LA PATUM TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO CURS 2011-2012 INS GUILLEM DE BERGUEDÀ

LA PATUM PRELIMINAR Aquest treball es farà a final de curs i es considera com una unitat que hauran de realitzar tots els alumnes. Constarà de 5 parts obligatòries (no podem deixar-ne cap per fer). 1- Treball individual, presentat en un únic document del Google Apps on es respondrà a totes les qüestions plantejades al dossier que s’adjunta. Aquest document durà el nom de l’autor seguit de TS (Treball de Síntesi). 2- Treball d’equip, aquest es farà en grup segons acord previ amb el tutor i també es presentarà en un document únic amb els cognoms dels components del grup i seguit de TS (Treball de Síntesi). El contingut serà el desenvolupament de totes les qüestions que es plantegen en el document adjunt. 3-Treball individual manuscrit, amb les feines concretes que s’assignen al document adjunt. S’haurà de presentar el dia de l’exposició oral amb una portada i ben presentat. 4-Exposició oral, es farà en grup i s’hauran d’explicar els aprenentatges que s’han adquirit fent aquest treball i es podrà desenvolupar un aspecte concret utilitzant eines informàtiques (Presentacions, fotos, esquemes....) 5- Prova escrita, amb preguntes concretes sobre els coneixements adquirits durant la realització del treball. A part de la realització d’aquesta feina es valoraran molt especialment els aspectes actitudinals i de constància en el treball (puntualitat, respecte, silenci, cooperació.....) 1- OBJECTIUS

Aquest treball és adequat per ressaltar els objectius generals de l'etapa i

els objectius comuns a totes les àrees, deixant en segon terme aquells objectius específics d'àrea que tenen el seu lloc més escaient en els crèdits comuns i optatives. També volem insistir en algun d’aquells valors que ens formen com a persones com és el de la cooperació i el de la constància en el treball.

Per tant, considerem com a objectius del crèdit de síntesi: 1- Aprofundir en el coneixement de la Patum.

2- Treballar en equip i individualment de manera responsable.

2- AVALUACIÓ

Els professors que tingueu assignats faran un seguiment diari del vostre treball a l'aula i seran responsables de l'avaluació de :

· Com es porta a terme el treball en grup. · Què heu après entre tots i què heu après individualment.

L'avaluació final es farà per mitjà dels instruments dissenyats per la comissió corresponent i que són: a - El treball diari:participació, respecte... 2,5 punts b - El dossier de grup 1,5 punts c - El treball individual 1,5 punts d - Prova test final 1 punt f – Treball manuscrit 2 punts e - La presentació oral 1’5 punts

Les dues primeres notes i l’última mesuraran la vostra capacitat de treballar en grup. Les altres dependran del vostre treball individual. Els treballs de grup i individuals els haureu de presentar en fer l’exposició oral.

3- ORGANITZACIÓ a) Horari HORA / DIA

DIJOUS 14 de juny

DILLUNS 18 de juny

DIMARTS 19 de juny

DIMECRES 20 de juny

DIJOUS 21 de juny

8,30 - 9,30

A, B, C Presentació i planificació

A Assaig de nans B,C Treball a l’aula

A,B,C Sortida i Sacramentàries

A,B,C Treball a l’aula

Presentació oral dels treballs

9,30 10,30

A, B, C Treball en grup

B Assaig de nans A,C Treball a l’aula

A,B,C Sortida i Sacramentàries

A,B,C Treball a l’aula

Presentació oral dels treballs

10,30-11,30

A, B, C Treball en grup

C Assaig de nans A,B Treball a l’aula

A,B,C Sortida i Sacramentàries

A,B,C Treball a l’aula

Presentació oral dels treballs

11,30-12 PATI PATI PATI

12-13

A, B, C Preparar la sortida

A,B,C Conferència

A,B,C Sortida i treball a l’aula

A,B,C Treball a l’aula

Presentació oral dels treballs

13-14 A,B,C Resum conferència

A,B,C Treball a l’aula

A,B,C Test

Cada dia haureu de fer la feina individual a casa o quan acabeu la de grup:

b) Grups d’alumnes Els alumnes s'organitzen en equips de 4 . Aquests equips els revisen els tutors.

c) Normes de funcionament Treballar en grup vol dir treballar perquè tots pugueu aprendre. Hem escollit tres normes bàsiques :

-Participar activament en totes les activitats.

