Am

b el

sup

ort:

Dip

òsit

lega

l: GI-1157-20

15

84

37

00

61

48

19

1

17

45

7

Diari NacionalDIUMENGE · 12 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14456 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13326 - EL PUNT

2,50€

825316-1171967®

8011

75-1

1273

22w

ERC posa totsels consellerspresos a la llistaJunqueras encapçalarà la llista delsrepublicans, mentre que l’ANC farà unúltim intent per una llista unitària ambel suport massiu de les seves bases

JOA

N S

AB

ATER

P 6-12

Edició de LleidaDIUMENGE · 12 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14456 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13326 - EL PUNT

2,50€

1751

68-1

1495

81w

172510-1175490w

Economia manipulativaLa política usa l’economia per fer por ala població en relació amb el procés

Avui, amb El Punt Avui

ANDREU PUIG

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

atalunya no ésEuskadi. Ningú ha

de caure en el paranyperversament vestitpel malvat Estat espa-nyol, amb la indecent

conxorxa de tots els poders, també elmediàtic, per arraconar Catalunya a latrinxera de la resistència. Avui no ésmoment de resistir, ni de fer reviureclams per a l’amnistia, ni de ressusci-tar consignes de record emotiu per apatriotes catalans, ni de conformar-seamb un simple alliberament dels pre-soners de guerra com a final de trajec-te. No s’ha de perdre ni un bri d’energiaen el disseny de tàctiques de resistèn-cia. Cap feblesa, cap esperit de derro-ta. S’ha de passar a l’ofensiva, decidi-dament, indubtablement cal recuperarla iniciativa. No s’ha guanyat el cim dela República per abandonar-lo el pri-mer dia que el temps es posa incle-ment sinó per alçar-hi una casa demurs oberts i teulada protectora.

Catalunya no és Euskadi perquè laraó de ser de la lluita de tot un pobleno poden ser els presos, per dolorós i

injust que sigui el captiveri, perquè elcamí és llarg i ja molts han caigut i en-cara n’hauran de caure molts més, i labatalla final està per arribar i s’had’afrontar amb tots els que hi siguin,no amb el lament i el plor per aquellsque ara no poden ser-hi. Tot i la brutalofensiva, l’Estat no ha aconseguit nicapturar ni desurnar el poble. Ans alcontrari, li ha donat nous argumentsper defensar la República i els seusideals de llibertat, fraternitat i igualtat.

La premsa que sosté l’Estat ha salu-dat l’empresonament d’allò que ellsanomenen “el braç civil” i “el braç polí-tic” del “cop d’estat”. Els argumentsperiodístics semblen perfectes pervestir la coartada política i judicial con-tra els impulsors de la República peròfallen en un fet fonamental per poderparlar de cop d’estat: no hi ha cap inte-grant del braç armat a la presó, no per-què no l’hagin trobat sinó perquè en lalluita de Catalunya per assolir i defen-sar la República no hi ha hagut, ni hiha, ni hi haurà braç armat. Ningú des-enfundarà ara les pistoles que mai hatingut ni ha volgut tenir Catalunya.

C

Keep calmJordi Panyella

I el braçarmat on és?

La premsa que sosté l’Estatha saludat l’empresonamentdel que anomenen “el braçcivil” i “el braç polític”del “cop d’estat”

La vinyetaFer

i vaig entendre bé l’atribolat di-rectiu de la sucursal catalanad’Amnistia Internacional, la ca-

tegoria de “pres polític” no figura enels estatuts, el reglament o el que siguide la institució amb seu central a Lon-dres. S’ha substituït per “presos deconsciència”. Els membres del governcatalà encarcerats preventivament iels presidents d’Òmnium i de l’ANCque es troben en la mateixa situaciódeplorable, no són ni poden ser,doncs, “presos polítics”. Molt bé. “Pre-sos de consciència”, llavors? Tampoc.Es veu, o em va semblar entendre, quehi ha d’haver sentència ferma, la qualha de ser examinada pel venerable or-ganisme abans de procedir a la qualifi-cació dels afectats. Sí que s’han tornatdelicats, a Amnistia Internacional. Unpres que suma dies a la presó sense ju-dici és menys digne d’atenció que elsentenciat que en resta i sap a què ate-nir-se. Les organitzacions no governa-mentals s’acaben burocratitzant, i siperceben subvencions de governs, en-cara més. Després passa que rep el No-bel de la pau Henry Kissinger, i el de li-teratura Jacinto Benavente per Los

S

intereses creados.Uns altres neguen a Puigdemont i

els seus consellers domiciliats a Brus-sel·les la condició d’exiliats. Figura queun exiliat “autèntic” s’ha d’aproximara la imatge que n’han ofert les pel·lícu-les, un senyor que passa gana propd’una estufa en un país remot, o a laimatge dels exiliats de la Repúblicasortint pel Voló i anant a parar a Arge-lers. La Pasionaria, que va fugir ambavió; Azaña, que ho va fer amb cotxe;o Joan Sales a Mèxic, Pere Quart a Xi-le, Robert Gerhard a Londres fent ba-llar l’Audrey Hepburn al so de La marede Déu quan era xiqueta, Pau Casals a

Prada, Josep Trueta a Londres o JosepCarner a Brussel·les, no van ser exi-liats? Espera’t, que ara rectificarem lahistòria, també de la de la literatura,la música i la ciència.

Uns altres han rigut per sota el naso s’han entristit quan han sabut que lapresidenta del Parlament Carme For-cadell i membres de la mesa van rene-gar d’algunes actuacions i decisionsper evitar la presó que el jutge amena-çava d’aplicar-los. Potser ignoren quela primera obligació d’un acusat éssortir lliure. I la d’un pres, escapar-se,així en la pau com en la guerra. Llegei-xo que els empresonats del govern pot-ser s’acolliran a la mateixa tàctica: ons’ha de signar per dir bufona a la Cons-titució i poder veure la família i seguirtreballant en les conviccions? Galileu,davant l’amenaça de ser cremat, vaser el predecessor. Bertolt Brecht enva escriure una obra celebrant-li la de-cisió, que li va estrenar Charles Laugh-ton. El vicepresident Junqueras, pervolum, té una cosa de l’actor. Els quehan quedat sancionats per la històriasón els jutges de la Inquisició. Men-trestant, “eppur si muove”...

“Alguns s’hanentristit per unesrenúncies delsamenaçats amb presó

Manuel CuyàsVuits i nous

“‹Eppur si muove›”

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/f2t8kp

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

l dia que ERC va dinamitar lallista unitària, més de set-centscinquanta mil catalans (i més de

set-cents cinquanta mil catalans sónmolts, moltíssims) van tornar a sortiral carrer per reclamar, demanar i exi-gir l’excarcerament dels presos polí-tics catalans. Pell de gallina, tanta uni-tat al carrer (i tan poca en altresllocs). Pell de gallina, sentir les inter-vencions dels familiars llegint el quehan escrit des de la presó. I pell de ga-llina, veure i sentir centenars de mi-lers de ciutadans aplaudint cada copque ressonava per megafonia el nomd’algun dels empresonats o exiliats.Centenars de milers de catalans cri-dant perquè els volen a casa per do-nar-los ànims, per felicitar-los i peraplaudir-los (els Colaus, en canvi, de-ien ahir que els volen al carrer per exi-gir-los explicacions). “Servirà deres?”, deien ahir alguns en marxar dela manifestació. Doncs sí, no en tin-

E “Si la muntanyano va a Mahoma,Mahoma va a lamuntanya. Seràel 7 de desembreguin cap dubte. Perquè ara, per mésdesacords que veiem, per més que al-guns vulguin un Separats pel Sí, aramés que mai és quan la mobilitzaciótorna a prendre protagonisme. Mobi-lització al carrer i mobilització, ésclar, a les urnes el 21-D. Ens la juguemals dos llocs. En un, el 21-D, per tornara demostrar a Espanya que hi som,que, per més 155 que ens apliquin, re-sistim. I ens la juguem també al car-rer. Perquè si fins ara hem anat ser-vint imatges d’unitat al món cada cop

que hi ha una Diada (i ahir era comuna Diada), alguna cosa haurà de pas-sar si persistim. I si no ens volen escol-tar, no pateixin, hi anirem. Si fins aracada Diada teníem un repte impor-tant, ara en ve un de tan o més compli-cat. Si la muntanya no va a Mahoma,Mahoma va a la muntanya. I això és elque ens ha proposat l’ANC: omplirBrussel·les. Doncs ja ho saben. Europapretén mirar cap a un altre costat. Pe-rò no ho podrà fer. No només perquèhi tenim mig govern exiliat que li re-corda cada dia que té un problema, si-nó perquè ara toca anar-hi. Toca sabersi Europa s’assembla més a Bèlgica o aEspanya. No podran mirar de reüll,com ho estan fent fins ara. Anotin-s’ho. És el dia 7. Tots a Brussel·les. Mi-rin vols, revisin el cotxe i preparin ro-ba d’hivern, que hi fa fred. I si els famandra, pensin en tots aquells que nohi podran anar i que molt probable-ment passaran el Nadal a presó.

I ara, cap a Brussel·lesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Centenars de milers de ciu-tadans van omplir novament

el carrer, aquest cop per reclamar lallibertat dels presos polítics cata-lans, el vicepresident Junqueras,els consellers Borràs, Bassa, Rull,Turull, Romeva, Mundó i Forn i elspresidents de l’ANC i Òmnium, Sàn-chez i Cuixart. La mobilització vaser altre cop massiva, va ser comsempre cívica i pacífica, va aplegarsobiranistes del sí i del no i va seruna resposta contundent de la so-cietat catalana a la via repressiva del’Estat contra el seu govern legítim ila Mesa del seu Parlament.

Més enllà de la reivindicacióde la República i la presència nom-brosa d’estelades, el clam central iunànime de la mobilització va ser lallibertat de les deu persones que fadies, en alguns casos setmanes,que estan engarjolades a les pre-sons madrilenyes i per la legitimitatdels seus actes, que en tot moments’han regit pels principis de la de-mocràcia, sense violència de capmena i responent al mandat de leseleccions del 27-S del 2015. Elsseus familiars van ocupar la capça-lera de la marxa i la lectura delsseus missatges escrits a la presó vaser la part central i més emotiva del’acte.

La resposta massiva de la gentdeixarà molt clar a Europa i a la res-ta del món que la repressió de l’Es-tat espanyol i la suspensió de l’au-togovern a través de l’article 155 dela Constitució no resoldran el pro-blema, perquè el problema conti-nua sent polític, la voluntat dels ca-talans de decidir el seu futur, i l’úni-ca solució en democràcia ha depassar per les urnes. Les duesqüestions clau són, d’una banda,fins a quin punt la política catalanaserà capaç d’articular el 21-D la de-manda expressada ahir pels ciuta-dans i, de l’altra, fins a quin puntMadrid es podrà negar a acceptaruna victòria del sobiranisme.

Un clam perla llibertat

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El líder del PP va intentar en va censurar el segui-ment de TV3 de la manifestació d’ahir, similar al defa 12 dies en la marxa pro unitat d’Espanya, i va acu-sar la televisió catalana d’“agitar l’independentis-me”. Albiol manipula i difama; TV3 no convoca lesmanifestacions, n’informa i ho fa amb totes.

VICEPRESIDENT DE L’ANC

Difamant i censurant

La manifestació de Barcelona va ser una respostamassiva dels ciutadans a la repressió de l’Estat.Centenars de milers de persones van clamar pacífi-cament per la llibertat dels presos polítics (conse-llers del govern i líders socials) i contra l’aplicaciódel 155. Una veu que l’Estat faria bé d’escoltar.

-+=

-+=

La mobilització continuaMarcel Mauri

El clam per la llibertatAgustí Alcoberro

-+=

Xavier García Albiol

Els presos polítics van ser els protagonistes de l’ac-te amb els missatges llegits pels seus familiars itambé van estar al centre de la reivindicació de lagent, que va tornar a sortir en massa omplint elsmés de 3 km del carrer Marina, aclarint que la mo-bilització sobiranista continua més vigent que mai.

