L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIÓ CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANY IV. BARCELONA 3 I DE DESBMBUE DE I 8 8 I NÚM. 38.

C O N D I C I O N S DE LA P U B U C A C I Ó

—Se suacriu en lo LOCA1, DE T-A ASSOCIACIÚ, PARAHÍS, I O, SEQON. nhontdeulien dirigirse ton*

ASSOCIACIÓ CATALANISTAD' EXCXRSIONS CIENTÍFÍCAS.

En virtut de la c'cccio reglamentaria venneada lo día 12 tic] corrent,la Junta Directiva pera 1' any 18S2 ha quedat constituida del modo se-güent:

President: D. Joaquim Riera y Bertrán.Vice-P'esident: D. Antoni Rubio y Lluch.Tresorer: D. Kamon Vergés.Vocals: D. Arihur Pedrals.

D. Caries García Vilamala.D. Antoni Aulcstia y Pijoan.D. Antoni Torrents y Torras.D. Joseph Ricart Giralt.D. Joan Cardona.

Secretari 1 .«•: D. l'eleerí Casades y Gramatxes.Secretan s."": U. Lluis María Soler.

Barcelona 29 Desembre 18S r.Lo Secretan 2.0

TORNS DE CONFERENCIAS.

.lancr 20.—Tercer congrés internacional geográfich (continuació).— DonJoseph Ricarl Giralt.

— 27.—Calch y lectura de lápidas—D. Eduart Támaro.

SESSÍÓ Y EXCURSIÓ.

any que lindrá llogh en lo Institut de Foment del TravallNacional, á las 8 de la vetlla.

— -2.—Excursióá Sant Fost, Martorellas y Cabanyes. (Sospesa, perrahó del lemps, lo dia que debía teñir efecte).

» Ignasi Cornet.» Ramón Marquet.» Francesch Carreras y Candi.y> Joseph Rabassó y Sagúes.» Joan B. Coromlnas y I.loberas.

VISITAÁ La i;x-COLEGIATA ni.: SANTA AGNA, AVT:V PARROQUIA MAJOR,

¡o día 4 de Desembrc de 1XS1.

Concorregudren á la mateixa los Srs. Támaro, Barallat (Heii-ben1.. Soler, y Casades (Joaquim y Pelegrí).

Situada en lo carrer de Santa Agna, (antiguament dit del Tes-tnment deis Ases,) presenta en ell una senzilla porta, adornadaab baquetons que enquadran la llinda, sosiinguts per Jos escuts dela colegiata, la qual comunica al petit porxo que precedéis a!pjti, en el que s' obra un arch rebaixat apoyat en dos ménsulasescrituradas.

Somíirejat antigua'ment lo pati per un centenar! y soperb olm,lailat fá lemps, presenta en son fondo la severa fatxada ojival deI' i^ksia. formada per la portalada d' archs apuntats-en degrada-ci.i. soítinjíuts per primas columnetas de molt rudimentarís ca-pitells v Liyss.is. O.imunt ¿' ella hi ha un ull de bou y termina enla doMc vessant de la teulada. A má dreta continua lo tnur en Joque dÜas modernas finestras destruheixen altres tams finestralsadornats ab calats de bona época. A má esquerra se vehuen la pa-retde la capella dita de Tots losSantsab una finestra románica un

trafors y finestrals y los edificis de 1' antigua Abadía, avuy casa•lectora í. lJam u rt t de 1Q ía t xa da sobressurten los 111 sos niurs y con~traforts del cimbori, y en 1' ángul esquer I! espadanya pera las cam-panas,

L' interior presenta la forma y planta de Jas vellas fábricas ro-mánicas, y si be 1' ojiva s' observa en la ñau, es ella tan tímidaque no atrevintse á volar, com en son mellor temps, quasi formaarchs rebaixais. En lo cimbori, que 51 alsa en mitx del crehuer y

se presenta mes atrevit. Fou termenat en i5o/ en temps del PriorGualves: y avuy se troba píntat ab molt malt gust.

La part primitiva del temple, que data de 1146, queda redui-cia á la ñau que vá desde '1 crebueral claustre, presetmnt sa volta,lleugerament apuntada, sostinguda per archs, que s' uneixen en

unas claus petitas y toscament travalladas y apoyan en las colum-nas, adossadas al mur, que teñen uns curiosos caphells pcr-fectament románichs. Tres senzills finestrals en ojiva, núsos detot adorno y de reduhit vano, donan llum á aquesta ñau. Losbrassos del creriuer y lo presbiten indican menor fintiguetat, v pre*sentan sa volta de cañó seguit. En 1' ábside existeix un finestral abcalats, tapat completamcnt per lo modern y barroch rciaule.

Lo sol de la iglesia se troba en sa totalitat formal per curiosaslaudas deis sigles xiv, xv y xvi, algunas d1 ellas ab estatuas en re-lien y altres ab escuts nobiliaris, contenint totas enterraments decañonees y cavallers. A mus, sapigut es lo sepulcre de Miquel deBoéra y de Soler, Generalíssim deis exercits de Ferran lo Católichy de Caries J, que 's trova á má esquerra entrant, ab la curiosa es-

La i^lelia conté, i mes del major, varis altars, mereixent citarse"en primer lloch lo del Sjnt Sepiliere, baix qual advocado fou eri-git lo temple per Guillem I, Patriarca de Jerusalem. Aquesta ca-pella s' en diu deis Perdons, per rahó de celebrarshi un Jubi-leu plenari tots los anys los días 16 y 17 de Mars y ' s trova si-tuada en lo bras del creuher de la pan del Evangeli. Tanca aques-ta capella un bon reixit, obra notable de serrallería deis passatssigles. Presenta sa yolta de cañó seguit, y rep la Uum per una pe-tita llanterna practicada en la volta. En l*fc4psídc existeix, comple-tament lapüda, uno Uarga y prima eifUtmra, que sois miradaesteriorment se potveure, y á mes en lo vértice, ó punt d : unió,de la teulada en doble vessant, existeix una petita creu románicaab esgrafiat. Aquesta capella d' aspecte prímitiu ú imponent, t¿ al-gunas estatuas molt rudament travalladas que representan á Jesu-Crist mort, las tres Marías, Sant Joan y los yarons Nicodemus yArimatea, algunas d1 ellas tal vegada de primers del xiv. A me-hi ha en la propia capella una estatua jahent de la Verge, bastaranotable.

