INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA LOCAL A PARTIR DELS SEUS PRIMERS CENTRES

EDUCATIUS

MEMÒRIA

Montserrat Gurrera i Lluch Llicència de modalitat A Cus escolar 2004 – 2005

Índex

1. Introducció ............................................................................................... 5

1.1. Antecedents del tema objecte del treball............................................... 5

1.2. Explicació del tema................................................................................ 7

1.3. Objectius que es pretenen assolir ......................................................... 9

1.4. Hipòtesi inicial de treball i marc teòric ................................................. 10

2. Treball dut a terme................................................................................. 14

2.1. Disseny del pla de treball .................................................................... 14

2.2. Metodologia emprada.......................................................................... 16

2.3. Descripció del recursos utilitzats ......................................................... 17

2.4. Visites i consultes a diversos arxius on es porten a terme activitats

innovadores......................................................................................... 18

3. Resultats obtinguts ............................................................................... 24

4. Activitats de formació ........................................................................... 28

4.1 Assistència .......................................................................................... 28

4.2. Presentació de comunicacions............................................................ 30

5. Conclusions ........................................................................................... 32

6. Relació dels materials continguts en els annexos ............................. 34

6.1 Proposta didàctica: .............................................................................. 34

6.1.1 Presentació................................................................................34

6.1.2 Elements referencials ................................................................34

6.1.3 Eines i recursos .........................................................................34

6.1.4 Entitats col·laboradores .............................................................34

6.1.5 Bibliografia i fonts utilitzades......................................................34

6.2 Activitats de formació que han comportat la presentació de

comunicacions:.................................................................................... 34

2

6.2.1 XXI Sessió d’Estudis Mataronins: “Els alumnes gratuïts de

l’Escola Municipal de Música de Mataró (1840 – 1868)”............34

6.2.2 Segones Jornades Educació – Arxius: “Introducció a la

història local a partir dels seus primers centres educatius”........34

7. Bibliografia............................................................................................. 35

3

Durant el desenvolupament d’aquesta llicència he comptat amb el suport i

col·laboració de diverses persones a les que vull agrair molt sincerament la seva

desinteressada participació en el projecte, sense la qual la proposta didàctica i les

seves perspectives de treball posterior haguessin quedat incompletes.

En primer lloc al meu supervisor, Conrad Vilanou, pel guiatge i suport durant el

desenvolupament de la llicència. Als directors dels arxius i arxivers locals: Manel

Salicrú del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Carme Almuzara de l’Arxiu

Comarcal de Mataró, Carme Espriu de la Biblioteca de la Caixa Laietana de Mataró.

Als directors dels arxius i dels seus serveis educatius de diversos indrets: Àngel

Jiménez del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, M. Luz Retuerta del Museu

Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat, Pilar Reverté del Servei Didàctic de

l’Arxiu Nacional de Catalunya, Albert Vilaró de l’Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell,

Nicolau Guanyabens de l’Arxiu de Vilanova del Vallès (també mestre i membre del

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró), Montse Guifré de l’Arxiu Històric Municipal

de Cardedeu, Imma Serra del Museu Municipal de Cardedeu. A la mestra Ana

Castillón que ha desenvolupat diverses activitats amb alumnes de el cicle mitjà a

l’Arxiu de Sant Just d’Esbern

També vull agrair l’orientació dels tècnics responsables del seguiment de les

llicències d’estudis del Departament d’Educació, i es especial a Xavier Yañez, pel

seu ajut i suport.

4

1. Introducció Amb la llicència d’estudis que he gaudit durant el curs escolar 2004 – 2005 he

elaborat el material del projecte “Introducció a la història local a partir dels seus

primers centres educatius” per a l’ensenyament primari.

He partit de la idea de que els alumnes coneixen bé l’entorn escolar, però ¿com era

aquest mateix, a la ciutat on viuen 200 o 150 anys enrere?, ¿perquè era així?,

¿quins centres hi havia?, ¿com era l’ensenyament?, ¿què passava aleshores a la

ciutat?, ¿quines eines podem utilitzar per apropar-nos-hi?, ... amb l’objectiu

d’aconseguir que els alumnes comencin a interessar-se per la història local alhora

que els faciliti sentir-se implicats i integrants de la ciutat en què viuen i apropar-se

als arxius històrics locals de consulta pública. La meva llicència vol incidir en facilitar

aquest procés posant a disposició dels docents material didàctic a punt per a ser

utilitzat a les aules i que compti amb la complicitat de les institucions locals de les

que procedeixen alguns dels documents utilitzats.

Aquest treball que proposo podria ser un exemple concret de com acostar-nos

alhora al medi on vivim, a la història local, a les eines que s’utilitzen per a l’estudi de

la història, constatar com en el dinàmic segle XIX es trasbalsa tota la societat i es

transformen tots els àmbits, veure com la història general influeix en les “petites”

històries locals i viceversa , etc.

1.1. Antecedents del tema objecte del treball Feia més de vuit anys que anava cercant i recopilant dades sobre l’ensenyament a

la ciutat de Mataró al segle XIX. Els inicis d’aquest projecte estan en alguns treballs

fets durant la llicenciatura en Pedagogia i els cursos de doctorat al departament de

Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Les recerques que

se’m demanaven les feia en l’àmbit dels inicis de les institucions educatives de

Mataró, el que em va portar a conèixer-les millor. El material cercat i les dades que

n’extreia van fer definir la meva tesi cap a l’estudi de l’ensenyament a la ciutat al

5

segle XIX. El meu supervisor de la llicència, com a catedràtic d’Història de

l’Educació, havia anat seguint aquest procés i, per tant, coneixia el material de què

disposava i la meva metodologia de treball, el que ha facilitat la meva tutorització i

guiatge.

En iniciar el la llicència d’estudis havia fet recerca sobre el món educatiu local a:

• Biblioteques, arxius, hemeroteques i museus locals: Arxiu Municipal de Mataró,

Arxiu Comarcal de Mataró, Biblioteca de la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró,

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i fons antics d’alguns centres educatius

de la ciutat.

• Biblioteques, arxius i hemeroteques d’àmbit Catalunya: Arxiu General i Històric

de la Universitat de Barcelona, Arxiu Històric General de la Diputació de

Barcelona i Biblioteca de Catalunya.

• Biblioteques especialitzades en temes educatius: Biblioteca de la Facultat de

Pedagogia de la Universitat de Barcelona i Biblioteca del CRP del Maresme I-

Mataró

La potencialitat pedagògica del material que havia consultat fins aleshores m’havia

fet plantejar la possibilitat de desenvolupar el material que he fet durant la llicència

d’estudis.

A més, l’assistència a activitats de formació sobre didàctica amb fons d’arxius amb

va fer evident les diverses possibilitats del treball amb aquests materials i el

plantejament de diverses modalitats de col·laboració arxius-ensenyament. El

conèixer les dinàmiques educatives de la zona i els equips dels arxius històrics

locals em podia facilitar la tasca que em proposava.

També al Centre de Recursos del Maresme I-Mataró, on exerceixo, hem elaborat

diverses maletes pedagògiques amb reculls de material, que tenen molt bona

acollida per part del professorat de la zona, sobretot les de temàtiques locals,

perquè facilita la tasca docent.

Tampoc voldria deixar d’esmentar que a Mataró la història local té una gran tradició,

la qual es manifesta tant a nivell d’entitats com d’individualitats que n’han destacat

al llarg del temps i amb els quals estic en contacte i tenia la possibilitat de treballar-

hi i/o consultar durant el desenvolupament del projecte.

