Inventari de la fauna i la flora autòctones de...

Inventari de la fauna i la flora autòctones de Gavà

JúliaJiméneziCristià2nBatxilleratA

Col·legiSagradaFamíliaGavàTutora:EstherPruneraFarreras

Curs2017-2018

INVENTARIDELAFAUNAILAFLORAAUTÒCTONESDEGAVÀ

1

ÍNDEX

1. Introducció __________________________________________2

2. Objectius ____________________________________________3

3. Context biogeològic ___________________________________3

4. Zona 1 ______________________________________________9

4.1. Espècies animals _________________________________10

4.1.1. Espècies invasores animals ________________________23

4.2. Espècies vegetals _________________________________26

4.2.1. Espècies invasores vegetals _______________________33

5. Zona 2 _____________________________________________33

5.1. Espècies animals _________________________________35

5.1.1. Espècies invasores animals ________________________50

5.2. Espècies vegetals _________________________________53

5.2.1. Espècies invasores vegetals _______________________62

6. Zona 3 ______________________________________________63

6.1. Espècies animals __________________________________64

6.1.1. Espècies invasores animals _________________________72

6.2. Espècies vegetals __________________________________73

6.2.1. Espècies invasores vegetals _________________________91

7. Part pràctica __________________________________________94

8. Conclusions __________________________________________94

9. Agraïments ___________________________________________95

10. Bibliografia __________________________________________95


2

1. INTRODUCCIÓ Vivim envoltats de vida; la majoria de vegades no ens n’adonem. Per això, cal

recordar, de tant en tant, la importància que tenen tots els altres éssers vius que no

són humans, els quals són una immensa quantitat.

D’un principi vaig voler decantar el meu treball de recerca cap al món científic

relacionat amb l’àmbit químic i experimental. No estava del tot convençuda i em

trobava indecisa respecte a prendre una decisió definitiva. D’aquesta manera, no vaig

dubtar gaire en acceptar un altre tema que em van proposar, també de l’àmbit científic,

però més encaminat cap a la biologia i la natura. Aquest, em va resultar interessant, i

per tant fàcil de triar, ja que des de petita he viscut en un poble de muntanya i sempre

he sentit un petit interès pels animals i la vida del camp.

La majoria de la població de Gavà desconeix la gran varietat de fauna i flora la qual

conviuen amb nosaltres. És important no oblidar el gran paper que representen i

l’ajuda que ens proporcionen, tot i la ignorància que demostrem tenir respecte a elles.

M’agradaria endinsar-me en aquesta proposta i crec que estaria força bé, ja que

ampliaria el meu coneixement sobre moltes espècies que desconec i de les quals és

molt probable que no en tingui constància.

També crec que és molt important destacar que calen moltes ganes i hores de treball

per realitzar aquest treball. Estic entusiasmada per desenvolupar les meves habilitats

respecte al treball de camp; ja sigui en el tema de la fotografia, la recerca d’espècies

que descobriré, etc.

Gran part d’aquest treball serà part pràctica, de manera que invertiré molt de temps a

l’aire lliure, majoritàriament per la zona urbanística de Gavà. Per organitzar i distribuir

bé la gran zona que engloba aquest entorn, dividir el territori ajudarà en l’estudi de la

fauna i la flora i la seva evolució.

Per tant, separarem la zona total en diferents parts, fet que implicarà la diferenciació

dels límits d’aigua segons la mobilitat de la fauna. Aquesta divisió és necessària ja que

la fauna es mou i es manté on hi ha afloraments d’aigua; per tant, on hi hagi més

aigua, més fauna hi haurà.


3

2. OBJECTIUS

M’agradaria poder establir com a objectiu el fet de estudiar com ha evolucionat la

fauna i la flora de Gavà, destacant les espècies invasores, els canvis que ha patit la

zona en la que em centraré…

També espero que aquest treball m’ajudi a encaminar el meu futur cap a un àmbit o un

altre.

• Part teòrica: • Aprendre més i aprofundir en el coneixement de la biodiversitat que

comprèn Gavà.

• Observar l’evolució de les espècies de les diferents zones que vull

estudiar.

• Fer un estudi sobre els éssers vius de l’àrea urbana de Gavà.

• Classificar totes les espècies que pugui observar.

• Part pràctica:

• Accedir a alguna instal·lació especialitzada en fauna i flora o a algun

bosc o reserva natural on em permetin col·locar nius, menjadores o

qualsevol tipus de compartiment adequat per als ocells, amb el fi de

poder estudiar-los millor i obtenir més informació.

• Disposar, al final del meu treball, d’algunes fotografies sobre la fauna i

la flora de Gavà i que aquestes siguin apropiades per a la millor

comprensió de diferents espècies; ja sigui el seu comportament, el seu

aspecte, etc.

• Realitzar un inventari de tota la fauna i la flora urbanística de Gavà que

sigui capaç d’observar i investigar.

3. CONTEXT BIOGEOLÒGIC

Per començar, podríem assenyalar que Gavà està situat al Baix Llobregat i limita amb

Sant Climent i Begues pel nord, amb Viladecans per l’est, amb Sitges i Castelldefels

per l’oest i amb el mar Mediterrani pel sud. Aquest municipi presenta una gran xarxa

de límits aqüífers, en els quals em centraré per tal de dividir el territori en tres zones

principals.

La fauna i la flora en aquestes zones varia segons les seves necessitats vitals, segons

com s’han adaptat al medi, etc, depenent d’on se situa la zona en la qual habita cada

espècie.


4

Font d’internet Mapa geogràfic de Gavà Font d’internet Diferenciació de zones de Gavà

Al llarg del temps, aquestes zones ha anat canviant. Si observem el mapa de Gavà i

comparem els canvis que ha patit urbanísticament, podem veure com s’ha anat

desenvolupant la ciutat i com s’ha anat reduint el terreny on poden habitar la fauna i la

flora autòctones.

Font d’internet Mapa geogràfic del delta del Llobregat als anys 20 i al 2011

1a zona

En primer lloc, trobem la zona que comprèn el complex de les Jonqueres de la

rerapineda, la qual està situada entre la pineda de Gavà i els camps de conreu. Aquí

podem trobar diferents zones humides, les quals formen un mosaic de terrenys amb

jonqueres i altres espècies de plantes i animals.


5

Font d’internet Localització de les jonqueres de la rerapineda

En aquest primer terreny, es pot observar una gran varietat de flora, com pot ser la

jonquera amb cesquera (Saccharum ravennae), la qual és bastant abundant, algun

hidròfit com el canyís (Phragmites communis), jonqueres amb plantatge crassifoli

(Juncetalia maritimi), boga (Typha), etc. Anteriorment també es podien observar

carofícies (Chara vulgaris o Chara fragilis).

Aquest espai acull també alguns boscos de ribera (sobretot alberedes), pinedes

mediterrànies, caracteritzades per estar situades sobre substrats d'origen dunar, etc.

Font d’internet Jonqueres de la rerapineda

També es pot apreciar una fauna molt interessant. Hi trobem poblacions hivernals i

nidificants d’ocells com el trist (Cisticola juncidis) i podríem dir que aquestes zones són

també l'últim refugi del delta del Llobregat de la salamandra (Salamandra salamandra)

i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes).

Font d’internet Pelobates cultripes Font d’internet Salamandra salamandra


6

2a zona

En segon lloc diferenciaríem l’estany de la Murtra, el qual està situat al delta del

Llobregat i limita amb el municipi de Viladecans i la pineda litoral de Gavà.

Font d’internet Localització de l’estany de la Murtra

Font d’internet Estany de la Murtra

L’estany presenta una gran diversitat d’espècies tant de fauna com de flora, entre les

quals podem destacar alguns tipus de lliris (Lilium candidum), canyís (Phragmites

australis), la boga (Typha)…, d’arbres podem trobar freixes (Fraxinus excelsior), salzes

(Salix), etc.

Font d’internet Typha Font d’internet Salix


7

Mentre que en referència als animals hi trobaríem sobretot aus aquàtiques. Això és

degut a que durant la migració entre el nord d’Europa i l’Àfrica, aquestes aus passen

per la nostra ciutat, Gavà, ja que es troba en un punt enmig d’aquesta ruta. Són

importants a destacar l’ànec de coll verd (Anas platyrhynchos), el cabusset

(Tachybaptus ruficollis) o les tortugues aquàtiques (Emys orbicularis).

Font d’internet Tachybaptus ruficollis Font pròpia Anas platyrhynchos

3a zona

En tercer lloc i per últim, trobaríem les fonts i rieres que baixen del Massís del

Garraf, que seria la zona més àmplia i la que conté més espècies com a

conseqüència de ser tan extensa.

Font d’internet Localització de la zona 3 (fonts i rieres)

Per investigar aquesta zona, ha sigut necessari estudiar prèviament el terreny i

assenyalar algunes d’aquestes fonts i altres punts importants del camí, per seguir una

ruta concreta i obtenir tota la informació possible i ben organitzada.


8

Començaríem a cercar per la zona de la Font de Can Tries seguint cap a la Font del

Mas Vilar, passant per Can Amat, la Font de l’Avellanosa, la Font del Ferro, Can Mas,

el dipòsit vell d’aigua i acabant a la bassa de la Sentiu.

Font d’internet Recorregut de les fonts

Aquesta zona, com he mencionat anteriorment, és molt complexa en quant a

biodiversitat. Podríem dir que hi predominen per exemple les oliveres (Olea

Europaea), arbustos de tot tipus, orenetes (Hirundo rustica), segons l’època de l’any,

etc.

Font pròpia Olea Europaea Font d’internet Hirundo rustica

És la zona més boscosa que tindré en compte, per la qual cosa també hi abunden els

insectes i diversos mamífers, com poden ser els porcs senglars (Sus scrofa) i guineus

(Vulpes vulpes). Tot i així, els insectes no els he tingut en compte a l’hora d’estudiar la

fauna d’aquesta zona, perquè els he considerat de menys importància quotidianament

i respecte a la recerca que he dut a terme.


9

INVENTARI

4. ZONA 1: Jonqueres de la rerapineda

Aquesta zona, com he mencionat anteriorment, està situada a la rerapineda; entre la

pineda de Gavà Mar i els camps de conreu situats més cap a l’interior de la zona

costanera.

Es caracteritza per les zones humides; aquesta és la raó per la qual hi habita una gran

biodiversitat d’espècies, les quals són variades a causa dels canvis que pateix la zona

respecte als usos que tenen per a la ciutadania, les deixalles que hi són dipositades, la

ruderalització de la vegetació, etc.

Per què hi ha tanta humitat? Òbviament és a conseqüència del mar. El mar és un

regulador de la temperatura, per exemple; però en quant a humitat, és el causant de

que hi visquin un cert tipus d’animals i hi habitin unes certes plantes en cada zona, que

no unes altres. És un dels ecosistemes més variats biològicament; tot i això, és

vulnerable perquè, per exemple, és la única zona de Catalunya que conté una

comunitat de jonqueres amb cesquera formada principalment pel Jonc boval (Scirpus

holoschoenus) i la cesquera (Saccharum ravennae).

Per tant, l’àrea implicada ha de ser protegida per tal de mantenir l’important

ecosistema que representa.

És una àrea de sòl sorrenc amb una densitat elevada de vegetació.

Podríem dividir el terreny en quatre zones principals, depenent del grau de salinitat de

l’aigua, el nivell d’inundació, etc.

En el meu treball no he diferenciat les espècies, tant animals com vegetals, d’aquestes

diferents zones (zones humides), sinó que les he estudiat agrupades en un mateix

grup degut a que presenten característiques molt semblants.

L’aigua en aquest terreny està carregada de nutrients degut al recorregut que fa cap al

mar.

Així doncs, les espècies vegetals d’aquesta zona han aconseguit adaptar les seves

arrels per poder viure en un medi sense oxigen i d’aquesta manera, aprofitar aquests

nutrients que té l’aigua i transformar-los en matèria viva.

Amb el pas del temps aquest terreny ha anat variant de grandària, d’aspecte, etc. El

passat setembre, per exemple, va haver-hi una tal·lació il·legal d’arbres en una

d’aquestes zones humides de la rerapineda.


10

La zona blava és l’afectada, mentre que la vermella

és la delimitació de la zona humida en qüestió.

Com aquest canvi, ha hagut diversos més, a causa

de les accions humanes entre les quals destaquen

l’increment de deixalles llençades, la construcció de

noves infraesctructures, la creació d’abocadors,

l’incendi del 82...

Font d’internet

(zona afectada per actuacions humanes)

Per realitzar l’inventari m’he centrat en les espècies més importants en la vida

quotidiana; és a dir, amb les que tenim més relació o coneixem millor, les més

visibles... Per tant, m’he abstingut de tenir en compte tant insectes, com peixos

(aquests últims degut a la dificultat de cerca i manca de recursos per fotografiar-los).

Aquestes espècies seleccionades són un indicador molt ben definit de la salut hídrica

del poble de Gavà. Podríem dir que, per exemple, hi trobem molts ocells gràcies a

l’abundant quantitat i qualitat d’aigua que hi ha a Gavà.

4.1. ESPÈCIES ANIMALS: En el parc agrari trobem petits animals, dels quals obviarem els peixos i amfibis

per falta , com poden ser els següents:

Font d’internet (Perdigons)

ALECTORIS RUFA (PERDIU) o Descripció: Ocell que pot arribar a fer 35 cm, amb ales i cua curtes, plomes a les

parts superiors de color gris rogenc, galtes i coll blancs amb una franja negra, i que té


11

les potes i el bec vermells. Podem diferenciar dos tipus de perdius: les de granja i les

salvatges. Les de granja tenen les potes més roses i no volen molt ràpid (fan volades

de curta distància). Les salvatges, per contra, aguanten molt i volen a una velocitat

molt ràpida. Són aus molt sorolloses i tenen les potes vermelles.

És un ocell sedentari i pot arribar a posar uns vint ous als nius que fa al terra.

o Hàbitat: Tendeix a habitar en zones obertes i seques i en camps de conreu de

cereals.

o Distribució: Viu principalment a la península Ibèrica, al sud d’Anglaterra, al sud de

França, a Còrsega, al nord d'Itàlia i a les illes Balears, amb l’excepció de Formentera.

o Dieta: Les cries, anomenades perdigons, s’alimenten d’insectes mentre que els adults

solen menjar gra.

Font d’internet (Alectoris rufa)

_____________________________________________________________________

Font d’internet

AUSTROPOTAMOBIUS PALLIPES (CRANC DE RIU DE POTES

BLANQUES) o Descripció: Crustaci (animal invertebrat) que mesura entre 10 i 12 cm i que consta

d’un exoesquelet fet de quitina de color verdós; la part inferior del cos és d’un color

més pàlid. Presenta unes grans pinces, les quals estan incloses en els cinc parells de

potes que tenen i unes antenes bastant llargues en comparació amb el cos; l’abdomen

mesura la meitat del cos complet. Tot i així, el cap i el tòrax són les dues parts del cos

més grans amb diferència. Actualment es troba desplaçat pel cranc roig americà.


12

o Hàbitat: Habita en rius i rierols poc profunds, concretament sota pedres, troncs.

També el podem trobar en alguns llacs.

o Distribució: S’estén des de la Península dels Balcans fins la Península Ibèrica; també

arriba a Anglaterra, on és més abundant.

o Dieta: És un animal carnívor, per la qual cosa s’alimenta de petits crustacis, peixos i

animals que moren a la riba dels rierols on viuen. Utilitzen les grans pinces per atrapar

a les preses.

_____________________________________________________________________

Font d’internet

CISTICOLA JUNCIDIS (“EL TRIST”) o Descripció: Ocell petit, d’uns 10 cm de llargada, que no passa dels 12 grams de pes.

Té el ventre d’un color groguenc molt clar i les ales i el dors d’un color ocre amb ratlles

marrons més fosques. Solen tenir també algunes franges blanques per la cua i a

vegades a les ales. En aquest cas, són els mascles els que construeixen el niu vora el

sòl per atraure a les femelles.

o Hàbitat: És una espècie que evita els boscos i que, per tant, prefereix voltar per zones

obertes, amb molta vegetació, per camps de cultiu, maresmes i per zones humides en

general.

o Distribució: Com que és un ocell sedentari, tendeix a habitar zones equatorials,

tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia, zones de la part mediterrània d’Europa

i l’Orient mitjà.

o Dieta: S’alimenta bàsicament de petits insectes, aranyes, llavors i petits grans

cultivats.

Font d’internet (Cisticola juncidis alçant el vol)

_____________________________________________________________________


13

Font pròpia

COLUMBA PALUMBUS (TUDÓ) o Descripció: Ocell de l’ordre dels coloms que acostuma a ser de major tamany que la

resta d’espècies de coloms, medint fins a 45 cm i arribant a pesar entre 300 i 600

grams. Té unes ales i una cua més llargues que la resta i el cap petit en proporció al

cos. Les taques blanques al voltant del coll i la franja blanca a les ales són la seva

característica més distintiva. El seu plomatge és d’un to grisós i una mica blavós i sol

tenir també una franja verdosa al coll. Té un bec una mica corbat, amb el

començament rosat i la punta taronja.

o Hàbitat: Acostumen a viure a la vora de fonts d’aigua, en boscos, en terrenys plans,

pinedes… També hi abunden en jardins urbans. Tot i així, predominen en boscos molt

arbrats.

o Distribució: Aquesta espècie s’estén per tot Europa, per Àsia occidental i pel nord

d’Àfrica. Alguns exemplars migren des de regions fredes cap al sud durant l’hivern, i

d’altres romanen sempre a Europa occidental.

o Dieta: Els seus colomins s’alimenten de la “llet de colom” que els proporcionen els

seus progenitors, mentre que aquests solen menjar matèria vegetal, com són les fulles

dels arbres, llavors, herbes, pinyons… També s’alimenten d’alguns insectes i de petits

invertebrats, com cucs de terra, larves, etc.

