Introducció a La Comptabilitat Mòdul 2 La Instrumentació Comptable

La instrumentacicomptableJosep Vallverd Calafell

P01/01005/00414

UniversitatObertade Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00414 La instrumentaci comptable

ndex

Introducci....................................................................................... 5

Objectius............................................................................................ 6

1. El compte ...................................................................................... 7

1.1. Concepte i classes de comptes.................................................. 7

1.2. Nomenclatura del compte........................................................ 12

1.3. Lleis de funcionament del compte........................................... 14

1.3.1. Llei de desglossament..................................................... 14

1.3.2. Llei dintegraci o associativa ........................................ 17

1.3.3. Llei deliminaci............................................................. 17

1.3.4. Llei de connexi ............................................................. 17

1.4. Els comptes i la representaci patrimonial .............................. 18

1.5. Funcionament administratiu i especulatiu del compte ........... 23

1.5.1. Funcionament administratiu ......................................... 23

1.5.2. Funcionament especulatiu ............................................. 23

1.6. Comptabilitzaci de les operacions.......................................... 28

1.6.1. Introducci ..................................................................... 28

1.6.2. Comptabilitzaci de les operacions ............................... 29

1.6.3. Exemples de comptabilitzaci de les operacions ........... 32

2. Els llibres de comptabilitat. Una aproximaci al cicle

comptable ..................................................................................... 44

2.1. Concepte i classes de llibres de comptabilitat.......................... 44

2.2. El llibre diari ............................................................................. 45

2.3. El llibre major ........................................................................... 48

2.4. El llibre dinventaris i comptes anuals ..................................... 49

2.5. Els llibres de comptabilitat en lordenament

juridicomercantil ...................................................................... 53

2.6. Una aproximaci prctica al cicle comptable .......................... 54

Resum................................................................................................. 60

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00414 La instrumentaci comptable

Activitats........................................................................................... 63

Bibliografia ...................................................................................... 63

5 Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00414 La instrumentaci comptable

Introducci

En el mdul anterior sha estudiat el patrimoni i shan vist les variacions

que experimenta com a conseqncia de lactivitat empresarial.

Per tal de poder disposar de la representaci de cada un dels elements pa-

trimonials i conixer-ne levoluci i la situaci en tot moment, la comp-

tabilitat disposa de linstrument conceptual anomenat compte, que re-

cull els augments i les disminucions de valor de cadascun dels elements

patrimonials esmentats, com a conseqncia dels fets comptables.

Al seu torn, els llibres de comptabilitat sn instruments materials que

permeten la representaci i la coordinaci comptable, on es registren els

fets comptables dacord amb diferents criteris de classificaci (cronol-

gic, sistemtic, sntesi peridica). En aquest mdul ho podrem veure des

dun vessant prctic en lapartat Una aproximaci prctica al cicle

comptable.


Objectius

Al llarg daquest mdul podeu anar assolint els objectius segents:

1. Conixer linstrument conceptual de representaci comptable: el

compte i les seves classes, funcionament, terminologia, propietats i

utilitat per a la representaci de la dinmica patrimonial.

2. Comprendre la utilitzaci de la metodologia de comptabilitzaci

doperacions.

3. Conixer els instruments materials de la comptabilitat per al registre

de fets comptables: els llibres comptables.

4. Conixer, a nivell bsic, el mtode per a desenvolupar la comptabili-

tat de lempresa dun perode, tenint en compte la globalitat del pro-

cs comptable.

En lltim mdul...

... estudiareu el ciclecomptable extensament i en profunditat.


1. El compte

1.1. Concepte i classes de comptes

Els comptes es poden classificar segons els criteris segents:

1) La naturalesa dels elements patrimonials representats:

a) Comptes dactiu } Estructura econmicab) Comptes de passiu

c) Comptes de net } Estructura financera2) La referncia a valors patrimonials o al net patrimonial:

a) Comptes integrals: comptes representatius dels elements patrimo-

nials dactiu (bns i drets) i de passiu (obligacions).

b) Comptes diferencials: comptes representatius del net.

En efecte, la primera diferncia que sorgeix en tota gesti patrimonial s la

representativa de laportaci inicial del propietari; s el net inicial, que s

la diferncia entre el conjunt de drets aportats a una unitat econmica i el

conjunt dobligacions que hi han estat transmeses. Aquesta diferncia ini-

cial sanomena comptablement capital (Fernndez Pirla, 1970, pg. 55).

El compte s un instrument conceptual utilitzat per la comptabili-

tat per a la representaci dun element patrimonial o dun conjunt

delements patrimonials. Com assenyala el professor Fernndez

Pirla (1970, pg. 41), es tracta dun estat de representaci de levo-

luci i de la situaci dun element patrimonial [...] sobre la base de

classificar els fets comptables que lafecten en dos grups: els que im-

pliquen una variaci additiva en el seu valor i els que constitueixen

una disminuci daquest valor.


Desprs, com a conseqncia de les transaccions derivades de la gesti

de lempresa, es produeixen beneficis, prdues, ingressos i despeses que

modifiquen el net inicial (diferncies produdes en el net) i que donaran

lloc a altres comptes daquesta categoria.

3) El funcionament:

a) Comptes administratius o, millor, de funcionament administratiu.

b) Comptes especulatius o, millor, de funcionament especulatiu.

Ms endavant ens referirem a aquests tipus de comptes.

Esquemticament, un compte es pot representar en lespai com una T (s

un llibre obert), la zona esquerra del qual rep el nom de Deure i la zona

dreta, el dHaver:

El Deure i lHaver

Des de lorigen dels comptes de persones els nics que hi havia primitivament, elcomptador de ledat mitjana afegia deve dare (ha de donar) al nom del deutor, en ano-tar en els seus llibres el deute dun client. Quan sextingia el deute, hi escrivia ho avuto(he hagut) o una expressi equivalent.

Per contra, quan naixia un crdit dun tercer envers lempresa, el comptador indicava:aquest creditor deve avere (ha dhaver); quan el deute es pagava, recollia aquesta extin-ci indicant: ho dato (he donat) o una locuci amb el mateix significat.

Aix sorgeix escriu F. Melis ls dels termes dare i habere (deure i haver), paraules queshan fet clebres i de les quals sha escrit tant, tot i que, per desgrcia, no sempre en-certadament, sobretot per part dels historiadors...

DEURE HAVER

Mes Dia DEURE SALDOHAVER

DEURE Nom de lelement que representa HAVER


Aquestes dues paraules posen de manifest lexistncia dun vincle jurdic obligacionalentre lempresa i els tercers. Aix, en els inicis de la comptabilitat moderna, juntamentamb els vincles que uneixen la comptabilitat amb la tcnica de lorganitzaci, que jahem destacat anteriorment, sorgeixen tota una altra srie de relacions que enllacencerts aspectes de la comptabilitat i el dret. Respecte a aix podem dir que la comptabili-tat s la projecci, la fotografia numrica de la vida jurdica de tota lempresa. La comp-tabilitat es mou en una atmosfera de dret, ja que els seus dos pols originaris, crdits ideutes, amb tot el que aquests termes representen, quant a possibles modalitats i diver-sitat dorgens, romanen sempre subjacents a la complexitat dels comptes.

Com que el terme dare es va utilitzar originalment per a indicar un augment del patri-moni obligacional, b pel naixement dun crdit contra un tercer, b per lextincidun deute de lempresa, i el terme avere indicava una disminuci daquest patrimoniperqu desapareixia un crdit de lempresa envers un tercer o naixia un deute de lem-presa, s natural i lgic que aquests termes sutilitzessin ms tard, quan van aparixerels comptes de valors, per a indicar les altres mutacions daugment i de disminuci enuna unitat patrimonial qualsevol que ja no produa una obligaci jurdica. Aix, doncs,les variacions dels altres components del patrimoni, pel que fa al tracte comptable, vanser assimilades a les variacions de crdits i deutes: es van carregar els comptes de valorsen el cas dels augments i es van abonar en el cas de les disminucions.

[...]

Els termes dbit i crdit provenen de les comptabilitats que es feien en llat a ledat mit-jana, en qu sutilitzaven les paraules debet (ell, el titular del compte, deu) i creditnobis (ell ens presta).

Pel que fa a aquesta matria, Marcel Torti assenyala que els vells registres comptablesofereixen nombroses proves de la influncia determinant dels comptes de deutes i cr-dits en el naixement de la comptabilitat per partida doble; malgrat aix, la prova mspersuasiva no es troba a la pols dels arxius: es tracta del lxic tcnic, sempre viu, que lesgeneracions de comptadors de tots els pasos del mn shan transms durant sis segles,sovint sense entendrel: credit s la tercera persona del singular del present dindicatiudel verb llat creure o prestar (la paraula crdit ha conservat el significat doble de creenai de prstec) [...] La corrupci de debet en dbit refora la prova etimolgica de la in-fluncia extraordinria dels comptes de deutors i creditors, i tamb prova que aquestainfluncia fou prou poderosa per a resistir el pas dels segles i per a imposar als compta-dors dels nostres dies un vocabulari del qual han oblidat el significat primitiu...

Vlaemminck (1961, pg. 77-79)

En el Deure i en lHaver es recullen, a ms de la situaci inicial la de par-

tida de lelement patrimonial titular del compte, els moviments que ha ex-

perimentat aquest element. Aquests moviments poden ser de dos tipus: aug-

ments (D ) i disminucions (d ). Segons la naturalesa del compte, les variacions

de lelement patrimonial representat es registren en el Deure o en lHaver,

dacord amb les regles segents (en veurem la demostraci ms endavant):

DEURE Comptes dactiu HAVER

A0 d A0

D A0

DEURE Comptes de passiu HAVER

d P0 P0

D P0

DEURE Comptes de net HAVER

d N0 N0

D N0


Si S0 s la situaci inicial dun compte i Sf, la final, resulta:

Sf = S0 + D d

i transposant els termes:

S0 + n = d + Sf

En resum, impliquen anotacions, en el Deure i en lHaver del compte

corresponent, situacions o circumstncies com les que assenyalem a con-

tinuaci:

Exemple

a) Fets

El senyor Narcs Flamissell s el propietari dun gabinet de traductors.