6

1.2. Explicació del tema En concret es tracta d’un recull de material ben divers que és, alhora, un recurs pel

mestre/professor i vol ser una proposta engrescadora per l’alumne en l’àmbit de la

història. En aquest sentit, parteixo de la base que les situacions properes a

l’experiència personal de l’alumnat, com és el món escolar, els pot motivar ja que es

poden sentir directament implicats i si els qüestionem com deuria ser només

canviant la variable “temps” i traslladar-nos gairebé dos segles enrere, just a

principis del XIX, a partir d’aquí podrem intentar dibuixar la societat de l’època i

viatjar al llarg d’aquest segle complex i canviant. A nivell escolar és llavors quan

s’obren molts centres educatius, fruit de la secularització i extensió de

l’ensenyament a tots els sectors socials, i quan s’adopta una estructura moderna:

un sistema educatiu (que en alguns aspectes bàsics ha perdurat fins els nostres

dies).

El material i la proposta que faig les he plantejat com a suport a la tasca educativa i

pretén ser versàtil. Si bé els plantejo a la ciutat de Mataró en el segle XIX i per a

l’educació primària, poden ser adaptats a qualsevol ciutat, a qualsevol època (amb

altres materials) i a diferents etapes i nivells educatius.

A més de fer un material didàctic la proposta de treball també inclou la implicació

d’entitats i institucions ciutadanes relacionades amb la història de la localitat,

especialment arxius, museus i centres de documentació local amb fons històrics de

consulta pública, per a facilitar als ensenyaments de la ciutat, i alhora permetre

també ampliar, la posta en pràctica de la proposta que faig a l’entorn del

coneixement de l’inici dels primers centres educatius locals per a iniciar a partir

d’ells l’estudi de la història local del segle XIX (període de grans i importants canvis

socials, polítics, culturals, etc.) que té gran potencialitat didàctica, especialment en

una ciutat industrial com és Mataró. Aquesta implicació de diverses entitats també

penso que pot ser un primer pas que contribueixi a l’apropament del món educatiu i

el d’arxius, i que en definitiva permeti utilitzar pedagògicament i divulgar el seu

servei públic que pot estar en la base de futures recerques històriques, ja sigui

escolars com personals i privades.

7

La proposta l’emmarco dins de la didàctica de l’àrea de les Ciències Socials

aprofundint en els continguts curriculars d’història de Catalunya, i que faciliti

l’adquisició de competències bàsiques per part de l’alumnat en els diferents nivells

educatius (dins de l’àmbit socionatural d’educació primària / social i científic

d’educació secundària), donant-li forma de nou recurs didàctic amb aplicació directa

a l’aula, i alhora vol incidir en la millora de la qualitat de l’ensenyament. La proposta

és per educació primària, però fàcilment és adaptabe a secundària.

Bo i centrar la major part del recull en la història (/Coneixement del medi-el medi

social i cultural / Àrea de Ciències socials 1), també hi ha altres àrees que hi estan

estretament relacionades, i he vetllat especialment perquè hi siguin presents:

matemàtiques (demografia, estadística, percentatge, escales, proporcions, etc.),

llengua (diferents tipus d’escrits i escriptura del moment: acords municipals, articles

de premsa, publicitat, normatives, censos, etc.), educació visual i plàstica

(confecció i interpretació de mapes i plànols, gràfiques, creixement de la ciutat,

primeres fotografies, etc.), ciències experimentals/coneixement del medi (medi

natural, sanitat, les indústries, descobriments i innovacions tecnològics, etc.), etc.

Per tant, al material li he volgut donar un enfocament interdisciplinari amb l’àrea eix

de Coneixement del medi-el medi social i cultural / Ciències socials, i optimitzar els

elements que ens ofereix el material per fer un plantejament el més global possible.

Centro el treball a Mataró, que en el segle XIX és una ciutat mitjana, manufacturera

i s’hi donen vàries característiques que la fan aglutinadora del que succeeix a nivell

de Catalunya: ampli ventall social, amb una economia diversificada i una estructura

socioeconòmica on hi conflueixen el conjunt d’activitats característiques del

Principat (indústria, agricultura, pesca, artesania, comerç), amb un nucli de població

important; encara que excessivament influenciada per la proximitat de Barcelona.

Per Mataró (com d’altres ciutats de Catalunya) el segle dinou és molt decisiu: porta

la ciutat del quefer tranquil de la societat artesana i senyorial al neguit de la

indústria i la política (en passar d’una societat estamental de l’absolutisme de l’Antic

Règim a la consolidació d’una societat de classes regida per la llei de l’oferta i la

demanda). És una evolució amb una dinàmica sense referents en la història, que

trasbalsa la ciutat de soca-rel i en transforma tots els àmbits: l’activitat econòmica,

les relacions socials, els costums, les idees, l’aspecte físic, etc.

1 Segons ens referim a l’educació primària o secundària.

8

No pretén, però, ser un treball centrat únicament i exclusiva en la història local com

a tal, sinó que amb el guiatge del professor amb una visió global del coneixement

històric, l’alumne ha d’arribar a fer la interrelació de variables, una síntesi i la

transferència a la història general.

1.3. Objectius que es pretenen assolir Els objectius principals del projecte són:

• Motivar i apropar als nostres alumnes a conèixer i estudiar la història local, i

d’aquí la història, i potenciar-ne la seva implicació.

• Potenciar la inclusió de l’estudi de la història local del segle XIX en els

currículums dels centres de la ciutat.

• Facilitar l’apropament al coneixement de Mataró en el moment clau de la seva

transformació com ciutat industrial que s’inicia la primera meitat del segle XIX i

que marcarà el seu desenvolupament fins l’actualitat.

• Recopilar, organitzar i fer una proposta d’aplicació i ús a l’aula que contingui

textos, premsa, fotografies, plànols, i materials didàctics rellevants referents

als inicis dels primers centres educatius de Mataró.

• Buscar i concretar amb les institucions de la ciutat relacionades amb la història

local les línies de cooperació amb el projecte que es proposa, per facilitar la

utilització dels seus recursos i serveis als centres educatius.

Aquests objectius seran abordats pensant en que:

• El alumnes coneixen bé el món escolar, però sovint no s’interroguen com

podia ser temps enrere. Si partim d’unes situacions que són molt properes a la

seva experiència personal, els podem facilitar i motivar l’estudi de la història i

tots els factors que hi intervenen, especialment si s’identifiquen amb la història

local.

• Hi ha bastants centres educatius actuals de la ciutat que porten el nom de

personatges il·lustres i de pedagogs locals. Aquest serà un punt important a

tenir en compte a l’hora de motivar i implicar els alumnes.

• L’estructura i plantejament del treball seran adaptables a d’altres indrets de

Catalunya, d’altres períodes i es podran utilitzar a diferents nivells educatius.

9

1.4. Hipòtesi inicial de treball i marc teòric Cada vegada disposem de més i millor material didàctic per a ser utilitzat a les

aules, però també es fa més palès que no és fàcil trobar-ne referent al medi més

proper. Sovint, el poder disposar de recursos didàctics sobre aquest i amb una

aplicabilitat directa a l’aula, facilita i potencia que siguin treballats temes d’àmbit

local que d’altra manera hagués estat més difícil de fer. Aquesta proposta vol incidir

en la pràctica educativa potenciant la inclusió de la història local en els currículums

dels centres i compta alhora amb la implicació d’institucions de la ciutat que

facilitaran el poder treballar o complementar algun aspecte dels que es proposen i

que de ben segur arrodonirà el treball que pretengui realitzar cada centre educatiu.

Parteixo de la base de que la història forma part del currículum d’educació primària i

secundària:

• El seu treball a l’ensenyament primari prepara a l’alumne per iniciar i

desenvolupar una sèrie de capacitats intel·lectuals (observació,

interpretació, classificació, crítica de les fonts d’informació, etc. , partint del

medi més proper a l’alumne per ampliar-lo progressivament a àmbits

espacials i temporals cada cop més allunyats) i potencia la creativitat i la

imaginació.

• A l’educació secundària podem treballar progressivament la disciplina en

tota la seva complexitat arribant a plantejar intervencions pedagògiques

complexes, que ens poden permetre que a partir del treball de la història

local l’alumne s’iniciï a analitzar globalment els problemes socials, li faciliti

la pràctica d’habilitats cognitives pròpies del pensament científic i li

afavoreixin la intervenció social (ja que es pot donar una implicació afectiva

amb l’objecte d’estudi).

