Publicació del CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa ddee SSaannttss Jaume CompteEdició especial 11 de Setembre 2000

2

Edita:Casal Independentista de Sants

Jaume Compte.C/ Demóstenes 9 baixos 08028 Sants

Dipòsit legal B-71770-91IV època

L’Insurgent no es fa responsable, necessàriament, del contingut delsarticles que hi apareixen: la seva opinió es veurà reflectida en l’edito-

rial.Correu-e: jcompte@llibertat.com Web: www.llibertat.com/jcompte

E D I T O R I A LE nguany, des delCasal Independen-tista de Sants

“Jaume Compte” hem vol-gut apropar l’Onze deSetembre al nostre entornmés immediat, això és, lavila. Amb la voluntat nosolament de fer extensi-ves, sinó també compartiramb els nostres veïns i veï-nes totes aquelles reivindi-cacions que històricamentl’efemèride ha evocat dinsl’esquerra independentis-ta radical i que hem volgutsintetitzar amb l’eslògan“Contruint la llibertat desde Sants”. Una llibertatarrabassada ara fa més detres-cents anys i sistemàti-cament negada dia a diaper aquells qui hipòcrita-ment s’autoanomenendemòcrates. És per aixòque proposem una diadaentesa com a jornada delluita, lluny de folcloris-mes alienadors que servei-xin d’excusa per perpe-tuar l’actual situació demanca de llibertat.

Som del parer que calconstruir des de la base,

aportant l’experiència, deben segur insuficient, quela feina a nivell local ens haanat proporcionant enaquests 10 anys d’existènciacom a Casal. Per aixòvoldríem des de la nostraperspectiva inequívoca-ment independentista i pertant revolucionària canalit-zar tot el compromís quebull dins d’aquest barriobrer en una data de reivin-dicació com és l’Onze. Ialhora voldríem tambéobrir un debat conjunta-ment amb els sectors méscompromesos per tal demirar de començar a “ren-dabilitzar de manera méseficaç” tots els rèdits que leslluites i les “petites victò-ries” ens puguin oferir.

Igualment voldríemcontribuir, de fet ja hoestem fent, a un projectemés ampli, basat en l’ex-periència del treball detots aquells col·lectius i

entitats que arreu delsPPCC lluiten de manerasectorial que no sectària,però que veuen també lanecessitat d’articular unprojecte global per tal d’e-vitar que les seves activi-tats caiguin en un sac buit.Cal buscar entre totsmecanismes que permetinaprofundir en aquestatasca, si és que volemsuperar amb escreix totesles traves que el sistemaens ha posat, ens posa iens posarà.

Que l’Onze de Setembredel 2000 inauguri el camíinexorable vers la inde-pendència i el socialisme.Un camí que malhaurada-ment no serà de flors nifarà baixada, però que deben segur, i d’això n’estemabsolutament convençuts,valdrà la pena. Així doncs,ni un pas enrera.

Visca la terra.

3

S’imposa la convicció, és de témer quebastant justificada, que el catalanismepolític i cultural està perdent pistona-da, arran sobretot de l’abassegadoravictòria electoral de la dreta espanyo-lista el mes de març passat a les elec-cions a Madrid. Per la seva banda, imalgrat uns símptomes esperança-dors, la identitat pròpia a la Catalunyanord fa temps, massa temps, que passaper un moment delicat. La sensacióimperant d’incertesa de futur contri-bueix també al clima de perplexitat i fide cicle que es respira actualment.

Aprofitant el nostre desconcert,els nacionalismes espanyol i francèsmés ultrancers es descomplexenencara més i aspiren a reduir-nos a unsimple particularisme testimonial. Lallengua catalana a un i altre costatdels Pirineus està patint darreramentatacs continuats, com a l’estat espan-yol no s’havien donat des dels diesmés confusos de l’anomenada transi-ció. Des dels àmbits judicials, medià-tics i partidistes s’ha endegat unaautèntica croada contra tota manifes-tació de la nostra identitat. Una iden-titat amenaçada des de fora i des dedins, que es veu en la necessitat ine-ludible d’afrontar els reptes de la glo-balització, la irrupció de les noves tec-nologies i una allau immigratòria quetendeix majoritàriament a integrar-seen castellà o en francès, amb el suportde un poder regional cada vegadamés limitat i virtual. Un poder que,per exemple al Principat deCatalunya, ens mostra cofoi els supo-sats avenços en el procés de normalit-zació, estadístiques optimistes massasovint desmentides per la crua realitatque es viu i sobretot s’escolta al carrero en els mitjans de comunicació. Escert, per exemple, que s’han incre-

mentat en els últims anys les xifresdels tiratges de premsa i de lesaudiències dels mitjans audiovisualsen l’idioma del país, però no ho ésmenys que això mateix també ha ser-vit per constatar la paradoxa cruel decom es pot fer anicatalanisme encatalà. Al País Valencià, la situaciópolítica no permet gaires escletxes ala confiança en una reversió que pos-sibiliti garantir a mig termini la sub-sistència lingüística i cultural, mentreque les illes i a la Franja de Ponent, elcanvi de rumb recent en els respec-tius governs autonòmics es presentacarregat de bons presagis, però ambun caire que s’endevina massa fràgil ireversible. Quant a Andorra, malgratl’oficialitat legal i institucional delcatalà, les darreres estadístiques dei-xen entreveure que el nostre idiomacomú ha passat a ser-hi ja minoritari,el seu lloc preeminent ocupat actual-ment pel castellà.

