J

l

,

ANY li

l ~ cxcmr lars. Cada número.

SALUT PÚBLICA

. l ' na p~s:,t: t ft

. .: quartos

Surt a llum ab tota re¡:;11/11ritat ei lo 111e11os ""ª JJC!(ada cada setmana

llECl; HSOS OE L . .\ HISTORIA

Pern csse r sant no es pas artklc Je primera llC(Cssitat lo creure en la infa libilitat ni en la supremacia dels papas, ni molt mcnos en que 'Is tals sigan successor-. d':! Sant Pere, ni en que fos aquest úl ti m la pe.{r,1 del E\'angeli sobre Ja qual deu descansa r la lglcsia ( ristinna.

Jesús, donchs, no di.gué, segons nos volen fer entendre desde las tiaras tins las més rónegas leu/as, que sobre en Pere edifiqués sa Iglesia ni la d' un alt re.

Y com qu ' es a~1uest tcm:1 lo únkh Jc que se han apoderat los papns pera rc\'es ti rse de la supremacia que avuy tenen sobr~ te ta una sccla, y q ue tinguere n un jorn sobre tol J' t · ni­,·ers, Yalentse de unn torsad~ y falsa int1.•rpreta­ció. que resulta rebatuda fin s per las matcixas personalitats que, com ú Crem s Pares de la Jgle ·ia, se \'CU lo de aYuy obligat ti colol..'.a rlos ::-obre sos propis a llars, frk ilment se in íercix que la entita t de sant parc es ;i ula. E n ta l conei­xement deu estranyarnos lo que .. sent recone­guda dita nul itat .per los mate ixos sobre quins rec~u , )) tingan a~ uestos y sos adjunts Yalor e_n­cara'pera sosten1rse en sos pucstos, y segue1x­can obstinats en sos esíorsos de dar a entendre que si defenen ó sostene n lo que saben que no . es, ho fan per la sola mira del compte que 'Is te .

Fíxintse ara en las autoriwts de ahont es­tractém nostra tésis y que s' esforsa n en demos­trar la fa lsetat del dogma de la supremacia papal .

Sant Agustí, en diferentas obras y sermons que podém citar .

Sant Ambrós, ·en diferents de sos escrits que tenim també alà vista .

Sant Gregori, en son «Tract. l in Math. » Hilari , Ciprid, Geroni, Ciri/o y altres.

* /llc ..

-----------

BARCELONA 1 ;- DE ;\Q\'EMBRE DE 188:! NUM. 14

•• ••

VERMELL

INTERESSOS POPULARS

REO,\ CCIÓ Y .\D\11 :\I:o;TRACIO

96 - Ro~nA or. L\ C ~ 1 YEHs 1T .\T - 96 OARCET.O~A

,. . . ..

Aixis, donchs, no .CJll upurarse· per :.i.1udLis deduccions de la teologia espli cada per Sa nt Leigori en las que ense nya ( Otn •c 1.tu i no creu en lo Sant- p:ue no prof CS<;a la \'erdadcra re , y com lo qui ~n tnl (O ndidú ·:- trobi, ha de esser, ir remi · ibl emc nt, condcmn:ll .,

... " .

t-:stant los papas en (Omu nka(iÓ ab Deu per medi del Esperit Sant, segons nos cspl ica la Iglesia, y sent ells fos lin i( hs possecdors en la terra de las cl aus del cel ; que so n los qu in mes enterats estan en la manem com han de guanyar aquest y dcl s,horrors q uc ']s hi es pe ran cie lo contrari alia baix al in fe rn ; los qu ins d onan de alta en lo Paradís :i qui ' ls pbu, dcclarantlos sants sens mes ni mes; q uc perdonan fins los actes mes abomi nables en un ho me y fabrican

1 després indulgencias plcnarias pera q ue per un a múdica ca11tih1t se 'n puga n anar los mes mons­truosos criminals a la mansió dels bons de cor­reguda ; los que tenen la sort de disfrutar de aqueixa mult itut de tals y tots insuperables privi legis, sembla, al senzill magí de qualsevol, qu' .haurian d' ocupar la mes brillant pagina de la Historia , aixís en tota classe de virtuts com de mérits materials.

Y jo, a l objecte d' averiguarho, agafo un lli­bre, dono un repas al catalech que conté los noms de tan previlegiats prÓ(ers, y 'n trobo, del total de :!93, 3-J. cismdticlzs y sols 66 ab la

, indicació de sants, fentse notar q ue desde Sant Pere s' en veu hen SG sens interrupció seguits del dit a:ijectiu. Aquesta circunstancia inclina a pen5a r que tal volta en los principis del pa­pat se consideraria de dret la canonisació, puig difícilment pot ser altre cosa, atenent a que precisament fore n aquells los temps en que ab mes· dificultats hagué de topar la iglesia, y no pot admétres' que justament en sos prínceps, aquest punt tant reduït , existís la maxima per­fecció, quan en tot lo demés, repetim, existia 'l major desequilibri.

