INÀMICA ACTUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL - urv.cat · (Taxa bruta mortalitat) NatGr: Natural Growth...

Antonio López Gay ([email protected])Centre d’Estudis Demogràfics

UNIVERSITAT D’ESTIU 2010 DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILIDesenvolupament sostenible en el marc demogràfic actual: Malthus tenia raó?

DINÀMICA ACTUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

Universitat d’estiu 2010 de la URV 6 de juliol, Tarragona

Els demògrafs i les dades...

LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…

El nombre: quants som?

La percepció: quants creiem que som?


0

2

4

6

8

10

12

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

Món

Població real 6.671

Mitjana classe 6.600


Població real 61,70

Mitjana classe 64,23

0

2

4

6

8

10

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

França


Població real 1.324

Mitjana classe 1.181,43

0

1

2

3

4

5

6

7

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

Xina


Població real 7,36

Mitjana classe 6,98

0

2

4

6

8

10

12

14

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

Catalunya

GEODEMOGRAPHIC CONTEXT OF THE MAJOR SPANISH METRO AREASLA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…



0123456789

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

Austràlia

Població real 3,32


0123456789

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

Uruguai


Població real 3,32



Població real 8,20


0

1

2

3

4

5

6

7

8

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

Somàlia




00.5

11.5

22.5

33.5

44.5

Menys de la meitat

20-50% menys

Entre -20% i 20%

20-50% més

Més del 50% més

Nigèria

LA POBLACIÓ DEL MÓN

País Població

1 Xina 1.324

2 India 1.134

3 Estats Units 301,62

4 Indonèsia 225,64

5 Brasil 187,64

6 Pakistan 159,57

7 Bangladesh 142,6

8 Nigèria 133,76

9 Rússia 141,83

10 Japó 127,77

11 Mèxic 105,79

12 Filipines 94,37

13 Vietnam 85,17

14 Alemanya 82,26

15 Etiòpia 79,22

Continent Població

Àfrica 965

Llatinoamèrica i Carib

570

Nordamèrica 342

Àsia 4.029

Europa 731

Oceania 34,5

http://www.sasi.group.shef.ac.uk/worldmapper/


Els components del creixement demogràfic

LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

La primera transició demogràfica

Quins elements intervenen directament en el creixement de la població d’una unitat territorial?

CREIXEMENT TOTAL = CREIXEMENT NATURAL + CREIXEMENT MIGRATORI

COMPONENTS DEL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

CT = (NAIXEMENTS – DEFUNCIONS) + (INMIGRANTS – EMIGRANTS)

NATALITAT MORTALITAT MIGRACIONS

LA TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

La teoria de la primera transició demogràfica ens parla del primer període de creixement intens de la població i de la “modernització” demogràfica

LA TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

La transició demogràfica als països precursors (finals s.XVIII -començ. s.XX)

LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

Àsia

Àfrica

Amèricadel Sud iCentral

Europa, Estats Units, Canadà, Uruguai iArgentina



Precursors:

Punts de partida, TBN: 35 ‰ ; TBM: 25 ‰

Davallada de la fecunditat generalitzada a partir del 1900-1920.

Incidència de la mortalitat per a la grip de 1918, i la segona guerra mundial.

A més dels països europeus: Uruguai (1890), Argentina (1900), Canadà (1915),

Cuba (1920), Estats Units (1925), i Jamaica (1925).

CBR: Crude Birth Rate

(Taxa bruta natalitat)

CDR: Crude Death Rate

(Taxa bruta mortalitat)

NatGr: Natural Growth

(Taxa de creixement natural)


Seguidors:

Punts de partida: TBN: 35-40 ‰ ; TBM: 25-30 ‰

Davallada mortalitat a partir 1920. Davallada de la fecunditat a partir de 1950.

Creixement natural en plena transició del 20-25 ‰

Repartiment continental: Àsia: Japó, Corea, la Índia, Sri Lanka o Taiwan. Amèrica:

Puerto Rico, Xile, Martinica, Antigua i Barbados. Àfrica: Maurici i Reunion.














A remolc:

Punts de partida: TBN: 40-45 ‰ ; TBM: 25-30 ‰

Davallada mortalitat a partir 1920-30. Davallada de la fecunditat a partir de 1970.

Creixement natural en plena transició del 25 ‰ més perllongat que els seguidors.

Repartiment continental: Àsia: 18 països, Xina, Indonèsia, Tailàndia.

