02/04/11 1

INTERTEXTUALITAT I INTERTEXTUALITAT I CONSTRUCCIÓ D'UNA CONSTRUCCIÓ D'UNA IDENTITAT MEDITERRÀNIA IDENTITAT MEDITERRÀNIA PER PART DE MARIA DEL PER PART DE MARIA DEL MAR BONETMAR BONET

TERESA ROIG

02/04/11 2

Índex estudiÍndex estudi

Presentació Trajectòria d’un viatge i construcció d’un diàleg Primera etapa: la importància de la cançó popular Segona estapa: de les recreacions populars a les intertextualitats

amb el mediterrani oriental Temàtiques de les cançons Conceptes teòrics. La intertextualitat Referències bibliogràfiques

02/04/11 3

Definició d’un mapa físicDefinició d’un mapa físic

Primer període: 1967-1982 Mediterrani occidental: països catalans (Illes Balears, Catalunya i València).

Segon període: 1985 – actualitat. Coneixement i diàleg amb el Mediterrani oriental: Nord d’Àfrica, Grècia, Itàlia, Tunísia, Turquia, Siria. Reinterpretació de les cançons populars del primer període.

02/04/11 4

Una trajectòria en espiral que sempre torna al seu centreUna trajectòria en espiral que sempre torna al seu centre

Una trajectòria en espiral que sempre torna al seu centre

02/04/11 5

Discografia tractadaDiscografia tractada

Discs – Material a l’abast

02/04/11 6

Premisses per a l’estudiPremisses per a l’estudi

1.- Valor històric del “centre”: Mallorca (Anselm Turmeda) 2.- Valor de la cançó popular: autoria individual i transformacions col.lectives.

Intertextualitat en la tria i adaptació de les cançons populars. 3.- Intertextualitat: en la sel.lecció de poetes de la Literatura Catalana. 4.- Intertextualitat: Maria del Mar Bonet com a lletrista. Incorporació de tons i

temes de les cançons populars; hereva de les trobairitz en les cançons d’amor i desamor; evocació d’un paisatge amb valor identitari.

5.- Conceptes teòrics: Dialogisme (Claudio Guillén, Bajtin, Kristeva) 6.- Construcció d’una identitat mediterrània. Dialogisme musical i poètic. Factors

que intervenen en la recepció d’aquesta identitat construida (Simon Frith, Joan Elies Adell)

7.- Condicionaments històrics: polítiques culturals d’institucionalització de la música tradicional a Catalunya durant la dècada dels 80; nova tendència comercial amb l’aparició de la categoria World Music a la dècada dels 90.

8- Paradoxes de la World Music segons Ana María Ochoa. Diferències entre la producció musical per part de la World Music i la producció de Maria del Mar Bonet.

02/04/11 7

Argument. 1Argument. 1 – Valor històric del “centre”: Mallorca – Valor històric del “centre”: Mallorca

Argument 1. Maria del Mar Bonet: continuadora d’una realitat històrica i cultural mil.lenària.

- Cultures que habitaren l’illa: romana, bizantina, musulmana i cristiana- Menció d’Anselm Turmeda com a exemple de l’amalgama cultural:

cristiana (catalana) i musulmana. L’autor es va convertí a l’Islam.- Cobles a la divisió del Regne de Mallorca: importància de la cançó,

adaptada abreviada de Maria del Mar Bonet, per l’exposició dels conflictes entre musulmans i cristians a Mallorca, on s’explica que els moments de pau es van viure sota el domini musulmà; personificació de l’illa de Mallorca en una dona que es queixa que els seus fills visquin en conflicte.

“Mos fills desobedients/ als estranys m’han subjugada./ Per los llurs mals regiments/ concòrdia han gitada./ No sé per quina raó/ los meus fills m’han avorrida,/ ne per què divisió/ entre ells és establida./ Si ma gent era unida/ viurien segurament.”

02/04/11 8

Argument. 2Argument. 2 – La cançó popular – La cançó popular

Argument 2. Maria del Mar Bonet com a popularitzadora d’un gènere extingit, a partir de la recerca i estudi propi d’un antropòleg.

- La cançó popular: la saba del poble, la veu de l’ànima (entrevista a Vilaweb TV http://www.vilaweb.tv/?video=6173

- Citació d’Apel.les Mestres (El poble català, 19 d’octubre 1913): ...al cap d’un temps, aquella cançó, ja emmotllada a llocs i èpoques

distintes, no era de ningú, perquè son autor a penes l’haguera reconeguda, i era de tothom perquè tothom l’havia anat treballant, reformant-la, transformant-la, deformant-la molt sovint, però instintivament i fatalment, desbrossant-la de tot el sobrer, fent-la ressortir tota la intensitat del sentiment, tota l’ànima”.

