LA GUERRA CIVIL (1936 – 1939)

LA BATALLA DE L’EBRE

1. Causes de la Guerra

2. La revolta militar. Els dos bàndols enfrontats.

3. Internacionalització del conflicte. Evolució.

4. El bombardeig de Gernika.

5. La Batalla de l’Ebre.

a) Resum de la batalla.

b) La Lleva del Biberó

6. Conseqüències.

7. Fotos curioses.

CAUSES DE LA GUERRALa principal causa de la Guerra Civil va ser la por que

els grups oligàrquics (forces conservadores, Església i Exèrcit) van sentir davant el fet de veure’s desplaçats de la seva posició hegemònica (de privilegi) per una sèrie de reformes democràtiques que afavorien a la població més pobra.

CAUSES DE LA GUERRAAbans de l'inici de la Guerra Civil, Espanya vivia en el període

conegut com la Segona República. Espanya era una República democràtica.En aquest període es van iniciar una sèrie de reformes molt ambicioses que van despertar malestar, desconfiança i por entre les forces mes conservadores, l'exèrcit i l'església. Es va aprovar el matrimoni civil, se li van retirar a l'església els poders i privilegis que tenia sobre l'educació. Es va promoure l'educació laica, mixta i obligatòria, i es va garantir el dret a l'educació per a tota la població. D'aquesta manera, l'educació es va convertir en un dret per a tota la població i no pas en un privilegi per a una minoria.

CAUSES DE LA GUERRAEs va voler professionalitzar l'Exèrcit i allunyar-lo de la

vida política.També es va iniciar la reforma agrària. L'objectiu d'aquesta reforma era millorar les condicions de vida dels pagesos i modernitzar l'agricultura. El govern pretenia expropiar les terres dels terratinents i de l'església i repartir-les entre els jornalers.Les forces conservadores, l'església i l'exèrcit es van oposar frontalment a totes aquestes reformes perquè veien com es retallaven els seus privilegis. El govern també es va enfrontar a un sector de la població i de forces d'esquerra desil·lusionats per la lentitud de les reformes i la manca de resultats.

CAUSES DE LA GUERRAS'anava creant un clima de violència entre els partidaris

del govern i els no partidaris. És a dir, es començava a crear un ambient hostil entre les forces progressistes (esquerres) i les forces conservadores (dretes). Començaven a crear-se els dos bàndols que s'enfrontarien a la guerra; el bàndol republicà (esquerres) i el bàndol nacional (dretes).Sol quedava el cop militar.Els principals protagonistes de l’alçament militar van ser alts càrrecs militars, membres de l’alt clergat, terratinents, forces polítiques conservadores...

REVOLTA MILITAREl cop militar o revolta militar s’inicia el 17 de juliol de 1936 a Marroc. El seu objectiu és acabar amb la República i les seves reformes. Els tres principals organitzadors i dirigents de la revolta militar són Mola, Franco i Sanjurjo.

El 18 de juliol la rebel·lió s’estén per la Península i, tot i no tenir l’èxit esperat, des d’aquell moment Espanya queda dividia en dos: la zona nacional i la zona republicana.És a dir, els qui estaven a favor de la República i els que hi estaven totalment en contra.

ELS DOS BÀNDOLSEl bàndol republicà estava format per la petita burgesia, obrers i pagesos sense terres. Aquest bàndol no té un exèrcit preparat i de cohesió a causa de la varietat ideològica dels partits d’esquerra.

El bàndol nacional estava format pels sectors socials més conservadors com l’Església, militars conservadors, propietaris agraris i grups catòlics. Aquest bàndol sí té un exèrcit preparat i de cohesió.Franco té el suport de tots els grups i s’autoproclama Cap d’Estat.