Devant de la meteixa existeix la de Sant Joseph y del S. S. Sa-grament, ab grandiosa portalada, formada per dos termas colum-ñas neo~ro manas Que sosten en un cornisamcn 1 especial SLI rrtioniatper un gran escut nobiliari. Kn ella ¿ridan 1' esment quatre qua-dros de Juncosa, que ab meilors llums se podrían concixer sos res-pectius assumptos; lo del retaule, que representa una sagradaFamilia, fá poch temps restaurat, es bastant notable y per últim sond' especial efecte las rajólas de Valencia que cobrcixen lo sol, ypan de las parets, y la gran lauda deis Patrons de la capella.

En T altar de Sant Daniel crida 1' atenció un precios sepulcred' alabasire, obra del xiv, ab estatua jahent, presentant la cara an-terior partida per tres compartiments ojivals que contenen, lodel mitj, una bella estatueta de la Vcrge Maria y 'ls deis dos cos-tats los escuts de la colegiata. En las caras laterals hi ha respecti-

vament un escut llis y un altrc ab una rosa, cnquadrats diniri:d1 uns rosons bellament travallats. A mes GII un racó s' hi conservauna pica d' alabastre, que existía en la Capeila Real de SantaÁgata. Aquesta capeila de S. Daniel, pintada molt impropiament,té la volta estrellada.

A son costal, y al extrem del temple, un estret y fosch passudíscomunica ab 1' antigua Sala Capitular, aviiy cu pella del Ángel, quepresenta una volta ab cinch claus bellament esculturadas, un ros-seto y á mes una bonica fstxadcta que dona pas al claustre.

Finalment, en lo bras dret del crehusr v al cosiat del sepulcrodel dit Boera, hi ha la capeila de Tots los Sants, construccíó no-table deis primers temps del estil ojival, qual volta y murs se tro-van nintats ub lo pitjor gust, y té un gran quadro en lo reiaule, denotable composició.

En la Sagristía, que está divida en duas espayosas salas, penjande las parets alguns quadros de Viladomat y d'altres autors delsigle passat, bastant notables, y á mes se guarda una preciosa imat-ge de la Verge, d' alabastre, obra del xiv, perfectament escul tura ly digne d' esser coneguda.

En lo peu de la escala que porta al camaril hi ha una petita ]¡i-pideta ab aquesta inscripció:

-+- A7. Febroiani. A . D. M. CC. — LXXXIII. obüt. Ray. R.Oreves. de. Ordie. s^sifrulc. cui. ata. requiescat. i glia.

Notable es lo grup"Ó de Santa Agna, ab la Verge á la falda ySant Joaquim, obra del escultor Amadeu, que ocupa la pan prin-cipal del retaule major, 'I que ha vingut á sustituhir 1' anticli queera tbrmat per unas valiosas taulas gótigas, las quals foren conver-tidas ais mes liumüs usos, com á fusta vella; tíns que apiadat d7

ellas nosire ilustrat consoci Rvnt. Vallet las adquirí y avuy con-serva ¡os maltractats fragments en son rnuseu.

Deis antichs ornGmcnts v obicexes de cult, sembla que no 11queda rastre" y per tant res pogucren veure los visitants- Se satque 'ls Reys Caiólichs regalaren un tern de vellut verir.ell ab bro-dats.

SeaLiidament se trasladaren al claustre, que !s trova al peu de laiglesia, ab lo qualhí-comunica una esbelta porta ojival, núa detot adorno, quasj tapada per un cancell. posatfá molt poch temps.

La comumeació del dit claustre ab 1' exterior de 1' Abadía es permedi d' un porxo, ab notable enteixinat, sostingut per una granvíga apoyada en duas cartelas que contenen dos escuts. Un p o m lab dovellas y la creu patriarcal de la Colegiata dona entrada alclaustre baix A la galería superior s' hi puja per una escala pró-xima á dita porta.

Lo claustre es gótich, compost de dos pisos, y penany al xiv.Presenta la severitat del gust románich y 1' esbeltés del ojival.Los fustes de las columnas de la galería baixa son formats per t¡ua-

- , 3 3 -

tre cilindros de marbre adhcrits entre si, tcnint totas los capitellsvbasas iguals. Los archs de contrafort de las galerías s'apoyan enménsulas diferentment esculturadas; y 1' escut de la Colegiatacampeja en los murs. Un enteixinat de fusta forma lo sostre.En las parets, emblanquinadas, s' obran los portáis adovellats quecomunican ab diferents dependencias, y com notable mereíx ci-tarse Ja faTxadeta de la capella del Ángel formada d' uns portaladaab archs semicirculars en degradado sosttnguts per feixos de co-lumnetas, quals travallats capitells desapareixen sota una cspessacapa de culs. Dos finestrals ab calats y columnetas flanqueijíin laporta. No menys curiosa es la que conduhia al Noviciat, qualsdovellas mideixen uns set pams de llargada.