-Ajudar i demanar ajuda. -Treballar en veu baixa.

d) Recomanacions prèvies: (presentació, planificació de la feina, materials necessaris...)

Presentació 1. S'utilitzarà paper DIN-A4 - Lletra: Arial 12. 2. Es respectaran els marges adequats. 3. Cal procurar que la lletra sigui clara i de mida adequada i s'ha

d'escriure amb bolígraf. 4. Caldrà presentar la feina manuscrita sense faltes d'ortografia ni

guixades, procurant no abusar del corrector. 5. Tots els fulls, excepte la portada, aniran numerats. 6. El treball es presentarà grapat. 7. A la portada figurarà, el títol del treball. A baix, a la dreta, es posarà

el nom i cognom dels alumnes del grup, el nom del curs, del grup i de l'any escolar, també hi haurà una part gràfica relacionada amb el tema.

8. En cas d’il·lustrar el treball amb fotografies, dibuixos,... aquests hauran de portar un peu que indiqui breument el seu contingut i tot allò que es consideri convenient.

9- El darrer full del treball serà en blanc.

Planificació de la feina a l’Institut

Només vindreu els matins. Treballarem dins l’aula de cada grup.

Les activitats especials les tenim programades els següents dies:

Dilluns 18 de juny:

Conferència d’un professor de l’ Institut:

Durant la xerrada, haureu de mantenir un silenci absolut fins que s'obri el torn de preguntes. Haureu de prendre apunts d'allò que us expliquin per tal que després en pugueu fer un ús adequat.

Abans de la conferència us heu de llegir les preguntes de religió i ciències socials perquè de la majoria hi trobareu la resposta en la conferència.

Dimarts 19 de juny:

Sortida per veure l’antic recorregut de la processó i visita a les Sacramentàries.

Dimecres 20 de juny:

Al final del matí es realitzarà una prova, tipus test, per tal de comprovar l'aprofitament del treball de síntesi.

Dijous 21 de juny:

Haureu de fer l’exposició oral i tots haureu de participar-hi.

La presentació oral consistirà a explicar de manera clara i ordenada tot el que s'ha descobert realitzant les activitats proposades en aquest crèdit, és a dir, s'haurà d'arribar a una conclusió del treball realitzat.

Es farà davant de l’equip de professors i d’altres equips d'alumnes.

Pel que fa a la manera de presentar el que heu après, cal posar-hi imaginació.

Es podrà utilitzar material complementari com ara fotografies, esquemes, objectes reals i, és clar, hi heu de participar tots. També es pot fer la presentació amb l’ordinador (power point, flash...).

La millor manera de saber què dir és fer un bon esquema dels punts a tocar i repartir-los entre vosaltres.

Els professors us valoraran:

- El contingut de la vostra intervenció.

- La manera com desenvolupeu la vostra intervenció (veu clara, coherència...).

- Els suports que utilitzeu.

- La capacitat de síntesi.

- La qualitat de les conclusions.

- Com responeu a les preguntes.

Planificació de la feina a casa o a l’Institut a les tardes

Cal que seguiu les indicacions dels professors per portar una bona organització.

Materials necessaris

· Heu de preveure tot el material que necessitareu i qui el portarà.

· Ordinador (l’ordinador que teniu assignat)

· Cadascú de vosaltres heu de portar un estoig complet amb:

Llapis, goma, bolígrafs, colors i retoladors. Regle, tippex, tisores i

enganxall.

Pauta per escriure recte sobre fulls en blanc.

Entre tots heu de portar:

Calculadora.

Fulls de paper blanc.

Càmera fotogràfica per grup.

Cinta mètrica

1 cartolina pel mural d’anglès Paper o cartolina pel tríptic de llengua castellana Llibres de botànica per trobar les característiques de les plantes. Bíblia (Aquests dos darrers els podeu demanar a la biblioteca)

Material complementari

Per Naturals podeu optar per il·lustrar la planta amb un dibuix, foto o la planta natural premsada. Fulletons informatius sobre la Patum i/o Llibres sobre la Patum Rebut de la llum Regle llarg Plànol de Berga a escala. Paper de quadrícula pels diagrames de barres.

Pàgines web: www.ajberga. www.regio7. www.unesco www.patuminfantil.com www.guitaxica.com www.lapatum.cat

Compromisos

Avaluació de la feina diària

Què fem especialment bé?