Amèrica: 18 països, Mèxic, Veneçuela, Perú, Colòmbia, Bolívia, la República

Dominicana. Àfrica: 11 països, Algèria, Egipte, Marroc, Tunísia, Sudàfrica , Tanzània.


Cuers o nouvinguts:

Punts de partida: TBN: 50‰ ; TBM: 30-35‰

Davallada mortalitat a partir 1940. Davallada de la fecunditat a partir de 1980.

Creixement natural en plena transició del 25-30‰

Repartiment continental: Àsia: 12m Vietnam, Cambotja i Laos, Aràbia Saudí, Oman i

Iemen, Afganistan i Iran, Butan, Bangladesh.Amèrica: 5, Guatemala, Haití,

Hondures, Nicaragua i Paraguai. Àfrica: 40 països.








1950: Gran part del món dividit en dos, demogràficament parlant. Fecunditat baixa i llarga esperança de vida als països precursors de la transició demogràfica i fecunditat alta i esperances de vida més baixes a la majoria dels altres països.


1970: Els països amb menys nivell d'ingressos augmenten l'esperança de vida lentament, però no decreix la seva fecunditat.


1985: Els països del sud-est asiàtic presenten ja nivells de mortalitat post-transicionals i una fecunditat clarament en descens. Els països del nord d'Àfrica comencen el retrocès de la fecunditat, mentre la resta de països africans mantenen mortalitat i fecunditat elevats.


2009: Augment significatiu dels nivells de mortalitat a l'Àfrica (empitjorats, però, en molts casos pel VIH). La fecunditat és encara molt elevada en molts països de l'Àfrica).


Diverses evolucions de població associades a diverses etapes a la

transició demogràfica (en milions)

País 1950 1975 1990 2009 2025 2050

Suècia 7,0 8,2 8,6 9,1 9,9 10,5Bulgària 7,2 8,7 8,8 7,5 6,7 5,3

Xile 6,1 10,4 13,2 17 19,3 20,6

Tanzània 7,6 15,9 25,4 45 67,4 110

Malàisia 6,1 12,2 18,1 27,8 33,8 39,6

http://esa.un.org/unpp/index.asp?panel=1

http://www.gapminder.org/world/#$majorMode=chart$is;shi=t;ly=2003;lb=f;il=t;fs=11;al=100;stl=t;st=t;nsl=t;se=t$wst;tts=C$ts;sp=5.59290322580644;ti=1920$zpv;v=0$inc_x;mmid=XCOORDS;iid=phAwcNAVuyj0TAlJeCEzcGQ;by=ind$inc_y;mmid=YCOORDS;iid=phAwcNAVuyj2tPLxKvvnNPA;by=ind$inc_s;uniValue=8.21;iid=phAwcNAVuyj0XOoBL%5Fn5tAQ;by=ind$inc_c;uniValue=255;gid=CATID0;by=grp$map_x;scale=lin;dataMin=0.855;dataMax=8.7$map_y;scale=lin;dataMin=23;dataMax=86$map_s;sma=49;smi=2.65$cd;bd=0$inds=

EL RESULTAT: L’EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA

1600 ≈ 500 milions hab.

1800 ≈ 1.000 milions hab.



A partir de 1960 la poblacióaugmenta en 1.000 milionscada 11-14 anys.

Observar el poc decalatge temporal entre la població de tot el món i el moment en què el volum dels països en vies de desenvolupament arriba al mateix nivell

0.00%

0.50%

1.00%

1.50%

2.00%

2.50%

1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010

Creixement relatiu anual de la població del món


Universitat Autònoma de Barcelona



Font: Atles de la diversitat, Enciclopedia Catalana, 2004,

Taxa de creixement des de 1975 al 2000

Creixement natural

Decreixement naturalCreixement migratori i natural

Creixement natural

Creixement natural

Estabilitat poblacional

El descens de la mortalitat

La transició epidemiològica

EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA


5.1.1. Formulació clàssica de la teoria epidemiològica

Patró epidemiològic que comporta el pas d’un règim d’alta mortalitat a un règim de baixa mortalitat:

1) Pas d’una situació on la mortalitat per malalties infeccioses i parasitàries (transmissibles) són predominants a una situació on ho seran les malalties degeneratives (no transmissibles) i la mortalitat per accidents. (Malalties com la febre tifoide, tuberculosi, còlera, diftèria, pesta i malalties similars van disminuir com les principals malalties per ser reemplaçades principalment per malalties cardíaques, càncer, diabetis, úlceres gàstriques, accidents...)

