Publicació del Casal Independentista de Sants Jaume CompteNº 24 / Setembre del 2002 / IV època

ED

IT

OR

IA

L

22

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2244 Setembre del 2002

La conjuntura política actual passa,des de la perspectiva independen-tista, per moments difícils.L’ofensiva feixista-espanyolista delshereus del franquisme, amb elsuport de la burgesia catalana,porta camí de convertir-se en unmal son per a tots i totes els quevolem que les coses canviïn. Lesagressions de tot tipus, medià-tiques, econòmiques, culturals,que patim per part de l’estat i delsseus còmplices estan agafant pro-porcions fins ara mai vistes en elperíode de la dita “democràcia”.D’altra banda, la situació interna-cional, amb la paranoia antiterror-ista com a teló de fons, tampoc noens és gens favorable.Però per sort la història ens hademostrat abastament que la lluitai la voluntat del poble no és tanfàcil de doblegar. Les classes popu-lars catalanes en són un bon exem-ple: remences, germanies,segadors, angelets de la sal. Cal nooblidar que dels 5.000 defensorsdel setge a Barcelona el 1714, lamajor part eren gent voluntària;que durant la Guerra d’Espanya lesclasses populars són les que s’en-fronten de forma decidida amb elfeixisme, i que una bona part de laresistència antifranquista partici-pava dels postulats de lluita declasses, com per exemple els

maquis. El gruix de tots aquestsmoviments tenen una característi-ca que els uneix: estaven formatspel que en la terminologia políticaactual en diem “les bases”.I hem de continuar sent les basesles que hem de protagonitzar lareacció que la situació reclama.Podem asseure’ns-hi si esperemque algun partit actuï amb l’ener-gia necessària. I com que la digni-tat de la nació catalana i del pobletreballador català hi estan en joc,cal continuar i potenciar en la líniaengegada ja fa un temps de crearxarxes associatives que serveixincom a contrapoders en tots elsàmbits. D’exemples no ens en fal-ten, com ara la coordinadora deCasals i Ateneus independentistesimpulsada pel nostre Casal, comara els Casals Jaume I, com ara lapresència a Internet de contrain-formacions tan necessàries perdesemmascarar la intoxicació delsmitjans al servei del poder -gairebétots-, i en la mateixa línia, la difusióde publicacions escrites des d’unaperspectiva nacional i de classe, itambé la creació d’una xarxa debars i restaurants que a més d’a-paivagar la gana i la set serveixinper fer país. Com deia en JoanFuster “Tota política que no femnosaltres serà feta contra de nos-altres”.

Editorial

Visita’ns a Internet:www.llibertat.com\jcompte correu -e:

jcompte@llibertat.com

La base són les bases

L’Insurgent no es faresponsable,necessàriament, delcontingut dels articles quehi apareixen, i la sevaopinió es veurà reflectidaen l’editorial.

EditaCasal Independentista de Sants

Jaume CompteC/ Premià 31 baixos 08028 Sants

Dipòsit legalB-71770-91

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2244 Setembre del 2002

TE

RR

A N

OS

TR

A

La Coordinadora d'Estudiants dels PaïsosCatalans (CEPC) va néixer amb l’esperitd’aglutinar els diversos sindicats indepen-dentistes i revolucionaris amb actuació alllarg dels Països Catalans. Així fou com l’AEN,sindicat del País Valencià, el BEI, al principati les illes, i per últim l’ACE, a la CatalunyaNord s’uniren per fer un front comú contraels atacs de L’Estat Espanyol i Francés a launiversitat i els instituts públics. Aquestanova coordinadora d’Estudiants dels PaïsosCatalans, amb presència en tot el territoricatalà, va fer i fa una crida a la unitat i a larevolta contra aquells que ens posen bar-reres al nostre camí cap a un ensenyamentúnicament públic, popular, no-sexista, encatalà i de qualitat. En el dia a dia estudiantilrebem mil cops contra la nostra persona,contra els nostres drets com a estudiants isobretot veiem com desinflen la qualitat delnostre ensenyament.

