La Borsa de Valors -...
58
INSTITUT MEDITERRÀNIA La Borsa de Valors Departament de Ciències Socials Rubio Ventura, Daniel 2n Batx A Tutora: Pérez, Eva 04/11/2015 Curs 2015-2016
Transcript of La Borsa de Valors -...
INSTITUT MEDITERRÀNIA
La Borsa de Valors
Departament de Ciències Socials
Rubio Ventura, Daniel 2n Batx A Tutora: Pérez, Eva
04/11/2015
Curs 2015-2016
La Borsa de Valors
1
No se centre en ganar dinero; céntrese en conservar lo que ya tiene.
– Paul Tudor Jones
Los tres principios prácticos que pueden ayudar en la anticipación y, posiblemente en la
evitación de errores son: “probabilidad, “disciplina” y “responsabilidad”. Estos principios
parecen muy sencillos, pero a la hora de ponernos en pràctica nos traerán muchos
problemas. – Larry Pesavento
Recuerda que peor que perder es perder más. – Jorge del Canto
La Borsa de Valors
2
ÍNDEX
1. Introducció ................................................................................................. 4
2. La Borsa ...................................................................................................... 6
2.1 Inicis de la Borsa .................................................................................................... 6
2.2 Mercat Primari i Mercat Secundari ......................................................................... 8
2.3 Importància de la Borsa de Valors ......................................................................... 9
2.4 Característiques de la Borsa ................................................................................ 11
2.5 Qui participa a la Borsa de Valors? ...................................................................... 12
2.6 Qui supervisa els moviments borsaris? ................................................................ 12
3. Índex borsaris .......................................................................................... 14
3.1 Tots els índexs i la seva elaboració ...................................................................... 14
3.2 Caigudes Importants (IBEX35 I DOW JONES) .................................................... 16
3.3 Màxims ................................................................................................................. 16
3.4 Crack del 29 i gran depressió ............................................................................... 17
3.5 Wall Street ............................................................................................................ 22
4. Com influeix l’economia en la borsa? .................................................... 25
4.1 Variables econòmiques que s‟han de tenir en compte a l‟hora d‟invertir en borsa.
25
4.1.1 PIB (Producte Interior Brut) ............................................................................ 25
4.1.2 La inflació ....................................................................................................... 26
4.1.3 Tipus d‟interès ................................................................................................ 27
4.1.4 Tipus de canvi ................................................................................................ 29
4.1.5 Atur ................................................................................................................ 30
4.2 Cicles econòmics.................................................................................................. 31
4.2.1 Fase de recuperació ...................................................................................... 32
4.2.2 Fase d‟expansió ............................................................................................. 32
4.2.3 Fase d‟estancament ....................................................................................... 33
4.2.4 Fase de recessió ............................................................................................ 33
5. Psicologia borsària .................................................................................. 35
6. Més endins de la Borsa ........................................................................... 38
6.1 Les accions .......................................................................................................... 38
6.2 Gràfics .................................................................................................................. 40
6.2.1 Gràfics de barres ........................................................................................... 40
6.2.2 Gràfic d‟espelmes .......................................................................................... 41
6.2.3 Gràfic de volum de contractació..................................................................... 41
La Borsa de Valors
3
6.2.4 Gràfic de tancaments ..................................................................................... 42
6.3 Tendències ........................................................................................................... 42
6.3.1 Tendència alcista ........................................................................................... 43
6.3.2 Tendència baixista ......................................................................................... 43
6.3.3 Tendència nul·la ............................................................................................ 43
6.4 Penny Stocks o “acciones a centavo” ................................................................... 44
6.5 Especulació borsària ............................................................................................ 46
7. Demostració de l’hipòtesi ....................................................................... 47
8. Entrevistes ................................................................................................ 50
9. Conclusions i valoració personal .......................................................... 51
10. Agraïments ............................................................................................... 54
11. Bibliografia ............................................................................................... 55
12. Web grafia ................................................................................................. 56
13. Annexos .................................................................................................... 57
La Borsa de Valors
4
1. Introducció
Aquest treball serà una petita recerca per entendre millor la borsa i saber quins passos
has de seguir per poder augmentar el teu capital. El treball de recerca, es centrarà en el
món de les accions, del motor del món, l‟economia . Exactament en la Borsa de Valors,
especialment l‟IBEX35, que correspon a l‟Estat Espanyol.
El tema de la borsa és un tema que no tothom pot parlar 100% dels percentatges que
donarà a final del dia o en inicis. Es això el que m‟atrau d‟aquest món dels percentatges,
punts i valors. Un món totalment diferent i que té molta repercussió en el nostre dia a dia.
A classe d‟economia vam fer un repàs del que donaríem al llarg del curs. Va sortir el nom
de la Borsa, de la qual jo tenia un petit coneixement (televisió, Internet...etc) però
exactament mai havia entès per què un dia la borsa tenia onze mil punts i al dia següent
deu mil punts. També vaig veure que tot el món estava pendent per una baixada del Dow
Jones, un indicador americà que estudiarem més endavant.
Vaig anar al tema d‟economia i tot em semblava xinés, però la curiositat em picava i vaig
decidir investigar més, fer recerca. Em semblava tot fascinant, no sabia que GoPro o
McDonald’s venia accions, ni que dintre de la Borsa podem trobar més que accions, com
per exemple divises. Un món totalment nou que, dia a dia, el tinc més a mà i gràcies
aquest treball em permetrà accedir-hi més per un futur poder invertir diners.
A dia d‟avui ja entenc lo bàsic de la Borsa de Valors i gràcies a aquest treball, podré entrar
més endins. Vaig començar amb un simulador fa uns quants mesos i em vaig sentir molt
còmode prenent decisions (encara que eren fictícies) i actuant com un Broker.
En el meu futur, m‟agradaria estudiar alguna carrera relacionada amb les ciències
econòmiques i poder invertir en la Borsa de Valors.
Per continuar, l‟objectiu principal serà veure, a través d‟un simulador virtual, si qualsevol
pot entrar i invertir sense tindre gaire coneixement, sense utilitzar cap famós mètode, com
per exemple un famós mètode, el de Josef Ajram. Amb el diner fictici que ens proporciona
el simulador Activo Trade ©, que son uns 100.000 €, quin benefici/pèrdues tindré sense
tenir el mínim coneixement de Borsa.
El procés que tindrà aquest treball serà:
La Borsa de Valors
5
- En la teoria, farem una petita introducció al món borsari, tant com de on prové el
nom “Borsa (de valors)”, com els temps de gloria i les grans depressions.
- Fer entrevistes a persones que, professionalment o no, inverteixin en la Borsa de
Valors.
- Durant el temps d‟estiu (inici - final) anar fent operacions en borsa i després fer un
gràfic on es mostri els beneficis/pèrdues de cada acció realitzada.
- Finalment, saber si la nostra hipòtesi es pot aconseguir o no. Saber si una persona
sense coneixements com pot ser, en aquest cas, un estudiant de l‟Institut
Mediterrània inverteix en qualsevol empresa, pertanyent a l‟IBEX35.
La Borsa de Valors
6
2. La Borsa
La borsa o mercat de valors és un mercat en el que es posen en contacte els demandants
de capital (principalment les empreses) i els oferents o excedentaris de recursos financers
(famílies, empreses i altres institucions). La borsa pot ser un lloc físic o virtual (sistema
informàtic), on es fixa un preu públic o cotització que varia constantment segons les forces
de l‟oferta i la demanda i en funció de les circumstàncies econòmiques, empresarials o
altres.
2.1 Inicis de la Borsa
Per poder conèixer els inicis d‟aquest gran mercat de valors, ens hem de transportar al
final del segle XV a les fires medievals d‟Europa Occidental, en aquestes fires es van
iniciar les transaccions de títols de valors mobiliaris
La paraula Borsa va aparèixer a Bèlgica, exactament a la ciutat de Brugues. Els
comerciants se solien reunir per a portar a terme els seus negocis, en un local que era
propietat de Van der Bursen.
La famosa Borsa de Nova York, el New York Stock Exchange (NYSE) és va crear el 1792
i és el mercat secundari organitzat més antic i el més gran dels EEUU.
La Borsa de Tòquio, el Tokio Stock Company Limited es va fundar el 1878 i els seus
membres poden ser, regular members (els que intervenen) i saitori members
(intermediaris en les operacions dels regular members).
La Borsa de Londres, London Stock Exchange es va fundar el 1570 i està organitzada en
un mercat de rotllanes i un mercat electrònic (Stock Exchange Automated Quotations,
SEAQ). Els reguladors i supervisors de la Borsa anglesa són la Securitie sand Futurs
Authoroty i el que regula el mercat és el Recognised Exchange Investment.
En quant a Espanya, la primera Borsa reconeguda oficialment va ser la de Madrid a l‟any
1831, la de Bilbao ho va ser el 1890, la de Barcelona al 1915 i finalment la de València, el
1980. A la Borsa de Madrid, els primers títols negociats van ser de deute públic que
emetia el rei per finançar les campanyes militars.
Les Borses espanyoles es van clausurar el 1936 amb la Guerra Civil i no va tornar a obrir
fins al 1940, on va començar un període d‟uniformitat legislativa i una forta centralització i
La Borsa de Valors
7
intervenció de l‟Estat. Com a conseqüència, la influència de la banca i l‟estalvi institucional
va incrementar i van aparèixer les operacions de mercat obert del Banc d‟Espanya. Durant
els anys setanta es parla de reformar el mercat de valors, reforma que es concreta amb la
llei de juliol de 1988 i s‟aplica durant el 1989, on es pot dir que comença la reforma de la
borsa espanyola. Abans d‟aquesta, les borses depenien del Ministeri D‟economia i
Hisenda, sota el Consell Superior de Borses (òrgan amb caràcter consultiu). Amb la
reforma, l‟organització de cadascuna de les borses espanyoles depèn de la seva societat
rectora (societat anònima formada pels membres autoritzats a operar a cada borsa), dintre
de les funcions específiques de la qual hi trobem: admetre a cotització de valors, prèvia
verificació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, proposar la suspensió de
contractació de determinats valors i elaborar i facilitar la informació relativa a la
contractació borsària.
El SIBE o sistema d‟interconnexió borsari espanyol va començar a funcionar el 1995 i va
substituir el sistema CATS, que funcionava des de la reforma. El mercat continu es va
posar en funcionament l‟any 1989 i va substituir el tradicional mercat de rotllanes. Aquest
mercat, mou més del 96% del volum negociat de renda variable de la contractació total de
la borsa.
El mercat continu és un mercat dirigit per ordres amb informació a temps real, a través de
pantalles informàtiques i difusió automàtica de la informació sobre la contractació que s‟hi
fa. Per això, la transparència del mercat està garantida per a tots els que hi intervenen. El
mercat continu ofereix un preu únic per a cada valor, que és idèntic per a totes les borses,
independentment d‟on s‟hagin cursat les ordres.
L‟horari per operar és de 10 del matí a 5 de la tarda, amb un període de pre-obertura de
mitja hora per ajustar posicions, en el qual es poden introduir propostes que no es poden
fer efectives
Antigament, a les borses s‟hi negociaven tota classe d‟actius financers
Creacions més importants
La Borsa de Valors
8
Any Ciutat
1460 Borsa d‟Anvers
1570 Borsa de Londres
1792 Borsa de Nova York
1794 Borsa de París
1831 Borsa de Madrid
1890 Borsa de Bilbao
1955 Borsa de Lió
1915 Borsa de Barcelona
1980 Borsa de València
Font: La Borsa, de Mercè Vidal.
2.2 Mercat Primari i Mercat Secundari
Atenent a la fase de negociació dels actius, podem distingir entre dos tipus de mercats,
els mercats primaris i els mercats secundaris:
- El mercat primari, també anomenat mercat d‟emissions, és aquell en el que té lloc
la col·locació dels actius primaris (accions, obligacions, etc.) de l‟emissor al
inversor, a canvi del diner amb el qual, el primer, pot finançar-se. Així doncs, un
actiu financer és objecte de una sola negociació en el mercat primari. Una vegada
que aquests actius han estat emesos, poden ser objecte de compra - venta en el
mercat secundari, sempre i quan compleixin amb la condició de ser negociables
legalment, és a dir, que les entitats han d‟estar admeses a cotitzar en borsa.
- El mercat secundari, també denominat borsa de valors, és aquell en el que els que
adquireixen els actius els compren als seus propietaris, que ara no tenen per què
coincidir amb l‟emissor dels mateixos, com en el cas del mercat primari. Els actius
negociats es denominen com a actius financers secundaris, definits com aquells
que ja han estat emesos amb anterioritat. En aquest mercat no existeix cap
finançament, no hi ha traspàs de recursos cap a la inversió productiva, com
succeeix en el mercat primari, on son les entitats admeses a cotització les que
directament reben els fons dels oferents de capital.
La Borsa de Valors
9
2.3 Importància de la Borsa de Valors
L‟ importància radica en que és un indicador anticipat de l‟economia d‟un país. A més
d‟això, és un mercat on existeixen demandants de liquidat i altres amb excedent de
liquidat.
A més, les empreses que posen les seves accions o títols a disposició del públic es per
que volen vendre‟ls i així obtindre liquidat (diner) pels seus plans d‟expansió,
reestructuració o simplement creixement. Aquests són els demandants de liquidat i els
que tenen excedent són els inversors que desitgen obtenir un rendiment pel risc que
implica prestar aquest diner a les empreses.