Lo Noviciat era un grandiós saló, quals ruinas existían fá moltpoch temps al costat NO. del claustre. Sos ennegrits mwse randividits per sis grans finestrals ojivals, sostenint la volta dos archsapuntáis de molla volada 'ls que s' apoyavan en quatrc contraforts.En aquet saló tingueren lloch las Corts generáis que en 1493 cele-bra Ferran lo Católkh.

La güleria alta es molt notable. Sostenen los archs cscarsansfeixosde primas columnetas quals capitells son tots diferentmenthistoriáis, ombrejani aquesta galería la volada de la teulada, sostin-guda per uns caps de viga molt curiosos. L1 única pona notableque presenta es la del chor, qu' es ojival, surmontada de la CreuPatriarcal.

Aniiguament ocupava lo Chor lo centre del temple y fou trasla-dat al lloch actual; mes avuyabmotiu de la colocaciód'unagrossaorga sT ha destruit la volta que '1 sostenía, deventse retallar la ca-diraiia, y construintse un impropi empostissat, sosiingut per dospeus drets de fusta.

L' arxiu de la vella Colegiata, rich en notables documems, nofou mosirat ais visitants, per rahó, segons se 'ls digué, del desar-reglo y confusíó en que 's troban los plechsy rotllos de papers ypergamins ficats interinament áíiins de sachs, sent casi impossiblcson examen.

La primitiva fundació sembla que dma del Comte Ramón Be-renguer IV, en recort de las Crehuadas, establintsc en ella losCavailers Templaris. Posteriorment 1' ocuparen los CanongesRegulars de Sant Agustí, subjecies al Patriarca de Jerusalem, comá membres de 1' Ordre del S. Sepukre, observant hns á i5ya laregla de Sant Agustí.

Lo Rey Alfons II, en son testament fet áPcrpinyá en 1104, lifeudonació de la Colegiala de la vila de Palafrugell, qual Prior con-vertí lo castell de dita vila dit de Sant Maní, en Palaudelsfruits,que 's recullian deis numerosos feus que aquella tenía: y á mes,després de la mort de Dalmau de Palou li concedí la'vila deJofriu, ab sos termes y pertenencias pera la fundació de cinch be-

legiata; mes Paulo V en 1608 restablí á la meteixa los aniich;privilegis, declarantla nuUius diocessis.

Abolida la Colegiata per 1' últim concordat. avuy r¿ lo tílol deParroquia Major, conservant lins fá pochs anys una Curia propia.

EXCURSIÓ PARTICULARÁ BANYOLAS, BÍSALO, SANT JOAN LAS FONTS, OLOT, SANT JOAN DE LAS

ABADESSAS, RIPOLÍ. Y NURIAen los días del X al 12 de Juliol de 188 ¡.

Verificaren la excursió esmentada nostres consocis los Srs. Ba-rallat (Heribert}, Santamaría y Olivó. Sortiren lo día 8 de Barce-lona en direcció á Gerona, en qual ciutat se detíngucren fins íi Jatarde visitant sas mes notables antieuirats y molt especialment laSen, S. Feliu y S- Pere de Galligans. acompanyantlos al Museuinsialat en lo claustre de la última iglesia, nosire soci delegat áGerona, lo cronista de aquella ciutat Sr. Girbai. De Gerona eixi-ren lo propi día envers Banyolas, pod,ent ¡a aquella mateixa nitrecorrerlas voreras de son magnífico, llach disfrutant d' un bonichefecte de lluna. W endemá se dirigiren á Porqueras al altre costatdel estany pera visitar son notable temple románich, en qual inarésT Tt A 1 ' ' A'\ ' \]t> t h A

íals que en los pnmers temps de la arquitectura cristiana [basílicas¡latinas) s' acostumavan á colocar en la entrada del presbiteri,sostingut aquell arch per duas robustas columnas coronadas pergrossos capitells exornáis de figuras alegóricas. A la vora del llachque té un kílómetre de llarch, essentsa ampiada mitiadeaooá }oometres, se troba 1' establiment d1 aygua sulfurosa \Fottt pudosa);las Asninas ó Tunas, banchs de roca clivillats per conmocions vol-cánicas, y sepulturas olerdulanns. Retornats á Banyolas acompa-nyats del Sr. Alsins delegat de la CATALANISTA y eminent cronisray geólech. visitaren la iglesia parroquial, Santa Maria deis Turers,temple ojival del sigle xin y lo monasiir de S. Esteve, de cons-trucció moderna que té uns elegantíssims claustres del renaixe-ment, en la que's conservan encara gran nombre de lápidas se-pulcrals deis antichs abats.

Ala tarde del maieix dia 9 eixiren de Banyolas en direcciónliesalú, parantse en lo camí á visitar la iglesia de Serinyá, fábrica