\

- - ~ ·- --- -~.--

ARTS Y LLETRAS .... ••

r REl 'S m : Sl ~CRI P{ : I< '> T ot E:iranv.1. rort.H .l dom1..: tl1. . . "i r.tl, trimestre Paissos Jt: l.1 l nin 1'11..,t.11. . • . . 11> 1d. hl.

Do11a 11ú111cros e.\·t r,ull'd i11.1ris '''"'>'"" .¡ut ho dt ma11art !.n ,·11·c1mst.111ci.ts

.\dem ~'· (011' ~ kr o~s1..nar q uc algun-. Jet ~ que con:-.tnn en lo número del-. ~cati ti(at~. han si!)Ul en son temp' tinhuts per cri111i1Mls, hcn·t· jes y CfJ11demn.1ts .

Ent re los restants ,_- hi llcg~ixcn al (Ostat del nom las scg'1ents (a)iticacions: ingrat, cruel, ai·ar(}, perjur, lhdrc, criminal. assessÍll" y al­tres del mateix rango; y no es que a(ompanyi a c.ida un un sol ad jcl..'.tiu d' aquestos, sino que n' hi ha que \'an carregats ab tots d ' 1111 en/l ~e­gons en las \' incntas ap1mtaàrmctas amrcm veyent.

Per ª"UY jan' hi ha prou . E l.l.C l H ICH .

A L DEL Tl PI·: Y FA M l LIA

;<!ui: te 'n \ C: llS J..: pcr<lut~ t' romrte pl!r tcrra co m rJol ani r.Í!\1 y aixó t" cxa?ta; promrtc rebra <1 , -'latéu, J' una rna es.¡uerra tal cele bre trom pada a cacfa ~alta . yuc 't de torni ll ara , ai no t' ei.guèrra.

lk tú no ·ru sap gens g rc:u, pcr<luc tu ets home, que ºt sa brcís conforr.ia r ... sinó per forsa; tu pt: r la set 1a tens aquella poma ljUC: a ne Ï poble esran}OI tot aigucnl broma, lr costa dos milio11s sense l' escorsa.

¡Pu o en CJmacho! ¡pobret! ell es Je plan} e, ell qu' ab lo seu saber l i deu Espa nya lo Tractat de Corners, t reure las r ifas, p lanta las ga r rafals, las grans tarifu qu' aJ. trist con tri buyent per tot escanya .

Ja 'm sembla que al sentir la plantofada segú que quedara ab un pam de boca, ell la ca r te ra té molt aferrada; si per casualitat algú li tocit, es capàs de trencarli la espinada.

Mes, no temis Camacho, Barcelona per to t lo que tu has fet y pe 'l que brillas, alsar.i un monument a ta persona, d ins d'una escaparata ben bufona, com aquell Fivaller de Iu rati llas.

Y ' l jorn que la primera peJra ·s posi {qu' aixó en Rius y Taulet segú ho e1pe::-a) com que n ingú hi hauri que a' hi oposi, tot Barcelona en pe1, ja sena negoci, compareixara cantant lo mi1~r~ra. -

Ramon COLL GOlllNA

...

"\

L' ORFE DE LA FULIOLA

NOTAS ÍNTIMAS

(Contiouació.)

xx Després de haber pujat l'ampla escala de pe·

dra que conduhia al pis principal, lo senyor del frac va esti rar lo cordó de Ja camt'aneta.

La casa, de forma antiga, tenia en lo centro un grnn pati y no s'hi veya altra porta que la mencionada. En las fatxadas interiors s'hi veyan balcons ab reixas a la moresca, disposats de ral manera, que semblava que aquella casa era habitada per un sol inquilino.

T ot just toca 1:i ca mpaneta, treu lo ca p per un dels balcons una cara de Jona, que ab veu aspre pregunta:

-Qui hi ha:--Pardal, contesta 'L senyor del f r:ic. La porta va obrirse maquinalment; entrém a

un recibidor )'~orna a tanca rse. -Eipérat, va dirme 'l ml J>ard:i l. Y va desapareixe. H i habia en aquella sale ta un banc h de fus ta

ab resp::ddo, qual asiento va scmblar~e que se obria re 'l mitj ab pany y clau, per lo que vaig creure que aquell moble far ia ú la vegada de caixa.

A la paret del devant hi h abia una tela ahont estava pintada una imatjc , que li feya llum la trndicional xin;<eta.

En un reconet de la esquerra, una escala de g::it arrimada al sost re indicava que per allí se pujava a l pis de dalt, puig s' hi vey:rn tam bé bastant claras las escletjas d'.! una trampa que debia al sa rsc.

De tot alló ne resulta,·a una grnn sala des­mantelada y per únich moble, un gran armari de color de noguera. y en la part oposada un l'Orrcdor q uc comunicava ab las habitacion s de m~s endintre .

l ' n bon rato vaig pa~sar sens q uc ningó vin· gués ú dirmc res y sens \'Ctire cara humana, lo q u:il me produh ia cert temor barrejat :.ib certa tafoncri:i de saber qué era aquella misteri osa casa.