2) Pas d’una mortalitat que afecta a totes les edats, però especialment a les edats més joves, a una mortalitat quasi exclusivament concentrada a les darreres edats.

3) Pas d’una societat on la mortalitat marca les pautes del perfil sanitari, a una societat on és la morbiditat l’element predominant.

Models bàsics segons les variacions temporals i regionals.

1) Model clàssic o Occidental: dos segles, s’adequa a l’esquema clàssic de tres etapes. Mortalitat descendeix de forma gradual, resultat de les millores socials, econòmiques i ambientals, i influeixen també les millores nutricionals i els hàbits de salut.

2) Variant accelerada del model clàssic: Japó, Europa de l’Est i Rússia. Major rapidesa en el procés i paper més important dels avenços mèdics i sanitaris, en combinació amb les millores socials.

3) El model retardat o aplaçat: la majoria dels països amb menys PIB. La reducció de la mortalitat es produeix sobretot a partir de la segona guerra mundial, degut a factors externs: campanyes internacionals de prevenció i als programes d’assistència maternal i nutrició. Inclusió de l'ús massiu d'antibiòtics i programes d'eradicació de malalties endèmiques. Menor incidència de les variables endògenes, lligades al desenvolupament social i econòmic.

4) El model retardat millorat: països en vies de desenvolupament millor situats que el conjunt. Xina, Taiwan, Corea del Sud. Més incidència variables endògenes.



Període en què se supera una esperança de vida superior als 40 anys.

Taxa de mortalitat per edat i sexe,

United Nation Demographic Yearbook 2002

0

1

10

100

1000

0-1

5-9

15-1

9

25-2

9

35-3

9

45-4

9

55-5

9

65-6

9

75-7

9

85-8

9

95-9

9

Edat

Taxa

(per

1000

habita

nts)

Dinamarca - homes Dinamarca - dones Japó - homes

Japó - dones Malawi - homes Malawi - dones

Botswana - homes Botswana - dones

-Japó, país amb els millors nivells de mortalitat femenina (E0 86,2)

-Dinamarca, un dels països amb la pitjor mortalitat femenina entre els països més desenvolupats. (E0

80,5). Tabac?http://www.who.int/tobacco/en/atlas40.pdf

- Malawi, alts nivells de mortalitat infantil (al voltant 100‰). No el pitjor del món.

- Botswana, alta incidència de la SIDA en edats adultes.


País ≈ 1970 ≈ 1990 ≈ 2005

E70H E70M E70H E70M E70H E70M

França 10,2 13,1 12,46 16,0 14,5 18,1

Suècia 10,87 13,13 12,11 15,22 14,1 16,6

Espanya 10,5 12,44 12,21 15,07 13,6 16,8

Japó 10,07 12,4 13,14 16,78 14,8 19,3

Estats Units 10,6 13,4 12,2 15,3 13,3 15,6

Argentina 10,18 12,4 10,37 12,47 11,1 14,7

L'allargament de la vida

Esperança de vida als 75 anys, 1970-2005

Font: Demographic yearbook


ÀfricaCauses

desconegudes i altres causes9,2%

Accidents i violència6,9%

Condicions perinatals

5,4%

Malalties

respiratòries11,9%

Malaltiescardiovasculars

9,2%

Càncer5,1%

Altres malalties infeccioses i parasitàries

31,6%

SIDA20,6%

AmèricaCauses

desconegudes i altres causes

18,5%

Accidents i

violència9,4%

Condicions

perinatals

2,8%

Malalties respiratòries

10,1%

Malalties cardiovasculars

33,5%

Càncer19,2%


4,9%

SIDA1,5%

Tenir en compte diferents estructures per edat en interpretar els resultats. Allà on hi ha un percentatge de població més envellida hi haurà més població que mor degut a malalties relacionades amb aquesta franja d'edat

Amèrica: aquest és l'agregat de tot el continent, diversitat regional interna


Les causes de mort: l'abisme regional:


Magreb i Orient Mitjà

SIDA1,4% Altres malalties

infeccioses i parasitàries23,0%

Càncer7,0%


24,9%


12,8%

Condicions perinatals7,5%


Causes desconegudes i altres causes

13,7%

Europa


10,4%Accidents i violència7,9%


0,7%


7,4% Malalties cardiovasculars

52,0%

Càncer19,6%


1,8%

SIDA0,3%


Sudest Asiàtic


12,2%Accidents i violència10,1%


7,1%


15,2% Malalties cardiovasculars

26,2%

Càncer8,0%

Altres Malalties infeccioses i

parasitàries18,2%

SIDA3,1%

Pacífic Oest

SIDA0,5%

Altres Malalties infeccioses i

parasitàries5,6%

Càncer19,2%


32,2%


18,8%


3,0%



10,7%


Evolució de la Població Afectada pel VIH-SIDAal món


Prevalència del VIH-SIDA als països d'Àfrica

País Prevalència (%) PLHIV (miilons) Població (milions) % Població TFR

Sudàfrica 20.1 4.03 47.4 6.5 2.8

Namíbia 22.5 0.19 2 0.27 3.8

Lesotho 31.0 .22 1.7 .23 5.3

Swazilàndia 33.4 .14 1 .14 3.8

Botswana 38.8 .28 1.7 .23 3.1

Zimbawe 33.7 1.9 13 1.8 3.4

Mozambic 13.0 1.1 19.7 2.7 5.4

Malawi 15.0 .81 12.8 1.76 6

Zàmbia 21.5 1.1 11.6 1.6 5.5

Congo 7.2 .12 3.9 .54 6.3

Tanzània 7.8 1.3 38.3 5.3 4.9

Uganda 5.0 .6 28.8 4.0 7.1

Kènia 15.0 2.2 34.2 4.7 5.0

Àfrica Central 12.9 .22 40.5 5.0 4.9

Camerún 11.8 .82 16.5 2.3 4.5

Nigèria 5.8 3.2 131.5 18.1 5.7

Costa d’Ivori 9.7 .74 18.1 2.5 4.9

Etiòpia 6.4 2.1 77.4 10.6 5.7

L'esfondrament de la fecunditat

La segona transició demogràfica

L'ESFONDRAMENT DE LA FECUNDITAT I LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA


CONDUIR AMB PRESSES ÉS

TAN ESTÚPID COM FER

L’AMOR AMB PRESSES


Cronologia dels canvis demogràfics a Europa des de 1960. Es poden establir quatre fases que afecten a la majoria de països europeus amb diferent calendari i intensitat:

1) 1960-1970:a) Retardament del calendari nupcial. Matrimoni més tardà.b) Increment del nombre de divorcisc) Escurçament de la durada dels matrimonis (conseqüència de l'anterior punt)d) Descens de les proporcions de primeres núpcies (més freqüència segones, terceres... núpcies)f) Final del baby boom: descens de la fecunditat a totes les edats.

2) 1970-1985:

a) Aparició i extensió de la cohabitació. Països escandinaus els primers exemples clars

d'aquest tipus de relació. Extensió a partir d'aquests països.

b) Increment dels naixements fora del matrimoni.

c) Continua el descens de la natalitat (i s'inicia als països mediterranis)

d) S'intensifica el creixement de les taxes de divorci. Reconeixement i adopció de

polítiques més liberals per a la dissolució del matrimoni (Espanya, llei del divorci a

l'agost del 1981).


3) 1985-1995:

Països eix nord-centre:

a) Estabilització de les taxes de divorci.

b) Extensió de la cohabitació post-marital i de les relacions LAT (Living Apart

Together) (Casos famosos: Woody Allen i Mia Farrow vivien a diferents

apartaments, a banda i banda del Central Park)

c) Recuperació de la fecunditat en les dones majors de 30 anys, a la que

seguirà una relativa recuperació a edats més joves.

d) Continua incrementant-se la fecunditat extramatrimonial.

Països eix sud-Mediterrani:

a) Segueix baixant la nupcialitat (retard emancipació i canvis conductes).

b) Segueix baixant la fecunditat (retard nupcialitat)

c) La cohabitació és encara poc rellevant.

d) La proporció de fills nascuts fora del matrimoni és superior al passat, però

encara relativament baixa.


4) 1995- actualitat:

a) Recuperació de la fecunditat al sud i est d'Europa (tot i això amb valors per

sota dels nòrdics).

Les majors de 30 anys, generacions plenes, en molts casos tenen els fills

que havien posposat en el calendari.

Contribució de les dones migrants.

b) Augment dels fills nascuts fora del matrimoni al Sud d'Europa (Grècia

excepció), però sempre per sota dels nòrdics.

c) Segueix augmentant la divorcialitat.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE FILLS PER DONA. EUROPAESCANDINÀVIA

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

DINAMARCA

FINLÀNDIA

NORUEGA

SUÈCIA

ISLÀNDIA

PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA (I)

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

IRLANDA

FRANCA

REGNE UNIT

BÈLGICA

LUXEMBURG

HOLANDA

PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA(II)

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

ÀUSTRIA

SUISSA

ALEMANYA

R.F.A

R.D.A

HONGRIA

TXECOSLOV.