El dia 4 de mar surt de casa seva al mat amb 15.000 u.m. Un cop al

carrer compra el diari, que li costa 150 u.m., i el fascicle correspo-

nent a la setmana corrent del colleccionable sobre jardineria,

que val 350 u.m. Altres setmanes costa 500 u.m. perqu inclou algu-

nes llavors de flors. A mig mat va al taller mecnic per retirar el cotxe

que shavia de reparar. Aquesta reparaci importa 14.000 u.m. Dies enrere, el

mecnic li havia dit que la reparaci no superaria les 5.000 u.m., per un cop

desmuntada la part avariada va veure que calia una reparaci de ms enver-

gadura. En aquest moment el senyor Flamissell prcticament sha quedat

sense diners i encara ha de fer moltes gestions; com que sempre porta la tar-

geta del caixer automtic, hi va i en treu 10.000 u.m. A lhora de dinar, va a

un restaurant al costat de la seva oficina on pren el men de 2.000 u.m. Des-

prs de dinar, abans de tornar a loficina, es desplaa fins al domicili dun

dels seus clients per cobrar una factura pendent des de fa 4 mesos que no ha-

via passat a cobrar abans perqu era dimport redut (13.500 u.m.). Ja al final

!DEURE Comptes HAVER

Actiu inicial

Augment de lactiu Disminuci de lactiu

Passiu inicial

Disminuci del passiu Augment del passiu

Net inicial

Disminuci del net Augment del net


de la jornada laboral, torna a casa seva amb taxi, que li costa 1.000 u.m., per-

qu deixa el seu cotxe a laparcament de ledifici del seu despatx.

El senyor Flamissell s molt endreat i li agrada de dur el control de les

coses, de manera que ha anat anotant totes les operacions monetries

explicades en un tros de paper. El resultat s que havia sortit de casa

amb 15.000 u.m. i hi torna amb 21.000 u.m.

b) Registre dels fets

c) Un altre registre dels fets

Ara farem un registre dels mateixos fets adaptat al formalisme compta-

ble. Ens valdrem del compte de Caixa, representatiu dels diners del

senyor Flamissell:

Pel que fa a la capacitat informativa dels registres anteriors, a vegades no

nhi haur prou de conixer noms que lexistncia inicial (a les 8 del

mat) de diners era de 15.000 u.m. i la final (a les 9 del vespre), de 21.000.

Els camins a travs dels quals sha passat de la situaci inicial a la situaci

final poden ser infinits, motiu pel qual a vegades cal analitzar qu sha fet

Surt de casa amb 15.000 u.m.

Diari i fascicle 500 u.m.

li queden 14.500 u.m.Reparaci cotxe 14.000 u.m.

li queden 500 u.m.Caixer automtic 10.000 u.m.

li queden 10.500 u.m.Dinar 2.000 u.m.

li queden 8.500 u.m.Client 13.500 u.m.

li queden 22.000 u.m.Taxi 1.000 u.m.

Torna a casa amb (li queden) 21.000 u.m.

DEURE Caixa HAVER

Existncia inicial 15.000 500 Pagament diari i fascicle

Cobrament caixer automtic 10.000 14.000 Pagament reparaci del cotxe

Cobrament client 13.500 2.000 Pagament dinar restaurant

1.000 Pagament desplaament taxi

38.500 17.500

Observeu...

... que les anotacions delDeure del compte de Caixacorresponen als cobramentsfets i a lexistncia inicial dediners, s a dir, a limport ambqu sinicia la jornada. Lesanotacions de lHavercorresponen als pagamentsfets. En efecte, aquestsregistres coincideixen amb elsque corresponen als comptesdactiu (com sha ditanteriorment: Caixa s uncompte dactiu) i,consegentment, lesvariacions que signifiquenincrement (els cobraments)sinscriuen o es registren en elDeure i les variacions queimpliquen decrement (elspagaments), en lHaver.

Existncia final de Caixa: 38.500 17.500 = 21.000


amb els diners en un perode determinat, cosa que implica conixer els

moviments del compte de Caixa. Observem en el grfic segent els alts i

baixos que han sofert els diners del senyor Flamissell al llarg de la jor-

nada. Pot resultar molt interessant, doncs, conixer el moviment de

Caixa durant el dia.

1.2. Nomenclatura del compte

La terminologia que sutilitza en els comptes s la segent:

Obrir un compte: crear el registre necessari, titular el compte, per a

fer-hi les anotacions que calguin.

A continuaci obrim el compte de Caixa, que ja s a punt per al registre

de la primera partida:

!

2422201816141210

86420

8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Diners(en milers de u.m.)

(15.000)

(14.500)

(500)

(10.500)

(8.500)

Temps(hora del dia)

(22.000)(21.000)

El compte compleix tres funcions:

1) Classificadora: recull els moviments patrimonials i els classifica

segons la seva naturalesa i la dels elements patrimonials afectats.

2) Histrica: recull per a cada element patrimonial totes les varia-

cions produdes en el temps.

3) Numrica: representa cada element patrimonial amb un nom-

bre (saldo del compte: diferncia entre el Deure i lHaver).


Deure dun compte: cant esquerre.

Haver dun compte: cant dret.

Carregar un compte: registrar, anotar o inscriure una operaci en el

Deure dun compte.

En lexemple anterior, el registre dels cobraments ha implicat carregar el

compte de Caixa.

Dbit dun compte: suma de les anotacions en el Deure.

Abonar, acreditar un compte: registrar, anotar o inscriure una opera-

ci en lHaver dun compte.

En lexemple anterior, el registre dels pagaments ha implicat abonar el

compte de Caixa.

Crdit dun compte: suma de les anotacions en lHaver.

Saldo dun compte: diferncia entre la suma del Deure i de lHaver.

El saldo pot ser deutor o creditor, segons que els registres del Deure si-

guin superiors als de lHaver o viceversa.

En lexemple anterior, el saldo del compte de Caixa al final del dia s

deutor i puja 21.000 u.m. En efecte, els registres del Deure saldo inicial

ms cobraments (38.500 u.m.) sn ms alts que els registres de lHaver

pagaments (17.500 u.m.).

Compte deutor: compte que presenta el saldo deutor. El compte de

Caixa s deutor (vegeu el nostre exemple).

Compte creditor: compte que presenta el saldo creditor.

Liquidar un compte: anotar les operacions pendents per conixer-ne

el saldo.

DEURE Caixa HAVER


Saldar un compte: collocar-ne el saldo en el costat (Deure/Haver)

que sumi menys, perqu sumin igual tots dos. Si el saldo s deutor, es

posa en lHaver i si s creditor, en el Deure. Recordem que anterior-

ment havem arribat a establir que S0 + D = d + Sf.

Tancar un compte: un cop saldat, presentar-lo sumat en el Deure i en

lHaver, que han de coincidir.

Es presenten totes dues sumes a la mateixa alada, inutilitzant les lnies

en blanc i generalment amb un tra doble en els totals.

El compte de Caixa del nostre exemple es presenta a continuaci saldat i

tancat:

Reobrir un compte: tornar-lo a comenar, per a un perode nou, recu-

perant el saldo amb qu shavia tancat, per collocant-lo en el lloc

contrari don es va saldar, s a dir, en el Deure o en lHaver segons

que el compte sigui deutor o creditor.

En el nostre exemple, si al final del dia sha tancat el compte de Caixa, la

reobertura lendem seria:

1.3. Lleis de funcionament del compte

1.3.1. Llei de desglossament

Tot compte s susceptible de ser dividit o desglossat en altres comptes

subcomptes, cadascun dels quals tindr les mateixes caracterstiques

DEURE Caixa HAVER

Saldo inicial 15.000 500 Pagament diari i fascicle

Cobrament caixer automtic 10.000 14.000 Pagament reparaci del cotxe

Cobrament client 13.500 2.000 Pagament dinar restaurant

1.000 Pagament desplaament taxi

21.000 Saldo final

38.500 38.500

DEURE Caixa HAVER

Saldo inicial 21.000


que el compte de qu procedeix. Aquesta divisi es pot fer 1) a partir del

ttol del compte o 2) a partir de les seves dues parts. Aix saconsegueix

lanlisi de lelement que representa fins al grau necessari per a cada fi-

nalitat.

Exemples:

1) Derivats del compte general de Bancs.

El saldo daquest compte indica tots els diners que es tenen dipositats

en aquestes entitats financeres. Amb lobjectiu de conixer la situaci en

cada entitat, sobren sengles comptes:

2) Suposem ara que el caixer duna empresa fa tots els cobraments i

tots els pagaments que es produeixen. Els anotar en el compte de

Caixa.

!

DEURE Bancs HAVER

DEURE Banc A HAVER

DEURE Banc B HAVER

DEURE Banc ... HAVER

DEURE Caixa HAVER

Cobraments (entrades de diners) Pagaments (sortides de diners)


Suposem ara el cas duna oficina bancria on hi ha un caixer que noms

paga i un altre caixer que noms cobra. Cadascun registrar les opera-

cions corresponents, per el conjunt de les operacions de caixa de lofi-

cina bancria esmentada sn les realitzades per tots dos caixers. En

aquest cas resulta pertinent desglossar el compte de Caixa en Caixa/Co-

braments i Caixa/Pagaments.

A continuaci podem veure, a tall dexemple, els diferents desglossaments

que es poden fer de les Mercade-

ries (peces exteriors de vestir, per

exemple) duna empresa. Cada

una de les categories podria

representar un subcompte del

compte general de Mercaderies-

Peces exteriors de vestir. s evi-

dent que la suma de les exis-

tncies de cada una daquestes

categories ser lexistncia gene-

ral de peces exteriors de vestir.

