L ARCA - Text-La Galera · El projecte text-la galera dins de l’estructura curricular ......

A R C ALconeixement del medi natural

G U I A D I D À C T I C A

C I C L E M I T J À

Aquesta obra ha estat elaborada per l’equip pedagògic i editorial de

REDACCIÓ I EDICIÓ:

Núria GonzálezEduard Martorell

IL·LUSTRACIONS:

Javier AndradaJordi Vila

COORDINACIÓ DE L’ÀREA

DE CIÈNCIES NATURALS:

Eduard Martorell

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA:

Anna Canals

DIRECCIÓ GENERAL:

Xavier Carrasco

Primera edició: juliol del 2006

Disseny de la col·lecció:CassII·lustració de la coberta i pictogrames de capçaleres: IzquiCorrecció: Mercè EstévezMaquetació: Guillem SolerDirecció editorial: Jesús GiraltFotografies: J. M. Barres, Arxiu ECSA

© 2006, Enciclopèdia Catalana, SAUJosep Pla, 95. 08019 [email protected]

Impressió: Service PointPau Casals, 161-163 - 08820 El Prat de Llobregat

ISBN: 84-412-1273-2Dipòsit legal: B-32381-2006

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Tots els drets reservats.

GUIA DIDÀCTICA ARCA 6

ÍNDEX

5 EL NOSTRE PROJECTE

Presentació ————————————————————————5

Nivells de concreció del currículum —————————————7

El projecte L’ARCA per al cicle superior ———————————8

Estructura didàctica del llibre de l’alumne ——————————13

Fes salut —————————————————————————16

19 PROPOSTA D’AVALUACIÓ INICIAL

31 EL TREBALL, UNITAT PER UNITAT

� Programació de continguts i objectius didàctics

� Avaluació formativa

� Via 2 i via 3

� Orientacions i recursos didàctics

� Solucions de cada unitat

1 LA TERRA, UN PLANETA DE L’UNIVERS ———————————31

2 L’ESCORÇA DE LA TERRA ————————————————41

3 EL CLIMA ———————————————————————51

4 LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN ELS ÉSSERS VIUS ————————61

5 LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN LES PERSONES —————————73

6 L’APARELL LOCOMOTOR I EL MOVIMENT ——————————83

7 LA LLUM ———————————————————————93

8 EL SO —————————————————————————103

9 LA MATÈRIA ——————————————————————113

10 LA CALOR I ELS MATERIALS ———————————————123

11 LES SUBSTÀNCIES QUE FORMEN LA MATÈRIA ————————133

12 LA GESTIÓ DEL PLANETA —————————————————143

155 PROPOSTA D’AVALUACIÓ FINAL

P

A

A

5

GUIA

Presentació P

El projecte L’ARCA de Text-La Galeraper a l’educació primàriaDesprés de la presentació dels materials corresponents als cicles inicial i mitjà, el projecte L'ARCA per a l'etapa d'educació primària continuacreixent, ara amb els materials per al cicle superior: els llibres de cursde les àrees de Llengua catalana, Llengua castellana, Coneixement delmedi natural, Coneixement del medi social i cultural, Matemàtiques i Religió catòlica.

Completa l'oferta de Text-La Galera per al cicle superior un ampli ven-tall de materials complementaris que comprenen llibres de lectura, qua-derns de treball i dos CD de suport, un per curs, que ofereixen activi-tats interactives i una gran quantitat de recursos multimèdia.

Les Guies didàctiques, que s'han renovat notablement respecte d'o-fertes anteriors i estrenen també una nova presentació per cursos, usofereixen una explicació detallada del projecte per àrees, unes propos-tes d'avaluació inicial, formativa i final, i, per unitats, la programació delscontinguts, activitats de reforç i ampliació, orientacions i recursos didàc-tics i les solucions a les activitats dels llibres dels alumnes.

Tots els materials del projecte L'ARCA comparteixen un mateix plante-jament didàctic i una mateixa estructura formal. El denominador comúés el seu caràcter obert i flexible, la capacitat d'esdevenir una eina útilper a cada particular situació d'aprenentatge. D'aquesta manera, man-tenim la línia pedagògica i editorial que ens ha personalitzat al llarg dela nostra trajectòria i renovem el nostre compromís de contribuir a larenovació pedagògica i a la qualitat educativa, des de la nostra posiciócompromesa també amb el servei al país.

7

GUIA

Nivells de concreció del currículum P

El projecte text-la galera dins de l’estructura curricular

COMPETÈNCIA DELS CENTRESD’ENSENYAMENT

COMPETÈNCIA DELA GENERALITAT

DEFINICIÓ DEL MODEL CURRICULAR

Marc curricular per a l’ensenyament obligatori

PROJECTE EDUCATIUDE CENTRE (PEC)

– Reglamentde règimintern

– Pla anual

– Pressupost

– Memòria

Objectiusgenerals

1r nivell de concreció:

QUÈ S’HA D’ENSENYAR?

Disseny curricular

ETAPA ENSENYAMENT PRIMARIObjectius generals etapa

Objectiusgeneralsd’àrea

Bloc decontinguts

d’àrea

Objectiusterminals

d’àrea

2n nivell de concreció:

QUAN S’HA D’ENSENYAR?

CICLES EDUCATIUS

PROJECTE CURRICULARDE CENTRE (PCC)

– Objectius referencialsàrea-cicle

– Seqüenciació de continguts per cicles

– Metodologia– Criteris d’avaluació i

promoció– Tria de materials

curriculars

Seqüenciació dels continguts i objectius referencials d’àrea/cicle

3r nivell de concreció:

COM S’HA D’ENSENYAR?

AULA

PROGRAMACIÓ D’AULA

– Objectius didàctics– Seqüenciació de continguts

intracicle– Estratègies didàctiques– Activitats– Recursos– Avaluació inicial, formativa i

additiva

Seqüenciació dels continguts intraciclePerioditzacióMetodologia

PROJECTE TEXT-LA GALERA

Proposta obertade seqüenciacióde continguts

Proposta metodològica

oberta

PRESCRIPTIU

REFERENCIAL

I ORIENTATIU

EXEMPLIFICATIUPROFESSORSD’AULA

CLAUSTRE

CONSELLESCOLAR

8

GUIA

El projecte L’ARCA per al cicle superior

comprèn materials per a les principals àrees (Llenguacatalana, Lengua castellana, Matemàtiques, Coneixe-ment del medi social i cultural, Coneixement del medinatural, Religió catòlica, a més de material comple-mentari) que presenten un mateix plantejamentdidàctic, conceptual i formal, fet que dóna coherèn-cia al projecte en el seu conjunt.

Aquests materials tenen un denominador comú: lavoluntat de convertir-se en una eina útil al professo-rat, una eina que es pugui adequar a cada situaciód'aprenentatge i a les necessitats educatives de cadacentre, de cada aula, i, en definitiva, de cada alumne.D’aquesta manera, els nens i les nenes tenen un camímés planer per assolir les competències bàsiquespròpies de cada àrea en acabar el cicle.

L'estructura dels materials i l'enquadernació dels lli-bres amb un sistema que permet, si es vol, extreure’nels fulls per arxivar-los en una carpeta d'anelles van enaquest sentit. Es pretén que els llibres siguin oberts afi que els mestres els completin, els reestructurin i elsconverteixin en els materials més adequats a la reali-tat dels seus alumnes.


P

LES VIES D’APRENENTATGE

9

GUIA


Les vies d’aprenentatge

La fórmula que dóna adaptabilitat als llibres de Text-La Galera és el que hem anomenat vies d'aprenen-tatge. Cada una de les dotze unitats que estructurenels llibres està tractada des de tres vies d'aprenentat-ge diferents o, el que és el mateix, des de tres viesd'accés als continguts. Cada via comporta un nivell dedificultat diferent. Les vies d'aprenentatge ofereixencamins diversos per arribar a uns continguts proposatsque poden ser alternatius i complementaris.

A les tres vies se n’hi podria afegir, encara, una quar-ta, configurada pels materials d’elaboració pròpia dequè, en la majoria de casos, disposa cada mestre. Lespossibles combinacions que es facin d’aquestes tresvies, juntament amb l’aportació de la quarta, han defer que de cada llibre Text-La Galera surtin tants llibresdiferents com situacions d’aprenentatge o necessitatsindividuals dels alumnes trobem a les escoles.

La , que també podríem anomenar via inicial,conté elements d’inici utilitzables també a les altresvies –làmines d’entrada de les unitats de treball– i con-tinguts de les tres categories –conceptuals, procedi-mentals i actitudinals. De forma sintètica, podríem dirque aquesta és la via amb un corpus didàctic mésampli i que marca, clarament, la seqüència proposa-da dels continguts. La trobareu en els llibres de l’a-lumne, és la via central i equival quantitativament aun llibre convencional.

La , que també podríem anomenar via assisti-da, és la més instrumentalitzada, és a dir, la més pro-cedimental. El nivell de dificultat en l’elaboració decada un dels passos del procés d’aprenentatge és infe-rior al de la via 1. Les activitats són més dirigides iesglaonades. Pot servir de proposta de reforçament.La trobareu en aquesta guia didàctica per al mestre ola mestra.

La , que també podríem anomenar via directa,és la menys instrumentalitzada inicialment. Pressupo-sa el domini de determinats coneixements previs i pre-senta un nivell de dificultat superior al de la via 1 i alde la via 2 en la resolució de les activitats proposades.Ofereix, a més, una major diversitat de recursos i plan-teja un major aprofundiment dels continguts. Devegades també l’anomenem d’ampliació. La trobareuen aquesta guia didàctica per al mestre o la mestra.

Els nostres llibres deixen la porta oberta a possibilitarla màxima adequació a cada una de les situacions d’a-prenentatge. Els educadors poden incorporar sempreque vulguin pàgines pròpies per corregir, modificar,matisar, completar, ampliar, recanviar, etc. el que esproposa a les altres vies. Hem anomenat aquesta via

o via lliure.VIA 4

VIA 3

VIA 2

VIA 1

P

VIA 2

ITINERARIS BÀSICS

NIVELL DE DIFICULTAT BAIX. Treball gradual i progressiu, més pautat, per accedir als continguts.

VIA 1

TREBALL BÀSIC. Marca la seqüència proposadadels continguts.

VIA 3

NIVELL D’APROFUNDIMENT. Dificultat superior. Via directa,menys instrumentalitzada.

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements baix

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements habitual en aquest nivell

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements particularmentelevat

A B C

PRESENTACIÓ FORMAL

10

GUIA


Presentació formal

Els materials de L’ARCA de l’àrea de coneixement delmedi natural s’estructuren en dues parts:

– un bloc d’informació

– un bloc d’activitats

El bloc d’activitats és fungible; el bloc d’informació noho és. Els dos blocs estan perfectament relacionatsentre ells per un sistema de remissions internes quepermeten enllaçar cada pàgina d’informació amb lapàgina o pàgines d’activitats en què es treballa el con-tingut que es tracta o bé en sentit invers, d’activitatsa informació.

Els llibres de cicle superior es poden trobar en duespresentacions diferents:

dos llibres enquadernats separadament, el d’informació i el d’activitats

una carpeta d’anelles que conté els dos blocs.

Periodització de les unitats de treballCada un dels llibres de l’alumne conté dotze unitatsde treball, és a dir, quatre per trimestre. Es preveu quees dediquin entre dues i tres setmanes de treball perunitat, període que considerem raonable: unitats mésgrans podrien conduir a la dispersió i el cansament iunitats més petites, en canvi, suposarien un encotilla-ment i un tancament excessiu.

Les unitats tenen totes una estructura didàctica internapròpia, variable segons l’àrea, que trobareu explicada enles primeres pàgines del llibre de l’alumne i més deta-lladament en les pàgines següents d’aquesta guia.

Llibre d’informació (color)Els continguts informatius estan agrupats en tresblocs, de quatre unitats cadascun, que tenen unadurada trimestral. Les unitats del primer trimestre esmarquen amb el color verd, les del segon amb el colortaronja i les del tercer amb el color blau.

Llibre d’activitats (color/bicolor)Es tracta d’un seguit d’activitats inductives/de conso-lidació que l’alumne pot resoldre autònomament. Lesordres dels enunciats estan adreçades als alumnes isón curtes i concretes perquè les puguin llegir i enten-dre amb facilitat. L’elaboració d’un bloc d’activitats decaràcter fungible (sobre el qual l’alumne pot treballar,per tant, directament) comporta una sèrie d’avantat-ges didàctics:

– Es donen més definides i estructurades les pautesd’elaboració de les respostes i, per tant, la capacitatd’intervenció i control didàctics augmenten.

– S’evita a l’alumne el treball mecànic de còpia o d’ela-boració d’estructures bàsiques (confecció de taules, qua-dres i altres elements gràfics en general) que molt sovintsón necessàries per fer una activitat d’aprenentatge.

– La formulació de l’activitat i l’espai per fer aquestesactivitats es disposen plegats en la mateixa pàgina. Esredueix, doncs, la dificultat pròpia de l’acumulaciódels materials sobre la taula.

Al final de cada trimestre, és a dir, després de les uni-tats 4, 8 i 12, hi trobareu una proposta d’avaluació trimestral dels continguts.

P

1r trimestre

4 UNITATS DE TREBALL

15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies

UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT

2n trimestre


15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies


3r trimestre


15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies


LES PÀGINES

11

GUIA

El projecte L’ARCA per al cicle superior P

Les pàgines

Les pàgines dels llibres són de mida estàndard, estantrepades i tenen quatre forats; tot això permet alsusuaris que ho vulguin extreure-les per reordenar-leso bé per afegir-ne de pròpies i arxivar-les totes juntesen una carpeta d’anelles. Per facilitar-ne el maneig, siés que s’extreuen dels llibres, les pàgines estan mar-cades amb un pictograma que indica a quina unitatpertany cada una. A continuació es representen elsdiversos elements que componen les pàgines delsmaterials del projecte L’ARCA per al cicle mitjà.

Contingut que es treballa en la pàgina

Unitat

Espai per renumerar les pàgines si es canvien d’ordre

Activitatsd’aprenentatgeque es poden resoldreabans de començar el llibre d’informació

S’indica en quina pàgina d’informació es treballa aquest contingut

Informació

Es poden extreure els fulls i canviar l’ordre

Pictograma indicador d’unitat

MATERIAL COMPLEMENTARI

12

GUIA

El projecte L’ARCA per al cicle superiorP

Material complementari i d’atenció a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)L’oferta de llibres per a cada curs es completa amb unventall de materials complementaris variable segonsl’àrea:

Guies didàctiques.

Cues (quaderns de matemàtiques, llengua catalana i llengua castellana).

Lectures (antologies de textos).

Lectogrups (quaderns d’eficàcia lectora).

Quaderns d’ortografia (de llengua catalana i llengua castellana).

Quinze són quinze (quaderns de càlcul ràpid).

Repassem (quaderns per repassar les taules de multiplicar).

Xip (quaderns d’informàtica).

Quaderns d’estiu.

Pàgina web (www.textlagalera.com).

I, com a novetat per al curs 2006-2007, dos CD desuport als llibres de cicle superior, un per a cinquè i unper a sisè, que inclouen activitats interactives i unagran quantitat de recursos multimèdia (fotografies,diccionaris visuals, àudios, mapes de conceptes, acti-vitats de consolidació, vídeos…).

En l’apartat d’orientacions didàctiques i recursos tro-bareu indicacions per treballar complementàriamentamb el CD. Les indiquem amb aquest pictograma:

13

GUIA

Estructura didàctica del llibre de l’alumne P

BLOC D’INFORMACIÓ

Cada llibre consta de dotze unitats. Aquestesunitats s’organitzen en blocs de quatre unitatstrimestrals agrupades amb un separador. Cadaunitat s’estructura en els apartats següents:

Cada unitat comença amb una pàgina de presen-tació dels continguts que es treballen. Un text breu,redactat amb un estil una mica festiu i acompanyatd'una fotografia i dues o tres preguntes, connectaels continguts proposats amb l'experiència que enpot tenir l'alumne/a i, en definitiva, fa d'organitza-dor previ. La finalitat de les preguntes és evidenciarel grau de coneixement de cada alumne/a sobrealguns dels continguts que es treballaran.

En l’apartat Per començar… hi ha preguntes quepoden ajudar a saber el nivell de coneixementdels continguts de la unitat. El mapa de concep-tes organitza i interrelaciona els conceptes tre-ballats en la unitat.

És el text expositiu en què es desenvolupen elsconceptes de la unitat. En la primera pàgina d’in-formació hi ha un dibuix encapçalador amb unapregunta; aquesta pregunta és important, ja queprepara l’alumnat per treballar seguint una meto-dologia científica. D'una a tres preguntes per pàgi-na acompanyen algunes fotografies per ajudar adespertar l'interès pels continguts de la unitat.

Aquest apartat és configurat per un text decaràcter narratiu/literari, d’estil anecdòtic, acom-panyat d’un dibuix amb una pinzellada d’humor.Cada reportatge conté preguntes per aprofundiraquesta secció.

En aquest apartat hi ha ordenades alfabètica-ment les paraules clau de cada una de les uni-tats del llibre. Acompanyen cada paraula unaexplicació del seu significat i el número de lapàgina en què apareix.

GLOSSARI

REPORTATGE

PÀGINES D’INFORMACIÓ

MAPA DE CONCEPTES

PÀGINA D’ENTRADA

14

GUIA

Estructura didàctica del llibre de l’alumneP

Al final del llibre hi ha tres models fotocopiables defitxes d’observació: un per a animals, un altre pera plantes i un tercer per a roques i minerals.

BLOC D’ACTIVITATS

El bloc d’activitats té caràcter fungible (és a dir,l’alumne/a hi pot escriure).

Els apartats que configuren cada unitat són elssegüents:

Són activitats prèvies, de tipus test, que l’alum-ne/a pot resoldre fàcilment perquè disposa d’unsconeixements previs sobre els continguts que tre-ballarà al llarg de la unitat.

Es tracta d’activitats que ensenyen inductiva-ment i que, per tant, no requereixen que l’alum-ne hagi après anteriorment els conceptes que estreballen en la unitat. L’alumne/a pot resoldreaquestes activitats només amb la informació queli proporciona la mateixa activitat o que ha extretde les activitats anteriors.

Es presenta d’una manera pautada i il·lustrada elprocés d’elaboració del procediment i, finalment,es proposa fer-ne una aplicació. El desenvolupa-ment de cada proposta ha de comptar amb lesdirectrius i la implicació activa dels mestres.

PROCEDIMENT

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

QUÈ EN SAPS?

FITXES DE CAMP

15

GUIA

Estructura didàctica del llibre de l’alumne P

En aquest apartat es fa atenció explícita a unaactitud, una norma o un valor relacionats espe-cialment amb els conceptes que es treballen enla unitat. Les actituds, els valors o les normess’estructuren en quatre programes:

– Educació ambiental.

– Educació per a la salut.

– Educació per al consum.

– Educació cívica.

Es tracta d’una sèrie d’activitats destinades a com-provar que l’alumne ha après els continguts treba-llats. La primera d'aquestes activitats sempre fareferència a un text que correspon a una petitanotícia de diari, més o menys autèntica, que des-envolupa algun tema tractat en la unitat. És, pertant, un text breu que pretén, bàsicament, intro-duir un cert realisme al contingut teòric treballat.

En aquest apartat proposem unes activitats quepermeten a l'alumne/a saber quins continguts haadquirit durant un trimestre.

Al final del llibre de sisè hi ha l’annex “Fes salut”,amb activitats que es poden fer a l’escola peraprofundir en els continguts de la promoció dela salut que s’han treballat durant tot el ciclesuperior de primària.

FES SALUT

AVALUACIÓ TRIMESTRAL

QUÈ HAS APRÈS?

EIX TRANSVERSAL

16

GUIA

Fes salut

Els llibres de Text-La Galera, agentstambé de promoció de la salut

Consideracions prèvies

En el context de l’Educació hi ha aspectes que, per la seva rellevància, que-den recollits explícitament en el currículum com a aprenentatges, formu-lats com a continguts i objectius, en les diverses àrees. Hi ha, però, altresaspectes destacables en la nostra societat que també han de formar partdel currículum i, per tant, del procés d’ensenyament-aprenentatge.

L’opció d’integrar aquests aspectes al si de les àrees en lloc de plantejar-los de forma compartimentada com a disciplines amb entitat específica,els dóna un caràcter que permet considerar-los com a eixos transversalsdel currículum, els quals han de tenir un tractament interdisciplinari.

D’entre els eixos transversals, cal destacar-ne els que fan referència al’educació: de les tecnologies de la informació, de la seguretat viària, peral consum, per a la salut, mediambiental, no discriminatòria, per a lapau, etc., i d’altres relacionats amb les característiques dels centres, delsalumnes o de rellevància ocasional.

L’Educació per a la salut (o, més ben dit, per a la promoció de la salut) és,des de fa més d’un decenni, un dels eixos transversals més treballats a lesescoles catalanes. L’inici de l’aplicació de la LOGSE (Llei orgànica general delsistema educatiu), la reforma precedent a l’actual LOE (Llei orgànica de l’en-senyament), l’any 1990, va donar una empenta definitiva a la valoració delseixos transversals com a subprogramació de continguts que conduïen tot elventall de continguts restants de totes les etapes educatives.

Però, què és la salut? Una definició estesa i acceptada, entre d’altres, ésaquesta:

Salut: estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalmenttotes les seves funcions.

És evident que aquesta definició és estrictament mèdica, i fa referència auna salut en l’àmbit de benestar físic i psíquic. Però cal deixar clar queaquesta definició, la més estesa, la més universal, com a mínim s’ha d’am-pliar. L’OMS, l’any 1948, ho va fer incloent-hi el benestar social: “un estatcomplet de benestar físic, mental i social i no solament la mera absènciade malatia o dolència.” Més endavant es parlaria del benestar mediam-biental, però fins i tot aquest complement que millorava la definició desalut seria insuficient. Sense continuar encara en la recerca d’una bonadefinició de salut, en arribar a aquest punt ja queda clar que cal tenir sotacontrol els condicionants físics, psíquics, socials i mediambientals de lasalut dels nens i nenes en edat escolar.

L’any 1976, en un congrés de metges i biòlegs celebrat a Perpinyà, es vadefinir salut com la manera de viure autònoma, solidària i optimista.

Aquests tres adjectius poden semblar una mica làbils. Anem, doncs, a par-lar de cadascun:

Associem salut a l’autonomia personal perquè cal tenir la cultura i elsconeixements suficients per viure d’una manera lliure i responsable, perevitar la malaltia, l’accident, la manca d’integració, els entorns agressius, etc.

17Fes salutGUIA

La cultura i els coneixements també han de servir, en cas que no s’haginpogut evitar, per guarir la malaltia i solucionar els problemes que causenmolts accidents, situacions de marginació, de contaminació ambiental delmedi on es viu, etc.

També associem salut a la solidaritat perquè no es pot viure d’una mane-ra lliure i responsable sense tenir en compte les persones que viuen en elnostre entorn. Entre tots podem aconseguir fer créixer la justícia, viure enpau, conviure amb la natura i dominar la malaltia i les situacions i elsobjectes de risc que causen accidents. En tot cas, segur que ho aconse-guim abans entre tots que treballant individualment.

En tercer lloc, associem salut a l’optimisme perquè cal adoptar una acti-tud positiva davant la vida, sigui amb benestar o malestar. De fet, unaescola podria ser segura amb tota la comunitat educativa encara que elsseus integrants facin mala cara, però mai la catalogaríem com a saluda-ble. A més, hi ha evidències que una actitud positiva repercuteix, és clar,positivament, en el curs de molts trastorns i fins i tot algunes malalties(en tenim un bon exemple en l’efecte placebo).

L’escola ha de promocionar l’educació per a la salut

L’educació per a la salut a l’escola ha de ser un procés de formació i deresponsabilització de l’individu amb la finalitat que adquireixi els coneixe-ments, les actituds i els hàbits bàsics per a la defensa i la promoció de lasalut individual i col·lectiva. És a dir, un intent de sensibilitzar els nens iles nenes i de preparar-los perquè, a poc a poc, adoptin un estil de vidael més sa possible, i unes conductes positives de salut.

La contribució de l’escola en la promoció de la salut és fonamental per almillorament de la qualitat de vida i l’entorn ambiental. I és un procésparal·lel al de qualsevol altra intervenció educativa. A més:

� Està relacionat amb un conjunt d’aprenentatges que tenen a veure ambaltres aspectes diferents:

– El nivell de coneixements.

– El desenvolupament d’actituds positives.

– L’adquisició d’hàbits i comportaments saludables.

� Ha d’incloure tant la confirmació d’algunes creences, com la desmitifi-cacio de les incorrectes o errònies.

� Ha de promoure la responsabilitat, l’autonomia i la reflexió crítica, indivi-dual i col·lectiva, preparant per a la presa de decisions, a través de l’anà-lisi de les alternatives possibles i la valoració de les seves conseqüències.

� Ha d’augmentar les capacitats d’interrelacionar-se amb altres persones,generant satisfacció en un mateix i amb el proïsme.

El marc escolar, el medi ambient, les relacions socials entre alumnes,pares, mestres i personal no docent constitueixen un seguit d’experièn-cies i missatges amb una influència educativa molt important. L’escolasencera ha de ser promotora de salut. El docent és un agent de salut, comho hauria de ser tot ciutadà, mirall en què la nena i el nen es veuen reflec-tits.

18

GUIA

Fes salut

Bases metodològiques de l’educació per a la salut

Les bases metodològiques de l’educació per a la salut són les següents:

– Integració en el currículum de les diverses àrees, com a eix transversalamb aplicació d’una metodologia participativa.

– Adaptació a cada realitat a partir d’una anàlisi de la situació de salut delcentre i l’entorn.

– Treball en equip dels mestres, acudint quan calgui als professionals dela sanitat i altres membres de la comunitat.

– Col·laboració entre les escoles i els serveis sociosanitaris de la zona.

– Interacció d’educació per a la salut a l’escola amb altres activitats de lacomunitat.

La contribució de Text-La Galera en l’educació per a la promoció dela salut

Treballar amb els llibres de Coneixement del medi natural de Text-La Gale-ra és educar per a la promoció de la salut. Els materials didàctics de Text-La Galera es dissenyen tenint molt en compte les bases metodològiquesde l’educació per a la salut acabades de citar, la primera de la qual ésfonamental perquè la promoció de la salut sigui real. I per a què sigui efi-caç cal que el tractament d’aquests continguts segueixi una metodologiaparticipativa.

En els llibres L’Arca 5 i L’Arca 6 de Ciències de la Naturalesa aquest objec-tiu didàctic s’assoleix mitjançant la incorporació de continguts específics.Aquests continguts s’han triat per garantir l’eficàcia didàctica tot seguintunes iniciatives de prevenció de malalties i accidents de fàcil aplicació ales escoles.

QUÈ ÉS AVALUAR?

19

GUIA

Proposta d’avaluació inicial

L’avaluació en el marc de l’acció educativa

L’avaluació és un dels principals components de l’acció educativa. S’en-tén l’avaluació com una regulació del procés educatiu, com un segui-ment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de permetrela revisió “dia a dia” del procés educatiu. D’aquesta manera, és mésfàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de trobar-hi solu-cions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.

L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés d’ensenya-ment-aprenentatge, i no solament una valoració dels resultats. No n’hiha prou amb una valoració sobre els fets i els conceptes apresos. Calvalorar també quins procediments assolits i quins valors adquirits percada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats.

Indiquem a continuació alguns aspectes bàsics que ens sembla que caltenir molt assumits. En aquesta guia trobareu una proposta d’avaluacióinicial, unes fitxes per a l’avaluació formativa en cada una de les unitatsi una proposta d’avaluació additiva al final.

1. Entenem l’avaluació com la recollida d’informació sobre els proces-sos i els resultats de l’aprenentatge que genera l’acció educativa. Elrecull d’aquesta informació permet prendre decisions sobre l’orienta-ció i el desenvolupament del procés individual d’aprenentatge.

2. La informació obtinguda ha de ser útil a tots els que intervenen enl’acció educativa:

– Els alumnes, perquè així aprenen a analitzar i reflexionar sobre el seuprocés d’aprenentatge.

– Els professors, perquè així poden investigar i millorar la seva tasca docent.

– Els pares o tutors, perquè coneixent el procés d’aprenentatge del seufill o filla poden intervenir-hi adequadament.

– L’administració educativa, perquè en analitzar els resultats de l’aplica-ció del disseny curricular, pot revisar i reorientar-ne el desenvolupament.

3. Les tres fases de l’avaluació (que responen a la pregunta “Quan s’had’avaluar?”) són les següents:

El seu objectiu és conèixer la situació de partida dels alumnes. Ésindispensable per programar l’ajut educatiu més convenient a cadacas i per poder mesurar-ne el creixement maduratiu.

L’avaluació inicial ha de servir per detectar nivells d’assoliment delscontinguts que suposadament l’alumnat ha treballat amb anterioritati poder ajustar els diversos components de l’activitat docent a lescaracterístiques detectades en la prova inicial.

Aquesta prova inicial ha de fer-se en les millors condicions possibles:cal evitar la massificació, el formalisme, i s’ha de procurar donar untracte afable i proper. Altrament, la fiabilitat d’aquestes proves inicialspot restar greument afectada per agents externs que poden donarlloc a pronòstics molt esbiaixats.

AVALUACIÓ INICIAL

A

QUÈ ÉS AVALUAR?

20

GUIA

Proposta d’avaluació inicial

Té com a objectiu valorar la programació que s’està desenvolupant aclasse, observar si els continguts i les activitats són els més adequats perajustar la intervenció educativa a les necessitats que es detecten. Esporta a terme de manera continuada al llarg de tot el procés d’apre-nentatge.

L’avaluació formativa, per tant, permet la revisió permanent del procéseducatiu.

S’inclouen en aquesta guia didàctica uns guions didàctics que contenenla programació de cada una de les unitats (els objectius didàctics, els fetsi conceptes, els procediments, i les actituds, valors i normes) i també elscriteris d’avaluació. Aquesta eina ha de facilitar l’exercici de l’avaluacióformativa.

El seu objectiu és donar informació sobre les capacitats assolides per l’a-lumnat al final del curs, cicle o etapa. Serveix per qüestionar-se la fun-cionalitat de l’àrea en el conjunt del currículum i la seva adequació alProjecte curricular de centre.

L’avaluació additiva de qualsevol període educatiu ha de respondre a lescaracterístiques següents:

– Ha de fer referència a tots els continguts estudiats durant el període.

– És un component més de l’avaluació, entesa com un instrument peda-gògic amb les finalitats següents:

a) Extreure informació de l’estat d’aprenentatge de l’alumnat, en cadafase de les unitats didàctiques, per poder adequar la intervenciódocent a cada intervenció concreta.

b) Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentatge propi informant-lo,orientant-lo, motivant-lo i fent-lo més autònom.

– De la mateixa manera que les avaluacions inicial i formativa, l’avaluacióadditiva té una funció reguladora: la informació que se n’obté ha d’a-dreçar-se més a adequar les decisions següents sobre l’aprenentatge del’alumnat que no pas a certificar els nivells d’aprenentatge assolits.

– Les activitats d’avaluació en què es concreta han d’aconseguir la par-ticipació directa i activa de l’alumnat en un ambient normalitzat queafavoreixi la seva implicació i que garanteixi un mínim de fiabilitat dela informació obtinguda sobre l’estat dels aprenentatges.

– L’alumnat ha de percebre aquesta part de l’avaluació com una respos-ta coherent connectada amb el conjunt de l’activitat realitzada durantel període avaluat.

AVALUACIÓ FINAL

DINS DE CADA UNITATAVALUACIÓ FORMATIVA

A

Escriu la font de la qual prové cada tipus d’energia:

solar: combustible:

eòlica: geotèrmica:

hidràulica: mareomotriu:

nuclear:

Contesta les preguntes següents:

• De les fonts d’energia de la pregunta anterior, quines són renovables?

Per què?

• I quines no són renovables?

Per què?

• Quines són contaminants?

Per què?

Relaciona els diferents usos de les fonts d’energia amb el problema ambientalque generen:

ús de l’energia hidràulica • • impacte visual sobre el paisatge

ús de l’urani • • contaminació atmosfèrica

ús de materials combustibles • • inundació d’extenses zones

ús d’aerogeneradors • • generació de residus molt perillosos

Classifica els materials següents:

conductors de l’electricitat:

aïllants de l’electricitat:

plàsticllautóceràmicafustaplomvidrecoureferrosuroalumini

21

GUIA

Proposta d’avaluació Inicial A

Escriu

21

GUIA

Proposta d’avaluació inicial A

Escriu

21

GUIA


Escriu el nom de cada element del circuit:

Explica com funciona un electroimant:

Escriu el nom de les diverses parts d’una palanca en els instruments següents:

[Fig. AF 2 Dibuix act. 6 pàg. 110 BITOC 1 (GUIA) Vegeu Guia de figures aprofitades]

Escriu quina diferència hi ha entre una màquina simple i una màquina composta.

Ara, escriu una S si la màquina és simple i una C si és composta.

llevatapats tisores torn

bicicleta ganivet grua

22

GUIA

Proposta d’avaluació InicialA

Escriu

22

GUIA

Proposta d’avaluació inicialA

Escriu

22

GUIA


Observa la xarxa tròfica següent:

Ara, completa la taula amb el nom dels animals de la xarxa tròfica.

Relaciona:

aparell • • funció

digestiu • • captació d’oxigen

respiratori • • eliminació de les substàncies de rebuig

circulatori • • transport de les substàncies nutritives i de l’oxigen

excretor • • captació de les substàncies nutritives

Ordena el nom de les funcions següents segons el recorregut que els alimentsfan en l’aparell digestiu:

masticaciódeglucióabsorciótransformacióeliminaciósalivació

23

GUIA

Proposta d’avaluació Inicial A 23

GUIA

Proposta d’avaluació inicial A 23

GUIA


Primer nivell alimentari Segon nivell alimentari Tercer nivell alimentari

Observa l’esquema i explica el procés que es duu a terme en els alvèols pulmonars:

Escriu el nom de cada una de les parts indicades del cor i contesta les preguntessegüents:

• Dels moviments que fa el cor, amb quin es relaxa?

• I amb quin es contreu?

