L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANY XI ti . BARCELONA 3O

CONDICIONS

D B S E T E M BR E

DE LA PUI

DE 1890.

JLICACIÓ

NÚM . . 4 3 .

EXCURSIONS

MKMOIUA. DH LA PARTICULAR Á PRADIÍS, CII;IUNA, SI;IÍRA DEL MONTSANT,

CAKTOIXA D' ESCALA-DEI, VILA Y MONTANYAS DE TIVISA V MONASTIR

DE CARDÓ. Del 24 al 3o d' Agost de 1889.¡Conllnaadú.)

Ja hem dit que Ciurana cslá posada en lo replá d' una llarga yestreta cos[a rodeijnda de fondos precipicis, lo qual fá que '1 po-blé no tinga mes que duas surtidas, que son to camí de¡Prades per

per lo single que dona al N. fins al barranch que s1 esllavlssaper sa falda. Aquest es el que s' ha d' agafar pera trobar la carre-tera de Reus y Cornudella, ó entrar en^lo Priorai. Per anar á Al-barca també se segueix lo propí camí fins al citat barranch, des-prés del qual se troba ja tot lo terrer cuben deis richs vinyarsque per formar pan de la referida comarca gosan de fama general,Lo viarany queconduheixá aquest últitn poblé, passa durant llarch.tret per las vessants de la serra de Prades cap al N. fins arribarprop d' una important masía, en qyal lloch se passa altre torrentpera irobar desseguida la carretera que acaba en lo confí de la pro-

- 378 -

vlncia cap á Lleyda, Mancant per aquesta vía Be vá acostantse lafalda del Montsant, per la que puja pausadament la carretera finsseguir per dessota del tossal, en tjual part superior se présenlaarrenglerat lo caseríu d' Albarca. Se deixa dita carretera al trobar1' extrdm d' aquella costa, entranise en lo poblé per una petitapujada que s' uneix á la meteíxa. En las inmediacions d' Albarca

Es Albarca poblado d' escussos recursos, tenint sos habitanisla molestia d' liaver de recorrer una respectable distancia pera pro-curarse I1 aygua indispensable pera las atencions de la vida. Lageni del país es de carácter francb y obert. Posat sobre una per-Uongada vessant de la montanya, per lo Miljdia domina gran pandel Priorat y serras de Prades y peí Nort la dotada que acabaen lu serra de la Llena. Sos carrers son estrets y torts, y la iglesiaparroquial, de nova consirucció, res ofereix de particular. En ella's conserva una imatge, baix la advocado de Ntra. Sra, dei Mont-sant, que abans de ser abandonada tenia son lloch en la ermitaconstrubida en lo mes elevat de la montanya, y que encara segueixen peu; es escultura de molt dubtós gust y d' escassa antígtietat.

Sortint d'Albarca, acotnpanyat d ' un bon práctich, abans decomensar lo dia, pot, desde '1 cim del Montsant, assistirse al gran-diós espectacle de la suriida del sol. Una hora s' emplea en la pu-jada de gran pendent, que 's dirigeix per la vessant Non, sobre unterrer constiiuhit per grossas massas de congiomerat calis. A midaque 1' excursionista s'acosta al cim s1 aixampla considera ble mentí '

1 h o rizó; al arribar á daltsedona volta á un petit turó fins á dominarlo costat oposat de la propia montanya. ¡Quin magnífich espectacle,y Q uin b ermos pan ora ma desde 100O me tres sobre 1 nivell del m a r!Ab quina fruido se contempla la aparició del gran astre sobre 1'espav encara boy ros, y de quina mañero los encesos raigs esbar~geixen ¡nsensiblement las ombras que naixen de valls y dotadas,com si esporuguidas per la claror fugissen espantadas á refugiarseen lo sí de la térra, fins que per últim, y sens donarse d' éll comp-te 1'espectador mes atent, se troba en pié dia, y 1'espay nnegat"per la llum! Es en veritat lo renaixement de la ¡legenda tilosó-fico-relligiosa del antich Egipte,