El desglossament de les peces

exteriors de vestir podria encara

continuar, a discreci, segons

les necessitats informatives.

Per a determinades finalitats

no interessa conixer la com-

posici de lestoc existent de

peces exteriors de vestir (dona,

nen/a, home, temporada, mo-

del, talla, etc.), sin que nhi

ha prou de conixer el total

daquestes mercaderies.

PEV/h/H/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/h/H/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/h/H/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/h/E/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/h/E/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/h/E/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/h/Es/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/h/Es/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/h/Es/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/d/H/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/d/H/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/d/H/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/d/E/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/d/E/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/d/E/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/d/Es/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/d/Es/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/d/Es/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/H/H/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/H/H/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/H/H/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/H/E/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/H/E/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/H/E/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/H/Es/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/H/Es/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/H/Es/Model C/ . . . . . . . . Talla

PEV/D/H/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/D/H/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/D/H/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/D/E/Model A/ . . . . . . . . . TallaPEV/D/E/Model B/ . . . . . . . . . TallaPEV/D/E/Model C/ . . . . . . . . . Talla

PEV/D/Es/Model A/ . . . . . . . . TallaPEV/D/Es/Model B/ . . . . . . . . TallaPEV/D/Es/Model C/ . . . . . . . . Talla

PEV/h/Hivern

PEV/h/Estiu

PEV/h/Esport

PEV/d/Hivern

PEV/d/Estiu

PEV/d/Esport

PEV/H/Hivern

PEV/H/Estiu

PEV/H/Esport

PEV/D/Hivern

PEV/D/Estiu

PEV/D/Esport

PEV(Nen: h)

PEV(Nena: d)

PEV(Home: H)

PEV(Dona: D)

MERCADERIES(Peces exteriors de vestir: PEV)

DEURE Caixa HAVER

DEURE Caixa (Cobraments) HAVER DEURE Caixa (Pagaments) HAVER


Al director general de lempresa li interessa conixer limport global de la

inversi en peces exteriors de vestir, mentre que el responsable de ma-

gatzem o de compres necessitar el desglossament daquest import.

Veiem, doncs, la possibilitat de subministrar la informaci necessria en

cada cas segons les necessitats informatives que hi hagi.

Aix, doncs, per a determinades finalitats no nhi ha prou amb el conei-

xement dun valor afegit, import total de Caixa, Bancs, Mercaderies-Pe-

ces exteriors de vestir, Clients, etc., sin que cal conixer amb ms detall

aquest element, de manera que dacord amb les necessitats informatives

es pot dissenyar un pla de comptes apropiat.

1.3.2. Llei dintegraci o associativa

La llei dintegraci o associativa s la inversa de la llei de desglossament,

s a dir, s possible reunir diversos comptes en un. Amb aix se nacon-

segueix una sntesi.

1.3.3. Llei deliminaci

Quan un compte determinat ha de ser carregat i abonat pel mateix im-

port com a conseqncia del mateix fet comptable, es pot eliminar.

1.3.4. Llei de connexi

En un sistema de comptabilitat, qualsevol compte s coordinable amb

els altres.

Observeu, per exemple, loperaci que consisteix a comprar al comptat

100 kg de mercaderies a 3 u.m./kg. Els elements patrimonials que inter-

venen en loperaci sn Mercaderies i Caixa:

El compte de Mercaderies t relaci amb el de Caixa.

!

!

!

Podem trobar un altreexemple en el compte deClients, representatiu delsimports que deuen elscompradors de mercaderies.Depn de per a qu esnecessiti la informaci, no nhi ha prou de conixer elque deuen tots els clients delempresa, globalment, sin el que deu cada un dellsindividualment, cosa querequerir disposar nosolament dun compte nic deClients, sin dun compte pera cada un dells.

Caixa

300

Mercaderies

300

Exemple


Com assenyala el professor Fernndez Pirla (1970, pg. 54), la coordina-

ci de comptes pot ser especfica o genrica. Ens trobem en el primer cas

quan els comptes mantenen una relaci natural, com els de lexemple.

Ara b, si es tracts duna permuta, per exemple de Maquinria per Mer-

caderies, ens trobarem en el segon cas, ja que es tracta duna relaci no

normal, extraordinria.

1.4. Els comptes i la representaci patrimonial

En el mdul anterior havem arribat a establir que:

o, cosa que s igual:

Aquesta s la situaci del patrimoni empresarial en un moment donat.

Per lempresa s un ens que no roman en estat de reps, sin que, al

contrari, compra, ven, transforma, cobra, paga, etc.

Partim duna situaci determinada (situaci inicial 0):

Considerem, en primer lloc, els tipus de moviments patrimonials que es

poden produir. Lactiu pot variar per augment o disminuci i no pot va-

riar en cap altre sentit. Augmenta quan sadquireixen elements nous, s

a dir, quan es fan inversions noves: ms mquines, ms mobles, ms lo-

cals, ms gnere per a vendre, etc. Disminueix, per exemple, quan ens en

desprenem per venda.

Per la seva banda, el passiu pot variar, tamb, per augment o disminuci

i no pot variar tampoc en cap altre sentit. Augmenta quan es produeix

un finanament nou per a noves inversions, procedent del propietari de

lempresa o dentitats financeres (bancs). Disminueix quan es van tor-

nant aquests recursos financers a qui els havia aportat.

A0 = P0 + N0

A = P + N

EE = EF

Passiu

Alludim aqu al passiu ensentit ampli, s a dir,passiu + net.


La situaci en el moment inicial, com ja sha dit abans, s:

La situaci en un moment posterior o final (f) s:

La diferncia entre ambdues situacions es deu a les variacions patrimo-

nials produdes. Aix, doncs, ha de ser:

Consegentment:

Transposant els termes, resulta:

[1] A0 + D A0 + d P0 + d N0 = P0 + D P0 + N0 + D N0 + d A0

que podem expressar en forma de compte:

Af = Pf + Nf

A0 = P0 + N0

A0 + D A0 d A0 = Af fiLactiu inicial les seves variacions s

igual a lactiu final.

P0 + D P0 d P0 = Pf fiEl passiu inicial les seves variacions s

igual al passiu final.

N0 + D N0 d N0 = Nf fiEl net inicial les seves variacions s

igual al net final.

A0 + D A0 d A0 = P0 + D P0 d P0 + N0 + D N0 d N0

Af = Pf + Nf

5 55

Patrimoni

A0 P0

D A0 D P0

d P0 N0

d N0 D N0

d A0


Aquesta expressi posa de manifest que la igualtat fonamental (A = P + N)

es conserva sumant a lactiu inicial els seus increments i els decrements

de passiu i net i, daltra banda, sumant al passiu i al net inicials els seus

increments i els decrements dactiu.

Amb la qual cosa hem arribat a establir les regles del crrec i de labo-

nament dels comptes, segons la teoria matemtica:

Si es tracta dun compte representatiu dun element dactiu, un aug-

ment implica un crrec en aquest compte i una disminuci, un abo-

nament.

Si es tracta dun compte representatiu dun element de passiu o de

net, un augment implica un abonament en aquest compte i una dis-

minuci, un crrec.

La representaci del patrimoni en el moment inicial (0) s la segent:

!

!

Aplicant la llei del desglossament podem escindir el compte general de

Patrimoni segons la naturalesa dels seus elements, de la qual cosa resulta:

Comptes dACTIU Comptes de PASSIU Comptes de NET

A0 d A0 d P0 P0 d N0 N0

D A0 D P0 D N0

A0 = P0 + N0

(Patrimoni inicial)

A0

P0

N0

Lectura recomanada

Recomanem la lectura delcaptol IV, Teora de lascuentas, del llibre deFernndez Pirla (1970), enqu lestudiant pot trobaraltres teories explicatives delcrrec i de labonament delscomptes: teories jurdica,materialista, valorista ieconomigrfica.

Comptes dactiu

A0

SD = A0

Comptes de passiu

P0

SH = P0

Comptes de net

N0

SH = N0

Exemple 1:

En un moment posterior o final (f), la situaci amb qu ens trobem s la

que es representa a continuaci, en qu sha de mantenir la igualtat

A = P + N:


Balan a 1 de gener de 19n0

Actiu Passiu

Caixa 10 Provedors 10Mercaderies 15 Net (capital) 35Mobiliari 20

45 45

Caixa

10

Mercaderies

15

Mobiliari

20

Provedors

10

Capital

35

Af = Pf + Nf

(Patrimoni final)

A0 d A0

D A0

d P0 P0

D P0

d N0 N0

D N0

Comptes dactiu

A0 d A0

D A0

SD = Af

Comptes de passiu

d P0 P0

D P0

SH = Pf

Comptes de net

d N0 N0

D N0

SH = Nf5

[1]


Exemple 2:

Suposem que la situaci patrimonial final (31-12-19n0) s la segent:

En el perode 0 f (any 19n0 en lexemple) shan produt variacions en

cada un dels anteriors elements patrimonials, que han tingut com a con-

seqncia que la situaci patrimonial en el moment f sigui la que sha

mostrat anteriorment.

Si registrem en sengles comptes cada una daquestes variacions de cada

un dels elements patrimonials a mesura que es van produint i de la ma-

nera assenyalada, segons que els comptes siguin dactiu, passiu o net, fi-

xeu-vos com, desprs, lobtenci de lestat global de representaci patri-

monial (Balan de situaci) ser immediata.

Com es mostra en lexemple, es disposa de la situaci patrimonial en el

moment f per observaci directa de la realitat en aquest moment, sense

que hi hagi hagut necessitat danar-la observant al llarg del perode con-

siderat i danar registrant cada una de les variacions que anaven experi-

mentant els elements patrimonials. En conseqncia, registrar cada una

de les operacions a mesura que es van produint ens podr proporcionar

en qualsevol moment la situaci patrimonial.

!