Per anar esperant vaig asseurem al b:rnch, y al poch ratet va ven irme ú distreure una con­,·e rst11: ió que podia sentir perfectament, perquc 1:1~ \"CUS so ni an de una porta que hi habia a la mateixa esquena que jo scya. -¡ E s aquest m:11cix! Jeya una veu per mí

tota lment desconeguda .-¡Quan me n' alegro de rccupcrarlo!

- Ja va ig dirli, conteStél una segona veu, la nostra socie tat traballa admirablement. -S;.:gons veig, va dir lo primer interlocutor,

no pot menos de! ser aixís, per~1ue tots aqurstos e-.tutxos y ta nta joyería com vosté me ha ense­nyat , proban que hi haura n::aolta gent ocupada en aquest n egoci.

-Efectivament, repl ica la segona veu, y no es sols en aquesta capital, s ino en los princi­pJls punts d' Espanya. Fins tenim sucursals a Paris pe 'Is cambis. De modo, que segons los mateixos llibres de registre que portém, nos­tras operacions no baixan de dos milions de pessetas cada any, lo q u al es lo resultat del So per cent dels valors que adquirim. Així es, que lo que produheix nostra societat fluctúa sempre sobre quatre milions de pessetas. Pero no 's pensi tampoch que tot siguin gannncias, puig que també ten i m nosaltres las nostra s quiebras.

LA TRAMONTANA

gas~os de advocat, pa per sella t y demés, puig e¡s precís no deix:ir abandon3ts als xavals que traballan ab g ust, quan tenen alguna desgracia en l ' exercici de Ja seva profesió .

- ¿Y 's troban advoca ts que vulgan avenirse semblant cor ru ptcla ?

· -Jo li diré: la Jley concedeix a tots lo dret de defensa y nosa ltres l' aprotitém nombrant atvocats de fama y espJvi lats que s' cncarregan de la defensa dels process&ts, als q u als procuran presentar com ig nocents; pe ro que aquets tra-balls nos costan molts quartos. Dest iném també un altre 1; r er cen t en dipó it de vestit s pern trasrnudarse, tant J c scnvora com d'home· - , un -J. per cent per casa y mobiliari: y :? per cent pera \' iatjes, lo qual es ja un :!-J. per cent JUst y cabal, de Jo que no po.f t! m prescindirne . Ara anyadeixi gastos de cscnlc1, de llibres, escritori é impossibilitats per tontos ó m:il:l sort, pero que la Societat te de pa;.carho, y calcul i 'J resu l­tat. Ademés també tenim ga. to de te:i t ro, de

.met)e, de formacia, etc . , que venen ab perc~rn­c~s inesperats , pcro que també p:iga la So­cietat.

-Per lo que sento, digué la primera veu, aquesta Societat esta molt ben org;rni sada.

-Com may puga YOsté imaginarsc, respon­gut.! la segona; sobretot aq uí a Barcelona, a ~1adrit v a Val enda. Jo soch lo secretari en aquesta local itat y sas aforas, y no hi ha setm a­na que no 's fassin cinquanta operacions.

- ¿Pero cóm poden saber, s i ' ls ... que .. . fo n ... lo negoci perteneixen a la Societat?

-Del m:iteix modo que Yosté coneix la fa­milia de casa seva . Figuris Yosté que ndemés dels socios, tenim los auxi liars. ¡ ~o fan lo ma­teix los goberns de las nacions, que no son mes que uns qua n ts homes, y tenen no obstant o rgani sats los seus exércits y las sev:ts policías pera dom inar y saber a cada minut lo que pas­sa en tota la nació? Donchs lo que fa '.J gobern, pot imitarho en petita escala qualsevol socie­tat particular en sentit in ve rs. Jo, sentat en aquest t.!espaig, sé lo que passa a cada moment tant en las mj ll ors fondas, com en los bodegons mes pobres, ,. desde ' Is t ca tros fins a ls corros de gent que ·s forman en las plassas públicas escoltant a ls xerrnires q ue fan jochs de mans ab las cartas y las anellas pera vendre los fru yts de la se va industria . La nostra policia, que esta com posta . de person as de a bdos sexes y de tota edat y categoría, esparramada ab ar reglo a las sevas ordenansas, lo mateix se lica en las casas de argen ters, sederías, etc. , com en Jos cotxes centrals que crusan la ciutat, tram vías, ferro­carrils y tota mena de carruatjes.

Acabavan de pronunciarse aquestas últimas paraulas quan va sonar un timbre .

Després de un moment de s ilenci, diu la pri­mern veu:

-Es a dir que no me ·n pot rebaixar res dels cent duros:--~¡ un céntim, contesta la ~egona \'eu; ja li

he dit que aquesta es Ja tari fo. -Donchs si no hi h:i mes remey, me quedo

ab lo meu re11l'>11toir. ¡Bo n rellotje! ;y cóm va­ren robarme,I?

-Eh! ¿qué diu? -Be, vull dir : ¿cóm va ser que ' l vaig

Fer J re? -Del modo que 'Is pert tothom. Pagui y

deixis de averiguacions. -Tingui ' Is diners. Y va sentirsc repetidas vegadas lo trinch de

unas monedas d' or. -¡Quiebras! respongué la primera veu ab admir¡¡ció, ¿y cóm pot tenir quiebras una so­cietat ab semblants condicions?