Desde '1 cim del Montsant y enfront al Nort forma la meteixa

- 379 -montanya una curta dotada en Ja que avuy queda abandona! lopeiit y poljre edirici que tou abans capella de la Verge; á sos peuss1 extén la esireía vaJl en que s' assenta lo poblé d' Ulldemolins,lencat per la serra de la Llena que 's descubreix d' un extrém alaltre; per dessobre d' aquesta s' extenen las espayosas planurasdel Urgell, deixantse veure algunas de las poblacions mes pro-peras, destacantse sobre '1 fons negros de las señaladas que s'aixecan eslabonadas fios ais Pyrineus, la ciutat de Lleyda, ab loty trobarse á respeciable distancia; en direcció á Llevant corren lasmontanyas de Prados fins á confondres ab las de la marina, peraquéllas, y partint de la perceptible escletxa del cotí d1 Alforja, sesegueix ab la vista lo blancb trassat de la carretera de Reus iinsque termina sobre las serras de la Llena al tocar en la provinciade Lleyda, y sense que 's perdí cap de sas revoltas en tanllarch tret. Ciurana y la major pan deis pobles del Priorat comCornudella, Poboleda, Torroja, La Morera, etc., quedan com sidiguessem ais peus del espectador. S' aixecan per lo Mitjdia lasmontanyas déla Mola, la serra de Llaveria y las de Tivisa, mesallá lluny las de Rasquera, y darrera de las primeras apareix lablavenca superficie de lo mar.

Tota aquesta pan del Montsant es seca y desolada. Seguint locim en direcció al Oest en la concavitai que forma una penya,queda una obsnura que dona pas á la coneguda en lo país perQova Santa del Monisant. Al penetrar en dlla, pera lo que hi baque pendre la precaució d' anar acompanyat d' un bon práctich,que dificilmeni se troba per esser raríssimas las ocasions en quees visitada, se presenta nn ampie espay d' irregulars formas, seguintpromptameni una especie de corredor á qual fi hi ha que baixarpera salvar lo gran desnivell que te la térra; se continua camtnantper diferenias revohas de la cova fins á esiar en la que s1 anomenalo Setter, espay de grandiosas proporcions cobert per una extensavolca de pedra y que per baix se resol en una concavitat deparets lusas inclinadas cap al centre á manera d' ampie embut.La escassa llum que donan las teyas no deixa formar idea exactade sa profonditat; es ab tot y aixó la pan mes important d' aques-

La bateada de la montanya se fa en direcció Nordestper desso-

ta del cimal fins á arribar á poca diferencia, sobre Cornudclla,y ja Uavors lo corriol que 's pren, va serpentejant per Ja vessantdéla meteixa montanya pera trobar en sa falda los vinyars delPríorat. Un rato abans se passa molt prop de la ermita de SantJoan, en bou csiat de conservado y rodejada deis indispensablesxiprers. Per entremitj d1 aquellas vinyas se segueix la falda delMontsant en direcció oposada á la anteriar, y un cop passada unapeina masía construhida al costat del camí, y á bona distancia dela meteixa, se pronuncia la cosía que puj'a fins al puig en que estásituat lo poblé de La Morera. En aquést sois crida la atenció lapetita portada de la iglesia, com fragment conservat del templeanterior y que fou cretnai en la guerra de la Independencia per I1

exércit francés. Dita porta que serveix d' ingrés al modern edifici,consta d tin vano en pie n Li cintra ata dos toros en degradaciosostinguts per igual nomhre de columnas per cosiat, adossadas alintradós d' aquéll, es d' esul IIÍZJUIÍ y u' extremada senzillesa quereiiexa la escassa importancia de la desupareguda fábrica.

Dista La Morera de Scuia-Dei una hora escassa en direcció unamica decantada á Ponent, quedant emplassada la Cartoixa en larecolzada á que dona lloch lo turó de La Morera y la falda dümiíjdia del Montsant, quasi amagada en la dotada que forma loterrer, á la que hi ha que anar baixant desde dit poblé per entrelus vinyas d' aquesta p¡m del Priorat. No hi cap dubte que laposkió del edifici seria deliciosa en los temps en que sos encon-torns estavari coberts d esp&ssos boscos, pero avuy te la monoto-nía de las gratis extensions plantadas de ceps.

Hés dirém de la que fau en sos bons temps la rica Cartoixa,primera d' Espanya, fundada en el sígle xn per Alfonso lo Cast;la Assocució ho sab ja, com coneix també son actual estat per al-tras excursions verificadas al mereix Jloch. Avuv se vá allí á véure

destruhits y archs y voltas fets á trossos; heus aquí la única y solacosa que troba qui 's passeji per las hortas en que s' ha convertirlo solar de tant poderosa comuniíat monástica De lo que fouiglesia resisteix encara la acció del temps pan de la volia apun-tada y d' estil románich que lacubria, permetent son gruixy sólidaconstrucció que sobre ella arrelin diferentas plantas, y especial-

ment un pí que en superba posa ha crescut ufanos adquírintrespectable alsada. Lo sagrari, pósala continuado del presbiteri,