La proposta inicialment no l’havia definit si seria per educació primària o secundària,

però finalment em vaig decantar cap a primària perquè crec que en aquesta etapa

educativa, si bé es poden treballar alguns conceptes històrics a partir dels fons

històrics, tradicionalment no s’ha iniciat fins a l’educació secundària, desaprofitant el

potencial que ens possibilita introduir-ho en nivells educatius inicials. A partir de

Cicle Inicial a les escoles es treballa l’apropament dels infants a la ciutat i a diversos

àmbits de la vida ciutadana, però la seva vessant històrica encara és un aspecte

10

que s’ha de començar a explorar, no obstant en els cicles mitjà i superior ja

comencen a estar capacitats per a aprofundir-hi i iniciar un apropament als arxius

locals i a les fonts primàries a l’hora de conèixer la història de la pròpia ciutat, ara

bé, en aquestes edats la motivació dels alumnes és essencial per a implicar-los en

qualsevol tema que es vulgui introduir i aprofundir.

Així, doncs, conscient que el treball amb aquestes edats demana comptar amb

material de suport que s’adapti a cada situació educativa és en aquest sentit que he

volgut facilitar la tasca del mestre dividint la proposta en diversos apartats:

• Un treball d’investigació, i pel qual sovint els docents no disposem del temps

suficient, però que és essencial per a poder introduir i/o aprofundir en el

tema

• Una recopilació del material que m’ha semblat de més potencialitat

pedagògica i sobre els quals faig unes propostes de treball

• He cercat la complicitat i suport de les institucions locals que tenen en els

seus arxius públics bona part dels documents utilitzats.

Però en darrer terme haurà de ser el docent qui faci l’adaptació del què proposo

per a incloure-ho en la seva programació i adequar-ho al seu grup - classe.

La proposta que faig pretén ser un treball no únicament i exclusiva d’història local,

sinó que amb el guiatge del professor amb una visió global del coneixement històric,

l’alumne hauria de poder arribar a fer la interrelació de variables, una síntesi i la

transferència a la història general. Alhora també vol motivar a l’alumne per l’estudi

de la història i potenciar-ne la seva implicació. En concret, la intervenció la ubiquem

en tres grans àmbits, amb uns objectius diferents:

• Iniciar el treball en els conceptes bàsics de temps històric tractant les

nocions temporals més elementals.

• Potenciar sentir-se part integrant de la localitat i valorar el seu patrimoni,

costums i formes de vida. (treball amb l’emotivitat / cercar empatia)

• Iniciar el treball amb diferents fonts d’informació que ens acostin a l’estudi

de:

• La història local :

• Conèixer l’entorn més proper i les transformacions que ha anat

experimentant.

11

• Apropar-se al naixement i evolució de les diferents escoles i

entitats educatives de la ciutat, la seva organització, distribució,

ensenyaments impartits, professors, etc.

• Constatar la interrelació entre els problemes i canvis socials.

• Aconseguir una implicació afectiva elevada entre l’alumne i

l’objecte d’estudi que pugui afavorir la seva intervenció social.

• Apropar-se als diferents arxius, biblioteques, hemeroteques i

museus de la ciutat per a constatar que per a realitzar un treball

de recerca històrica s’hauran d’incorporar procediments de treball

en fons documentals.

• L’estudi de la història en general:

• Intuir els lligams que existeixen entre el món educatiu i el món que

l’envolta.

• Constatar l’important paper de les institucions educatives en la

societat.

• Apropar-se a l’estudi del complex segle XIX a Catalunya.

• Intuir la relació entre els problemes i canvis socials.

• Iniciar l’aplicació i transferència de la visió històrica local a la més

àmplia de Catalunya.

• Coneixement i utilització d’eines i mitjans per a la recerca històrica.

Propostes de treball en un sentit semblant al que exposo per a educació secundària

ja n’han desenvolupat altres llicències d’estudis aprofundint en el treball en arxius i

la seva potencialitat didàctica per a treballar la història (com les de: Pilar Reverté el

curs 2001 – 2002 “Els arxius. Un recurs per al treball de recerca de Batxillerat” i

Maria Calzada el curs 2002-2003 “Didàctiques amb fons d’arxius”), i el material que

he elaborat pot adaptar-se a les seves propostes.

Pel que fa a com desenvolupar el projecte didàctic a l’educació primària,

s’utilitzaria majoritàriament els materials del recull, es veurien poques fonts

documentals i alhora que siguin senzilles i rellevants des del punt de vista didàctic.

Les fonts gràfiques són en aquesta etapa de les més adequades, i per això he

vetllat molt especialment que en contingui un bon gruix.

12

Els materials serviran per il·lustrar, aprofundir, reforçar, sintetitzar o exemplificar un

coneixement (intervenció pedagògica senzilla). O bé ser utilitzats en una unitat de

programació al cicle mitjà o superior2 si treballem amb més profunditat el tema

sobretot en l’àrea de coneixement del medi social i cultural, sense deixar de banda

les possibilitats de donar-li un tractament interdisciplinari (intervenció pedagògica

complexa).

A l’educació secundària el material pot ser utilitzat per motivar i plantejar un treball

històric tant d’àmbit local com més general, també es pot introduir el treball en fons

documentals locals seleccionats i valorar els mecanismes de validació de les dades

obtingudes, i podrien plantejar-se intervencions pedagògiques complexes que

impliquin una seqüència instructiva de recerca que simuli el mètode científic, per

exemple: plantejant als alumnes un problema a resoldre. Pot prendre forma de

crèdit variable o formar-ne part d’un, també podria ser un crèdit de síntesi o formar-

ne part. Si bé seria fonamentalment un treball històric hauria d’aprofitar tot el

potencial que té per fer-ne un plantejament interdisciplinari.

2 Poden: iniciar a l’alumne en conceptes bàsics de temps històric tractant les nocions temporals més elementals; potenciar que l’alumne se senti part integrant de la seva localitat i en valori el seu patrimoni, costums i formes de vida; iniciar-lo en el treball amb diferents fonts d’informació (apart de les documentals); etc.

13

2. Treball dut a terme

2.1. Disseny del pla de treball Quan vaig plantejar el projecte ja vaig fer-ho amb un pla de treball, que he seguit a

grans trets. Hi havia definits tres períodes, als que n’he hagut d’afegir un quart en

haver decidit, junt amb el meu supervisor, penjar el material produït en una pàgina

web per tal de facilitar-ne la difusió i l’actualització. Tampoc havia previst la redacció

i presentació de dues comunicacions relacionades amb el tema objecte de la

llicència, i que ha afectat al primer, segon i quart període definits. Així, doncs,

finalment el pla de treball seguit i la seva temportizació ha estat:

Treball d’investigació (recollida de dades i material): setembre- febrer

• Recopilació i reproducció de documents i dades sobre material ja localitzat.

• Recopilació de pàgines web amb material i informacions que contenen

dades sobre la història local de Mataró.

• Reproducció i/o transcripció del material rellevant pel treball i vàlid per

incloure en el recull.

• Contacte amb els responsables dels arxius i biblioteques visitats per

concretar una possible col·laboració amb el projecte que es proposa per tal

de facilitar la utilització dels seus recursos i serveis als centres educatius.

• Contacte amb les institucions locals relacionades amb la història local per

intentar concretar una possible col·laboració amb el projecte que es

proposa.

• Recerca en arxius i biblioteques en que no hi havia fet recerca

anteriorment per tal de trobar-hi més material sobre els centres

d’ensenyament locals.

• Fonamentació teòrica del treball a realitzar.

• Contextualització de la recopilació.

• Definició d’uns àmbits i/o aspectes per agrupar els materials.

• Redacció i presentació de la comunicació “Els alumnes gratuïts de l’Escola

Municipal de Música de Mataró (1840 – 1868)” per a la XXI Sessió

d’Estudis Mataronins celebrada a Mataró el 15 de novembre de 2004 i

14

organitzada pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Centre d’Estudis

Locals.