DIJOUS 14:

DILLUNS 18:

DIMARTS 19:

DIMECRES 20: DIJOUS 21:

En què hem de millorar?

DIJOUS 14:

DILLUNS 18:

DIMARTS 19:

DIMECRES 20: DIJOUS 21:

Avaluació final

Com ha funcionat el nostre equip: Cal millorar Bé Molt bé

1. Tots hem après

2. Hem utilitzat el temps adequadament

3. Acabem la feina dins el temps previst

4. Ens ajudem els uns als altres

5. Hem aconseguit els objectius de l’equip.

6. Hem complert els compromisos

TREBALL INDIVIDUAL

ÍNDEX DE LES ACTIVITATS

● Conferència ● Ciències naturals ● Llengua catalana ● Llengua anglesa ● Educació visual i plàstica ● Llengua castellana

CONFERÈNCIA

ESQUEMA

1.- Els orígens

1.1.- La festivitat del Corpus Christi

1.2.- La processó de Corpus

1.3.- Les prohibicions: la processó i la Bulla

2.- Els noms de la festa: Bulla i Patum.

3.- Evolució de la festa

3.1.- Dels orígens fins a finals del segle XIX

3.2.- De finals del segle XIX als nostres dies

CIÈNCIES NATURALS EL PES DE LES COMPARSES

● Calcula el pes d’aquestes comparses sabent que la seva massa és:

Àliga 73 Kg

Cavallet 26 Kg Gegant nou 103’5 Kg Geganta nova 97’5 Kg Tabal 18 Kg

● Si fóssim a la Lluna, quin seria el seu pes?

● Si volguéssim pujar l’àliga a un taller situat en un segon pis per reparar-la mitjançant una politja, quina força caldria fer? Per què?

FOC, PÓLVORA I SOROLL

● Un dels elements importants de la festa de Patum és el foc i els petards. ● Els petards són fets bàsicament de pólvora. ● Fes una recerca bibliogràfica i esbrina de què és feta la pólvora

● En el moment que peten més plens es produeix un soroll que arriba en

algun instant a 143 dB. Què passaria si aquest soroll durés molta estona?

● Amb quin altre soroll el podries comparar? ● Quines serien les propietats característiques d’aquest so? ● Quanta estona tarda aquest so en arribar a una casa situada a 1 Km i 20

m de distància?

LLENGUA CATALANA Llegiu atentament aquest text: LA PATUM DE BERGA "La festa del Corpus a la ciutat de Berga constitueix una notable excepció dins del costumari general d'aquesta festa a casa nostra i àdhuc possiblement d'arreu, puix que no ens és conegut d'enlloc que presenti un aspecte semblant al Berguedà. La festa consisteix en la representació d'uns quants dels antics entremesos que havien format part del seguici, amb tot llur esplendor i amb plena vigoria, tanta, que ells constitueixen, es pot dir, tota la festa. L'actuació dels entremesos absorbeix la ponderació eucarística de la festa, que resta a segon terme, semblantment com passava en el Corpus medieval. Regula la festa un personatge conegut pel Xamberg, nom pres d'un ample barret que porta. Va carregat amb un enorme tabal, el so insípid del qual marca l'entrada dels diferents actuants, i quan actuen els diables, toca més fort. Una comparsa de quatre cavallets, que figuren cavallers catalans, simulen una brega amb altres tants turcs a peu, armats els primers d'espases, i els segons, de simitarres. Els turcs resten vençuts, com se suposa. Aquest episodi havia estat molt freqüent en les velles representacions. Com diem en la pàgina 183, volum II, els cavallets es troben arreu dels pobles de civilització més vella; llur origen és pregon i obscur. Figuren molt en les mascarades carnestoltesques de molts pobles europeus. També els hi hem vist a casa nostra. Poden recordar cerimònies ramaderes. Antigament, a la Patum, en comptes de cavallets hi prenien part cabretes i no figuraven cap baralla. La conversió d'aquestes en cavallets i la presència dels turcs són relativament modernes. Surten a ballar dues parelles de gegants i quatre de nans. Aquests són molt moderns; ja tenim dit que aquests personatges són molt joves a casa nostra. Fan uns balls ben graciosos i harmoniosos. També hi surt una àguila, severa i encarcarada, que balla amb tota parsimònia, tal i com pertoca a l'elevat llinatge de rang reial que el poble atribueix a aquest entremès, com ja hem explicat. El ball es mou dins de la senzillesa a la qual obliguen les evolucions d'un ésser tan encarcarat i pesat de moviments. També evoluciona una mulassa, mula fera o mula guita, que és la que té més caràcter i la més primitiva de tots els exemplars que de la fauna apòcrifa ens són coneguts, i la que conserva més el segell de troglodita. Aquest animalàs és qualificat també de patum, i sembla com si volgués simbolitzar el sentit de la festa. Treu foc pels queixals, descarrega gran quantitat de petards i "carretilles" i espetega de valent a tort i a dret. Clou la representació un ball de diables, que simulen barallar-se amb l'arcàngel sant Miquel i amb un àngel, que els redueixen i fan caure només que signant-los amb l'espasa. Els diables llancen tot un devessall de "carretilles" i focs grecs i petadors, els quals omplen l'espai de soroll i d'espessa fumarada, que emboira i enterboleix la funció. L'espectacle es repeteix al vespre, en havent