És per tot això que no podem deixar quefacin un pas més i us incitem a que vingueua treballar amb nosaltres per millorar lesUniversitats i Instituts de tots. La CEPC s’or-ganitza en nuclis autònoms que incideixenen la seva facultat o centre, treballant en laseva realitat i el seu dia a dia, la suma delpensament de tots els nuclis crea la força dela nostra organització. La realitat es que entotes les universitats i instituts cal una acciódirecta contra l’ordre i les lleis que ensimposen perquè no representen, ni resolenles nostres necessitats. No només amb laLOU intenten reduir els nostres drets comveiem amb el deteriorament progressiu delcatalà a les aules, amb la disminució de laqualitat de l’ensenyament públic, mentre perl’altre banda veiem créixer les institucionsprivades i concertades en el món del’ensenyament. Pots fer mil coses per millo-rar el teu espai d’estudi. organitzar un cor-rellengua, per reclamar l’ús del català,muntar xerrades, per informar i debatresobre temes d’interès, reclamar noves assig-natures, lluitar per millorar l’espai físic; méstaquilles, ordinadors, un bon servei defotocòpies...Tu saps que fa falta al teu centrei saps que ens afecta a tots, organitza’t i llui-ta per una absoluta i radical transformacióque beneficiï a tothom.

A les aules, la CEPC

77

PLATJA D'EN BOSSA LLIURE

El cacic Matutes somiava les illes i vestia marineret de comunió diumenge ben matinet quan Franco anul·lava el plaer, com que no trobava les Antilles Cuba era roja i molt lluny les Canàries tenien altre amo i a Sardenya encara es parla català, el senyoret Matutes pensà que faria sous fàcils a les platges d'Eivissa. Tan innocent era la seua mar que calia l'asfalt a la platja, calia l'alcohol dels alemanys, els militarets engominats i ridículs guàrdies civils andalusís i un carrer quasi dedicat en vida a les seues destruccions. La mar bruta, el cel fosc i la moneda ben espanyola.

Josep Manuel Esteve

poes ia de comprom ís

te

rr

a N

OS

TR

A

44

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2244 Setembre del 2002

El que ara des de les espanyess’afanyen a definir com a “arcmediterrani” (a la pràctica, els PaïsosCatalans, com ens entestem a anom-enar-los per aquestes contrades) és elmotor econòmic de l’estat espanyol.Per la nostra situació geogràfica, ambla pràctica totalitat de la franjamediterrània peninsular, la possibili-tat de dinamitzar el flux de mer-caderies mitjançant el transportmarítim i la proximitat als continentseuropeus i africà ens situen com unespai dins del qual es pot desenvolu-par un model econòmic àgil idinàmic. El somni de qualsevol gurudel capitalisme, vaja. Casa nostra potesdevenir un rusc de competitivitatamb 10 milions d’abelles disposadesa deixar-hi la pell per a l’avenç de lacivilitzadora economia capitalista.

Però malgrat aquest panorama tanencoratjador, la realitat és que,

agradi o no, vivim en un país on l’e-conomia es basa primordialment enel sector terciari. Això comporta desde les agressions al medi més sal-vatges fins a un mercat laboral espe-cialment precaritzat per les carac-terístiques de sectors com el deserveis. Només cal pensar en totl’entrellat de sectors econòmics quegiren al voltant d’una indústria. Unsector, l’industrial, que recula diarere dia a causa de la nova divisióinternacional del treball (el capitaldesplaça la producció cap a païsosdel sud, on la protecció dels dretsdels i les treballadores asseguren elbenefici ràpid amb el mínim dedespesa social).

Aquesta definició econòmica del paísafecta tant els territoris sota adminis-tració espanyola com francesa, ja queno cal oblidar que el nord del país ésuna zona deprimida, que sembla

abocada a esdevenir l’equivalent a laFlorida dels EUA.

