge e de fe. E mostrada avemla manera per la qual .ia. força es esforçada per altraforça e la manera per la qual hom pot engenrar virtutmorayga, qui a tan gran força que no pot esser vençudaper sa contraria força. E per ço preguem nostre senyorDeu Jesuchrist que'ns do força de fe e de coratge etc. Sermó 16 [32] De fortitudo e de esperança Qui vol fer sermó de fortitudo e de esperança digualurs temes e difinicions e segons aquelles regle eordon son sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor DeusJesuchrist <page 84><title LLULL> e nostra dona santa Maria etc. Força de coratge está per força de membrar be,honraments e riqueses e força de esperança está perforça de membrar, entendre e amar Deu, les sues

dignitats e les sues obres, per ço que do gloria e queperdó pecats. E per ço, si tu aquestes .ii. forçesmescles, en fas .ia. força; ab la .ia. força esforçerásl'altre força e vençrás dibilitat de coratge edesesperança, con sia ço que força de coratge eesperança sien habits possitius e dibilitat de coratgee desesperança, privatius. Fforça de coratge e força de esperança estan per laforça del object. E per ço, segons la força que hom haper membrar, entendre e amar Deu e la sua força debontat, granea, eternitat, poder e les altresdignitats, está home forts contra pecat per força decoratge e de esperança. Tu as .ia. força per veer, altra per oyr e enaxí delsaltres seyns; e açó matex per ymaginar, per qui hasaltra força. E si tu ymagines luxuria ho ira per ço quehas vist e oyt e la ymmaginació emflama e escalfa latua carn a fer luxuria o a pendre venjança, tu vençrásaquella força ab força de membrar, entendre e amarvirtuts, ço es, castetat, paciencia e les altres, consia ço que les forçes de l'anima e de virtuts sien plusforts que de sentir e d'imaginar pecats. Si tu, home qui has fets molts pecats, est temptat perlo demoni a desesperança, ages força de esperança permembrar, entendre e amar Deu, ab la qual esforçarás laforça de ton coratge en tant que Deus ab la sua forçae ab la tua, que será estrument a la sua força, vençrála força de la temptació. E donar-t'a força de membrar,entendre e amar la sua misericordia que ha major forçaque la força que tu as en fer pecats. Esperança es força ab bontat e no pot esser força abmalea, que es pecat. Esperança ha gran força ab granbontat e no pot aver gran força ab poquea de bontat. Esperança, aytant con está en major perseverança,aytant ha major força contra pecat. Esperança ha major força per entendre Deu e la suabontat, granea e les altres sues dignitats que percreença, con sia ço que enteniment sia plus forts perentendre que per creure. Esperança es misatge tramés a Deu per creure de Deuveres coses. E no pot esser misatge tramés a Deu percreure de Deu falses coses, con sia ço que esperança abveritat age força en aportar de Deu do, misericordia <page 85><title LLULL> e perdó, e ab falsetat no age neguna força. No podendoncs los infeels aver en Deu esperança de salvació pusque creen falsament negant de Deu veres coses. Si tu ames mes tu matex o ton honrament, ta muler o tonfill o altra cosa que Deu e que'l seu honrament, no

pots aver força de esperança. E per ço tu, estant enpecat mortal, cuydes en Deu aver esperança que't doriqueses, honraments e salvació, no has esperança; e çoque't cuydes que sia esperança formada ab bontat, esesperança disformada ab malea e pecat, ab la qual no hanegú bo participament, con sia ço que pecat, lo qual tufas per ço car no ames Deu e'l seu honrament sobretotes coses, te toyl la força de esperança. Fforça de esperança e força de coratge engenre[n] forçade virtut morayga, que es virtut perseverada per forçade membrar, entendre e amar Deu, si metex e sonproisme. Contra la qual virtut morayga negun demoni, netots los demonis, ne negun sentir ne ymaginar no potaver força en fer pecat, con sia açó que aquella siaestrument, ab lo qual la divina força dona força a tothom qui aja aquella virtut morayga contra tot pecat. Eper ço tu, sermonador qui preyques, conseyla al pobleque aja virtut morayga, ab la qual porá vençre totaforça de pecat. Dit avem de força de coratge e de esperança. E mostradaavem la manera per la qual hom pot aver força ab lurforça contra tot pecat. E per ço preguerem nostresenyor Deus Jesuchrist que ab força de coratge e deesperança do a nos força contra pecats pus que es parenostre etc. Sermó 17 [33] De fortitudo e de caritat Si vols fer sermó de fortitudo e de caritat, membre lestemes, diffinicions e especies. E segons aquell proçésordona ton sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor DeusJesuchrist que do gracia a mi de dir e a vosaltres deoyr, d'amar, d'entendre e retenir etc. Con sia açó que força de coratge sia virtut cardinal ecaritat sia virtut tehological, per ço, enaxí con veroliver empeltat en huylastre a <page 86><title LLULL> força de vera oliva, enaxí la força de caritat mou laforça de coratge a la fi de amar Deu sobre totes coses.E per aytal força está caritat forma, e força decoratge materia, e es engenrada virtut morayga perlongua perseverança en tant que força de demoni e desentir e de ymaginar no pot contra força d'aquellavirtut. Enaxí con substancia ab la sua força mou les forçesdels acçidens a la sua fi, enaxí força de caritat mouforça de coratge a la sua fi qui es amar Deu sobretotes coses. La qual fi mou ab la sua força la força dela volentat que has a tu metex e a ton proysme. Lo qualamar está materia, e'l amar que has a Deu está forma

d'aquell. E si tu fas forma del amar dejús e materiadel amar desús, peques mortalment per ço car fas contral'orde damunt dit. Tu no pots forçar ton membrar e ton entendre que tuages major caritat per amar mes tu e ton proysme queper amar Deu; e pots-ne forçar ton voler. E sabs abqual força? Ab la força del demoni, de ymaginar e desentir, que son forçes de pecats per volentat despuladade caritat. On, con açó sia enaxí, pots doncs conexercom es gran la força ajustada de força de coratge e deforça de caritat, per força de membrar, entendre e amarDeus mes que totes coses. Si tu ames tot ço que Deus ama, aurás tan gran forçaper amar que vençerás tota força de pecat. E sabs perque? Car lo teu amar será estrument a la volentat deDeu que amará e qui t'ajudará a vencre totes les forçesde pecats e guanyar totes les forçes de virtuts. No pots amar ton proysme tant com tu metex sens forçade coratge ne sens força de caritat, ne aquestes .ii.forçes no pots aver en ton amar sens la força que hasen amar Deu sobre totes coses. E con açó sia enaxí,pots doncs conexer con engenres forçes de virtuts,segons que damunt es dit, e força de pecats, si amesmes tu matex que Deu o ton proysme, o mes ton proysmeque Deu ne tu metex. Ab força de ymaginar pots vencre o multiplicar força desentir. E pots vencre ab ymaginar força de sentir, situ, con ymagines luxuria e l'ymaginar fa la carnescalfar per sentir, tu ymagines castetat e les penesinfernals. E pots multiplicar la força de sentir, si tuames mes caritat e força de coratge que força de sentiren fer pecats. Ab forçes de virtuts vençrás forçes de sentir ed'imaginar. E sabs per que? Car per caritat e per forçade coratge pots ab la força de Deu <page 87><title LLULL> participar per membrar, entendre e amar, e no perforça de sentir e ymaginar, ab qui no pots Deusobjectar, con sia açó que Deus no sia sensible neymaginable. Tu as força de auciure .ia. galina ab ta ma nua, mas node auçiure .i. bou, lo qual pots auciure ab lança ocolteyl. En semblant manera tu no as força de caritatne de coratge a vençre pecat senes força de caritat,per la qual ages major amor a Deu que a totes coses. No pots fer companya de força de coratge e de força decaritat, si no y acompanyes la força de justicia, deprudencia e de les altres virtuts. E sabs per que? Perço car les forçes de pecats son grans, e en home en quino está justicia ne prudencia, cové que en ell estien

injuria e imprudencia, qui son pecats. Caritat es virtut primera. E sabs per que? Per ço concomença en amar Deu sobre totes coses, con sia ço quel'amor de Deu sia [causa] efficient e causa final atotes creatures. E per ço, si tu vols metre caritatderrera, no la aurás e ella perdrás e sens ella enmortal pecat estarás. Dit avem de caritat e de força de coratge. E molt neporiem dir, mas preguem nostre senyor Deus Jesuchristetc. Sermó 18 [34] De fortitudo e de saviea Qui vol fer sermó de força de coratge e de saviearemembra lurs temes, difinicions e especies, e segonslur procés faça son sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor DeusJesuchrist que do a mi gracia de dir e a vosaltres deoyr e de retenir e per obra complir etc. Força de coratge e força de saviea multiplicades en.ia. força per entendre, membrar, honrar e servir Deu,es tan bona e tan gran força que ab ella pot hom vençretota força de pecat. E sabs per que? Car aquella forçaes estrument a la saviea de Deu e a la força de sonpoder e de sa volentat, ab que Deus venç e força totpecat e tota temptació diabolical. Home ha major força per ymaginar que per sentir. Ed'açó avem esperiencia, con sia ço que per ymaginar pothom la carn escalfar e per entendre, amar e membrar hahom major força que per ymaginar. E <page 88><title LLULL> d'açó avem esperiencia, en quant ymaginar pot[s]vençre, si es mal, ab virtuós entendre, membrar ehamar, e si l'ymaginar es bo, pots-lo ab l'animamultiplicar. Axí metex pots consirar que ab força decoratge e de sav[i]ea pots ordenar e reglar la volentata voler e'l enteniment a entendre e la memoria amembrar virtuts contra pecats, o virtuts multiplicarper bonea, granea e per les altres innades e naturalsvirtuts, que estan primeres forçes, per ço car sonsemblans a la bonea, granea e a les altres dignitats deDeu. Fforça de creure no es tan forts con força d'entendre.E per açó pot hom aver major força per entendre virtutsque per creure virtuts. E per ço home savi ama mesentendre virtuts que creure. Fforça de major saviea e de major coratge está perforça de major object; axí con home, qui es plus fortsen entendre Deu e la sua bontat, granea e les altresdinnitats divinas que en entendre humana bontat, graneae les altres. E per ço home savi ama mes entendre Deu

e les altres sues dignitats que si metex ne que losseus començaments ignats naturals; e home foyl fa d'açólo contrari. Home savi fa major força en guanyar virtuts, ab lesquals pusca honrar Deu, que en guanyar honraments neriqueses temporals. E es per ço dit savi, car mils potservir Deu ab virtuts que ab honraments ne riquesestemporals; e home fol fa d'açó lo contrari. Fforça de coratge e força de saviea reglen les forçesque l'anima ha per membrar, entendre e amar. E forçesd'anima enaxí reglades reglen la força que laymaginació ha per ymaginar e la força que la sensitivaha per sentir, ço es, veer, oyr, odorar, gustar, palpare parlar. Pots doncs entendre la manera per la qualhome habituat de força de coratge e de saviea com estáordenat e reglat per sentir e ymaginar e per racionar;e, per lo contrari, home fol esta desordonat e noreglat, adoncs con es vestit e habituat de pecat, e deforça de coratge e saviea privat. Home savi ama mes força d'entendre que de creure. Esabs per que? Car creure es lum qui esforça la forçad'entendre, ab la qual fa la saviea que es forma erepós de son entendre. Home fol ama mes creure queentendre, per ço car cuyda major merit guanyar percreure Deu que per entendre Deu. E per ço es fol, carper la consequencia ama mes si metex que Deu. <page 89><title LLULL> Enaxí se cové segons ordenament de Deu que'l humáenteniment sia reglat per força de saviea, con humanavolentat per força de caritat, con sia ço que Deus amaaytant esser entés con amat, e aytant amat con entés.E açó per sa bontat, que es aytan comuna a sonenteniment con a sa volentat, e a sa volentat con a sonenteniment. E açó matex pot hom dir de la divina graneae de les altres virtuts o dignitats. E si d'açó era locontrari, poria hom dir que en Deu agés majoritat emenoritat; la qual cosa es impossible. Fforça de saviea e força de coratge es major con enduesles forçes son ajustades que con la .ia. força está persi matexa tan solament, axí con força de .ii. homensqui es major força con son ensemps que força d'un hometan solament. Aquest eximpli dic per tal que, si abforça d'una virtut no pots vençre força d'un pecat,vins ab .ii. virtuts força d'aquell pecat, e vençrás eno serás sobrat. Dit avem de les forçes de coratge e de saviea. Emostrada avem la manera per la qual son plus forts queforça de sentir e d'imaginar en racionar. E per çopreguem nostre senyor Jesuchrist, que'ns do força de

coratge e de saviea etc. Dit avem la manera per la qual hom sapia conexer lodiscurriment de força de coratge ab les altres virtuts,e la manera per la qual hom la sapia liguar ab elles. Sermó 19 [35] De temprança e de fe Si vols fer sermó de temprança e de fe, membra lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordonae regla ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist que do a mi gracia de dir, e a vosaltres deoyr e de retenir e per obres complir, paraules que siena laor d'el e a profit de nostres animes. E per amor ehonor de nostra dona santa Maria digam Avemaria. Temprança majorment se pot dir per gustar, ço es,menjar e beure amesuradament, con sia ço que hom puscaatempradament veer, oyr, odorar, palpar, parlar,ymaginar e racionar. E per ço home, per totes sespartides, pot esser atemprat e pot hordenar quetemprança sia estrument <page 90><title LLULL> a creure los .xiiii. articles de la santa fecatholica, car no's convé que destemprança, que especat mortal, sia en home qui crea .i. Deu Pare, Fille sant Esperit creador, recreador, glorificador,encarnat per Esperit sant, nat, crucificat, e quidevalá als inferns con ne trasc Adam, Abraam e losprofetes, e qui es ressucitat e al çel se n'es pujat evendrá lo dia del judici jutjar bons e mals. Temprança es estrument a l'enteniment en membrar e amaren Deu veres coses e altes, con sia ço que temprançasia mesura per egual entendre, membrar e amar. E qui abtemprança no mesura no pot altament pujar a consirarDeu e les sues obres. Per temprança pot hom aver atemprada ymaginació enymaginar les fantasies que hom acuyl dels senyscorporals, con sia açó que trob o poca ymaginació siadesordenat estrument qui empatxa e corromp lesfantasies, ab les quals l'enteniment fa sciencia. E pertrob ymaginar esdevé hom orat a vegades e per pocymaginar hom no pot be usar de les arts liberals nemecaniques. Cové doncs que hom aya atemprat ymaginarper exalçar [e] ordenar virtuts, ab les quals hom puscaservir e honrar la santa fe catholica. Per trob o per poc oyr, e enaxí dels altres seyns, potscorrompre la virtut de les potencies sensitives. Ecorrompudes aquelles, no pot hom virtuosament ymaginarne racionar ne la santa fe catholica servir e honrar. Hom no pot viure sens menjar ne sens beure, deu hom

doncs, per ço que viva, atemprament menjar e beure. Eno es hom digne de viure, qui a la fe faça desonor, deuhom doncs viure per la fe servir e honrar, lo qualatemprament está per atemprat ymaginar e racionar. Major injuria fa crestiá a Deu per destemprança quesarrayn ne jueu. E sabs per que? Per ço car crestiá potesser plus bo e plus virtuós per creure la fe catolicae per honrar aquella, que sarrayn ne jueu per creureles sectes en que estan. On, con açó sia enaxí, pertayndoncs a crestiá major temprança que a negun altre home.

Mes val temprança per racionar que per menjar ne perbeure, car plus noblement está per membrar, entendre eamar que en sentir plaer per gustar, con sia ço que lesobres de l'anima son plus virtuoses que les obres delcors. Per temprança que está per racionar mesurarás ço quepots despendre e que deus despendre per sentir; e açómetex porás fer per atemprat <page 91><title LLULL> ymaginar. Pots doncs conexer la manera per la qualpots per atemprat racionar e ymaginar atemprar tonveer, oyr e los altres seyns, con sia ço que les causessubiranes sien causes de les jusanes per la santa feservir e honrar. Per ço car hom creu la fe per tal que la entena, segonsque dix Ysayas profeta, qui dix: Si no creets noentendrets, está en entendre fi principalment detemprança, e creure vertader está secundariament fi detemprança; e açó pot hom dir d'ymaginar. On, con açósia enaxí, pots doncs conexer los graus per los qualsestá ordenada temprança per la fe servir e honrar. Temprança es filla de justicia, que es filla de fe, eper ço temprança está estrument per justicia e per fe. Ages temprança en la taula e ages fe en los çels. Losquals pot hom dir que son altes obres, les quals Deusfa ab sa bonea, granea e a[b] les altres dignitats ensi metex e en les creatures. Per temprança aurás sanitat per ton sentir e per tonymaginar, e per fe aurás sanct entendre, membrar eamar. Deus doncs ab temprança servir e honrar tonracionar. Dit avem de temprança e de fe. E mostrada avem lamanera per la qual hom les sapia conexer. E per ço, enla fi del sermó, preguarem Jesuchrist, qui es parenostre que'ns do temprança e fe, ab les quals loservescam. E per sa honor, reverencia e amor digam loPaternoster etc. Sermó 20 [36] De temprança e de esperança

Qui vol fer sermó de temprança e de esperança membrelurs temes difinicions e especies. E segons aquellesregla e ordó son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Temprança es instrument de esperança, con sia ço queles virtuts cardinals sien estruments per los qualsDeus dona les virtuts teologicals. E per ço qui volaver esperança aja temprança, e per ço que aja granesperança aja gran temprança per sentir, ymaginar eracionar, con <page 92><title LLULL> sia ço que ab temprança deja hom mesurar les obres deveer oyr, odorar, gustar, palpar, parlar, ymaginar,membrar, entendre e amar. La bontat de Deu es dona de temprança e de esperançaqui son bones virtuts causades per la divina bontat. Eper ço deu hom aver a son poder molt bona temprança eesperança. La granea de Deu es dona de temprança e de esperançaque son per ella grans virtuts. E per ço home qui nosia diligent en aver gran temprança e gran esperança nofa honrament a la divina granea. E açó ab poca deoccasió vest si metex de destemprança e dedesesperança. Temprança ne esperança no han poder sens lo divinalpoder, car Deus vol que hom aja poder per temprança eesperança. Donchs, hom pecador fa desonor al poder deDeu, en quant no ha cura que aja poder de temprança ede esperança. Tu, qui seus a la taula e tempres lo vi ab aygua,pot[s] consirar per aquest senyal que deus atemprar tonveer, oyr e los altres senys, ton ymaginar e tonracionar ab esperança. La qual has en Deu per ço que'tdo o que't perdó. E si tu no has temprança, no potsaver en Deu esperança, car qui no a temprança cové queaja destemprança qui es pecat mortal e contraesperança. Si as temprança per menjar e per beure, ages esperançaque Deus t[e d]o riqueses, per les quals ages sabor enmenjar e en beure e per qui ages les viandes que sonnecessaries a menjar e a beure; e tot açó per ell aservir. E si tu fas d'açó lo contrari, fas desonor aDeus e porá esser que Deus te tola la sabor de gustare que't do malaltia e tan gran pobreha que no ages quemenjar ne que beure. Per natura la tua potencia visiva ha atemprada acció epassió, per ço que aja atemprat veer; e açó metex pothom dir dels altres senys. E per ço deus avertemprança, que es virtut, e que ab temprança ages

esperança en Deu e en ton proysme. Pecador qui no aja temprança e cuyda aver en Deuesperança ha en Deu esperança disformada, con sia çoque esperança no pusca esser virtut ab destemprança quees estrument de pecat. Per aytal cuydar es molt homeenguanat e está en pecat e es sotsmés al demoni, per loqual estará tots temps turmentat. Sarray ne jueu no pot aver esperança en Deu e pot avertemprança per sentir e per ymaginar e no per racionar.Emperó pot aver esperança en son proisme per racionar;e aytal esperança es subalternada a la <page 93><title LLULL> esperança damunt dita, la qual esperança subalternadano es misatge de perdó ne de salvació. Si tu ligues temprança e esperança, tu desliguesdestemprança e desesperança. E si tu liguesdesesperança e destemprança, tu desligues esperança etemprança. Si tu ligues temprança e esperança ab ligam de granperseverança, aquell ligam no pot esser desligat perpocha perseverança de destemprança e de desesperança. Per atemprat menjar e beure aurás sanitat. E peresperança aurás sanctitat, ab la qual pots trametreesperança a Deu que't do sa amor e que't perdó tospecats. Home pecador qui dementre es sa no vol aver temprança,la qual espera aver en la fi de la mort, con esmalalte, [no ha atemprat racionar]. E qui no haatemprat racionar, lo qual hom pot aver majorment cones sa que con es malalte, [ha en Deu esperançadisformada, con sia ço que esperança no pot esservirtut ab destemprança]. Ab temprança pots mesurar la esperança que has en tonproysme e ab destemprança no pots aquella mesurar. Potsdoncs conexer la manera per la qual pots mesurar tonmembrar, entendre e amar adoncs com has esperança. Gran paor no es mesura de temprança; e açó metexs pothom dir de gran e trob alegrança. E açó metex potsconsirar de trob e gran esperança. Con siurás a la taula e conexerás que aurásatempradament menjat e begut [aurás natural esperançade merit]. Si menuges e beus ultra temprança e hasesperança que no't faça mal lo trob menjar e beure,aurás esperança a contingencia, de la qual esperança noaurás merit, con sia ço que contingencia no sia dellinatge de virtut. Con est malalte lo metge te conseyla que ages temprançaper ço que ages sanitat. E con est malalte perdesesperança lo bon angel te consela que ages esperançaper ço que ages sanctitat, de la qual vestes ton

membrar, entendre e amar. E si no creus lo conseyl delbon angel, creus conseyl del mal angel e creus mes lometge per ço que ages sanitat corporal que'l bon angelqui't conseyla que ages sanitat spiritual. Dit avem e liguades avem temprança e esperança, per loqual liguament porem aver sanitat corporal eespiritual. E per ço preguem nostre senyor Jesuchristque'ns do etc. <page 94><title LLULL> Sermó 21 [37] De temprança e de caritat Si vols preycar de temprança e de caritat, remembralurs especies, temes e difinicions. E segons aquellproçés regla ton sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor DeusJesuchrist que do a mi gracia de dir e a vosaltres deretenir etc. Temprança e caritat estan majorment per volentatordenada, reglada e formada per elles. E car sanitatcorporal está per temprança e sanitat spiritual estáper sanctitat deu hom ligar temprança e caritat per çoque per aquell liguament hom viva ab sanitat e absanctitat longuament en servir Deu qui es pare decaritat e de temprança. Temprança es estrument per la fi de caritat. La qualcaritat dona Deus ha volentat humana, mes [per] la suavolentat que neguna altra volentat. Es doncs temprançamateria, e caritat es la forma que enforma temprançaper ço que'll cors humá aja sanitat. Per amar Deu, si metex e son proisme e mes amar Deu quetotes coses, dona Deus caritat a home que a atempratracionar per membrar, entendre e amar. E caritat esdonada per molt alta fi [e] está dona molt alta evirtuosa que requer a temprança que sia sa serventa eque tengua atemprat ymaginar e sentir. Está temprança proporcionada egualtat per caritat perproporcionat veer, oyr, odorar, gustar, palpar, parlar,ymaginar, membrar, entendre e amar. Aytal proporciódefen los homens de la temptació del demoni e depecats, e fa estar los homens ordenats e reglats aservir Deu longuament per caritat e temprança. Tu as atemprat veer per caritat, si ames caritat, e hasatemprat oyr, si ames caritat, e enaxí dels altressenys. E sabs per que? Car atemprat racionar, per quiestá caritat formada, está format de atemprat sentir;e açó metex de ymaginar. Tu has atemprat veer, si veus bella fembra e benexs Deuqui l'a feta tan bella. E si ous dir que ella es bonae benexs Deu per ço car l'a feta bona, tu has atemprat

hoyr. E si odores .ia. bella rosa e b[en]eys Deu per çocon l'a feta tan bella e tan bona e ab tan bona odor,tu has atemprat odorar. E si tu menugues e beus, segonsque's cové, e loes e beneys Deu con t'a donada aquellaconveniencia, tu has atemprat gustar. E si palpes tamuler per castetat e beneys Deus qui t'a donadacastetat, tu <page 95><title LLULL> has atemprat palpament. E si tu parles ordenadament eab veritat e beneys Deu qui't dona aquell orde eaquella veritat, tu has ordenades paraules. E si tuymagines bones obres e aquelles desires e beneys Deuper ço con te fa bones obres ymaginar e desirar, tu hasatemprada ymaginació. Vet donques que tots los atempraments que avem dits sonformats per racionar atemprat, de caritat habituat evestit. Ab caritat destruyrás destemprança e ab destemprançapots corrompre caritat, con sia ço que no pusques avercaritat sens temprança. Per temprança sensible no aurás tan gran caritat conper temprança ymaginable, e per atemprat racionar aurásmajor caritat que per atemprat ymaginar. E sabs perque? Per ço car caritat es agradada e'ls graus desússon graus sotayrans. E la caritat está .ia. forma peressencia no divisida, axí con la tua anima que está.ia. forma gradadament e naturalment en les parts deton cors. Pietat e humilitat, qui son filles de caritat, nudridesab temprança, con sia ço que caritat viva ab temprançaestant caritat forma e temprança materia e estantcaritat plus bona e plus gran que temprança. E caritate temprança en lo genre de bontat han proporcionadaparticipança. Qui a temprança en la taula ha caritat en lo çel. E quiha caritat en la porta, on estan los pobres qui demanenalmoyna, a temprança en la taula. E qui a temprança endejuni ha caritat en la taula. E qui ha destemprança enla taula aurá crueltat en infern. Et qui hadestemprança en dejuni a crueltat per ypocrisia. Dit avem de la participació de temprança e de caritat.E per ço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 22 [38] De temprança e saviea Qui vol fer sermó de temprança e de saviea remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesproçesca son sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor etc. Con saviea estia majorment per enteniment e temprançasia materia e estrument a saviea, per ço temprança está

per enteniment qui ordenadament <page 96><title LLULL> fa sciencia de temprança e de saviea. E per ço homesavi atemprat, adonchs con es temptat per destemprançae per folia, ajude's ab temprança e ab saviea peratemprat entendre, amar e membrar sanitat pertemprança, e sanctitat per saviea. Home scientific e no savi engenre temprança per saborde menjar e de beure e no per aver sanitat, e home saviscientific engenre temprança per aver sanitat per çoque longament pusca viure e fer bones obres ab lesquals saviament servesca Deu sobre totes [coses], eegualment si matex e son proysme. Home scientific e no atemprat sab que es temprança edestemprança. E con es temptat per aver temprança o permultiplicar destemprança consent per sabor de menjar ede beure a multiplicar destemprança, e usa de folia ecuyda usar de saviea. Home atemprat e savi ama mes saviea que temprança. Eadonchs, con es temptat per glotonia, ab la major amorque ha a saviea que ha temprança, venç la temptació queha, contra glotonia; e home destemprat per menjar e perbeure fa lo contrari. Home atemprat e savi está [a]temprat e savi per totesses partides naturals de les quals es ajustat ecompost, ço es a saber, per tots los .vi. seynsparticulars e per sa ymaginació e per son racionar. Loqual fa per atemprat e savi membrar, entendre e amar,axí con home qui veu si metex o altre menjar o beureatempradament, e enaxí dels altres senys. E açó metexdel ymaginar viandes, les quals mesura ab mesures detemprança; e mesura ab mesures de saviea atempradesparaules, atemprada messió e atemprat menbrar, entendree amar. Home atemprat e savi ab granea de bontat, duració,poder e virtuós entendre e voler fa de temprança e desaviea virtut morayga, ab la qual venç e destruu foliae glotonia, en tant que no pot esser temptat per lodemoni ne per negun pecat contra temprança e saviea. Home atemprat e savi, con es malalte, fa de si metexmetge contra destemprança e folia. E home glot e foyl,con es malalte, no vol estar a conseyl de metge ne persi metex no sab aver temprança ne saviea. Home fol scientific conex que, si menja e beu trob,porá esser malalte e per la malaltia porá morir. E amames usar de sa franca <page 97><title LLULL> volentat de acció sots habit de glotonia e de passiósots habit de temprança. E per ço usa de folia e cuyda

usar de saviea. Saviea d'ome es major per conexer e amar Deu sobretotes coses. Es doncs temprança menor per esserestrument e saviea major. Aytal majoritat requer homesavi e atemprat, e home fol e destemprat fa locontrari, e per ço, con es temptat, leugerament consenta multiplicar glotonia e folia. E per ço car sciencia está enjús, saviea está ensús. Eper ço temprança que está estrument a sciencia está aenjús, e temprança que está estrument a saviea está aensús. Aquests graus conex home savi; e home fol ellsno consira. Saviea nodrex home savi de sciencia e home fol nodrexde folia, sciencia. E açó metex pot hom dir detemprança e de glotonia, con sia ço que l'ome glot,aytant con mes pot consirar gran plaer per menjar e perbeure, consent a son sentir e ymaginar contra saviea eestá fol e cuyda esser savi. Home savi e atemprat no menge ne parla a contingencia,e home glot e foyl fa lo contrari. E per ço [l'ome savie atemprat] al levant de la taula será savi e parlaráab temprades paraules e sintrá lo seu cors leuger e sa;e l'ome glot sintrá son cors pesant e malalte e parlaráa contingencia foles paraules e, si es représ de folia,multiplica en si metex folia e volrá que aquell qui'lrepren sia fol e représ. Home savi e atemprat savi e sa se gita en son lit, esavi e sa se leva de son lit, e savi e sa es tot aquelldia tro a la nit; e home glot e foyl fa lo contrari. Home qui vest capa, axí con per capa es cap[a]t, enaxíhome savi atemprat es de saviea e temprança habituat.E enaxí con home capat no pot esser nuu dementre vestcapa, enaxí home savi atemprat no pot esser glot nefoyl dementre que de temprança e de saviea estáhabituat. Pots doncs conexer que home ha libertat e potengenrar virtut o corrompiment; e açó metex de pecat. Dit avem de temprança e de saviea. E per tal preguemnostre senyor Jesuchrist, qui es pare nostre, que'ns doetc. <page 98><title LLULL> Dit avem de temprança, la qual avem discorreguda perles altres virtuts; per lo qual discorriment pot esserengenrada, multiplicada e conservada. Sermó 23 [39] De ffe e de esperança Si vols fer sermó de fe e de esperança, membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquellesproceex ton sermó. Al començament del sermó, segons bona costuma, preguem

nostre senyor Jesuchrist que do gracia a mi de dir e avosaltres de oyr etc. A major fe se pertany major esperança e ha majoresperança se pertany major fe, con sia ço que majoritate comunitat sia concordança de fe e de esperança. La major fe que sia es creure un Deu en trinitat depersones e que cascuna persona sia Deu infinit eternale que totes les .iii. persones sien .i. Deu tansolament simple indivisible, .ia. essencia, substanciae natura. Tan gran fe ne tan alta no ha jueu nesarrayn, mas crestiá tan solament. E per ço pertany-seque crestiá aja major esperança en Deu que jueu nesarrayn. Crestiá creu que'l Fil de Deu pres natura humana defembra verge, d'ela nat home Deu, qui per naturaparticipa ab tota creatura, per la qual participació estot lo mon exalçat en bontat e virtut. Tan alta fe netan profunda no ha jueu ne sarrayn ne altra secta, eper ço a tan alta fe e tan noble se pertany major eplus noble esperança. Crestiá creu que Jesuchrist per lo prevere estant a ellestrument, faça esser son cors per ostia sagrada esseren molts locs e en .i. temps, transmutan pa en carn evi en sanc per virtut del sacrament, Jesuchrist estanten lo çel sens departiment e mudament de sa essencia esubstancia e natura. Tan alta ne tan profunda fe no hajueu ne sarrayn ne altre home. Es doncs manifest eprovat que crestiá deu aver major esperança en Deu quealtre home, per la qual major fe e esperança es provatlo sanct sacrament del altar e que Deus es encarnat,car en altra manera major fe e major esperança noaurien major concordança per divina bontat, granea eles altres divines dignitats; la qual cosa esimpossible. Crestiá creu que Deus ha per natura sa bontat, granea,eternitat e enaxí de les altres sues dignitats. Per laqual natura ha obra natural <page 99><title LLULL> infinida e eternal per cascuna de ses dignitats, axícon en la divina bontat en que ha propietat paternalnatural per la qual Deus Pare de sa bontat naturalengenra Deus Fill naturat en bontat, e d'abdos ixSpirit sanct naturat en bontat e de bontat. E totes les.iii. persones son .ia. bontat, granea, eternitat, eles altres, e no son mas .iii. persones, e totes les.iii. persones son .i. Deu tan solament; e per aytal,fe tan gran no ha sarrayn, jueu ne altre home, mascrestiá tan solament. Es doncs manifest e provat que acrestiá se cové aver major esperança en Deu que altrehome. Avem donchs provada la sancta divina trinitat,

sens la qual major fe e major esperança no porien avermajor comunitat ne concordança. Crestiá creu que en paradís auran los homens sanctscors glorificat et qui viuran sens menjar e beure e quino aurá paria de fembra e qui será gloriejat per veurelo cors de Jesuchrist e per oyr les sues paraules; eque aquell cors, en lo qual Deus es home, gloriejarátots los sants de gloria complidament. Aytal fe, tanalta ne tan gran, no ha sarrayn ne jueu ni altre home.Es doncs manifest e provat que a crestiá se pertayn queaja major esperança en Deu que altre home que li do eque li perdó sos pecats. E si d'açó era lo contrari,major fe e major esperança no aurien en major comunitatconcordança; la qual cosa es impossible. Provat avem que a crestiá se pertany que aja major fee major esperança en Deu que altre home. E per ço pothom provar que a crestiá se pertany que aja plus granbontat moral que altre home e que aja plus ordenat eplus bon sentir, ymaginar, entendre, amar e membrar quealtre home. E açó metex pot hom dir que aja plus bonae plus gran justicia, prudencia e les altres virtutsque altre home. Provat avem que crestiá deu aver major fe e majoresperança que altre home, e que li pertany que sia plusbo [e] plus virtuós que altre home. Pot hom doncsprovar que crestiá pecador per avaricia, glotonia e losaltres pecats aurá major pena en infern que altre home;en altra manera la justicia de Deu no seria molt granen jutgar e punir plus fortment home major pecador [quehome menor pecador]; la qual cosa es impossible. Per major fe e per major esperança está hom plus lunya infidelitat e a desesperança e a tot altre pecat. On,con açó sia enaxí, veges doncs tu, <page 100><title LLULL> crestiá, con t'a Deus lunyat per fe e per esperança apecat en quant te dona fe e esperança. E si tu reneguesla fe e has desesperança, veges quant te acostes asofrir tots temps en infern malanança. Dit avem de fe e de esperança. [E provat avem per fe eper esperança] la divina trinitat, encarnació e losanct sacrament del altar e glorificació. E aytalprovació es molt alta e virtuosa. E per tal preguemnostre senyor Jesuchrist que per fe e per esperança nosdo salvació etc. Sermó 24 [40] De fe e de caritat Qui vol fer sermó e preycar de fe e de caritat membralurs temes, difinicions e especies. E segons aquellesordó son sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor

Jesuchrist que'ns do gracia etc. A major fe se pertany major caritat e a major caritatmajor fe. E per ço per major fe e per major caritat deuhom aver major entendre en conexer Deu e les suesobres. E si d'açó era lo contrari, siguir-s'ia que permenor fe e per menor caritat agués hom major entendreen conexer Deu e les sues obres; la qual cosa esimpossible. Majoritat de fe es entendre .i. Deu en trinitat depersones, e majoritat de caritat es amar .i. Deu entrinitat de persones. Pot hom doncs conexer que deveme podem entendre e amar .i. Deu en trinitat de personesnosaltres crestians. Tan gran entendre ne tan gran amarno poden aver sarrayns ne jueus ne altres homens, consia ço que els descreen e desamen en Deu trinitat depersones. De bona fe e de bona caritat se seguex bon entendre ebon amar. Bon entendre e bon amar es que en la divinabontat sien .iii. persones divines bones, qui sien .i.Deu [e] .ia. divina bontat, per ço que Deus aja en sabontat tan bona obra e tan natural con es la suabontat. E si d'açó era lo contrari, seria bo entendree amar lo contrari; la qual cosa es impossible. Gran entendre e amar es per gran ffe e per gran caritatque Deus aja lo mon creat. E si gran fe e gran caritatestava per lo contrari, seguir-s'ia de necessitat quegran fe e gran caritat fos per esser lo mon eternal.Per la qual eternitat se seguiria que Deus no fos tangran causa ne tan <page 101><title LLULL> gran fi per bonea, granea, e les altres, com es, si lomon es creat. Es doncs manifest e provat que'l mon escreat. Poderós entendre e amar es per poderosa fe e perpoderosa caritat. Poderós entendre e amar es que Deussia encarnat. E si lo contrari es veritat, poderosa fee poderosa caritat es que la divina volentat no vullaque'l mon sia exa[l]çat en tan gran poder e bontat, conseria, si Deus es encarnat; la qual cosa ser esimpossible. Es doncs manifest e provat que Deus esencarnat. Virtuosa fe e virtuosa caritat es creure e amar lo santsacrament del altar per ço que nostre senyor DeusJesuchrist qui es en lo çel puscha per aquell sacramentesser en .i. temps en molts altars e que pusca ab moltshomens en .i. temps participar e estar. E si era ver locontrari, virtuós creure e virtuós amar seria ço perque Deus poria ab nos menys participar e menys miraclesfer; la qual cosa es impossible. Es doncs manifest eprovat que creure lo sant sacrament del altar es

virtuós e lo seu contrari seria viciós per creure e peramar. Qui creu e ama major fe e major caritat ama mes ladivina bontat, granea e les altres que aquell qui hamenor fe e menor caritat. E per ço aquell qui ha majorfe e major caritat de[u] aver major justicia, prudenciae les altres virtuts, e aquell qui a menor ffe e menorcaritat deu aver menor justicia, prudencia e lesaltres. On, con en açó sia enaxí, pot hom doncs conexerper fe e per caritat la manera per la qual les virtutscardinals son gradades, les unes a ensús e les altresa enjús. E coneguts los graus pot hom conexer losmerits majors e menors, e coneguts los merits pot homconexer les glories que han los benavyrats en gloria. Ffe nua está per creure veres coses de Deu, les qualshom no enten. E ajustada la fe a caritat es vestida percaritat per major amar, lo qual es inluminat per la feque es inlluminada per la caritat; e d'abdós los lumsestan inlluminats membrar e entendre. Pot hom doncsconexer con la .ia. virtut inllumina l'altra sobresentir e ymaginar per inlluminat racionar, entendre,amar e membrar. Aquells homens qui poden aver major fe e major caritat,si son pecadors, son majors pecadors que aquells qui,segons lur lig, no poden aver tan gran fe ne tan grancaritat. Aquells qui poden aver major fe e majorcaritat son crestians; donchs, crestians poden essermajors pecadors que sarrayns, ne jueus, ne que altreshomens. Hon, con açó sia enaxí, es doncs manifest eprovat que crestians pecadors auran majors <page 102><title LLULL> penes en infern que altres homens. Pecat es fer mal e pecat es no fer be, si fer-lo pots;doncs virtut es fer be e no fer mal. Hon, con açó siaenaxí, pot hom doncs conexer la manera per la qual hompot fer major be e esquivar major mal per major fe eper major caritat. Dit avem de fe e de caritat. E provat avem per major fee per major caritat que Deus es en trinitat depersones, e que lo mon es creat e que'll sacrament delaltar es ver sacrament. E provada avem la manera per laqual virtuts e pecats estan gradats; e açó matex delsmerits e de les glories e de les penes. E per çopreguem nostre senyor Jesuchrist, que'ns do fe ecaritat per ell servir, loar e beneyr etc. Sermó 25 [41] De fe e de saviea Si vols fer sermó de ffe e de saviea, remembre lurstemes e difinicions; e segons aquelles ordona tonsermó.

Al començament del sermó preguarem nostre senyor DeuJesuchrist. A major fe se pertany major saviea, con sia açó que fesia lum qui illumina l'enteniment a entendre. Lum de fees creure .i. Deu en trinitat de persones, eenteniment, illuminat per fe, fa sciencia de saviea quees son habit, per lo qual enten que, si Deus no era .i.en trinitat de persones divines, la sua unitat seriasens natura e seria buyda e occiosa eternalment einfinida; la qual cosa es impossible. Per la qualimpossibilitat fa l'enteniment saviea necessaria eenten que en la unitat de Deu ha .iii. propietatspersonals singulars e differens que son divinespersones, que son .i. Deu, ço es a saber, .ia.paternitat que es .i. Pare engenrant de si matex e desa unitat .i. singular Fill qui es .ia. singularfiliació; e d'abdós ix .ia. singular spiració que essant Esperit. Crestiá creu per lum de fe que la divina bontat ha ensi matexa infinida e eternal natura, per ço que no siaocciosa ne buyda ne different al divinal enteniment,qui ha infinida e eternal natura per infinit e <page 103><title LLULL> eternal entenent e per infinit e eternal entés e perinfinit e eternal entendre qui ix d'abdós. E per ço, sies home qui sia subtil e qui age alt enteniment, perajuda de Deu fa sciencia que es saviea, per la qualenten e sab que en la divina bontat ha naturalment.iii. persones, ço es a saber, singular paternitat, quies Pare, e de sa bontat engenre singular filliació, quies bon Fill, e d'abdós ix singular bo sanct Esperit. Etots .iii. son .ia. singular bontat eternal e infinida.E aytal saviea fa l'enteniment, ab la qual enten lasancta divina trinitat. Sarrayn e jueu creu que Deus sia, e que sia bo e savi.E aquella creença no es lum, per la qual faça saviea,ab la qual entena en Deu natura d'unitat, bontat e lesaltres; e per ço diu que en Deu no ha natura. E pertal, crestiá pot a el concluir que, si Deus no hanatura, ans que'l mon fos per la sua unitat, bontat eles altres, era ociós e buyt e avia fretura; la qualcosa es impossible. Crestiá creu per lum de fe que Deus es encarnat. E peraquell lum que Deus li dona puja entendre la encarnacióe fa saviea entenent que, per ço car Deus es encarnat,es tot lo mon exalçat, con sia açó que Deus en quant esfet home, e home participa naturalment ab tota creadanatura, participa Deus naturalmente ab tota creatura.La qual participació ama la divina volentat per graneade sa bontat, poder, enteniment e virtut.

Alscunes gents son, que han nom Averoystes e que estanmajorment a París, e dien que segons cors de naturaDeus no pot esser per si matex, ne sens angels ne senslo moviment del çel, lo qual dien que es eternal pernatura. Emperó dien que creen lo contrari, con sia açóque digeren si mateys esser crestians catholics. Eaytals impliquen contradició en quant dien que creenDeus esser per si matex e pot fer totes coses sensangel e sens moviment del çel e creen que'l mon siacreat; e d'altra part dien que açó es impossible segonshumana saviea. Aquests aytals fan sciencia per sentire per ymaginar, e no fan saviea que está a ensús perracionar per natura de infinida e eternal bontat e pernatural divina trinitat damunt provada. Enaxí con caritat es habit ab lo qual hom fa saviea,per la qual hom sab que a Deu se pertany que sia mesamat que neguna altra cosa, enaxí saviea es habit ab loqual hom sab que Deus deu esser mes entés e sabut queneguna altra cosa per natura de sa obra infinida eeternal, la qual ha <page 104><title LLULL> per tota sa unitat, bontat e les altres. Aquests .ii.habits son altament pujats per ajuda de fe, per queestan illuminats. Ffe e saviea reglen a home son sentir e ymaginar, e sonracionar, honrar e servir e loar Deu e les sues obres,e per guanyar virtuts e per destruyr pecats. E per çotu, sermonedor, declara en ton sermó los .ii. habitsdamunt dits, qui son fe e saviea e qui son lums per losquals hom faça bones obres. Dit avem de fe e de saviea. E mostrada avem la maneraper la qual hom deja ab elles usar per servir Deu ehonrar. E per tal preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 26 [42] De esperança e de caritat Qui vol fer sermó de esperança e de caritat membra lurstemes e lurs definicions e especies. E segons aquellesproceesca en son sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Esperança e caritat son bones e grans virtuts. E aytantcon son grans, participen en gran lynatge de bontat eson conjunctes e ligades per racionar, ab lo qual hombo forma son gran sentir e ymaginar per lynatge debontat e sanctetat. Per gran e bo racionar ha homecrestiá qui membre, enten e am en Deu gran e bonatrinitat infinida per bontat, per la qual ha esperançaque li do gloria e que li perdó sos pecats; con sia açóque gran be sia en la divina bontat que Deus Pare de sa

infinida bontat produesca bon Fill infinit e qued'abdós isque bo sanct Esperit infinit, e que tots.iii. sien .ia. infinida bontat. Aytal racionar tan boe tan gran no pot aver home qui desam en Deu trinitat.E per açó home crestiá qui ama trinitat divina pot averen Deu major granea de bo racionar e de bo sentir eymaginar que altre home, e de Deu, major do e perdóesperar que altre home, e mes lo pot amar. On, con açósia enaxí, pots doncs tu, crestiá, conexer que tu hasvera lig e deus-te fort alegrar, si ab justicia e ables altres virtuts est servidor de Deu e de sa divinabona e gran trinitat. E si tu, crestiá, mors en pecatmortal, pots conexer que serás en infern plus fortmentturmentat que altre home. Avem doncs mostrada e provadala santa divina trinitat. <page 105><title LLULL> Esperança e caritat son grans e durables virtuts. Eaytant quant son grans e durables, participen en granlinyatge de virtut e de duració, e son conjunctes eligades per gran e durable virtuós racionar, ab lo qualhome forma gran virtuós e durable sentir e ymaginar perservir Deu e honrar e guarde's de pecar, e ab caritate ab esperança s'esforça aytant cant pot en Deucontemplar. Esperança e caritat son virtuts grans e poderoses;participen en gran linatge de poder, en lo qual sonligades e conjunctes per gran racionar, ab lo qualformen e ordenen gran e poderós ymaginar e sentir perDeu honrar e servir. E lo demoni ne pecat no y podencontradir. Esperança e caritat son virtuts de granintelligibilitat. E aytant con son grans, participenper gran linatge d'entendre, ab lo qual hom enten eordone son gran ymaginar e sentir en Deu honrar eservir. E'l demoni ni pecat no y poden contradir. Esperança e caritat son virtuts grans e amables. Eaytant quant son grans, participen en gran lynatge deamabilitat. E per amar son conjunctes e liguades, ecausen e ordonen gran sentir e ymaginar per Deu servire honrar e en tant que'l demoni ni pecat no y podencontrastar. Esperança e caritat $ sunt magnae virtutes et verae; etquanto sunt magnae, tanto participant in magno genereveritatis. Cum qua sunt iunctae et coniunctae permagnum et verum ratiocinari, id est magnum et verumrecolere, intelligere et amare. Cum quo formant etordinant magnum et verum imaginari et sentire propterDeo serviendum et eum venerandum, et etiam propterproximum amandum, in tantum quod daemon neque peccatum

possunt contradicere. Spes et caritas sunt magnaevirtutes et praeparativae, quae praeparant magnamgloriam omnibus illis, qui habent magnam caritatem etin Deo ponunt spem, et quae ordinant et magnificanteorum sentire et imaginari propter Deo serviendum eteum venerandum. Et propter hoc tu, christianus, quicredis Deum fore incarnatum et fore factum hominempropter te amandum et tibi magnam gloriam praebendum,potes in Deo maiorem spem habere alio quocumque homine,qui non credit Deum fore incarnatum, nec ipsum hominemfore factum. Spes et caritas sunt magnae virtutes et completae; etquanto sunt magnae, participant in magno generecomplementi. Et subiectum, in quo coniunctionem habent,est complementum ratiocinari. Cum quo <page 106><title LLULL> homo complet suum magnum sentire et imaginari propterDeum venerandum et sibi serviendum. Et daemon etpeccatum contradicere non possunt. Et propter hoc tu,christianus, qui propter incarnationem Filii Dei poteshabere ita magnam spem et caritatem, exstas fortissimeobligatus ad serviendum Deo et ad amandum eius opera etproximum tuum. E si facias contrarium, exstas magisobligatus alio quocumque homine ad sustinendum maiorespoenas infernales. Igitur tu, praedicator, quipraedicas sermonem supra dictum in continenti declareseum populo tuo pro posse tuo. Et si bene eum declares,erit magis utilis quam si non esset ita subtilis. Diximus de spe et caritate. Et probavimus Deum fore intrinitate et esse incarnatum. Et ostendimus subiecta inquibus spes et caritas sunt magnae et in quibus suntiunctae et coniunctae. Et propter hoc deprecemurdominum Deum nostrum Iesum Christum, quatenus det nobisspem et caritatem, postquam est Pater noster. Et eiusamore et reverentia et honore dicamus $ Pater noster. Sermó 27 [43] [De esperança e de saviea] $ Si velis sermocinari de spe et sapientia, recolasearum themata, definitiones et species; et secundumillas norma et ordina tuum sermonem. In principiodeprecemur dominum Deum nostrum Iesum Christum,quatenus det mihi gratiam dicendi, et vobis audiendi etretinendi et in opere ponendi verba, quae sint ad eiushonorem. Et reverentia et honore nostrae dominae acbeatissimae virginis Mariae dicamus Ave Maria. Spes et sapientia sunt bonae virtutes et bonainstrumenta, cum quibus homo, habens spem in Domino etsciens Deum et eius opera, facit bona opera proptervenerandum divinam bonitatem et eidem serviendum. Et

propter hoc spes et sapientia participant per fidembonitatis. Cui implicant et attrahunt finem sentiendi,hoc est finem audiendi, videndi, odorandi, gustandi,palpandi, loquendi et finem imaginandi et ratiocinandi,hoc est recolendi, intelligendi et amandi ad finembonitatis, causa venerandi divinam bonitatem et eidemserviendi. Et homo indutus desperatione et insipientiafacit contrarium, videlicet quod pervertit finemsentiendi et imaginandi et ratiocinandi ad finemdaemonis, carnis et mundi, ob hoc ut Deo fiat dedecuset eius operibus contra finem bonitatis. Unde cum hocita sit, posssunt igitur cognosci essentiae <page 107><title LLULL> spei et sapientiae et modus generationis earum operum.Et hoc idem de desperatione et insipientia, quae suntpeccata mortalia. Spes et sapientia participant per finem magnitudinis,ob hoc quia sunt instrumenta homini, per quae applicatfinem sentiendi, imaginandi et ratiocinandi, per finemmagnitudinis, hac de causa, ut impendat reverentiam ethonorem divinae magnitudini. Et daemon, caro et mundussunt instrumenta homini, ob hoc ut pervertat finemsentiendi et imaginandi et ratiocinandi contra finemmagnitudinis ad destruendum et inhonestandum Deimagnitudinem, quam habet in se ipso et eius operibus.Et hoc apparet in illis, qui dicunt, Deum non posseesse in trinitate nec fore incarnatum nec potest mundumcreare nec homines resuscitare neque perpetuam gloriamimpendere. Et etiam quod Deus non potest esse per seipsum neque potest sine angelis et sine motu caelifacere aliqua opera. Spes et sapientia sunt virtutes durabiles etparticipant cum fine durationis. Ad quem finemattrahunt finem sentiendi, imaginandi et ratiocinandiad serviendum fini durationis; cum quo homo, indutus despe et sapientia, impendat reverentiam et honoremdivinae trinitati. Et homo desperatus et insipiensfacit huius contrarium; et ob hoc procurat sibi ipsipoenam infernalem atque aeternam $. Esperança e saviea participen en la fi de poder. E perço apliquen e atraen la fi de sentir de ymaginar e deracionar a la fi de poder, per ço que pusquen lo poderde Deu honrar e servir; e home desesperat e insapientfa lo contrari. Esperança e saviea participen ab la fi d'entendre, a laqual fi atraen les fins sensibles e la fi de ymaginare racionar per servir la fi del enteniment, ab la qualfi hom faça reverencia e honor a la divinal saviea; ehome desesperat e insapient fa lo contrari. Esperança e saviea participen en la fi de volentat, a

la qual atraen les fins sensibles e amables e la fi deymaginar e racionar, per ço que a[b] la fi de lavolentat façen reverencia e honor a la divina volentat;e home desesperat e insapient fa tot lo contrari. Esperança e saviesa participen ab la fi de virtut, a laqual fi apliquen e atraen la virtut e la fi de sentirymaginar e racionar, per tal que ab la fi de virtutfaçen reverencia e honor a la divina virtut; e homedesesperat e insapient fa tot lo contrari. Esperança e saviea participen per la fi de veritat, ala qual fi apliquen les fins de veritats sensibles eymaginables e racionables, per tal que ab aquella fifaçen reverencia e honor a la divina veritat; e home <page 108><title LLULL> desesperat e insapient fa tot lo contrari e es totsuffisticat, ffalsificat e per tots temps seráturmentat per totes ses partides, si es dampnat. Esperança e saviea participen en la fi de gloriejar, ala qual fi atraen les fins sensibles a gloria sensible,e d'ymaginar e racionar per servir e honrar la divinalgloria; e home desesperat e insapient fa tot locontrari, e per ço aurá eternalment de tot plaer eninfern fretura. Esperança e saviea participen per fi complida, a laqual fi atraen les fins complides per sentir, perracionar e per ymaginar, per servir e honrar lo divinalcompliment; e home desesperat, foyl e insapient fa totlo contrari e per ço será per tots temps en totes sespartides en defaliment. Ab esperança e ab saviea avem mostrades les fins devirtuts e de pecats e lurs essencies. E per ço, si tu,qui preyques aquestes subtilitats a ton poble adeclarar, será ton sermó molt subtil e util. E per çopreguem nostre senyor Jesuchrist que'ns do gracia, perla qual membrem, entenam e amem esperança e saviea etc. Sermó 28 [44] De caritat e de saviea Qui vol preycar de caritat e de saviea remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglee ordon son sermó. Al començament del sermó preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Caritat e saviea han egual concordança en bontat perservir e honrar egualment la divina bontat, saviea ecaritat ab la fi de sentir, ço es a saber, ffi de veer,oyr, odorar, gustar, palpar, parlar e la fi de ymaginare la fi de racionar, ço es a saber, la fi de membrar,entendre e amar; con sia açó que en Deu bontat, caritate saviea sien .ia. matexa essencia, substancia e

natura. On, con açó sia enaxí, per ço caritat e savieason virtuts primitives e creatives que causen e ordonenles altres virtuts; e per elles está principalmentvirtut morayga, que no tem temptació de demoni ne denegun pecat. Caritat e saviea son eguals començaments a la fi desentir, ymaginar e racionar per servir e honraregualment la divina granea, eternitat, <page 109><title LLULL> enteniment e volentat, con sia açó que en Deu sien.ia. matexa essencia, substancia e natura. E per ço pothom saber e amar la divina trinitat natural queegualment es intelligible e amable per caritat e savieaqui son estruments per Deu donats al humá enteniment ea la humana volentat. Car enaxí con al divinalenteniment se pertany entendre infinit e a la divinavolentat amar infinit, enaxí egualment se pertany a ladivina granea infinit magnificar e a la divinaeternitat infinit eternar, los quals son actus relatsa person[a] entenent, amant, magnificant e eternant ea persona entesa, amada, magnificada e eternada; e'lentendre, amar, magnificar e eternar es personaespirada egualment de persona paternal e de personafilial. Caritat e saviea son eguals estruments per saber e amarlo divinal poder, enteniment e volentat egualment sobretotes coses. E son estruments ab que hom pot aplicar lafi de sentir, ymaginar e racionar per servir e honraregualment Deu e son poder, enteniment e volentat, quiab son poder pot complir tot ço que pot entendre e amare ab son enteniment pot entendre tot ço que potpossificar e amar e ab sa volentat pot voler tot ço quepot possificar e entendre. On, con açó sia enaxí,ffoyls son donchs aquells qui dien que Deus no se'spogut encarnar ne ha pogut lo mon crear ne pot homensressuscitar ne gloria eternal donar a homens, sensbeure e sens menjar, ne homens pecadors en focperdurable fer estar. Enaxí con caritat es estrument ab lo qual Deus regla lahumana volentat a fer be e a esquivar mal, enaxí savieaes instrument egual al enteniment, ab lo qual reglel'umá enteniment a entendre saviament sens pecat. Açóno pot hom dir de sciencia, con sia açó que moltshomens agen sciencia, ab la qual poden fer be o mal. Abcaritat e saviea han los benahyrats egualment gloriaçelestial, car per caritat amen Deu sobre totes cosese per saviea saben Deu sobre totes coses; e tota estaegualtat está per ço car la divina volentat el'enteniment divinal son egualment intelligibles eamables. On, con açó sia enaxí, donchs tu, pecador qui

est en pecat mortal per crueltat contra caritat e persciencia contra sapiencia, pots consirar con egualmentaurás penes infernals spirituals per desamar e perpecador scienciejar. <page 110><title LLULL> Caritat es habit de volentat per amar be e saviea eshabit d'enteniment per entendre be. E car bontat es lurcomunitat egualment, per açó egualment per bontat sonestruments eguals contra pecat. On, con açó sia enaxí,pot hom doncs consirar que aytant de merit pot homconquerir per entendre la divina bontat com per amar;e açó matex pot hom dir de la divina granea e lesaltres. Con sia açó que caritat e saviea sien eguals virtutsper egualment Deus amar e saber, honrar e servir, tu,home just, de caritat e de saviea egualment vestit ehabituat, est tengut per justicia que egualmentsotsmetes ton sentir e ymaginar e racionar als .ii.habits damunt dits per ço que egualment pusques ab ellsusar per sentir, ymaginar e racionar. Lo demoni, la carn e aquest segle han poder contracaritat senes saviea e han poder contra saviea senescaritat. E si tu has caritat e saviea ensemps eegualment, lo demoni, la carn ne'l segle no't porantemptar ne sobrar a fer pecat mortal. Veges doncs tu,pecador, con fortment deuries Deus pregar, servir ehonrar per ço que caritat e saviea te vulla donar. Dit avem de caritat e de saviea. E mostrades avem lursessencies e lur egualtat, la qual han per virtut contrapecat. E per tal preguem nostre senyor Jesuchristque'ns do caritat e saviea per ell amar e saber e lessues obres etc. Dit avem de la .iiia. distincció d'aquest libre, en laqual havem mostrat lo ligament de virtuts, la .ia. abl'altra, per guanyar virtuts e elles fortificar e perdestruyr vicis e pecats e ells vencre. E aytal doctrinaes molt alta e profitosa e profunda e es gran materiaa preycar e a fer enamorar lo poble de virtuts contrapecats. <page 111><title LLULL> IV DE LA .IIIIa. DISTINCCIO Aquesta distincció es departida en .xxviii. sermons. Ees de ligaments e de conjuccions de .viii. pecatsmortals, dels quals avem parlat en la segonadistincció. E es distincció, en la qual hom pot conexer la manera

que han los pecats mortals per ajustar, compondre emultiplicar .i. pecat ab altre per manera de concordare de contrariar un pecat ab altre. E per ço, per aytal manera a declarar al poble, pot hompreycar utilment e subtilment contra pecats efortificar virtuts, de les quals avem parlat en laprimera e en la .iiia. distincció. E primerament direm de avaricia e de glotonia. Sermó 1 [45] De avaricia e de glotonia Si vols preycar de avaricia e de glotonia, membre lurstemes e difinicions e especies. E segons aquellesproceesca ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Avaricia majorment comença per volentat que desijahonraments e riqueses contra la divina bontat. E si lesdesira per ço que pusca aver abundancia de viandes permenjar e per beure, ajusta avaricia ab glotonia e quantes de glotonia habituada e vestida, atrau les fins desentir <page 112><title LLULL> qui son per veer, oyr, odorar, palpar, parlar eymaginar, entendre, $ recolere et amare. Et tunc exstatregina; et reliquae potentiae submittuntur eis. Et homoiustus facit contrarium per largitatem et temperantiam;cum quibus eius voluntas exstat regina. Homo crapulosus et avarus concordat per unum modumavaritiam et crapulam contra finem bonitatis; et peralium modum habet per ipsas contrarietatem. Concordateas, in quantum multiplicat cum ipsis peccata contrafinem bonitatis. Et discordat sive variat eas contrafinem requiei. Quoniam homo avarus dolet et tristatur,quando expendit in emendo delicata victualia et multa.Et tristatur et dolet propter crapulam; quia noncomedit illa victualia, et non bibit vina delicata inmagna quantitate. Potest igitur cognosci essentia avaritiae et crapulae,et modus, per quem sunt formae deformatae, quae exstantinstrumenta homini gluto et avaro; cum quibus deformatformas sentiendi, imaginandi et ratiocinandi. Quamquidem deformationem habebit per omnes suas partes inperpetuo igne infernali, in quo homo glutus et avarusomni bono indigebit. Avaritia et crapula habent eandem materiam, quamvocamus sentire, imaginari et ratiocinari; quae quidemmateria est deformata et infecta de peccatis. Et quandobonus angelus tentat hominem crapulosum et avarum adlargitatem et temperantiam, materia non consentittentationi, si sit infecta per longam perseverantiam.

