JOSÉ MANUEL ARAGONÉS.

ESCULTOR

Presentación

La piedra puede parecer un material realmente duro, poco

modelable, e incluso imponer respeto, pero un profundo

conocimiento de las

técnicas y la precisa

utilización de las

herramientas, puede

convertirla en la imagen

de esta bella escultura

que acompaña estas

líneas; donde la materia

prima deja de inspirar

respeto para verla de una manera casi humana, tanto que

nos despierta interés sobre lo que estará pensando. El autor

de esta obra es un cantero que ha depurado su técnica de

forma autodidacta, hasta poder llamarse igualmente escultor

Alumno de la Escuela Taller de Barcelona, José Manuel, ha

trabajado en diferentes fábricas de cantería hasta

establecerse por su cuenta en su pueblo natal, La Fresneda.

Allí trabaja tanto la piedra arenisca, como el mármol o la

caliza, para convertirlas en piezas de la estructura de una

casa o en esculturas realistas, Jose Manuel prefiere para

trabajar los meses de otoño y primavera, puesto que lo hace

al aire libre.

TRABAJOS REALIZADOS

Curriculum Vitae José Manuel Aragonés

DATOS PERSONALES

Nombre y Apellidos: José Manuel Aragonés Erruz

Fecha de Nacimiento: 9 de noviembre de 1.996

Municipio: La Fresneda (Teruel)

Dirección: C/ Matarraña s/n

Localidad: La Fresneda 44596

Comarca: Matarranya

Telefono:978-854068 -649850516

Permiso de Conducir: De coche (B-1)

ESTUDIOS REALIZADOS

F. 1 Construcciones y Obras (Piedra y Mármol) 1.993

Instituto Politécnico de F.P.

Ciudad Escolar s/n Teruel

CURSO DE FORMACIÓN

Escuela Taller de Alcañiz. 1991 – 1.993

Especialidad: Talla de Piedra

Escuela Massana. Centro de Arte y Diseño (Escultura)

1.994 -1995

Especialidad: - Modelado de figura.

- Talla en piedra (Técnica de sacado de puntos)

- Dibujo.

Instituto del Maestrazgo. 1998

Introducción a la talla de madera.

Centro de los Oficios León 2.003 .

Introducción a la Forja..

Estereotomía de la piedra. León . 2007

Escultura directa en piedra 2008

Curso de construcción de relojes de sol. Centro de los

Oficios Tradicionales de Monroyo. Teruel. 2009.

Curso de Estuco y cal. Monroyo 2009

EXPERIENCIA LABORAL

Escuela Taller de Alcañiz 1.991- 1993

Realización de sillares para murallas y edificios

Fuente de “Las ranetas”

Fuente de “Castellón”

Acondicionamientos de parques y jardines con:

escaleras, fuentecillas, bancos, columnas, esculturas...

Intervención en el “Arco de las monjas”

Realización de arcos, cornisas, barandillas, escudos,...

Ayuntamiento de La Fresneda

Recuperación de la “Font de Sant Roc” 1.993

Rehabilitación de la Capilla de Santa Agueda. 1.994

Ayuntamiento de Alcañiz

Rehabilitación de la Escalinata de la Glorieta de

Valencia y Limpieza de la Fuente de los Caños. 1.993

Rehabilitación de los Bajos de la Iglesia de San

Francisco.

Ayuntamiento de Fuentespalda

Colaboración en la Fuente-Monumento de

Fuentespalda. 1.994

Ayuntamiento de Valjunquera

Rehabilitación de las Bases y parte de sus columnas de

La Lonja, así como, moldura y sillares de la misma. 1.994

Experiencia laboral en la Empresa de Roberto Gil

(Valderrobres). 1.994

Experiencia laboral en la empresa de cantería

Roda&Adell Valderrobres (Teruel). 1.998

Experiencia laboral de: Alabastros Sástago. Sástago

(Zaragoza). 1.997

Colaboración en la restauración de la escalera interior

del Castillo del Papa Luna. Illueca (Zaragoza) a cargo de la

empresa: Alabastros Sástago. 1.997

Trabajos de restauración en la empresa Restauro Ejea.

Torre de San Salvador. Ejea de los Caballeros. Zaragoza.

1.999

Taller de cantería Roda. Alcañiz. Teruel 2000.

