INICI D’UN SOMNI

INICI D’UN

SOMNI

Magalí Monràs i Erra

2n batxillerat B

Escola Gravi

Curs 2015-2016

Tutor: Javier Manzanares

14 de gener de 2016

INICI D’UN SOMNI

Índex

1. Introducció

2. El violí elèctric

2.1 Història

2.2 Funcionament

2.3 Parts del violí elèctric

2.4 Fustes

3. Recerca

3.1 Luthiers

3.2 Recerca bibliogràfica

4. Aplicació pràctica

4.1 Eines al taller

4.2 Material utilitzat

4.3 Preparació prèvia a la construcció

4.4 Diari de camp

5. Conclusions

6. Webgrafia

7. Annex

1

5

5

7

9

12

15

16

16

19

21

23

34

38

41

14

14

INICI D’UN SOMNI

1

1. INTRODUCCIÓ

‘Inici d’un somni’ és un treball que, tot i contenir aspectes teòrics i per tant

certa formalitat, he decidit realitzar i redactar de la manera més propera

possible. El perquè d’aquest fet és que el món de la música, i més

concretament el del violí, evoca una part sentimental molt important de mi.

L’origen de la meva relació personal amb els violins va començar en el moment

en què vaig triar quin instrument musical estudiaria a l’escola, finalment va ser

el violí. D’això ja fa gairebé dotze anys, i és des de llavors que he estat

estudiant música i violí a diferents escoles.

El naixement de l’interès en la construcció de violins, però, no va ser aleshores.

Aquest és molt més recent; el vaig descobrir fa uns tres o quatre anys, quan ja

em plantejava quin podia ser el meu tema en el Treball de Recerca. És des de

llavors que he tingut al cap la idea de construir un violí acústic, ja que és amb

aquests amb que he mantingut contacte tants anys i amb què estudio, ara per

ara, al Conservatori de Música de Barcelona.

El somni de poder fabricar amb les meves pròpies mans un instrument tant

important per a mi, però, anava molt més enllà del simple fet de voler dedicar el

Treball de Recerca a aquesta causa. La lenta formació de la idea al meu cap va

anar desenvolupant unes ganes secretes d’estudiar luthieria, la professió que

es dedica a la fabricació d’instruments de corda, tant el violí com els altres

integrants de la família.

Arribat el dia en què havíem de decidir el tema del treball, jo ja el tenia

claríssim: construir un violí acústic, a ser possible, amb l’ajuda d’un

professional.

INICI D’UN SOMNI

2

L’aventura començava llavors, i va ser a principis d’any que vaig mantenir el

primer contacte amb luthiers des d’un punt de vista diferent al que havia

mantingut fins llavors. No parlava amb ells com a compradora d’un violí sinó

com a estudiant que volia dedicar el seu Treball de Recerca a inicialitzar-se en

aquesta tan curiosa com fascinant professió.

Puc definir aquest treball com a projecte de creació, tot i que això implica, per

força, una recerca d’informació prèvia a l’inici de la construcció. Com era

normal, els meus coneixements sobre luthieria no eren gaire extensos, de fet

eren gairebé inexistents. Així doncs, vaig parlar amb professionals (músics,

violinistes, luthiers...) sobre el projecte i tots em van intentar dissuadir de dur a

terme l’empresa. Com ja he dit, portava molts anys pensant en aquest treball i

haver d’acceptar que no era possible va ser dur i un cop molt baix per a mi. Tot

i això, les ganes que tenia d’experimentar amb violins i la seva creació no van

disminuir, i vaig acabar plantejant la hipòtesi del meu treball d’una manera que

no hagués esperat mai, però que em fascinava de la mateixa manera; era

inclús un repte més difícil d’assolir. Aquesta va tenir una forma semblant a

l’esperada durant tants anys, però amb la introducció de dos conceptes clau

que canviaven radicalment el procediment: elèctric i sense ajuda professional.

La hipòtesi final va ser aquesta:

‘Sóc capaç de construir un violí elèctric sense ajuda professional’

Aquesta afirmació inclou alguns aspectes amagats que influeixen en la seva

confirmació, i cal esmentar-los:

- L’objectiu era construir un violí elèctric, però aquest havia d’emetre algun

so. Si això no es produïa, no donava per confirmada la hipòtesi. Si el

violí acabat no sonava, no hauria sigut un instrument musical. En tot cas,

hauria sigut una escultura, o una obra d’art, deixem-ho així.

INICI D’UN SOMNI

3

- Com en tot projecte, el pressupost afectava el resultat. Així doncs, em

vaig proposar fabricar-lo amb un pressupost màxim de 150€, imaginant

que com a mínim en destinaria 80€ a l’instrument. Evidentment, si

aconseguia confirmar la hipòtesi, però el violí havia sortit més car del

que havia previst inicialment, donava com a confirmada l’afirmació amb

la variant del preu de l’instrument.

Vaig dur a terme la recerca necessària (bàsicament a Internet) per adquirir

coneixements sobre el violí elèctric que no posseïa, i fent una mescla molt

interessant de la nova informació adquirida i de tot allò que ja sabia pel simple

fet d’haver estat en contacte amb violins i música durant tants anys, vaig

començar a fabricar, per als meus ulls i el meu cor, una petita meravella.

El disseny vaig fer-lo inspirant-me en la forma característica que tenen els

violins acústics.

El taller on durant tot aquest temps he anant construint el violí estava situat a

casa meva, i era, simplement, una taula de fuster acompanyada de totes les

eines que m’eren necessàries per dur a terme la fabricació de l’instrument.

Durant les sessions al taller, he cronometrat el temps que passava construint

violí i, per tant, he obtingut el número d’hores que he dedicat exclusivament a la

fabricació de l’instrument.

Durant les sessions al taller, he anat fent fotos i vídeos per tal de deixar

constància dels progressos i, un cop acabat el violí, poder fer un muntatge

format per aquest recull fotogràfic. Aquest vídeo forma part del treball. Bé, de

fet, no és que en formi part sinó que és un resum d’aquest. El motiu pel qual no

adjunto el vídeo amb la memòria escrita és simplement perquè el reservo per

ensenyar-lo a l’exposició oral.

INICI D’UN SOMNI

4

Per acompanyar les imatges del procés de construcció, he triat dues peces

interpretades per un violí solista i un piano, d’acompanyant. Totes dues són

obres del mestre Eduard Toldrà, que va ser un violinista i compositor català

molt important, a part de professor al conservatori on estudio violí. La seva

música es pot determinar com a impressionista, ja que descriu elements de la

natura o èpoques de l’any, per exemple, entre molts altres.

He triat l’’Oració al Maig’ i el ‘Sonetí de la Rosada’ com a banda sonora del

vídeo, totes dues formen part d’un sextet d’obres musicals per a violí i piano

anomenat ‘Sis sonets’.

Per organitzar la memòria de manera lineal, primerament vaig escriure tot allò

que vaig aprendre del recull de la informació i seguidament vaig anar escrivint

un diari on està explicat detalladament tot allò que feia a cada sessió. Així

doncs, he obtingut una part teòrica i una part pràctica del procés que es

complementen, i que una sense l’altra no acaben de tenir sentit. Tot i que totes

dues són necessàries, la part pràctica és, bàsicament, el treball en si mateix; el

violí elèctric.

Espero que pugueu gaudir llegint l’experiència que he viscut i que el relat

d’aquesta us transporti ben lluny, en algun lloc on els límits siguin imposats per

nosaltres mateixos, on la imaginació sigui lliure per somiar i les ganes i l’amor

pel que fem siguin la força que ens guia.

Amb aquest treball exposo una part molt important de mi. Explico i visc un

somni, el de ser luthier. Us faig partíceps de les mancances que han marcat el

meu camí i les dificultats que he après a superar.