Font d’internet (Columba palumbus)

_____________________________________________________________________


14

Font d’internet

EGRETTA GARZETTA (GARSETA BLANCA) o Descripció: Au d’uns 55 cm de longitud i 105 cm d’envergadura, que té un plomatge

totalment blanc i un bec llarg de color negre. Te les potes de color negre, però els peus

d’un color groguenc, característica per la qual són molt fàcils d’identificar quan volen.

Té certes plomes ornamentals que li surten del clatell, que poden arribar a mesurar els

20 cm de llargada. Sol nidificar en colònies.

o Hàbitat: Trobem aquesta espècie freqüentment en zones pantanoses, llacs, llacunes,

etc. Construeixen els nius en arbres i arbustos grans.

o Distribució: La seva distribució abasta tota la costa mediterrània, però també les

podem trobar introduïdes al continent. Fins fa poc, abunda molt al nord d’Espanya.

o Dieta: La seva dieta es basa en alguns peixos i en petits invertebrats, com per

exemple granotes, llagostes i insectes aquàtics.

_____________________________________________________________________

Font pròpia

LARUS MICHAELLIS (GAVINA PATAGROGA) o Descripció: Ocell marí de gran tamany que acostuma a volar vora les costes. Té un

bec groc molt característic i un plomatge blanc en tot el cos, però grisós a la part de les

ales. Les seves potes acostumen a ser del mateix color que el bec i són bastant

llargues. Té unes ales allargades, estretes i acabades en punta, normalment negra i


15

una cua arrodonida. Els adults solen tenir una ratlla vermella al bec i un cercle també

vermell al voltant dels ulls. Solen niar en colònies.

o Hàbitat: Volten per tot tipus de costes i algunes, molt poques, s’endinsen cap a alta

mar, allunyant-se del litoral.

o Distribució: Aquesta espècie s’estén per tot Europa i pel nord d’Àfrica. Alguns

d’aquests ocells emigren a zones on l’hivern no és tan dur; majoritàriament sol ser a

l’oest d’Europa.

o Dieta: És un ocell omnívor, per la qual cosa estan acostumats a menjar de tot; fins i tot

restos de deixalles humanes. Algunes espècies poden arribar a menjar-se individus de

la seva colònia (canibalisme).

Font pròpia (Larus michaellis)

_____________________________________________________________________

Font d’internet

MAUREMYS LEPROSA (TORTUGA DE RIEROL) o Descripció: Rèptil de tamany mitjà que es considera semiaquàtic. Aquesta tortuga té

una closca de color verd marronós o marró que la protegeix i la pell coberta

d’escames. El plastró (part inferior) té un to groguenc amb taques negres; alguns

exemplars presenten ratlles ataronjades al coll. Sol tenir un aspecte desgastat i brut i,

fins i tot, poden arribar a créixer algues sobre la closca. Els exemplars més joves

acostumen a tenir taques taronges a les potes i a la closca. Els mascles solen ser de

menor tamany que les femelles i tenen el plastró amb una forma més còncava que

elles. És una espècie que actualment es troba desplaçada per la tortuga de Florida

(espècie invasora). És una espècie excel·lent nedant i les cries són enterrades a la

sorra per a la incubació, mitjançant el sol.


16

o Hàbitat: Aquesta espècie duu a terme la hibernació al fons de basses d’aigua o llacs

profunds durant l’hivern. La resta de l’any habiten en aquests mateixos llacs, estanys,

etc, i van sortint i entrant a l’aigua.

o Distribució: Es troben distrubuïdes exclusivament per la Península Ibèrica, excepte el

nord (Cantàbria, Galícia, els Pirineus, el nord d’Aragó…), arribant a una petita part del

sud de França, i pel nord d’Àfrica.

o Dieta: Donat que és una espècie carnívora, poques vegades ingereix matèria vegetal.

S’alimenta principalment de cargols, insectes, cucs, petits crustacis, petits peixos,

sangoneres…

_____________________________________________________________________

Font pròpia

MUS MUSCULUS (RATOLÍ) o Descripció: Mamífer de tamany petit que és de l’ordre dels rosegadors. Les potes del

davant consten de quatre dits, mentre q les del darrere en consten de cinc. La cua és

normalment més llarga que el seu cos. Té el cos cobert de pèl i sol ser d’un color

grisós o marronós. Com que és un dels rosegadors més comuns, presenta una

dentadura molt característica que inclou uns incisius potents lleugerament curvats cap

a l’interior, els qual han d’anar afilant i careixen d’ullals. Tenen sis parells dobles

superiors i inferiors de dents molars.

o Hàbitat: El podem trobar a tot arreu. Viu als camps i als boscos; també ocupa, si pot,

les cases velles, els magatzems i altres edificis.

o Distribució: S’estenen per tota la Península i les illes Balears. Es troba també per tot

el sud d’Europa i l’espècie va ser introduïda, ja fa temps, en l’Amèrica Meridional.

Destaquen sobretot a Uruguay.

o Dieta: La seva dieta es basa principalment en vegetals; tot i això, també poden menjar

carn, productes làctics, i en alguns casos, poden arribar a menjar-se alguna cria.


17

Font d’internet (Mus musculus)

_____________________________________________________________________

Font d’internet

PELOBATES CULTRIPES (GRIPAU) o Descripció: Amfibi de talla mitjana que té una aparença robusta. Aquest gripau pot

arribar a mesurar com a màxim 125 mm, sent les femelles més grans que els mascles.

No presenta timpans visibles, ni tampoc glàndules paròtides. Té els tubercles

metatarsians molt desenvolupats i endurits, de color negre. La pell és llisa i brillant. El

color del dors pot ser blanc, groc, gris, verd o marró, sovint amb taques marrons o

verdoses més fosques. Al ventre presenta tons blanquinosos, groguencs o grisencs.

o Hàbitat: Solen habitar en llocs amb sòl sorrenc o almenys poc compactats per poder

enterrar-se fàcilment. Podent trobar-se en zones boscoses, com alzinars i pinedes,

però també en zones obertes, com camps agrícoles, pastures, dunes, aiguamolls,

hortes fluvials, etc.

o Distribució: Està distrubuït bàsicament per la zona mediterrània de la Península

ibèrica i la zona sud de França, i arriba fins els Alps Marítims. Dins de la Península,

trobem que manca a Cantàbria i a la zona del Pirineus.

o Dieta: S’alimenta principalment d’invertebrats com cucs, cargols, llimacs, llagostes,

grills, libèl·lules… Les larves acostumen a menjar microorganismes de restes vegetals

i animals, petits crustacis, larves d’altres amfibis…

_____________________________________________________________________


18

Font d’internet

PICA PICA (GARSA) o Descripció: Ocell de la família dels còrvids molt present a Catalunya que es

caracteritza per les seves dimensions mitjanes.

La seva característica més distintiva és el seu bec robust i negre, juntament amb el

color blanc a les ales i al ventre.

Té la capacitat de construir nius tant al terra com en llocs elevats i s’emparellen només

una vegada durant tota la seva vida; tot i això, són ocells molt sociables.

o Hàbitat: Està present en qualsevol hàbitat, tret de boscos densos i terrenys a més de

1500 metres d’alçada. Els agrada la proximitat a poblacions humanes, per aquesta raó

tendeixen a preferir descampats i paratges degradats per l’home. Han emigrat del

camp a la ciutat.

o Distribució: Aquesta espècie es troba distribuïda per tot Europa, les regions

temperades d’Àsia, i algunes zones del nord oest d’Àfrica. Aquesta extensa distribució

és, en part, deguda a que són animals omnívors.

o Dieta: És un ocell omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous

d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, fruita, patates i pastanagues.

Font pròpia (Pica pica)

_____________________________________________________________________


19

Font d’internet

RATTUS NORVEGICUS (RATA) o Descripció: Mamífer petit caracteritzat per la seva llarga cua i el seu pelatge curt de

color grisós o marronós (la cua no està coberta de pèl, sinó d’unes escames molt

fines). És una espècie nocturna que presenta uns ulls molt foscos, la majoria de

vegades negres. Té quatre potes que consten de cinc dits cadascuna. Aquest animal

mesura entre 17 i 27 cm i pot arribar a pesar uns 500 grams. És una espècie

rosegadora, per la qual cosa presenta 32 peces a la dentadura, entre les quals no hi

ha ullals ni premolars.

o Hàbitat: Abunda en tot tipus d’hàbitats, com poden ser edificis, el clavagueram,

granges, cultius, abocadors, etc.

Sol construir galeries sota terra, construint l’entrada en terrenys amb pendent.

o Distribució: És una espècie originària del sud-est de Sibèria, nord-est de Xina i

algunes zones del Japó, des d’on es va estendre cap al nord d’Europa i cap a Nord-

América.

o Dieta: És un animal omnívor; sol menjar aliments rics en proteïna i midó, com els

cereals. Tot i així, preferiex alimentar-se de matèria vegetal, com poden ser llavors, de

carn, com petits cucs i pot arribar a menjar, fins i tot, altres materials com cartró,

ossos… Pot consumir fàcilment en un dia el que equival a un terç del seu pes.

_____________________________________________________________________

Font d’internet

SALAMANDRA SALAMANDRA (SALAMANDRA) o Descripció: Amfibi d’hàbits terrestres, inconfusible pel seu color negre amb taques

grogues molt intenses; aquests colors li permeten defensar-se de depredadors


20

(aposematisme). Pot arribar a fer, com a molt, 30 cm de llargada. Té una pell gruixuda

i una cua relativament curta. Presenta glàndules parotoides al cap, per les quals treu

verí. Les larves solen tenir el cap més gran que el cos i, al contrari que els adults,

tenen una cresta dorsocaudal.

Una característica molt interessant d’aquest animal, és que té la capacitat de

regenerar parts del cos en el cas de que les perdi. És també una espècie d’hàbits

nocturns.

o Hàbitat: Solen abundar sota fulles, troncs d’arbres caiguts o pedres durant el dia, i les

larves acostumen a viure en rierols, fonts i a vegades, en aigües fèrries.

o Distribució: És una espècie que es distribueix per tot Europa, des de Portugal fins a

Grècia. També està present fins al nord d’Alemanya, Polònia i Romania. Cal dir que ha

anat desapareixent durant els últims 20 anys per la Península Ibèrica a causa d’una

malaltia epidèmica.

o Dieta: S’alimenten bàsicament d’insectes, com poden ser els “bitxos bola”, els

escarabats, els cucs, els centpeus, els pugons...

_____________________________________________________________________

Font d’internet

SUNCUS ETRUSCUS (MUSARANYA NANA) o Descripció: Mamífer de tamany molt petit (el més petit d’Europa) el cos del qual fa

uns 50mm, mentre que la seva cua pot arribar als dos centímetres. Té un pelatge curt i

es caracteritza pel llarg musell amb bigotis molt sensibles i pels seus ulls petits. Pot

arribar a pesar una 3 grams. Aquesta espècie està emparentada amb els talps i solen

tenir unes 1.200 pulsacions per minut. Són animals nocturns, per aquest motiu és molt

difícil veure’ls. Tot i que no és un rosegador, consta de 32 peces a la dentadura entre

les quals hi ha dos ullals.

o Hàbitat: Habiten normalment en zones amb molta vegetació, vora petits cursos

d’aigua, en camps de cultiu i en jardins.


21

o Distribució: Viu en zones de l’Europa meridional, s’estén pel nord d’Àfrica i per l’Àsia

meridional i arriba fins Malàsia.

o Dieta: Solen alimentar-se de petits invertebrats, insectes, cucs de terra, aranyes,

cargols i, fins i tot, sargantanes.

Font d’internet (Suncus etruscus en comparació

amb una mà humana)

_____________________________________________________________________

Font d’internet

TALPA EUROPAEA (TALP) o Descripció: Mamífer de tamany més aviat petit que es distingeix i caracteritza per la

seva capacitat i tendència a cavar túnels sota terra, on sol passar la majoria del temps,

ja sigui dormint, menjant o aparellant-se.

Pot arribar a fer uns 203 mm de llargada quan es tracta d’un mascle i 182 mm quan es

tracta d’una femella. Sol pesar entre 45 i 120 grams.

Presenta unes extremitats anteriors molt fortes i amples que li permeten fer forats al

terra, amb l’ajuda d’unes urpes grans i fortes. Acostuma a tenir el pelatge negre, curt,

dur i dens. És una animal que té la vista molt reduïda, ja que està adaptada a la vida a

les fosques, sota terra (vida subterrània o hipògea). Tot i això, si que té ulls; del que

careix és d’orelles.

o Hàbitat: Aquesta espècie necessita sòls moderadament profunds, de terra humida i no

massa compacta, per poder cavar les seves galeries, i al mateix temps, necessita sòls

rics en preses de les quals es pugui alimentar. Sol abundar en regions muntanyoses,

boscos caducifolis, terres de cultiu i jardins.


22

o Distribució: Es distribueix per gran part d’Europa, fins Gran Bretanya i el nord-est

ibèric (occidentalment), fins el sud de Suècia (cap al nord) i fins el nord d’Itàlia (cap al

sud). Arriba fins algunes zones d’Àsia.

o Dieta: Sol alimentar-se de petits insectes que troba al sòl.

_____________________________________________________________________

Font pròpia

TURDUS MERULA (MERLA) o Descripció: Ocell de tamany mitjà que sol mesurar uns 25 cm, amb una envergadura

de 35 cm i que pot arribar a pesar 95 grams. El mascle és de color totalment fosc, amb

el bec groc i un anell ocular del mateix color. En canvi, la femella és de color marró,

amb la gola una mica més clara, el pit amb motes alguna cosa difuses i el bec també

fosc. Les cries són semblants a la femella però tenen moltes clares en la part dorsal. El

niu el solen construir en arbres a poca altura.

o Hàbitat: Sol habitar en zones arbrades, parcs, jardins, arbustos...

o Distribució: Habita en el Paleàrtic, l'Índia i la Regió Oriental. També s’estén fins a

Austràlia i Nova Zelanda i està present en quasi tota la Península Ibèrica.

o Dieta: Aquest ocell s’alimenta de cucs, tot tipus d’insectes, fruits, etc.

Font d’internet (Turdus merula (femella))

______________________________________________________________________


23

Font d’internet

UPUPA EPOPS (PUPUT COMUNA) o Descripció: Ocell de la família dels upúpids molt comuna als Països catalans que es

caracteritza pel seu color marró rosat i les seves ales i cua ratllades de blanc i negre.

Presenta un bec prim, molt llarg i una mica corbat.

Una de les seves característiques més inconfusibles, tret del color, és la cresta d’uns

cinc centímetres de llarg que té sobre el cap, formada per un conjunt de plomes.

El seu cant és molt fàcil de reconèixer; és d’on ve el seu nom col·loquial (“pu-pu-put”).

Sol construir un niu molt senzill en forats d’arbres vells o en cases en runes. Allà, la

femella posa uns set ous aproximadament i els incuba durant uns vint dies. És una

espècie diürna i solitària.

o Hàbitat: Viu en zones obertes, horts, boscos clars, zones de fruiters, vinyes i camps

cultivats amb arbredes, etc (zones principalment agrícoles de secà). Evita l'alta

muntanya i les zones muntanyenques de la Catalunya humida.

o Distribució: Les puputs comunes són pròpies d'Europa, Àsia i Àfrica, excepte

Madagascar, on hi ha una espècie pròpia, Upupa marginata. La major part de les que

migren d'Europa, hivernen a l'Àfrica, al Sàhara; en canvi, les poblacions del centre i est

de Sibèria migren a Àsia meridional.

o Dieta: S’alimenten a base d’introduir el seu llarg pic en terra tova o en excrements

d’altres animal, on busquen insectes, larves, grills i escarabats grans.

4.1.1. ESPÈCIES INVASORES ANIMALS: Primer de tot cal saber què és una espècie invasora. Considerarem una espècie

invasora, aquella espècie, subespècie o qualsevol entitat d'un nivell taxonòmic inferior

que es troba a l'exterior del seu hàbitat original. Normalment són espècies nocives en

el marc de la biodiversitat autòctona.


24

També podem filar una mica més prim, mencionant les espècies naturalitzades, les

quals són aquelles espècies exòtiques que porten tant de temps formant part de les

espècies invasores d’una zona, que ja les considerem autòctones. Aquest tipus no les

he diferenciat de la resta, ja que no són considerades invasores.

Font d’internet

PROCAMBARUS CLARKII (CRANC ROIG AMERICÀ) o Descripció: Crustaci (animal invertebrat) que mesura entre 6 i 12 cm de longitud i que

pesa com a mínim 50 grams. Presenta diversos tipus de coloració; des de gris blavós

fins a vermell, normalment amb una franja negra a l’abdomen. Presenta un rostre

afilat, ulls mòbils, dues antenes tan llargues com tot el seu cos, i cinc parells de potes.