sopat. Aquesta vegada l'anomenat ball dels diables pren unes proporcions dantesques. Els actuants són anomenats plens, i van vestits de sargil, per tal que les guspires que els puguin caure al damunt no els cremin la roba. Es cobreixen tots d'herbatendra, perquè també escupi el foc. Damunt l'herba hi posen bona quantitat de coets i focs petadors. Duen la cara ben coberta amb una carota gruixuda, de fesomia ferotge, i a cada costat, unes llargues banyes dretes, així mateix tapades amb coets. Quan es cala foc, tots ells cremen, espeteguen, centellegen i espurnegen, constituint un veritable castell de focs ambulant, puix que no paren de córrer, de cridar i de guspirejar, fins que, rendits, s'estiren a terra i a la fi els van a collir, car, de tanta herba que duen, els moviments se'ls fan difícils. Aquesta masega infernal, amenitzada amb la remor forta del tabal, produeix una visió fantàstica i constitueix la part més important i principal del conjunt de la representació. Els plens, tot carregats d'herba i materialment vestits i atapeïts de vegetals, tenen molta paritat amb els maiets de què parlem en la pàgina 343, i amb el vailet segador, que referim en la pàgina 706, personatges que recorden divinitats vegetals, que qui sap si també havien representat, molt temps enllà, els diables de què parlem. El conjunt de la Patum constitueix un espectacle de teatre popular veritablement notable i, amb tota probabilitat, únic. Nosaltres no sabem d'enlloc més on es conservin en estat ben actiu episodis i elements dels entremesos antics, que formin un conjunt tan harmònic, ni que resultin tan espectaculars; sempre, naturalment, dins del pla de simplicitat que comporta el teatre de plaça i de la migradesa de mitjans amb què hom comptava en el temps que aquestes representacions es trobaven en llur plenitud i en llur època d'or. El conjunt de la Patum és un notable document de valor arqueològic, dins de l'ordre de representacions que havien contribuït a l'esplendor de la festa eucarística.De la Patum no se'n troben dades anteriors al segle XVIII. Aleshores un governador va sentir curiositat per la festa i un secretari de la vila, anomenat Altarriba, en va fer una descripció, que és la dada documental més vella que se'n té ". JOAN AMADES. COSTUMARI CATALÀ. El curs de l'any. Volum III. Salvat Editores. S.A. Edicions 62. S.A. Barcelona 1983 ● Busca al diccionari i escriu el significat de 15 paraules que estiguin

subratllades al text. (Pots triar les 15 que vulguis) ● Escriu un sinònim de les paraules que has triat en l’activitat anterior.

● Imagina per un moment que les figures de la Patum prenen vida. Tria una

d’aquestes opcions i escriu el diàleg que tindrien. Si no t’agrada cap d’aquestes inventa’n una.

a) les dues guites. b) l'àngel i el dimoni. c) el gegant i la geganta. d) un nano nou i un nano vell. e) ............................................

(Com a mínim ha de tenir de 150 a 200 paraules).

LLENGUA ANGLESA Write a letter to a pen-friend. 1) Write something about yourself: - Name - Age - Hobbies - Likes/dislikes 2) Invite him to come to your village for the days of "LA PATUM". 3) Explain something about "LA PATUM" in general -When it is. -How many days it lasts.

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA Dissenya un cartell anunciador de les festes del Corpus del proper any.