Eren moltíssims, fins i tot a vegades jo mateixa, els que em deien que aquest

projecte no tenia futur i que no me’n sortiria pel meu compte. Que ho deixés

estar i busqués algun tema relacionat amb el qual treballar ja que seria més

simple i efectiu. Tot i això, vaig decidir tirar endavant el treball i enfrontar-me als

problemes que se’m presentessin.

INICI D’UN SOMNI

5

2. El violí elèctric

2.1 Història del violí

El primer document en el qual apareix

pintat un violí és un retaule de l’any 1529

de Gaudenzio Ferrari. Apareix recolzat

sobre l’espatlla i consta de 3 o 4 cordes.

És probable que aparegués a Milà entre el

1520 i el 1550. D’aquesta època se’n

conserven de tres cordes construïts per

Amati de Cremona, que va ser el primer

constructor i segurament inventor del violí de quatre cordes.

El violí és probablement l’instrument de corda fregada més famós arreu del

món, i es va desenvolupar durant el segle XVI. Antonio Stradivari (1644-1737)

és l’artesà de violins més conegut, i es calcula que va fabricar uns 1100 violins,

dels quals se’n conserven 650. Una mica menys conegut, Giuseppe

Guarneri, del Gesù (1698-1744) va ser el gran rival d’Stradivari en la creació

artesana de violins. D’aquest últim, tan sols han sobreviscut uns 200 violins,

anomenats “del Gesù”.

Al llarg dels segles s’han construït milers de violins amb formes similars però

suficientment diferents perquè algunes d’aquestes hagin perdurat i

posteriorment hagin servit de model als luthiers del moment. Les més

utilitzades avui en dia són la d’Stradivari i la de Guarneri, anomenada

Guarnerius.

Img. 1: Retaule de Gaudenzio Ferrari.

INICI D’UN SOMNI

6

Existeixen micròfons per amplificar el so del mateix acústic i també hi ha violins

que no tenen caixa de ressonància, a diferència dels acústics, i que el so

només el projecten mitjançant l’amplificador. Aquests s’anomenen violins

elèctrics, i han sigut utilitzats d’una manera o altra des del 1920. Es diu que

l’artista de jazz i blues Stuff Smith és un dels primers autors en adaptar

amplificadors als violins.

Poc a poc el món del violí es va desenvolupant i sembla que agafa

protagonisme en altres àmbits que no són la música clàssica, com és per

exemple el folk, el rock o el blues.

És important tenir present que els violins elèctrics, encara que no ho sembli,

també són utilitzats per artistes que interpreten música clàssica, tot i que

aquest fet no sigui el més habitual. De la mateixa manera que els acústics

ofereixen certes qualitats, els elèctrics n’ofereixen d’altres i per tant es pot

interpretar la música amb tots dos instruments, depenent del so que es busqui.

Un clar exemple d’aquest fet és la Vanessa Mae, que sent una jove prodigi del

violí és partidària de tocar amb el violí elèctric molt més que amb l’acústic.

INICI D’UN SOMNI

7

2.2 Funcionament

El violí elèctric és un instrument que

emet el so mitjançant una sortida

electrònica connectada a un

amplificador. La majoria d’instruments

tenen un cos sòlid que ajuda a prevenir

la realimentació 1 de les ressonàncies

del cos. No obstant això, el timbre d’un

violí acústic es crea directament a

causa d’aquestes ressonàncies, i és

per això que el so d’un elèctric sempre

serà molt més ‘cru’ que el d’un acústic,

depenent de com es captura el senyal.

Normalment els violins elèctrics tenen un disseny minimalista per mantenir el

pes més baix possible. Poden permetre’s el luxe de tenir la forma que vulguin ja

que aquesta no intervé en el so que produeixen. Així doncs, va a gust de cada

luthier o client.

Per entendre com funciona un violí elèctric cal saber que sense un mecanisme

que transmeti la vibració de les cordes a un amplificador mitjançant un senyal

elèctric el violí no sonarà. Bé, sí que sonarà però no projectarà el so. Igual que

faria una guitarra elèctrica si no estigués connectada a l’amplificador.

Per dur a terme el procés de recollida d’informació que emeten les vibracions

cal fer servir una pastilla electromagnètica o piezoelèctrica . Els violins acústics

també poden ser amplificats elèctricament mitjançant un micròfon.

1 Realimentació: La realimentació és el senyal de la sortida d'un sistema que hi retorna per tal de

controlar-lo. El bucle que forma s'anomena bucle de realimentació. Normalment un sistema de

control té entrada i sortida al sistema; quan la sortida del sistema torna a entrar al mateix sistema

s'anomena "realimentació”.

Img 1: Imatge d’un violí elèctric.

INICI D’UN SOMNI

8

A grans trets, la pastilla electromagnètica és bàsicament un imant amb un cable

enrotllat al voltant que capta la vibració de les cordes. La diferència entre

aquesta i el micròfon és que aquest últim, en comptes de captar la vibració de

la corda, en capta el so. Tots dos sistemes es col·loquen prop de les cordes (i

conseqüentment del pont), recullen les ones emeses i les envien per cable en

forma de senyal elèctric.

Aprofundint més detalladament en el funcionament de la pastilla

electromagnètica veiem que l’imant d’aquesta genera un camp magnètic on les

seves línies de camp són ascendents (cap a la corda). La corda està construïda

amb un material ferromagnètic i quan vibra talla les línies de camp creant

variacions en el camp magnètic de l’imant. Per la llei de Faraday d’inducció

electromagnètica, sabem que aquestes variacions de camp magnètic

introduiran un corrent altern al cable, la freqüència del qual serà la freqüència

de vibració de la corda. Aquest senyal és molt dèbil, per això tot el cablejat i els

components electrònics de l’instrument han d’estar molt ben aïllats per evitar

que s’introdueixin sorolls al senyal. Com que els imants que recullen el so de

cada corda estan molt a prop entre si, es produeix un efecte capacitatiu

(funciona com un condensador en paral·lel). Un cop tenim el so en forma de

senyal elèctric, l’enviem a un amplificador per escoltar-lo a través d’un altaveu.

El motiu pel qual no he fet servir un micròfon per al violí és ben clar. Si, com he

dit abans, el violí elèctric per si sol no produeix so i el micròfon el que fa és

captar el so emès per les cordes, aquest no podria fer la seva funció ja que el

so seria mínim. Així doncs, he utilitzat una pastilla en forma de pinça, que es

col·loca al pont de tal manera que la vibració de les cordes es capta d’una

manera òptima.

INICI D’UN SOMNI

9

2.3 Parts del violí

Com que la major part del violí elèctric és igual que la de l’acústic, he fet servir

fotos d’aquest últim per explicar les parts de l’instrument ja que considero que

són més clares i és més fàcil entendre-les d’aquesta manera.

- Cap: és la part final del batedor que s’uneix amb el

claviller. Cada autor posa a prova la seva creativitat

donant-li forma, a vegades de lleó o de cara

humana. Tot i això, la més habitual és la forma de

voluta (com a la fotografia).

- Celleta superior: és de fusta dura (normalment

banús) que regula la separació de les cordes, la

seva caiguda i direcció fins les clavilles i l’altura

d’aquestes respecte el batedor.

- Claviller: cavitat en la qual s’insereix una clavilla que tensa les cordes.

- Clavilles : són claus que tensen les cordes. S’utilitzen per afinar el violí,

i n’hi ha una per a cada corda. Són de fusta dura per resistir la tensió a

la que són sotmeses. S’ajusten amb els forats del claviller, i això permet

la lleugera fixació necessària per l’afinació del violí.

celleta

superior

cap

clavilla

claviller

INICI D’UN SOMNI

10

- Batedor: està fet de fusta densa i resistent encolat sobre el mànec del

violí. La curvatura, longitud, i pes corregeixen la vibració de l’instrument.

- Cordes: n’hi ha quatre. A l’esquerra va la més greu (sol) seguida del re i

el la, i a l’altre extrem hi va la corda mi, la més aguda i delicada de totes.