Et propter hoc convenit homini iusto si velit vincereavaritiam et crapulam, ut habeat magnam fortitudinemanimi pro venerando et serviendo divinam voluntatem etdivinum posse, et quod in ipsis ponat spem. Avaritia exstat maxime per imaginatum; crapula pergustum. Et quando ambae habent concordantiam,imaginatio inaginatur divitias pro comedendo etbibendo; et crapula est per illam imaginationem. Et exmulto comedere et bibere accidit infirmitas etconsumptio divitiarum. Et ratiocinari non habetpotestatem; nec etiam videre, audire, odorare, palpare,loqui, postquam imaginari et gustare habent maiorem etfortiorem societatem, quam ratiocinari, videre et aliisensus. Et propter hoc tu, qui praedicas, declarespopulo supra dictam societatem et fortitudinem,exstantem per avaritiam et crapulam. Et si hoc itafacias, et in tua praedicatione est aliquis homo glutuset avarus, poterit cognoscere modum, per quem regnantin eo avaritia et crapula propter multum imaginari etgustare. <page 113><title LLULL> Avaritia est magis generale peccatum, quam crapula. Etob hoc est fortius, quoniam avaritia est contra Deilargitatem; et crapula sive gulositas non est contraDei temperantiam; cum ita sit, quod Deus non habeattemperantiam in se ipso, quamvis ipse sit causatemperantiae, quam habet homo temperatus. Unde cum hocita sit, potest cognosci, quod illa peccata, quae suntcontra divinam virtutem, sunt fortiora et magisgeneralia peccata illis peccatis, quae sunt contravirtutes morales, quae acquisitae sunt per accidens. Homo avarus semper est pauper, quamvis habeat divitias.Et homo gulosus est dives propter finem gustandi;attamen consumit divitias. Et propter hoc unus homoavarus cum alio homine, qui sit gulosus et non avarus,non potest habere magnam societatem per sentire,imaginari et ratiocinari. Et de homine, qui sit larguset temperatus, est contrarium. Homo avarus et gulosus patitur duas infirmitates etduas tristitias. Propter avaritiam patitur aegrumratiocinari et imaginari et propter gulositatem patituraegrum gustare et imaginari. Quoniam propter avaritiamnon potest saturare suum recolere, intelligere etamare; et facit ea de tristitia indui. Et proptergulositatem patitur infirmitatem propter nimiumcomedere et nimium bibere; et sustinet tristitiam, obhoc quia non potest magis comedere et bibere. Diximus de avaritia et gulositate. Et adhuc possemus deeis multa dicere. Et ostendimus modum, per quem possunt

cognosci, et earum opera augmentari. Et etiam percontrarium, per largitatem et temperantiam, possuntdestrui, cum fine tamen bonitatis, magnitudinis etaliarum. Et propter hoc deprecemur dominum Deum nostrumIesum Christum, quatenus nos defendat et custodiat abavaritia et gulositate, postquam est Pater noster. Eteius amore, reverentia et honore dicamus $ Paternoster. Sermó 2 [46] Aquest capitol es de avaricia e lluxuria $ Quicumque velit sermocinari de avaritia et luxuria,recolat earum themata, definitiones et species; etsecundum illas normet et ordinet suum sermonem. In principio deprecabimur dominum Deum nostrum,quatenus det mihi gratiam dicendi, et vobis audiendi etretinendi et per opus complendi <page 114><title LLULL> verba, quae sint ad honorem suum. Et deprecemurbeatissimam virginem Mariam, quatenus nos adiuvet. Eteius amore, reverentia et honore dicamus Ave Maria. Avaritia exstat maxime per voluntatem, et luxuria perpalpare. Et hac de causa avaritia est maius sivegravius peccatum, quam luxuria. Et luxuria et avaritiauniuntur per talem modum, videlicet, quod voluntasattrahit finem recolendi et intelligendi ad finem suiplaciti, et gustare disponit finem sentiendi, id estfinem videndi, audiendi, odorandi, gustandi, loquendiet imaginandi. Et hoc idem facit avaritia fini suiplaciti. Et per hoc uniuntur avaritia et luxuria, etcomponunt earum fines contra largitatem $ e castetat eperverten aquelles fins a cumunitat de malea, con siaaçó que larguea e castetat sien bones virtuts, lesquals bontats destru home avar e luxuriós ab avariciae luxuria contra la fi de bontat. Avaricia e luxuria per .ia. manera han concordança eper altra manera han contrarietat. An concordança, enquant home avar ajusta riqueses per ço que pusqua moltmenjar e beure; e hon mes menuga e beu mes dispon simatex a esser luxuriós. An contrarietat, en quantavaricia se complany con fa messió per luxuria, eluxuria plora, en quant li defayl materia per pocmenjar e beure e per defaliment de beles vestedures ede bela fembra e de estrumens e cançons, e les altrescoses semblants a aquestes. Home avar es trist con despen e no guanya, e homeluxuriós es trist con no ha ab que faça luxuria; e peraçó home avar e luxuriós no volen aver companya. E siavaricia e luxuria son en .i. home, les dues tristiciesson habits d'el, per los quals es en gran trebayl denuyt e de dia.

Avaricia es pecat qui es fortment contra restitució eluxuria es pecat contra contricció; e per ço, home avare luxuriós en joventut e en velea está en grantribulació. Home avar cuyda esser larc e es cobeu per ço car la fide sa volentat desforma la fi de son entendre; e homeluxuriós enten que no es cast e la fi de sa volentatenpatxa l'enteniment que no engenre contrició,confessió ne satisfació del pecat. Home avar multiplique, per veer beles e gran riqueses,avaricia, e hom luxuriós multiplica, per veer belesfembres e bels ornaments, luxuria. Per los qualsmisatges ymaginació porta les letres a racionar, en loqual son engenrades avaricia e luxuria. <page 115><title LLULL> Avaricia se multiplica per oyr parlar de riqueses e dehonraments; e hon plus fortment ajusta riqueses, plusfortment es maldit e menyspreat per les gens. E homeluxuriós per oyr parlar de beles fembres e per oyrdançes e balades multiplique luxuria; e per ço loshuyls e les oreles son missatges qui porten letres a laymaginació que ymagina les obres d'avaricia e deluxuria, e dona-les al racionar qui lig les letres permembrar entendre e amar avaricia e luxuria. Avaricia [se] multiplica per gusta[r] en quant fa ahome desesperar que aja que menjar e que beure, egustar multiplica luxuria per trob menjar e per trobbeure. E per ço gustar es misatge a la ymaginació, a laqual porten letres de avaricia e de luxuria, les obresde les quals la ymaginació ymagina e presenta lesletres al racionar, qui lig les letres per membrar,entendre e amar los plaers que consira per avaricia eper luxuria. On, con açó sia enaxí, doncs tu, quipreyques, pots declarar al poble la manera per la qualavaricia e luxuria son engenrades e multiplicades. Home avar ha major trebayl e pena en aquest segle quehome luxuriós, car l'avar en lo plaer que desira hatristicia car no ha ço que desira. E ha tristicia, carha paor que hom no li tolgua les riqueses que poseeyxe que no les perda per fer mesió. E home luxuriós haplaer con fa luxuria e ha tristicia con es vel e no potfer luxuria. E per ço home avar aurá en infern majorpena per avaricia que hom luxuriós per luxuria. Home avar discorre son racionar per arismetica e pergeometria, e home luxuriós per retorica e per musica.E per ço les arts liberals son misatges de avaricia ede luxuria qui porten de les letres a la ymaginació, laqual les presenta al racionar. Dit avem de avaricia e de luxuria e mostrades avem lurs

essencies e lurs obres, per lo qual mostrament hom sepot mils guardar d'elles. E per tal preguem nostresenyor Jesuchrist etc. Sermó 3 [47] De avaricia e de ergul Si vols fer sermó de avaricia e de ergull, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquellesordena ton sermó. <page 116><title LLULL> Al començament del sermó per recaptar gracia ebenedició pregarem nostre senyor Jesuchrist etc. Avaricia está majorment per volentat e ergull perenteniment. E per ço son .ii. reys per [voler e]racionar, e la memoria es en trebal a retenircontraries fins, car avaricia estant habit [de un homee ergull estant habit] d'aquell home atrau avaricia ala sua fi les fins de sentir, ço es a saber, de veer,oyr, odorar, gustar, palpar, parlar e la fi de ymaginare de membrar; e açó matex fa ergull. E per ço totesaquelles fins son disformades e, de la fi per que son,desviades. Avaricia estant habit de .i. home e ergull estant habitd'altre home causen discordia enfre aquells .ii.homens. Per la qual discordia neix impaciencia einconstancia e molts d'altres pecats, los quals fa homecontra si matex e son proisme. Avaricia apropia a sa fi honraments e riqueses e erguylapropia a sa fi honraments e riqueses, e per ço nexcontrarietat contra concordança de mala volentat e defals enteniment. E erguyl requer que poseesca lesriqueses e los honraments que home avar desira, eavaricia requer los honramens e les riqueses que homeergulós desira. E per ço está memoria destorbada per çocar consira contraries especies; e açó matex s'esdevéde torbat sentir e ymaginar. Home erguylós per sciencia ha enteniment erguylós, e sihom disputa ab ell, nega veritat e te lo contrari. Eper ço es indiscret e está obstinat. E home avar, sihom disputa ab ell de riqueses e hom li demana consel,dona fals consell e sotsposa que ell diga veritat perfalsa supposició. E per ço está obstinada la suavolentat e la memoria está tribulada per la volentat eper l'enteniment. Avaricia causa impaciencia e erguyl atretal. E per çola .i. requer acció contra l'altre e esquiva a averpassió. E per ço naxen gerres e batalles, ffalsies etracions. Home geperut o rancalós o contret en les mans o qui noha que .i. huyl, e enaxí dels altres vicis, ama

riqueses e honramens. E es avar per ço que per lesriqueses e per los honramens no sia maldit per lesgents contra los seus vicis e les sues mostroytats, equi'l desonre e'l maldiu nax en ell erguyl edescortesia. Açó matex fa home avar qui desira riquesesper aver honramens per ço que sia honrat e loat per lesgents. <page 117><title LLULL> Demanaren al mul, qui era fill d'ase e de egua, qui erason pare, e ell dix que lo cavall era son avonclo. Peraquesta figura pot hom conexer erguyl en los homens quison de suptil linatge e parlen soven d'alscuns parens,que [han], qui son d'onrat loc. Açó matex pot homconexer de home qui a avaricia que, con hom lo blasmede custumes, que el se loa per ço car es ric e car haalcuns parens rics. Home ergulós está vanagloriós per ço car ame mes simetex que altra cosa, e hom avar está vanagloriós perço con ame mes riqueses que altra cosa. E per açóvanagloria trebayla aquells homens. E tot home esinsapient qui vol aver ab andues companya e qui losrebte de tració e de falsia. Home es ergullós per belea e home avar es ergulós perriquesa. E per ço erguyl e avaricia se componen contravolentat d'umilitat e de larguea. Home ergullós diu mal de tot home e home avar diu malde tot home pobre. E per ço avaricia e erguyl son dellinatge de maldir, e home ergulós diu mal de home avar,e home avar diu mal de home erguylós. Home ergulós, si a gran força, está ergulós per saforça. E home avar, si a grans riqueses, está ergulósper la força que ha per riqueses. E per ço abdues lesforçes estant la .ia. contra l'altra e multipliquencontençons e inamistats contra pau e amistat. Home ergulós está forts, si a gran ardiment enbatailes, e home avar está forts e ardit en guanyarriqueses. E per ço .ii. forçes estan per racionar e les.ii. forçes esforçen forçes de sentir e d'ymaginar. Home ergulós, con cuida pujar en honrament per aversenyoria sobre gents, devayla en desonrament, con siaaçó que senyoria no's pertany a negun home qui siacontra humilitat. E home avar, con cuyda pujar enhonrament per riqueses, devayla en desonrament, con siaaçó que riqueses requeren que hom us d'elles segons lurquantitat, per tal que no estien ocioses. Home ergulós es contra Deu en quant Deus es humil,benigne e piadós; e per ço en home ergulós naximp[i]etat e malvestat. Home avar es contra Deu, consia açó que Deus aja larguea e dona grans dons e

perdona grans colpes e pecats. E per ço Deus per la suabontat, granea e les altres sues dignitats es contrahome ergulós e avar; e home ergulós <page 118><title LLULL> e avar es contra Deu per son racionar, sentir eymaginar, e per ço prepara a si matex infinides eeternals penes. Dit avem de avaricia e de ergul. E mostrades avem lursessencies e natures, e que son, e per que son, e honson, e que ix d'eles. E per açó preguem nostre senyorJesuchrist etc. Sermó 4 [48] De avaricia e de accidia Qui vol preycar de avaricia e de accidia membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquellesproceesque son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Avaricia está majorment per volentat e accidia perenteniment. E per ço en home avar e accidiós avariciae accidia son contraris car home avar es diligent enmultiplicar riqueses e home accidiós es necligent enguanyar aquelles. E'l subject de lur contrarietat esper membrar compost de contraries semblançes eespecies, per la qual contrarietat son torbades edisformades les fins de sentir, ço es a saber, de veer,oyr, odorar, gustar, palpar, parlar e la fi d'ymaginar.E per aytal contrarietat home avar e pererós esindiscret e inpacient e es dispost a esser orat. Avaricia loa riqueses e esquiva mesió, e accidia maldiuriqueses e maldiu messió e plora per pobrea. E per açóaccidia es nua de tot be, car no s'a a neguna fi quesia de linyatge de bontat. Avaricia ama be en quant ama riqueses. E carl'enteniment del home pererós no s'a a fi de riqueses,enduu la volentat en desamar riqueses per accident; eestá la volentat torbada en quant reeb contrariesespecies. On, con açó sia enaxí, pot hom doncs conexeren qual manera nax accidia, que es habit, qui no s'a aneguna fi de be e ha's a fi de mal. E per açó homeaccidiós dia e nit está en tristicia e plora quantnegun home ha be, e alegre's con ha mal. Home avar vol be en quant ama riqueses e no vol be enquant les desvia de la fi per que son, e fa-les esserocioses. E per ço engenre accidia que es perea de ferbe. E per ço pot hom conexer accidia, per qual maneradiriva de avaricia e per que tristicia diriva deavaricia e de accidia. <page 119><title LLULL>

Avaricia e accidia son de linyatge de malencolia, quees de complecció seca e freda, car fredor restreny e nodona e secor engenre ponderositat e perea. E per ço loshomens malencolics son de tristicia habituats; e açómatex pot hom dir de home qui sia avar e accidiós. Home avar e accidiós ha a la mort companya per ço conen vida l'a auda longament dementre que era sa. E peraçó home avar e accidiós, cant es pres de mort, e[s]pererós a fer restitució e es pererós que deman a Deumisericordia e perdó e no contrasta a la temptació deldemoni. Enteniment ha obra per successió e volentat no, mas quevol soptosament ço que desira. E per ço home accidiósha pererós enteniment a entendre e home avar ha sobtosavolentat a voler riqueses, la qual volentat ha perea afer be per riqueses. E per ço pot hom conexer la maneraper la qual avaricia e accidia componen e descomponenespecies per membrar, sentir e ymaginar. Home avar plore con no pot guanyar, e plora con despene fa messió. E si es accidiós, plora quant veu quealtre guanya e riu cant lo veu perdre. Ab hom avar accidiós no façes companyia car peravaricia volrá los teus bens despendre, e pernecligencia no aydara a la tua mesció ne a la sua. E sivas ab ell romaria, ab trebayl irás e estarás enl'ostal e, si portes diners, en peril serás. En home avar e accidiós son sentir, ymaginar e racionarson de vil linatge e dien que son de gran paratge. Esabs per que? Per ço car son per virtuts de be en male de veritat en falsetat e de pau en guerra e decompliment en fretura. Si vols conexer home avar e accidiós, çerca-lo ab tonsentir, ymaginar e racionar. E trobar-l'as en sonsentir, ymaginar e racionar. E si'l vols castigarguarde't que per ell a castigar no destrues ton sentir,ymaginar e racionar. A home avar ne pererós no demans de conseyl ne'l creesde res que't diga, car pererós será contra ton be eamará aplicar les tues riqueses a les sues. E si'tpromet res, no y ages esperança, car pererós será aprocurar ton be e aurá plaer de ton mal. Lo demoni, lo mon e la carn son cambres e palaus en quiestan avaricia e accidia e lurs servidors son sentir eymaginar e racionar, e en aquelles cambres e palaus hade tot be fretura. E per ço guarde't que no y entres denit ne de dia, e si u fas, aparelarás a ton sentir,ymaginar e racionar trebayl, ffalsia, tració, peril edescortesia. <page 120><title LLULL>

Dit avem de avaricia e de accidia. E per ço que'n avemdit, pot hom conexer ço que son, ne per que son, ne deque son, e pot hom ab larguea e diligencia elesdestruyr e corrompre, ab que Deus hi ajut. E per tal,car es pare nostre, pregar-l'em etc. Sermó 5 [49] De avaricia e de enveja Si vols fer sermó de avaricia e de enveya, remembrelurs temes, difinicions e especies. E segons aquellesregla e ordena ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Avaricia e enveja estan majorment per volentat, con siaaçó que home avar envejós sens discreció desija losbens terrenals de son proy[s]me, los quals Deus havolguts donar a son proysme e no ha ell. E per ço esdesobedient al manament que Deus fa per Moysen, que homno enveg los bens de son proisme, en quant es ab ell.ia. especia humana. En home avar e envejós la sua volentat está regina deles fins de son sentir, ço es a saber, de fi de veer,oyr, odorar, gustar, palpar, parlar e fi d'ymaginar ede membrar e entendre. E per ço de totes aquelles finsfa la volentat ses donzeles e fa-les obediens a la fide son voler. Aytal home parla sobtosament e sens acortdona conseyl e es inconstant e leugerament es irat. Si .i. home a contingencia veu .i. bel caval e altrehome ou parlar de la belea d'aquell caval, avaricia eenveja començen e la belea del caval es lur materia. Esi l'ome qui ou parlar de la belea d'aquel caval, e vaveer lo caval, adoncs avaricia e enveja entre[n] ensuccessió e multipliquen la materia. E si la ymaginacióymagina la manera per la qual pusca aver lo caval percompra, no es pecat mortal, e si ymagina que enble oque tola lo caval a son proysme, multiplica lasuccessió e la materia; e açó matex en lo racionar, sila memoria membre e l'enteniment enten la manera per laqual pusca lo caval emblar o tolre, multiplica lospecats venials damunt dits. E con trespasen a lavolentat, si la <page 121><title LLULL> volentat no consent que'l caval sia emblat ne tolt,romanen los pecats venials e no son transsitius e esengenrada virtut per larguea e per lealtat. E si lavolentat consent que'l caval sia emblat o tolt, lospecats venials son pervertits en pecats mortals; e perço aytal home fa maestries e falsies per les qualspusca aver lo caval. L'ome avar e envejós si veu .i. gras capó, pavo ho

moltó per la fi de gustar, e ymagina que lo puscacomprar e la volentat no'l vol comprar [e vol que sientolts e emblats, lo pecat mortal es empetrat e consumatper avaricia e enveja. E si] no vol que sia tolt neemblat, emperó vol que fossen seus e no de son proisme,lo pecat mortal es consumat e enpetrat per avaricia eenveja, emperó no es gran. Si home avar e envejós veu .i. bel lit e honrat, e perla fi de geer moyl e per la fi de jaer honradamentymagina aver aquell lit sens que no sia comprat mas quesia tolt o emblat, e la volentat consent, la volentataplica lo membrar e l'entendre a la sua fi e mourá lamemoria e l'enteniment a tractar per que lo lit siaemblat o furtat, e la materia e lo subject será lopalpar. Si l'ome avar e envejós ou .i. altre home belamentparlar e arengar, e aquell home es be vestit e hornate es rich e honrat, avaricia e enveja faran cumunitatper la fi de volentat qui volrá aver los beylsvestiments e hornaments e honraments d'aquell home. Ecar será envejós, aurá tristicia e dolor hon plusfortment l'oyrá parlar e arengar; e açó fará perl'enteniment qui entendrá que ell no sabria tanbelament parlar ne arengar. Avaricia e enveja son de linyatge de mal per ço car soncontra larguea e lealtat qui son del linyatge de be. Eper ço [l'home] avar e envejós consira fer mal a sonproysme e fer be a si matex; e per ço es insapient e esenganat, car faent mal a son proisme fa mal a si metex.

Avaricia e enveja son de perversa granea, con sia açóque elles destruen e corrompen larguea e lealtat queson grans virtuts. E per ço hom larc e leal no potvencre avaricia ne enveja per egual o per menorquantitat, mas per major e per egual racionar demembrar, entendre e amar. Si avaricia e enveja han longament perseverat e duraten home avar e envejós, retran aquell home obstinatcontra larguea e leyaltat e contra <page 122><title LLULL> la fi de bontat, e será habituat en tant de mal que lasua malea engenrará pecat moraygat, ço es a dir, pecatobstinat per longa perseverança. E aytal home es greua convertir, e foyl es qui ama sa companyia. Home avar desvia les riqueses de la fi per que son, ehome envejós enveja aver aquelles riqueses; e con lesha, desvia-les de la fi per que son. E açó fa per çocar ab enveja que es pecat les ha guanyades, e per çoavaricia e enveja a contingencia son fetes amigues eper la fi de mal son fetes germanes e son de linatge de

pecat. A home avar envejós no demans de conseyl de coses quepertanyen a la[r]guea e a lealtat. E si u fas, serásinsapient e enguanat car home avar e envejós hadisformat racionar, sentir e ymaginar e no sab si matexne altre conseylar per la fi de bontat, virtut everitat. Si tu est home larc e leal e vols conexer home avar eenvejós, çerca-lo en ton sentir e ymaginar e racionar,e serca ell en son veer, oyr, odorar, gustar, palpar,parlar. E ab aquests .vi. senys conexerás lo seuymaginar e racionar en lo qual racionar lo porásatrobar. Dit avem de avaricia e de enveja. E mostrades avem lursconsequencies e lurs obres. E per ço preguarem nostresenyor Jesuchrist etc. Sermó 6 [50] De avaricia e de ira Qui vol fer sermó de avaricia e de ira remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyorJesuchrist etc. Avaricia es majorment per volentat. E ira es en .ii.maneres: la .ia. es per volentat, l'altra es perl'enteniment. E on es per volentat, es ira leonina, axícon home qui desira alcun plaer sensitiu per avariciae hom li empatxe aquell plaer que desira sensitiu.L'altra manera es axí con home qui es irat, con hom licontradiu raó e veritat segons veer, oyr, odorar,gustar, palpar, parlar, ymaginar e membrar; aytal irano es mortal pecat tro que hom consira venjança emultiplica, aquella, ultra justicia dampnatge a sonveyn per colps o per nafres, per blastomies o permenaçes o per tolre a ell los bens temporals. Dos iresson del linatge leoní per sentir, ymaginar e racionar,per lo qual linatge es trebalat e posa en peril homeavar e irat. <page 123><title LLULL> Avaricia aplica veer a la fi de volentat, e ira a la fid'enteniment; e açó matex de oyr e dels altres senys ed'imaginar e racionar. E per ço ira nex en lo racionarqui es axí con leó torbat e indiscret e per ira e peravaricia nafrat, e per elles nafra son proysme. Avaricia tol o embla los bens terrenals, e ira tollibertat, consciencia e discreció e posa en peril,tristicia e trebayl son subject, e en mala volentat. Eper ço es insapient qui per raó repren home avar eirat.

Avaricia es plus general pecat que ira, emperó ira esplus perilós pecat, con sia açó que ira pervertexracionar en contrari sobtosament e sens desliberació,e home avar fa ab desliberació successivament pecat. Home avar e irat ha torbat entendre, membrar e amar, ablo qual torbament torba lo sentir e ymaginar. Per çohome, axí torbat per totes ses partides per avaricia eper ira, es enaxí con home qui ha huyls e no veu e haoreles e no ou, emperó mou les mans ab les quals mou loferre, ab lo qual nafra e auciu son proisme e no cuydefer pecat. Avaricia e yra son del linatge de mal per ço cardestruen larguea e pacencia qui son virtuts del linatgede be. E per ço ha home avar e irat no demans conseylne sies d'el privat. En home avar e irat no ages esperança, que sia persentir, ymaginar e racionar, a neguna fi qui sia delarguea e de patiencia e de amistat. Vençrás home irat e avar ab larguea e ab patiencia. Esi no't basten abdues les virtuts, ajuste-y altresvirtuts, ço es a saber, justicia [e] prudencia, con siaaçó que dos pecats no agen tan gran força con .iiii.virtuts. De home avar e irat no's pot hom guardar en lo primermoviment, tan fortment ve soptosament lo seu entrament,mas pots-te'n guardar per lo segon moviment, con siaaçó quell segon moviment está per successió e discrecióqui son del liniatge de prudencia e de saviea e delarguea e de paciencia. Home avar parla de riqueses e blasme larguees, e homeirat parle de folies, de colps e de nafres e de mort ede menasçes. E per ço ha home avar e irat guarda lesmans qui fan la obra e oges les sues paraules quiaquelles obres conseylen. Home avar e irat per avaricia enguana e fa falsies, eper ira força, blastoma, nafre e auciu. E per ço, sivols conexer aytal home, serca-lo ab lo teu sentir enlo seu sentir e ab lo teu ymaginar en lo seu ymaginar <page 124><title LLULL> e ab lo teu racionar en lo seu racionar. E per aytalmanera pots-lo conexer e atrobar. Demanaren al home glot de que's fa almesch, e ellrespós que de pa calt e de formatge fresch. E per açóen la sua responsió pot hom conexer que ell era homeglot. En semblant manera pot hom conexer hom avar eirat, car, si li demanes, hon va o d'on ve ho en qualloc está, el te parlará de riqueses, de colps e demenaçes, de nafres e de mort. Con avaricia comença larguea plora, e con ira comença

paciencia plora. E per ço, si en tu avaricia e iracomençen, plora encontinent e riu ab larguea e abpaciencia, e ab saviea e prudencia. Mesura en ton racionar la quantitat de avaricia e deira, e açó matex en ton ymaginar e sentir, e doble lesmesures de larguea e de paciencia per ton sentir,ymaginar e racionar. E per aytal manera vencrás edestruyrás en les tues partides avaricia e ira. Consira per qualitat avaricia e ira, larguea epaciencia; e trobarás qualitats contraries, caravaricia e ira son males qualitats que començen ab male van per mal mijá a mala fi, e larguea e paciencia sonbones qualitats qui començen en be e van per bo mijá abona fi. E si tu enaxí longament consires, larguea [e]paciencia engenrás en ton racionar qui es de membrar,entendre e amar, e avaricia e ira corromprás e de tonracionar gitarás. Dit avem de avaricia e de ira. E mostrat avem lursessencies, ço es a saber, ço que son e de que son e perque son. E per ço preguem nostre senyor Deu Jesuchristetc. Sermó 7 [51] De avaricia e de mentida Si vols fer sermó de avaricia e de mentida, membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles reglee ordena ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor etc. En hom avar e mentider a major força volentat queenteniment, car l'enteniment seguex la volentat, emperódona-li contrició del pecat. E per lo gran voler que ala volentat en amar riqueses perverteix l'enteniment efa-li consirar la manera per la qual pusca ajustarriqueses e fugir <page 125><title LLULL> a messió e a usar d'eles. E car de les obres de lavolentat e del enteniment es fet tresor en la memoria,es la volentat plus regina per son voler quel'enteniment rey per son entendre. E per ço la volentaten la pensa atrau les fins del enteniment e de lamemoria e forma en la lengua e en lo parlar mentidesper ço que per aquelles pusca guanyar riqueses. La vista corporal vertaderament veu les coses vesibles.E home avar mentider enten en la pensa que aquelles sonveres, e en lo parlar forma les mentides contra lescoses vesibles per ço que pusca enganar son proisme percomprar o per vendre. Les paraules que hom avar mentider ou o que fa oyr ason proisme, en quant son paraules, son veres e pernatura vertaderament son oydes. Emperó l'ome avarmentider fa sacraments con jura per Deu e per son cap

o per son fill, los qual[s] fa falsament e ab mentidesper ço que pusca pervertir la pensa de son proisme queconsi[r]a altres coses que no son veres, les quals creaque sien veres per raó dels sacraments que fa l'omeavar e mentider a son proysme. E enaxí home avar entenque son mentides les paraules que diu e vol que sonproisme crea que sien veres. On, con açó sia enaxí,mostrat avem doncs la manera per la qual avaricia ementida començen per oyr e son fets pecats mortals enla pensa. Home avar e mentider emblará .i. capó per ço que'lpusca menjar e aurá de que'l pusca comprar. E si hom lorepta o'l acusa que ell ha emblat lo capó, el jura perDeu, per son cap o per son fill que ell no ha emblat locapó, e membrará e entendrá e volrá que ha emblat locapó e que falsament se perjure; e per ço amará mesmenjar lo capó que aquells per qui jura. Pot hom doncsconexer con gran pecat fa home avar mentider a Deu e aaquells per qui jura. Convenrá doncs que segons lo granpecat en infern sia turmentat, car qui fa desonor a Deuqui es infinit e eternal per menjar, per avaricia e permentida, justa cosa es que en infern aja grans penes eeternals. Home avar mentider per la fi de palpar diu mentides perço que pusca la fembra que no li pertany tocar, o jaureen blant lit e honrat. E per ço fa contra la fi depalpar; e per ço per lo seu palpar sintrá foc infernale eternal. Home pobre e qui no ha que menjar leguda cosa li es quepusca .i. pa emblar pus que no troba qui li do amenjar. E qui l'acusa, e el ment <page 126><title LLULL> en quant diu que no ha lo pa enblat, les paraules quediu son del linatge de mentida e no son del linatge deavaricia; e per ço aytal mentir es pecat venial e nomortal. E si avia de que pogués lo pa comprar, serienles paraules del linatge de avaricia e'l jurar e lomentir serien del linatge de pecat mortal. Home mentider e avar ymagina com pusca tolre o emblarper ço que pusca riqueses multiplicar; e ymagina lomentir, lo qual fa estrument per ço que pusca tolre oemblar ço que desira. E per ço per aytal ymaginardispon lo pecat mortal que hom fa per avaricia e permentida. Lo pecat es enpetrat en lo racionar e lamemoria ret les especies a l'enteniment e a la volentate membra la manera per la qual hom avar mentider puscafer lo pecat. Home avar mentider ha contingencia consira alscunesriqueses, e de la contingencia passa a la ymaginació emultiplica les especies. E si veu un bel castell noble,

lo qual no pusca comprar ne tolre ne emblar, no ymaginamentir per lo castel emblar o comprar o tolre per çocar li fayl poder; emperó, si desire aver aquel poderper lo qual lo pogués emblar o tolre per mentir, esengenrat pecat mortal per mentir e per avaricia. Home avar porás tu enans conexer per sa avaricia quehome mentider per sa mentida. E açó está car tu perveer, oyr e per los altres senys e per ymaginar e perracionar aurás esperiencia de les obres, les quals ellfa per avaricia, mas per mentir tu no porás [conexer]la veritat que home mentider ha en sa pensa, la qualpensa no es a tu vesible ne oyble ne ymaginable. E perço convendrá't enans conexer la mentida del homementider [per avaricia, que conexer avaricia per homementider]. Emperó, tant porá esser l'ome custumat enmentir que per longa perseverança conexerás leugeramentl'ome mentider. Dit avem de avaricia e de mentida. E per tal preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Dit avem de avaricia. E mostrada avem la manera per laqual se ajusta e's compon ab los altres pecats mortals.Per la qual manera hom pot conexer la sua essencia [e]lo seu naximent, e aytal conexença porta gran utilitat,car de les coses que hom no conex no's pot perfectamentguardar ne defendre. <page 127><title LLULL> Sermó 8 [52] De glotonia e de luxuria Qui vol preycar de glotonia e de luxuria remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglee ordon son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre SenyorJesuchrist etc. En home glot e luxuriós han concordança glotonia eluxuria per sentir. E los fonaments d'aquellaconcordança son gustar e palpar e les parets son veere ymaginar e lo tet está per membrar, entendre e amar. Con home glot e luxuriós veu taverna e sardina saladao carn salada, per ço que molt pusca beure consiramenjar la sardina e la carn salada. E si veu gras capóo bel pex, desija menjar forts salses e, si veu belafembra, desija luxuriar. E abdosos los desirerss'ajusten en la ymaginació que emflama la carn, la qualflama nax e diriva del grex qui participa ab losrenyons, dels quals diriva en los genitius qui soncorsos e'spirits en qui buyl la esperma, dels qualsixen vepors e calors caldes, seques e humides quiescalfen, crexen e humplen la verga. E si lo racionalconsent per membrar, entendre e amar les condicions de

luxuria, es fet lo pecat mortal; e açó matex per gustarqui es per trob menjar e per trob beure, lo qual trobes fontana e materia per la qual se multiplica laluxuria per aygua escalfada. Aytals obres en partidason naturals e en partida son morals. No dich que tuqui preyques enaxí les digues al poble con les trobesescrites, mas que digues lurs semblançes en tal guisaque u pusquen entendre, car paraules serienvergonyosas. Dit avem la manera per la qual veer es misatge eestrument de glotonia e de luxuria; en semblant manerase pot dir de oyr, car home glot luxuriós, con hou loarbones viandes, bon vi e bela fembra, la ymaginacióemflama la carn segons que damunt avem dit; e'lracional fa les especies e semblançes per luxuriar eper trob beure e menjar. Mostrada avem la manera per la qual oyr es misatge deglotonia e de luxuria; en semblant manera se pot dir deafar, ço es de parlar, qui es <page 128><title LLULL> lo .vien. seyn qui novelament es conegut per Ramon,del qual ha fet .i. libre. Car parlar paraules deluxuria e de glotonia per les paraules se mou laymaginació a ymaginar les condicions de luxuria e deglotonia e escalfa la carn, segons que damunt avem dit.E en lo racionar son engenrades les obres e son fetslos pecats per membrar, entendre e amar les obres deglotonia e de luxuria. Enaxí con subject e predicat se convertexen, axí conqui diu: home corre, corre home; en semblant manera seconvertexen les materies e les formes, ço es a saber,les circunstancies de glotonia e de luxuria, car homegolós e luxuriós ymagina coses qui's pertanyen a gustare a palpar, e en .i. temps .ia. e en altre temps altra,e en .i. loc .ia. e en altre loc altra. E la memoriaoblida castetat e membra luxuria, e l'enteniment noenten la justicia de Deu, ne la volentat no tempaquella, e an enclinament al plaer de glotonia e deluxuria. Per glotonia se buyda la bosa de diners e si's fa locerveyl de natura per luxuria. E engenren-se'n pobreae malaltia e engenren-se'n trebayls, tristicies,ladrunicis, nafres e moltes males custumes. Home glot e luxuriós en jovent, si persevera longamenten pecat de glotonia e de luxuria, com es veyl, jatsiaaçó que no pusca trob menjar ne beure ne puscaluxuriar, roman veyl luxuriós e golós per racionar,veer, oyr, parlar e ymaginar. E qui'l vol castigar ereprendre está obstinat, e repren qui'l repren, edesama çel qui'll ama, e es enaxí pervertyda la sua

ymaginació, [con es la ymaginació] de aquell qui's levadel lit de nits e va [a] pixar e no sap al littorna[r]. Qui continua e menuga molts ays e beu vi forts, corrompla sedula que está sobre lo front en los locs honparticipen los çervels denant e detrás, en la qualsedula se fan les ymprecions intellegibles; e açó matexen la çedula detrás en lo tos hon se fan les ymprecionsrecolibles. E per ço, per trob calor e secor es torbatlo cerveyl qui es fret e humit, per lo qual torbamenthom es foyl e fa folies per trob menjar e per trobbeure. Açó matex pot hom dir de luxuria, car home quilonguament membre, enten e ama los plaers de luxuria estorbat son çerveyl per trob entendre [e] remembrarluxuria; e açó matex del seu cor per trob amar <page 129><title LLULL> luxuria. E alscunes vegades, quant se volen partir, nose'n poden partir, car longa perseverança no pot esserdestruyda per son poc contrari, si doncs Deus nol'ajuda. Dit avem de glotonia e de luxuria. E mostrades avem per.ii. especies de philosophia natural e de philosophiamoral con s'engenren glotonia e luxuria. E per çopreguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 9 [53] De glotonia e de ergul Si vols fer sermó de glotonia e de ergull, remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla e ordena ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Lo subject de glotonia está per gustar, e per ço pothom preycar de gustar glotonia. E lo subject d'ergullestá per enteniment, e per ço pot hom preycar deenteniment ergulós erguyl. E los .ii. subjectsliguen-se per les predicacions que hom pot fer persentir e per ymaginar e racionar contra humilitat etemprança. Veer delicades viandes e tavernes es veer misatge deglotonia. E car home ergulós apropia a si plaer desentir e d'ymaginar, ergulosament vol menjar e beure eno ha contricció per trob menjar e beure e no tem lajusticia de Deu. E la ymaginació multiplica los plaersper diverses especies e no ymagina penes infernals, ela memoria oblida la gloria celestial e membra losplaers qui's seguexen per menjar e per beure, e lavolentat ama los plaers qui estan per veer, perymaginar, per menjar e per beure. Oyr parlar de viandes delicades e de bon vi se companyaab pervers ymaginar e entendre. E a l'entendre aplica

membrar e amar el plaer de sentir e d'imaginar. E perço aytal home es ergullós contra temprança e humilitat.

Palpar engrexa per glotonia. E si hom se senfon,amagrex, e l'enteniment discretament consira la maneraper la qual hom pusca molt <page 130><title LLULL> menjar e molt beure. E per ço es engenrada glotonia eergul, e lurs consequencies son vilanies, robariescontra abstinencia e lealtat. Paraules dites e preycades de gustar e de entendre sonmisatges per los quals la ymaginació ymagina losobjects qui's pertanyen a ergul e a glotonia. E lamemoria [oblida] la justicia de Deu, sanitat etemprança, humilitat e abstinencia, e la volentat eleglo plaer de gustar e d'entendre. Home golós e ergulós per glotonia diu paraules vilanese per erguyl fa menaçes a tots aquells qui empatxen lesdelicades viandes qui son materia al plaer de gustar.E per ço aytal home es moltes vegades représ e no escreegut de res. Ergul es plus general pecat que glotonia, con sia açóque'l sia fundat en l'anima, e glotonia en lo cors. Eper ço home glot e ergulós, si no pot aver viandes perriqueses corporals, per les quals pusca molt menjar ebeure, engenre erguyl e per ergull procura viandescontra justicia e temprança, e fa la volentat subjectaa desirar aquelles e la memoria a membrar aquelles,e'ls pecats son empetrats, sia que no defalla lamateria o que defayla el plaer de gustar e d'entendre. Home pobre de riqueses no es tan ergulós, si vol trobmenjar e trob beure, con es home ric, car lo pobre haen potencia de desirar molt menjar e molt beure contratemprança e home ric deduu en actu ergulosament lo trobmenjar e lo trob beure. E per ço home ric glot eerguylós es en pijor condicció que home pobre glot eerguylós. Home glot e ergulós mes li valria la mort que la vida,car hon pus longuament viu mes multiplica pecats einfernals penes. E per ço home atemprat e humil honplus longament viu mes li val viure que morir, car honmes viu mes multiplica a si gloria celestia[l]. On, conaçó sia enaxí, pot hom doncs conexer que es mala morte mal viure e que es bona mort e be viure. Home erguylós consira sa bellea, si es bel, e ama mesaquela sua belea que neguna altra belea. E per ço es-lisemblant que sia plus beyl que altre home, per la qualsemblança perversa perverteix son entendre, membrar,ymaginar e veer e engenre ergul menaçes e vilanesparaules. E si aquell home es glot, consira beles

viandes e bel vi, e per ço compon belea per ergul e perglotonia. Home ergulós, si es forts per força corporal, ama mesla sua força que neguna altra força; e per ço cuidaesser plus forts que altre home. E <page 131><title LLULL> si aquell home es golós, vol ab sa força forçar lesviandes de altre home, per ço que pusca molt menjar ebeure. E qui li defen les viandes, engenra malavolentat e ymagina guerres, nafres, roberies eladronicis e met son cors en gran trebayl e en peril demort e es mal volgut per Deu e per tots homens. Dit avem de glotonia e de ergul. E mostrada avem laessencia de glotonia e de ergul e lur ligament, lo qualhan per sentir, ymaginar e racionar. E mostrada avem lamanera per la qual hom sapia de glotonia e de ergulpreycar artificialment. E per ço preguem nostre senyorJesuchrist etc. Sermó 10 [54] De glotonia e de accidia Qui vol fer sermó de glotonia e de accidia remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquelesordon son sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. En home golós e accidiós gustar e lenta volentat sonfundaments e subjects de glotonia e de accidia, con siaaçó que de gustar pusca hom preycar glotonia e de lentavolentat accidia, que es perea. E per ço glotonia eperea son .ii. habits mesclats en home glot e accidiós,per los quals home glot e pererós desvia la fi de sonsentir, ymaginar e racionar, ço es, fi de veer, oyr,odorar, gustar, palpar, parlar, ymaginar, membrar,entendre e amar. Home glot per glotonia, si veu delicades viandes, esdiligent en aver e procurar aquelles e es pererós perlenta volentat. E per açó en home golós e accidiós trobmenjar e trob beure e pererosa volentat son contraris;e con menja e beu trob, la volentat es diligent a trobmenjar e es lenta a voler temprança. En home golós e pererós se liguen gustar e voler, conou parlar de delicades viandes qui han bona odor. E'lgustar requer aquelles e la volentat per linatge deperea fa perdre temprança per perea de membrar,entendre, amar e ymaginar. Home golós e pererós per gustar sent sabor. E car lasabor es plaent a sentir, la volentat es diligent aamar la sabor e es pererosa a desirar temprança. E perço compon en membrar diligencia e perea; e açó matex enentendre e ymaginar.

<page 132><title LLULL> Home glot e pererós con parla de viandes parla abdiligencia que a de glotonia. E per les paraules sonl'ymaginar e racionar diligents a consirar delicades emoltes viandes e la volentat es diligent a procuraraquelles [e es pererosa a procurar riquesa]. E per çoen aytal home es engenrada pobrea e mala volentatcontra aquells qui han riquesa, per la qual podenmenjar delicades viandes. Ymaginació es potencia que ymagina bonea de pa, de carne de vi. E la volentat desira aquella bontat efortifica lo plaer de gustar per diligencia e per amar,e mou la memoria a oblidar e l'enteniment a ygnorartemprança, con sia açó que la volentat sia negligent enamar temprança, que es virtut. E per ço aytal volentates serventa de gustar, lo qual es senyor seu et son reye es l'abis hon se perden les fins de sentir, ymaginare racionar. Accidia fa lenta ymaginació e pererós racionar a la fide bontat e fa diligent ymaginar e racionar a la fi degustar. E per ço está perversa per amar. Accidia fa pererosa ymaginació a ymaginar e fa pererosamemoria a membrar e pererós enteniment a entendre epererosa volentat a amar granea de bontat spiritual. Evolentat d'ome glot fa diligent ymaginar, membrar,entendre e amar granea de bontat corporal per gustar.E per ço, per aytal volentat perversa, home glot pertrob menjar e beure se senfon e engenre malaltia eperea. En home glot e pererós accidia fa pererós ymaginar,membrar, entendre e amar perseverança de gran bontatespiritual, e fa longua perseverança durar en ymaginar,membrar, entendre e amar beure e menjar. E per aytalmanera es engenrada glotonia morayga e es desraygadatemprança de ymaginar e racionar. En home golós e pererós qui longament persevera englotonia, volentat toyl poder ymaginar, membrar,entendre e amar poder espiritual per ço que temprançano aja negun poder, e que multiplic poder ymaginar,membrar entendre e amar per menjar e per beure. E peraytal manera es engendrada glotonia conposta de poder,perseverança e de granea de bontat corporal contratemprança. Pot hom doncs conexer la <page 133><title LLULL> manera per la qual glotonia es forts per diligencia devolentat, e temprança es febla per negligent volentat. Accidia diu mal de temprança e diu be de glotonia, ediligencia diu mal de glotonia e diu be de temprança.

E per ço per aytals paraules pot hom conexer hom glote accidiós, e qui es vestit de habit de mal. Accidia e glotonia son del linatge de vilania, car pertrob menjar e beure diu hom vilanies, e per perea diuhom mal d'aquells qui son cortesos. Dit avem de glotonia e de accidia. E mostrat avem çoque son, de que son e per que son, e les males obresque hom fa per elles. E per tal preguem nostre senyorJesuchrist etc. Sermó 11 [55] De glotonia e de enveja Si vols fer sermó de glotonia e de enveja, remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. En home golós e envejós participen majorment gustar evoler, e es plus principal pecat per voler que pergustar, con sia açó que voler sia radicat en anima egustar en lo cors. Emperó, car gustar porta necessitatper natura e envejar per accident, gustar atrau a si lafi d'envejar per veer beles viandes plus fortment queper veer beles cambres, torres e castels per abitar. Eper ço la ymaginació ymagina plus fortment lescircunstancies de gustar que d'envejar. E per ço homeplus golós que envejós ven camps, vinyes e orts permenjar e beure e engenre pobrea, con sia açó que gustarsia plus necessari que vestir en home golós envejós.Ymaginació ymagina plus fortment e plus sovin delicadesviandes que beles vestedures e, com li defayl menjar ebeure, ven beles e riques vestedures, si les ha, per çoque pusca molt menjar e beure. Si en home golós e envejós ha ymaginació major poderper ymaginar beles vestedures e riques que per imaginardelicades viandes per menjar e per beure, está envejasubirana per forma e gustar está per materia. E per çoaytal home ha major enveja de beles e de riques <page 134><title LLULL> vestedures, per qui sia onrat, que delicades viandesper menja[r] e per beure. E per ço ama mes menjarpobres viandes per ço que sia be vestit e honrat que siera be past e no honrat per les gents. Home a delit en guanyar. E si es golós e envejósadelite's en guanyar, per lo qual guany pusca esserhonrat e pusca molt menjar e beure. E per ço aytalentenció d'ome, molt ymaginada, membrada e entesa eamada, pervertex la fi de guanyar en mortal pecat ffetper glotonia e per enveja. Home ha plaer en cavalcar beyl cavayl qui be corre eaja bona ambladura. Per ço ymagina plaer de cavalcar e,

si es envejós, ha plaer en ymaginar con pusca lo cavaltolre e emblar, e no'l vol comprar per ço que no lidefalguen diners a trob menjar e beure delicadesviandes, si es glot. E per açó la ymaginació, segonsque son les fins diverses de cavalcar e gustar, ymaginaaquelles e presenta-les al membrar, entendre e amar enqui son engenrades glotonia e enveja. Home ha plaer en caçar. E si l'ome es glot envejós, aplaer en caçar per ço que pusca menjar la cassa quepren. E si es mes envejós que golós, ha major envejadel estor o del falcó de son vey per plaer de casar queper envejar lo bacó, moltó e capó de son vey permenjar. Home ha plaer en donar. E si l'ome qui es envejós egolós ha plaer en donar per ço que sia honrat e loat,ymaginar, membrar, entendre e amar rien, e plorenymaginar, entendre e amar de part lo gustar qui no esde linatge de donar, mas de trob menjar e beure. Home ha plaer en jugar a escacs e a taules. E si l'omequi juga es envejós e golós, juga per ço que pusca moltmenjar e beure. E si ell guanya, es lo gustar rey e laenveja es regina; e si pert al joc, plora gustar eenveja desira los diners que ha perduts e'ls dinersd'aquell qui'ls guanya. E per ço plaer de jugar espervertit en dolor e en tristicia. Home ha plaer en honrar son proysme. E si l'ome esenvejós e golós, ha plaer en honrar son proysme per çoque'l pusca enguanar e pusca molt menjar e beure. Eaytal entenció d'ome mou son ymaginar, entendre,membrar e amar a plaer d'enganar e de molt menjar ebeure. Hon, con açó sia enaxí, pot hom doncs conexer lamanera per la qual home envejós e golós usa de envejae de glotonia. Home ha plaer en convidar son proisme. E si l'ome quies convidat es glot e envejós, a plaer en molt menjare beure, e ha dolor con no pot mes menjar e beure eenveja los enaps d'argent d'aquell qui'l convida. <page 135><title LLULL> Si vols conexer home glot e envejós, çerca-lo per veer,oyr, odorar, palpar, parlar, ymaginar, membrar,entendre e amar. E si no'l pots en ço que'll çerquesatrobar, o tu serás golós e envejós o ell no será golósne envejós, con sia açó que glotonia ne enveja de foralos termens damunt dits no pusquen estar. Ha home golós e envejós no comans ton gras capó, moltóne bacó ne la clau de ta caxa ne li façes fermança nesies son companyó. Home golós envejós, dementre vetle, está en trebayl perço que pusca molt menjar e beure e son proyme enganar.