Les borses de valors compleixen les següents funcions:
Promoure l‟estalvi i que aquest estigui canalitzat cap a les entitats que precisen
finançament amb l‟objectiu de dur a terme projectes d‟inversió que d‟una altre
forma no podrien desenvolupar-se. Per que aquest intercanvi de fons sigui
possible es necessita que les entitats emissores dels valors siguin admeses a
cotització. La negociació s‟aconsegueix mitjançant el mercat primari.
Proporcionar liquiditat als inversors. L‟inversor pot recuperar el diner invertit
quan tingui necessitat. Per això, ha d‟acudir a la Bolsa i vendre els títols
prèviament adquirits. Aquesta funció s‟aconsegueix a través del mercat
secundari.
Altres funcions com a organització:
Garantir la seguretat jurídica i econòmica dels contractes acordats.
Subministrar informació oficial dels preus i quantitats negociades.
Fixar el preu dels títols - valors mitjançant la llei fonamental de l‟oferta i la
demanda.
Actuar d‟indicador de l‟evolució econòmica del país.
Especificant una mica més i centrant-nos en els dos agents principals que intervenen al
mercat, podem destacar les següents funcions:
A. Funcions que realitza la Borsa per a l’inversor.
Se‟l permet l‟accés a les activitats rentables de les grans empreses.
Ofereix liquiditat a la inversió en valors, a través d‟un lloc on es poden
comprar o vendre títols.
La Borsa de Valors
10
Permet un poder polític en les empreses en les que s‟inverteix els seus
estalvis ja que l‟adquisició d‟accions ordinàries li dona el dret (entre altres) a
votar en la Junta General d‟Accionistes de les empreses en qüestió
Li ofereix la possibilitat de diversificació de la seva cartera ampliant el camp
de la seva estratègia d‟inversió en comptes d‟altres opcions alternatives,
com el mercat de derivats, mercat monetari, mercat bancari, etc.
B. Funcions que realitza la Borsa per l’empresa.
Li facilita l‟obtenció de fons a llarg termini que permeten a l‟empresa dur a
terme activitats rentables o determinats projectes que d‟altre forma no es
desenvoluparien per falta de finançament. A més, aquest finançament
suposa un menor cost que el que l‟empresari suportaria per altres vies.
Els títols cotitzats en Borsa acostumen a tindre avantatges fiscals per
l‟empresa.
Ofereix a l‟empresa publicitat gratuïta que d‟altre manera suposaria un cost
considerablement alt. La entitat en qüestió es objecte d‟aparèixer en premsa
o altres mitjans de comunicació (com per exemple televisió, radio, etc.)
segons el canvi important en el seu funcionament o estructura que pugui
afectar a propietaris (posseïdors de títols). A més, existeix un seguiment
continu de la cotització.
Podem observar que la cotització en borsa té nombroses avantatges, però també hi
podem trobar inconvenients com per exemple :
És precisa una sèrie de condicions per poder entrar en cotització, és a dir, no
totes les empreses poden entrar.
L‟emissió d‟accions pot suposar una pèrdua de poder pels fundadors de
l‟empresa. De totes formes, això és molt relatiu degut a que dependrà del grau
d‟atomització de les participacions dels nous accionistes i del percentatge que
obtinguin els accionistes fundadors sobre el total del capital de l‟empresa. Si per
exemple, un 49% del capital social està en mans del o dels fundadors, aquests
podrien arribar a perdre el control en el cas de que el 51% restant estigués a
mans d‟un únic accionista principal. No obstant això, poques vegades es troba
una situació com aquesta, degut a que el capital social que surt a borsa tendeix
a repartir-se entre un gran número d‟accionistes que adquireixen modestes
participacions respecte a les dels fundadors. Així doncs, encara que no es
posseeixi el 50% del capital social de l‟empresa els fundadors poden seguir
La Borsa de Valors
11
tenint el control sota un 49% o un percentatge inferior sempre i quant la resta
del capital estigui repartit entre un gran número de participants. La propietat
d‟accions implica la possessió de certs drets, com he mencionat abans, sobre
l‟empresa la qual es posseeixen accions. Aquests drets són: drets polítics, entre
els que apareix la possibilitat de participar en la Junta General d‟accionistes i en
la gestió de l‟entitat mitjançant l‟execució del dret a vot; i drets econòmics, que
comprenen la possibilitat de rebre dividends, els drets preferents de subscripció,
la transmissió de accions (venta) i el dret al valor liquidatiu. Implica que en el
moment en que l‟empresa es liquidi, el que quedi es reparteixi proporcionalment
entre els accionistes.
Les accions poden passar a ser propietat de persones desconegudes pels
accionistes fundadors. En el moment en que són objecte de cotització en el
mercat de valors, qualsevol oferent de capital pot accedir a elles. Si es tracta
d‟una empresa on prèviament existia un coneixement de tots els participants,
considerant això com un actiu de valor en l‟entitat, la cotització en borsa pot
generar un canvi important i no sempre positiu.
Les empreses que cotitzen en borsa ofereixen una major transparència, de
manera que tothom en general pot tenir accés a qualsevol informació relativa a
la seva evolució i activitats. Això fa que tingui un control més agut i tinguin que
vigilar cada un dels seus moviments
2.4 Característiques de la Borsa
La borsa de valors es caracteritza per la seguretat, la rendibilitat i la liquiditat.
Seguretat: La Borsa és un mercat de renta variable, és a dir, els valors van
canviant de valor tant a l‟alça com a la baixa i tot això comporta un risc. Aquest risc
es pot fer menor si es mantenen títols al llarg del temps, la probabilitat de que es
tracti d‟una inversió rentable i segura serà major. Per altra banda es convenient la
diversificació; això vol dir que es convenient que no s‟adquireixin tots els títols de la
mateixa empresa, sinó de varies.
Rendibilitat: Sempre que s‟inverteix en Borsa es pretén obtenir un rendiment i
aquest es pot obtenir de dues formes: la primera es amb el cobrament de dividends
i la segona amb la diferencia entre el preu de venta i el de compra dels títols, és a
dir, la plusvàlua o minusvalidesa obtinguda
La Borsa de Valors
12
Liquiditat: Facilitat que ofereix aquest tipus d‟inversions de comprar i vendre
ràpidament.
2.5 Qui participa a la Borsa de Valors?
En la borsa de valors hi participen els següents:
Intermediaris: Cases de Borsa, societats de corretatge i Borsa, societats de valors
i agències de valors i Borsa.
Inversionistes: Persona física la qual diposita els seus actius en activitats que al
seu cop, li generen més actius (diners)
o Inversionistes a curt termini: Arrisquen molt buscant altes rendibilitats.
o Inversionistes a llarg termini: Busquen rendibilitat a través de dividends,
ampliacions de capital i altres estratègies.
o Inversionistes adversos al risc: Inverteixen preferiblement en valors de
renta fixa (Lletres de tresor)
Empreses i estats: Empreses, organismes públics o privats entre altres.
2.6 Qui supervisa els moviments borsaris?
En la majoria de països es necessita l‟aprovació de la comissió o de la Superintendència
Nacional de valors, segons el cas, per que els títols o certificats privats siguin negociats
en la Borsa de Valors. Els títols públics, enviats pels governs no necessiten l‟aprovació
dels esmentats abans.
Aquests organismes de control i regulació compleixen la funció de supervisió, regulació i
control de Borsa de valors, caixes de valors, corredors de valors, assessors d‟inversió,
empreses emissores de valors, comptadors i les qualificacions de risc, entre altres entitats
i persones.
Quan un mecanisme de control falla, passen catàstrofes com la del 1929. Les crisis dels
mercats borsari, financers i de crèdit porten a la emissió de noves lleis i normatives per
aconseguir un funcionament més segur en els mercats.
En el cas de la borsa espanyola ,no té res a veure amb govern, ni amb el Banc d‟Espanya
ni amb el ministeri, que es amb el que més relació pot tenir, el ministeri d‟Economia. Però,
degut a la importància de la borsa amb l‟economia, es podria dir que existeix una
vinculació molt directa amb aquests organismes. De fet, la Comissió Nacional del Mercat
de Valors és la encarregada de supervisar la borsa, i aquesta comissió és un òrgan que
depèn del Ministeri d‟Economia i Hisenda.
La Borsa de Valors
13
La principal labor de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en Espanya és el
control i la supervisió del compliment de les diferents obligacions que contrauen les
societats que cotitzen en borsa, així com la transparència del mercat.
La Borsa de Valors
14
3. Índex borsaris
3.1 Tots els índexs i la seva elaboració
Un índex borsari correspon a un registre estadístic compost, usualment d‟un número, que
tracta de reflectir les variacions del valor o rendibilitats mitjanes de les accions que el
composen. Generalment, les accions que composen l‟índex tenen característiques
comunes com pertànyer a una mateixa borsa de valors, tenir una capitalització borsària
similar o pertànyer a una mateixa industria. Són usualment utilitzades com a punt de
referència per distintes carteres.
Per elaborar un índex borsari primer s‟ha de seleccionar els títols que composaran una
mostra representativa del mercat. Aquesta selecció es realitza generalment en funció de
la importància de la capitalització dels títols en el mercat (valor de l‟empresa segons la
cotització de les seves accions en Borsa), també de la freqüència de contractació i dels
volums que arriben a aquesta contractació. A través d‟aquesta manera s‟obtenen els
mateixos resultats que si es dugués a terme un anàlisi exhaust de tots els valors cotitzats
en la Borsa. Amb aquest pas ja hauríem completat el primer,el següent seria fent un índex
fixant la ponderació que és donarà a cada un dels valors. Degut a la gran varietat de
empreses es precís equilibrar o compensar els diferents títols. Amb aquest pas s‟intenta
adequar l‟influencia de cada un dels títols escollits a la significació que te en el mercat. Els
tipus de ponderacions més utilitzats són la capitalització borsària (que pot ser el capital
admès a cotització o el capital total de la societat) i el volum de contractació (que pot ser
el nominal o el efectiu). Per últim, es definirà la seva formulació, reflectida mitjançant una
expressió matemàtica. Es poden utilitzar mitges geomètriques o mitjanes aritmètiques,
encara que els més comuns són l’índex de Laspeyres, índex de Paasche i índex de
Fisher.
Índex de Laspeyres: Per calcular les Variacions dels títols compara el valor efectiu
anual dels mateixos amb el valor efectiu del moment que es pren com base,
ponderant en funció de la xifra de negoci del moment base.
Índex de Paasche: Pondera en funció de la xifra de negoci del moment en que es
calcula l‟índex.
Índex de Fisher: Pondera prenent una mesura d‟ambdues xifres de negoci: la del
moment en que es pren com a base i la del moment en que es calcula l‟índex.
Actualment tenim el nombre de 25 índex distribuïts en 4 països.
La Borsa de Valors
15
Europa: IBEX35, BEL 20, DAX, CAC 40, FTSE 100, PSI 20, EURO STOXX 50®, ECO 10,
FTSE MIB INDEX
EEUU: DOW JONES, NASDAQ 100, S P 500, NASDAQ COMPOSITE
Asia: NIKKEI 225, HANG SENG, KOSPI
Llatinoamericà: BOVESPA SAO PAULO, IPC MEXICO, Merval, IPSA, LIMA INDICE
GENERAL, IGBC, IBC, IBES, IGBVL
El Dow Jones és l‟índex més conegut de l‟evolució de la Borsa de Nova York.
Existeixen diferents versions de l‟índex: el Dow-Jones Industrial Average (DJIA),
integrat per els 30 valors industrials més importants, es l‟índex al que amb més
freqüència es fa referència; el Dow Jones Transportation Average (DJTA), format
per les 20 companyies de transport més destacades i el Dow Jones Utilities
Average (DJUA) format per les 15 principals empreses de serveis públiques
cotitzades.
El Standard & Poors és un altre índex de la Borsa de Nova York amb base creada
en 1943, el qual està format pels 500 valors més representatius de la borsa nord-
americana.
L‟Índex ordinari de la Borsa de Nova York, és un índex compost per tots els
valors que cotitzen en la Borsa de Nova York, ponderats segons la seva
capitalització borsària. Té una base de 50 en 1965.
El Dax és l‟índex de la Borsa de Francfort, amb base 1000 en 1987. El Dax està
format per els 40 valors més representatius de la Borsa de Francfort.
El CAC-40 és l‟índex de la Borsa de París, amb base 1000 en 1987 i està format
per els 40 valors més representatius de la Borsa de París.
El Nikkei-225 és l‟índex de la Borsa de Tòquio amb base en 1947 i està format per
els 225 valors més contractats de la Borsa de Tòquio.
Índex general de la Borsa de Madrid, és l‟índex de la Borsa de Madrid amb base
100 en 1969 el qual està format per les accions admeses a cotització en aquesta
Borsa i ponderades segons la seva capitalització borsària.
Índex IBEX35 és l‟índex oficial del mercat continu de les borses espanyoles, amb
base 3.000 en 1989. Està format per les 35 companyies més liquides, negociades
en aquesta Borsa. Sobre aquest índex es negocien contractes de futur i opcions en
el Mercado Español de Futuros Financieros (MEFF)
La Borsa de Valors
16
3.2 Caigudes Importants (IBEX35 I DOW JONES)
La major caiguda anotada de l‟Ibex35 va ser no fa molt, l‟any 2012, on l‟índex borsari
espanyol es va veure afectada amb una baixada fins els 5905 punts.