- Mànec: És la part per la qual se subjecta el violí, rodejant-lo amb la mà

esquerra i els dits d’aquesta. El batedor hi va encolat a sobre.

- Cos: part central del violí unida amb el mànec i el pont. Hi estan

enganxats el cordal (mitjançant el botó) i la mentonera. Normalment la

pastilla electromagnètica està col·locada dins, just sota del pont, per

transmetre la vibració de les cordes adequadament.

- Pont: peça que posa en contacte les cordes amb el cos del violí,

mantenint-les elevades. L’altura i la curvatura defineixen la separació

entre les cordes i és, per tant, una peça fonamental en l’ instrument.

- Pastilla: element essencial al violí elèctric que transmet el so des de les

cordes fins a l’amplificador. Pot estar col·locada dins la caixa o bé al

pont, tant en forma de pinça com de pestanyes.

mànec

batedor

pont cordes

cos

INICI D’UN SOMNI

11

- Cordal: peça de fusta (o plàstic) resistent on les cordes se subjecten per

la part de sota. La densitat i col·locació són importants per aconseguir

una òptima vibració de les cordes.

- Botó: peça de fusta dura situada a la part baixa de l’instrument, on

s’enganxa el cordal mitjançant un tirant o una corda.

- Mentonera: pot afegir-se a la part inferior del violí. Ajuda el músic a

l’hora d’aguantar el violí entre la mandíbula i l’espatlla.

- Costella: accessori que es pot

col·locar a la part inferior del violí,

feta de plàstic i recoberta d’escuma,

que també contribueix a la comoditat

del músic a l’hora d’aguantar el violí

entre la barbeta i l’espatlla. Es treu i

es posa cada cop que es toca

l’instrument.

costella

mentonera

cordal

botó

botó

mentonera

INICI D’UN SOMNI

12

2.4 Fustes

A diferència dels violins acústics, que gairebé sempre es fabriquen amb les

mateixes fustes, els elèctrics tenen una gamma molt àmplia de fustes

utilitzades en la seva construcció. Aquestes en són algunes:

- Auró (Acer pseudoplatanus): és una fusta d’origen

europeu utilitzada al llarg de la història per a la

fabricació d’instruments de corda. Té un color blanc

groguenc, de pes moderat (620kg/m3) i textura fina.

Produeix un so net i equilibrat en tots els registres de

l’instrument. Admet molt bé els tints.

- Caoba d’Hondures (Wietenia macrophylla): originària

d’Amèrica Central i del Sud, és una fusta de color

marró vermellós que enfosqueix amb el temps, pes

moderat (640 kg/m3) i textura fina. S’utilitza en la

construcció de baixos i guitarres elèctriques però

també és utilitzable en la construcció de violins.

- Cedre Espanyol (Cedrela odorata): procedent de

Sud Amèrica, el seu color va des de rosa fins a marró

amb tonalitats vermelloses, bastant dura pel seu pes

moderat (480 kg/m3). Ofereix molt bones propietats

acústiques amb un so vellutat. És més recomanada

però per a violes, violoncels i contrabaixos.

- Noguera americana (Juglans regia): les millors

procedeixen d’EEUU, Turquia i Europa Oriental.

Tonalitat des del color cafè clar fins al cafè fosc

xocolata, densa i de pes moderat (640 kg/m3). Els

instruments fets d’aquesta fusta tenen uns aguts molt potents i uns

mitjos i greus càlids.

INICI D’UN SOMNI

13

- Olivera (Jollea europaea): arbre mediterrani de fusta

dura, oliosa i pes considerable (980 kg/m3). Amb un

color groc daurat és resistent al desgast i a l’abrasió.

Recomanable per als accessoris de violins i violes.

- Palissandre Cocobolo (Jalbergia retusa): procedent

d’Amèrica central, la fusta d’aquest arbre és de les

més apreciades per als luthiers d’instruments

elèctrics. Dibuixa figures grogues, taronges i marrons

amb ratlles negres, molt dura i pesada (1100 kg/m3). Proporciona uns

baixos molt ben definits i uns aguts de molta qualitat, sense estridències.

- Zebrano (Microberlinia brazzavillensis): originària

d’Àfrica occidental, amb ratlles negres i marrons sobre

un fons groguenc, és una fusta molt dura, resistent i

de pes moderat (750 kg/m3). S’utilitza en violins de

quatre i cinc cordes, ja que els permet emetre un so equilibrat i complet

en totes les freqüències de l’instrument.

INICI D’UN SOMNI

14

3. RECERCA

3.1 Luthiers

Primerament vaig contactar via e-mail amb el luthier barceloní Xavier Vidal i

Roca ja que en anys anteriors havia comprat alguns violins a la seva botiga i

sempre m’havien parlat bé d’ell les persones relacionades amb la música i els

violins. Li vaig fer una breu explicació de la meva intenció sobre el treball de

recerca (que era construir un violí) però la seva resposta va ser breu i negativa,

refusant la meva petició d’ajuda i assessorament.

Així doncs, vaig saber de l’existència d’un altre luthier a Barcelona a través del

meu professor d’orquestra, el mestre Argudo, i m’hi vaig posar en contacte. El

seu nom és Josep Carbonell i té el taller al carrer Bruc, prop del Conservatori

Municipal de Música de Barcelona. Li vaig enviar el mateix correu que havia

enviat al Xavier Vidal, i em va respondre proposant-me de quedar per parlar

millor del meu futur treball de recerca. Vaig anar al seu estudi i, primer de tot,

igual que molta gent anteriorment, em va recomanar que no intentés fabricar un

violí ja que em quedaria malament tant com a Treball de Recerca com a violí en

si mateix. Vam estar parlant molta estona i van sortir algunes idees interessants

com a possibles projectes, tots relacionats amb el violí, però sincerament cap

d’aquests em motivava suficientment per dur-los a terme.

Davant aquesta dificultat envers la construcció d’un violí acústic i la manca

d’ajuda en aquest camp, que era necessària, vaig decidir construir un violí

elèctric, cosa que m’havia passat pel cap anteriorment, però mai havia tingut el

valor de fer. Donat que els dos tipus de violins comparteixen unes quantes

peces, em vaig posar en contacte amb en Josep per exposar-li el meu nou

projecte i demanar-li consell i ajut en alguns temes, però aquest em va dir que,

sentint-ho molt, no volia ni podia ajudar-me. Em va aconsellar d’anar a una

escola de luthieria malaguenya on ell havia construït el seu primer violí i amb la

qual encara mantenia relació, però per raons pràctiques i econòmiques vaig

decidir no considerar viable l’opció d’anar a Màlaga.

Així doncs, vaig decidir procedir sense ajuda professional.

INICI D’UN SOMNI

15

3.2 Recerca bibliogràfica

La recerca duta a terme a través d’Internet ha sigut per buscar informació sobre

els violins elèctrics. Tot el que apareix al treball teòric sobre aquests ha estat

trobat a través de diverses pàgines que he cercat a Internet, contrastant la

informació que em donaven i utilitzant aquella que més m’interessava. És

important remarcar que els meus coneixements sobre música i el violí m’han

sigut útils a l’hora de comprovar la veracitat de la informació trobada i destriar

aquella que podia ser errònia. Basant-me, doncs, en totes aquestes dades, vaig

poder crear un esquema necessari de tot allò que em feia falta per construir un

violí elèctric i les característiques que havia de tenir.

INICI D’UN SOMNI

16

4. APLICACIÓ PRÀCTICA

4.1 Eines al taller

Al taller he tingut la sort de poder treballar amb eines que ja tenia a casa

perquè eren del meu pare o bé del meu tiet. Amb l’ajuda d’ells dos he pogut

saber, poc a poc, com funcionava cada una i la manera més òptima d’utilitzar-

les.

La següent llista conté totes les eines que he fet servir durant el procés de

construcció del violí elèctric.