E con dorm, sumia beure e menjar e con pusca sonproisme enganar e forçar. Dit avem de glotonia e de enveja. E per ço preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 12 [56] De glotonia e de ira Qui vol fer sermó de glotonia e de ira remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordenson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. De home glot e irat pot hom preycar glotonia e ira. Elo gustar es subject de glotonia, e glotonia es l'abitd'ome glot, e voler irat es subject de ira e ira eshabit d'ome irat. On, com açó sia enaxí, pot hom doncsconexer que glotonia e ira son estruments e pecats ahome glot e irat qui fa ab glotonia e ira si matex glote irat. En home glot e irat glotonia e ira han companya, consia açó que home glot sia irat, con no pot molt menjare beure; e es irat, con ha trob menjat e begut. On, conaçó sia enaxí, pot hom doncs conexer que en homeatemprat e pacient temprança e abstinencia han companyae concordança. En home glot e irat glotonia e ira han contrarietat, laqual contrarietat es subject, e glotonia e ira sonpredicats, con sia aço que home golós aja gran plaer enmolt menjar e beure e ha gran ira con no pot moltmenjar e beure. On, con açó sia enaxí, pot hom doncsconexer que en home atemprat e abstinent temprança eabstinencia han concordança. En home golós e irat trob menjar e beure empaxa loplaer del gustar e de volentat. E car la volentat volaver plaer per gustar, ha ira con li es <page 136><title LLULL> empaxat lo plaer per trob gustar. E per ço home golóse irat blastoma si matex con ha trob menjat e begut. Glotonia e ira torben sentir, ymaginar e racionar, carper trob gustar home golós engenre ira contra si metexcon sent la pena que li esdevé per trob gustar. E carsentir, ymaginar e racionar son les sues partides,glotonia e ira torben aquelles partides, cardesvien-les de la fi per que son creades. Home golós e irat tan fortment vol veer e ymaginardelicades viandes que liga son enteniment que no potdesliberar a aver paciencia ne abstinencia en engenrartemprança e paciencia; e per lo seu empatxament lamemoria oblida temprança, paciencia e abstinencia. On,con açó sia enaxí, pot hom doncs conexer la manera perla qual volentat de home glot e irat engenra glotonia

e ira. En home golós e irat glotonia e ira son del linatge devilania, car, quant ha trob menjat e begut, no ymaginane membra ne ama corteria e diu vilanes paraules; equi'l castiga es irat e multiplica paraules vilanes. En home glot e irat glotonia ha paor e ira ha ardiment.[Glotonia] ha paor que no li defalen viandes, les qualsdesira per ço que pusca molt menjar e beure, e ira haardiment en quant es habit de home irat qui ha ardimenta tolre o a emblar viandes delicades per ço que puscamolt menjar e beure. Home glot e irat en lo començament e en lo mijá de lataula es alegre per gustar, e en la fi de la taula, conha trob menjat e begut, ha tristicia con no pot pusmenjar e beure. Home glot e irat no fa gracies a son proysme qui l'aconvidat, con ha menjat, con sia açó que sa volentat faymaginar moltes e delicades viandes, les quals aquellqui'l ha convidat no li dona. E per ço es irat contraaquell qui l'a convidat. En home glot e irat glotonia e ira loen impaciencia edien mal de abstinencia. Loen impaciencia per ço car esobra de ira, e dien mal de abstinencia per ço con escontra glotonia. On, con açó sia enaxí, pot hom doncsconexer que glotonia e ira han parentesch e sonamigues, e enamigues de abstinencia e de paciencia. A home glot e irat no comans ton gras capó, moltó nebacó, ne li demans perdó, con sia açó que aytal home nousa en son proysme de raó. E con ha menjat lo capó o lomoltó o bacó, el s'escusa; e qui'l repren, diu vilaniese repren. <page 137><title LLULL> Home glot e ira[t] no sab partir a la taula lesviandes, car pren a si matex la major part. E qui'lrepren, menasça, e blastoma a aquell qui'l repren perço car es irat. Per la qual ira no ha desliberació aesser ensenyat ne conex son faliment. Home glot e irat no sab repetir les paraules que hom lidiu per ell a castigar, car no cuyda fer faliment. Eira l'empatxa que no enten les paraules que hom li diu,ne enten les paraules que ell metex diu adoncs con seescusa. Ab home glot e irat no façes companya e lexe'l estar enaquell loc hon lo trobes, e no vulles esser en son loc.

Dit avem de glotonia e de ira. E mostrades avem lursessencies e mal procsés. E car son habits enujosos eperilosos, preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 13 [57]

De glotonia e de mentida Si vols fer sermó de glotonia e de mentida, membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles fe tonsermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Home glot e mentider fa si matex glot e mentider peresta manera: potencia gustativa es natural e gustar essa natural obra; e trob menjar e trob beure no esnatural obra e es obra per accident, la qual hobra fahome glot e per ço engenre glotonia, de la qual vestson racionar. E açó matex pot hom dir de mentida segonssa manera, car racionar es obra natural de la [anima]racional. E car home desija mes menjar e beure que nopertany a sa natura, engenra mentida con no pot moltmenjar e beure ço que desira, e habitua son racionar dementir. Mostrada avem doncs la manera per la qual homeglot e mentider engenre glotonia e mentida, e mostratavem ço que son e de que son e per que son. E aytaldoctrina es molt profitosa a home qui's vulla guardarde glotonia e de mentida. Home glot e mentider fa estruments de veer, oyr,odorar, gustar, ymaginar [e] racionar, ab los quals fasi matex golós e mentider. E <page 138><title LLULL> d'açó volem donar eximplis per ço que tu, quisermones, sapies declar[ar] al poble la manera per laqual hom engenre glotonia e mentida. Un home golós e mentider veu .i. home qui es atemprate vertader, lo qual vol vendre .i. gras capó. L'ome quies golós e mentider dirá que'l capó es magre e malalteper ço que aja bon mercat del capó; e l'ome qui ven locapó dirá que'l capó es bo e sa. Aquell qui'l volcomprar jurará falsament e aquell qui'l vol vendrejurará vertaderament, será doncs lo veer misatge a la.i. e a l'altre comunament; e l'ome mentider desviarála fi de veritat e l'ome vertader seguirá la fi deveritat. Es doncs en aquell qui vol comprar, engenradamentida qui diriva de glotonia, e es engenrada veritatper aquell qui vol vendre lo capó, la qual diriva detemprança. Un home glot e mentider vol comprar .i. gras capó e .i.home glot e mentider vol vendre aquell capó. E cascújura minten per Deu o per lo seu cap e començará enfreells contensó e baralla, car aquell qui vol comprar locapó lo volrá aver per menys que no val e aquell qui'lvol vendre ne vol aver mes que no val. Un home glot e mentider ou parlar de tavernes e dedelicades viandes. E per les paraules ymagina con puscamolt menjar e beure, e la ymaginació multiplica

l'apetit del gustar e lo racionar membre e enten e amaaquella multiplicació e consira mentides en la pensa emet-les en obra en la lengua e en la boca per paraulesqui son estruments d'aquelles mentides per ço que puscaenganar, emblar o tolre bones viandes e bon vi a sonproysme. Home glot e mentider engenra en sa pensa glotonia ementida e met-les en obra per gustar e per mentir, e siconex sa glotonia e sa mentida, fa major pecat quealtre home glot e mentider qui no conex sa glotonia nesa mentida. Home glot e mentider palpa lo pa o lo pex que volmenjar. E si trobe lo pa dur e sech e lo pex moyl,pert-se l'apetit de gustar car desira menjar pa fresche peix dur; e jura e ment per ço que pusca menjar pafresch e pex dur, e enaxí de les altres viandes.Mostrat avem doncs los misatges de glotonia e dementida, qui estan per racionar, ymaginar e mentir. En home glot e mentider la divina bontat es dona ecreativa de tots los bens naturals d'aquell home, loqual per glotonia e per mentida aplica la fi de sosbens naturals, los quals ha per sentir, ymaginar eracionar a la fi de glotonia e de mentida, qui sonhabits mals e pecats <page 139><title LLULL> mortals. E per ço la divina justicia fará'n venjançaab mals infernals e eternals. La granea de Deu es creativa, causativa de tots losgrans bens naturals, dels quals home glot e mentider esajustat [e] compost per tot son sentir, ymaginar eracionar. E car aytal home se fa glot e mentider contrala divina granea, son glotonia e mentida grans pecatsmortals, e per ço la justicia de Deu dará a aquell homegrans penes infernals e eternals. La eternitat de Deu ha causada tota la duració del homeglot e mentider. On, con ell se faça glot e mentiderlonguament, la justicia de Deu punirá aquell home dedurables penes infernals. Lo poder de Deu es causa del poder natural del homeglot mentider. On, con ell contra lo divinal poder fasi matex glot e mentider, la justicia de Deu lo ponexab poder eternal ab foc infernal. L'enteniment de Deu es causa efficient e final delnatural entendre de home glot e mentider. E car aytalhome vest son entendre de glotonia e de mentida,l'enteniment de Deu na f[a]rá venjança, e dará a aquellentendre pena spiritual, infernal e eternal. La voluntat de Deu ha creada la volentat de home glote mentider. E car aytal home vest son voler natural deglotonia e de mentida, la volentat de Deu volrá que'l

voler natural d'aquell home aja pena spiritual en focinfernal perpetual. La virtut de Deu ha creades totes les virtuts naturalsde home glot e mentider. E car home vest son sentir,ymaginar e racionar de glotonia e de mentida, qui sonvicis e peccats mortals, la divina virtut fará venjançad'aquel home per tot son sentir, ymaginar e racionar abvicis infernals e eternals. La veritat de Deu ha creada la veritat natural d'omeglot e mentider. On, con ell vesta sa veritat naturalde glotonia e de mentida, la divina veritat pendrávenjança d'aquell home per foc spiritual e corporal eninfern eternal. La gloria de Deu ha creades totes les delectacionsnaturals del home glot e mentider. E car aquell habituatotes ses delectacions naturals de glotonia e dementida, la gloria de Deu ne pendrá venjança ab pena,dolor e tristicia eternal en foc infernal. Dit avem de glotonia e de mentida. E avem donadaconexença de ço que son, per que son e de que son. Eper tal, preguarem nostre senyor Jesuchrist etc. <page 140><title LLULL> Per ço que havem dit de glotonia e de mentida, pots tu,qui preyques, declarar al poble que son veritat etemprança e qual es lur prosçés en home atemprat evertader. Sermó 14 [58] De luxuria e de ergull Qui vol fer sermó de luxuria e de ergull membre lurstemes, diffinicions e especies; e segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist, etc. Tactus es potencia tactiva e tocar es actu qui ixd'ela, e es bona creatura. E home luxuriós ha plaer detocar la fembra, e majorment si es bella, con sia açóque bel[e]a sia bona creatura, e car home luxuriósdesvia la fi de tocar e de belea contra lo manament deDeu qui diu que hom no faça luxuria, e atrau lo plaerde tocar la fembra a si matex. E per ço es engenradaluxuria, qui participa ab ergul per esta manera, ço esa saber, que tot home es ergulós qui no es obedient almanament de Deu. E ergul está majorment per boneanatural d'enteniment qui es potentia intellectiva e quiha bon entendre naturalment, la fi del qual entendredesvia hom ergulós a bon plaer per tocar la fembra confa luxuria, car d'entendre fa estrument con consira ferluxuria e no tem Deu, ne la memoria no membra lomanament de Deu, e la volentat ama fer luxuria. Mostrat

avem doncs la manera per la qual es engenrat ergul eluxuria. Palpar segons sa natura es gran creatura e entendre esencara plus gran creatura segons sa natura. E abduesles granees home luxuriós e ergulós atrau e aplica agran plaer, lo qual sent en tocar la fembra. E carabdues les granees son per servir la granea de Deu, ehome luxuriós e ergulós les atrau al seu servey contrala granea de Deu, per ço home ergulós e luxuriósergulosament fa si matex ergulós e luxuriós. Luxuriar e ergular fan companya per durar. E hon plusduren, plus está home obstinat contra castetat ehumilitat. E per ço la divina eternitat <page 141><title LLULL> fa venjança per la injuria que li es feta per homeluxuriós e ergulós, al qual aparella penes infernalseternals. Home luxuriós e ergulós a poder natural. E car abituaaquell poder de moral poder per ergul e luxuriaaccidentalment per ço que aja plaer en fer luxuria, faergulosament e desobedientment contra lo poder divinal,qui ha creat lo poder e lo plaer sensual. Lo qual poderdivinal dona lisencia al demoni que pusca turmentarhome luxuriós e ergulós en foc infernal eternal. La divina volentat vol esser servida per palpar eentendre qui son creatures d'ela. E home luxuriós eergulós atrau a son plaer palpar e entendre, e encaraymaginar, membrar e amar, a son plaer contra lo plaerde la divina volentat. E per ço la divina volentatpendrá venjança de aytal home en foc infernal eternal,en [lo] qual li fará voler pena e mal e aver de tot befretura. La divina virtut vol esser honrada e servida per loplaer de tocar e d'entendre virtuosament. E car homeergulós e luxuriós atrau a son plaer viciosament sonpalpar e son entendre contra la divina virtut, per çola divina virtut fará estar visiosament en foc infernaleternal lo palpar e l'enteniment del home luxuriós eergulós. La divina veritat ha creat lo palpar e l'entendre delhome ergulós e luxuriós qui'ls pervertex a son plaerergulosament falsament, faent luxuria. E per ço ladivina veritat per justicia pendrá venjança al dia deljutjament d'aytal home, lo qual fará estar falsament enfoc ardent eternalment. Home ergulós e luxuriós a plaer per sentir, ymaginar eracionar en fer ergulosament luxuria per ço que ajaplaer per tocar e per entendre e per los altres poders.E per ço la divina justicia, qui es divina gloria, queha creats los plaers naturals de sentir, ymaginar e

racionar punirá home luxuriós e ergulós per pena desentir, ymaginar e racionar en foc infernal eternal. Home qui es ergulós per sciencia e qui empetra luxuriaper saber e priva saviea que es forma de sciencia e deson sentir, ymaginar e racionar per ço que puscaluxuriar e ergular ab plaer de si matex contra lodivinal plaer, sabrá tot si metex turmentar en focinfernal perpetual. <page 142><title LLULL> Dit avem de luxuria e d'ergul. E mostrat avem lurnaximent e lo turment que aurá home luxuriós ergulós enfoc eternalment. E per ço preguem nostre senyorJesuchrist etc. Sermó 15 [59] De luxuria e de accidia Si vols fer sermó de luxuria e accidia, membra lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordonaton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Potencia tactiva es bona per natura. E la divinavolentat vol que'l tocar sia bo per habit de castedat,e l'home luxuriós vol que'l tocar sia bo per habit deluxuria qui es habit de mal per ço car es habit contracastetat. On, enaxí con per ferre calt la potenciatactiva auria passió per habit de mal, enaxí e plusfortment ha passió per habit de mal qui es luxuria, loqual habit de mal desvia la potencia tactiva e sontocar de la bona fi per que es creada e la dispon ahabit de mal en foc infernal eternal. E car homeluxuriós e accidiós es necligent en contrastar a latemptació del demoni e a sa volentat que ha apetit [detocar] la fembra sots habit de luxuria, per ço aytalhome engenre accidia, que es habit de mal per ço cardispon pena infernal eternal. Potencia tactiva es gran per natura. E per ço requerque son tocar sia gran per natura, lo qual tocarengenre gran plaer e dolçor con l'ome toca la fembra;e si aquell tocar es fet per habit de luxuria, esvestit de gran mal per ço car luxuria es gran pecat. Ela justicia de Deu que es gran, apareyla gran pena enfoc infernal eternal al home qui fa luxuria. E car esnecligent contra castetat, qui es gran habit de be,multiplica lo pecat en granea de mal. Potencia tactiva dura per duració. E per ço requerque'l seu tocar dur en plaer per tocar la fembra, e silo tocar dura per habit de luxuria, la divina eternitataparela foc perdurable eternal a la potencia tactiva eal seu tocar; e açó matex fa contra accidia, con sia

açó que home accidiós sia contra duració de castetat. Potencia tactiva ha poder natural en sentir plaeradoncs con hom toca la fembra. E'l home luxuriós peraccident ha poder de aver plaer per tocar la fembra, loqual poder es mal per habit de luxuria e seria bo <page 143><title LLULL> per habit de castetat. E car home accidiós no vol averpoder en tocar la fembra per habit de castetat e hapoder per habit de luxuria, per ço multiplica lo pecatcontra lo divinal poder, lo qual apareya poder infernaleternal, per lo qual home luxuriós accidiós siainfernat e eternalment turmentat. Lo plaer que a la potencia tactiva en tocar la fembraprocura l'enteniment del home luxuriós. E car poriaprocurar plaer de tocar per habit de castetat, e esnecligent contra castetat e es diligent per luxuria,per ço lo divinal enteniment enten que aytal home deuesser turmentat en foc infernal perpetual. Potencia tactiva ha plaer natural en tocar la fembra,lo qual plaer es subject comú en diversos temps a esserhabituat de castetat o de luxuria. Lo qual habit deluxuria fa home luxuriós accidiós contra habit decastetat e de virtut, e car es viciós, la justicia deDeu que es virtuosa aparela foc infernal eternal a lapotencia tactiva e al seu tocar; e açó matex a tots lossens consequens qui senten el pecat, ço es, la potenciavisiva e son veer, auditiva e son oyr, odorativa e sonodorar, gustativa e son gustar, affativa e son afar,ymaginativa e son ymaginar, memorativa e son membrar,intellectiva e son entendre, volitiva e son voler. No tan solament les divines dignitats prenen venjançade home luxuriós e accidiós ab foc infernal eternal,que si fan ab los altres elements e majorment abprivació de gran gloria eternal. Dit avem de luxuria e de accidia e mostrat avem lurproçés. E per ço preguem nostre senyor Jesuchristque'ns defena de luxuria e de accidia etc. Sermó 16 [60] De luxuria e de enveja Qui vol fer sermó de luxuria e de enveja membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglae ordon ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Potencia tactiva es bona per natura, e per ço ha pernatura bo tocar. E la volentat humana es bona potenciaper natura, e per ço ha bon voler <page 144><title LLULL> per natura. E los .ii. actus naturals conjunyen-se

ensemps per plaer de tocar natural, qui es bo, con siaaçó que plaer bo es apetible sensualment espiritualment. On, enaxí con en animal estan moltesespecies per natura, axí con cavall, grua, home e losaltres, enaxí pecat qui es general ha sots si peraccident moltes especies, axí con luxuria, enveja e losaltres. Los quals habits engenre home luxuriós envejósper tocar la fembra, la qual enveja per plaer deluxuria: e car luxuria e enveja son habits mals econtra castetat e leyaltat, qui son habits bons, homeluxuriós e envejós aparela a si matex pena infernaleternal plena de mal. Potencia visiva es bona per natura e veer es bo actunatural; e açó matex pot hom dir de tocar natural. El'enteniment enten abdós los actus per plaer, lo qualcontrau per especia de luxuria e de enveja. Les qualsespecies engenre contra castetat e lealtat ab francarbitre que ha per entendre, lo qual puria pujar aconsirar plaer d'entendre e de tocar per abit decastetat e lealtat. E per açó home qui mou sonenteniment a aytal entendre disformat engenre pecatcontract a especia de luxuria e de enveja e compon granpecat per accident contra granea natural que peraccident sustendrá, entendrá e aurá gran pena infernaleternal. [Per] oyr estrumens, cançons e balades sent plaer pernatura la potencia auditiva que ha plaer per oyrnatural; e açó matex pot hom dir de la potenciatactiva. E abdós los plaers compon home luxuriósenvejós. E la memoria se oblida de castetat e delealtat e membra longament lo plaer de tocar la ffembrae les especies qui s'i pertanyen a envejar aquellplaer, e per ço son engenrades luxuria e enveja e a.ia. fi aplicades per home luxuriós envejós qui vestson oyr, tocar e membrar de pecat enclinat a especia deluxuria e de enveja: lo qual dispon si matex a sostenirpena infernal perpetual. Potencia gustativa ha plaent gustar, lo qual homeluxuriós envejós ajusta a plasent tocar. E car facontra lo seu natural poder, dispon aquell seu naturalpoder a sostenir poder per accident pena possibleinfernal eternal. Potencia affativa es bona per natura e son affar es boactu natural. E per ço home luxuriós envejós parlaparaules de luxuria, per les quals paraules envejaaquelles coses per les quals faça luxuria; e compon peraccident affar e tocar, per la qual composició engenraluxuria e enveja, <page 145><title LLULL> per les qual[s] paraules e per lo tocar parlará con

home rabiós en foc infernal eternal. Home luxuriós envejós enveja la muler de son veyn o deson proysme. E enveja-la ab plaer de ymaginar luxuria,e'l ymaginar e'l tocar engenren luxuria e enveja; e'lymaginar mou e escalfa la carn per tocar. E aytal homedispon son ymaginar e tocar a les condicions de luxuriae enveja e dispon si metex a ymaginar en foc infernal,perpetual pena. Home luxuriós envejós per força de molt ymaginar,enveja[r] e tocar los objects qui's pertanyen alsplaers de luxuria fa malalte son veer e son ymaginar enquant li es viares que la fembra que enveja sia plusbela que no es, e si es leja, es-li semblant que siabela. L'ome luxuriós envejós fa malalte per accident son oyren quant li será vijares que tots los plaers que oyrádir sots habit de luxuria sien plaents a oyr; e açómatex per enveja. E per ço es-li vijares que lesparaules que oyrá a enpetrar luxuria sien plaents aoyr; e açó matex se seguex per enveja a envejar lafembra. Molts homens son qui son luxuriosos e envejosos evolrien-se partir de pecat e no u poden fer, ecuyden-se que sien tan fortment ligats que no's pusquendesligar. En lo qual cuydar son enganats, con sia açóque cascun jorn s'aliga[n] a multiplicar lo pecat; eporien-se desligar, si amaven mes Deu que lo plaer quihan en pecat. Car home qui ama mes Deu que si metex neneguna altra cosa ha major plaer per mes amar Deu queno es lo plaer del pecar. Pot-se doncs home luxuriósenvejós desligar del pecat per mes amar Deu que loplaer de pecat. Dit avem de luxuria e de enveja qui son mortals pecats,doblats en home luxuriós envejós. E per ço preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 17 [61] De luxuria e de ira Si vols fer sermó de luxuria e de ira, remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquellesordone ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. <page 146><title LLULL> Home luxuriós e irós es contra les fins del[s]predicaments, e home cast e pacient seguex aquellesffins ordenadament. E per ço con s'esdevé que l'ome quies luxuriós e irós e l'ome qui es cast e pacients'encont[r]en a contingencia a la fi de tocar lafembra, l'ome luxuriós e irós esdevé injuriós contra lo

pacient qui es just. E si lo pacient no es forts pergran virtut, esdevé impaçent e per la inpacienciaengenre luxuria. Açó matex s'esdevé de marit e de muleralscunes veguades. Home luxuriós desira fer luxuria per gran quantitat, esi no la pot fer per gran quantitat, es irat; la qualira engenra sa volentat que trob desira lo plaer deluxuria. Luxuria e ira son qualitats males per ço car son contracastetat e paciencia que son bones qualitats. E per çoes foyl tot home cast e pacient qui sia privat d'omeluxuriós e irós, car .ii. contraris no son de genre decompanyia ne d'amistat. Home luxuriós e irós pot home conexer per relació, axícon l'ome qui va de nits e es suspitós e gelós e quitorba sa maynada e qui ama beles vestimens e oyrestruments e parla volentés de beles fembres. E qui'lrepren es irat e mal ensenyat e no dubte a fer ne a dirvilanies ne folies. Home luxuriós e irós requer aver acció per ço que puscaluxuriar. E qui li empatxa la acció que desira es irat,per la qual ira engenre barala e blastoma e menaça ealscunes vegades auciu e nafra. Home luxuriós e irós no sosté passió sots habits decastetat ne de paciencia. Emperó, sosté passió sotshabit de luxuria e de ira, per la qual passió engenreen si matex tristicia, trebayl e pena. Home luxuriós e irós es habituat de luxuria e de ira.E car abdós los habits son de linatge de pecat, habituason sentir, ymaginar e racionar de pecats, sots losquals habits ha dolor e tristicia, la qual dolor etristicia multiplica per totes ses partides. E quantvol ixir de dolor e de tristicia, no troba en si matexloc ne locs per que'n pusca exir, car ell matex se'shabituat de presó hon está pres. Home luxuriós e irós desira lo temps que puscaluxuriar. E car es irat, ira torba son enteniment quino sap entendre la manera ne lo temps, qui's cové aluxuria, e la memoria ha torbat e confús membrar, e lavolentat ha torbat e confús amar. E per ço aytal homeen tots temps está en trebayl e ira e tot mal consira. <page 147><title LLULL> Home luxuriós e irat consira los asituamens que pot ferab la fembra con fa luxuria, los quals son legs arecomptar, legs a veer e ha consirar. Emperó, al homeluxuriós semblen bels per ço car ha torbat sonenteniment per luxuria. E si la fembra ha vergonyad'aquells e li contrasta, es irat contra ella.

En tots locs home luxuriós e irat no ha oportunitat defer luxuria, en los quals locs li es vijares que puscafer luxuria. E con s'esdevé que no la pot fer, es irate torbat e blastoma si matex e tots aquells qui'lempatxen a fer luxuria. Ymaginació es potencia natural per que natura ymaginaobres naturals corporals. E can home luxuriós ymaginaobres de luxuria, la ymaginació mou e escalfa la carn,lo qual moviment e escalfament es misatge del tocamentde la fembra, per lo qual tocar s'enflama e s'escalfala carn de la fembra; e si consent, engenre en simatexa lo pecat de luxuria, e si no consent e contrastaal pecat, engenre castetat. E l'ome luxuriós engenre ensi matex ira, per la qual blastoma si matex e lafembra; e si la fembra ha paciencia, multiplicacastetat ab força de coratge e ab bona volentat. Si vols conexer home luxuriós e irat, demana a la suacompanya de les sues costumes per los .x. predicamens.E demana-ho a ton sentir, ymaginar e racionar, ab losquals lo porás trobar e conexer en lo seu sentir,ymaginar e racionar, car luxuria e ira no poden tenirlurs secrets al veer, oyr, odorar, gustar, palpar,parlar, ymaginar, membrar, entendre e amar. Emperó,home luxuriós e irós o cuyde tenir secret, [e] per çoes enganat en son cuydar. Dit avem de luxuria e de ira e de lur procés. Emostrada avem la manera per la qual hom ne pot averconexença. E per ço preguem nostre senyor Jesuchristetc. Sermó 18 [62] De luxuria e de mentida Qui vol fer sermó de luxuria e de mentida membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. <page 148><title LLULL> Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Pecat es genre e les sues especies son moltes, de lesquals luxuria es .ia. especia e mentida es altraespecia. On, enaxí con per negror son molts individuusnegregats o ennegrits, enaxí per luxuria e per mentidason molts homens luxuriosos e mentiders. Diferencia posa que .ia. cosa sia luxuria e altra siamentida, e que .i. sia lo fonament de luxuria, lo quales tocar, e que altre sia lo fonament de mentida, loqual es affar, ço es, parlar. E abdós los fundaments anamistat [e] companya en home luxuriós e mentider. E perço en aytal home luxuria ha moltes differens obres, e

mentida a moltes diferens paraules mentideres. Propia cosa es a la potencia tactiva aver plaer pertocar la fembra, mas no li es propia cosa luxuriar nementir. E propia cosa es a la potencia visiva averplaer en veer bela fembra, mas no li es propia cosaluxuriar ne mentida, con sien habits guanyats peraccident, lo qual es separable. Accident es genre e a moltes especies, enfre les qualsluxuria e mentida son especies sues. E per diferenciahan molts diferens accidents en molts homens qui hanlur sentir, ymaginar e racionar habituats de luxuria ede mentida. Luxuria e mentida no son propis accidents,mas que son apropiats per custumes, les quals homapropia a son sentir, ymaginar e racionar. Home qui fortment sia luxuriós e mentider tan fortmentapropia luxuria e mentida a son sentir, ymaginar eracionar que vijares li es que sien accidents propisper natura. E per ço algunes vegades que's vol castigarde luxuriar e mentir, vijares li es que no u pusca fere está desesperat obstinat e cuyde's que sia metzinat. Home luxuriós e mentider, quant veu la fembra bela e beornada, tan fortment ama luxuria que cuyde's que lafembra sia luxuriosa e ama aquella. E si no la pot avera son delit per veres paraules, cuyda-la aver permentideres. E si no la pot aver ab mentides, diumentides a les gents e feyn-se que ha jagut ab ella. Home luxuriós qui demana la fembra diu a la fembra queell l'ama molt fortment, la qual hamor no es de linatgede bontat e es de linatge de malea e de pecat. E aytalhome cuyda dir veritat e diu mentides. <page 149><title LLULL> Home luxuriós se enamora de la fembra per la belea queveu en la fembra. E la fi d'aquella amor es per legesobres e pudents qui estan en los estruments naturals abque hom luxuria. E per açó la belea e l'ornament de lafembra fa hom luxuriós mintent, qui diu a la fembra queell l'ama mes que res principalment. Home luxuriós fa cançons mentideres, ab les quals loala fembra que ama. Loa-la de bontat e consey-li que siamala. Loa-la de corteria e de ensenyament, econseyla-li que sia vilana e descortesa a son marit, asos parens e veyns e a si matexa per vilá e descortéssentir, ymaginar e racionar. Aytal home es fortmentmentider a la fembra e a la fi de son matex sentir,ymaginar e racionar. En home luxuriós mentir es consequencia de luxuria e enhome mentider luxuria es consequencia de mentida. E perço la .ia. consequencia multiplica l'altra en linatgede pecat mortal, sots lo qual estan molts venials

pecats qui son senyals de pecats mortals de homeluxuriós e mentider. Sots plaents paraules home luxuriós te secretes moltesmentides, car lo plaer del oyr fa consirar que aquellesparaules sien veres, con sia açó que plaer e veritatsien del linatge de bontat. E per ço home luxuriósmentider fa molts engans e moltes falsies e les fembrescuyden-se qu'ell sia cast e vertader. Home luxuriós e mentider diu a la fembra que ama queell no pot menjar ne dormir, tan fortment li porta granamor. E si la fembra li demana, si ell l'ama per ço quesia bona o per ço que sia mala, e si ell respon quel'ama per ço que sia bona, dirá mentida, con sia açóque ell l'am per luxuria, que es mala. E si ell li diuveritat, dient que ell l'ama per ço que sia mala, lafembra que es casta lo pot rependre, en quant liconseyla que sia mala. Mas si la fembra no es bona, hapietat d'el, adoncs con li ou dir que per s'amor pertlo menjar e'l dormir. E haytal pietat es mala e esornada de falsia e de mentida. Dit avem de luxuria e de mentida. E per tal preguaremnostre senyor Jesuchrist etc. Dit avem de luxuria e discorreguda-la avem per losaltres pecats. Per lo qual discorriment pot hom averd'ela conexença. <page 150><title LLULL> Sermó 19 [63] De erguyl e de accidia Si vols fer sermó de ergul e de accidia, membre lurstemes, diffinicions e especies; e segons aquellesordona ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchist etc. Enteniment humá es bona potencia pernatura, e ha bon entendra per natura. E si home esergulós, son enteniment e son entendre son mals peraccident, con sia açó que enteniment e son entendresien estrumens a home per ço que entena Deu e sonhonrament principalment. E home ergulós fa de sonenteniment e de son entendre estrumens a entendreprincipalment son honrament, e per ço engenre ergulcontra humilitat e veritat, e habitua si matex e sonentendre de falsetat que es consequencia de ergul, delqual es habituat son enteniment e son entendre. E sil'ome es pererós, ha pererós enteniment e pererósentendre a conexer l'onrament, qui a Deu se pertany ea conexer l'onrament qui pertany a si matex e a sonproysme; lo qual proisme no pot aver pau ab homeergulós e accidiós, con sia açó que abdós no sienparticipans en cumunitat de bontat, veritat ne de

honrament. Volentat humana es bona potencia per natura e ha bonvoler per natura. E si l'ome es ergulós, ha volentat evoler ergulós per accident e pervertex sa volentat ason voler en mal contra la divina bontat e contra ladivina volentat, que es bona, e contra la volentat deson proisme, que es bona, si es humil. E per ço engenraergul contra Deu, contra son proisme e contra si matex,e si es pererós, ha volentat pererosa en amar be e haplaer en amar mal de son proisme. Memoria es bona potencia per natura e son membrar es boper natura. E en home ergulós e pererós es la memoriaergulosa e son membrar es ergulós e pererós en membrarbe e honrament de Deu e de son proisme. Most[r]at havem la manera per la qual home es ergulóse pererós, per la qual doctrina hom pot conexerracionar ergulós e pererós. Lo qual racionar perverteixen mal, e en ergul e perea, la potencia visiva e sonveer, auditiva e son oyr, odorativa e son odorar,gustativa e son gustar, affativa e son parlar,ymaginativa e son ymaginar. E per ço aytal <page 151><title LLULL> home es tot ple de mal, ab lo qual mal va en focinfernal aver mal eternal. Home ergulós e accidiós atribuex a si matex les finsdel sentir e d'imaginar e racionar e no a Deu qui esson creador e qui ha creades les fins de sentir,ymaginar e del racionar. Les quals a creades per a sihonrar e servir e que home sia estrument ab totes lesfins de son sentir, ymaginar e racionar, e que Deus quies causa efficient e final sia entés, amat, membrat,honrat e servit. E car home qui es vengut de non res equi no es creat a si matex, mas a Deu tan solament, falo contrari, per ço es ergulós e es pererós en servirDeu e son proysme, e es mal e vol mal. Lo qual mal esa ell portal de foc infernal. Home ergulós e pererós, si es bell, es ergulós per sabelea, e si es forts, es ergulós per sa força, e si esric, es ergulós per sa riquea, e si es honrat, esergulós per son honrament, e si ha sciencia, es ergulósper son saber, e si es pererós, perea e ergul son enell de linatge de mal, per lo qual mal vol a Deu mal,si li dona adversitats e car no li dona prosperitats,e es irat del be de son proysme e ha plaer del mal deaquell. Ha home ergulós e pererós no demans conseyl, car ellno'l demana. E qui li dona conseyl no'l creu e te homper foyl. Ab home ergulós e pererós no vules disputar, car si tufas vera conclusió, en quant ell es ergulós, no

t'atorgará veritat, e en quant es accidiós, volrá mala ta vera conclusió. Home ergulós e pererós es desobedient als .x. manamentsque Deus doná a Moysés, e es pererós en aver contriccióe en fer confessió e en fer satisfació de sos pecats. Si tu est home ergulós e accidiós e vols conexer homeergulós e pererós, no'l porás conexer. E si est humile diligent en fer be, ab la humilitat e diligencia quehas en fer be lo porás conexer, con sia açó que .i.contrari pusca hom conexer per son contrari; e serca-loen lo seu sentir, car per lo sentir conexerás sonymaginar e racionar. Vet doncs con lo porás atrobar. Dit avem de ergul e de accidia. E per tal pregem nostresenyor Jesuchrist etc. <page 152><title LLULL> Sermó 20 [64] De ergul e de enveja Qui vol fer sermó de ergul e de enveja remembra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre DeusJesuchrist etc. Les obres que fan los .iiii. elements son figures esenyals per los quals hom pot conexer ço que es ergule ço que es enveja, car lo foc dona sa calor a l'aer el'aer la reeb per apetit natural, e volrie'n tantapendre que'l foc perdés sa calor e que ell la aguéstota. En semblant manera Deus dona bens de natura ahome per sentir e ymaginar e racionar, e dona bens degracia per riqueses e honraments e sciencies, e enaxíde l[e]s altres coses. E home ergulós envejós conex asi matex los bens que Deus li dona, e no a Deu. E peraçó es ergulós contra Deu, del qual ergul vest sonsentir, ymaginar e racionar; e ha enveja dels bens degracia que Deus dona a son proisme [e] volria mes averen granea de bontat, belea, força, e enaxí de lesaltres gracies, que aquelles que Deus dona a sonproysme; e per ço es envejós. E aytal home vest sonsentir e ymaginar de ergul e de enveja. Ergul está majorment per enteniment que per volentat neper memoria, e enveja está mes per volentat que perenteniment ne per memoria. E per ço memoria reebegualment les especies que fan l'enteniment e lavolentat; e per ço diu hom que raó está mes perversaper enteniment que per volentat, e franch arbitre mespervers per volentat que per enteniment. E abdues lesperversitats son eguals especies de ergul e de enveja. Deus ha donats .x. manaments per Moysés. Los quals sonaquests:

Un Deu aurás.

No pendrás lo nom de Deu en va.

Colrás lo disapte.

Honrarás ton pare e ta mare.

No auciurás.

No fornicarás.

No emblarás.

No farás fals testimoni.

No envejarás la muler de ton proysme.

No envejarás los bens de ton proisme. <page 153><title LLULL> Home ergulós es desobedient als .x. manaments e esenvejós contra los manaments, axí con l'angel malignequi per ergul e per enveja vol aver los honraments quia Deu tan solament se pertanyen. Home ergulós envejós fa de si matex Deu en quant lesfins del sentir, ymaginar e racionar atribuex majormenta si que a Deu amant mes si matex que Deu. Home ergulós envejós pren lo nom de Deu en va, adoncscon jura e's desperjura. Home ergulós envejós no fa festa per honrar majormentDeu que si metex e ha repós per molt menjar, parlar,palpar e si matex molt honrar. Home ergulós e envejós desonre son pare e sa mare enquant no conex los bens naturals que ha per ells, losquals volria que fossen morts per ço que posseys losbens que an de gracia. Home ergulós e envejós auçiu son proysme envejosamente ergulosament contra lo manament de Deu. Home ergulós envejós cobeja la fembra que no li pertanye ergulosament fa luxuria contra lo manament de Deu. Home ergulós e envejós envejosament e ergulosamentenveja e embla los bens de son proisme contra lomanament de Deu. Home ergulós envejós envejosament e ergulosa fa falstestimoni contra lo manament de Deu. Home ergulós envejós ergulosament e envejosament envejala muler de son veyn contra lo manament de Deu. Home ergulós envejós ergulosament e envejosament enveja

caval, camps e vinyes, cases e diners de son veyncontra lo manament de Deu. Per totes les maneres damunt dites e per moltesd'altres, home ergulós envejós es desobedient almanament de Deu. E car desobedientment pervertex lesfins del sentir, ymaginar e racionar en mal contra simatex e son proisme, per ço la justicia de Deu liaparela penes eternals contra les fins de son sentir,ymaginar e racionar habituades de tots mals. Home ergulós envejós repren e no vol esser représ,blastoma e no vol esser blastomat, no loa negú e volesser loat, dona trebal a tot home e vol aver repós,conseyla e no vol esser conseylat. E aytal home mes livalgra que no fos nat. <page 154><title LLULL> Dit avem de ergul e de enveja. E per ço preguem nostresenyor Deu Jesuchrist que'ns defena de ergul e deenveja etc. Sermó 21 [65] De erguyl e de ira Si vols fer sermó de ergul e de ira, menbre lurs temes,diffinicions e especies. E segons aquelles ordena tonsermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Home ergulós e irós ergulosament e iradament vol poseyrles fins de sentir, ymaginar e racionar en si matex een son proysme. E per ço ergul e ira naxen d'aquelldesviament de fins contra humilitat e paciencia. Un escuder veu la muler de son senyor bela, e car laveu longament, si longament ymagina lo plaer de tocar,ergulosament vol fer ab ella luxuria. E si lo senyor hosab e repren l'escuder, nax en ell ira contra sonsenyor, la qual ira es ergulosa, e ymagina contra sonsenyor tració, falsia e mala volentat. Home ergulós e irós vol oyr paraules per que sia loatmes que Deu ne que son proysme. E per aquesta maneraoyr es misatge de ergul enpetrat en la volentat. E peraçó es irat con no es loat e per alcú es représ odesonrat. Home ergulós [e irós] pren rosa, liri o viola de la made son proysme, per ço que la pusca odorar. E si loproisme li contrasta, engenra ira contra son proysme emultiplica lo pecat per ergulós enteniment e per iradavolentat. Home ergulós e irós contra humilitat e paciencia volmenjar e beure los bens de son proysme. E si li es fetcontrast, es ergullós e irat contra son proisme. Home ergulós [e irós] enveja la muler de son proisme

ergulosament contra lo manament de Deu, qui doná Deuper Moysen, que hom no faça fornicació. E si li es fetcontrast per son vey o per altre, engenra mala volentate ergul, e ira multiplica lo mortal pecat. Home ergulós e irós parla paraules erguloses. E si perses paraules <page 155><title LLULL> es représ e desonrat, engenra ira e mala volentatcontra aquells qui'l reprenen, e menasce e blastoma. Home ergulós e irós ergulosament e ab ira ymagina lescoses que dessira ho que ha en oy. E la ymaginació moula carn a ergul, e la volentat a ira; e la volentat moul'enteniment a ergul, e la memoria a ira; e sonempetrats mortals pecats, qui son ergul e ira. Mostrat avem la manera per la qual home ergulós e irósdesvia les fins de sentir, ymaginar e racionar contrales fins de humilitat e paciencia. E per ço aytal homeergulosament e iradament va estar en foc infernal, enlo qual aurá pena per ergul e ira eternalment. Ergul e ira han comunitat en disformat e enversatentendre, amar e membrar. E aquests tots .iii. actusenversats e disformats enversen e disformen discreció,ffranc arbitre e desliberació; e per lo disformament eenversament de les potencies desús son disformades eenversades les potencies dejús qui estan per sentir eper ymaginar. E per açó aytal home fa obres de brutanimal e dona si matex per sensual al demoni en focinfernal eternal. Veguer ergulós e irós es ergulós contra son senyor econtra lo poble. E per l'ergul e per la ira pensafalsies e tracions contra son senyor e son poble, [e]ergul neix ab ergulosa volentat, car volria essersenyor. Rey ho prelat ergulós e irat está en gran mortal pecat,con sia açó que persona comuna sia gran persona pereleger gran humilitat e paciencia o gran ergul e malavolentat. E per ço persona comuna ergulosa e irada donagran trebayl e passió a les persones particulars perergul e per ira, e per ço será en infern en major irade Deu que altra persona. Home ergulós e irat compre e ven ergulosament eiradament, [e ergulosament e iradament] usa de les artsliberals e mecaniques. E per ço consira, en qual officique ell sia, engans, tracions e falsies el pogués fer. Home ergulós e irós juga e cassa ergulosament eiradament. E per ço ergulosament e iradament blastomasi matex e altre. Nul home es en major perill que home ergulós e irós nenul home ha pijor senyor que home ergulós e irós. [Eper ço es home foyl qui vol esser sotsmés a home

ergulós e irós] ne qui vol aver ab ell companyia. <page 156><title LLULL> Home ergulós e irós porás conexer per son sentir e perlo teu, e ab la tua ymaginació conexerás la sua e ab loteu format e ordenat racionar conexerás lo seudesordenat e disformat racionar. Dit avem de ergul e de ira. E per ço preguem nostresenyor Jesuchrist etc. Sermó 22 [66] De ergull e de mentida Qui vol fer sermó de ergul e de mentida membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó pregarem etc. Veritat es primerament object del enteniment e enapréses per la volentat amada e per la memoria membrada. On,com mentida sia lo contrari de veritat, semblantmentmentida es object primerament del enteniment e es perla volentat amada e per la memoria membrada. E per çol'enteniment qui ment es aytan ergulós mentider con esgran la mentida, lo qual ergul e mentida son per lavolentat amats e per la memoria membrats. On, con açósia enaxí, avem doncs mostrat con ergul e mentida sonen la pensa nats e ligats, e mortals pecats. Aytant con es gran ergul amar mes alcuna cosa que Deu,aytant es gran mentida qui diu que alcuna cosa sia tanbona con Deu. On, con açó sia enaxí, pots doncs conexertu, ergulós mentider qui ames mes tu matex o altre queDeu, con es gran lo teu ergul e la tua mentida, per losquals aurás grans penes infernals eternals. Ergul e mentida començen, nexen e estan en la pensa eson significats per les paraules. Son doncs los homensergulosos mentiders plus fortment per lo racionar queper lo parlar. Home mentider veu naturalment alcuna cosa que es objectde sa vista, e si ell diu que no la veu ho que no l'avista, es major la sua mentida en quant es pecat contrala divina veritat, que no es gran lo poder de la vista;e açó matex es de ergul qui es egual a la mentida. Potsdoncs conexer tu, ergulós e mentider, con es gran loteu ergul e la tua mentida e con gran pena te cové asostenir, con sia açó que Deus sia gran dreturer. <page 157><title LLULL> Paraula es naturalment object de oyr; e si tu has oydala paraula e dius que no l'as oyda, est mentider eestás tan ergulós con estás mentider. Home qui per trob menjar e beure engenre pecat, que es

glotonia, es aytant ergulós e aytant mentider contratemprança con es glot per glotonia, con sia açó queDeus vulla que hom aja temprança. Home luxuriós es aytan ergulós e aytan mentider contrala fi de castetat con es luxuriós contra la fi decastetat, con sia açó que Deus aja fet manament que homno faça luxuria. Home ergulós e mentider, con ymagina mentida, aytanergulosament la ymagina, con es la mentida, con sia açóque la mentida sia object del enteniment qui la entene de la volentat qui la ama e de la memoria que lamembra. Mostrat avem lo discorriment de ergul e de mentida elur naximent. E açó per lo sentir, ymaginar e racionar,per lo qual discorriment pot hom conexer ço que sonergul e mentida. E per aytal doctrina se poden loshomens guardar de ergul e de mentida. Home ergulós e mentider no es humil ne vertader e volper ergul e per mentida pujar e aver honrament eriqueses, e cau en menyspreament e en desgrat de lagent, e aprés sa mort cau en foc infernal eternal. Home ergulós e mentider conex sa mentida en sa pensa een sa paraula, en la qual paraula la te secreta; e noconex l'ergul que ha per sa mentida, con sia açó quehome ergulós aja disformat e pervers entendre e, con esreprés, repren minten e no cuyda esser ergulós. Avocat ho jutge ho prinçep ho prelat, si es mentider,es aytan ergulós contra son offici con es mentidercontra son offici, car enaxí es per ergul contra la fide humilitat, con es mentider contra la fi de justiciae de veritat. E per ço aytal home será fortmentturmentat en foc infernal, en lo qual estará ergulós ementider eviternalment. Nul home es plus greu a castigar que home ergulós ementider, ne null home çerca tan fortment barayla, conell fa, e tot home es en trebayl qui es son sotsmés equi es privat d'ell o qui fa ab ell companya. Dit avem de ergul e de mentida. Per tal preguem nostresenyor Jesuchrist que'ns en defena etc. <page 158><title LLULL> Sermó 23 [67] De accidia e de enveja Si vols fer sermó de accidia e de enveja, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Accidia es contra la fi dels bens naturals e enveja escontra la fi dels bens de gracia. E per ço home

accidiós e envejós peca mortalment ab accidia e abenveja contra les fins de sentir, ço es a saber, deveer, oyr, odorar, gustar, palpar, affar, ymaginar,membrar, entendre e amar qui son per la fi dediligencia e de leyaltat per Deu membrar, entendre eamar, honrar e servir; e açó matex de son proysme. Home accidiós e envejós, si veu .ia. bela fembra,enveja aquella a carnal delit per tocar; e per accidiaes negligent a contrastar a la temptació del demoni ea la sua temptació matexa que ha per veer e per tocar,e no ha paor de Deu. E per ço ha plaer, si la belafembra consent, e si's defen, ha mala volentat contrala fembra. Home accidiós e envejós naturalment ha plaer per oyrparaules plaents, e ha enveja d'aquelles coses de quison dites les paraules contra bens de natura e bens degracia per Deu donats a son proysme; e per lo linatgede accidia ha plaer con ou dir que sien vengudesadversitats a son proysme, e ha desplaer con ou dir queha son proysme sien vengudes prosperitats. Home accidiós e envejós ha plaer natural per be menjare per be beure, per lo qual plaer ha enveja de lesviandes de son veyn qui son bens de gracia per Deudonats; e per lo linatge de accidia es necligent aprocurar e guanyar viandes, qui's pertanyen a be menjare a ben beure. E per açó ha mala volentat a aquells quiles han e consira engans e ladrunicis per ço que aja abque pusca be menjar e ben beure. Home accidiós e envejós ha plaer natural en tocar lafembra e es pererós a contrastar al plaer de luxuria,e no ha consciencia, si la fembra pert los bens degracia que ha per bona fama. Home accidiós e envejós, segons lo linatge de accidiae de enveja, ymagina les circunstancies qui's pertanyena perea e a enveja. E si a <page 159><title LLULL> continencia, ymagina circunstancies qui no's pertanyenper dreta linya al linatge de accidia ne de enveja.D'aquelles circunstancies trau especies e semblançes eretorna-les al centre compost de accidia e de enveja. Accidia es contra sanitat per gustar en quant home esnecligent en consirar les viandes que son sanes amenjar, e açó metex de la quantitat d'aquelles; e perenveja desira les viandes de son proysme a menjar. Eper ço aytal home es pobre, malalt e envejós e viu abdolor e ab tristicia. Home envejós enveja riqueses de son proisme per averhonrament. E car accidia e enveja han en home accidióse envejós ligament e son del linatge de mal, homeaccidiós ha dolor e tristicia con conex que son proysme

ha riqueses e honraments. Home accidiós e envejós no membra ne enten ne ama perlinatge de virtuts mas per linatge de pecats. E per çoatrau pecats de avaricia, glotonia, e enaxí dels altrespecats, dels quals multiplica accidia e enveja contradiligencia e leyaltat. Home accidiós e envejós no consira que Deus sia causaefficient e ffinal, e per ço no'l ama ne'l tem; e si'ltem, per paor de foc infernal lo tem. E per ço aytalhome ha enveja d'aquells qui amen Deu per ço con es bo[e qui'l temen per ço con es] just; doncs fa homeaccidiós e envejós lo contrari, lo qual contrari escontra la fi per la qual Deus es causa efficient efinal. Aquell contrari es tan gran con es laconcordança de home diligent e leyal, qui ama Deu perço car es causa efficient e final. Deus creá lo mon a si servir e honrar e beneyr. E homeenvejós accidiós qui no consira que Deus sia causaefficient e final cuyde's que la fi del mon sia per fid'ome e no per Deu. E per ço, per aytal consirar, haenveja contra Deu e es necligent en servir e honrar Deue es diligent en servir e honrar si matex. Vol doncsaytal home per accident mal a Deu. Aytal mala volentat,tan gran, qui la poria consirar nome[n]ar ne escriure,ne qui poria consirar la gran pena que aurá sa volentaten foc espiritual infernal eternal? Si vols conexer home accidiós e envejós, çerca-lo abton veer en son veer, ab ton oyr en son oyr, ab tonodorar en son odorar, ab ton gustar en son gustar, abton parlar en son parlar, ab ton ymaginar en sonymaginar, ab ton membrar en son membrar, ab tonentendre en son entendre, ab ton amar en son amar e ables obres de tes mans en les <page 160><title LLULL> sues, e'n les carreres de tos peus en les sues. Peraytal ençercament lo porás trobar, e con l'aurástrobat, no sies son privat ne façes ab ell companyia. Dit avem de accidia e de enveja. E per ço preguemnostre senyor Deus Jesuchrist etc. Sermó 24 [68] De accidia e de ira Qu[i] vol fer sermó de accidia e de ira remembre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Accidia e ira han comunitat contra la fi de volentathumana, de la qual fi es causa efficient e final ladivina volentat, car la fi de humana volentat es quesia diligent a amar, servir e obeyr la divina

volenta[t]. E car humana volentat en home accidiós esnecligent contra la sua fi, engenre ira contra ladivina volentat que vol que hom aja paciencia. E per çoaytal home accidiós e irós ab sa volentat es contra ladivina volentat e la volentat de son proisme e está abmortal pecat, del qual accidia e ira son especiesengenrades, de les quals home accidiós irós habitua evest la sua volentat. Accidia e ira han comunitat contra la fi del humáenteniment, del qual es lo divinal enteniment causaefficient e final, qui enten que'l humá enteniment deuper justicia aver diligencia en entendre l'onrament seupus que l'a creat de nient. E car home accidióspervertex la fi contra son enteniment e contra lodivinal enteniment, Deus, qui es enteniment, abandonaaquell home al demoni, a la carn e al segle. Lo qualhome habitua son enteniment de accidia e de ira e estáen est segle ab tristicia, peril, trebayl e dolor, eanará en l'altre segle aver ira eternal spiritual. Accidia e ira han comunitat contra la fi de memoriahumana, de la qual fi es la memoria de Deu causaefficient e final per ço que hom membra la honor el'onrament que a Deu se pertany. E car home accidiósfors necligent oblida ha honrar l'onrament de Deu, lamemoria divina dona licencia al demoni, a la carn e alsegle, per que la memoria humana aja d'aytal home ira,dolor e tristicia en ço que membra en <page 161><title LLULL> aquest segle, e va en l'altre segle aver ira e penaspiritual en foc infernal eternal. Deus es causa efficient e final de la ymaginació delhome per ço que ymagin obres per les quals Deus siahonrat e servit sobre totes coses. E si home esnecligent contra la fi de la ymaginació, Deus, qui esfi subirana, dona licencia a lo demoni, a la carn e losegle per ço que aquell home aja ira, tristicia e doloren ço que ymagina en aquest segle, e que vaja enl'altre segle en infern aver ira corporal eternal entot ço que ymagina. Home accidiós e irós, car es necligent contra la fi deveer, ha ira per veer. Home accidiós e irós contra la fi de oyr haira lesparaules que ou. Home accidiós e [irós], car es contra la fi de odorar,ha ira con odora rosa o altra flor. Home accidiós, car es pererós co[n]tra la fi de gustar,ha ira per menjar e per beure. Home accidiós, car es pererós contra la fi de tocar, haira per tocar e palpar la fembra e lo lit dur o moyl oper sentir calor, fredor, e enaxí de les altres coses.