<<El Ibex-35 cierra con pérdidas del 9,14%, la mayor caída de toda su historia>>Diari 20 minutos.
Per part del Dow Jones, la trobem quan va succeir l‟11-S, l‟atemptat de les torres
bessones produït per Al Qaeda. Va baixar fins els 8067 punts. Van haver de tancar la
borsa durant un període. No van obrir fins el 17 de setembre, una de les majors parades
borsari des de la Gran Depressió.
Font: El País.
3.3 Màxims
Els màxims històrics de l‟IBEX35 actualment és denominen com molt llunyans,
exactament es diu que hem d‟esperar fins el 2017 per tornar a registrar aquest màxim. Ni
mes ni menys, van ser 15.945,7 punts. La majoria d‟experts en economia diuen que
consideren molt llunyana la data en la qual l‟IBEX35 tornarà al seu màxim.
Per part del Dow Jones el tenim situat amb 14.539,14 punts. La primera vegada que el
Dow Jones supera la barrera de 14.500 punts. Es va registrar, amb aquest recull de punts,
el vuitè màxim consecutiu al 2013.
La Borsa de Valors
17
3.4 Crack del 29 i gran depressió
La Gran Depressió1 va ser una crisis mundial econòmica i va ser la més llarga i més
profunda fins a la data i també la primera que va afectar a tants països.
Va ser originada a Estats Units on la majoria dels països afectats van començar al voltant
del1929 i es va estendre fins a final de dècada. Es va originar per culpa d‟una caiguda de
la Borsa del 29 d‟octubre, també conegut com Dimarts Negre2 i ràpidament es va estendre
a tots els països.
La Primera Guerra Mundial va deixar unes conseqüències molt dures, a més de tota la
gent morta i totes les ciutats destruïdes, va provocar unes causes econòmiques de les
quals es va desenvolupar la Gran Depressió a Estats Units. En el transcurs de la guerra,
els països que no participaven es van apoderar dels comerços que portaven els països
europeus, els quals només focalitzaven la seva producció en armament militar. Durant la
guerra, la demanda en el sector agrícola va augmentar notablement i això va provocar
l‟augment de producció en els països declarats neutres. però al acabar la guerra es van
adonar de la grandiosa oferta que tenien i la poca demanda obtinguda. Això va provocar
1 També coneguda com la crisis del 29 o crack del 29
2 Crack del 29.
La Borsa de Valors
18
una baixada de preus en el sector agrícola, aconseguint així unes grans despeses en
aquest sector.
Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, Estats Units va créixer molt en termes
econòmics i va arribar a estar el primer, traient la posició de lideratge a Gran Bretanya,
també conegut com els Feliços Anys 203. Durant els anys anteriors a la Gran Depressió
Estats Units va augmentar la seva producció i demanda dels productes produïts amb una
transformació productiva dominada per l‟ innovació tecnològica. No només va pujar la
producció, també la Borsa es va veure afectada favorablement. Les cotitzacions d‟aquesta
van augmentar i això va provocar la creació d‟una bombolla especulativa, la qual estava
finançada pel crèdit. A la Borsa de Valors, abans de l‟estiu de 1929 varis macro
indicadors4 van sofrir una petita baixada, tal cosa com aquesta no va ser detectada pels
economistes i poder així prendre les mesures corresponents.
Al voltant de 1925 l‟economia mundial es trobava estabilitzada degut a que la producció
tornava a estar com abans de començar la desastrosa Guerra Mundial. També les
cotitzacions de les matèries primes5 es trobaven estabilitzades encara que no tot era bo.
Com sempre, quan alguna cosa, sigui objecte o no puja, l‟altre ha de baixar i així succeïa
en el món. La progressió i el benestar progressaven notablement en els països abans
esmentats, els neutres en la Guerra Mundial, Japó i Estats Units. En canvi, en els països
com el Regne Unit, estava bastant pitjor. Les xifres de les persones en l‟atur eren bastant
pessimistes i succeïen moltes crisis endèmiques. Estats Units era un dels països més
poderosos, però no contents amb això van començar a posar molt difícil la recuperació
d‟Europa. La deute internacional només es podia pagar amb or o mercaderies, aquí és on
Estats Units va posar-ho difícil posant nous i més elevats drets de duana per frenar les
exportacions europees. Al ser la major potencia Estats Units, disposaven de les majors
reserves d‟or del món i per mantenir el patró or va haver de fer grans préstecs a Europa.
3 Període de prosperitat econòmica que va tindre Estats Units des de 1923 fins el 1929.
4 Són estadístiques que indiquen l‟estat actual de l‟economia en un sector determinat.
5 Materials extrets de la natura.
La Borsa de Valors
19
Durant el 1924, Estats Units va tenir una comercialització d‟un mercat casi il·limitat degut
a que Europa només es centrava en matar-se. Això va permetre a Estats Units augmentar
la seva capacitat industrial i l‟agricultura progressava favorablement.
De 1925 en endavant, la Borsa de Valors havia evolucionat tant com la producció
industrial del país. Les cotitzacions milloraven any rere any i molts nord-americans van
decidir invertir el seu capital perquè ho consideraven una font de fortuna ràpida. Això va
provocar la anomenada “febre de jugar a la borsa” on tothom invertia quantitats grans de
diners en busca de la bona acció. Rendistes, jubilats i a més principiants que ignoraven
l‟estat de la Borsa, de la producció del país. Tot el món considerava que l‟economia del
país s‟encaminava cap a nivells insospitats i tots estaven persuadits de que les millors
accions podien aconseguir-se amb molt poc diner, pensant que devien aprofitar-se
d‟aquella bona sort abans de que poques terminar-se.
La contínua demanda va provocar pujar les accions fins a altures increïble i aviat, la
cotització en borsa va ser pura especulació, que no tenia res en comú amb la autentica
solvència de la societat.
Mentre només es tractava, pel ciutadà mitjà, d‟invertir les seves economies, l‟especulació
va seguir dintre de certs límits més o menys raonables, però va transcórrer el temps i els
nord-americans van començar a jugar a la borsa amb diner prestat. Una acció de cent
dòlars nominals podia obtenir-se només per deu, mentre la resta, anomenat
“excedent”(els 90 dòlars restants) es pagaven a crèdit. Si la acció seguia pujant, tot anava
perfectament: una alça del 10 per cent, passarà dels 100 a 110 dòlars proporcionant al
accionista un benefici net del 100 per cent sobre els 10 dòlars que en realitat havia
desemborsat. En canvi, si l‟acció baixava en un 5 o 10 per cent, el corredor borsari exigia
La Borsa de Valors
20
un nou pagament al comptat i si el client no podia fer-li front, és trobava obligat a vendre
amb pèrdues, amb la finalitat de cobrir-se ell i als altres possibles creditors.
La conjuntura de l‟alça descansava així mateix sobre una base summament fràgil. Tot el
sistema és va ensorrar en octubre de 1929, i en pocs dies les cotitzacions van perdre tot
el que havien guanyat durant anys. Els petits especuladors van quedar totalment
arruïnats, havent de vendre amb grandioses pèrdues i al condir el pànic, els grans
capitalistes es van trobar també amb dificultats. El 23 d‟octubre de 1929 les cotitzacions
van registrar una pèrdua mitja de 18 a 20 punts i van passar de ma en ma uns sis milions
de títols. En tan crític moment, els primers bancs del país i els corredors de borsa més
destacats van intentar salvar els negocis reunint 240 milions de dòlars per sostenir les
cotitzacions mitjançant compres massives. Tan desesperada temptativa va produir només
resultats de caràcter momentani. El dilluns 28 d‟octubre, es va produir un nou descens de
30 a 50 punts i al dia següent (conegut com Dimarts Negre) va ser la jornada més
ombrívola per de Wall Street. El pànic va ser absolut, en moltes poques hores, es van
vendre, amb una mitjana de pèrdua del 40 per cent, setze milions i mig accions. Més tard,
a partir de novembre, quan s‟havien calmat una mica els ànims, les cotitzacions havien
descendit a la meitat des de el començament de la crisis borsària, i no menys de 50000
milions de dòlars s‟havien esvaït amb el fum, amb el qual van quedar en evidencia la
inseguretat i fragilitat dels sistemes financers.
La inexistència en Estats Units d‟un sector bancari fort d‟àmbit nacional i la fallida inicial
d‟alguns bancs va provocar que la crisi bancària s‟estengués per tot el país, el que va
multiplicar els efectes de la crisi. La Reserva Federal era l‟única que podia haver evitat
una caiguda en cadena dels bancs mitjançant la concessió de liquiditat de forma massiva
als bancs, però els gestor de la Reserva molt al contrari, van reduir la oferta monetària
pujant els tipus d‟interès. Com a conseqüència van provocar una onada massiva de
fallides bancàries. Aquesta reducció de l‟oferta monetària també va provocar l‟ inici de un
procés deflacionista i reducció dràstica del consum i el començament d‟una intensa
depressió.
La depressió nord-americana de l‟activitat econòmica va anar acompanyada per una
reducció addicional del préstec cap a l‟estranger i una forta contracció de la demanda
d‟importacions, fet que va provocar una gran reducció del flux de dòlars cap a Europa i la
resta del món. Estats Units tenia una forta importància en l‟economia mundial i l‟ impacte
de la seva crisis va ser tan fort que per això es diu que va exportar la crisi a altres països.
Pràcticament tots el països van patir declivis tant en la producció industrial com en el PIB i
La Borsa de Valors
21
la URSS va ser la principal excepció al estar aïllada dels estralls del capitalisme. Amb la
fallida del Credit Anstalt, el principal banc d‟Àustria, és va produir una fuga de capitals en
Alemanya, Gran Bretanya i en Estats Units, qui va decidir terminar amb el patró or. Cap a
finals de 1932, casi tots els països del món ho van fer.
Alemanya va aconseguir una moratòria en el pagament de les reparacions del deute però
va decidir augmentar les taxes d‟interès provocant, un aprofundiment en la caiguda de la
activitat econòmica i un increment de la desocupació. La devaluació del marc va ser
descartada per temor a la inflació. La ala desocupació va crear un clima de conflictivitat
social i polític que va aplanar el camí a l‟arribada de Hitler al poder.
Gran Bretanya, per part seva, va abandonar el sistema monetari tradicional deixant flotar
la libra, produint la seva depreciació. Gràcies a això va demostrar el lideratge britànic i va
permetre que l‟economia britànica és recuperés de forma raonable lliurada de les
condicions imposades per una moneda sobrevalorada i altes taxes d‟interès. En poc
temps, és va produir la desorganització i la destrucció parcial de la maquinària que movia
l‟economia internacional. Els països van buscar una sortida individual a la crisis al
desaparèixer la cooperació financera. Això va produir un deteriorament dels terminis
d‟intercanvi i va significar el descens dels preus de les matèries primes respecte als
productes manufacturats. Els països perifèrics van adoptar dos tipus de polítiques: les
passives i les actives. La passivitat va ser el manteniment de la ortodòxia monetària i
canviaria respecte els països centrals i va ser realitzat per països petits amb alta
dependència del mercat. Les politiques actives van consistir en modificar el tipus de canvi,
controlar les importacions, la intervenció estatal i industrialització per substitució de l‟
importació.
Un dels factors de la propagació de la crisi va ser el enfonsament brutal del comerç
internacional, que va arribar a perdre dos terceres parts del valor assolat en 1929. Aquest
daltabaix del comerç va traslladar els efectes de la crisi fins aquells països que tenien les
seves economies obertes al exterior. El enfonsament del comerç internacional es va
prolongar durant molt de temps. En 1938 el valor del comerç mundial és va situar encara
per avall de la meitat del nivell del any 1929. La raó del manteniment de la caiguda va ser
la adopció generalitzat de polítiques comercials proteccionistes encapçalades per Estats
Units i Gran Bretanya que van desencadenar una guerra comercial que juntament amb la
baixada de la demanda per la pròpia depressió va reduir el comerç mundial. És van
prendre diverses mesures:
La Borsa de Valors
22
Control de canvis: diferents formes de restriccions oficials sobre les transaccions
privades de divises estrangeres.
Acords bilaterals: buscaven l‟equilibri entre els comptes mutus de dos països que
volien mantenir alt el nivell de comerç sense mobilitzar l‟or ni les divises.
Aranzels al comerç: les tarifes van ser el major obstacle per l‟ intercanvi
internacional de béns.
´
Al assolir Roosvelt la presidència en 1933 és van aprovar ràpidament varies lleis en el
Congrés com fons assistencials per desocupats, preus de suport per els agricultors, servei
de treball voluntari per aturats menors de 25 anys, projectes de obres públiques en gran
escala, reorganització de la industria privada, creació del organisme federal per salvar la
vall del Tennessee, finançament d‟hipoteques, segurs per els depòsits bancaris i
reglamentació de les transaccions de valors. El New Deal, havia estat elaborat durant la
carrera presidencial per un grup d‟intel·lectuals que Roosvelt va reunir en torn seu.