Rehabilitación fachada Carlos Ferrer 2.000. La

Fresneda (Teruel)

Rehabilitación Centro Socio Cultural de La Fresneda

2.001

Retrato para el Monumento a Mosén León. Teruel .

2001

Recuperación de las Cruces de Término. Creu del

Codolar y La Creu. La Fresneda 2002.

Realización escudo de la Villa. Ayuntamiento

Valdeltormo. Teruel 2003.

Placas conmemorativas con motivo de la visita sus

Majestades los Reyes de España. Valderrobres 2004.

Escudo de la Villa Ayuntamiento de Beceite. Teruel .

2004

Recuperación de la imagen gótica de la Mare de Deu de

l’Assumpció de la Iglesia Parroquial de Cretas. Teruel 2004

Fachada casa Engracia Rubio. La Fresneda 2004.

Fachada casa Ortiz. La Fresneda 2004

Profesor de cantería en el Taller de Empleo de

Ayuntamiento de la Fresneda. 2005

Monumento al alcalde de Cretas Toni LLerda. 2006

Portada barroca de la Iglesia de la Asunción de

Calanda. 2007

Casa Aguiló Calaceite.2008

Fuente de Santa Agueda. La Fresneda 2008.

Fuente de la Iglesia de Fórnoles. 2009

EXPOSICIONES

Colectivas:

Trobada Cultural del Matarranya en Monrroyo (Teruel)

Trobada Cultural del Matarranya en Peñarroya dels

Tastavins (Teruel).

Exposición IV Jornada Íbera en Azaila.2008

Individuales:

Ayuntamiento de La Fresneda. (Teruel)

Tienda- Galería “La Lonja” Alcañiz. (Teruel)

Exposición y entrevista en los estudios del canal de

Televisión CBA. Alcañiz. 2000

Semana Cultural de Valdeltormo 2.000

Feria de Artesanía de Monroyo- Teruel 2003

Entrevista en el taller de La Fresneda por el canal

televisivo CBA. 2001

Varias entrevista publicadas en la revista Temps de

Franja. 2003

Participación en el calendario sobre actividades

artesanales. Caja Rural 2004.

Exposición permanente Galería Aragonés. Calle Mayor

La Fresneda.

Participación y exposicion en el III Simposium de

Alabastro celebrado en Albalate de Arzobispo. (Teruel,

Septiembre 2005)

PROYECTOS PENDIENTES DE REALIZAR.

Propuesta de de intervención para la restauración de los

leones del portal en el Puente de Piedra de Valderrobres.

Recuperación de la antigua Cruz de Término de Monroyo.

Teruel

Realización de una Fuente Barroca para el Ayuntamiento

de la Fresneda.

Estudio del Reloj Solar Horizontal para el Ayuntamiento

de La Fresneda.

AFICIONES

Miembro fundador de la “Associació Cultural del

Matarranya”. Entidad dedicada a la promoción y

dignificación de la lengua catalana propia de la comarca y

que apoya la producción cultural, literaria y artística

autóctonos.

Practicante de deportes: excursionismo, natación...

Asistiendo a clases de catalán nivel “C”

Iniciación a la Informática.

ENTREVISTA A L'ESCULTOR JOSÉ MANUEL ARAGONÉS.

REVISTA KALAT-ZEYD. CALACEIT. ABRIL 2007. NUM 12

Margarita Celma

«El dia que sigue he de traure totes les pedres que tinc al

cap»

José Manuel Aragonés Erruz va náixer l'any 1966 i és un

artista del volum; escultor i picapedrer que se sent del

Matarranya i ha viscut tota la seua vida a la Freixneda, poble

que el va inspirar des de menut amb les seues pedres i

arquitectura. Aragonés es def ineix com un artista Realista i

Neo-modernista al que li agrade també la Figuració.

- José Manuel, explica'ns com t'ha vingut aquesta afició

per l'escultura.

Sempre m'ha agradat el dibuix. Recordó que als cinc o sis

anys tenia una pissarra menudeta que em van portar els reís i

allí ja feia els meus dibuixets. Quan em preguntaven qué volia

ser de gran, jo deia que pintor. He estat bastant fantasiós:

que si histories de castells, guerres, cavallers... L'arquitec-tura

popular de la Freixneda i Comarca del Matarranya m'ha influít

per a dedicar-me al material petri.

- Com t'has format?

Vaig fer primer grau de cons-trucció i talla en pedra, també

vaig estudiar delineado a l'lnstitut Politécnic de l'Exércit a

Calataiud. Em va venir molt bé per al tema de la pedra.