-Mida: DIN-A4 -Tècnica lliure

● Com a text hi haurà de figurar:

-LA PATUM

-Ciutat de Berga. Corpus del 2012

LLENGUA CASTELLANA 1.- “ La Patum “ es una fiesta reconocida como patrimonio inmaterial de la humanidad. Busca en Internet, en libros, en revistas, etc., otras fiestas que tengan esa consideración, ya sea en Cataluña, España o Europa. Redacta la que hayas encontrado ( 150 palabras o 15 líneas ). 2.- Invéntate una noticia sobre algún suceso o anécdota que pueda ocurrir durante las fiestas de “ La Patum “. Deberán redactarse a mano.

TREBALL DE GRUP

ÍNDEX DE LES ACTIVITATS ● Matemàtiques ● Tecnologia ● Ciències naturals ● Llengua catalana ● Llengua castellana ● Llengua anglesa ● Ciències socials ● Educació física ● Religió

MATEMÀTIQUES 1.- a) Com podeu obtenir de forma experimental les persones que caben en un metre quadrat. (molt justes). Expliqueu pas a pas com ho heu fet. b) Plantegeu quines tècniques podeu utilitzar per mesurar la superfície de la plaça. Apliqueu la que cregueu més adequada per fer-ho. Quin resultat us dóna? ESCALA 1 : 507

c) Amb aquestes dades feu un càlcul aproximat de les persones que hi ha a la plaça durant un salt de Patum. 2.- Els gegants de la Patum mesuren: gegant alt 3,75 m, fons 35 cm i ample 70 cm; la geganta: alta 3,65 m, fonda 40 cm i ampla 70 cm.

a. Si haguéssiu de desplaçar els gegants a una altra localitat per tal de que no es facin malbé. Quins mètodes utilitzaríeu?.

b. Si els transportem en caixes de fusta. Quines mesures haurien de tenir? Feu l’esquema de les caixes indicant les mesures.

c. Quants metres de fusta hauríem d’encarregar al fuster per tal de no fer curt i que no en sobri? (No hem de fer una despesa innecessària).

3.- A 2/4 d’1 del migdia del dijous de Corpus l’ombra de la Guita grossa fa 4,6 m de llargada. Si el més alt de vosaltres, que en aquell moment és al seu costat, projecta una ombra de 1,2 m ...

a) Dibuixeu els dos triangles en els que s’esquematitzi la situació i anoteu-hi les dades a cadascun d’ells. b) Com us les arreglareu per calcular quina alçada fa la Guita en aquell moment. Quin resultat us dóna. 4.- Demana els preus del barret, pantalons, botes, mitjons, camisa i mocador. Calcula el preu que hauries de pagar tenint en compte un 11 % de descompte. 5.- Fes una enquesta entre tots els companys de la teva classe, sobre quines

són les seves preferències entre els diferents salts de la Patum del dijous al

vespre.

a. Useu un full de càlcul per a construir una taula de freqüències amb les dades recollides i fer un diagrama de sectors.

b. Escriviu un breu comentari de les conclusions que heu tret de l’estudi.

TECNOLOGIA 1.- Com ja saps a la Patum hi ha bastants petards, a més a més com que sol ser cap al mes de juny fa força calor. Amb aquestes dades quin tipus de fibra tèxtil utilitzaries per a anar als plens. Raona la teva resposta. 2.- L’ajuntament de Berga ha decidit instal·lar 10 punts de llum per il·luminar la Plaça Sant Pere durant la Patum, amb una potència total de 8000 wats. Calcula l’energia elèctrica consumida per la instal·lació d’il·luminació de la plaça Sant Pere durant la Patum si els focus funcionen aproximadament 5 h cada dia (de dimecres a diumenge). Fer el càlcul en kWh. 3.- Calcula la potència consumida per tot el circuit si totes les bombetes estan sotmeses a 380 V i passa un corrent per cada una de 2 A. Calcula també la resistència que tindran les bombetes. 4.- Calcula l’energia elèctrica consumida per la instal·lació d’il·luminació de la plaça Sant Pere durant la Patum si els focus funcionen aproximadament 10 h cada dia. (de dimecres a diumenge). Fer el càlcul en kWh. 5.- Busca el preu d’un Kwh i calcula quant costa l’energia consumida. 6.- Suposant que en total hi ha 10 focus, dibuixa l’esquema del circuit elèctric corresponent a la seva instal·lació, utilitzant la simbologia del llibre. 7.- Calcula la potència elèctrica que haurà de generar la central de Cercs durant la nit del dissabte de Patum suposant que a la ciutat de Berga hi hagin 300.000 bombetes de 220 V i un corrent de 0,5 A funcionant a la vegada. Tingues present que durant el transport es perd un 10 % de l’energia per efecte Joule. 8.- Com han d’estar connectats els focus de la plaça: en sèrie o en paral·lel? Raona la resposta.