3.5 Wall Street
Wall Street té molta fama a nivell mundial, gràcies en part a les pel·lícules borsàries, les
quals moltes tenen el transcurs a Wall St. Situat entre
Broadway i el riu Est, en la baixa Manhattan. A més d‟
estar alabat per totes les pel·lícules borsàries, està
considerada el cor històric d‟un districte financer i
és on es troba la Borsa de Valors de Nova York. El
famós nom de Wall Street neix del fet en que durant
el segle XVII, es va constituir el límit nord de Nova Amsterdam, on els colons Holandesos
La Borsa de Valors
23
van construir (en 1652) un mur de fusta i fang, tot això per una defensa contra un eventual
atac dels indis Lenape, o dels anglesos i colons de Nova Anglaterra. Aquest mur va ser
enfonsat pels anglesos en 1699 i tot i que la muralla va desaparèixer, el nom del carrer
encara el recorda. Deixant de banda el context històric, entrant en el borsari, podem dir
que a finals del segle XVI II, a Wall Street hi existia un arbre just al peu del mur, on
segons les fonts, els intermediaris financers i els especuladors es trobaven per comerciar
formalment. Degut això, es va formar la famosa Borsa de Comerç de Nova York.
La arquitectura del Wall Street està generalment arrelada en l‟edat d‟or, encara que també
hi ha influencies de l‟art decoratiu en el veïnat. Els edificis més importants de la zona són,
la Borsa (New York Stock Exchange), construït a principis el segle XX encara que
d‟aspecte clàssic, i el Federal Hall, construït a finals del segle XVIII en estil neogòtic
El Wall Street Journal, nomenat en referència al carrer, és un diari el qual la seva propietat
és de Dow Jones & Company, una influent empresa internacional. Aquest diari es publicat
diàriament a Nova York i durant anys, va tenir la major circulació dels diaris en els Estats
Units, encara que a dia d‟avui, és el segon darrera del USA Today.
Pel·lícules en les quals es fa referència a Wall Street:
- El Lobo de Wall Street, Martin Scorsese, 2013
- Rogue Trader, James Dearden, 1999
- Wall Street, Oliver Stone, 1987
- Wall Street 2: El dinero nunca duerme, Oliver Stone, 2010
Entre altres.
Hi ha una escultura simbòlica situada a prop de Wall Street, exactament al Parc Bowling.
Aquesta escultura representa un brau i per la seva localització se‟l reconeix com El Brau
de Wall Street. Es tracta d‟una escultura de bronze d‟uns 3.200 kg aproximadament, que
ha estat creada per Arturo di Modica. Representa un brau, reconegut com el símbol de
l‟optimisme, agressivitat i prosperitat financera. En aquest cas, es troba amb les potes
davanteres flexionades i amb el cap lleugerament ajupida, representant així l‟acció de
realitzar una envestida.
Di Modica, l‟autor de l‟escultura, va gastar els seus estalvis, aproximadament un capital de
300.000 dòlars, per crear i situar-lo davant de Wall Street just després de la crisis
borsària de 1978, com a símbol de la força i el poder que posseïen els nord-americans.
La Borsa de Valors
24
Aquesta escultura s‟ha convertit en un destí turístic del districte financer en el que es troba
situat. A més, s‟ha catalogat com al símbol no oficial del Districte i en els mitjans de
comunicació es parla molt de ell atorgant-li valors de optimisme i prosperitat econòmica.
La Borsa de Valors
25
4. Com influeix l’economia en la borsa?
L‟anàlisi dels següents indicadors, ens permetrà saber com està l‟empresa i el país, i així,
poder prevenir una pujada o una baixada.
A l‟hora d‟analitzar una empresa per veure si realment ens interessa fer una inversió en
ella, es diferencien dos tipus d‟anàlisi: Top-down i Bottom-up. En el primer anàlisi, es
realitza un estudi de les variables econòmiques per determinar si l‟economia té potencial
per a créixer. Si el té, s‟analitza que sectors estan millor situats per aprofitar el creixement
i dintre d‟aquests sectors, quines empreses posseeixen millors expectatives.
En l‟altre anàlisi, el Bottom-up, el procés que es segueix és l‟invers. El primer que
s‟estudia és l‟empresa, després el sector al qual pertany i finalment, les variables
macroeconòmiques del país o països amb els que té relacions econòmiques.
4.1 Variables econòmiques que s’han de tenir en compte a l’hora d’invertir en
borsa.
4.1.1 PIB (Producte Interior Brut)
El PIB és un conjunt de quantitats de periodicitat trimestral que serveix per mesurar el
creixement i la riquesa generada per un país. Pot definir-se com el valor de tots els
serveis i mercaderies produïdes per les empreses i les persones que han treballat dins del
territori d‟aquella economia ( ja siguin nacionals o estrangers residents) durant un període
determinat. El PIB mesura la riquesa d‟un país durant un any, però no mesura la riquesa
total del país. És un indicador que serveix per comparar el nivell de benestar que tenen
diferents països. El PIB és brut perquè no té en compte la amortització ni depreciació de
l‟immobilitzat. Aquest fet implica que l‟ utilització del PIB no sigui del tot correcta, ja que
l‟amortització es consideraria un menor cost i, per tant, un major valor de la producció. Per
solucionar aquest problema, s‟utilitza el Producte Interior Net (PIN), en el que al PIB se li
resta la depreciació o amortització.
El PIB està compost per:
Consum (C)
Inversió (I)
Despesa pública (G)
Exportacions (X)
Importacions (M)
La Borsa de Valors
26
Si el PIB és positiu, vol dir que les empreses produeixen més, i per tant, realitzaran més
inversions, pel que necessitarà major contractació de personal i d‟aquesta manera baixarà
l‟atur. Al incrementar la facturació de les empreses, aquestes es noten amb més capacitat
d‟anar a altres països a exportar els seus productes i al fer-lo, la balança comercial
augmenta. Al incrementar les exportacions, entren més divises que deurien ser canviades
a moneda local, pel qual la demanda de moneda local augmenta i això implica que
aquesta s‟apreciï. Per tant, augmentar el PIB d‟un país, vol dir que les empreses
produeixen més i obtenen majors beneficis. Amb els beneficis obtinguts poden realitzar
més inversions i, si són rentables,l‟empresa creix i augmenta el seu valor en borsa.
4.1.2 La inflació
La inflació és un agregat de preus i mesura el increment sostingut de preus d‟una
economia. La inflació és un indicador molt important, degut a que regeix la política
monetària dels bancs centrals, que en el cas d‟Europa es el Banco Central Europeo (BCE)
i en Estats Units, la Reserva Federal (FED).
Els indicadors més utilitzats per calcular la inflació són:
Índex de preus al consum (IPC)
IPC subjacent
Deflactor del PIB
El IPC és un índex de preus al consum de periodicitat mensual i en ell, s‟inclouen aquelles
mercaderies que consumeixen les llars. L‟ IPC recull l‟ increment de preus d‟una cistella
de consum que es crea periòdicament. L’ Institut Nacional d’Estadística mesura cada
mes les variacions en els que els preus d‟aquesta cistella, recull els preus de la venta al
públic de 33.000 establiments repartits per tot el territori espanyol i publica les dades. L‟
IPC és una eina que els Estats utilitzen per realitzar determinades polítiques. Però en l‟
IPC s‟adjunten productes com els cereals, les fruites o productes energètics. En el cas
dels cereals i les fruites, les condicions climàtiques tenen un paper important a l‟hora de
determinar els preus. En el cas dels productes energètics, el seu preu està condicionat
per el preu del petroli, que depèn de la seva cotització en els mercats internacionals. De
manera que l‟ IPC inclou el preu de productes els quals els seus valors estan determinats
PIB= C + I + G + (X-M)
La Borsa de Valors
27
per factors sobre els que un Estat te un difícil control. Per tant, si el Banc Central
dictamina polítiques utilitzant únicament l‟ IPC, no pot afinar correctament la seva
punteria, ja que existeixen aquests factors externs mencionats que poden augmentar o
disminuir la inflació de manera temporal. Per augmentar aquesta punteria, el Banco
Central Europeo també utilitza la inflació subjacent, que no inclou productes alimentaris ni
energètics, que tenen aquesta característica de la volatilitat.
La tercera mesura per el càlcul de la inflació és el deflactor del PIB. La principal diferencia
amb el IPC és troba en el número d‟articles i en la periodicitat. El número d‟articles
inclosos en l‟ IPC està restringit a la cistella de consum, mentre que en el deflactor del PIB
s‟inclouen tots els productes que formen part de l‟economia. Per altra banda, la
periodicitat de l‟ IPC, és mensual, mentre que la del deflactor és trimestral. I quines
conseqüències te la inflació en l‟economia? La primera conseqüència és que hi haurà una
pujada de tipus d‟interès per controlar-la. Si augmenten els tipus d‟interès augmenta el
cost de la deute ( els préstecs) i això farà que, per una banda, les empreses reduiran els
seus beneficis per tenir que suportar més càrrega financera per la seva finançament i per
l‟altre banda, que les persones tinguin més incentius per estalviar en comptes de
consumir. Aquesta baixada del consum de les persones no es produeix solament per el fet
de poder percebre majors interessos per els seus estalvis, si no també per el fet de que
els deutes que ja tinguin contretes ara son mes cars, i al pagar mes, tenen menys renta
disponible per consumir.
Un altre concepte es la deflació, el fenomen contrari a la inflació, és a dir, la baixada
continuada i substancial en els nivells de preus.
Que baixin els preus és bo pels consumidors, però si està baixada es persistent, es crea
un fort problema per l‟economia, ja que si saben que demà una peça de roba estarà més
barata, no la comprarà avui. Però quan demà arribi, sabrà que el següent dia tornarà a
baixar i llavors la conclusió és que ningú compra, perquè tots els consumidors posposem
les nostres decisions de compres i les empreses al no vendre, ho passen francament
malament.
4.1.3 Tipus d’interès
Ho podem definir com el pagament realitzat pel lloguer del diner rebut en préstec. El preu
del diner. En un sistema de lliure mercat, el tipus d‟interès es fixa per l‟equilibri entre l‟
oferta i la demanda en el mercat de capitals, de la mateixa manera que qualsevol
producte. En una economia dirigida, el tipus d‟interès el fixen les autoritats monetàries.
La Borsa de Valors
28
Aquestes dues situacions no són totalment pures, degut a que encara que sigui el mercat
qui fixa els tipus d‟interès, la autoritat monedaria intervé.
Existeixen molts tipus d‟interès, encara que el més rellevant és el que marquen els bancs
centrals, ja que són la major autoritat per expendre diner. Presten aquest diner als bancs i
aquests a altres bancs o a persones i empreses.
Els bancs centrals tenen capacitat per incidir en l‟economia pel que fa al creixement i el
control de l‟ inflació. Per això disposen de dues eines: els tipus d‟interès i la seva capacitat
per injectar o reduir liquiditat en l‟economia.
El tipus d‟interès que determina el Banc Central, és el tipus d‟interès al qual poden
demanar prestat o invertir els diferents bancs que formen part del sistema. Per tant, quan
el Banc Central augmenta o disminueix tipus, aquestos tenen un impacte directe sobre els
bancs i, al seu torn, sobre les persones físiques i jurídiques que tenen inversió o
finançament amb aquestes entitats financeres.
Una altre forma de modificar els tipus d‟interès sense tocar-los de manera directa seria
mitjançant la injecció o reducció de liquiditat. Per això, el Banc Central oferirà major o
menor quantitat de diners als bancs de la economia.
BANC CENTRAL
Banc B
Persones i empreses
Banc C
Persones i empreses
Banc A
Persones i empreses
La Borsa de Valors
29
Les conseqüències que tindria una baixada dels tipus d‟interès serien que tots els agents
que formen part de l‟economia podrien endeutar-se amb un cost econòmicament inferior.
Això comporta que les empreses augmentin la seva inversió (endeutant-se a un cost
inferior per poder invertir en actius productius) i que les persones consumeixin més que
abans. La part que toca el tipus d‟interès en la borsa, seria directe, ja que repercuteix de
forma clara en les empreses, per altra banda, la nova emissió de deute publica que faci el
país es realitza amb tipus d‟interès menors i en conseqüència, amb una menor rendibilitat.
Aquest fet provoca un transvasament de fons del mercat de deute o renta fixa al mercat
de renta variable, ja que els inversors sempre van a buscar aquelles inversions que els
ofereixin més rendibilitat potencial. L‟augment de la demanda dels valors de renta variable
provoca un increment del preu de les accions de les empreses. A més, les pujades i
baixades de tipus d‟interès influeixen en el valor actual dels fluxos futurs que estem
descomptant per una determinada acció. Si els tipus d‟interès pugen, els beneficis
estimats duna empresa en el futur valen menys a dia d‟avui, mentre que si es produeix
una baixada en els tipus, passa exactament lo contrari.
Si el tipus d‟interès puja, serà necessari menys capital inicial per aconseguir un import
futur determinat, però si baixen, necessitarem més capital inicial per obtenir al final el
mateix import.
4.1.4 Tipus de canvi
El tipus de canvi mesura la relació (variable o fixa) entre dos monedes (el preu pel que es
poden comprar o vendre) i, juntament al tipus d‟interès, són les dos úniques variables que
un país o conjunt d‟Estats poden decidir. El tipus de canvi entre dos monedes depèn del
nivell de relació econòmica existent entre elles. En la Unió Europea, tant la política
monedaria (tipus d‟interès) com la canviaria ( tipus de canvi) es decideix des de el Banc
Central Europeu per tots els països membres, i s‟utilitzen per regular un cert nivell del PIB,
un cert nivell d‟inflació, un cert nivell de tipus de canvi o inclòs una taxa d‟atur.