PORTAVEU D’ÒMNIUM

PRESIDENT DEL PP A CATALUNYA

De reüllMontse Oliva Vilà

Ara sí queno es pot

es enquestes, en els darrers temps, són ben bé sil’encerto l’endevino. Per a l’únic que poden servir és

per copsar tendències, malgrat que, a vegades, ni això.En segons quines circumstàncies, el ciutadà amaga al’enquestador les seves preferències. El vot ocult sempreha existit, però en l’escenari polític actual potser sí que eldarrer CIS s’ajusta més a la realitat. En vista del fervorpatriòtic que s’ha desfermat des de l’1-0, el baròmetreconstata que els únics que hi podrien guanyar en uneseleccions espanyoles són els de Cs. En un ambient

procliu a vèncer l’independentismeper esclafament, Albert Rivera hatrobat en el discurs de la revenja laclau per recuperar el vot perdut. Totel contrari de Podem, que aquestavegada sí que s’allunya del tot delsorpasso. Una part del seu electorats’ha sumat a la croada per derrotarels “infidels”, mentre que una altra

no entén què se li ha perdut, a Pablo Iglesias, a Catalunyamentre Mariano Rajoy lidera el pòdium de la corrupció il’empobriment, sense que ningú no li faci passarvergonya. Tot plegat ha condicionat l’actitud morada delsdarrers dies: des de fulminar Dante Fachin fins arecuperar la bandera dels descamisats. Iglesiasconsidera que, fracassada l’aposta del referèndumpactat, el millor és passar pantalla i preparar-se per sisona la flauta i en algun moment torna la “normalitat”política, intentant reconquerir un espai –el de l’oposiciód’esquerres– que el PSOE també ha deixat orfe.

L

Una partde l’electoratde Podem noentén què seli ha perduta Catalunya

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Els ajuntaments de Girona,Berga, Vic, Torrelles de Llobregati l’Ametlla del Vallès acumulencinc denúncies pel seu suport al’independentisme.

10anys

20anys

Catalunya recupera el monestirde Sant Benet, una joia delromànic. Caixa Manresa dedica70 milions a una espectacularrehabilitació de l’entorn històric.

La ministra d’Educació iCultura, Esperanza Aguirre,pressiona el govern balear percontrolar l’Arxiu de la Coronad’Aragó.

Perseguits Monestir recuperat Pressions del PPTal diacomavui fa...

a estat una set-mana intensa,

però ara això ja no éspas novetat. Fa dosmesos que estem en-voltant conselleries,

votant en un referèndum, declarant laRepública, aturant el país per demanarla llibertat dels Jordis primer i de mésde mig govern després, amb un presi-dent i uns consellers a l’exili i amb lapresidenta i gran part de la mesa delParlament al Suprem primer i ambmesures cautelars després. I, és clar,amb la mare del ous, l’aplicació gensquirúrgica de l’article 155 de la Consti-tució, que ha permès veure com esparla des de casa i en nom de la Gene-ralitat en castellà i a on es comencen aimplementar mètodes de treballs comels que han portat el PP a tenir un go-vern de l’Estat qüestionat per tothomsustentat per un partit amb centenarsde militants al jutjat acusats per cor-rupció, amb una seu pagada amb dinernegre i amb una televisió pública quecontrolen que decideix no donar veu alcap de la UDEF, que explica qui va co-

brar sobresous, començant pel presi-dent del govern. El país encara les elec-cions del 21-D de manera convulsa,sense saber trobar el desllorigador pera una llista única dels partits d’obedièn-cia catalana. Anar units, donant suportal govern i a la gent empresonada, hau-ria estat una solució que, a la gent quesurt al carrer, li sembla lògica. Peròsembla que no serà així. Els partidis-mes, legítims en democràcia, hauriend’haver quedat aparcats, però no ha es-tat possible. D’acord, no passa res, tot ique molta gent hauria preferit no haverde triar entra la gent que ha complertallò que va prometre. Però el més im-portant és entendre’s després. Els par-tits constitucionalistes ho faran, sem-bla. De moment alguna gent d’Unió ani-rà a la llista del PSC, el que ja en diuenSiU. Els comuns van a la seva, però al-gun dia hauran de decidir, després deles eleccions, i els caldrà sortir a la foto.En vista d’això, recordem aquella Tran-sició que ara es vol enterrar i no repe-tim errors. Unitat en allò essencial peral país. Aquesta és la clau.

H

Full de rutaJordi Grau

És la unitat,gent!

Els partidismes, legítims,haurien d’haver quedataparcats i ho ha estat així.D’acord, no passa res, tot ique molta gent hauriapreferit no haver de triar

entre escric, el país, Catalunya,està parat. La resta de l’Estat nose sap si en aquests moments

pensa en alguna cosa o deixa passar eldeute públic i la corrupció riu avall de lahistòria com una manera pròpia, atàvica,de fer país, mentre la majoria fa cerveci-tas i cafelitos tot esperant que escampi laboira, sobretot la catalana, que ja els estàdonant la tabarra.

NO ÉS UN XOC DE TRENS, és un xoc cultu-ral. No és un problema polític, és un divor-ci psíquic. No és un problema legal, és unproblema legítim. Tot el que ha passatfins ara, per les dues bandes, es basa enuna incapacitat mútua. Els catalans, unagran majoria, fa molt de temps que no sa-ben crear un ordre polític propi. El van co-mençar a perdre ja al segle XV, amb mo-ments de pèrdua completa. I pels que sesenten espanyols, mostren una incapaci-tat psíquica, ranejant en la paranoia, en elfet d’una catalanitat lingüística i culturalque no vol ser assimilada a la cultura cas-tellana. Amb l’afegit que tenen interiorit-zat que el territori català, i el cultural ca-talà, formen part d’una Espanya ideal, se-

M va, que no es pot tocar. I aquest és un con-flicte històric, llarguíssim.

DES DEL PACTE DEL 1978, vam acceptar laconvivència dels dos models. Però un par-tit nacionalista espanyol, el Partido Po-pular, animat per la ultradreta i per treu-re vots, el va dinamitar a consciència. Ca-talunya era autonomista el 2010. Dina-mitat el pacte, va aparèixer l’independen-tisme com una força política real, però a lacatalana: incapaços d’entendre i gestio-nar realment el poder, es va voler fer la re-volució de les flors, amb tot el coratge, il-lusió i legitimitat que es vulgui, però quanaquesta revolució, ingènuament, va tren-car per la seva banda el pacte, fent lleisque declaraven la sobirania, llavors es vatrobar al davant aquells que sí que sabentenir i retenir el poder, sense ambigüitatsni ètica. Els ha bastat agafar els jutges,seus, i fer-los fer la guerra. En menys d’unmes han desballestat la ingènua ofensivacatalana: sense autonomia, amb presospolítics i exiliats. I han convocat uneseleccions –manu diplomaticus, Merkelels hi ha obligat– que ara és l’única taulade salvació tant per als independentistes

com per refer el pacte. Hi ha qui el dia 4d’octubre ja vam demanar eleccions.Doncs bé, sabran ara els polítics indepen-dentistes gestionar la causa des d’una es-tratègia de poder real? De moment vanfatal, perquè és evident que cal una llistaúnica frontal, per assolir un % de vots quelegitimi urbi et orbi la causa. Un llista perfer d’una vegada un referèndum pactat.

TOTA DIVISIÓ ÉS PERDRE. I per Rajoy, la fú-ria repressiva està aturada en espera delsvots. Només els vots poden decidir, ara.Ells faran tot el que podran, fent passarper democràtic el que és el seu interès. Iaquí igual, però sense saber mentir comells, perquè som uns ingenus. Qui va ven-dre les flors de la independència exprés?Ara anem a votar, però aquí hi ha respon-sabilitats. Es pot confiar en polítics que esdeixen empresonar o han d’exiliar-se? Lalegitimitat i la dignitat no ho són tot, maiho han sigut, en política. Per què lluitesamb qui mai ha fet servir ni legitimitat nidignitat: “se la bufa”, per més que, això sí,s’inflen de paraules com paons. La indig-nació, justíssima, no és suficient; cal es-tratègia de poder.

Josep M. Uyà. Doctor en filologia i ensenyant

Vergonya públicaTribuna

Tots són iguals

b Tots són iguals. Aquestafrase, que tots hem dit i sentit alguna vegada, l’hauríemd’analitzar molt bé abansd’usar-la si no volem cometreuna injustícia. Veient el queestà passant últimament enpolítica, queda ben clar queno tots són iguals. N’hi ha devalents, n’hi ha de moderats itambé n’hi ha de covards. To-tes poden ser bones o malespersones. Un gran mestre vadir: “Per les seves obres elsconeixereu.” Per això cal estarmolt atents tant amb el quediuen com el que fan. Venenunes eleccions que són moltdecisives i seria bo que quantrobem algú que ens diu quetots són iguals el féssim refle-xionar dient que això no ésjust.

Tenim els Jordis Sánchez iCuixart empresonats, tambéla meitat del govern català,mentre l’altra meitat està exi-liada a Brussel·les lluitant per

denunciar la manca de demo-cràcia a Espanya. Totsaquests despropòsits que es-tan patint són fruit d’havercomplert el programa quenosaltres vam votar. Quedaben clar que són gent com-promesa i de confiança. Pel béde Catalunya el 21-D hem dedemostrar que no estan sols.

Votem per les seves candi-datures!JAUME PARADEDA PLARiudarenes (Selva)

Parlar per parlar

b El cap del PP a Catalunyadiu que vol denunciar TV3,concretament el seu progra-ma InfoK, pel tractamentque va fer del tema dels di-guem-ne suposats “presospolítics”, referint-se com atals als senyors Sánchez iCuixart d’una banda i d’unaaltra banda també al vice-president de la Generalitat ials consellers empresonats.M’agradaria fer una pregun-

ta a aquest senyor: ha vistl’espai que pretén denun-ciar?, perquè si l’ha vist in’ha tret la conclusió queallò conté alguna menad’adoctrinament faria san-tament de fer-se mirar i ava-luar les seves capacitatscognitives, comprensives ocom es diguin! Suposo queel que li sap greu i el que eltreu de polleguera és queno es parli del tema com ellvoldria, o, més senzill enca-ra, que se’n parli. Tan clar ientenedor que era el NO-DO!AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

La lletania

b Des de fa un temps, veigque es va repetint en les tertú-lies polítiques i articles a diarisper gent “entenimentada”,com si fos una lletania, quecontràriament al que es deiano tenim les estructures d’es-tat preparades.

Potser sí, però de ben segurque, encara que justes, en te-nim, i en qualsevol cas tenimprou capacitats per superar-ho sobradament. Recordemque molts països que s’handeclarat independents d’undia per l’altre l’endemà s’hanespavilat i han tirat endavant.Cap d’ells ha tornat enrere.

Potser perquè soc optimis-ta per naturalesa, entencaquests comentaris com ademagogs i interessadamentesbiaixats respecte a lesgrans possibilitats que com apaís tenim.

Tenim al davant un futur enquè l’únic que ens pot passarés que anem millor. Tenim elmèrit que, per mitjans demo-cràtics i pacífics, estem a puntde fer el cim. No ens distra-guem, hem demostrat quesom molts i que podem con-trolar el país pacíficament. Itenim pressa. Què més vo-lem?MANEL GARCIASabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Lluís Puig, CONSELLER DE CULTURA

“A Catalunya sabem fer de les manifestacions festescíviques, de llibertat, i amb democràcia”

La frase del dia

“El que passaa Catalunya fatrontollar aquestaEuropa malalta iavui, més que mai,l’Europa dels poblesestà a sobre la taula.Si no, de què tenentanta por els estats?

a em perdonaran però passen tantescoses i de manera tan ràpida que noen tinc prou amb 4.500 caràcters al

mes, o sigui que he concentrat tres articlesen un. La primera reflexió és sobre Euro-pa, o per ser més exactes, sobre la Unió Eu-ropea. Jo he estat sempre europeista i en-cara ho soc, però també he estat molt críti-ca amb les institucions europees que du-rant dècades han estat incapaces d’anarmés enllà de la construcció d’un immensaparell burocràtic sense ànima. El proble-ma són els estats, construccions polítiquessovint arbitràries, producte de guerres iconquestes que anteposen la salvaguardadel que en algun moment van unificar perla força al sentiment d’una Europa solidà-ria, respectuosa amb les seves llengües i lesseves cultures que hauria de considerar laseva diversitat una font de riquesa i no unaamenaça a la seva integritat.

EL FET ÉS QUE EUROPA, tal com algunsl’hem imaginat, no existeix. La Unió Euro-pea és un gremi de defensa dels interessosdels estats, un gremi que accepta sensecap mena de dignitat que un estat, enaquest cas l’espanyol, dicti les seves opi-nions sobre la unitat d’Espanya i la procla-mació de la República amb un formularienviat a totes les cancelleries. Ho recor-den? Un periodista de l’ARD, la televisiópública alemanya, el va publicar. Espanyamitjançant aquest formulari demana unclar pronunciament de no reconeixementde la República: “[Nom del país] no reco-neix i no reconeixerà de cap manera la de-claració unilateral il·legal. [...] La condem-nem com a violació flagrant de l’estat dedret, la democràcia i la Constitució. [...] Te-nim confiança en el govern espanyol i enles seves institucions democràtiques.” Elmés greu és que el gremi d’estats de laUnió, no tots, però els més importants, novan tenir cap problema a seguir les indica-cions al peu de la lletra sense condemnar elcop d’estat que va destituir un govern i unparlament elegits democràticament, nique, dins de la Unió, hi pogués haver pre-

J sos polítics, censura i accions contundentscontra la llibertat d’expressió. És que pot-ser la Unió Europea ha oblidat l’article 7 delseu Tractat, que preveu aplicar mesurescontra els estats que violin els drets i les lli-bertats dels seus ciutadans? O és que con-sidera que impedir el dret de vot i empreso-nar els que l’han facilitat seguint el mandatde les urnes no és una violació de les lliber-tats?