Si l’economia es defineix per la ter-ciarització i precarietat del mercat detreball, les infraestructures ho fanper la seva radialitat respecte a lescapitals dels estats (París i Madrid).Ens trobem, doncs, amb un teixit decarreteres, línies ferroviàries i trànsitaeri i marítim que és un model deconstrucció nacional perfecte...espanyol i francès, per desgràcia. Lanostra part del pastís és una comuni-cació interterritorial espantosa queimpedeix l’articulació del país.

Hem de ser plenament conscientsque les condicions econòmiquesdefineixen les relacions entre les per-sones i les col·lectivitats. Generantestadis de poder, capacitat de presade decisions i acumulació de riquesaper part d’una minoria, el capital-

Tasca de formiguetes

Un any després de la seva creació, eljuny del 2001, podem afirmar senseembuts que l'Acadèmia Valenciana dela Llengua (AVL) ha aportat un fetpositiu al debat sobre la unitat delcatalà al sud de la Sénia: ha quedatpalès que aquest suposat contenciósté una arrel estrictament política. Enefecte, des de la promulgació de la lleique donava via lliure a la creació del'ens normativitzador, el mateix partitque n'ha estat principal impulsor, elPartit Popular, i la institució que gov-erna ignominiosament, la GeneralitatValenciana, s'han dedicat a ignorar,quan no directament a sabotejar, la

tasca dels càndids acadèmics, lamajoria dels quals encara creuen quel'AVL és l'eina que necessita la llenguacatalana per sortir de l'ostracisme ofi-cial a què l'han abocat anys de feinaplanificada i de menyspreu calculatd'ençà de l'anomenada "batalla deValència", a la dècada dels 80.

Com dèiem, el PP ha demostrat laseva nul·la voluntat de redreçar elprincipal patrimoni dels valenciansamb tot un seguit d'iniciatives que hadeixat amb el cul en l’aire la incipienttasca de l'AVL. En primer lloc, l'actu-al Govern valencià ha ignorat la reco-

manació de l'Acadèmia de tractar elcatalà com tracta el castellà pel quefa als escriptors que els alumnesvalencians han d'estudiar; d'araendavant, els autors en llengua ver-nacla de la resta del domini lingüísticestaran supeditats als que hannascut entre Vinaròs i Oriola.Continuant amb la descontextual-ització, l'abril d'enguany el Consell dela Generalitat Valenciana va decidir -iva provocar així l'astorament de l'AVL,que havia recomanat just el contrari--que els criteris normatius quel'Acadèmia utilitza, i que no sónaltres que els aprovats per laConselleria de Cultura el 1983, nosón vàlids oficialment fins que l'AVLno ultimi les seves pròpies gramàticai ortografia valencianes. I en paral·leles treu de la màniga una "llista deparaules valencianes" que prioritzaformes i solucions particulars per atextos generals (desapareixen els

Amb l’excusade l’Acadèmia

te

rr

a N

OS

TR

A

55

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2244 Setembre del 2002

isme perfila un model superestruc-tural que, indefectiblement, generaun escenari basat en l’opressió, méso menys visualitzable.

Aquesta concepció de les relacionshumanes, a nivells més propers anosaltres, genera tant l’exclusiósocial, fenomen en augment a casanostra, com el sotmetiment del nos-tre poble a entitats nacionals alienes.No podem parlar de dues cares de lamateixa moneda, ja que es tractaestrictament del mateix, de la plas-mació d’un sistema econòmic ipolític que situa la centralitat del seufuncionament en l’opressió de lamajoria per part d’unes “elits” queacumulen tot el poder de decisió.

Concebre la visualització d’aquestsotmetiment tan sols des d’una per-spectiva territorial o cultural és unaerrada que no ens podem permetrede cap de les maneres, ja que situar-ia l’esquerra independentista en unestadi de resistencialisme i

endogàmia que, si es perllongués enel temps, desdibuixaria qualsevolpossibilitat d’estructurar un movi-ment d’alliberament popular ambperspectives d’assolir els nostresobjectius.