Home accidiós, car es pererós contra la fi de paraules,es irat con parla paraules. Mostrat avem la manera per la qual accidia e ira sonengenrades e en home accidiós e irós son sustentades enson sentir, ymaginar e racionar. E per ço irá estar enfoc infernal eternal, en lo qual aurá ira mortal contrales fins de son membrar, entendre, amar, ymaginar,veer, oyr, odorar, gustar, palpar e parlar. Aytal iratan mortal perpetual, qui la porá cogitar, escriure neparlar? Guarde't d'ome pererós e irós car, si es pererós contrason be, no ages esperança que sia diligent per lo teube, e si es irat contra si matex, conexer pots que seráira[t] contra tu, si li vas entorn e est son privat. Home necligent per necligencia ha fretura, per la qualfretura es irat contra Deu, si matex e son proisme. Sivols conexer home necligent e irat, si'l reprens denecligencia e ly conseyles que aja diligencia en fer <page 162><title LLULL> be, será necligent en aver a tu grat del conseyl queli dones e será contra tu irat. E sabs per que? Per çocar necligencia e ira han en ell comunitat de mal etrebayl contra bontat e repós. Dit avem de accidia e de ira. De les quals nos defenaJesuchrist qui es pare e redemptor nostre. E per talpregar-l'em etc. Sermó 25 [69] De accidia e de mentida Si vols fer sermó de accidia e mentida, remembre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Home accidiós e[s] pererós contra largea de humanabontat que es effectu de la divina bontat, e homementider es diligent en mentir contra humana bontat. Eper açó perea e diligencia han comunitat en linatge demal, e per tal pot hom conexer la manera per la qualaccidia e mentida han naximent e sustentament en homeaccidiós e mentider. Home accidiós es pererós contra la humana largea de lahumana granea que es effecta de la divina granea, ehome mentider es diligent en mentir contra humanagranea. E per ço home accidiós e mentider es contramagnificencia ab perea, contra la qual magnificencia esab granea de mentir. E per ço pot hom conexer locreximent de accidia e de mentida contra granea debontat e creximent de mal. Home accidiós e mentider es contra duració humana que

es effectu de la divina eternitat. E per ço aytal home,aytant con mes viu, multiplica accidia e mentida contrala divina bonea, granea e eternitat. Home accidiós e mentider es contra l'umanal poder quies effectu del poder divinal. E per ço es diligent amentir contra son poder natural. Home accidiós e mentider es contra l'umanal entenimentqui es effectu del divinal enteniment. E per çonecligencia no vol entendre, e per mentir es contraentendre. Home necligent e mentider es contra humana volentat quees effectu de la divina volentat. E per ço es necligenta amar coses amables, e es diligent en mentir contraaquelles. <page 163><title LLULL> Home necligent e mentider es contra natural e humanalvirtut que es effectu de la natural e divinal virtut.E per ço es diligent en mentir moralment. Home accidiós e mentider es contra natural he humanaveritat que es effectu de la natural e divinal veritat.E per ço es necligent en dir veritat e es diligent enmentir. Home accidiós e mentider es contra humana delectaciónatural, que es effectu de la natural gloria de Deu. Eper ço es necligent en los plaers naturals e esdiligent contra aquells en mentir, e per tal es contralos bens de gracia morals. E per ço aytal home va enfoc infernal eternal aver pena e mal, en lo qual haprivació de tota gracia. E la pena d'aytal home, qui laporia cogitar, nomenar, ne dir ne escriure? Home accidiós e mentider, si veu bones obres, esnecligent contra aquelles, e si veu males obres, esdiligent en aquelles e es diligent en mentir contraaquelles. Home necligent e mentider, si ou parlar de homediligent en fer be e en dir veritat, es necligent enesser son amic e es diligent en mentir contra ell. Si tens .ia. rosa e odores aquella, lo teu odorar noment ne es necligent en reebre odor plaent, hansnaturalment es diligent en reebre la odor; e la rosaper natura es diligent e no mintent en donar sa odor.E home accidiós e mentider contra los bens naturals elos bens de gracia fa lo contrari, e per ço pecamortalment ab accidia e mentida qui son sos estruments.

Home accidiós e mentider es contra lo linatge degustar, car accidiós es contra temprança, e mentider esen quant vol viure per ço que pusca molt menjar ebeure.

Home accidiós e mentider es contra lo linatge de tocarla fembra car es pererós en gu[a]nyar castetat, ementider es en quant diu a la fembra que ell l'ama perbona e gran amor. Home accidiós e mentider es contra sa ymaginació car esnecligent en ymaginar les obres que deu ymaginar, e esdiligent a mentir contra aquelles. E per açó aytal homepervertex moltes vegades la natura de sa ymaginació ea contingencia esdevé foyl, con sia açó que home exitde son seny parla paraules a contingencia no membrades,enteses ne amades. <page 164><title LLULL> Home accidiós e mentider es accidiós e necligent enracionar, ço es a saber, en ço que deu membrar,entendre e amar, e es diligent en lo contrari. E per çoesdevé mentider contra son racionar. Dit avem de accidia e de mentida, de les quals nosdefena Jesuchrist. E per tal, pregar-l'em que per sabontat e caritat etc. Sermó 26 [70] De enveja e de ira Qui vol fer sermó de enveja e de ira remembre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Enveja es contra larguea de bontat, adoncs con hom veulos bens de gracia que ha son proysme, los quals volriaaver contra lo be de son proysme, e per ço nax enveja.E con home envejós no pot aver aquells bens, es iratcontra si matex e son proysme; e per ço nax ira que especat mortal per ço car tol desliberació al humáenteniment e es contra la divina bontat que dona losbens temporals a qui's vol; e aytal ira es consequenciade enveja e enveja es son anteçedent. Home japerut ho contret, con veu los bens naturals queDeus dona per natura a son proysme, desija aver aquellsbens naturals. E'naxí, con alcun qui ha lo cors sençerlo repren e'l menysprea per ço con es japerut econtret, l'ome qui no es adret de son cors es iratcontra aquell qui'l menysprea e a enveja dels bensnaturals d'aquell. E per ço ira es començamentd'aquella enveja, la qual enveja es consequent. A joc de daus o d'escacs lo jugador ha enveja delsdiners del altre e desire'ls aver per jugar. E adoncs,con pert, a ira contra si matex e contra son proysme eblastoma Deu, si matex e son proisme. E per ço envejaengenra ira e ira engenra paraules vilanes et baralles.

En conseyl public .i. home dará conseyl, e la majorpart de les gents tendrá aquell conseyl que ell daráper bo. E si en lo conseyl ha home envejós, aurá envejacontra aquell qui dona bon conseyl. E per la enveja hairada volentat, per la qual ira, lo seu enteniment estorbat e no sab dar bon conseyl, e lo conseyl que donaes disformat per ira e per enveja. E car les gens no'lcreen del conseyl, diu que'l conseyl bo donat per homeleyal e pacient no es bo, e per ço mou en lo conseylbarala e <page 165><title LLULL> diu paraules erguloses e vilanes. Un home leyal e pacient te rosa, liri ho viola perodorar, e home envejós toyl a aquell home la flor perplaer de odorar. E aytal enveja no es pecat mortal, masvenial, e si l'ome a qui tol la flor li contrasta,l'ome envejós engenrerá ira e la enveja es pervertidaen pecat mortal. Un rey ha bon servidor pacient e leyal, e ha .i. altreservidor qui es envejós, lo qual dirá mal del servidorpacient, bo e leyal. E si lo rey no'l crea, aurá iracontra ell e pensará engans, tracions e falsies. Enveja e ira son del linage de tristicia, e home tristenvejós e irós ha passió espiritual e vol aver acciócontra home pacient e leyal. Alcun home creu los articles de la fe e volria-losentendre per sentir e per ymaginar. E car los articlesno son sensibles ne ymaginables ha ira con no'ls potsaber per sentir e ymaginar. E si alcun los li volmostrar per objects spirituals bons per la divinabontat, grans per la divina granea, poderosos per lodivinal poder, enteligibles per lo divinal enteniment,amables per la divina volentat, virtuosos per ladivinal virtut e vers per la divinal veritat, l'ome quivol entendre los articles per sentir e per ymaginar esirat e ergulós contra aquell e ha enveja dels seus benstemporals, e descreu los articles. Membrar, entendre e amar per natura no han enveja neira, con sia açó que sien bens naturals, e per naturade raó son dispots a aver paciencia e leyaltat; e carson de no res creats, son disposts a engenrar enveja eira. E home ha libertat a usar de membrar, entendre eamar segons discreció natural e per do de gracia; e cares de non res creat, ha libertat en usar contra losbens de gracia, e si usa contra gracia, per accidenthabitua si matex de enveja e de ira, ab los quals vaestar en foc infernal eternal. Home envejós e irós ha enversa e disformada ymaginació,e ço que fa, fa a contingencia sens desliberació ediscreció. E per ço tot home qui ab aytal home sia

privat está en peril e pot esser enganat, trayt e mortper aquell home envejós e irat. Torbada ymaginació per enveja e ira no ha desliberacióa ymaginar ço qui's cové per natura a la fi de gustare de palpar. E per ço tot home <page 166><title LLULL> qui ymagina sots aytal habit de ymaginació, ymagina acontingencia e cau en enveja e en ira. Dit avem de enveja e de ira qui son pecats mals emortals. E per ço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 27 [71] De enveja e de mentida Si vols fer sermó de enveja e de mentida, membra lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordoneton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Enveja en home envejós es habit per lo qual homeenvejós es contra les fins de bontat, granea, duració,poder, enteniment, volentat, virtut, veritat e gloria,car totes les enveja e les cobeeja a si matex contraDeu e son proysme. E per ço en son racionar, ço es asaber, membrar, entendre e amar engenra mentida, laqual enten, membra e ama, e significa en son parlarsecretament, enversadament contra veritat per tal queço qui es fals aja semblança que sia ver. La qualmentida es habit d'ome mentider, ab lo qual es mintentcontra la fi de bontat, granea, duració, poder,enteniment, volentat, virtut, gloria e veritat. E perço enveja e mentida han comunitat e ligament en linatgede mal gran e durable mal. E per ço home habituat deenveja e de mentida va en foc infernal, en lo qualhaurá per enveja e mentida pena eternal. Enveja e mentida son contra la fi de veer, con sia açóque home envejós e mentider cobeg los bens de graciaque Deus dona a son proisme. E per ço que'ls pusca avera si matex diu mentides e falsies. E lo veer es misatgequi porta letres escrites de mentides al racionar perempetrar los bens visibles temporals contra justicia everitat e contra la divina bontat que es causaefficient e final d'aquests bens terrenals e visibles. Home envejós e mentider, con ou parlar de riqueses ed'onramens, les quals ha son proisme, per envejacobeeja e desija apropriar a si matex contra sonproisme, e diu paraules mentideres per ço que abaquelles pusca son proisme enganar e trayr. E per çooyr es misatge qui porta letres escrites de mentides alracionar per enpetrar les riqueses e <page 167>

<title LLULL> honraments contra lealtat e veritat. Home envejós e mentider cobeeja per enveja lo bon vi elo gras capó, moltó o bacó de son proisme, per ço quepusca molt menjar e beure. E diu mentides per ço quepusca enganar e emblar ço que desira. E lo gustar esmisatge qui porta letres escrites de mentides per çoque pusca empetrar e emblar o per força contra justicialos bens envejats de son proisme. Home envejós e mentider enveja la muler de son proysme,e diu mentides a son proysme per ço que pusca aver samuler a son plaer de tocar. Lo qual tocar es misatgequi porta letres escrites de mentides al racionar, perço que pusca empetrar luxuria. Home envejós e mentider ymagina maneres, carreres,falsies e maestries per ço que pusca son proismeenganar e aver los seus bens. E lo ymaginar es misatgequi porta letres escrites de mentides al racionar perço que pusca enpetrar ço que l'ome per enveja desiracontra son proisme. Racionar racioneja en sa pensa ab membrar, entendre eamar e lig les letres que li aporten veer, oyr, gustar,tocar e ymaginar. E conex, membra e ama les mentides edenuncia per afar, ço es, per parlar mentida sots formade veritat per ço que pusca enganar e emblar los bensde son proysme. E per ço aytal racionar va en focinfernal aver pena per membrar, entendre e desamareternal. E la pena que aurá, qui la porá cogitar? Lucifer enveja l'onrament de son creador e per çopervertí totes les fins de son entendre, membrar e amaren mal, e en gran mal perdurable. E per ço habitua totsi matex de enveja e de mentida. Ab los quals .ii.habits está en foc infernal, spiritual, eternal, ecrema ab envejós membrar, entendre e desamar Deu e totslos altres angels malignes, e encara tots los angelsbenignes e tots los homens, e lo cel e la terra e totesles creatures, de les quals es Deus causa efficient efinal. La pena que aquell angel maligne ha, qui la porácogitar, parlar e escriure e tots sos consequens? Dit avem de enveja e de mentida. E mostrat avem que sone per que son e los començaments contra los quals son.E per tal preguem nostre senyor Jesuchrist etc. <page 168><title LLULL> Sermó 28 [72] De ira e de mentida Qui vol fer sermó de ira e de mentida membre lurstemes, difinic[i]ons e especies. E segons aquellesordon son sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor

Jesuchrist etc. Les potencies que majorment son fondements de ira e dementida son humana volentat e humana e natural veritat,de les quals es Deus causa efficient e final ab la suasubirana e natural volentat e veritat. [E per ço carl'home disforma e pervertex sa natural volentat everitat], engenre ira e mentida qui son habits, ab losquals fa mortals pecats contra la fi de la sua matexavolentat e veritat. E per ço es irat e mentider contrason proysme e contra Deu qui es causa efficient e finalde son proysme. Enaxí con home irat pervertex lo natural plaer entristicia e en passió per accident, enaxí [l'homementider] per mentida pervertex veritat accidental enmentida. E per ço home irat e mentider totes lesvegades que usa de ira e de mentida ha tristicia epassió, la qual tristicia e passió es a ell figura esenyal que aurá en infern tristicia e passió eternalper irat e per mentider membrar, entendre e desamar. Home irat e mentider pert franc arbitre en desliberarsi dirá veritat ho mentida. E per ço membra, enten eama a contingencia e sots habit de ira mintent menasçae fa folies. En home irat humá enteniment per ira es torbat e no potaver desliberació per que aja paciencia, ne la volentatno pot aquella paciencia amar ne la memoria no la potmembrar. E açó matex de mentida, contra la quall'enteniment no pot entendre veritat ne la memoria nola pot membrar ne la volentat amar. E per ço denantaytal home es perillós estar e met si matex en peril,si ab ell vol parlar e que de ira e de mentida lo vulacastigar. Imaginació humana requer aver desliberació per ymaginarles coses per les quals pusca esser virtuosa e guanyarmerit. Lo qual merit no pot guanyar pusque membrar,entendre e amar, qui son ses causes, son de ira e dementida habituades. E per ço ymaginació es moguda perles semblançes e fantesies, per les quals ira e mentidapusquen multiplicar. Affar, qui es parlar, en home irat e mentider esperversat de plaer en ira e de veritat en mentida. Eper ço aytal home engana son proysme e <page 169><title LLULL> fa'l temerós per ira, e dispon aquell a mentir per çoque per mentida sia mogut a ira. Home irat e mentider es contra la fi de toca[r] lafembra, e si negú la li contrasta, es irat contraaquell al qual menaça iradament e diu mentides per çoque pusca fer luxuria. Home irat e mentider es contra la fi de gustar, con sia

açó que iradament menuga e beva. Per la qual ira no hadesliberació a entendre, membrar e amar temprança neveritat, e diu mentides per ço que pusca molt menjar ebeure. Home irat e mentider, con hom li parla veritat e li loapaciencia, ha desplaer en oyr aquelles paraules, consia açó que elles sien contra ira e mentida. E per çoiradament e mintent es contra aquelles paraules. E quili deya que les repetís, no les sabria repetir, car noles ou per desliberat entendre, amar e membrar e encaraymaginar e, car es mintent, diu que sabria repetiraquelles paraules e que aquelles ha enteses. Home irat e mentider ab ira e ab mentida usa, adoncsquant veu que son proysme es honrat e ric e bastat. Equi li demana d'aquell seu proisme respon iradament emintentment e no sab loar son proysme ne rependre simatex de sa ira e mentida. Si vols conexer home irat e mentider, cerca-lo abpaciencia e veritat per son sentir e per lo teu, person ymaginar e per lo teu, per son racionar e per loteu; e per aytal ençercament porás-lo atrobar econexer. Dit avem de ira e de mentida. E mostrat avem ço que sone per que son e hon son. E per ço preguem nostre senyorJesuchrist etc. Dit avem de la quarta distinció, que es del mesclamentde pecats. Per lo qual mesclament tu, qui preyques,pots mostrar al poble que son pecats mortals e con sonengenrats, multiplicats e ligats e fortificats contraDeu e contra les fins de totes creatures. E aytaldoctrina es molt util e profunda a destruyr pecats e aguanyar virtuts. <page 170><title LLULL> V DE LA QUINTA DISTINCCIO Aquesta distincció es departida en .lxiiii. sermonsmultiplicats de .viii. virtuts e de .viii. pecats, perorde mesclades virtuts ab pecats, per contrarietat, perço que virtut sia coneguda ab pecat e que pecat siaconegut ab virtut. E aytal doctrina es molt subtil ealta e profitosa a preycar, con sia açó neçessaria cosaque sermonador deja mostrar la materia per la qualvirtut e pecat son contraris e la manera per la qualhom sapia ab virtut destruyr pecat e sapia engenrar emultiplicar virtuts. Tu, sermonedor qui preyques, fe .i. sermó de .ia.virtut e de .i. pecat, e prin les temes de la virtut edel pecat, les quals atrobarás en la primera e segonadistincció, e cuyl raons d'aquelles, e encara de la

tercera e quarta distincció, a ton plaer. E per çoaurás gran materia e diversa a fer ton sermó. E en aquesta distincció nos farem moltes novelles raonsa multiplicar la materia de preycar. E primeramentfarem .i. sermó de justicia e d'avaricia; e l'altreserá de justicia e de glotonia. E enaxí per orde tro alderrer sermó d'aquesta distincció, qui será de savieae de mentida. Aquests sermons entenem formar ab les dignitats de Deuque son subiranes, ço es a saber, subirana bontat,subirana granea e les altres, e encara ab començamentshumans innats naturals, los quals son bonea, <page 172><title LLULL> granea, duració, poder, enteniment, volentat, virtut,veritat e gloria, qui son començaments de la Artgeneral ultimada. E encara discurrerem aquesta quintadistincció per los .vi. senys particulars e perymaginació e per tres potencies de la anima racional,con sia açó que .x. son los termens per los quals e ablos quals hom faça virtuts e pecats. [1. DE JUSTICIA] Sermo primus [73] De justicia e de avaricia Si vols fer sermó de justicia e de avaricia, membralurs temes e lurs diffinicions e especies; e aquellesprimerament digues. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Justicia es habit positiu ab lo qual home just usajustament de ses naturals potencies per ço que'ls actusnaturals d'aquelles sien per accident justs e de totsaquells sia justicia engenrada e multiplicada, ço es asaber, de just veer, oyr, odorar, gustar, palpar,affar, ymaginar, membrar, entendre e amar. E injuria,que es son contrari, es habit privatiu ab lo qual homeinjuriós usa injuriosament dels actus demunt dits. Laqual injuria es veyna e amiga de avaricia que es habitprivatiu contra justicia, con sia açó que home avarpervertesca les fins de les potencies damunt dites elurs actus contra larguea que es veyna e amiga dejusticia. Home just consira que Deus es just e que justament escausa efficient e final de natural sentir e ymaginar eracionar. E per ço aquell home vol justament usar perveer, oyr e per los altres actus en Deu honrar, amar eservir. E con aquell home just es temptat per avariciaper desviar de la fi de justicia per veer o per oyr, eenaxí dels altres actus, consira que aquell desviamentes mal, lo qual es contra la divina bontat, que escausa eficient e final, e encara es contra humana

bontat, per la qual justicia es bona; e per ço vens edestru la temptació feta per avaricia. E si l'ome noconsira segons que damunt es dit e es temptat <page 173><title LLULL> per lo demoni, per sa carn e per lo segle, e açó person veer, odorar e los altres, contra larguea, adoncsaquell home engenra avaricia, engenrada en son membrar,entendre e amar, ab los quals es injust e avar, e losmisatges son sentir e ymaginar. E aytal home avar va eninfern eternal estar, en lo qual Deus no usa de graciane de larguea e usa eternalment de justicia contraavaricia; e lo subject en qui n'usa es l'ome avar [quiserá en foc infernal per avar] membrar, entendre eamar, per los quals han turment eternalment losmisatges avars, los quals son veer, oyr e los altres.La pena que aquell home avar aurá, será magnificadamente eternalment e justament; qui la porá cogitar eescriure? Justicia e avaricia no poden en home en .i. temps metexestar, con sia açó que justicia e avaricia sien habitscontraris, e la .i. positiu e l'altre privatiu. Emperóen .i. matex temps poden esser en .i. home abdosos loshabits estant la .i. en actu e l'altre en potencia, consia açó que home pusca esser en .i. temps just e enaltre temps pusca esser avar; e pot esser just per bensde gracia, e pot esser avar per ço car pot de si matexprivar justicia e engenrar avaricia. E per aytal ordepot hom usar de son franc arbitre a guanyar justicia oa perdre justicia per avaricia; e lo franc arbitre ha.iies. especies: la .ia. es creatura per Deu donada ecreada per ço que sia estrument ab lo qual hom puscajusticia engenrar e d'ela usar; l'altra especia esprivativa e es estrument que hom fa de sa frevolnatura, que es de non res [creada, e per no res] haenclinament a pecat qui no es res en quant es contrares positivament. E per ço aytal libertat que home avarha per no res es libertat per home avar engenrada e esestrument ab lo qual home fa pecat. Home just ab justicia participa ab Deu qui es just, ecar justicia es bona, participa ab Deu qui es bo, e carjusticia es gran, home just per granea participa ab Deuqui es gran. E car justicia se cové ab esser, es delinatge de duració, per la qual home just participa abla eternitat de Deu, la qual es causa efficient e finalde tota justa duració. E car home just ha poder de usarab justicia, per justicia participa ab lo divinal podere, en quant home just enten justicia, participa abl'enteniment de Deu qui es causa de justicia. E carhome just ama justicia, participa ab la volentat de Deuqui ama justicia; e car home just es virtuós, per

justicia participa ab Deu, qui es virtut; e car homejust es vertader, participa a[b] Deu qui es veritat, ecar home just ab justicia guanya merit, participa abDeu qui es gloria. <page 174><title LLULL> Mostrades avem les participacions per les quals homejust participa ab Deu per justicia, ab la qual es lunyde avaricia. Ab la qual avaricia home avar no ha negunaparticipació ab Deu ne ab home just. Dit avem de justicia e de avaricia. E mostrada avem lamanera per la qual son habits contraris e cascú habites conegut per l'altre. E per ço preguem nostre senyorJesuchrist etc. Sermó 2 [74] De justicia e de glotonia Qui vol fer sermó de justicia e de glotonia membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglee ordon son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. En lo sermó damunt dit avem aplicada justicia aavaricia. E segons la manera e natura sua pot esseraplicada a glotonia e als altres pecats, car, enaxí concrestayl reb color vermela con es posada sobre cosavermeyla e reeb color vert con es posada sobresubstancia vert, enaxí .ia. matexa justicia en nombrees condicionada segons avaricia e altra segonsglotonia; e enaxí dels altres pecats. E per ço no calrepetir en aquest sermó les condicions de justiciasegons la manera que ha ab avaricia, mas que direm lescondicions que li convenen contra glotonia. E per çoporá hom conexer que justicia es habit general, lo qualhom pot aplicar ab les sues condicions metexes a moltesdiverses especies de pecats. Glotonia está majorment per gustar, lo qual ha plaernatural per menjar e per beure, lo qual plaer requerjusticia que sia just, per ço que'l menjar e'l beuresien misatges de temprança e de sanitat. E home glotconsira lo plaer de gustar, lo qual plaer volmultiplicar per menjar e per beure, e oblida justiciaqui causa les mesures e les circunstancies per lesquals hom deu menjar e beure atempradament per ço quesanament e longament viva per servir Deu e per esserobedient a la sua justicia. E home glot fa lo contrari.

Home glot no ha tan gran força en engenrar glotonia conhome just en engenrar justicia, la qual engenra abajuda de Deu e ab ajuda de <page 175>

<title LLULL> humana bontat que causa que justicia moral sia habitpositiu; e glotonia que es habit privatiu no ha ajudade Deu ne de humana bontat, e per ço ha gran colpa homeen engenrar glotonia e menysprear justicia, per laqual colpa va en foc infernal, en lo qual eternalmentaurá fretura de menjar e de beure, lo qual eternalmentdesirará e entendrá que nul temps no menjará ne beurá.Aquesta pena eternal aytal, qui la poria cogitar,parlar ne escriure? Justicia es gran, e es gran per ço car es semblant a lagranea de Deu qui l'a creada. E per ço justicia requerque age gran actu secundari, qui es infinitiu, lo qualactu sia acompanya[t] ab granea de membrar, entendre eamar per tal que glotonia no sia membrada ne amada eque sia entés que ella es pecat mortal. E si home justno usa de aytal granea e engenra gran injuria,acompanya la injuria ab glotonia, la qual fa habitgran, per lo qual habit habitua son membrar, entendree amar contra justicia. On, con açó sia enaxí, mostradaavem doncs la manera per la qual ab granea de justiciavencrá e destruyrá poca glotonia, e ab granea deglotonia pot hom destruyr la poquea de justicia. Longament ymaginar les circunstancies de justicia,aquella duració es fundament de duració de justicia. Esi hom sobtosament vol esser glot, per la longaperseverança de justicia hom engenra abstinencia contraglotonia, e açó se convertex, si hom longament ymaginales circunstancies de glotonia. Poder de justicia e poder de glotonia son dos poderscontraris; e per ço fan contraries obres, con sia açóque justicia sia contra glotonia, e glotonia contrajusticia. E per ço que açó pusca mils declarar, vul-nedonar aquest eximpli: tu tens .i. colteyl en la ma evols talar .i. gros fust; si tu fers grans colps, tosttalarás lo bastó, e si fas petits colps, molt trigarása talar lo bastó. En semblant manera, si tu volsdestruyr glotonia ab justicia, ages gran ymaginar,membrar, entendre e amar habituats de justicia contraglotonia, e per ço leugerament vencrás glotonia; e sifas lo contrari, leugerament vencrás e destruyrásjusticia. On, con açó sia enaxí, pots doncs conexer, siest glot e vols destruyr glotonia ab petit voler; e[si] has gran membrar, entendre e ymaginar a moltmenjar e beure, no porás destruyr glotonia ne engenrarjusticia tro que'l petit voler convertesques en granvoler, lo qual acompanys ab gran membrar, entendre eymaginar contra glotonia. Mostrats avem doncs los secrets, los quals home glot nosap ne ama ne membra ne ymagina, ab los quals glotoniapot esser destruyda e corrumpuda.

<page 176><title LLULL> Dit avem de justicia e de glotonia. E mostrat avem lurcontrarietat. E per ço preguem nostre senyor Jesuchristetc. Sermó 3 [75] De justicia e de luxuria Si vols fer sermó de justicia e de luxuria, remembrelurs temes, difinicions e especies. E segons aquellesregla e ordona ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. La justicia de Deu pot hom cons[i]rar en .iies.maneres: la .ia. es per egualtat de les sues dignitats,la qual egualtat han subiranament per la santa esubirana trinitat, con sia açó que Deus Pare, Deus Fille Deus sant Esperit sien egualment una subirana unitat,bontat, infinitat, eternitat e les altres; un Deu, unadeytat, una essencia, una substancia, una natura.Aquesta justicia divina essencial e natural vol que siajusticia egual e natural en anima racional per egual enatural membrar, entendre e amar. E d'aquesta justiciaegual e natural ix justicia moral per accident, la qualengenra home adonchs con membra, enten e ama egualmentmes Deus que totes altres coses. E d'aquesta justiciadevala e diriva altra justicia, per la qual hom deuamar son proy[s]me axí con si matex. Contra aquesta justicia es home luxuriós qui enveja lamuler de son proysme a carnal delit, la qual luxuriadiriva de injust membrar, entendre e amar sots forma deluxuriar. E'ls misatges de luxuria son injusts veer,oyr, odorar, gustar, palpar, affar e ymaginar, losquals son moguts per injust racionar per ço que puscaluxuria empetrar. Dit avem per la qual manera hom just engenra justiciae home injuriós engenra luxuria. E per ço home justcontra luxuria aurá justament gloria eternal per justsentir, ymaginar e racionar e home injust e injuriósluxuriós aurá pena eternal per injuriós sentir,ymaginar e racionar. Si tu, qui sermones, vols aver gran materia a preycar,cuyl materia del sermó de justicia qui es en la primeradistincció, e dels capitols de justicia qui son en la.iiia. distincció. E açó matex façes de la materia deluxuria qui es en la segona distincció e en la quarta.E adoncs aurás habundancia de diverses maneres e moltesa preycar de justicia e de luxuria. <page 177><title LLULL>

Home just coil los plaers naturals qui son per veer,oyr, odorar, gustar, palpar, affar, [ymaginar],membrar, entendre e amar, e tots aquells per accidentvest de justicia adoncs con engenra castetat contraluxuria; e home luxuriós e injuriós fa lo contrari. Eper ço pot hom conexer la manera per la qual hom justengenra justicia contra luxuria e home injust engenraluxuria contra justicia. Home just qui engenre justicia contra luxuria engenreplaer de membrar, entendre e amar castetat; e homeinjust, con engenre luxuria, engenre plaer de palpar lafembra. E per ço pot hom conexer .ii. linatges debontat: la .ia. bontat está desús per anima racional eper justicia que es son habit, e l'altra bontat está[dejús] per plaer de toca[r] la fembra contra justicia,con sia açó que'l plaer de membrar, entendre e amar siaservidor e sotsmés del plaer de tocar la fembra contrajusticia. E per ço home luxuriós, per ço car desira bonplaer de tocar la fembra e oblida lo plaer de justicia,engenre injuria e pecat sots habit de luxuriamortalment e fa tort a la divina justicia, que volque'l plaer de justicia sia desús e'l plaer de tocar lafembra sots habit de castetat sia dejús, con sia açóque les potencies del anima sien plus nobles per ço carper natura estan desús, e les potencies del cors sienmenys nobles per ço car per natura estan dejús. Estádoncs castetat per justicia e está luxuria desús perinjuria, la qual injuria engenra mal per luxuria. On,con açó sia enaxí, mostrat avem doncs la manera per laqual lo be de tocar la fembra per luxuria pervertex hominjust e luxuriós en mal qui es pecat mortal, ab loqual va a foc infernal e pert lo be celestial. Dit avem de justicia e de luxuria. E mostrada avem lamanera per la qual home pot conexer ço que son, de queson e per que son. E per aytal doctrina pot homleugerament destruyr luxuria ab justicia e engenrarcastetat. E per tal preguem nostre senyor etc. Sermó 4 [76] De justicia e de ergul Qui vol fer sermó de justicia e de ergul membre lurstemes difinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. <page 178><title LLULL> Home ha .x. potencies naturals per lo poder de Deu aell donades, ab les qual fa tot ço que fa, ço es asaber, potencia visiva, auditiva, odorativa, gustativa,palpativa, affativa, ymaginativa, memorativa,

intellectiva e volitiva. E home ergulós ab aquestespotencies engenre ergul en la anima racional, lo qualergul dispon ab les potencies dejús que son del linatgede sentir e d'ymaginar. E per ço Deus ab la suajusticia causa justicia en home just, lo qual usad'aquella justicia contra ergul ab tots los actus deles potencies damunt dites. E home ha libertat de usarde ergul per totes les potencies o de justicia; e siusa de ergul, ha colpa, per la qual aurá pena eternal,e si usa de justicia, aurá gloria celestial eternal. Si un home veu altre home ric e honrat qui sia estatpobre e de vil linatge, si a mala volentat contra ell,será ergulós contra la justicia de Deu que aurá donatsa aquell home bens temporals e naturals. E'l ergulcomençará per los uls qui seran les finestres, e seráempetrat en la volentat, e per conseguent enl'enteniment e en la memoria, con sia açó que volentatno pusca esser ergulosa sens ergulós enteniment eergulosa memoria. Home oyrá loar altre home de riquesa e de honrament, ecar lo seu oyr es propi e particular a ell, si oblidajusticia e ha mala volentat contra aquell e volriaesser loat de riquea e de honrament, engenre ergul; eles oreles son les finestres, per les quals l'ergulentre en l'anima que no es justa. La qual seria justa,si loava e beneya Deu contra ergul per ço car hadonades riqueses e honraments a son proysme. Alcun home es qui no sent odor, e si veu odorar poma,rosa o altre flor a altre home qui senta odor, siaquell ha ira contra Deu per ço con no li a donadavirtut a sentir odor, engenre ergul contra la justiciade Deu qui francament dona los bens de gracia naturalse morals a qui's vol; e per ço lo nas es la porta perque ergul entre en l'anima contra justicia que no potestar en aquella anima ab ergul. Hun home, sia rich o pobre, si veu menjar delicadesviandes a altre home e a ira e enveja can veu menjar aaquell home delicades viandes, engenra ergul contrajusticia; e lo gustar es la porta. Un home veu bela fembra que a ell no pertany permatremoni. Si vol aquella per carnal delit e oblida lajusticia de Deu, ho si la membre <page 179><title LLULL> e no ha paor d'ela, engenre ergul en l'anima; e lopalpar es la porta. Un home veu parlar en conseyl .i. altre home, lo qualparla discretament, belament e ordenadament. Si aquellha ira e desplaer d'aquelles paraules que ou, engenreergul contra justicia; e affar e l'oyr son les portesper hon entren ergul e injuria en l'anima.

[En] l'ome qui ymagina les circunstancies de ergul, çoes a saber, belea de cors e força natural, lo ymaginarcuyl aquelles circunstancies e presenta-les a l'anima.E si l'anima reeb aquelles contra justicia, engenreergul; e lo ymaginar es lo portal. Un home consira la riquesa e l'onrament del rey el'honrat linatge d'aquell. Si aquell home ha desplaerdels bens de gracia que Deus ha donats al rey, engenreergul contra justicia e humilitat e lo consirar esergulós per membrar, entendre e amar. E lo consirar esla porta e la cambra en la qual ergul está e esengenrat, ab lo qual ergul va estar en cambra de foceternal, e pert cambra de gloria perpetual lo seumembrar, entendre e amar, e açó matex pot home dir delseu sentir e del ymaginar. Tot home qui am mes si matex que Deu ha volentatergulosa, la qual volentat es contra la justicia de Deuqui per justicia es digne que sia mes amat que negunaaltra cosa. La qual justicia, per la gran e ergulosavolentat que ha aquell home, punirá aytant fortment eaytan durablement aquella volentat con son la injuriae l'ergul d'aquela volentat. Tot princep ho prelat que conega a si matex la dignitatque ha, per la qual es persona comuna, e no la conex aDeu, peca aytan ergulosament e aytan injuriosament cones lo desviament de la fi per que ell es princep hoprelat, con sia açó que la fi per la qual ell esprincep ho prelat es per ço que ell ab aquella fiservesca a Deu e al poble de Deu en tant que aquella fino tenga occiosa ne no sia desviada de sa gran bontate dignitat. Dit avem de justicia e d'ergul. E mostrada avem lacontrarietat d'aquells .ii. habits e ço que son e perque son. E per ço pregarem nostre senyor Jesuchristetc. <page 180><title LLULL> Sermó 5 [77] De justicia e de accidia Si vols fer sermó de justicia e de accidia, membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordonaton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Virtut es genus qui ha .iies. especies: La una esvirtut natural diffusa per .x. potencies naturals, lesquals son: potencia visiva, auditiva, odorativa,gustativa, tactiva, affativa, ymaginativa,intellectiva, amativa e memorativa; totes aquestespotencies son per be virtuós natural. La segona especia

de virtut es virtut moral, que es justicia, la qualrequer que totes les potencies naturals sien diligensen Deu honrar e servir. E per ço justicia es habit quiengenre diligencia de veer, oyr e los altres, e lespotencies naturals son estruments ab los quals hom usaper engenrar justicia diligentment; e si l'ome esnecligent en usar de les potencies naturals, engenraaccidia contra justicia, que es mor[t]al pecat, per çocar priva diligencia de veer, oyr e los altres ecorromp justicia. On, con açó sia enaxí, mostrat avemdoncs que es justicia e que es accidia, e mostrats avemlos subjects en los quals esta[n]. Humana bontat requer que hom sia diligent per lespotencies damunt dites, con sia açó que virtut naturalque [es] bona, sia diligent per veer, oyr e los altres.E per ço justicia que es bona requer que home veja, oya[etc.] bonament, castament e diligentment. E per ço lespotencies e justicia son de linatge de bontat e dediligencia per ço que les fins de les potencies no sienperdudes, car lur perdiment es contra Deu qui es causaefficient e final de les fins naturals. E'l perdimentde aquelles fins contra diligencia de justicia es habitprivatiu, lo qual es accidia, ço es a saber,necligencia; per lo qual habit home accidiós a desplaerde be e ha plaer de mal. Ab lo qual mal irá estar enfoc infernal eternal e perdrá lo be celestial eternal. Humana granea natural requer que hom aja grandiligencia per veer, oyr e los altres, la qualdiligencia sia per habit de gran justicia. E accidia esaquell habit ab lo qual hom usa contra justicia, e perço accidia es habit privatiu contra granea de justiciaque es habit positiu. Humana duració requer per natura que hom sia diligenta usar longament e justament de les fins de veer, oyre les altres. E si hom usa ab constancia e perseverançad'aquelles fins, es just e habituat de justicia; <page 181><title LLULL> e si es necligent, es injust e engenre accidia, ab laqual te ocioses les potencies naturals contra les finsper que son, ço es a saber, que aquelles fins son pera Deu servir e honrar, e per bo merit e durableconquerir e guanyar. Humá poder natural requer que hom us d'aquell poder perveer, oyr e los altres actus. E si hom usa diligentmentd'aquell poder per entenció que honre e servesca Deu,es just; e si fa lo contrari, es accidiós. Humá enteniment requer per natura entendre, per ço queDeus e les sues obres sien enteses, e justicia requerque hom entena Deu e les sues obres ab gran diligencia.E si hom usa d'aquella fi, es just; e si fa lo

contrari, es accidiós e fa pecat per ço con es contrala fi d'entendre. Humana volentat requer que hom sia diligent en amar Deue servir, e les sues obres [amar]. E si hom seguex lafi de la volentat, es diligent e just; e si fa locontrari, es necligent e injust e peca per pecat deaccidia contra Deu e son proysme. Humana virtut requer que hom sia virtuós per justicia,per tal que aja virtuós e just veer, oyr e los altres,en honrar e servir Deu; e si hom fa lo contrari, esaccidiós e empatxa la fi de virtut. Humana veritat requer que hom sia diligent en usard'ela per honrar Deu e servir. E qui d'ela usadiligentment, es just; e qui fa lo contrari, es injuste accidiós e peca mortalment. Humana delectació natural requer que hom us dels bensde gracia ab justicia, diligencia e paciencia per veer,oyr e los altres. E si hom seguex aquella fi es justper justicia; e si fa lo contrari es injust e accidióse peca mortalment. Dit avem de justicia e de accidia. E mostrades havemlurs essencies e proçés. E per ço preguem nostre senyorJesuchrist que'ns guart etc. Sermó 6 [78] De justicia e d'enveja Qui vol fer sermó de justicia e de enveja membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Justicia es habit del qual Deus es causa efficient efinal per ço que justicia sia estrument a home, ab loqual justament us de les sues .x. <page 182><title LLULL> potencies naturals per Deu loar, servir e honrar. Lesquals potencies son dites en lo sermó damunt dit, a lesquals s'a justicia contra accidia que es especia depecat general. La qual justicia entenem aplicar contraenveja que es especia de pecat general, ab la qualenveja hom engenra injuria e deslealtat contra les sues.x. potencies naturals e contra aquelles de sonproysme, e encara contra Deu qui es causa efficient efinal de les .x. potencies naturals. On, con açó siaenaxí, mostrat avem doncs la manera per la qualjusticia e enveja son habits contraris e los subjectsd'aquelles son potencia visiva, auditiva, odorativa,gustativa, tactiva, affativa, ymaginativa,intellectiva, amativa e memorativa. Justicia requer que sia de linatge de bontat per ço quehom per bo e just veer, oyr, odorar, gustar, palpar,

affar, ymaginar, entendre, amar e membrar façareverencia e honor a Deu qui ama e vol que hom li façareverencia e honor e que sia obedient als seusmanaments per totes les .x. potencies naturals, de lesquals home es ajustat e compost, e encara ab tots losbens de gracia que Deus dona a home, los quals sonriquea, honrament, sanitat, paratge e les altresprosperitats; e enveja requer tot lo contrari. E per çohome envejós es contra justicia per tots los actus deles .x. potencies naturals e contra los bens de gracia,e per ço enveja es habit per lo qual home es fals edesleyal a Deu, a si matex e a son proysme; per la qualfalsia e desleyaltat enveja es de linatge de mal, ab loqual hom va en foc infernal eternal, e pert lo be degloria eternal. Justicia es gran habit per ço que ab gran justicia homservesca Deu, qui es gran, e enveja es gran habitprivatiu per ço que hom deservesca Deus, qui es gran.Hon, con hom aja libertat a usar de justicia o deenveja, si exalça granea de justicia per son veer, oyre per los altres, vens e destru enveja e guanya grangloria celestial eternal. E si exalsa en granea envejasobre justicia per veer, oyr e per los altres actus, vaen gran pena infernal eternal. Justicia requer perseverança e constancia per ço queper durable costuma e usança destrua enveja. La qualenveja requer longa custuma contra justicia per ço queengenre mal contra be. Justicia ha poder per lo poder de Deu e per lo poderd'ome contra enveja per veer, oyr e per los altresactus; enveja ha poder contra justicia per lo poderd'ome, del demoni, de la carn e del mon, e açó per <page 183><title LLULL> veer, oyr e per los altres actus de les potencies. Eper ço home ha libertat en engenrar justicia ho enveja.

Justicia requer entendre just per veer, oyr e per losaltres; e enveja, per lo contrari, requer entendreinjust per veer, oyr e per los altres actus. Justicia requer amor justa per les naturals potencies,e enveja requer amor injusta per aquelles matexespotencies. Justicia es especia de virtut que es començamentgeneral per ço que totes les potencies naturals agenactus virtuosos en posseyr los bens de gracia per Deudonats. E enveja que es especia de pecat general,requer que tots los actus de les potencies sien falsosen posseyr los bens de gracia que Deus dona. Justicia requer veres obres e justas, veres obres quehom faça per tots los actus de les veres potencies

naturals. E enveja requer tot lo contrari. Per natura totes les potencies naturals requerendelectació en usar de lurs actus infinitius, los qualsson veer, oyr, odorar e los altres, per ço quejustament hom us dels bens de gracia, lo qual usdelectable es figura e senyal de gloria celestialeternal. E enveja usa per lo contrari, lo qual us esfigura e senyal de pena infernal eternal. Si tu vols conexer home just e home envejós, çercajusticia e enveja per les .x. potencies e per lursactus, e serca-les ab just entendre, amar e membrar, eencara ymaginar, e per ton just veer, oyr, odorar,gustar, palpar e affar; car sens justicia no les poriesatrobar ni conexer, con sia açó que enveja e iratenguen si matexes secretes e'ls actus de les potenciesper ço que pusquen engenrar injuries, deslealtats etracions, enganes, falsies e'ls altres pecats. Dit avem de justicia e de enveja. E mostrades avem lursessencies, lo qual mostrament es molt profitós. E perço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 7 [79] De justicia e de ira Si vols fer sermó de justicia e de ira, remembra lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordonaton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. <page 184><title LLULL> Justicia es estrument ab lo qual home fa si matex just,e ira es estrument ab lo qual home fa si metex irat; ejusticia es habit qui engenre pau, e ira es habit quiengenre trebayl. E per ço aquests .ii. habits soncontraris per totes les .x. potencies de les quals homees compost, les quals son: potencia visiva, auditiva,odorativa, gustativa, tattiva, affativa, ymaginativa,intellectiva, volitiva e memorativa. Justicia es habit desliberatiu ab lo qual home justjutge son veer a la fi per que es, e ira es habitindesliberatiu ab lo qual hom inversa la fi de sonveer. E car potencia visiva naturalment engenra plaerper veer, justicia, del plaer natural qui es per veer,engenre plaer accidental, ab lo qual per veer [engenre]pau; e ira fa lo contrari. Et per ço justicia engenrepau contra ira, e ira engenra guerra contra justicia. Justicia es habit discretiu ab lo qual hom discretamentou paraules, e ira es habit indiscretiu ab lo qualindiscretament ou paraules. Son doncs justicia e irahabits contraris per oyr paraules. Potencia odorativa engenra plaer per odorar plaent

odor, e engenre desplaer per odorar pudent odor. E perço potencia odorativa es estrument ab lo qual hom prenplaer ho desplaer per odorar. Lo qual plaer e desplaerson figures per les quals hom pot conexer loscomençaments que hom ha per justicia e que ha per ira. Potencia gustativa engenre plaer per gustar dolçasabor, e desplaer per gustar amargosa sabor. E lo plaeres del genre de justicia per accident, e'l desplaer esdel genre de ira per accident. E per ço potenciagustativa es subject per lo qual son significats loscomençaments de justicia e de ira. Potencia tactiva ha .ii. especies per natura: per la.ia. engenre plaer, axí con tocar la fembra, e perl'altra engenra desplaer, axí con per sentir nafres,dolors, colps, fam, set e les altres. E per ço la .ia.especia es de linatge de justicia qui engenre pau, el'altra es de linatge de ira, qui engenre trebayl. Potencia afativa es comuna a justicia e a ira. La qualcomunitat está per contrari e les paraules son lamanera. Potencia ymaginativa per justicia es sana e per ira esmalalta e confussa. Potencia intellectiva ab justicia ha desliberació eengenre sciencia per entendre. E ab ira ha trebayl epert desliberació de entendre <page 185><title LLULL> e engenre ignorancia. Potencia voletiva per justicia ama justament edesliberadament, e per ço engenre amistat e pau; e abira engenre lo contrari. Potencia memorativa ab justicia engenra successióordenada, e ab ira engenre lo contrari. Mostrats avem los .ii. habit[s] contraris, los qualsson justicia e ira, e los subjects en que estan, losquals son les .x. potencies damunt dites naturals, lesquals han per accident pau per justicia per ço carjusticia conserva e ordena la fi per que son. E hantrebayl per ira per ço car les desvia de la fi per queson. Aytal doctrina es util e subtil en preycació perço car mostra les fontanes e los moviments contraris,qui estan per justicia e per ira. Justicia es bona per ço car engenre be, e ira es malaper ço car engenre mal. E lo be que engenre justicia esfigura del be celestial eternal, e lo mal que iraengenre es figura de trebayl infernal eternal. Justicia es habit per lo qual hom reeb castic e a simatex e altre castiga, e ira es habit per lo qual homno reeb castic de si matex ne d'altre. Si vols conexer home just e home irat, çerca-lo per lesobres de les .x. potencies naturals, e si atrobes home

just, sies son privat per ço que ages pau; e si atrobeshome irat, no sies son privat e lexa-lo en sa ira perço que no ages trebayl. Dit avem de justicia e de ira. E mostrat avem ço queson e lur proçés, lo qual han per les .x. potencies,fora les qual esser no poden. E per tal preguem nostresenyor Jesuchrist etc. Sermó 8 [80] De justicia e de mentida Qui vol fer sermó de justicia e de mentida remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesordon son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Justicia es habit per que hom es just, virtuós evertader; e mentida es habit per que hom es mentider,ociós e fals. E per ço justicia e <page 186><title LLULL> mentida son habits contraris e home es lo subject pertotes les sues .x. potencies naturals. On, con home siaindividuu indivisible, de necessitat se seguex que, sies just, que no sia mentider, e si es mentider, que nosia just, car, si en .i. temps [matex] era just ementider, seria divisible per accident, la qual cosa esimpossible. Provat avem doncs que home en .i. tempsmatex no pot esser subject a .ii. habits contraris. Per ço car avem provat que hom no pot esser subject en.i. temps a .ii. habits contraris, pot hom conexer lamultiplicació que fa justicia en home just per totesles sues .x. potencies naturals; e açó matex de mentidaqui's multiplica en home mentider per totes aquelles.x. potencies naturals, les quals son: potencia visiva,auditiva, odorativa, gustativa, tactiva, affativa,ymaginativa, intellectiva, amativa e memorativa. Mostrat avem la multiplicació de justicia e de mentida.Per la qual doctrina pot hom conexer con se multiplicapecat e virtut en home, per tot aquell home qui escompost de totes les .x. potencies naturals, e no deplus ne de menys. E per ço home just per totes sespartides será salvat, e home mentider per totes sespartides será dampnat, con sia açó que la justicia deDeu sia subirana en granea de bontat e veritat, e homesia aquell qui fa lo be per justicia con fa lo mal permentida. Será doncs home en son nombre aprés sa mortressucitat e jutjat per la justicia de Deu, que essubirana. E si home mor just, será jutjat a gloriacelestial eternal, e si mor mentider, será jutjat apena infernal eternal. Per natura home ha vertader veer, oyr, odorar, [gustar,palpar], afar, ymaginar, entendre, amar e membrar. E

home mentider habitua e vest tots aquells actus peraccident de mentida; e home just per accident loshabitua e los vest de justicia. Justicia ha .ii. especies contra mentida: justicia perla primera especia habitua de veritat tots los actus deles potencies naturals damunt dites en aquell home quid'ella es habituat; e ab la altra especia dispon ehordone que'ls actus de les potencies de son proysmesien justs e vertaders a usar dels bens de gracia,enaxí con ela usa en aquell home en qui ella essustentada. E mentida habitua de si matexa e de injuriatots los actus de les potencies, e dispon que'lls actusde les potencies de son proysme sien injuriosos ementiders en los bens de gracia. <page 187><title LLULL> Justicia es bona per ço car dispon que'ls actus de lespotencies se agen a bona fi, et mentida es mala per çocar dispon que'ls actus de les potencies agen mala fi. Justicia es gran per ço car se multiplica per tots losactus de les potencies, e mentida es gran per ço car semultiplica de tots los actus d'aquelles. Justicia, dementre que ella dura en home just, defenaquell de mentida, e mentida, dementre dura en homementider, defen aquell home de justicia. Home ha poder de engenrar justicia, e a poder de usard'ella. Emperó no pot aver aquests .ii. poders sensajuda del poder divinal, car axí con lo roser qui no hapoder per natura ha engenrar la rosa sens ajuda delsol, enaxí home no ha poder d'engenrar justicia ne deusar d'ella sens lo poder divinal qui dona per bens degracia justicia a aquell home, per ço que li siaestrument ab lo qual se faça just e faça justes obrescontra mentida. Home ha poder de engenrar mentida e ab son poder potusar d'ella, e aquell poder que ha es contrari habitprivatiu contra lo poder qui es habit positiu ab loqual pot engenrar justicia. On, con justicia e mentidasien habits contraris, pot hom conexer que Deus, qui escausa efficient e final de justicia, no es causaefficient ne final de mentida, la qual causa efficiente final de mentida es home qui desforma los actus deles potencies de les quals es compost, per ço car losdesvia de la fi per la qual son creats. Dit avem de justicia e de mentida. E mostrades avemlurs essencies e'l procés que han per contrari. E perço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Discoreguda avem justicia per los .viii. pecatsmortals. E per ço avem donada doctrina per la qual homla pusca conexer per son contrari, e pusca hom per ella

conexer los pecats mortals. E aytal manera entenc atenir per les altres virtuts. <page 188><title LLULL> [2. DE PRUDENCIA] Sermó 9 [81] De prudencia e de avaricia Si vols fer sermó de prudencia e de avaricia, membralur[s] temes, difinicions e especies. E segons aquellesfes ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Prudencia es habit comparatiu e positiu, e avaricia eshabit restrictiu e privatiu. E per ço son habitscontraris per les .x. potencies naturals de les qualshome es ajustat e compost, ço es a saber, potenciavisiva, auditiva, odorativa, gustativa, tactiva,affativa, ymaginativa, intellectiva, amativa ememorativa. E per conseguent son contraris per lursactus. Prudencia es habit comparatiu per lo qual hom comparemajor be ab menor be, eleg major be e esquiva menor be,e esquiva major mal e no menor per ço que aja major be.E home avar fa per avaricia lo contrari, con sia açóque prudencia e avaricia sien habits contraris, segonsque demunt provat avem. Segons estinc natural, si home prudent e home avarveent una gran serpent e .ia. poca, major paor auran dela gran serpent que de la poca. Aytal major paor esfigura e senyal que hom prudent ha major paor de perdrelo major be spiritual que menor be terrenal, e l'omeavar fa per lo contrari, car l'ome qui ha prudenciad'ela habitua la sua volentat, lo seu enteniment e lasua memoria, e per ço ha discreció. E home avar esimprudent, per la qual imprudencia ha major paor deperdre lo menor be terrenal que'l major be spiritual.On, home habituat de prudencia ha major plaer, si ouloar .i. home qui sia prudent e discret, que si l'ouloar de riquea. E un home avar ha major plaer per locontrari. Dos homens van en companya e veen .i. home qui volvendre .ii. pomes. Aquell qui ha prudencia compre la.ia. poma per ço que aja plaer per ella a odorar e queper bona odor aja sa çervell; e l'altre no comprel'altra poma per avaricia. E per ço l'ome qui aprudencia fa que sanitat sia fi de riquea e usa d'ella;e l'ome avar fa lo contrari. E per ço home avar no usade riquea, usa doncs de pobrea, e on plus fortment es <page 189>

<title LLULL> ric plus fortment cuyda esser pobre. Home prudent usa del bens de gracia per menjar e perbeure, e per ço acompanya los bens de gracia ab losbens naturals damunt dits. E l'ome avar fa lo contrari,car lo seu gustar lo te pobre dels bens de gracia, perla qual pobrea esdevé magre, despoderat e malalte. Dos homens van en romaria e abdós han set. L'ome qui esprudent compre vi per beure, e compre-lo bo per ço queaja sanitat, e l'ome qui es avar bourá aygua, car sicomprava bon vi, usaria de riquea e enplicariacontradicció, ço es a saber, que seria prudent e avar,la qual cosa es impossible. Avem doncs mostrada persentir set, la materia per la qual prudencia e avariciason habits contraris. Home prudent parla de virtuts ab discreció, e home avarparla de riqueses e de vicis ab indiscreció. E per çoen lo parlar pot hom conexer home prudent, e avar. Home prudent ymagina les circunstancies per les qualssia virtuós e sapia usar de riquesa; e home avarymagina circunstancies per les quals pusca esser ric eno fa força si no usa de riqueses. Home qui aja enteniment habituat de prudencia entenprudentment lo plaer que ha per entendre, e major plaerper entendre virtuts qui son bens de natura, que perentendre riqueses terrenals que son bens de gracia; consia açó que per posseir virtuts e per usar d'eles siaplus prop a sa natura, con sia açó que virtuts sienformes spirituals, que aver plaer de riqueses que sonde linatge corporal, axí con diners, vinyes, camps,castells e çiutats. Et home avar fa lo contrari, e perço lexa lo major be per lo menor; e home prudent lexalo menor be e pren lo major. Prudencia enforma la volentat e ha eleger enans lomajor be que'l menor e a esquivar enans lo major malque'l menor; e avaricia desforma la volentat per locontrari. Açó matex pot hom dir de la memoria que reebper prudencia ffantasies formades, e per avariciadisformades. Dit avem de prudencia e de avaricia, e mostrat avem lurprocés, lo qual es per contrari. E per ço pregaremnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 10 [82] De prudencia e de glotonia Qui vol fer sermó de prudencia e de glotonia membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesordó son sermó. <page 190><title LLULL> Al començament del sermó preguarem nostre senyor

Jesuchrist etc. Prudencia es bon habit comparatiu e positiu, e glotoniaes mal habit superffluatiu e privatiu. E per çoprudencia e glotonia son habits contraris qui estar nopoden ensemps en los bens naturals dels quals home esajustat e compost, los quals son per sentir, ymaginare racionar; ne encara no pot hom ensemps d'els usar perlos bens de gracia, los quals son diners, bestiar,[cases], camps e vinyes. Dementre prudencia fa en la pensa questió, si elegeráfer be o mal, ho si elegerá fer major be e no menor, hosi elegerá fer menor mal e esquivar major, es enpotencia en la pensa, e es pecat venial. E dementre fala questió sobre lo gustar, glotonia es en potencia ees pecat venial. E feta la elecció bona, prudencia esaduyta en actu; e feta la elecció mala, glotonia esaduyta en actu e es pecat mortal. On, con açó siaenaxí, mostrat avem la manera per la qual es engenradaprudencia ho glotonia e con primerament estan enpotencia. Prudencia atrau lo plaer del veer gras capó ho bacó ala fi de gustar, del qual plaer fa materia e fa simatexa forma qui enforma la fi de temprança, e glotoniacontra ella no ha força. E si home pren la part deglotonia, oblida la fi de prudencia e de temprança eaplica lo plaer del veer a glotonia, e peca mortalmentper trob menjar e beure; e'l plaer del veer es estatmisatge de glotonia. Hom ou paraules qui parlen de delicades viandes, eaquell oyr es misatge comú per plaer natural aprudencia e a glotonia. E si prudencia compare lo plaerde gustar e lo plaer spiritual del racionar, e fa loplaer de racionar causa final e formal, e fa lo plaerde gustar causa material, per aytal prudenciarprudencia ha victoria e obre la porta çelestialeternal; e si fa lo contrari, glotonia ha victoria perlo plaer de oyr e obra la porta de pena infernaleternal. Potencia odorativa segons instinct natural no faquestió si odorará pl[a]ent odor o mala odor, con siaaçó que no aja plaer en odorar mala odor e aja plaer enodorar bona odor. E per ço es figura e senyal quesignifica virtut morayga, ço es, saviea que es forma deprudencia, la qual seria virtut moraygua e no fariacomparació, per la qual hom fes desliberació sobregustar a engenrar prudencia o glotonia. Potencia gustativa per natura es instrument al plaer degustar, e prudencia e glotonia son habits contraris ablos quals hom pot usar en diverses <page 191><title LLULL>

temps per accident sobre lo plaer de gustar. E si vensprudencia, del plaer de gustar engenre plaer espiritualmeritori a be; e si vens glotonia, engenre plaer degustar corporal e corrump plaer espiritual. Lo qualplaer corporal es misatge de pecat mortal, qui esglotonia. Potencia tactiva no es per natura electiva a sentirplaer o desplaer per tocar, con sia açó que segonsnatura aja appetit a delectació e no a pena, e per çosignifica virtut morayga enaxí con la significa laodorativa, segons que damunt dit avem. On, con açó siaenaxí, mostrada avem doncs la doctrina per la qual homees obligat a esquivar glotonia e a eleger prudencia,per ço que sia misatge e materia a saviea que es habitlo qual no fa desliberació, si fará lo mal ho lo be,con sia açó que ella sia virtut moraygua que regla eordona enaxí l'enteniment a fer be con fa caritat, quees virtut morayga, la volentat. Potencia affativa a cumú plaer a mal e a be, e per çoles paraules son materia a prudencia e a glotonia. Ehome es lo faedor qui forma les paraules a la fi deprudencia ho de glotonia. Potencia ymaginativa es cumú plaer a ymaginar lescircunstancies de prudencia e de glotonia. E homeprudent es electiu e preveu la manera per la qual puscaengenrar prudencia contra glotonia. E si l'ome es glotpreveu lo contrari. Dit avem dels misatges cumuns a prudencia e glotonia.E home es aquell qui tramet los misatges al plaerd'entendre, amar e membrar, lo qual plaer obre la portaper engenrar prudencia o glotonia. E per tal con avemmost[r]ades prudencia e glotonia e lurs processes, loqual han per contrari, preguem nostre senyor Jesuchristetc. Sermó 11 [83] De prudencia e de luxuria Si vols fer sermó de prudencia e de luxuria, membrelurs temes, difinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Prudencia es habit preparatiu successiu contra luxuria,lo qual es habit preparatiu successiu contra prudencia.E la successió e lo moviment d'ab.ii. los habitscontraris es sustentada en diversos temps en las .x.potencias naturals de les quals home es ajustat ecompost, les quals <page 192><title LLULL> son: potencia visiva, auditiva, odorativa, gustativa,tactiva, affativa, ymaginativa, intellectiva, volitiva

e memorativa. E home es lo agent e'l pascient qui haacció e passió per les sues potencies naturals e perlos actus naturals d'aquelles. E prudencia e luxuriason estrumens a ell per accident, car ab prudencia sefa prudent e ab luxuria se fa luxuriós. E prudencia esa ell carrera de gloria eternal çelestial e luxuria esa ell carrera de pena infernal eternal. Potencia visiva engenre plaer per veer beles fembres,beles vestedures, flors, prats e ribatges. E luxuriaprepare aquell plaer a luxuria[r], e prudencia prepareaquell plaer a prudenciar. E per ço luxuria prepareaquell plaer ab la temptació del demoni, ab la carn eab lo mon; e prudencia prepare aquell plaer ab lomanament de Deu qui mana que hom no sia luxuriós. Eencara fa comparació enfre be e mal, e eleg be e lexalo mal; e eleg lo major be, qui es spiritual, per lomenor be, qui es corporal; e eleg lo menor mal e fuigal major mal. On, con açó sia enaxí, mostrada doncsavem la manera per la qual lo plaer de veer es misatgecomú a prudencia e a luxuria, e home es aquell quitramet lo misatge e qui eleg per membrar, entendre eamar prudencia ho luxuria. Potencia auditiva engenre plaer per oyr parlar de belesfembres e de bells ornaments, e açó naturalment. Per çoprudencia prepare per accident plaer per oyr mal dir deluxuria e per oyr parlar de Deu [e] de virtuts, e novol oyr parlar de les circunstancies de luxuria, lesquals son estruments [e] cançons, e vol oyr parlar dela fi per la qual Deus ha creat plaer de oyr. La qualfi es Ell honrar e servir e oyr ores, misses e sermons.