EL QUE PASSA A CATALUNYA fa trontollaraquesta Europa malalta i senil, i avui, mésque mai, l’Europa dels pobles està a sobrela taula. Altrament, de què tenen tanta porels estats? França pensa en Còrsega, Bre-tanya, la Catalunya del Nord o Occitània.Itàlia pensa en Sardenya, la Toscana, el Vè-neto, la Llombardia o el Tirol del Sud. LaGran Bretanya pensa en Escòcia, el País deGal·les o Irlanda del Nord. Curiosament,tots ells, més europeistes que els estats quevolen abandonar. O sigui que Catalunya,que sempre va aspirar a transformar Espa-nya, podria representar el primer gran pasper transformar Europa i, de retruc, pot-ser fer veure a l’Estat espanyol que s’ha dis-

parat un tret al peu. Donem temps altemps perquè estic segura que veuremgrans canvis també a Espanya.

I ARA PARLEM BREUMENT del segon temad’aquest article. És una veritable llàstimaque els partits independentistes no haginestat a l’altura del poble que representen ino hagin aconseguit fer una llista única,perquè les eleccions del 21-D no són uneseleccions qualssevol, són unes eleccions enquè ens juguem el nostre futur i el futurdels nostres representants empresonatso a l’exili, Jordis inclosos. Són unes elec-cions en què no ens hauria d’importar si témés vots el PDeCAT o ERC, o si la CUP pujao baixa. Ens hauria de preocupar la Repú-blica Catalana, l’única garantia per allibe-rar els empresonats i per recuperar la de-mocràcia. Una llista unitària encapçaladapel president Puigdemont era l’opció ne-cessària. Espero que encara hi siguem atemps.

FINALMENT UNA QÜESTIÓ que em preocu-pa molt. La comunicació, el relat. Ja sé quevivim en temps difícils en què no es podenensenyar totes les cartes, però ens mancaun relat curt i clar per fer entendre què sig-nifica la República per al benestar de lagent i per al progrés de la nostra societat, iun sistema de comunicació eficient quepermeti que tots plegats tinguem una ideamés clara de la tàctica i l’estratègia. El relati l’imaginari col·lectiu són molt importantsen aquests moments per entusiasmar-nosi per entusiasmar. És veritat que a poc apoc els canals de comunicació comencen afuncionar, però no hauríem de deixar niun minut a la gent amb dubtes i desinfor-macions perquè són part de la guerra psi-cològica i produeixen molta angoixa. Tot elque estem fent és impossible pels que nocreuen que es tracta d’una nova manera defer política que ens allunya d’altres mane-res de fer fosques, corruptes i arrogants ique ens acosta a un horitzó que fa pocsanys creiem que era molt més lluny del queés ara. El tenim a tocar.

Imma Tubella. Catedràtica de comunicació

Europa. Relat. UnitatTribuna

l diable –diu la di-ta anglesa– es

troba en els detalls.Vet aquí quatre detallsdiabòlics recents: lessalutacions feixistes

en les manifestacions unionistes; elscrits en les mateixes manifestacionsde “Puigdemont al paredón”; els 200nacionalistes espanyols que van assal-tar Catalunya Ràdio; un mataroní en-viat a l’hospital per un grup d’ultres,per no haver dit “Viva Espanya”; elsxiscles –que oscil·laven, no sense unacerta incongruència, entre “hijo de pu-ta!” i “Cataluña es España!”– de la gen-tada que increpava Anna Simó i JoanJosep Nuet en arribar aquests a l’esta-

ció d’Atocha; les frenades innecessà-ries de les furgonetes que transpor-taven els consellers catalans cap a lapresó, per fer-los mal, alhora que elsseus guàrdies feien sonar cançonsultrapatriòtiques espanyoles als mò-bils; l’ús innecessari de manilles persubjectar els mateixos consellers;“Más dura será la caída” com a títoldel comunicat de premsa del Sr. Ma-za; fins i tot, l’home vestit de rojigual-da que es va aturar al carrer per xiu-xiuejar-me “Viva España” a cau d’ore-lla, i, sobretot, la ganyota triomfal dela vicepresidenta espanyola en infor-mar un periodista, incorrectament,que Puigdemont ja era un “expresi-dent”... Tot indica que, més que esti-mar el seu país, hi ha espanyols ques’estimen més odiar un territori que–segons ells– en forma part. Com sesap, no és el primer cop. Ja el 1715,apareixien pintades a Barcelona quedeien: “Tot Catalunya és habitacle depresidi.” Sant tornem-hi.

E

De set en setMatthew Tree

Fins a l’últimdetall

Vet aquí quatre detallsdiabòlics recents

Tria Junqueras decandidat a lapresidència i situa aldavant els que són ala presó o a Bèlgica

Mas, Pascal,Bonvehí i Belanalitzen amb elpresidentl’estratègia

ERC posa decaps de llistaels consellersempresonats

La direcció delPDeCAT esreuneix ambPuigdemontNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

El carrer Marina va durahir de la muntanya fins atocar el mar el crit unàni-me de “Llibertat” per re-clamar que tornin a casaels líders de les dues enti-tats sobiranistes i els deuconsellers del govern em-presonats a Madrid. El riude gent l’encapçalavendues pancartes que duienels familiars de Jordi Sàn-chez, Jordi Cuixart, OriolJunqueras, Meritxell Bor-ràs, Dolors Bassa, RaülRomeva, Josep Rull, JordiTurull, Joaquim Forn iCarles Mundó. Els lemes:“Llibertat presos polítics” i“Som República”. Uns fa-miliars que també vantancar l’acte dalt de l’esce-nari llegint els missatgesenviats pels empresonatsa Madrid. Agraïments perles mostres de suport de laciutadania i confiança ques’ha iniciat un camí irre-versible cap a un nou país,eren trets comuns en elsmissatges.

Més de 750.000 perso-nes, segons la Guàrdia Ur-bana, van tornar a sortir alcarrer en la Diada per laLlibertat en una crida fetaper l’ANC i Òmnium Cul-tural amb la idea de man-tenir un to alt de mobilit-zació i pensant en els Onzede Setembre dels últimsanys. Els participants vanrebre amb aplaudimentsl’anunci d’una nova cita:l’anada a Brussel·les da-vant de les institucions eu-ropees ja té data i serà el 7de desembre. La contrac-tació per a ahir d’un milerd’autocars procedentsd’arreu del país ja ho feiapreveure i el carrer Mari-na i els voltants van que-dar totalment desbordats.

Entrar a les presonsEs van omplir 3,3 quilò-metres del carrer Marina,des de Pujades fins a PareClaret. Si el límit s’haviaprevist a l’altura de la Sa-grada Família, es va aca-bar anant més enllà. “Tantde bo el so d’aquest clamavui al carrer pogués supe-

rar murs i entrar dinsd’unes presons plenesd’injustícia”, va dir el vice-president d’Òmnium Cul-tural, Marcel Mauri.

Els polítics no hi van te-nir cap espai propi i es vansituar al darrere dels fami-liars. Hi havia represen-tants de tots els partits,excepte del PSC, Cs i el PP.

Tampoc no hi va assistir lapresidenta del Parlament,Carme Forcadell, que di-jous també va dormir a lapresó. Era una de les in-cògnites i tot just acabadala protesta va fer una piu-lada amb el nom de piladels deu membres del go-vern empresonats i l’eti-queta #llibertat.

Entre els crits, a més de“Llibertat”, van destacarel “No esteu sols” –sobre-

tot entre la gent acumula-da als laterals quan baixa-ven pel centre de Marinaels familiars dels presos– itambé “Puigdemont, elnostre president”. Entreles pancartes destacaven“Llibertat presos polítics” i“SOS democràcia”, peròn’hi havia moltes de críti-ques fent jocs de paraulesamb el 155 i Rajoy. En an-glès i alemany es denun-ciava que “Catalunya ésuna nació oprimida” i que“El règim corrupte de Ra-joy no és compatible ambla UE”. “El món ens ha desentir”, deien els jovesamb el missatge, deien,pensat per a Merkel.

Advocats ben visiblesUn dels col·lectius més vi-sibles eren els advocats,tots de negre vestits ambles togues i amb cartells re-clamant “Democràcia,justícia, llibertat” i unapancarta amb un llaç groci una fotografia del conse-ller del ram, Carles Mun-dó. “Dignitat per Catalu-nya” hi posava i la firma-

ven els advocats de Vic. ElsCastellers de Sant Cugatvan aixecar un 4 de 7 ambl’agulla i diversos pilarsabans d’iniciar-se la mar-xa i van desplegar unapancarta amb “Et volem acasa”, dirigida al seu com-pany de colla i consellerd’Exteriors de la Generali-tat, Raül Romeva. Van es-tar acompanyats dels

Gausacs, els Castellers deLleida, de Vilafranca, deSabadell, el Poble Sec i elsde la Vila de Gràcia.

A l’escenari, situat aMarina amb l’avingudad’Icària, la capçalera hi vaarribar pràcticament defosc i els mòbils encesosper fer llum van donar unaimatge poètica de la densaconcentració al llarg del

Sònia PauBARCELONA

Clam perla llibertat“NO ESTEU SOLS” · La ciutadania desborda el carrer Marina per reclamar queels presos polítics tornin a casa ESCALF · Missatges dels líders de l’ANC i Òmnium idels consellers empresonats van protagonitzar l’acte a través de la veu de familiars

“No tinguem por defer coses que ningú hafet abans”

Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Som el governlegítim de Catalunyaperquè ho van decidirels catalans i lescatalanes”Josep RullCONSELLER DE TERRITORI ISOSTENIBILITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No ens mouen nil’odi ni la venjança,actuem per mitjanspacífics”

Raül RomevaCONSELLER D’EXTERIORS

“Les persones espoden empresonar, lesidees no. Els problemespolítics no es resolenals tribunals”Carles MundóCONSELLER DE JUSTÍCIA

“Som la llavor de laRepública. Som el capde turc. Ens diuen: «Sino sou submisos, usarruïnarem la vida»”

Oriol JunquerasVICEPRESIDENT

“El nostre cos és a lapresó, però el nostrecompromís és ambvosaltres.Us imploro unió”

Jordi TurullCONSELLER DE PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aplaudiments quans’anuncia la cita aBrussel·les per al7 de desembre

Rajoy impulsa unanova majoria

L’APUNT declaració d’independència que la Generalitat no po-dia fer efectiva enfront del poder de l’Estat. La prome-sa República no tenia la força d’un estat. Però si les del21-D són unes eleccions amb garanties plenes, la pro-pera majoria podria ser més àmplia. No exclusivamentindependentista, sinó republicana. Potser una novavia, més llarga, cap a la República.Xavier Miró

L’aplicació inconstitucional del 155 destituint el governcatalà i dissolent el Parlament i l’ofensiva del fiscal ge-neral de l’Estat saltant-se el codi penal per empreso-nar govern i líders socials ho canvien tot. Rajoy s’haimposat i guanya temps, potser un temps d’or per alPP. Però a Catalunya ho canvia tot perquè força a obriruna nova etapa. La majoria independentista va fer una

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

carrer que acaba al mar.Els líders de l’Assemblea iÒmnium, Agustí Alcober-ro i Marcel Mauri, van sub-ratllar que el camí cap a laindependència serà “llargperò irreversible”. Mauriva indicar que això “no vade traïdors ni d’herois, si-nó d’homes i dones nor-mals”, en referència a lesdeclaracions davant del

jutge de la presidenta delParlament, Carme Forca-dell, i dels membres de lamesa. “Els drets són nos-tres, les institucions somnosaltres i Catalunya ésterra de llibertat”, hi vaafegir. Alcoberro va quali-ficar de “vergonya i igno-mínia per a l’Estat” l’exis-tència de presos polítics.“Superarem els esculls

–va assegurar– i aconse-guirem la victòria.”