-Molt senzill, replica la segona veu; del So per cent de las utilitah se destina un dotze per

-Estém en paus, va drr la segona veu; ara1

una observació: La persona a qui 's permet en­trar en aquesta casa, te de jurar guardar lo se· eret a la sortida, y si falta 31 jurament, quan

•

Núm . 74

menos s' ho pensa se li clava un punyal al mitj del cor.

-Me rich de las amenassas, contesta l' altra veu, perque ma formalitat ja may podra per­metrem revelar lo que com a secret se 'm confia.

-Alashoras ja pot sortir quan tingui gust. Poch després apareixian per una de las por­

tas de la sala duas personas; una d. ellas ana\'a resolta ment en di recció .í la porta de sortida al carrer, quaf! l'altra, agafantla pe 'l br:is, li diu ab tó amistós:

- Per :iq uí no; per aquí te de soni r. Y senyala\'a un armari que tot sol s, acaba\·a

d ' obrir de bat a bat com per art de magica. ¡Jo ,·a ig quedarme fret al \'Cure que 'l senyor

se tica al armari, y que aquest se tanca sens que ningú 'J toqués.

¿Quina casa era aquelJ3 ahont tot sembla\'a fe t per miracle:

J . Tosm;AN (Seguir;¡)

C l HIS THENCATS

D iu hen que a Fr~n~a lo socialisme· ab que gobcrnan fa pcrlfre l' csnrn, '" que ·1 ba ix poble molt s' enfurisme puig no l ' hi agrada \'iure en cuaresrna;

mes JO ' Is hi dich q u e ~• i x ó ,. a a l sa e h ; pui~ ~o ls ¡jo ·1 Hich! ho ( r.eu un crach. ·

Quan \' :.iig sJbcrne de bona tinta q u' es part i t neo lo que rebenta,

no me la pinta qui en contra intenta :

J a se que·h neos son gent dolenta .

A Filipinas son molt cristians; n ingú 'Is hi trenca las oracions; tot son rosa ris stt ntas y sants, beyatos, rnonjas . frare.s, misións;

,. a b tot aixó Ían mal los \'3

que ja pitJÓ 110 'Js pot ana.

H an tingut pestes,!l lgun ciclon, y terremotos de tant en tant.

Lo qu' es al mon no hi val cap sa nt.

Do nd1s . .. q11c segueixin sempre resant.

Diu que ' n Sag:ista molt s' encaparra pcr:1ue's bcllugan los de la esquerra ~- diu: - ¡Caratsos! algun panarra podria ferme ca ure per terra .

Ell s'assegura no vol gatsara, }' a mi m'apura quan planta cara.

Tant m ' es que manin los carca mals com qut goberni n los mes mussols;

to ts son iguals; · per naps ó cols,

c:ida bogada perdem llansols.

~rech que princesas tindrem endoina purg una nova n '. ha dut la reyna; com ql!c quan neixen cobran ja almoina tots los pagnn<;>s tindrem mes feyna.

0 ¡Qums escarfalls! Si te mes fills tindrem trevalls y mes perills.

Per' e.Jls, un home, lector, vcuras que vmdra en busca dels teus dinis

no fassis pas ' lo desentés

paga qu' es gata y no digas res.

Q. Ro1G

l

-, '

/ \

\

ba\·a

nyor sens

bla va

•••••

t

'

l \

..

Núm. 74 LA TRAMONTANA PAg.• 3

~ ._/..· ~~J~ ç ~---: . - -~-;~~~ (:1-- ~-- ~ <l [lt·~

Retall de un discurs d ' en C anovas en l' ate­

neu de Madrit:

Aquestas poblacions acusan una civilisació propia avans de lo que se ,n diu Dilui•i uni-1•ersal fa uns cent sigles. . ~~y,.. N T i\ o--A J.S~ ~

1 . ' . ~ ,. ~ )il1f í.h )~1 ')'"' ·2 .1\ ~. 'l ' 11 '__~:=dd:!i.;15¿}¡~~¡ .

uLo~ mals goberns, que may fa/tan a E s­

panya ... » ¿Do nchs y 1 Paraís:- ¿y 'l pecat original? ¿Y 'l

fer Deu sis dias seguits de paleta pera fapricar la bo la del mon, ó mes ben dit, la bola de la

Biblia ?

Ho aplaudeixo per la franquesa . Si may fa/tan , ell mateix ja ' ns diu qui es J J ho han vist nostres lectors.

Ha mort lo · primer president de la República

espanyola senyor Figueras.

quan goberna. Per mes q uc 1 s seus é muls Sagasta-Camacho ¡Quants da ltabaixos tenen encara Je produ­

hirse en lo mon, pe 'Is adelantos de la dencia! E s una perdua sensible en lo camp de la de·

mocracia, per mes que en lo poder no sapigué estar a l' altura de lo q ue d. ell demanava la seva mateixa historia.

avi at li passa ra n la ma per la ca ra .