Té un parell de pinces grans i estretes que utilitza per caçar i defensar-se; solen tenir

petites taques vermelloses. La seva facilitat per adaptar-se i reproduir-se fa que

desplaci les espècies autòctones de la rerapineda.

o Hàbitat: Té una alta capacitat d’adaptació a quasi qualsevol entorn; tot i així prefereix

desenvolupar-se en aigües no molt fredes i amb poca corrent, com per exemple

pantans, bassals, estanys… Afecta sobre tot els canals i les corredores de la zona.

o Distribució: És un cranc originari d’Amèrica del nord i Amèrica central, concretament,

dels Estats Units i de Mèxic. Ha estat introduït a Àfrica, Europa, Àsia, Japó i a Hawaii.

o Dieta: Els seus hàbits alimentaris poden alterar els ecosistemes natius, ja que en les

zones on s'ha introduït s'ha observat la disminució d'amfibis provocada perquè

consumeix tant els seus ous com individus adults. És omnívor, per tant, en la seva

dieta inclou vegetals, larves d’insectes, peixos, capgrossos, cargols, etc.

_____________________________________________________________________


25

Font d’internet

STREPTOPELIA DECAOCTO (TÓRTORA TURCA) o Descripció: Ocell de mida mitjana que pot mesurar entre 28 i 33 cm i que té el

plomatge llis i d’un color gris molt clar. Té tons blancs pel coll i algunes altres parts del

cos i sol presentar una franja negra al voltant del coll, com un collaret; les cries no el

tenen tan marcat. Les rèmiges primàries de les ales solen acostumen a ser d’un color

més fosc i les potes i els ulls de color vermell. A més, el mascle sol tenir el clatell rosat,

mentre que la femella el té gris brunenc. Té el bec negre i prim.

o Hàbitat: Trobem aquest ocell a la vora de nuclis urbans, als afores de les grans

ciutats, en parcs, zones de cultius, urbanitzacions, granges, zones arbrades...

o Distribució: És una au originària de Turquia, Àfrica, Àsia Menor, Palestina, Irak, Índia,

la Xina, Corea… Però al segle XX es va estendre per Espanya, Portugal i el Marroc.

o Dieta: La seva dieta es basa principalment en llavors, brots d’algunes plantes i

insectes.

Font pròpia (Streptopelia decaocto)

_____________________________________________________________________


26

Font d’internet

TRACHEMYS SCRIPTA ELEGANS (TORTUGA DE FLORIDA) o Descripció: Rèptil de tamany mitjà que pot arribar a fer 30 cm de llargada. Aquesta

tortuga té una closca llisa de color verd oliva fosc i la resta del cos és del mateix color

però té tons grocs. A més, als laterals del cap presenta dues taques vermelles molt

característiques d’aquesta espècie. Els mascles són de menor tamany que les

femelles i tenen la part interior de la closca més enfonsada que elles. Aquests, també

tenen la cua més llarga.

És capaç de retreure el cap i les extremitats dins de la closca.

o Hàbitat: Habiten en zones amb fonts d’aigües tranquil·les i temperades, com poden

ser estanys, llacs, rierols...

o Distribució: Aquesta tortuga és originària dels Estats Units i del nord-est de Mèxic; tot

i així s’ha desplaçat per tot el món a causa del seu comerç com a animal de

companyia.

o Dieta: És una espècie omnívors, el que comporta impactes negatius en els

ecosistemes en els que viu. Menja invertebrats, petits vertebrats, algunes plantes

aquàtiques...

4.2. ESPÈCIES VEGETALS: Em centraré principalment en els pins, ja que són el més comuns entre la flora de la

zona 1, entre altres espècies com la cesquera, freixes, matolls, joncs…


27

Font pròpia

BETULA (BEDOLL) o Descripció: Arbre caducifoli que pot arribar als 30 metres d’alçada i que presenta una

copa irregular, més o menys arrodonida. L'escorça del tronc és blanca, però una mica

marronosa en els exemplars joves, tot i que s'esquerda i s’enfosqueix una mica amb

l'edat; aquest tronc sol ser prim. Les branques es disposen penjant, almenys en les

puntes. La majoria d’exemplars són arbres, tot i que també podem trobar arbustos.

o Fulla i fruit: Les fulles són alternes, serrades, més o menys amb forma de romboide,

poden ser des de cordades fins a triangulars, i acabades en punta fina. Les flors

masculines i femenines es disposen en llargs raïms penjants i flexibles anomenats

aments.

o Distribució: Aquest arbre és originari de l’hemisferi nord, abundant en zones fredes.

El trobem al sud de Groenlàndia, a Islàndia i a l’alta muntanya de zones de les illes

Balears i la zona meridional de l’Europa occidental, concretament la zona oriental de la

Península Ibèrica.

________________________________________________________________

Font pròpia

JUNCETALIA MARITIMI (JONQUERES) o Descripció: Espècie de planta herbàcia, anual i perenne, de fisonomia variable, que

pot ocupar una gran varietat de substrats, agrupant-se en pastures; formen


28

comunitats, majoritàriament mediterrànies. Aquestes formacions herbàcies de mitjana

altura depenen molt dels bancs de llavors i van normalment acompanyades d’altres

espècies, com pot ser la cesquera (Saccharum ravennae) en el cas de Gavà...

o Fulla i fruit: Presenta moltes fulles llargues i primes que creixen verticalment des del

terra, considerades caulinars. El fruit creix en continuació a la tija, sovint multiflora i ho

fa en raïms.

o Distribució: Aquesta espècie la podem trobar distribuïda principalment per tota la

Península Ibèrica, exceptuant una franja al nord. També s’estén per l’oest de França,

Irlanda, Itàlia i per algunes illes gregues.

________________________________________________________________

Font pròpia

PHRAGMITES COMMUNIS (CANYÍS) o Descripció: Planta caracteritzada per les seves tiges altes i fortes que poden arribar

als tres metres i que estan cobertes de fulles. És molt freqüent en totes les zones

humides, canals i basses. Aquesta espècie, a més, és perenne i està comprimida

lateralment.

o Fulla i fruit: Presenta fulles llargues i amples que creixen com a continuació de la tija i

que es deixen caure. Les flors, amples i sedoses, creixen a la part superior de les tiges

de forma una mica penjant. Floreix normalment a l'estiu i a la tardor.

o Distribució: Aquesta espècie es distribueix per les illes Balears principalment, tot i

que s’ha estès cap a la zona mediterrània de la Península Ibèrica.

________________________________________________________________


29

Font d’internet

PINUS MUGO (PI NEGRE) o Descripció: Pi de muntanya que pot assolir els 20 metres d’altura com a màxim.

Presenta una copa, més aviat allargada, que pot fer fàcilment 20 metres i les branques

més baixes de la qual estan molt a prop del terra. La majoria de vegades trobem el

tronc i la copa una mica deformats; diguéssim que té la copa desordenada. El tronc és

recte i robust; té un creixement molt lent, fins al punt que alguns exemplars assoleixen

els 700 anys.

o Fulla i fruit: Les fulles, com la resta de pins, les té allargades, fortes, primes i

agrupades en parelles. El seu fruit, la pinya, sol ser petita, asimètrica, amb forma de

con i presenta unes escames amb aspecte de ganxo.

o Distribució: És un arbre molt abundant als Pirineus, però també el trobem escampat

per alguns llocs en concret de la Península Ibèrica. Es pot desenvolupar tant en

boscos a una certa altura com per sobre dels 2700 metres.

________________________________________________________________

Font pròpia

PINUS PINASTER (PINASTRE) o Descripció: Arbre marítim que sol mesurar uns 30 metres aproximadament. Els

exemplars que viuen en ambient de forta aridesa consten d’una escorça gruixuda de


30

color vermell ataronjat amb diverses escletxes profundes, sobre tot a la base, i plaques

espesses de color marró negrós, al contrari dels que vegeten en zones de clima humit,

que tenen l'escorça menys gruixuda, amb esquerdes poc profundes i plaques més

petites i més grisenques. En general, presenta una copa molt desigual, desordenada i

oberta.

o Fulla i fruit: De la mateixa manera que la resta de pins, aquest arbre presenta les

fulles emparellades; aquestes, són gruixudes, allargades i d’un color verd groguenc.

Tenen com a fruit unes pinyes amb forma de con, tancades (molt compactes) i de color

verd al principi, però al cap de dos anys es tornen d’un color marró rogenc, que és

quan s’obren una mica.

o Distribució: Aquesta espècie s’estén per la Península Ibèrica, Itàlia, el sud de França,

el Marroc, Malta… Ha estat repoblada en regions de Sudàfrica, Nova Zelanda i

Austràlia. Es sol desenvolupar en altures d’entre el nivell del mar fins uns 800 metres

d’alçada.

________________________________________________________________

Font pròpia

PINUS PINEA (PI PINYER) o Descripció: Arbre mediterrani característic per la forma arrodonida de la copa i la

seva llavor comestible. És una espècie heliòfila, la qual cosa significa quer té la

capacitat de resistir temperatures molt altes i molt baixes. Aquesta espècie pot arribar

a fer 30 metres d’alçada, tot i que la majoria es queden als 20. Presenta una escorça

molt gruixuda al tronc, que és de color marró rogenc; té unes plaques grises

separades per ratlles vermelles. És un arbre que abunda en sòls sorrencs.

o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles de gairebé 20 cm de llarg, primes com agulles,

aparellades de dues en dues i de color verd. Al març comença a florir, i és aleshores

quan surten les pinyes, de forma ovalada i tamany mitjà (uns 15 cm), les quals


31

contenen pinyons. Les pinyes comencen a madurar i, per tant, a caure a partir del

tercer any.

o Distribució: És un arbre originari de la Península Ibèrica, on és més abundant a la

part central i al sud. És molt característic de la zona mediterrània. Es sol desenvolupar

en altures d’entre el nivell del mar i fins a 1000 metres d’altura (sobre el nivell del mar).

________________________________________________________________

Font pròpia

SACCHARUM RAVENNAE (CESQUERA) o Descripció: Planta característica per les seves tiges llargues i robustes que poden

arribar a fer 2 metres d’alçada i 1,5 centímetres de diàmetre. Sol situar-se prop

d’aigua, ja que prefereix sòls sorrencs i humits.

o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles amb un apèndix membranós de 2 mil·límetres

aproximadament. Acostuma a florir de maig a octubre.

o Distribució: Aquesta planta és originària del sud d’Europa i l’oest d’Àsia, tot i que

també la podem trobar a Amèrica del nord, on és considerada una espècie invasora.

________________________________________________________________

Font d’internet

SCIRPUS HOLOSCHOENUS (JONC) o Descripció: Planta herbàcia que té un rizoma subterrani del que surten llargues tiges

verdes, toves i cilíndriques d'1-1'5 m d'alçada que es disposen cap a tots els costats.


32

Les tiges acaben en puntes que punxen. Prefereix les zones humides de la terra baixa

i la muntanya mitjana. Es pot desenvolupar des de en zones embassades fins a zones

a 2.000 metres d’altitud.

o Fulla i fruit: Aquesta planta floreix durant la primavera i l’estiu, i les flors s’agrupen en

golmèruls rodons a la part superior de la tija. Aquests, al principi són d’un color groc

verdós, però després es tornen d’una coloració més marronosa. Respecte els fruits,

són molt petits i envolten les llavors.

o Distribució: En general té una distribució bàsicament mediterrània; és a dir, zones

costaneres amb molta presència d’aigua.

________________________________________________________________

Font pròpia

TARAXACUM OFFICINALE (XICOIA) o Descripció: Planta perenne, no molt alta, que presenta una arrel gruixuda de la qual

surten poques tiges i molt curtes. Acostuma a desenvolupar-se en prats, camins,

cultius… També la podem trobar en zones de fins 2.000 metres d’altura. Tot i això,

prefereix sòls profunds, sorrencs i humits.

o Fulla i fruit: Les fulles, que sorgeixen dels brots, es disposen circularment, amb la

vora dentada. Les flors es disposen a l'extrem d'un peduncle llarg, cilíndric i buit i són

grogues, d'uns 20 mm de longitud i en l'extrem tenen 5 petites dents. El fruit és un

aqueni marró o vermellós d'uns 2 o 3 mm, llarg, el·líptic i estriat. Floreix de febrer a

maig i també a la tardor.

o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda per Europa i Sibèria, tot i que abunda a

les zones mediterrànies. Generalment, predomina en l’hemisferi nord.

________________________________________________________________


33

Font d’internet

TYPHA (BOGA) o Descripció: Conjunt de plantes herbàcies aquàtiques que es caracteritza

principalment per la seva flor peluda. Sol créixer fins a 2 metres d’alçada en zones

humides i aiguamolls; a més, suporta molt bé el fred. Presenta unes tiges cilíndriques

de color verd i llises, sense cap nus. S’agrupen formant grans colònies en llacunes i

pantans.

o Fulla i fruit: Aquesta planta té unes fulles ensiformes, és a dir, llargues i punxegudes

en forma d’espasa que enfunden la base de la tija. Les flors, les quals són molt

peculiars, formen una espiga molt densa, peluda i marró que s’utilitza normalment per

construir el seient de les cadires.

o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda principalment per l’hemisferi nord, però

s’ha estès per tot el món.

4.2.1. ESPÈCIES INVASORES VEGETALS: En aquesta zona no he trobat espècies invasores vegetals, respecte a l’àmbit que he

considerat durant l’estudi.

5. ZONA 2: Estany de la Murtra L’estany de la murtra forma part del Delta del Llobregat i limita amb Viladecans i amb

la pineda litoral de Gavà. Actualment es considera una de les zones humides més

importants de Catalunya; té diversos reconeixements com a zona d’espai natural ben

qualificada, tant per la fauna com per la flora.

L’estany està situat entre corredores (canals de reg per als camps de conreu que hi ha

pel voltant). Tot i això, com que es troba a prop de noves infraestructures (autopistes,


34

l’aeroport, fàbriques, etc) i això comporta també contaminació acústica, és difícil el

desenvolupament de les espècies en el seu hàbitat i el manteniment de la puresa de

l’aigua. L’espai protegit ocupa unes 22 hectàrees de terreny en total.

Aquest terreny també té com a base un sòl sorrenc (sediments), com he mencionat

anteriorment en la zona de la rerapineda.

Es caracteritza per les espècies de mar i les dunes que forma la sorra.

Font d’internet Estany de la Murtra

En aquesta zona trobem principalment la mateixa fauna que habita a la primera zona

(la rerapineda), ja que, degut a la seva proximitat geogràfica, comparteixen

característiques concretes que possibiliten l’habitatge de certa fauna. Hi són presents

les perdius (Alectoris rufa), les mussaranyes (Soricidae), els talps (Talpa europaea),

aus aquàtiques, tortugues, etc, juntament amb espècies de mar, les quals no he tingut

en compte degut a la falta de material i temps per poder estudiar-les.

Però, per una altra banda trobem la flora, en la qual no aprofunditzaré tant, degut a la

gran abundància de fauna (hi viuen més de 400 espècies). Una de les seves vores és

la de més riquesa vegetal; s’hi pot veure una pineda (de pi pinyer) i una zona de

conreus situada a les antigues maresmes i que ha creat espais com el paratge de les

sorres, al nord-est.

Així doncs, entre la flora podríem destacar la cesquera (Saccharum ravennae), els

joncs (Scirpus holoschoenus) sobretot, els diferents pins (Pinus pinea, Pinus mugo,

Pinus pinaster, etc)...


35

5.1. ESPÈCIES ANIMALS:

Font d’internet

ALECTORIS RUFA (PERDIU) o Descripció: Ocell que pot arribar a fer 35 cm, amb ales i cua curtes, plomes a les

parts superiors de color gris rogenc, galtes i coll blancs amb una franja negra, i que té

les potes i el bec vermells. Podem diferenciar dos tipus de perdius: les de granja i les

salvatges. Les de granja tenen les potes més roses i no volen molt ràpid ràpid (fan

volades de curta distància). Les salvatges, per contra, aguanten molt i volen a una

velocitat molt ràpida. Són aus molt sorolloses i tenen les potes vermelles.

És un ocell sedentari i pot arribar a posar uns vint ous als nius que fa al terra.

o Hàbitat: Tendeix a habitar en zones obertes i seques i en camps de conreu de

cereals.

o Distribució: Viu principalment a la península Ibèrica, al sud d’Anglaterra, al sud de

França, a Còrsega, al nord d'Itàlia i a les illes Balears, amb l’excepció de Formentera.

o Dieta: Les cries, anomenades perdigons, s’alimenten d’insectes mentre que els adults

solen menjar gra.

________________________________________________________________

Font pròpia ANAS PLATYRHYNCHOS (ÀNEC DE COLL VERD) o Descripció: Per diferenciar els mascles de les femelles cal tenir en compte que els

mascles tenen el cap verd, un collaret blanc i el pit marró, i que les femelles tenen una

mica de taronja al bec i la cua blanquinosa (no tenen el cap verd).


36

o Hàbitat: Aquesta tipologia d’ànec aixeca el vol directament des de l’aigua; normalment

habiten en estanys i maresmes. En aquest cas, els exemplars que he pogut fotografiar,

es trobaven a la riera dels Canyars.

o Distribució: L’espècie s’estén per tota Europa, Àsia, Islàndia, Groenlàndia i quasi per

tot Amèrica del nord.

o Dieta: L’alimentació es basa principalment en llavors, tot i que a l’estiu mengen també

gra cultivat i petits animals aquàtics.