obra probablement dül sigle xvn pertany al estil Uavors dominani;los preciosas mármols que '1 revestían, dividits en fragments, deres serveixen, y de lo que fou claustre, celdas y dependencias, soislos resios escampáis per tot arréu marcan llur emplassament. Detota manera queda ben senyalada la especie de reconsirucció de queaquest edífici fou objecte en los últims sigles, que per la moltaimportancia que tingué l*deixá hórfe de valor arqueológich,

oeg ui n t lo Hit d un? riera se trooan al pocn rato las casasde Scala-Dei. conjunt d1 edificis de diferents condicíons que for-mavan pan del monastir, y desde ahont per camí de ferradura, sevá successivament passant per diterenis collets, de constitucíó are-nisca, que forman la térra d' aquest costal del Priora!, apariantsescmpre de la falda del Montsant. Una hora després, y ni terminaruna revolta del camí, se posa á la vista lo polile de Vilclla Alta, obson blanch caseríu apinyat dessoia lo barroch carnpanar de laiglesia, y una mica mes enllá Vilellu Büixa se deixa veure formanttambé un compacte aplech d' edificis. Mes tari la configurado delterrer permet descubrir la ribera de Ciurana y '1 poblé de Tor-roja sobre la vora esquerra, y al poch lemps d' haver donat voltaá la monianya en qual cirn se troba la ermita de la Consolado,s' arriba á Gratallops, posat també sobre un deis collets abans re-ferits, á las duas horas próximament de Scala-Dei. Poblé aquestd'aspecte modern res hi ha que fixi la atenció. La iglesia sem-bla obra del últim sigle; sa planta es de creu llatina ab cúpula enlo crehuer, y '1 campanar de forma vuytavada acabant en xapitell;es lo lipo general en la comarca.

JOAQUIM DE GlSI'ERT.

(Continuará.)

líxctiRsió DE SANT JULIA DK VIUTORTA AL SANTCIRI DR NOSTRA

SBNYORA DK CABRERA, PER RODA Y L' ESQUIROL.—28 d' Agost

de 1890, (pariicular.)Trovantse á Sant Julia de Vilatorta nostre consoci En Fran-

cesch Carreras y Candi emprengué la excursió desús dita. Lo ca-

mí que seguí fou una línea mes ó menys dreta, segons lo lerrer hopermetia, envers lo Non. Pi.ssá .ils 3o minuts per entreoiitj de lavila de Folgarolas ¡notable per sa portalada y capitells lománichsy góticas sepulturas} y lo dolmen y capella de Sant Jordi en loPuig-sas-llosas; y sempre per curriols y carains carreters, per des-sota la capella de Sant Jaume, arrivá á la antiquíssima Roda, undeis mes importants centres fabrils que posseheix l¡i regió Auso-nense. De Vilatorta á Roda hi estigué i hora i5 minuts, passantper entre camps conreuhats y pedreras en explotado en los voltsde Folgarolas. „

Visitada la iglesia, barroca y gens notable, emplassada en la paríanti^a ó sia en la vorera esquerra del Ter, fen vía envers 1' Esquí-rolf nom donat vulgarment á Santa Afana de Coreo. Ais 40 mi—nuts ovirá dalt d' un serradet mes baíx que lus singleras que 'J ro-deixen, mit] tapai per las bromas del Ter, lo románich monastir

al camí per hont passava, mes d' impossible accés per aquell cantó,

sos costáis aquella montanya, impedeix lo pas á quí hi vagi delaltre costat. A uns i5 minuts mes de marxa, ovirant al liunyVich, Manlleu, Sant Hipo\it de Voltregá y la Gteva, 's distingeixenfonsat en la Plana lo íeixuch y quadrat campunar de Sant Mar-tí sas Corts (20 minuts apartat del camí que seguía) que recordaextraordínariament al de Sant Sadumt d1 Osortnort en las Gwr-Herías.

rol, ümplassat en una altura que s' ovira de bastara lluny. Abansd'cmrarhi digué'1 guia:

—Al Esquirol no j ' hi entra ni per mar ni per térra.—¿Donchs per hont?—Per las rocas.Y efectivament té rahó'1 ditxo, puix que'1 camí, rocós já al

lo terrer, com mes s' acosia a] Esquirol, evidenciant la existenciad' un inmens Hit de roca, damunt del que, pochs palms de térraforman las feixas de migrat cultiu ó escás arbrat que 's percibeixenentre tañí de terrer herm, com es el que forma aquell inmens

- 383 —

viva. Axí se compren que en !' espay de 3o anys, 1'Esquirol, ó sia Santa María de Coreó, hag-i disminuit de pobla-d o d1 un modo important, puix de 1700 y pico d' habitaras hapassat á ;o34 que dona lo darrer cens, presiant notable contingentde sos vehins, á las fábricas y colonias fabrils establertas en aquestespay de temps, en las voras del Ter.