- Serra de vogir: és un tipus de serra que serveix per fer talls resseguint

un contorn recte, corbat o irregular.

- Màquina d’esmerilar: és una màquina moguda per un motor elèctric

que serveix per desbastar o afinar les superfícies dels materials utilitzant

paper de vidre.

- Alicates: són una eina generalment utilitzada per fer de palanca o per

fer girar cargols femella.

- Trepant: s’utilitza per foradar diversos materials.

- Trepant de mà: funciona igual que el trepant però és més petit i

manejable.

- Serjant: es fa servir per a subjectar dues peces de fusta (o altres

materials) i mantenir-les unides. També s’utilitza per fermar la peça a

treballar a la taula de fuster.

- Serra de marqueteria: s’utilitza per serrar o tallar principalment fusta o

contraxapat.

INICI D’UN SOMNI

17

- Serra de metall: és una eina utilitzada per tallar metall o ossos.

- Llima: és una eina manual que serveix per rebaixar, allisar o polir

diferents superfícies.

- Paper de vidre: consisteix en un suport de paper en el qual s’adhereix

pols de vidre o esmeril. Es fa servir per allisar superfícies.

- Cúter: s’utilitza per tallar tota mena de materials.

- Escaire: és un instrument que té dos costats que formen un angle recte.

Es fa servir per mesurar o per dibuixar angles de noranta graus.

- Cinta mètrica: és una cinta flexible graduada que serveix per mesurar

distàncies curtes.

- Peu de rei: és una eina de mesura que serveix per mesurar gruixos i

diàmetres.

- Barrina: eina manual que serveix per foradar fusta.

- Barrina elèctrica: és el mateix sistema que una barrina tradicional però

està accionada per un motor.

- Taula de fuster: suport en què s’hi treballa a sobre. Consta de dues

fustes que es poden separar o ajuntar al gust de l’usuari. Té uns petits

plàstics que poden servir de serjants.

- Màquina de disc: màquina elèctrica utilitzada per tallar fusta o metall

mitjançant un disc.

- Llapis: eina de dibuix que serveix per marcar diverses superfícies.

INICI D’UN SOMNI

18

- Goma: eina de dibuix que esborra el llapis.

- Pinzell: instrument format per un feix de filaments que poden servir per

pintar (o envernissar en el meu cas) quan hi apliques la substància en

qüestió. També l’he utilitzat per treure pols quan la peça que treballava

n’estava plena i això em dificultava la visibilitat.

INICI D’UN SOMNI

19

4.2 Material utilitzat

En un instrument és molt important el material de què estan fetes cada una de

les parts perquè condicionen el pes de l’instrument, la resistència a la tensió de

les cordes, el disseny d’aquest i el pressupost.

També és condicionant perquè depenent del material que s’utilitzi, s’hauran

d’emprar unes eines o unes altres ja que no totes són vàlides per treballar tots

els tipus de materials.

Un altre afer que afecta directament la construcció de l’instrument és la facilitat

d’obtenció del material en qüestió, ja que les fustes com el banús o l’auró no es

troben a les botigues de bricolatge corrents. Per exemple, l’auró que jo vaig

comprar per construir el mànec i que, finalment, vaig utilitzar per altres peces

del violí, el vaig haver de comprar per Internet a una botiga on-line

especialitzada en instruments de corda i els seus accessoris. Allà oferien peces

com un mànec ja tallat i polit, apunt per col·locar a l’instrument, i també oferien

trossos de la fusta que s’empra per construir les diverses parts d’un violí, o

altres. Jo vaig decidir comprar aquesta última, ja que si hagués comprat el

mànec acabat la recerca no hagués estat la mateixa.

Cal remarcar la complicació que hi ha en la fabricació d’algunes peces del violí

com el pont o la mentonera. A contracor però sabent que calia ser realista, vaig

decidir no construir-les ja que el grau de dificultat a superar no estava al meu

abast. Així doncs, vaig utilitzar com a mentonera de l’elèctric una que hi havia a

un violí que tinc penjat a l’habitació i que per tant no utilitzo, i el pont me’l va

donar una amiga, la Núria Bragós, que sabia que una professora seva en tenia

de sobres i que a mi em podia fer molt servei.

INICI D’UN SOMNI

20

Per explicar més a fons el perquè del condicionament del pressupost sobre la

construcció d’un violí, posaré l’exemple més clar que he viscut en primera

persona: el cos d’un violí elèctric, com ja sabeu bé, no afecta el so d’aquest.

Per tant, interpretem que el material i la forma d’aquesta no impliquen una

sonoritat diferent depenent de la fusta utilitzada. Tot i això, cal tenir en compte

que cada material té un preu i unes qualitats que el diferencien de la resta. A mi

m’hagués agradat fabricar un violí esvelt d’auró, amb corbes suaus i un to

marró clar. El que passa és que l’auró és car i difícil de treballar, i com que a

casa tenia DM 2 de sobres per poder construir un violí, vaig haver d’utilitzar

aquesta fusta per poder practicar i més tard fer el cos sencer de l’instrument. El

fet de no haver de pagar per la gran quantitat de material del cos va ajudar molt

a reduir el pressupost.

Aquest ha sigut el material que he utilitzat durant tot el procés de construcció

del violí elèctric:

- Fusta DM

- Banús

- Auró

- Cordes

- Pont

- Mentonera d’un violí

- Pinça CP-63

- Vernís per a fusta

- Protector de fusta: tapa els porus i la protegeix d’agents externs

- Pintura acrílica verda

- Cola de fuster

- Cartró per a la plantilla

- Alumini

2

DM: és un aglomerat compost per fibres de fusta aglutinades amb resines (sintètiques) mitjançant una

forta pressió i calor fins a aconseguir un tauler de densitat mitjana.

INICI D’UN SOMNI

21

4.3 Preparació prèvia a la construcció

M’agradaria començar pel principi de tot, quan estava decidint la forma que

tindria l’instrument. Vaig dibuixar sis possibles violins sense tenir en compte res

més que l’estètica. Quan van estar acabats, vaig valorar quina de les formes

s’ajustava més a les qualitats que es busquen en un violí elèctric i també la

dificultat que presentaven a l’hora de construir-les. Com que aquest és un

projecte en el qual l’aparença de l’instrument és molt important, la preferència

que tenia envers alguns dissenys també va ser crucial en la decisió de la forma

final que tindria el meu violí.

El disseny escollit vaig fer-lo inspirant-me en la forma característica que tenen

els violins acústics. Concretament, vaig dibuixar la forma final de violí elèctric

intentant imitar l’escotadura que fa la silueta de l’acústic.

La part inferior de l’elèctric és semblant a la part superior de l’escotadura de

l’acústic, i la part superior del violí elèctric s’assembla a la part inferior de la

cobra que dibuixa la silueta de l’escotadura del violí acústic.

Disseny del violí elèctric

inspirat en l’escotadura

de l’acústic.

Escotadura del

violí acústic

INICI D’UN SOMNI

22

Vaig decidir no utilitzar un cordal de violí perquè implicava construir el cap tal

com es mostra a les fotografies anteriors (2.3), i això era molt complicat.

Per facilitar la tasca, vaig decidir fer servir un cordal

de guitarra, i col·locar-lo al lloc on està el de violí.

Això implicava poder fer un cap totalment diferent

del que tenen els violins acústics. Vaig saber de

l’existència d’aquest cap tot mirant fotografies de

diferents violins elèctrics, en què aquest tipus de cap

és més comú.

Utilitzant aquest nou element, les cordes van col·locades al revés: no és per la

part inferior que se subjecten i per la part superior que s’afinen, sinó que estan

subjectades al cap, tal com es veu a la fotografia, i s’afinen només pel cordal de

guitarra.

Un cop fet l’esbós, vaig pintar allò que futurament seria el violí, alhora que vaig

dibuixar alguns motius i sanefes que tenia intenció de pintar al llarg del

perímetre de la caixa per tal de donar-li un toc artístic.