Malgrat el molest so del’helicòpter –que va provo-car protestes dels mani-festants–, la veu dels em-presonats es va sentir através dels familiars. An-na Forn, filla de JoaquimForn, va llegir: “La presó etsepara dels que estimes. Eltemps s’atura. Però per

molts murs que ens posinl’alè arriba.” “La llunyaniafísica no impedeix que ussentim a prop. Volem unpaís model on càpiga tot-hom i valgui la pena viure-hi”, van manifestar Bassa iBorràs, en veu de MarionaBassa i Aitor Borràs. Mun-dó, a través de Patrícia Go-mà, va recordar que “lesidees no es poden empre-

sonar” i “en política els tri-bunals no són la solució”.Meritxell Lluís va llegir deRull una defensa de la de-mocràcia i “la vostra uni-tat és la nostra força”. Ro-meva, a través de Jordi Ar-madans, va reivindicar unpaís “més just, solidari illiure”, mentre que Turull,llegit per la seva filla Mar-ta, va reclamar “unitat”.

Francesc Riera va do-nar veu a Junqueras:“Lluiteu sempre sense de-fallir i l’hivern deixarà pasa la primavera.” Cuixart, através de Txell Bonet, vareclamar “no tenir por delque no s’ha fet abans”, iSànchez, a través de la se-va filla Abril, es va mostrarconvençut que “la llibertatarribarà”. ■

“La vostra llum ensarriba fins aBrussel·les i il·luminael camí que hem deseguir recorrent”

Carles PuigdemontPRESIDENT

“Convertim lesmanifestacions enfestes cíviques.Defensem els valorshumans”

Lluís PuigCONSELLER DE CULTURA

“Demanem llibertatper a tothom, sobretotper als presospolítics”

Clara PonsatíCONSELLER D’ENSENYAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El 21 de desembrehem de tornar adesbordar els carrers iles urnes”

Meritxell SerretCONSELLERA D’AGRICULTURA

“L’empresonamentdels consellers és unasalvatjadainacceptable. Sentoorgull per la dignitat”

Toni ComínCONSELLER DE SALUT

“La llibertat arribaràperquè sommultitud”

Jordi SànchezPRESIDENT DE L’ANC

Familiars dels líders de lesentitats sobiranistes i delsconsellers del governempresonats van encapçalar lamanifestació ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

hir va fer fred a Barcelona.Sota un cel de color cen-dra que es va deixar estri-par a poc pel sol, es va cele-

brar la marxa més gèlida de totesles que ha organitzat el movimentindependentista. El clima es va po-sar d’acord amb l’estat d’ànim deles desenes de milers de personesque es van sentir convocades alcarrer de la Marina per, essencial-ment, protestar. Així van entrar encalor: amb una decidida condemnade l’empresonament de deu perso-nes que han defensat fins al finalels seus ideals.

El fred anava per dins. La revo-

Alució dels somriures glaçats per laderiva repressiva de l’Estat espa-nyol. Ahir molta gent va plorar, perdins i també per fora, quan es vanviure els moments més emotius.Per exemple, quan va ressonar elmític discurs de Pau Casals a lesNacions Unides. Van caure unesquantes llàgrimes. Ja s’havia fetfosc i els manifestants van encen-dre les llanternes dels seus mòbilsen direcció al cel. Una postal ques’afegeix al catàleg d’imatges icòni-ques de les multitudinàries con-centracions sobiranistes.

Ahir va fer fred i tothom anavaabrigat. De samarretes de colors deles diades se’n van veure poques. Elcolor que predominava era el griscendra de les jaquetes, a joc amb

l’atmosfera ennuvolada. Però aixísobresortia molt més el llaç grocque s’ha convertit en símbol de so-lidaritat amb els deu presos polí-tics, vuit càrrecs electes i els dos lí-ders de les entitats cíviques. Potserperquè els colors de la indumentà-ria estaven tan reprimits, les este-lades van lluir més que mai. Vasemblar que n’onejaven més queen cap altra manifestació.

Els malpensats que creien queaquesta concentració, convocadagairebé d’urgència, punxaria vanerrar de totes passades. Dues ho-res abans que s’iniciés la protestaja hi havia molta gent pul·lulantpels carrers, especialment als vol-tants de la Sagrada Família, que enprincipi havia de marcar la cua de

la marxa però que, al final, es vaveure desbordada com tot el recor-regut. Els turistes, corpresos per lamassa de personal estelat, van dei-xar durant una bona estona de fo-tografiar el monument de Gaudí ivan moure 180 graus la posició deles seves càmeres. L’atracció, ahir,era una altra, i els comerços de re-cords també ho van veure clar: elstronats bibelots fets de trencadís iels vestits de sevillanes van perdreel tron dels aparadors. Les estela-des van ser el producte estrella dela jornada.

La Nicole Cámara, de Sallent, ien Xavier Canyadell, de Sabadell,en van comprar una (per 7 euros)mentre feien temps. “No hi ha capdia que tingui pau interior. Sónmoments d’incertesa i de desgast.Avui hem vingut aquí pels nostrespresos, però també per dir que vo-lem que es desvelin els enigmes deles eleccions del 21 de desem-bre...”, va dir en Xavier, en la queera una opinió que expressavenmolts dels assistents. El poble con-tinua empenyent mentre els polí-tics no acaben de resoldre el tren-caclosques de les llistes amb lesquals concorreran a aquestes vota-cions transcendentals.

La Maria Garrido, l’Alba Cortadai l’Helena Nogueras, totes tres de16 anys, no podran votar i en el seucas en tenien d’altres, de preocupa-cions: “Ens imposaran el castellà al’escola?” Ahir van pujar a l’auto-bús d’Almenar, el seu poble, ambuna cinquantena més de veïns. “Al

NocturnaA l’inventari de foto-grafies i filmacions aè-ries de les concentra-cions sobiranistes, limancava una estampanocturna. La d’ahir po-sa la pell de gallina en elmoment en què els as-sistents van treure elsseus mòbils i van alçar-los amb les llanternesmirant el cel.

PROTESTA · La marxa d’ahir no va tenir l’accent festiu de les anteriors cites independentistes: lapena, la ràbia i la impotència dominaven el sentir dels assistents REALITAT · La gent assumeixamb serenitat que el procés va per llarg, però demanen unitat als polítics per continuar avançant

Maria PalauBARCELONA

I tots van cridar:“Us volem lliures”

Una invasió de cuques de llum: la imatge d’aquesta manifestació. A la pàgina següent, algunes de les nombrosíssimes pancartes que van lluir ■ ANDREU PUIG

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

segle XXI no es poden empresonarpersones per les seves idees.” Elprocés, van assegurar, se’ls estàfent llarg, però no pensen llançar latovallola: “Encara haurem de patirmés, i estem preparats. Però al fi-nal ho aconseguirem.”

La idea que Catalunya no té a to-car la independència real s’ha im-posat en la ment de molts catalans,en contrast amb les diades en lesquals la il·lusió estava desfermada.“No crec que la vegi jo, ni els meusfills. Però ben orgullosos que hemd’estar: mai havíem arribat tanlluny i som exemple a seguir per amoltes altres lluites populars”, vacelebrar la Marga González, de 55anys, gallega. “Jo ja ho deia, queanàvem massa embalats. No po-

dem tornar a entrar a la brava per-què ja veiem la resposta agressivade l’Estat espanyol. Més que marti-ritzar-nos, el que ara hem de fer ésrefer-nos i evitar caure en els ma-teixos errors. Ho hem d’assumir!Això durarà temps...”, va emfasit-zar en Francesc, de 67 anys, que vaanar a la manifestació acompanyatde la seva esposa, la Carolina, de 66anys. Són de Viladecans i no s’hanperdut ni un sol esdeveniment dereivindicació independentista. “Eld’avui té un altre caire, però...”Senten una barreja de sentiments:de pena pels empresonats, de ràbiapel comportament demofòbic delspoders de l’Estat i d’impotència perles picabaralles entre formacionspolítiques sobiranistes: “Si no

anem tots a l’una l’espifiarem. Peraixò vam perdre la guerra, perquètots van anar a la seva.”

Tot i que la d’ahir no va ser unatrobada festiva, com les anteriors,els grups de cultura popular i tradi-cional no van faltar a la cita amb elseu bestiari i els seus instruments.Els gegants van tornar a fixar elsostre, com els de la Fal·lera Giro-nina, que també van omplir un au-tobús sencer. Els músics van tocarun repertori pràcticament exclu-siu de cançons de protesta: de Lapresó del rei de França al Passiu-ho bé. Els gegants de Roses es vanpassejar per la via amb la boca ta-pada amb una cinta vermella.

Els sobris colors de la freda tar-dor barcelonina també van donar

més protagonisme a les nombrosespancartes que els assistents vandur de casa. Molts missatges i moltenginy per denunciar la humiliacióque està patint el poble català. Elsmembres del Comitè de Defensa dela República (CDR) de Tona presu-mien de pancarta gegant. Amb elsseus 15 metres, amb força probabi-litat era una de les més grans de larua. Duia per lema “Llibertat presospolítics” i la van desplegar entre elscarrers d’Aragó i de València. Desde l’1 d’octubre, el CDR de Tona noha parat de fer accions impactants.Ha recollit l’herència de la Taulaper la Democràcia (“tot i que arasom molts més”), amb la qual el2012 van fer una performance ambles lletres d’”independència”. “Vamser portada als diaris.” El 8-N, el diade la darrera vaga, van crear un llaçhumà a dalt del castell de Tona ambunes dues-centes persones.

Més pancartes: “Viurem lliures omorirem”, del CDR d’Argentona;“Europa, deixa de mirar a un altrecostat”, de l’ANC d’aquest mateixmunicipi del Maresme. Una estira-da d’orelles a les institucions euro-pees escrita en diferents llengües,perquè no sigui dit. Per sorprenent,

la pancarta que duia la Neus Ros,íntegrament en alemany. “És unmissatge per a Angela Merkel, no-més cal que el llegeixi ella...” LaNeus va viure 30 anys a Alemanya irecorda perfectament les procla-mes que l’actual presidenta del paísva fer quan va caure el mur de Ber-lín: “És una desmemoriada perquèliteralment va dir que el 1989s’obria un nou horitzó per a la lli-bertat del poble. No val per a la lli-bertat del poble català?”

Tampoc passaven desapercebu-des les pancartes de l’ANC del Ven-drell: a un cantó, la imatge de lapresidenta del Parlament, CarmeForcadell; a l’altra, la del presidentLluís Companys. “Trigarem més omenys, però aquí ningú baixarà delburro. I que tothom ho tingui clar:al 1714, no hi tornarem”, va excla-mar una entusiasta Maria TeresaCodina, de 74 anys.

En Jaume Porchista, barceloníde 75 anys, viu el moment amb altsi baixos: “A vegades estic animat;d’altres, desanimat.” Precisamentel dia en què es va celebrar, a SantCebrià de Vallalta, la reunió del’ANC per reforçar la seva estructu-ra interna davant els atacs judi-cials, va poder parlar una estonaamb Jordi Sánchez: “Jo estava moltdesmoralitzat i va ser ell el que emva dir: «Estigues tranquil, que totanirà bé.» Al cap de res l’empreso-naven...” L’endemà mateix va ferun donatiu a la caixa de resistènciade les entitats sobiranistes. “No po-dem decaure fins que en Sánchez itots els altres estiguin lliures.”

ImmensaAl final van ser 3,3 qui-lòmetres de protesta i,al mateix temps, d’es-perança. Aquesta és ladimensió de l’últimamanifestació indepen-dentista, que va ocu-par el carrer de la Mari-na des de l’avingudad’Icària fins al carrer deSant Antoni Maria Cla-ret.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Va ser la granconcentració de lespancartes, amb un esclatde missatges

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Ja hi ha data per a la granmanifestació de Brussel-les: el dijous 7 de desem-bre. Ho va anunciar el vice-president de l’AssembleaNacional Catalana (ANC),Agustí Alcoberro, a lesacaballes de l’acte final dela manifestació d’ahir ensuport dels presos políticsi va arrencar una de lesgrans ovacions de la nit.Bona part de l’indepen-dentisme i dels no inde-pendentistes contraris ala repressió de l’Estat ja fadies que fan càlculs sobreles combinacions logísti-ques que hauran de fer perdur les seves reivindica-cions a la capital d’Europai l’anunci d’Alcoberro hadesencallat les agendes.

El moviment indepen-dentista no afluixa i nosembla que estigui cansat

de manifestacions, talcom demostra l’assistèn-cia a la marxa d’ahir. I mésque en vindran. “Mentrehi hagi un sol pres mantin-drem la mobilització i elsdonarem escalf”, va adver-tir Alcoberro.