Una depreciació del tipus de canvi té efectes positius per els exportadors i negatius per
els productors importats. Això afecta en borsa en el mode en que si vols invertir en borsa
en una empresa que cotitza en un mercat amb moneda diferent a la seva, no només
dependrà de l‟evolució en el mercat del preu de l‟acció, sinó també de l‟evolució del tipus
de canvi, ja que quan vulgui vendre les accions i recuperar el seu diner tindrà que canviar
la moneda i pot trobar-se amb la desagradable sorpresa de que el que ha guanyat per el
increment de valor de l‟acció el perdi per una mala evolució en el tipus de canvi o al revés.
La Borsa de Valors
30
N‟hi ha dues maneres de mostrar un tipus de canvi:
Tipus de canvi directe. Unitats en moneda nacional que s‟ha d‟entregar per una
moneda estrangera.
Tipus de canvi indirecte. Quantitat de moneda estrangera que s‟ha d‟entregar per
una unitat de moneda nacional.
4.1.5 Atur
L‟atur fa referència al número d‟aturats, o conjunt de persones que estan disposades a
treballar i no el troben d‟acord amb els seus gustos, que hi ha en una economia. La taxa
d‟atur és el percentatge de gent que està en atur sobre el total de la població activa, que
fa referència al grup de gent major de 16 anys que treballa o que busca feina. De manera
que no s‟inclou als majors de 16 anys que ni treballen ni busquen feina de forma activa.
A Espanya, per mesurar la taxa d‟atur tenim dos tipus d‟indicadors: el registre de el
Instituto Nacional de Empleo (INEM) i la Encuesta de Población Activa (EPA).
El primer (INEM) mesura mensualment el número d‟inscrits en el registre, encara que
també te altres funcions, com per exemple permetre als inscrits percebre el segur d‟atur i
assistir a cursos de formació i donar-li accés a les ofertes de treball que rep l‟INEM. Si la
persona rebutja un cert nombre d‟ofertes pot ser expulsada del registre. Les persones
estan obligades a notificar al INEM qualsevol vacant produïda en la seva empresa.
Trimestralment, l‟ Institut Nacional d‟Estadística porta a terme l‟Enquesta de Població
Activa (EPA) que es realitza amb una mostra aleatòria de 64.000 llars repartides per tota
la geografia amb la relació a la seva activitat econòmica. Les preguntes realitzades en
aquestes enquestes fan referència al nivell d‟estudis, el tipus d‟activitats que
desenvolupen, si treballen i les característiques del lloc de treball, i si no treballen, sobre
els motius i el mètode que utilitzen per buscar treball. Aquesta enquesta es realitza amb
les recomanacions de la Organización Internacional del Trabajo i de la Oficina Estadística
de la Unió Europea. De manera transitòria, molts treballadors abandonen el seu treball
actual amb l‟esperança de trobar un altre lloc de treball millor, encara que per això tinguin
que canviar d‟empresa, de sector, d‟àrea geogràfica o de professió. Com necessiten un
cert temps per canviar d‟empresa, de lloc de residencia o d‟ofici, es denomina atur
friccional a l‟atur que es produeix per aquest motiu. A l‟atur que es produeix com
conseqüència de la mecanització i automatització dels processos productius de una
empresa s‟anomena atur tecnològic. Aquest redueix les necessitats de personal i deixa
antiquats els coneixements i habilitats dels treballadors. L‟atur estacional es produeix en
La Borsa de Valors
31
determinades èpoques de l‟any en activitats de temporada (com l‟agricultura, turisme,
etc.), en les que, després de períodes de molt treball, segueixen altres de molt poc. A
l‟atur causat per les oscil·lacions típiques de una economia de mercat i les fluctuacions del
cicle econòmic se li denomina atur cíclic.
A banda dels que hem vist, hi ha mes indicadors econòmics, que podríem qualificar
d‟oferta i demanda. Els primers es refereixen a tots aquells indicadors que informen sobre
la oferta econòmica. Els indicadors de demanda fan referència a la demanda de
productes.
Els indicadors d‟oferta es podrien agrupar en indicadors de la industria, de la construcció i
de serveix. Els de demanda poden agrupar-se en indicadors de demanda en el consum,
en la inversió i en el comerç exterior. Per tant, tots aquests factors, als que quan
apareixen en els mitjans de comunicació no fem cas, poden estar afectant, positiva o
negativament, a la nostra inversió en borsa.
4.2 Cicles econòmics
Com hem pogut observar, el PIB té una forta importància i això ens portaria a pensar que
podríem augmentar el PIB cada cop més, perquè quan més gran sigui el PIB, més forta
serà l‟economia. Però no es tan fàcil augmentar el PIB.
Una manera d‟augmentar el PIB seria que el Banc Central disminueixi els tipus d‟interès.
En fer-ho, els interessos dels préstecs personals i hipotecaris, així com els deutes
d‟empreses, es veurien fortament reduïdes. Aquesta reducció de les quotes mensuals
permetria que la gent destini aquest diner al consum i que les empreses els destinin a
realitzar inversions productives. Si les empreses destinen aquest diner a inversions a mitjà
termini necessitaran mà d‟obra, per tant l‟atur es reduiria. Si això passa, el consum
augmenta perquè la gent té més renta disponible, i al augmentar el consum, les inversions
de les empreses augmentarien i amb elles la demanda d‟ocupació. Però llavors per quin
motiu permetem que les economies tinguin crisi sabent tot això?
Al augmentar el consum augmenta la demanda de producte i això provocarà una pujada
de preus, és a dir, augmentarà la inflació. Si això passa, arribarà un moment en que el
consum es reduirà perquè tot es més car i els beneficis de les empreses també es veurà
reduït. Aquestes hauran de reduir costs i començaran a reduir plantilla, el que farà que el
consum continuï reduint-lo, degut a que si augmenta l‟atur hi haurà menys gent amb
capacitat de compra. Si es redueix el consum, disminuirà la demanda de productes i això
provocarà una disminució de preus que farà que la gent torni a consumir i les empreses, a
La Borsa de Valors
32
augmentar els seus beneficis, amb els que novament realitzaran inversions i demandaran
personal, i tot torna a començar.
Això ens porta a deduir que disposem d‟una economia cíclica. El cicle econòmic es
divideix en quatre fases: fase de recuperació, fase de expansió, fase d‟estancament i fase
de recessió. Cada una d‟aquestes fases esmentades abans, estan relacionats amb
l‟evolució del PIB.
4.2.1 Fase de recuperació
La fase de recuperació econòmica es caracteritza per ser en la que es comencen a
percebre els primer símptomes de recuperació. Des del punt de vista macroeconòmic, el
PIB comença a augmentar i la inflació s‟estabilitza, fet que permet que les autoritats
mantinguin tipus d‟interès a nivells mínims. La confiança dels consumidors i empresaris
comença a millorar i els empresaris augmenten els seus stocks per fer front a la futura
demanda. Aquesta millora en la confiança empresarial i els baixos tipus d‟interès fan que
els mercats financers comencin a notar una lleugera milloria en la cotització dels actius.
Els sectors millor situats en aquesta fase son els productes de consum, logística i
transport i energia. Comencem a veure estabilitat de preus, augment d‟inversió,
recuperació de les ventes lligada a una millora de la capacitat productiva de les empreses,
millores en la productivitat, increment moderat del consum, beneficis empresarials en
augment, descens de la corba de tipus d‟interès i la disminució de l‟atur.
4.2.2 Fase d’expansió
Aquesta fase es caracteritza per ser el moment de màxim apogeu. Amb un satisfactori
creixement del PIB, sense tensions inflacionistes, els empresaris i consumidors amb una
confiança consolidada i els tipus d‟interès lleugerament en ascens per controlar la inflació.
No hi ha incertesa laboral i si que hi ha un augment de salaris, degut a l‟excés de
demanda de treball, per la qual cosa les persones tendeixen a consumir més del que
realment es necessari i a permetre luxes, que la majoria estan per sobre de les seves
possibilitats. Lògicament, això fa que les empreses generin mes beneficis que
reinverteixen en noves inversions i sobre tot, en tecnologia i telecomunicacions. En els
mercats financers es viu un optimisme completament desinhibit i els índexs borsaris tiren
cap amunt. Sembla el moment idoni per invertir en productes de consum cíclic, tecnologia
i telecomunicacions i empreses financeres, que veuen com els seus marges augmenten i
el risc de impagament dels crèdits disminueix. Els preus comencen a repuntar degut al
augment de la demanda, la producció comença un lleuger estancament al haver arribat la
capacitat productiva durant aquesta fase a nivells molt alts. La producció, el consum i
La Borsa de Valors
33
preus de les matèries primes augmenta. Els tipus d‟interès a curt termini estan a mínims,
però, cap al final de la fase augmenten repuntant especialment en el llarg termini. L‟atur
età a nivells molt baixos i només hi ha atur estructural.
4.2.3 Fase d’estancament
Aquesta circumstancia es troba quan l‟economia ja no pot créixer més. En aquesta fase,
el creixement del PIB es casi nul. Les empreses perden la confiança i produeixen cada
cop menys, intentant controlar la despesa, sobre tot la despesa personal. Les persones
veuen que el seu lloc de treball corre perill, així que decideixen reduir el consum i
augmentar l‟estalvi. Per tant, les empreses acumulen mes existències a les que difícilment
podran donar sortida i això augmenta la despesa i redueix el seu benefici. Els mercats
financers noten els primers símptomes d‟esgotament i comencen a desaccelerar. Els
beneficis de les empreses es posen en entredit i no s‟espera que millorin. Els tipus
d‟interès augmenten a nivells màxims degut a la elevada inflació, incrementant la tensió
en el mercat del deute. En aquesta fase podem trobar alguna oportunitat d‟inversió en les
indústries bàsiques i farmacèutiques, ja que encara que els consumidors comencin a
reduir les seves despeses, els últims que eliminen son aquells estrictament necessaris. La
confiança dels consumidors i empresaris cada cop es mes baixa i comencem a veure un
augment de l‟atur.
4.2.4 Fase de recessió
Després de dos o tres trimestres de creixement negatiu, es diu que s‟està en la fase de
recessió del cicle econòmic. La falta de confiança de empresaris i consumidors es fa
patent i això genera decreixement en el consum i la inversió. Els mercats financers
s‟omplen d‟incertesa i els índexs borsaris cauen. Al disminuir el consum i la inversió,
disminueix la inflació i això propicia que es puguin baixar els tipus d‟interès per incentivar
l‟activitat econòmica, el que fa que la corba de tipus sigui decreixent. Els sectors més
afavorits són pocs, però podríem destacar el de productes de consum defensius i energia,
ja que deixen de banda els productes alimentaris bàsics, els consumidors no deixaran de
utilitzar el gas i la electricitat en les seves llars. Això no vol dir que aquests sectors no és
vegin castigats per la crisis, però si es cert que és veuran menys afectats.
En aquesta fase els preus comencen a disminuir, al igual que la productivitat i la capacitat
productiva, el creixement econòmic és manté baix o negatiu i els preus de les matèries
primeres baixen. L‟atur augmenta i els inventaris s‟acumulen al no poder donar-li sortida.
La Borsa de Valors
34
El temps de cada fase depèn de molts factors, però és molt difícil establir una duració
determinada, ja que cada cicle és diferent a la resta.
La Borsa de Valors
35
5. Psicologia borsària
Els éssers humans ens caracteritzem pel fet de que quantes més coses obtenim, menor
es la satisfacció que ens dona cada unitat addicional adquirida. El mateix ens passa al
revés: quan pitjor ho passem cada vegada menys dolor ens provoca un disgust
addicional.
La por a admetre riscos fa que puguem conservar en el nostre compte durant molt de
temps aquelles accions en les que estem perdent. No penses realment que tornin a
recuperar-se però insconscientment mantenim una petita esperança. Això lògicament no
té relació amb las pèrdues ja que el no vendre una acció amb la que estem perdent no
només demostra una por a assolir el risc de que una vegada ho venem la acció es
recuperi, sinó que fem un exercici de autocomplaença creient que fins que no venem no
materialitzem la pèrdua. Alguns autors denominen aquesta manera d‟actuar el “Sofisme
de la pèrdua total.” Un sofisma és una raó o argument que apareix amb el que es vol
defensar allò que és fals. La conseqüència final és que la por a perdre, a arriscar-se i a
tindre que penedir-nos fa que la nostra inversió en borsa sigui poc eficient. Invertir en
borsa requereix estar preparats per experimentar situacions desagradables en un curt
termini, ja que la volatilitat del mercat fa que en moments la nostra inversió estigui en
pèrdues i la quantitat d‟accions que cotitzen faci que les possibilitats d‟elecció siguin
múltiples, amb el que el risc a equivocar-se es elevat.
Igual que la por a perdre, arriscar-se o penedir-se pot generar decisions equivocades,
excedir-se en la confiança pot fer que es prenguin massa riscos, posant en perill la part
del seu patrimoni invertit en borsa.