románica de las mes scnzillas; si be tota ella bastida de pedra p i -cada, preseruant la partkularitat d' esser exterior la escala del cam-panar. Un cop á Bcsalú dedicaran iota la tarde en recorrer la po-blació y sos notables monuments religiosos del sigle x, lo monasti rde S. Pere ab tres naus y son mugnifkh deambulatari sens rival enaltres construccions rorr.ánicas de nostra patria; la parroquia deS. Vicens ab sos exornats ingressos principal y lateral é incompa-rable y originalíssim rinestral de la faixada, en qual iglesia seguarda la miraculosa Vera-Creu que dugué de Roma lo ComieEn Bernat Tallaferro; y la arrunada colegiata de Santa María,antigua Seu bísuldunense, de qttal temple resta sois en peu locrehuer y sos tres ábsides, estant aterrats enterament lo temple ysos claustres quals historiáis capitells de marbre, per vergonya deCatalunya, no fa molt temps vengué un rill de la poblado á unmarxant extranger. Finalment visitaren los excursionistas lospochsvestigis que restan de las murallas del palau deis corntes, entre ellsun tros de torra habilitada pera campanar; la Judería soterranique s dttu tenia cotinun icac 10 ab lo pala u« y lo pont romanich so^bre '1 Fluviá del que han desapare^ut. també recientment, Y archy la torra que li imprimía característica tesomía. Al següentdia sor-tiren envers Olot, visitam en lo camí, en Palau de Mbntagut, unaesglesia de senzilla construcció románica; passant al peu del turóformat per un banch de rocas basálticas sobre '1 que'svcu lo pobléde Casiellibllii; travessant díspres per dinire la poblado, y sepa-ranise mes tart del cami pera visnar lo notable temple románichde S. Joan las Fonts, poéticament situat junt las ayguas del Flu-viá, temple ab notable portalada y ábsides, dividit interiorment entres naus, mostrant en los capiíclls reminiscencias de la exornadopérsica y que guarda una pica de baiejar que havía servit quon lobaptisme per inmersió; un banch de pedra de la meteixa ¿poca enlo presbiteri y un Crist de fusta també románich vestint una llargatúnica. En Olot, la vila deis apagáis volcans alsada sobre un solformat de lavas, tingueren lo gust d' estrenyar la ma de nostresilustrats delegáis Srs. Saderra y Bolos, y al dia següent, després devisitar la iglesia parroquial, grandiós temple de construcció moder-na com tois los demés de la poblado, se dirigiren á peu á S. Joande las Abadessas seguínt primer lo tros de carretera nova y desprésno deixant ja mes la vella que travessant entre montanyas porta alpoblé últimament esmentat. Desde la carretera pogueren veure enla primera part de son trajéete á esquerra ln solitaria valí de Rivu-da^ari ab 1' arrunat monastir de Santa Maria de Ridaura, conventen lo sigle x, y qual fundado s1 atribuheix á Vifred de Riá pare delPelos, esscni Comte de Besalú,abatís que hofosde Barcelona; des-una extensió notable. A la tarde arribaren á S. Joan de las Aba-dessas qual monasiir fou lundat en la valí de Ripoll per Vitred lo

- 736 -

Pelos, deixinthi su hila Emmon per primera akidesíi del matcix.•La actual iglesia de S. Joan, alsada sobre la de Vífrcd en tempsdel^bat Pons de Mulnells ( i i4U-no3) té Ja planta en figura de creullatina, ocupant los bras superior de la creu 1'altar, y i'oposatlo chor, Lo retaule major compost d' imatges de talla y de taulasitel sigle xvi deíxa postcriormentespay pera altre aliar mes modernuhont se venera lo Sarttissim Misteri. Los ingresaos son per losbrassos de la creu; lo dret per 1' iniermedi d' uns claustres ojivalslermenats en 1445 en temps del abat Pere de Moncorb, molt sem-

púbTíapeí\atm^^Mglc ix nomenats de S. Matcu ahont c^tJivan enterrats los abats vabjuessus del monjstir, íes tan t encara d' aquells empotradas u lau-nas lápidas, en lo mur que queda en peu. Se guardan en la iglesiaalguns notables frontals deis sigles xi, xiv y xv. y entre altres richs

S. PÓl, iglesia dedicada á S. Joan y S. Pan, que fou abatís par-roquia, data del sigle si, conservant encara del temps de sa funda-d o 1' ingrés y pan del cimbori. També té la poblado un bonichponí ojival sobre '1 riu Tcr.

Al dia següent se dirigiren los excursionistas ab lo iren á Ripoll,»lesde ahont, despres de visitar lo célebre y may prou ponderalmonastir, soníren en direcció á Ribas, y de Ribas al día segúent,encara nit, cap á Nuria ahoni arribaren poch després d' eixit lo sol,disfrutan! en lo camf d' squells magnfrjchs é imponents paysat^esil-luminais per la Jluna fins esser al poblé de Caralps. Desde Ca-ralps pintore^ch aplech de pobres casetas ab cu bertas de pissarra,comensart íí succehir.se en gran nombre las ramorejants cáscalas,cutre k s que es tu mes important lo Salt del Sastre que alimen-tan las ayguas de tramontana de Coma de Vaca. En lo santuari deNuria terme de la excursió, veren nostres companys la Imatge ro-mánica de la Verge que en ell se venera, la miraculosa campanaque fan alguns del sigle xni y un curiosíssim caher y patena dellamó de la época románica. De retorn á Ripoll ¡o propi dia, ulsegüent soniren ab lo primer tren que !s dirigía á Barcelona.

EXCURSIÓ PARTICULARí AHI.ES ntíL VALLESPIR [ROSSKLLÓ) LO DIA 24 D' AGOST DK 1S81.

Trobantss nostres consocis Srs. Casades (P.l, Godo y Xiran enAinelie-les-bains (Pirineos Orientáis!, feren una excursió á la es-mentada vila 3b lo fi de coneixer sa antigua iglesia, de Eran ano~menuda en lo Rossello.

essent deguda sa celebritat á las aiguas termals que naixen en ditpunt, aíguas conegudas ja deis romans, segons sembla, y ho de-

- 737 -

mostran un gran mosaich y una piscina, que s' atribueixen áaquells liunyans temps, cxistents en lo modern Etablissemcnt desThennes Rómaines. Se trova situada poéiicament en un congostformat per los rins Tec y Montdoní, que allí ajuman sas aiguas,y amagada dintre un espadat single, de carácter montserraií, co-negut per la Gorga d' A.nnibal. La ufana que per tot arreu do-mina, la frescor que comunican las abundantissimas aiguas que

cas que per tots los indrets aixecan llurs cims, fan d' aquell llochun fidel trasllat deis renombrats paisatjes de la Suissa, y un siiítot 1' any visitat per los extranjera, degut á 1' apacible temperaturaque sempr¿ en éll s' hi gosa y á sas maravellosas aiguas temíais.

