Introducció i hipòtesi

ÍndexIntroducció i hipòtesi........................................................................................................3

Local 1.............................................................................................................................5

Local 2.............................................................................................................................7

Local 3...........................................................................................................................10

Local 4...........................................................................................................................12

Les CortsSíntesi de català

Fèlix Armengol

Roc Pomarol

Guillem Sindreu

Local 5...........................................................................................................................14

Local 6...........................................................................................................................16

Conclusió.......................................................................................................................18

2

Introducció i hipòtesi

La sociolingüística és una branca de la filologia que estudia la llengua dins la societat.El bilingüisme es defineix com l'ús alternat de dues llengües. Hi ha tres tipus de bilingüisme:El bilingüisme individual, que és quan una persona és capaç d'utilitzar dues o mes llengües.També hi ha el bilingüisme social, que és quan en un mateix estat o ciutat s'usen dues o mes llengües, la pròpia i la forastera.I finalment el bilingüisme territorial, que és quan l'espai geogràfic queda dividit en dues o més zones clarament delimitades segons els idiomes.

El terme diglòssia s’aplica actualment a la situació lingüística d'un territori en el qual les funcions socials estan repartides entre dues llengües diferents, de manera que la llengua imposada s'utilitza en les relacions formals mentre que la llengua pròpia queda reduïda a l’àmbit familiar.

Pensem que la majoria d’establiments estaran en català però en l'àmbit oral creiem que serà el castellà, sobretot amb desconeguts, gent que son castellanoparlants o gent que parlen català però per algun motiu parlen en castellà i la conversa es fa en castellà i no en català.

Les persones d'aquest barri, al tenir un nivell adquisitiu més alt, creiem que parlaran en castellà, ja que el castella s’acostuma a fer servir com a llengua més formal.En aquest barri veurem la varietat de gent que hi viu, com utilitzen la llengua i la convivència entre el català i el castellà.

També s’ha de tenir en compte amb quin idioma el saludis: Si entra una persona i saluda amb català, com li parlarà el venedor? Canviarà al castellà, en el cas que sigui la seva llengüa? O intentarà parlar en català? I si se li parla en castellà? Parlarà amb català perquè l’altre faci un esforç o parlaran en castellà? Això depèn del venedor i del comprador, i les ganes que tinguin de parlar una llengüa o una altre.

Hem triat els forns de pà, ja que pensem que tindran més varietat de productes, i per tant més etiquetatge. També hem triat els forns perquè, normalment, tenen mes cartells.Creiem que a priori ens tractaran bé, però quan els preguntem si els podem fer unes preguntes, alguns establiments ens donarà problemes.

També pot ser que ens afirmin que els seus caps els prohibeixin parlar amb nosaltres, cosa que ens ha passat en diverses ocasions en aquest treball de síntesi, però en aquests casos la majoria de vegades que deien que no era perquè els hi demanaven de gravar.

3

En general, però, creiem que la majoria serà amable amb nosaltres, i ens permetrà realitzar correctament la entrevista.

En aquest treball aprendrem la realitat en que viu la llengua catalana i com conviuen el castellà i el català en aquest barri. Veurem el balanç entre les dues llengües en la quotidianitat, i com els botiguers les fan arribar els missatges als compradors.

També veurem el respecte que la gent li té al català, i si s’en fa un ús específic, ja que pot ser que a casa es parli català i a la feina castellà, i viceversa.

També hi ha la possibilitat de que certa gent que viu en el mateix carrer, o freqüenten un tipus específic de botigues no parli amb la mateixa llengua que un altre tipus de persona. Si més no, i encara que parlin la mateixa llengua, segurament faran servir paraules i formes de dir les coses diferents.

En tot cas, en aquest treball de camp ho acabarem de veure i concretar, per més tard analitzar-ho amb calma.

4

Local 11. Foto (del nom de l’establiment i de la informació exterior).

2. Adreça exacta de l’establiment. c/ Joan Güell nº2283. A què es dedica l’establiment.Forn de pa4. Nom de l’establiment.Forn de Pa Vivari5. Llengua triada per al nom de l’establiment.Català6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi ha)

5

-Benvingut-Horari: de 7 a 22 hores-Cafeteria

7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi ha). -Entrepans-Cafès-Refrescs

8. Llengua de comunicació primera ( en el primer contacte). Castellà

9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació. Castellà

10. Nivell de correcció lingüística en català oral: Alt Mitjà Baix

11. Nivell de correcció lingüística en castellà oral: Alt Mitjà Baix


13. Nivell de correcció lingüística en castellà escrit: Alt Mitjà Baix

Entrevista al dependent de la botiga

- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i no una altra? català- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de llengües tant a nivell escrit com a nivell oral? Perquè no tothom parla el mateix idioma- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?En la seva llengua materna- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre? Independentment de la llengua del client?Castellà- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en funció de la llengua del client?

