Karl Marx - Nodo50. Contrainformación en la Red · És impossible separar la Naturalesa i l'home....

Karl MarxKarl Marx

El Manifest ComunistaEl Manifest Comunista

2

Crítica al capitalismeCrítica al capitalisme

La concepció dialèctica del La concepció dialèctica del materialismematerialisme

Marx s 'oposa a una f i losofiaMarx s 'oposa a una f i losofiaideològica ideològica (en el sentit de falsa consciència)(en el sentit de falsa consciència) i iabstracta.abstracta.

Sustenta una posició material ista.Sustenta una posició material ista.

Pensa la realitat comPensa la realitat comel procés concret de la producció.el procés concret de la producció.

Període humanistaPeríode humanista

Teoria de l’alienacióTeoria de l’alienació

Primera arrel del pensament de MarxPrimera arrel del pensament de Marx

3


Explicació de la realitatExplicació de la realitaten termes de matèria en moviment.en termes de matèria en moviment.



MaterialismeMaterialisme

4


En l 'àmbit filosòfic, s 'oposa a:En l 'àmbit filosòfic, s 'oposa a:

Idealisme:Idealisme:

La matèria és un producte de la ment.La matèria és un producte de la ment.

Espir itualisme:Espir itualisme:

És impossible reduir l 'esperit a matèria.És impossible reduir l 'esperit a matèria.




5


Front l‘Idealisme, afirma:Front l‘Idealisme, afirma:

Només hi ha substàncies corpòries.Només hi ha substàncies corpòries.

El món natural pot ser explicat a partir de s í mateixEl món natural pot ser explicat a partir de s í mateix No cal acudirNo cal acudir a cap principi transcendenta cap principi transcendent (com ara, déu).(com ara, déu).




6


Front l‘Espiritualisme:Front l‘Espiritualisme:

Defensa l 'ateismeDefensa l 'ateisme

Considera la vida anímica i la conducta humana,Considera la vida anímica i la conducta humana,no com manifestacionsno com manifestacionsd 'una suposada substància espir itual,d 'una suposada substància espir itual,s inó com manifestacions del cos,s inó com manifestacions del cos,particularment del cervell.particularment del cervell.




7


No consisteix en la simple afirmacióNo consisteix en la simple afirmació““tot és matèria”.tot és matèria”.

S 'oposa:S 'oposa:

a l ' idealisme de Hegel.a l ' idealisme de Hegel.

al material isme del segle XVII I .al material isme del segle XVII I .



Materialisme de MarxMaterialisme de Marx

8

Crítica al capitalismeCrítica al capitalisme Període humanistaPeríode humanista


Contra el material isme mecanicista:Contra el material isme mecanicista:

Perquè manca dePerquè manca decaràcter dialèctic i històr iccaràcter dialèctic i històr icatès que redueix la matèriaatès que redueix la matèria

a l leis mecàniques.a l leis mecàniques.


Contra el materialisme del segle XVIIContra el materialisme del segle XVII

9


Contra el materialisme del segle XVIIContra el materialisme del segle XVII



Contra el material isme de Feuerbach:Contra el material isme de Feuerbach:

Perquè considera la realitat Perquè considera la realitat com objecte de contemplació. com objecte de contemplació.

Si el pensar és posterior a l 'ésser,Si el pensar és posterior a l 'ésser,i les idees,i les idees,pur “reflex” de la realitat,pur “reflex” de la realitat,l 'l ' homehomeés un ésser passiu–contemplatiu,és un ésser passiu–contemplatiu,i la Naturalesa i l 'i la Naturalesa i l ' homehome resten escindits. resten escindits.


10


És impossible separar la Naturalesa i l 'És impossible separar la Naturalesa i l 'homehome ..

L’L’homehome no és un ésser contemplatiu no és un ésser contemplatiués un ésser actiu, que transforma la Naturalesa.és un ésser actiu, que transforma la Naturalesa.(contra Feuerbach),(contra Feuerbach),

La Naturalesa “real” ésLa Naturalesa “real” ésla Naturalesala Naturalesatransformada per l 'transformada per l 'homehomei , per tant,i, per tant,introduïda en l 'esdevenir històricintroduïda en l 'esdevenir històric(contra el mecanicisme).(contra el mecanicisme).




11


És el concepte de És el concepte de praxipraxiel que li permet superarel que li permet superarla contraposició idealisme-materialisme (clàssic).la contraposició idealisme-materialisme (clàssic).

Aquest materialismeAquest materialismeha estat anomenat “humanisme”.ha estat anomenat “humanisme”.

La realitat ésLa realitat ésel món humanitzat pel treball humà.el món humanitzat pel treball humà.




12


a)a) Dialèctica (mètode dialèctic de Hegel).Dialèctica (mètode dialèctic de Hegel).

b)b) Teoria de l 'alienació religiosa de Feuerbach.Teoria de l 'alienació religiosa de Feuerbach.

c)c) El “mètode inversor” de Feuerbach.El “mètode inversor” de Feuerbach.


Punt de partidaPunt de partida


13


Teoria que accepta:Teoria que accepta:

El canviEl canvi

La contradiccióLa contradicció

La racionalitat del canviLa racionalitat del canvi

La interpretació no fragmentariaLa interpretació no fragmentariade la real itatde la real itat


DialècticaDialèctica


14


Concep el moviment comConcep el moviment comuna categoria fonamentaluna categoria fonamentalde l 'ésser.de l 'ésser.

La realitat està sotmesaLa realitat està sotmesaa l’esdevenir i a la història.a l’esdevenir i a la història.

Qui no capte un objecteQui no capte un objecteen termes deen termes dela seua construcció històrica,la seua construcció històrica,no comprendrà bé tal objecte.no comprendrà bé tal objecte.




Accepta el canviAccepta el canvi

15

El canvi té el seu origenEl canvi té el seu origenen l 'existència de contradiccionsen l 'existència de contradiccionsen el si mateix de les coses;en el si mateix de les coses;

La realitatLa realitat(Naturalesa i món humà o històr ia)(Naturalesa i món humà o històr ia)és l 'àmbit on es dóna el conflicte.és l 'àmbit on es dóna el conflicte.

Les distintes construccions socialsLes distintes construccions socialssón conseqüènciasón conseqüènciadels confl ictes entredels confl ictes entreles classes socials antagòniques.les classes socials antagòniques.




AcceptaAcceptala contradiccióla contradicció

16


El canvi no ésEl canvi no ésun moviment caòticun moviment caòtic

Hi ha un ordre racionalHi ha un ordre racionalen el desenvolupamenten el desenvolupamentde la realitat.de la realitat.



AcceptaAcceptala racionalitat del canvila racionalitat del canvi

17


L'esquema més abstracte de tot canvi:L 'esquema més abstracte de tot canvi:

Tesi: afirmació d 'una realitat.Tesi: afirmació d 'una realitat.

Antítesi: negació de la realitat anterior.Antítesi: negació de la realitat anterior.

Síntesi: integració deSíntesi: integració de

les dues realitats contradictòries.les dues realitats contradictòries.



AcceptaAcceptala racionalitat del canvila racionalitat del canvi

18


les coses són el que sónles coses són el que sónen la mesura que:en la mesura que:

formen part de tots més amplis,formen part de tots més amplis,

participen de relacions amb el tot;participen de relacions amb el tot;cada objecte real éscada objecte real és

un cas particular o moment del totun cas particular o moment del tot



InterpretacióInterpretacióno fragmentàriano fragmentàriade la realitatde la realitat

19


Teoria de la alienació religiosa de FeuerbachTeoria de la alienació religiosa de Feuerbach

Feuerbach rebutjaFeuerbach rebutjal’idealisme de Hegell’idealisme de Hegelperquè deixa intactaperquè deixa intactala frustració de l 'la frustració de l 'homehomeen la seua realitat natural.en la seua realitat natural.


20


HegelHegel presenta l ' presenta l 'homehomecom la revelació de déu:com la revelació de déu:

L’L’homehome està al ienat. està al ienat.Quan és conscient queQuan és conscient queel seu ser és una creació divina,el seu ser és una creació divina,supera la seua al ienació.supera la seua al ienació.



21


Aquesta explicació ésAquesta explicació ésuna mistificacióuna mistificacióde la veritat humana.de la veritat humana.



22


La veritat humana la troba ambLa veritat humana la troba ambel “el “mètode inversormètode inversor”:”:

No és l‘No és l‘homehome emanació de déu. emanació de déu.És déu emanació de l 'És déu emanació de l ' homehome ..