Potencia odorativa no es electiva per naturasuccessivament. E per ço es figura e senyal que hom nodeu posar en desliberació, si fará si matex prudent oluxuriós, con sia açó que hom prudent no deu ferquestió, mas que encontinent habituu si matex deprudencia contra la temptació de luxuria. Potencia gustativa engenre plaer per gustar. E luxuriaprepara plaer per molt menjar e beure, e prudenciaprepare plaer per temprança e per abstinencia. <page 193><title LLULL> Potencia tactiva naturalment engenre plaer per tocar lafembra. E per ço luxuria prepare aquel plaer per lessues circunstancies damunt dites, e prudencia prepareplaer per castetat e per les circunstancies sues damuntdites. Potencia affativa engenre plaer per paraules plaents edesplaer per paraules desplaents. E per ço prudencia haplaer en preycar de prudencia contra luxuria, e luxuria

engenre contrari plaer contra prudencia. Emperó, homees aquell qui eleg lo plaer per ço con ha franc arbitreen eleger prudencia ho luxuria. Potencia ymaginativa engenre plaer ho desplaer perymaginar; e açó per natura. E prudencia per accidententen engenrar plaer qui sia semblanses del plaernatural, de les quals cuyl circunstancies e semblansesde castetat; e luxuria fa lo contrari. Emperó, home esaquell qui mou la ymaginació a ymaginar. Los misatges de prudencia e de luxuria son veer, oyr elos altres damunts dits. E home es aquell qui trametlos misatges a plaer de membrar, entendre e amarprudencia ho luxuria, e ell es aquell qui respon alsmisatges e qui usa d'ells e qui engenre prudencia holuxuria en s'anima e en sa pensa. Dit avem de prudencia e de luxuria. E mostrades avemlurs essencies e los processos que han per contrari. Eper ço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 12 [84] De prudencia e de ergul Qui vol fer sermó de prudencia e de ergul, remembrelurs temes, difinicions e especies. E segons aquellesordon son sermó. Al començament del sermó pregaremnostre senyor Jesuchrist etc. Prudencia es habit comparatiu apropiatiu qui compare eapropia totes les fins naturals dels bens de gracia aDeu e a humilitat contra ergul, qui es habit comparatiue apropiatiu qui compare e apropia totes les fins delsbens naturals e dels bens de gracia a home ergulóscontra Deu e humilitat. E per ço prudencia e ergul sonhabits contraris, per la qual contrarietat pot homconexer la essencia de prudencia e de ergul e lurproçés. <page 194><title LLULL> Potencia visiva engenre plaer per veer. Adoncs, conl'ome qui es bel, ric, forts e honrat e de gran linatgeveu si matex ric e honrat, e si aquell home atribuex eapropia a si matex aquell plaer, es ergulós contra Deue contra humilitat; e fa comparació que el seu be esmajor e tot altre be es menor. E prudencia fa per locontrari, car ella prepare totes les fins del veer aservir Deu e a humilitat, e fa consirar que Deus esmajor be que tot altre be. Potencia auditiva es gran per oyr, lo qual oyr es songran natural be. E home orgulós apropia a si matexaquell gran natural be, e per ço es ergulós. Eprudencia fa lo contrari per servir Deu, e per çohabitua si matex de prudencia. E per ço lo oyr, qui esgran natural be, es lo misatge per lo qual home ergulós

usa contra Deu en oyr parlar de Deu e de son proysme;e si es prudent, usa del oyr per lo contrari. Potencia odorativa es comparativa en quant es habit perlo qual hom eleg plasent odor e esquiva desplaent odor.E per ço significa que home prudent es plaent perhumilitat e home ergulós es desplaent per ergul, eengenre fastig a tot home qui sia son privat. Home prudent fa comparació que mes val servir Deu quemenjar e beure, e home ergulós fa contraria comparacióe per ço prepare a si matex pena infernal eternal; ehome prudent prepare a si matex humilitat, la qual escarrera de gloria çelestial eternal. Potencia tactiva engenre natural plaer per tocar. Loqual home ergulós atribuex a si matex contra Deu econtra son proysme; et home prudent fa lo contrari. Potencia affativ[a] es estrument per lo qual parlenhome ergulós e home prudent. E l'ome ergulós atribuexergulosament a si matex la fi de parlar per ço que perparlar sia ric, honrat e loat; e home prudent humilmentfa lo contrari, en quant atribuex la fi de parlar aservir Deu e honrar, e per esser humil e leal a sonproysme. Potencia ymaginativa es comuna passió per la qual homeprudent o ergulós prepare fantasies per engenrarprudencia ho ergul. E l'ome prudent les prepare per çoque ymagin humilment, e l'ome ergulós per ço que ymaginergulosament. Home prudent prepare totes les circunstancies, lesquals son virtuts, per ço que aja humil entendre, ab loqual entena los bens naturals e los bens de gracia perDeu donats. E home ergulós prepare totes lescircunstancies que son vicis a son entendre per ço queentena a si matex los bens de natura e los bens degracia. <page 195><title LLULL> Home prudent prepara e apropia e compara a la divinavolentat tots los bens naturals e los bens de gracia aservir la divina volentat, per ella donats per ço queaquell home aja humil, just e obedient amar; e homeergulós fa lo contrari. Home prudent prepara les especies e fantasies que'lenteniment e la volentat posen e tresoregen en lamemoria per ço que ab aquelles membra que Deus es causaefficient e final de tots los bens naturals e de totslos bens de gracia; e home ergulós usa de contrariesespecies en la memoria, ab les quals membrará en lespenes infernals mal[s] eternals. Mostrades avem les comparacions e apropiacions, que hanprudencia e ergul per lo contrari. E los subjects

d'aquella contrarietat son les .x. potencies naturalsdamunt dites, de les quals home es ajustat e compost.E açó matex dels bens de gracia per Deu donats, ço esa saber, diners, cases, camps, vinyes, sciencia e losaltres semblants a aquests. Dit avem de prudencia e de ergul. E mostrades avem lursessencies e lur procés, lo qual han per contrari. E perço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 13 [85] De prudencia e de accidia Si vols fer sermó de prudencia e de accidia, membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Prudencia es habit diligent e accidia es habitnecligent. E per ço prudencia e accidia son habitscontraris e lurs subjects son lo sentir e lo ymaginare lo racionar. E per ço prudencia preveu los bens quipoden esdevenir per veer, oyr, odorar, gustar, tocar,affar, ymaginar, entendre, amar e membrar; enecligencia d'aquells bens no ha cura. E per açó, silos bens venen a home prudent, aplica'ls a Deu honrare servir e a si matex e a son proysme; e si venenadversitats e mals, prepara paciencia per ço queaquelles adversitats pusca sofrir. E accidiós de lesprosperitats no cura, e si venen a son proysme, hainiquitat e trevayl per aquelles, e si venenadversitats a son proysme, ha plaer, e si esdevenen aell, <page 196><title LLULL> diu mal de Deu e malex si matex e son proysme. Home prudent es diligent en ço que signifique[n] losbruts animals, axí con les grues e los torts qui enivern venen de terres fredes a terres caldes per ço queviuen per calor e que no muyren per fredor. E per çohome prudent pren l'eximpli dels auçels e menyspreaaquest segle e desira venir a la gloria celestia[l]perpetual. E home necligent d'aquell significat eeximpli dels auçels no ha cura e no fa força, si en estmon ha mal e rencura; e encara en l'altre. Home prudent, si es malalte, preveu les circunstanciesper les quals pusca esser sa, e si es sa, esquiva lescircunstancies per les quals pusca esser malalte. Ehome accidiós d'aytal previdencia no ha cura, cartendria so a gran trebayl, si cura n'avia. Home prudent, si es ric, preveu les fins per les qualspusca les riqueses conservar e multiplicar, e si espobre, consira les fins per les quals pusca esser ric.E home accidiós e pererós d'aytal consirar no ha cura,

car viyares li seria que n'agués gran trebayl, si curan'avia. E per ço, si es ric, esdevé pobre, e si espobre, no fa que sia ric e viu trist e marrit. Prinçep que sia prudent preveu les circunstancies perles quals es princep e esquiva ociositat e necligenciade [tot] son poder per ço que ab tot son poder servescaa Deu e tengua justicia. E si per la previdencia ejusticia ha treball, fa comparació enfre lo major be elo menor, e eleg lo major [e fug lo menor]; e eleg lomenor mal e fug al major. E princep accidiós fa d'açólo contrari. La pena que aquell princep aurá en focinfernal, qui la poria nomenar ne escriure? En Barbaria los petits porcs aranquen les rayls de leserbes als grans porcs per ço que los grans nodestrovesquen lurs dens en arrancar les rayls per çoque façen batala e's defensen dels leons qui volenmenjar los petits porcs. Prelat, de prudencia habituat,per l'estinct natural que han los porcs, es diligent endefendre son poble e ordena que sien homens savis e beletrats qui defenen la santa fe catolica contra lodemoni, la carn e lo mon, e que preyquen als infels queisquen de error e que <page 197><title LLULL> vinguen a via de veritat. E prelat accidiós d'açó noha cura, car tindrá açó a gran trebal, si cura n'avia.La pena e la dolor que aurá aytal prelat en focinfernal eternal, qui la poria escriure, cogitar neparlar? Savi çabater preveu les circunstancies per les qualspusca fer bones sabates, e aytant es diligent a tirarlo cuyr de la sabata con lo cuyr pot abastar a fer lessabates. Contra semblant manera fa home ric accidiósqui no fa tan de be con poria fer ab sa riquea, e perço peca contra los bens de gracia que Deus li dona. Si home ric necligent te ociosa sa riquea, molt pusfortment home qui aja sciencia e sia necligent a usard'ela, es necligent contra granea de bontat e contragranea d'entendre. Home que aja prudencia preveu ab major diligencia lesriqueses majors que les menors. E si per les riquesesmajors ha major trebayl e passió que per les menors, haplaer; e home necligent fa d'açó lo contrari. Comana lo teu a home diligent e rib son conseyl e siesprivat d'el; e de home necligent fa lo contrari. Dit avem de prudencia e de accidia. E mostrades avemlurs essencies e'l proçés que han per contrarietat. Eper ço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 14 [86] De prudencia e de enveja Qui vol fer sermó de prudencia e de enveja, membre lurs

temes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Prudencia es habit per que hom preveu e prepara losplaers spirituals meritoris a reebre gracies de Deu perles .x. potencies naturals, qui son: potencia visiva,auditiva, odorativa, gustativa, tactiva, affativa,ymaginativa, intellectiva, volitiva e memorativa. E ablos plaers espirituals prepare e preveu plaerssensitius en reebre e en posseyr bens de gracia per Deudonats, los quals son riqueses temporals. E enveja eshabit per que home preveu e prepara los plaer[s]sensitius, los quals cuyl de les potencies damunt ditescontra les fins per que son, ço es a saber, contra Deuqui es causa efficient e final d'aquells plaers, per simatex a honrar e servir; les quals fins hom envejacontra son proysme, <page 198><title LLULL> per si matex tan solament honrar e servir. E per çoprudencia e enveja son habits contraris e estrumens ahome qui d'els usa successivament per les potenciesdamunt dites engenrant un habit e corrumpent .i. altre.

Bonea es començament de prudencia, con sia açó queprudencia sia bona virtut; e malea es començament deenveja, con sia açó que enveja es mal pecat. Hon, conbonea e malea sien habits contraris, contracta boneaper prudencia e contracta malea per enveja, sonprudencia e enveja estruments qui han infinidadistancia, e home es lo mijá, e lo subject, e l'agente'l pascient qui aquella infinida distancia engenra, entant que prudencia ne enveja no han comú començament enlo qual agen concordança, con sia açó que concordançae contrarietat agen infinida distancia per ço car .ia.matexa fi no pot esser a elles comú subject. Prudencia es major virtut que enveja pecat, per ço carprudencia es possible per lo poder de Deu e per lopoder d'ome; e enveja es possible per lo poder d'ome edel demoni. Emperó, ab.ii. los habits son egualmentpossibles per la libertat que ha home a elegerprudencia o enveja per franc membrar entendre e amar,e encara per franc ymaginar, affar, tocar, gustar,hodorar, oyr e veer. E per ço pot hom conexer que homeha dos libertats que han infinida distancia: ab la .ia.engenre prudencia e usa d'ella e ab l'altra engenreenveja e usa d'ela. Aquesta infinida distancia, ço eslunyament, es figura e senyal que hom qui mor habituatde prudencia aurá gloria celestial eternal complidamentsens pena; e hom qui mor habituat de enveja aurá pena

infernal eternal sens gloria e repós. On, con açó siaenaxí, pot hom doncs conexer que son .iii. segles: la.i. es paradís e es tot ple de be, l'altre es infernqui es tot ple de mal, l'altre es aquest segle en quihom ha be e mal. Prudencia es gran habit per ço car causa gran merit debe, e enveja es gran habit per ço [car] causa granmerit de mal. E per ço can prudencia causa gran meritde be, enveja prepara gran merit de mal, e, can envejacausa gran merit de mal, prudencia prepara gran meritde be; e home es lo subject d'abdues les preparacionscontraries, e ell es agent e pascient en tant que negúd'aquells habits no ix fora d'ell. E per ço tot l'omees just per prudencia o es injust per enveja. Segons que prudencia e enveja duren en home, duren en.i. habit en actu e l'altre en potencia. E si molt duraprudencia, multiplique's son <page 199><title LLULL> poder e minva lo poder de enveja; e açó matex se potdir del poder de enveja. Enaxí con enveja contra justicia es habit ab lo qualhom enveja los bens de son proysme, enaxí prudencia eshabit ab lo qual hom es just en los bens de sonproisme. E per ço prudencia ha .ii. branques dejusticia e enveja ha .ii. branques de injuria. Prudencia es intelligible e amable per home qui siaprudent, e per ço prepara temps e loc e materia quepusca usar de prudencia a contrastar a enveja. E homeenvejós fa lo contrari. Dit avem de prudencia e de enveja. E mostrades avemlurs essencies e processes, e les branques, rams efules que han son longues a recomptar a cogitar e aescriure. E per tal preguarem nostre senyor Jesuchristetc. Sermó 15 [87] De prudencia e de ira Si vols fer sermó de prudencia e de ira, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles regleton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Divina bonea es causa efficient e final de tota altrabontat. E car prudencia es bona, es fet habit bo, ahome donat per la divina bontat per ço que preveja loce temps a fer be, e aquell cuyla dels actus de leshumanes potencies naturals e dels actus naturalsd'aquelles, los quals son veer, oyr, odorar, gustar,tocar, affar, ymaginar, entendre, amar e membrar. E iraes habit mal per lo contrari, no per la divina bontatcausat, car, si u era, la divina bontat seria comú

començament de prudencia e de ira; la qual cosa esimpossible. Per la qual imposibilitat pot hom conexerque prudencia e ira son habits contraris e qui haninfinida distancia. Es doncs ira simplament començamentno començat per la divina bontat, la qual no es fid'ira. Es doncs començada ira per home e per lo demonie no per altra creatura, e los subjects son los .x.

<page 200><title LLULL> actus damunt dits qui son actus secundaris de les .x.potencies natural[s], de les quals home es ajustat ecompost. On, con açó sia enaxí, mostrat avem doncsquals son los començaments e fontanes de prudencia e deira. Aytal doctrina es bona a preycar al poble per çoque coneguen qual es la essencia e lurs començaments deprudencia e de ira, car, desconeguts los començaments,es desconeguda la art, e coneguda la art, pot hom ferbranques, ffuyles e rams de prudencia e de iraartificialment. Prudencia es habit per lo qual hom preveu lescircunstancies esdevenidores contra ira, les quals sonpaciencia, humilitat e abstinencia; e los senyals sonlos locs dels actus damunt dits. E ira es habit ab loqual hom preveu en aquells locs matexs damunt dits lescircunstancies de ira, les quals son inpaciencia, ergule furós moviment sens neguna desliberació d'entendre,amar e membrar. E per ço home irat se capté axí con siera orat, e home prudent ab desliberació d'entendre,amar e membrar se capté axí con ha home savi. Prudencia es gran començament per ço car empetra granmerit a guanyar gran gloria e a esquivar gran pena. Ede la granea de prudencia es causa eficient e final lagranea de Deu, doncs, no es causa efficient ne final deira que es gran mortal pecat. Es doncs la granea de iracomençada per la gran colpa d'ome qui causa gran penainfernal; no seria doncs gran colpa, si no eracomençada per home e era començada per altra substanciaque no fos home. Provat avem doncs que ira començad'ome, emperó, al seu començament ajuda lo demoni quiha gran ira. Home prudent conex les fins de veer, oyr e dels altresaccidents e home irat ignora aquelles fins. E per çoprudencia es habit positiu desliberatiu ab lo qual homeengenre sciencia, e ira es habit privatiu nodesliberatiu ab lo qual hom corromp sciencia. Home prudent ama les fins de veer, oyr e dels altresaccidents per ço car ha desliberació en amar prudenciae en desamar ira; e per ço engenre amancia. E home iratusa per lo contrari e engenre sobtosament inamancia. Home prudent membra les fins de veer, oyr, e enaxí dels

altres, e home imprudent e irat oblida aquelles. E perço home prudent en son temps e en son loc membreaquelles fins e sab usar d'eles, [e home imprudent eirat no ha temps ne loc ne sab usar d'eles], con siaaçó que d'aquelles fins no aja menbrança. <page 201><title LLULL> Veer e oyr han per natura infinida distancia, con siaaçó que veer no pusca esser actus de les oreles ne oyractus dels huyls. Encara e molt mes han prudencia e iramajor distancia, jatsia açó que la distancia no sia pernatura mas per accident, car ira es contra lesdignitats de Deu e contra les naturals potencies de lesquals es home, e prudencia es obra feta per Deu, donadaper estrument a home per ço que us dels bens natural[s]e dels bens de gracia. Dit avem de prudencia e de ira. E mostrades avem lursessencies e la infinida distancia que han per contrari.E per tal preguarem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 16 [88] De prudencia e de mentida Qui vol fer sermó de prudencia e de mentida membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Prudencia es forma vera e la divina veritat es causaefficient e final d'ela, con sia açó que la divinaveritat sia causa efficient e final de totes altresveritats; e la materia de prudencia son les fins de lesnaturals e humanals .x. potencies, de les quals ladivina veritat es causa efficient e final. E prudenciaes l'abit e l'estrument ab qui home habituat d'ela cuylaquelles fins de les quals fa materia, la qual hapassió per la forma. E per la passió de la materia hanpassió les .x. potencies naturals e humanes, les qualsson potencia visiva, auditiva, odorativa, gustativa,tactiva, affativa, ymaginativa, intellectiva, volitivae memorativa. E per ço home prudent es agent e pacientsot genre de veritat, la qual es genre a moltesespecies qui son formes veres, ço es a saber, justicia,prudencia, ffortitudo, temprança e les altres. On, conaçó sia enaxí, avem doncs mostrat con prudencia es .ia.especia de veritat. E per lo contrari pot home entendre que mentida esespecia que es forma disformada. E de la sua materiahome mentider cuyl e ajusta de les desviacions eenversacions de les fins de les .x. potencies naturalshumanes damunt dites. E l'ome mentider habituat dementida ha accions e passions en si matex, e les

accions son disformades e les passions atretal, e la fies habit privatiu contra l'abit de prudencia qui eshabit positiu. On, con açó sia enaxí, mostrat avemdoncs per les .iiii. <page 202><title LLULL> causes generals la essencia de prudencia e la essenciade mentida e los subjects d'aquelles, ço son les .x.potencies. Prudencia preveu en son loc e en son temps les veritatsqui's seguexen per veer, oyr e los altres accidentshumans qui son testimonis contra mentida, la qualmentida preveu en son loc e en son temps falsos ementiders testimonis contra prudencia, culits percontrari de la [fi] de veer, oyr e dels altres. On, conaçó sia enaxí, pot hom doncs conexer la batalla que hahome prudent ab home mentider e les armes de les qualsson guarnits. E aytal doctrina es molt util alsjuristes. Potencia visiva per natura ha ver actu, qui es veer,adoncs quant veu l'object vist, sentit per veer; e açómatex de la potencia auditiva que ha ver oyr con ou lesparaules. E l'ome prudent engenre sciencia vera cuylidade vertader veer e oyr; e l'ome mentider fa mentida, laqual apela sciencia vera culida per contrari devertader veer e oyr. E per ço prudencia e mentida sonhabits contraris per veer e per oyr, e açó matex perodorar, gustar, palpar, affar, ymaginar, entendre, amare membrar. Les carreres de prudencia e de mentida son los actusdamunt dits. E los bens de gracia per Deu donats sonriqueses [e] honraments, los quals son materia esubject del qual home prudent preyca veres coses; el'ome mentider preyca d'aquell mentides e falsies. Cuylides les veritats preycades e culides les mentidespreycades del veer, oyr e dels altres, totes sonajustades en l'anima e en la pensa revelades. E per ço.i. matex home pensa en sa pensa per entendre, amar emembrar ço que ha culit del veer, oyr e dels altres, [efa en sa pensa questió si revelará ço que ha culit enla seva boca per paraules veres e falses de ço que havist e oyt, e açó dels altres. E si revela per affarveres coses, usa de prudencia en son loc e en sontemps], e si revela per afar falses coses contra veres,usa de mentida e es mentider. Dit avem de prudencia e de mentida. E per ço preguemnostre senyor Jesuchrist que'ns defena de mentida eque'ns do prudencia pus que es pare nostre etc. <page 203><title LLULL>

[3. DE FORÇA DE CORATGE] Sermó 17 [89] De ffortitudo et de avaricia Si vols fer sermó de fortitudo e de avaricia, membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesfe ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. [En] lo sermó que farem ab fortitudo e ab los pecatsfarem questions, ço es a saber: 1. Que es fortitudo contra avaricia. 2. E que es avaricia contra fortitudo. 3. E de que es fortitudo contra avaricia. 4. E de que es avaricia contra fortitudo. 5. E per que es fortitudo contra avaricia. 6. E per que es avaricia contra fortitudo. 7-8. E qui es aquell qui engenre fortitudo e quiengenre avaricia. 9-10. E con se engenre fortitudo e avaricia. 11-12. E ab que engenre fortitudo e avaricia. Per aquestes .xii. questions contraries pot sermonedoraver gran materia a preycar e a mostrar la manera quehan virtuts contra pecats, la .ia. contra l'altra, econ nexen, crexen e descrexen. E per aytal doctrinapoden los pecadors destruyr pecats e engenrar virtuts. Fortitudo es força de volentat esforçada de les fins deles naturals potencies de que home es ajustat, ço es asaber, fi de veer, oyr, odorar, gustar, palpar, affar,ymaginar, entendre, amar e membrar; e avaricia esdibilitat de volentat que no gosa usar dels bens degracia que son materia a us de les fins naturals, carpaor ha que'ls bens de gracia no li defalen. E per çolos homens qui han força de coratge son ardits enbatala, car totes les fins de les potencies li ajuden;e los homens qui son avars son volpels, car totes lesfins de les potencies naturals li defalen. Fortitudo es forma que es de les fins de les potenciesnaturals, e la sua materia es de les fins dels bens degracia que Deus dona. E avaricia no es de neguna fi, eper ço no ha materia de que sia, e es habit privatiu, <page 204><title LLULL> e fortitudo positiu. E per ço home qui aja fortscoratge a esperança e home avar ha desesperança. Fortitudo es per ço que sia larc dels bens de graciaper tal que no sia d'aquells bens ociós, e en home avares avaricia per lo contrari, e si es ric, cuyde esserpobre per ço car ha paor de usar dels bens de gracia. Deus es aquell qui es causa efficient e final defortitudo, con sia açó que ell do los bens de gracia

que hom ha, e home es aquell qui es habituat e vestitde fortitudo per ço que no sia ociós de les riquesesqui Deus li dona. E home avar es aquell qui engenreavaricia per ço car no usa de les riqueses que Deus lidona, car no gosa e per paor te-les ocioses edesvia-les de la fi per que son, ço es a saber, deesser larc per servir Deu, si matex e son proysme. Home ha força de coratge per ço car ha manera a usar deles riqueses que Deus li dona. Et home avar no hamanera en usar de riqueses, car no gosa per ço car hadibilitat de coratge. Home forts de coratge, si multiplica riqueses, ab forçade coratge multiplica larguea; e home avar fa locontrari. E per ço home qui ha força de coratge fa queab riqueses sia ric e larc, e si pert riqueses, fa abpaciencia e ab esperança ric son ymaginar, entendre,amar e membrar e diu que la amor e'l poder de Deu sonles sues forces e riqueses; e home avar fa d'açó locontrari. Veer es ric en home qui ha força de coratge quil'aplica a la fi per que es; e veer en home avar espobre per ço car lo desvia de la fi per que es. Açómatex pot hom dir de riquea de oyr e los altres actusen home qui sia forts de coratge e, per lo contrari,pot hom dir de home avar qui te pobre tots los actus deles potencies naturals. E per ço home larc es ple de beet home avar es buyt de be, e home larc ha repós e homeavar ha trebal, e home larc es alegre e home avar estrist, e home lar[c] es ardit e home avar es volpel, ehome larc es franc e home avar es sotsmés, e homelar[c] es amat e home avar es desamat, e home larc esloat e home avar es maldit. Dit avem de fortitudo e de avaricia. E mostrades avemlurs essencies e processes. E per ço preguem nostresenyor Jesuchrist etc. <page 205><title LLULL> Sermó 18 [90] De fortitudo e de glotonia Qui vol preycar ne fer sermó de fortitudo e de glotoniamembre lurs temes, diffinicions e especies. E segonsaquelles regla ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Enaxí con crestayl qui pren vermeyla color qui'l posasobre color vermeyla e pren color groga qui'l posasobre color groga, enaxí fortitudo ha unes condicions[contra avaricia e altres condicions] contra glotonia;e açó matex contra los altres vicis e pecats. Força de coratge manté força de temprança e força de

glotonia es contra força de temprança. E per ço, qui'svol, pot vençre ab força de coratge e de temprança,glotonia. E si hom es temptat per glotonia e pertemprança, en tant que pos en desliberació si elegeráa engenrar temprança o glotonia, recorre a força decoratge qui es per força de bontat, de la qual divinabontat es causa efficient e final. On, con açó siaenaxí, mostrat avem la manera ab la qual hom pot perforça de la divina bontat vençre la força de glotonia. Força de coratge esforça força de temprança contraforça de glotonia ab la gran força de Deu, e força deglotonia es contra la força de temprança ab la granforça del plaer qui es per menjar e per beure. E car laforça de la granea de Deu es plus gran que la força quehom ha per menjar e per beure pot hom ab força decoratge mantenir la força de temprança contra lo plaerque hom ha per menjar e per beure. E si no la venç hacolpa pus que la pot vencre. Home qui ha fortitudo, ab la força de la eternitat deDeu, qui es causa efficient e final de fortitudo, potvencre la força de glotonia e del demoni, qui hancomençament. Ab que diga emperó a Deu, que encontinent,on es temptat per glotonia, que no's tric a ell aajudar, axí con aquell, qui diu: $ Domine, adadjuvandum me festina $. Fortitudo es virtut qui ha poder per lo poder de Deu,ab lo qual poder manté poder de temprança contra poderde glotonia. E lo poder <page 206><title LLULL> de glotonia no es fet per lo poder de Deu mas per lodisformat poder que home ha per trob menjar e per trobbeure. E car home no defen ab lo divinal poder lo poderde temprança del poder de glotonia, ha colpa e pecamortalment pus que'l pot vençre, e va en foc infernalhon aurá fam e set eternal. Lo divinal enteniment enten que temprança es bonavirtut e que home ab la força de entendre, qui Deus lidona, deu ajudar a temprança contra glotonia. E si nou fa, enten lo divinal enteniment que home ha colpa efa pecat mortal e que irá en foc infernal en quientendrá e aurá pena eternal. La divina volentat ama temprança per ço car es sacreatura bona, e per ço vol que home aja força decoratge qui es per força de veer, oyr, odorar, gustar,palpar, affar, ymaginar, entendre, amar e membrar ajuta temprança contra força de glotonia, qui no es forçaamable per veer, oyr ne per los altres actus damuntdits, ans es mala força e desamable. E per ço homegolós qui ab mala força de veer, oyr e los altres novol usar de bona força ne ajudar a temprança, va en foc

infernal en qui aurá voler mal eternal. Força de coratge e temprança son virtuts e força detrob menjar e de trob beure son vicis e pecats. E perço son forces contra forçes, e forçes de virtuts sonplus forts que forçes de pecats. E si home ab força devicis e de pecats venç e corromp força de virtuts, vaen foc infernal hon aurá eternal e viciós pecadorparlar, ymaginar, membrar, entendre e desamar. Força de coratge ajuda a força de temprança ab verparlar, ymaginar, entendre, membrar e amar. E homegolós ab força de falsia e mentida ajuda a glotoniacontra temprança ab mentider parlar, ymaginar,entendre, membrar e amar. E per ço va estar en focinfernal hon aurá eternal mentider parlar, ymaginar,entendre, membrar e amar. Fortitudo e temprança son carreres de gloria eternal,e força de glotonia per trob menjar e beure es carrerade foc infernal, en lo qual home golós aurá penaeternal. Dit avem de fortitudo e de glotonia. E mostrada avemlur contraversia, la qual an sobre temprança. E per çopreguem nostre senyor Jesuchrist etc. <page 207><title LLULL> Sermó 19 [91] De fortitudo e de luxuria Si vols fer sermó de fortitudo e de luxuria, membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesordone ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Fortitudo es força de volentat que esforça son voler ala fi per que es e ab la fi de veer, oyr, odorar,gustar, palpar, affar, ymaginar, entendre e membrar hamantenir castetat contra luxuria. E luxuria es força devolentat que esforça son voler contra la fi per que ese contra la fi del veer, oyr e los altres contra la fide castetat. E per ço fortitudo e luxuria son contrarise lo subject es castetat. Home forts de coratge quant veu bela fembra e estemptat a carnal delit esforça sa volentat a amarcastetat, e si ha flaca volentat, es vençut e lo veeres lo misatge e es engenrada luxuria e es corrompudacastetat. Home qui es forts de coratge, si ou estruments, dançes,cançons e balades e es temptat a fer luxuria, recorree ama granea de bontat, e si la oblida, es vençut eengenra luxuria e corrump castetat. Home forts de coratge, si es temptat per luxuria contracastetat, no fa questió si fará luxuria ho no, e seguex

la natura que ha la potencia odorativa, que no faquestió si odorará plaent o mala odor car encontinentha plaer en odorar rosa, liri o viola e no pas bestiamorta de la qual ix gran pudor. E per ço aytal home abforça de coratge manté castetat contra luxuria. Home forts de coratge, si manuga molt e beu molt e permolt menjar e beure es temptat a fer luxuria, ama moltcastetat contra luxuria e engenre castetat. Home forts de coratge, si es temptat per luxuria contracastetat, consira lo plaer que hom ha per luxuria e loplaer que hom ha per engenrar castetat, e esquivaluxuria e eleg castetat. Home forts de coratge parla paraules beles e onestesque ixen de bela pensa e onesta, en la qual estácastetat. E home luxuriós qui es flac de coratge parlaparaules leges e desonestes qui ixen de lega pensa, enla qual está luxuria. <page 208><title LLULL> Home qui es forts de coratge, si ymagina lo plaer quehome ha en tocar la fembra e sent per lo seu ymaginarla sua carn escalfar, está forts contra luxuria eymagina la pudor e les leges coses qui ixen delsestruments ab los quals hom fa luxuria, e ymagine lespenes infernals eternals en les quals estaran homensluxuriosos. E per aytal ymaginar refreda la carn e esvençuda luxuria e es engenrat lo plaer que hom ha peramar castetat e per amar gloria eternal, de la qual soncastetat e virginitat carreres. Qui enten ab força de coratge que es castetat e que esluxuria enten que castetat es amable e luxuria esairable, car per castetat participa la humana volentatab la divina volentat, que vol que hom aja castetat persa amor e per esser obedient al divinal manament quimana per Moysés que hom no sia luxuriós. E per [ço]l'umá enteniment a plaer per entendre, lo qual entendrea companyia ab força de volentat; e abdues les forçese plaers mantenen castetat contra luxuria. Home forts de coratge esforça son membrar ab força devolentat, e esforça la força de volentat ab força demembrar Deu, castetat e la gloria celestial eternal, eper membrar los mals eternals qui esdevenen perluxuria. Descorregudes avem força de coratge, castetat e luxuriaper les .x. potencies naturals e per lurs actus. Per loqual discorriment pot hom conexer con s'engenracastetat e con la manté castetat contra luxuria. Eaytal doctrina es profitosa a preycar per ço que'lpoble conegua que es força de coratge qui mantécastetat contra luxuria e con la manté e ab que la

manté e per que la manté e qual be n'esdevé a hom hoqual mal, si castetat no manté. E per tal preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 20 [92] De fortitudo e de ergul Qui vol fer sermó de fortitudo e de ergul membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles façason sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. <page 209><title LLULL> Força de coratge es força de volentat la qual esforçahumilitat contra ergul ab força de la fi de veer, oyr,odorar, gustar, palpar, parlar, ymaginar, entendre emembrar e amar. E força d'ergul es força de volentatcontra humilitat ab privació de la fi de veer, oyr edels altres actus damunt dits. E per ço ergul es habitprivatiu, e força de coratge e humilitat son habitspositius. Pot hom doncs conexer la manera per la qualpot hom vençre ab força de coratge e de humilitat forçad'ergul per totes les .x. potencies naturals de lesquals home es compost. Per força de veer ha hom plaer en veer beles cosescorporals, e per força de coratge ha hom plaer en amarvirtuts, axí con justicia, prudencia e les altres. Eper ço ha hom major plaer e major força en amarhumilitat que aver ergul per les beles vestedures, perbela cara [o] per beles riqueses que no son de linatgede virtuts. Home ou parlar de si matex, de sa belea, força,honrament e riqueses e, si restreny totes aquestescoses a la fi de si matex e no a Deu, qui es causaefficient e final, engenre ergul contra humilitat. Ehome qui ha força de coratge fa lo contrari e defenhumilitat de ergul. Home qui a força de coratge seguex la natura de odorar,qui no fa desliberació si odora plaent odor o desplaentodor. E per ço home qui ha força de coratge, si ergultoca humilitat encontinent haira ergul e a plaer enamar humilitat. Home ergulós es contra humilitat, adoncs quant eshabundant de delicades viandes per menjar e per beure;e home qui a força de coratge contradiu e humilie's aDeu qui li dona viandes, per les quals pot menjar ebeure [per ço que servesca Deu]. Home ergulós es contra humilitat, adoncs quant envejala muler de son veyn. E home qui es forts de coratge,si es temptat per luxuria, humilie's al manament de Deuqui mana que home no faça luxuria; e ab aytal força se

defen humilitat de ergul. Home ergulós parla paraules erguloses qui ixen de pensaergulosa en la qual está ergul. E home qui ha força decoratge parla paraules humils qui ixen de humil pensa,en la qual estan força de coratge e humilitat, e abhumils paraules venç paraules erguloses. Home ergulós sovin ymagina sa belea, sa força, sonlinatge, honra o ses riqueses, e per ço es ergulóscontra humilitat, la qual defen força <page 210><title LLULL> de coratge de ergul ab humil ymaginació, ab la qual sehumilia a Deu, al qual graex los bens naturals e losbens de gracia que li dona. Home ergulós, con ha sciencia per entendre, fa ergulósson entendre, e si es représ a veritat, per ço [car] haergulós entendre, no vol consentir a veritat e estáobstinat ab son ergulós entendre. E home humil perforça de coratge, si a sciencia e es per dret représ,atorga veritat e está humil per ço car ha humilentendre. Home ergulós ha ergulosa volentat contra humilvolentat, a la qual ajuda força de coratge ab força degranea, de bontat, de duració e de les altres. Home ergulós ha ergulosa memoria per ço car hy meterguloses especies e fantasies. E quant remembre lescoses pasades, remembre ergulosament, e consiravenjançes o cau en mala volentat. E home qui ha forçade coratge defen humilitat de erguloses especies efantasies, les quals no lexa remembrar a la memoria abergul, mas ab humilitat. Si vols conexer home qui ha força de coratge, serca-loab humil veer, oyr e los altres, e conexer-l'as e enhumilitat lo trobarás. E si vols conexer home ergulós,consira si a ergulós veer, oyr e los altres. E peraytal actus lo conexerás e en ergul lo trobarás, ab loqual ergul estará en foc infernal eternal. Dit avem de força de coratge e de ergul qui son habitscontraris. E les carreres que han per contraversia sonlos actus de les .x. potencies damunt dites, ehumilitat es lo subject. E per ço preguem nostre senyorJesuchrist etc. Sermó 21 [93] De fortitudo e de accidia Si vols fer sermó de fortitudo e de accidia, remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesordona ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Fortitudo es força de volentat qui esforça les fins deles .x. potencies de les quals home es ajustat e

compost, ço es a saber, fi de veer, oyr, <page 211><title LLULL> odorar, gustar, palpar, affar, ymaginar, entendre,membrar e amar per ço que pusca bona e gran diligenciaengenrar contra mala e gran necligencia. E accidia esdisformada volentat que no ama les fins de lespotencies damunt dites e desama diligencia. E per çofortitudo e accidia son habits contraris e diligenciaes subject d'aquells habits. Fortitudo es força de veer per ço car la endreça a lafi per que es, ço es a saber, que veja los bens degracia que Deus dona, los quals son riqueses moviblese inmovibles, e que per aquelles home servesca a Deu,e'l ne lou e'l ne benesca. E accidia es habit contrariper que home es pererós a loar e a servir Deu dels bensdonat[s] per Deu, que home veu. E per ço accidia tol laforça per necligencia a la potencia visiva, e fortitudola esforça. E per ço home qui es forts de coratgevençria en batala home qui es dibil de coratge. Potencia auditiva ha plaer natural per oyr, e majormentsi ou paraules qui sien forts en Deu a servir. E si hapassió, fortitudo la esforça e la fa diligent, eaccidia fa lo contrari. Es doncs potencia auditivaforts per fortitudo e es frevol per accidia. Potencia odorativa es per natura diligent a odorarpoma, liri, rosa o viola per ço car ha plaent odor, ees diligent a esquivar pudor de bestia morta qui esorible odor, e aytal potencia es forts per natura entant que neguna altra potencia no li pot tolre sanatural força. Aytal força segex home qui a força decoratge per longua custuma, e home accidiós fa locontrari, e per ço ha plaer del mal de son veyn e hadesplaer del be d'aquell. Home qui es forts de coratge ha forts us en usar lacostuma que ha per menjar e per beure e es diligent enguanyar temprança; e home accidiós fa lo contrari. Home qui es forts de coratge, si es temptat per luxuriaesforça sa volentat a esser diligent en amar castetat;e home accidiós fa lo contrari. Home qui es forts de coratge ha forts paraules qui ixende forts pensa e es diligent a la fi d'aquellesparaules; e home accidiós fa lo contrari. Home qui es forts de coratge ha forts ymaginació, e habforts diligencia seguex les fins de les coses queymagina. E home accidiós fa lo contrari car ha dibilymaginació e ymagina a contingencia, e per ço lo <page 212><title LLULL> demoni leugerament lo met en dubitació per ço car lotroba ociós e fa-lo pecar e necligent estar.

Forts enteniment ha forts entendre e forts volentat haforts voler e forts memoria ha forts membrar. E detotes les .iii. forçes es engenrada força de coratgequi pot esser dita fforça d'entendre e de membrar,enaxí con pot esser dita força de coratge. E aquellaforça es habit qui es forts virtut, ab lo qual habithome es diligent a seguir les fins d'entendre, amar emembrar, e encara de ymaginar, affar e los altres; ehome accidiós toyl a si matex aquela força en quant esnecligent a usar de la fi de son entendre, voler,membrar, ymaginar, affar e los altres, e per ço vaestar ab necligencia en foc infernal eternal. E homediligent, per ço car seguex los fins de ses potencias,va estar en gloria celestial eternal. Dit avem de força de coratge e de accidia. E donadaavem conexença d'elles e de lur proçés. E per çopreguem nostre senyor Jesuchrist que'ns defena deaccidia e'ns do força de coratge a Ell servir e honraretc. Sermó 22 [94] De fortitudo e de enveja Qui vol fer sermó de força de coratge e de envejamembra lurs temes, diffinicions e especies. E segonsaquelles regla son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Fortitudo es forma ajustada e composta de les fins deles .x. potencies naturals de les quals home es ajustate compost. E la materia, la qual fortitudo enforma, sonlos bens de gracia per Deu donats ab los qualsfortitudo conserva lealtat contra enveja, la qual fatot lo contrari contra fortitudo e lealtat. E per çofortitudo e enveja son formes contraries, e'l poder deDeu es causa efficient e final de fortitudo per ço quesia estrument a home ab lo qual sia a Deu leyal e a sonproysme. E home qui es envejós es causa efficient efinal, ab lo demoni, de enveja per ço que enveja siaestrument ab lo qual home sia fals e desleal a Deu e ason proysme. Enveja es estrument ab lo qual hom enveja les riquesesque veu e la muler de son proisme contra leyaltat, efortitudo es estrument ab lo qual hom es forts contraenveja adoncs quant veu les riqueses de son vey. E <page 213><title LLULL> per ço la potencia visiva es forma comuna, e hafortitudo [e a enveja], con sia açó que home envejóspusca veer contra lealtat e home forts de coratge puscaveer conservant lealtat. Potencia auditiva pot esser estrument a home forts decoratge ho qui sia envejós. E per oyr parlar de

riqueses e d'onraments nax temptació en home quiconsira si será leyal o fals; e si vol esser leal, esleyal per força de coratge, e si vol esser [fals e]desleyal, es envejós per dibilitat de coratge. Potencia odorativa segons sa natura significa a homeque sia forts de coratge per engenrar leyaltat edestruir falsia e engan, con sia açó que potenciaodorativa no sia desliberativa en odorar plaent odor odesplaent. Per gustar es home temptat ha esser leyal ho desleyal.E si eleg leyaltat, es forts de coratge per ço car amames temprança que plaer de menjar ne de beure, e sieleg desleyaltat, fa lo contrari e conex a si matex losbens de gracia que Deus li dona e no a Deu, e per ço eshabituat d'enveja. Home qui enveja la muler de son proysme desforma la fidel palpar e engenre deslealtat contra Deu e sonproisme, e home qui es de fortitudo habituat fa locontrari. Home envejós atribuex a si matex la fi de les paraulesque parla, e per ço es fals e desleyal a Deu e a sonproysme, con sia açó que ell no sia per la fi de simatex, mas per Deu qui es fi de tot quant es. E homequi es forts de coratge fa lo contrari contra enveja. Home envejós ymagina falsament ço que ymagina, per laqual falsia engenre engans e tracions. E home qui esforts de coratge usa ab sa ymaginació lealment contraenveja. Enteniment es potencia qui engenre entendre, ab lo qualenten la cosa entesa que es fi del entendre e sobreaquella fi home forts de coratge e home envejós soncontraris e nax desamistat enfre'ndós. Humana volentat per natura ha libertat en amar be, laqual natura li es per Deu donada. E aquella naturaconserva home qui es de fortitudo habituat per ço queper amar be engenre lealtat per ço que ab lealtatservesca Deu, si matex e son proisme. E home envejós falo contrari. <page 214><title LLULL> Memoria es potencia comuna per la qual home forts decoratge pot membrar lealment ço que membra, e homeenvejós pot membrar falsament ço que membra. Dit avem de fortitudo e de enveja. E per ço que'n avemdit, pot hom d'elles aver conexença [e] de lur proçés.E per tal preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 23 [95] De fortitudo e de ira Si vols fer sermó de fortitudo e de ira, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles

ordona ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Fortitudo es força ab que volentat s'esforça enengenrar abstinencia e paciencia contra ira per çoque'l enteniment aja desliberació a entendre perengenrar sciencia de be ho de mal. E ira es força abque volentat s'esforça contra abstinencia e pacienciaper ço que'l enteniment no aja desliberació a engenrarsciencia de paciencia e de abstinencia. Con hom es temptat per alscunes coses que aurá vistes,ho que veu ho que espera a veure, a esser irat, forçade coratge esforça la volentat a amar paciencia eabstinencia. E ira prepare lo contrari d'açó que hom havist ho que veu ho que proposa veer. E per ço ha homelibertat a eleger força de coratge per esser virtuós hoa eleger ira per esser viciós. Con hom es temptat per alscunes coses que ha hoydes hoque espera oyr, si hom esforça sa volentat ab força decoratge, fa sciencia de abstinencia e de paciencia, esi no, ignora abstinencia e paciencia e vest savolentat de ira e de ferositat sens que'l enteniment noha libertat; e'l oyr es lo misatge del be ho del mal. Enaxí con home per odorar mala odor ho per bona no metdesliberació en odor[ar] bona odor o mala, mas que haplaer en odorar bona odor e en esquivar mala odor,enaxí home qui ha forts coratge no fa questió si seráirat ho si aurá paciencia [e eleg paciencia]; e homeirat eleg ira e mal. <page 215><title LLULL> Home golós encontinent es irat contra aquell qui liempatxe molt menjar e beure; e home pacient per forçade coratge fa lo contrari. H[o]me luxuriós es irat contra aquell qui li empatxaque no faça luxuria. E home forts de coratge es alegrecon venç les temptacions que ha per fer luxuria. Home irat con parla paraules, hon mes paraules parla,mes enflama sa pensa de ira. E home qui sia forts decoratge, hon mes paraules parla, mes enflama sa pensade abstinencia e de paciencia. Home irat, ço que ymagina, ymagina a contingencia. Eper ço es contra la força de sa ymaginació, con sia açóque ymaginació sia forts con hom ymagina ab ella Deusservir, qui es causa efficient e final d'ella. Enaxí con tenebres son per absencia del sol o perabsencia de la lugor del foc, enaxí ira es per absenciade força de coratge. E per ço l'umá enteniment con noparticipa ab força de coratge, si es temptat per ira,no ha desliberació a engenrar abstinencia e paciencia,

e, so que enten, a contingencia ho enten. Humana volentat es forts per natura en amar les cosesamables qui son bones, e si ama sens força de coratge,pert sa força e per ira engenre desamistat e no faamansia de abstinencia e de paciencia, e ço que desama,a contingencia ho desama. Memoria per força de coratge ha forts membrar, per laqual força membra longament e leugerament les cosespasades. E en abscençia de força de coratge oblidaleugerament les coses passades, e con hom les volmembrar e no les pot membrar, es-ne irat. Força de coratge es bon començament e furor de ira esmal començament. E aytant con fortitudo es gran, aytantengenre gran paciencia; e aytant con ira es gran,aytant engenre gran inpaciencia. Dementre que força de coratge dura, ira no dura, consia açó que força de coratge dura ab paciencia, edementra que ira dura, força de coratge no dura, consia açó que ira dura ab impaciencia. Fortitudo es habit forts del qual es habituat poder,qui es forts contra ira ab paciencia, e ira es habitforts de la qual es habituat poder, qui es forts contrafortitudo ab impaciencia. E car força de coratge secové ab esser e força de ira se cové ab no esser, esplus forts habit <page 216><title LLULL> fortitudo que ira. E per ço ha merit home forts adoncsquant venç ira ab paciencia, e si venc fortitudo abira, ha colpa; per ço car la venc ab impaciencia. On,con açó sia enaxí, la justicia de Deu jutge home fortsde coratge a gloria celestial eternal e home irat a focinfernal eternal. Dit avem de fortitudo e de ira. E per ço preguem nostresenyor Jesuchrist etc. Sermó 24 [96] De fortitudo e de mentida Qui vol fer sermó de fortitudo e de mentida membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordóson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Força de coratge es força de volentat que s'esforça abveritat contra mentida, e mentida es força de volentatque no ha força contra veritat, con sia açó que veritatsia habit positiu e mentida privatiu. E per ço l'omequi ha volentat ab força de coratge venc mentida con lavol vencre ab veritat. E si vol vençre veritat abmentida, no la pot vençre, mas que dona semblançafentament que la vença per ço que pusca enganar sonproysme dels bens de gracia que Deus li a donats, los

quals son diners, camps e vinyes e les altres riqueses.E per ço aytal home mentider usa de mentida contra lesfins dels bens naturals que Deus li a donats, los qualsson veer, oyr, odorar, gustar, palpar, parlar,ymaginar, entendre, amar e membrar, e va en focinfernal estar. Home mentider diu que la cosa que es blanca es negra,e per ço ment contra son veer, e home qui ha força decoratge manté la veritat de son veer. E per çofortitudo e mentida son habits contraris e veer es losubject d'aquella contrarietat. [A] home mentider mentida es son estrument contra oyr,qui es son be natural, e diu que ha oyt ço que no haoyt e que ço qui es ver es fals. Es doncs aytal [home]contra Deu qui li a donat son oyr, e es contra si matexe son proysme. E home qui ha força de coratge fa locontrari. Home en son parlar deuria seguir la natura de sonhodorar qui no fa per natura desliberació si odoraráplaent odor ho desplaent, mas que eleg plaent odor eesquiva pudent odor. E per ço home qui ha força decoratge, seguex la natura de son odorar; e homementider fa lo contrari. <page 217><title LLULL> Gustar malalte ha aytal manera con mentider, car la melqui es dolça li sembla amara; e ha home mentider, laveritat qui es bona li sembla mala, e la mentida qui esmala li sembla bona. Home luxuriós diu mentides per ço que pusca ferluxuria. E si es temptat per castetat, no vol usar deforça de coratge, de la qual vol usar home vertader, sies temptat per luxuria. E per ço fortitudo e mentidason habits contraris e palpar es subject d'aquellacontrarietat. Paraula ha .ii. especies, ço es a saber, paraula verae paraula falsa. E ab.ii. les especies naxen en lapensa, e home es aquell qui les fa naxer e denuncia-lesper paraula; e per ço paraula vera nax en veritat abforça de coratge, e paraula falsa nax en mentida abdibilitat de coratge, per la qual la paraula tremola. Home mentider vest de mentida sa ymaginació qui pernatura es vera creatura. E car ymaginació es part d'omeper natura, home mentider es ab mentida contra saymaginació per accident; e per ço aytal home conymagina, disforma sa ymaginació e es-li vijares que çoque es ver sia fals e ço qui es fals sia ver. Home quia força de coratge usa de ymaginació per lo contrari. Enteniment humá es vera creatura e per natura ha verentendre, e con enten veritat, ab força per custuma es

contra mentida e engenre sciencia; e home mentider usade son enteniment per lo contrari, e per ço engenreignorancia. Volentat es vera creatura per natura. E per ço hanatural voler, lo qual voler esforça home vertader abfortitudo contra mentida e engenra vera amancia. E homementider qui vest sa volentat de mentida usa de savolentat per contrari e engenra amancia de falsia. Memoria es vera creatura per natura e per ço requer vermembrar, mas home mentider desforma aquell ver membrarab mentida. E home vertader l'esforça ab fortitudo, eper ço memoria per .ia. manera engenra recolencia e peraltra oblidança. Dit avem de fortitudo e de mentida. E per ço preguemnostre senyor Jesuchrist etc. <page 218><title LLULL> [4. DE TEMPRANÇA] Sermó 25 [97] De temprança e de avaricia Qui vol fer sermó de temprança e de avaricia membralurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesordó son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Temprança es habit ab lo qual home atemprat mesura lamateria qui es per bens de gracia donada per Deu a lesfins de les potencies naturals humanes per Deu donades,de les quals home es ajustat e compost per natura, eavaricia es habit per lo qual home avar fa lo contrari.E per ço temprança e avaricia son habits contraris el'ome es l'agent e lo subject en lo qual son contraris.