• Quin nom tenen els vasos sanguinis que condueixen la

sang que surt del cor cap als òrgans?

• I els que la hi tornen?

• Què són els capil·lars sanguinis?

Escriu el nom de cada una de les parts indicades en l’esquema i explica com esforma l’orina i com és excretada:

24

GUIA

Proposta d’avaluació InicialA24

GUIA

Proposta d’avaluació inicialA24

GUIA


Escriu en el requadre de cada frase una F o una C segons si fa referència,respectivament, a les plantes fanerògames o a les plantes criptògames:

No fan flors. Es reprodueixen per mitjà de llavors.

Ho són les molses i les falgueres. Fan flors.

Es reprodueixen per mitjà d’espores. Ho són el clavell i la rosa.

Relaciona els requadres de cada columna:

Ara, escriu una frase amb cada un dels grups de requadres relacionats:

Explica la diferència que hi ha entre els animals ovípars, els ovovivípars i elsvivípars i escriu alguns exemples de cada classe:

Classifica aquests elements segons l’aparell reproductor a què corresponguin:

masculí:

femení:

vesícules seminals – ovaris – llavis – escrot – úter – testicles – pròstata – vulva – conductesdeferents – vagina – penis – trompa de Fal·lopi

25

GUIA

Proposta d’avaluació Inicial A

Escriu

25

GUIA


Escriu

25

GUIA


reproducció sexual

reproducció asexual

cèl·lules reproductives individus iguals als

progenitors

individus diferentsdels progenitorsescissió i gemmació

Ordena cronològicament aquesta seqüència sobre la fecundació humana:

Ordena cronològicament les etapes de la vida de les persones i explica’n algunade les característiques més importants.

1.

2.

3.

4.

26

GUIA

Proposta d’avaluació InicialA26

GUIA

Proposta d’avaluació inicialA26

GUIA


Les fonts d’energia

És capaç d’identificar les fonts de cada tipusd’energia.

Intenta resoldre l’activitat pel seu compte, però nose’n surt.

Necessita aclariments del mestre per resoldrel’activitat, i després és capaç de resoldre-la.

Necessita l’ajuda del mestre per resoldre l’activitat.

No és capaç de resoldre l’activitat.

Fonts d’energia renovables i no renovables

És capaç d’enumerar i de diferenciar les fontsenergètiques renovables de les que no ho són id’identificar les contaminants.





Explotació de les fonts d’energia

És capaç de relacionar els efectes negatius queocasiona l’explotació de diferents tipus d’energia.





Materials conductors i aïllants

És capaç de classificar materials segons que siguinconductors de l’electricitat o aïllants.





El circuit elèctric

És capaç d’identificar els elements que formen uncircuit elèctric.





L’electroimant

És capaç d’explicar el funcionament del’electroimant.

Intenta rsoldre l’activitat pel seu compte, però nose’n surt.




Parts de la palanca

És capaç d’identificar i situar les parts d’unapalanca.





ESCRIU...7

EXPLICA...6

ESCRIU...5

CLASSIFICA...4

RELACIONA...3

CONTESTA...2

ESCRIU...1

27

GUIA

Valoració de l’avaluació inicial A

Màquines simples i màquines compostes

És capaç d’explicar la diferència entre les màquinessimples i les compostes i d’identificar-les.





La xarxa tròfica

És capaç de classificar els éssers vius segons laforma d’obtenir l’energia i segons els nivellsalimentaris.





La funció de nutrició

És capaç de relacionar diferents aparells amb laseva funció.





L’aparell digestiu

És capaç d’ordenar el recorregut que fan elsaliments per l’aparell digestiu.





L’aparell respiratori

És capaç d’explicar el procés d’intercanvi de gasosque es produeix en els alvèols pulmonars.





El cor

És capaç de reconèixer les diferents parts del cor,així com també els seus moriments i la seva funció.





L’aparell excretor

És capaç de reconèixer les diferents parts del’aparell excretor i el seu funcionament.





ESCRIU...14

ESCRIU...13

OBSERVA...12

ORDENA...11

RELACIONA...10

OBSERVA...9

ESCRIU...8

28

GUIA

Valoració de l’avaluació inicialA

La reproducció en les plantes

És capaç d’identificar les funcions de les plantesfanerògames i diferenciar-les de les criptògames.





Reproducció asexual i sexual

És capaç d’explicar les característiques principalsdels dos tipus de reproducció.





La reproducció en els animals

És capaç de diferenciar entre els animals ovípars,ovovivípars i vivípars i d’explicar-ne lescaracterístiques principals.





La reproducció en les persones

És capaç d’enumerar les parts més importants del’aparell reproductor femení i del masculí.





La fecundació humana

És capaç d’explicar les característiques principals deles cèl·lules reproductives humanes.





Les etapes de la vida

És capaç d’ordenar les etapes de la vida de lespersones i explicar-ne alguna de les característiquesprincipals.





ORDENA...20

ORDENA...19

CLASSIFICA...18

EXPLICA...17

ESCRIU...16

ESCRIU...15

29

GUIA

Valoració de l’avaluació inicial A

30

GUIA

Informe de l’avaluació inicial de 6èA

Iden

tifi

ca le

s fo

nts

d’e

ner

gia

.

Cla

ssif

ica

les

fon

ts d

’en

erg

ia e

n r

eno

vab

les

i no

ren

ova

ble

s, i

en c

on

tam

inan

ts o

no

.

Rel

acio

na

l’exp

lota

ció

de

les

fon

tsd

’en

erg

ia a

mb

els

imp

acte

s so

bre

el m

edi.

Cla

ssif

ica

els

mat

eria

ls s

ego

ns

la s

eva

con

du

ctiv

itat

elè

ctri

ca.

Iden

tifi

ca e

ls e

lem

ents

d’u

n c

ircu

it e

lèct

ric.

Exp

lica

el f

un

cio

nam

ent

d’u

n e

lect

roim

ant.

Iden

tifi

ca le

s p

arts

d’u

na

pal

anca

.

Co

nei

x la

dif

erèn

cia

entr

e m

àqu

ines

sim

ple

s i m

àqu

ines

co

mp

lexe

s.

Cla

ssif

ica

els

ésse

rs v

ius

d’a

cord

am

b e

lsn

ivel

ls a

limen

tari

s.

Co

nei

x el

s ap

arel

ls q

ue

inte

rven

en e

n la

nu

tric

ió i

n’id

enti

fica

les

fun

cio

ns.

Co

nei

x i i

den

tifi

ca e

ls p

roce

sso

s q

ue

inte

gre

n la

fu

nci

ó d

iges

tiva

.

Co

nei

x el

pro

cés

d’in

terc

anvi

de

gas

os

qu

ees

po

rta

a te

rme

en e

ls a

lvèo

ls p

ulm

on

ars.

Iden

tifi

ca le

s ca

vita

ts c

ard

íaq

ues

in

’en

um

era

els

mo

vim

ents

.

Iden

tifi

ca e

ls ò

rgan

s q

ue

form

en l’

apar

ell

uri

nar

i i s

ap e

xplic

ar la

fo

rmac

ió d

e l’o

rin

a.

Co

nei

x le

s d

ifer

ènci

es e

ntr

e le

s p

lan

tes

fan

erò

gam

es i

les

crip

tòg

ames

.

Iden

tifi

ca le

s ca

ract

erís

tiq

ues

pri

nci

pal

s d

ela

rep

rod

ucc

ió a

sexu

al i

de

la s

exu

al.

NOM DELS ALUMNES

31LA TERRA, UN PLANETA DE L’UNIVERS 1

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Els elements de l’Univers: nebuloses, galàxies il’espai interestel·lar; els estels.

• El sistema solar: la Via Làctia, el Sol, els planetes i els altres astres.

• La Terra: característiques del planeta Terra; elmoviment de rotació terrestre; el moviment detranslació terrestre.

• Els embolcalls i les capes de la Terra: l’atmosfera; la hidrosfera; les capes terrestres: escorça, mantelli nucli.

• Els observatoris astronòmics.

• Les deixalleries.

PROCEDIMENTS

• Coneixement dels diferents tipus de cossos queformen l’Univers.

• Identificació dels planetes que formen el sistemasolar.

• Recollida de la informació resultant d’unaobservació per mitjà d’un qüestionari depreguntes obertes i tancades.

• Construcció d’un coet propulsat per aigua i aire apressió.

• Interpretació d’un esquema.

• Comprovació de l’existència de l’aire.

ACTITUDS, VALORS I NORMES

• Educació ambiental: foment d’una actitud decompromís en la defensa del medi.

• Educació ambiental: reflexió sobre el problemaambiental que origina l’abocamentt de substànciescontaminants al sòl.

• Educació ambiental: coneixement dels centres derecollida de residus contaminants que hi ha alpoble o a la ciutat on vivim.

• Educació ambiental: foment de l’hàbit declassificar les escombraries per tal de seleccionar-ne els materials reciclables.

Competències bàsiques

OBJECTIUS DIDÀCTICSL’alumne/a ha de ser capaç de:

� Conèixer els moviments de rotació i detranslació terrestres.

� Conèixer els embolcalls i les capes de la Terra:l’atmosfera; la hidrosfera; les capes terrestres:escorça, mantell i nucli.

� Conèixer els diferents tipus de cossos queformen l’Univers.

� Identificar els planetes que formen el sistemasolar.

� Recollir la informació resultant d’una observacióper mitjà d’un qüestionari de preguntes obertesi tancades.

� Construir un coet propulsat per aigua i aire apressió.

� Interpretar un esquema.

� Comprovar l’existència de l’aire.

� Fomentar una actitud de compromís en ladefensa del medi.

� Reflexionar sobre el problema ambiental queorigina l’abocament de substànciescontaminants al sòl.

� Conèixer els centres de recollida de residuscontaminants que hi ha al poble o a la ciutat onvivim.

� Fomentar l’hàbit de classificar les escombrariesper tal de seleccionar-ne els materials reciclables.

LA TERRA, UN PLANETA DE L’UNIVERS

32

GUIA

Avaluació formativa1

Co

nei

x el

s m

ovi

men

ts d

e ro

taci

ó

i de

tran

slac

ió t

erre

stre

s.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

s em

bo

lcal

ls i

les

cap

es d

e la

Ter

ra:

l’atm

osf

era.

Co

nei

x el

s em

bo

lcal

ls i

les

cap

es d

e la

Ter

ra:

la h

idro

sfer

a.

Co

nei

x le

s ca

pes

ter

rest

res

de

la T

erra

:es

corç

a, m

ante

ll i n

ucl

i.

Co

nei

x el

s d

ifer

ents

tip

us

de

coss

os

qu

e fo

rmen

l’U

niv

ers.

Iden

tifi

ca e

ls p

lan

etes

qu

e fo

rmen

el

sis

tem

a so

lar.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

per

mit

jà d

’un

qü

esti

on

ari.

Co

nst

ruei

x u

n c

oet

pro

pu

lsat

per

aig

ua

i air

e a

pre

ssió

.

Inte

rpre

ta u

n e

squ

ema.

Co

mp

rova

l’ex

istè

nci

a d

e l’a

ire.

Fom

enta

un

a ac

titu

d d

e co

mp

rom

ís

en la

def

ensa

del

med

i.

Ref

lexi

on

a so

bre

el p

rob

lem

a am

bie

nta

lq

ue

ori

gin

a l’a

bo

cam

ent

de

con

tam

inan

ts.

Co

nei

x el

s ce

ntr

es d

e re

colli

da

de

resi

du

sco

nta

min

ants

qu

e h

i ha

més

a p

rop

.

Fom

enta

l’h

àbit

de

clas

sifi

car

les

esco

mb

rari

es p

er t

al d

e re

cicl

ar-l

es.


33

GUIA

Via 2 1

Completa les frases amb les paraules següents:

� El Sol és l’ principal del sistema . És l’

més pròxim a la Terra.

� El Sol és format per núvols de que estan a una

molt elevada.

� La i la que el Sol desprèn són

imprescindibles per a la al nostre .

Llegeix el requadre i escriu el nom de cada planeta en el lloc corresponent del

dibuix:

• Júpiter: és el planeta més gran.• Plutó: és el planeta més petit i més distant del Sol.• Terra: és el planeta “blau”.• Mercuri: és el planeta que és més a prop del Sol.• Saturn: és el planeta que té els anells més grossos.• Neptú: és el planeta situat entre Urà i Plutó.• Venus: és el planeta més pròxim a la Terra.• Mart: des de la Terra, és el planeta següent en distància al Sol.• Urà: és un planeta que també té anells, però és més petit que Saturn.

2

temperatura – estel – calor – astre – planeta – llum – vida – solar – gasos

1


34

GUIA

Via 21

Marca amb una creu, en cada cas, la solució correcta:

� L’atmosfera és:

l’embolcall gasós que envolta la Terra.

un dels gasos que formen l’aire.

la capa líquida que recobreix la Terra.

� La hidrosfera és:

el nom d’un continent submergit.

la capa líquida que cobreix gran part de la Terra.

el conjunt de gasos de l’aire.

� El nucli és:

la capa més interior de la Terra.

una capa totalment líquida.

la capa que comprèn l’escorça terrestre.

Pinta l’atmosfera, la hidrosfera i el nucli, fent servir tres colors diferents:4

3


35

GUIA

Via 3 1

Relaciona cada nom amb el dibuix corresponent:

Sol Lluna Óssa Major

Via Làctia Terra Cometa de Halley

Ara, relaciona els dibuixos anteriors amb les paraules següents:

Constel·lació Cometa Galàxia

Satèl·lit Planeta Estel

Finalment, relaciona els dibuixos amb la seva definició:

Astre sense llum pròpia que gira entorn d’un estel.

Astre format per núvols de gasos de pols que es caracteritza per la sevabrillantor i per tenir una cua llarga.

Agrupació artificial d’estels que, per la seva disposició, ens recorda la formad’un animal, d’un objecte, d’un personatge, etc.

Gran acumulació d’estels a l’entorn dels quals giren altres astres.

Astre sense llum pròpia que gira a l’entorn d’un planeta.

Astre celeste lluminós format per núvols de gasos.

654

321

1


36

GUIA

Via 31

Llegeix i escriu cada nom en el lloc corresponent del dibuix:

� Eix: Línia imaginària que travessa els pols terrestres.� Pols: Cada un dels punts situats més al nord i més al sud de la Terra.� Equador: Paral·lel que divideix la Terra en dues meitats iguals.

Ara, busca informació i dibuixa, en l’esfera terrestre, un paral·lel i un meridià.

Consulta un atles i situa en el mapa les plaques terrestres següents:

Placa africana – Placa eurasiàtica – Placa aràbigaPlaca nord-americana – Placa sud-americana

3

2


37

GUIA

Recursos didàctics 1

Representació del sistema solarActivitat col·lectiva

MATERIAL:

– Cinc cartolines negres.

– Deu boles de suro de color diferent, d’un diàmetre decinc centímetres.

– Cinta mètrica, tisores.

– Cinta adhesiva de doble cara.

– Un llapis i deu etiquetes.

En el sistema solar, les distàncies i els diàmetres pla-netaris són tan enormes que sovint se’ns fa difícil ima-ginar-los. Per comprendre realment quines són lesseves proporcions, podem servir-nos d’un model cons-truït a escala. Per fer-ho, només cal reduir els valorsreals a uns altres de més petits.

Podeu seguir els passos següents:

– Talleu les cinc cartolines per la meitat i enganxeu-lesseguides a la paret.

– Enganxeu amb cinta adhesiva una bola de suro, querepresenta el Sol, a l’extrem esquerre de la tira de car-tolines.

– Escriviu el nom del Sol i de cada un dels planetes enuna etiqueta de paper.

– Observeu la taula següent, en què hi ha representa-des, a escala, les distàncies entre els planetes i el Sol.En aquesta taula, cada centímetre equival en la reali-tat a deu milions de quilòmetres:

Distància al Solen centímetres

Mercuri 6Venus 11Terra 15Mart 23Júpiter 78Saturn 143Urà 288Neptú 450Plutó 591

– Agafeu cinta mètrica i marqueu amb una creu en lescartolines cada una de les distàncies indicades en lataula (la referència és el Sol que heu enganxat en elpunt 2).

– Enganxeu damunt de cada marca una de les boles desuro.

– Enganxeu sota de cada bola de suro l’etiqueta amb elnom del planeta corresponent.

Un model de plegamentActivitat individual

Un mètode ben senzill per fer entendre els efectes delmoviment de les plaques en la formació del relleu con-sisteix a construir amb plastilina un model que simuliles capes de l’escorça terrestre.

Per fer-ho, només cal que cada alumne/a disposi unesquantes capes de plastilina de diferents colors, l’unasobre l’altra. Un cop elaborat el model, hauran de fer-hi força pels extrems i observaran que es produeix unplegament a la part central de les capes.

Podeu reforçar la similitud d’això que ha passat en elmodel amb el que passa en la realitat fent que elsalumnes observin fotografies de plegaments de mun-tanyes.

En el CD de sisè hi trobareu els recursos que s’indi-quen a continuació per treballar més alguns aspectesd’aquesta unitat:

CD-ROM INTERACTIU L’ARCA 6

474645L’ENERGIA I LA SEVA OBTENCIÓ

Recurs Contingut / Temàtica

Activitat interactiva Cossos de l’Univers


38

GUIA

1 S O L U C I O N S

PÀGINA

• El Sol és un estel gros, mitjà o petit?

Mitjà.

• Quant triga el nostre planeta a girar al voltant del seu eix derotació?

24 hores.

• Quant triga el nostre planeta a girar al voltant del Sol?

365 dies i 6 hores.

• Quines capes de la Terra coneixes?

Atmosfera, hidrosfera, escorça, mantell i nucli.

PÀGINA

• De quantes maneres es mou el planeta Terra?

De dues: al voltant del seu eix de rotació i al voltant delSol. Es pot comentar que hi ha un tercer moviment causatper l’expansió de l’Univers.

• Per on es mouen els astres?

Per l’espai interestel·lar.

• Per què el Sol emet llum i escalfor?

Perquè és un estel, un cos format per gasos que estan aunes temperatures elevadíssimes.

PÀGINA

• Quin és el planeta més gran del nostre sistema solar?

Júpiter.

• Quin tipus d’astre diries que va impactar contra la Terra i vacausar el cràter de la fotografia?

Un meteorit.

PÀGINA

• A quin hemisferi està situada Catalunya?

A l’hemisferi nord.

• Per què cada quatre anys n’hi ha un de traspàs (de 366 dies)?

Perquè la Terra tarda 365 dies i 6 hores a fer una volta alSol. Aquestes 6 hores, després de quatre anys, sumen les24 corresponents al dia que cal afegir.

PÀGINA

• On es formen els núvols?

En zones prou fredes de l’atmosfera en les quals escondensa el vapor d’aigua.

• En quina capa de l’atmosfera?

A la troposfera, la capa més propera a la superfície terrestre.

• El cicle de l’aigua, pot començar lluny del mar?

Sí, el cicle de l’aigua no comença forçosament al mar.Precisament perquè és un cicle, podem fixar-ne l’inici enqualsevol de les seves fases. De tota manera, si volemconsiderar l’inici del cicle en les masses d’aigua que es vanevaporant, també poden ser un llac o un riu, que podenestar ben lluny del mar.

PÀGINA

• Com s’anomena una muntanya per la qual surt magma?

Volcà.

• Quin observatori creus que està més ben situat, l’observatoriFabra, o el de Roque de los Muchachos? Per què?

El de Roque de los Muchachos, perquè està més elevat(2.400 metres d’altitud) i, sobretot, molt més allunyat delsgrans focus de llum artificial. L’Observatori Fabra és aCollserola, tocant a la ciutat de Barcelona, on hi ha unaatmosfera molt “contaminada” per la gran quantitat dellum que emet la ciutat durant la nit.

b

a

c

d

PÀGINA

Les afirmacions correctes són:

L’eix de rotació de la Terra és una línia imaginària quetravessa el planeta i uneix els dos pols.

L’equador és el cercle que talla perpendicularment l’eix derotació per la meitat.

9

8ACTIVITATS D’APRENENTATGE

4

3

2

1

7QUÈ EN SAPS?

LLIBRE D’ACTIVITATS

18REPORTATGE

17

16

15

14

13

12

LLIBRE D’INFORMACIÓ

Astre sense llum pròpiaque gira al voltant d’unestel.

Astre sense llum pròpiaque gira al voltant d’unplaneta.

Astre sense llumpròpia, rocós, moltmés petit que unplaneta, que gira alvoltant d’un estel.

Astre celeste lluminós iesfèric format pergasos.

Astre sense llumpròpia, que escaracteritza per la sevabrillantor i per teniruna cua llarga i quegira al voltant d’unestel.

Gran acumulaciód’estels a l’entorn delsquals giren altresastres.

galàxia

estel

satèl·lit

planeta

meteorit

cometa


39

GUIA

1SNOICULOS

L’equador divideix el planeta en dos hemisferis.

A la Terra hi distingim dos hemisferis: el nord i el sud.

És el moviment giratori que fa la Terra al voltant del seueix de rotació.

El gir que fa que s’alternin el dia i la nit en una mateixazona de la Terra segons si es troba encarada al Sol o no.

Tarda 24 hores.

Hemisferi nord: Àsia (gairebé en la seva totalitat), Àfrica(parcialment), Amèrica (parcialment) i Europa.

Hemisferi sud: Amèrica (parcialment), Àfrica (parcialment),Àsia (una petita part), Oceania (gairebé en la sevatotalitat) i Antàrtida.

PÀGINA

Sí, la inclinació dels raigs solars en incidir sobre la Terra ésdeterminant pel que fa a la calor que produeixen. A l’estiuarriben molt perpendiculars a la superfície de la Terra, il’escalfen molt, i a l’hivern arriben molt inclinats, il’escalfen menys.

Mentre a l’hemisferi nord és estiu, a l’hemisferi sud éshivern. A causa de la inclinació de la Terra, quan aquestaté l’hemisferi nord inclinat cap al Sol i rep els rajos gairebéperpendiculars a la seva superfície, a l’hemisferi sud elsrajos solars hi arriben més inclinats i durant molta menysestona, de manera que s’escalfa molt menys.

Atenció, en resoldre aquesta activitat cal fixar-se que elpol nord és a l’esquerra i el sud, a la dreta (la pista ladóna el continent africà, que es veu en la seva totalitat, il’Antàrtida, de la qual es veu una bona part). L’eix derotació, doncs, ha de ser una línia gairebé paral·lela a labase del full. L’equador ha de dividir (perpendicularment al’eix de rotació) la Terra en dos hemisferis.

PÀGINA

Ordenades en sentit ascendent: troposfera, estratosfera,ionosfera i exosfera.

L’exosfera.

La troposfera.

Els meteors: pluja, neu, formació de núvols, etc.

A l’estratosfera.

Per la ionosfera.

Començant per la línia que assenyala Europa, i en el sentitde gir de les agulles del rellotge: escorça continental,nucli, escorça oceànica, mantell.

PÀGINA

Placa pacífica, placa eurasiàtica, placa africana, placanord-americana, placa antàrtica.

Sí, es mouen perquè suren sobre els materials que formenel magma del mantell.

Un observatori astronòmic és un centre científic equipat ambels instruments necessaris per explorar i estudiar l’espai.

No, s’han de construir en llocs elevats, lluny de lacontaminació i de la lluminositat dels nuclis urbans.

L’observatori Fabra, l’Esteve Duran i L’Astronòmic delGarraf són tres dels més importants.

A l’illa de La Palma, a Roque de los Muchachos.

Perquè està situat en un lloc on l’aire és molt net i a la nithi ha molta foscor (és lluny de la contaminació i de lalluminositat dels nuclis urbans).

Mitjançant el principi d’acció i reacció de forces. Elsalumnes no ho han estudiat, però es tracta d’una respostaque ha de quedar més o menys oberta fins que acabin elprocediment, moment en què s’explica que el mateixprincipi físic que permet enlairar els nostres “coetsd’aigua” és el que permet enlairar els de debò.

Resposta oberta. Si tot surt molt bé, es pot enlairar fins auns 20 metres, però no és usual assolir altures superiorsals 10.

Perquè el suro ha de prémer fort la boca de l’ampolla pergarantir un enlairament exitós. Si hi encaixa massasuaument, el coet no s’enlaira perquè no s’aconsegueixprou pressió interior; l’aire se n’escapa.

Perquè si hi ha molta aigua, el conjunt pesa massa i elcoet no s’enlairarà gaire. És ideal omplir només unatercera part de l’ampolla (si aquesta és de més de mig litrede capacitat); si és més petita se’n pot omplir la meitat.

Fes-ho.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 11 (ampolla de vidrede color verd), 1 (llauna de refresc), 10 (pa sec), 12 (robavella i feta malbé), 3 (ampolla de plàstic), 4 (porexpan), 7(bateria de cotxe), 6 (llum fluorescent), 5 (ampollad’aerosol buida), 2 (oli usat del motor d’una moto), 9(cartutx de tinta), 8 (pila usada).

Planetes, asteroides, meteorits, satèl·lits, cometes.

Sí, és possible

Sí, és possible, atesa aquesta immensa quantitat d’astres.Per una qüestió de probabilitat, podem trobar astres de lamida de la Terra a distàncies dels respectius sols quepermetin l’evolució de capes similars.

Hi faria més calor i possiblement no hi hauria aigua enestat sòlid ni líquid. De tota manera, tot depèn, sobretot,de la distància del planeta al Sol.

Hi faria més fred i l’aigua estaria gelada, en estat sòlid.Igualment, tot depèn, sobretot, de la distància del planetaal Sol.

18QUÈ HAS APRÈS?

17EIX TRANSVERSAL

16151413PROCEDIMENT

REPORTATGE

12

11

10


40

GUIA

1 S O L U C I O N S

La veuríem petita i blava. Petita, per la distància, i blava,per l’atmosfera que l’envolta.

El Sol és l’astre principal del sistema solar. És l’estel méspròxim a la Terra.

El Sol és format per núvols de gasos que estan a unatemperatura molt elevada.

La llum i la calor que el Sol desprèn són imprescindiblesper a la vida al nostre planeta.

D’esquerra a dreta: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter,Saturn, Urà, Neptú, Plutó.

L’atmosfera és l’embolcall gasós que envolta la Terra.

La hidrosfera és la capa líquida que cobreix gran part de laTerra.

El nucli és la capa més interior de la Terra.

Resposta procedimental.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 3, 5, 1, 2, 4, 6

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 6, 2, 3, 4, 14, 6, 5, 2, 3, 1

Vegeu el mapa de la pàgina 12 del llibre d’activitats.

VIA 3

VIA 2

hemisferi nord

hemisferi sud

pol nord

pol sud

eix de rotació

equador

41L’ESCORÇA DE LA TERRA 2

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Els agents externs: erosió, transport isedimentació.

• Tipus d’agents externs: el vent, l’aigua de la pluja,els torrents i els rius, el glaç, l’aigua del mar.

• L’acció dels éssers vius.

• La intervenció humana.

• Els efectes de les erupcions volcàniques.

• Els efectes dels terratrèmols.

• Les roques: roques magmàtiques, roquessedimentàries i roques metamòrfiques.

• Els minerals: propietats dels minerals.

• Els fòssils.

PROCEDIMENTS

• Recollida de la informació resultant d’unaobservació per mitjà d’un qüestionari depreguntes obertes.

• Recollida de la informació resultant d’unaobservació per mitjà de la compleció de frases.

• Interpretació d’una seqüència.

• Ordenació cronològica d’una seqüència.

• Comprovació de l’acció erosiva del gel.

• Interpretació de l’observació realitzada en unaexperimentació.

• Compleció de fitxes.

• Observació i identificació de les propietats delsminerals.


• Educació ambiental: coneixement i valoració de lesaccions que malmeten el sòl.

• Educació ambiental: coneixement de la cura quecal tenir en agafar fòssils.



� Conèixer els fenòmens d’erosió, transport isedimentació.

� Conèixer els tipus d’agents externs: el vent,l’aigua i els éssers vius.

� Reconèixer els efectes de les erupcionsvolcàniques i dels terratrèmols.

� Diferenciar els tipus de roques: magmàtiques,sedimentàries i metamòrfiques.

� Diferenciar les roques dels minerals.

� Recollir la informació resultant d’una observacióper mitjà d’un qüestionari.

� Recollir la informació resultant d’una observacióper mitjà de la compleció de frases.

� Interpretar una seqüència.

� Ordenar cronològicament una seqüència.

� Comprovar l’acció erosiva del gel.

� Interpretar l’observació realitzada en unaexperimentació.

� Completar fitxes.

� Observar i identificar les propietats delsminerals.

� Conèixer i valorar les accions que malmeten elsòl.

� Conèixer la cura que cal tenir en agafar fòssils.

L’ESCORÇA DE LA TERRA

42

GUIA


Co

nei

x el

s fe

nò

men

s d

’ero

sió

, tra

nsp

ort

i s

edim

enta

ció

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

s ti

pu

s d

’ag

ents

ext

ern

s: e

l ven

t,l’a

igu

a i e

ls é

sser

s vi

us.

Rec

on

eix

els

efec

tes

de

les

eru

pci

on

svo

lcàn

iqu

es i

del

s te

rrat

rèm

ols

.

Dif

eren

cia

els

tip

us

de

roq

ues

: mag

màt

iqu

es,

sed

imen

tàri

es i

met

amò

rfiq

ues

.

Dif

eren

cia

les

roq

ues

del

s m

iner

als.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

per

mit

jà d

’un

qü

esti

on

ari.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

to

t co

mp

leta

nt

fras

es.

Inte

rpre

ta u

na

seq

üèn

cia.

Ord

ena

cro

no

lòg

icam

ent

un

a se

qü

ènci

a.

Co

mp

rova

l’ac

ció

ero

siva

del

gel

.

Inte

rpre

ta l’

ob

serv

ació

rea

litza

da

en u

na

exp

erim

enta

ció

.

Co

mp

leta

fit

xes.

Ob

serv

a i i

den

tifi

ca le

s p

rop

ieta

ts

del

s m

iner

als.

Co

nei

x i v

alo

ra le

s ac

cio

ns

qu

e m

alm

eten

el

sò

l.

Co

nei

x la

cu

ra q

ue

cal t

enir

en

ag

afar

fòss

ils.


43

GUIA

Via 2 2

Observa el dibuix i contesta les preguntes:

• Com s’anomena el punt de l’interior de l’escorça on s’origina el terratrèmol?

• Com s’anomena el punt de la superfície situat damunt de l’hipocentre?

• Quin és el factor responsable de la propagació del terratrèmol?

Llegeix les definicions i escriu en el dibuix cada una de les parts indicades en el

volcà:

• Cambra magmàtica: lloc ons’emmagatzemen els materials delmagma que surten del volcà.

• Xemeneia: conducte pel qual elsmaterials de la cambra surten al’exterior.

• Cràter: zona on hi ha l’oberturaexterior de la xemeneia.

• Con volcànic: estructura,normalment de forma cònica, creadaper l’acumulació dels materials quesurten pel cràter del volcà.

2

1

hipocentre

ones sísmiques

epicentre


44

GUIA

Via 22

Observa la seqüència i contesta:

• D’on provenen els sediments que formen el delta?

• Com s’anomenen les roques que formen el delta?

• D’on prové la sorra que forma la platja?

• Com s’anomena el tipus de roques que formen la platja?

• Què les hi diposita?

• Quines conseqüències comporta la construcció de l’embassament?

Per què?

• Com s’anomenen les roques que formen la muntanya que es veu al fons?

3

1 2 3


45

GUIA

Via 3 2

Observa la fotografia dels fons marí de les illes Medes i contesta:

• Creus que s’hauria de conservar tal com és?

Per què?

• Quines mesures aplicaries per conservar-lo?

Explica què ha succeït perquè aquesta fulla s’hagi convertit en un fòssil:

Busca informació sobre la zona volcànica de la Garrotxa. Explica quants cons

volcànics s’hi poden trobar, quan es van produir les darreres erupcions, els noms

dels volcans més significatius, etc.

3

2

1


46

GUIA

Via 32

Classifica aquestes roques en magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques:4

Roques magmàtiques Roques sedimentàries Roques metamòrfiques

granit sal gemma guix

marbre carbó basalt

pedra tosca gres pissarra


47

GUIA


Els cursos dels riusActivitat col·lectiva

Dividiu la classe en sis grups. Encarregueu a cada grupl’estudi dels diferents cursos d’un dels rius catalans. Perportar-lo a terme, digueu que cada grup dibuixi en unpaper d’embalatge la silueta de Catalunya i que hi tra-ci el curs del riu que li ha tocat d’estudiar i que hi asse-nyali cada un dels tres cursos que el componen. Final-ment, digueu als alumnes que busquin material gràficcorresponent a cada un dels cursos i que l’enganxin enel lloc corresponent del mapa.

L’obtenció d’un fòssilActivitat individual

Amb aquesta activitat, els vostres alumnes podran fer-se una idea de com van formar-se els fòssils.

Construïu amb argila un motlle d’una de les closquesde mol·lusc i deixeu-lo assecar al sol. Quan el motlleja sigui ben sec, unteu les cavitats amb unes quantsgotes d’oli. Feu que els alumnes pastin en el recipientuna barreja una mica consistent de guix amb aigua idigueu-los que l’aboquin en el motlle d’argila i que eldeixin assecar.

En acabar, hauran obtingut una bona reproducció dela closca original.

Taula de duresa dels mineralsActivitat col·lectiva

Heu de mirar d’aconseguir algunes col·leccions deminerals que continguin els de la taula de duresa queconsta en la pàgina 24 del bloc d’activitats.

Podeu demanar als alumnes que esbrinin si hi haalgun familiar o amic que en faci col·lecció i els por-tin a l’escola.

Dividiu la classe en tants grups com col·leccions deminerals hàgiu aconseguit i proposeu als vostresalumnes que facin les activitats següents:

– Activitat 1: Seleccioneu els deu minerals de la taula ifeu que cada grup els ordeni de tou a dur fent servirel criteri de la ratlla. Després, hauran de comprovarl’ordenació que hagin fet amb la publicada en la tau-la de duresa.

– Activitat 2: Demaneu als alumnes que comprovin laduresa d’altres minerals que no figuren en la taula ique els ordenin, també, de més tou a més dur.