Quan el disseny va estar acabat, vaig dibuixar en un full, a escala 1:2 amb les

mides correctes, la caixa del violí amb les vistes d’alçat i perfil (vegeu fotografia

a l’annex 1). Quan vaig estar segura que aquella era la forma final que tindria el

violí i les mides eren les que volia, vaig dibuixar la meitat de la silueta de la

caixa en un cartró per tal d’utilitzar-lo de plantilla del dibuix sobre la fusta. El

motiu pel qual només vaig dibuixar mig cos és que, com que volia que

l’instrument fos simètric i era molt complicat aconseguir-ho dibuixant tot el cos

perquè algunes parts estaven dissenyades a mà alçada, l’única manera

d’aconseguir la simetria buscada era aquesta. Quan va estar acabada, la vaig

retallar.

Amb la plantilla llesta i les mides decidides, el pas següent era posar-me mans

a l’obra i començar a treballar el violí. Les dificultats que trobaria a partir

d’aquell moment no les podia predir, així que vaig iniciar el procés de fabricació

d’un instrument musical que per mi és essencial, forma part del meu jo més

profund.

Img 1: cap de violí

elèctric.

INICI D’UN SOMNI

23

4.4 Diari de camp

Han sigut moltes les hores que he passat al taller, algunes de molt emocionants

i d’altres estressants. Cada dia que baixava a treballar-hi, cronometrava el

temps que m’hi passava i un cop acabada la sessió escrivia tot el que havia fet

aquell dia. Poc a poc, sessió a sessió, he anat relatant la petita aventura que és

construir un violí. Abans de començar amb la construcció de l’instrument, vaig

fer tres pràctiques per conèixer eines, diferents tipus de fusta, provar de tallar i

encolar... en fi, per familiaritzar-me amb el taller. A partir de llavors vaig posar-

me mans a la obra.

Pràctica 1: abans de començar a treballar amb les

eines, el meu pare m’ha explicat per a què serveix cada

una i com s’han d’utilitzar. Les he ordenat totes i n’he

après el nom. Més tard he serrat i llimat fusta DM per

veure la diferència que hi ha entre aquesta i una de

més dura. També he tallat fusta de pi, que certament és

dura i s’estella molt més ràpidament que l’altra. Aquests

han sigut uns dels factors que m’han ajudat a decidir

que no vull fer el violí de fusta de pi, a banda que pesa

més, no té un acabat tan bonic i és més difícil de

treballar.

Pràctica 2: tenia interès en comprovar si la cola blanca

era resistent quan enganxava dues peces de DM i si a

l’hora de fer-hi forats mantenia les seves propietats, així

que he començat serrant dues planxes enganxades de

fusta (encolades prèviament i deixades assecar 24h).

El resultat ha sigut el que esperava: la cola blanca ha

unit les dues parts de manera gairebé perfecta i això

m’ha permès inclús clavar un clau just on hi havia

aplicat l’enganxa i que actués com si fos fusta sòlida.

Img. 1: pràctica amb

la llima i el DM.

Img. 2: pràctica amb

la serra i el DM.

INICI D’UN SOMNI

24

Pràctica 3: avui he fet el que serà l’última sessió de

pràctica i familiarització amb el DM i les eines del

meu taller. He tornat a tallar i llimar fusta, i he provat

de serrar amb les diferents serres de què disposo.

Sessió 1 (3:30h): avui ha sigut un diumenge productiu.

En total he treballat tres hores i mitja exclusivament en

el projecte. He dibuixat la silueta del violí al DM i l’he

tallat amb la màquina de vogir, que prèviament he

après a utilitzar serrant trossos de fusta que eren per

llençar. Com és natural la segona peça m’ha sigut més

fàcil de tallar i m’ha quedat millor que la primera (la part

dreta de la caixa) perquè practicant he aconseguit

precisar el tall amb aquesta màquina. A la segona part

de la sessió he serrat, també amb la màquina de vogir, quatre peces de 12x10

cm i 6x4 cm que seran el gruix del baix del violí i després les he enganxat amb

cola de fuster.

Sessió 2 (1h): com que l’instrument tindrà parts en què

hi haurà tres capes de DM d’1,5 cm enganxades per

aconseguir el gruix buscat, he decidit que tornaré a tallar

el cos un cop hagi encolat les tres peces de fusta. Avui

doncs, he enganxat les plaques de DM de dues peces

de 12x10 cm i dues més de 6x4 cm (encolades

prèviament) a una altra peça de 35x10 cm per enganxar

el que serà el cos definitiu del violí. He practicat el tall de

DM amb més gruix ja que com més grossa és la fusta,

més costa de tallar.

Img. 3: pràctica de

tall amb la serra de

marqueteria

Img. 4: dibuix de la

silueta del violí a la

fusta, apunt per tallar.

Img. 5: aplicació de

cola de fuster al DM

per enganxar dues

fustes.

INICI D’UN SOMNI

25

Sessió 3 (45 min): he començat a serrar la part

esquerra del cos i he vist que havia encolat malament

les addicions del DM: no vaig tenir en compte la

simetria del violí i per tant vaig enganxar les plaques

en un lateral equivocat. Per intentar posar remei a

l’error sense haver de tornar a serrar les addicions de

DM i enganxar-les a una altra placa més gran, he

encolat una petita peça de fusta amb l’esperança que

això salvi l’error.

Sessió 4 (1h): en aquesta sessió he vist que no era factible la solució que

havia pensat per corregir l’error amb la simetria així que he encolat de manera

correcta la part dreta del violí. També he acabat de serrar la part esquerra del

cos de l’instrument.

Sessió 5 (45 min): avui he llimat la part esquerra del cos del violí que ja tenia

tallada i he començat a serrar l’altra part.

Sessió 6 (1:30h): ja amb ganes d’acabar de tallar la segona

fusta que serà la banda dreta del violí, avui he fet la que si tot

va bé serà l’última sessió en què utilitzaré la màquina de vogir

per tallar DM i tindré el cos del violí perfilat.

Img. 6: serra de vogir

tallant el DM.

Img. 7: separació

del cos del violí

de la resta de la

fusta.

INICI D’UN SOMNI

26

Sessió 7 (1:30h): aquesta sessió ha sigut plenament

de llimar. He donat alguns retocs important al que és el

cos i he après a utilitzar una eina que es diu màquina

d’esmerilar, la qual m’ajuda a avançar molta feina ja

que en ser elèctrica retoca i redueix molt més ràpid la

fusta que de manera manual. Per dur a terme aquesta

tasca he utilitzat paper de vidre. Anteriorment llimava

amb paper de vidre o bé llimes, i tardava molta més

estona en aconseguir el resultat que volia.

Sessió 8 (15 min): avui he aprofitat un quart d’hora que tenia lliure per prendre

mides al mànec del meu violí acústic i dibuixar-ne la silueta a la fusta que tinc

reservada per construir el mànec de l’elèctric.

Sessió 9 (2:10h): aquesta sessió ha consistit en llimar

un bony que tenia el cos dret del violí i començar a

tallar el mànec. Com que la fusta d’aquest és més

dura que el DM ha sigut més complicada de tallar però

finalment ho he aconseguit. La curiositat ha sigut que

com que la fusta i la serra s’escalfaven molt durant el

procés de tallar (a causa del fregament) hi ha hagut

trossos de la peça que han quedat una mica cremats tot i

que al llimar-los he vist que no havia sigut una cremada

profunda, sinó més aviat superficial. Potser perquè

portava massa estona fent servir la màquina o potser perquè feia massa

pressió amb la fusta contra la serra, aquesta s’ha trencat. Quan l’he canviat he

comprovat que si tensava una mica més la serra la fusta no se’m cremava i

m’era molt més fàcil de tallar. Hauré de continuar donant-li forma al mànec i

ajustar-lo al batedor.

Img. 8: part esquerra

del cos abans de

llimar-lo.