Sortíren d' Amelie en direceió á Arles (3 küs.) prenent la car-retera que posa en comunicado abduas poblacions, y que se^ueixla ribera del Tec. Res mes precios que la valí entre quals hortas yiirbredas s'escorra lo riu y serpentefa lo cami ombrejat d 'unadoble renglera d' alts y corpulents arbres.

Santa Maria d1 Arles del Vallespir ¡41 kils. de Perpinyá' se tro-va assentada en lo márge del Tec en la confluencia ab lo Riu-fer-

per'las estribacions pirenaicas.Son aspecte es antích, y sos llarchs y estrets carrers, li donan

un carácter de velluria que s1 escau á los recons histórichs queguarda la poblado.

En molis indrets d' ella cridan 1' esment vestigis arqueológichs

capelletii formada ab fragmems románichs y algunas columnas.Dos altas torras románicas, que sobrehíxen de las denics cons-

truccions, cridan poderosument I1 atenció per sa especial forma ytmys que representan y á ellas se deu que en la encontrada s' endiga d' Arles la vila deis dos campanars.

L' iglesia de Sta. María es notabílíssima, baix los punts de vistahístónch y artístich. L' origen del monestir se remonta á 1' épocade Lluislo Piados, essentfundaten 821 per un tal Castellanus,que reuní en la valí ahont conflucixen lo Tec y lo torrent ditKiuferrer, á alguns monjos de Sant Benet procedents del Ampur-dá, ais quals se deu la repobloció de la valí del riu Muga en losprimers anys de la Reconquista.

Fundat ¡o primítiu monastir de Benedictins ab lo nom de SantPere de Riuferrer, una inundado destrulií lo cenobi al any de safundado, reedificando novament los monjos ab lo nom de SantaMaría del Vallespir. Devastat en 869 per los Normands en tempsdel Abat Recimirus lo monjo Hilperic demaiiá á Caries lo Calvoausilis pera una nova edificado, lo qual li fou conceda ab altresprivilegís.

L' actual iglesia fon consagrada lo 14 de Novembre de 1041; perBerengucr, bisbe de Elna, assístit de Wilfrei, bisbe de Carcassona.Una segona consagrado tingué lloch lo 15 Octubre 1157, á qualcerimonia hi assistiren los bisbes de Narbona, Elna, Girona, Vichy Barcelona; losabais de Sant Feliu, St. Tibére, de Cuxá, SantGenis, Si. Mtquel de Fluviá, Canigó y St. Pere de Roda, y grannombre de nobles y poblé.

Constan los noms deis pnmers Aba ts, per rano de cert JS 1 mpor~

son Babylas, que fixá los límiis territoriais del Cenobi; Rsdñdus,que lo^rá la confirmacíó deis antichs privilegis otorgáis per Ludo-vico Pío: lo ¡a dit Hilperic; Cusiellanus II que engrandí los t í r -ritoris del Monastir; AÍmcricus, Arnulf, que pona á Arles loscossos deis Sanis Abdon y Señen, patrons de la vila, en temps delpapj Joan XIII, al qual demaná sa protecció pera lo monusiirOüvj Cabreta, Comte de Cerdanyn, del Confien! y del Vallespir.

En 1078, Bernat, comte de fieaalú, concedí lo monastir á Wifretbisbe de Narbona. Los Reys d: Aragó li feren donació de moltsbens y privilegis, donamli una gran importancia, que no perdéen ios sigles mil¡os. Alfons I lo Cast en 11 78 lo defensa de las pre-tcnsions deis senyors tcrritorials vehins del dn rnonasiir, periné-tent al abat Robert tonificarlo junt ab la població que rodeijá de

Kntre las donacions fe tas al monastir desde sa fundado per Cas-tellanus, se deu ter esment la de Seniofre, Comte de Barcelona,que cedí los teüs que tenia en la Cerdanya, las de Oliva y saesposa Ermengordis, de Guillem, comte de Basulú, de Enrich 1de Fransa, del Comte Ramón Berenguer 1(1, del bisbe d' Elna,al qual havia pertenescut lo Monastir, del vescomte de Cardona,que en r3o7 concedí á la Abadía una renta de dotze cargas de salde Cardona, y oltres.

L' Abat mitrat d' Arles era Senyor de las vilas del Banys (avuyAmelie). Codalet y de Porqués. Tenia lo drei de celebrardos con-cilis synodals.

Destruit lo monastir v robadas aas antigás joyas durant ]a revo-lució del 1792, avuy sois se conserva 1'iglesia románica ab sonnotable campanear y lo claustre de transició y algunas altres curio-sitats arqueológicas dignes d' especial esment.

De 1' iglesia primitiva que Castellanus funda en lo sigle IX resne queda. L' actual temple fou consagrat lo 14 novembre de 104(5D' aquesta época 'n resta sois la futxada, perqué lo i 3 d' Octubrede r 157, Berenguer arquebisbe de Narbona consagra la novaiglesia de V Abadía, á la construcció de la qual contnbuíren Ar-tal II bisbe ii' Elna y son predecessor Udalgoris.

IF iglesia se trova situada cu la part mes elevada de Ja pool a cíoy s' hi puja per uns quants esgrahons, que hi ha en un deis eos-

tats de la típica pJassa, que conduheixen á un pctit pati davnnt dela fatxada. Aquesta no deixa de ser molt curiosa per su rudesaprimitiva.