Confecció del recull de material de suport i elaboració de la proposta didàctica de

treball: març - juny

• Visitar diversos arxius que organitzen i porten a terme activitats i

experiències innovadores adreçades als centres educatius de la seva

zona.

• Contactes amb mestres i professors que hagin portat a terme experiències

de treball d’introducció a la història local a partir de fonts d’arxius.

• Distribució del material cercat i reproduït en diferents àmbits i/o aspectes.

• Donar unitat al recull i dissenyar-ne la presentació.

• Concretar la col·laboració dels centres educatius, arxius, biblioteques i

institucions locals en la proposta.

• Elaborar una proposta de treball amb el material i possibles utilitzacions

didàctiques.

• Fer un índex d’entitats col·laboradores per desenvolupar la proposta.

• Fer un llistat de material complementari de referència amb: bibliografia,

pàgines web, i fonts arxivístiques.

• Demanar un espai per penjar la pàgina web al Departament d’Educació.

• Redacció de la comunicació “Introducció a la història local a partir dels

seus primers centres educatius. Una proposta de treball per a

l’ensenyament primari amb fonts dels arxius històrics de Mataró” per a les

segones Jornades Educació – Arxius que se celebraran a Barcelona el 6 i

7 de setembre de 2005 i estan organitzades per l’Institut de Ciències de

l’Educació de la Universitat de Barcelona juntament amb IME de

Barcelona, Associació d’Arxivers de Catalunya, ICE-UAB, Departament de

Cultura i Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i

Diputació de Barcelona.

Elaboració de la memòria del treball : juliol i agost

Publicació del material en pàgina web: setembre - novembre

• Disseny de la pàgina web.

• Tractament dels fitxers per a formar part de la pàgina web.

15

• Presentació de la comunicació “Introducció a la història local a partir dels

seus primers centres educatius. Una proposta de treball per a

l’ensenyament primari amb fonts dels arxius històrics de Mataró” per a les

segones Jornades Educació – Arxius que se celebraran a Barcelona el 6 i

7 de setembre de 2005.

2.2. Metodologia emprada En el plantejament inicial, ja preveiem dos grans blocs de tasques a realitzar, amb

metodologies diferents, però n’hi he afegit finalment un altre bloc referent a la

recerca d’experiències innovadores, i per tant finalment he emprat les següents:

Bloc de tasques: recopilació del material que contindrà el recull, que demanarà:

• Recerca directa del material.

• Elegir el material més idoni per formar part del recull.

• Diferenciar el material bàsic del complementari i d’ampliació.

• Buscar una unitat d’imatge.

• Reproduir el material a incloure en el recull.

• Elaborar una proposta de treball

Bloc de tasques: cerca d’ experiències innovadores de treball conjunt d’escoles i

arxius en d’altres pobles i ciutats catalanes:

• Cerca informació de les experiències que es porten actualment a terme.

• Seleccionar les que per la seva tipologia siguin més semblants a la

proposta.

• Seleccionar les que tinguin divers abast (local, comarcal, autonòmic),

tinguin una organització diversa (grups de treball, a iniciativa d’un

tècnic, impulsats per una entitat o associació, etc.) i hi estiguin implicats

diverses administracions i associacions (ajuntaments, instituts

municipals, consell comarcal, generalitat, moviments de mestres,

centres de recursos, etc.)

• Contacte amb els responsables de les diverses experiències.

• Entrevista amb els coordinadors de la experiència.

• Visita de les institucions implicades.

• Participació en alguna de les activitats desenvolupades.

16

• Contacte amb mestres que han portat a terme experiències amb fons

d’arxius a l’ensenyament primari.

Bloc de tasques: relació amb les entitats i institucions ciutadanes relacionades amb

l’estudi de la història local:

• Contacte amb els responsables dels centres i les institucions per cercar la

seva col·laboració en el projecte: Arxiu Comarcal de Mataró (Rosa

Almuzara) , Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (Manel Salicrú) i

Biblioteca de la Caixa Laietana (Carme Espriu).

• Concretar el tipus de col·laboració i implicació en el projecte.

2.3. Descripció del recursos utilitzats He procurat optimitzar els recursos i mitjans que posen a l’abast dels investigadors

cada una de les institucions d’on procedeixen els documents i/o materials que

formaran part del treball.

Els materials cercats i vàlids per a la recopilació han estat inclosos en diversos

fitxers per tal de facilitar-ne la seva publicació en suport paper i pàgina web i han

estat :

• Reproduïts pel mètode més idoni en cada cas (fotocòpia o fotografia) o

• Transcrits per facilitar el tractament posterior.

Tot el material elaborat durant la llicència (elements de referència, proposta

didàctica de treball, índex d’entitats col·laboradores i d’altre material complementari)

serà en suport paper i electrònic.

Els recursos que ofereix el CRP, pel que fa a l’edició (impressora de qualitat,

enquadernació, etc.), han estat elements facilitadors per a la presentació del

material i la memòria.

Les despeses econòmiques que ha suposat aquest recull de material han estat

directament assumides per mi: material fungible (folis, tonner, enquadernació, etc.),

camera de fotos digital, scanner, desplaçaments als diversos arxius que han

17

realitzat activitats amb les escoles, inscripcions i desplaçaments a activitats de

formació relacionades amb la llicència d’estudis, etc.

2.4. Visites i consultes a diversos arxius on es porten a

terme activitats innovadores Amb l’objectiu de poder elaborar la proposta de treball conjunt d’escoles i arxius que

faig vaig visitar i consultar els promotors i divulgadors de diverses experiències

innovadores que en aquests moments es porten a terme i que tenen una

experiència consolidada i contrastada en aquest camp i realitzen activitats en

aquest àmbit. Així, doncs vaig visitar:

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols – Experiència Tallers d’Història

Entrevista Àngel Jiménez, responsable de l’Arxiu Municipal el 25 de maig de 2005.

No disposen de servei educatiu.

Al municipi fa 20 anys que organitzen els tallers d’història i hi ha implicats tots els

centres educatius de la ciutat (3 CEIP, 2 escoles privades i 2 IES), diversos

departaments de l’Ajuntament (Arxiu Municipal, Museu d’Història Municipal i

Educació), i diverses institucions (Grup de Joves Historiadors de Sant Feliu,

Universitat de Girona).

Han constituït un grup de treball format per mestres i professors de la ciutat i

l’arxiver municipal. Es reuneix durant tot el curs escolar cada 15 dies i a principi de

curs elegeixen el tema a treballar. El seu objectiu és aprofundir el tema elegit i

confeccionar-ne un dossier que serà la base de les propostes d’activitats en que hi

participen els alumnes dels centres educatius però també tota la ciutat.

Cap el mes de novembre es comença a treballar en diversos àmbits:

• El grup de treball està elaborant un dossier aprofundint el tema a

treballar.

• El grup de treball fa el plannig del conjunt d’activitats i materials que

formaran part de la proposta del Taller d’Història d’aquell any, que en

18

general consta de: dossier aprofundit sobre el tema, elaboració i

publicació de les propostes de treball per als alumnes (primària: cicle

mitjà i superior, i secundària), elaboració del l’exposició (que es fa al

museu) i publicació d’una guia, promoció de la mostra artística de

textos d’alumnes i coordinació de la publicació, organització de

conferències i/o jornades (en les que hi col·labora la Universitat de

Girona), generalment s’organitza una festa en la que hi participa tot el

poble, visites a l’exposició i a l’arxiu, etc.

• Els mestres, en els centres educatius, comencen a fer la motivació al

tema i demanen als alumnes objectes que puguin formar part de

l’exposició que es farà el mes d’abril.

• Els mestres elaboren la proposta didàctica pels diversos nivells

educatius: primària (cicle mitjà i superior) i secundària.

• Els tècnics municipals (arxiver, responsable del museu i educació)

dissenyen l’exposició sobre el tema que s’obrirà al segon trimestre amb

el material treballat en el dossier i els objectes que porten els alumnes.