Activitat interactiva Agents que modifiquenl’escorça terrestre


48

GUIA

2 S O L U C I O N S

PÀGINA

• Quina relació hi ha entre els volcans i els terratrèmols?

L’origen dels volcans i dels terratrèmols és el mateix: Elfregament i el xoc de les plaques de l’escorça fan que lasuperfície d’aquesta presenti punts febles, que pateixenmoviments i trencaments que poden ocasionarterratrèmols i erupcions volcàniques.

• Quins agents naturals poden erosionar les roques?

Principalment, l’aigua, el vent i els éssers vius.

• Quins altres agents també poden modelar l’escorça de la Terra?

Els agents interns, com els terratrèmols i les erupcionsvolcàniques.

• Les roques formen els minerals o els minerals formen lesroques?

Els minerals formen les roques. Les roques són el resultatde la unió de diversos minerals.

PÀGINA

• Quins agents externs identifiques en aquesta fotografia?

Aigua (en forma de neu, al cim de la muntanya), éssersvius (herbes, arbusts, arbres —pins— i cabres salvatges).

• Pots identificar capes o estrats geològics en aquestafotografia?

Sí, la formació rocosa que hi ha a la part superior de lafotografia mostra una clara distribució de capescorresponents a estrats geològics diferents, resultat de lasedimentació i posterior compactació de diferents tipus dematerials geològics.

PÀGINA

• Què aixeca aquesta polseguera de sorra i neu?

La força del vent, és a dir, de l’aire en moviment.

• Per què l’aigua d’aquest riu té el mateix color que la terra quel’envolta?

Perquè l’aigua del riu arrossega i dissol molts delsmaterials que formen el sòl per on passa. En aquest cas,les terres marronoses dissoltes i barrejades en l’aigua lidonen aquest to xocolata, gairebé el mateix que té laterra desproveïda de vegetació.

• Com són les pedretes que trobes a la platja?

Arrodonides.

• I els trossos de vidre?

Arrodonits i llimats (no tallen).

• Què els ha passat?

S’han anat erosionant a causa del contacte continu ambles altres pedres i roques com a resultat del movimentconstant del mar. Com que el vaivé de les onades farodolar les pedres, aquestes es van arrodonint.

• D’on prové la sorra de les platges?

D’aquestes pedretes i de trossos de petxines i altresmol·luscs marins, que també pateixen el mateix fenomend’erosió i acaben convertint-se en petits granets de sorra.

PÀGINA

• Els coralls, són animals o vegetals?

Són animals, invertebrats que pertanyen al grup delscnidaris (pòlips i meduses). Cal fixar-se que, en aquestafotografia, hi ha un cranc molt críptic sobre el corall (lafranja dorsal blanca el delata).

• Les persones, podem fer desaparèixer muntanyes?

Sí, les persones, amb les nostres màquines i els materialsexplosius, constituïm un agent extern que pot modelar elpaisatge fins a l’exageració.

• Les arrels, com afecten el sòl?

Fragmentant-ne les roques i, alhora, fixant-ne lespartícules.

PÀGINA

• Quin és el volcà actiu que hi ha més a prop de Catalunya?

L’Etna.

• Quins materials llancen a l’exterior els volcans d’aquestesfotografies?

Gasos, lava (el de la fotografia de l’esquerra, formantcolades) i cendres (el de la dreta).

• El sòl que hi ha al costat d’un volcà és més fèrtil o menys queel sòl que n’està allunyat?

Tot depèn dels tipus de materials expulsats pel volcà. Hi haalgunes cendres que són bones per al sòl, i altres que sónmés dolentes ja que contenen en excés alguns elementsque en grans quantitats són tòxics, com el sofre.

PÀGINA

• Per quina propietat es caracteritza l’or?

Per la seva brillantor metàl·lica i el seu color.

• I la turquesa?

Pel seu color blau.

• Saps si hi ha tecnologies que permetin aturar un riu de lava?

No, les erupcions volcàniques són fenòmens d’unamagnitud tan gran que no poden aturar-se amb mitjanstecnològics.

• Quin gran esdeveniment volcànic va tenir lloc al segle XIX?

L’erupció del volcà Krakatoa, al final de la qual unaexplosió va fer desaparèixer la meitat de l’illa.

• Quin és el volcà més important i conegut de l’illa de Sicília?

L’Etna.

c (d també es pot considerar una resposta correcta)

d

a

b4

3

2

1

19QUÈ EN SAPS?


28REPORTATGE

27

25

23

22

21

20



49

GUIA

2SNOICULOS

transport – arrossegament de les partícules erosionades

erosió – arrencament de partícules rocoses

sedimentació – dipòsit de les partícules erosionades

D’esquerra a dreta: erosió, transport i sedimentació. Lafotografia correspon al front d’una tempesta de sorra.

En el paisatge B, perquè el sòl és cobert de vegetació.

PÀGINA

De dalt a baix: llengua, llengua (a prop del front), circ,morrenes (al front).

• La fotografia correspon a una glacera.

D’esquerra a dreta: curs baix (conté el delta), curs alt, cursmitjà.

• La fotografia correspon al curs alt d’un riu.

PÀGINA

• En el primer cas es perd una gran àrea de medi natural ies modifica la línia del litoral. En el segon es fragmentauna gran formació boscosa.

• En el primer cas es malmet un espai natural fins aprovocar la desaparició del relleu original. En el segon esmodifica el relleu i l’acció de transport i sedimentaciódels rius.


Les onades, amb la força de l’aigua i del material queporta en suspensió, erosionen la línia litoral a causa de lesincomptables vegades que hi xoquen. Amb el temps, ellitoral pot canviar radicalment de forma, com es mostraen la seqüència de dibuixos.

PÀGINA

És difícil d’associar, però l’acumulació de materials tandiversos procedents de cases o pisos (es veu un matalàs,paper per a paret, restes de mobles, etc.) fa pensar en ungrau VIII.

• VIII com a mínim. Un edifici tan fet malbé pot ser elresultat dels efectes d’un terratrèmol de màximaintensitat (fins a grau XII).

PÀGINA

• Les roques magmàtiques s’han format a partir delrefredament dels materials del magma que han sortit através de l’escorça.

• Les roques sedimentàries s’han format a partir deldipòsit de sediments originats per l’acció dels agentsexterns.

• Les roques metamòrfiques s’han format a partir de latransformació que han sofert altres tipus de roques acausa de l’acció de la pressió i la calor internes de la Terra.

PÀGINA

• Sí, passant per un primer procés de sedimentació (quepot tenir durades molt diferents en funció de ladinàmica geològica que pateixi el sòl on es trobaaquesta roca) i el següent de transformació a causa dela pressió de les roques que té a sobre i l’escalfor queprové de l’interior de la Terra.


PÀGINA

• La fluorita.

• L’apatita.

• Ensorrada en un mar de cendres i altres materialsemesos pel volcà Vesuvi.

• La desaparició de mitja illa, terratrèmols i granstsunamis.

• El juliol de l’any 2005.

• Resposta oberta. Sempre n’hi ha en un punt o altre deles zones de confluència de plaques tectòniques de laTerra.

4, 2, 1, 3.


PÀGINA

• Que l’aigua que conté s’ha congelat i ha dilatatl’ampolla (que pot arribar a trencar-se).

• No, no s’aprecia cap canvi.

• Perquè l’aigua, en refredar-se i congelar-se, augmentade volum.

PÀGINA

Les roques que han estat en remull surten trencades delcongelador. Es comprova que l’aigua que havien absorbit,en congelar-se, es dilata i provoca el trencament d’algunesparts de les roques.

PÀGINA

La llauna s’haurà rebentat a causa de la força que exerceixl’aigua que conté en congelar-se i augmentar de volum.És per això que és imprescindible introduir la llauna enuna bossa; altrament, el sucre i els colorants embrutarienel congelador.

30

29

28

27PROCEDIMENT

REPORTATGE

26

25

24

23

22

21



50

GUIA

2 S O L U C I O N S

Fes-ho.


• Color, tenacitat (i mal·leabilitat) i duresa.

• De la bauxita.

• A un tipus de roca volcànica.

• Sempre s’havia considerat com a roca i recentment esclassifica com a mineral.

Resposta oberta.

• Hipocentre.

• Epicentre.

• Les ones sísmiques.

• Principalment, dels pendents i barrancs erosionats pelriu en el curs alt i el curs mitjà.

• Roques sedimentàries.

• Dels penya-segats i roques erosionats per les onades delmar i dels sediments inorgànics (closques i petxines)provinents de molts animals marins.

• Roques sedimentàries.

• Les onades que hi arriben i els corrents marins.

• La desaparició del delta i de la platja, i l’estretament delcurs del riu (ja que se’n regula el cabal).

• Per la pèrdua del cabal del riu i perquè els sedimentsque transportava queden dipositats a l’embassament i jano arriben al curs baix.

• Roques magmàtiques o ígnies.

• Sí.

• Perquè es tracta d’un ecosistema amb molta diversitat ino se’n conserven gaires més com aquest al litoralmediterrani actual.

• Resposta model: Restringir-ne l’accés i vigilar que no esmalmeti, que ningú mati o agafi cap dels éssers que hihabiten, ni que s’endugui cap dels minerals i roques ques’hi troben. Actualment és un parc natural, una zonaprotegida d’interès natural.

Resposta model: Les condicions més comunes per a laformació de fòssils és l’enterrament d’organismes ambparts dures (esquelet, closca). Una de les formes méscorrents de fossilització és la petrificació, que consisteix enla substitució total o parcial de la substància orgànicacompacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita,etc. Una altra forma és la producció d’un motlle, comquan es destrueixen les parts dures de l’organisme queabans ja han deixat en els sediments el seu motlle buit,que en reprodueix la configuració externa (la sevaempremta).

Resposta model: El parc natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa s’estén per una superfície de prop de 12.000 ha.En el seu interior hi ha fins a 26 reserves naturals, quecorresponen a la fageda d’en Jordà i als diferents consvolcànics, amb una extensió de 900 ha.

La darrera erupció data de fa aproximadament 11.500anys. De tots aquests fenòmens queden una trentena decons volcànics de tipus estrombolià, diversos cràtersd’explosió i més de vint colades basàltiques. Destaca elvolcà de Santa Margarida, el Croscat i el Montsacopa.

Roques magmàtiques: Granit, pedra tosca, basalt.

Roques sedimentàries: Guix, sal gemma, carbó, gres.

Roques metamòrfiques: Marbre, pissarra.

VIA 3

VIA 2

32QUÈ HAS APRÈS?

31EIX TRANSVERSAL

cràter xemeneies

cambra magmàtica

con volcànic

51EL CLIMA 3

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Temps atmosfèric i clima.

• Els factors del clima: latitud, altitud, exposició alsol, distància del mar.

• Els elements del clima: la temperatura, la pressióatmosfèrica, la humitat.

• Els meteors: vents, núvols, precipitacions, llamps,etc.

• La meteorologia.

• Els serveis meteorològics.

• L’efecte hivernacle.

• La capa d’ozó.

PROCEDIMENTS

• Recollida de la informació resultant d’unaobservació per mitjà d’un qüestionari depreguntes tancades.

• Registre de temperatures.

• Interpretació de gràfics.

• Interpretació dels símbols utilitzats en els mapesdel temps.

• Coneixement del nom dels vents que bufen aCatalunya.

• Distinció entre meteor, meteorit i meteorització.

• Identificació de meteors.

• Identificació de diverses classes de núvols.

• Identificació i ús de diversos aparellsmeteorològics: termòmetre, penell, anemòmetre ipluviòmetre.

• Recollida de dades meteorològiques.

• Valoració de la visibilitat.


• Educació ambiental: foment d’una actitud dereflexió sobre la necessitat de fer servir productesque no perjudiquin la capa d’ozó.

• Educació ambiental: foment d’una actitud dereflexió sobre la necessitat de lluitar contral’augment de l’efecte hivernacle.

• Educació ambiental: foment d’una actitud dereflexió sobre la necessitat de lluitar contra lesdesforestacions descontrolades.

• Educació ambiental: comprensió dels efectes de ladisminució de la capa d’ozó.



� Conèixer els factors del clima: latitud, altitud,exposició al sol, distància del mar.

� Conèixer els elements del clima: la temperatura,la pressió atmosfèrica, la humitat.

� Identificar l’efecte hivernacle i la capa d’ozó.

� Recollir la informació resultant d’una observacióper mitjà d’un qüestionari de preguntestancades.

� Enregistrar temperatures.

� Interpretar gràfics.

� Interpretar els símbols utilitzats en els mapes deltemps.

� Conèixer el nom dels vents que bufen aCatalunya.

� Distingir entre meteor, meteorit i meteorització.

� Identificar meteors.

� Conèixer l’ús de diversos aparells meteorològics:termòmetre, penell, anemòmetre i pluviòmetre.

� Recollir dades meteorològiques.

� Valorar la visibilitat.

� Fomentar una actitud de reflexió sobre lanecessitat de fer servir productes que noperjudiquin la capa d’ozó.

� Fomentar una actitud de reflexió sobre lanecessitat de lluitar contra l’augment de l’efectehivernacle.

� Fomentar una actitud de reflexió sobre lanecessitat de lluitar contra les desforestacionsdescontrolades.

� Comprendre els efectes de la disminució de lacapa d’ozó.

EL CLIMA

52

GUIA


Co

nei

x el

s fa

cto

rs d

el c

lima:

lati

tud

, alt

itu

d,

exp

osi

ció

al s

ol,

dis

tàn

cia

del

mar

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x el

s el

emen

ts d

el c

lima:

tem

per

atu

ra,

pre

ssió

atm

osf

èric

a i h

um

itat

.

Iden

tifi

ca l’

efec

te h

iver

nac

le i

la c

apa

d’o

zó.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

per

mit

jà d

’un

qü

esti

on

ari.

Enre

gis

tra

tem

per

atu

res.

Inte

rpre

ta g

ràfi

cs.

Inte

rpre

ta e

ls s

ímb

ols

uti

litza

ts e

n e

lsm

apes

del

tem

ps.

Co

nei

x el

no

m d

els

ven

ts q

ue

bu

fen

aC

atal

un

ya.

Dis

tin

gei

x en

tre

met

eor,

met

eori

t i

met

eori

tzac

ió.

Iden

tifi

ca m

eteo

rs.

Co

nei

x l’ú

s d

e d

iver

sos

apar

ells

met

eoro

lòg

ics.

Rec

ull

dad

es m

eteo

rolò

giq

ues

.

Val

ora

la v

isib

ilita

t.

Fom

enta

un

a ac

titu

d d

e re

flex

ió s

ob

re la

cap

a d

’ozó

.

Fom

enta

un

a ac

titu

d d

e re

flex

ió s

ob

rel’a

ug

men

t d

e l’e

fect

e h

iver

nac

le.

Fom

enta

un

a ac

titu

d d

e re

flex

ió s

ob

re le

sd

esfo

rest

acio

ns

des

con

tro

lad

es.

Co

mp

rèn

els

efe

ctes

de

la d

ism

inu

ció

de

laca

pa

d’o

zó.

EL CLIMA

53

GUIA

Via 2 3

Assenyala de cada parella la imatge del lloc on fa més fred:

Ara, digues per què has triat cada vinyeta:

A:

B:

C:

D:

Llegeix el requadre i escriu en el lloc corresponent del dibuix el nom de cada

un dels núvols:

• Cirrus. Són núvols alts i prims, enforma de franges estretes.

• Estrats. Són núvols baixos quetenen forma de grans capes grises.

• Cumulonimbes. Són núvols quees caracteritzen per l’altura queassoleixen. Poden recordar unaimmensa coliflor i solen provo-car tempestes i calamarsades.

• Cúmuls. Són núvols mitjans querecorden boles de cotó fluix.

2

1

A B

C D

EL CLIMA

54

GUIA

Via 23

Observa la mesura que han donat aquests aparells meteorològics dos dies

consecutius:

Ara, contesta:

• Quin dia va ploure més, el dia 1 o el 2?

• Quin dia va fer més fred, el dia 1 o el 2?

• Quin dia va fer més vent, el dia 1 o el 2?

• Quin dia va bufar vent del nord, el dia 1 o el 2?

• Què has de fer després de llegir el registre del pluviòmetre?

• Què has de fer després de llegir el registre del termòmetre de màxima i

mínima?

3

dia 1 dia 2

EL CLIMA

55

GUIA

Via 3 3

Situa aquestes poblacions de Catalunya en el mapa i indica els factors que

influeixen en el seu clima:

� Badalona:

� Sort:

� Borges Blanques:

� Roses:

� Cambrils:

� Seu d’Urgell:

Relaciona cada paraula amb la definició corresponent:2

1

Calitja •

Boira •

Boirina •

• Núvol format a partir de la

condensació de vapor d’aigua a prop

del sòl.

• Boira que no deixa veure les coses

de lluny. És provocada per granets de

pols, de fum, etc.

• Boira prima, poc densa.

EL CLIMA

56

GUIA

Via 33

Observa les fotografies següents i explica com es produeix cadascun d’aquestsfenòmens:

L’arc de Sant Martí es produeix quan

La boira es produeix quan

La nevada es produeix quan

3

EL CLIMA

57

GUIA


Els efectes de la pressió atmosfèricaActivitat individual

Defugint qualsevol explicació teòrica sobre la pressióatmosfèrica, sens dubte pot resultar força gratificantobservar-ne els efectes. Hi ha un munt d’experimentsque serveixen per constatar-los. Aquí n’exposem unde ben senzill.

Proposeu als vostres alumnes que omplin un got ambaigua de l’aixeta fins dalt de tot, a punt de vessar, ique el tapin amb una postal. Feu que, amb molt decompte, donin la volta al got mentre aguanten la pos-tal amb la mà. Quan ho hagin fet, digueu que retirinla mà i comprovaran que l’aigua de dins del got novessa. Heus aquí una conseqüència de la pressióatmosfèrica, que, a més, actua en totes direccions.

Construcció d’un baròmetreActivitat col·lectiva

Per acabar de consolidar les idees sobre la pressióatmosfèrica que es desprenen de l’activitat anterior iper familiaritzar els alumnes amb el funcionament delbaròmetre, podeu proposar que en construeixin un deben simple.

Agafeu una ampolla de vidre de tres quarts o de litrei aboqueu-hi aigua fins a una mica més amunt de lestres quartes parts. Demaneu que tapin la boca de l’am-polla amb un plat fondo i que amb molta cura li doninla volta, tal com hauran fet abans amb el got. A con-tinuació, digueu-los que aixequin una mica l’ampollaperquè hi entri aire i perquè una part del líquid queconté es dipositi al plat. Poseu dos trossets de fusta alplat de manera que aguantin l’ampolla pel coll. Final-ment, digueu-los que marquin amb un retolador elnivell on arriba l’aigua de dins de l’ampolla.

Aleshores només us restarà observar les variacionsque anirà registrant el nivell de l’aigua de dins del’ampolla. Els dies de pressió alta, que coincideixenamb els períodes de temps estable, el nivell pujarà. Encanvi, els dies de pressió baixa, corresponents a perí-odes inestables, el nivell de l’aigua baixarà.

Observem fotografiesActivitat col·lectiva

Demaneu als alumnes que observin les fotografies deles pàgines 27 i 28 del bloc d’informació.

Corresponen a una fotografia aèria d’un ull d’huracài a les conseqüències d’un huracà, respectivament.

Pregunteu als alumnes què representa la primera foto-grafia i quina relació té amb la segona. Comenteuamb els alumnes alguns huracans que hagin estat

notícia (com per exemple el Mitch), què en saben,quins països han afectat, quines n’han estat les con-seqüències, etc.

A partir d’aquestes fotografies demaneu als alumnesque busquin informació per tal d’elaborar un petit tre-ball en grup sobre els vents. Podeu proposar un guióde treball com aquest:

– Explicació del fenomen que produeix els vents.

– Instruments que s’utilitzen per saber la direcció i lavelocitat del vent.

– Classificació dels vents.

– L’escala de Beaufort: classificació dels vents segonsla velocitat i els efectes (grau, nom, velocitat enkm/h i efectes sobre la Terra).

– La rosa dels vents: classificació dels vents que bufena Catalunya segons la direcció (nom, direcció, tem-peratures que comporten).

– Estudi d’un vent: l’huracà.

– Breu descripció del que és un huracà (grau, forma-ció…).

– Zones de la Terra amb riscos d’huracans.

– Huracans que han fet història: llocs per on han pas-sat, conseqüències, etc.

– Prevenció: les prediccions del temps.




Activitat interactiva Gàbia meteorològica

EL CLIMA

58

GUIA

3 S O L U C I O N S

PÀGINA

• Quin aparell fem servir per mesurar la temperatura?

El termòmetre.

• Quin aparell fem servir per mesurar la pressió atmosfèrica?

El baròmetre.

• I la quantitat d’aigua que ha caigut durant una precipitació?

El pluviòmetre.

• Quan fa més bon temps, quan hi ha un anticicló o quan hi hauna depressió?

Quan hi ha un anticicló.

• Què indiquen els mapes del temps?

Els mapes del temps ens indiquen quin temps atmosfèricha fet o farà en una determinada zona geogràfica.

PÀGINA

• Quants fenòmens meteorològics coneixes?

Resposta model: Núvols, pluja, neu, vent, arc de Sant Martí,etc.

• Quin temps descriuries en mirar aquesta fotografia?

Ennuvolat però sense pluja.

• Què caracteritza el clima d’alta muntanya?

El fred i molta insolació.

• Què caracteritza el clima mediterrani?

Les temperatures suaus excepte a l’estiu, que són forçaaltes i poden ocasionar sequeres importants, i lesprecipitacions concentrades a la primavera i a la tardor.

PÀGINA

• Quina d’aquestes fotografies és d’una zona polar i quina ésd’una zona equatorial?

La dels pingüins correspon a una zona antàrtica, del polsud. La del desert de sorra, a una zona propera al’equador.

• Podrien estar totes dues zones a la mateixa altitud?

Sí, el desert també pot estar a nivell de mar. La latitud, enaquest cas, és el que causa la diferència climàtica, nol’altitud.

• Quin meteor pots veure en aquesta fotografia?

Un huracà.

PÀGINA

• Per què fa més fred al Pirineu que a la costa?

A mesura que augmenta l’altitud, disminueix latemperatura. A més, en zones interiors, més allunyadesdel mar, les temperatures sempre són més extremes.

• Quin d’aquests dos termòmetres és senzill i quin és demàxima i mínima?

El senzill és el més allargat, amb el tub que conté elmercuri o l’alcohol sense doblegar.

PÀGINA

• Quin aparell mesura la pressió atmosfèrica?

El baròmetre, com el de la fotografia, que està assenyalantuna pressió de 1.023 mb (mil·libars) o 767 mmHg(mil·límetres de mercuri), una pressió alta, ja que lamitjana a nivell de mar és de 760 mmHg (1 atmosfera).

• El paisatge de dalt, està sota els efectes d’un anticicló o d’unadepressió?

Està sota els efectes d’una depressió. Cal fixar-se enl’acumulació de núvols que ennegreix gairebécompletament el cel. És la típica imatge de pretempesta.

• Quins aparells mesuren la humitat de l’aire?

Els higròmetres i els psicròmetres (com el de la fotografia).

PÀGINA

• Quins tipus de núvols veus en aquesta fotografia?

Cirrus.

• Quin d’aquests aparells és un penell, quin és un anemòmetrei quin és un pluviòmetre?

El gall és un penell (és una estructura giratòria que sempreestarà encarada al vent, ja que la superfície més plana dela cua és la que ofereix més resistència a l’aire i, per tant,la que serà empesa fins a situar-se en el mateix pla de ladirecció del vent). L’anemòmetre és l’aparell que té trescapsuletes semiesfèriques que es bellugaran gràcies alvent. El recipient és el pluviòmetre.

• L’efecte hivernacle és un problema ambiental? Per què?

No, és un fenomen ambiental natural i necessari per a lavida a la Terra. El que pot ser un greu problema ésl’increment d’aquest efecte hivernacle.

• Per què es produeix un augment de l’efecte hivernacle?

Perquè ha augmentat la concentració de diòxid de carbonia l’atmosfera, que dificulta el retorn dels raigs infrarojos al’espai, raigs que sobreescalfen l’atmosfera.

• Quina relació té l’efecte hivernacle amb el canvi climàtic?

L’augment de l’efecte hivernacle sobreescalfa l’atmosfera i provocant un canvi en el moviment de les masses d’aire i,en conseqüència, del clima.

c

b

d

c

• Les mínimes a la matinada i les màximes al migdia (horasolar).


4

3

2

1

33QUÈ EN SAPS?


38REPORTATGE

35

34

33

32

31

30


EL CLIMA

59

GUIA

3SNOICULOS

• Sí, la mínima s’enregistra quan es refreda l’atmosfera acausa de l’absència de raigs solars, i la màxima, en elmoment del dia en què els rajos solars incideixen mésperpendicularment sobre la Terra.

• Més elevades perquè els rajos solars hi incideixen més imés perpendicularment.

• Més baixes perquè els rajos solars hi incideixen menys ide forma més inclinada.

• També més baixes perquè la temperatura disminueixamb l’altitud. Durant les hores centrals d’un diaassolellat, les temperatures es poden enfilar força, peròquan el sol s’amaga, les temperatures baixen en picat.Aquesta fotografia correspon a un camp d’alçada del’Aconcagua, a 5.500 metres d’altitud, on lestemperatures, a l’estiu austral, poden passar de 20 grauscentígrads al migdia a –10 durant la nit i matinada.

• Més moderades perquè Tarragona es troba al litoral, i elmar, en refredar-se i escalfar-se més lentament que laterra, fa de termoregulador.

PÀGINA

Temps estable: Als països de l’Europa de l’Est i el marNegre, Grècia i Itàlia.

Temps inestable: Als països nòrdics, on farà molt vent (lesisòbares estan molt juntes). La Gran Bretanya i laPenínsula Ibèrica estan sota la influència d’una depressió.

• Els de llevant, principalment, i els de migjorn. Perquèabans d’arribar a Catalunya passen per sobre el mar i enrecullen part del vapor d’aigua que se n’evapora.

• De l’est i el sud, respectivament.

• Els de migjorn. Perquè passen per zones molt càlides,com el desert del Sàhara, abans d’arribar.

• Del sud.

El vent bufa del nord, ja que la sorra i la neu que aixecavan cap al sud.

PÀGINA

• No, és un cos interestel·lar.

• No, és un fenomen atmosfèric.

• Sí. El vent, la pluja, la calamarsa, etc.

PÀGINA 37

• Resposta procedimental (en tot cas, sempre al voltantdels 36,8 graus centígrads, si no es té febre). Mirantallà on ha arribat el mercuri o l’alcohol deltermòmetre.

• Resposta procedimental. El vent bufa del punt onassenyala la fletxa del penell.

• Com més fort bufa el vent, més ràpid giren lescassoletes de l’anemòmetre. Les cassoletes deixarande girar.

• No, només cal dibuixar l’escala vertical en un recipientde parets verticals.

PÀGINA

• Hi ha un psicròmetre (el conjunt de dos termòmetresverticals) i termòmetres de màxima i mínima (elsinclinats) dins de la gàbia meteorològica. A fora, a ladreta de la fotografia, es veu un pluviòmetre. El pal quehi ha entre la gàbia meteorològica i el pluviòmetreserveix per mesurar el gruix de neu.

• Les zones costaneres.

• L’augment de l’efecte hivernacle pot fer augmentar latemperatura mitjana del planeta i afavorir el desglaç delspols i les grans glaceres. Amb més aportació de gel al’aigua del mar, el seu nivell pot augmentar uns quantscentímetres i pot inundar deltes i estuaris, la qual cosapot malmetre collites i obligar moltes persones a buscarterres més aptes per viure-hi i per al conreu.

• Totes les que ajudin a disminuir les emissions d’òxids decarboni i altres gasos que dificulten el retorn dels rajosinfrarojos a l’espai.

El de la dreta (tot i que la pluviositat hauria de sersuperior els mesos d’abril i maig). L’altre és més propi dezones molt més caloroses.


39PROCEDIMENT

REPORTATGE

38

36

35

25Temperatures °C

20

15

10

5

0

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

mesos

cirrus

cumulonimbes

altocúmuls

cabretes

cúmuls

estrats

pluja

llampmànega

EL CLIMA

60

GUIA

3 S O L U C I O N S

PÀGINA


Fes-ho. Resposta procedimental.

• La neu o, més ben dit, les nevades.

• Dels climes freds: El d’alta muntanya, i els polars.

• Als vessants del nord, menys assolellats i, per tant, mésfreds.


Només cal pintar la capa més immediata exterior del dibuix.

L’oxigen és el gas que els animals i les plantes han derespirar per poder viure. El diòxid de carboni és un altregas imprescindible per a les plantes. Aquest gas,juntament amb la llum del Sol, l’aigua i les substàncies delsòl, els és necessari per fabricar-se els aliments.

Un windsurf es mou perquè el vent fa força sobre la vela,quan aquesta se situa en una posició determinada,encarada al vent. Si la persona que fa windsurfing mantéla vela en aquesta posició, aconsegueix que la planxallisqui per la superfície aquàtica impulsada pel vent. Si esdeixa que el vent mogui la vela i aquesta se situï de talmanera que no ofereixi cap resistència, es perd velocitatfins a aturar-se.

Dia assolellat; dia plujós; dia amb tempestes; dia plujós iamb neu als Pirineus; dia assolellat excepte als Pirineus, onplourà; dia plujós i amb tempestes als Pirineus.

Les persones no podem respirar sota l’aigua sense algunaparell especial, perquè no tenim el cos adaptat per fer-ho. El sistema respiratori pulmonar està preparat percaptar l’aire atmosfèric i aprofitar-ne l’oxigen, però noestà preparat per captar el que hi ha dissolt a l’aigua. Perfer això ens caldria disposar d’un altre sistema respiratori,com el branquial.

• Perquè els bombers sovint han de treballar encondicions de manca d’oxigen, com quan apaguen focsd’edificis o incendis forestals, ja que l’aire és ple de fumsi gasos tòxics que els ofegarien si el respiressin. Per aixòduen les bombones amb aire comprimit que elspermeten respirar l’aire que contenen.

• En la fotografia que correspon a un desert.

• La fotografia d’un bosc.

• La presència de vegetació en un sòl està inversamentrelacionada amb l’erosió que pot patir aquest sòl peracció del vent (i de l’aigua), ja que la capa de vegetacióprotegeix el sòl. Sense vegetació, el sòl està descobert ia mercè dels agents erosionadors com el vent. En el casdels deserts, els paisatges que s’hi troben depenen engran mesura de l’acció del vent, des dels paisatges dedunes dels deserts de sorra fins als de roques ambformes molt particulars de deserts més pedregosos.

VIA 3

VIA 2

42QUÈ HAS APRÈS

41EIX TRANSVERSAL

40

61LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN ELS ÉSSERS VIUS 4

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• La relació de les plantes i les algues amb el medi:les adaptacions a l’aigua, a la llum i al vent; elstropismes: l’higrotropisme, el fototropisme, elquimiotropisme i el geotropisme.

• La relació dels animals amb el medi: adaptacionsdels animals a la temperatura, al desplaçament, al’aigua i a la llum.

• Les relacions entre els éssers vius: els mecanismesde defensa en les plantes i en els animals; lesassociacions entre éssers vius de la mateixaespècie; les associacions entre éssers vius dediferent espècie.

• L’adaptació i l’evolució de les espècies.

• Els ocells migradors.

PROCEDIMENTS

• Identificació de tropismes.

• Identificació de les estratègies adaptatives delsanimals.

• Compleció d’una taula de doble entrada.

• Explicació de les estratègies defensives delsanimals.

• Identificació de les associacions d’animals dediferent espècie.


• Comprovació del geotropisme i l’higrotropisme deles plantes.



• Educació ambiental: foment d’una actitud derespecte envers els animals.

• Educació ambiental: coneixement de la cura quecal tenir amb els parcs naturals i, d’una maneraespecial, amb els que comprenen zones humideson s’aturen ocells migradors.



� Conèixer diferents tipus de relació de les plantesi les algues amb el medi.

� Conèixer diferents tipus de relació dels animalsamb el medi.

� Conèixer algun mecanisme de defensa en lesplantes i en els animals.

� Conèixer l’adaptació i l’evolució de les espècies.

� Identificar alguns ocells migradors.

� Identificar tropismes.

� Identificar estratègies adaptatives dels animals.

� Completar una taula de doble entrada.

� Explicar les estratègies defensives dels animals.

� Identificar les associacions d’animals de diferentespècie.


� Comprovar el geotropisme i l’higrotropisme deles plantes.


� Fomentar una actitud de respecte envers elsanimals.

� Tenir coneixement de la cura que cal tenir ambels parcs naturals.

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN ELS ÉSSERS VIUS

62

GUIA


Co

nei

x d

ifer

ents

tip

us

de

rela

ció

de

les

pla

nte

s i l

es a

lgu

es a

mb

el m

edi.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x d

ifer

ents

tip

us

de

rela

ció

del

san

imal

s am

b e

l med

i.

Co

nei

x al

gu

n m

ecan

ism

e d

e d

efen

sa e

n le

sp

lan

tes

i en

els

an

imal

s.

Co

nei

x l’a

dap

taci

ó i

l’evo

luci

ó d

e le

ses

pèc

ies.

Iden

tifi

ca a

lgu

ns

oce

lls m

igra

do

rs.

Iden

tifi

ca t

rop

ism

es.

Iden

tifi

ca e

stra

tèg

ies

adap

tati

ves

del

san

imal

s.

Co

mp

leta

un

a ta

ula

de

do

ble

en

trad

a.

Exp

lica

les

estr

atèg

ies

def

ensi

ves

del

san

imal

s.

Iden

tifi

ca le

s as

soci

acio

ns

d’a

nim

als

de

dif

eren

t es

pèc

ie.

Inte

rpre

ta u

na

seq

üèn

cia.

Co

mp

rova

el g

eotr

op

ism

e i l

’hig

rotr

op

ism

ed

e le

s p

lan

tes.

Inte

rpre

ta l’

ob

serv

ació

rea

litza

da

en u

na

exp

erim

enta

ció

.

Fom

enta

un

a ac

titu

d d

e re

spec

te e

nve

rs e

lsan

imal

s.

Té c

on

eixe

men

t d

e la

cu

ra q

ue

cal t

enir

amb

els

par

cs n

atu

rals

.