•• ,.,.. .. ... •• ••

T o ts los demócratas , y ti ns molts que no ho son , han deposat sas divergencias devant del llit de mort d ' en Figueras, rendint l , últim

tribut al talent y a la h o nradés.

A Mu rc ia, per mes que 's foss i ning ú pot treure e n cla r qué se h a n fe t de vuy t mi lio ns doscents m il ra ls que debia n reparti rse e nt re

' ls in u nda ts.

Traduheixo al peu de la lletra :

u Per rea l decret de 2 del actual se dispos:i q ~e en ~as de ser noy lo que dongui a llum la reina, sia co ndecorat ab lo colla del Toisó de Or y ' l J e Ca rlos l 11 y ah las grans creus de Isabel la C a tó lica y de S. Joan de Jerusalem~ v si fos nova a b la banda de damas nobles d·.:

Entre 'ls irregularisadors h i t\gurn pçr dos

Dihé m tots y no es cert . Castclar, l' aristócrata , l ' arrepentit Castelar,

n o ha ting ut per conveni cht recc rdarse d' en Figueras , tal vegada pera que no portés :i la me­m o ri n recorts que deuhen serii dcsa~radables .

l milions y pico lo se nyor b isbe.

¡Y pensa r q ue h i h au r:i tants infelissos :.i p re­siri per haber robat un as q uantas pesse t as~

Ma r ia Ll u ïsa , cte. , etc.••

Los comentari s poden fcrlos Jo, traballaJo.rs que no ten en pa per mcn j:ir, que ·1 qu' es jo .. no m'embolico.

N osaltres nos alegrém de que en Ca stelnr '>ign una excepció entre la regla general.

Los traydors a sas idea s tan cí n :Chs co m en Castela r deuhen fu g ir sempre de a llí aho nt se respi ra la honradés y l a conseqüenda .

LA TR.Ut.:):-\T -\NA, a pesar de n o ser de la es­cola d el senyo r Fig ueras, recone ix so-. inn ega­bles sen c,·s prestats a la lli bcrt ~:t. ,. dedica una llag ri ma [i sJ mem o ria . ·

•• ... .. L o diu menjc passat alg uns tra nseunts curio·

sos observa ren que en lo ei m del pa l de la ban­dera de ca L.t Ciutat hi h nbi a un llumct que feya mes ma la cara que ca p con tri buyent em-

barga t. Pregun ta nt un tafon er qu é feya allí dalt

aquell llumet, un altre li respo nia : -Quan la reina ' n s fa la mercé de donarnos

un altre till pera fer la felicitat dels espanyols, io grasolet puja allí dalt ( no crech pas que siga per veure a son pare), y si ' l llum es blanch , es

noya , y si es vermell, es noy. -Do nchs fent tant m ala cara que resulta de

colo r indefinit , ¿qué deu s r lo que 'ns ha Vin­

g ut a Is espanyols? Y un tarambana que p ssa va en aquell m o·

m ent pe ' l devant respon: - Lo que ' ns ha v ing ut a ls espanyo ls es una

n )\' a r ecepta pera anment r lo d o lo r de cor. Com que ' s parlava de Madrit. sens dubte

1' interruptor deuria creu res que '~ tractava de

' n C:tm acho ó del doctor Garrido.

Gran noticia.

•• •• •• L o gobern va a fer una estadística complerta

de l as plassas de to ros que tenim a E spanya, n'.lmero y classe de funcio ns que s' hi d o nan cada .an y , animals que hi m o ren :ndús los to-

reros , etc. , etc. U na vegada mes la fusi ó haura enfonzat a ls

vils calumniadors que diuhen que no fa res

útil. Ocupantse en primer lloch de la qüestió de

bJnyas, proba que dedica tota sa àtenció a lo

que mes remou lo mon. Los esquerrans capitanejats per en Serrano,

111 vegada tenen.dret a ser .los mes dignes con­t inuadors a protegir las qüestions banyudas.

•• .......

•• •• En las minas de fe rro de O jen fa pochs <l ias

h an m o rt dos t raba lladon•, ab la circumtancia agra va nt de que ja se hab ia n negat :'1 comcnsar los traballs per la insegu ri ta t del t<.:rrcno , pero que t ingueren l¡uc cedi r dc\'a:it de la amena,sa

d' esser despatxats. ¡lnfe lissos obre rs! ó mori rse de fom, ó mori r

aixafo ts en las min as. ¡C an tt? u , fa rsants, las cxelencias de la socie-

ta t d' av uy! -~ •• ••

Assegura la prempsa mini ste r ia l q ue ' l go-

bern esta sati sfe t. Ja ho crech . A b la boca plena totho m s' h o passa. Qui no esta content es lo país, que dej una . ... .... .. Lo go bernador de C adis diu que hi h a molta

tranquilita t en aquella pro víncia . Y qu' es ben cert. L os traballado rs q ue 's m o ren de fo rn poden

a testig uarho . ... ... .. A M adrit s' entussiasman perque un peri o­

d ista \' a aixecarse en lo g l o bo de ~l r . Mayet. A provincias m e sem bla estaria m mes con­

tents si s' hi aixequésse n sovi nt en Sagasta y en

C amacho. Sempre quedaria alg una espera ma a l po b re

contribuvent v al infelís lli beral. - . • fr

•• •• ü n no u descubriment cientítich de aq uells

que clavan de nassos la tradició cató li ca , ~caba de reali sarse a C alcuta !l ndia ing lesa).