Així doncs, la resposta a l’acumulaciódel poder de decisió, tant econòmiccom estrictament polític, s’ha dedesenvolupar a través d’un modelalternatiu a l’imperant, que observicom a element bàsic i definidor ladescentralització i l’horitzontalitat enles relacions. Autogestionar l’econo-mia implica autogestionar l’adscrip-ció a un ens nacional concret. Iautodeterminar-se econòmicamentcomporta, a la pràctica, l’exercici del’autodeterminació com a poble.

Dotar-nos d’un model econòmicpropi, d’un àmbit català de decisió enaquest espai (el Marc Català deRelacions Laborals), és l’elementbàsic que ens ha de permetre desen-volupar totes les facetes que ens

menin cap a la independència en totsels àmbits.

D’altra banda, construir la veritableunitat popular des de la incidènciatransformadora al gruix de la societatés l’eina necessària imprescindibleper dur a terme el procés de con-strucció nacional i social que dotiaquest poble de les garantiesnecessàries per encarar amb per-spectives de futur el camí cap a lallibertat personal i col·lectiva. Omplirde contingut la consigna“Independència i socialisme” des dela nostra participació quotidiana entots els àmbits és, per a nosaltres,l'única possibilitat de generar la rup-tura amb l’actual estat de les coses.

Tal vegada, una tasca de formiguetes,però ineludible per esdevenir en unfutur un poble realment lliure. Potserha arribat el moment de ser mésmaterialistes i deixar una mica debanda la metafísica. Ens hi va la pell.

demostratius reforçats, com ara aque-st, aposta per jonoll en comptes degenoll, redó per rodó, etc.).

Però segurament les accions més pre-ocupants de les que ha emprès elGovern valencià durant els últimsmesos han estat la reducció al mínimdel requisit lingüístic per poder trebal-lar a l'administració i la derogaciópràctica de la convalidació que elGovern espanyol fa entre el títol anticde Filologia Hispànica (SeccióValenciana) i l'actual de FilologiaCatalana. Com? Doncs obligant els lli-cenciats en Filologia Catalana -inclososels que ho són per les universitatsvalencianes-- a passar un examen devalencià per exercir a les comarquesdel sud.

Lamentablement, doncs, de moments'han acomplert els pitjors augurisd'aquells que van anunciar que la

creació de l'AVL era el darrer --i defin-itiu- pas cap a la patuesització delcatalà en territori valencià. El PP hacreat l'Acadèmia, ha generat una novainstitució oficial normativitzadoradiferent de la de la resta del dominilingüístic, que és el que perseguia desd'un bon començament, i quan l'hatingut creada n'ha prescindit. Unajugada mestra assolida amb l'aqui-escència del PSOE, un partit que com-peteix en espanyolisme amb el PP finsal punt que el seu secretari general,Joan Ignasi Pla, no té cap reticència aafirmar amb càmeres davant que "elvalencià i el català són llengües difer-ents". No és gens estrany: el PSOE ésun partit malalt, i si mai ha picat l'ul-let al món cultural de València (uni-versitats, editorials, escoles, entitats,professionals...) ha estat per motiva-cions electorals. Recordeu que el seny-or Joan Lerma va donar llum verda al'homologació de títols de valencià i

català pocs mesos abans d'enfrontar-seamb Eduardo Zaplana, cap al 1995? Ifeia dotze anys que governaven ambmajoria absoluta!

Per acabar-ho d'adobar, la directora del'AVL, Asunción Figueres, ha demanatpatèticament fa molt poques setmanesal director de la Real Academia de laLengua Española que modifiqui ladefinició de valencià continguda en elseu diccionari -que reconeix explícita-ment la unitat de la llengua- en unintent tristíssim d'apaivagar la pressióque la Generalitat Valenciana exerceixsobre la seva institució i guanyar-se elsfavors de l'amo. Figueres aconseguiràel canvi de definició, no cal dubtar-ho,però el valencià, que diu estimar idefensar, avançarà un esglaó més en elviatge cap a l'absurd.