63

GUIA

Via 2 4

Observa, en cada cas, el mecanisme de defensa que fan servir plantes, animals

i fongs i descriu-lo:

1

fugida

intimidació

substàncies tòxiques

cripsi

espines i punxes


64

GUIA

Via 24

Copia les frases del requadre en el lloc corresponent:

• Hi ha animals que quan arriba l’hivern fan que el seu pelatge sigui més espès.

• Hi ha animals que quan arriba l’hivern entren en període d’hibernació.

• Hi ha animals que quan arriba l’hivern es desplacen cap a llocs més càlids.

• Hi ha animals que tenen una bona capa de greix sota la pell per protegir-los de l’am-bient fred que els envolta.

2


65

GUIA

Via 3 4

Observa aquestes associacions d’individus i indica si són una família, un grup o

una societat. Finalment, escriu un altre exemple de cadascun dels tipus

d’associacions.

Relaciona els membres d’una mateixa espècie d’animals:2

1

mascle femella petit

conill truja pollí

ase conilla garrí

porc somera cervatell

cérvol euga llorigó

cavall cérvola xai

boc ovella cabrit

marrà cabra poltre

Els ramats de cérvols són

Un altre exemple són

Molts micos viuen


Les abelles constitueixen



66

GUIA

Via 34

Llegeix:

Ara, esbrina si els animals següents són endotèrmics o ectotèrmics i digues quin

mecanisme fan servir per adaptar-se a la temperatura.

Els animals endotèrmics mantenen la temperatura corporal constant.

Els animals ectotèrmics tenen una temperatura corporal que depèn totalment de l’ambiental.

3

La ratapinyada és un animal

Estratègia per regular la temperatura

del seu cos:

La serp és un animal


del seu cos:

El cigne és un animal


del seu cos:

La llebre és un animal


del seu cos:

La sargantana és un animal


del seu cos:

L’abella és un animal


del seu cos:


67

GUIA


Comprovació del fototropisme de les plantesActivitat col·lectiva

A banda del geotropisme i l’higrotropisme, que podeucomprovar seguint els experiments proposats en la uni-tat, podeu experimentar la capacitat que tenen les plan-tes per desenvolupar tots els altres tropismes explicats.

Un de ben fàcil d’observar és el fototropisme (foto-grafies pàgina 40 del bloc d’informació).

Demaneu als nois i noies que amb les tisores facin unforat d’uns cinc centímetres de diàmetre en una de lescares laterals de cada una de les capses. El forat ha deser prou gran perquè la llum entri a la capsa. Els alum-nes hauran d’introduir un test en cada capsa i col·locarles capses de manera que els dos forats quedin opo-sats. Finalment, indiqueu que les deixin en un lloc benassolellat.

Al cap d’una setmana, els alumnes podran observarque les parts apicals de les tiges hauran crescut cap alforat de cada capsa.

Algunes curiositatsActivitat col·lectiva

Per aprofundir en la relació dels animals amb el medii els mecanismes de defensa dels animals podeu faci-litar als alumnes algunes dades curioses.

A continuació, demaneu-los que busquin més infor-mació i trobin altres exemples d’adaptació i mecanis-mes de defensa dels animals, però també de les plan-tes, i que en facin un recull que posareu en comú ala classe. És una activitat lúdica, però, alhora, moltenriquidora per tal de comprendre totes les estratè-gies d’adaptació i de relació dels éssers vius amb elmedi.

Us proposem uns quants exemples:

– La millor tàctica per despistar els caçadors és la delcogombre de mar o holotúria. Aquest animal, quanse sent amenaçat, expulsa part del seu aparell diges-tiu, que és enganxifós, sobre l’enemic, per confon-dre’l i tenir temps de fugir.

– Les sípies, els pops i els calamars poden canviar decolor en menys d’un segon per camuflar-se i passardesapercebuts en cas de perill.

– Les meduses tenen el cos recobert d’una substànciaurticant per protegir-se dels depredadors. La picadade la medusa australiana fins i tot pot ser mortal.

– Alguns miriàpodes (popularment coneguts com acentcames o milpeus) poden cargolar-se completa-ment, fent una bola, quan es troben en perill.

– La cua d’alguns rosegadors, com les rates i els rato-lins, funciona com a veritable detector. Els sensiblespèls que la cobreixen capten fins i tot les vibracionsmenys apreciables i alerten aquests animals de qual-sevol moviment.

– La cua de molts antílops és fosca per la part de forai clara per la part de dins. Quan algun perill els ame-naça, aixequen la cua enlaire i mostren la part mésclara, així alerten la resta del grup.

– Molts mamífers es camuflen amb el seu entorn perevitar ser atacats o per atacar sense ser descoberts.El tigre té el cos ataronjat amb taques negres perconfondre’s amb els matolls de la jungla.

– La pell de la mofeta és de ratlles blanques i negres.Aquest animal pot lluir una pell cridanera perquè téaltres mecanismes de defensa: quan se li acosta undepredador, li llança un raig de líquid pudent quesurt de les seves glàndules anals.

– Els huskies tenen dues capes de pèl: una d’exterioramb pèls llargs i durs i una d’interior formada peruna borra fina i molt espessa que els aïlla del fred.

– El guepard és l’animal terrestre més veloç del plane-ta; en distàncies curtes pot arribar a córrer a 110quilòmetres per hora.

– El peix vela és el peix marítim més ràpid. Quan aga-fa els 100 quilòmetres per hora, els calamars ni elveuen passar.

– El falcó pelegrí és, probablement, l’animal més veloçque existeix. Quan es deixa caure pot agafar els 350quilòmetres per hora, la mateixa velocitat que uncotxe de competició.

– Els pèls del musell són òrgans sensorials que perme-ten a alguns animals gairebé cecs, com els talps,conèixer la forma de les galeries.

– Els senyals acústics són propis dels animals queviuen en llocs ombrívols, com ara l’interior d’unbosc, on els senyals òptics són difícils de captar.

– La papallona monarca és un insecte que pesa menysd’un gram i que realitza cada any un vol d’entre3.000 i 5.000 quilòmetres en la seva migració desdel Canadà i els Estats Units fins a Mèxic.

– L’òliba és l’animal amb el sentit de l’oïda més des-envolupat: és capaç d’identificar una presa en vol enla foscor més absoluta.

Com a treball complementari podeu demanar als alum-nes que classifiquin les informacions segons si es trac-ten de mecanismes de defensa o d’adaptacions almedi (al desplaçament, a la manca d’aigua, a la man-ca de llum, etc.).


68

GUIA

Recursos didàctics4




Activitats interactives Adaptació al medi


69

GUIA

4SNOICULOS

PÀGINA

• Quin tipus de tropisme caracteritza els gira-sols?

El fototropisme.

• Quins són els animals endotèrmics o de sang calenta?

Els mamífers i els ocells.

• Coneixes algun vegetal adaptat a la manca d’aigua?

Els cactus, per exemple. En general, totes les plantes queviuen al desert.

• I algun animal?

Els camells, per exemple. En general, tots els animals queviuen al desert.

• Coneixes algun vegetal adaptat a la manca de llum?

L’heura, per exemple. En general, totes les plantesenfiladisses.

• I algun animal?

Els mussols, per exemple.

En general, tots els animals nocturns.

PÀGINA

• És imprescindible relacionar-se amb l’entorn?

Sí, si un ésser viu no s’hi relaciona i adapta, no potsobreviure; no podria obtenir-ne aliment, evitar serdepredat, etc.

• Quina d’aquestes plantes està adaptada a la manca d’aigua?

La cactàcia de la foto de baix. La foto de dalt correspon aun bosc humit, amb plantes que reben aigua abundant, demanera que no necessiten adaptacions a la manca d’aigua.

• Per a què els serveixen unes estructures plenes d’aire, comuns flotadors, a les algues?

Per surar i poder rebre la llum que necessiten. Senseaquestes estructures s’enfonsarien fins a zones on no arribala llum (a partir d’uns 200 metres de fondària) i moririen.

• Per què hi ha plantes enfiladisses?

Són plantes que aconsegueixen guanyar alçada i,d’aquesta manera, arribar a punts més assolellats. Sónplantes que provenen de boscos i selves amb arbres moltalts i frondosos que no deixen passar gaire llum fins alsotabosc. Les plantes enfiladissses hi pugen pel tronc i lesbranques fins a arribar a zones ben il·luminades.

PÀGINA

• Què demostra, aquest experiment?

El fototropisme de les plantes.

PÀGINA

• Quina d’aquestes guineus està més ben adaptada al fred?

La de la foto de dalt, molt més peluda, perquè viu a zonesmolt fredes, sobretot durant l’hivern.

• Com s’escalfen els rèptils i els amfibis?

Bàsicament, exposant-se al Sol. Aquests animals, en zonestemperades i fredes, hibernen durant els mesos més fredsde l’any i, amb l’increment de la durada diària de la

insolació, al final de l’hivern i principi de la primavera,comencen a recuperar l’activitat.

PÀGINA

• Quin d’aquests animals està adaptat a la natació?

La balena.

• I al vol?

L’albatros.

• I al salt?

El cangur.

• Quin d’aquests animals neda per propulsió i quin no esdesplaça?

El pop neda per propulsió i l’esponja no es desplaça.

PÀGINA

• Quin d’aquests dos animals, el camell o el gripau, està mésben adaptat a la manca d’aigua?

El camell, ja que a les gepes hi acumula un greix que potdonar aigua com a producte d’unes reaccions. De totamanera, hi ha gripaus que són capaços de sobreviure a lesèpoques seques en autèntics deserts, enterrats sota la sorra.

• El mussol i el gat, com s‘adapten a la manca de llum?

De la mateixa manera, mitjançant uns sentits de la vista il’oïda molt desenvolupats que els permeten moure’s ambmolta agilitat durant la nit.

• Per què hi ha peixos abissals amb ulls grossos?

Per poder captar la poca llum que emeten altres animalsbioluminescents en un ambient absolutament fosc.

PÀGINA

• Com es protegeix dels herbívors aquesta planta?

Mitjançant fulles i flors amb espines.

• Com es defensa cada un d’aquests animals?

El cérvol, mitjançant la fugida i, en casos extrems, lluitantamb les banyes. L’insecte, mitjançant el mimetisme:sembla una vespa. El llop, mitjançant unes mandíbulesmolt fortes i ben proveïdes de dents afilades. El camaleó,mitjançant la cripsi.

• Quin és l’animal més famós per la seva capacitat de“camuflar-se”?

El camaleó.

PÀGINA

• En quina d’aquestes fotografies veus una família?

En la inferior, la dels dos linxs, una femella amb la sevacria.

• I en quina veus un grup?

En la dels ànecs.

• Hi veus algun paràsit, en aquestes fotografies?

Sí, el vesc, planta paràsita d’altres plantes.

• I un comensal?

La rèmora, que acompanya el peix més gros sense causar-li cap mal.

47

46

45

44

43

42

41

40



70

GUIA

4 S O L U C I O N S

• I un hostatger?

El peix gros.

• I una associació de simbiosi?

Els líquens de la fotografia del mig: són una associaciód’un fong i una alga. El primer aporta l’aigua, i la segona,els aliments obtinguts mitjançant la fotosíntesi.

• Quin avantatge aporta a una girafa el fet de tenir un coll moltllarg?

Tenir un accés més fàcil a les fulles dels arbres més alts.Per tant, més possibilitats d’obtenir aliment i, és clar, desobreviure.

• Qui sobreviurà més fàcilment, una girafa amb el coll llarg, quepot arribar a menjar fulles de les capçades dels arbres, o unaamb el coll més curt, que no hi arriba?

La primera, perquè sobreviurà quan només quedin fulles ales zones més altes de les capçades dels arbres. Tota la restad’herbívors competiran per menjar-se les que hi ha a sota.

b

d

a

b

• La liana presenta una adaptació a la llum perquè s’enfilasobre els arbres per poder captar-la millor.

• El mussol presenta una adaptació a la llum perquè téunes pupil·les que es dilaten molt i li permeten tenir unabona visió quan en manca.

• La tortuga presenta una adaptació a la manca d’aiguaperquè té membranes interdigitals que li faciliten eldesplaçament pel medi aquàtic.

• El gira-sol presenta una adaptació a la llum perquè giraencarant-se al sol.

• La tortuga.

• El mussol.

• El mussol. Les ales i un cos lleuger.

• Mitjançant una closca protectora i una coloració críptica.

• Guineu àrtica: Molt pèl per protegir-se del fred i decolor blanc per ser críptica amb el medi que l’envolta.

• Cactus: Tija engruixida que actua com a reservorid’aigua i espines que impedeixen la depredació per partdels herbívors.

• Baobab: Tija engruixida que actua com a reservorid’aigua.

• Oca: Plomes que ajuden a mantenir la temperaturacorporal elevada. Ales que permeten el vol. Membranesinterdigitals als peus que faciliten la natació.

• Llebre: Orelles molt grosses que permeten captar sonsllunyans i detectar els possibles depredadors. Potes deldarrere molt llargues i fortes per facilitar el salt i lafugida. Dents incisives molt afilades que tallen les tigesde les plantes que mengen.

PÀGINA

A. L’higrotropisme és el moviment que fan les arrels de lesplantes per dirigir-se preferentment cap a les zones delsòl que són més humides.

B. El fototropisme és el moviment que fan les tiges i lesfulles de les plantes per dirigir-se cap a la llum.

C. El quimiotropisme és el moviment que fan les arrels deles plantes per dirigir-se preferentment cap a les zonesdel sòl on hi ha més concentració de sals mineralsdissoltes.

D. El geotropisme és el moviment que fan les arrels de lesplantes com a conseqüència de la força de la gravetat,és a dir, de la força amb què els cossos són atrets capal centre de la Terra.

Resposta model: El pingüí resisteix bé les baixestemperatures antàrtiques gràcies a un plomatgeextremament dens.

L’ós blanc resisteix bé les baixes temperatures de l’àrticgràcies a un pelatge també extremament dens.

Les foques resisteixen bé les baixes temperatures del’aigua gràcies, sobretot, a una pell gruixuda, rica engreixos, que actua d’aïllant.

PÀGINA

Totes quatre frases són veritat, però cal remarcar que elscamells, de fet, emmagatzemen greixos que proporcionenaigua quan en necessiten.

• Fugir volant.

• Fugir corrent i, si es veu acorralat, intimidar l’atacantfent moviments d’amenaça amb el cap i les banyes.

• Tenir punxes.

• Fugint per mitjà d’una natació molt ràpida que éspossible gràcies a la cua i les extremitats davanteres enforma d’aleta i la forma del cos fusiforme, molthidrodinàmica. En casos extrems pot atacar colpejantamb el musell.

• Fugint gràcies a una velocitat constant força elevada quepot adquirir gràcies a unes potes molt poderoses. Encasos extrems pot atacar colpejant amb el bec.

PÀGINA


Sí, perquè les arrels creixen i s’estiren clarament cap altest, que és on hi ha l’aigua.

47

46

45


4

3

2

1

43QUÈ EN SAPS?


38REPORTATGE


71

GUIA

4SNOICULOS

PÀGINA

• La simbiosi és una associació que resulta beneficiosa pera cada un dels organismes que hi intervenen.

• El parasitisme és una associació en què un delsindividus, el paràsit, s’alimenta de les substànciesproduïdes o ingerides per un altre, l’hostatger, i elperjudica.

• El comensalisme és una associació en què un delsindividus, el comensal, s’alimenta de les restes delsaliments que deixa l’hostatger, però no li causa capperjudici.

• No, precisament cada espècie de pinsà està especialitzadaa menjar una cosa diferent. Cada forma de bec és laidònia per trencar unes llavors determinades o agafarunes preses concretes.

• Sí, la selecció natural ha anat afavorint els individus ambbecs més ben adaptats al menjar corresponent.

• Tenir més espines i més grosses és més avantatjós decara a defensar-se dels herbívors.

• Cap a baix.

• Cap a dalt.


PÀGINA

Sí, perquè les tiges han patit un gir i han seguit creixentcap amunt. Les arrels també han fet un gir, i han seguitcreixent cap avall.

Fes-ho.


• Depèn de la proximitat: Si l’aeroport creix i ocupa terresdel delta, pot alterar el curs baix del riu que hidesemboca i tot el procés de sedimentació que aquestfa en aquest punt.

• Sí, ja que aquest excés només serà beneficiós per a unspocs éssers vius i, en canvi, serà perjudicial per a moltsd’altres.

• Oxiürs, ascàrides i tènies, cucs que parasiten,bàsicament, els intestins.

• Els paràsits perjudiquen l’hoste, perquè s’alimenten deles substàncies que el segon ingereix o fabrica.

• Pelant la fruita, rentant bé les verdures i coent bé la carni el peix.

Els baobabs tenen un tronc molt gruixut peremmagatzemar-hi aigua que els mantindrà vius durant elsllargs períodes de sequera que pateixen els ecosistemes desabana on habiten.

Les gavines han desenvolupat un bec molt fort que elspermet capturar una gran quantitat de preses delsecositemes costaners.

Les tortugues marines tenen unes extremitats que hanevolucionat fins a convertir-se en autèntiques aletes queels permeten nedar molt bé.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: la primera, la quarta ila sisena. La segona és una zona desèrtica de dunes, i latercera i la cinquena, mines a cel obert.

Primera foto: erosió, litosfera, cràter, con volcànic.

Segona foto: transport, litosfera, sedimentació,atmosfera, roques sedimentàries.

Tercera foto: litosfera, extracció, mina.

Quarta foto: litosfera, roques volcàniques, atmosfera, convolcànic,

Cinquena foto: litosfera, extracció, mina, carbó.

Sisena foto: litosfera, cràter, roques volcàniques.

PÀGINA

Parasitisme – Sangonera – Les sangoneres ens podenproduir infeccions i malalties.

Comensalisme – Tauró balena i rèmores – Les rèmoress’adhereixen al ventre dels peixos més grossos peralimentar-se de les restes de menjar que aquests deixenanar.

Simbiosi – Líquens – Els líquens són una associació entreuna alga, que realitza la fotosíntesi, i un fong, que aportales substàncies necessàries, sobretot aigua.

El gira-sol, que encara la flor cap al sol, és un cas claríssimde fototropisme. També veiem el geotropisme negatiu detotes les plantes en créixer (la tija) en sentit contrari a laforça de la gravetat.

Fugida: La gasela fuig corrent molt ràpid de l’animalatacant (un guepard).

Intimidació: El mico fa crits d’advertència i mostra elsullals en senyal d’amenaça.

Substàncies tòxiques: El bolet té substàncies verinosesque poden arribar a ser mortals.

Cripsi: La papallona s’amaga i intenta fer-se invisiblecamuflada en el medi.

Espines i punxes: Les espines i les punxes del cactus sónmecanismes de defensa per evitar que els herbívors se’lsmengin.

VIA 2

54

53AVALUACIÓ TRIMESTRAL 1, 2, 3, 4

52QUÈ HAS APRÈS

51EIX TRANSVERSAL

50

49PROCEDIMENT

REPORTATGE

48


72

GUIA

4 S O L U C I O N S

1. Hi ha animals que quan arriba l’hivern es desplacen capa llocs més càlids.

2. Hi ha animals que tenen una bona capa de greix sota lapell que els protegeix de l’ambient fred que els envolta.

3. Hi ha animals que quan arriba l’hivern fan que el seupelatge sigui molt més espès.

4. Hi ha animals que quan arriba l’hivern entren enperíode d’hibernació.

Tot i que molts grups contenen famílies, i en molts casoscosta precisar la diferència entre els dos tipusd’associacions, una resposta seria aquesta:

Els ramats de cérvols són grups. Un altre exemple són elsestols d’ocells migradors o els bancs de peixos.

Molts micos viuen en família. Un altre exemple són elslleons.

Les abelles constitueixen una societat. Un altre exemplesón les formigues.

mascle femella petitconill conilla llorigóase somera pollíporc truja garrí

cérvol cérvola cervatellcavall euga poltreboc cabra cabrit

marrà ovella xai

La ratapinyada és un animal endotèrmic.

Estratègia per regular la temperatura del seu cos: pelatgei, a l’hivern, hibernació.

La serp és un animal ectotèrmic.

Estratègia per regular la temperatura del seu cos:exposició al sol o contacte amb superfícies calentes.

El cigne és un animal endotèrmic.

Estratègia per regular la temperatura del seu cos:migració.

La llebre és un animal endotèrmic.

Estratègia per regular la temperatura del seu cos: pelatge(més o menys dens i més o menys llarg).

La sargantana és un animal ectotèrmic.

Estratègia per regular la temperatura del seu cos:exposició al sol o contacte amb superfícies calentes.

L’abella és un animal ectotèrmic.

Estratègia per regular la temperatura del seu cos: moureenèrgicament les ales i mantenir-se en grup.

VIA 3

73LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN LES PERSONES 5

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Característiques del sistema nerviós: funció delsistema nerviós; la neurona; l’impuls nerviós.

• Organització del sistema nerviós: el sistema nervióscentral; el sistema nerviós perifèric.

• Tipus de nervis: sensitius i motors.

• El funcionament del sistema nerviós: accionsvoluntàries; accions involuntàries.

• L’activitat intel·lectual.

• Els trastorns del sistema nerviós.

• L’evolució de l’ésser humà.

• La memòria.

PROCEDIMENTS

• Recollida de la informació resultant d’unaobservació per mitjà de la compleció de frases.

• Compleció d’un esquema de les parts del sistemanerviós.


• Descripció del mecanisme de la transmissiónerviosa.

• Identificació de les accions que contribueixen acuidar adequadament el sistema nerviós.

• Exercitació de la memòria.

• Comprovació de la importància de la memòria enl’activitat intel·lectual.


• Educació per a la salut: foment d’una actitud dereflexió i valoració a propòsit dels perjudicis queles drogues causen en l’organisme.



� Conèixer les característiques principals delsistema nerviós.

� Dibuixar esquemàticament una neurona.

� Saber com es transmet l’impuls nerviós.

� Diferenciar el sistema nerviós central del sistemanerviós perifèric.

� Diferenciar els nervis sensitius dels motors.

� Explicar el funcionament del sistema nerviós.

� Diferenciar les accions voluntàries de lesinvoluntàries

� Conèixer algun trastorn del sistema nerviós.

� Recollir la informació resultant d’una observacióper mitjà de la compleció de frases.

� Completar un esquema de les parts del sistemanerviós.


� Descriure el mecanisme de la transmissiónerviosa.

� Identificar les accions que contribueixen a cuidaradequadament el sistema nerviós.

� Exercitar la memòria.

� Comprovar la importància de la memòria enl’activitat intel·lectual.

� Fomentar una actitud de reflexió i valoració apropòsit dels perjudicis que les drogues causenen l’organisme.

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN LES PERSONES

74

GUIA


Co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

pri

nci

pal

s d

elsi

stem

a n

ervi

ós.

NOM DELS ALUMNES Dib

uix

a es

qu

emàt

icam

ent

un

a n

euro

na.

Sap

co

m e

s tr

ansm

et l’

imp

uls

ner

vió

s.

Dif

eren

cia

el s

iste

ma

ner

vió

s ce

ntr

al d

elsi

stem

a n

ervi

ós

per

ifèr

ic.

Dif

eren

cia

els

ner

vis

sen

siti

us

del

s m

oto

rs.

Exp

lica

el f

un

cio

nam

ent

del

sis

tem

an

ervi

ós.

Dif

eren

cia

les

acci

on

s vo

lun

tàri

es d

e le

sin

volu

ntà

ries

Co

nei

x al

gu

n t

rast

orn

del

sis

tem

a n

ervi

ós.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

to

t co

mp

leta

nt

fras

es.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a d

e le

s p

arts

del

sist

ema

ner

vió

s.

Inte

rpre

ta u

na

seq

üèn

cia.

Des

criu

el m

ecan

ism

e d

e la

tra

nsm

issi

ón

ervi

osa

.

Iden

tifi

ca le

s ac

cio

ns

qu

e co

ntr

ibu

eixe

n a

cuid

ar a

deq

uad

amen

t el

sis

tem

a n

ervi

ós.

Exer

cita

la m

emò

ria.

Co

mp

rova

la im

po

rtàn

cia

de

la m

emò

ria

enl’a

ctiv

itat

inte

l·lec

tual

.

Fom

enta

un

a ac

titu

d d

e re

flex

ió v

ers

els

per

jud

icis

qu

e le

s ca

use

n d

rog

ues

.


75

GUIA

Via 2 5

Pinta l’esquema que correspon a un grup de neurones:

Escriu el nom de cada part d’una neurona en el lloc corresponent:

Marca amb una creu el dibuix que representa correctament un nervi:3

• Cos o soma: part central de la cèl·lula.• Dendrites: ramificacions curtes que sur-

ten del cos cel·lular.• Axó: ramificació llarga que surt del cos

cel·lular.

2

1


76

GUIA

Via 25

Escriu el nom de cada part del sistema nerviós central en el lloc corresponent:

Observa la taula següent. Després, escriu en cada casella l’òrgan que coordina

l’acció que s’hi fa:

5

• Cervell: òrgan dividit per un solc central endues parts simètriques anomenades he-misferis cerebrals. La superfície del cervell,que rep el nom de còrtex o escorça cere-bral, presenta nombrosos replecs.

• Cerebel: òrgan situat darrere i sota el cer-vell. També consta de dos hemisferis, i laseva superfície té replecs, encara quemés petits.

• Bulb raquidi: òrgan situat a la part inferiordel cervell, just a la zona on aquest s’uneixamb la medul·la espinal.

• Medul·la espinal: òrgan que forma la con-tinuació de l’encèfal; s’hi reuneixen lamajoria dels nervis del cos. Té forma decordó, és blanca i recorre l’interior de lacolumna vertebral, que li serveix de pro-tecció.

4

Òrgans Funció

cervell i cerebel actes voluntaris

bulb i medul·la espinal actes involuntaris

encèfal


77

GUIA

Via 3 5

Classifica aquestes accions que realitza l’organisme en voluntàries i en

involuntàries:

Relaciona les paraules següents amb la seva definició:2

1

Hemiplègia •

Tetraplègia •

Paraplègia •

• Paràlisi que afecta les dues cames iels dos braços.

• Paràlisi que afecta una de les duesmeitats del cos.

• Paràlisi que afecta les dues cames.

Accions voluntàries Accions involuntàries

parlar caminar insalivar

batec del cor agafar una pilota

llençar un paper mantenir l’equilibri moviment dels budells


78

GUIA

Via 35

Busca informació sobre les neurones i contesta:

• Quina és la funció de la neurona?

• En el cos humà hi ha moltes o poques neurones?

• A mesura que perdem neurones, el nostre cos en torna a generar més?

Ara, indica quin d’aquests comportaments afavoreix la pèrdua de neurones:

Finalment, explica què li pot passar a una persona si perd una quantitat molt

gran de neurones:

3


79

GUIA


Els actes reflexosActivitat col·lectiva

Feu que els alumnes comprovin la naturalesa delsactes reflexos mitjançant l’activitat que descrivim acontinuació.

Distribuïu els nois i noies de la classe en parelles.

Un dels membres de cada parella ha de seure demanera que els peus li quedin penjant, sense tocar aterra. L’altre component de la parella li haurà de donarun cop sec i ferm, sense fer-li mal, justament al puntdel genoll que hi ha sota de la ròtula, que és fàcilmentidentificable. Immediatament, l’extremitat de l’alum-ne assegut experimentarà una extensió sobtada.

El moviment pot resultar més brusc si l’alumne asse-gut s’agafa les mans i se les estira en tots dos sentitsamb força.

Joc de memòriaActivitat col·lectiva

Recordeu als alumnes que la memòria, la imaginació, laintuïció, les emocions, etc. són algunes de les capacitatsque distingeixen les persones com a éssers intel·ligents.La coordinació de les capacitats individuals es localitzaen zones determinades de l’escorça cerebral.

Feu un test de memòria a curt termini. Prepareu el jocposant en una safata de 10 a 20 objectes petits (gomad’esborrar, llapis, moneda, clau, etc.).

Ensenyeu la safata als alumnes durant un minut.

A continuació, cobriu la safata amb un drap.

Sense que els alumnes ho vegin, traieu un objecte dela safata. Torneu-la a ensenyar als vostres alumnesamb els objectes restants. Pregunteu: “Què hi falta?”Poden endevinar què heu tret?

Torneu-ho a provar donant als alumnes més temps perobservar.

Proveu-ho amb menys temps.

Proveu-ho posant més objectes a la safata.

Proveu-ho amb menys objectes, però palpant elsobjectes restants sense poder-los veure.

Torneu-ho a provar, però traient 3 o 4 objectes.

Mou-te!Activitat col·lectiva

Feu una ràpida demostració de reflexos. Primer, par-leu de com el cervell i la resta del sistema nerviós con-trolen el moviment. Aleshores, de cop, tireu un llibreo qualsevol altre objecte pesant a la taula per provo-car un soroll ben fort. Pregunteu als alumnes i comp-teu el nombre d’alumnes que:

– Han mogut el cap.

– Han tancat els ulls.

– Han aixecat o mogut les mans.

– Han fet un xiscle.

– Etc.

Els actes reflexos ens protegeixen sense haver de pen-sar què està passant. Els reflexos ens alerten delsobjectes que poden causar-nos dolor, abans que ensen facin. Per exemple, si acostem la mà a una font decalor, que ens pot cremar, immediatament enretiremla mà abans que el missatge que ens alerta (“Ep, lameva mà té massa calor i em cremo”) arribi al cervell.




Activitat interactiva Neurones i nervis

Animació Acte reflex


80

GUIA

5 S O L U C I O N S

PÀGINA

• El sistema nerviós central està situat íntegrament al cap?

No, també està situat a dins de la columna vertebral, a lamedul·la espinal.

• Totes les accions que fem són voluntàries?

No, n’hi ha moltes d’involuntàries, totes les que fem sensetenir-ne consciència, com el moviment del diafragma perrespirar, el batec del cor, etc.

• Com es prevenen molts traumatismes cranials?

Posant-se un casc.

PÀGINA

• Aquesta persona, com sap que ha d’ajupir-se?

Els òrgans de la visió, els ulls, capten informació que,processada al cervell, indica a la persona que cal ajupir-seper no topar amb el sostre de la cova i les seves estalactites.

• Què representa aquest dibuix?

La diferenciació del sistema nerviós central del perifèric.

PÀGINA

• On està situada la medul·la espinal?

A l’interior de la columna vertebral.

• I l’encèfal?

Al cap, protegit pel crani.

PÀGINA

• Què pot representar aquesta agrupació de neurones?

Un nervi.

• Els impulsos nerviosos, què més ens poden ajudar a fer quansaludem una persona?

Ens poden ajudar a somriure, per exemple. Qualsevolmoviment està controlat pel sistema nerviós.

PÀGINA

• Marcar els números de telèfon és una acció voluntària. Però, irespirar mentre ho fas? I el batec del cor?

No, totes dues accions són involuntàries ja que es realitzensense tenir-ne consciència; és més, no pots aturar-lesvoluntàriament.

• Quan ens adormim, el cervell deixa de funcionar?

No, funciona ininterrompudament.

• Tancar els ulls perquè no hi entri aigua és un acte reflex?

Sí, n’és un bon exemple.

PÀGINA

• A més de les armilles salvavides, què més s’haurien de posaraquests dos piragüistes per anar ben equipats?

Un casc cadascú.

• Van ben equipades, aquestes nenes, per anar amb bicicleta?

No, encara que passegin amb bicicleta, és important l’úsdel casc per protegir el cervell de possibles traumatismesen cas de caiguda.

• I el noi que va amb moto?

El noi, sí, perquè porta casc, tot i que una caçadora i unsguants el protegirien de possibles cremades i lesions alsnervis perifèrics de la mà i el braç en cas d’una caiguda.

• L’encèfal de l’ésser humà actual, creus que ha crescut o s’hareduït respecte a les nostres espècies de primatsavantpassades?

Ha crescut.

• Per què?

Perquè el creixement de l’encèfal s’ha seleccionatpositivament en adaptació a un medi on les activitatsintel·lectuals són beneficioses. Un encèfal més complexs’associa a més capacitat intelectual, de manera que éslògic que el crani hagi augmentat.

d

c

a

d

– La cèl·lula nerviosa rep el nom de neurona i és laresponsable de la transmissió dels impulsos nerviosos.

– La part central de la neurona rep el nom de cos o soma.

– Del cos de la neurona surten unes ramificacions curtesanomenades dendrites, i una de més llarga, anomenadaaxó.

– L’axó està recobert de mielina, que és una substànciaaïllant.

1, 2, 3, 4, 5

PÀGINA

2, 1, 3

• Que, de cop, comencem a produir molta saliva.• No.• Involuntària.

Cal marcar:

– Posar-se el casc, quan es va en moto.

– Posar-se el cinturó de seguretat, quan es va en cotxe.

– Evitar el consum de drogues.

59


4

3

2

1

57QUÈ EN SAPS?


58REPORTATGE

57

56

55

54

53

52



81

GUIA

5SNOICULOS

PÀGINA

• Un accident de circulació podria haver estat la causad’una lesió al sistema nerviós del senyor de la fotografiade la dreta.

• Seguir les recomanacions de prevenció d’accidents,sobretot pel que fa al control de la velocitat i elcompliment de les indicacions dels senyals de perill.

Cal acabar de dibuixar l’axó de la neurona de l’esquerra il’axó i part del soma de la neurona de la dreta. Res no potquedar seccionat.

• Fa cinc milions d’anys, ja existia l’espècie humana?

No, com a màxim, podem considerar que fa poc mésd’un milió d’anys que existeix.

• Què signifiquen les paraules paleolític i neolític?

El paleolític és el primer període de la prehistòria. Elneolític n’és el segon període.

• Qui ha poblat durant més temps la Terra, l’espèciehumana o algun dels grans dinosaures del triàsic o eljuràssic?

Sens dubte, alguna espècie de dinosaure, o algunaespècie de tauró, entre altres.



PÀGINA


Fes-ho.


• De possibles traumatismes cranials i les consegüentslesions de l’encèfal.

• Moltes que afecten l’encèfal, com l’amnèsia o l’afàsia.

• Perquè a l’interior de la columna vertebral hi ha lamedul·la espinal.

• Moltes que afecten la medul·la espinal, algunes de lesquals poden provocar paraplègies i tetraplègies.