La pona presenta en sa part superior un tros de marbre, en for-ma de i'romó, en qui hi son gravadas VAlpha y 1' Omega: un archcintrat adomat ab motlluras representan! fullas de palma coronaaquesta pan de la fatxada, y s' apoya damúnt de dos fragmenta decornisa que debía formar part d1 un altre antich edifici. En lasbases de 1' archivolia y á manera de cartelas hi han barbaramentesculiurats dos animáis Fantástichs que devoran á uns homes.Lutradició local diu que representan ais Simiots—animáis salvatjes,—que 's menjovan las criaturas de 1' encontrada, salvantla d' aytalplaga los Sants Cosme y Damiá al esser trasladáis desde Roma áArles per Arnulfllurs cossos sants. En lo timpan hi lia la creubisantina en miix de la qual hi campeja lo relleu que representalo Pare Etern, y en las extremitats deis brassos de la Creu losatribuís deis Sants Evangelistas, tot trevallai sobre marbre. En lapart superior de tan notable porta, s' obra una gran tlnestra mo-derna que destruí la amiga que deuria existir, desapareixent cn-semps pan de la ratlla d archs semicirculars que lo colrat muradornan. Finalment hi ha duas fínestretas geminadas y sola lo granfronió á dos vessants en que acaba la fatxada hi corran algunas des-jguals oberturas.

Al cosut esquer de la porta hi ha una notable lápida cólica quediu: \+<* Anno Domini MCCXX Vidusseptembris, obiit Ber-nardas de Monte Esquivo abbas istias ioct.

En la paret esquerra que tanca lo pati, que havia sigut un an-tich cementir, hi ha empotrat un relleu de marbre blanch que fi-gura un Crucilix de tamany casi natural, obra bisantina molt re-comanuble. En 1' ángul del pati hi ha una capelleta que res te departicular, emplastada en lo lloch ahont existí una altre molt an-tiga. Al costat de dita capelleta exterior, crida 1' atenció un sepul-cre fet d' un sol bloch de marbre, que presenta en la cara mesvisible un circol que inclou una creu grega, rom la de Sta. Eula-lia, partida d.' ¡ilt buix per una barra, venint á formar lo anagra-ma del Christus. La tapa k doble vessant, no presenta cap escultu-ra. La lomba descrita s' utribuheix al sigle V.

En ella hi foren guardats los cossos deis Sants Patrons d' Arles,Abdony Señen, y actualment hi han algunas reliquias y certacantitat d' aytiua maravellosa que segons piadosa creencia naix endit sepulcre. Se creu que éU fou destinat á algún deis primersabats, ó tal vegada, fou manada fer per Arnulf.

L' interior del lemple es verdaderament notable per sa ¡>ram.Uo-sitat y severa magestat de sas propc-cions. Consta de ires espuyo-sas naus quals volias que sostenen ferms pilars son llcutieramentapuntadas, essent la de la ñau del mitj d' una extraordinaria al-

sada. l 'ns grans archs en plena cintra obens entre 'ls pibrs donanpas á las naus laierals y a las capellas que en citas existeixen. Lanuesa de tot adorno d'esculptura y la robustés de la construccióparlan del sigle XI, mes las volias indican que íbren construidas úrcforsadas A principis del XIII.

Loa reíanles poch teñen de particular, artísticamentconsiderats.lo mes notable es el de Sant Abdon y Señen obra del XVII ab re-comenabies iravalls de talla.

En c'll se veneran los cossos deis Snnts Patrons d' Arles ¡a citatscontinguis dinrre dos bustos de plata de lamany casi natural, obrade Miquel Aleriguw, argenter de Perpinyá feta en 1425 I ' u n y1440 1 altre, segons se llegeix en la inscripció gótica gruvada eiilo mateix reliquisri. Forma son peu un iravailat caiat de bon estílojival, sosiingut per petits lleons. A mes se trovan enriquits abvarías fintigas pedias, algunas de las quals se diuhen de la coronade Cario Magno.

Algunas notables lápidas se conservan en lo temple, mes avuyno son visibles per Trovarse darrera deis retaules. Una d' ellas esla del Abat Arnulf amagada per lo retaule deis Sants Cosmey Da-miá que la copia Marca. Altre en la capella de St. Benct del AbatDesbach. F

Res mes de notable conté 1' iglesia, la qual se trova completa-ment ^mblanquinada.

Lo claustre, que existeix á la part esquerra del temple, es unprecios model del sigle XIII. Es de grans dimensioris y presentatretxe arcadas en cada una de sasquatre galerías, sosiingudus las oji-vas per primas y esbeltas columnas aparelladus de marbre blanch,al estil del precios claustre de St. Domingo de Gerona. Los capi-tells, encara que senzillsy poch variáis son molt elegants y lns ba-sas adornadas ab rloratje. Aquet claustre presenta la pamcuiaritatcontra lo ordinari, que soís ciuatre pilans en los angula sosteneniota la construcció.

Es vergonyós lo descuit en que 's té tan notable moiumeni dela vello Abadía d1 Arles, y tal vegada dintre no mol» anys no seráaltra cosa que un munt de runas. Una de las galerías ha perduison aplom decantarme d' un modo alarmant.

quals ennegriis silldrs parlan deis molts anys de sa exisiencia, resmes presenta la valla vila d1 Aries.

Las aforas son altament pintorescas. Limitáis sos últims termesper las altas momanyaS pirenaicas que la tancan compleiamenl,s¡ b¿ !a privan de grans perspectivas, no obstant es la valí en que's trova assentada, deliciosa y ombrívola refrescada per las aiguasdel Tec, en quals riberas shi trovan llochs plens de poesía y ridisen colors y tons.