També les forces políti-ques sobiranistes van feruna crida a la mobilitzaciói van demanar, a més,anar un pas més enllà:convertir-la en vots du-rant la jornada electoraldel 21 de desembre. “Avui[ahir per al lector] sortim

als carrers la majoria so-cial d’aquest país per re-clamar la llibertat, per re-clamar el retorn de la dig-nitat a les nostres institu-cions i pel retorn del nos-tre autogovern –va dir eldiputat d’ERC Roger Tor-rent– i el 21-D ho farem ales urnes.”

En el mateix sentit esva expressar el fins fa pocsecretari general de Po-dem Catalunya, AlbanoDante Fachin, que va de-manar “arrasar els del155, la gent que empreso-

na, els qui ordenen colpe-jar la població i els qui esposen de perfil”. Fachin vasubratllar un missatgeque aquests dies han repe-tit, de manera incansable,entitats i partits: el de noresignar-se. “El que passaa Catalunya no és normal ino es pot acceptar com anormal”, va remarcar l’ex-líder de Podem.

Tampoc accepta aques-ta “normalitat”, 21-D in-clòs, el secretari de la mesadel Parlament i dirigentd’EUiA Joan Josep Nuet,

que dijous va ser deixat enllibertat sense fiança. “Leseleccions del 21 de desem-bre no seran normals” finsque els consellers empre-sonats “siguin al carrer” ifins que el govern espanyolno retiri el 155, va advertirNuet, que va fer una cridaa “sortir al carrer fins queels tinguem a casa”.

I si Fachin i Nuet van ad-vertir contra el relat de lanormalitat que es difondes del govern espanyol, elsenador del PDeCAT Jo-sep Lluís Cleries es va en-carregar de destacar elmòbil ideològic en l’empre-sonament dels deu reclu-sos catalans que hi ha encentres penitenciaris es-panyols: “Alguns ensdiuen que no són presospolítics, però veiem que es-tan als centres penitencia-ris per les seves idees i perdefensar Catalunya.” “Jan’hi ha prou, d’això”, hi va

afegir.La diputada de la CUP

Gabriela Serra va canalit-zar la seva indignació con-tra els fitxatges del PSC,amb noms a les llistes de la“vergonya” com ara l’exse-cretari general d’UDC Ra-mon Espadaler; el vicepre-sident de Societat Civil Ca-talana, Álex Ramos, i l’ex-fiscal Carlos Jiménez Villa-rejo. Per Serra, aquestacandidatura representauna “gran traïció per amoltes persones que algundia van votar socialdemo-cràcia”

A l’altra banda de l’es-pectre polític, el Partit Po-pular va collar l’indepen-dentisme amb noves acu-sacions d’adoctrinament,aquest cop, contra la tele-visió pública catalana. Endeclaracions des de Gime-nells, al Segrià, on el PP haobtingut una segona alcal-dia a Catalunya desprésque l’alcalde s’hagi passatdel PSC a aquest partit, ellíder dels populars cata-lans, Xavier García Albiol,va acusar TV3 de ser “uninstrument d’agitació del’independentisme”. El PPva demanar a la JuntaElectoral que TV3 no re-transmetés la manifesta-ció d’ahir en considerarque això anava contra laneutralitat informativa enperíode electoral. ■

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Les entitats fan una cridaa omplir Brussel·les el 7-Da Els partits sobiranistes demanen que no s’assumeixi com a “normal” la repressió i reclamen unaresposta massiva el 21-D a El PP critica que TV3 retransmeti la manifestació a favor dels presos

“Avui sortim alscarrers per reclamarla llibertat i el 21-Dho farem a les urnes”

Roger TorrentDIPUTAT D’ERC

“Hem d’arrasarels del 155, els quiempresonen i els quies posen de perfil”

Albano Dante FachinEXSECRETARI GENERA DE PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, subjectant una pancarta al costat de la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, en la manifestació d’ahir a Barcelona ■ ANDREU PUIG

“Mentre hi hagi unsol pres mantindremla mobilització iels donarem escalf”

Agustí AlcoberroVICEPRESIDENT DE L’ANC

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

Diferents imatges dels participants en la manifestaciómultitudinària realitzada ahir per demanar la llibertat delspresos polítics, al carrer Marina. A l’esquerra, la secretàriageneral d’ERC, Marta Rovira, i, sobre aquestes línies, elsfamiliars de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

ERC vol que el vicepresi-dent del govern català,Oriol Junqueras, destituïtpel govern espanyol i em-presonat per l’AudienciaNacional, sigui el seu can-didat a la presidència de laGeneralitat i que a partirdel 21-D siguin diputatselegits pels ciutadans totsels consellers que han es-tat destituïts i empreso-nats o que són a Bèlgicapendents de la peticiód’extradició de la justíciaespanyola. Junqueras en-capçala la llista nacionaldels republicans; DolorsBassa, a la presó de donesd’Alcalá Meco, encapçalala de Girona, i MeritxellSerret, consellera des-plaçada a Brussel·les alcostat del president Puig-demont, és la cap de llistaa Lleida. Raül Romeva, in-

dependent de Junts pel Síi exmembre d’ICV, és elnúmero tres a Barcelona,darrere de la secretària ge-neral d’ERC, Marta Rovi-ra. El conseller de Justícia,Carles Mundó, ocupa elcinquè lloc, mentre que elde Sanitat, Toni Comín,també independent aJunts pel Sí i exmembredel PSC, ocupa el setè lloca la candidatura.

La secretària generald’ERC, Marta Rovira, dei-xava clar ahir davant delconsell nacional del partitque els republicans utilit-zen la candidatura com un“instrument per rehabili-tar els presos que tenim ala presó”. “Volem que lagent els rehabiliti, els tornia legitimar. Per dignitat”,hi afegia. Rovira va fer unacrida electoral perquè el21-D serveixi per “arren-car de les mans del governespanyol les institucions

democràtiques de Catalu-nya i posar-les a les mansdels ciutadans d’aquestpaís” i per restablir els pi-lars bàsics de la democrà-cia: la llibertat d’expressió iel dret de reunió. La diri-gent dels republicans rei-vindica el dret de defensaridees i qualsevol debat polí-tic i el dret dels parlamen-taris catalans d’impulsariniciatives polítiques quanvulguin.

ERC aposta el 21-D peruna llista cremallera enquè s’alternin homes i do-nes en cada posició. Teninten compte que Romeva ésel tercer de Barcelona iMundó el cinquè, la quartaposició correspon a una do-na, i el partit ha deixat l’es-pai desocupat en esperaque la presidenta CarmeForcadell decideixi si el volocupar o si prefereix donarpas a una altra candidata.

El fins ara portaveu ad-junt de Junts pel Sí, el re-publicà Roger Torrent,acompanya la conselleraBassa de número dos deGirona, mentre que Ber-nat Solé, alcalde d’Agra-munt i també diputat,acompanya Serret com asegon de la llista de Lleida.El fins ara delegat del go-vern català a Tarragona,Òscar Peris, encapçala lallista tarragonina junta-ment amb la reusencaNoemí Llauradó. L’exmili-tant del PSC i membre dela UGT José Rodríguez,Trinito, ocupa el lloc nú-mero 24 de la llista barce-lonina, mentre que el poli-tòleg madrileny RamonCotarelo la tanca. Tambéen un lloc simbòlic, el lli-breter gironí Guillem Ter-ribas tanca la llista gironi-na, en el número 17.

Rovira també va defen-sar una llista que incloguiels primers noms triatspels congressos territo-rials del partit amb l’objec-tiu de construir la Repúbli-ca i que, segons ella, “bus-ca i buscarà i promourà lasuma i el compromís, ambun front clarament repu-blicà”. I això es farà, se-gons ella, “amb absolutacoordinació i cooperacióamb la diversitat del país”.

Rovira va advertir queunes eleccions que ERCconsidera imposades, il·le-gítimes i il·legals només espoden legitimar partici-pant-hi i va reptar el go-vern del PP, Cs i el PSC aalliberar els presos si volen“oferir garanties democrà-tiques” i assegurar que to-tes les opcions polítiqueses puguin presentar “enigualtat de condicions”. ■

Xavier MiróBARCELONA

ERC posa els consellers que sóna la presó o a Bèlgica a la llistaa Els republicans trien Oriol Junqueras com a candidat per presidir la Generalitat a Els consellersRomeva i Comín, independents de JxSí el 2015, ocupen el tercer lloc i el setè en la llista de Barcelona

Marta Rovira, secretària general d’ERC, entrava a la sala del consell nacional del partit acompanyada del diputat al Congrés, Joan Tardà ■ ANDREU PUIG

“Aquesta és unacandidatura perquèla gent rehabiliti elspresos polítics, elstorni a legitimar.Per dignitat”

“Ser independentistaa l’Estat és moltcomplicat. Al RegneUnit i al Canadà és unexercici democràtic”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

“Si el PP, Cs i el PSCes volen presentar enigualtat de condicions,que treballin perquèels presos d’una de lesopcions surtin lliures”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Els socis i simpatitzants del’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC) opten de maneraàmplia per una llista únicadel bloc sobiranista de cara ales eleccions del 21-D. Així hovan decidir a través de la con-sulta telemàtica impulsadades de divendres per l’entitaten què es preguntava: “Volsque l’Assemblea Nacional Ca-talana promogui una únicacandidatura del bloc sobira-

nista oberta a líders políticsi de la societat civil empreso-nats i perseguits judicial-ment?” De les 11.555 personesque hi van participar, 9.922 vanrespondre afirmativament,dada que representa el 86%dels vots. El no a la llista únicava recollir 1.379 adhesions,mentre que 254 persones esvan abstenir. En aquesta vota-ció, hi va participar una pro-porció de socis superior res-

pecte a la consulta sobre elreferèndum del 2016. L’entitatva manifestar que “els resul-tats són clars”, però que “noes consideraran definitius finsque no s’hagin resolt totes lesincidències tècniques de lavotació telemàtica”. L’entitatva indicar que ara “l’ANC tre-ballarà com a nexe d’unió en-tre totes les possibles candi-datures per aconseguir unallista única”. ■ REDACCIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els socis de l’ANC opten per la llista única

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1754

29®

La direcció del PDeCAT vaviatjar ahir a Brussel·lesper reunir-se amb el presi-dent Carles Puigdemonten una trobada en un llocdesconegut en què vanparticipar el president delpartit, Artur Mas, i els co-ordinadors, Marta Pascal iDavid Bonvehí, a més deFerran Bel, diputat i al-calde de Tortosa. L’objec-tiu de la trobada seria ex-plorar l’estratègia electoralde la formació de cara alscomicis del 21 de desem-bre. Damunt la taula, hi ha-via la decisió de com es pre-senta el PDeCAT a aques-tes eleccions, després que

ERC ja hagi descartat lallista unitària. Puigdemontsempre ha insistit en la pos-sibilitat d’encapçalar unallista unitària cívica, però,vist el plantejament dels re-publicans, i si finalment elPDeCAT ha de presentarllista pròpia, podrien valo-rar la possibilitat que siguiel mateix Puigdemont qui

l’encapçali. La coordina-dora general del partit,Marta Pascal, va escriureen el seu compte de Twit-ter ahir al migdia: “Hemvist el president amb for-ça, serenor i determina-ció. President, no estàssol. Algú més s’hi vol su-mar? Encara hi som atemps!” La visita de la di-recció del PDeCAT a Puig-demont es va produir l’en-demà de la dels dirigentsde la CUP Benet Salellas iAnna Gabriel, que tambées van reunir amb el pre-sident destituït i amb elsconsellers que són a la ca-pital belga.

D’altra banda, en unaentrevista a l’Agència Ca-talana de Notícies (ACN),Puigdemont va assegurarque, si a les eleccions del21-D hi ha “una majoriaclara de vots i escons” a fa-vor de la independència,és “imperatiu que es res-pecti”. Segons ell, són no-més els catalans els quetenen “dret a autoritzarajornar, accelerar o recu-lar” el rumb que ha deprendre el país. “Sempreha estat així, i ha de conti-nuar sent així”, va dir. ■

a Artur Mas, Marta Pascal, David Bonvehí i Ferran Bel hi van viatjar ahir per explorar l’estratègiaelectoral de la formació a El president es mostra partidari d’encapçalar una llista unitària cívica

RedaccióBARCELONA

La cúpula del PDeCAT es trobaa Brussel·les amb Puigdemont

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“President, no estàssol. Algú més s’hivol sumar? Encarahi som a temps!”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL DELPDECAT

Mas, Pascal i Bonvehí van viatjar ahir a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont ambl’objectiu d’explorar l’estratègia electoral del PDeCAT de cara als comicis del 21 de desembre ■ ACN

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

1759

97-1

1733

88w

Amb el públic que ompliaun glacial pavelló de SantAdrià de Besòs dret i victo-rejant-lo al crit de “Presi-dent”, Xavier Domènechva tenir ahir el seu baptis-me, laic, com a candidat deCatalunya en Comú-Po-dem per a les eleccions del21-D. A banda d’aprovarles llistes pel conclave, l’ac-te va servir per falcar undels missatges que seraneix en el relat de la coaliciód’esquerres, i que passaper situar-se com l’únicaalternativa capaç de reco-sir un escenari polític, l’ac-tual, dividit en dos blocsantagònics. Resseguintaquest fil, en cada una deles intervencions d’ahir hiva haver les mateixes críti-ques a l’estratègia “repres-siva” capitalitzada pel PP,Cs i PSC-PSOE, que a“l’engany” protagonitzatper JxSí i la CUP per de-fensar un projecte, la inde-pendència unilateral, ques’ha vist irrealitzable.