L’L’homehome és el subjecte i és el subjecte idéu el predicatdéu el predicaten el procés de pensament en el procés de pensament pel qual l 'pel qual l ' homehome projecta en déu projecta en déula suma de les qualitats de la seua espècie.la suma de les qualitats de la seua espècie.



23



Feuerbach descobreix,Feuerbach descobreix,en la religió,en la religió,la clau de l 'alienació humana.la clau de l 'alienació humana.

L’L’homehome deixarà d’estar al ienat deixarà d’estar al ienatquan despertequan desperte

del seu somni rel igiós.del seu somni rel igiós.


24


Accepta la crítica de la religióAccepta la crítica de la religióde Feuerbach,de Feuerbach,però, la troba insuficient.però, la troba insuficient.

No explicaNo explicala al ienació dels la al ienació dels homeshomesen la seua vida polít ica i social.en la seua vida polít ica i social.



MarxMarx

25


L 'home concret manca de dimensió històrica.L 'home concret manca de dimensió històrica.


La filosofia de FeuerbachLa filosofia de Feuerbachno proporciona prou elementsno proporciona prou elementsper ordenar el mónper ordenar el móna la mesura de l 'a la mesura de l 'homehomeen els àmbits de la societat ien els àmbits de la societat i

de la història.de la història.


MarxMarx

26



No formula cap crít ica de la vida realNo formula cap crít ica de la vida real


MarxMarx



27



No fa propostes per a reformar-laNo fa propostes per a reformar-la


MarxMarx



28



Per superar l’al ienació, proposa la conscienciació.Per superar l’al ienació, proposa la conscienciació.


MarxMarx



29



Per desemmascararPer desemmascararles causes “humanes”les causes “humanes”de la alienació,de la alienació,Marx aplica el “mètode inversor”Marx aplica el “mètode inversor”a la filosofia política hegeliana.a la filosofia política hegeliana.

El mètode inversor de FeuerbachEl mètode inversor de Feuerbach

30



La La societat civilsocietat civil és ésl 'esfera de les relacions privadesl 'esfera de les relacions privadesentre els entre els homeshomes

hi ha contradiccions i conflictes.hi ha contradiccions i conflictes.

En Hegel:En Hegel:

Crítica de la Filosofia Política de HegelCrítica de la Filosofia Política de Hegel

31



L'L 'EstatEstat té un paper mediador: té un paper mediador:

Concil iaConcil iaels interessos privats iels interessos privats il ' interès general.l ' interès general.

Supera l 'oposició entreSupera l 'oposició entresocietat civi l societat civi l (burgesia)(burgesia) i iv ida polít icavida polít ica(feudalisme, monarquia absoluta)(feudalisme, monarquia absoluta)

En Hegel:En Hegel:


32



L'Estat és la síntesi superiorL 'Estat és la síntesi superiorque conserva al seu sique conserva al seu sila societat civil la societat civil (societat burgesa)(societat burgesa) ..

En aparença,En aparença,Estat i societat civi lEstat i societat civi lestan separats;estan separats;en la realitat,en la realitat,

amb la síntesi,amb la síntesi,

estan reconci l iats.estan reconci l iats.

En Hegel:En Hegel:


33



DenunciaDenunciala teoria política hegelianala teoria política hegelianacom una mistificació.com una mistificació.

Hegel inverteix la realitat:Hegel inverteix la realitat:

Marx:Marx:

Posa la Idea com subjecte de la Històr iaPosa la Idea com subjecte de la Històr iaquan el subjecte de la Història és lquan el subjecte de la Història és l 'home'home social; social;


34



DenunciaDenunciala teoria política hegelianala teoria política hegelianacom una mistificació.com una mistificació.

Hegel inverteix la realitat:Hegel inverteix la realitat:

Marx:Marx:

Absorbeix la societat civi l en l 'EstatAbsorbeix la societat civi l en l 'Estatquan l’Estat és manifestació de la societat civi l.quan l’Estat és manifestació de la societat civi l.


35



La filosofia política idealistaLa filosofia política idealistapresenta l 'Estat modernpresenta l 'Estat moderncom l’essència del fenomen social.com l’essència del fenomen social.

Li atribueix la defensa d 'un “interès universal”Li atribueix la defensa d 'un “interès universal”quan defensaquan defensaels interessos particulars de la burgesia;els interessos particulars de la burgesia;

Marx:Marx:


36

Postula la independència de l 'EstatPostula la independència de l 'Estatmalgrat que la classe dominantmalgrat que la classe dominantl’uti l itza per mantenirl’uti l itza per mantenirla propietat privada i l 'estructura socialla propietat privada i l 'estructura socialque l i permet conservar la seua supremacia.que l i permet conservar la seua supremacia.



Marx:Marx:

La filosofia política idealistaLa filosofia política idealistapresenta l 'Estat modernpresenta l 'Estat moderncom l’essència del fenomen social.com l’essència del fenomen social.


37



La presumpta conciliació dels La presumpta conciliació dels homeshomesen l 'esfera de l 'Estaten l 'esfera de l 'Estatmentre es conservenmentre es conservenles contradiccionsles contradiccionsal si de la societat civilal si de la societat civilés la forma de l 'alienació política dels és la forma de l 'alienació política dels homeshomes

Marx:Marx:


38



L'alienació política amaga que:L'alienació política amaga que:La conci l iació dels La conci l iació dels homeshomesen la polít ica és f ictícia.en la polít ica és f ictícia.

Les mancances socialsLes mancances socialstenen el seu origen entenen el seu origen enl 'estructura de la societat civi l.l 'estructura de la societat civi l.

Les causes de la al ienació humanaLes causes de la al ienació humanacal buscar-les en la societat civi l.cal buscar-les en la societat civi l.

Marx:Marx:


39



L’anàlisi i la reflexió sobreL’anàlisi i la reflexió sobrel 'estructura de la societat civill 'estructura de la societat civilel porta a:el porta a:

Comprendre mil lor els problemes socials.Comprendre mil lor els problemes socials.Abraçar la causa del proletariat.Abraçar la causa del proletariat.


Marx:Marx:

40



L’L’Economia Política clàssicaEconomia Política clàssicadescriu el sistema capitalistadescriu el sistema capitalistacom un ordre on cada individu,com un ordre on cada individu,en la recerca del seu propi interès,en la recerca del seu propi interès,contribueix a millorar el benestar general.contribueix a millorar el benestar general.

Comprendre millor els problemes socialsComprendre millor els problemes socials

Crítica de l'Economia Política clàssicaCrítica de l'Economia Política clàssica

Marx:Marx:

41



Marx denunciaMarx denunciael sistema capitalistael sistema capitalistacom una creació que els com una creació que els homeshomescontribueixen a produircontribueixen a produiri que contemplen com un ens estrany perquè:i que contemplen com un ens estrany perquè:

evoluciona amb independència de la seua voluntat,evoluciona amb independència de la seua voluntat,

Marx:Marx: Comprendre millor els problemes socialsComprendre millor els problemes socials


42




desbarata els seus càlculs,desbarata els seus càlculs,



43




condiciona els seus actes icondiciona els seus actes i

frustra les seues esperances.frustra les seues esperances.



44




no promou el perfeccionament humà.no promou el perfeccionament humà.



45



En l 'Estat capitalista modern,En l 'Estat capitalista modern,Marx veu un món:Marx veu un món:

d'al ienació,d 'al ienació,

d 'explotació de l 'd 'explotació de l ' homehome per l ' per l ' homehome i i

de radical escissió entrede radical escissió entreexplotadorsexplotadors i i explotatsexplotats ..



46


La veritat amagada perLa veritat amagada perl’idealisme il’idealisme il’Economia Política clàssica, és:l’Economia Política clàssica, és:

La l luita entre les classes socials.La l luita entre les classes socials.

L’Estat és un instrumentL’Estat és un instrumentde la classe dominantde la classe dominanten el desenvolupamenten el desenvolupamentd 'aquesta l luita.d 'aquesta l luita.




47



Abraçar la causa del proletariatAbraçar la causa del proletariat

L 'emancipació humana vindràL'emancipació humana vindràamb l 'abolició de:amb l 'abolició de:

la propietat privada ila propietat privada i

la societat burgesa.la societat burgesa.

Marx:Marx:


48




Abolició que s 'aconseguirà amb:Abolició que s 'aconseguirà amb:

l 'accentuació del 'accentuació dela l luita entrela l luita entrela burgesia i el proletariat.la burgesia i el proletariat.

la revolució proletària f inal.la revolució proletària f inal.