També vaig treballar amb diversos pale-tes: Roberto Gil,

Higinio Gil, Candido Roda i a Alcanyís. Des-prés va eixir

l'oportunitat d'a-nar a l'Escola Taller d'Alcanyís per a fer un

curs de picapedrer, impartit per Candido Roda, que va durar

tres anys i alió va ser el definitiu; vaig disfrutar moltíssim.

D'una pedra grossa, redona que no tenie cap forma vam fer

un pla perfecte. Em vaig quedar parat, aixó em va posseir i

cada vegada anave a mes i tenia el cuquet de aprendre mes.

Llavors vaig anar a Barcelona i vaig sol.licitar una matrícula

especial a l'escola Massana triant les assignatures que a mi

m'interessaven; vaig estar-hi sis mesos. Allí vaig aprendre el

sistema de copia per punts, que ja utilitzave Rodin al segle

XIX. M'agrade molt l'escultura Modernista de Llimona de

Barcelona, Clara que és Neocentiste, Miguel Ángel dins del

Renaixement i el Realisme de Joan Mora de Barcelona que fa

unes peces fantàstiques; et reproduíx objectes hiperrealistes.

- Parla'ns de les diferents denominacions que té aquest

ofici.

A la edat mitjana estaven els maçons, els picapedrers

s'agrupaven en lógies i es protegien. Des de llavors h¡ ha

moltes paraules: talladors de pedra, lapi-daris i picapedrers

que son també els que munten els blocs de pedra a les

catedrals i esglésies. Moltes d'aquestes paraules la gent les

relacione amb temes funeraris. Hi ha molta confusió.

Picapedrer és cantero en castellá o marmolista. El

picapeder és un artesa. L'artista fa els dissenys i projectes

propis i l'artesa no té perqué tenir eixe nivell. Hi ha artistes

que fan els models pero no piquen la pedra, ho encarreguen

a uns altres picapedrers.

En el meu cas faig treballs de picapedrer: fronteres, arcades i

altres elements arquitectónics, pero també em considero

escultor, és una cosa que es porte a dins.

- Has creat la teua propia empresa?

Sí. Em vaig ficar autónom i em vaig dedicar a l'escultura i a

picar pedra. Porto les terres de casa i quan vaig a collir olives

estic tot el dia somiant en projectes. Ara només faig treball

per encárrec. Això mes creatiu, mes personal teu, això ho tinc

a dins. El dia que sigue he de traure totes les pedrés que tinc

al cap, totes les peces

Vull animar a la gent a que pense en pedra, en escultura i que

valore l'Art. És un crit a la sensibilitat de la gent.

- Amb quin tipus de material t'agrade treballar?

Depén de l'encárrec. M'agrade el sauló -que és una pedra

arenisca- el marbre, les calisses, algo de fang, terracota i

l'escaiola. La pedra és el material que domino mes, pero no

estic tancat a res.

- Amb quines técniques treballes la pedra?

Si he de fer una obra amb un model utilitzo el compás. Ix una

peça exactament a una altra. Primer s'ha de modelar tot en

fang, després fer l'escaiola i finalment amb el compás, amb

punts, la trasllades a la pedra. Si la peca no té model o és un

relleu pots passar a tallar-la directament. Després pots polir-la

o no. Si ha d'estar a l’aire lliure el polit desa-pareix amb el

temps

T'agrade el

color de la

pedra natural

o prefereixes

pintar-la?

Quan parlo de

creació les dos coses, depén del tema, de la inspiració i si

son encárrecs o no.

Ara estem a una cultura en la que tot ha de ser de pedra. A

les cases reivindico la pintura a la cale. El lluít d'una casa está

fet expresament per a tapar totes les faltes de la construcció,

és una protecció per a la casa i aixó anave pintat de blau o

blanc. Si l'edifici té la façana de sellassos de pedra trobo que

seria un sacrilegi pintar-lo.

- Parla'ns de les teues obres.

Vaig comencar amb treballs de canter: la Font de Sant Roc

que va ser un encárrec de l'Ajuntament de la Freixneda; vaig

intervenir a la Fuente de Castellón d'Alcanyís; vaig restaurar

la Capelleta de Santa Águeda de la Freixneda i les bases de

les columnes de la Llonja de Valljunquera. He fet el bust de

Mossén León Andía, de Toni Llerda, de la meua dona, del

meu nebot, també he fet creus del terme... Tinc una bota

esculpida.