REP. TXECA

ESLOVÀQUIA

MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

PORTUGAL

ITÀLIA

ESPANYA

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE FILLS PER DONA. EUROPAMEDITERRÀNIA ORIENTAL (I)

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

GRÈCIA

ALBÀNIA

BULGÀRIA

ROMANIA

TURQUIA

MEDITERRÀNNIA ORIENTAL (II)

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

CROÀCIA

MACEDÒNIA

R.F. IUGOS

IUGOSLÀVIA

ESLOVÈNIA

PAÏSOS BÀLTICS I POLÒNIA

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

POLÒNIA

ESTÒNIA

LETÒNIA

LITUÀNIA


Evolució de les taxes específiques de fecunditat. Barcelona, 1927-2008

0 ‰

50 ‰

100 ‰

150 ‰

200 ‰

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

tasa

de

fecu

nd

idad

f15-19 f20-24 f25-29

0 ‰

50 ‰

100 ‰

150 ‰

200 ‰

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000ta

sa d

e fe

cun

did

ad

f30-34 f35-39 f40-44 f45-49

% DE NAIXEMENTS EXTRAMATRIMONIALS

ESCANDINÀVIA

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

DINAMARCA

FINLÀNDIA

NORUEGA

SUÈCIA

ISLÀNDIA

PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA (I)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

IRLANDA

REGNE UNIT

HOLANDA

BÈLGICA

LUXEMBURG

FRANCA

PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA(II)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

ÀUSTRIA SUISSA

ALEMANYA HONGRIA

R.F.A R.D.A

TXECOSLOV. REP.CHEC

ESLOVÀQUIA

MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

ITÀLIA

PORTUGAL

ESPANYA

% DE NAIXEMENTS EXTRAMATRIMONIALS

MEDITERRÀNIA ORIENTAL (I)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

BULGÀRIA

GRÈCIA

ROMANIA

MEDITERRÀNIA ORIENTAL (II)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

ESLOVÈNIA

BÒSNIA-HERZ

CROÀCIA

MACEDÒNIA

PAÏSOS BÀLTICS I POLÒNIA

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

POLÒNIA

LITUÀNIA

LETÒNIA

ESTÒNIA

La transició de la mobilitat

Migracions internacionals

MIGRACIONS INTERNACIONALS I MOBILITAT RESIDENCIAL

Migracions internes

La transició de la mobilitat i la transició demogràfica:

I. Fase pre-transicional: escassa mobilitat, jornalers estacionaris relacionats amb l’agricultura.

II. A l’inici de la transició demogràfica, s’observa un increment de la mobilitat habitual, moviments massius del camp a la ciutat, i emigració a les colònies.

III. En la fase avançada de la transició, la mobilitat habitual s’incrementa, l’èxode rural disminueix i l’emigració a l’estranger acaba o declina.

IV. A les societats post-transicionals, la mobilitat habitual lligada al treball i a l’oci s’incrementa, l’èxode rural és feble o nul, s’incrementa la immigració interurbana, alhora que s’incrementa la immigració estrangera.

V. Les societats hiper-avançades del futur: disminució de la immigració internacional, quasi ha desaparegut l’èxode rural, segueix incrementant-se la migració interurbana i la mobilitat habitual s’estabilitza absorvida pel teletreball.

MIGRACIONS INTERNACIONALS I MOBILITAT RESIDENCIAL

LA MIGRACIÓ INTERNACIONAL

Les migracions abans de la Segona Guerra Mundial

Les migracions internacionals, del 1950 al 2000


LA MIGRACIÓ INTERNA

Les migracions internes: redistribució de la població i ordenació territorial.

Migració interna als països desenvolupats. Saturació del centre, suburbanització i revalorització del centre:

1.) Saturació del centre i suburbanització:

- Dècada dels 50 als Estats Units com a procés d'abandonament dels centres i primeres corones de la ciutat central. Empitjorament intens de les condicions de vida als centres com a conseqüència de la fugida de la població. Centre = crim i delinqüència. Suburbis = paradigma de la felicitat.

- A Europa no és un procés tan lligat amb l'abandonament dels espais centrals, sinó a la seva saturació. Diferents cronologies, abans al nord i centre d'Europa. Al sud, sobretot a partir dels 80. És impossible allotjar més població al centre

- El desenvolupament de les regions Metropolitana i la relocalització de les activitats econòmiques, el desenvolupament de les infrastructures i del transport metropolità són processos paral·lels.