Marx:Marx:


49




El proletariat eraEl proletariat erala gran amenaçala gran amenaçade la societat burgesa.de la societat burgesa.

Marx:Marx:


50




El proletariat és, alhora:El proletariat és, alhora:

Marx:Marx:

Resultat delResultat delprocés de depauperacióprocés de depauperacióde les massesde les massesen la societat burgesa.en la societat burgesa.


51




El proletariat és, alhora:El proletariat és, alhora:

Marx:Marx:

Un grup de desposseïdes que,Un grup de desposseïdes que,en prendre consciènciaen prendre consciènciade la seua s ituació ide la seua s ituació ide la necessitat de resoldre-la,de la necessitat de resoldre-la,per ser contradictòr ia amb la condic ió humana,per ser contradictòr ia amb la condic ió humana,es constitueix com classe social i assumeixes constitueix com classe social i assumeixel seu paper revolucionari.el seu paper revolucionari.


52



En la presa de consciènciaEn la presa de consciènciade la situació realde la situació reales produeix la integració dees produeix la integració depensament i praxi.pensament i praxi.

Marx:Marx:


53



La presa de consciència ésLa presa de consciència ésla contribució del pensament enla contribució del pensament enl 'emancipació dels éssers humans.l 'emancipació dels éssers humans.

El cap d 'aquesta emancipacióEl cap d 'aquesta emancipacióés la f i losofia.és la f i losofia.

El cor, el proletariatEl cor, el proletariat

Marx:Marx:


54



Articula la lluita de classesArticula la lluita de classesambambel desenvolupament econòmicel desenvolupament econòmicdel capitalisme.del capitalisme.

Engels:Engels:


55



Les que eren,Les que eren,per l 'economia clàssica,per l 'economia clàssica,categories naturals i eternes,categories naturals i eternes,eren, per Engels,eren, per Engels,categories històriquescategories històriquescorresponents al sistema capitalistacorresponents al sistema capitalistadominat per la dominat per la competènciacompetència

Engels:Engels:


56



La La competènciacompetència determina determinaun sistema anàrquic de produccióun sistema anàrquic de produccióel qual, amb les crisis econòmiquesel qual, amb les crisis econòmiquesi el procés de concentració de capital,i el procés de concentració de capital,procés que enfronta propietaris i proletariatprocés que enfronta propietaris i proletariat ,,portarà,portarà,tot provocant una revolució social,tot provocant una revolució social,a la destrucció del capitalisme.a la destrucció del capitalisme.

Engels:Engels:


57



La revolució comunista La revolució comunista proletàriaproletàriaesdevindrà ambesdevindrà ambel desenvolupament propiel desenvolupament propidel sistema econòmic del sistema econòmic capitalista.capitalista.

Engels:Engels:


58



Per tant, l 'estudi dePer tant, l 'estudi deles contradiccions del capitalismeles contradiccions del capitalismepermetrà establirpermetrà establirla justificació científica,la justificació científica,de la revolució social.de la revolució social.

Engels:Engels:


59



La visió del capitalismeLa visió del capitalismecom un sistema econòmiccom un sistema econòmicsotmès a crisis periòdiques,sotmès a crisis periòdiques,les quals arruïnenles quals arruïnenels xicotets empresaris,els xicotets empresaris,els quals passen a formar partels quals passen a formar partdel proletariatdel proletariat . .

Idees d'Engels assumides per MarxIdees d'Engels assumides per Marx


60



Tendència aTendència ala concentració de la propietat.la concentració de la propietat.

Desaparició de la classe mitjana.Desaparició de la classe mitjana.



61



Importància del progrésImportància del progréscientífic i tecnològic per:científic i tecnològic per:

Reduir l 'escassetat.Reduir l 'escassetat.

Produir per satisferProduir per satisferles necessitats humanes.les necessitats humanes.

Abolir la propietat privadaAbolir la propietat privadai passar al social isme.i passar al social isme.



62



Marx troba la causa de l 'alienacióMarx troba la causa de l 'alienacióen l 'àmbit econòmic.en l 'àmbit econòmic.

Només una Només una crítica de l 'Economia Políticacrítica de l 'Economia Políticapermetrà comprendre:permetrà comprendre:

La naturalesa i el desenvolupamentLa naturalesa i el desenvolupamentdel capitalisme.del capitalisme.Les forces que condueixen aLes forces que condueixen ala necessària substitucióla necessària substituciódel capitalisme pel social isme.del capitalisme pel social isme.



63



Mostrà que l 'Economia Política eraMostrà que l 'Economia Política erauna construcció ideològica,una construcció ideològica,la qual amagava:la qual amagava:

la dinàmica històrica ila dinàmica històrica i

l 'al ienació dels l 'al ienació dels homeshomes en el treball en el treballdins del s istema capital ista.dins del s istema capital ista.

MarxMarx


64



Presentà Presentà els economistes comels economistes comels representants científicsels representants científicsdde la burgesia.e la burgesia.

MarxMarx


Adam Smith (1723-1790)Adam Smith (1723-1790)

65



L'Economia Política legitimaL'Economia Política legitimal 'ordre social dominant;l 'ordre social dominant;

En criticar-la, tracta de destruirEn criticar-la, tracta de destruiruna ciència que,una ciència que,amb aparença d'objectivitat,amb aparença d'objectivitat,explica el capitalisme,explica el capitalisme,els modes d'obtenció de riquesaels modes d'obtenció de riquesatot produint misèriatot produint misèria ..

MarxMarx


66



Per fer la crítica de l 'Economia Política:Per fer la crítica de l 'Economia Política:

Uti l itza el mètode inversor de Feuerbach.Uti l itza el mètode inversor de Feuerbach.Cerca les arrels de l 'a l ienació en la vida real.Cerca les arrels de l 'a l ienació en la vida real.

Comparteix amb Hegel la vis ió de l 'Comparteix amb Hegel la vis ió de l ' homehomecom un ser actiu que produeix la seua pròpia vidacom un ser actiu que produeix la seua pròpia vidamitjançant el treball.mitjançant el treball.

MarxMarx


Manuscrits de ParísManuscrits de París (1844) (1844)

67



Tema centralTema central ::el treball al ienantel treball al ienant , el qual:, el qual:

reif ica les relacions socials,reif ica les relacions socials,subordina l 'subordina l 'homehome al món de coses que el l ha creat i al món de coses que el l ha creat iel separael separa

del producte del seu treball idel producte del seu treball idel seu ésser vertader.del seu ésser vertader.

MarxMarx



68



La crítica de l 'Economia PolíticaLa crítica de l 'Economia Políticaés una denúncia,és una denúncia,tot partint de la problemàtica humanista,tot partint de la problemàtica humanista,des de la qual se la taxa de:des de la qual se la taxa de:

ocultar l 'a l ienació bàsica de l 'ocultar l 'a l ienació bàsica de l ' homehome en el capital isme en el capital ismepresentar aquest mode de producciópresentar aquest mode de producció

com necessari icom necessari iacord amb la naturalesa de lacord amb la naturalesa de l 'home'home i de les coses. i de les coses.

MarxMarx



69



El punt de vista de Hegel iEl punt de vista de Hegel iel de l 'Economia Política coincideixen.el de l 'Economia Política coincideixen.

Economia Polít ica: al lò econòmicEconomia Polít ica: al lò econòmices concebut comes concebut comuna l luita de l 'una l luita de l ' homehome amb el medi amb el medi

a través del treball;a través del treball;

Hegel: l 'Hegel: l ' homehome real és un ser actiu real és un ser actiuque produeix la seua pròpia vida amb el treball.que produeix la seua pròpia vida amb el treball.

MarxMarx



70



En Hegel, troba una mistificacióEn Hegel, troba una mistificaciódel procés humà del treballdel procés humà del treball

MarxMarx


la històr ia hegeliana dela històr ia hegeliana del 'al ienació i reconci l iació de l 'l 'a l ienació i reconci l iació de l ' homehomeestà referida al treball mental, abstracte i està referida al treball mental, abstracte i especulatiu.especulatiu.i serà en aquest àmbit on superarà la frustració.i serà en aquest àmbit on superarà la frustració.


71



MarxMarx


Per Marx, cal tornar del cel especulatiuPer Marx, cal tornar del cel especulatiua la terra de la realitat humana,a la terra de la realitat humana,i Marx ho fa amb la concepció de li Marx ho fa amb la concepció de l 'home'home com comun ésser de necessitats,un ésser de necessitats,la vida del qual coincideix amb la seua produccióla vida del qual coincideix amb la seua producció



72



MarxMarx


i la seua frustració cal cercar-la en el treball sociali la seua frustració cal cercar-la en el treball socialmitjançant el qual produeix i reprodueixmitjançant el qual produeix i reprodueixles condicions de la seua vida material.les condicions de la seua vida material.