Som optimistes per naturalesa, encara que aquest comportament es doni de manera
desigual entre diferents persones. Quan veiem que una persona del nostre entorn ha
tingut un accident de cotxe, tenim uns segons de reflexió en els que pensem que
qualsevol dia pot passar-nos a nosaltres, però al dia següent agafem el cotxe i si la nostra
naturalesa ens fa conduir per sobre de la velocitat màxima, ho farem igualment, perquè la
nostra ment es curta.
Ser optimista vol dir creure que la teoria de la probabilitat mai va a jugar en la nostra
contra, sinó que sempre al nostre favor. L‟excés de confiança fa que deixem de banda l‟
informació disponible i creiem més firmament en els nostres coneixements i experiències
que en els de un analista, però vigila, perquè tenir una confiança excessiva en l‟
informació que rebem també pot ser motiu de decisions fatals per l‟ inversió en borsa.
La Borsa de Valors
36
<No se crea nada de lo que oiga, y sólo la mitad de lo que vea> Vicente Hernández
L‟excés de confiança ens porta a preferir gestionar la nostra pròpia cartera d‟accions
abans que delegar la gestió a un professional com, per exemple, un fons d‟inversió.
Comprem i venem contínuament creient que ningú coneix millor que nosaltres els
moviments del mercat a curt termini. Preferim invertir en empreses que ens resultin
familiars simplement perquè coneixem o ens agrada un dels productes que comercialitza
independentment de si hem fet o no un estudi detallat. Així que la confiança cega en els
professionals de la borsa pot arribar a ser perjudicial, perquè la borsa no es una ciència
exacta, i si ja es difícil que ens posem d‟acord a l‟hora d‟explicar les raons perquè les
quals un fet ha succeït en els mercats, pensa lo complicat que es saber que passarà
demà.
Saber què succeirà en el futur es molt difícil, de fet, Niels Bohr, premi Nobel en Física en
1922 va dir:
<<Es realment difícil fer prediccions, especialment sobre el futur>>.
I per recolzar la teoria, adjunta les prediccions més celebres realitzades per gent
suposadament preparada:
<<El telèfon té masses carències per ser considerat com un mitjà de comunicació.>>
Western Union International. Memo. 1876.
<<Els americans necessiten el telèfon, però nosaltres no perquè tenim molts carters.>>
Enginyer cap del British Post Office. 1876.
<<Existeix un mercat mundial de aproximadament 15 ordinadors.>> Tom Watson, IBM
Chairman. 1949.
<<En el futur, els ordinadors no pesaran més de 1,5 tones.>> Popular Mechanics. 1949.
<<No hi ha cap raó per la que algú voldria tindre un ordinador en casa.>> Ken Olson,
Chairman i fundador de Digital Equipment. 1977.
<<64 Kbytes haurien de ser bastants per qualsevol.>> Bill Gates. 1981.
<<En 10 anys hi haurà menys de 1 milió de mòbils.>> McKinsey. 1983
<<Dintre de 5 anys no hi haurà “empreses d’Internet”, perquè totes les empreses seran
d’Internet.>> President d‟ Intel. 1999
La Borsa de Valors
37
Una altre costum dels inversors és la d‟actuar en massa. Tots tenim la tendència a actuar
en remat, a fer el mateix que fa la resta. Moltes vegades, aquesta actitud es deu a la
necessitat que tenim de pertànyer a un col·lectiu, per altres vegades es deu a la
inconscient creença de que si tots ho fan, serà per algun motiu. El problema és que
després no som prou objectius per valorar les conseqüències d‟aquestes decisions, ja que
si ens surt bé, ens posem medalles, i si ens surt malament ens aferrem a la dita <<Mal de
muchos, consuelo de tontos>>. Prendre decisions d‟inversió en funció en el que fan els
altres ens cobreix del risc de penedir-se, ja que sempre podem tenir el consol absurd de
pensar que si les coses no han sortit com volíem, hi ha més gent que ha caigut amb
nosaltres. Una altre raó per invertir en borsa en conjunt és per el fet de tapar les nostres
debilitats en quant a coneixement del mercat i de l‟empresa de la qual comprem accions.
Si busquem justificació a les nostres inversions sobre la base del que està fent tot el mon,
ningú ens preguntarà el perquè del que fem, perquè tot el mon està en la mateixa situació;
així ens evitem la xafogor de no saber que contestar. Aquesta manera d‟actuar serà més
aguda en els nostres primers anys d‟inversionistes, quan en un període baixista hem
acumulat pèrdues, quan en mercats alcistes s‟ha de ser selectiu per invertir en un tipus
d‟empreses en comptes de unes altres o quan hi ha escepticisme sobre el que passarà en
un futur.
D‟aquesta manera mourà la cartera ràpidament, comprant i venent sense raó aparent però
intensificant les compres quan el mercat puja (perquè si puja és perquè hi ha més
demanda que oferta, i per tant, més gent disposada a comprar que a vendre) i venent
quan el mercat baixa, per la raó inversa.
Els mercats son volàtils er naturalesa, s‟ha d‟aprendre a mantenir la calma en moments
complicats i no excedir-se de l‟eufòria en moments bons, maximitzar tota l‟ informació que
sigui possible, no prendre decisions ràpides si no es tenen motius fonamentals i tècnics
per fer-ho i recordar que les modes son passatgeres i si s‟adjunta amb més gent, pensi en
sortir quan consideri que ja porta un guany satisfactori.
La Borsa de Valors
38
6. Més endins de la Borsa Un cop coneixent el món de la borsa entrarem en l‟àmbit de les accions, CDFS, lletres de
tresor,etc. També esmentarem un topic trobat dins de la borsa, el qual és les “acciones a
centavo”.
6.1 Les accions
Una acció és un títol que representa la propietat de una part de una empresa. La propietat
d‟aquesta empresa (capital) s‟ha repartit en n numero determinat d‟accions de igual valor
que li atorguen al seu propietari, una part o el total de la propietat del negoci. Si alguna
empresa cotitza en borsa ens vol dir que qualsevol pot comprar o vendre accions de
aquesta empresa a altres inversors a un preu determinat. La cotització de una acció
mostra el últim preu al que s‟ha comprat o venut una determinada acció i per tant, es fixa
a partir de l‟oferta i la demanda que hi hagi per aquell títol. La acció representa la part
proporcional del capital d‟una empresa. Quan es parla de cotització borsària, es refereix al
resultat de multiplicar la cotització de l‟acció per el número d‟accions d‟aquella empresa
que circula en borsa. Encara que hi ha excepcions, com per exemple la Bolsa de Hong
Kong, que cotitza en dòlars, totes les accions que cotitzen en una borsa determinada ho
fan en una mateixa moneda i casi sempre és la del país on esta localitzada la borsa en
qüestió. La cotització en si no aporta cap informació, degut a que el fet de que una
empresa cotitzi a 6 euros i una altra a 0,25 no vol dir que la primera sigui més cara que la
segona, ja que la utilitat de la informació ve a l‟hora de comparar l‟evolució en el preu de
una mateixa empresa en un període determinat, o en la capitalització de mercat, per saber
si aquella empresa ha baixat de preu o, per el contrari, ha pujat.
Quan comprem accions d‟una societat que cotitza en borsa ens fa automàticament
accionistes, que vol dir que som propietaris d‟un tros de l‟empresa i tenim una sèrie de
rets que podem exercir. Un d‟aquests drets es el dret econòmic el qual significa que per el
fet de ser propietaris d‟una part del capital de l‟empresa i per tant, de la seva propietat,
tenim el dret de cobrament d‟un dividend6 en funció dels resultats obtinguts per l‟empresa.
Aquest cobrament de dividends no només dependrà de que l‟empresa obtingui resultats
positius, sinó que també la política de distribució de dividends, ja que una empresa pot
obtenir beneficis i decidir no pagar dividend als seus accionistes amb l‟objectiu de reservar
aquell diner per futurs projectes. Aquesta casuística és la que fa que a la inversió en
accions comunament se li anomeni renta variable, ja que uns anys podrem cobrar
6 Part del benefici obtingut per l‟empresa que es reparteix entre els seus socis. Es el premi per haver confiat
en l‟empresa i participar al negoci.
La Borsa de Valors
39
dividends i altres no, i quan els cobri, no necessariament aquest dividend sigui de igual
quantitat que en anteriors repartiments.
Un altre dret és el dret de transmissió, el qual ens permet desprendre de les accions quan
vulguem, sempre i quan hi hagi algú que ens las vulgui comprar.
Un altre dret és el preferent de subscripció el qual es te en compte de que la empresa en
qüestió realitzi una ampliació de capital. En cas de que no el vulguem exercir sempre el
podrem vendre en la pròpia borsa. A més, ser accionista et permet decidir sobre
l‟empresa, anomenat el dret polític.
Un altre dret que tens com accionista és el de poder participar en el repartiment dels
guanys socials i en el patrimoni resultant de la liquidació de l‟empresa. Si la societat
desapareix i tens accions, tens dret a percebre la part que li correspon del patrimoni de
l‟empresa.
Hi ha diferents tipus de accions:
Accions al portador. La acció és de qui la porta, de manera que en el títol no
consta el nom del propietari i el que té l‟acció es considera propietari de la mateixa.
No hi ha tràmits de registre en la societat emissora i això les fa mes fàcils de
negociar.
Accions nominatives. En el document figura el nom del titular de l‟acció i per tant
el seu posseïdor. Es mante un registre d‟accionistes en la societat que emet les
accions
Accions ordinàries. Són les que s‟emeten normalment i totes tenen els mateixos
drets.
Accions privilegiades. Són accions que tenen certs privilegis amb relació al dret
de vot en la junta general o en la distribució de dividends.
Accions sense dret a vot. Són accions que permeten gaudir de dret econòmic
però veten el dret a votar i opinar sobre qüestions estratègiques de l‟empresa.
La Borsa de Valors
40
Accions d’indicades. Pot establir-se en els estatuts o mitjançant acords entre
accionistes amb l‟objectiu de mantenir una posició de control sobre la societat. Es
tracta „accions que no es poden transmetre lleugerament sense fer prèviament una
oferta d‟elles als actuals accionistes de l‟empresa. La borsa garanteix la liquiditat
dels títols; per tant, no pot haver limitacions a la lliure transmissibilitat de les
accions de empreses que cotitzin en la borsa.
Accions velles. Són les que cotitzen habitualment en el mercat i adquireixen el
nom quan existeixen altres accions emeses amb posterioritat que cotitzen al mateix
temps.
Accions noves. Són accions que s‟han emès recentment, ja sigui mitjançant una
ampliació de capital o per convertir emissions de bons. A diferencia de les accions
velles, les noves tenen drets politics però no econòmics, ja que aquest dret nomes
es pot obtindre quan es completi el exercici econòmic de la societat, a no ser que
s‟especifiqui lo contrari. El no poder gaudir d‟aquest dret fa que aquestes accions
cotitzen a un preu inferior però quan les noves es converteixin en velles cotitzaran
al mateix preu.
Els CFDs o també coneguts com a contractes per diferència, són acords on s‟intercanvia
la diferència del valor de un cert actiu entre el moment d‟obertura i el tancament del
contracte. Els CFDs permeten beneficiar-se de les fluctuacions del preu dels productes
subjacents sense tenir la necessitat de ser titular d‟aquests mateixos.
6.2 Gràfics
Els gràfics es poden agrupar en moltes categories, però de manera introductòria només
parlarem dels més comuns. El més freqüent es utilitzar gràfics lineals, on comparem
cotitzacions i temps en tots dos eixos del gràfic.
6.2.1 Gràfics de barres
Aquests tipus de gràfics mostren una gran quantitat d‟informació´; es confecciona tenint
en compta que la part superior de la barra mostra el preu màxim al qual ha arribat la
cotització durant la sessió, la part inferior, el preu mínim i sobre la barra es dibuixen dos
traços, un a l‟esquerra, que correspon al preu d‟obertura i l‟altre a la dreta que correspon
al preu de tancament.
La Borsa de Valors
41
6.2.2 Gràfic d’espelmes
També denominats gràfics japonesos o candlesticks i tenen bastants similituds amb els
gràfics de barres. El gràfic d‟espelmes es forma a partir de quatre dades: preu d‟obertura,
màxim, mínim i el de tancament, i el dibuix està format per un línia més gruixuda que
representa el rang entre el preu d‟obertura i el de tancament, i dos línies delgades per
sobre i per sota de la línia gruixuda que representen, respectivament, la cotització màxima
i mínima de la sessió. La línia gruixuda es representa en blanc quan la cotització de
tancament es superior a la d‟obertura i, per tant, l‟acció ha pujat durant la sessió, o en
negre si el preu de tancament es inferior al d‟obertura i, per tant, l‟acció ha baixat durant la
sessió.
6.2.3 Gràfic de volum de contractació
Té com objectiu comparar els volums de contractació (número de títols que es negocien
en cada sessió) de una acció en un període determinat. La contractació per si sola no ens
aporta molta informació, però té molta relació amb l‟objectiu principal del anàlisis tècnic.
En general, quan una acció puja fortament molts inversors inexperts tendeixen a vendre,
ja que consideren que han obtingut un bon benefici i que darrera d‟aquella forta pujada
deuria reaccionar amb una forta baixada. Si ve acompanyada d‟un fort volum de
contractació vol dir que la tendència alcista es mantindrà degut a que la demanda és molt
més forta que la oferta i la pressió que exerceix el diner comprador empenyerà de nou el
títol cap a dalt. En canvi, si es produeix una forta pujada, però no va acompanyada d‟un
important volum de contractació, és un símptoma de que dintre de poc l‟acció començarà
a caure. Per tant, una idea bàsica que es té en compte és que s‟ha de comprar aquelles
accions les quals les seves cotitzacions han experimentat pujades amb elevats volums de
La Borsa de Valors
42
contractació i que no s‟ha de treure-les de sobra quan es produeixin descensos amb
baixos volums de contractació.