Balan a 31 de desembre de 19n0

Actiu Passiu

Caixa 5 Provedors 15Mercaderies 20 Net (capital) 35Mobiliari 25

50 50

Caixa

Si = 10 d = PagamentsD = Cobraments

Sf = 5

Mercaderies

Si = 15 d = VendesD = Compres

Sf = 20

Mobiliari

Si = 20 d = VendesD = Compres

Sf = 25

Provedors

d = Cancellaci Si = 10deutes D = Nous

deutes

Sf = 15

Capital

d = Retirades Si = 35de capital D = Noves

aportacionsde capital

Sf = 35


1.5. Funcionament administratiu i especulatiu del compte

Un compte pot funcionar administrativament (comptes administra-

tius, estadstics o de moviment) i especulativament (comptes especula-

tius o mixtos). En el funcionament administratiu el compte es limita a

recollir nicament les variacions dels elements patrimonials que repre-

senta. En el funcionament especulatiu, a ms de recollir aquestes varia-

cions patrimonials, tamb recull el resultat (benefici o prdua) derivat

de la seva gesti.

1.5.1. Funcionament administratiu

Per exemple, carreguem el compte de Mercaderies per limport de les

compres (nombre dunitats fsiques comprades preu de compra) i labo-

nem per limport del cost de les vendes (nombre dunitats fsiques venu-

des preu de compra):

1.5.2. Funcionament especulatiu

Comprar un b per n u. m. i vendrel per n + b u. m. implica haver gua-

nyat en loperaci b u. m.

El mateix compte de Mercaderies dabans el carreguem igualment per

limport de les compres a preu

de compra (Pc), per labona-

ment ara el fem per limport

de les vendes a preu de venda

(Pv):

!

Mercaderies

UO PC UV PC

UC PC

El saldo dun compte que funciona administrativament s

SD = UO PC + UC PC UV PC = PC (UO+ UC UV)

que reflecteix lexistncia final de Mercaderies a preu de compra.

Llegenda

UO: unitats fsiques inicials(existncia inicial)

UC: unitats fsiquescomprades

UV: unitats fsiques venudesPC: preu de compraPV: preu de venda

Mercaderies

Uo Pc Uv Pv

Uc Pc

Nota

Estudiareu amb msprofunditat aquests dosprocediments sobre elfuncionament dels comptesen lapartat 1.3. del mduldidctic Lactiu i el passiucirculants daquesta mateixaassignatura.


Tenint en compte que

Pv = Pc B (B = benefici)

el seu saldo s:

SD/H = U0 Pc + Uc Pc Uv Pv

SD/H = U0 Pc + Uc Pc Uv (Pc B)

Daix sinfereix que el saldo dun compte que funciona especulativa-

ment duu implcita una informaci doble: lexistncia de lelement

patrimonial que representa (E) i el resultat derivat de la seva gesti

(R).

Un compte que en un sistema comptable funciona especulativament re-

quereix, en el tancament del perode, que el seu saldo es distribueixi en

aquests dos components, s a dir, sha de regularitzar perqu, si no, ni re-

presenta la situaci de lelement patrimonial ni el resultat de la seva ges-

ti, sin la seva suma algebraica.

Vegeu lexemple segent. Es compren 25 u. f. (unitats fsiques: metres,

litres, quilos, etc.) dun producte al preu unitari de 4 u. m. (unitats

monetries), de manera que el total de la compra s de 100 u. m. Es

venen totes les u. f. al preu unitari de 5 u. m., amb la qual cosa el total

de la venda s de 125 u. m. i, consegentment, sobt un benefici de

25 u. m.

Podem reflectir loperaci de les maneres segents:

1) Funcionament administratiu del compte de Mercaderies:

!

SD/H = Pc (U0 + Uc Uv) Uv B

E R

DEURE Mercaderies HAVER

Compres (25 u. f. 4 u. m.): 100 Vendes (25 u. f. 4 u. m.): 100

S = 0


2) Funcionament especulatiu del compte de Mercaderies:

Situaci que evidencia la necessitat de regularitzar el compte.

Per a la regularitzaci dun compte que ha funcionat especulativament,

sha de passar al raonament segent:

Sigui

[1] R = V CV

s a dir, el resultat s la diferncia entre ingressos i despeses

[2] CV = Ei + C Ef

s a dir, el cost del que sha venut sn les vendes (sortides de lelement

patrimonial) al preu dadquisici. Al principi daquest apartat ja havem

establert que, si anomenem S0 la situaci inicial dun compte i Sf la final,

resulta Sf = S0 + D d , de la qual cosa es dedueix que d = S0 + D Sf.

Substituint ara a [1] CV pel valor obtingut a [2], resulta:

DEURE Resultat HAVER

Benefici (25 u. f. 1 u. m.): 25

SH = 25 u. m.



SH = 25 u. m.

Llegenda

C: compresCV: cost de les vendesEi: existncia inicialEf: existncia finalR: resultatSH/D: saldo creditor/deutorV: vendes

R = V (Ei + C Ef)fl fl

Haver Deure

R = H D + Effl

SH/D

R = SH/D + Ef

Els signes ...

... de SH/D es justifiquenperqu el saldo creditor delcompte s un factor positiu enla configuraci del resultat i elsaldo deutor, negatiu.

h 55


Observeu que es juga amb el saldo del compte [ SH/D] (informaci comp-

table) i amb lexistncia final [Ef], que sobt de la realitzaci dun inven-

tari fsic (informaci extracomptable), adequadament valorat.

La interpretaci de la frmula anterior es pot fer de la manera segent:

Exemple 1

Siguin:

Compres = 25 u. f.

Vendes = 21 u. f.

Ef = 4 u. f.

Pc (preu de compra) = 4 u. m.

Pv (preu de venda) = 3 u. m.

Si el saldo s creditor i lexistncia s 0, hi ha benefici per lim-

port daquest saldo creditor.

Si el saldo s creditor i hi ha existncies, hi ha benefici per lim-

port de la suma dambds.

Si el saldo s deutor i lexistncia s 0, hi ha prdua per limport

daquest saldo deutor.

Si el saldo s deutor i hi ha existncies, hi pot haver benefici o

prdua, segons que Ef > SD o viceversa, respectivament, per la

diferncia entre ambdues magnituds.

Si tant el saldo com lexistncia sn 0, no hi ha ni benefici ni

prdua.

Si el saldo s 0 i hi ha existncies, hi ha benefici per limport

daquesta existncia.



SD = 37 u. m.


a) Resultat de la compravenda: en la venda de cada u. f. es perd 1 u. m.

(PV PC = 3 4 = 1); consegentment, la prdua que ha representat la

venda de 21 u. f. s: 21 (1) = 21 u. m.

b) Existncia final: lexistncia final s de 4 u. f., que a 4 u. m. (PC) cada

una dna un valor de 16 u. m.

c) Descomposici del saldo del compte:

37 (SD) = 21 (prdua) + 16 (Ef)

Dacord amb la formalitzaci que hem fet:

R = 37 + 16 = 21

d) Regularitzaci:

Compte de Mercaderies: abonament de 21 u. m., amb la qual cosa pre-

sentar un saldo deutor de 16 u. m., que es correspon amb el valor de

lexistncia final.

Compte de Resultats: crrec de 21 u. m.

Exemple 2

Siguin:

Ei = 10 u. f. 4 u. m. = 40 u. m.

Compres = 25 u. f.

Vendes = 31 u. f.

Ef = 4 u. f.

Pc = 4 u. m.

Pv = 6 u. m.


E1 40


SH = 46 u. m.


a) Resultat de la compravenda: 62 u. m. (benefici)

b) Existncia final: 16 u. m.

c) Descomposici del saldo del compte:

46 (SH) = 62 (benefici) 16 (Ef)

Dacord amb la formalitzaci que hem fet:

R = 46 + 16 = + 62

d) Regularitzaci:

Compte de Mercaderies: crrec de 62 u. m.

Compte de Resultats: abonament de 62 u. m.

1.6. Comptabilitzaci de les operacions

1.6.1. Introducci

El mtode de partida doble (o anfisogrfic) s un mtode daplicaci o

realitzaci dun sistema comptable complet o de representaci i coordi-

naci. La paraula anfisogrfic s detimologia grega: anfi significa amb-

ds, iso indica identitat i grafe significa escriptura. Per consegent, an-

fisografia indica literalment escriptura anloga o idntica per dues parts,

fent referncia, per tant, al fet que en el mtode de partida doble es veri-

fica el registre dels fets amb una doble referncia quantitativa.

Aquesta denominaci est dacord, doncs, en el significat etimolgic, amb

tota la teoria que hem anat exposant fins ara, ja que la comptabilitat, en

registrar els fets, en destaca el doble aspecte de causa i efecte (finanament

i concreci, dins de les teories econmiques dels comptes; creditor i deu-

tor, dins de la teoria jurdica). Fernndez Pirla (1970, pg. 108)

Aquesta perspectiva doble des de la qual es pot veure o analitzar tot fet

comptable s el fonament del que anomenem Principi de dualitat.

Denominaci

La denominaci daquestepgraf (el principi dedualitat) ens plantejava unproblema terminolgic, ja quela denominaci quetradicionalment sha utilitzatde principi de partida dobleens semblava tan arcaica i pocexpressiva com lenunciacique soferia daquest principi:no hi ha deutor sense creditorni creditor sense deutor [...].Caibano (1975, pg. 63-64)


Lessncia daquest principi consisteix en una propietat bidimensional que permetuna doble classificaci dins dun conjunt de classes. Aquesta s una propietat abstractaque, formalment, es podria expressar per mitj del clcul segent:

" x $ y / x R yx, y C

que podem llegir: per a tot x existeix algun y tal que hi ha establerta una relaci entre amb-ds, els quals pertanyen a un mateix conjunt C [...]. Si associem aquesta propietat a un fetempric, com pot ser un esdeveniment econmic, en qu en tot cas es manifesten dos co-rrents de signe contrari: oferta-demanda, entrada de factors-sortida de productes, etc., enstrobem amb lexistncia dun isomorfisme que lliga ambds elements: esdeveniment em-pric i propietat bidimensional. Aix, doncs, qualsevol transacci pot ser interpretada desdel punt de vista assenyalat, amb la qual cosa s possible distingir-hi un aspecte i un con-traaspecte en paraules de Mattessich, un dbit i un crdit en la terminologia tradicional oun input i un output segons els termes usats entre els economistes.