73



MarxMarx


Per Marx, el treball crea un món objectivat,Per Marx, el treball crea un món objectivat,el qual, malgrat ser una creació seua,el qual, malgrat ser una creació seua,se l i oposa i se l ' imposa com quelcom exterior,se l i oposa i se l ' imposa com quelcom exterior,de manera que l i fa perdre la seua condició dede manera que l i fa perdre la seua condició desubjecte capaç de controlar el seu propi destí;subjecte capaç de controlar el seu propi destí;



74



MarxMarx


i aquesta al ienació, consubstancial a l 'i aquesta al ienació, consubstancial a l 'homehome ,,es supera amb la es supera amb la pressa de consciènciapressa de consciènciaque aquest món objectiu és emanació d 'el l mateix.que aquest món objectiu és emanació d 'el l mateix.



75



MarxMarx


El treball és alienant per:El treball és alienant per:

la divis ió del treball,la divis ió del treball,

el s istema de mercat iel s istema de mercat i

la propietat privada,la propietat privada,

Separa el treballadorSepara el treballador

del seu treball,del seu treball,dels productes del seu treball i dels productes del seu treball i dels mitjans de producció.dels mitjans de producció.


76



MarxMarx


El treball alienant separa l 'El treball alienant separa l 'homehomed'allò més específicament humà:d'allò més específicament humà:el treball creador.el treball creador.

L 'L ' homehome deixa de ser el subjecte del procés social deixa de ser el subjecte del procés socialper a sotmetre 's al capital.per a sotmetre 's al capital.

El capital és el subjecte i, alhora,El capital és el subjecte i, alhora,la manifestació objectivala manifestació objectivade la pèrdua de l 'de la pèrdua de l 'homehome en el treball al ienant. en el treball al ienant.


77



MarxMarx


La propietat privadaLa propietat privadadels mitjans de producciódels mitjans de producciósignifica l 'apropiació del producte del treballsignifica l 'apropiació del producte del treballpel pel capitalistacapitalista ..

El producte del treball s 'oposa al El producte del treball s 'oposa al treballadortreballadorcom quelcom aliè i hosti l.com quelcom aliè i hosti l.


78



MarxMarx


El El treballadortreballador veu que veu queel treball produeix:el treball produeix:

béns béns

a a ellell mateix, mateix, com trebal lador assalar iat, cocom trebal lador assalar iat, co m mercaderiam mercaderia ,,

i el capital, i el capital, el poder autònom i object iu que l 'opr imeixel poder autònom i object iu que l 'opr imeix ..


79



MarxMarx


D'aquesta manera,D'aquesta manera,l 'alienació de l 'l 'alienació de l 'homehome en el producte en el producteresumeix la seua alienacióresumeix la seua alienacióen la mateixa activitat del treball.en la mateixa activitat del treball.


80



MarxMarx


Les relacions interhumanes apareixen,Les relacions interhumanes apareixen,

mitjançant el mercat, com relacions entre coses.mitjançant el mercat, com relacions entre coses.

La realitat immediata que viu l 'La realitat immediata que viu l 'homehomealienat pel capitalisme és la reificacióalienat pel capitalisme és la reificacióproduïda per les relacions de mercatproduïda per les relacions de mercat


81



MarxMarx


Les mercaderies, que són producte del treball humà,Les mercaderies, que són producte del treball humà,

apareixen dotades d 'una vida pròpia i al iena.apareixen dotades d 'una vida pròpia i al iena.



82



MarxMarx



Les relacions socials apareixen com:Les relacions socials apareixen com:

relacions reif icades entre persones irelacions reif icades entre persones irelacions entre coses on s 'ha esborratrelacions entre coses on s 'ha esborrattota empremta de la seua essència fonamental:tota empremta de la seua essència fonamental:la relació entre els la relació entre els homeshomes ..


83



MarxMarx


L'L 'homehome viu en un món de mercaderies, viu en un món de mercaderies,la cultura del tenir o no tenir.la cultura del tenir o no tenir.

A l 'A l ' homehome reduït a l 'extrema pobresa humana, reduït a l 'extrema pobresa humana,el capital isme l 'ofereix la r iquesa degradantel capital isme l 'ofereix la r iquesa degradantla qual s 'esgota en la possessió de cosesla qual s 'esgota en la possessió de coseso en la possessió de diners.o en la possessió de diners.Aquesta és la gran riquesa promesa a l 'Aquesta és la gran riquesa promesa a l ' homehome ::la r iquesa basada en la seua degradació com la r iquesa basada en la seua degradació com homehome ..


84

Crítica al capitalismeCrítica al capitalisme Període científicPeríode científic

L'aproximació científica de Marx a la realitat socialL 'aproximació científica de Marx a la realitat socialestà inspirada en el seu desig d' integrarestà inspirada en el seu desig d' integrarel pensament i la praxi.el pensament i la praxi.

Marx vol cooperar pràcticamentMarx vol cooperar pràcticament

en la transformació del món:en la transformació del món:

en aclarir els factors socio-econòmicsen aclarir els factors socio-econòmicsde l 'a l ienació humana;de l 'a l ienació humana;

85





en estudiar les estructures socials ien estudiar les estructures socials iles seues l leis d 'evolució històrica,les seues l leis d 'evolució històrica,les quals constrenyen els les quals constrenyen els homeshomes i ie ls redueix a una condic ió pass iva;els redueix a una condic ió pass iva;

86





en col·laborar enen col·laborar enla presa de consciència i en l 'estratègiala presa de consciència i en l 'estratègiadel proletariat, perquè aquest aborde amb èxitdel proletariat, perquè aquest aborde amb èxitla revolució proletàriala revolució proletària

87


Materialisme històricMaterialisme històric

Definició d'EngelsDefinició d'Engels

Concepció de la història universal que veuConcepció de la història universal que veula causa final i la força propulsorala causa final i la força propulsoradels esdeveniments històrics importants en:dels esdeveniments històrics importants en:

el desenvolupament econòmic de la societat,el desenvolupament econòmic de la societat,

les transformacions del mode de producció i de canvi,les transformacions del mode de producció i de canvi,

la divis ió de la societat en classes, ila divis ió de la societat en classes, i

les l luites d 'aquestes classes entre s i.les l luites d 'aquestes classes entre s i.

88



Precisions prèviesPrecisions prèvies

La base real de la societatLa base real de la societatestà constituïda perestà constituïda perl 'estructura econòmica (l 'estructura econòmica ( infraestructurainfraestructura ))

89




L'estructura econòmica (infraestructura)L 'estructura econòmica (infraestructura)està integrada per les està integrada per les relacions de producciórelacions de producció ,,

Són les relacions que s 'estableixen entre els Són les relacions que s 'estableixen entre els homeshomes

segons la seua situació socio-econòmica.segons la seua situació socio-econòmica.respecte de les respecte de les forces productivesforces productives ..

Jurídicament, s 'expressen en les relacions de propietat.Jurídicament, s 'expressen en les relacions de propietat.En la societat capital ista,En la societat capital ista,

la burgesia posseeix els mitjans de producció ila burgesia posseeix els mitjans de producció iel proletariat és propietari de la força de treball.el proletariat és propietari de la força de treball.

90




L'estructura econòmica condiciona:L'estructura econòmica condiciona:

El conjunt de les relacions socials, iEl conjunt de les relacions socials, i

La La superestructurasuperestructura , la qual es troba:, la qual es troba:

Constituïda per:Constituïda per:El conjunt d ' institucions jurídiques i pol ít iques iEl conjunt d ' institucions jurídiques i pol ít iques iLes formes de consciènciaLes formes de consciència(re l ig iosa, art í st ica, f i losòf ica)(re l ig iosa, art í st ica, f i losòf ica)

pròpies de cada mode de producció.pròpies de cada mode de producció.

91




L'estructura econòmica condiciona:L'estructura econòmica condiciona:

El conjunt de les relacions socials.El conjunt de les relacions socials.

La La superestructurasuperestructura , la qual es troba:, la qual es troba:

Condicionada pel mode de producció.Condicionada pel mode de producció.La ideologia dominant en cada moment La ideologia dominant en cada moment

correspon acorrespon ala ideologia de la classe dominant.la ideologia de la classe dominant.Tendeix a just i f icarTendeix a just i f icar

l 'estructura econòmica del moment.l 'estructura econòmica del moment.

