JOHN LOCKE

El pensamnte polític de John Locke i el sorgiment del liberalisme

John Locke

• Primer gran teòric del liberalisme. • Pare del liberalisme: per sostenir

que tot govern sorgeix d’un pacte o contracte revocable entre individus, amb el propòsit de protegir la vida, la llibertat i la propietat de las persones.

• Filòsof sistematitzador de

l’empirisme.

Liberalisme • El seu ús corrent té un valor descriptiu un xic

limitat.• “Molts liberalismes”: en el seu desenvolupament

s’encreuen corrents de diferent origen.• Principis: -defensa de l’individu front l’Estat - individu font de llurs propis

valors morals. -procés de comerç exalta llibertat

-el mercat és un ordre espontani persa l’assignació de recursos.

Context històric

• Absolutisme dels Tudor• Guerra de les dues roses

XV: entre las casas de York i Lancaster→ anihilació i esgotament de la noblesa anglesa.

• Enrique VIII: • Suprimeix els monestirs i

les seves rendes. Redistribuí propietats de l’Església Catòlica, gairebé la cinquena part de les terres angleses, entre comerciants i petits nobles que s’incorporaren a la gentry i que dominaran la vida agrària.

• Auge de la doctrina econòmica mercantilista.

• Burgesia, majoritàriament puritana i hostil a l’anglicanisme, començava a sentir-se travada por les reglamentacions.

Els Estuards i la Guerra Civil• Jacob I:

“a los reyes se los reverencia, justamente, como si fueran dioses, porque ejercen a manera de un poder divino sobre la tierra.”

Doctrina del dret diví dels reis.

• En 1628 el Parlament redactà una Petició de Drets: il·legal exacció d’impostos o tributs sense el seu consentiment, l’allotjament de soldats en cases particulars, i l ‘engarjolament sense judici.

• Carles I decidí disoldre el Parlament a1629.

• Clar ambient general subversiu i revolucionari.

La Restauració i la Revolució Gloriosa

• Retorn de Carlos II: període de la Restauració (1660-85): Estat absolutista similar al descrit en el Leviatán (Hobbes) i una forta propensió vers el catolicisme.

• Contraposició entre govern real absolutista o

govern parlamentari.

• Jacobo II (1685-88), catòlic declarat que pretenia el poder absolut.

• Aquest episodi desencadenà el que es coneix com la “Revolució Gloriosa” de 1688-89.

• Parlament adoptà la Declaració de Drets (Bill of Rights).

Filosofia política

• Dos tractats sobre el govern civil.• El Primer tractat critica puntualment

els arguments de l’exitosa obra de Sir Robert Filmer, “Patriarca, o el poder natural dels reis”.

• Locke nega que l’autoritat reial li hagi estat concedida a Adán por Déu.

• ¿a qui hem d’obeir?

El Segon tractat o els fonaments del liberalisme

• Tracta del “verdader origen, extensió i finalitat del govern civil”.

• Similituds entre Hobbes i Locke.

• Llei natural: inscrita “en el cor dels homes.

• Empirisme: Locke nega l’existència de idees innates.

Contemporani de Hobbes

• Leviatán: últim gran exemple d’una obra intel·lectual del renaixement.

• Refutació definitiva dels arguments de Hobbes i la justificació perfecta de la democràcia representativa.

• Hobbes arribà a la conclusió que el despotisme que havia prevalgut a Europa era l’única forma de govern possible.

¿Què és el poder?

• “És un dret a dictar lleis [...] encaminades a regular i preservar la propietat, així como a emprar la força de la comunitat en l’execució de tales lleis i en la defensa de la República de qualsevol ofensa que pugui venir de l’exterior;

L’estat de naturalesa• “Homes reunits segons els dicta la seva raó,

sense que ningú sigui superior a ells sobre la terra, amb autoritat per a jutjar-se los uns als altres”.

• Los sres creats por Déu viuen en “un estat de perfecta llibertat” natural i d’igualtat.

• No és un estat d’absoluta llicència, no consisteix en què “cada un pugui fer el que le vingui en gana”.

• La llibertat natural de l’home “consisteix en la seva superioritat enfront a qualsevol poder terrenal”.

Propietat privada• Apologia de la moral burgesa i capitalista.• És un terme polisèmic: en sentit ampli i general

implica “vida, llibertad i hisenda” .• P.P. existia en l’Estat de Naturalesa, abans de

l’organització de la societat.

• Cap poder suprem “pot usurpar a cap hombre part alguna de la seva propietat sense el seu consentiment” .

• “La més gran felicitat no

consisteix en gaudir dels més gran plaers, sinó en

posseir las coses que produeixen els

majors plaers”

• HEDONISME CAPITALSITA

Contracte• Estat de guerra: convens els homes per

ingressar en una “societat civil o política”.• El contracte es realitza per a garantir la seguritat

de la propietat dels individus.• La tradició contractualista ha sostingut que

són precisos dos contractes successius para donar origen a l’Estat:

• -el primer és el pacte de societat, pel qual un grup d’homes decideix viure en comunitat, i

• -el segon és el pacto de subjecció, en el qual quests homes se sotmeten a un poder comú.

Societat política i govern• El “govern civil és el remei més adequat per

a les inconveniències que dóna l’estat de naturalesa”.

• “La finalitat suprema dels homes a l’unir-se en repúbliques i sotmetre's a un govern és la preservació de les seves propietats (vida, llibertat i hisenda), quelcom que en l’estat de naturalesa es molt difícil d’aconseguir”.

Pobres• Una nova actitud vers la pobresa que comença

a igualar el fracàs econòmic amb la carència de gracia divina. (Influència de la doctrina de la predestinació)

• La indolència és un pecat i el món ha estat creat per als laboriosos.

• Incapacitat política dels treblladors.• Funció del govern: protegir els homes “de la

violència i de la injuria dels altres”.

• -Els pobres no participen del poder polític, convertint l’Estat lockià en una societat de propietaris.

• “Tothom està subjecte pel esmentat consens

• als acords a que arribi la maoria”.

• PERÒ… aquest govern de la majoria era interpretat como el govern dels propietaris de terres, comerciants i persones adinerades.

Perspectiva elitista

• Locke legislà per als propietaris, però oblidà por complert als jornalers sin bens.

• El poble ha d’estar satisfet en saber que està virtualment representat pels propietaris erigits en legisladors.

Influències • Locke inaugura amb la seva obra el liberalisme: definint

llurs contorns essencials fins el present.• La principal contradicció de Locke i dels liberals

contemporanis prové de la seva incondicional defensa dels drets naturals (civils o humans) i el dret de propietat.

• Al col·locar els drets de propietat al mateix nivell que la protecció de les llibertats civils i inclús per damunt d’elles, Locke estava destinat a servir de mentor del liberalisme burgés així como al laissez-faire econòmic y de la lliure empresa”