Joan Moragues

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2244 Setembre del 2002T

ER

RA

N

OS

TR

A

66

1. Al vostre Casal/Ateneu hi participenpersones a títol individual i/o col·lec-tius?Al Casal Jaume I d'Alacant hi participencol·lectius com Maulets, Endavant, MRG-Alacant... o d'altres amb una activitat mésaviat lúdica, com per exemple, el Clubd'Escacs d'Alacant. Però el que és mésimportant és la participació de les sòcies iels socis (més de 150), que amb el seuajut econòmic fan possible aquest pro-jecte.

2. Per què un Casal a la vostra locali-tat o barri?Al meu entendre un Casal, siga Jaume I ono, és necessari a cada poble o barri. Enprimer lloc, fan una tasca d'obertura delnostre projecte a gent que d’entrada téuna imatge errònia de nosaltres. D'altrabanda, permet que gent que a priori no ésindependentista puga treballar en qual-sevol front social (ecologisme, femi-nisme...). Aquest treball pot portar-los ono a postulats ideològics afins a nosaltres.El que mai s'ha de fer és convertir unCasal en una mena de gueto.

Nosaltres valorem positivament que notota la gent que passa per ací siga inde-pendentista. Una cosa és la nostra militàn-cia en els nostres respectius col·lectius iuna altra de ben diferent és la tasca delCasal, on cap tothom que estime la cul-tura, la terra i, en definitiva, la gent.

3. Quines funcions considereu que hade tenir el vostre Casal?El Casal Jaume I, a la ciutat d'Alacant, hade fer una tasca de dignificació de la cul-tura catalana. Heu de tenir present quedurant la dictadura franquista, la guàrdiacivil detenia i apallissava la gent per parlarcatalà al carrer. Els efectes d'aquesta

repressió encara te'ls trobes en la gent:pots parlar en català amb una persona iella no parlar-te en català fins passada unabona estona. És un acte inconscient.

Un altre objectiu seria oferir tot un seguitde serveis a tots els col·lectius socials queho necessiten (lloc de reunió, fax, ordi-nador...).

I el tercer, i més ambiciós de tots, serial'ampliació del Casal. Al mes de febrerobrírem un bar: l'Espai Obert. Aquest barestà just a la cantonada de dalt del Casal,però està connectat amb el mateix Casalper una escala. Per tant, l'Espai Obertpotencia aquests dos objectius: recuperarla cultura catalana (teatre, concerts,monòlegs...) i oferir serveis a col·lectius(organitzar festes per a treure diners,sopars i tenir un bar on fer un got en unambient acollidor). A més a més de poten-ciar aquests dos objectius anteriors,l'Espai Obert n’afegeix un de nou: recu-perar la gastronomia pròpia enfront de lesporcades que ens fan empassar en llocscom el McDonald’s, etc.

4. Quins objectius?Els que hem detallat anteriorment: recu-perar i dignificar la cultura catalana, oferirserveis per a altres col·lectius i potenciar iampliar el Casal.

5. Us considereu part d’algun espaipolític (esquerra independentista,esquerra nacional, esquerra alterna-tiva, altres...)?No necessàriament. Encara que personal-ment molta de la nostra gent la podríemdefinir com a independentista i d'esquer-res, nosaltres considerem que el nostreCasal ha de ser un lloc on tothom s'hitrobe a gust. Això sí, formem part de l'es-querra revolucionària (entenent el terme

revolució com a canvi o transformaciósocial)

6. Com analitzeu el vostre espaipolític a nivell local? I nacional?A nivell local, encara que fa 5 anys quefuncionem, sí que ens falta tenir mésdifusió. El problema potser està en la faltade mans a l’hora de gestionar el Casal.Amb tot, sí que ens hem fet un lloc dins dela gent que treballa per fer d'Alacant unaciutat millor.

A nivell nacional, només cal que repassemels números. A hores d'ara hi ha 28 CasalsJaume I arreu dels Països Catalans.D'aquests 28, hi ha Casals en zones tandifícils com la Franja, Catalunya Nord o elsud del País Valencià. Per tant, la funciópolítica dels Casals Jaume I és evident:reforçar les zones més castigades del país.