92




El conflicte esclata pel desenvolupament de les El conflicte esclata pel desenvolupament de les forces productives.forces productives.

D'aquesta manera comença una fase de D 'aquesta manera comença una fase de revolució social que també transforma la revolució social que també transforma la superestructura ideològica.superestructura ideològica.

D 'ací que Marx pensés que el desenvolupament D 'ací que Marx pensés que el desenvolupament del s istema capital ista de producció conduiria del s istema capital ista de producció conduiria inevitablement a la superació de la societat inevitablement a la superació de la societat burgesa i de la propietat privada.burgesa i de la propietat privada.

93




Conclusió, la història és conduïda Conclusió, la història és conduïda principalment pel desenvolupament de les principalment pel desenvolupament de les forces productives, la principal de les quals és forces productives, la principal de les quals és el treball humà.el treball humà.

l 'l ' homehome és l 'actor principal de la històr ia. és l 'actor principal de la històr ia.

la històr ia només avança per les contradiccions la històr ia només avança per les contradiccions i les l luites.i les l luites.

I en les l luites, la consciència de classe té un I en les l luites, la consciència de classe té un paper important.paper important.

94



Estudi científic de la realitatEstudi científic de la realitat

No pot partir de la consideració dels fenòmens No pot partir de la consideració dels fenòmens socials com si fossen estables i independents,socials com si fossen estables i independents,

perquè:perquè:

95




LaLa realitat social realitat social és dialèctica és dialècticai només podrà ser adequadament interpretadai només podrà ser adequadament interpretadades d'un pensament dialèctic que,des d'un pensament dialèctic que,

en destruir les aparences del que és pseudoconcret,en destruir les aparences del que és pseudoconcret,

capte els fenòmens i les relacions socials comcapte els fenòmens i les relacions socials comresultats de l 'acció humana iresultats de l 'acció humana idesvele el seu s ignif icatdesvele el seu s ignif icat

en el seu caràcter històr ic ien el seu caràcter històr ic ien les seues connexionsen les seues connexions

dins la total itat on s ' integren.dins la total itat on s ' integren.

96




La societat es descrita comLa societat es descrita comuna realitat complexa amb múltiples una realitat complexa amb múltiples nivells,nivells,cadascun dels quals posseeix:cadascun dels quals posseeix:

la seua pròpia estructura ila seua pròpia estructura i

la seua pròpia autonomia relativa;la seua pròpia autonomia relativa;

97




La història d'una societat és entesa La història d'una societat és entesa com un procés total, complex i discontinu,com un procés total, complex i discontinu,

muntat sobre permanències,muntat sobre permanències,contradiccions i ruptures, icontradiccions i ruptures, i

impulsat per les transformacions necessàriesimpulsat per les transformacions necessàriesper fer compatible el funcionamentper fer compatible el funcionamentdels diferents nivells articulats del s istema.dels diferents nivells articulats del s istema.

98




Cadascun d'aquests nivells:Cadascun d'aquests nivells:

respon al seu propi r itme,respon al seu propi r itme,

adapta les transformacions que requereixadapta les transformacions que requereixla coherència de la total itatla coherència de la total itatals requeriments de la seua pròpia estructura,als requeriments de la seua pròpia estructura,

i un d 'aquests nivells, l 'econòmic,i un d 'aquests nivells, l 'econòmic,

ocupa una posició dominantocupa una posició dominanten el moviment del conjunt.en el moviment del conjunt.

99




Les totalitats socials així estructuradesLes totalitats socials així estructurades

són el resultat de la praxi humana isón el resultat de la praxi humana i

avancen i es modifiquen en el tempsavancen i es modifiquen en el tempsper les tensions, incompatibi l itats i reajustamentsper les tensions, incompatibi l itats i reajustamentsque sorgeixen de l 'acció recíproca dels que sorgeixen de l 'acció recíproca dels homeshomes ,,especialment quan aquests són class if icats en classesespecialment quan aquests són class if icats en classesamb interessos en confl icte.amb interessos en confl icte.

100




Alhora, les estructures socials:Alhora, les estructures socials:

Condicionen l 'actuació dels Condicionen l 'actuació dels homeshomes ,,

Redueixen les seues alternatives iRedueixen les seues alternatives i

Es desenvolupen segons l leis les quals no sónEs desenvolupen segons l leis les quals no són

el resultat intencionat i deliberat de l 'acció humana.el resultat intencionat i deliberat de l 'acció humana.

101




EE l que és social condiciona les possibilitats de la l que és social condiciona les possibilitats de la vida i del pensament dels vida i del pensament dels homeshomes , encara que haja , encara que haja estat el resultat de la praxi humana.estat el resultat de la praxi humana.

102




Aleshores,Aleshores,si els si els homeshomes no poden ser dissociats no poden ser dissociatsde la seua inserció social,de la seua inserció social,les realitats resultants de la interacció humanales realitats resultants de la interacció humanano podran ser explicades en partirno podran ser explicades en partird'una concepció de la naturalesa humanad'una concepció de la naturalesa humanacom si l 'com si l 'homehome fos un ésser aïllat. fos un ésser aïllat.

Tal és l 'arrel de les crítiques de Marx aTal és l 'arrel de les crítiques de Marx ales “robinsonades” de l 'Economia Política.les “robinsonades” de l 'Economia Política.

103




L'Economia Política pretén desvelarL 'Economia Política pretén desvelarles lleis de l 'ordre econòmic a partir deles lleis de l 'ordre econòmic a partir dela psicologia i el comportament dela psicologia i el comportament del 'l 'homo economicushomo economicusrepresentatiu de la naturalesa humana irepresentatiu de la naturalesa humana iexemplificat per Crusoe en la soledat de la seua illa.exemplificat per Crusoe en la soledat de la seua illa.

104




Nogensmenys, aquest personatge independentNogensmenys, aquest personatge independentestà molt lluny de qualsevol “naturalisme”:està molt lluny de qualsevol “naturalisme”:és és l 'l 'home home de l 'individualismede l 'individualisme , un producte històric , un producte històric dede

la dissolució de la societat feudal ila dissolució de la societat feudal i

l 'avanç de les noves forces productivesl 'avanç de les noves forces productivessorgides a partir del segle XVI;sorgides a partir del segle XVI;

és l 'és l 'homehome del capitalisme del capitalisme ..

105




L'acció social dels L 'acció social dels homeshomes és sempre acció és sempre acció col·lectiva i interrelacionada.col·lectiva i interrelacionada.

I el desenvolupament de la societat burgesa,I el desenvolupament de la societat burgesa,el qual implica la plena secularització iel qual implica la plena secularització isocial ització de la vida humana,social ització de la vida humana,posa en evidència, que el fonament deposa en evidència, que el fonament dela vida real delsla vida real dels homes homes en tant que éssers socials en tant que éssers socialsés la seua activitat productivaés la seua activitat productivaexpressada en el treball.expressada en el treball.

106




La societat capitalista:La societat capitalista:

és la societat de l 'és la societat de l 'homehome productor i productor i

té el seu fonament material enté el seu fonament material enla universal ització del treballla universal ització del treball

permet comprendre quepermet comprendre queel treball és la categoria decisiva per:el treball és la categoria decisiva per:

abordar la història profana de l 'abordar la història profana de l ' homehome i i

posar f i a les històr ies idealistes i sagrades.posar f i a les històr ies idealistes i sagrades.

107




La La societatsocietat no és una creació artificial no és una creació artificialsinó una entitat naturalsinó una entitat natural

Els Els homeshomes han de viure i, per viure, han de viure i, per viure,han de satisfer les seues necessitatshan de satisfer les seues necessitatsmitjançant el treball productiumitjançant el treball productiuque els porta a cooperar ique els porta a cooperar ia entrar en relacions de producció amb altres a entrar en relacions de producció amb altres homeshomes ..

108




L'L 'organització socialorganització social brolla dels individus, brolla dels individus,no segons ells mateixos es conceben,no segons ells mateixos es conceben,sinó segons són realment,sinó segons són realment,és a dir, segons produeixen materialment.és a dir, segons produeixen materialment.

109




Les interpretacions idealistesLes interpretacions idealistesde la societat i de la històriade la societat i de la històriaofereixen una visió invertida de la realitat:ofereixen una visió invertida de la realitat:

perquè no és el pensament el que determina la vidaperquè no és el pensament el que determina la vidasinó la vida la que determina el pensament,s inó la vida la que determina el pensament,

i el primer fet de la vida de l 'i el primer fet de la vida de l 'homehome rau rauen la producció dels mitjansen la producció dels mitjansamb els què ha de sostenir-se materialment.amb els què ha de sostenir-se materialment.

