Bon dia,

Intentaré aprofitar intensament els cinc minuts de que disposo per

reflexionar sobre l’evolució de les entitats i la necessària reconversió que

afronten les entitats del tercer sector.

Estem vivint al tercer sector un moment intens, difícil, apassionant.p

Es un moment de canvi de l’entorn estratègic al que no es pot respondre

només amb canvis operatius, que d’altra banda són necessaris i ocupen les

energies de les entitats.e e g es de es e a s

Més que una època de canvis estic vivint un canvi d’època.

Per comprendre’l fem una mica d’història: agafem una mica de

perspectiva i anem a repassar junts el passat per pensar en el futur en els

propers minuts.

Des de l’observatori del tercer sector fa 10 anys que treballem perDes de l observatori del tercer sector fa 10 anys que treballem per

donar visibilitat al tercer sector, facilitant reflexió i dades que faciliten el

seu reconeixement i impacte social, i recolzament a les entitats per millorar

la seva eficiència.

En tots aquests anys hem acompanyat a les entitats en la seva

evolució.

I t ò ti d d l difi lt t j f 10 tI contra pronòstic, des de les dificultats, ja fa 10 anys que aportem

coneixement i reflexió a la nostra passió que és el tercer sector.

Les entitats del tercer sector al nostre país sorgeixen de la força de la gent, p g ç g

iniciatives de gent compromesa, veritables emprenedors socials que fa una

vintena/trentena d’anys van arrancar projectes ple d’il·lusió (i sense un duro!)

per millorar la nostra societat.

Penseu un moment: Quantes celebracions de 20 o 25 aniversari heu vist en

el darrers 5 anys???

I després de la il·lusió i força inicial, hem tingut 15/20 anys de p ç g y

creixement continuat amb un aliat que ens ha acompanyat i ens ha

marcat: una administració pública “jove” post-franquista que al crear

polítiques socials, de cooperació internacional, ambientals, culturals, etc.,

s’ha recolzat en les entitats del tercer sector.

I per donar resposta a les demandes d’aquest aliat, en aquest període dep p q q p

creixement ens hem centrat en el desenvolupament intern de les

entitats: Marc lògic, certificacions de qualitat, aprendre a escriure projectes,

el llenguatge de les convocatòries, intervenció social, aprendre a justificar,...

Per tirar endavant les nostres idees per millorar la societat ha estat més

“eficient” aprendre a relacionar-nos amb Directors Generals de

l’Administració, amb els caps i tècnics que parlaven el nostre vocabulari

tècnic, formats com nosaltres i que compartien inquietuds, que aprendre a

relacionar-nos amb els veïns i la gent del carrer.

De fet, avui dia ens costa més explicar el que fem i el que volem fer a la

taula del menjador de casa o als veïns de l’escala que al despatx d’una

administració pública.

Fixeu-vos en el que he dit: ha estat “eficient” fer-ho així durant aquests anys.q q y

Fins ara.

A i i i d’è N di i l dAra, vivint un canvi d’època. Nou paradigma i nou rol de

l’administració.

Hem d’afrontar un canvi d’època i trobar noves maneres de fer.

Però tampoc podem dir que ens agafi de nou: sincerament, revisant desp p q g

del llibre blanc al darrer anuari, passant per moltes recerques i la que es

presenta avui, ja es pot veure que teníem clar que era un creixement

desequilibrat.

Us sona diversificació, col·laboració, base social, dependència, etc.?

Ja fa anys que ho escoltem però ara ens ha arribat es canvi d’època. Ja no

és eficient ni factible mirar només a l’administració per fer realitat els nostresés eficient ni factible mirar només a l administració per fer realitat els nostres

projectes.

Ara no hi ha temps per un canvi tranquil de model: necessitem un canvi

ràpid i radicalràpid i radical.

Ara què?q

Ens toca fer una reconversió potent que és dura, i l’hem de fer amb pocs

recursos i des dels nostres valors com a fortalesa, i en una societat

desorientada per la crisi.deso e ada pe a c s

Sense limitar-nos a la còpia de models de fora.