• L’Arxiu Municipal i el Museu d’Història promouen la mostra de textos

escolars per Sant Jordi i fan la coordinació de la seva publicació.

La valoració dels tallers portats a terme durant aquests 20 anys és molt positiva per

part dels centres educatius i de l’arxiu, però es veu imprescindible per a tirar-ho

endavant comptar amb un equip de treball estable i motivat que es reuneixi

periòdicament i que s’impliquin en la realització de les diverses activitats totes les

instàncies del poble (alumnes, pares, centres educatius, Arxiu Municipal, Museu

d’Història, grups d’història local, Universitat de Girona, diversos departaments de

l’Ajuntament, etc.).

Per a més informació: http://www.guixols.net/historia/arxiumuni.htm [Data de

consulta: 28 de maig de 2005].

Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat – Diverses activitats educatives desenvolupades a l’arxiu Entrevista amb Ma. Luz Retuerta, responsable de l’Arxiu Històric Comarcal (AHC) el

8 de juny de 2005. No tenen personal dedicat únicament i exclusiva al servei

didàctic, però tenen un Servei Educatiu.

19

La col·laboració de l’AHC de Sant Feliu de Llobregat amb el món de la didàctica té

una trajectòria de 10 anys. El curs 1994 – 1995 col·labora amb la Universitat de

Barcelona (programa de doctorat de Didàctica de les Ciències Socials en

l’assignatura Fonts Primàries i Didàctica de la Història), i el curs següent s’inicia la

col·laboració amb un IES de la mateixa ciutat amb l’organització d’una visita

comentada a l’arxiu que implica de tot un treball d’elaboració i posterior publicació

dels materials: Argilés, Anna; Retuerta, M. Luz. Els arxius dipositaris de la memòria.

Materials didàctics del Servei Educatiu de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de

Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1999.

Posteriorment, el curs 1999 – 2000 s’inicia la col·laboració amb els centres de

primària (cicle superior) i es preparen uns materials per a la visita comentada a

l’arxiu amb un treball previ, durant la visita i posterior.

La col·laboració amb els centres educatius de la ciutat en aquests moments és

amplia, bo i que els recursos humans disponibles condicionen poder emprendre

més activitats i compromisos:

• Visites comentades a l’Arxiu amb alumnes de primària i secundària. Les

realitzen els membres de l’Arxiu i s’utilitza el material publicat elaborat

conjuntament amb els mestres dels centres educatius. Els mestres fan

un treball anterior i posterior a la visita. Les visites estan coordinades

per l’Ajuntament de la ciutat. Els exemplars del material per a cada

alumne els facilita l’Ajuntament o el Consell Comarcal (en cas de ser un

centre que no sigui de la localitat). La durada aproximada de les visites

és d’una hora i es centra majoritàriament en donar a conèixer què és un

document, les funcions dels arxius, les diferències amb les biblioteques,

etc.

• Assessorament en crèdits de síntesi i en treballs de recerca.

Col·laboren amb el professor que els planteja i atenen als alumnes que

investiguen.

• Elaboració de materials didàctics. A partir de la col·laboració amb

diversos docents de la zona, com per exemple “Les fonts

demogràfiques. Materials didàctics de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant

Feliu de Llobregat”, que en aquest cas es va publicar amb la

col·laboració del Consell Comarcal, i se’n facilita un exemplar a tots els

centres educatius de la comarca i als seus Centres de Recursos,

biblioteques i arxius.

20

• Col·laboració en les manifestacions culturals històriques com

publicacions, exposicions, etc., per exemple, recentment, en la

celebració del Mil·lenari de Sant Feliu de Llobregat.

En aquests moments es veu molt important poder disposar personal dedicat al

Servei Educatiu de l’Arxiu ja que aquestes ofertes estan condicionades al

voluntarisme dels mestres i l’equip d’arxivers, si bé tenen uns objectius i

organització clars i consolidats.

El seu Servei Educatiu té l’objectiu de presentar el valor educatiu i formatiu dels

documents d’arxiu i oferir les fonts per a la història i les ciències socials, implicant

l’alumnat d’una manera activa en la construcció de la història i la societat del seu

entorn. En definitiva, ajudar a fer memòria com a via per a recuperar el passat

críticament, per a qüestionar-ne els protagonistes i per a prendre consciència de la

participació de tots i de totes en el fet històric i social. Per a més informació:

http://www.elbaixllobregat.net/Cultura/arxiu/index.htm [Data de consulta: 28 de maig

de 2005].

Arxiu Nacional de Catalunya – Servei didàctic

Entrevista amb Pilar Reverté, responsable del servei didàctic el 27 de maig de

2005.

Fa 3 anys que hi ha el servei didàctic, iniciat amb la col·laboració d’un equip de

professors de secundaria i coordinats des de la Universitat i a més el curs 2001 –

2002 Pilar Reverté, que conjuntament amb un arxiver són els responsables del

servei, va gaudir de la llicència d’estudis retribuïda “Els arxius. Un recurs per al

treball de recerca de Batxillerat”.

El seu objectiu és potenciar els fons que es custodien a l’ANC com a font per a

l’estudi i la recerca alhora que apropar els alumnes a les fonts documentals i al

coneixement de la història. Tot això des d’una flexibilitat vers a les demandes que

puguin sorgir dels col·lectius als que estan adreçats.

Els seus destinataris són tant professors, com alumnes, i es defineix com a obert,

viu, guiat, informat i relacionat.

21

Disposa d’espai per al treball individual i en grup, ordinadors que permeten la

consulta de l’aplicació Sdanc-recerca per a la localització i consulta, guies

didàctiques, biblioteca especialitzada general i específica d’interpretació de fonts,

fons documental amb material pedagògic de didàctica amb fonts d’arxiu. Els

documents que permeten fer activitats didàctiques són dels segles XVIII al XX.

Elabora publicacions de metodologia i recursos didàctics, i també carpetes

didàctiques temàtiques. També estan treballant perquè a la pàgina web es pugui

consultar l’aplicació Sdanc-recerca.

Ofereixen assessorament al professorat (preparació de materials didàctics,

activitats de recerca en grup o individuals, etc.) i a l’alumnat (per a treballs de

recerca i dels que es fa un seguiment i informe del treball que ha realitzat i que es

posa a disposició del respectiu tutor), visites de grups, realització de tallers,

conferències i activitats de formació per al professorat, publicacions, etc

Per a més informació: http://cultura.gencat.net/anc/s_anc.htm [Data de consulta: 28

de maig de 2005].

Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell

Entrevista amb Albert Vilaró, arxiver municipal el 18 de novembre de 2004. No

disposen de servei educatiu.

Un grup de mestres i professors de la ciutat amb l’arxiver van elaborar fa uns 4 anys

el dossier “Arxiu Municipal” per a iniciar els alumnes al treball a l’arxiu. Actualment a

l’arxiu no se’n conserva cap exemplar i el grup de treball format ja no existeix. Les

propostes del dossier les porten a terme els educadors a la seva aula i fan visites a

l’arxiu.

També he consultat amb altres mestres i arxivers que porten a terme activitats

semblants:

22

• Nicolau Guanyabens: mestre de primària, arxiver municipal de

Vilanova del Vallès i anteriorment de Montornès del Vallès, i membre

del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.

• Montse Guifré de l’Arxiu Històric Municipal de Cardedeu. Actualment

estan traslladant el fons. El Museu Municipal, a càrrec d’Imma Serra, fa

visites comentades i alguna està relacionada amb documents de l’arxiu.

• Ana Castillón: mestra de primària que ha portat a terme diverses

activitats de treball d’alumnes a cicle mitjà a l’arxiu de Sant Just

d’Esbern

23

3. Resultats obtinguts

La idea inicial del projecte d’estudis és la que he realitzat, però hi he introduït alguns

canvis, que tant el meu supervisor com jo hem cregut interessants: els uns fruit de

que he ampliat algun aspecte que ha pres més rellevància de la prevista inicialment

i d’altres afegits i no previstos, però que crec poden millorar alguna part del

projecte.