6.2.4 Gràfic de tancaments
És el més habitual. En aquest gràfic només tenim en compte els preus de tancament de
cada sessió, independentment del que hagi passat durant la jornada, que sí teníem en
compte en els gràfics de barres i veles.
6.3 Tendències
La teoria de Dow es basa en el fet de que el mercat es mou a l‟alça o a la baixa seguint
determinades tendències. Si mitjanant els gràfics som capaços d‟identificar l‟ inici d‟una
tendència alcista, deuríem comprar accions, així com vendre quan identifiquem el final de
una tendència alcista o l‟ inici de una baixista.
La teoria de Dow considera tres categories dins de les tendències primàries, secundaries i
terciàries.
Les tendències primàries, són moviments cap amunt (a l‟alça) o cap avall (a la baixa) que
solen tenir una duració superior a l‟any, però durant aquest temps es produeixen
situacions que fan que de manera momentània molts inversors prenguin decisions
contraries, que habitualment no duren més de tres mesos, a la tendència dominant.
Plantegem que estem en una tendència alcista i per un anunci en els mitjans de
comunicació de una noticia que pot afectar al sector de la economia, molts inversors
decidiran no tenir durant un període, fins que caigui el xàfec, les accions de una empresa.
Aquestes ventes originen tendències secundaries a la baixa o correccions tècniques. De
la mateixa manera podem estar en una tendència primària baixista i en un moment del
període apareixen dades o noticies que fan que els inversors pensin que aquella caiguda
ha arribat al seu final i originin tendències secundaries al alça o reaccions tècniques.
Questes reaccions i correccions solen durar molt poc temps, lo habitual són uns tres
mesos, i quan acaben, la tendència primària que existia segueix vigent.
La Borsa de Valors
43
Tindre clar qual es la directriu de la tendència es fonamental per invertir correctament.
6.3.1 Tendència alcista
Es aquella que posa de manifest que la demanda supera a l‟oferta que el diner entra amb
força en el mercat i fa que paulatinament els preus puguin. En un gràfic podem veure que
la reacció alcista dels preus va més amunt de on van arribar en pujades anteriors i si es
produeix alguna correcció tècnica, les baixades no arriben als mínims arribats
anteriorment.
6.3.2 Tendència baixista
És aquella que posa de manifest la força de l‟oferta sobre la demanda, que el mercat
manca de força i fa que paulatinament els preus baixin. En un gràfic podem veure que
la reacció baixista dels preus va més avall de on van arribar en baixades anteriors i si
es produeix alguna reacció les pujades no arriben als màxims arribats amb anterioritat.
Els inversors es disposen a vendre sense ni tan sols esperar que els preus tornin a
pujar als nivells anteriors.
6.3.3 Tendència nul·la
Hi ha moments en els qual els preus de les accions es mouen de manera lateral sense
tindre una tendència clara. En aquestes situacions la tendència es nul·la, i tenint en
compte que el anàlisis tècnic es un sistema identificador de tendències, podríem dir que
en aquestos casos, l‟anàlisi tècnic serveix de poc
La realitat es que dintre d‟aquestes tendències primàries nul·les es poden produir
tendències secundaries i terciàries que fan que molts inversors experimentats aprofitin a
curt termini per operar i treure‟n benefici.
La Borsa de Valors
44
6.4 Penny Stocks o “acciones a centavo”
S‟ha de distingir entre Penny stocks i empreses de baixa capitalització borsària. Per la
Comisión de Bolsa y Valores (SEC), una empresa de baixa capitalització borsària és tota
empresa en la qual la seva capitalització de mercat és trobi entre els 50 i els 300 milions
de dòlars. Normalment, és diu que una empresa treballa en Penny Stocks quan el preu de
les seves accions no supera el dòlar. Cert és que l‟alt risc de les Penny Stocks no
procedeix tant de la seva valoració, sinó de la seva procedència i situació. Tota empresa
que cotitzi per sota de 1 dòlar, sempre tindrà més risc i probablement més volatilitat que la
resta, però no té per que ser una Penny Stocks. Per tant, les penny stocks amb les que
estafen als inversors procedeixen del OTCMarkets.
En els OTCMarkets trobem tres nivells d‟accions a cèntim, ordenats per les de risc més
elevat.
Les OTCPink (fulles rosades) són les de menor qualitat que inclouen empreses
amb serioses dificultats de liquiditat i finançament, així com un gran grup
d‟empreses que encara no tenen ni tan sols un producte al mercat. Algunes d‟elles
no tenen ni negoci i son simplement un projecte o estudi de laboratori. Són
empreses que no reuneixen els requisits necessaris per cotitzar, no estan obligats
a presentar informes a la SEC i per tant, tota la informació que reben els inversors
és la que la pròpia empresa publica. No estan auditades, per el que et podrien
vendre accions d‟una companyia que des de fa més de 12 meses no té activitat
comercial.
La Borsa de Valors
45
Les OTCQB: Igual que les OTC pink, no tenen estàndards financers mínims per
cotitzar en un mercat decent. Encara que a diferencia de les OTC pink, aquestes
empreses si que tenen l‟obligació de presentar els documents i comptes oportunes
a la SEC. Encara que, trobem empreses molt petites o en fase inicial i ningú sap a
certament si acabarà sent rentable en algun moment o acabarà desapareixent.
Les OTCQX: Aquestes empreses ja tenen mes credibilitat dins del risc que
segueixen comportant. En aquest nivell d‟accions ja trobaríem a empreses que si
compleixen amb molts dels estàndards financers i son empreses apadrinades per
altres empreses o grans inversors que aposten per el futur d‟aquella companyia.
El major risc d‟invertir en una d‟aquestes empreses és la falta d‟informació de
l‟empresa. Com les OTC pinks no estan obligades a presentar estats a la SEC, són les
empreses preferides per els estafadors. Del mateix mode, aquestes empreses poden
manipular els mitjans d‟informació i assegurar que han augmentat els seus beneficis
sense ser del tot correcte. La procedència d‟aquestes empreses també és un risc
afegit. Algunes empreses son massa noves, altres son expulsades dels índex per el alt
risc i que son enviades a aquest mercat per agonitzar fins la seva mort.
Aprofitant la manca d‟informació i els baixos nivells de liquiditat, són moltes les
empreses que es dediquen a comprar grans quantitats d‟accions d‟aquestes
companyies a preus que estan llençats per terra per, posteriorment enviar correus
indiscriminadament a inversors minoristes d‟una base de dades amplia, així com trucar
La Borsa de Valors
46
per telèfon a inversors per dir-li que tenen informació privilegiada i que l‟empresa és
dispararà en el curt termini.
El que fan és vendre aquelles accions un 300 o 500 per cent més cares, executant una
estratègia, la qual es totalment legal, degut a que només vens alguna cosa que és teva
a un comprador que ha estat disposat a pagar per elles el preu que li has demanat. El
problema es que el comprador no podrà vendre les seves accions al no haver
compradors, a no ser que las vengui amb un 50 o 75 per cent més barates.
Molts inversors és troben atrets per aquestes accions que cotitzen a $0,0003 ja que
pensen que tenen molt més espai i recorregut per les altes valoracions. Amb només
600 dòlars poden comprar 2 milions d‟accions, per tant que si aquella empresa arriba
als $0,1 ja guanyaria 200.000 dòlars.
6.5 Especulació borsària
En l‟economia, l‟especulació, segons Nicholas Kaldor, consisteix en la compra de béns
amb vistes a la seva posterior re-venta, quan el motiu de tal acció és la expectativa de un
canvi en els preus afectats amb respecte al preu dominant i no el guany derivat del seu
ús. Una operació especuladora busca no gaudir del bé o servei involucrat, sinó obtenir un
benefici de la o las fluctuacions del seu preu amb base en la teoria del arbitratge. La
especulació és basa en la previsió i en la percepció, de forma que el especulador també
pot equivocar-se si no preveu correctament la evolució dels reus futurs, de forma que
tindrà que vendre barat alguna cosa que va vendre car.
La Borsa de Valors
47
7. Demostració de l’hipòtesi
Data Benefici/Pèrdues
€ Punts
IBEX35 Variación
IBEX %
01/06/2015 0 11.238,10 0,18
02/06/2015 30,40 € 11.271,40 0,3
03/06/2015 90,30 € 11.267,60 -0,03
04/06/2015 - 23,30 € 11.146,10 -1,08
05/06/2015 - 444,30 € 11.062,00 -0,75
08/06/2015 - 23,50 € 10.917,30 -1,31
09/06/2015 12,00 € 10.938,10 0,19
10/06/2015 43,00 € 11.097,50 1,46
11/06/2015 2,00 € 11.156,70 0,53
12/06/2015 35,00 € 11.030,50 -1,13
15/06/2015 45,00 € 10.842,10 -1,71
16/06/2015 - 20,00 € 10.871,40 0,27
17/06/2015 24,00 € 10.813,40 -0,53
18/06/2015 44,00 € 10.871,90 0,54
19/06/2015 59,00 € 10.944,30 0,67
22/06/2015 3.248,43 € 11.368,20 3,87
23/06/2015 2,00 € 11.402,50 0,3
24/06/2015 - 53,00 € 11.321,90 -0,71
25/06/2015 - 60,00 € 11.308,40 -0,12
26/06/2015 - 14,00 € 11.372,30 0,57
29/06/2015 - 2.433,21 € 10.853,90 -4,56
30/06/2015 - 3,00 € 10.769,50 -0,78
01/07/2015 92,00 € 10.911,50 1,32
02/07/2015 14,00 € 10.846,40 -0,6
03/07/2015 1,02 € 10.779,80 -0,61
06/07/2015 - 1.229,93 € 10.540,10 -2,22
07/07/2015 - 211,30 € 10.346,00 -1,84
08/07/2015 3.212,20 € 10.430,30 0,81
09/07/2015 3.021,40 € 10.706,40 2,65
10/07/2015 4.324,00 € 11.036,10 3,08
13/07/2015 1.473,00 € 11.224,20 1,7
14/07/2015 23,00 € 11.258,30 0,3
15/07/2015 43,00 € 11.335,70 0,69
16/07/2015 934,00 € 11.510,60 1,54
17/07/2015 - 3,20 € 11.480,70 -0,26
20/07/2015 3,40 € 11.556,10 0,66
21/07/2015 - 0,30 € 11.458,60 -0,84
22/07/2015 21,00 € 11.484,30 0,22
23/07/2015 - 12,00 € 11.441,90 -0,37
24/07/2015 - 642,00 € 11.309,30 -1,16
27/07/2015 - 2.402,00 € 11.145,40 -1,45
La Borsa de Valors
48
28/07/2015 5,00 € 11.252,40 0,96
29/07/2015 3,00 € 11.282,90 0,27
30/07/2015 - 31,00 € 11.168,60 -1,01
31/07/2015 6,00 € 11.180,70 0,11
Total= 107.732,11 € Mitjana=
9855,82
En la primera taula trobem totes les dades que he anat recaptant des de l‟1 de Juny fins
l‟1 de Juliol. Mostrant el rang de benefici/pèrdua, els punts de l‟IBEX35 (a l‟hora de tancar)
i la variació que ha tingut l‟IBEX35 respecte el dia anterior. També veiem quin és el màxim
que vaig obtindre, tant de benefici com de pèrdua. El màxim de benefici va ser gràcies a
que l‟IBEX35 va anticipar el pacte amb Grècia, marcant així la seva millor pujada des de
-3.000,00 €
-2.000,00 €
-1.000,00 €
- €
1.000,00 €
2.000,00 €
3.000,00 €
4.000,00 €
5.000,00 €
02/06/2015 02/07/2015
E
u
r
o
s
Data
Benefici/Pèrdues
Benefici/Pèrdues
9.600,00
9.800,00
10.000,00
10.200,00
10.400,00
10.600,00
10.800,00
11.000,00
11.200,00
11.400,00
11.600,00
11.800,00
01/06/2015 01/07/2015
P
u
n
t
s
Data
IBEX35
IBEX35
La Borsa de Valors
49
2012. La màxima pèrdua també està relacionada amb Grècia, el anomenat “corralito” fent
desplomant totes les borses casi un 5%, fet que em va enxampar just en un moment en
que tenia molt capital invertit en diferents empreses de l‟IBEX35. El programa amb el qual
feia la part pràctica, era l‟Activo Trade. Dintre d‟aquest Broker hi ha diferents tipus de
plataformes. Tenim de primer la plataforma Mini; una interfície molt bàsica, adaptada pel
nivell de inexpert, amb les gràfiques més bàsiques per no suposar un gran problema pel
inversor. Les altres dues, la plataforma PLUS i plataforma PRO, ja són paraules majors.