- Explica'ns aixó de "la bota", quin misteri té?

Quan estudiava a Barcelona, el professor em va dir: -perqué

no vas al mercat de la Boqueria i agarres unes fruites com a

models per aprendre técnica? Se'm va ocórrer fer una bota.

Era la meua bota que havia estat tres anys amb mi a Alcanyís

mentre estudiava.

La bota és una peca que atrau molt al públic, suposa un

objecte tan humil i senzill que ningú li donaría importancia per

a fer-ne una escultura.

- Has trencat alguna vegada alguna obra?

Se'm va trencar una per accident. Vam estar mesos

treballant, ere el cos de la meua novia, ara la meua dona.

Hagués agradat molt. Podie haver estat una Venus, la Venus

del Matarranya. Vaig plorar i tot.

- Conta'ns projectes que faràs o que t'agradaria fer.

Hi ha una proposta per a l'Ajuntament d'Alcanyís que els va

agradar i interessar molt. Se situaríe a la primera rotonda que

trobes abans d'entrar a Alcanyís venint del Matarranya. Serie

un monument a la dona treballadora del camp. No s'ha fet mai

un monument que valore tot el treball que ha dut la dona:

pujar els fills, la casa i a mes a mes ajudar a l'economia

familiar. S'hauria de saber el dur que és anar a les olives,

preparar la cistella del dinar, el sopar i tot.

Un altre projecte que m'a-gradaria fer al Matarranya estaría

situat a la rotonda de les Ventes. La idea que tinc jo és fer un

monument d'entrada al Matarranya, a la comarca natural, al

ríu, les oliveres, les pintures rupestres, als llauradors, pastors,

la Llengua, el vi, els diables, pero no com els que presente el

Cristianisme com si fossen dimonis, sino com una força de la

natura.

També em tenen molt preocupat els lleons del Pont de Pedra

de Vall-de-roures, que haurien d'estar ben protegits al castell

o similar. Son unes peces escultóriques que están molt ben

tallades. Tenen una factura boníssima i molta força. S'haurien

de restaurar i traure'n la microflora.

- Tens inquietud per crear escola?

Si, ho tinc present. Vaig donar un curset a un Camp de

Treball. Ara estic treballant al carrer, pero quan tinga fet el

taller m'agradaria donar classes. Jo també em segueixo

formant.No és un ofici fácil i has de tenir força. Hi ha anys que

tens mes encárrecs que uns altres i els preus de les peces

encara no estan prou valorats si ho comparem amb la resta

d'escultors que jo conec que están a uns altres territoris.

- Tu exposes a casa teua. Pero a part d'aquí, has exposat

a mes llocs?

A Mont-roig per mitjá de l'Associació Cultural Sucarrats i per

l'Associació Cultural del Matarranya a les Trobades de Mont-

roig i Pena-roja.

- Què hi trobes a faltar a la Comarca del Matarranya quan

parlem d'art?

Espais per a artistes per a exposar amb instalacions correctes

i una bona iI.luminado. Estaría bé fer exposicions itínerants.

- Als pobles del Matarranya hi ha molta pedra. Qué se

t'acudíx per a millorar o ajudar a conservar-la?

Jo pensó que no s'está tractant massa bé a l'arquitectura

popular, perqué s'está collocant molta pedra i s'estan

desvirtuant molts elements. Los brancals per exemple no es

respecten i moltes altres coses.

De les pedrés d'imitació, cartópedra, que ara tant es

fiquen pels nostres pobles, qué n'opines?

És un abús, tot i que hi ha qui ho treballa molt bé. Jo entenc

que s'utilitze per a la restauració de peces, per a restaurar la

cornisa d'un balcó o una fulla d'un escut que falte, per

exemple per a un element en concret. Pero per a fer tota una

frontera, trobo que és una falta de respecte a l'edifici i a

l'entorn. Si na casa és humil, doncs és humil. Perqué l'hem de

transformar en sillería! Tot té el seu encant.

- Veig que li tens molt de respecte a la pedra. Aixó que

"penses en pedra", qué vol dir?

És el que f ico a les meues targetes de presentado. Vull

animar a la gent a que pense en pedra, en escultura ¡ que

valore l'Art. És un crit a la sensibilitat de la gent.

- Et pots arribar a imaginar la historia que pot tenir una

pedra determinada?