- La cançó popular com a eina de treball al camp, fent la feina més lleugera, i com a element comunicatiu entre els grups de treball de camps diferents. Avui han desaparegut amb l’industrialització de les feines del camp.

- Variants temàtiques: les cançons de treball, de bressol, rondalles i romanços.

- Intertextualitats en les seves lletres: Aigo, Es Majoral.

02/04/11 9

Argument 3. Argument 3. Literatura catalanaLiteratura catalana

- Argument 3. Intertextualitat en la selecció de poetes. Maria del Mar Bonet com a popularitzadora de la poesia culta catalana.

- Bartomeu Rosselló Pòrcel (1913-1938), poeta mallorquí: inici en les adaptacions musicals (discs de 1971, 1974, 1975, 1981). Cita de Salvador Espriu sobre el poeta: “Austera eixutesa i eliminació conscient d'efectismes, heus ací la característica fonamental d'aquest poeta. Rosselló ha defugit les fàcils postures gracioses i passa a través del llibre, sòlid, segur d'ell mateix, sense concessions de cap mena, sacrificant a la pregona veritat de la inspiració possibles temeritats enlluernadores. Tipus de poeta, però, no exclusivament intel·lectualista. Trobareu, de tant en tant, fines deus d'emoció continguda". (Salvador Espriu, Presentació de Nou poemes. 'La Publicitat', 2 d'agost de 1933)

- Selecció de poetes mallorquins: Anselm Turmeda (s. XIV), Joan Alcover (1854-1926), Gabriel Alomar (1873-1941), Miquel Costa i Llobera (1854-1922), Maria Antònia Salvà (1869-1958), Miquel dels Sants Oliver (1864-1920). Excepte el poeta medieval, tots els altres són fills de l’època del moviment cultural de la Renaixença que a Mallorca tingué en molts casos un caire progressista.

- Gabriel Janer Manila (1949): poeta mallorquí contemporani, col.labora fent les adaptacions de les rondalles mallorquines.

- Selecció de poetes catalans: poesia contemporània de Joan Vergés (1928), Josep Palau i Fabre (1917-2008), Miquel Martí i Pol (1929-2003), Francesc Parcerisses (1944), Joan Vinyoli (1914-1984). Vicent Andrés Estellés (1924-1993), de València.

02/04/11 10

Argument 4. Argument 4. Intertextualitat en les lletres pròpiesIntertextualitat en les lletres pròpies

Fase 2

●Importància de la cançó popular en les primeres lletres: en temàtica i forma

●Hereva de la tradició de les trobairitz en les cançons d’amor i desamor: expressió del desig en veu de dona, recuperació de la llibertat expressiva de la sexualitat femenina.

●L’evolució del seu estil és un dels temes a desenvolupar àmpliament.

●En el segon període de la seva trajectòria les composicions pròpies deixan lloc a les lletres de poetes i cantautors d’altres terres, del mediterrani oriental.

●Intertextualitats en les adaptacions de lletres en altres llengües. Ajuda del poeta Albert García.

02/04/11 11

Arguments 4 i 5. Arguments 4 i 5. Intertextualitat i dialogisme. Intertextualitat i dialogisme.

Construcció d’una identitat mediterràniaConstrucció d’una identitat mediterrània

- Dialogisme diacrònic i sincrònic: tradició literaria (cançons populars i cançons medievals) i moviment literari català contemporani.

- Polisistema de textos per crear un missatge identitari- Triple funció de l’artista: receptora – creadora/intèrpret – emissora- Comunicació triangular: Polifonia, llenguatge com a propietat col.lectiva i ideologitzada

Poesia popular/culta: interrelacions

- Maria del Mar Bonet Públic receptorReceptora Música com a creadora d’identitat:Creadora – Intèrpret -satisfacció psíquica i emocional.Emissora -creació d’un espai social.

-dota de veu els sentiments i pensaments dels individuus.

-organitza el temps -proporciona intimitat

(Joan Elíes Adell)

02/04/11 12

Música: constructora d’identitatMúsica: constructora d’identitat

SIMON FRITH – Hacia una estética de la música popularMÚSICA POPULAR: dotada de gran intensitat emocional, representa una forma d’individualització i al mateix temps la immersió d’allò personal en l’espai social. Adquireix el valor, la simbologia i l’experiència immediata de la identitat col.lectiva. Funcions socials de la música que es deriven d’un concepta abstracte de possessió de la música, la música pertany a l’individu receptor fins al punt que forma part de la seva identitat personal. La música és element d’autoconeixement amb efecte alliberador sobre la quotidianitat. Les funcions socials per les que Ss organitza: 1.- Construcció d’una identitat col.lectiva.2.- Dóna forma i veu a les emocions: s’hi estableix una relació entre la vida íntima i la pública.3.-Música: organitzadora del temps, intensificació del present, recuperació i vivència del passat.