CIÈNCIES NATURALS Cada un dels quatre antics barris de Berga, representats pels administradors, té per emblema un planta boscana. Busqueu en un programa de la Patum quines són aquestes plantes. A continuació i per a cada planta ompliu les fitxes següents. No oblideu la part gràfica (fotografia, planta natural, dibuix...) Repartiu la feina: un llegeix, tots penseu el resum, un escriu i un altre dibuixa. Nom:____________________Nom científic:______________________ Descripció: __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Nom:____________________Nom científic:______________________ Descripció: __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Nom:____________________Nom científic:______________________ Descripció: __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Els Plens van coberts d'herba per evitar cremar-se amb els fuets. Identifiqueu aquesta herba i ompliu la fitxa següent:: Nom:____________________Nom científic:______________________ Descripció: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Cada un dels membres del grup demaneu a algun familiar o algun conegut que us expliqui si en sap res d'aquesta planta dels Plens i després exposeu aquí el que heu après entre tots: _______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

LLENGUA CATALANA ● Escolliu la peça musical de la Patum que més us agradi i composeu

una lletra adient, totalment inventada per vosaltres. L’haureu de cantar a l’exposició oral.

● Confegiu un vocabulari de termes pròpiament patumaires o que en el

context de la Patum tenen un significat específic i expliqueu-ne el seu significat. (Com a mínim heu de recollir 10 paraules).

Exemples: FUET: nom que reben a Berga els coets i els petards.

VERGES: nenes que han fet la primera comunió durant l’any i que formen part del seguici dels administradors.

● Elaboreu, en un format DIN-A3, una auca de LA PATUM. Com a mínim

ha de tenir nou vinyetes.

LLENGUA CASTELLANA Imaginad que queréis enviar información sobre “La Patum” a unos amigos residentes en otra comunidad autónoma que no es la vuestra. Confeccionad un tríptico informativo de la fiesta.

LLENGUA ANGLESA

● Make a poster with photographs of "LA PATUM" and write in 3 lines a comment on each photograph.

1) Decide in your group which who will bring the photos, how many photos you want to include (minimum 6) - Who will write the text under the photos. - Who will take care of the presentation. - Who will write the title. 2) MATERIAL: You will need the photos, a cardboard (cartolina) and something to stick the photos.

CIÈNCIES SOCIALS Aquest text que llegireu era la manera de celebrar el Corpus que es feia a Berga en el primer terç del segle XVIII. Entre altres coses, explica l’itinerari que seguia la processó pels carrers de Berga. Era força semblant a l’actual però el nom d’alguns carrers ha canviat. Heu d’intentar entendre el recorregut per poder-lo seguir a peu quan fem la sortida i, mirant els rètols dels carrers i places veure quins han canviat.

1. Llegiu doncs atentament el text següent:

"Lo primer diumenge de maig acostumen los magnífics senyors regidors a

deliberar si se farà o no la festa de Corpus ab tota la bulla que són: gegants,

mulassa, turchs, cavallets i demés. I en cas resolgan que sí, manan avisar per

lo veguer a les persones que són lo cap dels cavallets, dels turchs, los que

porten los gegants, mulassa, Sant Miquel i diables i músics de corda. I,

juntament, avisen los músics de vent perquè vingan a tocar tota la octava de

Corpus. I se avisa també al que fabrica los fuets, los tinga previnguts. (...)

Dia de Corpus Christi

Al matí, a les 8 hores, assisteixen los senyors regidors i acompanyament a

la casa de la vila i baixen a la plaça a on estan previnguts bancs per a sentar-

se. I miran la batalla entre los turchs i cavallets, Sant Miquel i los diables, la

mulassa i ball de gegants i feta la dita bulla marxen a la nostra parroquial de

Santa Eulàlia ab los músics i tabal davant tocant i cavallets i turchs i mulassa i

gegants que tots acompanyen als dits senyors regidors.