• Sí, la roba resistent al fregament evita cremades i, pertant, lesions dèrmiques que poden afectar els nervissensitius i motors més perifèrics.

Cal marcar la primera.

Cal pintar el dibuix de la dreta.

De dalt a baix: dendrites, cos o soma, axó.

Cal marcar el dibuix de la dreta.

De dalt a baix: cervell, bulb raquidi, cerebel i medul·laespinal.

1. Bulb raquidi

2. Cervell i cerebel.

3. Cervell i cerebel.

4. Bulb i medul·la espinal (separar la mà del foc quan esnota molta escalfor).

Accions voluntàries: parlar, caminar, agafar una pilota,llençar un paper.

Accions involuntàries: batec del cor, insalivar, mantenirl’equilibri, moviment dels budells.

Hemiplègia: Paràlisi que afecta una de les dues meitatsdel cos.

Tetraplègia: Paràlisi que afecta les dues cames i els dosbraços.

Paraplègia: Paràlisi que afecta les dues cames.

• La neurona s’encarrega de transmetre les informacions(en forma d’impulsos nerviosos) que els sentits o elsòrgans capten i envien al sistema nerviós central, i lesordres que aquest dóna a les diverses parts del cos.

• En el cos humà hi ha moltíssimes neurones, milers demilions.

• Sembla que a l’hipocamp, una àrea important del cervellrelacionada amb la memòria i l’aprenentatge, esgeneren neurones noves de manera habitual. A la restad’àrees del cervell sembla que no es regeneren mai.

Afavoreix la pèrdua de neurones la situació que es dónaen el tercer dibuix, ja que els cops al cap poden malmetreles neurones de l’encèfal.

Fallen els impulsos nerviosos i pot fallar qualsevol part delnostre organisme: la mobilitat, la memòria, etc.

VIA 3

VIA 2

64QUÈ HAS APRÈS?

63EIX TRANSVERSAL

62

61PROCEDIMENT

REPORTATGE

60

83L’APARELL LOCOMOTOR I EL MOVIMENT 6

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• L’esquelet.

• Funció de l’esquelet, elements de l’esquelet i principals ossos del cos humà.

• La musculatura.

• Funció de la musculatura, tipus de músculs i principals músculs del cos humà.

• El moviment.

• L’exercici físic i l’esport d’elit.

PROCEDIMENTS

• Compleció d’un esquema referent a les parts del’aparell locomotor.

• Classificació dels ossos segons la seva forma.

• Classificació dels músculs segons la seva estructurafibrilar.


• Dissecció de la pota i l’ala d’un pollastre.



• Educació per a la salut: coneixement i valoració dela necessitat d’evitar les males postures a fi decuidar adequadament l’aparell locomotor.

• Educació per a la salut: coneixement i valoració dela necessitat de protegir la columna vertebral que,a la vegada, protegeix la medul·la espinal.



� Conèixer l’esquelet.

� Conèixer les funcions de l’esquelet.

� Reconèixer els elements de l’esquelet i elsprincipals ossos del cos humà.

� Conèixer la musculatura.

� Conèixer les funcions de la musculatura.

� Diferenciar els tipus de músculs.

� Reconèixer els principals músculs del cos humà.

� Relacionar l’esquelet i la musculatura amb elmoviment.

� Diferenciar l’exercici físic de l’esport d’elit.

� Completar un esquema referent a les parts del’aparell locomotor.

� Classificar els ossos segons la seva forma.

� Classificar els músculs segons la seva estructurafibrilar.

� Recollir la informació resultant d’una observacióper mitjà d’un qüestionari de preguntes obertes.

� Disseccionar la pota i l’ala d’un pollastre.


� Valorar la necessitat d’evitar les males postures afi de cuidar adequadament l’aparell locomotor.

� Valorar la necessitat de protegir la columnavertebral que, a la vegada, protegeix la medul·laespinal.

L’APARELL LOCOMOTOR I EL MOVIMENT

84

GUIA


Co

nei

x l’e

squ

elet

.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x le

s fu

nci

on

s d

e l’e

squ

elet

.

Rec

on

eix

els

elem

ents

de

l’esq

uel

et i

els

pri

nci

pal

s o

sso

s d

el c

os

hu

mà.

Co

nei

x la

mu

scu

latu

ra.

Co

nei

x le

s fu

nci

on

s d

e la

mu

scu

latu

ra.

Dif

eren

cia

els

tip

us

de

mú

scu

ls.

Rec

on

eix

els

pri

nci

pal

s m

úsc

uls

del

co

sh

um

à.

Rel

acio

na

l’esq

uel

et i

la m

usc

ula

tura

am

bel

mo

vim

ent.

Dif

eren

cia

l’exe

rcic

i fís

ic d

e l’e

spo

rt d

’elit

.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a re

fere

nt

a le

s p

arts

de

l’ap

arel

l lo

com

oto

r.

Cla

ssif

ica

els

oss

os

seg

on

s la

sev

a fo

rma.

Cla

ssif

ica

els

mú

scu

ls s

ego

ns

la s

eva

estr

uct

ura

fib

rila

r.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

per

mit

jà d

’un

qü

esti

on

ari.

Dis

secc

ion

a la

po

ta i

l’ala

d’u

n p

olla

stre

.

Inte

rpre

ta l’

ob

serv

ació

rea

litza

da

en u

na

exp

erim

enta

ció

.

Val

ora

la n

eces

sita

t d

’evi

tar

les

mal

esp

ost

ure

s a

fi d

e cu

idar

l’ap

arel

l lo

com

oto

r.

Val

ora

la n

eces

sita

t d

e p

rote

gir

la c

olu

mn

ave

rteb

ral .


85

GUIA

Via 2 6

Escriu el nom dels ossos següents en el lloc corresponent:

Ara, contesta:

• Quins ossos impedeixen doblegar totalment l’esquena?

• Què protegeixen aquests ossos?

• Per què l’esquiador duu un casc?

• Què protegeixen els ossos que, a la vegada, són protegits pel casc?

vèrtebra – fèmur – cúbit – radi – tíbia – peroné – frontal – costella

1


86

GUIA

Via 26

Escriu el nom dels músculs següents en el lloc corresponent:

Ara, contesta:

• Per què el gimnasta duu protegit el genoll?

• Quins són els músculs del pit que es piquen els goril·les quan estan

nerviosos?

• Quin és el múscul que, en contraure’s, “fa bola”?

• Quin múscul es relaxa quan es contrau el bíceps?

bíceps – tríceps – quàdriceps – bessons – trapezi – recte de l’abdomen

2


87

GUIA

Via 3 6

Llegeix el quadre següent:

Ara, contesta:

• Què passaria si l’articulació del maluc i la del fèmur fossin fixes?

• Què passaria si l’articulació del coll fos semimòbil?

• Què passaria si l’articulació dels dits fos fixa?

• Així doncs, per a què serveixen les articulacions?

• Per què n’hi ha de diferents tipus?

Observa i escriu el nom de cada part de l’os:

cap de l’os – cos de l’os – medul·la groga – medul·la vermella

Ara, investiga les qüestions següents:

• Quina funció té la medul·la groga?

• I la medul·la vermella?

• Tots els ossos del nostre cos tenen aquestes dues medul·les?

• Podem considerar que els ossos tenen vida? Per què?

2

Les articulacions són zones de contacte dels ossos de l’esquelet. Poden ser mòbils, semimòbils o fixes.

1


88

GUIA

Via 36

Llegeix aquesta breu història:

Contesta:

• Creus que en Joan fa prou exercici?

• Per què?

Observa aquests dibuixos. Assenyala allò que creus que li convindria fer a en

Joan. Finalment, explica com el convenceries:

En Joan és un noi que té 15 anys. El matí es lleva i va a l’escola, es queda a dinar i surta les 5 de la tarda. Llavors se’n va a casa i s’asseu tota la tarda al sofà per mirar la te-levisió. No li agrada sortir a jugar amb els amics i tampoc no fa cap esport. El cap de set-mana, però, surt una tarda a donar una volta pel seu barri.

3


89

GUIA


El bingo dels ossos i dels músculsActivitats col·lectives

Aprofiteu les làmines de l’esquelet i la musculaturadels cos humà que hi ha en el bloc d’informació perproposar el joc següent.

Anoteu a la pissarra els ossos del cos humà classifi-cant-los segons la part del cos on es troben (cap, tronci extremitats). A continuació, demaneu als vostresalumnes que de tots els ossos apuntats, n’anotin vuit odeu en un paper. Quan ho hagin fet, podeu començarel joc: haureu de dir a l’atzar el nom dels ossos apun-tats a la pissarra, i els alumnes hauran d’anar ratllant dela seva llista els noms que coincideixin. El primer alum-ne que tingui tota la llista ratllada guanya el bingo.

Podeu fer aquest mateix joc amb els noms dels mús-culs.

L’animació de dibuixosActivitat individual

Aquesta activitat pot ser un bon complement, tant perestudiar el moviment com, fins i tot, per il·lustraralguns aspectes de la unitat.

Digueu als nois i noies que agafin una llibreta i quedibuixin en el primer full una part del cos; per exem-ple, un braç flexionat al màxim. En les pàgines succes-sives hauran de dibuixar el mateix braç en el mateixlloc de la pàgina, però fent un lleu moviment d’exten-sió, i així en totes les altres pàgines, fins que el braçquedi totalment estès. D’aquesta manera, quan elsalumnes passin de pressa les pàgines de la llibreta, elssemblarà que el braç es mou fins a completar el movi-ment de l’extensió. Perquè la successió de dibuixosfaci l’efecte de moviment continuat, cal que laseqüència es compongui, com a mínim, d’uns quinzedibuixos.

Algunes curiositatsActivitat col·lectiva

Expliqueu als alumnes algunes dades que els podensemblar curioses sobre l’esquelet i la musculaturahumana. Podeu demanar-los que en busquin més ifer-ne una posada en comú a la classe.

MÚSCULS:

– Els humans tenim més de 600 músculs. Pocs si elscomparem amb els de les erugues, que en tenenmés de 2.000.

– Per caminar fem moure 200 músculs. En canvi, perriure només en fem servir 17.

– Els músculs de les parpelles són dels més actius delcos. Parpellegem de 15 a 20 vegades cada minut,gairebé 20.000 cops al dia. Si tenim son o estemavorrits parpellegem molt més que si estem atents iconcentrats.

– El múscul més llarg del nostre cos és el sartori, queva de la pelvis a sota el genoll. És el que fem servirper posar una cama sobre l’altra.

OSSOS:

– Al cos d’un nadó hi ha 300 ossos, mentre que en eld’un adult n’hi ha 206. No han desaparegut pelcamí, sinó que quan neixem tenim alguns ossosseparats que durant el creixement se solden i estransformen en un de sol.

– L’os més petit del cos humà és l’estrep, que es tro-ba a l’orella interna. Fa menys d’un mil·límetre i migde longitud. El més llarg és el de la cuixa i s’anome-na fèmur.

– Gairebé la meitat dels ossos que tenim es troben ales mans: cada mà en té 27!

– Els ossos llargs de les cames i dels braços són buits.Si fossin massissos pesarien massa i no els podríemmoure. Però tot i això, són molt resistents: cada cen-tímetre quadrat d’os pot suportar un pes equivalental de tres braus junts.

– La majoria de les persones tenen dotze parells decostelles, però hi ha persones que en tenen un parellmés, les tretzenes.




Activitats interactives Músculs i ossos

Galeria de fotografies Músculs i ossos


90

GUIA

6

PÀGINA

• Quin és l’os més petit del nostre cos?

L’estrep (un dels tres osssets que hi ha darrere el timpà).

• Quins són els músculs més grossos del nostre cos?

Els glutis i els dorsals.

• Què forma l’esquelet, juntament amb els ossos?

Els músculs, els tendons i els cartílags.

PÀGINA

• Què passa amb el bíceps quan es contrau el tríceps?

Que es relaxa.

• I a l’inrevés?

Quan es contrau el bíceps, es relaxa el tríceps.

• La part cartilaginosa del nas i les orelles, forma part del’esquelet?

Sí, ja que els cartílags es consideren parts elàstiques del’esquelet.

PÀGINA

• Si l’esquelet proporciona solidesa i rigidesa, què proporcionala musculatura?

Mobilitat, elasticitat i protecció.

PÀGINA

• Quines parts del cos de la nedadora i del tenista estanflexionades?

La nedadora té semiflexionats els braços i les cames, i lacintura, flexionada del tot. El tenista té la cintura, lescames i els braços semiflexionats.

• Quina part del cos permet flexionar-les?

Els colzes, els genolls i la columna vertebral,respectivament (braços, cames i cintura).

• Què n’opines, de l’esport d’elit?

Resposta oberta.

• Què és millor, practicar un esport amb moderació o moltintensament? Per què?

Resposta model: L’esport practicat amb moderació nomésrepresenta benefici per al benestar de l’esportista. L’esportd’elit pot aportar grans èxits, que mai no estan garantits,però cal ser conscient que només es pot practicar sota uncontrol molt minuciós per part de professionals de l’esporti que cal valorar a fons els sacrificis i les renúncies quemolt sovint en requereix la pràctica.

a

c

b

c

La resposta es troba en les pàgines 62 i 65 del llibre.

Coll: uneix la base del crani amb la columna vertebral.

Colze: uneix l’húmer amb el cúbit i el radi.

Genoll: uneix el fèmur amb la tíbia i el peroné.

Espatlla o muscle: uneix la clavícula amb l’húmer il’omòplat.

PÀGINA

Els músculs estriats són els que tenen les fibres ambestries. Aquests músculs també s’anomenen voluntarisperquè, exceptuant-ne algun, els podem controlarvoluntàriament.

Els músculs llisos són els que tenen les fibres llises, senseestries. Aquests músculs també s’anomenen involuntarisperquè no els podem controlar voluntàriament.

• Estriat. Perquè té fibres estriades i el movemvoluntàriament.

• Llisos. Perquè tenen fibres llises i es moueninvoluntàriament.

• El bíceps i el tríceps.

• El cúbit, el radi, l’húmer i el colze.

• El bíceps es contrau (s’arronsa) i el tríceps es relaxa(s’estira).

• El bíceps es relaxa (s’estira) i el tríceps es contrau(s’arronsa).

• Per poder fer molts moviments i amb molta precisió.

• No podríem fer quasi cap dels moviments que fem araamb les mans.

PÀGINA


• Els abdominals.

No. L’esquelet intern és imprescindible per a l’estabilitatanatòmica i la locomoció dels vertebrats.

68

67


4

3

2

1

65QUÈ EN SAPS?


66REPORTATGE

64

63

61

60


S O L U C I O N S


91

GUIA

6SNOICULOS

• Pujar i baixar escales es pot considerar un exercici físic?Sí, i tant! És un exercici físic molt interessant: obliga atreballar amb contundència els quàdriceps i totes lescames en general, i d’una manera molt sana, ja que nohi ha impactes que puguin malmetre, a la llarga, caparticulació (els moviments són molt suaus i harmònics).És un exercici físic molt recomanable.

• Pujar i baixar escales es pot considerar un esport? En principi, no, perquè no es practica ni per afecció, niper competició ni per exhibició.

• En Pau Gasol és un esportista d’elit? Sí. Per què?Perquè practica el bàsquet al més alt nivell competitiu.

PÀGINA


• Perquè es desplacen bàsicament caminant i els ossos deles cames han d’aguantar el pes de tot el cos.

• No, perquè utilitzen més les ales que les potes perdesplaçar-se i, per tant, tenen els ossos i els músculs deles ales més desenvolupats.

• Les d’un estruç, perquè no vola; es desplaça, corrent agran velocitat si vol, gràcies a unes potes poderoses.

Fes-ho.

Cal marcar la tercera (la de la dreta) de la primera fila i lesdues últimes de la segona fila.

• Les extremitats anteriors, els braços.

• A causa del bipedisme.

• Els ossos, perquè són més fràgils que els músculs.

La goma elàstica de la primera fotografia, com elsmúsculs, té aquesta característica d’elasticitat que enpermet la distensió (allargament) i la contracció(escurçament).

La fusta de la tercera fotografia, com els ossos, té lescaracterístiques de rigidesa i resistència que permet lafunció estructural. El vidre no seria una bona comparació,ja que és massa fràgil; el ferro tampoc, pequè és massadur i resistent.

• Les vèrtebres de la columna vertebral.

• La medul·la espinal.

• Per protegir el cap d’una possible lesió en cas d’accident.

• L’encèfal.

De dalt a baix:

Figura 1: trapezi, bíceps, tríceps, recte de l’abdomen.

Figura 2: quàdriceps, bessons.

• Per protegir-lo, ja que és una articulació delicada.

• Els pectorals.

• El bíceps.

• El tríceps.

• No podríem aixecar la cama.

• Que només podríem moure el cap amb movimentsdiscontinus i limitats.

• No podríem agafar res.

• Per poder moure les diferents parts del nostre cos ambels suficients graus de llibertat.

• Depenent de la mobilitat i la protecció que cal destinar acada part del cos.

– És constituïda per cèl·lules adiposes i té funcióestructural (substitueix la medul·la vermella a mesuraque es va creixent i envellint).

– És on es formen les cèl·lules de la sang.

– Durant la infantesa domina la medul·la vermella.Després, la medul·la vermella es va substituint per lagroga i només es manté en alguns ossos com lesvèrtebres, l’estèrnum, les costelles, els coxals, el fèmur ol’húmer.

– Sí. Els ossos contenen gran quantitat de cèl·lules vives,sobretot les que configuren les medul·les respectives.

• No.

• Resposta model: Perquè està moltes hores assegut i calque tots ens moguem per mantenir el nostre cos enforma, encara que no practiquem cap esport. Cal queens moguem i caminem.

• Resposta model: Li convindria pujar escales, jugar ambels amics, fer esport, anar en bicicleta, etc.

VIA 3

VIA 2

72QUÈ HAS APRÈS?

71EIX TRANSVERSAL

70

69PROCEDIMENT

REPORTATGE

ossos articulacions músculs

nedador cúbit, húmer, radicolze, coll, espatlla o

muscledeltoide, bíceps,

tríceps

ciclistafèmur, tíbia, peroné,

ròtulagenoll, turmell

tendó d’Aquil·les,quàdriceps, bessons

cos de l’osmedul·la

medul·la

cap de l’os

93LA LLUM 7

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• La llum i els cossos: l’energia lluminosa; lapropagació de la llum; el fenomen de la reflexió;els miralls; el fenomen de la refracció; les lents;l’absorció de la llum; la descomposició de la llum;el color.

• La llum i les persones: parts del globus ocular; elmecanisme de la visió; els trastorns de la visió; latècnica i la llum.

• Els colors dels vestits dels habitants del desert.

PROCEDIMENTS

• Descripció de la transformació de l’energialluminosa en altres formes d’energia.

• Mesurament d’angles amb el transportadord’angles.

• Comparació de l’obertura de diferents angles.

• Relació dels òrgans oculars amb la seva funció.

• Compleció d’un esquema sobre els mecanismes dela visió.

• Descripció del mecanisme de la visió.

• Coneixement dels elements que componen elmicroscopi.

• Utilització del microscopi.

• Resolució d’un problema.


• Educació ambiental: foment d’una actitud críticaenvers les accions que comporten malbaratamentd’energia elèctrica.

• Educació ambiental: coneixement i valoració de lesaccions que impliquen estalvi del consumd’energia elèctrica.



� Descriure com es propaga la llum.

� Descriure els fenòmens de reflexió i refracció.

� Conèixer les lents.

� Descriure l’absorció i la descomposició de lallum.

� Conèixer les parts del globus ocular.

� Conèixer el mecanisme de la visió i els trastornsde la visió.

� Diferenciar llum de color.

� Descriure la transformació de l’energialluminosa en altres formes d’energia.

� Mesurar angles amb el transportador d’angles.

� Comparar l’obertura de diferents angles.

� Relacionar els òrgans oculars amb la seva funció.

� Completar un esquema sobre els mecanismes dela visió.

� Conèixer els elements que componen elmicroscopi.

� Utilitzar el microscopi.

� Resoldre un problema.

� Fomentar una actitud crítica envers les accionsque comporten malbaratament d’energiaelèctrica.

� Valorar les accions que impliquen estalvi delconsum d’energia elèctrica.

LA LLUM

94

GUIA


Des

criu

co

m e

s p

rop

aga

la ll

um

.

NOM DELS ALUMNES Des

criu

els

fen

òm

ens

de

refl

exió

i re

frac

ció

.

Co

nei

x le

s le

nts

.

Des

criu

l’ab

sorc

ió i

la d

esco

mp

osi

ció

d

e la

llu

m.

Co

nei

x le

s p

arts

del

glo

bu

s o

cula

r.

Co

nei

x el

mec

anis

me

de

la v

isió

i el

str

asto

rns

de

la v

isió

.

Dif

eren

cia

llum

de

colo

r.

Des

criu

la t

ran

sfo

rmac

ió d

e l’e

ner

gia

llum

ino

sa e

n a

ltre

s fo

rmes

d’e

ner

gia

.

Mes

ura

an

gle

s am

b e

l tra

nsp

ort

ado

rd

’an

gle

s.

Co

mp

ara

l’ob

ertu

ra d

e d

ifer

ents

an

gle

s.

Rel

acio

na

els

òrg

ans

ocu

lars

am

b la

sev

afu

nci

ó.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

els

mec

anis

mes

de

la v

isió

.

Co

nei

x el

s el

emen

ts q

ue

com

po

nen

el

mic

rosc

op

i.

Uti

litza

el m

icro

sco

pi.

Res

ol u

n p

rob

lem

a.

Fom

enta

un

a ac

titu

d c

ríti

ca e

nve

rs e

lm

alb

arat

amen

t d

’en

erg

ia e

lèct

rica

.

Val

ora

les

acci

on

s q

ue

imp

liqu

en e

stal

vi d

elco

nsu

m d

’en

erg

ia e

lèct

rica

.

LA LLUM

95

GUIA

Via 2 7

Observa les trajectòries dels raigs de llum:

Contesta:

• Quin raig de llum s’ha reflectit? Quin objecte pot haver provocat la

refexió?

• Quin raig de llum s’ha refractat? Quin objecte pot haver provocat la

refracció?

Observa la foto i completa l’espectre de la llum blanca pintant els quadres amb

els colors corresponents:

2

1

vermell taronja groc verd blau indi violat

A B

LA LLUM

96

GUIA

Via 27

Escriu els noms següents a la part corresponent del dibuix:

Pinta de diferents colors les estructures de l’ull següents:

iris – còrnia – cristal·lí – retina – nervi òptic

4

pestanyes – glàndules lacrimals – parpella – cella – globus ocular

3

LA LLUM

97

GUIA

Via 3 7

Relaciona els miralls següents amb la imatge que s’hi reflectirà:

Busca en la sopa de lletres les paraules que corresponen a les definicions que hi

ha a continuació:

� Pèrdua del sentit de la vista.� Malaltia de l’ull que es produeix quan el cristal·lí perd transparència.� Defecte de la vista que fa que una persona no distingeixi alguns colors.� Defecte de l’ull que fa que la persona no vegi bé les coses que té a prop.� Defecte de l’ull que fa que la persona no vegi bé les coses que són lluny.

2

1

ATQQCSQMKTAZVU

VRELDEAILRSRMS

REMTEMZAOSFTLD

TSIRRCATARACTA

NAOWALSSREGGUT

STPEPERDAMMURO

ABIROITSTUPIHS

OOAOMNCAEINCIA

YILZDIPARFIHPM

PMPSIOLTTAPIEI

AFXEUEECASOPRO

TDCFETEEOMCUMS

RCACEGUESAEMEA

NAELCCBBDZGITE

EEIETAFQAREERM

MPUSBOAULERSOP

OCTAESTITGATPR

LEDALTONISMEIT

PGYLAEPPQUARAE

UAMPCRIARODASS

LA LLUM

98

GUIA

Via 37

Observa aquests tres objectes i digues quin és el color o colors que reflecteix

cadascun:

Busca informació i explica en què consisteixen els trastorns de la visió següents:

Astigmatisme:

Miopia:

Estrabisme:

4

3

Reflecteix

Reflecteix

Reflecteix

cotxe vermell

plàtan i pinzell grocs

casa blanca

LA LLUM

99

GUIA


Il·lusions visualsActivitat individual i col·lectiva

Proposeu als alumnes una activitat lúdica que té aveure amb el sentit de la vista. Expliqueu que allò queveiem no és sempre el que és en realitat. O sí? L’ullpot estafar el cervell. A continuació us proposem unesquantes il·lusions òptiques que ho demostren:

1. EL CUB MÀGICMireu el cub del centre. Quina és la cara frontal? Ésla que està pintada en el cub de la dreta o la que estàpintada en el de l’esquerra?

2. PUNTS I PUNTSFixeu la vista en el punt del centre del dibuix amb qua-drats negres durant 15-30 segons. Què veieu aparèi-xer als angles dels quadrats? Què passa si intenteufixar la vista en un d’aquests punts negres?

Ara, fixeu la vista en el punt del centre de la quadrí-cula blanca. Veieu punts una altra vegada? De quincolor són aquests punts?

3. CERCLESObserveu els cercles del centre d’aquestes flors. Sónde la mateixa mida? Sembla que el cercle del dibuixde la dreta és més petit que el cercle del dibuix de l’es-querra. Però són exactament de la mateixa mida!Aquesta il·lusió mostra que el nostre cervell jutja lesmesures de les coses per comparació amb els objec-tes que les envolten.

4. LA TAquesta T invertida té dues línies… Són de la matei-xa longitud? La resposta és afirmativa. S’han dibuixatdues línies idèntiques i una ha estat enganxada a labase de l’altra. Mesureu-les i ho podreu comprovar.




Activitat interactiva Reflexió i refracció

Animació Visió

Fotografies Ull humà

LA LLUM

100

GUIA

7

PÀGINA

• El nostre cristal·lí té forma de lent convergent o divergent?

Convergent; és més ample del centre que dels extrems.

• Com es desvien els raigs de llum que el travessen?

Convergeixen fins a la retina.

• Aquests raigs, es refracten o es reflecteixen?

Es refracten, perquè travessen la lent.

PÀGINA

• Per què és eficaç utilitzar llum per avisar d’un perill?

Perquè el nostre sentit de la vista permet captar elsestímuls lluminosos que ens poden avisar d’un perill.

• La vida a la Terra, depèn de la llum? Com?

Sí, ja que és imprescindible per als éssers vius autòtrofs,que són la base de tota cadena alimentària.

PÀGINA

• Quin fenomen lluminós ens permet veure imatges comaquesta?

La reflexió de la llum.

PÀGINA

• Quin tipus d’imatges reflecteix la superfície de l’aigua quanactua com un mirall?

Imatges simètriques.

• Quins miralls modifiquen la forma i les dimensions dels cossosque reflecteixen?

Els miralls de superfície corba.

• Per què algunes ambulàncies tenen escrita la paraula“AMBULÀNCIA” a l’inrevés?

Perquè vista des d’un retrovisor (un mirall de cotxe) esllegeix correctament, i interessa que siguin els conductorsd’un vehicle els que puguin llegir correctament la paraulaquan miren a través d’aquests miralls i se’ls acosta unaambulància.

PÀGINA

• Què passa si variem la curvatura de les lents d’unes ulleres?

Que provoca la variació de l’angle de refracció dels raigsque les travessen i, per tant, l’enfocament dels objectesque s’hi veuen a través.

PÀGINA

• On es construeixen cases blanques? Per què?

A zones molt càlides, perquè el color blanc reflecteix mésla llum que cap altre color i, per tant, les parets s’escalfenmenys i l’interior de les cases es manté a una temperaturamés suau que la de l’exterior.

• Quina relació té la descomposició de la llum amb l’arc de SantMartí?

Tota: els colors que formen un arc de Sant Martí no ésmés que el resultat de la descomposició de la llum quanpassa a través de gotes d’aigua.

• Què és el color blanc?

La suma dels colors primaris de la llum.

• Quin color reflecteix aquest material?

El vermell, principalment, i el platejat.

PÀGINA

• En un ambient fosc, les pupil·les s’engrandeixen os’empetiteixen?

S’engrandeixen, augmenten de diàmetre per deixar passarla màxima quantita de llum possible i possibilitar la visió.

• I en un ambient amb molta llum?

S’empetiteixen, disminueixen de diàmetre per impedir elpas d’un excés de llum que podria lesionar la retina.

PÀGINA

• Com et pots protegir de la llum que es reflecteix en la neu?

Mitjançant ulleres de sol amb filtre per als raigs méspenetrants.

• Quins trastorns de la visió es poden corregir amb les lents decontacte?

La miopia i la hipermetropia.

• Quin és el color que reflecteix més la llum?

El color blanc.

• Tots els habitants del desert vesteixen amb robes d’aquest color?

La majoria, però els tuaregs prefereixen tenyir la roba decolor indi, que sembla un color encara millor que el blancper protegir-se del sol intensíssim del desert.

c

d

b

1,28 segons.

S’observa que l’angle d’incidència i el de reflexió sóniguals en cada cas.


3

2

1

73QUÈ EN SAPS?


76REPORTATGE

75

74

73

72

71

70

69

68


S O L U C I O N S

LA LLUM

101

GUIA

7SNOICULOS

PÀGINA

Quan el raig lluminós passa d’un medi poc espès a un demés espès, com en el primer cas:

L’angle de refracció és més petit que el d’incidència.

El raig refractat s’acosta a la normal.

Quan el raig lluminós passa d’un medi menys espès a unaltre de més espès:

L’angle de refracció és més gran que el d’incidència.

El raig refractat s’allunya de la normal.

PÀGINA

Seqüència A: El termòmetre que hi ha dins la caixa negraaugmenta més de temperatura perquè elcolor negre és el que absorbeix més la llumi, per tant, la caixa negra s’escalfa més quela blanca.

Seqüència B: Per la mateixa raó, l’aigua de l’ampolla decolor negre s’ha escalfat més que la del’ampolla blanca.

Cal marcar:

La capsa de color negre s’ha escalfat més que la de colorblanc perquè ha absorbit més els raigs lluminosos.

La capsa de color blanc s’ha escalfat menys que la decolor negre perquè reflecteix més els raigs lluminosos.

L’aigua de l’ampolla de color negre està més calenta quela de color blanc perquè l’ampolla negra s’ha escalfat més.

L’aigua de l’ampolla de color negre assolirà unatemperatura més alta que la de color blanc perquèl’ampolla negra reflecteix menys la llum que la blanca.

PÀGINA

Vermell, taronja, groc, blau, verd, indi i lila.

• Còrnia.

• N’hi ha dues: l’úvea (que hi està en contacte) i l’escleròtica.

• Cristal·lí.

• A la retina.

• Que s’obre o es tanca en funció de la quantitat de llumque hi arriba.

• Líquids. Que un té una estructura semblant a l’aigua(aquós) i l’altre és més viscós (vitri).

• Nervi òptic.

PÀGINA

5, 1, 3, 4, 2, 6

• Quins colors reflecteixen més la llum? Els clars, sobretotel blanc.

• Tots els habitants del desert vesteixen amb robes decolor blanc. La gran majoria, sí.

• On és el desert del Sàhara? A pràcticament tot el nordd’Àfrica.

• Qui són els tuaregs? Un conjunt de pobles units per unallengua comuna, majoritàriament descendents delsberebers, que havien estat nòmades al desert del Sàharai que ara viuen d’una manera més sedentària.

D’esquerra a dreta: telescopi, microscopi, periscopi i lupa.


Resposta oberta (segons el valor de l’ocular delmicroscopi, que és el que s’ha de multiplicar amb elsvalors dels diferents objectius).

Fes-ho.


• Perquè la neu, en ser de color blanc, reflecteix la llumque hi arriba, sense absorbir-ne l’energia, i arriba a lapell sumant-se als raigs que ja hi arriben sense rebotarenlloc, fet que pot originar cremades de diversaconsideració a la pell i lesions diverses als ulls si no ensprotegim amb cremes de protecció solars i ulleres de sol,respectivament.

• No, perquè si fos de color negre absorbiria l’energialluminosa i no rebríem una sobreradiació de llum.

• El del mirall, perquè el mirall té una superfície llisa ibrillant (no és transparent).

• Iguals.

• El que arriba a l’aigua, perquè l’aigua deixa passar lallum però té una densitat diferent de la de l’aire.

• El B. Un mirall, un vidre, qualsevol superfície molt polida.

• La A. Un líquid, un vidre.


De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cella, parpella, globusocular, glàndules lacrimals, pestanyes.

Resposta procedimental. Si cal, consulteu la pàgina 74 delllibre d’informació.

VIA 2

84QUÈ HAS APRÈS?

83EIX TRANSVERSAL

79PROCEDIMENT

REPORTATGE

78

77

76

75

I = r = I = r =

LA LLUM

102

GUIA

7 S O L U C I O N S

Cotxe vermell: reflecteix el color vermell.

Plàtan i pinzell grocs: reflecteixen el color groc.

Casa blanca: reflecteix tots els colors de l’espectre de llumvisible, la suma dels quals és el blanc.

Astigmatisme: alteració de la refracció dels raigs quetravessen l’ull, a causa del fet que les distàncies focals delsdiferents meridians del globus ocular no són iguals.

Miopia: anomalia de la refracció estàtica dels raigs quetravessen l’ull, per la qual cosa es veuen borrosos elsobjectes allunyats.

Estrabisme: afecció de la vista que fa els eixos visuals nosiguin paral·lels, és a dir, un ull no pot seguir l’altre en elsseus moviments.

VIA 3

ATQQCSQMKTAZVU

VRELDEAILRSRMS

REMTEMZAOSFTLD

TSIRRCATARACTA

NAOWALSSREGGUT

STPEPERDAMMURO

ABIROITSTUPIHS

OOAOMNCAEINCIA

YILZDIPARFIHPM

PMPSIOLTTAPIEI

AFXEUEECASOPRO

TDCFETEEOMCUMS

RCACEGUESAEMEA

NAELCCBBDZGITE

EEIETAFQAREERM

MPUSBOAULERSOP

OCTAESTITGATPR

LEDALTONISMEIT

PGYLAEPPQUARAE

UAMPCRIARODASS

103EL SO 8

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• El so i els cossos: l’energia sonora; naturalesa delso; propagació del so; el fenomen de la reflexiódel so o eco; qualitats del so; la veu.