Caibano (1975, pg. 63-64)

Lany 1494 s una data histrica per a la comptabilitat. El monjo fran-

cisc fra Luca Pacioli, clergue renaixentista itali, publica el primer trac-

tat de comptabilitat on exposa el mtode de partida doble, en qu sha

basat fins ara el desenvolupament de la nostra disciplina.

La magna obra es titula Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni et

Proportionalita, i a Distinctio Nona, Tractatus XI, De Computis et Scripturis

(Dels comptes i lescriptura) trobem els 36 captols sobre comptabilitat.

De tota manera, Luca Pacioli no s el pare de la comptabilitat per par-

tida doble, sin que, com ell mateix diu a la seva obra, explica el m-

tode que segueixen els comerciants de lpoca per a registrar les seves

operacions.

Prcticament tots els autors estan dacord a reconixer la gran aportaci de Luca Pa-cioli a la cincia matemtica del seu temps. I realment seria difcil no reconixer-la, a lavista de la gran notorietat que va aconseguir en el seu temps i de lorgull i desimbolturaamb qu el mateix Pacioli shi referia en les seves obres, destinades als cercles ms selec-tes de la cincia i la intellectualitat italianes del seu temps.

Hernndez Esteve (1994, pg. 62)

1.6.2. Comptabilitzaci de les operacions

Dacord amb el mtode de la partida doble, en tot fet comptable sempre

trobarem, com a mnim, dos comptes de signe contrari, cosa que equi-

val a dir que un/s compte/s apareixer/an carregat/s i un/s altre/s abo-

nat/s. A ms, els imports pels quals aquests comptes sn carregats i

abonats sn iguals.

Per a la comptabilitzaci dun fet comptable, farem el raonament que

queda sistematitzat a la pauta metodolgica segent:

!

Fra Luca Pacioli, clergue italique public el primer tractat

de comptabilitat.

Lectura recomanada

Resulta molt interessant, pera qui desitgi estendres enaquest tema, ledici delAssociaci Espanyola deComptabilitat iAdministraci dEmpreses(AECA, 1994) per acommemorar el cinc-centsaniversari de la seva primerapublicaci: Luca Pacioli, De las cuentas y las escrituras,(ttol nov, tractat XI de laSumma de Arithmetica.Geometria, Proportioni etProportionalita. Vencia,1494. Aquesta edici vaprecedida dun Estudiointroductorio sobre la vida y obra de Luca Pacioli.Esteban Hernndez Esteve s autor daquest estudi itraductor del text original,del qual sinclou tamb unareproducci fotogrfica presadun exemplar de la primeraedici impresa a Vencialany 1494 per Paganino,custodiat actualment a labiblioteca de la Universitatde Sevilla.


Lanlisi de cada operaci sha de fer sempre independentment daltres

operacions. Aix, per exemple, com es raonar en els exemples que vin-

dran a continuaci, una operaci consistent en la compra al comptat de

mercaderies per 100.000 u.m. implica un crrec en el compte de Merca-

deries i un abonament en el de Caixa:

Ara b, ens podrem preguntar, pel que fa al compte de Caixa, com s pos-

sible fer-hi un abonament, que significa una sortida de diners, si pr-

viament no hi ha entrades de diners (crrec en el compte). Cal tenir

present que el raonament es fa per a cada operaci en concret i la que con-

siderem implica un abonament en el compte de Caixa (pagament), inde-

pendentment que altres operacions, prviament, hagin implicat crrecs

(cobraments). Perqu, efectivament, no es pot pagar amb diners si no sen

Determinar:

1) Els elements patrimonials i, consegentment, els seus comptes

representatius que intervenen en loperaci i que, com a mnim,

sn dos.

2) La naturalesa daquests elements patrimonials i, consegent-

ment, dels seus comptes representatius, s a dir, determinar si sn

dactiu, de passiu o de net. I, si sn de net, determinar de quina

classe.

3) El tipus de variaci que experimenta cada un dels elements

patrimonials que hi intervenen, que pot ser un augment o una dis-

minuci.

4) El/s compte/s (punt 1) que ha/n de ser carregat/s (anotaci en

el Deure) i el/s que ha/n de ser abonat/s (anotaci en lHaver) se-

gons la seva naturalesa (punt 2) i la variaci experimentada (punt 3).

(Vegeu les teories del crrec i de labonament dels comu.m.)

Verificar, al mateix temps, que sempre, en el reflex comptable de

tota operaci, la suma dels imports pels quals es carreguen els

comptes que hi intervenen s igual a la suma dels imports pels

quals sabonen.

Mercaderies

100.000

Caixa

100.000


tenen. El que ha de quedar clar s que es reflecteix el que passa en lopera-

ci considerada, sens perjudici de lexistncia de les altres operacions.

Un cop acabat el raonament comptable que sha ests al llarg dels

quatre punts anteriors, ja s possible registrar adequadament els fets

comptables. Lanotaci, el registre o lassentament esquemtic dun

fet comptable en el que sanomena llibre diari s la segent:

Per exemple, loperaci indicada abans es registra:

100.000 Mercaderies a Caixa 100.000

que no s altra cosa que formalitzar de manera diferent lequiva-

lncia.

s a dir,

100.000 Mercaderies = 100.000 Caixa

La igualtat comptable es representa amb la a que figura entre el

compte carregat i el compte abonat, mentre que la igualtat algebraica es

representa amb signe =. Per no perdem de vista que, en definitiva,

es tracta dun pur formalisme i que prescindir daquesta a no implica-

ria cap disfunci. El que conv destacar s que conceptualment simbo-

litza lexistncia duna igualtat.

Quan ms endavant sestudin els llibres de comptabilitat, sanalitzaran

detalladament tots els elements de lassentament en el llibre diari. En

aquest moment nhi ha prou de veure com queda registrat un fet comp-

table de la manera com ho hem fet.

El que sha vist abans s el cas ms simple dassentament en el llibre

diari, el duna operaci el registre comptable de la qual requereix noms

un compte que es carrega i un altre que sabona. Lassentament ms

complex seria de la manera segent:

import Compte1 (carregat) = import Compten (abonat)

!

import / Compte1 (carregat) a Compten (abonat) / import

!


1.6.3. Exemples de comptabilitzaci de les operacions

A continuaci considerarem una srie doperacions que sotmetrem a

lanlisi comptable necessria que permeti arribar al seu registre se-

guint la pauta metodolgica establerta anteriorment. En determina-

des comptabilitzacions, per raons bvies, hem prescindit dalguns as-

pectes com, per exemple, qestions relacionades amb els impostos

que afecten les operacions considerades, amb les amortitzacions, etc.,

perqu en aquest moment la simplificaci s necessria i perqu, a

ms, no hi afegirien cap avantatge des dun punt de vista didctic i

conceptual.

Quan les operacions plantejades impliquin una variaci del net, se

nanalitzar el tipus: augment/disminuci de capital, benefici/ingrs i

prdua/despesa.

Les comptabilitzacions que es fan es consideren sempre des de la pers-

pectiva de la suposada empresa (lempresa) que considerem. Aquesta

empresa, per exemple, compra a un provedor, ven a un client, cobra

dun client, paga a un provedor, al personal, etc.

Cas nm. 1

a) Fet comptable: lempresa compra gnere al comptat valorat

en 100.000 u.m.

b) Anlisi comptable: aquesta operaci significa que lem-

presa efectua una compra de productes per a la seva venda

posterior (Mercaderies), limport de la qual paga al comptat

(Caixa, Bancs), s a dir, en el moment de rebre la mercaderia.

En definitiva, en el patrimoni de lempresa (compradora) es

import1 Compte1import2 Compte2import3 Compte3... ... ... ... ... ...

a Compten importna Compten+1 importn+1a Compten+2 importn+2

... ... ... ... ... ...

Semblances

De la mateixa manera que aqui t formaci musical lasimple visi de les notes dunpentagrama li permet sentir lapea que representen, tambla visi dun assentament en elllibre diari ha de portar a quit formaci comptable, no pasa llegir lassentament perexemple, 100 Maquinria a Creditors 100, sin ainterpretar perfectament latransacci que hi ha darrere lasimbologia comptable, que enel nostre cas s una compraduna mquina a crdit.

Una empresa compramercaderies que paga i que

posteriorment vendr.


produeix un canvi o substituci de diners (Caixa, Bancs) per gnere

(Mercaderies).

El raonament que farem per a procedir a la seva comptabilitzaci segueix

cada un dels punts de la pauta metodolgica explicada anteriorment. En

el text que segueix, encapalant ambdues columnes figuraran els comp-

tes que intervenen en loperaci, i tamb lanlisi necessria per a fer-ne

el registre.

Aix, per exemple:

La columna encapalada per Mercaderies (I) informa que aquest s un

compte dActiu (II), que es produeix una variaci augmentativa daque-

lles D A (III), cosa que implica una anotaci en el Deure (IV) del

compte.

Al seu torn, la columna encapalada per Caixa o Bancs (I) informa que

s un compte dActiu (II), que es produeix una variaci disminutiva de

Caixa o Bancs d A (III), cosa que implica una anotaci en lHaver (IV)

del compte.

En els casos posteriors no explicarem el detall del raonament que aca-

bem de fer aqu, sin que ens referirem noms a la forma esquemtica,

com apareix a continuaci, que entenem que resulta prou eloqent.