Aspectes que he mantingut del projecte inicial:

• Fer un recull de material dels inicis de diferents centres educatius de la

ciutat de Mataró al segle XIX i de la història local de l’època, amb una

proposta d’aplicació a l’aula que contemplementés tant elements i

aspectes d’història local, com de l’estudi de la història en general, i de

coneixement i utilització de les eines i mitjans utilitzats per a la recerca

històrica.

• Els materials que conté el recull estan especialment escollits per

aconseguir motivar i potenciar l’apropament dels nostres alumnes al món

de la història a partir d’elements del món escolar i educatiu.

Aspectes que he ampliat del projecte inicial:

• El material l’he agrupat en diferents blocs, segons els seus objectius i

destinataris, i per tant, ha quedat dividit en: presentació, elements

referencials, eines i recursos, entitats col·laboradores, i bibliografia i fonts

consultades.

Aspectes que he afegit i no estaven previstos en el projecte inicial:

• Incloure el material en pàgina web per a facilitar-ne la actualització i difusió.

• Elaboració i presentació de dues comunicacions relacionades amb el

projecte. Les institucions que van organitzar les jornades on es van

presentar eren una del Museu Arxiu de Mataró i que té àmbit local, i l’altra

la Universitat de Barcelona, els departaments d’Educació i Cultura de la

Generalitat, Associació d’Arxivers de Catalunya, IME i Diputació de

Barcelona.

24

El resultat final ha estat:

El material didàctic i la proposta de treball (veure annexos):

El material té cinc parts que s’han definit atenent als seus destinataris, docents o

alumnes, i cada un té uns objectius. L’eix central és la proposta de treball amb els

alumnes anomenada “Eines i recursos”, i la resta està adreçada específicament al

professorat.

Hi ha un primer bloc anomenat “Presentació” conté la presentació i els objectius i

justificació de la proposta.

El segon bloc és el d’ “Elements referencials” que inclou la informació més

rellevant, fruit de la recerca històrica, i destinat als docents per a utilitzar-lo com a

material de consulta i aprofundir en el tema. Els apartats de què consta són: la

construcció del sistema educatiu al segle XIX, elements de la pràctica educativa

(material escolar, mètodes educatius, aules i edificis, etc.), aproximació al context

sociocultural de Mataró, l’ensenyament i l’escolarització a Mataró, i un bloc

d’annexos (història del sistema educatiu espanyol, etc.).

El tercer bloc és el d’ “Eines i recursos” que inclou la concreció de la proposta de

treball el material que utilitzarà el mestre amb els alumnes. Conté els objectius i

orientacions didàctiques generals, les propostes de treball dividides en dos blocs:

Mataró al segle XIX i els centres educatius, una relació dels materials que s’han

reproduït en la proposta de treball, i altres eines i recursos complementaris i de fàcil

localització (materials didàctics disponibles al CRP i entitats locals o Xtec, llibres

escolars del segle XIX, materials que es poden cercar en altres fons documentals,

etc.). El material que es proposa per a treballar cada bloc conté una explicació

introductòria sobre el tema, els objectius didàctics proposats, la relació de material a

utilitzar per l’alumne i pel mestre, i el material per a les activitats. No obstant, els

docents hauran d’adequar-ho al seu grup - classe i als seus objectius tot acabant de

definir en cada cas els continguts a treballar, les activitats d’aprenentatge i les

d’avaluació en dissenyar les respectives unitats de programació en les que

inclouran els elements de la proposta que els semblin adients.

25

Els temes que s’han elegit han estat triats atenent als objectius marcats, però alhora

condicionats pels documents que podien ser consultats i vetllant perquè la seva

varietat i tipologia pogués donar una possibilitat de treball el màxim d’àmplia

possible i que abastés els punts més significatius per a apropar-nos tant a la història

de la ciutat com dels seus centres educatius. Els dos blocs que es proposen de

treball es poden desenvolupar en l’ordre que el docent cregui convenient. En

concret en el bloc de Mataró al segle XIX es proposa treballar: el context geogràfic i

demogràfic, els nens i les nenes, el treball a les fàbriques, la premsa local, quants

mataronins van a l’escola?, i quants saben llegir i escriure?. Del bloc referent als

centres educatius es proposa treballar: els primers centres educatius importants, els

alumnes, els edificis i les aules, les activitats als centres d’educació primària (els

programes, el reglament intern, l’horari i el calendari), els exàmens, els mestres, i

l’ensenyament d’alumnes discapacitats i atuells adaptats per a cecs.

El quart bloc conté la informació de les entitats locals que tenen arxius o fons documentals històrics de consulta pública (Arxiu Comarcal del Maresme, Museu

Arxiu de Santa Maria de Mataró i Biblioteca Caixa Laietana) i que col·laboren amb

la proposta i quina és la seva implicació. Conté la presentació del centre, les

activitats escolars que ofereixen, les activitats que fan, els serveis de què disposen i

la informació per a posar-s’hi en contacte.

El cinquè bloc és el de bibliografia i fonts utilitzades perquè els docents puguin

ampliar la informació que se’ls facilita. Conté la bibliografia dividida en tres grans

apartats, atenent als diferents tipus de documents: bibliografia, webs i fonts

arxivístiques. Els dos primers estan agrupats segons siguin recursos didàctics,

sobre els elements referencials, història de Mataró o centres educatius locals.

També s’inclouen les fonts arxivístiques més rellevants utilitzades.

La proposta en format paper està formada per cinc dossiers que corresponen un a

cada bloc dels definits i forma part de la mediateca del CRP del Maresme I-Mataró

en servei de préstec.

La proposta també està en format electrònic i s’anirà actualitzant a:

http://www.xtec.es/~mgurrera/.

Dues comunicacions (veure annexos):

26

“Els alumnes gratuïts de l’Escola Municipal de Música de Mataró (1840 – 1868)”, presentada a la XXI Sessió d’Estudis Mataronins.

“Introducció a la història local a partir dels seus primers centres educatius. Una proposta de treball per a l’ensenyament primari amb fonts dels arxius històrics de Mataró” presentada a les Segones Jornades Educació – Arxius.

Presentació del material didàctic i la proposta de treball. Perspectives de futur més

immediates:

Està previst que entre el primer i segon trimestre del curs escolar 2005 – 2006

presenti, com a membre del CRP, el resultat de la meva llicència als mestres de

Mataró per tal de què coneguin el nou recurs i es puguin implicar en la proposta que

conté.

També potenciarem des del CRP la constitució d’un grup de treball per al curs

vinent, dins del Pla de formació de zona, amb els docents que s’hagin implicat

aquest curs en la proposta per a experimentar-la i a partir d’aqui incloure-hi les

aportacions que facin. Aquest futur grup de treball també podria ser el primer pas

per a iniciar un treball conjunt de mestres i arxivers (que en d’altres indrets ha estat

tan positiu) i que per la predisposició dels arxius locals d’implicar-se en la proposta

ens fa ser optimistes en poder-ho materialitzar.

27

4. Activitats de formació

4.1 Assistència He participat en un conjunt d’activitats relacionades indirectament o directa amb el

tema de la llicència d’estudis, o que incidien en la meva formació continuada:

VI Trobada pedagògica de professorat de secundària: Responsabilitats socials i responsabilitats educatives

Granollers, 7 de setembre de 2004. Organitzades pel CRP del Vallès Oriental I dins

del PFZ.

Continguts: Quins valors per a quina escola?, societat diversa, escola diversa?,

amb qui eduquem?, qui ens ajuda, a qui ajudem?, i ciutadania i educació.

Era una jornada de treball en grups de debat a partir de guions i una conferència.

Es va reflexionar sobre l’ensenyament a secundària i el paper de la societat més

immediata i com aquesta hi intervé mitjançant tots els agents socials.