110




El treball és alhora:El treball és alhora:

una activitat que manifestauna activitat que manifestael poder de creació dels el poder de creació dels homeshomes ,,un procés que humanitza la naturalesa;un procés que humanitza la naturalesa;

el factor primordial de:el factor primordial de:

l 'articulació i el desenvolupament socials:l 'articulació i el desenvolupament socials:els els homeshomes deixen de ser criatures de la deixen de ser criatures de la naturalesanaturalesai passen a ser éssers socialsi passen a ser éssers socialsperquè han de treballar en cooperació;perquè han de treballar en cooperació;

111




i el desenvolupament social apareix impulsat per:i el desenvolupament social apareix impulsat per:

l 'avanç del 'avanç de

les forces productives iles forces productives iles relacions de producció,les relacions de producció,

les tensions i reajustaments entreles tensions i reajustaments entre

les exigències d 'aquelles forces productives iles exigències d 'aquelles forces productives iel contingut d 'aquestes relacions de producció.el contingut d 'aquestes relacions de producció.

112




El treball productiu té una significació centralEl treball productiu té una significació centralen la generació de la realitat humana ien la generació de la realitat humana il 'economia apareix com una estructura fonamentall 'economia apareix com una estructura fonamental de les relacions socialsde les relacions socials

113




Aquesta és la veritat queAquesta és la veritat que

posa de relleu el desplegament de la societat burgesa posa de relleu el desplegament de la societat burgesa ii

proporciona un punt de partida nou per abordarproporciona un punt de partida nou per abordarl 'estudi de:l 'estudi de:

la societat ila societat iles formes socials que la precediren en la història.les formes socials que la precediren en la història.

114




Les forces productives i les relacions de produccióLes forces productives i les relacions de produccióconstitueixen el mode de producció, el qualconstitueixen el mode de producció, el qual

comporta certes formes de cooperació icomporta certes formes de cooperació i

determina l 'estructura econòmica de la societat;determina l 'estructura econòmica de la societat;

L 'estructura econòmica és la base realL 'estructura econòmica és la base realsobre la qual s 'a lcen:sobre la qual s 'a lcen:

una superestructura polít ica i jurídica i una superestructura polít ica i jurídica i unes formes de consciència social unes formes de consciència social condicionadescondicionades

per aquel la estructura iper aquel la estructura iper la seua dinàmica h istòr ica.per la seua dinàmica h istòr ica.

115




tots els fets de la vida social històricatots els fets de la vida social històricahauran de ser estudiats en connexió ambhauran de ser estudiats en connexió ambles condicions de la producció material:les condicions de la producció material:

Aquesta ésAquesta és

l 'afirmació bàsica del materialisme històric.l 'afirmació bàsica del materialisme històric.

116


Crítica de l'Economia Política burgesaCrítica de l'Economia Política burgesa

Estudis econòmics de Marx:Estudis econòmics de Marx:

Objectes d'estudi:Objectes d'estudi:

el capital isme,el capital isme,

les seues estructures iles seues estructures i

les seues l leis d 'evolució.les seues l leis d 'evolució.

117


Tractaran de desvelar:Tractaran de desvelar:

a)a) l 'estructura que articula els elements que l 'estructura que articula els elements que composen l’esfera econòmica;composen l’esfera econòmica;

b)b) les posicions relatives d 'aquests elementsles posicions relatives d 'aquests elementsexemple: la posició dominant de la producció exemple: la posició dominant de la producció respecte de la distr ibució, l ' intercanvi i el respecte de la distr ibució, l ' intercanvi i el consum;consum;



118


Tractaran de desvelar:Tractaran de desvelar:

c)c) quins elements estructurals són invariants i quins quins elements estructurals són invariants i quins s 'han d 'adaptar a aquells;s 'han d 'adaptar a aquells;

d)d) quines són les l leis evolutives en l 'esfera quines són les l leis evolutives en l 'esfera econòmica;econòmica;

e)e) quines adaptacions es poden preveure en la quines adaptacions es poden preveure en la total itat social com resultat de la dinàmica de total itat social com resultat de la dinàmica de l 'esfera econòmica.l 'esfera econòmica.



119


I tot això, perquè vol establir:I tot això, perquè vol establir:

quines són les contradiccions creixents entrequines són les contradiccions creixents entreles forces productives i les relacions de produccióles forces productives i les relacions de produccióen el s istema capital istaen el s istema capital istaper tal d’enderrocar-lo,per tal d’enderrocar-lo,sota la pressió de la revolució proletària.sota la pressió de la revolució proletària.



120


Marx entén que l 'Economia Política burgesaMarx entén que l 'Economia Política burgesaha tret els mecanismes econòmics del capitalismeha tret els mecanismes econòmics del capitalismedel seu context històric.del seu context històric.

El que suposa:El que suposa:

contribuir a ocultar la realitat profunda del contribuir a ocultar la realitat profunda del s istema is istema i

renunciar a comprendre-la.renunciar a comprendre-la.


El capitalisme El capitalisme segons l'Economia Política burgesasegons l'Economia Política burgesa

121


El El capitalisme capitalisme és és un gran aparell productor de bénsun gran aparell productor de bénsdestinats a satisfer les necessitats humanes:destinats a satisfer les necessitats humanes:

El f i de tota producció és el consum.El f i de tota producció és el consum.

El mercat s 'encarrega d 'ass ignarEl mercat s 'encarrega d 'ass ignarels recursos productius de manera queels recursos productius de manera queles necessitats humanes resulten satisfetesles necessitats humanes resulten satisfetesde la mil lor manera possiblede la mil lor manera possibledins les l imitacions bàsiques de tota economia.dins les l imitacions bàsiques de tota economia.



122


El El capitalismecapitalisme és és un gran aparell productor de béns un gran aparell productor de bénsdestinats a satisfer les necessitats humanes:destinats a satisfer les necessitats humanes:

Les demandes que expressen les necessitatsLes demandes que expressen les necessitats

pressionen sobre els mercats ipressionen sobre els mercats iorienten les decisions de l 'empresariat.orienten les decisions de l 'empresariat.



123


El El capitalisme capitalisme és és un gran aparell productor de bénsun gran aparell productor de bénsdestinats a satisfer les necessitats humanes:destinats a satisfer les necessitats humanes:

L 'empresariat:L 'empresariat:contracta mà d 'obra al mercat l l iure de treball,contracta mà d 'obra al mercat l l iure de treball,l i proporciona l i proporciona

els mitjans de producció iels mitjans de producció iels agents naturals necessaris;els agents naturals necessaris;

i dir igeix aquesta conjunció de factors productiusi dir igeix aquesta conjunció de factors productiusd’on eixiran les mercaderiesd’on eixiran les mercaderiesdestinades a satisfer les necessitats humanes.destinades a satisfer les necessitats humanes.



124


El El capitalismecapitalisme és és un gran aparell productor de bénsun gran aparell productor de bénsdestinats a satisfer les necessitats humanes:destinats a satisfer les necessitats humanes:

La tensió entre l 'oferta i la demanda determina,La tensió entre l 'oferta i la demanda determina,en els mercats,en els mercats,uns preus d 'equil ibri que l i permetran a l 'empresariat:uns preus d 'equil ibri que l i permetran a l 'empresariat:

reposar els mitjans de producció consumits,reposar els mitjans de producció consumits,retribuir els factors participantsretribuir els factors participantsen el procés productiu,en el procés productiu,retenir un benefici.retenir un benefici.



125


El El capitalismecapitalisme és un mecanisme d'explotació. és un mecanisme d'explotació.

El capital ismeEl capital isme

no cerca la satisfacció de les necessitats no cerca la satisfacció de les necessitats humaneshumanesni produeix els béns en tant que portadors d 'un ni produeix els béns en tant que portadors d 'un valor d 'ús.valor d 'ús.

El capital isme només persegueix el beneficiEl capital isme només persegueix el benefici

només està interessat en la producció de bénsnomés està interessat en la producció de bénscom mercaderies dotades d 'un valor de canvi.com mercaderies dotades d 'un valor de canvi.


El capitalisme El capitalisme segons Marx:segons Marx:

126



I atès queI atès queel valor de canvi sorgeix en l 'esfera de la el valor de canvi sorgeix en l 'esfera de la producció,producció,és en aquesta on cal descobrir com explotenés en aquesta on cal descobrir com explotenels els propietarispropietaris dels mitjans de producció dels mitjans de produccióla gran massa d’la gran massa d’homeshomes formalment l l iures formalment l l iuresque només tenen en propietatque només tenen en propietatla seua força de treball.la seua força de treball.