INTERNACIONALITZACIÓDurant els primers dies de conflicte, el Govern republicà

intenta negociar amb el bàndol nacional, però finalment es veu obligat a entregar armes a les milícies (l’exèrcit republicà). Ambdós bàndols sol·liciten ajuda exterior. El bàndol republicà demana ajuda a França, Anglaterra i la URSS (Rússia) i el bàndol nacional a Alemanya i Itàlia.Davant el perill de la internacionalització del conflicte i per evitar l’enfrontament entre Alemanya, França i Anglaterra (encara es recorda la Primera Guerra Mundial) es promou la creació del Comitè de No Intervenció l’objectiu del qual és assegurar-se que cap del bàndols rebi ningun tipus d’ajuda internacional..

INTERNACIONALITZACIÓAmbdós bàndols sol·liciten ajuda exterior. El bàndol

republicà demana ajuda a França, Anglaterra i la URSS (Rússia) i el bàndol nacional a Alemanya i Itàlia.

De totes formes això no aconsegueix impedir que el bàndol nacional rebi armament i ajuda d’Itàlia i Alemanya (aquest país prova l’armament que després utilitzarà durant la II Guerra Mundial). El bàndol republicà rep l’ajuda de l’URSS i de les Brigades Internacionals.

Què creieu que hagués passat si França i Anglaterra haguessin decidit ajudar al bàndol republicà?

EVOLUCIÓ DE LA GUERRAObserveu els següents mapes i mireu com el bàndol nacional

anava guanyant la guerra.

Juliol del 1936

EVOLUCIÓ DE LA GUERRAMoviments dels bàndols del juliol fins al

novembre

EVOLUCIÓ DE LA GUERRADesprés, el bàndol nacional va ocupar la capital, Madrid. Més

endavant també van ocupar les terres del Nord, amb el salvatge bombardeig de Gernika. Anaven avançant fins arribar al 1938, a la Batalla de l’Ebre:

EVOLUCIÓ DE LA GUERRADesprés de la Batalla de l’Ebre, el bàndol

nacional va ocupar Catalunya.

La Guerra va acabar l’1 d’abril de 1939. Franco es converteix en el Cap d’Estat d’Espanya i s’inicia un període de dictadura que s’allargarà fins el 1978, amb la nova Constitució Espanyola.

Per què creieu que el bàndol nacional va poder avançar tan ràpidament i guanyar amb certa facilitat els republicans?

GERNIKAGernika és una població del País Basc. És un símbol del nacionalisme basc. El 26 d’abril del 1937 la Legió Cóndor (Alemanya) va bombardejar durant tres hores aquesta petita població. Hi va haver una gran quantitat de morts. El bàndol nacional va voler desmoralitzar així el bàndol republicà. Fins i tot van intentar responsabilitzar els republicans del bombardeig. Finalment però van reconèixer que havien sigut ells, tot i dir que Gernika va ser bombardejada per error.

GERNIKA

Pablo Picasso immortalitza el bombardeig en el seu quadre Guernica.

GERNIKAEl govern republicà adquireix el quadre per exposar-lo a l’Exposició Universal de París (juny de 1937). Quan acaba la guerra Picasso expressa el seu desig que el quadre no s’exposi a Espanya fins que no hi hagi un règim democràtic. I així és. No s’exposa a Espanya fins el 1981.Actualment es troba al Museo Reina Sofia de Madrid i s’ha convertit en un símbol de l’horror de la guerra.

LA BATALLA DE L’EBRELa Batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes, iniciat el 25 de juliol de 1938, a les acaballes de la Guerra Civil, i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.L’estiu del 38 va ser complicat per a les tropes republicanes. La desfeta de Terol i el fet que l’exèrcit franquista hagués pogut dividir el territori republicà per la zona de Vinaròs, va fer que la moral dels republicans estigués pel terra.

LA BATALLA DE L’EBRESituació dels fronts abans d’iniciar-se la Batalla de l’Ebre

LA BATALLA DE L’EBRE

Distribució de les forces d’ambdós

exèrcits, en roig el republicà i en blau el

franquista.

LA BATALLA DE L’EBREEls comandaments republicans, per mirar de pujar l’ànim a les tropes, van decidir atacar el front franquista en el que seria la més gran batalla lliurada dins el territori espanyol.Prop de 200.000 soldats es van enfrontar en una terrible batalla de desgast.