Home atemprat ve los bens de gracia que Deus li dona,ço es, diners, bestiar e possesions de camps, vinyes,castels e ciutats, e mesura ab egualtat ço que pot eque deu despendre segons ço qui's pertany a veer segonsla fi natural de la potencia visiva. E home avar fa locontrari, car desvia la fi dels bens naturals e lesfins dels bens de gracia que Deus dona e fa'ls esseroccioses; per ço va estar ab fretura en foc infernaleternal. Home atemprat usa de temprança per oyr quiatempradament ix [de] dient e oyble, e home avar usa deoyr per lo contrari. Home atemprat no fa questió si's vistrá de temprança ode avaricia car seguex la natura de la potenciaodorativa que no fa questió si odorará plaen odor hopudor, e eleg a odorar plaent odor e ha esquivar pudentodor; e home avar eleg lo contrari.

Home atemprat per gustar mesura sanitat ab sanesviandes, e home avar per gustar mesura malsanes viandese poques per ço que multiplic riqueses. Per tocar home atemprat usa de temprança e home avar dedestemprança. Home atemprat usa atempradament de paraules qui ixen detemprada pensa, e home avar fa lo contrari. Home atemprat usa atempradament de sa ymaginació, e perço cuyl atemprades fantasies de ses potenciessensetives, e home avar usa de sa ymaginació percontrari. E per ço alscuns homens avars con perden lurs <page 219><title LLULL> riqueses esdevenen orats e dien oradures. Homeatemprat usa de son enteniment atempradament enentendre les coses intelligibles, e home avar usad'enteniment per lo contrari. Home atemprat ha temprada volentat per natura, e axímatex es de home avar, mas l'ome atemprat per accidentesforça sa volentat ab temprança en amar ço qui esamable per bontat e en desamar ço qui es ayrable permalea; e home avar usa de sa volentat per contrari. Home atemprat per natura ha memoria atemprada que haatemprat membrar per natura. E per temprança, que eshabit guanyat, ajuda a memoria que aja bon membrar perço que pusca bon merit guanyar e'n gloria celestialeternalment estar; e home avar usa de memoria per locontrari e va estar en foc infernal, en lo qualmembrará eternal pena. Temprança es habit spiritual invesible e avaricia eshabit espiritual invesible atretal, e lurs obres sonvisibles per veer e oybles per oyr, e enaxí dels altressenys, e'l enteniment es aquella potencia que enten lesesencies que son temprança e avaricia; e enten connexen e con obren segons que damunt significat avem. Temprança es de linatge de granea positivament, eavaricia es de linatge de granea privativament, e perço temprança mesura egualment ço que mesura e avariciadesegualment. On, con açó sia enaxí, pot hom doncsconexer per que home atemprat se te per paguat e perric del bens de gracia que Deus li dona, e home avar sete per pobre e's te per pus pobre adoncs con es plusric de diners e de les altres riqueses. On, con açó siaenaxí, home atemprat ha abundancia dels bens naturalse dels bens de gracia, e home avar ha de tots bensfretura, la qual fretura li es senyal mortal,tristicia, dolor e rencura. Dit avem de temprança e de avaricia. E mostrats avemles mijans per los quals son habits contraris e hanobres contraries. E per ço preguem nostre senyor Deus

Jesuchrist etc. Sermó 26 [98] De temprança e de glotonia Si vols fer sermó de temprança e de glotonia, membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. <page 220><title LLULL> Temprança e glotonia son habits contraris per dretalinya. Emperó, per temprança es plus general virtut queglotonia pecat, con sia açó que per temprança pusca homaver atemprat veer, oyr, odorar, gustar, palpar, affar,ymaginar, entendre, amar e membrar e glotonia no ajames de .i. particular subject, qui es gustar. Per temprança ha home per natura atemprat veer e perglotonia ha hom destemprat veer; e per ço veer es actucomú per accident, car home atemprat per veer gras capóno engenra enveja, e home golós destemprat la engenraen quant consira que pusca emblar o tolre a son veynson gras capó. Home atemprat, si ou parlar de gras capó, porc, bou emoltó e de bon vi, no'n engenre enveja, e home golósleu [n]'engenra con ne hou parlar. Odorar per plaent odor engenra sanitat e per pudentodor malaltia. En semblant manera hom temprat abtemprança engenra sanitat et home golós ab glotoniaengenra malaltia. Gustar es potencia passiva e activa per natura: e espassiva per home qui usa d'ela enaxí con a estrument,e es activa en quant home per ela sent sabor en menjare en beure. E per ço ab potencia gustativa pot homesser atemprat o destemprat en mengar e en beure:atemprat ab temprança, destemprat ab glotonia. Potencia tactiva es per natura passiva e activa:passiva en quant es estrument a home per palpar, e esactiva en quant fa a home sentir plaer en tocar lafembra o dolor per calor o fredor, o per fam o per set,o per malaltia. E per ço home atemprat usa de temprançaper palpar e home golós per palpar usa per lo contrari.

Home atemprat a temprada pensa per atemprat entendre,amar e membrar, ab la qual atemprada pe[n]sa entenráatemprat parlar; e home golós fa lo contrari. Home atemprat usa atempradament de sa ymaginació adoncsquant desira menjar e beure, e home golós usa de saymaginació per lo contrari. Potencia intellectiva es per natura passiva e activa:passiva es en quant es moguda per home a entendre;

activa es en quant entendre es lo seu actu per lo qualhome enten. E per ço home atemprat usa atempradament <page 221><title LLULL> per son entendre adoncs con menja e beu a la taula; ehome golós usa de son entendre destempradament. Potençia volitiva es activa e passiva: activa es enquant es volitiva, e's passiva en quant es estrument ahome en quant lo mou a amar o a dessamar. E per ço homeatemprat usa atempradament de sa volentat per menjar eper beure, e home golós usa de sa volentat per locontrari. Memoria es potencia passiva e activa per natura: espassiva en quant home la mou a reebre les especies, çoes a saber, fantasies que l'enteniment engenra perentendre o per creure e que la volentat engenre peramar o per desamar; activa es en quant ret ço que areebut a l'enteniment e a la volentat. On, con açó siaenaxí, pot hom doncs conexer que es temprança permembrar en home atemprat e que es destemprança permembrar en home golós destemprat. Temprança pot hom entendre en dues maneres: temprançanatural e temprança accidental e moral. E laaccidental, que es de linatge de custuma, es semblançade la temprança natural, e d'aquesta temprançaaccidental usa home atemprat contra glotonia; e homeglot usa de destemprança contra temprança natural eaccidental, e per ço engenra malaltia en si de anima ede cors, e buyda de diners la bosa. Dit avem de temprança e de glotonia. E mostrat avem çoque son e ço que home fa per elles. E per ço preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 27 [99] De temprança e de luxuria Qui vol fer sermó de temprança e de luxuria membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyorJesuchrist etc. Temprança e luxuria son habits contraris per mijá, consia açó que temprança e castetat agen concordança eparentesch, e castetat e luxuria agen contrarietat e noagen parentesch ans an infinida distancia. E per ço, sitemprança ha concordança ab los bens de natura e degracia, luxuria ha ab aquells discordança. Home atemprat, si veu bella fembra, consira temprançae castetat, e home luxuriós consira lo contrari. E perço home atemprat conserva la <page 222><title LLULL>

fi de veer, qui es bona, e home luxuriós desvia la fide veer, lo qual desviament es mal. Home atemprat, si ou parlar de bella fembra, desira queaquella sia bona e casta, e home luxuriós desira locontrari. Home atemprat, si odora mala odor, consira la pudor quies per luxuria, e home luxuriós la oblida. Temprança no es habit per lo qual hom engenra luxuria.E car home glot engenra glotonia e home luxuriósluxuria, glotonia e luxuria son parentes contracastetat e temprança, que son cosines, e gustar es losubject e la materia. Temprança es forma per la qual palpar es temprat, eluxuria es disformada forma per la qual palpar esdisformat e destemprat. Affar es seyn atemprat per temprança, e es destempratper luxuria. E per ço les paraules que diu homeatemprat e cast, e les paraules que diu home luxurióse destemprat no son cosines. Ymaginació es potencia passiva e activa: passiva, enquant es estrument a home qui ab ella ymagina, e'sactiva en quant es de linatge e de natura de acció abque cuyl les especies de les potencies sensitives. Eper ço home per ymaginació pot esser atemprat e potengenrar temprança ho pot esser destemprat per engenrarluxuria; e si engenra per temprança les especies,engenra-les sanes, e si les engenra per luxuria,engen[ra]-les malaltes, per la qual malaltia no sabconexer lo defaliment que ha luxuria contra castetat eesdevé golós. Enteniment ab temprança ha atemprat entendre, per loqual enten atempradament castetat e luxuria, e per çofa sciencia d'abdós e conex que castetat es bona e queluxuria es mala. E home luxuriós usa de son entenimentper lo contrari e cuyde's que luxuria sia bona ecastetat sia mala. Volentat atemprada es per temprança successiva en quantsuccessivament eleg ço que ama o desama. D'aytalvolentat usa home atemprat en amar castetat e endesamar luxuria; e home luxuriós usa de sa volentat perlo contrari. Memoria, con reeb les especies successivament per lesquals l'enteniment fa sciencia, ha per temprançaatemprat membrar, e car luxuria es contra temprança,sobtosament per luxuria cuyl les especiesdestempradament. E per ço a l'ome luxuriós es viyaresque la fembra que no <page 223><title LLULL> es bella sia bella, e que no es bona sia bona, e queno'l ama que li aja gran amor.

Per ço con anima racional es de .iii. potencies, lesquals son enteniment, volentat e memoria, si la .ia.potencia es vestida de temprança, cové que'n sial'altra, car, si no u era, no's concordarien per unitatde essencia e les potencies serien moltes e diverses.E açó matex es de luxuria, car, si la una es d'ellahabituada, si s'es l'altra. E per ço en .ia.matex'anima temprança e luxuria han infinida distancia.

Home atemprat ab eguals mesures fa ço que fa, les qualsmesures fa per egual entendre, amar e membrar; e homeluxuriós mesura per lo contrari. E per ço temprança eluxuria ab egualtat e ab desegualtat han infinidadistancia. Temprança es per bo començament e luxuria es per malcomençament. E per ço, segons linatge de començament,temprança e luxuria han infinida distancia. Temprança s'a a bona fi e luxuria s'a a mala fi. E perço per negú mijá temprança e luxuria no poden averconcordança. Temprança es major virtut que luxuria pecat, con siaaçó que temprança se age a la fi de veer, oyr, odorar,gustar, palpar, parlar, ymaginar, entendre, voler emembrar; e luxuria no s'a mas particularment a plaer detocar la fembra. Emperó tots los actus damunt dits, conper luxuria son disformats, son misatges de luxuria. Dit avem de temprança e de luxuria. E mostrades avemlurs essencies e processes. E per tal preguarem DeusJesuchrist etc. Sermó 28 [100] De temprança e de erguyl farem un sermó Si vols fer sermó de temprança e de ergul, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Temprança e ergul son habits contraris, e lo migá perque son contraris es humilitat, que ha concordança abtemprança e es contra ergul. E per ço temprança e ergulhan infinida distancia, ço es a saber, que no podenaver en neguna cosa concordança. E per ço home atemprattempra ab temprança les fins de les sues .x. potenciesnaturals, ço es a saber, <page 224><title LLULL> fi de veer, oyr, odorar, gustar, palpar, afar,ymaginar, entendre, amar e membrar; e encare les finsde los bens de gracia que Deus li dona, les quals sonriqueses e honraments e encara virtuts. E home ergulósab ergul destempre totes aquelles fins en quant lesapropia totes a si matex e no a Deu ne a son proysme,

e per ço home ergulós no ama neguna cosa tant con simatex; ab la qual amor va en foc infernal hon la amorse pervertex en desamor eternal, ço es a saber, queeternalment desamará mes si matex que neguna altracosa. Home atemprat atempre son enteniment ab humil temprançaper ço que'lls correlatius del enteniment, qui sonentenent, entés e entendre, sien humils e temprats perservir a Deu, a si matex e a son proysme. E homeergulós usa de son enteniment per lo contrari, car perço con lo seu enteniment es a ell propia potencia e noDeu ne son proysme, apropia la fi de son entendre totço que enten, e per ço, per entendre ergulós, esdestemprat en tot ço que enten per veer, oyr e losaltres, e per posseyr los bens de gracia que Deus dona.E aytal home va en foc infernal, on eternalment auráergulós e destemprat entendre. Home temprat tempre sa volentat ab humils correlatius,qui son volent, volgut e voler, ab los qualstempradament e humilment ama Deu e son proysme, e ablos bens seus naturals e ab los bens de gracia losservex e'ls honre; e aytal home va en la gloriaçelestial, hon aurá voler atemprat humil e eternal. Ethome ergulós usa de sa volentat per lo contrari, e perço va a pena infernal, hon aurá destemprat e ergulós[voler] eternal. Home atemprat tempre sa memoria ab humils correlatius,qui son membrant, membrat e membrar, ab los qualshumilment membra Deu, si matex e son proysme, e açómatex fa en membrar los seus bens naturals e los bensde gracia. E home ergulós usa de sa memoria per locontrari, e per ço va en foc infernal, on membrará penaeternal. A home ergulós la sua ymaginació es a ell propiapotencia e no aquella de son proysme. E car ama mes simatex que Deu ne son proysme, ço que ymagina aplica ala fi de sa ymaginació per ço car la sua volentat es aell propia potencia; e açó matex fa a la fi de sonentendre e a la fi de la sua memoria, que es a ellpropia potencia, e no la aplica a la fi de son proismene a Deu qui es causa efficient e final de la suaymaginació. E per ço ha destemprat e ergulós ymaginar,e aytal <page 225><title LLULL> home va en foc infernal estar, hon aurá destemprat eergulós ymaginar. E home atemprat usa de sa ymaginacióper contrari, e va estar en gloria celestial eternal,on aurá temprat e humil ymaginar. Segons que avem dat eximpli de temprança e de ergul perles .iiii. potencies damunt dites, que son enteniment,

volentat, memoria e ymaginació, ne pot hom donareximpli per les altres potencies dejús, que son:potencia visiva, auditiva, odorativa, gustativa,tactiva e affativa. On, con açó sia enaxí, pot homdoncs conexer la generació de temprança e d'ergul, e lamateria de que son e les carreres per on van. Dit avem de temprança e d'ergul. E per tal preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 29 [101] De temprança e de accidia Qui vol fer sermó de temprança e de accidia membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Temprança e accidia son habits contraris, con sia açóque temprança sia de linatge de be e accidia sia delinatge de mal, e per ço han infinida distancia, per laqual no poden aver neguna concordança. Pot hom doncsconexer que Deus qui es causa efficient e final detemprança no es causa efficient ne final de accidia. En home son .iiii. qualitats qui son del linatged'elements, ço es a saber, colera, sanc, fleuma emalencolia, encara ha una altra qualitat que hom apellavegetativa. En home atemprat qui es diligent en guanyarvirtuts ab temprança seran en paradís celestial lesdamunt dites qualitats atemprades en cors glorificatincorrumpable eternalment, he [en] home qui esnecligent en guany[a]r virtuts seran les damunt ditesqualitats destemprades en foc infernal en cors d'omeeternal e de tota concordança e de tota temprançaprivades. La pena d'aquell cors humá, qui la poriacogitar ne escriure? Home atemprat ab temprança es diligent en atemprar lesfins de veer, oyr, odorar, gustar, palpar, parlar,ymaginar, entendre, amar e membrar; e home accidiós esnecligent en usar d'aquelles fins, e per ço aurá pertots temps en infern trebayl, tristicia, dolor emalenança. <page 226><title LLULL> Home atemprat usa dels bens temporals que Deus li donaatempradament, qui son bens de riqueses e d'onraments;e home accidiós usa d'aquells bens per lo contrari, eper ço ha tristicia e dolor con son proysme ha riquesese honramens, e ha plaer con ha probrea, dolor emalenança, con sia açó que temprança e accidia ageninfinida distancia. Home atemprat despen atempradament les sues riqueses econsira ço que guanya e que despen; e home accidiós fa

lo contrari, e per ço temprança e accidia han infinidadistancia. Home atemprat menuga e beu atempradament e, con hamenjat e begut, parla atempradament; e home accidiós falo contrari per ço car es necligent en guanyartemprança. Home atemprat toca sa muler atempradament per ço car noes necligent en guanyar castetat; e home accidiós fa locontrari per ço car es negligent en destruyr luxuria. Home atemprat, ans que parle, ab temprança tempra sapensa per ço que ab temprança atempre ses paraules; ehome accidiós es necligent en atemprar sa pensa e sesparaules, e per ço parle paraules destemprades,desformades e a contingencia parlades. Home atemprat es diligent a usar de sa ymaginacióatempradament, e per ço atempradament cuyl lesfantasies de les potencies sensitives; e home accidiósusa de la sua ymaginació per lo contrari e te-laociosa, per la qual ociositat ymagina a contingencia.E per ço, lo demoni qui la troba ociosa muda-la de .i.object a altre a sa volentat tant tro que ha mugut homea pecat. Enteniment humá es forts per natura, e home atemprat abtemprança lo esforça a esser diligent a entendre de Deuveres coses; e home accidiós fa lo contrari, e per çote la força de son enteniment ociosa, e con volentendre de Deu veres coses no les pot entendre per çocon ha te[n]guda longuament la força de son entenimentociosa; e açó matex li esdevé, si vol entendre de simatex veres coses, e de son proysme. Humana volentat ha per natura forts voler, e homeatemprat atempre lo poder de sa volentat a amar de Deuveres coses diligentment, e açó matex fa a amar de simatex e de son proysme veres coses; e home accidiós usade sa volentat per lo contrari, e per ço, con vol amaren Deu veres coses, e en si matex e en son proysme, nou pot fer per ço con ha tengut longuament lo poder desa volentat ociós. Memoria humana ha forts membrar per natura, e homeatemprat esforça lo poder de sa memoria ab diligenciade membrar veres coses <page 227><title LLULL> de Deu, de si matex e de son proysme; e home accidiósusa de sa memoria per lo contrari; e per ço aytal homeoblida sovin ço que vol membrar e, si mor habituat deaccidia, va en foc infernal eternal, lo qual focmembrará eternalment. Dit avem de temprança e de accidia. E per tal preguemDeus etc. Sermó 30 [102]

De temprança e de enveya Si vols fer sermó de temprança e de enveja, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquellesordona ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Temprança e enveja son habits contraris, con sia açóque temprança sia de linatge de be e enveja de linatgede mal, e car be e mal han infinida distancia,seguex-se que temprança e enveja agen infinidadistancia. Pot hom doncs conexer que Deus es causaefficient e final de temprança, e home e lo demoni deenveja. Home envejós, en quant los seus bens naturals delsquals Deus es causa efficient e final son a ellapropiats e donats per lo sant Esperit, apropia perenveja a si matex les fins dels bens seus naturals, çoes a saber, la fi de son veer, oyr, odorar, gustar,palpar, afar, ymaginar, entendre, amar e membrar. E perço es contra lo sanct Esperit qui es primitiva larguea,con sia donat per Deus Pare e per Deus Fill, d'ellsespirat; lo qual Deus sanct Esperit vol que les finsdels bens natural[s] sien a ell atribuyts e donats perço que'n sia honrat, loat e servit, e açó matex delPare e del Fill, qui son .i. Deu e no molts. E l'omeatemprat fa lo contrari de ço que fa home envejós. Home envejós atribuex a si matex los bens de gracia queDeus dona, los quals son diners e les altres riqueses,e per ço es envejós car enveja ço que Deus dona, e peraccident o done a si matex e no a Deu en quant oposseex contra la fi per la qual Deus los dona. Aytalenveja que ha home envejós es figura que home envejós,si fer-ho podia, faria de si matex Deu e ffaria qu'ellfos causa efficient e final dels bens de gracia, delsquals Deus es causa eficient e final. Aytal homeenvejós es semblant a Lucifer, qui fo ergulós e envejósadoncs com Deus lo hac creat, e volc que ell fos causaefficient e final de si matex e de tots los bensnaturals dels quals ell fo creat e ajustat, los qualsson lo seu <page 228><title LLULL> enteniment, [v]olentat e memoria e la sua naturalbontat, granea, duració, poder, belea, e enaxí delsaltres seus començaments innats. E car home atemprat escontra enveja, usa contra ço que fa home envejós, consia açó que temprança e enveja sien habits contraris. Home atemprat consira atemprat començament, mijá e fiper ço que aja atemprada successió e moviment en losbens de gracia que Deus dona; e home envejós fa locontrari.

Home atemprat concorda atempradament les fins dels bensnaturals e dels bens de gracia a .ia. fi, per la qualservesca a Deu; e home envejós fa lo contrari. Home atemprat usa de eguals mesures per ço cartemprança es de linatge de justicia; e home envejós usaper lo contrari. Si home atemprat engenre sanitat en la taula per menjare per beure, home envejós qui veu la bella fembraengenra malaltia en l'anima per enveja. Si home atemprat despen atempradament per temprança,home envejós despen destempradament per enveja. Si home atemprat per temprada pensa engenra atempradesparaules, home envejós per destemprada pensa engenredestemprades paraules. Si home atemprat ha atemprada ymaginació, home envejósla ha destemprada, con sia açó que temprança e envejaagen infinida distancia. Home atemprat enten, ama e membra atempradament ehumilment, e home envejós enten, ama e membraenvejosament e ergulosament. Dit avem de temprança e de enveja. E per ço que'n avemdit pot hom aver d'eles conexença e de lur proçés. Eper ço preguem nostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 31 [103] De temprança e de ira Qui vol fer sermó de temprança e de ira membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordóson sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Temprança e ira son habits contraris, con sia açó quetemprança sia de linatge de be e ira de linatge de mal.On, con be e mal agen infinida distancia, temprança eira han infinida distancia. E per ço pot hom conexer <page 229><title LLULL> que Deus es causa efficient e final de temprança, ehome e lo demoni de ira. Temprança es habit qui posa atemprada successió emoviment enfre potencia e actu, e ira es habit qui posalo contrari. Enteniment per natura ha atemprat enteniment perentenent, entés e entendre, e per ço engenre sciencia;e ira es contra aquella temprança e corromp lasuccessió e la desliberació per ço que'l enteniment noengenre sciencia e que prena los objects acontingencia. Volentat es potencia qui ab temprança ha desliberacióen amar les coses amables e a desamar les cosesairables, e ira es habit qui torbe aquella desliberació

e sobtosament fa amar ço que es airable e fa desamar çoqui es amable. Memoria es potencia que requer atemprada successió quesia enfre membrant, membrat e membrar per ço queatempradament reebe les especies e fantasies que en elamanten l'enteniment e la volentat, e que la memoria lesconserva e les reta atempradament. E con la memoria eshabituada de ira per home irat, usa per lo contrari, eper ço home irat no pot membrar ço que desira membrar,amar e entendre car furor de ira luy fa oblidar. Ymaginació es potencia desliberativa per natura, e pertemprança de ymaginant, ymaginat [e] ymaginar ha ladesliberació per la qual atempradament representa lesespecies e les fantasies ymaginables e cuylides de lespotencies sensitives a l'enteniment, volentat ememoria. E si home es irat, usa de la ymaginació per locontrari e ymagina a contingencia; e per ço moltshomens aytals esdevenen en tan gran tristor e ira queesdevenen fols e orats, e dien folies e les fan. Potencia tactiva requer atemprada desliberació, de laqual usa home atemprat, e home irat usa sobtosament dela potencia tactiva contra temprança, e per ço es triste irat per les coses que palpa e toca. Potencia gustativa requer atemprada successió permenjar e per beure per ço que hom mastec be ço quemenuga e que beba suau e atempradament, per ço que ladegestió se faça per atemprada acció e passió. E homeira[t] usa per lo contrari, e con trob ha menjat ebegut, ha malaltia per degestió e's trist e irat per çoque ha menjat e begut. <page 230><title LLULL> Potencia hodorativa es per natura atempradamentsuccessiva adoncs con odora plasent odor, e con odorapudent odor, pert sa desliberació e es lo odorarmalalte; en semblant manera o pot hom dir de homeatemprat e de home irat. Potencia auditiva requer atemprada desliberació peroyr, per ço que hom aje plaer de oyr ço que ou dir. Econ hom ou sens atemprada desliberació, la potenciaauditiva engenra tristor e ira con ou paraules trobleges, e per ço no ha plaer per parlar. Potencia visiva ha atemprada desliberació per veer,sens la qual atemprada desliberació hom no pot usar abplaer per veer, axí con qui vol veer lo sol con ha granresplandor ho qui vol de prop veer gran flama de foc hoqui vol veer longuament cosa que es fort blanca, eenaxí de les altres coses vesibles. En semblant maneraes de home qui veu ço que veu atempradament hosubtosament, con sia açó que, si veu atempradament, pot

aver desliberació en jutjar ço que veu, e si veusobtosament, no. Atemprada pensa successivament engenra hatempradesparaules qui son de linatge de plaer e de rectorica, edestemprada pensa engenra paraules per lo contrari, lesquals paraules son de linatge de ira e de tristicia. Si vols conexer temprança e ira, ages atempradaconexen[ça] ab que les çercs per les carreres damuntdites, en les quals e ab les quals les porás conexer,car eles van per les carreres de veer, oyr, odorar,gustar, palpar, affar, ymaginar, entendre, amar emembrar; e fora aquestes no poden estar ne poden esseratrobades. E aytal doctrina es molt profitosa a preycare a mostrar al poble per ço que's sapia de ira guardare que sapia temprança guanyar. Dit avem de temprança e de ira. E per tal preguem Deusetc. Sermó 32 [104] De temprança e de mentida Si vols fer sermó de temprança e de mentida, membralurs temes, difinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. <page 231><title LLULL> Al començament del sermó preguarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Temprança e mentida son habits contraris, con sia açóque temprança sia de linatge de be e mentida de linatgede mal; e car be e mal han infinida distancia,seguex-se que Deus sia causa efficient e final detemprança, e home e lo demoni de mentida. E car veritate mentida son habits contraris, seguex-se que Deus siacausa efficient e final de veritat e que temprança everitat agen concordança. Humá enteniment ha per natura temprança de enteniment,de entés e de entendre, e temprança, que es virtutguanyada per home atemprat, es habit e passió, per loqual l'enteniment ha ajuda moral a entendreatempradament adoncs con engenra sciencia. E si home esmentider, ab mentida desvia la fi d'aquell entendre eengenre mentida que es contra temprança; e per ço aytalenteniment habituat de mentida ha destemprat entendree engenre ignorancia contra sciencia; e per ço mentidaes pecat mortal. Humana volentat ha per natura [temprança] successivaper amant, amat e amar, e per ço engenre amancia perajuda de temprança, de la qual moralment es habituada.E si la volentat es habituada de mentida, engenradesamançia contra la fi per que es, e es destemprada efa mortal pecat per mentida.

Memoria ha per natura temprança per membrant, membrate membrar, e si a temprança guanyada per accident, peraquella ha ajuda en aver moviment a membraratempradament, e engenra recolencia. E si l'ome eshabituat de mentida, es memoria destemprada peraccident e peca mortalment, e es empatxada a membrarveritat, e membra leugerament mentida. Ymaginació humana es per natura atemprada a ymaginaratempradament per les fantasies que cuyl de lespotencies sensitives, e presenta-les a les potençiesdamunt dites per ço que de les coses sensibles homefaça sciencia, amancia e recolençia. E si home eshabituat de mentida, usa per lo contrari de saymaginació destemprada, despulada de temprança, que eshabit moral. Atemprada pensa engenra atemprades paraules e veres. Esi la pensa es de mentida habituada, es destemprada edisformada e engenra paraules destemprades ementideres. Potencia tactiva ha per natura temprança per palpar etocar. E si home usa d'ela ab mentida, aquell us escontra temprança. <page 232><title LLULL> Potencia gustativa ha per natura temprança en gustar.E si home usa d'ela ab mentida, ço es a saber, que ladesvia de la fi per que es engenra gustar malalte. Si potencia odorativa era alterada contra sa natura,seria-li vijares que plaent odor fos pudent odor e perlo contrari, ço es a saber, que pudent odor fos plaentodor; e aytal alteració seria figura e senyal que homementider muda ab mentida la fi de temprança en falsiae en destemprança. Potencia auditiva ha per natura orde e temprança en oyrparaules de so engenrades; e si lo so es destemprat,axí con so de gran tro o veu de leó ho de home fortirat, no pot engenrar d'aquell so oyment ordenat eatemprat, e per ço es figura que home ab mentida no aoyment atemprat. Potencia visiva ha per natura atemprat veer. E si veulamp o gran serpent ho gran enbaus ho gran resplandor,ho veu per aer qui ha poca lugor, no pot aver temprançaper veer. En semblant manera es de mentida, que no pothom saber veritat, que ab temprança ha concordança. Si vols conexer temprança e mentida, serca-les abatemprada pensa, engenrada per temprat membrar,entendre e amar, per les carreres damunt dites, en lesquals les porás conexer e atrobar. Dit avem de temprança e de mentida. E per ço pregaremnostre senyor Jesuchrist etc.

[5. DE FE] Sermó 33 [105] De fe e de avaricia Qui vol fer sermó de fe e de avaricia membre lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Fe e avaricia son habits contraris, con sia açó que fesia de linatge de be e avaricia de linatge de mal. Eper ço fe e avaricia han infinida distancia, per laqual pot hom conexer que Deus es causa efficient efinal de fe, e home e lo demoni de avaricia. <page 233><title LLULL> Per fe creu hom .i. Deu. E home avar fa deu ydolatricde si matex per ço car atribuex a sa propia fi los bensde gracia que poseex, dels quals Deus es causaefficient e final. E per ço fe e avaricia son habitscontraris. Per fe creu hom la santa trinitat divina, per la qualDeus Pare e Deus Fill donen de tots si mateyx Deus losanct Esperit, qui es causa primitiva de tota largueaqui sia de linatge de bontat. E home avar es contraaquella larguea, car dels bens que posseex no es larca Deu, a si matex ne a son proysme. Per fe creu hom que Deus es creador de tot quant es pera si a loar e servir. E home avar per avaricia creu queço que veu, que ou, que odora, que gusta, que palpa,que parla, que ymagina, que enten, que ama e que membrasia per ell honrar, loar e servir. Per fe creu hom ressurrecció, glorificació, encarnacióe los altres articles consequens. E d'aytals articleshome avar no'n cura, e si es crestiá ha fe sens obra,la qual fe te occiosa ab avaricia, que es mortal pecat.

Fe es habit ab que puja l'enteniment a entendre cosesveres de Deu, les quals no poria entendre, si fe nohajuda, car enaxí, e molt mils, con aer illuminat ajudaa veer, enaxí fe ajuda a entendre. E de aytal ajuda epujament home avar no ha cura, e avaricia lo devala adescreure de Deu coses veres per ço car desforma lanatura d'entendre per tenir ocioses les fins dels bensde gracia, de les quals no vol usar. Volentat humana ha natura de amar, lo qual puja per fe,ab la qual creu que les divines raons ho dignitats sonen grau superlatiu, segons que avem dit en lo subjectd'aquesta sciencia e art de preycar. E home avar abavaricia devala sa volentat en abís de pecat per ço carama mes si matex que Deu ne son proysme.

Per la memoria membra home los articles de la fe, senslos quals home no pot aver salvació. E si home es avare aquells membra, no'ls membra tant con fa los bensmundanals, e per ço es desformada la memoria en membrarper pecat. <page 234><title LLULL> Los .xiiii. articles creu hom per fe esser en veritat,los quals no son sensibles ne ymaginables. E home avarqui ha disformat entendre per avaricia, dubta queaquells articles sien vers per ço car sotsposa queneguna cosa no sia vera, sinó cosa sensible eymaginable. Fe es habit que Deus dona a home per ço que entena çoque no pot entendre per natura, e que entena ab poderde subirana bontat, granea, eternitat, saviea,volentat, virtut, veritat, gloria e compliment. E perço home de fe abituat e qui fa sciencia de subiranadivina bontat, granea e les altres pot provar losarticles de la fe e inprovar los contraris delsarticles. E d'aytal provació home avar no ha cura, carno puja los actus de les sues potencies, ço es, veer,oyr e los altres sobre natura de sentir e d'ymaginar,e per ço a home avar null home no poria la fe provar. Entre fe e creença ha diferencia, con sia ço quecreença sia habit comú e fe sia habit specific, car percreença hom pot creure veres coses e que ço qui es verque sia fals e que ço qui es fals sia ver. E fe eshabit ab lo qual hom pot creure veres coses, e no pothome creure per fe que ço qui es ver sia fals, e ço quies fals sia ver. E per ço avaricia e fe simplement soncontraris, e home avar pot creure en quant habit comú;e per ço home avar creu que sia propiament seu ço quipropiament es de Deu. Fe es carrera de paradís, e los .xiiii. articles e los.x. manaments e los .vii. sacraments son les branquesde fe. E car avaricia es contra fe, segons que damuntavem provat, es carrera d'infern, en lo qual ha moltesbranques de pena que son per sentir e per ymaginar,entendre, desamar e membrar eternals penes. Dit avem de fe e de avaricia. E per tal preguem nostresenyor Jesuchrist etc. Sermó 34 [106] De fe e de glotonia Si vols fer sermó de fe e de glotonia, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquellesordona ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. <page 235>

<title LLULL> Fe es habit ab lo qual hom atempre son enteniment aentendre de Deu veres coses, ço es a saber, los .xiiii.articles e les .x. manaments e'ls .vii. sacramens, losquals te la nostra santa mare esgleya; e glotonia eshabit per lo qual hom destempre son enteniment aentendre de Deu veres coses. E per ço fe e glotonia sonhabits contraris. Fe es lum a la humana volentat per lo qual ama de Deuveres coses, les quals sens fe amar no poria, con siaaço que fe sia habit adjuatiu; e car glotonia empatxala volentat per tro[p] amar menjar e beure, priva lolum de la fe e fa tenebrós son amar. E per ço fe eglotonia son habits contraris. Fe es habit per lo qual memoria es santa en membrar deDeu veres coses, la qual santetat senes fe aver noporia; e car memoria per trob membrar plaer de menjare de beure pert santetat, per ço fe e glotonia sonhabits contraris. Ymaginació es potencia ab la qual hom ymagina les obresde les potencies sensitives, les quals son parlar,palpar, gustar, odorar, oyr e veer. Les quals obres sonestruments a la fe que crea sobre les obres ymaginablesveres coses de Deu que no poden esser ymaginades, çoes, divina trinitat, encarnació e les altres. Eglotonia, per trob menjar e beure, fa la ymaginaciómalalta e per ço es contra la fe en quant li empatxe loseu estrument, e la fe es contra glotonia. Per trob menjar e per trob beure es destemprada pensad'ome, per lo qual destemprament son engenradesdestemprades paraules, e fe requer atemprada pensa ehatemprades paraules per ço que pusca illuminar verescoses de Deu ab temprada pensa e atemprades paraules.E per ço fe e glotonia son habits contraris. Cors humá viu per menjar e per beure, e vol hom menjare beure per ço que atrob plaer per gustar. E fe eshabit per lo qual viu l'anima humana en sotsposar deDeu veres coses, e car glotonia destruu per trob menjare per trob beure la potencia gustativa, fa lo corsmalalte e destru a la fe lo subject e no pot ferl'anima sana en creure de Deu veres coses. E per çoglotonia e fe son habits contraris. Home, semfús per trob menjar e per trob beure embriac,pert la virtut odorativa, per lo qual perdiment fe haempatxament a enluminar l'umá enteniment [a entendre]de Deu veres coses; e per ço trenque's e pert-se lomoviment e la successió e continuació e participació deles potencies desús e de les potencies dejús. On, conaçó sia enaxí, es <page 236>

<title LLULL> doncs manifest e probat que fe e glotonia son habitscontraris e es mostrada la manera per la qual soncontraris. Home glot atrob gran plaer con ou parlar de viandesdelicades e de bon vi, e per ço empatxa l'abit qui esfe e lum per creure Deu e les sues obres e les suesdignitats, de les quals avem parlat en lo subjectd'aquesta sciencia de preycar. Per les quals dignitatsfe es lum a entendre, amar e membrar de Deu verescoses. On, con açó sia enaxí, mostrada avem doncs lamanera per la qual fe e glotonia son habits contraris. Home glot ha trob gran plaer en veer beles viandes ebel vi, e per ço empatxa lo plaer que hom deu aver perfe en sotsposar de Deu veres coses e entendre, amar emembrar aquelles. E per ço fe e glotonia son habit[s]contraris, per la qual contrarietat fe e temprança hanconcordança, e glotonia e temprança han desconcordança.On, con açó sia enaxí, pot hom conexer que fe escarrera de la gloria çelestial eternal, e glotonia depena infernal e eternal. Dit avem de fe e de glotonia. E mostrada avem lurcon[tra]versia. E per tal preguem Deus Jesuchrist etc. Sermó 35 [107] De fe e de luxuria Qui vol fer sermó de fe e de luxuria membre lurs temes,diffinicions e especies. E segons aquelles ordó sonsermó. Al començament del sermó, per recaptar gracia ebenedictió, preguarem nostre dona etc. Per trob membrar, entendre, amar e ymaginar la bellafembra, e lo plaer que hom sent en tocar e palpar ella,se engenra luxuria; e per oblidar los .x. manaments elos .xiiii. articles de la fe e los .vii. sacraments nopot hom engenrar castetat ne ab la fe destruyr luxuria.On, con açó sia enaxí, pot hom doncs conexer la materiaper la qual fe e luxuria son habits contraris perinfinida distancia. Per lo sermó de fe e de luxuria pot hom conexer lacon[tra]versia qui es enfre fe e luxuria, e d'aquellacon[tra]versia pot hom fer .i. sermó, axí con poria homfer altre sermó compost del sermó de fe e de <page 237><title LLULL> glotonia. E per ço tu que preyques, si vols aver granmateria a preycar de fe e de luxuria, compon [de]aquell sermó que avem fet en la primera distincció defe, e en la segona, del sermó que avem fet de luxuria[un sermó de fe e luxuria]. Luxuria es habit qui empatxa creure de Deu veres coses,

e per ço empatxa l'enteniment, qui es subject e lum defe que illumina l'enteniment a entendre de Deu verescoses; e per aytal mijá, fe e luxuria son habitscontraris. Volentat que molt ama lo plaer de luxuria, son amar estenebrós e no pot esser illuminat per lum de fe querequer amar sanct e virtuós. Hon, axí con foc no potcremar estopa muyada, enaxí fe no pot illuminar amartenebrós de luxuria habituat. Memoria que molt membra los plaer[s] de luxuria esplena de les fantasies que hom ymagina per luxuria. On,enaxí con vas ple d'aygua o de vi no pot plus conteniren si, enaxí memoria plena de fantasies de luxuria nopot contenir fantasies de castetat que ab fe participaen linatge de bontat e de virtut. Home luxuriós continua ymaginar en los plaers deluxuria e no vol ymaginar les penes infernals eternalsque esperen home luxuriós, e per ço fe no pot illuminarlos plaers de castetat a home luxuriós, los quals novol ymaginar. Home luxuriós compon sa pensa ab habit, qui es luxuria,e per ço no vol altres paraules parlar mas paraules quisien de linatge de luxuria, e l'ome es lo faedor quicontrasta ab luxuria al lum de fe qui requer sanctapensa, per la qual hom diga sanctes paraules de Deu ede les sues obres. Per natura hom ha plaer en tocar la fembra ab luxuriae no ab castetat, e per ço castetat participa ab fe queillumina sobre natura e no participa ab luxuria que nodona plaer sobre cors de natura. E per ço pot homconexer que fe e luxuria han infinida distancia. Gustar e luxuria[r] participen en comunitat de plaernatural, e gustar e lum de fe no participen en plaercomú per ço car plaer de fe está sobre natura e plaerde gustar está per natura. E per ço home luxuriós perplaer de menjar e de beure es contra plaer de fe qui esplaer spiritual e sobre cors de natura. <page 238><title LLULL> Odorar es plaer per plaent odor, e es desplaer perodorar desplaent e pudent odor; e'l desplaer es percors de natura. E per ço pot hom conexer que'l plaerque es per luxuria es desplaer del plaer que hom ha perconexer e per creure de Deu veres coses. Oyr parlar dels plaers que hom ha per luxuria no es dellinatge de oyr parlar del lum de fe de Deu e de lessues obres. Veer bela fembra sots habit de luxuria e veer belafembra sots habit de fe son .ii. actus contraris: e la.i. habit es de linatge de be e sobre natura, e l'altre

es del linatge de mal per natura. E per ço pot homconexer la materia per la qual pecat es de non res evirtut es de res. Per fe sotsposa hom que Deus es bo e que es causaefficient e final la sua bontat de totes altresbontats, donchs, es causa de[l] be que hom ha en tocarla fembra per natura, no pas del plaer que hom ha perluxuria, con sia açó que luxuria sia estrument malcontra castetat, que es estrument bo contra luxuria.On, con açó sia enaxí, pot hom doncs conexer que'llssarrayns dien gran error, en quant dien que enaxí esDeus causa eficient e final de tot mal con de tot be. Per fe remembrarás que Deus fa manament que no siesluxuriós e que no envegts la muler de ton veyn, e perluxuria ho oblidarás. On, con açó sia enaxí, pots doncsconexer que luxuria es carrera tenebrosa, per la qualhome luxuriós va a foc infernal eternal, e que fe escarrera luminosa, per la qual home obedient va a gloriacelestial eternal. En gloria celestial home benauyrat no ha fe, car encontemplar Deu enten senes fe. On, con fe sia delinatge de be, doncs, con será luxuria, que es delinatge de mal, en gloria celestial? La qual luxuriadien sarrayns que auran en paradís, la qual usaran abmoltes fembres punçeles. Dit avem de fe e de luxuria. E per tal preguem nostresenyor Jesuchrist etc. <page 239><title LLULL> Sermó 36 [108] De fe e de ergul Si vols fer sermó de fe e de ergul, membra lurs temes,diffinic[i]ons e especies. E segons aquelles ordona tonsermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Fe es arbre que ha .iii. branques ramades, fulades,florides e de molts alts e nobles fruyts caregades, lesquals son .xiiii. articles, .x. manaments e .vii.sacraments, de qui avem parlat en lo subject d'aquestasciencia en lo començament, per les quals branques esnostra santa mare esgleya. Aquest arbre, que es fe, noes sensible ne ymaginable, car les potencies que sondejús no poden pujar a les branques, rames, fules, eflors e fruyts mas tan solament y pujen les potenciesque estan desús, les quals son enteniment, volentat ememoria que son formes de les potencies dejús,sensitives e de la ymaginació. E home ergulós es contraaquest arbre en ço que no's vol humiliar a creure ne aentendre l'arbre que es insensible e inymaginable; lo

qual home ergulós consira que les sues potenciesnaturals e los bens terrenals sien simplement seus, ete's per contengut per ço que pot sentir e ymaginar,entendre, membrar e amar en aquest segle, e no ha curadel altre ne del damunt dit arbre. Per fe creu hom .i. Deu en trinitat, creador, e enaxíde les altres articles. E car home ergulós no veu Deune'l ou ne'l odora ne'l gusta ne'l palpa ne'l ymaginano's vol humiliar a creure ne a entendre, amar ne amembrar veres coses de Deu qui poden esser per fecregudes, amades, enteses e membrades, jatssia açó queno pusquen esser sentides ne ymaginades. Açó matex pothom dir dels .x. manaments e dels .vii. sacraments, alsquals home ergulós es desobedient e d'els no cura.Aytal home aurá en infern foc e pena eternal; e l'omequi puja cuylir lo fruyt del arbre damunt dit aurágloria çelestial eternal. Si Deus no volgués esser en trinitat, no volgra usar ensi matex de ses dignitats per ço que no agués aytangran obra per natura, con es sa matexa essencia,substancia e natura, e fora ociós, necligent e avar asi <page 240><title LLULL> matex e per conseguent ergulós. On, con açó siaimpossible, es doncs provat que Deus es en trinitat depersones divines per ço que faça aytan gran obra en sabontat e de sa bontat e per sa bontat [con es sabontat]; e açó matex de sa granea, eternitat, poder eles altres. Tan alta obra e tan maravelosa home ergulósno vol creure, entendre, amar ne membrar. Per ço conhome ergulós es de ergul habituat e vestit cuyde's queDeus sia ergulós e que no's vulla esser humiliat apendre natura humana ne a esser en quant home en lacreu mort e penjat. Qui es contra lo poder de Deu es ergulós. E aquell esergulós qui creu que Deus no pusca aver creat lo mon denon res ne pusca ressucitar tots homens ne donar gloriacelestial eternal ne pena infernal eternal ne pusca fernaxer home de fembra verge sens paria d'ome, e enaxídels altres articles. Home ergulós no es obedient als .x. manaments que Deusha donats per Moisés, car no ha .i. Deu qui es ver Deue fa de si matex deu qui es fals deu, ne vol colrefesta ne vol honrar pare ne mare, e enaxí dels altresmanaments. Aytal home a Deu desobedient será en inferneternalment obedient per lo demoni a turment. Babtisme es sacrament qui munda hom del original pecatfet per los primers parens. E home ergulós pecaactualment per ergul e priva de si matex la virtut delsacrament que está per lo babtisme.

Home ergulós no creu que Deus pusca fer lo sacramentdel altar, qui es subirá sacrament, ne que'l preverepusca esser estrument a Deu per pecats perdonar, eenaxí dels altres sacraments; e per ço ergulosament esa Deu desobedient e descreent, con sia açó que en Deulo seu poder, enteniment e volentat, granea, virtut ebontat sien .ia. cosa matex[a], e doncs, si la divinavolentat vol que Jesuchrist, qui es en lo çel ver Deuse ver home, sia en la ostia sagrada e en .i. temps enmolts locs, lo poder o pot complir, qui ha aytan bonae aytan gran virtut per possificar con la volentat pervoler, e açó matex del enteniment qui aytant potentendre con la volentat pot voler e lo poder potpossificar. Dit avem de fe e de ergul. E per tal preguem nostresenyor Jesuchrist etc. <page 241><title LLULL> Sermó 37 [109] De fe e de accidia Qui vol fer sermo de fe e de accidia membre lurs temes,diffinicions e especies. E segons aquelles regle sonsermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Fe es arbre spiritual en anima humana per do de Deuradicat e plantat, del qual en lo sermó damunt dit avemparlat. Aquell arbre es de sanctetat brancat, ramat,ffulat, fflorit e de sancts fruyts carregat. E caraccidia es mortal pecat, home accidiós no pot pujar enaquell arbre e te's per pagat dels fruyts de lespotencies sensitives e de la ymaginació, qui son fruytsper servir los fruyts de sanctetat, e per ço es pererósnecligent e ociós; et home de fe habituat es diligenta cuylir los fruyts de sanctetat. E per ço fe e accidiason habits contraris e han infinida distancia. Enteniment ha .ii. obres: la .ia. es per entendre el'altra es per creure; e es major per .ii. obres queper .ia. E fe es estrument a l'enteniment que pugentendre ço que sens fe no pot entendre, axí con losulls qui poden veer ab aer illuminat, sens lo qual noporien veer. E car l'enteniment ha gran affayn en pujarentendre, home accidiós esquiva aquell affayn e esnecligent a pujar per fe entendre, e home diligenthabituat de fe puja ab fe entendre, segons que avem diten la primera distincció en lo capitol de fe. Volentat de fe habituada ama entendre e fa manament al'enteniment que pug ab fe entendre ço que no pot sensfe entendre. E l'enteniment del home diligent obeex ala volentat e ha major plaer per entendre que per

creure, con sia açó que per entendre sia plus luny adubitació que per creure e que sia plus prop a amar perentendre que per creure; e home qui sia accidiós usa desa volentat per lo contrari. Memoria per entendre ha major diligencia que per creureen membrar les coses que desira membrar, e per çomembra les dignitats de Deu, de les quals avem parlaten lo subject d'aquest libre, e fe es a ell[a]estrument qui li enlumina les especies per les qualsmembra ab entendre los articles de la fe, los .x.manamens e los .vii. sacraments. Aytal memoria esdiligent a membrar lo sanct arbre, e home accidiós hamemoria necligent per lo contrari. <page 242><title LLULL> Home diligent de fe habituat a ymaginació forts ediligent, ab la qual cuyl les fantasies de lespotencies sensitives e representa-les a les potenciesdesús intellectives habituades de fe per ço quediligentment usen de ymaginació; e home accidiós enecligent usa de sa ymaginació per lo contrari. Home de fe habituat ha diligencia en parlar paraulessantes per les quals pusca significar la santa fecatholica per ço que sia entesa, amada e membrada; ehome ociós necligent d'aytals paraules no ha cura edesama e menysprea tots aquells qui de la fe parlensantes paraules. Home de fe habituat es diligent a servir la santaesgleya romana, per fe edificada, per tot ço que potveer, oyr, odorar, gustar e palpar; e home accidiós esnecligent per lo contrari e está occiós contra la fi deveer, oyr, odorar, gustar e palpar, e va estar en focinfernal eternal. Perlat e rector accidiós es necligent a honrar la santafe catholica ab les sues potencies naturals e ab losbens terrenals que Deus li dona. E aytals qui no usendel poder que Deus los ha donat dien mal d'aquels quifan ço que poden a honrar, crexer e multiplicar lapossessió de la santa fe romana. Princip, emperador, rey e marqués ociós, accidiós,pererós a honrar la santa fe catholica es injuriós,inprudent [e] necligent contra la santa fe catholica.Doncs, aytal home pecador no porá pujar al arbre que nolexa cuylir los seus fruyts a home qui no sia de santavida. Doncs, si en aquell arbre pujar no porá, convenráque caja en foc infernal eterna[l]. La santa fe catholica ha .ii. forçes: la .ia. es persciencia, con sia açó que nuls homens no pusquen essertan forts con crestians, l'altre força es que negunsclergues no han tant de tresor, viles, castels e

ciutats e honraments con han clergues crestians e pertal qui'ls poders damunt dits te ociosos, per la qualociositat son tans sarrayns, jueus, sismaticsydolatrics. Aquells clergues al dia del judici, quefaran ne on iran? Nostre senyor Jesuchrist, qui jutjarábons e mals, enganar ne forçar no poran, adoncs,dementre viuen aytals clergues qui son elets a honrare a mantenir e a defendre la santa fe catholica no sienaccidiosos, necligens ne occiosos, car qui ha temps etemps espera temps li fayl. Dit avem de fe e de accidia. E dades avem d'elesconexença e de lur contraversia. E per ço preguemnostre senyor Jesuchrist etc. <page 243><title LLULL> Sermó 38 [110] De fe e de enveja Si vols fer sermó de fe e de enveja, membra lurs temes,diffinicions e especies. E segons aquelles regla tonsermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Fe e enveja son formes contraries, con sia açó que'lhumá enteniment per fe sia habituat e dispost aentendre de Deu veres coses [e per enveja disforma aentendre de Deu veres coses]. E per ço pot hom entendree conexer per los .ii. rams de fe, qui's contenen enlos .x. manaments, adoncs con diu: No envejarás lamuler de ton proysme ne los seus bens. Enveja es habit sots lo qual home envejós fa si matexdeu ydolatric en quant vol que ço que es de Deu e deson proysme sia seu, e per ço la sua volentat no hadisposició ne força a amar Deu ne son proysme; e lavolentat d'ome qui ha fe vol per lo contrari de enveja.