Al llunyà però no per això oblidatAlguer, el català s’hi conserva comuna relíquia del passat, un autènticmiracle.

Si dues dècades llargues de governautonòmic a l’estat espanyol no hanpogut establir les bases per permetrecreure en la nostra supervivència coma poble a mig termini, només ens res-ten dues opcions: o bé dimitir d’unavegada de la nostra pretensió i deixarque el curs irrefrenable de la històriaens emporti avall o bé plantejar-nosseriosament com a única sortida vàli-da el retornar, malgrat la mandra ol’escepticisme, al voluntarisme resis-

tencialista del combat quotidià, queens va permetre de subsistir en tempsencara més difícils.

Fa uns anys, la Generalitat deCatalunya va ser criticada per la cam-panya normalitzadora del Depèn detu ,perquè feia l’efecte que es treia dedamunt una responsabilitat pròpia iens l’adjudicava als ciutadans. Bé, vistel caire preocupant que estan pre-nent les coses avui dia i la impotènciainstitucional per redreçar unatendència que s’endevina adreçadainexorablement, en el millor delscasos, a l’estancament, per no dir aun fatal retrocés de les posicionsguanyades amb tant d’esforç, potserha arribat el moment de tornar-nos acomprometre personalment i activa-ment en la defensa col·lectiva de lesllibertats i la cultura de la nostracomunitat nacional, que no és altraque els Països Catalans. En efecte,que la nostra singularitat i la nostraunitat siguin respectades depèn altrecop de tots nosaltres, cadascú al seunivell i en la mesura de les seves pos-sibilitats, perquè ningú no ho farà enel nostre lloc ni trobarem una causamés justa i més noble.

Militants per la llengua amenaça-da, insubmissos amb la llengua impo-sada, des de qualsevol racó del terri-tori comú, de Salses a Guardamar i deMenorca al Pla de Menorques, justpassat Fraga, sortim altre cop al camíper fer sentir la nostra veu i unir-nosa les columnes humanes delCorrellengua 2000.

Vidal Vidal.

Depèn de totsM a n i f e s t C o r r e l l e n g u a 2 0 0 0

4

Per quart any consecutiu elCorrellengua tornarà a tra-vessar la vila de Sants. UnCorrellengua 2000 queenguany avança la data d’i-nici al 8 de setembre, totcoincidint amb la diadad’Andorra i que finalitzarà el9 d’octubre a València . UnCorrellengua que, com anovetat, compta amb l’adhe-sió de més de 150 ajunta-ments d’arreu dels PaïsosCatalans, i farcit més quemai d’activitats.

Pel que fa al Barcelonèsenguany s’han multiplicatles convocatòries i, a part dela de Sants el dissabte 30 desetembre a la tarda iBadalona hi podem trobarla de Poble Nou el dia 10 desetembre al matí, la delGuinardó el dia 16, la deNou Barris el 17, i la deGràcia el 8 d’octubre.

I és que el context així hoexigeix: primer ha estat laRovira i Virgili, després laPompeu Fabra. La Univer-sitat de València fa més dedos anys que espera l’apro-

vació del seus estatuts, men-tre que a la d’Alacant la situa-ció no pot ser pitjor.Paral·lelament a la dePerpinyà s’ha prohibit laretolació bilingüe. No enqueden masses més per tor-pedejar en aquest camp. Enel de l’ensenyament primaricitarem el cas de la distribu-ció de mestres sobretot a lescomarques del sud o el jatípic a primers de setembrereferent als criteris queguien determinats llibres detext pel que fa al tema queaquí ens ocupa. Per no citarel patètic espectacle en elcamp del doblatge o la subti-tulació del cinema. A nivelleuropeu, la presidència fran-cesa no ha comportat capcanvi en el tema de la ratifi-cació de la Carta Europea,però si que ha servit perquèel vice-president del parla-

ment europeu, el feixistaVidal Quadras, hagi interpo-sat una demanda a favor delsdrets dels castellanoparlantsaquí dalt a les quatre provín-cies. No en parlem ja delmón socioeconòmic (compot publicar una enquesta elDepartament de Cultura dela Generalitat principatinaafirmant que més d’un 60 %dels enquestats troben sufi-cient la presència del catalàal món de les assegurancesquan aquesta dista anys llumd’arribar a ser testimonial?).

Per aquestes i malaurada-ment moltes altres raons eldissabte dia 30 de setembrela torxa del Correllenguatravessarà la vila i de bensegur que els veïns i veïneshi sabrem, un altre cop,estar a l’alçada.

Per la llengua i el territori,mou-te per la llengua.

El Correllengua 2000arriba a Sants

Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) de Sants, Hostafrancs i la Bordeta