www.vicensvives.comwww.vicensvives.com

POLIS 1

Ciències socials, geografia i història

Primer curs

POLIS 1

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Temps I clima05

Climes i paisatges de la Terra06

07

Societat i medi ambient08

La Terra, un planeta del Sistema Solar01

La representació de la Terra: els maeas02

Les formes de la Terra03

Rius i mars04

La prehistòria09

Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte10

El món grec11

Catalunya en temps dels grecs12

L’Imperi Romà13

Catalunya romana14

L’herència de la cultura clàssica15

La fragmentació del món antic16

Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

POLIS 1

Catalunya romana

4. El llegat de Roma

3. Les ciutats. La romanització

2. Hispània, província romana

1. L’arribada dels romans

14

POLIS 1

Introducció

• La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys.

• Durant aquest període, Catalunya con la resta d’Hispània, fou una província més de l’Imperi Romà.

• S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals i es va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi

• A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.

14

POLIS 1

1. L’arribada dels romans

1.1. Les lluites entre Roma i Cartago

1.2. El domini romà de Catalunya

1.3. La conquesta de la resta d’Hispània

14

POLIS 1

1.1. Les lluites entre Roma i Cartago

• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània)

• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats i tributs necessaris per vèncer els romans.

• El 220 a.C., el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants.

• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.

14

POLIS 1

1.2. El domini romà de Catalunya

• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218 a.C i el 195 a.C. van conquerir tot el territori català.

• Els pobles de la costa (indigets, laietans..) tenien unes formes de vida semblants a les de la resta de pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser aliats dels romans i no van oposar gaire resistència a la conquesta.

• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans..), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana.

14

POLIS 1

1.3. La conquesta de la resta d’Hispània

• Primera fase (218-202 a.C.) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos.

• Segona fase (202-154 a.C.): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers.

• Tercera fase (154-133 a.C.): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers.

• Quarta fase (29-19 a.C.): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península.

14

POLIS 1

La conquesta d‘Hispània14

1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.

POLIS 1

La conquesta d‘Hispània14

2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.

POLIS 1

La conquesta d‘Hispània14

3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.

POLIS 1

La conquesta d‘Hispània14

4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.

POLIS 1

2. Hispània, província romana

2.1. Les províncies

2.2. L’activitat econòmica

14

POLIS 1

2.1. Les províncies

• Els romans van organitzar els dominis en províncies. Al començament a Hispània n’hi van crear dues, la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior

• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estaven integrats els territoris de l’actual Catalunya.

• A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Carthaginensis.

14

POLIS 1

2.2. L’activitat econòmica

• La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc.)

• Els romans van explotar les mines de la Península, majoritàriament amb esclaus, van millorar els sistemes d’extracció i van augmentar-ne la producció.

• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament.

• Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi.

14

POLIS 1

3. Les ciutats. La romanització

3.1. Ciutats i vil·les

3.2. La romanització

14

POLIS 1

3.1. Ciutats i vil·les

• La prosperitat econòmica aconseguida sota la dominació romana va afavorir el creixement de les ciutats, que es van convertir en centres polítics i econòmics de gran importància.

• La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior, i en fou el centre judicial, militar, manufacturer i comercial.

• Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà dobra lliure i esclava.

14

POLIS 1

3.2. La romanització

• La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització.

• El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes.

• El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi els habitants de la Península, que van adquirir la ciutadania romana l’any 212 d.C.

• Però el fet de més transcendència fou la implantació del llatí, del qual deriven totes les llengües peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.

14

POLIS 1

4. El llegat de Roma

4.1. Els monuments romans

4.2. El patrimoni artístic a Catalunya

4.3. Altres monuments artístics a Espanya

14

POLIS 1

4.1. Els monuments romans

• Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi.

• També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors.

14

POLIS 1

4.2. El patrimoni artístic a Catalunya

• A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants:

• Temples: Vic, Barcelona i Empúries

• Termes: Barcelona, Badalona i Mataró

• Teatres i amfiteatres: Tarragona

• Ponts: el del Diable a Martorell

• Aqüeductes: Tarragona i Barcelona

• Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona

• Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona

14

POLIS 1

4.3. Altres monuments artístics a Espanya

• A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana.

• Aqüeductes: Segòvia i Mèrida

• Teatres: Mèrida i Sagunt

• Amfiteatres: Itàlica i Mèrida

• Muralles: Lugo

• Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida.

• A més de les obres públiques, se’n van construir també d’altres amb caràcter commemoratiu, com arcs de triomf i mausoleus.

14