Observeu que es mant la igualtat, que ja havia quedat demostrada

abans:

A + D A + d P + d N + C + D = P + D P + N + D N + B + I + d A

D A = d A

I. Mercaderies Caixa o Bancs

II. Actiu Actiu

III. D A d A

IV. Deure Haver

D Mercaderies H

100.000

D Caixa H

100.000

Llegenda

C = PrduesD = DespesesB = BeneficisI = Ingressos


ja que en aquest cas sha produt un D A (entrada de Mercaderies, per la

compra) equivalent a un d A (sortida de Caixa, pel pagament).

c) Registre comptable (en el llibre diari):

100.000 Mercaderies a Caixa 100.000

Cas nm. 2

a) Fet comptable: es constitueix una empresa, limport del capital de la

qual, 1.000.000 de u.m., laporta en efectiu el propietari.

b) Anlisi comptable: no sha de perdre de vista que s lempresa que es

constitueix la que rep els diners (Caixa o Bancs), mentre que el Capital

denota la procedncia daquests diners, la font de finanament o lorigen

dels recursos (el propietari de lempresa, en el cas duna empresa indivi-

dual, o els socis, en el cas duna empresa societria).

Observeu que es mant la igualtat:


D A = D N


1.000.000 Bancs a Capital 1.000.000

Cas nm. 3

a) Fet comptable: lempresa compra gnere a crdit valorat en 70.000 u.m.

I. Capital Caixa o Bancs

II. Net Actiu

III. D N D A

IV. Haver Deure

D Capital H

1.000.000

D Bancs H

1.000.000


b) Anlisi comptable:



D A = D P


70.000 Mercaderies a Provedors 70.000

Cas nm. 4

a) Fet comptable: el provedor del cas anterior presenta una lletra de

canvi perqu laccepti lempresa.

b) Anlisi comptable: lacceptaci duna lletra de canvi s la declaraci que

fa el lliurat, per mitj de la seva signatura, en qu es compromet a pagar-la

en el moment del venciment. Loperaci proposada consisteix en un canvi

qualitatiu del deute, ja que labonament dun import determinat en el

compte de Provedors ja evidencia el deute que ha contret lempresa compra-

dora amb el subministrador de les mercaderies. Per en la mesura que aquest

deute es formalitza mitjanant una lletra de canvi, sha de reflectir la nova si-

tuaci. En definitiva, substitum el deute no formalitzat ms que no pas amb

la factura pel deute formalitzat amb una lletra de canvi (Efectes per pagar).

I. Provedors Efectes per pagar

II. Passiu Passiu

III. d P D P

IV. Deure Haver

I. Mercaderies Provedors

II. Actiu Passiu

III. D A D P

IV. Deure Haver

D Mercaderies H

70.000

D Provedors H

70.000




d P = D P


70.000 Provedors a Efectes per pagar 70.000

Cas nm. 5

a) Fet comptable: un cop arribat el venciment de la lletra del cas ante-

rior, lempresa (lliurat) la paga.




d P = d A


70.000 Efectes per pagar a Bancs 70.000

I. Efectes per pagar Caixa o Bancs

II. Passiu Actiu

III. d P d A

IV. Deure Haver

D Provedors H

70.000

D Efectes per pagar H

70.000

D Efectes per pagar H

70.000

D Bancs H

70.000


Cas nm. 6

a) Fet comptable: lempresa cobra 50.000 u.m. dun client, que cor-

responen a limport duna factura per una venda que es va fer.




D A = d A


50.000 Caixa a Clients 50.000

Cas nm. 7

a) Fet comptable: lempresa paga 30.000 u.m. a un provedor, que co-

rresponen a limport duna factura per una compra que es va fer.


I. Caixa o Bancs Provedors

II. Actiu Passiu

III. d A d P

IV. Haver Deure

I. Caixa o Bancs Clients

II. Actiu Actiu

III. D A d A

IV. Deure Haver

D Caixa H

50.000

D Clients H

50.000




d P = d A


30.000 Provedors a Caixa 30.000

Cas nm. 8

a) Fet comptable: lempresa paga la nmina del personal, que puja

1.300.000 u.m.




D = d A


1.300.000 Despeses de personal a Caixa 1.300.000

I. Caixa o Bancs Despeses de personal

II. Actiu Net

III. d A d N (D)

IV. Haver Deure

D Caixa H

30.000

D Provedors H

30.000

Nota

La comptabilitzaci de lanmina s ms complexa quecom es formula aqu, peraquest no s el moment per a considerar altres aspectesrelacionats amb aquestaoperaci.

D Caixa H

1.300.000

D Despeses de personal H

1.300.000


Cas nm. 9

a) Fet comptable: un banc amb qu lempresa mant un compte cor-

rent liquida els interessos a favor de lempresa (20.000 u.m.) derivats

daquest compte.




D A = I


20.000 Bancs a Ingressos financers 20.000

Cas nm. 10

a) Fet comptable: lempresa ven al comptat gnere per 80.000 u.m., que

va costar 60.000 u.m.


I. Caixa o Bancs Mercaderies Benefici de la venda

II. Actiu Actiu Net

III. D A d A D N (B)

IV. Deure (80.000) Haver (60.000) Haver (20.000)

I. Bancs Ingressos financers

II. Actiu Net

III. D A D N (I)

IV. Deure Haver

D Bancs H

20.000

D Ingressos financers H

20.000




D A = B + d A


80.000 Caixa a Mercaderies 60.000

a Benefici de la venda 20.000

Cas nm. 11

a) Fet comptable: lempresa ven a crdit gnere per 80.000 u.m., que va

costar 60.000 u.m.




D A = B + d A


80.000 Clientes a Mercaderies 60.000

a Benefici de a venda 20.000

I. Clients Mercaderies Benefici de la venda

II. Actiu Actiu Net

III. D A d A D N (B)

IV. Deure (80.000) Haver (60.000) Haver (20.000)

D Caixa H

80.000

D Mercaderies H

60.000

D Benefici venda H

20.000

D Clients H

80.000

D Mercaderies H

60.000

D Benefici venda H

20.000


Cas nm. 12

a) Fet comptable: el client del cas anterior accepta una lletra de canvi.




D A = d A


80.000 Efectes per cobrar a Clients 80.000

Cas nm. 13

a) Fet comptable: lempresa ordena a un dels bancs amb qu mant un

compte corrent que transfereixi 40.000 u.m. a un provedor, per a pagar

una factura daquest import. El banc, per prestar aquest servei, percep

2.000 u.m.

b) Anlisi comptable: el dipsit de diners que lempresa mant en el

banc no solament experimenta una disminuci per limport que ha or-

denat transferir, sin tamb per limport dels honoraris del banc per la

prestaci daquest servei. En definitiva, loperaci que considerem con-

sisteix en un pagament a un provedor que reporta unes despeses.

I. Clients Efectes per cobrar

II. Actiu Actiu

III. d A D A

IV. Haver Deure

D Clients H

80.000

D Efectes per cobrar H

80.000




d P + D = d A


40.000 Provedors

2.000 Despeses per serveis bancaris a Bancs 42.000

Cas nm. 14

a) Fet comptable: el propietari de limmoble on hi ha les oficines de

lempresa presenta 300.000 u.m. de liquidaci trimestral pel seu lloguer.

Lempresa llogatera paga aquest import amb un xec bancari.




D = d A

I. Despeses de lloguers Bancs

II. Net Actiu

III. d N (D) d A

IV. Deure Haver

I. Bancs Provedors Despeses per serveis bancaris

II. Actiu Passiu Net

III. d A d P d N (D)

IV. Haver (42.000) Deure (40.000) Deure (2.000)

D Bancs H

42.000

D Provedors H

40.000

D Desp. serv. banc. H

2.000

D Despeses lloguers H

300.000

D Bancs H

300.000



300.000 Despeses de lloguers a Bancs 300.000

Cas nm. 15

a) Fet comptable: a conseqncia dun incendi, queda totalment des-

truda una de les mquines. Lempresa no t assegurada la maquinria

contra cap risc. Lestat de la mquina desprs del sinistre no permet que ni

tan sols venent-la com a ferralla sen pugui recuperar part del valor.

Aquesta mquina, ats el seu estat ds i conservaci, abans del sinistre es-

tava valorada comptablement en 500.000 u.m.




C = d A


500.000 Prdues a Maquinria 500.000

I. Prdues Maquinria

II. Net Actiu

III. d N (C) d A

IV. Deure Haver

D Prdues H

500.000

D Maquinria H

500.000


2. Els llibres de comptabilitat.Una aproximaci al cicle comptable

2.1. Concepte i classes de llibres de comptabilitat

El compte s un instrument conceptual encarregat de la representaci

dun element patrimonial, tal com hem vist en els apartats anteriors. s

a dir, ens ofereix levoluci i la situaci daquest element. El balan

tamb s un instrument conceptual de representaci. Representa el patri-

moni, o conjunt delements patrimonials, dun determinat ens. s a dir,

ofereix la situaci del patrimoni duna empresa en un moment donat.

Els llibres de comptabilitat sn instruments materials que permeten la

representaci i la coordinaci comptable. Shi registren els fets compta-

bles dacord amb diversos criteris de classificaci. La funci que complei-

xen els llibres principals de comptabilitat s triple.

Es poden fer classificacions diverses dels llibres de comptabilitat; per

exemple, segons:

1) la importncia dins del procs de representaci i coordinaci compta-

ble: principals i auxiliars;

2) lexigncia per les normes legals: obligatoris i voluntaris.

El grfic segent mostra la funci de cada un daquests llibres i quina s

la seqncia de lelaboraci de la informaci comptable.

!

snEls fetscomptables

Cronolgicament(llibre diari)

Sistemticament(llibre major)

Peridicament(llibre dinventaris i comptes anuals)

Classificats

Sintetitzats


Pel que fa als llibres auxiliars, la seva funci s la de desenvolupar o des-

glossar els registres dels llibres principals. Aix, per exemple, el llibre diari

pot contenir un assentament global per a totes les adquisicions de merca-

deries del mes; en canvi, un llibre diari auxiliar detallaria cadascuna de les

adquisicions. El mateix podrem dir de Caixa, Bancs, Clients, etc.