Els republicans van fracassar en la seva ofensiva i van decidir retirar-se. En conseqüència, van perdre la batalla i més tard la guerra.

LA BATALLA DE L’EBREDesprés de la derrota republicana, la guerra es va convertir en un continu avanç dels franquistes que prenen Barcelona el 26 de gener i Madrid el 28 de març de 1939.Així doncs, la derrota republicana va significar el cop definitiu a la República.Del prop dels 100.000 soldats republicans que hi van anar, no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegim les grans pèrdues materials, l’exèrcit republicà va rebre el pitjor revés de la guerra.Aquesta batalla fou insostenible per als republicans perquè no tenien ni mitjans humans ni materials per cobrir les baixes.

LA BATALLA DE L’EBREBàndols enfrontats

República Espanyola Brigades Internacionals

Espanya franquista Alemanya nazi Regne d’Itàlia

Forces de combat100.000 soldats230 peces d’artilleria120 tancs+ de 200 avions

98.000 soldats300 peces d’artilleria+ de 300 avions

Baixes10.000 morts34.000 ferits20.000 presoners+ 100 avions abatuts

6.500 morts30.000 ferits5.000 presoners+ 50 avions abatuts

LA BATALLA DE L’EBREENTRE EL FRONT I LA REREGUARDA

Mentre els soldats són al front, els seus amics i familiars lluiten per sobreviure.La comunicació entre aquests dos espais esdevé vital per a mantenir la moral i l’esperit de lluita de soldats i civils. FERITS AL FRONT

L’atenció als combatents pren unes dimensions enormes a causa de la gran quantitat de ferits. La població civil va entrar en el conflicte perquè ells formaven la xarxa sanitària.

LA BATALLA DE L’EBRESOLDATS A LES TRINXERES

Les trinxeres van ser la clau dels sistema defensiu republicà. Les trinxeres van condicionar la vida quotidiana dels soldats que hi van lluitar.

115 DIES

115 dies són els que va durar la Batalla de l’Ebre.

LA BATALLA DE L’EBRELA LLEVA DEL BIBERÓ

Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes de 1938 i 1939.Van ser cridats a files 30.000 nois nascuts el 1920 i 1921 per defensar el territori català durant la Batalla de l’Ebre, quan sol tenien 17 anys.

CONSEQÜÈNCIESEconòmiques

L’economia espanyola va tardar dècades en recuperar-se. El pagament de la despesa de la guerra va ser molt elevat per als dos bàndols.Víctimes de la guerraEl número de morts en la Guerra Civil sol es pot calcular de manera aproximada. Es considera la xifra de 500.000 morts, inclosos els morts en combat, les víctimes de bombardejos, execucions i assassinats. Aquestes estimacions no inclouen a qui va morir de malnutrició, fam o malalties engendrades a la guerra. Hi ha qui estima 1.000.000 de morts.

CONSEQÜÈNCIESLa repressió franquista de la postguerra i l’exili republicàLa dictadura franquista va iniciar un procés repressiu contra el bàndol perdedor, el republicà. Això va fer que moltes persones del bàndol republicà resultessin morts o bé obligats a marxar a l’exili. En aquells temps parlar de democràcia, república o marxisme era il·legal i sancionable.Aquí a Catalunya la repressió va ser més forta. Es va suprimir la Generalitat de Catalunya i totes les seves institucions, el president va haver de marxar a l’exili per salvar la vida i es va prohibir l’ús del català, entre moltes altres bestieses.

FOTOS CURIOSES

Fusell metrallador «Lewis»

Morter de 61mm model francès

Projectils de morter calibres 50 i 81 mm

FOTOS CURIOSES

Carro de combat T-26B, model soviètic

FOTOS CURIOSES

Comiat cap al front

FOTOS CURIOSES

Grup de monges en un dels convents de Toledo, protegides per les forces republicanes