III Jornades Institut Europeu de programes d’immersió: Cap al pluralisme des de la immersió

Barcelona, 15 i 16 d’octubre de 2004. Organitzades pel Departament d’Educació.

Continguts: Aprendre llengua des de totes les àrees del currículum, l’ensenyament

integrat i interdependent de les llengües, i l’atenció educativa a l’alumnat nouvingut

en el marc de la immersió.

Van ser unes jornades de divulgació d’innovacions educatives a l’entorn de la

immersió amb aportacions des de les diverses àrees del currículum, de les que em

va interessar sobretot les referides a ciències socials. Van comptar amb participació

28

de diversos experts (tant nacionals com estrangers) que van pronunciar

conferències, i comunicacions d’experiències innovadores tant catalanes com de tot

l’Estat.

Seminari d’Història de l’Educació: L’Escola Rural, balanç d’un segle

Vic, 3 de desembre de 2004. Organitzada per la Universitat de Vic i la Societat

d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana.

Continguts: L’escola rural, l’escola rural republicana, l’evolució del món rural i la

política educativa durant el franquisme, i l’escola rural a Catalunya en el darrer quart

de segle XX.

Es va emmarcar l’escola rural i com hi ha incidit les diverses polítiques educatives.

Preveia que tindria una part més important dedicada al segle XIX, però les

aportacions van ser interessants com a activitat de formació permanent ja que la

situació actual m’era bastant desconeguda.

VII Jornades de Pedagogia del Patrimoni

Santes Creus, 29 i 30 d’abril de 2005. Organitzades pel Departament d’Educació,

Departament de Cultura i Museu d’Història de Catalunya.

Continguts: la pedagogia i difusió del patrimoni històric, artístic, cultural i folklòric.

Les jornades estaven plantejades com un punt de trobada dels diversos sectors

implicats en la difusió i estudi del patrimoni (centres educatius, ajuntaments,

museus, arxius, entitats ciutadanes, consells comarcals, generalitat, etc.) que

exposen experiències innovadores portades a terme en els seus diversos àmbits

d’actuació. Hi va haver conferències, exposició de comunicacions, mostra de

materials elaborats relacionats amb les experiències exposades, tallers

d’experimentació i visites comentades al Reial Monestir de Santes Creus.

Hi vaig sentir aportacions molt interessants sobre pedagogia del patrimoni, entès

des d’un punt de vista, ampli així com diversos plantejaments innovadors.

29

L’assitència a l’activitat també em va permetre l’intercanvi d’opinions amb

responsables i serveis educatius de museus d’arreu de Catalunya, així com

conèixer experiències innovadores que es porten a terme a centres tant catalans

com de la resta de l’Estat.

4.2. Presentació de comunicacions Presentació d’estudis relacionats amb la llicència:

XXI Sessió d’Estudis Mataronins

Celebrada a Mataró el 15 de novembre de 2004 i organitzada pel Museu Arxiu de

Santa Maria de Mataró, Centre d’Estudis Locals.

Continguts: presentació d’estudis i investigacions històrics d’àmbit local i comarcal.

Presentació de la comunicació “Els alumnes gratuïts de l’Escola Municipal de

Música de Mataró (1840 – 1868)” que s’adjunta als annexos.

Segones Jornades Educació – Arxius

Es van celebrar a Barcelona el 6 i 7 de setembre de 2005 i organitzades per

l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona juntament amb

IME de Barcelona, Associació d’Arxivers de Catalunya, ICE-UAB, Departament de

Cultura i Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Diputació de

Barcelona.

Objectius: obrir els arxius a les possibilitats didàctiques i educatives que presenten i

apropar als ensenyants aquesta riquesa patrimonial, i reflexionar conjuntament

arxivers i docents, per tal de marcar línies de col·laboració.

Estaven pensades a l’entorn de dos eixos: Democràcia, ciutadania i arxius; i

Recuperació de la memòria i didàctica de la història i arxius.

30

Hi vaig presentar la comunicació “Introducció a la història local a partir dels seus

primers centres educatius. Una proposta de treball per a l’ensenyament primari amb

fonts dels arxius històrics de Mataró” que s’adjunta als annexos.

31

5. Conclusions

El poder gaudir durant el curs escolar 2004 – 2005 d’una llicència d’estudis m’ha

permès elaborar el material didàctic i la proposta de treball “Introducció a la història

local a partir dels seus primers centres educatius”, sense la qual no hagués pogut

materialitzar aquest desitjat projecte i pel que ja havia estat recopilant algun

material, sempre de manera molt esporàdica.

Poder disposar del temps necessari per a treballar únicament i exclusiva en “donar

cos i forma” a uns materials, que intuïa interessants posar a l’abast dels docents de

la ciutat per a treballar a l’escola, ha estat un al·licient en la meva vida professional

que van més enllà del projecte inicial, ja de per si engrescador com a mestra que

vol compartir i posar a disposició dels companys elements que volen incidir en la

millora de la pràctica educativa.

El meu desig és que el meu treball desenvolupat durant la llicència sigui útil a les

escoles i permeti als companys motivar i apropar als seus alumnes a conèixer i

estudiar la nostra història local, aprofundir en el coneixement del moment clau de la

seva transformació com ciutat industrial, apropar-se a diverses institucions locals

implicades en l’estudi de la història, sentir-se part integrant de la localitat, etc.

Va ser especialment gratificant, durant el desenvolupament de la llicència, constatar

com les entitats locals que tenen arxius o fons documentals històrics de consulta

pública (Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i

Biblioteca Caixa Laietana) van acollir positivament la proposta que els feia de

col·laboració, i que pot ser l’inici d’un treball conjunt escola – arxius que fins al

moment no ha existit. Crec que va ser clau el poder conèixer de prop i visitar les

experiències més significatives que s’estaven portant a terme en d’altres indrets per

tal de definir els temes i les línies a seguir cara a encetar i fer efectiu aquesta

col·laboració. En aquest aspecte també crec que ha estat molt important poder

disposar del temps necessari per a poder realitzar les visites i entrevistes adaptant-

me als seus requeriments horaris, ja que coincideixen amb els dels docents, i això

va permetre un treball tranquil, sense pressions de cap mena i que va permetre

32

encetar una complicitat en el treball que els proposava. La mateixa experiència la

vaig experimentar en demanar suport i col·laboració a docents i especialistes durant

les diverses etapes de treball en la llicència, la seva desinteressada implicació en el

projecte, també ha estat tot un al·licient i una molt bona experiència, que els haig

d’agrair.

Crec que, si bé vam valorar positivament el poder tenir la proposta també en format

electrònic per les possibilitats que ens oferia cara a la seva difusió i actualització, no

vaig valorar suficientment que els coneixements que tenia sobre el tractament de la

informació per permetre publicar-ho en pàgina web no eren suficients i em requeria

una disposició de temps i formació addicional que havia de fer a partir del mes de

setembre, quan ja m’havia incorporat al meu lloc de treball. Això m’ha comportat

endarrerir el tancament de la memòria i treballar després de la jornada laboral. Si

hagués previst millor aquesta situació potser hagués deixat per a més endavant la

publicació en web.

Un altre aspecte que no vaig preveure va ser la possibilitat de presentar

comunicacions. Si bé ha estat una experiència positiva cara a la difusió del projecte

i la meva formació professional, la dedicació que em van demanar va repercutir en

el ritme de treball que portava. No obstant, en aquest cas, penso que va ser una

experiència positiva i que tornaria a repetir.

A nivell organitzatiu i de seguiment del treball desenvolupat, ja sigui des del

Departament d’Educació com per part del meu supervisor, crec que han estat molt

encertats. En tot moment he rebut el suport, orientació i ajut que he demanat.

Per cloure, només voldria afegir que l’any de la llicència d’estudis significa un abans

i un després en la meva vida professional i personal, que espero en els propers

cursos poder anar interioritzant i valorant amb més profunditat.