E s lo cas que uns o fic ials de la g uarnició se dirigiren al interior d el país en una cassera que o rganisaren ; sorpresos per una fo rta pl uja en despoblat, se refug iaren ent re las run as de un que ha bia s ig ut edific i de prop del cam í. Cn cop supluja ts, descubriren la entrada a un so­terrani, en la qual penetraren los cassadors ab

las degudes precaucions. . Per lo estrany que dcscubriren al poch de ficarse en dins , crcyeren prudent torna r a Cal­cuta y procurarse tot lo necessari pera practicar una verdadera exploració, com aixís varen

ferho . ·Tornats al lloch de la exploració, y comen-

sada aquesta, quedaren admirats de trobarse en mitj de una inmensa ciutat soterrana ab sos carrers, edificis, monuments, palaus, estatuas, temples, etc., tot tallat en roca viva per la ma

del home.

•• • • l ' n altre seqüec;tro, ab denunda ó no séqué,

acaba de tenir n oc;tre apreciat colega L,1 Alo11-1,uíc1 Je; Man res:i.

: Saben de qué '-s tracta · De aquell Pro motor lls..:al ah ribct" de S:int

lgnaci d e LoyolJ . : Eh qu' es cayo un J11stici,1 fent "-e la i '-f~m

per d l mateix · •• •• ••

Diuhcn alg uns que la e"querra Jinj "-tica no

tin d ra m ay fo ndo . :-.;i faha que l i fa. L o q ue b us.: a no es fo ndo , es fonda . Per ai xó vol entrar a b Jt'on."1 J.V,1cinnal.

a l i as p rcssu pos t. •• •• ••

Segons lo .:a lcul de un periódich. resulta que una m ateixa tinca que a Frans:t pagaria de con­tr ibució R.G 1 ~ · franch c;, J E spanya tindria dt! paga r 3 3 .Goo pesse t a~ .

Y encara m o lts tenen la si11 1•ergiien'a de

,·o ler la República . A n ' aquestos descam isats a lo menos tin­

dr ia de f u"e lla rsels y des pres a presiri to ta sa

vida . P ot ser a ixís e"-carmcntarian .

•• ". . . C o piém de nostre apreciat co lega Gil Blasde

~bd ri t las duas següents '-luintillas:

,, ¡Qué inquietud , qué malestar! ;Sei a hembrn : :Sera varón? l'~~t a duda singular oprime mi corazón s in poderlo rc:mediar .

~las en breve ricos dones env ia ra el cielo a montones sobre E spaí1a . .. y, por supuesto, se a ume ntara el presupuesto ( 1) en unos cuant'>s millones . •1

Ara va per compte nostre:

Quin xibarri! quin buq~it s' hi veu a ca la Ciutat! tothom trafica ab delit. y molts no ·s fican al llit esperant la novetat .

Es noy?-No.-¡Votoaneu! ¡avuy ens plouhen desgracias! Es noya?-Si.-Ja 'm sab greu • En lloch de pesca una creu no mes trobarém las gracias.

.... ...... A Alhama ' Is traballadors demanen pa, y ' l gobern los hi envia desseguida ... un destaca­

ment de tropa pera ferlos passar la gana.

¡Arguments de gobernant! Ó morirse tranquilament de fam ó esser

¿Cóm poden esplicar aquestos descubriments los que asse_guran que 'l mon fou fet de res

fa uns xexanta sigles?

A un manicomi dels Estats-Units, prop de Filadelfia, un pensionista que ponava quaranta anys de boig, va pegaria per curarse dejunant.

a metrallats. (1) De gastos. (N. 41141 ll.)

Fou tan gran sa firmesa en l' abstincnda, que passa qua ranta un dias no prenent res mes que aygua tebia .

Als 3 r dias queda desfa llescut de debilitat y tingué de ticarse al llit.

Deu dias després los met jes li donavan ente­nent de pendre una tassa de café, y després un' altrn de ll et. Aixís passa una set mana.

Despr¿s comensa a menjar maduixas, qual régimen seguí dura nt un mes, acabant per tor­nar <i menja r pa y algun ' alt re fri olera, ab lo que conti núa segu int a\' UY dia.

La opi nió facultat iva es de que Clark, que així 's deya ' l pensionista, esta curat de sa bo­jeria.

Al arri ba r en aquest punt m' ha acudit una idea llumin osa.

: N o pot ser un cas de frenopatia la fatl era reaccionaria dels fus ionistas?

Donchs que se ' Is posi a dej uni ll arch; a ve:...· re s1 cu ran.

Jo crech que ab quarant' nnys de dejuna r de l pressupost, se tornavan mes ll iberals y re­volucionaris que ca p anarqu ista .