Abans dels parlamentsde rigor, però, l’assembleava ratificar les llistes. ABarcelona, els dos primersllocs seran per a XavierDomènech i Elisenda Ala-many, ferma candidata afutura portaveu del grup alParlament. Fins aquí, capsorpresa. El número tres,finalment, l’ocuparà Jéssi-

ca Albiach, de Podem.Aquesta tria ha provocatque Marta Ribas, d’ICV,que aspirava a ser tercera,s’hagi de conformar amb elquart lloc, i Joan JosepNuet, d’EUiA i ahir forta-ment ovacionat, anirà decinc. Susanna Segovia, fi-gura clau en l’engranatgeintern de BComú, serà si-sena, i David Cid, coordina-dor nacional d’ICV, setè.

Amb l’enigma de l’es-tructura de la candidaturaresolt, doncs, va ser el tornd’afilar discurs. La primera

de prendre la paraula vaser Ada Colau, que va tenirparaules de record i unaexigència de llibertat perals presos polítics per unaqüestió de justícia, però hiva afegir un matís: “Els vo-lem lliures perquè els pu-guem demanar, també, lesexplicacions que merei-xem.” Uns paràgrafs méstard, i insistint en la idea,va instar directament JxSía justificar “per què vanproclamar una DUI i vandesaparèixer després”, fetque, al seu parer, va supo-

sar “un engany” a la pròpiamilitància independentis-ta. Ja en clau obertamentelectoral, l’alcaldessa deBarcelona va recalcar queels comuns són l’única llis-ta que pot fer front “a ladesgràcia que és la polarit-zació que està partint lapolítica en dos blocs”. Elseu to més dur, però, el vadedicar al PSC, just en unmoment en què la militàn-cia de BComú encara teniapossibilitats de votar perpronunciar-se sobre lacontinuïtat del pacte aBarcelona. “No me’n séavenir del que esticveient”, va començar dientl’alcaldessa, que va llançar

un dard directe a MiquelIceta. “És impensable quees faci selfies amb el racistade l’Albiol. Miquel Iceta, onvas?”, va clamar.

Domènech, al seu torn,també va desaprovar elsúltims moviments dels so-cialistes: “Estan pactantamb aquells que neguen elmatrimoni gai”, alhoraque va llançar un missat-ge de concòrdia per posarfi a la divisió social i políti-ca del país. “És molt mésel que ens uneix que el queens separa”, va procla-mar. Punys enlaire,aplaudiments i crits de“¡Sí se puede!” retronantal pavelló. I, per rematarl’acte, Els segadors vi-brant per la megafonia,seguit del Common peo-ple de Pulp. ■

Els comuns s’ofereixen com aantídot a “l’engany” de la DUI

Francesc EspigaSANT ADRIÀ DE BESÒS

a Domènech, Alamany, Albiach, Ribas i Nuet encapçalaran la llista de Catalunya en Comú i Podema Barcelona a Colau reclama la llibertat dels presos polítics “perquè també donin explicacions”

La resta de caps de llista deCatalunya en Comú-Podemal territori són una mostragens casual de les diferentssensibilitats de la candidatu-ra. La de Tarragona està en-capçalada per Yolanda López,de Podem, mentre que a Gi-rona l’escollit ha estat un in-dependent, Llorenç Planagu-mà. Tot i ser de les més cur-tes, la seva intervenció ahir aSant Adrià va ser de les més

Xavier Domènech, Ada Colau i Vicenç Navarro, en l’assemblea d’ahir a Sant Adrià de Besòs ■ ANDREU PUIG

reeixides a l’hora de fugir delclixé o els eslògans, sobretotquan va parlar de cohesió ter-ritorial i la necessitat de re-pensar la relació entre Barce-lona i el seu rerepaís. La can-didata de Lleida serà Sara Vi-là, d’ICV. Sense deixar les Ter-res de Ponent, en un altre or-dre de coses ahir es va anun-ciar la dissolució del cercle dePodem per discrepànciesamb la direcció estatal.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Encaix a Girona, Tarragona i Lleida

“Volem els presoslliures perquè tambéens puguin donar lesexplicacions quemereix la ciutadania”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 201718 | Nacional |

8375

84-1

1601

06®

El PSOE va celebrar ahir elprimer comitè federal des-prés de la tornada de Pe-dro Sánchez a la secreta-ria general del partit fentpinya a l’entorn de la figu-ra del seu líder i del candi-dat del PSC a les eleccionscatalanes, Miquel Iceta.Amb el 21-D a l’horitzó, elsdos dirigents es van pre-ocupar de justificar en elsseus discursos l’aplicacióde l’article 155 de la Cons-titució a Catalunya comun fet “inevitable”. “Vullpassar dels embolics a les

solucions”, declarava Ice-ta, que assegurava sentir-se “orgullós d’un partitque reivindica el diàleg”.El PSOE ha fet front comúamb el govern del PP i Ciu-tadans en l’aplicació del’article 155. “Mai vam vo-

ler la declaració unilaterald’independència ni el 155,però un cop imposada nohi havia cap altra opcióque aplicar-lo [l’article155]”, assenyalava Sán-chez.

El comitè federal va do-nar carta blanca a l’estra-tègia del primer secretaridel PSC, Miquel Iceta, ambvista a les eleccions catala-nes del 21 de desembre,per les quals ha confeccio-nat unes llistes que inte-gren representants del’extinta Unió Democràti-ca (amb Ramon Espadalerde número 3), però que haobert a altres sectors tam-

bé acollint l’exfiscal i exeu-rodiputat de PodemosCarlos Jiménez Villarejo.Els barons del PSOE, finsara crítics amb Sánchez–els presidents SusanaDíaz (Andalusia), Emilia-no García-Page (Castella-la Manxa), Ximo Puig(País Valencià) o Guiller-mo Fernández Vara (Ex-tremadura)– també vanestar d’acord amb l’estra-

tègia del PSOE de donarsuport al 155. El secretarigeneral del PSOE assegu-rava que el “secessionismeés el Brexit de Catalunya” ianimava que “el procés si-gui un mal record” a partirdel 21 de desembre.

Sánchez també vaaprofitar per criticar lagestió del conflicte de Ca-talunya que ha fet Podem,al qual va acusar d’alinear-

se amb les “elits” enfrontde la “solitud de la societatcatalana”. “Quina tristesad’esquerra”, va asseguraren referència a la formacióde Pablo Iglesias, a la qualva acusar dient que “justi-fiquen que hi hagi presospolítics en altres països i esposen les mans al cap si aEspanya hi ha polítics pre-sos per haver-se saltat lallei”, va reblar. ■

RedaccióMADRID

El PSOE defensa un155 “inevitable”per afrontar el 21-Da Sánchez acusa els partits independentistes de“desconnectar de la realitat” i “d’enganyar els catalans”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El candidat del PSC, Miquel Iceta, al costat de la presidenta andalusa, Susana Díaz, ahir, en elcomitè federal del PSOE ■ CHEMA MOYA/EFE

“El secessionisme ésel ‘Brexit’ deCatalunya”Pedro SánchezSECRETARI GENERAL DEL PSOE

na quinzena de cooperati-ves agràries han moder-nitzat les seves instal·la-cions o la seva manera de

treballar comptant que rebrienuna ajuda econòmica de la Genera-litat mitjançant el pla de millora dela competitivitat. El Departamentd’Agricultura havia de destinaraquest any al cooperativisme agrí-cola 1,5 milions d’euros, que estanbloquejats des que el govern deMariano Rajoy va intervenir elscomptes catalans. Com explica Ra-mon Sarroca, president de la Fede-ració de Cooperatives Agràries deCatalunya (FCAC), les subven-cions més importants van destina-des al pla de millora, que és trien-nal i començava aquest 2017. Defet, ahir acabava el termini per en-tregar els papers que demostrenque s’han fet les actuacions pro-gramades per així tenir accés alprimer paquet d’ajudes econòmi-ques. Tot i la incertesa existent, lescooperatives han complert i ja hanfet aquest tràmit.

A finals del mes d’octubre, laFCAC va denunciar, juntamentamb la Unió de Pagesos (UP) i elsJoves Agricultors i Ramaders deCatalunya, que s’estaven bloque-jant “partides d’extraordinària ne-cessitat per al desenvolupamentde l’activitat agropecuària, forestali agroindustrial, especialment enel cooperativisme agrari”. Entreaquestes subvencions, destacavenels 6 milions del Programa de De-senvolupament Rural de Catalu-nya (PDR), que beneficia activitatscom ara la ramaderia ecològica il’agroindústria. També preocupa-ven les ajudes directes de la políti-ca agrària comunitària (PAC), jaque tot i que provenen de fons eu-ropeus es gestionen des d’aquí, i hihavia el dubte de si es pagarienquan tocava. La setmana passada idesprés de mil dubtes, segons con-firma Sarroca, els beneficiaris dela PAC i també del PDR van co-mençar a cobrar. De moment,doncs, hi ha partides importantsque es van desbloquejant i s’espera

U

que acabi passant el mateix ambles altres, però els pagesos lamen-ten que estem acabant l’any i unretard extra en els pagaments po-sa en risc les finances de molts pe-tits empresaris. En alguns casos el

cop pot ser mortal. “Moltes de lesajudes arriben l’últim trimestre del’any i t’has de barallar molt per-què vagin caient”, diu el presidentde la Federació de CooperativesAgràries de Catalunya, que rema-

ta: “Si a sobre hi afegeixes el queno s’havia vist mai, doncs la situa-ció és molt complicada.”

Joan Caball, coordinador nacio-nal d’UP, pateix especialment perpartides no emparaulades, que sónles que necessiten més tràmits peraconseguir el vistiplau de Madrid.“Si un pagès es troba una plaga, had’actuar sobre la plaga, no pas per-dre el temps omplint paperassa.”També està preocupat per les con-seqüències a mitjà termini de tan-tes incerteses i retards, ja que, al’hora de repartir fons, ben aviatEuropa tindrà en compte també lacapacitat de gestió de l’anterior pe-ríode. “A Catalunya es feien bé lescoses. Veurem com acaba tot iquins efectes té.” ■

Laia BrugueraBARCELONA

ELS EFECTES DE LA INTERVENCIÓ.Pagesos

AFECTATS · Una quinzena de cooperatives esperen les subvencions del pla demillora 2017-2020 SITUACIÓ · S’estan cobrant les ajudes de la PAC i delPrograma de Desenvolupament Rural, però preocupen la resta de partides

Nous entrebancsper al camp

Desenes de vaques esperant el seu menjar en una explotació lleteracatalana ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Molts petits ramadersarriben amb problemes afinal d’any i qualsevol temaafegit pot ser mortal

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

823773-1173668®

SOLARINDUSTRIAL

TORREFARRERAALQUILER Y VENTA

93 697 49 08

1717

12-1

0898

79®

DETECTIUSTORMO

Llic. gov. 163

MATRIMONIAL I LABORALTel. 689 09 73 11Tel. 972 22 07 49

www.detectiustormo.com11

1027

-112

6418

w

La líder de Ciutadans a Ca-talunya, Inés Arrimadas,va apostar ahir per “tornara unir els catalans i tornara generar el respecte i l’ad-miració que Catalunyasempre ha transmès”, enun acte al Balcó del Medi-terrani de Tarragona. Lacap de l’oposició al Parla-ment va denunciar quel’anterior i “fugit” govern“parli molt de Catalunyaperò molt poc amb els ca-

talans”, i li va recriminarque “mai un govern catalàhavia fet tant mal al seupoble en tan poc temps”.Arrimadas hi va afegir que“l’única fàbrica” que ha demarxar de Catalunya és“la fàbrica de fer mentidesdel senyor Puigdemont,Junqueras i Forcadell”. Iva instar les més de 2.000empreses que han sortit a“tornar a aquesta gran ter-ra per recuperar entre totsles inversions, el turisme iel futur”, va concloure Ar-rimadas. ■

RedaccióTARRAGONA

Cs insta a “marxar”el sobiranisme perles mentides que diu

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 201720 | Nacional |

a tardor de l’any 1913, la so-cietat i els partits catalans esmostren indignats per la in-operància de les Corts espa-

nyoles, incapaces de tirar enda-vant la llei de reforma de les admi-nistracions i, per tant, d’obrir laporta a la concessió d’una mínimaautonomia per a les “regions” es-panyoles. La reivindicació és da-munt la taula des de fa sis anysi, des d’aleshores, han passat qua-tre governs espanyols, sense quecap dels quals hagi estat capaçd’anar més enllà dels debats par-lamentaris. En aquells moments,la llei es troba paralitzada al Senat,sense que el govern presidit pelcomte de Romanones tingui laforça ni la determinació suficientsper tirar-la endavant. Finalment,els partits catalans decideixen pas-sar a l’acció.