• El so i les persones: parts de l’orella; el mecanismede l’audició; els trastorns de l’audició; la tècnicadel so.

• El soroll i la contaminació acústica.

• Els instruments musicals.

PROCEDIMENTS

• Descripció del moviment d’una vibració a partird’una observació.

• Recollida de la informació d’una observació permitjà d’un qüestionari de preguntes obertes.

• Interpretació de seqüències.

• Identificació de veus d’animals.

• Identificació d’onomatopeies.

• Compleció d’un esquema sobre les parts quecomponen l’orella.

• Fabricació d’instruments musicals.

• Resolució d’un problema.


• Educació ambiental: foment d’una actitud críticaenvers les accions que generen contaminacióacústica.

• Educació per la salut: fomentar la cura de l’oïdaper evitar-ne els trastorns més freqüents.



� Conèixer l’existència de l’energia sonora.

� Identificar la naturalesa del so.

� Conèixer la propagació del so i el fenomen de laseva reflexió o eco.

� Conèixer les parts de l’orella.

� Conèixer el mecanisme de l’audició.

� Conèixer alguns trastorns de l’audició.

� Relacionar el soroll amb la contaminacióacústica.

� Descriure el moviment d’una vibració a partird’una observació.

� Recollir la informació d’una observació per mitjàd’un qüestionari de preguntes obertes.

� Interpretar seqüències.

� Identificar veus d’animals.

� Identificar onomatopeies.

� Completar un esquema sobre les parts quecomponen l’orella.

� Fabricar instruments musicals.

� Resoldre un problema.

� Fomentar una actitud crítica envers les accionsque generen contaminació acústica.

� Tenir cura de l’oïda.

EL SO

104

GUIA


Co

nei

x l’e

xist

ènci

a d

e l’e

ner

gia

so

no

ra.

NOM DELS ALUMNES Iden

tifi

ca la

nat

ura

lesa

del

so

.

Co

nei

x la

pro

pag

ació

del

so

i el

fen

om

end

e la

sev

a re

flex

ió o

eco

.

Co

nei

x le

s p

arts

de

l’ore

lla.

Co

nei

x el

mec

anis

me

de

l’au

dic

ió.

Co

nei

x al

gu

ns

tras

torn

s d

e l’a

ud

ició

.

Rel

acio

na

el s

oro

ll am

b la

co

nta

min

ació

acú

stic

a.

Des

criu

el m

ovi

men

t d

’un

a vi

bra

ció

a p

arti

rd

’un

a o

bse

rvac

ió.

Rec

ull

la in

form

ació

d’u

na

ob

serv

ació

per

mit

jà d

’un

qü

esti

on

ari d

e p

reg

un

tes

ob

erte

s.

Inte

rpre

ta s

eqü

ènci

es.

Iden

tifi

ca v

eus

d’a

nim

als.

Iden

tifi

ca o

no

mat

op

eies

.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

les

par

ts q

ue

com

po

nen

l’o

rella

.

Fab

rica

inst

rum

ents

mu

sica

ls.

Res

ol u

n p

rob

lem

a.

Fom

enta

un

a ac

titu

d c

ríti

ca e

nve

rs le

sac

cio

ns

qu

e g

ener

en c

on

tam

inac

ió a

cúst

ica.

Té c

ura

de

l’oïd

a.

EL SO

105

GUIA

Via 2 8

Relaciona cada animal amb el seu crit. Si et resulta difícil, consulta el

diccionari:

cavall • • parrupgallina • • renillcolom • • xerric

grill • • escataineiggranota • • bel

cadernera • • miolovella • • rauc

gat • • refilet

Relaciona cada onomatopeia amb la seva font:

Ara, agafa un còmic i busca-hi onomatopeies que siguin diferents de les

anteriors. Escriu-ne una en cada requadre i dibuixa-hi la font que la produeix:

2

critanimal

1

TARARÀTARARÀ

NINO – NINOBUP!BUP! ATXIM!RiiiiiiNG!

EL SO

106

GUIA

Via 28

Llegeix en la pàgina 76 del llibre d’informació com cacen les seves preses les

ratapinyades i, a partir d’aquest dibuix, prova d’explicar com cacen els

catxalots:

Pinta de colors diferents les estructures de l’orella següents:

pavelló auricular – martell – cargol – timpà – nervi acústic

4

Has de saber que a la fondària on els catxalots cacen els calamars i altres preses no arriba la llum.

3

EL SO

107

GUIA

Via 3 8

Completa les frases amb les paraules següents:

velocitat – força – aigua – ones – so – aire – direccions – font – medi

El es propaga per mitjà d’ i ho fa en

totes .

Al seu torn, les ones es propaguen a través d’un , com

l’ o l’ .

La del so varia segons el medi de propagació.

Les ones sonores perden quan s’allunyen de la

que les produeix.

Observa aquesta seqüència i relaciona-la amb el procés que fa una persona per

produir un so amb la veu. Explica aquest procés:

Ara, contesta:

• Tots els sons que fem amb la veu són iguals?

• Prova de fer el so de les lletres a, m, l, r, o. Què és el que fa que tots aquests

sons siguin diferents?

• Quins altres sons podem fer amb el nostre cos?

2

1

1 2 3 4

EL SO

108

GUIA

Via 38

Escriu el nom de les parts de l’orella que sàpigues sense consultar cap llibre:

Ara, consulta en el llibre d’informació si ho has fet bé. Escriu les paraules que

t’havies deixat i corregeix les que no has col·locat bé.

Tria un d’aquests sis animals. Esbrina quina és la funció dels sons que emeten.

Finalment, prepara una petita explicació i exposa-la als companys i companyes

de la teva classe:

4

3

EL SO

109

GUIA


Construïm un timpàActivitat col·lectiva

És fàcil construir un model de timpà (també anome-nat “membrana timpànica”) i adonar-se de com el soviatja a través de l’aire. Només necessiteu un tros defilm transparent i un bol o un pot (qualsevol recipientamb una obertura grossa us servirà). Tapeu el recipientamb el plàstic ben tibant. El plàstic representa el tim-pà. Poseu uns 30 o 40 grans d’arròs cru a sobre delfilm transparent. Ara, feu un soroll fort.

Podeu fer servir una safata de forn o qualsevol reci-pient de llauna. Col·loqueu aquest objecte metàl·lic aprop del film transparent. Piqueu la safata de llaunaben fort perquè produeixi un gran estrèpit i observeucom salten els grans d’arròs.

El fort soroll produeix ones sonores (que canvien ambla pressió de l’aire) que fan vibrar el film transparent ique són la causa del moviment dels grans d’arròs. Lesones sonores fan vibrar el timpà d’una manera similar.

Al migActivitat col·lectiva

Aquesta demostració s’ha de fer en un espai gran,com per exemple el pati de l’escola.

Tapeu els ulls a un alumne i feu-lo seure al mig de l’au-la o del pati. A continuació, col·loqueu els altres estu-diants formant un cercle al voltant seu, a una distàn-cia de 3 a 6 metres. Assenyaleu un dels alumnes delcercle, el qual haurà de dir en veu alta el nom de l’a-lumne del mig. L’alumne assegut ha d’assenyalar ellloc d’on prové la veu (la direcció) i identificar el nomde la persona que ha dit el seu nom.

Feu la prova amb les dues orelles destapades de l’a-lumne/a i després amb una orella tapada.

Observeu amb quina precisió pot identificar qui l’hacridat i d’on prové el crit. És millor amb dues orellesque amb una?

A la major part de persones els és més fàcil jutjar ladistància i la direcció fent servir les dues orelles.

El nostre cervell fa servir el volum dels sons i la dife-rència de temps en què el so arriba a la nostra oïdaper determinar amb precisió la situació dels sons.

Marco PoloActivitat col·lectiva

Us proposem un altre joc que treballa l’habilitat perlocalitzar sons. És una variant del clàssic joc de tocari parar, però en aquest cas l’alumne que para ha dedur els ulls tapats i ha d’anar dient la paraula “Mar-co”. Els altres jugadors han de respondre “Polo”. L’a-lumne que para, guiat per la resposta ha de mirar d’a-trapar algú. L’alumne que ha estat atrapat és que elpara a continuació.




Activitat interactiva L’òrgan de l’audició

EL SO

110

GUIA

8

PÀGINA

• Per on no es pot propagar el so?

Pel buit.

• Quin so té més vibracions per unitat de temps, un de greu oun d’agut?

Un d’agut.

• Per què és dolent posar la música molt alta quan l’escoltemamb auriculars?

Perquè els sons arriben molt directament a l’orella i unaintensitat de so massa alta li pot provocar lesions.

PÀGINA

• Per què és eficaç fer soroll per avisar d’alguna cosa?

Perquè el nostre sentit de l’oïda permet captar els estímulsacústics que ens poden avisar d’una cosa.

• Quin tipus d’energia es transforma dins d’un micròfon?

L’energia sonora, que es transforma en energia elèctrica.

• Què produeix la vibració de les cordes d’un instrument musical?

Ones sonores, és a dir, so.

PÀGINA

• Per què tenen uns pavellons auditius tan grossos, lesratapinyades?

Perquè s’orienten gràcies a l’ecolocalització. Un pavellonsauditius ben grossos garanteixen la recepció dels sonsemesos que tornen després de rebotar arreu, i que donenmolta informació del voltant de l’animal.

• Coneixes algun altre animal que, com els dofins, pot percebresons que les persones no podem percebre?

Resposta model: Els cànids i els cetacis.

PÀGINA

• Sabries reconèixer els sons que fan aquests animals?

Resposta oberta.

• I aquests altres animals, també fan sons amb les cordesvocals?

No, la serp de cascavell fa soroll amb els anells dèrmics dela cua, i l’abella i la cigala, amb el moviment de les ales.

PÀGINA

• Quines parts de l’orella veus en aquesta fotografia?

El pavelló auricular i l’inici del conducte auditiu extern.

PÀGINA

• Què ens permet mantenir l’equilibri?

El mecanisme de l’equilibri, que és constituït pel vestíbul,els canals semicirculars i el nervi vestibular, situats a l’orellainterna.

PÀGINA

• Què diries que es tracta amb un audiòfon?

La pèrdua de la capacitat auditiva.

• Amb aigua calenta injectada amb una xeringa al conducteauditiu, què se’n pot extreure?

Taps de cerumen.

• Quin d’aquests treballadors pren precaucions contral’exposició als sorolls forts?

El de la fotografia de la dreta, ja que s’ha posat protectorsd’orella.

PÀGINA

• Què es pot observar mitjançant una ecografia?

L’estat de desenvolupament d’un fetus i l’estat dels òrgansinterns del cos.

• Quin tipus de vaixell necessita, més que cap altre, un sonar?

Els submarins.

• On es col·loquen els audiòfons?

A l’orella externa.

• Quins tipus de sorolls “contaminen”?

Tots els que molesten, els d’intensitat molt elevada o moltestridents.

• A partir de quina intensitat el soroll pot ser perillós?

A partir de 85 dB.

d

b

c

a

En aquest cas, l’estirament d’una corda elàstica, que enprovoca una deformació (1), genera un moviment periòdicd’aquesta que produeix un so (2 i 3). El so desapareixquan s’atura la vibració de la corda (4).

• Que reboten (pateixen una reflexió).

• No, cal que hi hagi una paret o una muntanya on rebotiel so i que estigui a una distància determinada de lafont emissora del so, ni massa a prop ni massa lluny.

• En principi és difícil perquè és massa a prop. Cal estar auna distància suficient perquè no es confongui el soemès amb el rebotat (i que provoca l’eco).

• En aquest segon cas potser és massa lluny i les onessonores emeses pel noi potser no tindran prou energiacom per tornar.

• La ratapinyada, com que no s’hi veu, s’orienta a partirdel so. Emet crits i s’orienta segons la reflexió de lesones sonores.


4

3

2

1

85QUÈ EN SAPS?


86REPORTATGE

85

84

83

82

81

80

79

78


S O L U C I O N S

EL SO

111

GUIA

8SNOICULOS

PÀGINA

• L’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna.• El pavelló auricular.• El pavelló auricular amb el timpà.• L’orella mitjana.• Martell, enclusa i estrep.• El timpà.• El cargol, el vestíbul i els conductes o canals

semicirculars.• El nervi acústic.• De dalt a baix i d’esquerra a dreta: pavelló auricular,

conducte auditiu extern, timpà, martell, canalssemicirculars, nervi acústic, cargol, estrep, enclusa.

1. El pavelló auricular.

2. Pel conducte auditiu extern.

3. Que vibra.

4. Amplifiquen les vibracions i les condueixen a l’orellainterna.

5. Al cargol i el nervi acústic.

6. Al cervell.

PÀGINA

Cal marcar:

Ecografia: És una prova diagnòstica. / Serveix per observarel fetus. / Es basa en la refracció del so.

Sonar: S’utilitza en navegació submarina. / Es basa en lareflexió del so.

Audiòfon: És un aparell que reforça els sons. / Es fa serviren casos de sordesa.

• Què vol dir el terme contaminació acústica?Contaminació per sons (quan són massa intensos,estridents o continuats).

• Coneixes algun tipus de soroll que pugui crear trastornsauditius? Resposta model: Sons de maquinària pesant,motors, filaberquins mecànics, música amb volumexageradament alt, etc. Tots els sons que superen els 85decibels.

• De quina gravetat poden arribar a ser aquests trastorns?Poden arribar a provocar sordesa.

• Què és un decibel? La unitat per mesurar relacions depotències (com la del so) igual a la desena part del bel,el símbol del qual és dB.

D’esquerra a dreta: vent, percussió, corda.


PÀGINA



Fes-ho.

Tots produeixen contaminació acústica. Si es fan servircorrectament, el radiocasset (graduant el volum) i lamotocicleta (amb silenciadors homologats en els tubsd’escapament) poden emetre sons amb una intensitat queno s’arribi a considerar contaminant acústicament. Pertreballar amb trepants i serres mecàniques, cal protegir-seles orelles per evitar que el soroll continuat causi lesions al’oïda. Els locals on es posa música molt alta han d’estarinsonoritzats.

• El timpà és una de les parts de l’orella que més eslesiona, normalment a causa de sons molt intensos i decurta durada, com les explosions.

• Evitar l’exposició a aquests tipus de sons, com perexemple allunyant-se dels petards potents o delsaltaveus en concerts de música en què es preveu unaintensitat de so molt elevada.

• Representa que els gossos estan escoltant uns sons queles persones no perceben.

Cal encerclar la part inferior de la medul·la espinal. Unalesió important a aquest nivell pot ocasionar la manca decontrol de mobilitat de les extremitats inferiors.

Resposta model: En aquesta construcció es veuen elsfonaments del que serà l’edifici; es tracta de l’esquelet del’edifici, el que farà possible que s’aguanti dret.

PÀGINA

• L’indi que té l’orella tocant a la via.

• Perquè el metall de la via és un sòlid i, per tant,transmet les vibracions que produeix el so mésràpidament que l’aire.

• El submarinista.• Perquè el so es transmet més ràpidament per l’aigua

que per l’aire.

El de l’esquerra es refracta. El de la dreta es reflecteix.

cavall – renillgallina – escataineigcolom – parrupgrill – xerricgranota – rauccadernera – refiletovella – belgat – miol

VIA 2

94

93AVALUACIÓ TRIMESTRAL 5, 6, 7, 8

92QUÈ HAS APRÈS?

91EIX TRANSVERSAL

90

79PROCEDIMENT

REPORTATGE

88

87

EL SO

112

GUIA

8 S O L U C I O N S

Bup, bup: gos.Riiiiiing: telèfon.Atxim: esternut.Tararà, tararà: trompeta.Nino-nino: ambulància.

Resposta oberta.

Els catxalots, igual que les ratapinyades, emeten sons quevan rebotant contra els obstacles que troben. El rebotd’aquestes ones sonores és el que els permet identificaron hi ha obstacles o alguna presa per capturar.

Resposta procedimental. Si cal, consulteu la pàgina 82 delllibre d’informació.

El so es propaga per mitjà d’ones i ho fa en totesdireccions. Al seu torn, les ones es propaguen a través d’un medi,com l’aire o l’aigua.La velocitat del so varia segons el medi de propagació.

Les ones sonores perden força quan s’allunyen de la fontque les produeix.

Resposta model:La veu s’origina a les cordes vocals, uns replecs muscularsque hi ha a la laringe. L’aire que expulsem dels pulmons,en passar per les cordes, les fa vibrar i produeix sons.Posant la llengua i els llavis de maneres diferents emetensons diferents.

• No.

• La posició de la llengua i els llavis.

• Resposta model: dotzenes de sons diferentscorresponents als fonemes de moltes llengües, xiulets,sons aconseguits picant les mans, picant les mans ambaltres parts del cos, etc.

Ratpenat: Emet sons per orientar-se per ecolocalització ilocalitzar les preses.Catxalot: Emet sons per orientar-se per ecolocalització ilocalitzar les preses i per comunicar-se amb altres individusde la mateixa espècie (per trobar-se, avisar d’algun perill,etc.).

Dofí: Emet sons per orientar-se per ecolocalització ilocalitzar les preses i per comunicar-se amb altres individusde la mateixa espècie (per trobar-se, avisar d’algun perill,etc.).

Mico: Emet sons per comunicar-se amb altres individus dela mateixa espècie (per trobar-se, avisar d’algun perill,etc.).

Ocell: Emet sons per comunicar-se amb altres individus dela mateixa espècie, especialment la parella (per trobar-se,avisar d’algun perill, etc.). Les cries avisen els pares quantenen gana.

Grill: Emet sons per comunicar-se amb altres individus dela mateixa espècie (per trobar-se).

VIA 3

canals semicirculars

pavelló auricular

martelltimpà

enclusa

nervi acústic

cargol

trompad’Eustaqui

estrep

conducte auditiu extern

113LA MATÈRIA 9

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• L’estructura de la matèria: l’àtom; els elements iels compostos.

• Les propietats de la matèria: les propietatscomunes; les propietats característiques.

• L’estat sòlid: les característiques dels sòlids; lespropietats dels sòlids.

• L’estat líquid: les característiques dels líquids; lespropietats dels líquids.

• L’estat gasós: les característiques dels gasos.

• El gel dels pols.

• El sobreembalatge.

PROCEDIMENTS

• Compleció de frases a partir de l’observaciód’àtoms.

• Relació de les propietats de la matèria amb lesunitats utilitzades per mesurar-les.

• Relació entre els conceptes de massa i pes.

• Mesurament de la massa dels cossos.

• Utilització de les balances.

• Establiment de relació entre els conceptes demassa, volum i densitat.

• Mesurament del volum dels cossos.

• Utilització de provetes.

• Càlcul de densitats de diferents cossos.



• Educació ambiental: coneixement de la inutilitatde l’excés de materials utilitzats per embalarobjectes i productes que no ho necessiten.



� Conèixer l’estructura de la matèria: l’àtom; elselements i els compostos.

� Conèixer les propietats de la matèria: lescomunes i les característiques.

� Reconèixer l’estat sòlid: les característiques delssòlids; les propietats dels sòlids.

� Reconèixer l’estat líquid: les característiques delslíquids; les propietats dels líquids.

� Reconèixer l’estat gasós: les característiques delsgasos.

� Completar frases a partir de l’observaciód’àtoms.

� Relacionar les propietats de la matèria amb lesunitats utilitzades per mesurar-les.

� Relacionar els conceptes de massa i pes.

� Mesurar la massa dels cossos.

� Utilitzar balances.

� Establir la relació entre els conceptes de massa,volum i densitat.

� Mesurar el volum dels cossos.

� Utilitzar provetes.

� Calcular densitats de diferents cossos.


� Ser conscient de la inutilitat de l’excés dematerials utilitzats per embalar objectes iproductes que no ho necessiten.

LA MATÈRIA

114

GUIA


Co

nei

x l’e

stru

ctu

ra d

e la

mat

èria

: l’à

tom

;el

s el

emen

ts i

els

com

po

sto

s.

NOM DELS ALUMNES Co

nei

x le

s p

rop

ieta

ts d

e la

mat

èria

: les

com

un

es i

les

cara

cter

ísti

qu

es.

Rec

on

eix

l’est

at s

òlid

: les

car

acte

ríst

iqu

esd

els

sòlid

s; le

s p

rop

ieta

ts d

els

sòlid

s.

Rec

on

eix

l’est

at lí

qu

id: l

es c

arac

terí

stiq

ues

del

s líq

uid

s; le

s p

rop

ieta

ts d

els

líqu

ids.

Rec

on

eix

l’est

at g

asó

s: le

s ca

ract

erís

tiq

ues

del

s g

aso

s.

Co

mp

leta

fra

ses

a p

arti

r d

e l’o

bse

rvac

iód

’àto

ms.

Rel

acio

na

les

pro

pie

tats

de

la m

atèr

ia a

mb

les

un

itat

s u

tilit

zad

es p

er m

esu

rar-

les.

Rel

acio

na

els

con

cep

tes

de

mas

sa i

pes

.

Mes

ura

la m

assa

del

s co

sso

s.

Uti

litza

bal

ance

s.

Esta

ble

ix la

rel

ació

en

tre

els

con

cep

tes

de

mas

sa, v

olu

m i

den

sita

t.

Mes

ura

el v

olu

m d

els

coss

os.

Uti

litza

pro

vete

s.

Cal

cula

den

sita

ts d

e d

ifer

ents

co

sso

s.

Inte

rpre

ta l’

ob

serv

ació

rea

litza

da

en u

na

exp

erim

enta

ció

.

És c

on

scie

nt

de

la in

uti

litat

de

l’exc

és d

em

ater

ials

uti

litza

ts p

er e

mb

alar

pro

du

ctes

.

LA MATÈRIA

115

GUIA

Via 2 9

Observa l’àtom següent i omple el requadre:

Observa els dibuixos i contesta:

• Quin dels dos recipients és més gran?

• Quina massa de suros conté el recipient 1? kg.

• Quina massa de pedres conté el recipient 2? kg.

• Què té més massa: un dau fet de suro o un de pedra?

• Què és més dens, el suro o la pedra?

Com ho saps?

Encercla els tres materials menys densos d’entre els següents:3

2

1

Nombre de protons: 8

Nombre de neutrons:

Nombre d’electrons:

1 kg 10 kg

aigua

oli

alumini

suro

vidre

fusta

plom

ferro

LA MATÈRIA

116

GUIA

Via 29

Llegeix la pregunta que tradicionalment s’ha fet servir per explicar la diferència

de densitat entre materials:

� Què pesa més, un quilo de palla o un de ferro?

Ara, contesta:

• Quina és la resposta correcta?

• Per què ocupa més espai la palla?

• Per què ocupa menys espai el ferro?

Escriu en cada requadre dels paràgrafs següents el número del dibuix al qual

fan referència:

El butà és un gas que s’utilitza sovint com a combustible. Per evitar ques’escapi es guarda en recipients tancats, com les bombones, o en dipòsits.

L’aire és una barreja de gasos que no es veu ni es toca, però que es trobaarreu, omplint tots els espais de l’atmosfera. També el podem trobaremmagatzemat en bombones que s’utilitzen per respirar en ambients on non’hi ha.

4

3

1 2

TINC 1 KG DEPALLA

TINC 1 KG DEFERRO

LA MATÈRIA

117

GUIA

Via 3 9

Relaciona cadascun dels elements següents amb l’estat en què es troben:

Tria i escriu les característiques corresponents al petroli i a l’or. Tingues en

compte que alguna característica es pot repetir i que n’hi ha alguna que no s’ha

de fer servir:

No té forma pròpia – No és comprimible – És volàtil – Té forma pròpia És comprimible – És mal·leable – És fràgil – És dúctil

Ara, busca un exemple d’un material en estat gasós i digues-ne les

característiques:

2

1

Glaçó de gel •

Mercuri a temperatura ambient •

Fusta d’un tronc d’arbre •

Oxigen •

Mel •

Granit •

Aigua d’un riu •

• Sòlid

• Líquid

• Gasós

Petroli Or

LA MATÈRIA

118

GUIA

Via 39

Digues, en cada cas, si estem mesurant la massa, la capacitat o el volum:

En aquesta ampolla hi ha 33 cl d’aigua.

Hem tret 4 m3 de marbre de la pedrera.

El nadó que acaba de néixer fa 3,2 kg.

Ara, busca un altre exemple per a cada una d’aquestes mesures:

Capacitat:

Volum:

Massa:

Resol l’encreuat següent:

1. Compost format per molècules integrades perdos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.

2. Substància formada per la mateixa classed’àtoms.

3. Substància formada per la unió d’elementsentre si.

4. Component de l’àtom que gira al voltant delnucli.

5. Cossos molt petits que units entre ells formenl’estructura dels cossos tal com els coneixem.

6. Compost format per molècules d’un àtom desodi i un de clor.

4

3

4

6

1

5

2 3

LA MATÈRIA

119

GUIA


La balança de precisióActivitat individual o col·lectiva

Aprofundiu en el concepte de massa d’un cos.

Expliqueu als vostres alumnes que per mesurar la mas-sa dels cossos es fa servir la balança. S’utilitzen dife-rents tipus de balances segons el que es vulgui pesar.La unitat de massa és el quilogram, i també s’utilitzenels seus múltiples o submúltiples, com el gram, que ésla mil·lèsima part del quilogram.

Proposeu als alumnes que facin servir una balança deprecisió. Per fer-ho necessiteu la balança de precisióamb tots els seus pesos i un bocí de metall (que tam-bé pot ser una maquineta per fer punta, unes tisoreso qualsevol altre objecte).

Peseu el bocí de metall en un dels plats de la balan-ça, i a l’altre poseu-hi un pes aparentment semblantal cos que mesureu. Allibereu la tanca de seguretat.La balança es decantarà cap al costat on hi ha el cosque pesa més. (Si es decanta cap al bocí de metall,afegiu-hi un altre pes i comproveu si la balança s’e-quilibra. Si no és així, afegiu-hi més pesos. Si n’hi heuposat massa, substituïu l’últim pes per un de méspetit.) Poseu la tanca de seguretat i traieu el pes, encas que sigui massa gros, i substituïu-lo per l’imme-diatament inferior. Allibereu la tanca de seguretat. Siel nou pes encara pesa més que el cos, repetiu l’ope-ració anterior fins que pesi menys. Quan pesi menys,la balança es decantarà cap a la banda del cos.

Afegiu-hi un altre pes i comproveu si la balança s’e-quilibra. Si no és així, afegeiu-hi més pesos. Si n’hi heuposat massa, substituïu l’últim pes per un de méspetit. Afegiu-hi pesos fins que la balança s’equilibri.Feu servir pinces per posar i treure els pesos méspetits. Un cop equilibrada, sumeu el valor dels pesosque hi ha al plat i obtindreu el pes de l’objecte. Ara,peseu altres objectes que tingueu a l’abast.

Finalment, com que en el procediment de la unitat elsalumnes ja han après a mesurar el volum d’un cos,demaneu-los que calculin la densitat de diferentssòlids.

La compressibilitat dels líquids i dels gasosActivitat individual

Una manera fàcil de demostrar les diferències de com-pressibilitat entre els líquids i els gasos consisteix a rea-litzar l’experiència que descrivim a continuació.

Feu que cada alumne agafi una xeringa i tapi amb eldit l’orifici de sortida, on s’acobla l’agulla.

Demaneu que facin força amb l’èmbol per tal de com-provar que l’aire que hi ha a dins de la xeringa es com-primeix una mica.

Posteriorment, digueu que intentin fer la mateixa ope-ració, però amb la xeringa plena d’aigua. No ho acon-seguiran; observaran que l’aigua, com la resta delíquids, ofereix més resistència quan la volem compri-mir.




Activitat interactiva L’àtom

Massa (g) volum (cm3) densitat (g/m3)

aigua

sorra

metall

LA MATÈRIA

120

GUIA

9

PÀGINA

• Els àtoms són les partícules més petites que formen lamatèria?

No, són constituïts per partícules encara més petites, comels protons, els neutrons i els electrons.

• En quins estats podem trobar l’aigua en la natura?

En tres: sòlid, líquid i gasós.

• Els líquids són comprimibles? I els gasos?

Els líquids, no. Els gasos, sí.

PÀGINA

• La densitat d’un cos, què relaciona?

La massa i el volum. La densitat es calcula dividint lamassa d’un cos pel volum que ocupa.

• Sabies que entre àtom i àtom hi ha el buit?

Entre àtom i àtom no hi ha matèria, de manera que hi hael buit. Hi pot haver energia, però no matèria.

PÀGINA

• Què podem mesurar amb tots aquests aparells?

Volums i capacitats.

• Què podem mesurar amb una balança?

Masses.

• Què podem mesurar amb una proveta?

Volums i capacitats.

PÀGINA

• Quin d’aquests materials, el suro o el ferro, és més dens quel’aigua?

El ferro. Com ho saps? Perquè el suro hi flota i el ferro s’hienfonsa.

• En quins estats pots veure l’aigua en aquesta fotografia?

En estat sòlid i líquid. El vapor d’aigua (aigua en estatgasós) no és visible.

PÀGINA

• Tant del fang com del ferro se’n fan moltes coses. Quin ésmés fàcil de manipular?

El fang.

• Per què?

Perquè no cal escalfar-lo a altíssimes temperatures perfondre’l i manipular-lo. El fang, ben hidratat, es manipulaamb molta facilitat a temperatura ambient. El ferro, encanvi, sempre es manipula a temperatures molt elevades.

• Quin és més dur?

El ferro. Amb el ferro podem ratllar la ceràmica; al’inrevés, no.

• I fràgil?

La ceràmica (el fang, una vegada sec i cuit). I dúctil? Elferro, perquè una vegada fos permet fer-ne fils (fil ferro). Imal·leable? El ferro, perquè també se’n poden fer làminesi planxes gairebé tan fines com es vulgui.

PÀGINA

• Quina forma tenen els líquids?

Adopten la forma dels recipients que els contenen.

• Què és més viscosa, la mel o l’aigua?

La mel, ja que flueix amb molta més dificultat.

• Què hi ha a dins d’aquestes bombones?

Gas butà comprimit.

• Com és que hi ha més pingüins al pol sud que óssos blancs alpol nord?

Els pingüins són depredadors, però no estan situats alcapdamunt de la piràmide energètica de l’ecosistemaantàrtic. En canvi, l’ós blanc és un depredador que sí queocupa la part superior de la piràmide energètica o tròfica del’ecosistema àrtic. És un superdepredador, i, com a tal, n’hiha pocs. N’hi ha molts menys que d’animals dels qualss’alimenta, que també són depredadors: les foques. Id’aquestes, n’hi ha moltíssimes menys que de peixos, undels seus aliments preferits.

• No podria ser a l’inrevés?

No.

• Per què?

Perquè caldria una quantitat enorme de foques peralimentar tants óssos blancs, i per alimentar aquestaquantitat enorme de foques, una quantitat immensa depeixos, i per alimentar aquests peixos… En canvi, notindria sentit una petita població de pingüins en unecosistema molt ric en peixos.

c

c

d

d

De dalt a baix: electró, protó –n’hi ha set– i neutró –tambén’hi ha set, o neutró i protó, segons el criteri de l’alumne(el que és important és que quedi clar que els protons i elsneutrons conformen el nucli d’un àtom).

Els cossos són formats per matèria composta d’àtoms,que, alhora, són formats per partícules que s’anomenenprotons, neutrons i electrons.

Àtom de carboni:Nombre de neutrons: 6Nombre d’electrons: 6

Àtom de fluor:Nombre de neutrons: 9Nombre d’electrons: 9

Hi ha moltes classes d’àtoms, i es diferencien segons elnombre de protons que tenen.


4

3

2

1

97QUÈ EN SAPS?


96REPORTATGE

95

94

93

92

91

90


S O L U C I O N S

LA MATÈRIA

121

GUIA

9SNOICULOS

PÀGINA

Cal assenyalar el segon dibuix. És clar: si pesa més elsegon pot, i és el mateix en ambdós casos, segur que elmaterial que conté és més dens.

Massa – quantitat de matèria que forma un cos - kgVolum – quantitat d’espai que ocupa un cos – m3

Densitat – relació que hi ha entre la massa d’un cos i elvolum que ocupa – g/m3

• Sí.• Sí, s’escampen per tot l’espai de què disposen.

PÀGINA

1 (sòlids)1 i 22 (líquids)Cap dels dos (és propi dels gasos)11

• On hi ha més gel, a l’Antàrtida o al pol nord? Al’Antàrtida n’hi ha molt més.

• Hi ha pingüins al pol nord? No.

• Hi ha óssos blancs, també anomenats óssos polars, alpol sud? No.

• Només hi ha icebergs al pol nord? No, també n’hi ha alpol sud. Els icebergs són trossos de glaç grossos que esdesprenen de glaceres i d’immenses masses del nuclicentral de gel que hi ha al pol nord (que sura a l’aigua) ial pol sud, a les zones costaneres de l’Antàrtida.

• En quin dels dos casquets polars trobem escorçacontinental? Al sud.



PÀGINA

La balança.

Fes-ho. Resposta oberta. De tota manera, cal dir que sí en algunscasos molt concrets, com les safates que contenen fruita iverdures. També es pot raonar si cal que els ous tinguin lanansa i l’embolcall de paper, i els iogurts, embolcalls percada grup de quatre, etc.

• En estat sòlid, tot i que en estat líquid i gasós tambése’n generen elevadíssimes quantitats, però costen mésde detectar perquè són menys vistosos.

• D’àtoms de diferents elements.

• Sí, igualment. Tota la matèria, sigui quin sigui l’estat enquè es troba, és formada per àtoms.

• Perquè l’aire que contenia surt cap a fora. Els gasostendeixen a ocupar tot l’espai de què disposen.

Nombre de neutrons: 8

Nombre d’electrons: 8

• Són iguals.

• 1 kg.

• 10 kg.

• Un de pedra.

• La pedra.

Perquè, tot i haver-hi el mateix volum, té més massa.

Suro, oli, fusta (tots tres suren a l’aigua, és a dir, sónmenys densos que l’aigua).

• Pesen igual.• Perquè és menys densa.• Perquè és més dens.

21

Glaçó de gel – sòlidMercuri a temperatura ambient – líquidFusta d’un tronc d’arbre – sòlidOxigen – gasósMel – líquidGranit – sòlidAigua d’un riu – líquid

Resposta oberta.