•• ... .. Al arl.:'.alde de Madri t van a dona rli U ll títol

de Castilla. Donchs al senyor Rius y Tau)et n' h i toca un

altre de Catalunya . Que ' l fossi n ba ró de Sotamuralla, ma rq ués

del Poblesech ó duc h del N otarronsis y ' l 1.'.0 n· decorin ademés ab la gran creu (cuberta) de Sant Consum.

T ot lo que puga mereixc ' l de Madrit també pot donarse al de Barcelona y en cara mes.

,_ 'I~::~~;,é,_~.;:v::~L -- -/~ íl /~ , :,:' / . , • • • r'1-1 ~.//,

~ 1

,\1 -A ' 1 ,~ ~, E· M: P-,.S'.~,f l' ~ . ~ lr J, ' / !.. 'l ) l ·;-

d · ,, ~¡¡,~0-r."7"~~~1Z.:::::L~~-~r-....:~ :Se rccordan de aquell célcbre ecónomo de

\ 'erdú que proYoca la l.'.arta-n10ddo de las Fi/las de Jf,ll"ia de aquella pobladó, escrita ú LA TRA \ I 0:-11 A :'U :

Dandis ja n' ha tornat a fer una de las se vas. Figuris que l.:'.asa una enca tarinada parella, y

que ü l' endemú va la novia ü la rcctori;i pera rec ulli r lo l.'.e rtit icat de casament que te de por­tar al 1ut jc.

;Que 's pcnsan que ' l revere nt ecónomo va contcntarsc :ib donar lo document que se li de­nrn na va ~

C:1, no senyors. Vo \'Olc r cnterarse de cóm habi:1 pas"a t la

nit anterior la novia y cuant:1s vegadas habia tingut la seguri tat de ser casada; y al snber que dua". digué que era molt poca l.'.os~t.

Po(a cosa . eh: Ja haurias volgqt trobart i tu

per quedar millor ...

** ... -¿Cóm es que un ca pella de Guimera, al mu·

dar de poble, no ha volgut pagar enca ra son traball al que li tregina ' Is mobles?

Mediti la piadosa Vespa sobre cóm entenen lo seté manament alguns minis~res del Senyor.

A Constantí, poblet de prop de Tarragona, un parc capella que corregué la guerra civil puja éÍ la trona· a fer un sermó, y després de dir quatre paraulas, escupir, mocarse, estornudar y mirar al sostre, ha baixat del recibidor del Esperit Sant dihent que no li recordava ' l ser· mó y deixant a sas ovellas ab un pam de nas.

¡lnfelís! ni 'l mes petit . miracle ha vingut a ferli rajar la inspiració divina!

Y aixó que parlava en nom del Esperit Sant.

LA TRAMONTANA

Los frares caputxins establerts a Manresa, que ¡pobrets! viuhen de demanar caritats, tenen imposats ell banchs fran cesos la friolera de 1 2

milions de fran chs. Aquest capi tal, al sis per cent, representa una

renda anual de ï'.!O ~ ooo fra n( hs, ó sidn uns -tºº duros diaris.

¿Eh que val Ja pena de fe r caritat y aíavorir a qui te -too duros diaris per gandulejar:

¡Quina falta aviat farci a Espanya un· altre any 35!

Diu lo Ce11cerro:

11 C n gall ego ha tallat las orellas .a un cnpella, menj , mselas fregidas . ,,

¡Di pi oni! De aquí en avant ni 'Is tossinos vius ¡>odran estar tranquils devant de un ga­llego.

Se diu que 'l gobern de Fransa tract a de vendres los diamants de la corona pera dedicar son import a cosas mes útils.

Se diu també que uns quants millon ar:is ca­tól ichs tractan de compra rlos y regalarlos al papa.

Y també 's diu , y aixó es lo garrafal, que han consultat a la cort de Roma si aceptarü la pre­se ntalla .

¡Ay sabatassas! ~ .\hont s' ha vist may que un papa 's negui a

aceptar objectes de valor~

De Roma, com es molr natural, han dit que sí desseguida.

¡Com si no 'ls coneguessim !

** .. """'

La Fl;, periódich carcunda, diu de un modo indirecte /acaro insolent al seu amo D. Carlos.

Aixó es mal fet, perquc es fa ltar al respecte degut als ... lacayos.

La com pa rac ió ' Is deshonra.

** ... .. Lo gobern ha rega lat al bisbe de Santander

lo qua rte! que hi habia a Castro-C rdiales, pera establ irhi un retent ¡ dich ! un convent de fra res.

:Qué 'Is sembla la Jliberalitat del gobern: ¡Donar quartels als frares! No fa lta sino que hi envihi algun furricl

pera ensenyarlos lo maneig de l ' hostia consa· grada, y l' epigrama fo ra complert.

•• Un regular escalfament de orell as se n' hn

portat un ensotanat de Burgos per esaiure car­tas fent l' amor a una senyora l.'.as11da.

Lo marit prengué cartas en l' assum pto y capella11is esquenam plujam bo/elis.