Perfectament. Em fan pensar en l'erosió, les caigudes o si

han anat rodolant pel riu.

- Vols contar-nos en alguna?

Al castell d'allá dalta la Freixneda hi ha una torre que és un

colomer. Dins de la torre hi ha una cisterna. Tot allò estava

ple de runa. Una mica mes per avall hi havie com una especie

de coveta de mig metre. Quan era menut vaig convencer ais

meus amics que aixó comunicave i no veges tu la manera de

sorollar runa. Mos vam embotir per aquí i per allá a veure si hi

havia alguna resta del castell. Anavem totes les tardes i

baixávem a baix amb unes cordes. Quan vam arribar només

hi havia rajola, res mes. A camins ho recordem amb els

amics. Em diuen: -mira que mos vas fer pencar! -

Parla'ns de la teua vida associativa. Vas ser soci

fundador de l'Associació Cultural del Matarranya.

Sempre het ingut interés per la llengua. De menuts amb els

amics a l'escola ens escrivíem notes en cátala, malament

perqué llavors no ens ensenyaven a llegir o escriure. En

aquella época tothom deie xapurriau, cátala molt pocs.

Record que als inicis de la Televisió Aragonesa un dia va eixir

la Teresa Jassà llegint un poema en català. Estava a un bar

amb els amics i va haver-hi gent que aplaudie pero

escridassave: uh, uh! Aixó em va arribar al cor. Vaig comentar

a preguntar-me: -Com pot ser que diuen que és una llengua

mal parlada? -No pot ser; si la parlem!, -De on ve esta

llengua?

A la Enciclopedia Aragonesa vaig llegir l'apartat de cátala que

va fer Artur Quintana i va ser molt revelador per a mi.

Recordó que ens vam juntar a la Freixneda molta gent entre

ells: Lluís Rajadell, José Querol -Marco-, Desideri Lombarte,

Toni Llerda i la Mercé Pallares, Ricard Solana, Mercé Gimeno

i Jesús Segurana que va apuntar que serie convenient fer una

associació cultural, llavors ja n'hi havien dos al nord de la

Franja. Va eixir Toni Llerda de president a una reunió que

vam fer a Vall-de-roures al local de la Societat.

Hem d'eixir al carrer totes les Associacions de la Franja per a

qué a tot arreu coneguen que aquí parlem català.

- Creus que és necessaria una llei de Llengües a l'Aragó?

Evidentment. Pensó que l'Estatut d'Aragó, aprovat

recentment, és inconstitucional en referencia a les Llengües,

ja que no ens ha considerat. S'haurie de denunciar al Govern

d'Aragó, encara que sigue una mica fort dir-ho. Trobo que les

associacions estem molt parades. Hem d'eixir al carrer totes

les associacions de la Franja per a que a tot arreu coneguin

que aquí parlem cátala: els del cátala i els del aragonés.

Podríem anar amb pancartes, tabals, gaites i calderons que

fan molt soroll. La cosa és remoure l'opinió i la premsa. Hem

de eixir al carrer. Crec que hi haurie molta gent.

Proyectos

Participación III Simposio escultura en alabastro

http://www.lafresnedaweb.com/

CURSO DE CANTERIA BÁSICA Profesor: José Manuel Aragonés Erruz, cantero y escultor.

Lugar: Polígono “Els Clots”

Municipio: La Fresneda Nº de horas: 40

Calendario: 8 al 12 de agosto, ambos inclusive. Horario: 9,00h a 13,00h y de 15,00h a 19,00h

Dirigido a: Empresarios, empleados de la construcción y personas

interesadas en formarse en esta disciplina y residentes en los municipios de las Comarcas del Bajo Aragón y Matarraña. Nº de alumnos mínimo: 10 Máximo: 15 Reservadas a personas desempleadas: 3 Contenido del curso

Elementos arquitectónicos: - Sillar

- Moldura

- Bola

- Trazado de un arco INFORMACIÓN y RESERVAS: BAJO ARAGON-MATARRAÑA (OMEZYMA) Avda. Aragón, 13 44641-Torrevelilla (Teruel) Teléfono: 978 85 20 11 Fax: 978 85 24 03 Horario: 10,00h. a 14,00h. Correo electrónico: gestion@omezyma.es Plazo de inscripción hasta el 25/07/2011 FINANCIADO POR: F E A D E R

Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural: Europa invierte en las zonas Rurales