Font pròpia (Anas platyrhynchos)

________________________________________________________________

Font d’internet

APUS APUS (FALCIOT COMÚ) o Descripció: Ocell de mida petita (uns 16 cm de llargada) que presenta unes ales

rectes més llargues que el cos en forma de falç. És una au molt ben adaptada per a

volar. És d’un color marronós molt fosc, tot i que té la gola més clara. Presenta una

cua allargada en forma de forquilla i un bec petit. Les potes són curtes, sense polze,

però té unes fortes urpes amb les quals s’agafa a les parets i a superfícies verticals en

general. Volen amb el bec obert per caçar al vol petits insectes.

o Hàbitat: Sol viure en camps oberts, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats.

Acostuma a construir el niu en cavitats naturals de parets rocoses o en forats d’edificis.


37

o Distribució: És una espècie migrant transsahariana; a finals d’estiu se’n va cap a

Àfrica i torna a principis de primavera. S’estén generalment per Europa, el nord

d’Àfrica i l’oest d’Àsia.

o Dieta: Bàsicament s’alimenta d’insectes que caça al vol.

________________________________________________________________

Font d’internet

COLUMBA LIVIA (COLOM) o Descripció: Ocell de mida mitjana (mesura, normalment, uns 30 cm de llarg) que té

un plomatge gris amb dues franges negres a les ales. El cap sol ser d’un color fosc i

sovint presenta tons verdosos i lilosos al coll; la cua també acostuma a ser fosca.

Aquesta espècie té un bec fosc amb una franja blanca i unes potes vermelloses. Els

mascles tendeixen a inflar el pit per atraure a les femelles. És un animal que sol tenir

molts paràsits i que, en conseqüència, és portador de moltes malalties.

o Hàbitat: Sol viure a la vora de penya-segats rocosos, quan es tracta de coloms en

estat salvatge i en pobles grans i ciutats, quan es tracta de coloms en estat domèstic.

Habiten en cases abandonades i construccions de tot tipus.

o Distribució: És una espècie originària del sud d’Europa i del nord d’Àfrica; tot i així,

s’ha estès per Àsia, Amèrica del nord, Amèrica del sud i per les zones temperades

d’Austràlia.

o Dieta: La seva dieta es basa principalment en llavors de cereals, llegums, algunes

herbes i grans (són granívors); tot i que també mengen insectes, fruits, cucs i cargols.

Font pròpia (Columba livia)

________________________________________________________________


38

Font d’internet

EGRETTA GARZETTA (GARSETA BLANCA) o Descripció: Au d’uns 55 cm de longitud i 105 cm d’envergadura, que té un plomatge

totalment blanc i un bec llarg de color negre. Te les potes de color negre, però els peus

d’un color groguenc, característica per la qual són molt fàcils d’identificar quan volen.

Té certes plomes ornamentals que li surten del clatell, que poden arribar a mesurar els

20 cm de llargada. Sol nidificar en colònies.

o Hàbitat: Trobem aquesta espècie freqüentment en zones pantanoses, llacs, llacunes,

etc. Construeixen els nius en arbres i arbustos grans.

o Distribució: La seva distribució abasta tota la costa mediterrània, però també les

podem trobar introduïdes al continent. Fins fa poc, abunda molt al nord d’Espanya.

o Dieta: La seva dieta es basa en alguns peixos i en petits invertebrats, com per

exemple granotes, llagostes i insectes aquàtics.

________________________________________________________________

Font pròpia

EMYS ORBICULARIS (TORTUGA D’ESTANY) o Descripció: Rèptil de mida mitjana que té una closca lleugerament abombada, d’uns

16 cm de llargada i llisa. Sol presentar un fons fosc amb línies o punts grocs, encara

que hi ha exemplars amb el patró invers de coloració. El color de la part inferior té més

variabilitat, amb individus completament clars i altres foscos, passant per diversos

colors. Aquesta tortuga passa a ser adulta quan assoleix els 12 cm de longitud.


39

o Hàbitat: Ocupa medis aquàtics naturals i artificials, des del nivell de la mar fins a

1.000 metres d'altitud. Prefereix llocs amb abundant vegetació i poca corrent.

o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda des del nord-oest d'Àfrica, ocupant la

regió mediterrània fins Lituània. A nivell peninsular ha estat introduïda a Mallorca i

Menorca.

o Dieta: Té una dieta basada en invertebrats, tot i que també menja, a vegades, amfibis

i alguns peixos. A l’estiu sol alimentar-se, a més a més, de matèria vegetal.

______________________________________________________________________

Font d’internet

ERITHACUS RUBECULA (PIT ROIG)

o Descripció: Ocell petit que mesura uns 14 cm de longitud i pesa entre 15 i 20 grams.

La seva característica més distintiva és el color roig carbassa del seu pit; la resta del

plomatge és d’un color grisós. Presenta un bec petit i la part superior del cos i la cua

d’un color marronós; d’altra banda, la part inferior és més blanquinosa. És un ocell molt

sociable i espavilat.

o Hàbitat: Volta pels pobles i per les ciutats durant l’hivern, mentre que a l’estiu,

prefereix viure als boscos i camps. Nia en arbres, murs, jardins...

o Distribució: És una espècie força abundant a les illes Balears i en la zona meridional

de l’Europa occidental, concretament a la zona oriental de la Península Ibèrica,

excepte una petita part dels Pirineus. Com que també és comú a Finlàndia, ens trobem

amb que abandona aquesta regió a l’hivern, però hi torna a l’estiu. Volta també per la

zona mediterrània.

o Dieta: Sol alimentar-se d’insectes, cargols, aranyes, petits fruits… Completa la seva

dieta ingerint invertebrats que viuen sota terra i que caça amb el seu bec precís. Menja


40

sovint en menjadores, on selecciona els derivats de la farina, trossets de carn,

patates...

________________________________________________________________

Font d’internet

FRINGILLA COELEBS (PINSÀ D’ALA BLANCA)

o Descripció: Ocell petit que sol mesurar uns 15 cm i pesa 20 grams aproximadament.

Els mascles i les femelles són idèntics respecte les ratlles blanques que presenten a

les ales i a la cua, però els mascles tenen el front negre, el cap blau, les galtes i el pit

lilosos, el dors marró i el cap verdós, mentre que les femelles són totes de color marró

amb tons verds. A més a més, els mascles són lleugerament més grans que les

femelles. Aquest ocell sol construir el niu en arbres robustos i a força altura.

o Hàbitat: Solen agrupar-se en grans grups i abunden en camps de conreu, arbredes,

pastures, boscos, prop de pobles i ciutats, jardins…No sol habitar en zones boscoses

de vegetació densa.

o Distribució: És una espècie molt comuna a Catalunya, tot i que és originari d’Euràsia i

del nord d’Àfrica. Ha estat introduït a Austràlia i a Nova Zelanda. També és molt comú

a Finlàndia.

o Dieta: Aquest ocell menja sobre tot llavors i petits invertebrats que va recol·lectant.

________________________________________________________________

Font d’internet

HIRUNDO RÚSTICA (ORENETA COMUNA) o Descripció: Ocell de tamany petit (entre 10 i 20 cm) que té la part superior del cos

negra i blavosa amb reflexos metàl·lics i la part inferior de color blanc o rogenca.


41

També presenta algunes zones ataronjades i una cua llarga i enforquillada; és una de

les seves principals distincions. Té un bec curt, ample i pla, les potes curtes i les ales

llargues i afilades. Els mascles solen tenir les plomes de la cua més llargues que les

femelles. L’oreneta tendeix a formar grups grans; nia en colònies i construeix nius

rodons amb fang. És una espècie protegida actualment.

o Hàbitat: Sol habitar sobretot sota les teules de les teulades de les cases, però també

ronda per camps de conreu, matollars, prats, algunes pinedes...

o Distribució: Són ocells migratoris, per la qual cosa arriben aquí a finals de la

primavera i marxen a l’Àfrica cap a finals de l’estiu. Aquesta espècie està distribuïda

per tot arreu, ja que està sempre en constant moviment; no té residència fixa. Volten

per Amèrica, Europa, part d’Àsia i pel sud d’Àfrica. Alguns exemplars arriben al nord

d’Austràlia per hivernar.

o Dieta: S’alimenta de cucs i insectes que cacen a l'aire per alimentar-se i alimentar a

les seves cries. La seva dieta inclou escarabats, formigues voladores, libèl·lules,

mosques i mosquits.

________________________________________________________________

Font d’internet

MOTACILLA ALBA (CUERETA BLANCA) o Descripció: Ocell de tamany petit, que pot arribar a mesurar 20 cm de llargada com a

molt, 31 cm d’envergadura i pesa uns 23 grams. La part superior d’aquest ocell és de

color gris, negre i blanc, mentre que la part inferior és tota blanca. Els mascles, a

l’estiu, tenen el cap i el clatell de color negre i la cara blanca; els joves tenen el cap, les

galtes i els laterals del pectoral grisos. Per l’altra banda, les femelles són molt

semblants als mascles, però consten de tons grisos al cap i tenen el baverall més gran

que els mascles. Aquesta espècie, a més, presenta una cua molt llarga, de color negre

que mou constantment de dalt a baix.


42

o Hàbitat: Prefereix els espais oberts, camps, ponts, parets, cases, jardins, aiguamolls,

albuferes i basses, ja que és un ocell molt lligat a l’aigua.

o Distribució: És un ocell molt abundant en la zona meridional de l’Europa occidental,

concretament a la zona oriental de la Península Ibèrica, excepte una petita part dels

Pirineus, i a les illes Balears. S’ha estès cap a Euroàsia, el nord d’Àfrica i Alaska.

o Dieta: S’alimenta principalment d’insectes i llavors que troba vora carreteres i camins

de tot tipus.

________________________________________________________________

Font d’internet

PARUS MAJOR (MALLERENGA CARBONERA) o Descripció: Ocell de mida petita que sol fer uns 15 cm de llargada i pot arribar a

pesar 20 grams amb facilitat. Presenta un color negre molt intens al cap, una taca

blanca a cada galta, el cos groc amb una franja ampla, negre i vertical al mig i un dors

més aviat grisós. Nia en forats d’arbres, normalment plataners, en nius fets per l’home,

en testos abandonats…, en qualsevol cavitat generalment.

o Hàbitat: Aquesta espècie acostuma a viure en boscos humits, especialment

caducifolis, en pinedes, zones arbrades, parcs, en zones urbanes durant l’hivern… Nia

en qualsevol forat entre parets, arbres, etc.

o Distribució: És una espècie molt ben distribuïda, tot i que podem recalcar la seva

presència, sobre tot, en Europa i Àsia. Com que és un ocell sedentari, està establert

fixament en aquests llocs. No és tan abundant al nord d’Àsia.

o Dieta: És un ocell que menja llavors, petits invertebrats, insectes… Sovint s’alimenta

en les menjadores artificials col·locades per a ocells insectívors. Pot ingerir també

fruits silvestres, pipes…

________________________________________________________________


43

Font d’internet (femella)

PASSER DOMESTICUS (PARDAL)

o Descripció: Ocell de tamany petit però de complexió robusta, que sol medir uns 15

cm de llargada i pesa al voltant dels 34 grams. En aquest cas, els mascles són molt

diferents a les femelles. Per una banda, aquests primers solen tenir el cap i les galtes

d’un color grisós, la part inferior d’un color més clar, dues taques marrons rogenques

rere cada ulli, a vegades, a les ales i el dors del mateix color però amb taques negres.

Per l’altra banda tenim les femelles, les quals són d’un color marró grisós molt més

uniforme en tot el cos.

o Hàbitat: Viu en zones urbanes i en camps de conreu, concretament en esquerdes

d’edificis, sota les teules de les teulades, en troncs de coníferes...

o Distribució: És una espècie originària d’Euràsia i del nord d’Àfrica, però actualment la

trobem distribuïda per tots els continents amb l’excepció de l’Antàrtida. Va ser

introduïda també als Estats Units.

o Dieta: S’alimenta principalment de llavors, tant silvestres com cultivades, i

d’invertebrats, tot i que també sol afegir a la seva dieta pa, restes orgàniques dels

humans i alguns fruits. Respecte als insectes, prefereix les llagostes, amb les quals

alimenta a les seves cries.

Font pròpia (Passer domesticus (mascle))

________________________________________________________________


44

Font d’internet
















i animals, petits crustacis, larves d’altres amfibis...

Font pròpia (Pelobates cultripes cria (capgròs))

______________________________________________________________________


45

Font pròpia

PICA PICA (GARSA) o Descripció: Ocell de la família dels còrvids molt present a Catalunya que es

caracteritza per les seves dimensions mitjanes.

La seva característica més distintiva és el seu bec robust i negre, juntament amb el

color blanc a les ales i al ventre.

Té la capacitat de construir nius tant al terra com en llocs elevats i s’emparellen només

una vegada durant tota la seva vida; tot i això, són ocells molt sociables.

o Hàbitat: Està present en qualsevol hàbitat, tret de boscos densos i terrenys a més de

1500 metres d’alçada. Els agrada la proximitat a poblacions humanes, per aquesta raó

tendeixen a preferir descampats i paratges degradats per l’home. Han emigrat del

camp a la ciutat.

o Distribució: Aquesta espècie es troba distribuïda per tot Europa, les regions

temperades d’Àsia, i algunes zones del nord oest d’Àfrica. Aquesta extensa distribució

és, en part, deguda a que són animals omnívors.

o Dieta: És un ocell omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous

d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, fruita, patates i pastanagues.

Font pròpia (Pica pica)

________________________________________________________________


46

Font d’internet

PIPISTRELLUS PIPISTRELLUS (RATPENAT COMÚ) o Descripció: Mamífer volador molt petit que fa uns 3-5 cm de llarg i entre 19 i 25 cm

amb les ales obertes; pesa al voltant d'uns 8 grams. Té el cos recobert de pèls de

color rogenc, grisós o marronós. Té les orelles petites, triangulars amb la punta

arrodonida i 34 dents.

Les ales estan formades per unes fines membranes que uneixen els dits de les mans

excepte el polze. Té una capacitat molt característica que el fa únic; pot volar sense

llum, ja que durant el vol, emet ultrasons que xoquen amb els obstacles i els capta a

través de l’oïda quan reboten; d’aquesta manera coneixen la posició i distància dels

objectes per poder esquivar-los. Actualment és una espècie protegida.

o Hàbitat: Habita tant en boscos com en zones habitades; s’amaga entre les escletxes

de les parets, entre roques, sota les teules de les teulades, en coves...

o Distribució: És un animal que està molt estès per tota Europa, pel sud-oest d’Àsia,

pel nord d’Àfrica, per Japó, per Corea… Dins la Península Ibèrica, el trobem per tot

arreu.

o Dieta: S’alimenta bàsicament d’insectes, com poden ser, mosquits, papallones,

escarabats, aranyes… Les cries, en canvi, s’alimenten de la llet que els proporciona la

mare.

________________________________________________________________

Font d’internet

RATTUS NORVEGICUS (RATA) o Descripció: Mamífer petit caracteritzat per la seva llarga cua i el seu pelatge curt de

color grisós o marronós (la cua no està coberta de pèl, sinó d’unes escames molt

fines). És una espècie nocturna que presenta uns ulls molt foscos, la majoria de


47

vegades negres. Té quatre potes que consten de cinc dits cadascuna. Aquest animal

medeix entre 17 i 27 cm i pot arribar a pesar uns 500 grams. És una espècie

rosegadora, per la qual cosa presenta 32 peces a la dentadura, entre les quals no hi

ha ullals ni premolars.

o Hàbitat: Abunda en tot tipus d’hàbitats, com poden ser edificis, el clavagueram,

granges, cultius, abocadors, etc.

Sol construir galeries sota terra, construint l’entrada en terrenys amb pendent.

o Distribució: És una espècie originària del sud-est de Sibèria, nord-est de Xina i

algunes zones del Japó, des d’on es va estendre cap al nord d’Europa i cap a Nord-

América.

o Dieta: És un animal omnívor; sol menjar aliments rics en proteïna i midó, com els

cereals. Tot i així, preferiex alimentar-se de matèria vegetal, com poden ser llavors, de

carn, com petits cucs i pot arribar a menjar, fins i tot, altres materials com cartró,

ossos… Pot consumir fàcilment en un dia el que equival a un terç del seu pes.

________________________________________________________________

Font d’internet











48





________________________________________________________________

Font d’internet

TACHYBAPTUS RUFICOLLIS (CABUSSET) o Descripció: Ocell caracteritzat per la taca de color clar que presenta a la cara.

Presenta un plomatge marronós molt fosc per tota la part superior del cos (cap i ales

inclòs). En canvi, el coll és d’un color castany vermellós però el ventre i la resta de

parts inferiors són blanques grisoses. També té un bec fort. Aquest ocell, a l’estiu,

comença una muda que canvia completament el color del seu plomatge, per un de

marró més pàlid a les ales i blanc a la part inferior.

o Hàbitat: Habita en alguns estanys, basses, embassaments i llacunes amb vegetació

aquàtica.

o Distribució: L’espècie es distribueix per tot Europa, excepte Escandinàvia. Abunda

per les zones de l’est de la Península Ibèrica. Habita en aigües continentals en

general.

o Dieta: S’alimenten de petits peixos, gambetes, cries de libèl·lules, escarabats

aquàtics, mol·luscs i petits insectes.