33

6. Relació dels materials continguts en els annexos 6.1 Proposta didàctica:

6.1.1 Presentació

6.1.2 Elements referencials

6.1.3 Eines i recursos

6.1.4 Entitats col·laboradores

6.1.5 Bibliografia i fonts utilitzades

6.2 Activitats de formació que han comportat la presentació de comunicacions:

6.2.1 XXI Sessió d’Estudis Mataronins: “Els alumnes gratuïts de l’Escola Municipal de Música de Mataró (1840 – 1868)”

6.2.2 Segones Jornades Educació – Arxius: “Introducció a la història local a partir dels seus primers centres educatius”

34

7. Bibliografia

«Les ciències socials fora de l’aula». Monogràfic. A: Guix [Barcelona: Graó],

núm. 283 (2002).

«Los archivos en la didáctica de las ciencias sociales». Monogràfic.A: ÍBER

(Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia) [Barcelona: Graó],

núm. 34 (2002).

Alberch, R.; Boix, L.; Navarro, N.; Vela, S. Archivos y cultura: manual de

dinamización. Gijón: Ediciones Trea, 2001.

Baluja Barreiro, J.; Benaiges Gabriel, A.; Cobo Pereda, E.; Vives Corbella,

P. «El patrimoni és meu, és nostre. Camp d’Aprenentatge Els monestirs del

Císter». Perspectiva escolar [Barcelona: Rosa Sensat], núm. 273 (març

2003).

Biosca Frontera, E.; Barrobés Meix, E. «El Gaià, un riu fortificat». A:

Perspectiva escolar [Barcelona: Rosa Sensat], núm. 273 (març 2003).

Calzada, M.; Salat, T. «L’arxiu, una eina de treball per al professorat

d’història en l’ensenyament secundari». A: L’Avenç [Barcelona], núm. 260

(juliol 2001).

Casas Vilalta, Montserrat (coord.). «Justificar y argumentar la historia». A:

Cuadernos de pedagogía [Barcelona: Praxis], núm. 320 (2003).

Castillón, A., Capó, C. «Sant Just abans i ara: Una introducció a la història

en el cicle mig». A: Conferències i resum d’aportacions de les Jornades

d’innovació educativa a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya,

Departament d’Ensenyament, 1994.

35

Cerdá, R.; Delgado, M.; Mayordomo, A.; Valero, J.R. Historia de la escuela.

La escuela como objeto de estudio de la historia. Orientación didáctica y

praxis didáctica. València: Nau llibres, 1997.

Cooper, C. Didáctica de la historia en la educación infantil y primaria. Madrid:

Morata – Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2002.

Costa Oller, Francesc. Mataró al segle XIX. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993.

Cuñé, B., Salat, M.T.; Montagut, M.D. «Organització del servei educatiu a

l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera (La Segarra)». A: Lligall [Barcelona],

núm. 4 (1991).

Departament d’Ensenyament. Conferències i resum d’aportacions de les

Jornades d’innovació educativa a Catalunya. Barcelona: Generalitat de

Catalunya, Departament d’Ensenyament, 1994.

Departament d’Ensenyament. Currículum. Educació primària. Barcelona:

Generalitat de Catalunya - Departament d’Ensenyament, 1992.

Departament d’Ensenyament. Currículum. Educació secundària obligatòria.

Àrea de Ciències socials. Barcelona: Generalitat de Catalunya -

Departament d’Ensenyament, 1993.

Departament d’Ensenyament. Educació primària. Coneixement del medi:

social i cultural. Exemples d’unitats de programació 6. Barcelona: Generalitat

de Catalunya - Departament d’Ensenyament, 1994.

Departament d’Ensenyament. Jornades de didàctica de la història de

Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament

d’Ensenyament, 1995.

36

Duran, Carme; Retuerta, M. Luz. «Coneguem l’Arxiu. La visita comentada a

l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat amb l’alumnat de

primària». A: Perspectiva escolar [Barcelona: Rosa Sensat], núm. 271

(2003).

Fuentes, Concha. «¿Qué visión tiene el alumnado de la historia como campo

de conocimiento y como materia escolar?». A: Íber. Didáctica de la Ciencias

Sociales, Geografía e Historia [Barcelona: Graó], núm. 36 (abril 2003).

Hernàndez Cardona, Francesc X. Didáctica de las Ciéncias Sociales,

Geografia e Historia. Barcelona: Graó, 2002.

Hernàndez Cardona, Francesc X.; SANTACANA MESTRE, Joan; SERRAT

ANTOLÍ, Núria. «Arxiu obert, una experiència didàctica dels arxius

municipals de districte». A: Barcelona educació [Barcelona: Ajuntament de

Barcelona], núm. 23 (2002).

Llovet, Joaquim. Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània.

Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2000.

Mauri Martí, Alfred. «La imatge de l’arxiu». A: Lligall [Barcelona], núm. 9

(1995).

Miró, M. I.; Piqué, J. . Materials didàctics de l’Arxiu Històric de Tarragona.

Guia didàctica per a la història de l’ensenyament a Tarragona. Tarragona:

Arxiu Històric de Tarragona, 2002.

PEÑA, S.; Fernàndez, M.; Montero, O. Os museos da educación en internet.

Santiago de Compostesa: Xunta de Galicia, 2004.

Pieterse, Wilhelmina. «L’arxiu i la difusió». Dins Lligall [Barcelona], núm. 10

(1995).

Salicrú, R.; Palomer, A. Història Ilurostrada. Mataró: Gràfiques Tria, 1991.

37

Solé Sabaté, Josep M. «L’arxiu i el foment de la investigació». A: Lligall

[Barcelona], núm. 9 (1995).

Suquet Fontana, M. Àngels. «Els arxius com a agents culturals». A: Lligall

[Barcelona], núm. 21 (2003).

Trepat Carbonell, Cristòfol A. «El tiempo y el espacio en la didáctica de las

ciencias sociales». A: Materiales para la innovación educativa [Barcelona:

Graó], núm. 12 (1998).

Trepat, Cristòfol A.; Alcoberro, Agustí. «Procedimientos en historia.

Secuenciación y enseñanza». A: IBER (Didáctica de las ciencias sociales,

geografía e historia). «Procedimientos en historia» [Barcelona: Graó], núm. 1

(1994).

Tribó Traveria, Gemma. «Arxius, fonts i didàctica de la història de

Catalunya». A: BALMA (Didàctica de les ciències socials, geografia i història)

«Elements per a la didàctica de la història» [Barcelona: Graó], núm. 2 (1995).

Tribó Traveria, Gemma (coord.). Didàctica amb fonts d’arxius. Llibre d’actes

Primeres Jornades Ensenyament – Arxius. Barcelona: ICE – UB, 2002.

Úbeda Queralt, Lluís. «Una aproximació als arxius amb fonts orals en l’àmbit

català». A: Perspectiva escolar [Barcelona: Rosa Sensat], núm. 265 (2002).

Vera, P.; Banús, J.; Bosch, M. Mataró, de la ciutat del 1702 fins a l’actualitat.

Materials i recursos pedagògics per al coneixement de la història de Mataró.

Guia didàctica per a l’estudi de Mataró. Mataró: Ajuntament de Mataró –

Patronat Municipal de Cultura, 2002.

Vilarrassa Cunillé, A.; Blanch Gisbert, I. El poble, un llibre per als ciutadans.

Barcelona: Diputació de Barcelona – xarxa de municipis- Àrea d’Educació,

2002.

38

VV.AA. Siglo XXI. «Competencias para sobrevivir». A: Cuadernos de

pedagogía [Barcelona: Praxis], núm. 298 (gener 2001).

VV.AA. Materials didàctics de l’Arxiu Històric de Tarragona.La memòria del

passat: quan els pares tenien la teva edat (1965 – 1977). Tarragona: Arxiu

Històric de Tarragona i Camp d’Aprenentatge de la Ciutat de Tarragona,

2003.

VV.AA. VI Jornades de Pedagogia del Patrimoni Monumental. Actes. Reial

Monestir de Santes Creus, 7 i 8 de novembre de 2003. Barcelona:

Generalitat de Catalunya, 2005.

39