El 24 d’octubre del 1913 repre-senta el tret de sortida d’una cam-panya a mig camí entre la protestai la mobilització ciutadana. Aquell

Ldia, es convoca una magna assem-blea catalana. L’escenari escollités el Palau de la Diputació de Bar-celona, guarnit expressament ambbanderes, catifes i plantes tropi-cals. La trobada es fa amb una cla-ra vocació integradora. Un delsprincipals organitzadors, Pere Co-rominas, expressa dies abans lavoluntat que “hi tinguin represen-tació tots els partits polítics, fins itot els conservadors i els radicals”.El dirigent de la Unió Federal Na-cionalista Republicana, a més amés, emfasitza: “No es tracta d’unacte més com els de les altres ve-gades, sinó d’una reunió transcen-dental, perquè hi estaran congre-gades, com mai ho havien estatd’ençà del 1704, totes les forcespopulars i aristocràtiques, queconstitueixen la representació deCatalunya. Quan un poble s’aixecadret, no cal que amenaci, perquèl’amenaça millor és la seva actitud.Ha de justificar-se que Catalunyas’hagi cansat d’esperar, perquè demés a més la demora en la resolu-ció sempre ha vingut d’esquitllent iper causes fútils i del tot estranyes

a la qüestió catalana.”A la plaça Sant Jaume s’aplega

una multitud de ciutadans i els bal-cons de les cases apareixen endo-massats amb banderes catalanes iels estendards de les entitats adhe-rides. L’acte s’inicia a tres quartsd’onze del matí amb la lectura deles adhesions rebudes, entre lesquals cal comptar la de 173 ajun-taments barcelonins, 258 de lleida-tans, 197 de gironins i 103 de tar-ragonins. Poc després, pren la pa-raula el president de la Diputacióde Barcelona, Enric Prat de la Ri-ba, que dona la benvinguda als as-sistents en un espai que “van aixe-car els nostres avantpassats no pera uns ni per als altres, sinó perquèfos la casa de tots, la de la Generali-tat de Catalunya”. I continua: “Peraixò, d’ençà que vosaltres us tro-beu aquí, es troba transfigurada.Abans, aquestes espaioses salesnomés eren plenes de records; re-cords de Corts, de Parlaments, dejuntes de braços; records en algunscasos gloriosos i en d’altres méstristos, però senzillament records.Però, d’ençà que hi som tots ple-

gats, d’ençà que ens hi trobem totsplegats, ja no hi ha només records,sinó una realitat actual, present,viva. Cadascú de nosaltres repre-senta un bocí de Catalunya i totsplegats, Catalunya sencera.” Pocsminuts després, se celebra una re-unió en què participen gairebé totsels diputats i senadors catalans, ai-xí com els diputats provincials deles quatre demarcacions catalanes.En total, prop d’un centenar i migde polítics de totes les tendències,des de catalanistes fins a republi-cans, des de dinàstics fins a inde-pendents. L’única absència remar-cable és la dels republicans lerrou-xistes, que es neguen a assistir-hi.

La iniciativa dels representantstrobarà l’escalf immediat de la ciu-tadania. Mentre a l’interior del pa-lau es reuneix una comissió encar-regada de redactar les conclusionsque haurà d’aprovar l’assemblea, al’exterior els representants de gai-rebé totes les facultats i escoles es-pecials recorren els carrers de laciutat i s’aturen a les seus delsprincipals partits, des d’on cridenvisques a Catalunya i a la Manco-

El batibullparlamentariAbans d’optar per lavia del decret, el go-vern espanyol inten-tarà aprovar el projec-te de les mancomuni-tats a través del Con-grés, tot i que el presi-dent de la cambra enaquells moments, elcomte de Romanones,confessarà anys des-prés que “alguns delsseus amics s’havienmostrat obertamenti decididament ene-mics de les mancomu-nitats”. El debat parla-mentari es convertiràen un batibull consi-derable. El futur presi-dent de la República,Alcalá-Zamora, diràque, “ si el sistema demancomunitats esgeneralitza, serà undesastre financer pera l’Estat”.

La primera assembleaPere Bosch i CuencaBARCELONA

EPISODI · El 24 d’octubre del 1913 es va constituir una assemblea catalana com a plataforma unitària per tal d’impulsardefinitivament la creació de la Mancomunitat de Catalunya INTEGRANTS · En la trobada, hi van participar gairebé totesles forces polítiques del país, de tendències diverses, llevat dels republicans lerrouxistes, que es van negar a assistir-hi

Tres detalls de l’acte del 24 d’octubre del 1913. La concentraciómultitudinària a la plaça Sant Jaume, la reunió dels representants deles diputacions i, finalment, els diputats sortint del banquet ofert perl’Ajuntament de Barcelona ■ LA IL·LUSTRACIÓ CATALANA

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

munitat. La comitiva d’estudiantss’atura davant del monument deldoctor Robert per deixar-hi un ramde flors, i a la Rambla per cantar-hiEls segadors. Poc després de la unadel migdia, la comissió enllesteixles conclusions, en què es ratifica,per unanimitat i aclamació, la “pe-tició tantes vegades formulada ques’aprovi el projecte de les manco-munitats i que això es faci abans dela dissolució de les Corts, atès que,si s’enterrés, mataria per semprela fórmula actual i la fe de molts enl’eficàcia dels mitjans parlamenta-ris per satisfer les aspiracions deCatalunya”.

Aquella mateixa tarda, una ma-nifestació multitudinària recorreels carrers de Barcelona per donarsuport a la demanda dels parla-mentaris catalans. Centenars d’en-titats, des d’orfeons fins a associa-cions d’estudiants, desfilen amb lesseves banderes i estendards. En unlloc destacat apareix una enormesenyera en què es pot llegir: “Cata-lunya, per la Mancomunitat.” Enveure-la, els manifestants cridenvisques a Catalunya i a la Manco-munitat. Algunes fonts de l’èpocaparlen de més de 100.000 perso-nes, un registre fins i tot superior ales mobilitzacions de SolidaritatCatalana; d’altres, menys agosa-rats, prefereixen remarcar que estracta d’un registre “impossible decalcular”. La manifestació trans-corre enmig d’un silenci sepulcral,d’acord amb la consigna llançadadies abans per la Lliga Regionalis-ta. La tranquil·litat només es veupertorbada per alguns grups exal-tats de lerrouxistes, que escridas-

sen els regidors radicals i intentenforçar-los a abandonar la manifes-tació, en algun cas a cops de puny.Els provocadors també criden “!Vi-va España!” i “!Abajo las manco-munidades!”. La major part de lesbotigues se solidaritzen amb la rei-vindicació, i el tancament és gene-ral. Quan arriba a la plaça SantJaume, la cua de la manifestacióencara se situa a la part alta de laRambla. Es tracta de la mobilitza-ció més multitudinària des delsanys de Solidaritat.

A més a més del suport presen-cial, una llarga llista d’entitatss’afegeixen a la reivindicació, desd’orfeons fins a centres excursio-nistes. La demanda també acon-seguirà la complicitat dels ajunta-

ments catalans. Fins a 990 consis-toris, que representaven el 95,7%de la població del país, han respostafirmativament en una consultade les diputacions en què se’ls de-manava si volien formar part d’unamancomunitat catalana. Només55 municipis s’hi han oposat, men-tre que dos s’han abstingut. Estracta, doncs, d’un clam unànimede la societat catalana, d’una de-manda transversal que va més en-llà de les parets dels partits polí-tics. I, a més a més, d’un clam queha estat el fruit d’una acció manco-munada, en què l’acció dels parla-

mentaris ha estat acompanyadaper la veu dels ajuntaments i el su-port de la ciutadania, ja sigui a tra-vés del teixit social o de la mobilit-zació individual.

Des del balcó de la Diputació,els assembleistes llegeixen les con-clusions aprovades, que són rebu-des amb aplaudiments i crits perpart de la gent concentrada. Quanels organitzadors donen per con-clòs l’acte, encara hi continuenarribant riuades de gent. Un delsgrups hi arriba cantant Els sega-dors i amb una pancarta en què espoden llegir alguns versos del ca-nonge Collell que diuen: “Pobleque mereix ser lliure, si no li ho do-nen s’ho pren.” En aquell instant,se sent una detonació, que algunespersones atribuiran a un tret d’ar-ma de foc d’un exaltat, però que lapolicia associarà a un tret de mag-nesi d’un fotògraf. Malgrat tot, finsi tot el governador civil de Barcelo-na, que ha presenciat la demostra-ció de força des del balcó de l’hoteld’Orient, reconeixerà: “L’acte haestat important no només pelnombre de manifestants, sinó perl’ordre i la serietat amb què s’hadesenvolupat la manifestació. Po-ques vegades se’n deu haver vistcap altra de tan nombrosa, tan or-denada i amb tanta correcció.”

Mentre la societat catalana esmobilitza de manera cívica, el go-vern de Madrid trontolla. L’ende-mà mateix, el govern presidit pelcomte Romanones cau i és substi-tuït per Eduardo Dato. La carpetacatalana incomoda, i el nou presi-dent del Consell de Ministres in-tenta afrontar la situació. Pocs

dies després d’aquell esforç col·lec-tiu, Enric Prat de la Riba adreçaun telegrama a Eduardo Dato enquè trasllada el profund malestarde la societat catalana per la parà-lisi del govern i reclama que el pro-jecte de les mancomunitats siguiaprovat per decret. Pocs dies des-prés, concretament el 19 de de-sembre, la Gaceta Oficial del Esta-do publica el decret de creació deles mancomunitats, un “cafè [pen-sat] per a tothom”, però que, alcap i a la fi, només utilitzaran lesdiputacions catalanes.

El document aprovat rebaixasubstancialment les pretensionscatalanes i no va més enllà d’unaautorització perquè les diputa-cions puguin mancomunar ser-veis, sense atorgar-los noves com-petències ni nous recursos eco-nòmics a banda dels que ja gestio-nen aquests ens. Aquest serà, pre-cisament, un dels principals ca-valls de Troia de la nova Manco-munitat, que es constituirà algu-nes setmanes després. Malgrattot, l’aprovació del decret va repre-sentar, en paraules del professorBorja de Riquer, la “principal vic-tòria assolida pel catalanisme po-lític fins al 1931”. La perseverançai la unitat de la societat catalana,que va aconseguir bastir una as-semblea catalana políticament tantransversal i, al mateix temps, ca-nalitzar la pressió ciutadana en lajornada del 24 d’octubre del 1913,van permetre aconseguir la prime-ra institució representativa de totel país des de la fi de la guerra deSuccessió i l’aprovació del Decretde Nova Planta. ■

El fracàsdel 1918El moviment per recla-mar un autogovernque s’adaptés a les as-piracions catalanesno es va aturar amb elreconeixement de laMancomunitat. A fi-nals del 1918 i principisdel 1919 es va viurel’anomenada “campa-nya per l’autonomia”,precisament en uncontext internacionalclarament propici,marcat per l’ensulsia-da dels grans imperisplurinacionals (l’ale-many i l’austrohonga-rès) i la difusió de ladoctrina Wilson sobreel dret a l’autodeter-minació dels pobles.Un dels documentsque van circular, ‘Ba-ses per a l’autonomia’,va aconseguir un su-port amplíssim, d’un95% dels municipisde Catalunya. Dos me-sos després, el projec-te d’Estatut aconse-guirà el suport del’As-semblea de Municipisi, en aquest cas, fins itot dels lerrouxistes.Malgrat tot, la reaccióde la societat espa-nyola serà virulenta,amb manifestacions iboicots inclosos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una manifestacióimponent, de més de 100.000persones, va recórrer elscarrers de Barcelona

2 LA UNIÓ FA LA FORÇA. L’Assemblea Catalana (1913) i demà: Les coalicions republicanes (1931)

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 201722 | Nacional |

L’aplicació de l’article 155de la Constitució ha portata la presó més de mig go-vern, ha enviat el presi-dent a l’exili i ha sembratla inquietud entre moltstreballadors públics, ques’han posat en guàrdiapels moviments dels ano-menats homes de negre del’Estat. Entre els més mo-bilitzats hi ha els mestres,que aquests dies assistei-xen estupefactes a un re-guitzell d’acusacionsd’adoctrinament que enocasions han arribat a ser

denúncies. Davant de totaixò, els docents fan pinyai s’estan organitzant perdefensar la seva tasca i elmodel d’escola catalana.