Font d’internet (Tachybaptus ruficollis)

________________________________________________________________


49

Font d’internet

TALPA EUROPAEA (TALP) o Descripció: Mamífer de tamany més aviat petit que es distingeix i caracteritza per la

seva capacitat i tendència a cavar túnels sota terra, on sol passar la majoria del temps,

ja sigui dormint, menjant o aparellant-se.

Pot arribar a fer uns 203 mm de llargada quan es tracta d’un mascle i 182 mm quan es

tracta d’una femella. Sol pesar entre 45 i 120 grams.

Presenta unes extremitats anteriors molt fortes i amples que li permeten fer forats al

terra, amb l’ajuda d’unes urpes grans i fortes. Acostuma a tenir el pelatge negre, curt,

dur i dens. És una animal que té la vista molt reduïda, ja que està adaptada a la vida a

les fosques, sota terra (vida subterrània o hipògea). Tot i això, si que té ulls; del que

manca és d’orelles.

o Hàbitat: Aquesta espècie necessita sòls moderadament profunds, de terra humida i no

massa compacta, per poder cavar les seves galeries, i al mateix temps, necessita sòls

rics en preses de les quals es pugui alimentar. Sol abundar en regions muntanyoses,

boscos caducifolis, terres de cultiu i jardins.

o Distribució: Es distribueix per gran part d’Europa, fins Gran Bretanya i el nord-est

ibèric (occidentalment), fins el sud de Suècia (cap al nord) i fins el nord d’Itàlia (cap al

sud). Arriba fins algunes zones d’Àsia.

o Dieta: Sol alimentar-se de petits insectes que troba al sòl.

________________________________________________________________


50

Font pròpia

TURDUS MERULA (MERLA) o Descripció: Ocell de tamany mitjà que sol mesurar uns 25 cm, amb una envergadura

de 35 cm i que pot arribar a pesar 95 grams. El mascle és de color totalment fosc, amb

el bec groc i un anell ocular del mateix color. En canvi, la femella és de color marró,

amb la gola una mica més clara, el pit amb motes alguna cosa difuses i el bec també

fosc. Les cries són semblants a la femella però tenen moltes clares en la part dorsal. El

niu el solen construir en arbres a poca altura.

o Hàbitat: Sol habitar en zones arbrades, parcs, jardins, arbustos...

o Distribució: Habita en el Paleàrtic, l'Índia i la Regió Oriental. També s’estén fins a

Austràlia i Nova Zelanda i està present en quasi tota la Península Ibèrica.

o Dieta: Aquest ocell s’alimenta de cucs, tot tipus d’insectes, fruits, etc.

5.1.1. ESPÈCIES INVASORES ANIMALS:

Font pròpia

MYIOPSITTA MONACHUS (COTORRETA DE PIT GRIS) o Descripció: Ocell exòtic de color verd, que té el coll i el pit gris i de tamany petit; fa

uns 13 centímetres de longitud i pot arribar a pesar entre 120 i 140 grams. Sol tenir un


51

to blavós a la punta de les ales que destaca durant el seu vol i el bec de color clar. Té

la costum de fer nius grans en arbres elevats. Són una espècie bastant sorollosa.

o Hàbitat: És una espècie abundant sobretot en alguns nuclis urbans del litoral i ara,

cada vegada més, en nuclis de l’interior.

o Distribució: L’origen d’aquesta espècie es troba en l’àrea entre Bolívia, Brasil i

Argentina, la qual és una zona equatorial, tropical i subtropical.

La cotorra, per tant, és una espècie invasora que s’ha expandit per sud Amèrica, nord

Amèrica i Europa. Si ens centrem en Espanya, aquest animal el podem trobar també

en algunes zones d’Andalusia, a Madrid, a tota la franja litoral de llevant (des de

Múrcia fins a Catalunya) i a les Illes Balears.

o Dieta: Menja principalment llavors i gra; unes de les seves llavors preferides o que

més acostuma a menjar són les llavors dels cards, l’arròs, el blat de moro i el sorgo.

També s’alimenta de vegetals i fruita com pomes o peres. Fins i tot pot menjar flors,

insectes i larves.

*Més informació als ANNEXOS*

Font pròpia (Myiopsitta monachus)

________________________________________________________________

Font d’internet

STREPTOPELIA DECAOCTO (TÓRTORA TURCA) o Descripció: Ocell de mida mitjana que pot mesurar entre 28 i 33 cm i que té el

plomatge llis i d’un color gris molt clar. Té tons blancs pel coll i algunes altres parts del

cos i sol presentar una franja negra al voltant del coll, com un collaret; les cries no el


52

tenen tan marcat. Les rèmiges primàries de les ales solen acostumen a ser d’un color

més fosc i les potes i els ulls de color vermell. A més, el mascle sol tenir el clatell rosat,

mentre que la femella el té gris brunenc. Té el bec negre i prim.

o Hàbitat: Trobem aquest ocell a la vora de nuclis urbans, als afores de les grans

ciutats, en parcs, zones de cultius, urbanitzacions, granges, zones arbrades...

o Distribució: És una au originària de Turquia, Àfrica, Àsia Menor, Palestina, Irak, Índia,

la Xina, Corea… Però al segle XX es va estendre per Espanya, Portugal i el Marroc.

o Dieta: La seva dieta es basa principalment en llavors, brots d’algunes plantes i

insectes.

________________________________________________________________

Font pròpia

TARENTOLA MAURITANICA (DRAGÓ COMÚ) o Descripció: Rèptil petit que fa uns 8 cm des del cap fins al començament de la cua, la

qual pot arribar a fer uns 9 cm de llarg. Té el cos aplanat d’una coloració marronosa i

grisosa, amb taques blanquinoses. També presenta una mena d’escates berrugoses

que semblen espines, que li revesteixen tot el cos. La cua es pot desprendre en cas de

perill; la poden a regenerar.

o Hàbitat: Acostuma a viure en zones rocoses, marges i parets rugoses de cases velles,

generalment a prop dels humans.

o Distribució: És una espècie molt comú actualment en la Península Ibèrica; ha estat

introduïda a les illes Balears (en tot el mediterrani), a Uruguay, a l’Equador, a

Argentina i als Estats Units.


53

o Dieta: Caça petits insectes, com poden ser mosquits, mosques, aranyes, papallones o

abelles.

Font d’internet (potes de Tarentola mauritanica)

5.2. ESPÈCIES VEGETALS:

Font d’internet

CELTIS AUSTRALIS (LLEDONER)

o Descripció: Arbre ornamental caducifoli que pot arribar als 25 m dálçada i que

presenta un tronc recte i una escorça quasi llisa de color gris blanquinós (sense

estries). La seva copa sol ser ampla i arrodonida.

o Fulla i fruit: Les fulles són simples, de limbe oval i una mica lanceolat, asimètric i

amb el marge aserrat. Lánvers de la fulla és de color verd fosc amb pèls al tacte i de

revers més clar. El fruit és rodó i llis del tamany dún pèsol, al principi de color verd i

finalment quasi negre; és comestible amb molt dós i poca carn. També presenta flors

sense pètals de color groc verdós; floreix de l’abril al maig.

o Distribució: Aquesta espècie és originària del d’Europa central, la conca

mediterrània, l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica.

________________________________________________________________


54

Font pròpia

ERYNGIUM MARITIMUM (CARD MARÍ)

o Descripció: Planta perenne típica de platges i dunes que es caracteritza per les

seves fulles dures i amb punxes de color gris clar o verdós. Té tiges gruixudes i dures i

no mesura més de 60 cm d’alt normalment. Presenta un rizoma que pot arribar a molta

profunditat, que li permet mantenir una posició molt ferma en els sòls sorrencs;

prefereix les zones sorrenques per desenvolupar-se.

o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles punxents de color gris clar, com he mencionat

anteriorment, i unes flors que s’agrupen en glomèruls compactes d’un color blavós.

Acostuma a florir del maig a l’agost. També presenta una roseta basal (disposició

circular de fulles, totes a la mateixa alçada) d’on creixen les tiges.

o Distribució: Aquesta espècie és originària de les regions costaneres de tot Europa,

des del sud d’Escandinàvia i fins el nord d’Àfrica. És molt abundant en el Països

Catalans.

________________________________________________________________

Font d’internet

FRAXINUS EXCELSIOR (FREIXES)

o Descripció: Arbre de mida mitjana o gran (pot assolir els 45 metres d’alçada) que

és majoritàriament de fulla caduca. Presenta un tronc amb escorça de color gris o gris

marronós, esquerdada en els adults. Es sol desenvolupar vora els rius, fons de valls…,


55

tot i que és capaç de créixer en zones a 1.800 metres d’alçada, ja que és un arbre

tolerant al fred.

o Fulla i fruit: Aquesta planta consta d’unes fulles grosses compostes per folíols

allargats i dentats, i d’un fruit que té una ala membranosa (fruit del tipus sàmara) que

s’agrupa formant “raïms” que pengen. Les flors s’acostumen a obrir abans que les

fulles, així doncs, els fruits es troben a les branques de l’any anterior. Acostuma a florir

al gener, abans de treure les fulles.

o Distribució: Aquesta espècie és originària d’Euràsia, el nord d’Àfrica i Amèrica del

Nord. És una planta força comuna als Països Catalans.

________________________________________________________________

Font d’internet

MORUS (MORERA)

o Descripció: Arbre caducifoli de tamany mitjà que no sol sobrepassar els 12 o 15

metres dálçada. Consta d’una copa abovada o arrodonida.

o Fulla i fruit: Les fulles són grosses i d’aspecte brillant per lánvers, variables en la

forma, ja sigui arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar

sense pèls, limbe oval i en forma de cor irregular i asimètric. Els fruits són blancs,

rosats o de color vermell fosc, dolços i comestibles. Les flors són petites i ságrupen

en espigues molt denses, allargades o ovoides. Floreix de l’abril al maig.

o Distribució: Aquesta espècie és originària de regions càlides i temperades d’Àsia,

Àfrica i Amèrica del Nord; principalment té l’origen a la Xina.

________________________________________________________________


56

Font d’internet

PHRAGMITES COMMUNIS (CANYÍS)

o Descripció: Planta caracteritzada per les seves tiges altes i fortes que poden

arribar als tres metres i que estan cobertes de fulles. És molt freqüent en totes les

zones humides, canals i basses. Aquesta espècie, a més, és perenne i està

comprimida lateralment.

o Fulla i fruit: Presenta fulles llargues i amples que creixen com a continuació de la

tija i que es deixen caure. Les flors, amples i sedoses, creixen a la part superior de les

tiges de forma una mica penjant. Floreix normalment a l'estiu i a la tardor.



________________________________________________________________

Font d’internet

PINUS MUGO (PI NEGRE)

o Descripció: Pi de muntanya que pot assolir els 20 metres d’altura com a màxim.



57




els 700 anys.




o Distribució: És un arbre molt abundant als Pirineus, però també el trobem

escampat per alguns llocs en concret de la Península Ibèrica. Es pot desenvolupar tant

en boscos a una certa altura com per sobre dels 2700 metres.

________________________________________________________________

Font d’internet

PINUS PINASTER (PINASTRE)

o Descripció: Arbre marítim que sol mesurar uns 30 metres aproximadament. Els






oberta.



Tenen com a fruit unes pinyes amb forma de con, tancades (molt compactes) i de

color verd al principi, però al cap de dos anys es tornen d’un color marró rogenc, que

és quan s’obren una mica.


58

o Distribució: Aquesta espècie s’estén per la Península Ibèrica, Itàlia, el sud de

França, el Marroc, Malta… Ha estat repoblada en regions de Sudàfrica, Nova Zelanda

i Austràlia. Es sol desenvolupar en altures d’entre el nivell del mar fins uns 800 metres

d’alçada.

________________________________________________________________

Font d’internet

PINUS PINEA (PI PINYER)

o Descripció: Arbre mediterrani característic per la forma arrodonida de la copa i la









contenen pinyons. Les pinyes comencen a madurar i, per tant, a caure a partir del

tercer any.




________________________________________________________________


59

Font d’internet

SACCHARUM RAVENNAE (CESQUERA)

o Descripció: Planta característica per les seves tiges llargues i robustes que poden

arribar a fer 2 metres d’alçada i 1,5 centímetres de diàmetre. Sol situar-se prop

d’aigua, ja que prefereix sòls sorrencs i humits.

o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles amb un apèndix membranós de 2 mil·límetres

aproximadament. Acostuma a florir de maig a octubre.

o Distribució: Aquesta planta és originària del sud d’Europa i l’oest d’Àsia, tot i que

també la podem trobar a Amèrica del nord, on és considerada una espècie invasora.

________________________________________________________________

Font d’internet

SALIX (SALZE)

o Descripció: Arbre robust i caducifoli amb el tronc cobert d’una escorça tova,

flexible i suau; pot arribar als 6 metres d’alçada fàcilment, però també pot créixer de

forma arbustiva. Es sol desenvolupar en sòls humits (a la vora de corrents d’aigua).


60

Presenta branques generalment flexibles, fines i vermelloses, que acaben penjant a

causa del pes de les fulles. És un arbre que arrela molt bé i creix molt ràpid.

o Fulla i fruit: Consta de fulles allargades i de color verd, disposades alternament a

la branca de la que sorgeixen que cauen verticalment, deixant-se penjar. Presenta una

floració composta per aments i un fruit en forma de càpsula, que conté entre 4 i 8

llavors a l’interior. Les llavors solen tenir una mena de plomall que les ajuda a

dispersar-se.

o Distribució: Aquesta espècie es distribueix principalment per l’hemisferi nord i viu

en regions de clima temperat, tot i que els arbustos solen créixer en la zona subàrtica.

________________________________________________________________

Font d’internet

SCIRPUS HOLOSCHOENUS (JONC)

o Descripció: Planta herbàcia que té un rizoma subterrani del que surten llargues

tiges verdes, toves i cilíndriques d'1-1'5 m d'alçada que es disposen cap a tots els

costats. Les tiges acaben en puntes que punxen. Prefereix les zones humides de la

terra baixa i la muntanya mitjana. Es pot desenvolupar des de en zones embassades

fins a zones a 2.000 metres d’altitud.

o Fulla i fruit: Aquesta planta floreix durant la primavera i l’estiu, i les flors s’agrupen

en glòmeruls rodons a la part superior de la tija. Aquests, al principi són d’un color groc

verdós, però després es tornen d’una colloració més marronosa. Respecte els fruits,

són molt petits i envolten les llavors.

o Distribució: En general té una distribució bàsicament mediterrània; és a dir, zones

costaneres amb molta presència d’aigua.

________________________________________________________________


61

Font d’internet

TARAXACUM OFFICINALE (XICOIA)

o Descripció: Planta perenne, no molt alta, que presenta una arrel gruixuda de la

qual surten poques tiges i molt curtes. Acostuma a desenvolupar-se en prats, camins,

cultius… També la podem trobar en zones de fins 2.000 metres d’altura. Tot i això,

prefereix sòls profunds, sorrencs i humits.

o Fulla i fruit: Les fulles, que sorgeixen dels brots, es disposen circularment, amb la

vora dentada. Les flors es disposen a l'extrem d'un peduncle llarg, cilíndric i buit i són

grogues, d'uns 20 mm de longitud i en l'extrem tenen 5 petites dents. El fruit és un

aqueni marró o vermellós d'uns 2 o 3 mm, llarg, el·líptic i estriat. Floreix de febrer a

maig i també a la tardor.

o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda per Europa i Sibèria, tot i que abunda

a les zones mediterrànies. Generalment, predomina en l’hemisferi nord.

________________________________________________________________

Font d’internet

TYPHA (BOGA)

o Descripció: Conjunt de plantes herbàcies aquàtiques que es caracteritza

principalment per la seva flor peluda. Sol créixer fins a 2 metres d’alçada en zones


62

humides i aiguamolls; a més, suporta molt bé el fred. Presenta unes tiges cilíndriques

de color verd i llises, sense cap nus. S’agrupen formant grans colònies en llacunes i

pantans.

o Fulla i fruit: Aquesta planta té unes fulles ensiformes, és a dir, llargues i

punxegudes en forma d’espasa que enfunden la base de la tija. Les flors, les quals són

molt peculiars, formen una espiga molt densa, peluda i marró que s’utilitza normalment

per construir el seient de les cadires.

o Distribució: Aquesta espècie està distribuïda principalment per l’hemisferi nord,

però s’ha estès per tot el món.

5.2.1. ESPÈCIES INVASORES VEGETALS:

Font pròpia

ACACIA DEALBATA (ACÀCIA o MIMOSA) o Descripció: Arbre (o arbust) perenne que presenta una escorça que pot ser llisa o

esquerdada de color marró grisós. Té moltes branques que són estriades i alternes.

Pot arribar a créixer entre 10 i 12 metres d’alçada, de manera molt ràpida; tot i això, no

duren molt més de 30 anys. Pot desenvolupar-se en zones de fins 1.000 metres

d’altitud.

o Fulla i fruit: Presenta unes fulles agrupades en grups de 8 a 20 petites

ramificacions que presenten la cara inferior coberta d’una espècie de pèls amb

aspecte de llana. També té una flor en forma de glomèrul format per més de 25 flors

molt oloroses. Floreix de gener a març. Com a fruit, produeix unes beines d’un color

verd blavós que contenen quatre o cinc llavors cadascuna.