Capacitat.Volum.Massa.

Resposta oberta.

Verticals: 1. Aigua. 2. Element. 3. Compost.

Horitzontals: 4. Electró. 5. Àtom. 6. Sal.

VIA 3

VIA 2

104QUÈ HAS APRÈS?

103EIX TRANSVERSAL

102

101PROCEDIMENT

REPORTATGE

100

99

Petroli Or

No té forma pròpia No és comprimible

No és comprimible Té forma pròpia

És volàtil És mal·leable

123LA CALOR I ELS MATERIALS 10

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• L’energia calorífica: la calor i la temperatura; lesfonts de calor: naturals i artificials; la combustió.

• Els canvis d’estat: els canvis d’estat progressius:fusió, vaporització i sublimació; els canvis d’estatregressius: solidificació, condensació i sublimacióregressiva o inversa; dilatació i contracció.

• La transmissió de calor: la conductivitat calòrica; laconvecció; la radiació.

• El mesurament de la temperatura.

• Les escales de temperatura: Celsius, Fahrenheit iKelvin.

• Rècords de temperatura ambiental.

PROCEDIMENTS

• Classificació de les fonts de calor segons el seuorigen.

• Compleció d’un esquema sobre els canvis d’estatprogressius de la matèria.

• Compleció d’un esquema sobre els canvis d’estatregressius de la matèria.

• Classificació dels materials segons la sevaconductivitat calòrica.

• Identificació del fenomen de la convecció.

• Comprovació dels efectes de la calor en els cossos.

• Mesurament de temperatures.

• Utilització del termòmetre.

• Elaboració de gràfics de temperatures.

• Interpretació de les dades recollides en unaexperimentació.


• Educació ambiental: coneixement i valoració de lesaccions que impliquen estalvi en el consumd’energia calorífica.

• Educació ambiental: foment d’una actitudreflexiva sobre la necessitat de reduir el consumd’energia calorífica per tal d’estalviar recursosenergètics no renovables i disminuir lacontaminació.



� Conèixer l’energia calorífica: la calor i latemperatura.

� Diferenciar les fonts de calor: naturals iartificials.

� Descriure la combustió.

� Conèixer els canvis d’estat progressius: fusió,vaporització i sublimació.

� Conèixer els canvis d’estat regressius:solidificació, condensació i sublimació regressivao inversa.

� Descriure la dilatació i la contracció.

� Explicar com es transmet la calor: perconductivitat calòrica, convecció i radiació.

� Mesurar la temperatura.

� Conèixer les escales de temperatura: Celsius,Fahrenheit i Kelvin.

� Classificar les fonts de calor segons el seuorigen.

� Completar un esquema sobre els canvis d’estatprogressius de la matèria.

� Completar un esquema sobre els canvis d’estatregressius de la matèria.

� Classificar els materials segons la sevaconductivitat calòrica.

� Identificar el fenomen de la convecció.

� Comprovar els efectes de la calor en els cossos.

� Mesurar temperatures.

� Utilitzar el termòmetre.

� Elaborar gràfics de temperatures.

� Interpretar les dades recollides en unaexperimentació.

� Valorar les accions que impliquen estalvi en elconsum d’energia calorífica.

� Fomentar una actitud d’estalvi de recursosenergètics no renovables.

� Valorar les accions que impliquen la disminucióde la contaminació.

LA CALOR I ELS MATERIALS

124

GUIA


Co

nei

x l’e

ner

gia

cal

orí

fica

: la

calo

r i l

a te

mp

erat

ura

.

NOM DELS ALUMNES Dif

eren

cia

les

fon

ts d

e ca

lor:

nat

ura

ls

i art

ific

ials

.

Des

criu

la c

om

bu

stió

.

Co

nei

x el

s ca

nvi

s d

’est

at p

rog

ress

ius:

fu

sió

,va

po

ritz

ació

i su

blim

ació

.

Co

nei

x el

s ca

nvi

s d

’est

at r

egre

ssiu

s:so

lidif

icac

ió, c

on

den

saci

ó i

sub

. in

vers

a.

Des

criu

la d

ilata

ció

i la

co

ntr

acci

ó.

Exp

lica

com

es

tran

smet

la c

alo

r: p

erco

nd

uct

ivit

at c

alò

rica

, co

nve

cció

i ra

dia

ció

.

Mes

ura

la t

emp

erat

ura

.

Co

nei

x le

s es

cale

s d

e te

mp

erat

ura

: Cel

siu

s,Fa

hre

nh

eit

i Kel

vin

.

Cla

ssif

ica

les

fon

ts d

e ca

lor

seg

on

s el

seu

ori

gen

.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

els

can

vis

d’e

stat

pro

gre

ssiu

s d

e la

mat

èria

.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

els

can

vis

d’e

stat

reg

ress

ius

de

la m

atèr

ia.

Cla

ssif

ica

els

mat

eria

ls s

ego

ns

la s

eva

con

du

ctiv

itat

cal

òri

ca.

Iden

tifi

ca e

l fen

om

en d

e la

co

nve

cció

.

Co

mp

rova

els

efe

ctes

de

la c

alo

r en

els

coss

os.

Mes

ura

tem

per

atu

res.

Uti

litza

el t

erm

òm

etre

.

Elab

ora

grà

fics

de

tem

per

atu

res.

Inte

rpre

ta le

s d

ades

rec

olli

des

en

un

aex

per

imen

taci

ó.

Val

ora

les

acci

on

s q

ue

imp

liqu

en e

stal

vi e

nel

co

nsu

m d

’en

erg

ia c

alo

rífi

ca.


125

GUIA

Via 2 10

Relaciona cada parella de fotografies amb l’afirmació corresponent:1

L’escalfor del foc fa que l’aiguacomenci a bullir i s’evapori.

La calor de l’interior de la Terra faque de molts volcans en surti lava.

La calor del Sol fa que latemperatura de l’aigua del mar

sigui més alta a l’estiu.

La baixada de temperatures al’hivern fa que sovint nevi.

El fred de l’hivern fa que l’aigua demolts rius i rierols es glaci.


126

GUIA

Via 210

Canvis d’estat regressius:

• Solidificació: pas d’una substància delíquid a sòlid quan perd calor.

• Condensació: pas d’una substància de gasa líquid quan perd calor.

• Sublimació regressiva o inversa: pas direc-te d’una substància de gas a sòlid quanperd calor.

Líquid

GasSòlid

Completa el text amb les paraules següents:

� La calor flueix sempre del cos que té temperatura al que en té

. Així, els cossos s’escalfen gràcies a la

que els cedeixen els cossos , que alhora es .

Llegeix les definicions del requadre i completa els esquemes:

Canvis d’estat progressius:

• Fusió: pas d’una substància de sòlid alíquid quan guanya calor.

• Vaporització: pas d’una substància delíquid a gas quan guanya calor.

• Sublimació: pas directe d’una substàn-cia de sòlid a gas, sense passar per l’es-tat líquid, quan guanya calor.

3

refreden – calor – més – menys – freds – calents

2

Líquid

GasSòlid


127

GUIA

Via 3 10

Observa aquests termòmetres que pertanyen a les escales de Celsius, Kelvin i

Fahrenheit. Indica quin és cada un:

Observa, en cada cas, la temperatura en què es troba l’aigua i contesta:

• Quants graus falten perquè bulli l’aigua que té el termòmetre Celsius?

• I la del termòmetre Fahrenheit?

• I la del termòmetre Kelvin?

• Si la volguéssim congelar, quants graus hauria de baixar l’aigua que té el

termòmetre de l’escala Celsius?

• I la del termòmetre Fahrenheit?

• I la del termòmetre Kelvin?

Explica el procés de combustió que es necessita perquè la llar de foc s’encengui.

Recorda que els elements que hi intervenen són el combustible, el comburent i la

font de calor:

2

1

1 2 3

3

2

1212 °F 100 °C

32 °F

150 °F

100 °F

50 °F

0 °F 250 K

200 °F

273 K

373 K

300 K

350 K

0 °C

50 °C


128

GUIA

Via 310

Observa i contesta:

• Quins dels dos ocells es refreda abans?

Per què?

• Quin dels dos animals es refreda abans?

Per què?

Observa la fotografia següent i contesta:

• És l’iceberg el que refreda l’aigua que l’envolta, o és l’aigua la que escalfa idesfà l’iceberg? Raona la resposta.

4

3


129

GUIA


La formació d’un núvol artificialActivitat individual

Com a exemple de canvi d’estat podeu estudiar lacondensació, és a dir, el pas de vapor a líquid.

Per fer-ho, aboqueu aigua calenta en un pot transpa-rent. Col·loqueu una safata plena de glaçons a la bocadel pot, impedint la sortida del vapor. Deixeu a les fos-ques l’aula i feu que els alumnes observin amb la llan-terna l’interior del pot. Al cap de poc, comprovaran laformació d’un petit núvol, originat per la condensaciódel vapor d’aigua en entrar en contacte amb la fredorde la safata. Demaneu-los que aixequin la safata i queobservin les gotes d’aigua que s’han format a la partinferior.

Després, expliqueu les similituds del que ha passat al’interior del pot amb el que passa en la natura quanl’aire que hi ha ran de terra s’eleva i entra en contac-te amb les capes fredes de l’atmosfera.

La dilatació i la contracció dels cossosActivitat col·lectiva

L’experiència següent permet demostrar ben simple-ment els canvis de volum que sofreixen els cossos coma conseqüència dels canvis calorífics.

Digueu als vostres alumnes que, amb molta cura, cla-vin un clau a la base d’una llauna buida.

Una vegada clavat, cal que l’extreguin amb molt decompte per tal de no fer més gros el forat de la base.

Immediatament, i sempre aconsellant-los de la mane-ra més pertinent, demaneu-los que agafin el clau ambles pinces i que l‘escalfin en un bec Bunsen fins quees posi ben roent, moment en el qual han d’intentartornar a introduir-lo, també amb les pinces, en el foratde la llauna. Aleshores s’adonaran que la calor ha dila-tat el clau i que aquest no passa pel forat. Perquè hipassi, caldrà esperar una bona estona, fins que el claus’hagi refredat.

Els guèisersActivitat col·lectiva

Demaneu als alumnes que observin les fotografies deguèisers de les pàgines 91 i 92 del bloc d’informació.Proposeu-los que esbrinin com es formen els guèisers,en quin tipus de sòls i en quins llocs del planeta abun-den més.




Activitat interactiva Canvis d’estat


130

GUIA

10

PÀGINA

• Amb quin canvi d’estat relacionaries el desglaç?

Amb la fusió.

• Amb quina escala mesures la temperatura?

Amb l’escala Celsius o centígrada.

• Què és el foc?

Una manifestació de l’energia.

PÀGINA

• La matèria que forma l’aigua, el gel i el vapor d’aigua, és lamateixa?

Sí, tot és una suma de molècules de dos àtoms d’hidrogeni un d’oxigen.

PÀGINA

• Les estrelles són fonts de calor?

Sí, i fonts de llum.

• Quin combustible crema en aquesta flama olímpica?

Molt possiblement, gas.

• Què és el combustible, què és el comburent i què és la fontde calor en la combustió d’un llumí?

El combustible, la fusta; el comburent, l’oxigen de l’aire, ila font de calor, la mescla de substàncies del cap del llumí.

PÀGINA

• Quin canvi d’estat s’observa en aquesta fotografia?

La fusió i la solidificació (de la cera).

• A quina temperatura bull l’aigua?

A 100 °C.

• I a quina s’evapora?

A qualsevol temperatura.

PÀGINA

• Per què s’entelen els vidres?

Perquè el vapor d’aigua s’hi condensa. Això passa quan elvidre està més fred que l’aire que conté el vapor d’aigua ihi està en contacte.

• Per què es “tallen” les vies del tren?

Per evitar que es deformin quan es dilaten durant els diesmés calorosos de l’any. Cal deixar espais perquè el metallde les vies augmenti de volum quan es dilata.

• En quin dels indrets on s’han fet aquestes fotografies feiamés fred?

En el corresponent a la segona fotografia (comptantd’esquerra a dreta).

• Com ho saps?

Perquè el tall de dilatació està molt obert (els dos trossos devia estan molt separats, cosa que indica que fa fred i noestan gens dilatats).

PÀGINA

• Quines són les parts aïllants d’aquesta cassola?

Els mànecs de plàstic (de la cassola i de la tapa).

• I d’aquesta cuina?

Principalment, tot el que és fet de fusta.

• Què representen, aquestes fletxes?

Corrents de convecció.

• Als deserts, hi fa fred?

Sí, durant la nit, ja que l’escalfor rebuda durant les horesde sol no s’hi manté. El desert està tan desproveït devegetació que actua com un mirall. La llum i l’escalfor quehi arriben hi reboten de seguida.

• On pot arribar a fer més fred, a l’Antàrtida o al pol nord?

A l’Antàrtida.

b

b

a

c

• Perquè falta la font de calor (no hi ha llumins).

• Perquè falta el combustible (la cera de l’espelma).

• Perquè falta el comburent (l’oxigen; el procés decombustió de l’espelma dins del got l’ha esgotat).

• Perquè la seva temperatura augmenta fins a arribar a lade fusió, a causa de la calor de la flama.

• Regalima per l’efecte de la gravetat i torna a solidificar-se perquè en allunyar-se de la calor de la flama la sevatemperatura disminueix.

Cal marcar:Fusió (de la cera, en escalfar-se).

Solidificació (de la cera, en tornar-se a refredar).

PÀGINA

• Alta.

Got A: alta. Got B: baixa.

• El got B.

Perquè l’aigua freda del bol l’ha anat refredant. L’aigua delgot ha transmès calor a l’aigua del bol.

• Molt baixa (hi ha glaçons).

Més alta.

• Perquè ha rebut escalfor de l’aigua del got B, que és méscalenta.

107


4

3

2

1

105QUÈ EN SAPS?


104REPORTATGE

103

102

101

100

99

98


S O L U C I O N S


131

GUIA

10SNOICULOS

Cal encerclar en blau:Les nanses i l’agafador de la tapa de la cassola.La nansa i l’agafador de la tapa de la cafetera.El mànec de la planxa.El mànec de la paella.El mànec del cullerot.

Cal encerclar en vermell:El cos de la cassola i la seva tapa.Tot el cullerot exceptuant-ne el mànec.La base de la planxa.El cos de la cafetera.La paella exceptuant-ne el mànec.

Materials aïllants: plàstic i fusta.

Materials conductors: metalls (alumini, ferro, etc.).

PÀGINA

1. Les masses d’aire s’escalfen quan estan en contacteamb una font de calor.

2. Quan s’escalfa, la massa d’aire es dilata, augmenta devolum, i esdevé menys densa, per la qual cosa s’eleva.

3. Les masses d’aire fred de les zones altes baixen, ja que sónmés denses que l’aire calent, i es creen corrents d’aire.

• En un desert, s’assoleixen temperatures que arriben a100°C? No, les màximes enregistrades mai no hanarribat al voltant dels 60 °C.

• A l’Antàrtida, s’assoleixen temperatures que arriben als–100 °C? No, les mínimes enregistrades mai no hanarribat al voltant dels –88 °C.

• Entre quins valors, màxim i mínim, fluctua latemperatura de la Terra, si tenim en compte qualsevolindret? Entre els 60 °C i els –88 °C.

• El mar té influència sobre les temperatures del planetaTerra? Sí, molta. L’aigua amorteix els canvis detemperatura i, en conseqüència, el clima sempre és méssuau a les zones costaneres d’una regió que a zonesmés allunyades del mar.

• Els trossets. Perquè els cossos petits perden calor mésràpidament que els grossos (a causa de l’augment de larelació superfície – volum).

• La dels gots que estan mig plens. Perquè en haver-n’himenys quantitat perdran calor més de pressa (a causa del’augment de la relació superfície – volum).


PÀGINA


• El pot petit.

• Perquè en contenir menys quantitat de líquid, perd calormés ràpidament (a causa de l’augment de la relaciósuperfície – volum).

• Perquè tenen els cossos més petits i els costa mésmantenir la temperatura corporal (a causa de l’augmentde la relació superfície – volum).

• Perquè perden calor més ràpidament i necessitenaliments que els aportin l’energia que perden permantenir la temperatura corporal al nivell adequat.

Fes-ho.

1. Tapar l’olla i disminuir una mica la quantitat de gas quesurt del fogó (ha de sortir la justa perquè l’aigua bulli, isegur que la flama que genera és inferior a larepresentada en el dibuix).

2. Tancar la finestra.

• Perquè la temperatura ambiental a l’hivern pot arribar aser molt baixa.

• Evitar les possibles cremades per contacte directe.

• Sí, sempre és més eficaç situar les fonts de calor ben aprop de terra perquè els corrents de convecció quegeneren afectin tot l’habitacle. Si els instal·lem mésamunt, els corrents de convecció poden deixar d’abastarles zones inferiors, precisament on hi ha els nens i lesnenes, que poden estar més fredes que la resta.

• Perquè en apagar el foc deixem d’aplicar-hi calor i laseva temperatura disminueix.

• Temperatura ambient, perquè la calor flueix del cos méscalent (la paella) al més fred (l’aire) fins que la paellaassoleix la temperatura ambiental.

1-2: La calor del Sol fa que la temperatura de l’aigua delmar sigui més alta a l’estiu.

3-4: El fred de l’hivern fa que l’aigua de molts rius i rierolses glaci.

5-6: La baixada de temperatures a l’hivern fa que sovintnevi.

7-8: L’escalfor del foc fa que l’aigua comenci a bullir is’evapori.

9-10: La calor de l’interior de la Terra fa que, de moltsvolcans, en surti lava.

La calor flueix sempre del cos que té més temperatura alque en té menys. Així, els cossos freds s’escalfen gràcies ala calor que els cedeixen els cossos calents, que alhora esrefreden.

• De sòlid a líquid: fusió.

De líquid a gas: vaporització.

De sòlid a gas: sublimació.

• De líquid a sòlid: solidificació.

De gas a líquid: condensació.

De gas a sòlid: sublimació regressiva o inversa.

VIA 2

112QUÈ HAS APRÈS?

111EIX TRANSVERSAL

110

109PROCEDIMENT

REPORTATGE

108


132

GUIA

10 S O L U C I O N S

D’esquerra a dreta: Fahrenheit, Celsius i Kelvin.

76 °C

112 °F

23 K

24 °C

68 °F

77 K

Resposta model: La fusta, que és el combustible, entra encontacte amb l’aire (l’oxigen que conté és el comburent) i,per l’acció d’una font de calor (un llumí), crema.

• Té més tendència a refredar-se l’ocell petit, perquè témés superfície, amb relació al volum del cos, exposada al’aire.

• Té més tendència a refredar-se l’animal petit, per lamateixa raó.

• L’aigua transmet escalfor al gel que constitueix l’iceberg.El pas d’escalfor d’un cos a un altre, d’una substància auna altra, sempre és des del cos o la substància que estàa una temperatura més alta fins a la que està a una demés baixa.

VIA 3

133LES SUBSTÀNCIES QUE FORMEN LA MATÈRIA 11

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Les substàncies pures: els elements; exemple d’unelement: el ferro; els compostos; exemple d’uncompost: l’aigua pura.

• Les mescles: les mescles homogènies; exempled’una mescla homogènia: l’aigua de mar; lesmescles heterogènies; exemple d’una mesclaheterogènia: el granit.

• Els mètodes de separació de mescles.

• L’aigua.

PROCEDIMENTS


• Separació de les substàncies que formen lesmescles per mitjà del mètode de la filtració.

• Separació de les substàncies que formen lesmescles per mitjà del mètode de la decantació.

• Separació de les substàncies que formen lesmescles per mitjà del mètode de l’evaporació.

• Interpretació de les observacions realitzades enuna experimentació.


• Educació ambiental: coneixement i valoració de lesaccions que comporten un estalvi en el consum del’aigua dolça.



� Reconèixer les substàncies pures: els elements iels compostos.

� Reconèixer les mescles.

� Diferenciar les mescles homogènies de lesmescles heterogènies.

� Conèixer els mètodes de separació de mescles.

� Conèixer la composició de l’aigua.


� Separar les substàncies que formen les mesclesper mitjà del mètode de la filtració.

� Separar les substàncies que formen les mesclesper mitjà del mètode de la decantació.

� Separar les substàncies que formen les mesclesper mitjà del mètode de l’evaporació.

� Interpretar les observacions realitzades en unaexperimentació.

� Valorar les accions que comporten un estalvi enel consum de l’aigua dolça.

LES SUBSTÀNCIES QUE FORMEN LA MATÈRIA

134

GUIA


Rec

on

eix

les

sub

stàn

cies

pu

res:

els

el

emen

ts i

els

com

po

sto

s.

NOM DELS ALUMNES Rec

on

eix

les

mes

cles

.

Dif

eren

cia

les

mes

cles

ho

mo

gèn

ies

de

les

mes

cles

het

ero

gèn

ies.

Co

nei

x el

s m

èto

des

de

sep

arac

ió

de

mes

cles

.

Co

nei

x la

co

mp

osi

ció

de

l’aig

ua.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

per

mit

jà d

’un

qü

esti

on

ari.

Sep

ara

les

sub

stàn

cies

qu

e fo

rmen

les

mes

cles

per

mit

jà d

el m

èto

de

de

la f

iltra

ció

.

Sepa

ra le

s su

bstà

ncie

s qu

e fo

rmen

les

mes

cles

per

mit

jà d

el m

ètod

e de

la d

ecan

taci

ó.

Sepa

ra le

s su

bstà

ncie

s qu

e fo

rmen

les

mes

cles

per

mit

jà d

el m

ètod

e de

l’ev

apor

ació

.

Inte

rpre

ta le

s o

bse

rvac

ion

s re

alit

zad

es e

nu

na

exp

erim

enta

ció

.

Val

ora

les

acci

on

s q

ue

com

po

rten

un

est

alvi

en e

l co

nsu

m d

e l’a

igu

a d

olç

a.


135

GUIA

Via 2 11

Observa els àtoms que formen el ferro i l’aigua i, després, completa la frase amb

les paraules següents:

® El és un format per un sol tipus

d’àtom.

® L’ pura és un . Cada molècula d’aigua és la unió

de dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.

Observa aquestes fotografies i escriu al lloc corresponent les substàncies que

formen les mescles:

aigua – quars – oli – feldspat – mica

2

element – compost – ferro – aigua

1

aiguaoxigen

hidrogen

ferro


136

GUIA

Via 211

Assenyala el mètode correcte de separació de la mescla aigua-oli i contesta:

• Per què has triat aquest mètode?

Assenyala quin és el mètode més correcte de separació de la mescla aigua-sorra

i contesta:

• Per què has triat aquest mètode?

4

3


137

GUIA

Via 3 11

Subratlla els elements d’aquesta llista que tenen el punt de fusió més elevat:

ferro – or – clor – plata – iode

oxigen – coure – sofre

Ara, contesta:

• A quin grup pertanyen els elements que tenen el punt de fusió més elevat?

• Com és el punt d’ebullició d’aquest grup?

• A quin grup pertanyen els elements que tenen el punt de fusió més baix?

• Com és el punt d’ebullició d’aquest grup?

Observa la fotografia següent, que correspon a la mar Morta. Com pots veure, la

gent hi sura més del que és habitual. Investiga per què es produeix aquest

fenomen i explica’l:

2

1


138

GUIA

Via 311

Marca amb una creu les frases que siguin correctes:

Per separar una mescla d’aigua i sorra farem servir el mètode de destil·lació.

El mètode de decantació ens sevirà per separar una mescla de serradures igrava.

La filtració és un mètode que consisteix a separar les substàncies integrantsd’una mescla tenint en compte les seves dimensions fent-les passar per unfiltre.

La mescla d’aigua i alcohol es pot separar amb el mètode de la destil·lació.

L’operació de la filtració ens servirà per separar una mescla d’aigua i oli.

La destil·lació consisteix a separar les substàncies integrants d’una mesclatenint en compte la densitat.

Encercla quines d’aquestes substàncies són compostos:

Coure Potassi Òxid de ferro Oxigen

Aigua pura Ferro Sal comuna

Ara, esbrina de quins elements són formats els compostos que has encerclat:

Compost:

Format per:

Compost:

Format per:

Compost:

Format per:

4

3


139

GUIA


La filtració de l’aigua de plujaActivitat individual

Aprofiteu el treball que consta en el procediment dela unitat, referent a la separació de mescles, per pro-posar una experiència de filtració d’aigua de pluja.

Demaneu als vostres alumnes que dobleguin el paperde filtre en forma d’embut. En un dia de pluja,col·loqueu l’ampolla amb el filtre en un lloc que nosigui arrecerat, de manera que resti ben exposada ala pluja, per tal de facilitar que es vagi omplint.

Quan pari de ploure, digueu que retirin el filtre i queel despleguin. Hi trobaran tot de brutícia, procedentde les partícules atmosfèriques que s’han mesclat ambl’aigua. El filtre de l’ampolla haurà servit per separarels components d’aquesta mescla tan peculiar.

Aquesta és una bona ocasió per explicar als vostresalumnes que la pluja contribueix a netejar l’aire i, pertant, a reduir-ne el grau de contaminació, malgrat queamb la seva acció diposita les partícules contaminantsen el sòl. Aleshores, podeu suscitar la reflexió sobre laconveniència de netejar les verdures, les hortalisses iles fruites abans de consumir-les.

L’evaporacióActivitat col·lectiva o individual

Un altre mètode per separar els components d’unabarreja consisteix a servir-se de l’evaporació d’un delscomponents.

Per comprovar-ho, demaneu als vostres alumnes queomplin un recipient amb aigua i que hi barregin dueso tres cullerades de sal. Hauran de remenar la barre-ja fins que la sal hi quedi ben dissolta.

Posteriorment, feu que deixin el recipient en un llocben assolellat perquè l’aigua de la mescla es vagi eva-porant. Al cap d’uns quants dies, quan ja no hi que-di aigua, en el fons del recipient s’haurà format undipòsit de sal.

Relacioneu aquesta experiència amb el procedimentque fan servir a les salines per obtenir la sal dissoltaen les aigües dels rius o del mar.

Observem fotografiesDemaneu als alumnes que observin les fotografies deles pàgines 99 i 100 del bloc d’informació.

Proposeu-los que estableixin una relació entre la pri-mera fotografia i la segona. En totes dues s’hi podenveure objectes de ferro però en estats diferents: en laprimera, tot i estar a l’aire lliure, el ferro no està rove-llat; en canvi, en la segona s’hi pot veure un objectede ferro rovellat. Podeu fer preguntes com lessegüents:

– El ferro de la primera fotografia, és un element o uncompost? I el de la segona?

– Quins dos elements formen el compost d’òxid deferro (rovell) de la segona fotografia?

– Quines mesures es poden prendre perquè el ferrono es rovelli, com en el cas de la primera fotogra-fia?




Activitat interactivaMètodes de separació delscomponents d’una mescla


140

GUIA

11

PÀGINA

• Quants elements químics coneixes?

Resposta oberta.

• Pots dissoldre oli en aigua?

No, és insoluble.

• Coneixes algun mètode per separar dos components d’unamescla?

Resposta oberta.

PÀGINA

• Quins elements conté la sal comuna?

Clor, sodi i potassi.

• A quin grup d’elements pertany el ferro?

Al dels metalls.

• A quin grup d’elements pertanyen el sofre i el iode?

Al dels no-metalls.

PÀGINA

• Per què se sura més fàcilment a la mar Morta que en altresmars?

Perquè a la mar Morta hi ha més concentració de sals il’aigua és més densa.

• Quins dos elements formen l’aigua?

L’oxigen i l’hidrogen.

• Com s’han representat amb aquestes peces blava i blanques?

La blava representa l’àtom d’oxigen, i les blanques, elsàtoms d’hidrogen.

• Quin element oxida el ferro?

L’oxigen.

• Quins dos elements formen la sal comuna?

El clor i el sodi (encara que també pot ser la combinacióde clor i potassi).

PÀGINA

• Quina substància hi ha a la cullera?

Sal (també es pot acceptar sucre).

• Per què no es veu després d’haver-la barrejat amb l’aigua?

Perquè s’hi ha dissolt.

• Per què l’aigua del mar és salada?

Perquè conté molta sal dissolta.

PÀGINA

• Quines substàncies reconeixes en la mescla heterogènia quehi ha dins d’aquesta ampolla?

De dalt a baix: Alcohol, oli, aigua, almívar i mel.

PÀGINA

• Quin mètode de separació faries servir per separar aigua isorra?

El mètode de la filtració.

El vapor d’aigua és visible? No, si ens sembla que elveiem, ja es tracta d’aigua líquida, encara que estigui ensuspensió en l’aire.

Si el vapor d’aigua és invisible, creus que, aleshores, elsnúvols són fets de vapor d’aigua? Sí, en contenen, però elque veiem són petitíssimes gotetes d’aigua i de gel ensuspensió en l’aire, que també formen part dels núvols.

d

a

c

d

• El ferro. Perquè és format per un únic tipus d’àtom.

• L’aigua pura. Perquè és formada per àtoms de dos tipus:hidrogen i oxigen.

• L’aigua. Cada molècula d’aigua és formada per dosàtoms d’hidrogen i un d’oxigen.

• Punt de fusió del ferro: 1535 °C. Punt d’ebullició: 2750 °C.

• Punt de fusió de l’aigua: 0 °C. Punt d’ebullició: 100 °C.

• Densitat del ferro (a 20 °C): 7,86 g/cm3.

• Densitat de l’aigua: 1 g/cm3.

• Perquè són formades per un sol tipus d’àtom, en el casdel ferro, i un sol tipus de molècula, en el cas de l’aigua; itots dos presenten sempre les mateixes característiques.

L’aigua, perquè és líquida. Més endavant aprendran que labipolaritat elèctrica de l’aigua afavoreix aquestacaracterística de dissolvent.

PÀGINA

• Aigua pura, sals i gasos.• No.• Una mescla homogènia. Perquè no es poden distingir els

seus components a ull nu.• No.• Quars, feldspat i mica.• Sí.• Una mescla heterogènia. Perquè els seus components es

distingeixen a ull nu.• Sí.

• En té 7 més: calci, magnesi, sodi, sílice, bicarbonats,sulfats i clorurs.

• Una mescla homogènia.• Perquè amb l’aigua salada és fàcil detectar-hi les sals

que conté i, per tant, adonar-se que és una mescla(només cal tastar-ne una mica), cosa que no es pot feramb l’aigua mineral.

115


4

3

2

1

113QUÈ EN SAPS?


112REPORTATGE

111

110

109

108

107

106


S O L U C I O N S


141

GUIA

11SNOICULOS

PÀGINA

• De baix a dalt: Mel, almívar, aigua, oli, alcohol.

• No, sobretot perquè algunes de les substàncies deseguida se separen de la barreja per situar-se a unaaltura determinada en funció de la seva densitat.

• L’aigua, l’almívar, la mel i l’alcohol.

• Oli a sobre de la resta de substàncies, que constitueixenuna barreja.

• Després d’esperar dues hores hi haurà substàncies ques’hauran separat de la barreja. Trobarem més capesdiferenciades, però en cap cas recuperarem les cinccapes inicials.

• Quina és la composició d’una molècula d’aigua? Unàtom d’oxigen i dos d’hidrogen.

• I del glaç? La mateixa, un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen.

• I del vapor d’aigua? La mateixa, un àtom d’oxigen i dosd’hidrogen.

• L’aigua del mar bull a la mateixa temperatura quel’aigua dolça? No, bull a més temperatura. Per què?Perquè l’aigua salada té el punt d’ebullició una mica mésalt que l’aigua dolça.

• L’aigua del mar es congela a la mateixa temperatura quel’aigua dolça? No, es congela a menys temperatura. Perquè? Perquè l’aigua salada té el punt de solidificaciómés baix que l’aigua dolça.

D’esquerra a dreta: destil·lació, filtració, decantació.


Fes-ho.

No s’han d’abocar: les piles, la pintura i la tinta.

• Aigua, sal comuna (clorur sòdic), nitrogen, oxigen,diòxid de carboni, arsènic, cianur, crom i plom.

• Orina, àcids, olis, detergents i insecticides.

• Fems i aigües residuals.

• Sí: nitrogen, oxigen, arsènic, crom i plom (encara quealguns es refereixen a substàncies gasoses, com elnitrogen i l’oxigen).

• Fang.

• Amb el mètode de filtració.

• Agafaria una mostra de fang, un filtre i un pot en quèencaixés bé el filtre.

• Sí, l’aigua.

• Un compost: H2O.

El ferro és un element format per un sol tipus d’àtom.

L’aigua pura és un compost. Cada molècula d’aigua és launió de dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.

L’oli i l’aigua són evidents. La mica són les taques negresdel granit, el feldspat, les taques roses, i el quars, les grises.

Cal assenyalar la primera foto. El mètode de la decantaciós’utilitza per separar substàncies en les quals esdistingeixen dues capes separades, com en el cas de l’oli il’aigua.

Cal assenyalar la segona foto. El mètode de la filtracióserveix per separar mescles de sòlids amb líquids, com ésel cas de la sorra i l’aigua. Amb el filtre es deixa passarl’aigua, però la sorra no i d’aquesta manera es podenseparar els dos components.

Cal subratllar: ferro, or, coure.

• Al grup dels metalls.

• Molt elevat.

• Al dels no-metalls.

• Poc elevat i, en alguns casos, molt baix.

Es dóna per la gran quantitat de sal que conté l’aigua.L’aigua salada és més densa que l’aigua dolça; com méssal conté, més densa és.

Cal marcar com a correctes: 3, 4.

Són compostos: aigua pura, òxid de ferro i sal comuna.

• Compost: aigua pura. Format per: hidrogen i oxigen.

• Compost: òxid de ferro. Format per: ferro i oxigen.

• Compost: sal comuna. Format per: sodi i clor.

VIA 3

VIA 2

120QUÈ HAS APRÈS?

119EIX TRANSVERSAL

117PROCEDIMENT

REPORTATGE

116

Element Punt de fusió (en °C)

FerroCoure

OrPlataSofreIodeClor

Oxigen

1.5381.084

1.064,18961,78115,21113,7–101,5

–218,79

143LA GESTIÓ DEL PLANETA 12

GUIA

CONTINGUTS

FETS I CONCEPTES

• Els recursos naturals: els problemes del consumdels recursos naturals; recerca de solucions.