127



Aquesta és la veritat amagada per l 'Economia Aquesta és la veritat amagada per l 'Economia Polít ica burgesaPolít ica burgesa

perquè inverteix la realitat en:perquè inverteix la realitat en:afirmar que el f i de la producció és el af irmar que el f i de la producció és el consum,consum,tractar el benefici com si fos generat en tractar el benefici com si fos generat en l 'esfera de la distr ibució il 'esfera de la distr ibució ien ocultar que la producció ésen ocultar que la producció és

la font dels benefic is ila font dels benefic is ie l l loc on es dóna l ’explotació.el l loc on es dóna l ’explotació.



128



Aquesta és la veritat amagada per l 'Economia Aquesta és la veritat amagada per l 'Economia Polít ica burgesaPolít ica burgesa

perquè presenta la producció com un procés aï l lat,perquè presenta la producció com un procés aï l lat,sostret de la seua inserció històr icasostret de la seua inserció històr ica , i, isotmès a l leis naturals, de manera que sotmès a l leis naturals, de manera que l 'explotació,l 'explotació,que ha de ser expl icada com un fenomenque ha de ser expl icada com un fenomena part i r de les relacions socia ls que tenen els a part i r de les relacions socia ls que tenen els homeshomes

amb motiu de la produccióamb motiu de la producció , resta amagada., resta amagada.



129


Teoria de l'explotació capitalistaTeoria de l'explotació capitalista

Marx necessita construirMarx necessita construiruna teoria de l 'explotació capitalistauna teoria de l 'explotació capitalistai ho fa a partir dei ho fa a partir dela teoria del valor-treball de David Ricardo.la teoria del valor-treball de David Ricardo.


130


Teoria de l'explotació capitalistaTeoria de l'explotació capitalista Teoria del valorTeoria del valor


Marx cerca una teoria del valor queMarx cerca una teoria del valor queexplique el explique el valor de canvivalor de canvi de cada mercaderia de cada mercaderiades d'una propietat objectiva d'aquesta.des d'una propietat objectiva d'aquesta.

Si és el treball l 'única font de creació de valor,Si és el treball l 'única font de creació de valor,

l 'element comú a totes les mercaderiesl 'element comú a totes les mercaderiesserà el fet de ser productes del treball.serà el fet de ser productes del treball.

131





El El valor d'úsvalor d'ús d 'una mercaderia d 'una mercaderiareflexa les característ iques específ iquesreflexa les característ iques específ iquesque la fan capaç de satisferque la fan capaç de satisferles necessitats humanes;les necessitats humanes;

132





El El valor de canvivalor de canvi

és expressió del que té en comú amb altres és expressió del que té en comú amb altres mercaderies,mercaderies,ve determinat per la quantitat de treball ve determinat per la quantitat de treball socialment necessari per la seua producció.socialment necessari per la seua producció.

133




La teoria del valor-treball implicaLa teoria del valor-treball implicauna teoria de l 'explotació:una teoria de l 'explotació:

Perquè s i el treball és l 'or igen de tot valor,Perquè s i el treball és l 'or igen de tot valor,l 'exercici de la força de treball hauria de serl 'exercici de la força de treball hauria de serl 'única forma d 'adquirir un dret sobre el producte,l 'única forma d 'adquirir un dret sobre el producte,

134





Però atès que la classe capitalistaPerò atès que la classe capitalistas 'apropia d 'una part del valor generat,s 'apropia d 'una part del valor generat,aquesta apropiació implica, per definició,aquesta apropiació implica, per definició,una reducció del valor que l i pertocauna reducció del valor que l i pertocaa la classe treballadoraa la classe treballadorabasada en alguna forma de coerció.basada en alguna forma de coerció.

135





Aquesta coerció forma partAquesta coerció forma partde les relacions socials de producció capital istesde les relacions socials de producció capital istesen les quals:en les quals:

els capital istes són els propietarisels capital istes són els propietarisdels mitjans de producció idels mitjans de producció i

els treballadors tenen la propietatels treballadors tenen la propietatde la seua força de treball.de la seua força de treball.

136





Els treballadors, per subsist ir, estan obligatsEls treballadors, per subsist ir, estan obligats a acudir al mercata acudir al mercata vendre la seua força de treball.a vendre la seua força de treball.

Els capital istes necessiten de la força de treballEls capital istes necessiten de la força de treballper produir mercaderies,per produir mercaderies,i l’adquireixen al mercat pel seu valor.i l’adquireixen al mercat pel seu valor.

137





Però, la s ituació dels treballadorsPerò, la s ituació dels treballadorspermet que els capital istes desenvolupenpermet que els capital istes desenvolupenunes estructures tècnico-organitzatives de produccióunes estructures tècnico-organitzatives de producciócapaces d 'obtenir de la força de treballcapaces d 'obtenir de la força de treballun valor superior al seu valor d 'adquis ició.un valor superior al seu valor d 'adquis ició.

138





Però, atès que la demanda de força de treballPerò, atès que la demanda de força de treballfeta pel s istemafeta pel s istematendiria a deixar sense ocupaciótendiria a deixar sense ocupacióuna part dels una part dels treballadorstreballadors disponibles, disponibles, l 'excés d 'oferta de treballadorsl 'excés d 'oferta de treballadorsfar ia baixar el salari cap al nivell de subsistència.far ia baixar el salari cap al nivell de subsistència.

139





Així, la posició dominant dels Així, la posició dominant dels capitalistescapitalistes ,,en un món d ' igualtats formals,en un món d ' igualtats formals,els permet obtenirels permet obtenirdels dels treballadorstreballadors (de la força de treball adquirida)(de la força de treball adquirida)una quantitat de treball una quantitat de treball (un valor)(un valor)superior al treball superior al treball (valor) (valor) pagat amb el salari.pagat amb el salari.

140





Quan açò és així, els Quan açò és així, els capitalistescapitalistes s 'apropien d 'una s 'apropien d 'una part del valor creat pels part del valor creat pels treballadorstreballadors ..

Aquest excedent de valor és la “Aquest excedent de valor és la “plusvàluaplusvàlua”.”.

141





Per tant,Per tant,

La productivitat del capital consisteix enLa productivitat del capital consisteix enla seua capacitat per extraure treball no la seua capacitat per extraure treball no retribuït; iretribuït; i

La producció capital ista no és sols de béns,La producció capital ista no és sols de béns,és, abans que res, producció de plusvàlua,és, abans que res, producció de plusvàlua,amb l 'explotació del treball assalariatamb l 'explotació del treball assalariatper part del capital.per part del capital.

142


Teoria de l'explotació capitalistaTeoria de l'explotació capitalista Teoria deTeoria del'explotaciól'explotació


El valor i la plusvàlua pertanyen, per MarxEl valor i la plusvàlua pertanyen, per Marxa un nivella un nivell

essencial iessencial iinvis ible sota els fenòmens capital istes invis ible sota els fenòmens capital istes superficialssuperficialsdels preus i els beneficis.dels preus i els beneficis.

143




Com es formen els preus i els beneficis capitalistesCom es formen els preus i els beneficis capitalistes

Per expl icar-lo, Marx es troba obligat a passarPer expl icar-lo, Marx es troba obligat a passardel món de les relacions socialsdel món de les relacions socialsal món de les mercaderies.al món de les mercaderies.

Teoria deTeoria del'explotaciól'explotació

144





el valor de les mercaderies, els el valor de les mercaderies, els preuspreus ,,venen determinats pervenen determinats perla suma dels valors dela suma dels valors de

el capital constantel capital constant(cap i ta l invert i t en l ’adqui s i c ió de mi t jans de producc ió)(cap i ta l invert i t en l ’adqui s i c ió de mi t jans de producc ió) ,,el capital variable el capital variable ( l ' i nver t i t en l ' adqu is i c ió de força ( l ' i nver t i t en l ' adqu is i c ió de força

de t reba l l )de t reba l l ) i ila plusvàlua la plusvàlua (excedent de valor)(excedent de valor) ..


145





Els Els beneficisbeneficis tenen el seu origen en la plusvàlua, tenen el seu origen en la plusvàlua,però es manifesten en l 'àmbit de la circulacióperò es manifesten en l 'àmbit de la circulaciócom una taxa sobre el capital totalcom una taxa sobre el capital totalempleat en la producció corresponent;empleat en la producció corresponent;i la mobil itat del capital farà quei la mobil itat del capital farà queaquesta taxa de benefici s iga uniforme en tots els aquesta taxa de benefici s iga uniforme en tots els sectors.sectors.