63

o Distribució: Aquesta espècie és originària d’Austràlia i de Tasmània; però també la

podem trobar introduïda al nord i a l’oest de la Península Ibèrica. Actualment està

escampada per tot el planeta.

6. ZONA 3: Fonts i rieres que baixen del massís del Garraf Tota la zona que engloba les fonts i les rieres que baixen del Massís del Garraf (el

qual ocupa una àrea de gran extensió entre la vall del Llobregat i el mar Mediterrani)

es troba centralitzada en el que seria la limitació de Gavà, ja que comprèn una part de

muntanya, però també una part de zona urbana (ciutat).

Podríem dir que aquesta, pertany al Garraf Negre, pel tipus de roca que té. Les

pissarres serien la roca principal d’aquest terreny.

També cal recalcar que pot ser Garraf Blanc perquè la zona inclou part del terme

municipal de Gavà, on destaquen les roques calcàries, dolomies, margues....

Hi ha una gran diversitat de fauna en la qual podem trobar ocells passeriformes, molts

mamífers, molts tipus d’ocells, etc. Els insectes són els animals que més hi abunden

amb una gran diferència.

Donat que és una zona boscosa, hi ha molt pins i molts arbustos, els quals, juntament

amb les diferents fonts que hi ha repartides pel terreny, faciliten les condicions òptimes

i l’entorn necessari per a acollir una extensa diversitat de fauna.

Font pròpia Bosc frondós de la zona tres


64

Les fonts consten com a una part molt important de l’ecosistema que representa

aquesta zona, ja que gràcies a la seva tasca biogeològica, mobilitzen tota la fauna i

flora. Com aconsegueixen això? Mitjançant els cursos d’aigua que les formen i que

recorren tot el territori, les plantes i els animals es van adaptant a ells per garantir la

seva supervivència. D’ells depenen tots els éssers vius que habiten en aquesta zona.

Per exemple, al voltant d’ells hi ha més varietat de vegetació i plantes que necessiten

molta aigua, amfibis, etc. És aquí on es concentraran més nius i caus de petits

mamífers per la proximitat i, en conseqüència, la facilitat de satisfer les seves

necessitats vitals a partir dels recursos que els proporciona l’aigua.

En aquesta última zona he inclòs certes espècies, tant animals com vegetals, que es

localitzen al nucli urbà de Gavà, per criteris de proximitat respecte el terreny delimitat.

6.1. ESPÈCIES ANIMALS:

Font pròpia

ERINACEUS EUROPAEUS (ERIÇÓ) o Descripció: Mamífer que fa entre 23 i 30 cm de llarg i que sol ser de color marró

grisós. Presenta un musell fosc i mòbil, unes orelles molt petites i unes potes curtes

però amb unes ungles grans. Aquesta espècie té el dors cobert de petites pues molt

fortes i gruixudes que l’ajuden a protegir-se contra els depredadors i que poden arribar

a mesurar uns 3 cm quan no les amaga. La part inferior la té coberta de pèl, que sol

ser de color fosc; tot i això hi ha altres exemplars de subfamílies diferents que el tenen

de color blanc; aquests consten només de quatre dits en les extremitats inferiors.

L’Erinaceus europaeus, en canvi, en té cinc.

o Hàbitat: Viu als boscos, però també se’ls pot trobar en camps de conreu i, poques

vegades, en jardins de cases.


65

o Distribució: L’àrea de distribució d’aquest animal correspon a la regió Paleàrtica i en

algunes zones mediterrànies. Ha estat introduït en regions com Gran Bretanya i

Irlanda.

o Dieta: Aquest animal s’alimenta d’insectes, cucs de terra, sargantanes, granotes,

ratolins, ocells i també de fruits.

________________________________________________________________

Font d’internet

FALCO TINNUNCULUS (XORIGUER)

o Descripció: Ocell rapinyaire diürn, relativament petit en comparació amb altres aus

rapinyaires, que mesura al voltant de 34 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales

obertes. El mascle té el cap i el carpó de color grisós; per sobre és de color marronós

amb taques fosques; per ls part inferior és d’un color més clar amb taques allargades.

La cua té una ampla franja negra al final. La femella, en canvi, és d’una coloració més

rogenca i tota tacada de manera més regular.

o Hàbitat: Prefereix zones obertes i espaioses, com camps de matolls o camps de

conreu, per poder albirar preses fàcils des de l’aire i llançar-se en picat per caçar-les;

per exemple, és molt abundant a les planes de ponent. Nia en roques, forats d’arbres i

d’edificis però, a vegades, ocupen altres nius.

o Distribució: Aquesta espècie està estesa per Europa, Àsia i Àfrica. També podem

trobar alguns exemplars a Amèrica, al Carib i a Indonèsia, però no són originaris

d’aquestes regions. Els que crien al sud i al centre d’Europa acostumen a realitzar

migracions locals, però són majoritàriament sedentaris.


66

o Dieta: La seva dieta es basa en animals petits, la majoria mamífers (principalment

rosegadors), tot i que també caça rèptils, ocells i alguns invertebrats; també s’alimenta

de cucs, insectes i granotes.

________________________________________________________________

Font d’internet

HIRUNDO RÚSTICA (ORENETA COMUNA) o Descripció: Ocell de tamany petit (entre 10 i 20 cm) que té la part superior del cos

negra i blavosa amb reflexs metàl·lics i la part inferior de color blanc o rogenca. També

presenta algunes zones ataronjades i una cua llarga i enforquillada; és una de les

seves principals distincions. Té un bec curt, ample i pla, les potes curtes i les ales

llargues i afilades. Els mascles solen tenir les plomes de la cua més llargues que les

femelles. L’oreneta tendeix a formar grups grans; nia en colònies i construeix nius

rodons amb fang. És una espècie protegida actualment.

o Hàbitat: Sol habitar sobretot sota les teules de les teulades de les cases, però també

ronda per camps de conreu, matollars, prats, algunes pinedes...

o Distribució: Són ocells migratoris, per la qual cosa arriben aquí a finals de la

primavera i marxen a l’Àfrica cap a finals de l’estiu. Aquesta espècie està distribuïda

per tot arreu, ja que està sempre en constant moviment; no té residència fixa. Volten

per Amèrica, Europa, part d’Àsia i pel sud d’Àfrica. Alguns exemplars arriben al nord

d’Austràlia per hivernar.

o Dieta: S’alimenta de cucs i insectes que cacen a l'aire per alimentar-se i alimentar a

les seves cries. La seva dieta inclou escarabats, formigues voladores, libèl·lules,

mosques i mosquits.

________________________________________________________________


67

Font d’internet

MOTACILLA ALBA (CUERETA BLANCA) o Descripció: Ocell de tamany petit, que pot arribar a mesurar 20 cm de llargada com a

molt, 31 cm d’envergadura i pesa uns 23 grams. La part superior d’aquest ocell és de

color gris, negre i blanc, mentre que la part inferior és tota blanca. Els mascles, a

l’estiu, tenen el cap i el clatell de color negre i la cara blanca; els joves tenen el cap, les

galtes i els laterals del pectoral grisos. Per l’altra banda, les femelles són molt

semblants als mascles, però consten de tons grisos al cap i tenen el baverall més gran

que els mascles. Aquesta espècie, a més, presenta una cua molt llarga, de color negre

que mou constantment de dalt a baix.

o Hàbitat: Prefereix els espais oberts, camps, ponts, parets, cases, jardins, aiguamolls,

albuferes i basses, ja que és un ocell molt lligat a l’aigua.

o Distribució: És un ocell molt abundant en la zona meridional de l’Europa occidental,

concretament a la zona oriental de la Península Ibèrica, excepte una petita part dels

Pirineus, i a les illes Balears. S’ha estès cap a Euroàsia, el nord d’Àfrica i Alaska.

o Dieta: S’alimenta principalment d’insectes i llavors que troba vora carreteres i camins

de tot tipus.

________________________________________________________________

Font d’internet

MUS MUSCULUS (RATOLÍ DE CAMP) o Descripció: Mamífer de tamany petit que és de l’ordre dels rosegadors. Les potes del

davant consten de quatre dits, mentre q les del darrere en consten de cinc. La cua és


68

normalment més llarga que el seu cos. Té el cos cobert de pèl i sol ser d’un color

grisós o marronós. Com que és un dels rosegadors més comuns, presenta una

dentadura molt característica que inclou uns incisius potents lleugerament curvats cap

a l’interior, els qual han d’anar afilant i careixen d’ullals. Tenen sis parells dobles

superiors i inferiors de dents molars.

o Hàbitat: El podem trobar a tot arreu. Viu als camps i als boscos; també ocupa, si pot,

les cases velles, els magatzems i altres edificis.

o Distribució: S’estenen per tota la Península i les illes Balears. Es troba també per tot

el sud d’Europa i l’espècie va ser introduïda, ja fa temps, en l’Amèrica Meridional.

Destaquen sobretot a Uruguay.

o Dieta: La seva dieta es basa principalment en vegetals; tot i això, també poden menjar

carn, productes làctics, i en alguns casos, poden arribar a menjar-se alguna cria.

________________________________________________________________

Font d’internet












69






i animals, petits crustacis, larves d’altres amfibis...

________________________________________________________________

Font d’internet

PODARCIS HISPANICA (SARGANTANA IBÈRICA)

o Descripció: Rèptil de tamany petit que varia entre els 4 i 6 cm de llarg, sense tenir en

compte la cua, la qual pot arribar a mesurar 10 cm. Aquesta, pot desprendre’s del cos

en cas de ser atrapada i es mou molt quan ho fa. Presenta un cos esvelt i llarg de color

marró verdós, un cap petit acabat en punta, escames per tot el cos… La coloració pot

variar entre exemplars de la mateixa població, des d’un color verdós, fins a un color

rogenc. La part inferior és groguenca i té menys escames; és més llisa. Els mascles

solen presentar alguns tons blaus als laterals durant l’època de zel. Les femelles, en

canvi, solen tenir unes bandes laterals gruixudes que poden ser grogues o més

fosques. Els mascles també solen ser de major tamany que les femelles.

o Hàbitat: Aquest rèptil abunda en terrenys rocosos o amb moltes pedres, en murs

enderrocats, parets d’edificis, arbres, cases, a vegades, i en petites escletxes de murs.

o Distribució: Es distribueix simplement per la Península Ibèrica, excepte en àrees

d’alta muntanya i el nord-oest de Galícia, pel nord d’Àfrica, el sud de França...


70

o Dieta: S’alimenta de petits artròpodes, dels quals prefereix els aràcnids, petits

coleòpters i larves de papallones, però també ingereix molts insectes.

________________________________________________________________

Font d’internet














________________________________________________________________

Font pròpia

SUS SCROFA (PORC SENGLAR) o Descripció: Mamífer de tamany gran, que pot arribar a mesurar 1,4 metres de llarg i

pesar 100 kilograms. Té el cos recobert de pèl i és d’un color marró, gris fosc i negre.


71

Les cries solen tenir el pelatge d’un marró clar amb ratlles encara més clares. Aquesta

espècie té el musell allargat amb dos ullals grans i forts, les potes curtes i la cua prima.

Sol moure’s sol, però durant l’època de cria va en grups, formats per les mares i les

cries.

o Hàbitat: Viu als boscos principalment, però també el podem trobar en camps de

conreu, llocs fangosos, boscos caducifolis, etc.

o Distribució: La seva distribució original correspon amb Euràsia i el nord d’Àfrica; tot i

així ha estat introduït a Amèrica i Oceania.

o Dieta: És una espècie omnívora; la seva dieta inclou cucs, insectes, rèptils, ratolins,

cargols, glans sobretot, llavors, fruites, arrels, patates, blat de moro...

________________________________________________________________

Font d’internet

VULPES VULPES (GUINEU) o Descripció: Mamífer que fa uns 80 cm de llarg amb una cua d'uns 40 cm. Té les

orelles punxegudes i el musell allargat. El pèl és de color marró rogenc, amb la panxa i

la punta de la cua de color blanc; cada any canvia el pelatge.

Les potes del davant tenen 5 dits i les del darrera només en tenen 4. Els dits tenen

fortes ungles amb les que excava al terra. Un diferència ben definida entre mascles

i femelles és que els mascles borden, mentre que les femelles criden. Aquesta

espècie té l’olfacte, l’oïda i la vista molt desenvolupats, per aquest motiu és molt

bona caçadora.

o Hàbitat: Viu en zones boscoses i en zones properes a pobles, ciutats, càmpings i

abocadors. També la podem trobar a la terra baixa, a la muntanya mitjana i a l'alta

muntanya.


72

o Distribució: S’estén per Europa, Àsia, Amèrica del nord, el sud d’Austràlia i algunes

zones del nord d’Àfrica.

o Dieta: S'alimenta de conills, llebres, ratolins, rates, ocells, peixos, talps i insectes.

També menja ous, fruits i restes dels aliments dels abocadors.

6.1.1. ESPÈCIES INVASORES ANIMALS:

Font pròpia

MYIOPSITTA MONACHUS (COTORRETA DE PIT GRIS) o Descripció: Ocell exòtic de color verd, que té el coll i el pit gris i de tamany petit; fa

uns 13 centímetres de longitud i pot arribar a pesar entre 120 i 140 grams. Sol tenir un

to blavós a la punta de les ales que destaca durant el seu vol i el bec de color clar. Té

la costum de fer nius grans en arbres elevats. Són una espècie bastant sorollosa.

o Hàbitat: És una espècie abundant sobretot en alguns nuclis urbans del litoral i ara,

cada vegada més, en nuclis de l’interior.

o Distribució: L’origen d’aquesta espècie es troba en l’àrea entre Bolívia, Brasil i

Argentina, la qual és una zona equatorial, tropical i subtropical.

La cotorra, per tant, és una espècie invasora que s’ha expandit per sud Amèrica,

nord Amèrica i Europa. Si ens centrem en Espanya, aquest animal el podem trobar

també en algunes zones d’Andalusia, a Madrid, a tota la franja litoral de llevant

(des de Múrcia fins a Catalunya) i a les Illes Balears.

o Dieta: Menja principalment llavors i gra; unes de les seves llavors preferides o que

més acostuma a menjar són les llavors dels cards, l’arròs, el blat de moro i el sorgo.

També s’alimenta de vegetals i fruita com pomes o peres. Fins i tot pot menjar flors,

insectes i larves.


73

Font pròpia (Myiopsitta monachus alçant el vol)

6.2. ESPÈCIES VEGETALS:

Font pròpia

ARBUTUS UNEDO (CIRERER D’ARBOÇ)

o Descripció: Arbust (que es pot arribar a fer un arbre) que es reconeix per la seva

escorça vermellosa coberta d’escames grisoses i les fulles serrades als marges.

També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells. Pot arribar a fer uns 7

metres d’alçada i consta de branques abundants en fulles.

o Fulla i fruit: Aquest arbust consta d’unes fulles serrades i lanceolades d’un color

verd brillant per la part superior, i un color més apagat al revés. Presenta un fruit rodó

(baia) que és d’un color vermellós quan està madur i que és comestible; els fruits

triguen un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. Les flors

acostumen a ser racimoses i d’un color rogenc; la floració es dóna a la tardor.

o Distribució: Aquesta espècie té l’origen en les regions mediterrànies i al sud-oest

d’Irlanda. Tot i així, la trobem escampada per tota la Península Ibèrica, el nord d’Àfrica,

una part de França...

________________________________________________________________


74

Font pròpia

CATALPA BIGNONIOIDE (CATALPA COMUNA)

o Descripció: Arbre caducifoli que pot créixer fins als 15 metres d’alçada i que té una

copa amb una forma arrodonida; el tronc fa un 1 metre de diàmetre normalment. És un

arbre molt resistent a la calor i tendeix a desenvolupar-se en zones verdes, tant a la

muntanya, com a la costa, com a l’interior. Una característica molt interessant és que

totes les parts d’aquesta planta són verinoses.

o Fulla i fruit: Presenta unes fulles grans, verdes, amples i ovalades i flors racimoses

de color blanc rosat; floreix durant la primavera. El fruit és una càpsula llarga,

lleugerament corbada i de color verd, que quan madura es torna de color marronós en

forma de beina i que té unes separacions a l’interior on se situen les llavors.

o Distribució: Aquesta espècie és originària del sud-est dels Estats Units,

concretament de Florida, Alabama, Luisiana i Misisipi.

________________________________________________________________

Font pròpia

CERATONIA SILIQUA (GARROFER)


75

o Descripció: Arbre perenne amb la copa ampla i estesa que pot arribar a fer fins a

10 metres d’alçada. Presenta un tronc irregular, l’escorça llisa de color grisenc i un

sistema d’arrels extens i profund.

o Fulla i fruit: Les fulles, arrodonides o ovalades, són persistents, verd fosques i

compostes, ja que els seus folíols neixen enfrontades de dues en dues fins a 5 parells.

Les flors són poc vistoses encara que desprenen una olor molt fota; s’agrupen en

forma de raïm, sorgint directament dels tronc o de les branques. Els fruits en llegum,

les garrofes, tenen una forma una mica corba, mesuren fins a 25 cm i alberguen de 10

a 16 llavors.

o Distribució: És un arbre típic mediterrani i de l’Orient Pròxim, tot i que es

distribueix per les zones costaneres de la Península. També trobem alguns exemplars

a Aràbia, Síria i el Líban.