6

No, ja que no se parlar català


2. Adreça exacta de l’establiment. Plaça comas/ carrer remei3. A què es dedica l’establiment.Forn de pa4. Nom de l’establiment.Fet d’ara5. Llengua triada per al nom de l’establiment. Català

7

6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi ha)

-Fet d’ara-Local climatitzat-Zona wifi gratuita-free-Café+Triangulo choco

7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi ha). -Fet d’ara, tu compra tiene precio-Espacio sin humo-Porfavor, elija el producto antes de abrir la puerta-WC, servicios solo clientes

8. Llengua de comunicació primera ( en el primer contacte). Català

9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació. La que sigui






- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i no una altra? Qualsevol- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de llengües tant a nivell escrit com a nivell oral? Intenten mantenir la igualtat de les dues llengües- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?No

8

- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre? Independentment de la llengua del client?En català- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en funció de la llengua del client? Sí, sempre que és possible

9


2. Adreça exacta de l’establiment. Travessera de les Corts3. A què es dedica l’establiment.Forn de pa4. Nom de l’establiment.El Pan5. Llengua triada per al nom de l’establiment. Castellà6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi ha)

-Bocadillos grande+ refresco-Coca de Vidre-Descuento 10%

10

-Gossos no

7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi ha). -Bocadillo pequeño-


9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació. L’adapta segons el client






- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i no una altra? Català i castellà, el 50%- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de llengües tant a nivell escrit com a nivell oral? Perquè hi ha gent que parla català i d’altra que parla castellà- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?No- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre? Independentment de la llengua del client?En català- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en funció de la llengua del client? Sí

11


2. Adreça exacta de l’establiment. C/remei nº273. A què es dedica l’establiment.Forn de pa4. Nom de l’establiment.Forn de pa Cabellol5. Llengua triada per al nom de l’establiment. Català6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi ha)

-L’entrapà+cafè amb llet o beguda

12

7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi ha). -Recomaneu: Cabellol

8. Llengua de comunicació primera ( en el primer contacte). Castellà

9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació. L’adapta segons el client, o català o castellà






- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i no una altra? Català, ja que és la llengua d’aquí- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de llengües tant a nivell escrit com a nivell oral? No hi ha barreja- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?No ho havia pensat mai- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre? Independentment de la llengua del client?En català- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en funció de la llengua del client? Sí

13


2. Adreça exacta de l’establiment. C/Galileu 3. A què es dedica l’establiment.Forn de pa4. Nom de l’establiment.Degustació forn de pa 5. Llengua triada per al nom de l’establiment. Català6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi ha)

14

-Forn de pa-Horari-Prohibit fumar

7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi ha). -Wifi-Mel de romaní-Forn de pa artesanal-Pa de pagès


9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació. L’adapta






- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i no una altra? Castellà i Català- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de llengües tant a nivell escrit com a nivell oral? Depen- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?No ho havia pensat mai- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre? Independentment de la llengua del client?En Castellà- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en funció de la llengua del client? No

15


2. Adreça exacta de l’establiment. Travessera de les Corts3. A què es dedica l’establiment.Forn de pa4. Nom de l’establiment.Macxipa5. Llengua triada per al nom de l’establiment. Català6. Textos escrits exteriors (copiats en la llengua original i amb errors, si n’hi ha)-Coca de recapte-Taronja xocolata

16

7. Textos escrits interiors (copiats en la llengua original i amb errors si n’hi ha).

-Pa multicereals-Sant Joan-Quatre Puntes


9. Llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació. L’adapta






- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i no una altra? Castellà i Català- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de llengües tant a nivell escrit com a nivell oral? Depen- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?No ho havia pensat mai- En quin llengua inicial es dirigeix el dependent al client? Sempre? Independentment de la llengua del client?En Castellà- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en funció de la llengua del client? No

17

Conclusió

Hem arribat a la conclusió de que en, sigui en la llengua que es presenti, la gent s’adapta a l’idioma el qual parla el client. En la majoria de forns de pà, que son els locals que hem escollit per a fer el treball, s’ens han dirigit inicialment en català, exepte algun cop, quan el dependent era estranger, la majoria sudamericans.

Quantitativament, podríem dir que majoritàriament la gent s’adreça als consumidors en català, però que després s’adapta a la seva llengua.

Les botigues, per fora, hi ha cartells escrits majoritàriament en català, però per dins hi ha bastanta barreja lingüística.

18

Introducció i hipòtesi

Documents

Transcript of Introducció i hipòtesi