Per fe remembra hom que les dignitats de Deu son engrau superlatiu, segons que's conté en lo subjectd'aquest libre, e per enveja hom les oblida. E per çoha home envejós obstinat no poria hom provar negunescoses veres de Deu, con sia ço que enveja e fe sienformes contraries. Home de fe habituat ymagina per fe les especies de lespotencies sensitives, e home de enveja habituat ymaginales especies de les potencies sensitives contra la fe;e per ço enveja e fe per unes matexes especies sonformes contraries. On, con açó sia enaxí, pot hom doncsconexer la materia per la qual fe e enveja han infinidadistancia. Fe es forma activa ab la qual hom forma paraules, e esforma passiva en quant es estrument a home que us

d'ella en formar paraules preycades de Deu e de lessues obres. E per enveja home envejós preyca paraulesde Deu per lo contrari. Home envejós enveja la muler de son vey, e per ço escontra la fi de la sua potencia tactiva. E car fe ecastetat participen en granea de bontat, e enveja eluxuria participen per genra de mal, son fe [e] envejaformes contraries. <page 244><title LLULL> Home envejós enveja lo gras capó de son vey, e home quiha fe no'l enveja. E per ço potencia gustativa essubject e materia en lo qual fe e enveja son formescontraries, estant fe forma que enforma la fi de sonsubject, e enveja estant forma que desforma la fid'aquell subject. On, con açó sia enaxí, pot hom doncsconexer la materia per la qual fe, que es virtut, eenveja, pecat, son formes contraries. Potencia odorativa per plaent odor es forma que en losubject, en qui es, forma sanitat e per desplaent odordisforma sanitat d'aquell subject e engenra malaltia.E per ço aytal eximpli es figura e senyal per lo qualpot hom conexer la contraversia e les contraries finsque han fe e enveja, per la qual conexença pot homconexer la enveja que han molts homens contra altreshomens qui dien que fe es estrument ab lo qual humáenteniment pot entendre Deu en trinitat, encarnat eenaxí de les altres branques de la fe, de les qualsavem perlat en lo sermó qui es de fe e d'ergul. Home envejós ha enveja d'açó que ou parlar qui sia dellinatge de bontat, granea, virtut e veritat, e volriaque fos seu e no de Deu ne de son proysme. E home quiha fe vol per lo contrari, car per fe vol que no siamas .i. Deu e tot ço que es sia de Deu; e ama aytant enson proisme Deu com en si matex. Home envejós tot ço que veu qui sia bel e bo en sonveyn volria que fos seu, e per ço en son veyn no hamane tem Deu; e home qui ha fe usa per lo contrari. E perço home qui ha fe va estar ab Deu en gloria çelestialeternal, e home qui ha enveja va estar en foc infernaleternal. E car fe e enveja han infinida distancia, loloc d'ome qui a fe e'l loc d'ome qui ha enveja han enl'altre segle infinida distancia. Mostrades avem les carreres per les quals van homensqui han fe e homens qui han enveja. Per la qualdoctrina hom pot conexer home qui ha fe e home qui haenveja. E aytal doctrina es molt profitosa a preycar alpoble per ço que sapia la fe conservar e, ab fe, envejadestruyr e corrompre. Dit avem de fe e d'enveja. E per tal preguem nostre

senyor Jesuchrist etc. <page 245><title LLULL> Sermó 39 [111] De fe e de ira Qui vol fer sermó de fe e de ira membre lurs temes,difinicions e especies. E segons aquelles regle sonsermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Fe es forma que enforma e esforça humana volentat sobreses forçes a amar de Deu coses amables, e ira es formaque desforma e desforça la volentat a amar de Deu verescoses amables. E per ço fe e ira son formes contrariesque han en humana volentat contrarietat e infinidadistancia. Fe es forma que enforma e esforça l'umá enteniment aentendre sobre ses forçes de Deu veres coses, e ira esforma que desforma e desforça humá enteniment aentendre sobre sa força de Deu veres coses. E per çohumá enteniment es subject en lo qual fe e ira hancontrarietat e infinida distancia. Fe es forma que enforma e esforça humana memoria amembrar sobre sa força de Deu veres coses, e ira esforma que desforma e desforça humana memoria per que nopot membrar de Deu sobre sa força veres coses. Per la diffinició que avem donada de fe e de ira perles potencies damunt dites pot hom conexer lurs actuse obres. E per la conexença dels actus e de les obrespot hom conexer lurs essencies, e que fe es virtut eque ira es pecat. Fe es forma que enforma e esforça ymaginació a ymaginar[de Deu] veres coses, e ira es forma per lo contrari,car ira disforma ymaginació que no pot presentar lesespecies sensitives a les potencies spirituals que nopoden aver desliberació a engenrar sciencia abymaginació. E car les potencies spirituals participenab fe per linatge de bontat e virtut e de desliberació,e ira no, per ço fe e ira son formes contraries. Fe es forma que enforma e esforça la potencia affativaa parlar paraules veres de Deu, e ira es forma quedesforma e desforça la potencia affativa que per ellapert sa desliberació e son orde a parlar de Deu verescoses. <page 246><title LLULL> En la potencia tactiva han fe e ira contrarietat carper fe hom aplica la potencia tactiva a servir Deu pertots los rams de la fe, qui son en lo sermó de fe e

d'ergul, e per ira hom desvia la fi de la potenciatactiva contra lo servy de Deu. En la potencia gustativa han fe e ira contrarietat caren ella home qui ha fe es virtuós e home qui a ira estáen ela viciós e en mortal pecat. La potencia odorativa es eximpli e senyal a lacontrarietat que han fe e ira car la potencia odorativaes sana per odorar plaent odor e es malalte per odorarpudent odor. En semblant manera les potenciesspirituals han spirituals santetat e sanitat, e per irahan lo contrari. En la potencia auditiva han fe e ira contrarietat carhome qui ha fe creu les veres coses que ou de Deu, eper ira creu lo contrari. E si per ira creya de Deuveres coses, no serien fe e ira formes contraries. En la potencia visiva son fe e ira formes contrariescar per fe ha hom desliberació en fer ver judici de lescoses vesibles, e ira que es forma tenebrosa sobtosa esenes desliberació, es estrument per lo qual hom fafals judici de les coses visibles. .iiii. son les causes generals, ço es a saber,efficient, forma, materia e fi, per les quals home abfe fa desliberació en usar d'eles e fer d'eles e abelles sciencia; [e ab ira fa lo contrari]. .v. son los universals, ço es a saber, genus, especies,differencia, propietat e accident. E d'aquests, hom quiha fe fa sciencia; car per fe los sotspossa e'ls creue aprés successivament per les obres de les potenciessensitives e de ymaginació e de les potencies desússpirituals enten los .v. universals, qui son per naturareals e per sciencia entencionals; e per ira se seguexlo contrari. Per fe ha hom conexença dels .x. predicaments, con siaaçó que fe sia estrument ha entendre aquells, los qualsson substancia, quantitat, qualitat, relació, acció,passió, habitus, situs, tempus e loc. E per ira homcorromp sciencia d'aquells, con sia ço que ira sia lumtenebrós e fe sia lum clar e virtuós. Per fe ve hom a bona fortuna, con sia açó qu'ella siade linatge de be, e per ira va home a mala fortuna, consia ço que ella sia de linatge de mal. Per fe participa hom ab justicia, prudencia e lesaltres, con fe sia ab elles de linatge de virtuts, eper ira participa hom ab avaricia, glotonia e <page 247><title LLULL> ab los altres vicis, con sia açó que ira sia ab ellsde linatge de pecat. E per ço home irat va estar iraten pena infernal eternal. Mostrat avem la contraversia de fe e de ira. Emperó nodeym que sermonedor o diga al poble axí con nos dit

avem, car no u poria entendre, mas que'n diga ço quese'n pot entendre. Dit avem de fe e d'ira. E per tal pregarem nostresenyor Jesuchrist que'ns mantenga la fe contra ira pusque es pare nostre etc. Sermó 40 [112] De ffe e de mentida Si vols fer sermó de fe e de mentida, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyorJesuchrist. Fe es forma que enforma e esforça l'umá enteniment acreure e a entendre de Deu veres cos[es], ço es asaber, los .xiiii. articles, .x. manaments e los .vii.sacraments. E mentida es forma que desforma e desforçal'umá enteniment contra los .xiiii. articles, .x.manaments e .vii. sacraments. E per ço fe e mentida sonformes contraries que han infinida distancia. Fe es forma que enforma e esforça la humana volentat aamar en Deu veres coses, qui son: los .xiiii. articles,.x. manaments e los .vii. sacraments. E mentida esforma [que desforma] e desforça la humana volentat quedesama en Deu los .x. manaments, .xiiii. articles e los.vii. sacraments. Fe es forma que enforma e esforça la humana memoria quemembra de Deu veres coses, que son: los .x. manaments,.xiiii. articles e .vii. sacraments. E mentida es formaque desforma e desforça humana memoria que oblit en Deulos .x. manaments, .xiiii. articles e .vii. sacraments.

Per les diffinicions damunt dites pot hom conexer quees fe e que es mentida; e qual es lur contraversia equals son lurs subjects, en los quals son substentadese d'aquelles predicades e nomenades. Segons que fe ementida han contraversia en les .iii. potenciesspirituals damunt dit[e]s, han contraversia en lapotencia ymaginativa, affativa, tactiva, gustativa,odorativa, auditiva e visiva. On, con açó sia enaxí, <page 248><title LLULL> pot hom doncs conexer que home es lo subject en loqual fe e mentida han infinida distancia. Per fe conserva hom les fins de les potencies damuntdites, e per mentida les desment. E per ço fe es virtute mentida es mortal pecat. Home habituat de mentida contra fe, per ço car no potymagina[r] ne sentir los .xiiii. articles, los .x.manaments e los .vii. sacraments, nega aquells e diuque no son vers. E home qui ha fe aferma que son vers

e consira que, si no eren vers, que Deus seria plusnoble e plus vertader per ço que negua mentida de Deuque [per] ço que aferma fe de Deu, la qual cosa esinpossible. Home qui ha fe a plus forts entendre, plus forts amare plus forts membrar per fe que per mentida, que escontra fe. E per ço home qui a fe creu e enten en Deuveres coses contra mentida. Home per fe no pert en Deu ne per Deu ne de Deu negunare. E home qui ha mentida contra fe o pert tot. E perço home qui ha fe creu e enten de Deu veres cosescontra mentida. Home per fe contra mentida es habituat e vestit de lesvirtuts, de les quals avem parlat en la primeradistinció; e home qui es habituat e vestit de mentidacontra la fe es nuu e despulat d'aquelles, e eshabituat e vestit dels vicis, dels quals avem parlat enla segona distinció. E açó es significat a l'umáenteniment per entendre e a la humana volentat per amare a la humana memoria per membrar. Per fe pot hom creure e conexer que Deus es causaefficient e final de tot quant es, e per mentida, quees contra fe, pot hom creure e conexer que Deus no escausa efficient e final de tot quant es. On, conaquestes .ii. contraversies sien contradictories, pothom conexer que la fe dels crestians vera es, e quementida, que es contra ella, es en home mortal pecat,que en bontat res no es; per la qual mentida va hom eninfern eternalment mentider estar, e per fe va hom agloria celestial eternalment vertader estar. Ab les diverses dignitats, de les quals en lo subjectd'aquesta sciencia avem parlat, porás conexer que la fecatholica es vera e que tota mentida que sia contraella es de linatge de falsia e contra les divinesdignitats que son de necessitat veres. Dit avem de fe e de mentida. E per tal preguem nostresenyor Jesuchrist etc. <page 249><title LLULL> [6. DE ESPERANÇA] Sermó 41 [113] De esperança e de avaricia Si vols fer sermó de esperança e de avaricia, membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyorJesuchrist etc. Esperança es estrument spiritual ab lo qual hom enformales sues potencies naturals e possey los bensterrenals. E ab ella home puja a Deu e espera d'ell

dons, ajudes e perdons. E avaricia es habit spiritualab lo qual hom disforma les sues potencies naturalse'ls bens que posseex terrenals, e devalla al demoni,a la carn e al segle e no espera de Deu dons, ajudes neperdons. Esperança es estrument al humá enteniment qui enten Deuaytan bo per sa obra natural con per sa essencianatural, la qual obra es la santa sua trinitat. E perço aytal enteniment no's enclina a desperació ne aavaricia e puja a Deu e espera d'El gran do, ajuda eperdó. Per esperança puja la humana volentat a amar la divinatrinitat aytant con la divina essencia, e espera queDeus la enamor ab do d'amor per ço que ab amar lo puscaservir e honrar. E avaricia es en home avar estrumentper lo contrari, e per ço la sua volentat no vol esserplena. Esperança es estrument ab lo qual hom puja a Deu sonmembrar, ab que membra los .x. manaments, los .xiiii.articles e los .vii. sacraments, e per ço no pot avalara desperar. E home avar avala ab avaricia per locontrari, e per ço ab tot quant membra es avar e no potaver en Deu esperança. Esperança es estrument ab lo qual hom qui ha esperançaordona la sua potencia ymaginativa en ymaginar tot çoqui's cové ab larguea. Home qui a esperança servex a Deu ab la sua potenciatactiva; e home avar fa lo contrari. Home qui ha esperança ab la sua potencia gustativaservex a Deu, a si matex e a son proysme; e home avarfa lo contrari. Home qui ha esperança parle paraules qui son de genrede esperança; e home avar parla paraules qui son degenre de avaricia. <page 250><title LLULL> La odorativa es potencia atemprada per odorar plaentodor, e es destemprada per desplaent odor, asignificança que hom es atemprat per esperança edestemprat per avaricia. Potencia auditiva es per oyr paraules qui sien delinatge de esperança, e per ço esperança es estrumentab lo qual potencia auditiva ateny sa fi en Deu; e abavaricia la pert. Home qui ha esperança en Deu, si ha fretura ab so queveu ab huyls corporals, ab los huyls de son entenimentpuja a Deu e ha esperança en Deu que li do, que li ajute que li perdó; e home avar usa de la sua potenciavisiva per lo contrari. Home avar aytant con es plus ric aytant ha major

esperança en los homens que li façen onrament per sariquea. E seguex-se lo contrari, car mes es blastomathome rich avar que home pobre avar; e per esperança quesia bona seguex-se lo contrari. Home avar es tan pobre que no ha Deu, si matex ne sonproysme; e home qui ha esperança en Deu se segués locontrari. Home avar es habituat de tristicia, e home qui halarguea per Deu es habituat de alegria. Home avar sots avaricia engenre pecats actuals mortals,e home qui ha esperança engenre actus virtuosos contraavaricia. Home avar soven plore e home qui ha esperança sovinriu, con sia açó que esperança e larguea agenconcordança en bontat. Home avar sots habit de avaricia no pot esser leyal, nehome qui ha en Deu esperança no pot esser fals nedesleal. Home avar tan sovin membre los bens temporals que, conve a la mort, no es usat en membrar esperança; e homequi ha esperança fa per lo contrari. Home avar sots habit de avaricia no conex satisfaccióne de Deu [espera] do, ajuda ne perdó; e home qui hageesperança usa per lo contrari. Si vols conexer home avar, çerca-lo per totes les suespotencies naturals, que son: potencia visiva, auditiva,odorativa, gustativa, tactiva, affativa, ymaginativa,intellectiva, amativa e memorativa; e per les obresd'aquelles lo atrobarás e'l conexerás. E açó matexporás fer de home qui ha en Deu esperança. Si vols conexer home avar, çerca-lo en les fins delsbens de gracia que Deus dona, ço es a saber, riqueses,diners, blat, vi e les altres coses, <page 251><title LLULL> les quals fins desvia home avar de la entenció, perque Deus les dona; e home qui ha esperança usad'aquelles fins per Deu servir, honrar e beneyr. Dit avem d'esperança e de avaricia qui son estrumentscontraris. E per tal preguem nostre senyor Jesuchristetc. Sermó 42 [114] De esperança e de glotonia Qui vol fer sermó de esperança e de glotonia membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Esperança es estrument spiritual ab lo qual home haesperança en Deu qui li do, que li ajut e que li perdó,e's cusina de temprança en quant es ab ella de linatge

de virtut. E per ço ab esperança e temprança potsentendre glotonia, que de Deu no ha ajuda e que es dedesesperança cusina en quant es ab ella de linatge depecat, e es estrument corporal per ço car la sua fi essentir plaer per menjar e per beure. Car esperança es bona, deu home esperar ab ella bo do,bona ajuda e bo perdó, e car glotonia es mal estrument,no pot hom ab ella esperar bo do, bona ajuda ne boperdó. Donchs, foyl es home glot qui en Deu haesperança. Esperança es gran virtut ab la qual home qui es gran envirtut deu aver en Deu gran esperança que li do gran doe que li faça gran ajuda e que li perdó. E car glotoniaes gran pecat, home glot es foll, si cuyda aver en Deuesperança. Esperança es per virtuós entendre, amar e membrar Deue les sues obres. E car home glot ha viciós entendre,amar e membrar, estant viciós no pot aver en Deuesperança, car, si n'avia, seguir-s'ia que esperança eglotonia no fossen estruments contraris; la qual cosaes inpossible. Home qui ha esperança es esperança lo seu misatge, conha de alcuna cosa fretura per servir Deu, si matex eson proisme. E home glot qui ha glotonia es glotonia loseu misatge a enblar gras capó. Doncs, be es foyl homeglot qui's cuyda que glotonia sia de esperança cusina. <page 252><title LLULL> Si tramets a Deu esperança que't do e que't ajut eque't perdó, esperança te tindrá ric [e] alegre tonmembrar, entendre e amar. Emperó ab aytal condicióque'ls bens que't aportará de Deu metes en ell honrare servir sobre totes coses, car si no, aquellaesperança no seria ver misatge e auria ab glotoniaparentesch. Esperança es virtut que Deus dona e esperar es l'actude esperança; e home glot no pot aver esperar pus queno ha esperança e cuyde's que tota ora que ell se vulaaja esperar e esperança, la qual cosa es imposible, carsi era possible, no daria Deus esperança ne daria abesperança do, ajuda ne perdó. Si tramits a Deu esperança, tramit-la ab contrició,confessió e satisfació, e si y tramets suspirar eplorar, hirá'n plus honrada la compainya. E aytalsmisatges no son de linatge de glotonia. E doncs, homeglot, per que cuyda aver en Deu esperança? Si tramets a Deu esperança, ages a Deu gran amar, granentendre e gran membrar, e entin e membre que'ls teuspecats son grans, e ages gran volentat a desamar

aquells. E de tot açó home glot no ha cura e ha granesperança per gran plaer de menjar e de beure. Si tramets esperança a Deu, sapies conexer, amar emembrar que es esperança e que es Deus, e si no u fas,no sabs usar de esperança. E ja l'ome glot membre,enten e ama la esperança per la qual espera plaer demenjar e de beure, e conex, membre e ama lo plaer queha per menjar e per beure. Tramit esperança ab concordança de Deu e de tu, caresperança no va per contrarietat a Deu. E doncs homegolós, con cuyda trametre a Deu esperança sensconcordança de Deu e de si matex? Esperança ha misatges sens los quals no vol essermisatge de tu a Deu, los quals misatges son oració,bona entenció, almoynes, romaries e los altressemblants d'aquests. On, con home golós no aja aytalsmisatges, doncs, per que cuyda trametre a Deuesperança? Esperança es comuna riquea a home ric e ha pobre, ahome just e ha pecador, emperó, que'l pecador se penedade sos pecats. E home glot qui no's penet de saglotonia, per que cuyda esser ric per esperança? <page 253><title LLULL> Les carreres de esperança son veer, oyr e los altresactus de les potencies naturals de les quals home esajustat e compost. E home glot tots aquests actustramet ha plaer de glotonia. E per ço esperança eglotonia han infinida distancia. Home glot vol viure per ço que pusca molt menjar ebeure; e home qui a en Deu esperança vol menjar e beureper ço que pusca viure en Deu honrar, loar e servir. Eper ço la fi de esperança e la fi de glotonia haninfinida distancia. Esperança e justicia son cusines. E per ço, si tujustament has en Deu esperança, Deus te dará justamentdo, ajuda e perdó, e si no u faya, justicia e esperançano serien parentes; la qual cosa es impossible. E doncshome glot, per que cuyda aver justament esperança enDeu, ell estant habituat de glotonia? Dit avem de esperança e de glotonia. E per tal preguemnostre senyor Deus Jesuchrist etc. Sermó 43 [115] De esperança e de luxuria Si vols fer sermó de esperança e de luxuria, membralurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. En lo sermó de justicia e de esperança se conté que han

concordança en linatge de bontat, doncs luxuria einjuria han concordança en linatge de mal; doncsesperança e luxuria son habits contraris. E car bontatse cové ab esser e mal ab no esser, pot hom conexer queab esperança e justicia pot hom vencre e destruyrluxuria e injuria. E si no les destruex, no u vol ferho no u sab fer; e si no u vol fer, peca mortalment, esi no u sab fer, cové que'l sermonedor mostre al poblela manera con ho sapia fer. La qual manera está per lespotencies desús, ab les quals home es plus forts que ables potencies dejús. En lo sermó de prudencia e de esperança se conté quehan concordança. E car luxuria e inprudencia hanconcordança, pot doncs lo sermonador mostrar al pobleab lo sermó de prudencia e de esperança la manera perla qual sapia vencre imprudencia e luxuria. <page 254><title LLULL> En lo sermó de força de coratge e de esperança se contéque han concordança força de coratge e esperança. Pothom doncs mostrar ab lo sermó de fortitudo e deesperança la manera per la qual hom sapia destruyrluxuria e dibilitat de coratge. En lo sermó de temprança e de esperança se conté quehan concordança. Pot hom doncs ab aquell sermó mostraral poble la manera per la qual hom sapia destruvirluxuria e destemprança. En lo sermó de fe e de esperança se conté que hanconcordança. Pot hom doncs mostrar ab aquell sermó lamanera per la qual hom sapia destruyr luxuria edescreença. En lo sermó de esperança e de caritat se conté que hanconcordança. Pot hom doncs conexer e mostrar ab aquellsermó la manera per la qual hom sapia destruyr luxuriae crueltat de coratge. En lo sermó de esperança e de saviea se conté que hanconcordança. Pot hom doncs ab aquell sermó mostrar lamanera per la qual hom sapia destruyr luxuria e folia. En lo sermó de avaricia e de luxuria se conté que hanconcordança. Pot hom doncs mostrar ab aquell sermó lamanera per la qual luxuria e avaricia han concordançacontra castetat e esperança. En lo sermó de glotonia e de luxuria se conté con hanconcordança. Per lo qual sermó pot hom conexer lamanera per la qual luxuria e glotonia han concordançacontra castetat e esperança. En lo sermó de luxuria e de ergul se conté que hanconcordança. Pot hom doncs conexer e mostrar per aquellsermó la manera per la qual luxuria e ergul hanconcordança.

En lo sermó de luxuria e de accidia se conté que hanconcordança. Pot hom doncs mostrar la manera per laqual luxuria e accidia han concordança contradiligencia e esperança. En lo sermó de luxuria e de enveja se conté que hanconcordança. Pot hom doncs conexer e mostrar per aquellsermó la manera per la qual luxuria e enveja hanconcordança contra lealtat e esperança. En lo sermó de luxuria e d'ira se conté que hanconcordança. Ab lo qual sermó pot hom mostrar queluxuria e ira han concordança contra paciencia eesperança. <page 255><title LLULL> En lo sermó de luxuria e de mentida se conté que hanconcordança. Pot hom doncs mostrar ab aquell sermó lamanera per la qual luxuria e mentida han concordançacontra veritat e esperança. Per los sermons demunt allegats pot sermonedor avergran materia a mostrar les contrarie[ta]ts e lescontraversies qui son enfre virtuts e pecats. E aytaldoctrina es molt profitosa a mostrar al poble per çoque sapia conexer la manera per la qual home engenrevirtuts ho engenre pecats, e con ab virtuts hom sapiadestruyr pecats. Enaxí con avem mostrada manera per la qual hom sapiaalegar sermons per ço que ab esperança hom puscadestruyr luxuria, los pot alegar en fer sermó deesperança e de ergul; e enaxí dels altres [pecats] pertots los sermons composts de virtuts e de vicis. Dit avem de esperança e de luxuria. E mostrades avemlurs contraversies per alegamens de sermons. E per talpreguem nostre senyor Deus Jesuchrist etc. Sermó 44 [116] De esperança e de ergul Qui vol [fer] sermó de esperança e d'ergul remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó preguare[m] nostre senyor Deusetc. Enaxí pot hom dir que esperança es arbre, segons samanera con ne avem dit en lo sermó de fe e de ergul que[fe] es arbre. E car esperança e fe han concordança, eergul e desesperança, per ço pot hom dir que erguyl esarbre contra l'arbre de fe e de esperança. E lesbranques, rams, ffulles, fflors e fruyts d'ambdós losarbres contraris son per les potencies naturals de lesquals hom es ajustat e compost, les quals son: potenciavisiva, auditiva, odorativa, gustativa, tactiva,affactiva, ymaginativa, intellectiva, amativa e

memorativa, en les quals esperança e ergul an infinidadistancia. Crestiá qui ha esperança en Deu e en les sues obres potaver major esperança que jueu ne sarrayn ne negú altrehome. E per ço esperança de crestiá ha plus infinidadistancia ab ergul que esperança de altre home. E açópot hom conexer per los .x. manaments, .xiiii. articlese .vii. sacraments. <page 255><title LLULL> Humá enteniment per esperança ha força, ab la qual seesforça a entendre de Deu veres coses. E ab ergul quies arbre de linatge de mal pert sa força e no ha forçaen entendre de Deu veres coses. Volentat ergulosa no ha força en amar veres coses deDeu, e per ço no ha força en aver en Deu esperança. Eper ço volentat que ha humilitat ha força ab la qualama esperança. Memoria ergulosa no ha força en membrar de Deu verescoses. Memoria humil ha força en membrar de Deu verescoses, e per ço pot aver en Deu esperança ab que membraDeu e les sues obres. E per ço pot hom conexer queerguyl e esperança ha[n] per memoria infinidadistancia. Per ergulós entendre e per ergulosa volentat e perergulosa memoria es ymaginació ergulosa, per la qual,ergul es contra esperança que ab humilitat haconcordança. E per ço per aytal ymaginació ergulosaengenre hom desesperança. Per ergulosa ymaginació han los homens ergulosesparaules e per humil ymaginació han humils paraules. Ecar esperança e humilitat han concordança, e erguyl [e]desesperança, esperança e ergul han per paraulesinfinida distancia. Per ergul es potencia tactiva ergulosa e per esperançaes humil. E per ço los homens que han pecat per palparergulosament caen en desesperança con remembren lurspecats que an fets per luxuria. E car esperança edesesperança son habits contraris, home qui hahumilitat, con remembre los pecats que ha fets pertocar, leugerament ha en Deu esperança que li perdó sospecats. Per ergul es potencia gustativa ergulosa. E per ço loshomens ergulosos, con remembren lurs pecats que hanfets per glotonia, leugerament caen en desesperança,con sia açó que ergul e desesperança agen concordançapus que humilitat e esperança han concordança. Home ergulós ha potencia odorativa ergulosa, con siaaçó que ella sia .ia. part de la essencia humana. E perço home qui ha potencia odorativa ergulosa, con

remembre los pecats que ha fets per odorar roses,ambre, pomes, liris [e] violes, leugerament cau endesesperança. E home qui ha humilitat está forts peresperança contra desesperança. <page 257><title LLULL> Per ergul es potencia auditiva ergulosa. E per ço homeergulós, con remembre los pecats que ha fets per oyr,leugerament cau en desesperança. E home qui ha potenciaauditiva humil, con remembre los pecats que ha fets peroyr, s'esforça ab esperança contra ergul edesesperança. Per ergul es potencia visiva ergulosa. E per ço homeergulós, con remembre los pecats que ha fets per veer,leugerament cau en desesperança. E ome qui ha potenciavisiva humil, con remembre los pecats que ha fets perveer, leugerament ha en Deu esperança que li ajut, queli do e que li perdó. Si vols conexer les carreres de esperança e de ergul,serca-les per les potencies damunt dites e aurásd'elles conexença. Dit avem de esperança e de ergul. E mostrada avem lurcontraversia e les carreres per que van. E per talpreguem Deus Jesuchrist etc. Sermó 45 [117] De esperança e de accidia Si vols fer sermó de esperança e de accidia, membrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyor Deusetc. Car Deus es bo, deu hom esperar de Deu bo do, emperóque hom sia bo per fer bones obres; e car Deus es gran,deu hom esperar de Deu gran ajuda en fer grans obres enDeu servir; e car Deus es eternal, deu hom esperar deDeu eternal perdó, ab que hom emperó persever en Deuservir; e car Deus es poderós, deu hom esperar de Deupoder per ell a servir; e car Deus es enteniment, deuhom esperar de Deu entendre per ell a entendre; e carDeus es amor, deu hom esperar de Deu amor per ell amar;e car Deus es virtut, deu hom esperar d'el virtut ab laqual hom faça virtuoses obres; e car Deus es veritat,deu hom esperar de Deu veres obres; e car Deus esgloria, deu home esperar d'el gloria per contemplar elle servir a ell. E per aytal manera deu hom aver en Deuesperança. E [de] aytal manera ne de aytals obres homeaccidiós no ha cura, car tendria so a gran afany, sicura n'avia. E per ço esperança e accidia son habitscontraris qui han infinida distancia. <page 258>

<title LLULL> Con home enten que ha fretura de bens terrenals edesija aver d'aquells abundancia per Deu servir, e lamemoria membra lo poder de Deu e les sues obres, Deuscrea esperança e dona-la per estrument ha home per çoque ab ella aja per entendre, amar e membrar esperança.E car home accidiós es necligent en entendre, amar emembrar Deu e les sues obres, no ha en Deu esperança ecau leugerament en desesperança, la qual nax denecligent entendre, amar e membrar ab ajuda del demoni.

Home necligent es pererós en aver esperança e per ço hapererosa ymaginació, e home diligent en Deu a servir equi ha en ell esperança ha diligent ymaginació. E perço home qui ha esperança e home qui ha desesperança hanper ymaginació infinida distancia. Home qui ha esperança parle diligentment de Deu e deles sues obres, e home accidiós pererosament e abendenyament parla de Deu e de les sues obres. Potencia tactiva per hom diligent es estrument ha homeper que aja en Deu esperança. E si l'ome es accidiós,la potencia tactiva es necligent e contrari estrumentde temprança. Potencia gustativa es diligent per natura en sentirplaer per menjar e per beure, e home golós es diligentper ço que pusca menjar e beure, e es necligent en Deu[a] aver esperança. Potencia odorativa per natura es diligent en odorarplasent odor e en esquivar pudent odor, e per ço esexempli e senyal que hom deu esser diligent en aver enDeu esperança e en esquivar accidia, que es mortalpecat. Home qui ha en Deu esperança ha oyr qui es diligent enoyr parlar de Deu e de les sues obres, e home qui esocciós ha oyr per lo contrari. Home qui a en Deu esperança es diligent en loar ebeneyr Deu con veu bones e beles creatures, e homeaccidiós usa de la sua potencia visiva per lo contrari.

En lo sermó de esperança se conté que esperança ha.iii. especies, e en lo sermó de accidia se conté queaccidia ha .iiii. especies. E per ço pot hom conexerper les especies que esperança e accidia han infinidadistancia. Esperança es major e plus bon estrument a home qui hajaen Deu esperança ab justicia, prudencia e les altresvirtuts que per si matex tan <page 259><title LLULL> solament. E açó matex pot hom dir de accidia que es

plus gran e plus mal estrument ab avaricia, glotonia elos altres pecats que per si matexa tan solament. E perço pot hom conexer per qual manera accidia e esperançaha[n] major contrarietat e distancia. Deguna esperança ha tan gran distancia a peccat deaccidia con esperança de bo crestiá. E aço pot homconexer en lo sermó de esperança e de ergul. Dit avem de esperança e de accidia. E per tal preguemnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 46 [118] De esperança e de enveja Qui vol fer sermó de esperança e de enveja membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles regleson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor Deusetc. Esperança es estrument del qual Deus es causa efficiente final, lo qual Deus dona ha home per ço que age enell esperança que li do, que li ajud e que li perdó. Eenveja es estrument qui es del linatge de ydolatria,car home envejós ab enveja desija que Deus e les suesobres, e les creatures e lurs obres, sien al seu serveye honrament, e per ço no ha en Deu esperança car ell fade si matex Deu ab enveja. On, com açó sia enaxí, pothom doncs conexer que es esperança e que es enveja e lomijá per lo qual son estrumens contraris en qui haninfinida distancia. Deus enten que humá enteniment deu en[ten]dre que enell aja esperança que li do, [que li ajut e que liperdó], e per ço dona-li esperança. Et home envejós noenten que deja aver en Deu esperança. La divina volentat vol que la humana volentat vul averen ella esperança que li do, que li ajut e que liperdó. E la volentat de home envejós qui hama mes simatex que Deu vol que Deus li do, que li ajut e que liperdó, e per ço cuyda aver esperança e no ha veraesperança. La memoria de Deu membra si matexa e les sues obres. Eper ço membre que ell deu crear esperança e que la doa memoria humana per ço que en ell aja esperança que lido, que li ajut e que li perdó. E memoria d'omeenvejós, con ha de res fretura, membra Deu e les suesobres e <page 260><title LLULL> cuyda aver en ell esperança e no'n ha gens car la suaesperança es borda e disformada. Per les .iii. potencies spirituals damunt dites avemdonats eximplis per los quals hom pot conexer que esesperança e que es enveja, e con nexen de que son e perque son e hon son e con crexen e descrexen lurs obres

e lurs contraversies. Home envejós, ço que ymagina a son honrament e a la suafi o ymagina per ço car consira que ell sia causaefficient e final de la sua ymaginació. E home qui a enDeu esperança consira que Deus sia causa efficient efinal de la sua ymaginació e de les creatures, lesquals per la sua amor ymagina. Home qui ha en Deu esperança preyca paraules dels.xiiii. articles de la fe, dels .x. manaments e dels.vii. sacraments. E per ço ab paraules de Deu preycadesusa de la esperança que ha en Deu. E home envejós haparaules contraries, ab les quals usa de enveja. Home envejós enveja la muler de son veyn, e per ço usade enveja. E home qui ha en Deu esperança ama la mulerde son veyn per ço car Deus es causa efficient e finald'ella. Home envejós enveja la vinya e lo camp de son veyn e logras capó e moltó d'aquell. E home qui ha en Deuesperança ama en Deu e per Deu e per amor de Deu locamp, vinya e les altres coses de son veyn. Home envejós quant odora poma, rosa, liri o viola haplaer per odorar, per lo qual plaer traspasa a desijarplaer en aver la muler de son veyn a son lit. E homequi ha en Deu esperança, quant es temptat per odorarplaent odor, puja per aver plaer en Deu e haveresperança que li do, que li ajut et que li perdó lospecats que ha fets per luxuria. Home envejós ha plaer en oyr parlar de riqueses e dehonraments car en envejar aquells ha plaer ab lo qualhusa de enveja. E home qui ha en Deu esperança, con ouparlar de Deu e de les sues obres, ha plaer per lo qualusa de esperança. Home envejós, quant veu beles coses, per lo plaer queha en veer aquelles vol-les aver e vol esser senyord'elles, e per ço usa de enveja. E home qui ha en Deuesperança usa per veer de esperança en quant loa <page 261><title LLULL> e beneix Deu qui ha creades tan beles creatures queson tan plaents a veer. Esperança es bona creatura e estrument a fer bonesobres. E enveja es mala factura d'ome e del demoni e esmal estrument a fer males obres. Per gran esperança es hom luny a gran enveja e per granenveja es hom luny a gran esperança. E per ço pot homconexer que la fe dels crestians es vera, per la qualhom ha gran esperança en Deu e en les sues obres,contra la qual fe neguna altra fe pot esser gran nevera. Dit avem de esperança e de enveja. E per tal pregaremnostre senyor Deus Jesuchrist etc.

Sermó 47 [119] De esperança e de ira Si vols fer sermó de esperança e de ira, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Esperança es estrument per Deu creat, a home donat perço que ab esperança principalment servesca a Deu esecundariament a si matex e a son proisme. E ira esestrument e factura de home e del demoni per ço queprincipalment desservesca a Deu e secundariament a simatex e a son proysme. E per ço esperança e ira sonhabits contraris e qui han infinida distançia. Con Deus sia bo e sperança sia per Deu servir, cové queesperança sia bona. E car esperança es estrumentdona[t] ha home per Deu servir, cové que home qui usade esperança sia bo. E con ira sia mal estrument, ehome irat us de ira, cové que home irat sia mal. On,con açó sia enaxí, son doncs esperança e ira estrumentscontraris qui per bontat e per malea han infinidadistancia. Con Deus sia gran e esperança sia per ell a servir,cové que esperança sia gran. E car ira es contra servira Deu e es gran, son doncs esperança e ira estrumentscontraris qui per granea e en granea han infinidadistancia. E car esperança es en crestiá bo e es encrestiá plus gran que en altre home, es doncs maniffeste provat que fe de crestiá bo qui ab <page 262><title LLULL> esperança ha concordança es vera, e que tota fe a ellacontraria es falsa. Con Deus sia eternitat e esperança sia per Deu servir,cové que home qui ha esperança servesca eternitat eque'l seu merit sia eternal. E car ira es estrumentcontra esperança, home irat qui usa de ira deservex abira eternitat, e per ço aurá en foc infernal iraeternal. Son doncs esperança e ira estruments contrarisqui per eternitat han infinida distançia. Enteniment humá per esperança ha desliberació enentendre be o mal. E car ira es contra esperança,enteniment irat no ha desliberació a entendre be o mal,e per ço usa de ira a contingencia. Volentat humana ab esperança alegra si matexa e simatexa fa rica; e ab ira fa lo contrari. E per çoesperança e ira son en volentat humana estrumentscontraris qui han en ella infinida distancia. Memoria humana per esperança es meritoria per esserestrument en membrar Deu e les sues obres ab successióe moviment de membrant, membrat e membrar; e si es

habituada de ira, es estrument per lo contrari. E perço esperança e ira qui son estruments contraris han enmemoria infinida distancia. Ymaginació per esperança es forts e sana, e hadesliberació en ymaginar les coses ymaginables perservir a Deu; e ymaginació per ira es debila e no sanae es estrument contrari contra esperança. E per çoesperança e ira han en ymaginació infinida distancia. Potencia affativa per esperança es fortificada everificada en parlar; e per ira es lo contrari. E perço home qui ha esperança forma, colora, retorica sesparaules, e home qui ha ira parla per lo contrari. Potencia tactiva per esperança es ordenada a la fi perque es, e per ira es ordenada e contra la fi per quees. Potencia gustativa per esperança es atemprada, e perira es destemprada e contra la fi per que es. Potencia odorativa per esperança no pert la fi per quees, e pert-la per ira. Potencia auditiva per esperança ha plaer en oyrparaules de Deu e de les sues [obres], e per ira hatristicia con hou parlar de Deu e de les sues obres.

<page 263><title LLULL> Con les potencies intellectuals enformen ab esperançales sensitives, esperança enforma la potencia visiva ala fi per que es, con sia açó que ella enforma lespotencies intellectives a la fi per que son. E caresperança e ira son habits contraris, ira desforma lapotencia visiva contra la fi per que es. Qui vol conexer ira contra esperança e esperança contraira enserch lur contraversia per les carreres damuntdites. Dit avem de esperança e de ira. E per tal preguaremnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 48 [120] De esperança e de mentida Qui vol fer sermó de esperança e de mentida remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregla son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Esperança es estrument ab lo qual hom espera de Deuveres y grans coses, [e] mentida es estrument ab loqual hom no espera de Deu veres ne grans coses. E perço esperança e mentida son estruments contraris e quihan infinida distancia per la potencia visiva,auditiva, odorativa, gustativa, tactiva, affativa,ymaginativa, intellectiva, amativa e recoletiva qui son

bens naturals, e encara son contraris objects per losbens de gracia qui son per riqueses temporals, e foraaquests, esperança ne mentida no han subject per loqual sien contraris. Mentida es estrument ab lo qual hom desment si matex eson proysme, e encara Deu en quant hom atribuex a Deuab mentida ço qui en ell no es e nega en Deu ço qui enell es. Axí con los Averroystes qui dien que Deus no esen trinitat ne es encarnat ne ha lo mon creat ne escausa efficient e final d'altra vida; e dien que Deusno pot esser sens angels [ne] sens lo çel ne pot fer enest segle negunes coses ne sens lo moviment del çel. Ehome qui ha esperança parla per lo contrari de Deuveres coses e grans, ço es a saber, .xiiii. articles,.x. manaments e .vii. sacraments. <page 264><title LLULL> Enaxí ment hom ab son enteniment spiritualment conenten veritat e nega aquella per paraules, con ment homper paraules qui dien que ço qui es ver no es ver. Eper ço aytal enteniment es disformat, e de la [fi] perque es, desviat; e contra aytal enteniment esenteniment qui ha en Deu esperança, ab la qual enten deDeu veres e grans coses. Home mentider ment ab volentat mentidera, la qualengenra mentida spiritual per paraules mentideres. Evolentat vertadera que ha en Deu esperança usa per locontrari de mentida. Home mentider ment ab memoria mentidera con membracoses veres spiritualment e mou la lengua a dirparaules falses e sensibles. Ab aytal memoria homementider no pot aver en Deu esperança, con sia açó queesperança sia de linatge de veritat. Home mentider fa de ymaginació estrument mentider, ehome qui ha en Deu esperança usa de sa ymaginació cona estrument vertader. Home mentider engenre mentideres paraules, les qualstrau de vera pensa, e home qui ha en Deu esperançaengenra de vera pensa veres paraules. Home mentider trau de potencia tactiva, que es vera pernatura, mentider[e]s obres, e home qui a en Deuesperança usa de potencia tactiva contra mentida. Home mentider usa de potencia gustativa ab mentida, ehome qui ha en Deu esperança de la potencia gustativausa ab veritat. Home mentider no seguex la natura de la potenciaodorativa que no engenra en odorar mentida, e home quiha esperança seguex la natura de la potencia odorativaen quant espera de Deu veres e grans coses. Home mentider, si ou parlar veres coses, recompte ço

que ha oyt en contrari, e home qui a en Deu esperançaço que ou recompte ab veritat. Home mentider ment ab potencia visiva que veu verescoses e diu que no les a vistes, e home qui ha en Deuesperança diu veritat ab la potencia visiva, e per çofa concordança enfre la potencia visiva e esperança. Mostrades avem les carreres naturals per les quals hancontraversia esperança e mentida. Ara direm de lescarreres qui son per riqueses que no son per natura,mas que son per bens de gracia que Deus dona: Honrament es riquesa, la qual diu mentida que no esriquesa, e esperança diu que es riquesa, con sia açóque desonor sia pobrea. <page 265><title LLULL> Mentida diu que diners son riquesa a home qui molt losama, e esperança diu que no son riquesa, si hom no'lsama principalment per Deu onrar e servir. Mentida diu que camps, vinyes, castels, viles e çiutatsson riqueses de [ho]me qui les poseex, e esperança diuque no son riqueses, si hom no les posseex per entencióde Deu honrar e servir. Mentida diu que honor e laor son riqueses, e esperançarespon et diu que no son riqueses, si no son per Deuhonrar e servir. Mentida diu que sciencia es riquesa,e esperança respon que veritat es que sciencia esriquesa ab condició que home aja sciencia per conexerDeu e per fer ell conexer a aquells qui Deu no conexen.

Mentida diu que la amor que hom ha a Deu que esriquesa, e esperança atorgua que mentida diu veritatsotspossat que hom am Deus mes que negunes coses, massi hom no ama Deu mes que negunes altres coses, aquellaamor es pobrea. Dit avem de esperança e de mentida. E per tal preguemDeus etc. [7. DE CARITAT] Sermó 49 [121] De caritat e de avaricia Si vols fer sermó de caritat e de avaricia, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquellesordona ton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Qui vol conexer la contraversia e la infinida distanciaque han caritat e avaricia entena [1] [si son], [2] queson, [3] de que son, [4] per que son, [5] quantes son,[6] quals son, [7] quant son, [8] on son, [9] com sone [10] ab que son. Fora aquestes .x. carreres no lespot hom conexer ne atrobar, car fora elles no poden

esser. [1] Sens caritat hom no pot menys amar Deu, si matex eson proysme; on, con alscuns homens amen mes Deu quenegunes altres coses, doncs es caritat. E sens avaricianul home no amaria mes los bens temporals que Deu, quesi matex e son proysme; on, con sien alscuns homens quiamen mes riqueses que Deu, si matex e lur proysme,doncs <page 266><title LLULL> es avaricia en aquells. [2] Caritat es semblança de bona volentat ab que amatot be, e avaricia es semblança de mala volentat que teocioses les riqueses temporals, car aquelles desvia delur fi. [3] Caritat es de semblança de bontat, [de] granea, deduració, de poder, de enteniment e majorment desemblança de volentat. E avaricia es de dessemblançesde bontat, de granea e de les altres, e majorment dedessemblança de volentat. [4] Caritat es per ço car Deus la crea e la dona a homebo per ço que ab caritat home am Deu, si matex e sonproisme. E avaricia es car es feta per home e per lodemoni per ço que hom am mes los bens temporals queDeu, si matex e son proisme. [5] Caritat es habit qui ha aytan gran quantitat con sepertany a amar Deu e les sues obres mes que totesaltres coses, e con se pertany a amar si matex e sonproysme. [E avaricia es habit qui ha aytan granquantitat con se pertany a amar mes los bens temporalsque a amar Deu, si matex e son proysme]. [6] Caritat es bona, gran, durable, poderosa,intelligible, amable, virtuosa, vera e qui es carrerade gloria celestial eternal. E havaricia ha qualitatscontraries a les qualytats damunt dites, e es carrerade pena infernal eternal. [7] Caritat es primerament en potencia en quant escreatura que per lo poder de Deu pot esser e esaportada en actu com Deus l'a creada e ha home donada.E avaricia es en potencia en home per ço car ha poderde desviar los bens temporals e tenir aquells ociosos,e es aportada en actu en lo temps que home usa d'ellacontra les fins dels bens temporals, los quals teociosos. [8] Caritat es en home qui hama mes Deus e les suesobres que totes altres coses, e qui ama si matex e sonproysme; e avaricia ha loc en home per lo contrari. Eper ço caritat e avaricia no poden esser en .i. tempsne en .i. loc en home. [9] Caritat es ab manera de bontat de granea e delsaltres començaments naturals innats. E avaricia es ab

mala manera d'enteniment, de volentat, de memoria, deymaginació, de affar, de palpar, de gustar, de odorar,de oyr e de veer. <page 267><title LLULL> [10] Caritat es ab Deu e ab home qui ha bon entendre ebo amar, bo membrar, bo ymaginar, bo affar, bo palpar,bo gustar, bo odorar, bo oyr e bo veer. E avaricia esab home e ab lo demoni e ab mal entendre, voler,membrar, ymaginar e los altres. Soltes avem les .x. questions per les quals hom potconexer caritat e avaricia, e lur contraversia edistancia infinida, per ço car no han negú genre en loqual pusquen aver concordança: Caritat engenra alegria e avaricia engenra tristicia. Caritat engenra pau e avaricia engenra guerra. Caritat engenra repós e avaricia engenra trebayl. Caritat engenra lealtat e avaricia engenra deslealtat. Caritat engenra amistat e avaricia engenra desamistat. Caritat engenra paciencia e avaricia engenrainpaciencia. Caritat engenra humilitat e havaricia engenra ergul. Caritat engenra pietat e avaricia engenra impietat. Caritat engenra riquea e avaricia engenra pobrea. Caritat engenra sanitat e avaricia engenra malaltia. Caritat engenra conexença e avaricia engenradesconexença. Caritat engenra cortesia e avaricia engenra vilania. Caritat engenra bona entenció e avaricia engenrasuspita e mala entenció. Dit avem de caritat e de avaricia. E mostrades avemlurs contraversies. E per tal preguarem nostre senyorJesuchrist etc. Sermó 50 [122] De caritat e de glotonia Qui vol fer sermó de caritat e de glotonia, remembrelurs temes, diffinicions e especies. E segons aquellesregle e ordon son sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor Deusetc. Home qui ha caritat ha .vi. forçes contra glotonia ehome qui ha glotonia ha .iiii. forçes contra caritat.E primerament direm de les .vi. forçes de caritat eenaprés de les .iiii. de glotonia: Deus es força de caritat en quant fa caritat fortsestrument per ço que home ab caritat sia forts sobreforça de volentat humana natural, per ço que volentatab la força de Deu e ab la força de caritat, qui li esestrument a amar, am Deu sobre totes coses. <page 268>

<title LLULL> La segona força es per la força del home qui ha forçaen moura sa volentat a amar caritat. La terça força es que volentat a força per que puscaamar. La .iiiia. força es que volentat ha força a amar perforça del estrument, qui es caritat, con sia açó quevolentat pusca mes amar ab estrument que sensestrument. La .va. força es que bon angel esforça volentat humanacon vol amar ab caritat. La .via. força es que volentat ha força ab temprançaper caritat con ama temprança contra glotonia, que escontrari habit de temprança. La prima força que ha glotonia es força del demoni quiesforça la humana volentat que am glotonia. La segona força es que hom ha força ab glotonia que esestrument a amar los plaers que hom ha per glotonia. Terça força es força de volentat que ha natural forçaen amar plaer de menjar e de beure. La .iiiia. força es per la força del estrument, que esglotonia. Les .vi. forçes son plus forts que les .iiii., e per çopot hom conexer que virtut a major força que pecat.Emperó, si home e lo demoni multipliquen en granea les.iiii. forçes per accident han major força que les .vi.E per ço les .vi. forçes e les .iiii. son egualsmesures per libertat, sens la qual home no auriadesliberació ne franc arbitre a usar de caritat ho deglotonia, e la justicia de Deu no auria subject dedonar salvació per caritat ne de donar dampnació perglotonia. Caritat es virtut spiritual e glotonia es pecatcorporal per ço car es per la potencia gustativa. E perço caritat ha plus gran força ab temprança que glotoniaab destemprança. Humá enteniment ha major força en entendre ab volentatqui ama caritat que com ama glotonia. Volentat ha major força en amar enteniment qui entencaritat que enteniment qui enten glotonia. Memoria ha major força en membrar caritat que enmembrar glotonia. Mostrada avem la manera per la qual pugen lesspirituals potencies con objecten caritat. E per çocaritat es escala ab que'n pujen e glotonia <page 269><title LLULL> es escala per hon devalla. E per aytal pujar e devalarpot hom conexer que hom puja ab caritat a gloriacelestial eternal e que hom devala ab glotonia a foc

infernal eternal. Aquel sab que ha caritat qui ab caritat desa[ma]glotonia, e aquell sab que a glotonia, si sab que mesama glotonia que caritat. Aquell sab que es bo, si sab que ell ama caritat e noama glotonia, e aquell sab que es mal, si sab que ellama mes glotonia que caritat. Qui sab que ha gran amar per caritat sab que a majoramar que aquell qui sab que ama glotonia. E la rahó perque está es per ço car caritat es alt e noble object eestrument, e glotonia es object e estrument per locontrari. Aquell sab que ha major entendre, si enten Deu abcaritat que si enten home ab glotonia. E la raó per que[es], está en açó car caritat es estrument per Deucreat e glotonia es estrument e factura de home e deldemoni. Aquell sab que ha milor membrar, si membra caritat quesi membra glotonia. E la raó per que [es], está en açóque caritat es milor object en virtut que glotonia enpecat. Caritat es cosina de paciencia e glotonia deinpaciencia. Caritat es parenta de humilitat e glotonia de ergul. Caritat es amiga de sanitat e glotonia de malaltia. Caritat es veyna de corteria e glotonia de vilania. Caritat es parenta de sciencia e glotonia deignorancia. Caritat es estrument ric e glotonia es estrument pobre.

Caritat es bel estrument e glotonia es estrument leg. Caritat es estrument que Deus fa per bona fi e glotoniaes estrument que home e lo demoni fan per mala fi. [Qui ha] caritat no ha de be fretura e qui ha glotoniaha de tot be fretura. Caritat es de linatge gentil e glotonia es de linatgevil. Dit avem de caritat e de glotonia. E per ço preguemDeus que'ns mantenga caritat a ell amar e servir contraglotonia etc. <page 270><title LLULL> Sermó 51 [123] De caritat e de luxuria Si vols fer sermó de caritat e de luxuria, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyorJesuchrist etc. Caritat es estrument e virtut ab lo qual hom fa tots

los actus de les potencies naturals virtuosos; eluxuria es estrument e vici per lo qual hom los faviciosos. E per ço caritat e luxuria son estrumenscontraris qui han per amar, entendre e membrar,ymaginar, affar, palpar, gustar, odorar, oyr e veer enhome contrarietat e infinida distancia. Caritat no crex ne descrex, mas los actus per ellacrexen e descrexen, con sia açó que volent[at] humanano cresca ne descresca, mas que crex o descrex sonamar. Açó matex pot hom dir de luxuria que no crex nedescrex, mas que crex o descrex son actu, segons quevolentat vol poc o molt d'ela usar. La divina volentat es infinida, e qui es infinit nocrex ne descrex; e lo seu amar es infinit, con sia açóque sia .ia. cosa matexa ab la divina volentat. E perço l'amar divinal no crex ne descrex, e ha creadacaritat que no crex ne descrex, mas que crex o descrexson actu per ço car no es .ia. cosa matexa ab caritat.Açó matex pot hom dir de luxuria, que es factura de[l]home e del demoni. Deus no ha mester caritat en quant caritat esestrument, car si u avia, poria hom conexer que perestrument poria crexer o descrexer son amar. Pot homdoncs conexer que volentat humana pot mes amar percaritat o menys amar, con sia ço que potencia humanapot mes obrar per si e ab estrument que sens estrument;e açó en be o en mal, en be ab caritat e en mal abluxuria. Enaxí con avem dit de caritat per volentat, pot hom dirper enteniment e per memoria, per ymaginació e per lesaltres potencies naturals. On, con açó sia enaxí, perço que dit avem pot hom conexer les contraversies quehan caritat e luxuria, e home es lo subject d'aquellacontraversia ho contraversies. E per ço pot hom conexerque tot home per caritat va a gloria celestial eternale va per luxuria a pena infernal eternal. <page 271><title LLULL> Qui ama caritat Deus ama e qui no ama caritat Deusdesama. E qui ama caritat Deus l'ama e qui no amacaritat Deus lo desama. E car caritat e castetat sonamigues, pot hom dir que Deus desama qui luxuria ama equi castetat desama. E per tot açó la divina volentatno pren negú mudament, car, qui es infinit e eternal,no pot esser mudat ne alterat. Caritat es estrument spiritual e luxuria, corporal. Ecar caritat es a ensús e luxuria es a enjús, ffol esl'home qui per luxuria pert caritat, e savi es l'omequi caritat ama e luxuria desama. Deus fa manament que hom l'am con a senyor, e de tot

son cor, de tota la sua anima e de tota la sua pensa ede totes les sues forçes; donchs fa manament que homaja caritat, car sens caritat no poria hom esserobedient al seu manament. E car Deus fa manament perMoysés que hom no faça luxuria, es doncs manifest eprovat que qui ha caritat no ha luxuria, e qui haluxuria no a caritat. E en aquest pas pot conexer homeluxuriós que es enganat qui cuyda amar Deu e no'l ama.