Els mestres fan servirtotes les eines que tenen al’abast i, com s’ha demos-trat amb les últimes mobi-litzacions, les xarxes so-cials en són una de moltpoderosa. Així ho han en-tès un grup d’ensenyantsque, tal com ja havien fetels estudiants amb la xar-xa Universitats per la Re-pública, la setmana passa-da van crear la plataformaDocents per la República.“En menys de 24 hores ja

teníem un miler de segui-dors a Twitter i ara ja hi hamés de 2.300 seguidors aTelegram”, diu la Tània,mestra de primària i por-taveu de Docents per laRepública.

La Tània explica quevan crear el movimentperquè “molts docents te-nien la necessitat de par-lar sobre com ens afectaràl’article 155 i com ens hemd’organitzar” per fer-hifront. En el seu manifest,la plataforma afirma queha nascut per “contribuira la consolidació de la Re-pública Catalana”, “defen-sar el model d’escola cata-

lana”, “ensenyar uns va-lors sòlids i democràtics” iajudar que els alumnes“esdevinguin adults cí-vics, feliços i lliures”. I totaixò –diu– està en perillpels atacs del govern espa-nyol “al nostre col·lectiu,que és un pilar fonamentalde la societat”.

Aquests dies, el movi-ment ha recollit la “inquie-tud” del professorat perles acusacions d’adoctri-nament que s’estan re-bent des del govern espa-nyol i entitats afins, espe-cialment després dels de-bats que hi va haver enmolts centres educatius

sobre el referèndum del’1-O i les seves conseqüèn-cies. “Estem creant unaxarxa per no deixar ningúsol i que les escoles no esvegin afectades pelsatacs”, diu la Tània, querecorda que “a l’aula sem-pre s’ha pogut parlar de totrespectant l’opinió de l’al-tre”. Ara toca “articular-nos per defensar-nos”.

El portaveu nacionaldel sindicat de professorsUstec-STEs, Ramon Font,confirma que les acusa-cions d’adoctrinament ales escoles catalanes “hancreat mala maror als cen-tres”. “Fins i tot hi ha casos

d’equips directius que de-manen als professors ques’autocensurin per por dela reacció d’alguns pares”,hi afegeix Font. En vistad’aquesta situació, el sin-dicat està estudiant qui-nes “accions legals” es po-den emprendre contra elsqui “persegueixen un col-lectiu”, en aquest cas el demestres. Font recorda que“la Constitució que tant esposen a la boca alguns re-cull el dret a la llibertat decàtedra”, un dret que ellmai s’havia imaginat quel’hauria de recuperar“com a bandera”.

Mentrestant, el sindi-cat demana al professorat“que no s’arronsi i segueixicom sempre defensant elmodel d’escola catalana” iadverteix que no en deixa-ran “passar ni una en el te-ma de la llengua”.

Francina Martí, presi-denta de l’Associació deMestres Rosa Sensat,també se suma a la cridade no deixar-se intimidarpels atacs contra l’escolacatalana. Admet que laqüestió “preocupa” elsmestres fins al punt que lasetmana passada es va ferun debat obert a l’associa-ció titulat Adoctrinamento pensament crític? Laconclusió –explica– va serque “a l’escola catalana esparla de tot, d’una mane-ra oberta i escoltant-se elsuns als altres, amb el mà-xim respecte per tothom,i ha de continuar sent ai-xí”. “No pot ser que es parlidels egipcis i els romans ino del que està passantara”, exclama.

La presidenta de RosaSensat remarca que l’es-cola en català, que “no se-para per motiu de llen-gua”, ha demostrat la sevautilitat per garantir “la co-hesió social” i que tots elsalumnes siguin “compe-tents en dues llengües”.“Si no fos així, molts nensno sabrien català”, avisa.Martí subratlla que, tot iles discrepàncies que la co-munitat educativa ha tin-gut amb el govern, ara “es-tà unida i al costat de lesinstitucions, que són pa-trimoni de tots”. “És el mo-ment d’anar a l’una.” ■

Els mestres s’organitzenper defensar-se del 155

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

a Els docents creen xarxes a internet i preparen accions legals per combatre la ingerència del’Estat i les acusacions d’adoctrinament a Es conjuren per preservar el model d’escola en català

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Molts docents tenienla necessitat de parlarsobre com ensafectarà l’article 155 icom ens hemd’organitzar”

“Els docents volemformar part de laconstrucció d’un noupaís”TàniaPORTAVEU DE DOCENTS PER LAREPÚBLICA

“No en deixarempassar ni una en eltema de la llengua”

Ramon FontPORTAVEU NACIONAL DEL SINDICATUSTEC-STES

Mestres manifestant-se defensant el model de l’escola catalana, el 25 d’octubre passat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

“La comunitateducativa està unida ial costat de lesinstitucions, que sónpatrimoni de tots.Hem d’anar a l’una”

“No pot ser que esparli dels egipcis i elsromans i no del queestà passant ara”Francina MartíPRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DEMESTRES ROSA SENSAT

“Hi ha equipsdirectius quedemanen alsprofessors ques’autocensurin per pord’alguns pares”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 12 DE NOVEMBRE DEL 201740 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 10.30 Signes dels temps . 11.00 Notícies 3/24. 13.50 APM? Extra. El capítol d’avui emet una escena

inèdita de la sèrie de la sobretaula de TV3, Com si fos ahir. També es recopilen algunes de les pitjors rimes que fa un curiós reporter de Telemadrid. A més, es fa un homenatge a Narcos, es mostren les millors pífies del Telediario .

14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Tarda de cine. La platja . El

Richard, un jove viatger que és a Tailàndia, descobreix un mapa misteriós dibuixat a mà que el porta fins a una illa paradisíaca. No obstant això, el que comença com una experiència idíl·lica aviat es converteix en un malson.

17.40 Tarda de cine. La sentència . Pierre Brossard és un vell francès que durant la Segona Guerra Mundial va simpatitzar amb els nazis i va matar jueus. Va aconseguir l’indult durant els temps de pau i ha estat amagat i protegit durant aquests anys per l’Església catòlica .

19.35 Polònia. 20.05 Al cotxe . Programa que trasllada

els convidats, col·laboradors o presentadors en cotxe des de la televisió fins a casa o de casa fins a la televisió, aprofitant el trajecte per conversar d’una manera diferent.

21.00 Telenotícies vespre. 22.00 30 minuts. Catalunya, afer exterior:

La resposta ha estat sempre la mateixa, que es tracta d’un conflicte intern. La Unió Europea ha vist el procés català com una qüestió a solucionar dins el marc espanyol.

22.40 Economia en colors . La propietat. Amb els Castellers de Vilafranca el programa explica que els sàpiens han dominat el planeta gràcies a la cooperació.

23.40 Quan s’apaguen els llums. Chicho Sibilio: Lluís Canut conversa aquesta setmana amb Chicho Sibilio.

00.35 El dia de demà.

SUPER 3 / 33 06.27 Ella Bella Bingo . 07.02 Lulú Brum-brum . 07.40 Loopdidoo . 08.05 Pat, el carter: Servei

d’entregues especial . 08.35 Mic . Inclou El Mic i els seus amics . 09.00 Pirata i Capitano . 09.27 El Zack i el Quack . 09.55 Els germans Kratt . 10.45 Rat Rank. 11.20 Kung Fu Panda: Llegendes

increïbles . 12.00 La família del Super3. 12.30 Espies de veritat . 13.20 Doraemon. 14.10 Espècies amenaçades . 14.50 Les misterioses ciutats d’or . 15.45 Cine. Doraemon i el viatge a la

Xina del passat . 17.20 Salve, rei Julien! 18.10 Els pingüins de Madagascar. 19.05 El meu cavaller i jo . 19.45 Els germans Kratt . 20.30 Kukurota . Amb Pau Ferran. 21.00 Tom & Jerry . 21.35 Diaris de vampirs : Sé què vau

fer l’estiu passat. (Estrena de la nova temporada.) / Mentides de veritat.

22.55 Cine. Gràcies per la propina . Dos germans solters de mitjana edat exerceixen de pare i mare dels seus dos nebots orfes. Junts formen una família liberal que contrasta amb el convencionalisme dels temps que corren .

00.50 Camins per anar a l’escola. 01.15 La cuina de Rachel Khoo:

cuines del món. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.30 Notícies locals. 10.00 Teló de fons. Nord i sud. Reemissió. 10.30 Religions. Reemissió. 11.00 Notícies locals.

15.00 Notícies locals. 16.00 1món.cat. Magazín. Festa major de Sant

Martí a Campelles, al Ripollès. Avui vivim lafesta major de Sant Martí a Campelles, unpetit poble del Ripollès, a la vall de Ribes, unentorn natural espectacular i concorregut peranar a caçar bolets. Parlem de tot plegat ambel seu alcalde, Joan Dordas, i un expert enbolets, Josep Blanch. A més, els actors PepCruz i Jordi Coromina ens parlen delCampelles emociona, el Cicle de Teatred’Alçada, que té lloc a l’estiu en aquestmunicipi.

18.00 Handbol en joc. Partit H. Sant EsteveSesrovires - Joventut H. Mataró, de la primeraestatal masculina d’handbol .

20.00 En joc. 21.30 Autèntics.cat. Programa d’entrevistes

amb Xantal Llavina. 22.00 Dosos amunt! Amb Toni Comas i Carles

Cortés. La cap de colla dels Sagals d’Osona,Anna Tió, és la convidada al programadesprés que la seva colla descarregués el seuprimer 5 de 8. Amb ella repassem també ladiada dels Castellers de la Vila de Gràcia, ladels Capgrossos de Mataró, la dels Xics deGranollers i la festa major del Clot.

23.00 Notícies locals.

Reconegut amb els guardons més prestigiosos i au-tor de frases i eslògans que tots recordem, el publi-cista Toni Segarra coneix tots els secrets d’una pro-fessió que ha transformat el món durant el segle XX.Aquest vespre, Xantal Llavina i Toni Segarra parlensobre el canviant món de la publicitat.

Conversa amb Toni Segarra

21.30 AUTÈNTICS.CAT

La televisió

Diada dels Xics de Granollers

12.00 DIADA CASTELLERA

Avui vivim en directe la diada de la colla Xics de Gra-nollers, que comparteixen plaça amb dues colles queviuen un magnífic final de temporada, els Minyons deTerrassa i els Castellers de Sants.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1174447L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU PAU CASALS

Av. de Palfuriana, 67del Vendrell

Preu de l’entrada: 6 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LAMOTO DE BASSELLA

Ctra. C-14, km 134(entre Ponts i Oliana)

Preu de l’entrada: 9 €

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

ESCAPADA HOTEL CLASS VALLS + PORT AVENTURA

+ FERRARI LANDPg. President Tarradellas.

Ctra. N-240 de Valls (Alt Camp)

El paquet inclou:1 nit d’hotel a Valls - Esmorzar

bufet - 1 entrada a Ferrari Land i aPort Aventura Park el mateix dia

OFERTA LIMITADAPreu des de: 99 euros per persona

Per a reserves, cal trucar al telèfon 977 608 090.Cal identificar-se com a subscriptor d’El Punt Avui en el

moment de fer la reserva i presentar la targeta

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

ESCAC DOBLE

Sala Gran del Casino deCaldes de Montbui,

diumenge 19 de novembre, a 2/4 de 7 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins avui, diumenge 12 novembre. Molta sort!

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

PARADÍS PINTAT

Cia. Pepa Plana

Teatre Auditori del MercatVell de Ripollet,

divendres 17 de novembre, a les 9 del vespre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins avui, diumenge 12 de novembre. Molta sort!

SORTEIG ACONSEGUEIX

1 ESMORZAR GRATUÏTPER A 2 PERSONES

ESMORZARDE CIÈNCIA

Restaurant 7 Portes

Pg. Isabel II, 14de Barcelona,

diumenge 19 de novembre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dimarts 14 de novembre. Molta sort!