Lo turista hi sentirá dolsas emocions, puix després d' haver

passejat per los rlanchs del Canigó, pot visitar la ctPey. admirar los csgarrifosos avenchs de la Fon,de Montalbá y las alias cimas de St. Crisían y altrt

; está

INAUGURACIO OFICIAL

Abatís d" ahir (29 de Dcsemhre de 1S81) tingué lloch aqucst succcs.

fi ooertura d un camí de ierro es la realisació d un deis principáismedís que poden anudar á nostra Associació, al fi moral que *s proposaque es lo de conseguir que la nostra patria sia coneguda per aquells que,tant de casa com de fora, la desconeixen y, per consecuencia, sia esti-

] que ni assis tiren gran nombre de personas de represen lacio, mol tas

pjeats y especialment periodistas de tots los partits polítichdividida la nostra nació,

amich D. Caries Garda Vilamala, per delefjacilT del Sr. President á quisas atencions no li permeteren concorrehi, y acompanyá á dit Sr lonostre cotisoci D, Antoni Massó, ínviiat pariicularment per la empre-sa. Diguém de pas que la representado de la CATALANISTA entre "Is con vi-dats era TUn numerosa com escuilioa ja que son consocis nostres lo se~*nyor D. F'rancisco Gumá, iniciador y Director-gerent del ferrocarril, loSr. D. Agustí Pujol, Secretad general de la Empresa y D. Cels Xaudaróenginyer director ceneral de las obras. En la estado de Barcelona s'hiveyan ademes losSrs. Aguiló (D. Manan), Barallat (D. Celestf), Coroleu,Calvet. Padró, autor del projecte de monument premiat pera conmemo-rar la inaugurado, Mitians (D. Ursino), Farncs, Ferrer y Soler, etc , etc.

arri I' Excm. Sr. D. Víctor Dalaguer. lo delegat 4 Vilanova D. TheodorCreus, D. Antoni Rubio y I.luch, Vice-president tícete, lo Marqués deVallgornera y altres. La fcsta donchs era hen favorescuda d1 excursio-

xisctet de la ornada locomotora v lo tren oficial sortia maicstuosairicntdelaestflció..

en lo espayós deis wagonsy en las comoditats que ofereixen, especial-

que teñen, lo que fá que '1 viatjer s' hi troba enteramente pler.Entre las innovacions introduhidas s' hi observa principalmení la cir-

culació expedita en tota la llargada del tren, un fil eléctnch pera avisarais maauini.stas de qualsevol accident y un elegant y nou sistema de ilu-

Debcm consignar que aqueixos CDrruatjes no creyem sian destináis aviatjes llarchs quant la línea s1 haja prolongat segon? lo projeae de la

— 74» —mpresa. havcntscns dit que llavors se posarán en circulado los Sleeping•¿irí, ó sian cotxcs-llits que s' usan en los Elstats-Units d* América, ques dr ahont procedeix'lo material móvil.Lo v a t le fou encisador La natural esa volguc disfressa d

rulls de plata en senyal de festa.S' atravessá lo plá de la Marina, passant lo tren per dessota un arch

triunfal de banderolas en la estació del Prat: se saluda de lluny al Mont-serrat mentres se salvaba Y antich Rubrtcattis per un rriíigniíich pont deierro ab pilas d obra> y ben aviat Ja Torra del fíaró a viladccsns. lo cas*"tell d' Aramprunyá, damunt de Gová, y las rojencas torras de Castellde-fels, recordaren ais excursionistas las dificultats fá poch trobadas pera vi-sitar aqueixos llochs y la facilitat que s" acaba de obtenir ab lo ferro-car-ri). Enhorabona, donchs, á la empresa.

A Castelldefels le plá va definíntse y la línea passa per entre unas peti-tas dunas, pera entrar de?prés en las cantelludas costas de Garraí. Enaquestas es ahont s' estima lo titánich esfors deis constructors de la vía

desmonts, terraplena y viaductes. Enire aquestas obras las mds notablesson; la foradada de la Falconera. túnel casi monolftich de ines de "]QOmetres d' extensió, obert en quínze mesos, segorS consigna una Ijpida

magníficas"rcada^y ^"dobl^ vinducte Te Vallcayca, d' un soTulI, perhont passant á la vegada y en diferent nívell lo camí de ferro y la carre-

desple-jer. Ara s veu una punta éra q v nsingle ferestech incessantinent comoatut per

a pvista del viatjer. Ara 's veu una punta de térra que s avansa marnes enllá un single ferestech incessantinent comoatut per 1 rinat-

Termina dignament aquesta serie de bellesas naturals la aparicíó délablanca població de Sitjes, neta com una congesta, dominada per un

Creyem irapossible que 1' entussiasme de la població á la arrivada deltrenj las músicas que arreu I1 acompanyuvan en sa marxa, ni las alegresfestas de Vilanova, hajan pogut esborrar del ánimo deis invitats duasvivas impresions: la produhída per la bellcsa del paysatje y la de admira-do causada per las obras de la vía A la Companyla, donchs, y especial-ment al nostre consoci Sr. Gumá, la As ociACtó dona la mes coral feüci-citació. desitjantlos corntje pera mes grans empresas que reiscan en honray profii del pays que 'ns ha víst naixer.

- 7 4 3 -

COMUNICACIÓ.