JOAN ELÍES ADELL. – Definició música popular contemporània: “ aquelles manifestacions musicals que avui en dia són les més habituals i comunes, però que no es deixen definir ni com a “cultes” ni com a “folk”. La música com a discurs social: - configura els individuus;

- agent transmissor de la cultura; - reproductor d’ideologia.- projecta identitats i identificacions que s’absorbeixen de forma activa,

configurant l’individu que en l’ acte de recepció, de tria i de desenvolupament d’un gust estètic, influeix en el propi llenguatge musical, en aquest acte d’intercanvi discursiu que representa la música.

.

02/04/11 13

Diferències World Music – Maria del Mar BonetDiferències World Music – Maria del Mar Bonet

WORLD MUSIC1.- No coincideixen en el temps. Aparició de la

categoria el 1991.2.- Mirada exògena i transformació de l’altre.3.- Categoria que sorgeix de motivacions comercials.4.- Efecte globalitzador de les diferències locals,

diluint aquestes diferències creant una identitat global. El multiculturalisme com a nova estratègia de poder sobre els pobles. Hibridacions i fusions musicals.

5.- Importació i transformació del producte originari amb finalitats comercials i exercint un nou criteri identitari global.

6.- La concepció d’identitat global és una concepció que dilueix qualsevol concepte identitari.

7.- Buidor ideològica, descontextualització temporal i social.

MARIA DEL MAR BONET1.- Interès pel Mediterrani oriental a partir del 19852.- Mirada endògena i posterior viatge a l’exterior per

trobar les arrels comunes d’un espai delimitat per la història.

3.- Enfrontament continuo amb les lleis de mercat i les estratègies comercials de les discogràfiques

4.- Continuadora d’una tradició. Recerca dels punts en contacte per superar el concepte identitari fronterer, nacional, i trobar una identitat més àmplia sota paràmetres històrics, culturals in musicals. Reafirmació dels trets comuns. Establiment d’un diàleg musical.

5.- Transculturació entre parts que s’identifiquen, que interactuen entre elles en un procés d’enriquiment mutuo i de construcció d’identitat més àmplia. Coherència històrica, poètica, musical en un joc d’intertextualitats.

6.- Construcció d’una identitat regional que el públic reconeix com a pròpia, la pertanença a un grup transfronterer, a una cultura mil.lenària.

7.- Ideologia partidària del diàleg i la comunicació entre móns separats que comparteixen territori, història, cultura.

02/04/11 14

Arguments 6 i 7. Arguments 6 i 7. Paradoxes dels condicionaments Paradoxes dels condicionaments

històrics.històrics.

INICIS: Període Nova Cançó. Música reivindicativa d’una identitat nacional supeditada mitjançant mecanismes discursius com la llengua, la tradició literaria oral (cançó popular) i la literatura catalana (adaptació de poetes). En contra de les polítiques dominants: franquisme.

ANYS 80: Polítiques culturals d’institucionalització de l’element tradicional com a eina identitària en un moment de recuperació de la legitimitat nacional i espais de poder. A partir del 1985 fins el 1998 >Maria del Mar Bonet abandona l’element tradicional – la cançó popular autòctona i poc a poc les pròpies creacions- per fer un viatge al mediterrani oriental a reconèixer els punts en comú, musicals i poètics.

ANYS 90: Aparició de la categoria comercial WORLD MUSIC. SIMON FRITH(1999): música portadora d’un sentit de la “diferència” local que ha de competir en el mercat internacional. Paradoxes: 1.-El seu so individual evoca indrets del Tercer Món, però la qualitat del so prové dels estudis del primer món.

2.- Hibridacions condicionades per les dinàmiques de negociació de les desiguals posicions de poder.

3.- Enquadra les diversitats dins unes estructures de jerarquies socials.ANA MARÍA OCHOA: Estableix els elements que constitueixen l’imaginari d’autenticitat: descontextualització de “l’altre”en un discurs ecològic proper a l’espiritualitat, i una invisibilitat dels conflictes regionals, atemporalització de “l’altre”, com si formés part d’un temps sense història.Paradoxes: 1.- Tractament de la diferenciació que acaba diluint les “diferències” originals

2.- Creació d’una identitat global, quan es partia d’un interès per allò local.3.- Es tracta d’una globalització del que és regional. El multiculturalisme acaba negant la diferència.4.- La globalització implica unes deformacions, unes recreacions dels sons originals.