2.2. El llibre diari

Veurem a continuaci el procediment de registre de les operacions en el

llibre diari. Les operacions sn les segents:

Funcions respectivesdel diari i del major

Observaci Anlisi Classificaci Presntesi

Balan(Control

qualitatiu)

Diari(Expressi dels fets

en frmulescomptables)

Documents(Constataci

dels fets)

Major(Operaci material

de classificaci)

ABCDEFGHIJKLMNOP

Balan...........

ComptesD D CC

Sumes Saldos

T = T S . S

AA

DC

M

GH

KK

LO

BA

B

RT

R

E F G H

I J K L

M N O P

B C D

CONTROL(2)

Treball purament

comptable

T = T

c

c

c

c

c

c

c

c

cc

c

c

Extret de Fernndez Pirla (1970, pg. 98), que ho reprodueix de larticle de Pierre Garnier La comptabilit, dins lAlgbre duDroit & Mthode dObservation des Sciences conomiques (Pars: Dunod, 1947).

Treball purament

material

El llibre diari s un llibre principal i obligatori [cfr. Codi de co-

mer, art. 25.1 i 28.2] en qu els fets comptables es registren o clas-

sifiquen cronolgicament. Aquestes anotacions o registres reben el

nom dassentaments, encara que hem dassenyalar que el terme as-

sentament, genricament, significa anotaci duna cosa perqu no

soblidi, especialment en els llibres de comptabilitat. Ara b: las-

sentament per antonomsia, en comptabilitat, s precisament el

que es fa en el llibre diari.


25 de gener de 1995: Assentament nm. 13. Compra de mercaderies a

crdit per 1.000.000 de u.m.

29 de gener de 1995: Assentament nm. 14. Cobrament en efectiu

de limport de factures pendents a crrec de clients per 900.000 u.m.

30 de gener de 1995: Assentament nm. 15. Pagament de la nmina

del personal, limport del qual s de 800.000 u.m.

31 de gener de 1995: Assentament nm. 16. Percebut del banc lim-

port dels interessos (30.000 u.m.) que corresponen a un dipsit en

una llibreta destalvi.

Els assentaments corresponents en el llibre diari, com sha mostrat en

lapartat anterior, es poden reflectir esquemticament de la manera se-

gent, respectivament:

A continuaci registrarem completament en un full de llibre diari les

quatre transaccions anteriors, en qu es detallar tota la informaci re-

querida.

1.000.000 Mercaderies a Provedors 1.000.000

900.000 Caixa a Clients 900.000

800.000 Despeses de personal a Caixa 800.000

30.000 Bancs a Ingressos financers 30.000

Un assentament de diari ha de contenir la informaci segent:

a) Nmero dordre de lassentament.

b) Data de lassentament.

c) Comptes que es carreguen i comptes que sabonen.

d) Imports corresponents a cada crrec i abonament.

e) Explicaci de la transacci.

f) Referncia normalment del nmero del foli en qu apareix en el

llibre major cada un dels comptes que es carreguen i abonen en el

llibre diari.


El llibre diari que sha presentat es coneix com de ratllat americ. A

continuaci es presenta un llibre diari conegut com de ratllat itali, en

qu les operacions poden quedar registrades de la forma assenyalada.

Lanlisi dun compte permet apreciar-ne les variacions, la si-

tuaci inicial i la situaci final, per s lanlisi allada dun ele-

ment patrimonial, amb independncia de tota la resta. En

canvi, per mitj dels assentaments del llibre diari es posa de ma-

nifest la relaci causal entre els elements patrimonials que han

intervingut en cada transacci. Com assenyala el professor Fer-

nndez Pirla (1970, pg. 101), el llibre diari, doncs, coordina

per a cada fet la causa i lefecte que el defineixen....

Si a cada assentament del llibre diari es produeix la igualtat entre la suma

de les quantitats carregades i la de les abonades, tamb en el total del

diari (conjunt de tots els assentaments) shaur de produir:

D1 = H1D2 = H2... = ...

Dn = Hn

essent:

Di = Suma de les quantitats carregades a lassentament i.

Hi = Suma de les quantitats abonades a lassentament i.

!


s a dir,

D1 + D2 + ... + Dn = H1 + H2 + ... + Hn

Cosa que significa que en el llibre diari la suma de les quantitats carrega-

des s igual a la suma de les quantitats abonades.

2.3. El llibre major

En el llibre diari sha fet la recollida cronolgica dels fets comptables i la

coordinaci dels elements patrimonials que hi han intervingut. Per a coni-

xer, precisament, la situaci de cada un daquests elements patrimonials que

han intervingut en aquests fets comptables, sha dobrir un compte per a

cada un i shi han danar registrant els moviments a mesura que es van regis-

trant en el llibre diari. Aix, doncs, el llibre major queda constitut pel con-

junt de tots els comptes, de manera que els fets comptables han quedat clas-

sificats segons la naturalesa dels elements patrimonials que hi han

intervingut.

En termes generals, els imports registrats a cada compte del llibre major

sn parts de cada una de les sumes dels assentaments del llibre diari.

Per tant, tamb sha de complir que:

d1 + d2 + ... + dn = h1 + h2 + ... + hn

essent di i hi la suma dels imports carregats i abonats, respectivament, en

el compte i.

Cosa que significa que en el llibre major tamb la suma de les quantitats

carregades s igual a la suma de les quantitats abonades i, a la vegada,

aquestes sumes coincideixen amb les del llibre diari.

!

!

El llibre major s un llibre principal, per no obligatori, segons la

legislaci mercantil vigent. En el llibre major sefectua una classifi-

caci sistemtica dels fets segons els elements patrimonials que hi

han intervingut, s a dir, recull les variacions de cada un daquests

elements patrimonials.... quan es tractadassentaments simples, deltipus Mercaderies a Provedors(un sol compte carregat i unsol compte abonat), elsimports registrats a cadacompte del llibre majorcorresponen al total carregati abonat en aquestassentament.

En particular,...


Lexemple segent presenta el ratllat del llibre major i la relaci entre el

llibre diari i el llibre major, mitjanant el pas dun assentament del pri-

mer al segon.

2.4. El llibre dinventaris i comptes anuals

El llibre dinventaris i comptes anuals s un llibre principal i obligatori

[cfr. Codi de comer, art. 25.1 i 28.1], en qu shan de recollir els docu-

ments segents:

1) Inventari

2) Balan de comprovaci (o balan de sumes)

3) Comptes anuals

a) Balan de situaci

b) Compte de Prdues i guanys

c) Memria


1) Inventari

Document que cont el detall de tots els elements que integren el patri-

moni de lempresa (bns, drets i obligacions) referits a un moment do-

nat, degudament valorats.

2) Balan de comprovaci

s un estat que comprn tots els comptes que figuren en el llibre major,

en qu per a cada un dels comptes sexpressen, en les dues columnes cor-

responents, els imports de les sumes del Deure i de lHaver.

El balan de comprovaci, tamb conegut com a balan de sumes, ve-

rifica que les sumes totals del llibre diari coincideixen amb les sumes dels

comptes del llibre major, com hem dit anteriorment que havia de ser, s

a dir, que els comptes del llibre major recullen totes les transaccions re-

gistrades en el llibre diari.

Ats que limport carregat a cada compte en el llibre diari ha estat pas-

sat al compte corresponent en el llibre major, i com que en el llibre

diari la suma total del Deure ha de ser coincident amb la suma total de

lHaver, perqu aix sesdev a cada assentament, tamb la suma total

del Deure de cada compte del llibre major, i aix mateix la de lHaver,

han de coincidir entre si i amb les del llibre diari; coincidncia que el

balan de comprovaci que considerem posa en evidncia material-

ment.

Si a aquest balan safegeixen dues columnes ms per a saldos (deutors i

creditors), resulta un balan de sumes i de saldos, de manera que per a

cada compte es disposa de

la suma del Deure i de lHa-

ver (balan de sumes) i del

saldo corresponent (balan

de saldos), reflectit en amb-

dues columnes ad hoc.

En aquest grfic es mostra

lestructura del balan:

!

!

COMPTES

BALAN DE SALDOS

BALAN DE SUMES I SALDOS

SUMES SALDOS

HAVER CREDITORSDEURE DEUTORS

{

Programes informtics

Aquesta funci decomprovaci actualment no t importncia quan sutilitzenprogrames informtics, ja queamb aquest suport s un tipusderror que no es pot fer.

BALAN DE SUMES{


La demostraci algebraica del que hem assenyalat sexpressa a continua-

ci, partint de la formalitzaci efectuada per al llibre major:

d1 + d2 + ... + dn = h1 + h2 + ... + hn

O b

(d1 h1) + (d3 h3) + ... + (dn1 hn1) = (h2 d2) + (h4 d4) + ... + (hn dn)

essent:

di hi = comptes amb saldo deutor

hj dj = comptes amb saldo creditor

Cosa que significa que la suma dels saldos deutors s igual a la suma dels

saldos creditors.

En definitiva, shauran de comparar les dades comptables amb aquesta

realitat per si de cas cal ajustar-les. La realitzaci de linventari extra-

comptable (recompte fsic i valoraci dels elements patrimonials) i

tamb la regularitzaci de comptes permeten passar duns saldos a uns

altres. Aquest procs sestudiar adequadament en lapartat destinat al ci-

cle comptable.

3) Comptes anuals

a) Balan de situaci

s un estat que mostra la situaci patrimonial, econmica i financera de

lempresa en un moment donat. Hi figuren els comptes amb els seus sal-

dos que sagrupen per masses patrimonials, que integren lestructura

econmica o actiu i lestructura financera o passiu i reflecteixen la ri-

quesa de lempresa en un moment donat. !