Se n' ha rcbut una de O, Joaouim Salanch de Caldas d Lstracri, do —

re deis Encantáis.La primera excavació dona per resultat la trovalla d' alguns fragmenls

d£ cerámica, tent un buyt de 10 paros de liaren per o d ampiada y íon~

La segona excavació, verificada á unas ia passas de la primera, direc-ió S.} presenlava una boca elíptica, d* uns 3 paros per 9; y á propordóue 's profundisava s' anava aixamplant. La térra sobreposada, y quemplia en sa totalitat lo clot tallat en la roca, com lo primer, era eras-

y molt carregada de mica. Los testos descoberts, d' uani diferenta deis de la primera excavació, eran relntivament menvs.bundosos. Alfons del clot d* uns 22 pams, ah uns 10 de diámetre, s' nixová una pedra arenisca (portada de molt lluny) en forma de cassola y^ col!, y al matcix temps un solatge, bastant feíxuch, que 's partí ín dos

irts al iraurerlo del fons. A mes s'hi trovaren alguns pondus de térra

í.n tercera excavació fou feta á uns 8 passos de la segona y 10 de la.n tercera excavado fou feta á uns 8 nassos de la segona y 10 de lrncra formant las tres com un triáiigul escaleno. Se profundisaren unpicris y tenia lo forat uns 10 de diámetreí En lo fons s ni troba un

que apar pedra volcanisadaT y ¿ son vol cendra y pedras arrodo

it, y entre ellas una de las ditas pedra de llamp. La térra d' aquest

1 cU foren trovadas una quarantena de pessas de térra foradadas; á mes

NOVASNostre digne ti ilustrat sóci delegar & Cakietas D. Joaquim Salarich,

ha rcmiís en varias ocasions, pera lo Museu de ll Assocíació, alguns ácfcIVagínents o"e cerámica romana, pondas y altres objecie? trováis en lasdiícrents excavacions, que baix sa intelígent direcció, s'han vingut fent enlo puig de la Torra deis Encantáis del esmeatat poblé.

Una novíi Associactó s' acaba de fundar en nostra ciutat y que tic totasveras aplaudim, perqué indica que en lo mon del art ocupa liareelonaun ttocli envcjable.

Nos referim al Circo! Mojar!, formal per lluhits joves aficionáis al diviQrx de la nmsica< t.n la ve ti la da inaugural se executaren varias pessasde ftran vál\ja artística, ab una precisio y colorit verdaderament notablescontribuhint á la excelent interpretació de las meteíjas la bona direcció

— 744 —

per 1 acert ab i ue pona á terme la iroportant part tjuc li corrcspon^iii:en dila solemnil.it.

Ilnvcm rehut lo Prospecte -Je 1' JluMíracui catalana pern lo vinont nny

de saber que s proposa introditHir nótenles milloras IJUC oonarati nourea's * tan notable puhlLcació, vínica en sa elasse en Catalunya, AJctiíésilc driblar lo numero de plana^! sortint a llurn quin^cnalnifTiT, lo^ rcpütfltí*dihuiitanls Pcllicer y Llovera estarán respectivament cncnrregnis 'le IÜ^alegorías deis doue raesos del any y de las quatre estaciona.

Los aymantít del art cristiá estdn ti ennorabona atj motiu *.! linidcr J i i j

c'arat lo Gobero de S. M. monument nacional histórích y a rti si J el i <í I.)e !£••(_. o I c B i a tfi de Santa Asna d aouestft ciutat^ oue s trQ*¿ta.v& d 8rrunnr

pera construir en son UocU un tevnplc de ma^ors proporcions.Aqueta justa y Hohable resuluüiú es deguda á las Kestions fetas per la

Comissió de Monunicnts y Academia de Bellas Arts d'anucir.a provincia,haventhi comribuhit també eficasment la CATALANISTA.

Han sinut cedits á 1' Associació los objectes y obras se^iients:Per l>. Joaquim Olivó: Caleniari Caíala de i8;6, ¡o números de¡

naiilt/nnrcelona 1846 y dos'cxemplars de uva d' Óloi. Per 'o ' .loan B.

sades: Calch d* una lápida del seüle X! [I*! Per la Academia bibliográficaMariau.r. Calendario para el aiío 1 R8a, Lérida 1NR1. Per lo Sr. Di-rector de la c Patria Catalana»; Certáii'eti literal'i iniciat per lo m¿i-leix, Valis 1881. Per D. Joan B. Parcet; Observaciones ciútica-! recn-

¡itar.il iwl'.ti c\ 15 Julio 1870 al Agosto del 80. Per la Academia <•.'. - 'ro mriwinlil «lo B a r c e l o n a : l'lan de la Reforma de la carrera m<.''\ < • .B a r c e l o n a J X S ¡ ; Aranceles de los derechos qitc devenían en el rr:i ,,-,•.de su c^rffo los peritos \* profesores jnei'cflntiies. ] '• ;r LL '•:• 1 1 • \ c,Decanat de l ' icra, duas fotografías una del n-> •/ •• .' • •• .' •••';Crino de Piera, tal como fue h.iliado milagrn.'.iiu, •• • : -tardarles i ' casulla &ue atesortt r*terat como daJíy.¡ -¡ • / f- J '' ''• • • / . 1 J. 'quistador'. Per la Rerísta Popular; Almanaque de bis .nn'^ns Ji'l l'apn,para 188a. Per lo soci dc'egat i la Bisbal Sr. Sítjar: dos fragments .líe ce-rámica romana d" Empurias. Per D. Lluis M Soler: Suphm:nt á las con-ferenci.™ del Mairoch, 1880.

AVÍS.-Ab lo número se^üent repartirím la port.i '.; 0 im!c\ corre-

cncuudcrnar en un sol volum.

j. il(i ü.rL 11'MiiiXfiis.ii», \ntí ; ' i , ];(, I