7. Quin tipus d’activitats feu?Tenim una programació bimensual. Enaquesta programació hi podeu trobartallers, cursos, xerrades, presentacions dellibres, excursions...

8. Participeu amb altres col·lectius(polítics, sindicals, veïnals...) a la vos-tra localitat o barri? Quins?Formem part de l’MRG d'Alacant, peròcol·laborem amb col·lectius d'immigrants,ecologistes, etc.

9. I pel que fa a l’àmbit nacional?Pel que fa a l'àmbit nacional col·laboremamb col·lectius que tenen implantació a lacomarca, com per exemple Maulets oEndavant.

10. Creieu necessari un treball uni-tari d’àmbit nacional? Per què? Si ésque sí, com creieu que s’ha de trebal-lar?Sí que creiem en el treball unitari. Peròaquesta "reunificació" s'ha de fer ambmolta cura i no amb presses. Pel que fa alcom, creiem que hem de crear un con-trapoder popular. Hem de crear les nos-tres pròpies cooperatives i serveis. A més amés, hem de treballar amb col·lectius sec-torials (ecologistes, de veïns, d'immi-grants) i els hem de fer veure que tambéformen part del nostre projecte.

ELS CASALS PARLEN

Casal Jaume Id’Alacant

CA

SA

N

OS

TR

A

33

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2244 Setembre del 2002

CAROD: Com anem, Pepe? Tutambé a fer l’ofrena floral a enCasanovas?

MONTILLA: Ja lo crec que sí. Lesformes sempre s’han de guardar. Imés ara, que si tot va bé, i amb l’a-jut dels vostres vots, aviat seré con-seller en cap, com ho era ell, no ésaixí?

CAROD: Veig que per ser espanyolsaps prou bé la nostra història. Jotambé en vinc d’espanyols, saps? Sí,per part de pare.

MONTILLA: I com potser donksque siguis independentista?

CAROD: Això no vol dir res. Moltsmilitants de Terra Lliure amb proufeines si sabien parlar català. A més,jo no en sóc d’independentista. Aixòva ser una fantasmada d’en Colom,que murri com és, va aprofitar l’em-branzida de l’MDT per treure’n rèditelectoral, però això ja no toca. Araparlem de sobiranisme, que ningúsap què vol dir i que ni tan sols ésal diccionari.

MONTILLA: Bé, veig que nos enten-drem. Junts aconseguirem queCatalunya torni a ser estimada per laresta d’Espanya, sense nacional-ismes excloents.

CAROD: Mira, Pepe, no em prenguisper tonto. Els espanyols ens odieu amort des dels temps de Don Pelayo ino parareu fins a fer-nos desaparèix-er, però com que jo sóc un hometranquil i sense ganes de complica-

cions m’apuntaré a la “mamella”del Govern i a esperar la jubilació.Les hòsties que se les emporti unaltre.

MONTILLA: Què vols dir, que dinsd’ERC hi ha gent disposada a més?

CAROD: De gent que s’ho creu sem-pre n’hi ha a tot arreu, però per sortno acostumen a pujar gaire. Ara bé,mai se sap, a vegades hi ha sorpre-ses.

MONTILLA: Insinues que hi pothaver un golpe d’estado, dintre elpartit? Nosaltres, els capitans, ja lovam fer -de sentit contrari, és clar-,al PSC i ens va anar bé. Ens vàrempolir en un santiamén qualsevolresquici de catalanisme que hipogués quedar, que no era gaire, laveritat.

CAROD: No comparis. Vosaltres elstalibans, vull dir els capitans,estàveu molt bregats. En canvi lamajoria dels nostres afiliats notenen ni capacitat ni experiència perfer una cosa semblant.

MONTILLA: Però els que vénen del’MDT potser sí?

CAROD: Aquests menys que ningú.Entre les ànsies de tocar poder quetenen i la mala consciència del seupassat suposadament revolucionari,són més “carodistes” que en Carod.Saps com els diem? Els Matats DeTorn.

Frank Kin Un

Converses (in)versemblants

Els “matats” de torn