La iglesia parroquial de Santa María es gran y espayosa; mes,

campanar y los alterosos xiprers del cementir davant de la portaprincipal. Las casas están edificadas da munt la roca viva, inseguimlo meteix ordre que en las demes del territori Vigatá: sobre deisportáis, las Uossanas de pedra portan, inscripcións alusivas al oficidel propietari, feíxa de llur ennstrucció, emblemas y lemas piado-sos eteí petitas pía taform as surten en tora a cado costat de Jas fin es~tras pera posarhi testos de flors; molías ostentan llargas balcona-das de fusta etc.

Separada del poblé envers NE, y al cantó oposat d' un rieralque passa peí peu del turó, hi ha una barriada coneguda per car-rer del Poní, per causad'un pintoresch pontet románich de cinchu lis, en lo que es antich cami d anar á Olot. passEint per enn Toni'grñs, altre petit y apartat barri del Esquirol en un alt serrat, y cála Rotllada. Deixá eix pont y cami per empendre un dolent cur-riol que dretament condueix á Sant Julia de Cabrera, parroquiaformada per casas escampadas al peu de las singleras y vertenis deNostra Senyora de Cabrera, endosa dinsloierme municipal deSanta María de Coreó que arriva fins la divisoria de lasprovindasde Barcelona y Girona. De Vilatorta á Cabrera, tarda cinch horasen arrivarhi. La iglesia de Sant Julia, petita, es poch imponant,apareixent en encisador conjunt, envoltada pels xiprers y tanca delcemeniir. Junt á elle duas casas mes, forman lo sol conjunt de po-blat. Lo dia aquell era '1 de sa festa ma¡or que ab ben poch s1 biconexía: ofici solemne, bailadas á la tarde en una de las masías, ytir al blanch primitivament organisat ab un pollastre y un colomlligats per una pota, al que 's fá precís tombar d1 un cop de pedraá la distancia de 3o passos.

La asecnsió de Sant Julia al cim del single hont es la ermitade la Mare de Deu de Cabrera (1 hora} es cansada per la forta

pendent del viarany que hi condueix, passant peí mit¡ d' una altay espessa roureda plena de boixos y falgueras. Est viarany quedadel tot cambiar al entrar en la provincia de Girona y terme deFulgás, peí coll de dessota '1 Santuari, transformantse en empe-drjt y arreglat cami't que si bé no disminueix en sa pendent,aumenta en ampiaría, essent tot éll de prop dos metres. No *s des-cubreix la Capella tins que s' hi es. L' edifici, modern, consta d'una sola ñau de regulars dimensións, ab campanar altaros de cu-berta punxaguda. Porta la data del T611 podent esser continuadord' un altre mes antich enderrocat al edificarse 1' actual. La single-ra forma una gran plataforma en son extrém Oriental, ocupadaper la Capella, una masía y varias feixas de conreu; s1 estreny endirecció NO. d' aytal manera que durant un ilarch espay de200 á 3oo metres, varía sa ampiada, de 12 á 4 metres, haventhisempre '1 precipici dret y espadat á un y a!tre cantó, essent soisaccessible la singlera peí indret que s' hi pu¡a. Una osea esireta d1 unmetre, la separa de la prosecudó del altre costat del propi cim, ápoca diferencia d' igual altura, que s' exten envers las montanyasde Vidrá, sois practicable peí home de cap molt seré. S1 ovirandesde allí las planas de Vich y de O/oí ab munió de montanyasper tots indrets, entre las que produheixen má^ich efecte las retalla-das de las Guillerias ab lo Ter encaixonantshi y obrintse pas person mitj.

Nostra SsftyoK¿i da Cabrsrü podém senyalarlo com lo centredeis dominis del antiquíssim Vescomtat de Cabrera y de Bas. Nohi ha sigut possible trobar per mes que ho busca, en lo territori delprimer, que es proximameni lo compres de Sant Roma de Sau áPruit y á damunt de Sant Pere de Toreltó, n¡ '1 recort ni la exis-tencia de runas que comprobin la d'algún casiell, deis en queapoyaren lo manteiiment de llurs drets jurisdicíotials los senyorsfeudais d1 alashoras.

[mprempta La Renaixt