L'abandonament de la primera corona a Detroit.


EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LA RMB

Municipide BCN

< 1010-14

15-1920-29

30-44> 45 km

1960 PoblacióPes a la

RMB

BCN: Ciutat

Central1.526.550 53,77%

< 20 km 606.557 21,37%

> 20 km 705.694 24,86%

1950 - 1960

≥ 100%65 -99.9%

40 – 64.9%25 – 39.9%10 – 24.9%< 10%

≤ -5%0 - 4.9%

Creixement de la població (%) a la RMB segons distància a la ciutat central


< 1010-14

15-1920-29

30-44> 45 km

2001 PoblacióPes a la

RMB

BCN: Ciutat

Central1.503.884 31,29%

< 20 km 1.842.816 38,34%

> 20 km 1.459.227 30,36%

≥ 100%65 -99.9%

40 – 64.9%25 – 39.9%10 – 24.9%< 10%

≤ -5%0 - 4.9%

Population growth (%) in the Metro Area by distance to Central City

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LA RMB

1991 - 2001

Municipide BCN


La saturació de la ciutat central a través d'alguns indicadors:

Evolució de la població i llars, 1950-2001

Municipi de Barcelona

0

250,000

500,000

750,000

1,000,000

1,250,000

1,500,000

1,750,000

1950 1960 1970 1981 1991 2001

2

2.5

3

3.5

4

4.5

Population Households Persons/ Household

Barcelona a la Regió Metropolitana

Municipi de Barcelona i corones metropolitanes

0

500,000

1,000,000

1,500,000

2,000,000

19

40

19

50

19

60

19

70

19

80

19

90

20

00

20

10

BCN 1st Metro Ring 2nd Metro Ring


2.) Reurbanització: Revalorització dels centres i renovació demogràfica:

- Finals anys 70 primers "Back to the city movements" als Estats Units per part de població jove, professionals... unes dinàmiques que es fan més òbvies i s'estenen a més grups de població a les principals metròpolis americanes i europees a la dècada dels 80 i 90. Els "condos" als downtowns nordamericansi els "lofts" i apartaments antics als centres històrics europeus.

- Revalorització dels elements lligats amb la centralitat. A Europa, rehabilitació dels centres històrics.

- La major part de grans ciutats centrals dels països desenvolupats han viscut una inflexió en l'evolució de la població entre les dècades dels 90 i 00. Havien conegut un descens de la població entre els 60-90 que ha vist fre.


- Substitució de la població als espais centrals. Hi ha un sostre poblacional al que es va arribar fa temps, amb la revalorització del centre es pot produir una substitució de la població.

- La reurbanització no ha vingut a substituir a la suburbanització. A la Regió Metropolitana de Barcelona, per exemple, durant la dècada del 2000 s'han produït simultàniament.

3.) Recentment també es parla de contraurbanització per definir el procés de desplaçament de la població de zones urbanes a zones rurals, a vegades mantenint el vincle laboral (llarg commuting = llargs desplaçaments que sovint es limiten a dies concrets per setmana) o sense mantenir-ho, els neorurals.


Segregació residencial i preferències cinematogràfiques.Dades de Netflix (empresa de lloguer de pel·lícules per correu)

http://www.nytimes.com/interactive/2010/01/10/nyregion/20100110-netflix-map.html







Segregació residencial i preferències cinematogràfiques.Dades de Netflix (empresa de lloguer de pel·lícules per correu)


http://fundrace.huffingtonpost.com

Segregació residencial i preferències pol·lítques.Mapa de les donacions en la cursa presidencial de 2008 a Minneapolis – St. Paul

Blau: demòcrates. Vermell: republicans

http://fundrace.huffingtonpost.com/

El futur: les projeccions demogràfiques

LES PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES


Font: World Urbanization Prospects. The 2007 Review. División de Población de Naciones Unidas.


Evolució de la població de 0-14 i 60+ anys al món

GRÀCIES!

Antonio López Gay ([email protected])Centre d’Estudis Demogràfics

UNIVERSITAT D’ESTIU 2010 DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILIDesenvolupament sostenible en el marc demogràfic actual: Malthus tenia raó?

Universitat d’estiu 2010 de la URV 6 de juliol, Tarragona

INÀMICA ACTUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL - urv.cat · (Taxa bruta mortalitat) NatGr: Natural Growth...

Documents

Transcript of INÀMICA ACTUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL - urv.cat · (Taxa bruta mortalitat) NatGr: Natural Growth...