Amen. ...... Ent!"e ")s carcundas se van armant tals tiber is

que ja comensan a tirarse 'Is plats pe ' l rap. D. Carlos, que cada dia mes va demostrant

ser la mes genuina representació de la estupi­dés y la bestia litat, ha disparat als mestissos un tal bram reyal digne de una notabilitat patibu­laria .

Los carcas ofesos ara han nombrat una co­missió per anar a demanar satisfaccions al rey del As d' Oros, y molt sent que no 'n surtin ab las mans al cap.

Apa, apa, valents; ¡quina llastima que la sanch no arribi al riu !

tt .... ... Lo capelU de Vatilieu (Fransa) ha sigut por·

tat a la garjola per atentats al pudor contra una noya de tretze anys y per sospitas de envene-

Núm. ¡4

nament de duas majordonas que 's creu habian arribat a un estat molt interessant, pro1·ocat pe ' l reverent.

Tot siga per Christum Domimmz 110str11m_.

Xexanta dos mil cinchcents duro~: portare n al papa ' ls pelegrins espanyols de Toledo, Pam­plona y Sa ntiago.

¡ Pobret~ \b aqucts qu.1rtos ne t in"fr,í to t j u~t pera carn biar--c la pall ;i de la marfega en que jeu dintre ' l calabosso.

Cn bisbe irla ndés ,.a <i re lorsar lo diner de Sa nt Pere ab un piqui llo de 1 :!5.ooo duros.

P b l l , n ·•1 ¡ o re . eo n . 1 J.

¡Y pensa r qu' enca ra l.'.Ontinuar<i ran po~rc t menjant ¡vull dir! dormint sobre palla en lo ca labosso que 'J tenen los condemnats italia m!

¡¡Pobre home! !!! ....

COM BJ¡..; .\CIÚ N l . ~l~: RIC:\

Colocar un n l1 mero en cada punt que -..um.ll'­ta n horisontal LOm vert .icalment donga per n.: ­sultat 28.

.. , •• ••

CONVERSA

- Toni, dem ~í vaig éÍ Bar(e)ona -Donchs. ja foras ' l fa\'or de dur m.: . . : - ¡Tronera! ... un llibre de ... -¡Ca, home! un ... ja ho hem dit.

,. ... .. ..

GEROGL IFICJI

C Q l M er

l ~ () paga

NI :XT HucH .\A . MAT

SOLUCIONS A LAS C.\.BORIAS DEL ~(;~J ERO PASS.\T

AAR..\DAS. 1 .' Bo-c:1. :!.'' Ca-ra . 3.' ::\o-ta . ~ ·' Cos-ta.

M coA:-o;H. Pa, pe, pí po . GrnoGLÍFtCH. Com mes fora ts h.: una pessa de

roba menos pesa.-

***•*****•*'****•***** ···~tt••············••****-CORR ESPONDE~Cl \

J>1ptl dd carril . • \ 11ir;i M La 1-¡rn .. 11 .J, l ( a1Tilai1·1· .. a¡,¡,. q ue ·s lJll1!U.-./. r:ui1mrt. ll«> In 'Ill. 1'1 1\ í·t. ln .. f' rtarétn del'> artic.:l~., que "11.; diu t••t 111 q11t• ï .. 1·11111pr11 111i"º" Pus

permeti u.- F ruff-ri1·/1 1/1• l'tdn /i·uf1111. 1'11t 1-m-iar lo c¡iw diu. Del · de arny 11· l1a 1111 d" 1111 y ·1.., '11·1111··s ré~ular..: . -Cua modi.-;ta ,·o..;sa. Lo g-cro:¡lítid1 r1·• .. 1lta nla""ª Í<Í<"il d' ende,inar. - Ati:alm11tu i//i.-.. Toh "°'' mal d1•c.. arrollats-Ruch Xafrat . "\pro tita n:m al~o.-./uanet Brut. Anira un xicb arregladcta.-1'. X. ~o fa.-./. Cor.vdla.-.. L os versos no fil:m prou. La~ ohras <lc la llihreria anti · clerica l son escrita.i en francé8.-Ga1!,Ya. Aprotitaré11t la tercera xarada. L o altrr no fila.-Alox. Lo fclif·iti·11t de que s' hagi e capat de la q11<• ha sortit. .\quc"t am· no publiquém Almanach pcr<1uc 'ns aprl·lan ma"~ª la·-1 cordas pe ' ls <libuixo!I. Bu .. <'arém la poPsía qu.- r<•<·oma· na.-Pepet del carril. L a. poe!lía ja aoira a son t.emp!'. no porti pressa, un xich i·ctoC'adeta.-Canu1o B . . \11", mestre, no es epigrama. Alló no e11 rcs.-J. J. T. Lo~ \"ersos qu' emia son sobradamcnt dolent.a.-Q. Roig. Molt bé.- A. B . y Jf. ~o acaba prou de filar.-J.lf. ,"íff • ra. Tot es massa facíl.-Fredeneh Olfri. Aprofitarém algo.- Xasi. Tot molt dolent.- Ptp de la lknt. Xo fa per casa. - Casiniiro cf ÜJJarraguera. Aprofita.

'

f

l

¡

..