________________________________________________________________

Font pròpia

CHAMAEROPS HUMILIS (MARGALLÓ)

o Descripció: Palmera arbustiva que pot arribar a mesurar, excepcionalment 8

metres d’alt i sol tenir un tronc de 35 cm de diàmetre, cobert per les fulles velles

seques. Sol desenvolupar-se en zones seques i molt assolellades i tant en zones

pròximes al mar com en zones a 1.100 metres d’altitud.

o Fulla i fruit: Les fulles semblen ventalls, ja que són simples, persistents i molt

grans. Està dividida en segments que vénen acompanyats d'algunes fibres marrons.

Les flors neixen en branques entre les fulles i es disposen en espiral sobre els eixos i

són de color crema o groguenques. Els fruits són carnosos (dàtils), bruns o

vermellosos.


76

o Distribució: Aquesta espècie habita en les regions mediterrànies, des de Portugal i

el Marroc fins a Malta i en algunes zones de Cantàbria.

________________________________________________________________

Font pròpia

CRASSULA TETRAGONA

o Descripció: Planta arbustiva que té tiges llenyoses amb una escorça de color

marronós i parells creuats de fulles. És una planta molt resistent, ja que es manté

durant les gelades, però prefereix les temperatures càlides.

o Fulla i fruit: Presenta unes fulles de color verd i sovint una flor a l’extrem de color

blanc i vermell que creix a l’estiu. Les fulles creixen de la extensió de les tiges cap als

laterals i inclinant-se lleugerament cap a dalt.

o Distribució: Aquesta espècie és nativa d’Àfrica, però actualment es troba

àmpliament distribuïda pel sud d’Àfrica i per altres regions d’Europa.

________________________________________________________________

Font pròpia

CUPRESSUS SEMPERVIRENS (XIPRER)


77

o Descripció: Arbre perennifoli que pot mesurar fins a 35 metres d'altura i que

presenta un aspecte estret i columnar. La seva escorça és d’un color marró grisenc i

sol estar molt fissurada longitudinalment en els exemplars vells. Si es frega el fullatge,

es pot apreciar una lleugera olor a resina.

o Fulla i fruit: Les fulles són petites escates de color verd fosc mat que se solapen i

cobreixen completament les branques. Aquest arbre presenta uns fruits llenyosos,

similars a una pinya (estròbils), que estan formats per unes 14 escates i tenen un

diàmetre de 3 cm; són d’un color marró grisenc i tenen una forma esfèrica. Triguen

gairebé 2 anys fins a completar el seu desenvolupament i, quan ja estan madures, les

seves escates s'obren per alliberar unes llavors petites, aplanades i amb ales estretes.

o Distribució: Aquesta espècie té el seu origen a Grècia, Turquia i Pèrsia, però tot i

això, la trobem distribuïda sobre tot per València, les illes Balears i altres regions de la

Península Ibèrica.

________________________________________________________________

Font pròpia

ERYNGIUM CAMPESTRE (CARD GIRGOLER)

o Descripció: Planta herbàcia de tija erecta i molt ramificada, d’un color verd

groguenc. Pot créixer uns 70 cm d’altura, però les seves arrels poden arribar a

mesurar fins a 5 metres sota terra. Sol desenvolupar-se en terrenys secs i plans, a la

vora de camins i en camps de cultiu abandonats.

o Fulla i fruit: Presenta unes fulles cobertes d’espines i dividides en lòbuls. També

floreix al final de la primavera, creant unes flors de color blau envoltades d’una mena

de punxes; aquestes, es desprenen quan la tija mor, i d’aquesta manera es facilita la

dispersió de les llavors. Consta d’un fruit que és un tipus de fruit sec i està format per 2

mericarps coberts de petites escames.


78

o Distribució: És una planta molt distribuïda a la Península Ibèrica, a l’Europa

central i occidental en general, al nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caucas.

________________________________________________________________

Font pròpia

EUCALYPTUS GLOBULUS (EUCALIPTUS)

o Descripció: Arbre perenne d’uns 40 metres, però que, en algunes ocasions, pot

arribar als 80 metres d’alçada. L’escorça del seu tronc és llisa i es desprèn en grans i

amples tires de color gris i marronós. Presenta unes arrels molt desenvolupades, per

extreure aigua de molta profunditat. Aquesta espècie està acostumada a climes de

tipus mediterrani però alguns exemplars s’han adaptat a medis més humits.

o Fulla i fruit: Aquesta planta presenta unes fulles llargues, estretes, lanceolades,

una mica corbades, acabades en punta i de color gris blavós. Tambe té flors

individuals o agrupades en grups de dos o tres, les quals, quan estan tancades, estan

cobertes per una capa gruixuda i rugosa. Quan es desprèn aquesta tapa, és quan

comença a florir, normalment a la primavera. A més, consta d’un fruit en forma de con i

amb obertures ovalades, que està protegit per una càpsula, que quan s’obra, deixa

anar les llavors.

o Distribució: És una espècie originària d’Austràlia i de Tasmània. També trobem

plantacions d’aquests exemplars a les zones costaneres de la Península Ibèrica, sobre

tot al nord.

________________________________________________________________


79

Font pròpia

FICUS CARICA (FIGUERA)

o Descripció: Arbre petit o arbust caducifoli que amb prou feines arriba als 6 metres

d’alçada. El seu tronc és gris cendra i llis, però sovint presenta branques tortuses. Viu

naturalitzat a les penya-segats, però és més conegut com a planta de conreu del que

s'aprofiten el seus fruits, les figues. Tota la planta desprèn un làtex blanc si li fem una

ferida; aquest làtex és irritant.

o Fulla i fruit: Les fulles són lobulades, de contorn palmat, simples, aspres al tacte i

irregulars de forma (asimètriques). El contorn dels lòbuls pot ser llis o dentat. La

floració es produeix a l'estiu. El fruit, anomenat figa, mesura fins a 8 cm de longitud, té

forma de globus, és de color verd, verd-groguenc o lilós, i és dolç.

o Distribució: Ja que és una planta de cultiu molt comuna, s’ha estès per el sud

d’Europa, el nord d’Àfrica i el centre occidental d’Àsia, però el seu origen és

mediterrani.

________________________________________________________________

Font pròpia

FOENICULUM VULGARE (FONOLL)

o Descripció: Planta silvestre que arriba als 2 m d'alçada. És de color verd blavós i

presenta una arrel gruixuda de la qual neix una tija comestible. D’aquesta tija creixen

grans fulles molt dividides que s'enlairen cap amunt. Una característica molt peculiar


80

d’aquesta espècie, és que tota la planta fa una olor característica semblant a l'anís.

Acostuma a desenvolupar-se en zones rocoses i assolellades i camins (zones de terra

baixa), tot i que també pot créixer en altres prats de fins a 1.300 metres d’altitud.

o Fulla i fruit: Les fulles creixen verticalment des del terra i als extrems superiors,

presenten unes umbel·les de flors molt petites de color groc. Floreix durant l’estiu. El

fruit és petit i està format per dues parts, les quals consten d’una llavor cadascuna.

o Distribució: És una espècie originària del sud d’Europa, concretament de la zona

mediterrània, on és molt típica, i del Pròxim Orient.

Font pròpia

GRAMINEAE (GRAMÍNIES)

o Descripció: Planta herbàcia perenne que presenta unes tiges cilíndriques i primes

anomenades “palla”, normalment amb petits nusos d’on surten unes fulles llargues,

planes i verdes. Prefereix desenvolupar-se en marges i boscos clars.

o Fulla i fruit: Aquesta planta consta de flors agrupades per formar la inflorescència

en forma d’espigues. Té els fruits en fruits secs o grans. Respecte les fulles, solen

sorgir de la base de la planta i s’allarguen fins que es van assecant i adopatant un

color marronós.

o Distribució: És una herba molt comuna a València, a Catalunya i a les illes

Balears, tot i que està estesa per tota la franja mediterrània i pel sud de Grècia.

________________________________________________________________


81

Font pròpia

ILEX AQUIFOLIUM (GRÈVOL)

o Descripció: Arbust molt dens i ramificat o arbre que arriba fins als 12 m de talla.

L'escorça i les branques són grises i llises. El trobem sovint en zones de boscos

caducifolis o boscos perennes humits.

o Fulla i fruit: Les fulles són persistents, simples, més o menys ovalades i en general

amb el marge ple d'espines. Mesuren fins a 8 cm de llarg i són d’un color verd fosc. Els

mascles tenen unes flors blanquinoses que solen passar desapercebudes, però les

femelles, després de la fecundació, produeixen uns fruits globosos de la mida d'un

pèsol, que són verds al principi i tornen al vermell intens al madurar.

o Distribució: Aquesta planta és d’origen central europeu i mediterrani, però la

podem trobar també al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia. Dins de la Península, és més

abundant a la zona septentrional, i es va acantonant en zones muntanyoses.

________________________________________________________________

Font pròpia

JUNNIPERUS COMMUNIS SUBSP. NANA (GINEBRÓ)

o Descripció: Arbust de planta llenyosa d’uns 2 metres d'alçada com a molt, que té,

generalment, un creixement lent. Sol créixer en zones de fred intens i forts vents, en

pinedes, en zones d’alta muntanya… Pot desenvolupar-se tant en regions a 1.300

metres d’alçada com en regions a 2.000 metres o més.


82

o Fulla i fruit: Les fulles són punxents i estretes, en forma d’agulla; són d'un color

verdós i presenten una banda blanca a l'anvers. Els exemplars masculins presenten

les flors en forma de cons, disposades en espiral; aquestes solen florir a la primavera.

Aquesta planta consta d’un fruit anomenat gàlbul, el qual és carnós, rodó, de color

verd el primer any i negre quan ja és madur (triga entre 2 i 3 anys en madurar).

o Distribució: Es troba distribuïda per tots els continents, ja que resisteix molt bé el

fred i suporta grans variacions de temperatura. S’estén per Amèrica central i algunes

zones d’Amèrica del nord, Europa i per una franja del nord d’Àsia.

________________________________________________________________

Font pròpia

LAURUS NOBILIS (LLORER)

o Descripció: Arbre petit que arriba als 10 m d'alçada, que té un tronc recte, envoltat

per una escorça llisa i grisenca. Aquesta espècie es sol desenvolupar en climes suaus

i frescs, en boscos d’arbres caducifolis, zones properes al mar, prop de barrancs i

regions humides… No suporta bé el fred.

o Fulla i fruit: Consta d’unes fulles lanceolades, simples i aromàtiques (contenen un

oli), d’un color verd fosc per les dues cares i d’uns 15 cm de llarg. Les flors són

blanques groguenques i estan disposades en diferents peus de la planta. Presenta un

fruit carnós (drupa), de color negre quan madura i de la mida d’un pèsol.

o Distribució: Aquesta planta és originària de zones compreses entre el mediterrani i

l’Àsia Menor; no obstant, és molt abundant als Països Catalans, a les illes Balears i

s’estén per algunes zones del nord-oest peninsular.

________________________________________________________________


83

Font pròpia

MORUS (MORERA)

o Descripció: Arbre caducifoli de tamany mitjà que no sol sobrepassar els 12 o 15

metres dálçada. Consta d’una copa abovada o arrodonida.

o Fulla i fruit: Les fulles són grosses i d’aspecte brillant per lánvers, variables en la

forma, ja sigui arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar

sense pèls, limbe oval i en forma de cor irregular i asimètric. Els fruits són blancs,

rosats o de color vermell fosc, dolços i comestibles. Les flors són petites i ságrupen

en espigues molt denses, allargades o ovoides. Floreix de l’abril al maig.

o Distribució: Aquesta espècie és originària de regions càlides i temperades d’Àsia,

Àfrica i Amèrica del Nord; principalment té l’origen a la Xina.

________________________________________________________________

Font pròpia

OLEA EUROPAEA (OLIVERA)

o Descripció: Arbre perenne típic mediterrani, de tamany petit (no sobrepassa els 8

o 10 metres) que té ell tronc curt i no molt recte, ample a la base i amb entrenusos,

buits. Les seves branques acaben en punta afilada. Es desenvolupa en climes


84

mediterranis i li afecten molt les gelades; pot créixer des de en zones arran del mar

fins a zones a 1.500 metres.

o Fulla i fruit: Les fulles són persistents, lanceolades, de marge sencer, punxegudes,

verd fosques per l'anvers i platejades pel revés a causa d'una capa de pèls molt densa

que només es veu amb lupa. Les flors surten a la primavera i són molt petites, amb 4

pètals blanquinosos. El fruit és l'oliva, carnós i amb un os gran en el seu interior, que

quan madura es torna de color lila o negre.

o Distribució: És molt comú en les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el

Montsià i el Tarragonès.

________________________________________________________________

Font pròpia

OPUNTIA FICUS-INDICA (FIGUERA DE MORO)

o Descripció: Planta arbustiva que pot arribar a fer 4 o 5 metres d'alçada i que té les

tiges suculentes, formades per uns lòbuls grans, verds i plans anomenats pales.

Aquestes, tenen punxes, que en realitat són fulles transformades en espines llargues i

dures. Aquest cactus conté un 90% d’aigua.

o Fulla i fruit: Presenta unes flors grogues o vermelles, en forma de corona, que

tenen molts pètals i estams; floreix una vegada a l’any, durant l’estiu. El fruit està

cobert per una closca gruixuda i espinosa i conté moltes llavors. Quan madura, és una

beina de forma ovalada i força gran (sol pesar al voltant de 100 grams).

o Distribució: Aquesta espècie és originària de les zones tropicals d’Amèrica

(Mèxic), però ha estat cultivada arreu del món i, actualment, es troba naturalitzada a

Europa, concretament a la conca del Mediterrani, i al nord d’Àfrica.

________________________________________________________________


85

Font pròpia

PHRAGMITES COMMUNIS (CANYÍS)

o Descripció: Planta caracteritzada per les seves tiges altes i fortes que poden

arribar als tres metres i que estan cobertes de fulles. És molt freqüent en totes les

zones humides, canals i basses. Aquesta espècie, a més, és perenne i està

comprimida lateralment.

o Fulla i fruit: Presenta fulles llargues i amples que creixen com a continuació de la

tija i que es deixen caure. Les flors, amples i sedoses, creixen a la part superior de les

tiges de forma una mica penjant. Floreix normalment a l'estiu i a la tardor.



________________________________________________________________

Font d’internet

PINUS MUGO (PI NEGRE)

o Descripció: Pi de muntanya que pot assolir els 20 metres d’altura com a màxim.




86



els 700 anys.




o Distribució: És un arbre molt abundant als Pirineus, però també el trobem

escampat per alguns llocs en concret de la Península Ibèrica. Es pot desenvolupar tant

en boscos a una certa altura com per sobre dels 2.700 metres.

________________________________________________________________

Font pròpia

PINUS PINASTER (PINASTRE)

o Descripció: Arbre marítim que sol mesurar uns 30 metres aproximadament. Els






oberta.



Tenen com a fruit unes pinyes amb forma de con, tancades (molt compactes) i de


87

color verd al principi, però al cap de dos anys es tornen d’un color marró rogenc, que

és quan s’obren una mica.

o Distribució: Aquesta espècie s’estén per la Península Ibèrica, Itàlia, el sud de

França, el Marroc, Malta… Ha estat repoblada en regions de Sudàfrica, Nova Zelanda

i Austràlia. Es sol desenvolupar en altures d’entre el nivell del mar fins uns 800 metres

d’alçada.

________________________________________________________________

Font pròpia

PINUS PINEA (PI PINYER)

o Descripció: Arbre mediterrani característic per la forma arrodonida de la copa i la









contenen pinyons. Les pinyes comencen a madurar i a caure a partir del tercer any.




________________________________________________________________


88

Font pròpia

PISTACIA LENTISCUS (LLENTISCLE)

o Descripció: Arbust ramós que pot arribar a fer-se un arbret de fins 8 metres

d’alçada; és molt abundant a les garrigues i sotaboscs de les pinedes i alzinars. Tota

la planta té una aroma a resina i consta d’una escorça grisosa, tot i que en els

exemplars joves és d’un color verdós o vermellós.

o Fulla i fruit: En aquesta espècie són molt característiques les fulles compostes

amb folíols forts però flexibles i emparellats oposadament; aquestes, es disposen

alternes sobre les branques, tenen el marge sencer, són el·líptiques, brillants, fosques

per la cara superior, una mica més clares pe la cara inferior i acaben en punta. Les

flors són de color verd o vermell, i els fruits són arrodonits, poc carnosos i rogencs al

principi, però ennegreixen quan maduren.

o Distribució: Aquesta planta habita per tota la zona mediterrània, a les illes

Canàries, en les Balears… També la podem trobar en abundància a la meitat est i sud

de la Península Ibèrica.

________________________________________________________________

Font pròpia

PLATANUS HYBRIDA (PLATANER)

o Descripció: Arbre caducifoli de tamany gran (pot arribar a superar els 30 metres

d’alçada) i d’aspecte robust. Presenta una copa dispersa, amb branques gruixudes i


89

un tronc recte i gruixut amb una escorça de color gris groguenc que es desprèn

fàcilment en làmines. També sol desenvolupar un sistema d’arrels molt potent que

necessita sòls profunds.

o Fulla i fruit: Les fulles són alternes, caduques i grans, dividides en lòbuls i en

forma de cor. Les flors solen tenir una forma esfèrica i pengen en grups de 3, formant

llargs peduncles. Per una altra banda, els fruits estan agrupats en glomèruls rodons,

molt junts, en forma de piràmide inversa i amb pèls al voltant, per facilitar la seva

dispersió.

o Distribució: El plataner té els seus orígens ben distribuïts per zones de la

Península Ibèrica, des de Ibèria fins a Grècia, a Pèrsia… També trobem alguns

exemplars en algunes regions de França.