Caritat es bela e luxuria es lega. Caritat es profitosa e luxuria es dampnosa. Caritat es bona e luxuria es mala. Caritat es de Deu e luxuria es del demoni. Ab caritat es home franc e ab luxuria es pres. Caritat es habit resplandent e luxuria es tenebrosa. De caritat pots preycar beles paraules e de luxurialeges paraules. Ab caritat as bel amar e ab luxuria as leg amar. Ab caritat as bel entendre e ab luxuria has legentendre. Ab caritat has bel membrar e ab luxuria has legmembrar. Ab caritat has bel ymaginar e ab luxuria has legymaginar. Ab caritat as bel parlar e ab luxuria has leg parlar. Ab caritat as bel palpar e ab luxuria l'as leg. Ab caritat has bo gustar e ab luxuria as mal gustar. Ab caritat has plaent odorar e ab luxuria has pudent. Ab caritat has just oyr e ab luxuria injust. Ab caritat has just veer e ab luxuria injuriós veer. Dit avem de caritat e de luxuria. E per tal preguaremDeus Jesuchrist etc. <page 272><title LLULL> Sermó 52 [124] De caritat e de ergul Qui vol fer sermó de caritat e de ergul membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles regleson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Caritat es mental paraula spiritual ab la qual homparla sobre força natural de sa volentat amant Deus eles sues obres sobre totes coses; e ergul es paraulamental spiritual ab la qual hom parla ergulosament deles sues potencies naturals e de les actus d'aquelles.Per lo qual ergul humana volentat ama sobre ses forçesmes si matexa e les sues obres que Deu ne que totesaltres coses. E per ço caritat e ergul han en humanavolentat contraversia e infinida distancia.

Caritat es estrument ab lo qual hom parla amorosamentparaules amoroses de nostre senyor Deus, de la suaunitat, subirana bontat, granea e les altres. E perforça d'amor humá enteniment es esforçat a esserilluminat a entendre la divina unitat, subirana bontat,granea e les altres; e d'aytal subiranitat home ergulósno ha cura, e está son enteniment tenebrós a entendreson pecat. Caritat es estrument ab lo qual hom illumina d'amorhumana memoria a membrar sobre ses forçes la santadivina trinitat, encarnació e los altres articles de lasanta fe catholica, los .x. manaments e los .vii.sacraments. E memoria ergulosa no ha cura d'aytalmembrar, mas que membra ergulosament l'ome en que es eles sues potencies naturals e los bens temporals. Ergul es estrument ab lo qual hom ergulosament desiraesser fi de si matex e no de Deu, con sia açó que ergulno requira que Deus sia sobre ell, mas que axí con oliqui ha natura de estar sobre aygua, enaxí vol estarsobre Deu e sobre totes altres coses; e caritat usa perlo contrari. E per açó ab caritat puja hom a ensús a lagloria celestial eternal, e ab ergul devala hom a enjúsen infer[n] a pena eternal. Ergul energula la potencia volitiva a amar e laintellectiva a entendre e la memorativa a membrar, laymaginativa a ymaginar, la affativa a parlar, latactiva ha tocar, la gustativa a gustar, la odorativaa odorar, <page 273><title LLULL> la auditiva a oyr e la visiva a veer; e per [açó] tothome ergulós va en infern ergulosament. E caritat esestrument per lo contrari contra ergul e contra losseus valedors. Ergul es estrument ab lo qual hom usa ergulosament delsbens de gracia que Deus dona, [e caritat es estrumentab lo qual hom usa humilment dels bens de gracia queDeus dona]. E per ço en los bens de gracia caritat eergul han contraversia e infinida distancia. Caritat es de linatge de bontat e ergul de linatge demal, car [caritat] es de linatge de gran bontat e ergules de linatge de gran malea. Caritat es de linatge de gran lealtat e ergul es degran falsetat. Caritat es de linatge de gran veritat e ergul de granmentida. Caritat es de linatge de gran paciencia e ergul de granimpaciencia. Caritat es de linatge de gran pau e ergul de grantrebayl. Caritat es de linatge de gran gloria e ergul de gran

pena. Caritat es de linatge de gran alegria e ergul de grantristicia. Caritat es de linatge de gran segurtat e ergul de granperil. Caritat e justicia son amigues e ergul e injuria sonamics. Caritat e obediencia son amigues e ergul edesobediencia son amichs. Caritat e prudencia son parentes e ergul e imprudenciason parentes. Caritat e honrament son parents e ergul e desonramentson cosins. Caritat e força de coratge son veyns e ergul edibilitat de coratge son veyns. Caritat e temprança son amigues e ergul e destemprançason amics. Caritat e fe son germanes e ergul e eretgia songermanes. Caritat e esperança son germanes e ergul e desesperançason germanes. Caritat e saviea son germanes e ergul e folia songermanes. Caritat e salvació han parentesch e ergul e dampnació. Si vols conexer home qui ha caritat e home qui haergul, çerca-los per les carreres damunt dites, con siaaçó que contrari conesca hom per son contrari, e per.ia. concordança conega hom altra concordança. Dit avem de caritat e de ergul. Et per tal preguem Deusetc. <page 274><title LLULL> Sermó 53 [125] De caritat e de accidia Si vols fer sermó de caritat e de accidia, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó preguarem Deus etc. Caritat es estrument que es semblança de la divinavolentat e humana, e es semblança del sant Esperit quiix de Deu Pare e de Deu Fill, la qual caritat dona Deussanct Esperit a home per ço que leugerament ediligentment home ab caritat am mes Deus que totes lesaltres coses, e que hom ab caritat, diligentment eleugerament, am axí son proysme com si matex. E per çocaritat es estrument a la humana volentat que am sobresa natural bontat, granea e les altres semblançes deles divines dignitats; e accidia es estrument per locontrari, per lo qual home pererós ha pererosa e fexugavolentat e desama be e ama mal.

Negú fust nada tan leugerament sobre aygua con suro, eper ço caritat, en quant es estrument, es semblança desuro, car home qui a caritat ha leuger enteniment aentendre Deu e les sues obres, e totes lespro[s]peritats e adversitats senblen ha home qui hacaritat leugeres a servir Deu, si matex e son proysme.E accidia es axí con plom, qui es fexuch, ab la qual eshom pererós e pesant a fer bones obres, les quals homepererós accidiós no sab entendre. Memoria humana ab caritat es diligent e leugera amembrar Deu e les sues obres e les fins de lespotencies natural[s], e car accidia es estrument fexuce pererós, home accidiós ha memoria pererosa enecligent que oblida Deu e les fins de les potenciesnaturals e encara dels bens de gracia. Per natura hom ha plaer per ymaginar, e caritatmuntiplica aquell plaer a ensús e fa home diligent aymaginar; e accidia es estrument per lo contrari. Amor e desamor son diverses habits e diversosestruments. E per ço ab caritat puja hamor son amar aDeu e accidia ab desamor lo devala. E <page 275><title LLULL> per ço home ab caritat es diligent en parlar paraulesenamorades per les quals hom se enamora de Deu e de lessues obres. Accidia es habit per lo contrari. Per natura potencia tactiva ha plaer en toca[r], axícon home qui ha fret e ha plaer con se pot al focescalfar, e si a set, ha plaer en beure vi fret o ayguafreda, enaxí per accident, caritat es estrument quidona plaer en tocar les coses palpables per Deu honrare servir. E accidia es habit per lo contrari. Per la potencia gustativa ha hom plaer naturalment engustar per menjar e per beure. E per caritat puja homa ensús sobre natura, e ha hom plaer en amar temprançaque es plaent estrument sobre plaer de menjar e debeure. E home accidiós es pererós e necligent a guanyarlo plaer que hom ha sobre menjar e beure, e está alplaer dejús qui está per menjar e per beure. Potencia odorativa per natura es diligent a sentir odorplaent e es diligent ha esquivar pudent odor. E caritatestá a la semblança de la plaent odor e accidia está ala semblança de la desplaent odor. Per natura ha hom plaer en oyr. E caritat aporta loplaer en oyr paraules d'amor virtuosa; e accidia aportadesplaer per lo contrari. Potencia visiva per natura engenra plaer con hom veubeles coses, axí con veer bel home, bela fembra. Eaquell plaer que hom ha per veer ab caritat, hom locuyl en amar Deu sobre totes coses e sobre natura debeles coses, e si hom ha desplaer per veer leges coses,

axí con mesel, caritat porta e sosté aquell desplaer eno's tresmuda en desplaer e sosté-se ab lo plaer damuntdit. E accidia es estrument per lo contrari. Dit avem de caritat e de accidia. E per tal pregaremnostre senyor Jesuchrist etc. Sermó 54 [126] De caritat e de enveja Qui vol fer sermó de caritat e de enveja, remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglee ordon son sermó. <page 276><title LLULL> Al començament del sermó pregarem nostre senyor Deusetc. Caritat es estrument a la volentat ab lo qual illuminasi matexa d'amor e enamora l'enteniment e la memoria,e totes .iii. les potencies son illuminades a amar,entendre e membrar Deu e les sues obres sobre lursforçes. E enveja es estrument ab lo qual hom enveja,ama, enten e membra sobre les forçes de les suespotencies a si matex contra Deu e son proysme. E per çocaritat e enveja son contraris e han infinidadistancia. Potencia visiva per natura ha plaer en veer belescoses. E caritat transmuda aquell plaer a ensús en amarbeles coses visibles, e traspassa a ensús e muntiplicalo plaer en amar Deu qui ha creades beles creatures; ed'aquell escaló puya mes a ensús, e ama Deu per ço cares bel e es bo. E enveja es habit per lo contrari, consia ço que home envejós per enveja apropia a plaer desi matex lo plaer que ha en veer. Potencia auditiva per natura ha plaer en oyr plaent sod'estruments e plaents paraules. E caritat de plaer enplaer puja a ensús per ço que home aja major plaer enDeu entendre e les sues obres que en neguna altra cosa.E enveja es habit per lo contrari, con sia ço queenveja sia estrument per lo qual home envejós atribuexa si matex lo plaer que ha per oyr. Aver plaer de odorar plaent odor es plaer quisignifiqua lo plaer que hom ha per caritat. E homeenvejós ha plaer per lo contrari. Potencia gustativa per natura ha plaer per menjar e perbeure. E home qui ha caritat cuyl ab caritat lasemblança d'aquell plaer, e ab aquell puja a amar Deula volentat, e l'enteniment a entendre Deu e la memoriaha membrar Deu. E home envejós ab enveja usa per locontrari e dona gloria a si matex per lo plaer que haper menjar e per beure. Potencia tactiva ha plaer per natura en tocar e palpar.Per lo qual plaer home qui ha carita[t] puja ab caritat

a plaer spiritual desús, lo qual ha per amar, entendree membrar Deu e les sues obres. E enveja es estrument,ab lo qual home envejós s'atura [e s'está] sajús enaver plaer per palpar e tocar la fembra, blan lit emoles vestidures; e del plaer desús no ha cura. <page 277><title LLULL> Potencia affativa ha plaer per natura en parlar. E homequi ha caritat per aquell plaer sensual puja a plaerspiritual e parlará en la pensa contemplant Deu e lessues obres amán, entenent e membrant. E home envejós abenveja s'atura e s'está sajús e atribuex a si matex loplaer que ha per parlar. Potencia ymaginativa ha plaer per natura en ymaginar,con sia ço que plaer per natura sia multiplicat perpotencia, object e actu. E aquell plaer de ymaginar quies per natura es materia e subject al plaer que hom haper caritat a ensús objectant Deu e les sues obres. Eenveja es habit per lo contrari. Mostrat avem con per natura puja plaer per sentir e perymaginar e com ab caritat es cuylit e presentat alplaer desús, qui es per amar, entendre e membrar Deu eles sues obres. E mostrat avem con per enveja homeenvejós ha plaer en lo plaer de sentir e d'imaginar peramar, entendre e membrar si matex e ses obres. E per çoque avem dit dels .ii. habits contraris pot hom conexercon es engenrada caritat e con se manté, e axó matex deenveja, e con son e hon son lurs carreres. E mostraraytals coses al poble es donçs profitosa [doctrina]; nodic emperó que hom la mostre tan subtilment con la avemescrita, car no seria per tot lo poble entesa, mas quehom ne parle en tal manera que pusca esser entesa, eaçó vertaderament, e sens jactança e ypocressia que noson del linatge de la doctrina damunt dita. Ço que Deus ha creat, tot ho ha creat a si matexconexer e amar e membrar. E home no pot venir a aquellafi sens caritat qui sia estrument ab lo qual hom pug aaquella fi son veer, oyr, odorar, gustar, tocar, affar,ymaginar, entendre, amar e membrar, e per ço Deus donacarita[t] qui es estrument de pujar a la fi; e envejaes estrument d'ome e del demoni per qui home devala aenjús e desvia son veer, oyr, odorar e los altres de lafi desús, e encara la fi dels bens de gracia a si matexpropia aytant con pot; e home qui ha caritat a Deu losret qui'ls dona. Dit avem de caritat e de enveja. E per tal preguem Deusetc. <page 278><title LLULL> Sermó 55 [127] De caritat e de ira

Si vols fer sermó de caritat e de ira, membra lurstemes, difinicions e especies. E segons aquelles reglae ordona ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor Deusetc. Caritat es habit sant per sant Esperit donat a animaraçional per ço que aja sant amar, entendre e membrar.E ira es habit per lo contrari contra sant amar,entendre e membrar per ço que faça hom pecar. Caritat es habit, per lo qual les potencies sensitivese la ymaginació han santes obres, ço es, sant veer,oyr, odorar, gustar, palpar, parlar, ymaginar per sanctentendre, amar e membrar. E ira es habit per locontrari. Caritat es habit qui enforma les fins dels bensterrenals per usar d'aquells bens a guanyar santetat enfer bones obres, con sia ço que caritat e santetat siend'un linatge. E ira es habit per lo contrari. Caritat e sanctetat fan humana volentat alegra esancta. E ira es habit per lo contrari. Caritat e sanctetat engenren en humá entenimentdiscreció e desliberació. E ira es habit per locontrari. Caritat es habit sant qui engenre en memoria humanasanct e alegre membrar. E ira es habit per lo contrari.

Caritat es habit sanct qui engenre sanct e subtilymaginar. E ira es habit per lo contrari. Caritat es habit sanct qui engenre sanctes paraules. Eira es habit per lo contrari. Caritat es habit sanct qui la potencia tactiva fasancta contra colpa. E ira es habit per lo contrari. Caritat es habit sanct qui fa la potencia gustativa,per temprança, sancta. E ira es habit per lo contrari. Caritat es habit sanct qui la potencia odorativa fasancta per odorar. E ira es habit per lo contrari. Caritat es habit sanct qui fa la potencia auditivasancta per oyr. E ira es habit per lo contrari. Caritat es habit sanct qui fa la potencia visiva sanctaper veer. E ira es habit per lo contrari. <page 279><title LLULL> Mostrades avem les carreres per les quals caritat e irason habits contraris, e los subjects en los quals haninfinida distancia. E per ço pot hom conexer que totl'ome es per caritat sanct e va a gloria celestialeternal ab totes les sues partides naturals. E per irava ab totes ses partides naturals a foc infernaleternal. E per aytal doctrina pot hom conexer que serágeneral ressurecció d'omes, car, si no u era, no serien

vers los damunt dits senyals, e la justicia de Deu noauria subject en lo qual agués ver judici; la qual cosaes impossible. Caritat es habit per lo qual hom se alegre en amar Deuper los .xiiii. articles, per los .x. manaments e perlos .vii. sacraments, per los .vii. dons del sanctSperit e per les .vii. obres de misericordia. E ira eshabit per lo contrari. Caritat es habit per lo qual hom, ab amor e ab plaer,sosté passió e adversitats per servir a Deu. E ira eshabit per lo contrari. Caritat es estrument ab lo qual hom engenre confessió,contricció e satisfació de sos pecats. E ira es habitper lo contrari. Caritat es bona ab la bontat de Deu e ira es mala ab lamalicia del demoni, de la carn e del segle. Caritat es gran per la granea de Deu e ira es gran perla granea del demoni, de la carn e del segle. Caritat dura en paradís per la eternitat de Deu e iradura en infern per la justicia de Deu. Caritat es poderosa per lo poder de Deu e ira espoderosa per lo poder del demoni, de la carn e delsegle. Per caritat es home savi e per ira es fol. Per caritat es hom amable e per ira es desamable. Per caritat es home virtuós e per ira viciós. Per caritat es home vertader e per ira es homementider. Per caritat ha home pau e per ira ha hom trebayl. Per caritat es home leyal e per ira es home traydor. Per caritat es home ensenyat e per ira es descortés. Dit avem de caritat e de ira. E per tal preguem nostresenyor Jesuchrist etc. <page 280><title LLULL> Sermó 56 [128] De caritat e de mentida Qui vol fer sermó de caritat e de mentida remembra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles ordonson sermó. Al començament preguem Deus etc. Tres son les potencies de l'anima racional. E car sondifferens per natura son .iii. en nombre e car son .ia.essencia per anima son totes .iii. per natura .ia.anima, la qual anima es .ia. per natura; e açó matex dela sua volentat, enteniment e memoria. E quant sonvestides de caritat, es caritat per .ia. manera envolentat, per altra en enteniment e per altra enmemoria. E caritat es .i. habit e no molts en .ia.anima, e es vestedura spiritual, e volentat ama be per

caritat e no mal, e enteniment, sots forma de caritatenten be e no ha colpa, si enten mal; e açó matex dememoria. E per ço caritat esten sos rams per totes lespotencies naturals qui son unes per natura e de caritatson vestides per accident, les quals potencies sonymaginativa, affativa, tactiva, gustativa, odorativa,auditiva e visiva. E per ço caritat per totes lespotencies naturals es .i. arbre spiritual branchat,ramat, ffullat, fflorit e granat. Et mentida es altrearbre per tot en lo contrari. Humana volentat per natura es vera potencia, e açómatex del enteniment e de la memoria; e cascuna es .ia.per natura. E veritat guanyada es un habit del qual les.iii. potencies son vestides, e car l'abit es .i., les.iii. potencies son d'aquell habit guanyat vestides,per lo qual habit es vestida la ymaginació de veritat;e açó matex de les potencies sensitives. E mentida esaltre arbre qui es per lo contrari, del qual arbre sonles potencies naturals vestides. E per açó pot homconexer que en home caritat e mentida son arbrescontraris e han infinida distancia. Bens terrenals, los quals son riqueses e honramens, sonmateria e subject en lo qual e per lo qual caritat ementida son vestedures contraries en qui han infinidadistancia, car per caritat hom usa vertaderament de lafi per que son los bens terrenals, la qual fi es Deusloar, honrar, obeyr e servi[r]. E mentida es vesteduraper lo contrar[i]. Caritat es causa e fi de vera pensa, e la pensa vestidade caritat es causa e fi de les paraules. E mentida eshabit per lo contrari. Per caritat ama hom Deu sobre totes coses. Amar no'lpot hom ab caritat, si hom no ama la sua bontat sobretotes altres bontats, e la sua <page 281><title LLULL> granea sobre totes altres granees, e la sua eternitatsobre totes altres duracions, e lo seu poder sobre totaltre poder, e lo seu enteniment sobre tots altresenteniments, e la sua volentat sobre totes altresvolentats, e la sua virtut sobre totes altres virtuts,e la sua veritat sobre totes altres veritats, e la suagloria sobre totes altres glories. E mentida es habitper lo contrari. No ama ab caritat aquell qui no ama en divina bontat[entendre] aytal natura[l] obra per trinitat, con esnatural la essencia de la divina bontat; e açó matexpot hom dir de la divina granea e de les altres. E perço mentida es habit ab lo qual hom desama les obres quehom ama en Deu ab caritat. Aquell qui ama que Deus sia encarnat ama ab caritat la

major obra que Deus pot fer en creatura, e aquell quidesama que Deus sia encarnat desama ab mentida la milorobra que Deus pot fer en creatura. Aquell ama ab caritat qui ama que Deus age lo moncreat, e aquell desama ab mentida qui desama que Deusaja lo mon creat. Aquell ama ab caritat qui ama que Deus puscaressuscitar tots homens e que pusca donar als homensbons gloria eternal e als homens mals pena eternal; eaquell qui aytal poder de Deu desama, Deus desama abmentida. Aquell ama ab caritat qui ama justicia, prudencia e lesaltres virtuts, e aquell ama ab mentida qui amaavaricia, glotonia e los altres pecats. Caritat es habit ric e mentida es habit pobre. Caritat es habit alegre e mentida es habit trist. Caritat es habit per qui hom es ardit e mentida eshabit per que hom es volpell. Caritat es habit per lo qual hom es consolat e mentidaes habit per lo contrari. Caritat es habit de bo conseyl e ab mentida dona hommal conseyl. Dit avem de caritat e de mentida. E per tal preguemnostre senyor Deus etc. <page 282><title LLULL> [8. DE SAVIEA] Sermó 57 [129] De sav[i]ea e de avaricia Si vols fer sermó de saviea e de avaricia, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles regleton sermó. Al començament del sermó preguem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Humá enteniment es potencia intellectiva en quant nopot entendre Deu sobre sa natura ne les sues obres troqui Deus li dona saviea que es estrument ab lo qualentena sobre sa natura Deu e les sues obres; e avariciaes estrument que hom fa ab ajuda del demoni per ço queno us de la fi dels bens de gracia que Deus dona aconservar sa natura e la natura de son proysme. E perço saviea e avaricia son habits contraris e los bens degracia son la materia e lo subject en lo qual hainfinida distancia. Saviea es estrument qui no es per natura, ab lo quall'umá enteniment ajuda a la humana volentat que amsobre sa natura Deu e les sues obres per ço que aytantcon l'enteniment enten Deu e les sues obres que lavolentat pug sobre sa natura a amar Deu e les suesobres; e avaricia es habit per lo contrari, per ço que

home avar ab avaricia am los bens de gracia sobre sanatura e no pug sobre sa natura a amar Deu e les suesobres per ajuda de l'enteniment. Saviea es estrument ab lo qual ajuda l'umá entenimenta la memoria per tal que pug sobre sa natura membrarDeu e les sues obres; e avaricia es estrument per locontrari per ço que enpatx l'enteniment que no ajut absaviea a la memoria que pug sobre sa natura a membrarDeu e les sues obres, mas que deval membrar los bens degracia sobre sa natura. Mostrat avem con les .iii. potencies de l'anima pujenab saviea contemplar Deu e les sues obres, en les qualsson divina trinitat, encarnació, creació e los altresarticles; e açó matex dels .x. manaments e dels .vii.sacraments e dels .vii. dons del sanct Esperit. Emostrat avem la manera per la qual avaricia esestrument qui empatxa lo pujament e devala lespotencies a usar dels bens temporals contra la fid'aquells, [c]on sia açó que hom avar no gos menjar nebeure segons que li requer <page 283><title LLULL> sa natura, ne gos obeyr al manament de Deu qui manaque hom am son proysme axí con si matex. Saviea es estrument qui defen hom que no fasça folies,e avaricia es estrument ab que hom les fa. E per çohome savi ab saviea usa de sa ymaginació ordenadament,e home avar usa d'aquella contra orde. Home savi ab saviea parla saviament, e home avar abavaricia parla folament e contra larguea. Home savi usa de la potencia tactiva saviament, e homeavar ab avaricia usa per lo contrari. Home savi de la potencia gustativa usa saviament, ehome avar ab avaricia usa d'ela pegament. Home savi de la potencia odorativa usa saviament, ehome avar ab avaricia usa per lo contrari. Home savi de la potencia auditiva usa saviament, e homeavar ab avaricia usa d'aquella contrariament. Home savi usa de la potencia visiva saviament, e homeavar ab avaricia usa d'aquella contrariament. Mostrades avem les carreres per les quals hom savi pujaab saviea usar d'ela saviament e per les quals homeavar ab avaricia devala usar d'ela folament. E per ço,qui vol sercar e atrobar home savi e home avar,çerca-lo per les carreres damunt dites, e fora aquellesno'ls pot atrobar ne sens aquelles conexer. E per çoaytal doctrina es bona a preycar. Home savi usa de sciencia saviament e home avar usad'aquella folament. E per ço home savi, aytant con messab, sciencia li es materia a esser gran savi; e homeavar, aytant con mes sab, sciencia li es materia con

sia gran fol. Sots habits de sciencia null home no pot fer folies nesots habit de avaricia null home no pot fer savieses. Aytant con hom es plus savi, aytant pot hom mesentendre, amar e membrar Deu e les sues obres; e aytantcon hom es [mes] avar, aytant es plus luny a entendree a amar e membrar Deu e les sues obres. Dit avem de saviea e de avaricia. E per tal preguemnostre senyor Deus etc. <page 284><title LLULL> Sermó 58 [130] De saviea e de glotonia Qui vol fer sermó de saviea e de glotonia, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles regleson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor Deusetc. Home ab temprança fa questió a la taula si menjará mesho menys, e si es savi, conexerá per saviea quant deumenjar ne beure, e no mes ne menys, e per ço saviea esplus alta e plus comuna virtut que temprança, e moutemprança contra glotonia. E home glot a la taula no faquestió si menjará mes ho menys, que menja e beu aytantcon pot, e per ço glotonia es estrument per lo qualhome glot menuga e beu sobre la força de sa potenciagustativa e engenra ab glotonia malaltia e pobrea. Glotonia es la font d'on ixen los plaers que hom ha perveer gras capó e per oyr parlar de gras capó, e de bonvi e per odorar aquell, e per dispondre luxuria e perparlar de delicades viandes e per ymaginar aquelles, eper entendre, amar e membrar los plaers que hom sentper gustar. E tots aquests plaers son rius qui ixen dela font que es per plaer de gustar. E saviea abjusticia destruu la font de glotonia e tots los riusqui ixen d'ela. Glotonia ab folia es contra prudencia, que es serventade saviea, e saviea es ab prudencia contra glotonia. Glotonia ab dibilitat de coratge es contra temprança,e saviea ab força de coratge es contra glotonia. Home glot ab glotonia empatxa l'umá enteniment aentendre de Deu veres e grans coses, e per ço es contrafe que ha concordança ab saviea per ço que saviamenthom crea e entena de Deu grans e veres coses. E per çosaviea ab fe es contra glotonia. Home glot ab glotonia desvia sa volentat que no am deDeu grans coses, mas que am e que esper grans plaersper menjar e per beure, e saviea ordona la volentat queam esperança en esperar de Deu grans coses. Glotonia empatxa la memoria a membrar caritat, e saviea

la endreça a membrar caritat contra glotonia que acupala memoria a membrar lo plaer que hom ha per menjar eper beure. Saviea es contra glotonia ab granea de bontat, eglotonia es contra saviea ab granea de malea. <page 285><title LLULL> Glotonia es contra saviea ab ergul, con sia ço que homgolós no tem a Deu qui ama temprança e desama glotonia,e home savi ab saviea vol humilitat contra ergul econtra glotonia. Home savi es diligent en engenrar temprança contraglotonia, e home glot es diligent a engenrar glotoniacontra temprança. Home savi combat glotonia ab lealtat, e home glot,lealtat e saviea ab enveja. Home glot combat saviea ab ira con no pot molt menjare beure, e home savi combat ab saviea e ab pacienciaglotonia e ira. Home savi combat ab saviea glotonia e mentida, e homeglot combat ab glotonia e mentida veritat e saviea. Mostrades avem les batales que fan glotonia e saviea elos locs hon se fan e hon son les batayles. E aytaldoctrina es bona a preycar al poble per ço que sapiahon se combaten e con se combaten en home saviea eglotonia. Ha totes les batales que hom fa contra glotonia absaviea ajuda Deus per ço car es causa efficient effinal de saviea, e a totes les batales que hom facontra saviea ajuda lo demoni. E per ço es l'ome plusforts per saviea contra glotonia que per glotoniacontra saviea, per que l'ome ha colpa car no vençglotonia ab saviea, e si no era plus forts ab savieaque per glotonia, no auria colpa si no vençia glotoniaab saviea. Glotonia per longa costuma es pecat obstinat, e savieaper longa custuma es virtut morayga, contra la qual homno pot esser temptat per glotonia. Saviea es per la saviea de Deu, e glotonia es per lasaviea del demoni. E home está en lo mig, qui halibertat a usar de bonea o de mala saviea, e per çohome ab Deu usa de saviea e ab lo demoni de glotonia.E la saviea del demoni es saviea de mal per ço que abmaestria endugua home glot a pena infernal, hon auráfam e set eternal. E la saviea que home ha per lasaviea de Deu es bona per ço que per ella sia savi enparadís eternal. Dit avem de saviea e de glotonia. E per tal preguemDeus etc. <page 286>

<title LLULL> Sermó 59 [131] De saviea e de luxuria Si vols fer sermó de saviea e de luxuria, membra lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglee ordona ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor Deusetc. Saviea combat luxuria ab castetat; e luxuria combatsaviea ab folia; e los valedors son de cada part les.x. potencies humanes de que hom es compost. E locasteyl de saviea es l'umá enteniment e'l casteyl deluxuria es la potencia tactiva. Humá enteniment habituat de saviea enten que castetates bona e que luxuria es mala, car ab castetat es homobedient al manament de Deu qui es bo, lo qual mana quehom no faça luxuria, per la qual luxuria es homedesobedient al manament de Deu. E car mal e be no hanneguna concordança, per ço saviea e luxuria soncontraries e han infinida distancia. Humana volentat ab caritat ajuda a saviea contraluxuria, e humana volentat ab crueltat ajuda a luxuriacontra saviea. Memoria habituada de esperança ajuda a saviea abesperança contra luxuria en quant membra la benauyrançaque auran los homens savis en paradís e la pena quehauran en infern los homens luxuriosos. E memoria nohabituada de esperança ajuda a luxuria en quant membrelos plaers que hom sent per luxuria. Ymaginació que ymagina les leges obres que fan loshomens luxuriosos ab les fembres, e que ymagina lespenes infernals, e qui ymagina la gloria de paradís, eque ymagina la mort, ajuda a saviea contra luxuria. Eymaginació que ymagina los delits que hom sent perluxuria e que escalfa e infla la carn ajuda a luxuriacontra saviea. Potencia affativa que parla paraules de oració, decastetat, de bontat e lealtat e de amistat enfre marite muler ajuda a saviea contra luxuria. E potenciaaffativa que parla paraules de cançons, dançes ebalades, d'engans, de falsies e de tracions e dementides qui son del linatge de mal ajuda a luxuriacontra saviea. <page 287><title LLULL> Potencia tactiva que seguex la fi per que es, ajuda abmatrimoni a saviea; e potencia tactiva ab los plaersque sent per luxuria, ajuda a luxuria contra saviea. Potencia gustativa ab temprança ajuda a saviea contra

luxuria, e per trob menjar e beure ajuda a luxuriacontra saviea. Potencia odorativa ab plaent odor de poma, de rosa oviola ajuda a luxuria contra saviea, e saviea ab lapudor que sab en les obres qui's fan per luxuria escontra luxuria. Potencia auditiva ab ço que ou parlar de Deu, de bonescostumes, de paradís, d'infern, de la mort, ajuda a lasaviea contra luxuria; e ab ço que ou per estrumens,per loamens de beles fembres e de bels homens e perparaules de luxuria, ajuda a luxuria contra saviea. Potencia visiva per veer beles fembres, bels homens ebeles vestedures ajuda a saviea que sab que aquellesbelees ha Deus creades per ço que hom sapia que el esbel e ha beles dignitats, ab les quals ha bel entendre,bel amar e bel membrar. E potencia visiva per locontrari ajuda ab bellees visibles a luxuria contrasaviea. Saviea ajuda ab justicia a castetat, e luxuria abinjuria es contra castetat. Saviea ab prudencia ajuda a castetat, e luxuria abimprudencia es contra castetat. Saviea ab força de coratge es contra luxuria, e luxuriaab dibilitat de coratge es contra saviea. Saviea que sab la fe e'ls articles, los .x. manaments,los .vii. sacramens e los .vii. dons del sanct Esperit,ab ço que sab, ajuda per fe a castetat. E home luxuriósab ço que no sab ajuda a luxuria. Saviea ab paciencia combat luxuria, e ab impaciencialuxuria combat saviea. Saviea ab abstinencia combat luxuria, e luxuria, car noha abstinencia, combat saviea. Saviea ab humilitat combat luxuria, e luxuria ab ergulcombat saviea. Dit avem de saviea e de luxuria. E per ço preguem Deusetc. <page 288><title LLULL> Sermó 60 [132] De saviea e de ergul Qui vol fer sermó de saviea e de ergul remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglee ordon son sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Home savi ha plaer en quant sab que totes les fins deles potencies natural[s] e dels bens de gracia son deDeu e per ell honrar, loar e servir; e home ergulóscuyda saber que totes aquelles fins sien per ellhonrar, loar e servir. E per ço saviea e ergul son

estruments contraris, e les fins son la materia e losubject en lo qual son contraris, e han infinidadistancia. Enteniment ha plaer per natura en entendre, e home saviab saviea multiplica aquell plaer en entendre Deu e lessues obres, e on mes enten en Deu e en les sues obresmes multiplica lo seu plaer, con sia açó que per moltentendre sia plus prop a Deu que per poch entendre. Ehome ergulós cuyda entendre que'l plaer que ha perentendre sia per si matex entendre e per les suesobres. Volentat humana ha plaer per natura per amar, e homesavi multiplica aquell plaer ab saviea en amar Deu eles sues obres, e hon plus fortment ama Deu e les suesobres, plus fortment multiplica amor e plus prop es aDeu. E home ergulós, on plus fortment ama si matex eles sues obres e no ha cura de amar Deu ne les suesobres, plus fortment es luny a Deu e es plus prop apena infernal eternal. Memoria humana ha plaer per natura per membrar, e homesavi multiplica aquell plaer per membrar Deu e les suesobres, e hon plus fortment membra Deu e les sues obres,plus prop es a Deu e mes ha de saviea. E home ergulós,hon plus fortment membra si matex e les sues obres e noha cura de membrar Deu ne les sues obres, plus fortmentes luny de Deu e es plus ergulós. Home savi ha plaer ab ymaginar contra plaer de ergul,e home ergulós ha plaer ab ymaginar contra plaer qui esper saviea. Home savi ha plaer per parlar paraules savies contraparaules erguloses, e home ergulós ha plaer per parlarparaules erguloses contra paraules savies. <page 289><title LLULL> Home savi ha plaer en usar de potencia tactivasaviament, e home ergulós ha plaer en usar de potenciatactiva ergulosament. Home savi ha plaer en usar de la potencia gustativasaviament, e home ergulós ha plaer en usar de lapotencia gustativa ergulosament. Home savi ha plaer en usar de la potencia odorativasaviament, e home ergulós ha plaer en usar d'elaergulosament. Home savi ha plaer en usar de la potencia auditivasaviament, e home ergulós ha plaer en usar d'elaergulosament. Home savi ha plaer en usar de la potencia visivasaviament, e home ergulós ha plaer en usar d'elaergulosament. Home savi ha plaer en usar de riquea saviament, e home

ergulós ha plaer de en usar d'ela ergulosament. Home savi ha plaer en usar de pobrea saviament, e homeergulós ha plaer en usar de pobrea ergulosament. Home savi ha plaer en usar de honrament saviament ehumilment, e home ergulós ha plaer en usar de honramentergulosament. Home savi combat ergul ab justicia, e home ergulóscombat saviea ab injuria. Home savi combat ergul ab prudencia, e home ergulóscombat saviea ab imprudencia. Home savi combat ergul ab força de coratge, e homeergulós combat saviea ab dibilitat de coratge. Home savi combat ergul ab temprança, e home ergulóscombat saviea ab destemprança. Home savi combat ergul ab fe, e home ergulós combatsaviea ab descreença. Home savi combat ergul ab esperança, e home ergulóscombat saviea ab desesperança. Home savi combat ergul ab caritat, e home ergulóscombat saviea ab impietat. Home savi combat ergul ab paciencia, e home ergulóscombat saviea ab impaciencia. Home savi combat ergul ab veritat, e home ergulóscombat saviea ab mentida. Home savi combat ab bontat ergul, e home ergulós combatsaviea ab malea. <page 290><title LLULL> Home savi combat ergul ab discreció, e home ergulóscombat saviea ab indiscreció. Home savi combat ergul ab contrició, e home ergulós decontrició no ha cura. Home savi combat ab confessió ergul, e home ergulós deconfessió no ha cura. Les batales de saviea e de ergul que damunt avem ditesdeu hom preycar al poble per ço que, si son temptatsper ergul contra saviea, poran conexer de qual part veergul contra saviea. Dit avem de saviea e de ergul. E per tal pregaremnostre senyor Deus Jesuchrist etc. Sermó 61 [133] De saviea e de accidia Si vols fer sermó de saviea e de accidia, membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglaton sermó. Al començament del sermó preguarem nostre senyor Deusetc. Saviea e accidia son habits contraris qui's combatene's contrasten sobre les .x. potencies naturals e sobrelos bens de gracia, e car son estrumens de home, aquell

estrument ab lo qual home vol mes usar a victoriacontra l'altre e los valedo[r]s de saviea sondiligencia, justicia, prudencia e les altres virtuts elos valedo[r]s de accidia son folia, avaricia, gola elos altres pecats. E la justicia de Deu es jutge quejutge home savi a gloria celestial eternal, si a lamort mor savi, e jutge a pena infernal eternal l'omequi al punt de la mort mor accidiós. E car los judicisson grans, saviea e accidia han gran contrarietat e haninfinida distancia. Home savi usa sobre natura de enteniment ab saviea $ etdiligentia in intelligendo Deum et eius opera et eiussanctam trinitatem, incarnationem et alios articulos,decem praecepta et septem sacramenta et septem donasancti Spiritus et septem opera misericordiae. Istatalia humanus <page 291><title LLULL> intellectus intelligere non posset per suam naturam,nisi sapientia et diligentia essent sibi instrumenta.Contra quae instrumenta humanus intellectus intelligerenon posset per suam naturam, quia accidia et stultitianon sunt ei instrumenta ad intelligendum. Sapientia et diligentia participant cum humanavoluntate, sapientiam amante, et quae habet diligentiamin amando id, quod scitur per sapientiam; et propterhoc sapientia est lumen voluntatis. Et negligentia etstultitia participant cum voluntate, negligente inamando sapientiam, et diligente ad odiendum hominemdiligentem, et ad odiendum id, quod per sapientiamscitur. Sapientia et diligentia participant cum humana memoria,quae diligens est ad memorandum id, quod per sapientiamscitur. Et stultitia et accidia participant cum humanamemoria, quae negligens est ad memorandum id, quod cumsapientia scitur. Sapientia et diligentia participant cum imaginationetunc, quando eis instrumentum est ad imaginandum. Etaccidia et stultitia participant cum imaginatione tunc,quando est instrumentum contra sapientiam etdiligentiam. Sapientia et diligentia participant cum potentiaaffativa tunc, quando quis loquitur sapienter etdiligenter. Et accidia et negligentia participant cumilla potentia, tunc quando quis loquitur accidiose etstulte. Sapientia et diligentia participant cum potentiatactiva tunc, quando homo ea utitur diligenter etsapienter. Et accidia et stultitia participant cum illapotentia tunc, quando quis ea utitur e converso. Sapientia et diligentia participant cum potentia

gustativa tunc, quando homo ea utitur temperate. Etaccidia et stultitia participant cum illa potentia percontrarium. Sapientia et diligentia participant cum potentiaodorativa tunc, quando homo ea utitur sapienter. Etaccidia et stultitia participant cum ipsa percontrarium. Sapientia et diligentia participant cum potentiaauditiva tunc, quando auditur diligenter et sapienter.Et accidia et stultitia participant cum eadem percontrarium. Sapientia et diligentia participant cum potentia visivatunc, quando videtur sapienter et diligenter. Etaccidia et stultitia participant cum illa potentia percontrarium. Sapientia et diligentia participant cum justitia tunc,quando homo utitur bonis gratiae juste. Et accidia etstultitia participant cum injuria tunc, quando homoillis utitur injuriose. Sapientia et diligentia participant cum prudentia,quando homo ea utitur prudenter. Et accidia etstultitia per contrarium. <page 292><title LLULL> Sapientia et diligentia participant cum animifortitudine pro divitiis et honoribus. Et accidia etstultitia per contrarium. Sapientia et diligentia participant cum temperantia,quando homo utitur divitiis cum mensura. Et accidia etstultitia per contrarium. Et sic de aliis virtutibus etpeccatis, secundum modum suum. Diximus de sapientia et accidia. Et sic deprecemurdominum Deum nostrum, quatenus det nobis sapientiamcontra accidiam, ex quo est Pater noster. Et eiusamore, reverentia et honore dicamus $ Pater noster. [Sermó 62] [134] [De saviea e de enveja] $ Quicumque velit sermocinari de sapientia et invidia,recolat earum themata, definitiones et species; etsecundum eas ordinet suum sermonem. In principio deprecabimur dominum Deum nostrum JesumChristum, quatenus det mihi gratiam dicendi, et uobisaudiendi et retinendi verba, quae sint ad eius gloriamet laudem, et animarum nostrarum salutem. Et ob amorem,reverentiam et honorem nostrae dominae sanctae Mariaedicamus Ave Maria. Sapientia et legalitas se manutenent contra invidiam etillegalitatem. Et adjutores cuiusque partis suntvidere, audire, odorare, gustare, palpare, affari,imaginari, intelligere, amare et memorare. Et materia

et subjectum sunt bona gratiae, quae Deus dat, scilicetdivitiae et honores. Et homo movet guerram et litem, etadjutores, cum quibus magis et frequentius utitur homo,ut victoriam consequatur. Homo sapiens et legalis utitur sapienter et legaliterpotentia visiva contra invidiam et illegalitatem. Etconsiderat omnia visibilia fore facta ad venerandum,serviendum et laudandum Deum. Et homo invidus etillegalis considerat contrarium; quoniam omniaconcupiscit ad laudandum, serviendum et venerandum seipsum. Homo sapiens et legalis considerat, quod placitum, quodconsequitur per auditum, consequatur pro habendoplacitum in laudando, venerando Deum et serviendo. Ethomo invidus et illegalis considerat per contrarium, etest Deo inoboediens, praecipienti homini, quod non siinvidus, eo ut non sit illegalis et traditor proximosuo. Homo sapiens et legalis se manutenet sapienter etlegaliter cum odorare. Et homo invidus et illegalisfacit contrarium. Homo sapiens et legalis se manutenet cum gustare contrahominem invidum et illegalem. Et homo invidus etillegalis facit contrarium. Homo sapiens et legalis se manutenet in palpando contrahominem invidum et illegalem. Et homo invidus etillegalis facit contrarium. <page 293><title LLULL> Homo sapiens et legalis se manutenet sapienterlegaliter in loquendo contra hominem invidum etillegalem. Et homo invidus et illegalis utitur percontrarium. Homo sapiens et legalis se manutenet sapienter etlegaliter per imaginari contra hominem invidum etillegalem. Et homo invidus et illegalis utitur percontrarium $ . Home savi e leyal se manté saviament [e lealment ab sonenteniment] contra home envejós e desleal, e homeenvejós e desleal usa per lo contrari. Home savi e leal se manté saviament e lealment ab savolentat contra enveja e deslealtat, e home envejós edesleal se manté per lo contrari. Home savi e leal se manté saviament e lealment ab samemoria, e home envejós e desleal usa per lo contrari. Home savi e leal quant ven ho compra usa de justicia,e home envejós e desleal usa de injuria. Home savi e leal eleg ab prudencia lo major be eesquiva lo major mal, e home envejós e desleal eleg perlo contrari.

Home savi e leal se manté ab força de coratge, e homeenvejós e desleal usa ab dibilitat de coratge. Home savi e leal se manté ab temprança, e home envejóse desleal se manté ab destemprança. Home savi e leal se manté saviament e lealment ab lafe, que es estrument ab lo qual saviament e lealmentcreu e enten Deu e les sues obres, e home envejós edesleal usa per lo contrari. Home savi e leal espera ab esperança aver plaer engloria celestial eternal, e home envejós e desleald'aquell plaer no ha cura e espera aver plaer en losbens temporals ab los quals fa tracions e engans. Home savi e leal usa ab caritat saviament e lealment enamar Deu sobre totes coses, e home envejós e deslealusa folament e deslealment contra caritat per ço carama mes si matex que Deu e que totes altres coses. Home leal e vertader se manté saviament e lealmentcontra avaricia, e home envejós e fol se manté abavaricia per lo contrari. <page 294><title LLULL> Home savi e leal se manté saviament e lealment contraglotonia, e home envejós e desleal se manté ab glotoniaper lo contrari. Home savi e leal se manté saviament e lealment contraluxuria, e home envejós e desleal se manté folament edesleal contra castetat. Home savi e leal se manté saviament e leal abhumilitat, e home envejós, ergulós e desleal se mantéfolament e falsament ab ergul. Home savi e leal se manté saviament e lealment abdiligencia, e home envejós e desleal se manté folamente pererosament contra diligencia. Home savi e leal usa de saviea e de lealtat contraenveja e falsetat, e home envejós e desleal usa deenveja e de falsia contra saviea e lealtat. Home savi e leal usa ab paciencia contra ira, e homeenvejós e fol usa per lo contrari. Home savi e leal usa ab veritat contra mentida, e homeenvejós e desleal usa per lo contrari. Dit avem de saviea e de enveja. E per tal preguemnostre senyor Deus etc. Sermó 63 [135] De saviea e de ira Si vols fer sermó de saviea e de ira, remembre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles reglae ordona ton sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor Deusetc. Saviea es forma que forma l'enteniment qui ha sciencia

que us saviament de sciencia, la qual es materia esubject a saviea per que age paciencia contra ira; laqual ira desforma sciencia que no sia subject nemateria a saviea contra paciencia. E per ço home saviab desliberació, con es temptat per ira, ha abstinenciaper ço que pusca engenrar paciencia. Saviea es forma que enforma humana volentat per ço queam paciencia contra ira, la qual ira desforma humanavolentat per ço que no am paciencia. Saviea es forma que enforma humana memoria per ço que,con hom es temptat per ira, que membre paciencia. E iradisforma la memoria <page 295><title LLULL> per ço que, con hom es temptat per ira, que no membrepaciencia ne abstinencia. Home savi s'esforça ab saviea e ab paciencia contra irae inpaciencia, e home irat s'esforça contra saviea epaciencia ab ira e ab impaciencia. E si l'ome mess'esforça ab saviea e ab paciencia, venç ira eimpaciencia, e si mes s'esforça ab ira e impaciencia,venç saviea e paciencia. E per ço pot hom conexer quehome ha libertat en habituar si matex de saviea e depaciencia o de ira e de impaciencia. Per ço que damunt avem dit pot hom solvre la questióque es de predestinació contra aquells qui dien que, sihom es predestinat, que cové de neçessitat de essersalvat, e si es precís, cové de neçessitat esserdampnat; e per ço dien que no cal que hom faça be neque esquiu mal. E si ells deyen veritat, no seriaveritat ço que damunt avem dit de la libertat que homha en aver força ab saviea e ab paciencia contra ira eimpaciencia, ne seria veritat que home agués força abira e impaciencia contra saviea e paciencia; la qualcosa es impossible, con sia ço que de les .ii. forçesajam experiencia enaxí espiritualment per sciencia conavem corporalment experiencia que'l foc es calt percalor e l'aygua es freda per fredor. La solució de predestinació deu hom solre al poble, carlo demoni tempta molt hom ab predestinació, qui fariabe e esquivaria mal si sabia la solució damunt dita quees feta per demostració e per experiencia. Enteniment humá enten successivament per natura conengenre sciencia que es engenrada sobre natura, e perço engenra sciencia ab saviea que es estrument sobrenatura. E per ço home savi ab saviea conserva lalibertat e la natura de son enteniment, e home irat falo contrari ab ira que es estrument sobre natura. Humana volentat ama successivament per home savi. E perço volentat acompanyada ab saviea engenra amancia, abla qual ama paciencia contra ira, e home irat ab ira

engenra impaciencia contra paciencia. Humana memoria membra successivament per ço que engenrarecolencia con es acompanyada ab saviea, e per çomembra abstinencia contra ira e impaciencia. E homeirat usa de memoria per lo contrari, e per ço, con esirat, usa d'ira sens que no membra paciencia ne saviea,e ço que fa es per contingencia sens que no ha savieane sciencia. <page 296><title LLULL> Home savi ab saviea illumina son veer, oyr, odorar,gustar, palpar, parlar, ymaginar, entendre, amar emembrar, e home irat engenre tenebrós veer, oyr e losaltres. E per ço en home savi, dementre que es savi, nopot en ell naxer folia, ira ne impaciencia, e homeirat, dementre que es irat, no poden naxer en ellsaviea ne paciencia. On, con açó sia enaxí, pot homconexer que saviea e ira han en home, segons los locsdamunt dits, infinida distancia. Home savi usa saviament dels bens de gracia que Deusdona, e home irat usa d'aquells folament. E per ço losbens de gracia son materia e subject en lo qual savieae ira han infinida distancia. Home savi combat ira ab saviea, justicia, prudencia,ffortitudo, temprança, ffe, esperança e caritat, edementre que enaxí combat, ira no ha neguna força. Ehome irat combat saviea ab ira, avaricia, glotonia elos altres pecats, e dementre que enaxí combat, savieaes vençuda e no ha neguna força. E per ço saviea e irahan infinida distancia. Dit avem de saviea e de ira. E per tal preguem nostresenyor Deus Jesuchrist etc. Sermó 64 [136] De saviea e de mentida Qui vol fer sermó de saviea e de mentida membre lurstemes, diffinicions e especies. E segons aquelles regleson sermó. Al començament del sermó pregarem nostre senyor DeusJesuchrist etc. Saviea es habit e estrument ab lo qual hom regle eordone los actus de les potencies naturals a la fi perque son saviament e vertaderament, los qual[s] actusson: veer, oyr, odorar, gustar, palpar, affar,ymagina[r], entendre, amar e membrar. E mentida eshabit e estrument ab lo qual hom usa folament e mintentd'aquells actus. Los bens de gracia que Deus dona, los quals sonhonrament e riqueses, son materia e subject en lo qualsaviea e mentida son contraris e han infinidadistancia.

Home savi usa de sciencia saviament e vertaderament ehome mentider usa de sciencia mintentment e folament.E per ço sciencia es materia <page 297><title LLULL> e subject en lo qual e ab lo qual saviea e mentida sonestruments contraris qui en home han infinidadistancia. Home savi per saviea creu la veritat que no potentendre, e si es molt savi, enten per ço que creu, consia açó que creure e entendre sien majors coses quecreure ho entendre tan solament. E home mentider, conno pot entendre, creu que ço que es veritat sia mentidae ço qui es mentida sia veritat; e si es fortmentmentider, enten veritat e diu que aquella veritat esmentida. Home savi ab veritat illumina la volentat a amar e lamemoria a membrar veritat, con sia açó que saviea sialum spiritual e mentida es actu tenebrós ab lo qualhome mentider usa contra saviea. Home mentider nega en Deu divina trinitat per ço carconsira que, si Deus era en trinitat, la sua substanciaseria composta de moltes essencies. E home savi consiraque Deus es en trinitat per ço que les sues divinesdignitats agen aytan gran obra per natura divina con eslur essencia e substancia per ço que no sien ocioses nesens natura divina estant la divina substancia simplee luny a tot accident infinidament e eternal. E DeusPare de tota sa substancia engenre tot son Fill Deu ed'abdós ix Deus sanct Esperit, e totes les .iii.persones eternals e infinides son moltes, e .iii. perlur nombre, e son .ia. substancia, .ia. essencia e .ia.natura e no moltes substancies ne moltes essencies nemoltes natures, car en essencia, substancia e naturasimplement eternal e infinida e sens tot accident nopot caber ne esser neguna composició Home mentider diu que Deus no pot esser encarnat ne defembra, estant verge, no pot esser nat. E açó diu perço car no enten la encarnació sobre natura de sentir ede ymaginar. E home savi creu sobre natura de sentir eymaginar e sab que Deus pot fer si matex home, con siaço que en Deu sa volentat, son enteniment e son podersien .ia. matexa cosa per essencia e per natura, e perço pot aytant complir per son poder con ho pot voler savolentat e con ho pot entendre son enteniment ebonificar sa bontat e magnificar sa granea. Home mentider ment en quant diu que'l mon no es create que es eternal, e açó diu per ço car no pot entendreper natura humana que res pusca esser de non res. Ehome savi enten sobre natura que Deus per natura de sonpoder, entendre e voler pot crear de non res creatura.

Home mentider diu que hom no pot esser ressucitat nepot durar en lo çel eternalment ne en infern en foceternalment, e ver diu segons cos <page 298><title LLULL> de humana natura, mas no diu ver segons cos de divinanatura. E home savi qui consira que Deus ha poder sobrenatura humana diu saviament e vertaderament que Deuspot ab sa natura sobre cos de humana natura. E per çopot hom conexer quals son les con[tra]versies de homesavi e de home mentider, e aytals contraversies deu hompreycar al poble per ço que's guart de mentida e queaja saviea. Dit avem de saviea e de mentida. E per tal preguemnostre senyor Jesuchrist e çetera. DE LA FI D'AQUEST LIBRE Negun sermó es plus bo ne plus fructuós que sermó quies fet per natura d'entendre Deu e les sues obres, eper lo qual hom enten que son virtuts e que son pecats,e per que venen e d'on venen; e que hom sapia conexerla concordança que es enfre virtut e virtut, e que esenfre pecat e pecat e la contraversia que es enfrevirtut e pecat. On, con aquest Libre de sermonsseguesca lo proçés damunt dit, pot hom conexer lautilitat d'aquest libre. Lo subject d'aquest libre es aytan gran con e[s]significat en lo prolec d'aquest libre. E segons que'lsubject es gran, pot hom d'el preycar molts sermonsgrans e nobles. Los sermons d'aquest libre son en .iii. maneres:sermons qui leugerament poden esser enteses per gentssimples que no han gran sciencia; altres sermons sonplus subtils, los quals hom deu preycar als homes quihan sciencia per lo comparatiu grau; e a-y altressermons qui son mes a ensús, los quals deu hom preycara homens qui han sciencia en lo superlatiu grau. E perço los sermons d'aquest libre son sufficiens a totshomens segons la comparació damunt dita. Los sermons d'aquest libre son majorment per .ii.sciencies, les quals son philosophia e teulogia. E carphilosophia es lum per que hom puja a teulogia, deu hompreycar al poble per philosophia, per lo lum de la qualsapia pujar a entendre teulogia e conexer Deu e lessues obres, car per la conexença que hom ha de Deu e deles sues obres se ennamora hom de Deu e de les suesobres e se acostuma hom a membrar Deu e les sues obres;e acostuma hom son veer, oyr, odorar, gustar, palpar,parlar, ymaginar ha honrar, loar e servir nostre senyorDeus e el a usar per s'amor, honrament e honor delsbens de gracia que ell dona. <page 299>

<title LLULL> Ffení R[amon] aquest libre en la ciutat de Malorcha enlo mes de jener en l'any de la Encarnació de nostresenyor .mccc. e .xii. ha honor de nostre senyor DeusJesuchrist e per ajuda e amor del sanct Esperit. Per ço que aquest libre sia defés e guardat de malshomens comana R[amon] aquest libre a nostre senyor DeusJesuchrist e a nostra dona sancta Maria.