Afrontant una veritable reinvenció per continuar aportant valor a la societat.

A continuació, un rapidiísim repàs de sis temes claus a on les entitats delp p

tercer sector se la juguen per construir un nou futur.

El problema no es la captació de fons, la gent no són euros amb cames,p p g

sinó persones que destinen el seu temps i valors a les coses que senten que

valen la pena.

No es tracta d’enfocar-se en la pela, sinó en les persones. Les peles vindrano es ac a d e oca se e a pe a, s ó e es pe so es es pe es d a

després.

Primer el cor, després la cartera.

No es captar recursos sinó comprometre persones

És diferent parlar amb una administració que amb la gent del barri, de la comunitat.

Calen noves competències als equips.

La manera “empresarial” de fer-ho seria la substitució directa de les persones que hi

ha per persones amb aquestes noves competències.

Però a les entitats tenim gent valuosa, gent compromesa que ha dedicat la vida als

projectes, i que valen molt la pena.

Se’ls ha d’acompanyar en el procés de desenvolupar aquestes noves

competències: formació, gestió del canvi,…

Incorporar competències relacionals, “comercials”, nous llenguatges, capacitatp p , , g g , p

d’explicar-se,….

Col·laborar per ser més eficients i guanyar dimensió.p g y

Fer més amb menys. A la nostra manera, diferent d’empreses que en

general només saben fusionar-se i créixer.

Compartir estructures, metodologies, veritable treball en xarxa. Mantenint la

proximitat i capil·laritat social que caracteritza al tercer sector.

Entitats de segon nivell que estalvien, no que fan gastar més. Les entitats de

segon i tercer nivell han fet una important labor vertebrant i creant un discurs

compartit. Ara toca estructurar i estalviar. Radicalment. Ser capaços d’una

vegada per totes, de canviar “egos” per realitats.

Aposta decidida per les TIC.p p

Construir veritables entitats del segle XXI.

No m’allargo per que hi ha altres experts a la sala, i a més, en aquesta

pròpia casa saben molt d’això!

Guanyar capacitat financera.y p

Construir una nova relació amb els diners. Són orgullosament entitats no

lucratives que es mouen per la millora social, però en una societat

econòmica com l’actual ens exigeix treballar una nova relació amb els diners:eco ò ca co ac ua e s e ge eba a u a o a e ac ó a b e s d e s

són entitats que creen riquesa, una alternativa coherent, sòlida, fiable que

dona rendiments raonables i no especulatius.

Ara no hi ha temps per desenvolupar-ho però és un tema clau per la forçaAra no hi ha temps per desenvolupar ho, però és un tema clau per la força

futura del sector,

Reivindicar i mesurar l’impacte social i el entorn econòmic i social de la

nostra activitat.

SROI.

Conèixer el que aportem a la societat.

Per exemple, en una entitat que treballa amb persones discapacitades, vàrem

analitzar les subvencions rebudes: a més de l’impacte social en la vida dels seus

usuaris i les seves famílies, aporten a la societat més de 6 euros per cada euro

rebut en cotitzacions socials, impostos, riquesa generada,...

Aportem valor social i som rendibles econòmicament per la societat i hem de ser

capaços de posar-ho en valor.

I per fer realitat tot això, què?p q

Necessitat d’aplicar una veritable gestió del canvi.

“N fà il ò é l hi h h h d’ f i b i ò h d“No es fàcil, però és el que hi ha: ho hem d’afrontar i amb això hem de

treballar”

És un bon moment per rellegir Kotter i recordar les seves 8 claus per un

canvi exitós.

Encara que el moment és difícil, soc optimista.q p

Tenim la força dels valors i l’impuls de treballar per una societat millor.

El é d l l ió i h h dEl tercer sector és part de la solució en aquests moments i ho hem de posar

en valor.

Moltes gràcies per compartir aquests 5 minuts ràpids i intensos, una

pluja d’idees per pensar junts en el futur d’aquest tercer sector en el que

creiem.