Judaisme
54
religions monoteistes
Transcript of Judaisme
religions monoteistes
Judaisme
TANAK - LA BIBLIA HEBREA
Josué, Jutges, 1-2 Samuel, 1-2 Reis Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Osees, Joel, Amos, Abdíes, Jonás, Miquees, Nahúm, Habacuc,Sofoníes, Ageu, Zacaríes, Malaquíes
Salms Job Proverbis Rut Cantar de los Cantares Eclesiastès Lamentacions Ester DanielEsdresNehemíes1 i 2 Cròniques
Mur de les lamentacions. JERUSALEM
Sinagoga a Barcelona
Sinagoga
BERIT MILÀ
Bar Mitzvà
Bar Mitzvà
Bar Mitzvà
Bar Mitzvà
EL CASAMENT JUEU
ALGUNS SÍMBOLS
La KetuvàÉs el certificat de matrimoni religiós. Estableix lesobligacions del marit amb la seva dona i ésguardada per l'esposa.
La jupàÉs el pal nupcial o tàlem que simbolitza la futur allar.La jupà gairebé sempre està formada d'un tros detela sostingut per quatre vares. Freqüentment lacerimònia nupcial es denomina "La jupà".
La copaEn concloure la cerimònia nupcial el nuvi trencauna copa de vi amb el peu, costum que té l'origenen el Talmud, en record de las destrucció delTemple de Jerusalem i com a referència alsmoments difícils de la vida.
Els anellsCom a símbol d’estar disposats a compartir un destícomú.
Call Jueu Girona
MAGUEN DAVID
No és un símbol d'origen jueu;apareixia a la Càbala i s'ha anatestudiant a través d'ella; per tant ésun símbol que sorgeix a la Edat
Mitjana.
Es diu que David la duia al seu escut.Són dos triangles entrellaçats, un
mirant al cel i l'altra a la terra .
La menorah
Canelobre de set braços que tradicionalment estava a l'entrada del Sancta Sanctorum vetllant l'Arca del'Aliança. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació.
La Menorah és un símbol pròpiament jueu. Si es trobava en una comunitat jueva era senyal que aquestagaudia de plena llibertat.
pregària jueva
pregària jueva
Kippah
tefilin
talit
TALIT
Mantell ritual amb el que es cobreix l'home jueu en les seves oracions durant el dia.
Té quatre cantonades de les quals surten uns serrells anomenats Tsitsit
KIPPAHCasquet o solideu utilitzat pels homes jueus.
Tefilins o filacteris
Són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre
passatges de la Torà que són anomenats PARSHA.
FESTA DE SUKKOT davant el Mur de les LamentacionsCabanya construïda en una escola jueva per a la festa de Sukkot
SUKKOT
“La festa de les cabanes o dels tabernacles”. Es recorda la protecció de Jahvè sobre el poble jueu en elseu pas pel desert. També se celebra la nova collita. Té lloc a la tardor, del 15 al 22 de tixrí. Les persones juevesconstrueixen una cabanya (sukkà) al balcó o al pati de casa seva. Dins la cabanya hi mengen i si l’espai es prougran, també hi dormen. Simbolitzen amb això que el poble jueu es considera un poble que sempre està en camí(com quan eren nòmades o quan van travessar el desert sortint de l’esclavatge d’Egipte) en la recerca de Jahvè.
XAVUOT
“Festa de les setmanes” o Pentecosta i se celebra
els dies 6 i 7 del mes de sivan.
Es recorda l’aliança feta a la muntanya del Sinaí
entre Jahvè i el poble d’Israel i la revelació per part de Jahvè del seu nom. Lliurament de les taules de la
Llei a Moisés.
S’ofereix a Jahvè pa i mel i les sinagogues es
guarneixen amb flors .
ROSH HASHANA
L’inici de l’any”. Se celebra l’1 i 2 de tixrí. Ésla festa de cap d’any.
S’anuncia el començament de l’any amb elso del shofar (un corn de cabra ques’utilitza per anunciar el dia de repòs deldissabte i les grans celebracions).
Rememora l’animal que va sacrificar elpatriarca Abraham en lloc del seu fill Isaac;simbolitza la submissió de la persona davantJahvè). En aquesta festa es recordaJahvè com a creador del món i jutge detotes les faltes comeses.
Són dies de meditació en els quals lespersones jueves fan una revisió de l’anyque s’ha acabat i prenen mesures per tal deno tornar a fer allò que han trobat denegatiu en la seva actuació.
YOM KIPPUR
“Dia del perdó” i se celebra set dies després del Roix ha-Xanà, és a dir el 10 de tixrí.
Simbolitza que tot allò de negatiu que una persona ha fetdurant l’any acabat queda esborrat i comença l’any demanera realment nova.
És un dia de dejuni en què es demana perdó a Jahvè pertotes les faltes comeses. La celebració comença tambéamb el so del xofar.
Rabí fent sonar el shofar a la festa del Yom Kippur
HANUKKAH
És la “Festa de les llums”. Es tradueix per “consagració”o “dedicació” i se celebra del 25 de Kislev al 3 de Tebet.(novembre-desembre)
Aquesta festa celebra el solstici d’hivern i la victòria del poblejueu contra l’invasor grec que volia destruir la religiositatjueva l’any 165 aC.
Dura vuit dies i l’element típic és la Hanukkah (ocanelobre de nou braços) que es posa prop d’una finestraperquè la gent del carrer sàpiga que aquella és una casajueva. Al llarg dels dies de festa, el més petit de la casaencén cada nit, amb l’espelma que fa nou, una espelma de laHanukà. En aquesta festa la família s’intercanvia regals.
PURIM
Es recorda l’alliberament del poble jueu del domini persa.
Durant aquesta festa és molt important menjar i beure bé. Les persones es disfressen i es posenmàscares.
A la sinagoga es llegeix el primer llibre d’Ester i cada cop que es pronuncia el nom de l’enemic del poblejueu es pica a terra i es fa molt de soroll. Se celebra el 14 d’adar.