Img. 9: tall del mànec

amb la màquina de

vogir.

INICI D’UN SOMNI

27

Sessió 10 (1:15h): avui he tardat una hora sencera a

enganxar les dues parts que formaran el cos del violí, i ha

sigut complicat perquè amb els dos serjants que tenia jo,

no era suficient per fermar la peça. Han arribat el meu

pare i el meu tiet, i amb la seva ajuda i uns altres quatre

serjants que m’ha deixat en Jordi (el meu tiet) hem pogut

fixar les fustes de manera adequada. El quart d’hora

restant l’he dedicat a llimar amb la màquina d’esmerilar la

part de dalt de la guitarra que faré servir com a claviller.

L’he llimat perquè estava recoberta d’un vernís de color

vermell ataronjat i he pensat que tornant-li color de fusta, a l’hora de

envernissar el violí el color que aconseguiré per al claviller serà semblant al de

la resta del cos.

Sessió 11 (1:30h): avui he tret els serjants del cos i he

comprovat que estigués ben enganxat. He llimat una mica

per sobre les restes de cola i m’he posat a treballar el

mànec. Abans de serrar la peça definitiva he fet proves

de tall amb una fusta sobrera, i quan he cregut que

estava preparada per treballar el definitiu m’he posat

mans a la obra. Ha sigut una feina entretinguda però molt

gratificant, ja el tinc gairebé a punt! Amb la màquina de vogir

l’he tallat i amb la màquina d’esmerilar l’he llimat. M’agrada

com està quedant.

És cert que ja vaig tallar un cop un mànec, però no em va quedar prou bé. És

per això que avui he serrat el mànec definitiu amb fusta sobrera del tall del

mànec anterior.

Img. 10: caixa de

l’instrument encolada i

subjectada mitjançant

serjants.

Img. 11: mànec

definitiu just acabat

de tallar.

INICI D’UN SOMNI

28

Sessió 12 (2:20h): la primera part de la sessió de

taller l’he dedicat a polir les rebaves que la cola havia

deixat a la juntura entre les dues parts del cos i a

llimar un altre cop el mànec. El que m’ha costat més

ha sigut tallar una petita part de DM i llimar-la amb la

curvatura que exigeixen les parts baixes de les potes

del pont ja que no són ben bé rectes. Aquesta fusta

l’enganxaré a la caixa i a sobre hi reposarà el pont.

Després d’uns quants intents, he aconseguit, aproximadament, la forma que

volia.

La segona part de l’estona de taller ha sigut més dura i frustrant. He dedicat

una hora sencera a decidir com serà la peça d’alumini que utilitzaré per fermar

les cordes i a tallar-la, tant amb una serra com amb la màquina de disc. He

practicat com llimar, tallar i foradar l’alumini amb el trepant i he fet uns quants

intents de perforar els quatre forats, però no me n’he sortit. Quan un em

quedava ben bé on havia de ser, el següent el feia malament. Se m’ha trencat

dos cops la broca i he hagut de deixar-ho per avui. Hauré de comprar una altra

broca.

Sessió 13 (1h): avui he pintat el cos amb un material especial

que tapa els porus de la fusta. Abans, he fet proves en una

fusta que em sobrava.

Sessió 14 (40 min): en aquesta sessió he decidit quin plàstic faré servir per fer

de sageta i li he començat a donar forma. També he retocat una mica el mànec

amb la màquina d’esmerilar.

Img. 12: ús del trepant

per foradar la placa

d’alumini.

Img. 13: aplicació del

material.

INICI D’UN SOMNI

29

Sessió 15 (2:20h): avui, seguint els consells d’en Jordi i del

meu pare, he fet els quatre forats a l’alumini amb un trepant

més simple i precís que el que utilitzava abans. Quan he tingut

els forats fets he vist que utilitzant una placa més prima

d’alumini el mànec podria quedar molt millor i que el que podria

fer seria foradar primer el mànec, després enganxar la plaqueta

on toca i quan estigui seca la cola acabar de fer els forats per

tal que traspassin l’alumini. Primer he arrodonit i tallat la

plaqueta d’alumini prim a la mida que m’interessava i després

he fet els forats verticals a la fusta. Un cop acabat, he enganxat amb cola de

fuster l’alumini al mànec. El següent dia faré el forat més llarg.

La segona part del taller d’avui ha consistit a envernissar la caixa. Ara s’ha

d’assecar i quan estigui llesta decidiré si en faig una altra capa o no.

Sessió 16 (40 min): aquesta tarda he provat d’aplicar la segona capa de vernís

a la fusta que feia servir de prova on ja hi havia envernissat una capa, i he

practicat quins dibuixos fer al llarg del perímetre del violí amb pintura acrílica

verda.

Sessió 17 (1:10h): com que m’ha agradat com ha

quedat el doble envernissat a la fusta de prova, avui he

aplicat la segona capa de vernís al cos, he acabat de

tallar el petit plàstic que em servirà per fer de sageta

superior i he començat a llimar el cap de la guitarra, ja

que els forats de dins encara tenien el vernís anterior i

no m’agrada com queda en combinació amb el violí. És

una feina delicada, i no he pogut acabar-la.

Img. 14: trepant

de mà foradant

el mànec.

Img. 15: aplicació de

la segona capa de

vernís al cos.

INICI D’UN SOMNI

30

Sessió 18 (1:10h): avui m’he passat 40 minuts llimant el

mànec per donar-li forma ovalada i 30 minuts pintant un motiu

corbat al llarg del perímetre del cos. Només n’he dibuixat una

meitat.

Sessió 19 (45 min): aquesta sessió ha estat dividida en tres parts. La primera

ha consistit en foradar la plaqueta d’alumini del mànec amb el trepant de mà. A

la segona he marcat les guies de la sageta superior i, per acabar, he pintat la

sanefa a la part dreta del violí, que és la que em quedava per dibuixar.

Sessió 20 (1h): avui he dibuixat una mandala i una

sanefa a la part de darrere del violí. Amb aquests

dibuixos, dono per finalitzada la feina de decorar el cos

de l’instrument.

Sessió 21 (35 min): com que ara només queden detallets per

polir abans d’ajuntar tot el violí, avui he pintat amb el protector

de fusta tant el mànec com el cordal de guitarra. Abans de

fer-ho al cordal, però, he acabat de llimar les petites parts del

vernís anterior que encara hi havia. També he retocat la

sageta de plàstic.

Img. 16: decoració del

cos amb pintura acrílica.

Img. 17: dibuix de la

mandala acabat

Img. 18: cordal després

d’aplicar-hi el protector

de fusta.

INICI D’UN SOMNI

31

Sessió 22 (1:30h): a partir d’ara toca treballar amb claus i

trepant, amb cola i serjant. Amb molta il·lusió, avui he retocat

l’angle del mànec i he fet els forats corresponents per als

claus que subjectaran el mànec al cos. Quan han estat fets,

he llimat el tros de cos que estarà en contacte amb el mànec

per tal de treure-hi el vernís ja que d’aquesta manera la cola

enganxarà molt millor. Així doncs, després he encolat el

mànec i l’he enganxat al cos, i tot seguit he collat els claus per

subjectar-lo. Ara toca esperar que la cola de fuster s’assequi

per continuar treballant amb el violí.

Sessió 23 (15 min): només calia enganxar la petita fusta que

anirà sota el pont al violí així que he llimat el tros de cos que

tocarà amb el DM. Quan ja no quedava vernís, hi he aplicat

cola de fuster i he subjectat la fusteta amb un serjant perquè

les dues fustes s’uneixin com cal.

Sessió 24 (50 min): avui era el dia. Calia ajuntar el cordal de

la guitarra amb el cos del violí amb ajuda de cargols. He

calculat on fer els forats per als cargols tant al cordal com a

la caixa. Un cop decidit on aniria cada un, he fet els forats

amb el trepant i quan tenia gairebé tots els cargols collats i la

cosa tenia bona pinta, el cordal s’ha trencat per la meitat,

deixant-me doncs sense suport inferior per a les cordes. Ha

sigut un moment dur, ja que pensava que el final era molt

proper...i aquest contratemps ha sigut greu. M’he pres uns

minuts per calmar-me i trobar una solució.