• Els residus i la contaminació: la producció deresidus; la contaminació del medi; recerca desolucions.

• Els espais naturals i els éssers vius: l’accióantròpica; recerca de solucions.

• La població: desigualtats de la població; recerca desolucions.

• La protecció del medi ambient i la protecció de lasalut.

• El codi de les cinc erres.

PROCEDIMENTS

• Interpretació de les llegendes d’un mapa.


• Interpretació de taules amb dades.

• Interpretació de fotografies.

• Recollida de la informació resultant d’unaobservació per mitjà d’un qüestionari depreguntes tancades.

• Estudi comparatiu de la riquesa i el consumd’aliments mundial.


• Educació ambiental: reflexió sobre el problemaambiental generat per l’excés d’ús i consum dematerials i energies.

• Educació ambiental: foment d’una actitud críticadavant l’adquisició de productes que representenuna producció més alta de residus que altres.



� Conèixer els problemes del consum dels recursosnaturals.

� Relacionar la producció de residus amb lacontaminació del medi.

� Reconèixer les desigualtats de la població.

� Aprendre a protegir el medi ambient.

� Promocionar la salut.

� Conèixer el codi de les cinc erres.

� Interpretar les llegendes d’un mapa.

� Pensar en possibles solucions.


� Interpretar taules amb dades.

� Interpretar fotografies.

� Recollir la informació resultant d’una observacióper mitjà d’un qüestionari de preguntestancades.

� Comparar la riquesa i el consum d’alimentsmundial.

� Reflexionar sobre el problema ambientalgenerat per l’excés d’ús i consum de materials i energies.

� Fomentar una actitud crítica davant l’adquisicióde productes que representen una producciómés alta de residus que altres.

LA GESTIÓ DEL PLANETA

144

GUIA


Co

nei

x el

s p

rob

lem

es d

el c

on

sum

del

sre

curs

os

nat

ura

ls.

NOM DELS ALUMNES Rel

acio

na

la p

rod

ucc

ió d

e re

sid

us

amb

laco

nta

min

ació

del

med

i.

Rec

on

eix

les

des

igu

alta

ts d

e la

po

bla

ció

.

Pen

sa e

n p

oss

ible

s so

luci

on

s.

Ap

rèn

a p

rote

gir

el m

edi a

mb

ien

t.

Pro

mo

cio

na

la s

alu

t.

Co

nei

x el

co

di d

e le

s ci

nc

erre

s.

Inte

rpre

ta le

s lle

gen

des

d’u

n m

apa.

Rec

ull

la in

form

ació

res

ult

ant

d’u

na

ob

serv

ació

per

mit

jà d

’un

qü

esti

on

ari.

Inte

rpre

ta t

aule

s am

b d

ades

.

Inte

rpre

ta f

oto

gra

fies

.

Co

mp

ara

la r

iqu

esa

i el c

on

sum

d’a

limen

tsm

un

dia

l.

Ref

lexi

on

a so

bre

el p

rob

lem

a am

bie

nta

lg

ener

at p

er l’

excé

s d

e co

nsu

m d

’en

erg

ies.

Fom

enta

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

tl’a

dq

uis

ició

de

pro

du

ctes

co

nta

min

ants

.

Ref

lexi

on

a so

bre

el p

rob

lem

a am

bie

nta

lg

ener

at p

er l’

excé

s d

’ús

de

mat

eria

ls.


145

GUIA

Via 2 12

Relaciona cada una de les fotografies amb un dels tipus de contaminació que

s’expliquen al costat:

Contaminació de les aigües. Moltsrius i llacs de tot el món són contami-nats per culpa de l’abocament de re-sidus que provenen de les indústries,de les aigües del clavegueram de lespoblacions, de les granges i delscamps.

Contaminació dels sòls. L’acumulacióde contaminants en el sòl, produïdapels residus que s’hi descomponen,els adobs i els pesticides dels camps,etc., perjudica, sobretot, els animalsque mengen les plantes afectades.

Contaminació de l’aire. L’acumulacióa l’aire de substàncies contaminantsprovinents de les emissions de ga-sos de les indústries, dels vehicles,etc., provoca que l’aire es pol·lueixi ique els éssers vius que el respirenpuguin contraure malalties respiratò-ries, entre altres inconvenients.

1


146

GUIA

Via 212

Relaciona cada una de les fotografies amb un dels verbs del codi de les cinc

erres:

A. Reduir el consum d’energia per persona i, alhora, millorar-ne l’eficiència en l’ús i enla producció, evitant d’aquesta manera les pèrdues per fuites, etc. També convé re-duir la circulació de vehicles, la crema de combustibles, etc., per disminuir lesemissions de gasos, i el consum d’altres materials, com el paper.

B. Reutilitzar tot el que sigui possible, a fi de reduir la quantitat de residus que es pro-dueixen.

C. Reciclar tot el que sigui possible, tal com fa la natura, a fi d’evitar l’acumulació deresidus.

D. Retornar tot el que sigui possible, una vegada ja no ens cal, perquè pugui ser rea-profitat.

E. Reparar aparells i màquines per allargar-ne el temps d’ús.

2


147

GUIA

Via 3 12

Llegeix els fragments següents del missatge que el gran cabdill Seattle de la

tribu dels duwamish va transmetre al president dels Estats Units d’Amèrica l’any

1855:

Ara, contesta:

• Què vol dir el cap indi quan diu que cada bocí de la terra és sagrat per al seu

poble?

• Creus que també és així per al nostre poble? Per què?

• Per què diu que “No hi ha cap indret tranquil a les ciutats de l’home blanc”?

• Què significa que “Totes les coses estan connectades com la sang que uneix

una gran família”?

• Escriu algun exemple que ho demostri.

• Quina relació té això amb el sentit de la frase que diu “Tot el que succeeixi a la

terra succeirà als fills de la terra”?

“Tot el que succeeixi a la terra succeirà als fills de la terra. La terra no pertany a l’home, és l’home qui pertany a la terra. Totes les coses estan connectades com la sangque uneix una gran família. L’home no ha teixit la trama de la vida: ell només n’és unfil. Allò que fa a la trama s’ho fa a ell mateix.”

“No hi ha cap indret tranquil a les ciutats de l’home blanc. Cap indret on es pugui sen-tir com s’obren les fulles a la primavera o el xiuxiueig de les ales dels insectes.”

“Cada bocí de terra és sagrat per al meu poble. Cada brillant mata de pi, cada gra de sor-ra de les platges, cada gota de rosada en els foscos boscos, cada turó i fins i tot el sode cada insecte són sagrats en la memòria i en el passat del meu poble.”

1


148

GUIA

Via 312

Analitza el consum de recursos naturals que fas en un dia:

• Quan no ets en una habitació tanques el llum?

Sempre A vegades Només quan tothom marxa de casa

• Encens tots els llums d’una habitació quan hi ets?

Tots Només els necessaris

• Quanta estona tens l’aparell de música encès?

Tot el dia Només quan l’estic escoltant

• I la televisió?

La deixo tot el dia engegada perquè em fa companyia

Només l’encenc quan la vull veure

• Deixes l’aixeta oberta quan et rentes les dents?

Sí No

• Deixes que l’aigua corri abans de ficar-te a la dutxa?

La deixo una bona estona Només l’obro quan em començo a dutxar

• Normalment et banyes o et dutxes?

Em banyo Em dutxo

• Utilitzes el vàter com a paperera i estires seguidament la cadena?

Sí No, per tirar la brossa ja tinc la paperera

• Llences el menjar a les escombraries quan no te l’acabes?

Sí No

• Utilitzes fulls de paper reciclat?

Normalment sí Normalment no

• Tires totes les escombraries al mateix contenidor?

Sí No, les classifico per reciclar

• Et porten a tot arreu amb cotxe o utilitzeu mitjans alternatius com la bicicleta?

Sempre amb cotxe Moltes vegades n’utilitzem altres

Ara, pensa quines accions pots fer per ajudar a estalviar els recursos naturals:

2


149

GUIA


Comunicacions amb entitats que treballen perla protecció del medi ambientActivitat col·lectiva

És molt interessant que els vostres alumnes s’adrecina associacions i entitats que treballen en qüestionsrelacionades amb la protecció ambiental. Com que enaquesta unitat hem estudiat diversos aspectes queafecten la vida del planeta, ara és un bon moment perproposar el contacte amb aquestes entitats.

Aquí tenim les adreces electròniques d’algunes d’a-questes institucions perquè us pugueu informar de lesactivitats que realitzen i, si ho desitgeu, pugueu comu-nicar-vos-hi:

Greenpeacewww. greeenpeace.esADENAwww.wwf.es/home.phpDEPANAwww.bme.es/cidn/depana.htmGEPECwww.fut.es/ ~bjj/quefa.htmADENCwww.adenc.org

L’aigua: un bé escàsActivitat col·lectiva

Expliqueu als alumnes que la contaminació i la falta d’ai-gua per a l’alimentació i la higiene causen 12 milions demorts a l’any, segons l’ONU. A més, mentre la poblaciómundial es multiplica, els rius s’esgoten. El Nil, perexemple, queda en res quan arriba al Mediterrani, men-tre que el riu Groc, a l’Àsia, està sec molts mesos.

Un altre gran problema és la contaminació de lesaigües. Als Estats Units, per exemple, s’ha multiplicatper 10 el consum d’aigua embotellada en 20 anys perculpa de la baixa qualitat.

Faciliteu als vostres alumnes algunes dades sobre el con-sum d’aigua perquè puguin prendre mesures per reduir-ne el consum d’una manera senzilla. Cal que prenguinconsciència que ells també poden tenir un paper actiuen l’estalvi d’aigua. Algunes dades poden ser:

– El 21% del planeta és terra; el 79% és aigua inomés el 3% és aigua dolça. Aquesta aigua dolçaes distribueix de la manera següent:

0,60% Aigües subterrànies

0,01% Aigües superficials

2,39% Aigües polars i glaceres

– El consum diari d’aigua (litres per habitant i dia):

Aquestes dades són un exemple de la desigual distri-bució de recursos al planeta, que és l’eix central de launitat que treballeu.

– La distribució de l’ús de l’aigua a la llar (d’un paísdesenvolupat):Al bany 50%Rentar els plats i posar la rentadora 25%Beure i cuinar 5%Altres 20%

– El degoteig d’una aixeta a una gota per segon supo-sa malbaratar 30 litres d’aigua al dia.

– Cada descàrrega d’una cisterna normal buida entre9 i 13 litres d’aigua. Basant-nos en això, una famí-lia de quatre persones gasta més de 50.000 litres al’any només amb la cisterna del vàter.

Algunes mesures que podem prendre són:

L’aixeta:– Instal·lar airejadors a la boca de l’aixeta. S’estalvia

un 10% d’aigua.

– Tancar l’aixeta quan ens rentem les dents. S’estal-vien 19 litres.

– Vigilar que les aixetes no degotin.

El vàter:– Instal·lar mecanismes d’estalvi a la cisterna, com

ampolles plenes a dins.

– No embrutar l’aigua amb dissolvents, oli ni pinturesi no llençar residus sòlids al vàter.

Catalunya 200

Europa 125

Los Angeles (Estats Units) 500

Japó 300

Sudan 10

Calcuta (Índia) 20


150

GUIA

Recursos didàctics12

La dutxa:– Dutxar-se en lloc de banyar-se. Amb la dutxa es gas-

ten 80 litres, mentre que amb el bany se superen els300 litres.

Proposeu als vostres alumnes que pensin quines altresmesures es poden portar a terme per tal de no embru-tar l’aigua i d’estalviar-ne el consum.




Activitat interactivaRecerca de solucions alsproblemes ambientals


151

GUIA

12SNOICULOS

PÀGINA

• Què creus que és millor, parlar del codi de les cinc erres o delde les tres erres?

Resposta oberta. Totes dues opcions són bones si esraonen bé. En la pàgina 117 hi ha l’explicació de lacoexistència dels dos codis.

• Quins problemes ambientals coneixes?

Resposta oberta. De tota manera, no poden faltar lacontaminació i la desforestació.

• El fet que s’extingeixin espècies d’éssers vius és un problema?

Sí.

• De fet, n’hi ha tantes que no ve d’unes quantes, oi?

No, cada espècie d’ésser viu pot ser importantíssima per albon funcionament d’un ecosistema. A més, moltesespècies contenen substàncies medicinals, per exemple.No se’n pot menysprear cap.

PÀGINA

• Tenen solució, els problemes ambientals del planeta Terra?

Alguns sí, encara que les solucions siguin molt difícils dedur a terme. En les pàgines 117, 118, 119 i 121 se’nparla.

• Què es consumeix en gran quantitat als països on esconstrueix molt?

Totes les matèries primeres necessàries: fusta, ciment,formigó, ferro (i altres metalls), plàstics, quitrà, etc.

PÀGINA

• Què contamina l’aire?

Principalment, les substàncies provinents de les emissionsdels vehicles i de les indústries.

• Què contamina el sòl?

Principalment, els residus que s’hi descomponen, elsadobs i els pesticides.

• Què contamina l’aigua?

Els abocaments de residus provinents de les indústries i deles aigües del clavegueram de les poblacions i de lesgranges.

PÀGINA

• Per què són necessàries les deixalleries?

Per facilitar la recollida selectiva de residus i el seutractament posterior.

• Quina acció del codi de les cinc erres (o de les tres erres) potsrelacionar amb cada una d’aquestes fotografies?

D’esquerra a dreta: Reciclar i retornar, reciclar i reparar.

PÀGINA

• Quines són les causes de la desforestació?

Principalment, la tala i la crema de boscos.

• Com s’han modificat aquests paisatges?

Les vies de comunicació asfaltades i fèrries modifiquen elpaisatge original. En el primer cas, creen barreres entre laprimera línia de costa i les zones posteriors. En la segonafotografia, creen ponts d’unió entre les ribes d’un granriu.

PÀGINA

• Coneixes algun parc natural o alguna altra zona protegida pelseu interès natural?

Resposta oberta. D’entrada, com a mínim, s’hauriad’haver sentit a parlar dels parcs naturals dels Aiguamollsde l’Empordà, del Delta de l’Ebre, d’Aigüestortes, delMontseny, de les illes Medes, o del cap de Creus, entrealtres, independentment del grau de protecció de quègaudeixen (reserva natural, integral, parc natural, nacional,etc.). També haurien de sonar els parcs naturals mésimportants d’altres llocs del món, com per exemple el deYellowstone (el primer de tots), als Estats Units d’Amèrica.

• Coneixes alguna espècie que estigui en perill d’extinció?

Resposta oberta. Els més fàcils de conèixer són els animalsi, en concret, molts mamífers. Totes les espècies derinoceronts ho estan, així com molts grans felins (totsmenys el lleó), la gran majoria de cetacis misticets i elsgrans primats. Hi ha molts amfibis en perill d’extinció,però són espècies poc conegudes. També perillen gransrapinyaires i alguns peixos que han estat víctimes d’unapesca abusiva.

PÀGINA

• Què és el que et crida més l’atenció d’aquests camps derefugiats?

Resposta oberta. Es pot comentar la tristor o mancad’alegria palesa en les cares de gairebé tothom, fetsindicatius del desànim i la desesperació. Aquestessensacions, juntament amb la forçosa lluita per lasupervivència poden desencadenar situacions violentesque encara ocasionaran més refugiats… I es va construintun cercle viciós que es retroalimenta si no s’hi posa remeia partir de molta ajuda humanitària.

PÀGINA

• Què permetria l’increment dels ajuts econòmics dels païsosmés rics als més pobres?

Recuperar l’agricultura (fase bàsica per garantir aliments atota la població) i millorar els serveis bàsics dels dos gransàmbits prioritaris arreu: la sanitat i l’educació.

• Què en penses, d’aquesta altra definició del terme salut?

Resposta oberta. Se’n parla més en les pàgines 17 i 18d’aquesta guia.

122REPORTATGE

121

120

119

118

117

116

115

114



152

GUIA

12 S O L U C I O N S

c

a

c

c

Cal reduir els nivells de consum.

Resposta oberta. De tota manera, el desenvolupamentsostenible no hauria de ser una utopia per a ningú.

Resposta oberta. Resposta model: Fotografia del’esquerra: plantar-hi més palmeres i altres plantesadaptades al clima de la població (pràcticament no n’hiha). Fotografia de la dreta: aplicar una política d’estalvienergètic (hi ha un excés de llums oberts, cosa queimplica un consum exagerat d’energia elèctrica).

PÀGINA

Resposta model:

Reciclar tots els residus aprofitables, per evitar elconsum excessiu de recursos naturals.

Reduir el consum d’energia tot el possible, per evitar-neel malbaratament.

Retornar tot el que no utilitzem perquè pugui seraprofitat.

Reparar els aparells espatllats en lloc de llençar-los.

Reutilitzar tot el que sigui possible.

• Retornar i reparar.

• Perquè retornar és un pas previ a reciclar o reutilitzar, ireparar, un pas previ a l’acció de reutilitzar.

A: Contaminació atmosfèrica. B: Contaminació del sòl per abocament de residus. C: Contaminació del sòl per abocament de residus. D: Contaminació atmosfèrica. E: Contaminació de l’aigua per abocament de deixalles. F: Contaminació de l’aigua per abocament de deixalles.

PÀGINA

Cal marcar amb una creu totes les fotografies exceptuantla que representa la creació de parcs naturals (acció queprotegeix la biodiversitat). Aquestes cinc fotografiesrepresenten:

Incendi forestal.

Tala forestal descontrolada.

Dessecament de llacs.

Comerç d’espècies animals.

Caça de balenes.

• Podem definir la salut com el benestar físic? No, no ésuna definició completa.

• I com el benestar físic i psíquic? No, la definició continuasent incompleta.

• Quina relació hi ha entre la protecció del medi ambient ila salut? Sense un entorn (medi ambient que ensenvolta) sa, és difícil parlar de salut en el sentit mésampli del concepte.

• La protecció de la salut és cosa de les institucions, o totshi tenim alguna cosa a fer? Tots hi podem fer moltescoses. Per exemple, proposem un seguit d’activitats perfer a l’escola que tenen com a finalitat educar per a lapromoció de la salut. Aquestes activitats es troben al’apartat “Fes salut”, al final del llibre d’activitats.



• No, moltes de les zones més poblades del món no sónles que més aliments consumeixen.

• Perquè la riquesa està mal repartida. Hi ha països ricsque, tot i ser menys densos quant a població, podenpermetre’s una alimentació més diversa i abundant.

• Amèrica, Europa i Oceania.

• Àfrica, Àsia i Amèrica (Central i del Sud).

• A més riquesa, més consum.

• Cal repartir més la riquesa i, d’aquesta manera, és clar,també es repartirà més bé el consum d’aliments.

Fes-ho.

Resposta oberta. La clau de la resposta ha de ser parlar derepartir i compartir molt més del que es fa ara.

• Gairebé tots els problemes ambientals estan relacionats.Una relació que no s’esmenta en l’article és, perexemple, la de qualsevol dels problemes ambientals i lasuperpoblació humana.

• Per exemple, el que representa l’excés de residus urbans.

reduir reutilitzar

retornar

reciclar reparar

128QUÈ HAS APRÈS?

126EIX TRANSVERSAL

125PROCEDIMENT

REPORTATGE

124

123


4

3

2

1

121QUÈ EN SAPS?



153

GUIA

12SNOICULOS

• Perquè el globus és fet d’un material que és elàstic peròfins a un límit; quan s’augmenta la pressió al seu interior(omplint-lo d’aire) i se sobrepassa aquest límit, es trenca.

• Una temperatura lleugerament superior a l’ambiental.Aquest augment és ocasionat pel traspàs de calor del cosde cada nen i nena (que està a una mica més de 36 °C)cap a l’aire de l’aula. Cada nen i nena actua com unapetita estufa amb el termòstat fixat a 36,5 °C.

• En la que hi ha els nens i les nenes.

• A l’inrevés.

• Els metàl·lics (potes de taules i cadires, etc.), principalment.

• Els de fusta i de plàstic (marcs de les finestres, persianes,part superior de les taules, etc.), principalment.

Cal dibuixar un corrent de convecció que tingui la partinferior a l’alçada dels nens (que actuen com a font decalor que escalfa l’aire del voltant, que ascendirà) i lasuperior, al sostre (on l’aire es refreda més, en estarallunyat de les fonts d’escalfor).

PÀGINA

En les tres fotografies de la columna de l’esquerra veiemgrans construccions basades en el ciment i el formigó(grans edificacions i carreteres) que transformenradicalment l’entorn natural. En les tres fotografies de lacolumna de la dreta també hi veiem l’impacte deconstruccions que utilitzen els mateixos materials que a lesprimeres, però que són, més respectable amb l’entorn.

Les tres de la columna de l’esquerra han degradat moltmés l’entorn natural original. Les de la columna de ladreta ensenyen canvis més ben integrats.

Substàncies pures: No se’n pot identificar cap.

Mescles: Aigua de mar, aire, pintures, ciment, etc.

Contaminació de l’aire: fotografia 2.

Contaminació dels sòls: fotografia 3.

Contaminació de les aigües: fotografia 1.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: E, B, A, D, C.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

VIA 3

VIA 2

130

129AVALUACIÓ TRIMESTRAL 9. 10, 11, 12

Observa la fotografia i contesta:

• Quin element de la fotografia és una font d’energia?

Per què?

• Quin element de la fotografia és un receptor

d’energia?

Per què?

• Escriu un altre exemple en què es manifesti la relació

entre una font i un receptor d’energia:

Descriu cada tipus d’energia:

� solar:

� combustible:

� eòlica:

� geotèrmica:

� hidràulica:

� mareomotriu:

� nuclear:

155

GUIA

Proposta d’avaluació final A

Classifica els materials següents:

conductors de l’electricitat:

aïllants de l’electricitat:

Afegeix un element en aquest circuit elèctric:

Explica com construiries un electroimant:

Dibuixa quatre instruments que, com aquests, són palanques:

plàsticllautóceràmicafustaplomvidrecoureferrosuroalumini

156

GUIA

Proposta d’avaluació finalA

Dibuixa l’esquema d’un alzinar:

Observa la xarxa tròfica següent:

Ara contesta les preguntes següents:

• Quins dels éssers vius de la xarxa tròfica anterior són productors?

Per què?

• Quins dels éssers vius de la xarxa tròfica anterior són consumidors herbívors?

Per què?

• Quins es poden considerar consumidors carnívors?

Per què?

157

GUIA


Relaciona:

aparell funció

digestiu • • captació de l’oxigen

respiratori • • eliminació de les substàncies de rebuig

circulatori • • transport de les substàncies nutritives i de l’oxigen

excretor • • captació de les substàncies nutritives

Ordena el nom de les funcions següents segons el recorregut que els alimentsfan en l’aparell digestiu:

Observa l’esquema i explica l’intercanvi de gasos que s’hi representa:

Descriu el funcionament del cor:

masticaciódeglucióabsorciótransformacióeliminaciósalivació

158

GUIA


Explica el funcionament del sistema excretor:

Escriu les diferències entre les plantes fanerògames o a les plantes criptògames:

Explica l’ovoviviparisme:

Escriu dues frases utilitzant totes aquestes paraules:

�

�

trompa de Fal·lopipenisvaginaconductes deferentsvulvapròstata

testiclesúterescrotllavisovarisvesícules seminals

159

GUIA


Ordena cronològicament aquesta seqüència sobre la fecundació humana icompleta els dibuixos que falten:

Escriu cada un dels noms següents en el lloc corresponent del dibuix:

pol sudhemisferi sudequadorpol nordhemisferi nordeix

160

GUIA


Completa la graella:

Classifica els agents modificadors de l’escorça terrestre següents:

agents externs:

agents interns:

Ara escull-ne un i explica quina acció exerceix sobre l’escorça terrestre:

Relaciona:

roques • • formació • • exemple

magmàtiques • • acció dels agents externs • • pissarra

sedimentàries • • canvi de roques magmàtiques i sedimentàries • • granit

metamòrfiques • • refredament del magma • • argila

Escriu què mesura cada un dels aparells meteorològics següents:

termòmetre: psicròmetre:

baròmetre: higròmetre:

anemòmetre: pluviòmetre:

glaçvolcàmarriuplujaterratrèmolvent

161

GUIA


tipus de moviment temps de realització efectes que produeix

moviment de rotació

moviment de translació

Relaciona:

tropisme moviment

higrotropisme • • Les fulles i les tiges creixen cap a la llum.

fototropisme • • Les arrels creixen cap a les zones del sòl més humides.

quimiotropisme • • Les arrels creixen cap al centre de la Terra.

geotropisme • • Les arrels creixen cap a les zones del sòl més nutritives.

Escriu, en cada cas, el mecanisme de defensa que fa servir l’animal:

Escriu el nom de cada una de les parts indicades en el dibuix:

Escriu quin òrgan és l’encarregat de realitzar les funcions següents del sistemanerviós central:

Controlar tota l’activitat del sistema nerviós:

Coordinar els moviments i controlar l’equilibri:

Controlar l’activitat d’òrgans com el cor i els pulmons:

Reunir la majoria dels nervis del cos:

162

GUIA


Dibuixa en el requadre un esquema del globus ocular i situa-hi cada una de lesparts següents:

Ordena cronològicament les frases següents relatives al mecanisme de l’audició:

Les vibracions del timpà són transmeses al martell, i d’aquest a la resta d’ossets.

Quan les vibracions arriben a la membrana del cargol, el nervi acústic envia estímulsnerviosos al cervell.

La membrana timpànica vibra.

Les ones sonores són captades pel pavelló auricular i conduïdes fins al timpà.

En l’orella interna, les vibracions són transmeses als líquids que hi ha a l’interior delcargol.

Completa cada frase amb una de les paraules següents:

La és formada per .

Els àtoms, al seu torn, són formats pels i els ,

que integren la part central de l’àtom o , i els ,

que es mouen al voltant del nucli.

Escriu en el requadre de cada frase una S, una L o una G, segons que facireferència a les propietats que presenten els sòlids, els líquids o els gasos,respectivament:

Presenten diferents graus de duresa. Tenen forma pròpia.

Presenten diferents graus de viscositat. No són compressibles.

No tenen forma pròpia. Són compressibles.

neutronsàtomsprotonsmatèrianuclielectrons

humor aquóshumor vitricristal·lípupil·laretinaúveaescleròtica

163

GUIA


L’energia

És capaç de diferenciar entre el que és una fontd’energia i un receptor d’energia.





Les fonts d’energia

És capaç d’enumerar i de diferenciar les fontsenergètiques renovables de les que no ho són, aixícom també d’identificar les contaminants.





La conductivitat

És capaç de classificar els materials segons la sevaconductivitat elèctrica.





El circuit elèctric

És capaç d’identificar els elements que formen uncircuit elèctric.





L’electroimant

És capaç d’explicar el funcionament d’unelectroimant.





La palanca

És capaç d’identificar les parts de la palanca endiversos instruments d’ús quotidià.





ESCRIU...6

EXPLICA...5

ESCRIU...4

CLASSIFICA...3

ESCRIU...2

OBSERVA...1

164

GUIA

Valoració de l’avaluació finalA

Els ecosistemes

És capaç d’identificar i enumerar poblacionsd’éssers vius.





La xarxa tròfica

És capaç de classificar els éssers vius en productors,consumidors i descomponedors.





La funció de nutrició

És capaç de relacionar diferents aparells amb laseva funció.





L’aparell digestiu

És capaç d’ordenar el recorregut que fan elsaliments per l’aparell digestiu.





L’aparell respiratori

És capaç d’explicar el procés d’intercanvi de gasosque es produeix en els alvèols pulmonars.





El cor

És capaç de reconèixer les diferents parts del cor,així com també els seus moviments i la sevafunció.





ESCRIU...12

OBSERVA...11

ORDENA...10

RELACIONA...9

OBSERVA...8

ESCRIU...7

165

GUIA

Valoració de l’avaluació final A

L’aparell excretor

És capaç de reconèixer les diferents parts del’aparell excretor, així com també el seufuncionament.





La reproducció en les plantes

És capaç d’identificar les funcions de les plantesfanerògames i diferenciar-les de les criptògames.





La reproducció en els animals

És capaç de diferenciar entre els animals ovípars,ovovivípars i vivípars, així com de saber-ne lescaracterístiques principals.





La reproducció en les persones

És capaç d’enumerar les parts més importants del’aparell reproductor femení i del masculí.





La fecundació humana

És capaç d’ordenar cronològicament el procés de lafecundació humana.





El planeta Terra

És capaç de localitzar l’eix de rotació, l’equador, elshemisferis i els pols.





ESCRIU...18

ORDENA...17

CLASSIFICA...16

EXPLICA...15

ESCRIU...14

ESCRIU...13

166

GUIA


El moviment de la Terra

És capaç de definir els moviments de rotació itranslació terrestres.





Els agents modificadors de l’escorçaterrestre

És capaç de classificar els agents modificadors del’escorça terrestre entre externs i interns.





Les roques

És capaç d’identificar els diferents tipus de roques iconèixer-ne l’origen.





124

Els aparells metereològics

És capaç d’explicar l’utilitat dels aparellsmeteorològics més habituals.





Els tropismes de les plantes

És capaç de definir els diferents tropismes de lesplantes.





Els mecanismes de defensa en els animals

És capaç d’identificar les diferents estratègiesdefensives dels animals.





ESCRIU...24

RELACIONA...23

ESCRIU...22

RELACIONA...21

CLASSIFICA...20

COMPLETA...19

167

GUIA

Valoració de l’avaluació final A

El sistema nerviós

És capaç d’assenyalar les diferents parts del cervell.





El sistema nerviós central

És capaç d’identificar els òrgans que formen elsistema nerviós i conèixer-ne la funció.





Els ulls

És capaç de dibuixar un esquema del globus oculari de localitzar-hi els òrgans que el formen.





L’oïda

És capaç d’ordenar una seqüència sobre el procésque té lloc en el mecanisme de l’audició.





L’estructura de la matèria

És capaç d’identificar les partícules que formen lamatèria.





Els estats de la matèria

És capaç d’identificar les propietats genèriques delssòlids, els líquids i els gasos.





ESCRIU...30

COMPLETA...29

ORDENA...28

DIBUIXA...27

ESCRIU...26

ESCRIU...25

168

GUIA


169

GUIA

Informe de l’avaluació final de 6è A

Iden

tifi

ca f

on

ts d

’en

erg

ia i

les

clas

sifi

ca e

nco

nta

min

ants

i n

o c

on

tam

inan

ts.

Co

nei

x el

fen

om

en d

e la

tra

nsm

issi

ód

’en

erg

ia.

Cla

ssif

ica

els

mat

eria

ls s

ego

ns

la s

eva

con

du

ctiv

itat

elè

ctri

ca.

Iden

tifi

ca e

ls e

lem

ents

d’u

n c

ircu

it e

lèct

ric.

Exp

lica

el f

un

cio

nam

ent

d’u

n e

lect

roim

ant.

Iden

tifi

ca le

s p

arts

d’u

na

pal

anca

.

Iden

tifi

ca i

enu

mer

a p

ob

laci

on

s d

’éss

ers

viu

s.

Dif

eren

cia

gru

ps

d’é

sser

s vi

us

din

s la

xar

xatr

òfi

ca.

Iden

tifi

ca le

s fu

nci

on

s d

e d

iver

sos

apar

ells

isi

stem

es d

el c

os.

Co

nei

x i i

den

tifi

ca e

ls p

roce

sso

s q

ue

inte

gre

n la

fu

nci

ó d

iges

tiva

.

Co

nei

x el

pro

cés

d’in

terc

anvi

de

gas

os

qu

ees

po

rta

a te

rme

en e

ls a

lvèo

ls p

ulm

on

ars.

Iden

tifi

ca le

s ca

vita

ts c

ard

íaq

ues

in

’en

um

era

els

mo

vim

ents

.

Co

nei

x le

s d

ifer

ènci

es e

ntr

e le

s p

lan

tes

fan

erò

gam

es i

les

crip

tòg

ames

.

Co

nei

x le

s d

ifer

ènci

es e

ntr

e el

s an

imal

sav

ípar

s, o

vovi

víp

ars

i els

viv

ípar

s.

Co

nei

x el

s ò

rgan

s q

ue

form

en l’

apar

ell

rep

rod

uct

or

fem

ení i

mas

culí.

NOM DELS ALUMNES

170

GUIA

Informe de l’avaluació final de 6èA

Loca

litza

l’ei

x, l’

equ

ado

r, el

s h

emis

feri

s i e

lsp

ols

ter

rest

res.

Co

nei

x el

pro

cés

de

fecu

nd

ació

hu

man

a.

Co

nei

x el

s m

ovi

men

ts d

e ro

taci

ó i

tran

slac

ió t

erre

stre

s.

Enu

mer

a el

s ag

ents

mo

dif

icad

ors

de

l’esc

orç

a te

rres

tre

inte

rns

i ext

ern

s.

Iden

tifi

ca e

ls d

ifer

ents

tip

us

de

roq

ues

i el

seu

ori

gen

.

Co

nei

x la

uti

litat

del

s ap

arel

lsm

eter

eolò

gic

s m

és h

abit

ual

s.

Co

nei

x el

s d

ifer

ents

tro

pis

mes

de

les

pla

nte

s.

Iden

tifi

ca le

s d

ifer

ents

est

ratè

gie

sd

efen

sive

s d

els

anim

als.

Co

nei

x le

s p

arts

del

cer

vell.

Iden

tifi

ca e

ls ò

rgan

s q

ue

form

en e

l sis

tem

an

ervi

ós

i co

nei

x le

s se

ves

fun

cio

ns.

Iden

tifi

ca e

ls ò

rgan

s q

ue

form

en e

l glo

bu

so

cula

r.

Co

nei

x el

s p

roce

sso

s q

ue

es d

on

en e

n e

lm

ecan

ism

e d

e l’a

ud

ició

.

Co

nei

x le

s p

artí

cule

s q

ue

form

en la

mat

èria

.

Iden

tifi

ca le

s p

rop

ieta

ts g

enèr

iqu

es d

els

sòlid

s, e

ls lí

qu

ids

i els

gas

os.

NOM DELS ALUMNES

L ARCA - Text-La Galera · El projecte text-la galera dins de l’estructura curricular ......

Documents

Transcript of L ARCA - Text-La Galera · El projecte text-la galera dins de l’estructura curricular ......