146

VocabulariVocabulariInfraestructuraInfraestructura

Base material de la societat que determina:Base material de la societat que determina:

l 'estructura social il 'estructura social i

el desenvolupament i canvi social.el desenvolupament i canvi social.

Inclou:Inclou:

les les forces productives iforces productives i

les relacions de producció.les relacions de producció.

D'ella depèn la superestructuraD'ella depèn la superestructura

147

VocabulariVocabulariForces productivesForces productives

Conjunt de mitjans de produccióConjunt de mitjans de produccióque cada societat utilitzaque cada societat utilitzaper obtenir els béns necessaris per la per obtenir els béns necessaris per la subsistència.subsistència.

Comprèn:Comprèn:

Les r iqueses naturals o matèries productives,Les r iqueses naturals o matèries productives,

Els coneixements i mitjans tècnicsEls coneixements i mitjans tècnicsuti l itzats per la producció, iuti l i tzats per la producció, i

La força productiva dels éssers humans.La força productiva dels éssers humans.

Evolucionen amb el pas del temps .Evolucionen amb el pas del temps .

Augmenten amb el progrés científic i tecnològic.Augmenten amb el progrés científic i tecnològic.

148

VocabulariVocabulariModes de produccióModes de producció

Son la forma de produir els béns necessaris per la Son la forma de produir els béns necessaris per la subsistència.subsistència.

Els elements bàsics que es tenen en compte per Els elements bàsics que es tenen en compte per caracteritzar una manera de producció sóncaracteritzar una manera de producció són

el tipus de forces productives iel t ipus de forces productives iel t ipus de relacions de producció.el t ipus de relacions de producció.

149


Marx i Engels han classificat les societats a partir Marx i Engels han classificat les societats a partir dels diferents modes de producció:dels diferents modes de producció:

1a.1a. Comunitat tr ibal:Comunitat tr ibal:

Es formà per la reunió de diverses famíl ies.Es formà per la reunió de diverses famíl ies.Primer fou nòmada i després agrícola.Primer fou nòmada i després agrícola.Amb escassa divis ió del treball i poca Amb escassa divis ió del treball i poca productivitat,productivitat,practicà un comunisme primitiu i ,practicà un comunisme primitiu i ,en ella, no hi trobem classes socials.en ella, no hi trobem classes socials.

150



2na.2na. Societat asiàtica:Societat asiàtica:

Societat rural on no hi existeix la propietat Societat rural on no hi existeix la propietat privada.privada.La propietat està en mans del dèspota o del La propietat està en mans del dèspota o del consell format pels caps de famíl ia,consell format pels caps de famíl ia,que controlen la propietat en benefici de que controlen la propietat en benefici de l ' interès comú.l ' interès comú.

151



2na.2na. Societat asiàtica:Societat asiàtica:

Societat rural on no hi existeix la propietat Societat rural on no hi existeix la propietat privada.privada.La propietat està en mans del dèspota o del La propietat està en mans del dèspota o del consell format pels caps de famíl ia,consell format pels caps de famíl ia,que controlen la propietat en benefici de que controlen la propietat en benefici de l ' interès comú.l ' interès comú.

152



Societat feudal:Societat feudal:

D'origen rural, prompte es fa també urbana.D'origen rural, prompte es fa també urbana.La terra pertany a grans La terra pertany a grans propietarispropietaris i ila treballen els la treballen els serfsserfs ..En ella trobem:En ella trobem:

divis ió del treball,divis ió del treball,classes socials iclasses socials ijerarquia social.jerarquia social.

A la ciutat també hi ha divis ió i jerarquia social:A la ciutat també hi ha divis ió i jerarquia social:els artesans han de pertànyer a corporacions,els artesans han de pertànyer a corporacions,i, dins d 'el les, la jerarquia bàsica és:i, dins d 'el les, la jerarquia bàsica és:

artesans, of icials i aprenents.artesans, of icials i aprenents.

153



Societat capital ista burgesa:Societat capital ista burgesa:

Apareix com conseqüència delApareix com conseqüència deldesenvolupament del comerç i de la indústria.desenvolupament del comerç i de la indústria.

Hi ha un gran desenvolupament tècnic iHi ha un gran desenvolupament tècnic iuna forta divis ió del treball,una forta divis ió del treball,la qual genera classes socials molt diferenciades.la qual genera classes socials molt diferenciades.

La classe dominant és la burgesia, d 'origen urbà.La classe dominant és la burgesia, d 'origen urbà.La concentració de La concentració de treballadorstreballadorsen pro d 'una major productivitaten pro d 'una major productivitatpromou l 'aparició del proletariat.promou l 'aparició del proletariat.

154


L'estructura social depèn del mode de producció i L 'estructura social depèn del mode de producció i de les relacions socials que d'ell se'n deriven:de les relacions socials que d'ell se'n deriven:

Una societat en la qual no treballenUna societat en la qual no treballentots els seus membrestots els seus membresserà una societat class ista:serà una societat class ista:

una classe serà l 'explotadora i l 'a ltra, una classe serà l 'explotadora i l 'a ltra, l 'explotada.l 'explotada.

AixíAixíen l 'Ant iguitat havia amos i esclaus;en l 'Ant iguitat havia amos i esclaus;en l 'Edat Mitja hi havia senyors i serfs, ien l 'Edat Mitja hi havia senyors i serfs, ien l 'Edat Moderna capital i s tes i proletar i s .en l 'Edat Moderna capital i s tes i proletar i s .

155

VocabulariVocabulariRelacions de produccióRelacions de producció

Són el conjunt de relacions que s 'estableixen Són el conjunt de relacions que s 'estableixen entre els entre els homeshomes com conseqüència de la com conseqüència de la producció.producció.

Són expressió de:Són expressió de:

l 'organització del procés productiu il 'organització del procés productiu iel l loc que ocupen les classes socials dins el el l loc que ocupen les classes socials dins el mode de producció.mode de producció.

156


Tipus: Tipus:

Relacions tècniques:Relacions tècniques:

Les que s 'estableixen entreLes que s 'estableixen entrel 'agent i el mitjà de producció il 'agent i el mitjà de producció iel procés de treball en general.el procés de treball en general.

Exemple: l 'artesanat o producció individual.Exemple: l 'artesanat o producció individual.Donen l loc a la divis ió tècnica del treball;Donen l loc a la divis ió tècnica del treball;

157


Tipus:Tipus:

Relacions socials:Relacions socials:

Són els v incles que s 'estableixen entre els Són els v incles que s 'estableixen entre els homeshomes que participen en el procés de que participen en el procés de producció.producció.Formes:Formes:

La relació La relació explotador-explotatexplotador-explotat ,, i iLa relació de col· laboració recíproca,La relació de col· laboració recíproca,el comunisme.el comunisme.

158

VocabulariVocabulariSuperestructuraSuperestructura

La tesi bàsica del materialisme històric és:La tesi bàsica del materialisme històric és:la superestructura depèn de:la superestructura depèn de:

les condicions econòmiques en què viu cada les condicions econòmiques en què viu cada societat,societat,

els mitjans de producció iels mitjans de producció i

les forces productives (infraestructura).les forces productives (infraestructura).

No té una història pròpia,No té una història pròpia,la seua història està en funcióla seua història està en funciódels interessos de classedels interessos de classedels grups que l 'han creada.dels grups que l 'han creada.

159

VocabulariVocabulariSuperestructuraSuperestructura

Els canvis en la superestructura són conseqüència Els canvis en la superestructura són conseqüència dels canvis en la infraestructura.dels canvis en la infraestructura.

Aquesta teoria té importants conseqüències:Aquesta teoria té importants conseqüències:

Per comprendre cadascun dels elements de la Per comprendre cadascun dels elements de la superestructura cal comprendre l 'estructura i els superestructura cal comprendre l 'estructura i els canvis econòmics que es troben a la seua base.canvis econòmics que es troben a la seua base.

La independència del pensament no és La independència del pensament no és independent del món econòmic en el que es independent del món econòmic en el que es troben immerses les persones, la qual cosa pot troben immerses les persones, la qual cosa pot fomentar el relativ isme.fomentar el relativ isme.

Karl Marx - Nodo50. Contrainformación en la Red · És impossible separar la Naturalesa i l'home....

Documents

Transcript of Karl Marx - Nodo50. Contrainformación en la Red · És impossible separar la Naturalesa i l'home....