Img. 19: mànec

i cos preparats

per ser foradats.

Img. 20: col·locació de

la petita fusta sobre el

cos.

Img. 21: cordal

de la guitarra

trencat.

INICI D’UN SOMNI

32

Sessió 25 (1:25 h): amb els nervis encara a flor de pell

però una mica més asserenada que just quan s’ha

trencat la fusta, m’he posat mans a la obra. Amb l’ajuda

del meu pare he començat a construir amb fusta de pi

un nou cordal, però ja que el feia a mida he decidit fer-lo

de quatre forats, i no de sis, com el de guitarra. Un cop

ha estat tallat el nou suport amb la màquina de vogir, he

comprovat novament que la fusta que estava utilitzant

era massa poc resistent i que es tornaria a trencar amb

facilitat. Més problemes.

Un cop descartada l’opció d’utilitzar fusta de pi per al nou cordal, he utilitzat

l’auró que em va sobrar del mànec i l’he tallat amb la màquina. S’ha fet molt

tard perquè també se m’ha trencat la serra i l’he hagut de canviar i, com que he

vist que estava massa ofuscada per continuar treballant, he decidit acabar la

sessió. El pròxim dia hauré de continuar treballant amb el cordal de banús i

intentar fer els forats per a les clavilles. També hauré de tallar la placa de ferro

que uneix les tres clavilles per deixar-hi només dues d’aquestes unides.

Sessió 26 (2:30 h): avui he acabat el cordal d’auró, amb la

mida correcta i els forats corresponents per posar les clavilles

de l’antic cordal de la guitarra. Abans de treballar amb el

definitiu, però, he utilitzat una mica de banús que em sobrava

per fer proves i quan he vist que segurament funcionaria

l’invent, he treballat amb el definitiu. Com que la fusta era

molt gruixuda he hagut de fer servir la serra en comptes de la

màquina, i per tant m’ha costat bastant més tallar l’auró tot i

que ho he aconseguit. Un cop acabat, he fet els forats per als cargols i he

comprovat que era tot correcte. Per últim, he pintat el cordal amb el protector

de fusta.

Img. 22: silueta del

cordal de fusta de pi

abans de ser tallat.

Img. 23: cordal

d’auró acabat.

INICI D’UN SOMNI

33

Sessió 27 (15 min): aquesta sessió només ha consistit en encolar el batedor i

subjectar-lo al mànec amb els serjants per tal que quedi ben enganxat.

Sessió 28 (2:30): avui he acabat el violí. He començat

la sessió traient els serjants del batedor i comprovant

que havia quedat ben enganxat. Quan he vist que tot

estava bé, he començat a fer pràctiques del futur dibuix

del cordal als altres dos cordals que havia fet de prova

(el d’auró i el de fusta de pi). Un cop decidit el disseny,

l’he pintat al cordal definitiu i l’he enganxat a la caixa

amb els cargols. L’últim pas era posar les cordes, i així

ho he fet. Una per una, les he anat tensant i he anat

vigilant que no es trenqués el cos. Per sort no ha passat

i he pogut seguir amb normalitat. Quan estaven totes

col·locades he anat a buscar l’afinador per afinar-les del

tot bé, i he comprovat que l’única corda que no podia afinar correctament era la

‘la’. He estat una estona mirant quin era el problema, i he vist que les clavilles

que subjectaven la corda ‘la’ s’havien separat lleugerament del cordal, així que

he destesat les cordes i, amb l’ajuda del meu pare, he intentat arreglar el

problema posant dos aranzels metàl·lics entre un dels claus que subjecten les

clavilles i el cordal, per salvar la distància que separava els dos elements. Tot i

això, la corda ‘la’ ha seguit resistint els meus intents d’afinar-la i he hagut de

conformar-me a que no soni la nota La3 sinó un Sol3. No m’he atrevit a forçar

més les clavilles ja que la part central de la caixa, la més dèbil, estava sotmesa

a una gran tensió i tenia molta por de trencar el violí. Així doncs, he col·locat la

pinça elèctrica al pont i he pogut tocar el meu violí! Amb molta il·lusió, he posat

fi a aquesta sessió tan important i definitiva en el procés que, de fet, ha sigut

l’última.

Img. 24: imatge meva

amb el violí uns moments

abans d’afinar-lo.

INICI D’UN SOMNI

34

5. CONCLUSIONS

Amb molta alegria, puc afirmar que la hipòtesi que vaig plantejar: ‘Sóc capaç de

construir un violí elèctric sense ajuda professional’ ha estat comprovada, i amb

bastant èxit.

El resultat s’ajusta molt al que tenia en ment quan vaig començar a treballar

amb la fusta, tot i que inevitablement no és exactament el que havia imaginat.

Es tracta d’un cos massís que forma corbes inspirades en les escotadures dels

violins acústics. No conté, doncs, caixa de ressonància. Una petita mentonera

n’adorna la part inferior, acompanyada d’un cordal d’auró fabricat per mi

mateixa, que suporta les cordes. Aquestes reposen sobre el pont, i aquest està

recolzat sobre una petita peça de fusta que serveix tant d’alça com de suport.

Seguint les cordes, trobem que estan tenses sobre un batedor de color negre,

que al seu torn està enganxat a un mànec d’auró amb forma arrodonida. Les

cordes travessen aquest mànec després de passar per la sageta de plàstic dur,

i trobem el seu final bloquejat per una peça d’alumini prim. El contorn del cos

està decorat per una sanefa d’un to verdós, que també dibuixa corbes. Entre el

pont i el final del batedor trobem una petita mandala, amb funció decorativa, i a

la part de darrere de l’instrument, al llarg de la meitat superior de la caixa,

també trobem una sanefa decorativa del mateix color que la resta dels

ornaments de l’instrument.

Amb aquest projecte he après moltes coses, algunes me les han explicat,

algunes altres les he llegit i d’altres les he descobert pel meu compte.

He après que treballar amb les mans és molt més complicat del que sembla, tot

i que les eines a vegades et puguin ajudar.

He après que no és que la fusta controli el que faig, sinó que jo he d’adaptar el

que faig a la fusta i tenir en compte les seves propietats. És important saber

com i amb quina intensitat s’ha de treballar en cada moment per tal d’ajustar-se

al resultat buscat.

INICI D’UN SOMNI

35

També he sigut molt conscient durant tot aquest temps que les eines

elèctriques m’han ajudat a avançar una quantitat de feina molt gran, i que

sense aquestes probablement no hauria acabat a temps el violí. Així doncs,

remarco la importància de tenir a l’abast bones eines, que t’ajudin a treballar

amb comoditat i rapidesa.

Sóc plenament conscient que hi ha misteris sobre la luthieria que no he resolt

encara, i tinc la sensació que, per sort, durant el procés la intuïció m’ha guiat de

manera encertada en la majoria de casos.

He après que el material és molt important en un instrument. El pes, cosa que

no vaig tenir massa en compte, és un punt determinant ja que si l’instrument

pesa massa a l’hora de tocar et canses més ràpid. Aquest ha sigut un dels

errors en el procediment: el violí que he construït pesa bastant i, per això, és

lleugerament més feixuc de tocar. Concloc, per tant, que si hagués utilitzat

materials menys pesants el violí hauria estat més lleuger.