Jo vaig estar durant tota la part del treball utilitzant la plataforma mínima, però en una
xerrada que van fer em van comentar que per fer el compte per fer simulacions no hi
hauria problema, només que donaven un codi especial per poder crear el compte. Per
poder crear el compte real de la plataforma MINI has d‟obrir un compte amb 3.500 euros,
per obrir la PLUS uns 7000 euros i per la PRO no ens van dir la quantitat perquè
consideraven que quedava molt lluny de les nostres possibilitats, no per termes
econòmics si no perquè la plataforma PRO te moltes més dades i més gràfiques,
provocant que és requereixi de molta més experiència per poder entendre-ho. A Activo
Trade donen 100.000 euros inicials per a tots els usuaris registrats en el compte DEMO
de la plataforma MINI.
Font: Propi compte
El benefici total obtingut és de 7.732,11€ en dos mesos.
La Borsa de Valors
50
8. Entrevistes He fet diferents entrevistes a persones que, de manera professional o no invertien diner
en el món de la Borsa de Valors. A mesura que anava fent entrevistes, entenia molt el
perquè és necessari tindre un coneixement previ per entrar a actuar com a trader7 pel
simple fet de que al no tenir coneixement, tens més possibilitats de deixar el sentit comú i
fer el que els altres et diuen o invertir en valors que creus que augmentaran, però al no
tenir idea ni de la tendència ni tan sols del que comunica l‟empresa als mitjans, pots
perdre-ho tot. He tingut la sort de poder entrevistar a bastant gent i he tret conclusions.
Una de les conclusions primordials que vaig treure i que torno a destacar, és el fet de
saber on et fiques. Els que vaig entrevistar i em van dir que no sabien res abans d‟entrar
coincidien en una mateixa cosa, tots es penedeixen de no haver esperat abans i l‟altre,
per la cobdícia que tenien pensant que en la borsa podies adquirir una bona quantitat de
diners sense suar i en poques hores. En canvi, els que s‟havien documentat abans
d‟invertir em confirmen que han obtingut el que volien, fins i tot un d‟ells em va confirmar
que amb els beneficis obtinguts és va comprar el cotxe que volia. Però per desgràcia un
dels que vaig entrevistar, demanant-me l‟anonimat, va dir-me que va perdre bastant diner i
això va ser un xàfec, perquè era l‟herència dels seus pares. Però fent una resum, trobo
que el nombre de persones que ha invertit i ha tret un benefici és bastant major al dels
que han obtingut pèrdues.
7 Persona o entitat que compra o ven instruments financers.
La Borsa de Valors
51
9. Conclusions i valoració personal Sembla mentida que amb totes les paraules que hi ha en aquest treball no tenim ni la
meitat de tot el que podem saber referent a la borsa, però aquí hem esmentat lo més
primordial. El meu objectiu des d‟un començament era entendre la borsa, saber perquè
puja i perquè baixa i a més, com be indica l‟ hipòtesi saber si qualsevol pot invertir a
borsa. No tothom pot invertir en borsa, això és una cosa que he aprés anant a diferents
xerrades que feien les diferents empreses que actuaven com a brokers, les quals jo he
utilitzat com a simulador. El simulador que he utilitzat ha estat Activo Trade, encara que
em va costar bastant decidir degut a que PLUS500 i LaBolsaVirtual havien estat les
meves introductores des de fa temps. A les xerrades en les quals he estat, al final sempre
feien promoció de la seva empresa, és a dir, oferien als assistents obrir-se un compte. Dic
que no tothom pot invertir en borsa perquè per obrir un compte de valors s‟ha de tenir un
diner mínim indicat per la empresa seleccionada. En Activo Trade hi ha tres comptes i el
més petit et demanaven que fiquessis tres mil euros en un compte extern al d‟utilitat
domèstic o laboral. No es una quantitat que tothom pot arribar a tenir i per aquest motiu
demostrem que l‟ hipòtesi és falsa. Si no fos pel diner, tothom pot invertir i en els gràfics
mostrats en el punt 7 podem observar com jo, un noi de 17 anys de l‟Institut Mediterrània,
sense coneixements he pogut anar guanyant i perdent diner. Observant que m‟ha
enxampat algunes caigudes fortes però a les altres he pogut remuntar i finalment obtenir
un benefici. També no és el mateix invertir diner real que fictici, com és el meu cas, si fos
diner real hagués guanyat molt menys pel fet de que no hagués invertit tant de diner. He
invertit només en l‟IBEX35, l‟indicador espanyol, encara que vaig comprar alguna matèria
prima com és l‟or. Com a valoració personal em porto moltes experiències. He pogut estar
rodejat de gent com jo, la majoria, encara que una gran part estava amb mi per voler fer
diner d‟una forma “fàcil”. En les nombroses xerrades en les que he acudit sempre he sortit
pensant el mateix: Que fàcil és invertir. El encarregat de donar la xerrada et planteja tan
bé el invertir diner que et donen ganes de donar un compte bancari per començar a
invertir, però només en les xerrades de Activo Trade s‟ha parlat de just el contrari. També
volen fer negoci però exposen una part oposada a “guanyar diner fàcil”. Es parla de que
passa quan deixes una acció en període de tancament, és a dir, acaba la sessió del dia i
tu tens encara accions sense vendre. El primer que diuen és que com a inversors nous no
ens trobem mai en aquesta situació, degut a que s‟ha de controlar molt i entendre molt bé
les gràfiques abans vistes, perquè et poden fer perdre molt diner. En una xerrada del
PLUS500 me‟n recordo que només esmentava els guanys que obtenies i que el marge de
perdre diners era mínim, quan es totalment mentida. En el cas de les accions no perds
La Borsa de Valors
52
més diner del que tens, però si compres CFDS pots perdre més del doble que posseeixes
i en el cas d‟abans, de acabar la sessió i encara tens diners invertits, pot passar qualsevol
fet que provoqui la fallida d‟aquella empresa, provocant una fallida al teu bróker que
t‟informarà del perill i l‟únic que et demanarà és que introdueixis més diner en el compte. I
tot això no es pot parar fins la següent sessió, al dematí, però qui pot dormir sabent que el
seu diner està en negatiu amb opcions de fallida?
Me‟n porto també una altra frase que una xerrada de LaBolsaVirtual, feta a Madrid, i una
altra d‟Activo Trade és la de que si fos tan fàcil guanyar diner, ningú treballaria, només es
dedicaria a comprar i vendre accions.
Ha estat un treball força complicat però també molt entretingut. Durant l‟estiu he estat
cada dia apuntant els beneficis al tancament de sessió i anotant també els de l‟IBEX35, el
inici a primera hora del matí i al tancament de sessió. Encara que de la part teòrica he
posat el que jo creia important em deixo coses, també interessants. Ha sigut dur però
me‟n porto molts bons moments com per exemple una anècdota força divertida però que a
mi em va suposar una pèrdua de la tarda. Vaig anar a la Borsa de Valors de Barcelona,
situada a Passeig de Gràcia poc abans de començar el curs. Una temporada on feia calor
i jo anava amb pantalons curts. Hores abans havia estat consultant les condicions que hi
havien per entrar dintre d‟aquest edifici, les quals eren portar el DNI, un carnet de la
associació de valors i una fotografia de mida com el de DNI. Tenia tot menys aquell
carnet. Es per això que vaig decidir preguntar a l‟home que estava justament fora de
l‟edifici prenent la fresca. La meva pregunta va ser que si podia entrar sense tenir el
carnet de la associació de valors, un edifici que estava al costat de la borsa. Em va
respondre que sí, que si només era per donar un cop d‟ull podia entrar sense necessitar
cap paper ni fotografia i molt amablement em va comentar que tot això es necessita per
poder invertir físicament. Amb el qual jo estava content i decidit a entrar quan em torna a
parar i em diu, només hi ha una norma, la gent amb pantalons curts no hi pot entrar. Li
vaig explicar que venia de Castelldefels i que estava fent un treball i hem va deixar entrar,
només a la cafeteria, la qual disposa d‟uns panells informatius però no era el que jo
buscava. Així que vaig agafar i me‟n vaig tornar a casa. Les vegades que he tornat ha
sigut amb pantalons llargs i camisa, per si passés alguna cosa i simplement el que he fet
a la borsa era estar assegut mirant com els valors canviaven cada dos per tres i veure a la
gent com esbufegava o altres que es posaven contents.
La Borsa de Valors
53
M‟ha agradat molt poder treballar sobre alguna cosa que a dia d‟avui i des de fa uns
quants mesos m‟apassiona, la Borsa De Valors.
La Borsa de Valors
54
10. Agraïments Primer de tot agrair molt el suport obtingut per part de Javier Alonso, del departament
comercial d‟Activo Trade amb el qual vaig mantindre moltes converses, tant telefòniques
com físiques. A David Trullás, amb el qual vaig tenir una conversació intensa sobre la
Borsa, en les nombroses xerrades que ha fet i a les quals he assistit. També agrair a la
meva tutora Eva Pérez per realitzar-me les correccions periòdicament del TR i motivar-
me a fer el treball, des de ajudar-me a triar l‟ hipòtesi fins a com enfocar el treball. Agrair
també a les persones que han accedit a dedicar-me un moment del seu dia per contestar
les preguntes de la meva entrevista. A la meva família per desplaçar-me fins els llocs de
la xerrada i a la Borsa de Valors de Barcelona i motivar-me donant-me suport moral. A un
bibliotecari el qual em va ajudar portant-me llibres d‟altres biblioteques i fins i tot
reservant-me llibres a llibreries.
La Borsa de Valors
55
11. Bibliografia Ramón Alfonso. Cinc cèntims de Borsa per a no especuladors. Pòrtic, 2002.
Josef Ajram. La Bolsa para dummies. España. Grupo Planeta 2013.
Francisco Álvarez. La Bolsa en tu bolsillo. Almuzara Estudios S.A, 2009.
Patricia Crespo. Invertir y ganar en la bolsa. Gestión 2000, 2007.
Mercè Vidal. La Borsa. EUMO, 2000.
Vicente Hernández. Todo lo que siempre quiso saber sobre Bolsa y nadie le supo
explicar. Gestión 2000, 2011.
Pablo Fernández. Valoración de empresas. Cómo medir y gestionar la creación de valor.
Barcelona. Gestión 2000, 2004.
Benjamin Graham. El inversor inteligente. Edición 13. Deusto S.A Ediciones, 2007.
Burton Malkiel. Un paseo aleatorio por Wall Street. La estrategia para invertir con éxito.
Edición 10. Alianza, 2013.
Edwin Lefevre. Memorias de un operador de Bolsa. Deusto, 2009.
André Kostolany. Fabuloso mundo del dinero y la Bolsa. Gargola S.L., 2012.
Nassim Taleb. El cisne negro: El impacto de lo altamente improbable. Paidos Iberica,
2008.
David Clark. Buffettología.2a edición. Gestión 2000, 2007
La Borsa de Valors
56
12. Web grafia MONOGRAFIAS [Frases de l ‟inici] <http://foros.monografias.com/showthread.php/37008-
Frases-bursàtiles-Célebres> [Consulta: 18.06.2015]
Diari El Economista [Per saber les notícies e indicadors] <www.eleconomista.com>
Activo Trade [Simulador]
<http://www.activotrade.com>
PLUS 500 [Simulador]
<www.plus500.es>
La Bolsa Virtual [Simulador]
www.labolsavirtual.com
La Borsa de Valors
57
13. Annexos L‟entrevista comptava amb preguntes molt bàsiques i la majoria eren sense entrar en un
àmbit personal, degut a que no és necessari saber tot el que han guanyat o han perdut.
Les preguntes de les entrevistes eren les següents, encara que alguna varia, per el fet de
que no estigui còmode o no vulgui parlar del que va perdre.
1-Inverteixes freqüentment en la Borsa de Valors?
2-Amb quina finalitat?
3-Abans d‟entrar en aquest món, vas investigar i documentar-te?
4-Quin broker vas utilitzar per invertir?
5-Has acudit a alguna xerrada informativa sobre la Borsa?
6-Et penedeixes d‟haver-ho fet, invertir a Borsa?
7-Et vas deixar influenciar per algú?
8-El teu número de beneficis/pèrdua és positiu?
9-Tornaràs a invertir?
Posaré dues entrevistes.
La primera és d‟un home que volia l‟anonimat i així ho respectaré.
1. No
2. Vaig voler invertir perquè vaig invertir en Borsa era diner ràpid hi havia poca
oportunitat de perdre més del que tenies.
3. Vaig endinsar-me en aquest món amb l‟única informació que veia en els mitjans de
comunicació. Però sense conèixer el perquè puja o baixa.
4. Vaig utilitzar PLUS500.
5. No
6. Realment me‟n penedeixo de no haver estat seriós, vull dir, de no haver esperat a
obtenir informació. Resumidament, sí.
7. No.
8. No.
9. En un futur una vegada coneixent més a fons la Borsa.
Una altre entrevista la vaig realitzar a l‟oncle d‟un company meu, anomenat Alfred Bravo.
1. Sí.
2. Volia comprar-me un cotxe.
3. Vaig investigar molt abans de endinsar-me. Encara que quan més sabia més
dubtes em sorgien.
4. Vaig fer-ho a través d‟Activo Trade, utilitzant la plataforma PLUS.
5. Sí, a moltes. Vaig fer el curs inicial de Josef Ajram.
6. No, si saps on et fiques no té perquè ser dolent, afirma.
7. No. Primera norma que diuen al curs de Josef Ajram.
8. Sí ho és, em vaig comprar un cotxe amb els diners que vaig guanyar.
9. Sí, es clar.