I passen a l'església del convent de Sant Francesc, acompanyats dels

turchs, cavallets, diables i tabaler i van a buscar los religiosos del convent de

Sant Francesc, los quals religiosos luego que arriban allí los senyors regidors,

celebran una missa baixa e immediatament de acabada aquesta es retorna a

l'església parroquial on comencen a celebrar-se los Divins Oficis.

Acudeixen a la parroquial los religiosos del convent de Sant Joan de

Jerusalem de l'orde de Nostra Senyora de la Mercè, los capellans que es

troben a la vila i els hermitants de Queralt.

Luego de acabar los Divins Oficis, comença la processó que s'ordena de la

forma següent:

Primo marxan davant los cavallets i turchs, despues la mulassa i gegants i

seguidament Sant Miquel ab los àngels i dimonis i despues les banderes i

estendards de les confraries, despues los hermitants de Queralt, los religiosos

mercedaris de Sant Joan, los religiosos de Sant Francesc i los capellans.

Parteix la processó de l'església parroquial de Santa Eulàlia per la porta major,

puja per lo carrer detras la capella dels Dolors, dret a la capella de la Pietat. En

arribar lo Santíssim Sagrament davant lo campanar de l'església parroquial i al

cantó de la casa de Lluís Castro,

ballan los turchs i cavallets i angelets fins la capella de Nostra Senyora de la

Pietat.

Puja la processó fins davant lo portal de Santa Magdalena, baixa per lo

carrer de les Canals fins a la plaça Cremada, en la qual plaça està previngut un

piquet de soldats ab les armes a les mans i tocan lo tabal mentres passa lo

Santíssim Sagrament.

De la plaça Cremada passa processó a la plaça Major, i des d'allí, passa

per lo carrer del Balç de Dalt i pel carrer del Pujol de Dalt i arriba a la plaça de

Sant Joan i allí para la processó i la cantoria de l'església parroquial ab la

música canten alguns villancicos en alabança de Déu i, en acabar, prossegueix

la processó i se adverteix que en arribar la processó davant lo cantó de la plaça

del Forn tornen a ballar los turchs, cavallets i angelets davant lo Santíssim

Sagrament. Continua la processó per la plaça Major i Font del Viver i entra a

l'església parroquial per la porta de dalt.

Acabada la processó, los senyors regidors tornen a la plaça Cremada i se

tornan a sentar en los banchs i miran la batalla entre turchs, cavallets, Sant

Miquel i àngels ab los diables i los balls de gegants i mulassa.

I acabada dita bulla parteixen los músics davant i mulassa, diables i

cavallets i turchs i ballant los cascavells acompanyen los senyors regidors fins

a la casa del senyor regidor en cap.

Al vespre de est dia, se acostuma a ballar a la plaça Cremada i en temps

antich acostumaven a traure balls los consellers de la vila."

(Arxiu Històric de la ciutat de Berga. Registre de la vila.

1725-1726)

1.- En primer lloc feu un resum del text.

Ara contesteu les següents preguntes:

● 2.- Quines esglésies, convents o capelles es citen en el text. Al costat escriviu el número que els correspon en el plànol.

● 3.- Seguiu el recorregut que feia la processó de Corpus. Identifiqueu

quin és el nom actual de 5 carrers i places citades en el text. Per què la plaça Cremada rebia aquest nom? Marqueu en el plànol els llocs on les comparses ballaven davant el Santíssim Sagrament.

NOM ANTIC DE CARRERS I PLACES

NOM ACTUAL DE CARRERS I PLACES

● 4.- En l'actualitat, celebrem Corpus de la mateix manera? Digueu 2

semblances i 2 diferències.

La UNESCO –Organització de les Nacions Unides per a l’Educació,la Ciència i la Cultura- té com a objectiu preservar els béns culturals arreu del món. L’any 2005 va declarar la Patum Patrimoni de la Humanitat.

La Unesco reconeix dos tipus de béns culturals, els materials com la

mesquita de Còrdova o el Parc Güell de Gaudí, i els immaterials com La

Patum.