Relacionant els materials amb el disseny, m’agradaria destacar que cada fusta

actua d’una manera diferent davant una serra i, per tant, és més o menys

complicat aconseguir la forma desitjada. En el meu cas, el DM no va presentar

gaire complicacions pel que fa a les corbes i el tall d’aquestes amb la màquina

de vogir. En canvi, l’auró em va ser una mica més difícil de serrar i llimar. La

forma del violí elèctric que vaig triar com a definitiva no era gaire arriscada, i és

per això que vaig poder treballar amb comoditat, però estic segura que una

forma més complicada i menys simple hagués dificultat molt la realització del

projecte. Amb aquesta explicació, dono lloc a la conclusió: has de ser conscient

de les teves habilitats i facilitats (eines) a l’hora de dissenyar el projecte, ja que

seran decisives en el resultat.

INICI D’UN SOMNI

36

Continuant amb l’avaluació del disseny, trobo que és bonic i estètic, però té un

defecte. Si estigués fabricat amb un material més resistent que el DM no

passaria res, però el fet és que el DM és fràgil, i la part central del cos del violí,

com que és la més prima, no aguanta la tensió de les cordes de la manera més

òptima. Com que aquesta és la part que ha de suportar més tensió i alhora és

la més prima, crec que l’error de no haver-la fet més resistent és greu, i la

pròxima vegada no el cometré.

També he observat que no cal una pastilla extraordinàriament bona per

aconseguir que el violí soni mínimament bé, i com que sabia perfectament que

el meu instrument tindria defectes, vaig decantar-me per l’opció de comprar una

pinça senzilla que emetés so però que no fos perfecta. Al cap i a la fi, buscava

una sonoritat acceptable, que és el que vaig aconseguir.

He après que cal tenir paciència al taller, que anar atabalat i amb ganes

d’acabar ràpid les coses no fa res més que empitjorar la situació.

El fet de practicar prèviament amb un material sobrant és important per

assegurar un millor resultat de la peça definitiva, ja que d’aquesta manera

s’aprèn a fer servir les eines correctament i s’adquireix precisió. Així doncs,

l’experiència té molt a veure amb l’eficiència en el taller: quan ja saps, més o

menys, com has de fer les coses és més senzill i més precís tot el treball que

fas, i estalvies temps sense cometre errades que faries si no haguessis

practicat anteriorment.

He après que s’ha de ser perfeccionista, fins a un cert punt, és clar. És molt

important intentar treballar de la manera més òptima possible i assumir que, si

el resultat que obtens no et complau, no malgastaràs pas el temps repetint

l’operació que ha fallat, ans al contrari. Invertiràs minuts en una creació millor.

Per tant, no has de patir mai si repeteixes una peça si ho fas per millorar-la.

INICI D’UN SOMNI

37

Com que el cordal d’auró el vaig haver de fabricar jo, no és perfecte. Això, i el

fet que no sé del cert si les clavilles estan en perfectes condicions, han donat

un problema que no he sabut solucionar: la corda LA no arriba a ser la nota la3

que és la que hauria de ser, sinó un sol3, just un to per sota de l’objectiu. Per

por de tensar massa la corda i que aquesta peti, no goso afinar-la com toca.

Cal dir, però, que les altres estan afinades de manera correcta. Això em fa

pensar que és la clavilla de la corda LA la que impedeix que l’afinació sigui la

desitjada.

Per acabar, em reservo el fet de dir exactament quin ha sigut el preu del violí ja

que prefereixo no dir-lo, però afirmo que el cost d’aquest instrument està dins

els límits que havia fixat, entre 80€ i 150€.

INICI D’UN SOMNI

38

6. WEBGRAFIA

FERREN, Natalia. Història del violí [en línia]. Blog de la Natàlia, 2012.

Disponible des d’Internet a:

http://violinviolinviolinviolinviolin.blogspot.com.es/2012/05/historia-del-

violi.html

RICHOMME, François. Violí [en línia]. Viquipèdia, 2013 (última

modificació: juny del 2015). Disponible des d’Internet a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%AD

‘Tekhne’. Tablero de fibra de densidad media [en línia]. Viquipèdia, 2007

(última modificació: novembre de 2015). Disponible des d’Internet a:

https://es.wikipedia.org/wiki/Tablero_de_fibra_de_densidad_media

GONZALEZ, David. Elaboració – Fustes [en línia]. G&Fills violins, 2014.

Disponible des d’Internet a:

http://gfviolins.com/cat/features_cat.htm

Aoi1148. violin prueba pastilla piezoelectrica no BUZZER [en línea].

Youtube, 2013. Disponible des d’Internet a:

https://www.youtube.com/watch?v=m6RTyLsI7HU

Anònim. Shadow SH941 Violin Pickup [en línia]. Thomann, any

desconegut. Disponible des d’Internet a:

http://www.thomann.de/es/accesorios_para_violines_y_violas.html

Anònim. Violín [en línia]. Maderas Barber S.L., any desconegut.

Disponible des d’Internet a: http://tonewood.es/es/212-violin

OCallaghan’. El violín eléctrico [en línia]. Violinísimo, 2011. Disponible

des d’Internet a: http://violinisimo.com/violin-electrico/

INICI D’UN SOMNI

39

Codificando Escarabajos. El violín eléctrico [en línia]. Codificando

Escarabajos, 2012. Disponible des d’Internet a:

https://codificandoescarabajos.wordpress.com/2012/11/25/el-violin-

electrico/

LEBECQ, Lara. El violín [en línia]. Slideshare, 2010. Disponible des

d’Internet a: http://es.slideshare.net/ElenaGallardo/el-violnlara-lebecq

FRIVIÈRE. La realimentació [en línia]. Viquipèdia, 2007. Disponible des

d’Internet a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Realimentaci%C3%B3

INICI D’UN SOMNI

40

AGRAÏMENTS

Al meu tiet Jordi, pel temps que ha dedicat a ajudar-me amb allò que no sabia o

no podia fer sola, per totes les eines que m’ha deixat i les facilitacions que m’ha

brindat.

Al meu pare, per l’ajuda que m’ha proporcionat al taller i la motivació que ha

mostrat envers les dificultats del projecte.

A la meva mare, per valorar l’esforç i ajudar-me a millorar.

A la Núria Bragós, que em va regalar el pont que utilitzo per al violí.

Al Josep Carbonell, per l’estona dedicada a xerrar amb mi i que em tragués

definitivament la idea del cap de fabricar un violí acústic. Gràcies a ell, tot i que

no crec que ho sàpiga, finalment n’he construït un d’elèctric, i ha sigut magnífic.

A tots aquells que han estat al meu costat durant la realització del somni.

INICI D’UN SOMNI

41

7. ANNEX

Annex 1: Esbossos i plantilla

Esbossos de la forma del violí

INICI D’UN SOMNI

42

Esbossos de les sanefes i motius per decorar el perímetre del cos

Esbossos de formes possibles del cap

INICI D’UN SOMNI

43

Esbossos dels diferents tipus de cordal

Esbós del violí a escala 1:2, vistes d’alçat i de planta

Plantilla

INICI D’UN SOMNI

44

Annex 2: Reportatge fotogràfic

Dibuix del cos del violí i les sanefes decoratives

Dibuix a escala real de la plantilla

Pràctica 1: tallar i llimar a mà

INICI D’UN SOMNI

45

Imatge del moment abans de llimar les imperfeccions de la part esquerra

del cos de prova

Resultat de la caixa de prova

Tall del cos definitiu amb la màquina de vogir

Perfeccionament del gruix i rebaix del cos

Unió de les dues parts del cos

INICI D’UN SOMNI

46

Dibuix i tall del mànec

Fabricació del suport del pont

Foradat i tallat de la placa d’alumini

INICI D’UN SOMNI

47

Ús del trepant per foradar tant el mànec de prova com el definitiu

Envernissat del cos

Mandala i sanefa decorativa acabades

Cordal de guitarra, sencer i trencat

INICI D’UN SOMNI

48

Fabricació del cordal de fusta de pi

Fabricació del cordal d’auró

Llimat de l’espai on anirà col·locada la petita fusta on el pont reposarà

Fixament del mànec al cos

Violí acabat, amb i sense cordes

INICI D’UN SOMNI

49