________________________________________________________________

Font pròpia

QUERCUS (ROURE)

o Descripció: Arbre caducifoli de fins a 20 metres d’alçada que té una copa i un

tronc irregulars. Presenta petites branques cobertes de molts pèls i fulles simples. És

una espècie molt abundant en els boscos de muntanya mitjana a Catalunya.

o Fulla i fruit: Aquest arbre consta de fulles simples i alternes d’uns 7 cm de

longitud, amb el contorn una mica lobulat i lòbuls fins; tenen borrissol a l’anvers al

principi, i més tard es transforma en un color verd intens i brillant. El revers es manté

sempre amb una fina capa de borrissol. Les flors femenines són individuals, mentre

que les masculines es disposen en aments. També consta d’un fruit, el qual


90

s’anomena aglà, que està cobert per la part inferior, per una caputxa d’escates

allargades, i és allargat i estret.

o Distribució: Aquesta espècie té els orígens generalment a Europa, a l’Àsia

occidental i a zones mediterrànies occidentals. Actualment també es distribueix per

l’Europa meridional, i des d’Espanya fins l’Àsia Menor.

________________________________________________________________

Font pròpia

QUERCUS ILEX (ALZINA)

o Descripció: Arbre perenne que pot arribar a mesurar uns 25 metres d’alçada i que

presenta una copa ampla i frondosa. Té un tronc cobert d’una escorça gruixuda, plena

de rugositats i de color gris marronós, que es coneix com a “suro”. Prefereix viure en

boscos densos i en climes continentals, ja que està acostumada a àrees de l’interior.

o Fulla i fruit: Aquest arbre té unes fulles molt variables respecte la forma; poden ser

des de lobulades fins a rodones, de marge llis, amb petites punxes i poc nombroses

als marges, de color grisenc al revés, per la presència de petits pèls, i de color verd

lluent per l’anvers. Presenta també un fruit, l’aglà, que quan madura, a la tardor, és

d’un color marró fosc. Les flors masculines són de color groc i pengen agrupades en

aments, mentre que les femenines, són solitàries i són de color verd.

o Distribució: Aquest arbre es distribueix per tota la Península Ibèrica, tot i que és

més abundant en zones costaneres mediterrànies i cantàbriques. També la trobem en

grans quantitats a les illes Balears.


91

6.2.1. ESPÈCIES INVASORES VEGETALS:

Font pròpia

ACACIA DEALBATA (ACÀCIA o MIMOSA)

o Descripció: Arbre (o arbust) perenne que presenta una escorça que pot ser llisa o

esquerdada de color marró grisós. Té moltes branques que són estriades i alternes.

Pot arribar a créixer entre 10 i 12 metres d’alçada, de manera molt ràpida; tot i això, no

duren molt més de 30 anys. Pot desenvolupar-se en zones de fins 1.000 metres

d’altitud.

o Fulla i fruit: Presenta unes fulles agrupades en grups de 8 a 20 petites

ramificacions que presenten la cara inferior coberta d’una espècie de pèls amb

aspecte de llana. També té una flor en forma de glomèrul format per més de 25 flors

molt oloroses. Floreix de gener a març. Com a fruit, produeix unes beines d’un color

verd blavós que contenen quatre o cinc llavors cadascuna.

o Distribució: Aquesta espècie és originària d’Austràlia i de Tasmània; però també la

podem trobar introduïda al nord i a l’oest de la Península Ibèrica. Actualment està

escampada per tot el planeta.


92

Font pròpia

AGAVE AMERICANA (ATZAVARA)

o Descripció: Planta perenne que era pròpia de zones semidesèrtiques, però que

ara, cada vegada més, és capaç de resistir a temperatures temperades. És sovint

pol·linitzada per ratpenats.

o Fulla i fruit: La planta presenta fulles suculentes, grans (d’uns 2 metres de llarg),

lanceolades i de color blanc blavós, blanc grisós o verd amb franges grogues.

Aquestes, tenen espines que recorren totes les vores. Aquestes sorgeixen de la base i

creixen cap amunt, fent petites ondulacions. Floreix una única vegada, cap al final de

la seva vida, creant una flor amb una tija llarga d’uns 10 metres d’altura i una

inflorescència a l’extrem de color groc verdós. Té un fruit en forma de càpsula

allargada.

o Distribució: Aquesta espècie és originària de Mèxic, el sud dels Estats Units, però

s’ha estès per tot el món fins arribar a llocs com Sudamèrica, regions mediterrànies,

Àsia, Índia o Austràlia.

________________________________________________________________

Font pròpia

AILANTHUS ALTISSIMA (AILANT)

o Descripció: Arbre caducifoli que arriba als 30 metres d'alçada, i que presenta una

escorça llisa i grisenca. Sol desenvolupar-se a la vora de carreteres, de torrents…, en


93

jardins, camps de cultiu, etc. El podem trobar aïllat o en arbredes, i des de zones al

nivell del mar com a 1.500 metres d’altitud.

o Fulla i fruit: Les fulles són molt grans, de colors verd clar i verd més fosc, de fins a

gairebé un metre de longitud, alternes i compostes per un nombre imparell de fulles. El

marge de les fulles és irregular, sovint amb lòbuls a la base, i tenen la característica

que fan pudor si són picades. Les flors són petites i verdoses, agrupades en panícules;

floreix de maig a agost. Els fruits són secs i tenen una llavor de la mida d'una llentia

envoltada d'una ala membranosa allargada que li serveix per a la dispersió pel vent

(sàmares).

o Distribució: És una espècie originària de l’Àsia, concretament de la Xina i el Japó,

però, actualment s’ha naturalitzat arreu del món.

________________________________________________________________

Font pròpia

ARECACEAE (PALMERA)

o Descripció: Arbre o arbust perenne que presenta un tronc llarg (poden arribar a

mesurar fins a 80 metres) sense ramificar i molt robust, escamat per la part superior.

Solen créixer en zones tropicals. Acostuma a desenvolupar un sistema d’arrels potent,

ja que comença en els nusos inferiors el tronc i té moltes ramificacions.

o Fulla i fruit: Presenta unes fulles generalment verdes i allargades, força grans i

agrupades en una corona terminal; es solen dividir en forma de nombroses làmines

(palma) a mesura que s’estén i solen acabar en punta. També té unes flors solitàries


94

de 3 pètals, de forma calze i de color blanc. El fruit, una beina, és carnós i sol tenir una

cobertura formada per escames, pèls…, que protegeixen la llavor.

o Distribució: Aquesta espècie és molt comuna a Cuba, Colòmbia i Madagascar.

Actualment la trobem distribuïda per quasi tot l’hemisferi sud del planeta; és molt

abundant a Amèrica del Sud, a tot el continent africà, algunes zones d’Austràlia i una

franja del sud d’Àsia.

7. PART PRÀCTICA: La part pràctica d’aquest treball de recerca està principalment formada per l’inventari

de la fauna i la flora presents a Gavà. Per realitzar-lo, ha sigut necessari escurçar el

contingut a partir de destacar certes espècies, les quals són més rellevants i més

conegudes.

L’inventari, inclòs en el treball redactat anteriorment, consta de tres parts principals,

segons la zona on habitin els éssers vius estudiats.

He inclòs les plantes i els animals més significatius en la nostra vida quotidiana, els

que són més vistos, més comuns…; els que són l’indicador més ben definit de la salut

hídrica del poble de Gavà. Això comporta afegir ocells i petits mamífers principalment,

parlant de fauna, ja que segons els cursos d’aigua que hi ha, es distribueixen d’una

manera o una altra. Per l’altra banda, òbviament és molt important fer esment de les

plantes en general, degut a la seva essencial necessitat d’aigua.

8. CONCLUSIONS: Durant la realització d’aquest treball he tingut certes dificultats, les quals engloben els

següents punts:

A l’inici, per tal d’organitzar la feina i tota la informació que havia de cercar, vaig dividir

la zona total que havia de ser estudiada, segons les zones arbrades que presenta

Gavà; és a dir, si era zona urbana, zona de platja o zona de muntanya. Més tard vaig

tenir l’oportunitat de contactar amb dos membres de l’associació Quercus, els quals

em van mostrar que la millor manera de dividir la fauna i la flora en el territori, era

diferenciant els límits hidrogeològics de Gavà, per poder tenir en compte la mobilitat de

la fauna.

També podríem destacar que ha comportat un cert grau de dificultat el fet de fer

fotografies de bona qualitat a la fauna, ja que el vol d’alguns ocells era molt accelerat o

els nius estaven en llocs de difícil accés; també havia d’esperar el moment oportú en

el qual els peixos saltaven de l’aigua per poder fotografiar-los, etc. Finalment, vaig


95

decidir excloure els peixos i els insectes, seguint el consell d’alguns experts i de la

tutora.

Una vegada finalitzat el treball, puc concloure que és més fàcil estudiar les plantes, tot

i que m’agradaria, en un futur, treballar en l’àmbit de la fauna, disposant dels recursos

necessaris i el temps òptim per fer-ho.

Considero que he après moltes coses sobre les espècies autòctones de Gavà i he

pogut adonar-me de la importància que té la seva presència en l’ecosistema que

complementen, doncs ara cada vegada més, moltes d’elles estan sent retirades per

algunes d’invasores.

9. AGRAÏMENTS: M’agradaria donar-li les gràcies a la gent que m’ha recolzat durant la realització

d’aquest treball, començant per la meva tutora, Esther Prunera; primer de tot per

proposar-me el tema, el qual em va interessar des d’un principi, per guiar-me i per

aportar-me tots els recursos que ha pogut. També m’agradaria agraïr l’ajuda que he

tingut per part dels meus pares, els quals m’han recolzat, m’han donat la seva opinió

sobre certs aspectes i em van acompanyar durant moltes hores i per llargs

recorreguts, en la meva part pràctica (fotografies).

També haig de mencionar l’ajuda que vaig rebre per part de l’organització Quercus, en

Marc, biòleg de l’ajuntament de Gavà, i diverses persones del centre històric de Gavà,

els quals em van donar consells al principi, per poder encaminar el meu treball d’una

manera lògica i adequada.

Per últim, m’agradaria fer esment dels meus germans, l’Anna i el Joan, que m’han

ajudat en alguns aspectes de format del treball.

10. BIBLIOGRAFIA: Per documentar-me durant la realització d’aquest treball, vaig recórrer a diverses fonts,

entre les quals hi ha la facultat de Biologia de Barcelona; també he utilitzats fonts

d’internet i llibres proporcionats per les persones mencionades als agraïments.

Aquestes fonts són les següents:

- Via webs: • http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-

content/uploads/sites/10/2016/07/Pla-de-Gestio-Forestal-de-Gava.pdf →

(9/3/17)


96

• http://hawfunny.blogspot.com.es/ → (20/4/17)

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Gav%C3%A0 → (1/5/17)

• http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm →

(26/5/17)

• http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-

content/uploads/sites/10/2016/04/El-Gava-Geologic.pdf → (31/5/17)

• http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20noms.htm →

(16/6/17)

• http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/primavera/ocells%20cacera%202.pdf →

(3/8/17)

• https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ocell → (24/8/17)

• https://fontsaigua.wordpress.com/tag/el-garraf/ → (14/9/17)

• http://www.patrimonigava.cat/es/zones-humides → (12/10/17)

• http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/parc-central/el-

passeig-de-la-ribera/fauna-del-parc → (3/12/17)

• http://www.archive.org/stream/faunaibricamam00cabr#page/n23/mode/2up →

(23/12/17)

• https://parcs.diba.cat/web/garraf/relleu → (23/12/17)

• https://www.asturnatura.com/guia-aves/cisnes-patos-gansos/1.html → (2/1/18)

• http://www.vertebradosibericos.org/aves/listaaves.html → (3/1/18)

• http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/mamifers/ratpenat.htm → (3/1/18)

• http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_

natural/especies_exotiques_medinatural/documents/informe_exocat_2013.pdf

→ (4/1/18)

• http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Consells%20p

er%20potenciar%20la%20biodiversitat%20urbana.pdf → (4/1/18)

• http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/EstudiEspecie

sInvasores.pdf → (4/1/18)

- Via llibres:

• Arbres de Catalunya de Ramon Pascual

• Guia de camp dels ocells dels Països Catalans i d’Europa

• Rutes de flora i fauna

• Guía para reconocer las aves

• Barcelona Metròpolis (Capital en transformació)

• Guía de la flora y fauna del mar Mediterráneo de A.C. Campbell


97

ANNEXOS

- Il·lustracions pròpies: PICA PICA

UPUPA EPOPS

ALCTORIS RUFA


98

- Espècie invasora Myiopsitta monachus:

Com he mencionat anteriorment a l’inventari, la Myiopsitta Monachus és un ocell

originari de la zona equatorial d’Amèrica del sud, però tot i així, està present a Gavà;

per tant, és una espècie invasora. D’això, en podem deduir doncs, que tot i ser una

espècie tropical, té una gran facilitat d’adaptació a temperatures baixes.

La primera vegada que aquesta espècie va ser albirada a Barcelona, va ser el 1975 al

Parc de la Ciutadella, on es van veure dos exemplars a causa d’una fuga accidental.

La població ha anat incrementant, fins arribar avui dia, on trobem una situació de

reproducció molt activa.

(font pròpia) (font pròpia)


99

- Pipistrellus pipistrellus:

Els ratpenats (quiròpters) són un grup de

vertebrats amb un gran valor ecològic, per les

singulars adaptacions al domini aeri, el

desenvolupament d’un sofisticat sistema de sonar

en la majoria d’espècies i el tipus de recursos

alimentaris que capturen. La majoria dels ratpenats de Catalunya depreden grans

quantitats d’insectes i exerceixen una funció reguladora sobre les poblacions

d’artròpodes. Descomptant el període d’hibernada, una agrupació de ratpenats

estudiada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, consumeix cada any una

quantitat d’insectes compresa entre les 15,3 i les 30,6 tones. La seva activitat

depredadora i per tant reguladora de les poblacions d´insectes urbans constitueix un

servei per a la ciutadania, especialment per aquelles persones que passen més hores

en horts i jardins (usuaris d´horts, jardiners…). Es tracta d’un servei ecosistèmic

regulador.

El control total de les poblacions de mosquits és molt difícil, i més encara amb la

colonització de noves espècies com el mosquit tigre. Per aquesta raó les espècies

insectívores tenen una creixent importància en el control de les poblacions d’insectes

que es reprodueixen ràpidament en petits volums d’aigua. A més els quiròpters tenen

una funció clau en el control de les malalties víriques emergents transmeses per

mosquits. Els ratpenats són un grup de mamífers que captura massivament els

mosquits transmissors d’aquestes malalties víriques i que és capaç d’eliminar els virus,

sense emmalaltir. Podríem dir en termes col·loquials, que els ratpenats són els millors

“antivirals” que coneixem. És per aquest motiu que la seva conservació és essencial

pel manteniment de la salut pública i ambiental, ja sigui a nivell de malalties

zoonòtiques o en el control de plagues forestals (com la processionària) i de plagues

en els horts. Per aquesta raó assegurar una infraestructura ecològica amb ratpenats té

una importància cabdal a la ciutat per contribuir a garantir la salut dels seus habitants i

visitants.

La importància ecològica dels ratpenats justifica que a Catalunya totes les espècies

siguin considerades espècies de fauna estrictament protegides d’acord amb el

Conveni de Berna de 1979, i que la Unió Europea hagi inclòs en la Directiva de 1992


100

tots els quiròpters en l’annex d’espècies d’interès comunitari que requereixen protecció

estricta.

Els quiròpters solen ser mamífers molt sensibles a les alteracions dels seus hàbitats,

per exemple a la disminució de la disponibilitat de refugis i de recursos tròfics, o als

canvis en les condicions ambientals dels llocs on es refugien.

Els seus refugis són vulnerables a un ampli ventall d’amenaces fet que ha conduit

aquests darrers anys a la pèrdua i la fragmentació del seus hàbitats. La tendència

global de les poblacions de quiròpters queda palesa en les darreres dades

presentades per la IUCN en les que el 23% de les 1.240 espècies de quiròpters del

món estan considerades en regressió (IUCN 2013).

*Informació extreta d’una font externa*

- Ruta Zona3: *Ruta duta a terme per tal d’obtenir les fotografies necessàries per estudiar la zona 3

(Fonts i rieres que baixen del Massís del Garraf).


101

- Projecte “NIUSSAFA”:

“Niussafa” és un projecte didàctic enfocat a conscienciar la importància de millorar la

biodiversitat de certes espècies en zones urbanes. Aquest grup treballen per garantir el

desenvolupament de mètodes dirigits a aquests objectius i, actualment, ja han col·locat

tres nius en arbres del nostre col·legi “Sagrada Família” i pròximament constaran d’un

quart, amb una càmera grabant 24 hores que podrà controlar tots els moviments del

ocells en qüestió per poder documentar-se i estudiar els seus hàbits, al terrat del

col·legi.

Inventari de la fauna i la flora autòctones de...

Documents

Transcript of Inventari de la fauna i la flora autòctones de...