5. Busca quins altres béns culturals catalans han estat declarats per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Escriu-los i després situa’ls en un mapa de Catalunya

EDUCACIÓ FÍSICA EL BALL DELS NANOS NOUS INFORMACIÓ: Els Nanos Nous daten del 1890. Van ésser encarregats per l'Ajuntament de Berga a l'empresa "La Perfección", de Barcelona i van costar 50 pessetes cadascun, que en l'actualitat serien unes 200 mil pessetes (1200 €). Consten de dues parelles i tots quatre caps parodien els tipus típics de l'època: el capellà, la criada, el "senyorito" i la noia fineta. Al principi, ballaven ritmes de moda a l'època. La música del ball actual és de Joaquim Serra. Als anys 20, van ésser arraconats durant un temps per trobar-se en un estat lamentable; després d'un arranjament, van tornar a actuar al cap d'uns anys. OBJECTIU: Ser capaços d'interpretar i reproduir el ball dels Nans Nous. Els professors d’educació física us hauran ensenyat personalment aquest ball, dies abans del crèdit de síntesi, a cada grup-classe.

RELIGIÓ INTRODUCCIÓ

Aquesta festa religiosa es celebra el dijous de la segona setmana després de la Pentecosta. El nom amb què és més coneguda, el Corpus, ve de l’antic nom llatí: Corpus Christi, que vol dir Cos de Crist. Ara, el seu títol oficial canònic és el Cos i la Sang de Crist. Es tracta d’una festa que vol fer palesa alhora que celebrar la presència de Jesús a l’Eucaristia. Es va instaurar com a reacció a les tesis crítiques del teòleg Berenguer de Tours, el qual negava la presència real de Jesucrist a l’Eucaristia. L’ element més central i destacable era la processó en què es passejava l’hòstia consagrada pels carrers, en custòdies, acompanyada de figures religioses i festives, acompanyades de representacions ciutadanes. Amb l’estiu ja a prop, era com un acte públic de fe i de festa popular, tot alhora. També era costum, a segons quins llocs, fer dues processons, una el dijous i una altra el diumenge següent, que sortien d’esglésies diferents. Celebrar el Cos i la Sang de Crist té la dimensió teològica i simbòlica de recordar el fundador del cristianisme, que es dóna com a aliment per tal que els seus fidels es puguin acostar a ell i adorar-lo tot celebrant la seva resurrecció.

1. Segurament has escoltat molt atentament la conferència... Així doncs, podràs respondre sense problemes aquestes qüestions: Quin Papa va aprovar la festa del Corpus a tota l’Església cristiana? Quin dia, mes i any? Era el segle ...............

2. L’extensió d’aquesta festa per arreu la cristiandat requeria una Butlla papal. Quina cosa és una Butlla?

Recordes com es diu la Butlla per la qual el Papa en qüestió va oferir la festa del Corpus a l’Església?

3. Per quines raons creus que es pot afirmar que la Patum és una festa

sacro-històrica? 4. A Patum trobem molts balls, festa i xerinola. De l’actitud del Rei David,

un gran personatge bíblic, en podem concloure que la Bíblia en particular i la religió en general, estan a favor del goig i l’alegria de l’ésser humà. Busca a la Bíblia i copia el text de 2 Samuel 6, 3 – 5, fes-ne un resum i dóna la teva opinió sobre el particular.

5. Quina significació creus que tenen els turcs i cavallets?

TREBALL INDIVIDUAL MANUSCRIT Cada dia hauràs d’escriure una petita redacció a mà d’unes 180-200 paraules. Les hauràs de presentar el dia de l’exposició oral amb una portada on hi figuri el títol , el teu nom, el curs, l’any . Els temes seran els següents: 1- Apunts en brut de la conferència. 2- Mateixos apunts passats a net i corregits. 3- Descripció de la sortida del dimarts. 4.- Text narratiu en castellà en el qual una comparsa de la Patum adquireixi vida. 5- Explicació en anglès d’una comparsa de la Patum.

EXPOSICIÓ ORAL Per grups fareu una exposició oral acompanyada d’una presentació a la pissarra amb imatges. També podeu fer la presentació sobre la visita a les Sacramentàries. Podeu explicar en general o bé tractar temes concrets. Disposareu d’uns 20 minuts aproximadament i els professors us podran fer preguntes sobre el tema. Recordeu que les activitats les heu de fer en un document del Google Apps que haureu de compartir amb el vostre tutor i professors avaluadors. PROVA FINAL El darrer dia fareu una prova al Moodle amb una bateria de preguntes sobre els aprenentatges assolits durant aquest treball.