Els saldos que figuren en el balan de saldos sn provisionals, sn

els que es dedueixen del procs comptable, per el seu import pot

diferir de lexistncia real de lelement patrimonial que representa

el compte. Per aix, per a poder arribar a parlar de saldos definitius

hi ha dhaver un procs de contrastaci de la situaci amb la reali-

tat econmica.


Com sha vist, doncs, hi ha diverses classes de balanos, per el balan

per antonomsia s el de situaci.

b) Comptes de Prdues i guanys

s un document comptable que presenta el resultat obtingut per lempresa

en un perode determinat i en el qual figuren les despeses i els ingressos que

shan produt, i que pot mostrar les diferents categories de resultats.

c) Memria

s un document comptable que tradicionalment sha conegut com a

Annex o Notes als estats comptables, lobjectiu del qual s completar, am-

pliar i comentar la informaci del Balan de situaci i del compte de Pr-

dues i guanys, amb la finalitat dobtenir una informaci adequada de la

situaci de lempresa.

Amb lobjectiu dintentar sistematitzar lextens contingut de la informa-

ci que sexigeix a la Memria, establim les tres categories o blocs din-

formaci segents:

Informaci sobre lelaboraci i la presentaci del Balan de situaci i

del compte de Prdues i guanys.

Exemple. Es necessita informaci sobre els criteris comptables aplicats en

relaci amb alguns aspectes de determinades partides: capitalitzacions,

amortitzacions, provisions, sanejaments, actualitzacions de valor, etc.

Ampliaci de la informaci continguda en el Balan de situaci i/o en

el compte de Prdues i guanys.

Exemple. Es necessita lanlisi del moviment (saldo inicial, augments, dis-

minucions, saldo final) de determinats comptes, com ara immobilitzat,

fons propis, etc.

Informaci nova, no continguda ni en el Balan de situaci ni en el

compte de Prdues i guanys.

!

!

Els saldos que apareixen en el balan de situaci sn saldos defini-

tius, i no provisionals com els del balan de saldos.


Exemples. Es necessita informaci sobre lobjecte social de lempresa i

lactivitat o activitats que duu a terme; nombre mitj de persones ocupa-

des en lexercici, per categories; proposta de distribuci de beneficis; llo-

guers, assegurances, litigis, embargaments i situacions anlogues que po-

den afectar el material immobilitzat, inversions financeres, existncies,

etctera.

2.5. Els llibres de comptabilitat en lordenament

juridicomercantil

Els llibres de comptabilitat de lempresa constitueixen un tema objecte

de latenci dels legisladors, que obliga a una srie de requisits formals.

El ttol III del Llibre primer del Codi de comer, que comprn els articles

25 a 49, s La comptabilitat dels empresaris. La Secci primera s Els

llibres dels empresaris, que transcrivim literalment a continuaci:

Artculo 25. 1. Todo empresario deber llevar una contabilidad ordenada, adecuada a la ac-tividad de su Empresa, que permita un seguimiento cronolgico de todas sus operaciones,as como la elaboracin peridica de balances e inventarios. Llevar necesariamente, sinperjuicio de lo establecido en las leyes o disposiciones especiales, un libro de Inventarios yCuentas anuales y otro Diario.2. La contabilidad ser llevada directamente por los empresarios o por otras personas debi-damente autorizadas, sin perjuicio de la responsabilidad de aqullos. Se presumir conce-dida la autorizacin, salvo prueba en contrario.

Artculo 26. 1. Las sociedades mercantiles llevarn tambin un libro o libros de actas, en lasque constarn, al menos todos los acuerdos tomados por las juntas generales y especiales ylos dems rganos colegiados de la sociedad, con expresin de los datos relativos a la con-vocatoria y a la constitucin del rgano, un resumen de los asuntos debatidos, las interven-ciones de las que se haya solicitado constancia, los acuerdos adoptados y los resultados delas votaciones.2. Cualquier socio y las personas que, en su caso, hubiesen asistido a la Junta general en re-presentacin de los socios no asistentes, podrn obtener en cualquier momento certifica-cin de los acuerdos y de las actas de las juntas generales.3. Los administradores debern presentar en el Registro Mercantil, dentro de los ocho dassiguientes a la aprobacin del acta, testimonio notarial de los acuerdos inscribibles.

Artculo 27. 1. Los empresarios presentarn los libros que obligatoriamente deben llevar enel Registro Mercantil del lugar donde tuvieren su domicilio, para que antes de su utilizacin,se ponga en el primer folio de cada uno diligencia de los que tuviere el libro y, en todas lashojas de cada libro, el sello del Registro. En los supuestos de cambio de domicilio tendrpleno valor la legalizacin efectuada por el Registro de origen.2. Ser vlida, sin embargo, la realizacin de asientos y anotaciones por cualquier procedi-miento idneo sobre hojas que despus habrn de ser encuadernadas correlativamentepara formar los libros obligatorios, los cuales sern legalizados antes de que transcurran loscuatro meses siguientes a la fecha de cierre del ejercicio. En cuanto al libro de actas, se es-tar a lo dispuesto en el Reglamento Mercantil.3. Lo dispuesto en los prrafos anteriores se aplicar al libro registro de acciones nominati-vas en las sociedades annimas y en comandita por acciones y al libro registro de socios enlas sociedades de responsabilidad limitada, que podrn llevarse por medios informticos, deacuerdo con lo que se disponga reglamentariamente.4. Cada Registro Mercantil llevar un libro de legalizaciones.

Artculo 28. 1. El libro de Inventarios y Cuentas anuales se abrir con el balance inicialdetallado de la empresa. Al menos trimestralmente se transcribirn con sumas y saldos losbalances de comprobacin. Se transcribir tambin el inventario de cierre de ejercicio ylas cuentas anuales. (El remarcado es nuestro.)

Nota

Encara que no tots sn llibresde comptabilitat, com perexemple el llibre dactes, hiincloem tamb la normativaamb la intenci daportar laregulaci legal completa sobreels llibres dels empresaris.

La Llei 19/1989,de 25 de juliol,...

... de reforma parcial i adaptaci de la legislacimercantil a les directrius de la Comunitat EconmicaEuropea (CEE) en matria desocietats (BOE 27/7/89), vaintroduir una srie de canvisen diverses lleis (Codi decomer, Llei de societatsannimes, Llei de societatslimitades, etc.). Algunesdaquestes modificacions, queafecten la comptabilitat delsempresaris i, concretament,els llibres de comptabilitat,queden ja recollides aqu.


2. El libro Diario registrar da a da todas las operaciones relativas a la actividad de la em-presa. Ser vlida, sin embargo, la anotacin conjunta de los totales de las operaciones porperodos no superiores al mes, a condicin de que su detalle aparezca en otros libros o re-gistros concordantes, de acuerdo con la naturaleza de la actividad de que se trate.

Artculo 29. 1. Todos los libros y documentos contables deben ser llevados, cualquieraque sea el procedimiento utilizado, con claridad, por orden de fechas, sin espacios enblanco, interpolaciones, tachaduras ni raspaduras. Debern salvarse a continuacin, in-mediatamente que se adviertan, los errores u omisiones padecidos en las anotacionescontables. No podrn utilizarse abreviaturas o smbolos cuyo significado no sea preciso conarreglo a la ley, el reglamento o la prctica mercantil de general aplicacin. (El remarcadoes nuestro.)2. Las anotaciones contables debern ser hechas expresando los valores en pesetas.

Artculo 30. 1. Los empresarios conservarn los libros, correspondencia, documentacin yjustificantes concernientes a su negocio, debidamente ordenados, durante seis aos, a partirdel ltimo asiento realizado en los libros, salvo lo que se establezca por disposiciones gene-rales o especiales.2. El cese del empresario en el ejercicio de sus actividades no le exime del deber a que serefiere el prrafo anterior y si hubiese fallecido recaer sobre sus herederos. En caso de di-solucin de sociedades, sern sus liquidadores los obligados a cumplir lo prevenido en dicho prrafo.

Artculo 31. El valor probatorio de los libros de los empresarios y dems documentos conta-bles ser apreciado por los Tribunales conforme a las reglas generales del Derecho.

Artculo 32. 1. La contabilidad de los empresarios es secreta, sin perjuicio de lo que se de-rive de lo dispuesto en las Leyes.2. La comunicacin o reconocimiento general de los libros, correspondencia y dems docu-mentos de los empresarios, slo podr decretarse, de oficio o a instancia de parte, en los ca-sos de sucesin universal, suspensin de pagos, quiebras, liquidaciones de sociedades o en-tidades mercantiles, expedientes de regulacin de empleo, y cuando los socios o losrepresentantes legales de los trabajadores tengan derecho a su examen directo.3. En todo caso, fuera de los casos prefijados en el prrafo anterior, podr decretarse la ex-hibicin de los libros y documentos de los empresarios a instancia de parte o de oficio,cuando la persona a quien pertenezcan tenga inters o responsabilidad en el asunto en queproceda la exhibicin. El reconocimiento se contraer exclusivamente a los puntos que ten-gan relacin con la cuestin de que se trate.

Artculo 33. 1. El reconocimiento al que se refiere el artculo anterior, ya sea general o parti-cular, se har en el establecimiento del empresario, en su presencia o en la de la personaque comisione, debiendo adoptarse las medidas oportunas para la debida conservacin ycustodia de los libros y documentos.2. En cualquier caso, la persona a cuya solicitud se decrete el reconocimiento podr servirsede auxiliares tcnicos en la forma y nmero que el Juez considere necesario.

2.6. Una aproximaci prctica al cicle comptable

En el darrer mdul daquesta assignatura sestudia el cicle comptable. No

obstant

Introducció a La Comptabilitat Mòdul 2 La Instrumentació Comptable

Documents

Transcript of Introducció a La Comptabilitat Mòdul 2 La Instrumentació Comptable