L’ESCOLANET · cier que es respira a la societat jueva. Va més enllà fins i tot del que es...
2
Valls 17 setembre 2017 N. 920 Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat L’ESCOLANET Aquests dies hem posat altra vegada l’escolanet al cambril de la Mare de Déu, amb un cartell que si li tires una mone- da canta cants de l’escolania de Montserrat. Però el nostre pobre escolanet fa tants anys que no canta que se l’hi havien atrofiat les cordes bocals. Ara està amb observació “mèdica” del tècnic en informàtic que ho va instal·lar. Una quarante- na necessària que després de tants anys prou necessitava. Com també la seva roba ver- mella i blanca, que un cop ren- tada es va veure que era blan- ca i vermella. Pobre escolanet, allà dalt el cambril sol, en té sort que la veïna més pròxima és la Mare de Déu i això fa que sigui una bona compa- nyia. Aquests dies, alguns van provar de tirar-hi una moneda, però una es va encallar i no deixava passar les altres i el pobre escolanet no sabia què havia de cantar, valguem Déu! De fet ha estat una colla de dies retirat del seu lloc estàtic i allà a l’entrada de la sagristia, va estar uns dies sense la seva roba d’escolà, i més d’un a l’entrar se’n va emportar un espant! L’escolanet, no deixa de ser un signe de quelcom sagrat com pot ser la lloança, el servei, la presència... Lloan- ça, perquè el cant d’escolani- es, són cants al Creador i al Fill de Maria com a la mateixa Mare de Déu. Recordem el cant de la Salve, dels goig i tants altres. L’escolà és aquell que serveix a l’Altar del Se- nyor, cosa que s’ha perdut molt, però era i és, un servei que no feien pas tots els nens o nenes, només aquells que s’hi sentien bé, “cridats” a fer- ho. Havien aprés com acom- panyar la Missa i altres cele- bracions, a vegades alguns d’ells arribaven al sacerdoci. La presència de l’escolà, no és una cosa morta, és una presèn- cia viva, quelcom que des de la comunitat és allí, on toca i des d’allí la seva imatge vol dir que quelcom sagrat està passant, portant una creu, una palma, l’aigua beneïda. El nostre escolanet només estava esperant que algú li tirés algu- na moneda, i no deia res, ara un cop surti de la “UVI” ento- narà cants a Maria. P. Joan INSCRIPCIONS Continuem les inscripcions a la Catequesi Familiar de la Iniciació Cristiana. Ja són una colleta que han passat pel despatx (gairebé cinquanta) em diuen les catequistes. Confiem que amb una mica més arribarem al nombre habitual. Recordem que som Cristians i seguidors de Jesucrist, que la seva paraula és signe de vida eterna, que el seu anunci és l’anunci del nou Regne i de la Bona Nova, aquesta bona notícia que ha d’omplir les nostres vides. La Catequesi Familiar té com a objectiu el treball amb les famílies, amb les trobades mensuals i les celebracions familiars dominicals on anem revivint i transmeten als fills l’Evangeli de Jesús. Com per exemple les Benaurances que són la invi- tació a viure l’experiència de felicitat en aquest món amb una paraula clau, la solidaritat o la caritat. CATEQUISTES Els propers dies 19 i 21 a les 6 de la tarda hi ha trobada de catequistes de la nostra parrò- quia, per anar-nos preparant i engrescar-nos a millorar el nostre servei de catequistes a les famílies i a la comunitat. Us esperem a totes i a tots. DELEGACIÓ DE JOVES DE L’ARQUEBISBAT A l’entrada trobareu els fulls de la programació de joves de l’Arquebis- bat, amb una sèrie de dies i d’activi- tats, on participar-hi els nostres joves. Un any més us fem arribar el progra- ma d’activitats de la Delegació de Joves (Delejot), on trobareu tot un seguit de convocatòries i formacions. Enguany però, hem de destacar la celebració de l’Aplec de l’Esperit, que sota el lema «Crist és la Vida» és con- vocat de nou pels bisbes de Catalunya els dies 19 i 20 de maig a Tortosa. Volem ajudar al repte de la nova evangelització a la nostra arxidiòcesi, motivats per les paraules de sant Joan Pau II, que la va caracteritzar com: «un nou ardor, un nou llenguatge i un nou mètode», i animats per les del Papa Francesc a Evangelii Gau- dium (EG) 49: «Sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist. Prefereixo una Església acci- dentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tan- cament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats». VIURE PERDONANT Els deixebles han sentit dir a Jesús coses increïbles sobre l’a- mor als enemics, l’oració al Pa- re pels qui els persegueixen, el perdó a qui els fa mal. Segura- ment els sembla un missatge extraordinari, però poc realista i molt problemàtic. Pere s’acosta ara a Jesús amb un plantejament més pràctic i concret que els permeti, almenys, resoldre els problemes que sorgeixen entre ells: recels, enveges, enfronta- ments i conflictes. Com han d’actuar en aquella família de seguidors que caminen seguint els seus passos? En concret: «¿Quantes vegades he de perdo- nar al meu germà quan m’ofen- gui?». Abans que Jesús li res- pongui, l’impetuós Pere se li avança a fer-li el seu propi sug- geriment: «¿Set vegades?». La seva proposta és d’una generosi- tat molt superior al clima justi- cier que es respira a la societat jueva. Va més enllà fins i tot del que es practica entre els rabins i els grups essenis, que parlen com a màxim de perdonar fins a quatre vegades. No obstant això, Pere se segueix movent en el pla de la casuística jueva, on es prescriu el perdó com acord amistós i reglamentat per garan- tir el funcionament ordenat de la convivència entre els que perta- nyen al mateix grup. La resposta de Jesús exigeix posar-nos en un altre registre. En el perdó no hi ha límits: «No et dic set vega- des, sinó setanta vegades set». No té sentit portar comptes del perdó. El que es posa a comptar quantes vegades està perdonant el germà s’endinsa per un camí absurd que arruïna l’es- perit que ha de regnar entre els seus segui- dors. Entre els jueus era conegut el «Cant de venjança» de Lèmec, un llegendari heroi del desert, que deia així: «Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta set». Davant d’aquesta cultura de la venjança sense límits, Jesús pro- posa el perdó sense límits entre els seus seguidors. Les diferents posicions davant el Concili han anat provocant a l’interior de l’Església conflictes i enfronta- ments de vegades molt doloro- sos. La manca de respecte mutu, els insults i les calúmnies són freqüents. Sense que ningú els desautoritzi, sectors que es di- uen cristians se serveixen d’In- ternet per sembrar agressivitat i odi, destruint sense pietat el nom i la trajectòria d’altres cre- ients. Necessitem urgentment testimonis de Jesús que anunciïn amb paraula ferma el seu Evan- geli i que encomanin amb cor humil la seva pau. Creients que visquin perdonant i guarint aquesta obcecació malaltissa que ha penetrat la seva Església. José Antonio Pagola UNA CRIDA A NETEJA Ja hi ha una persona més que s’ha ofert, però caldria algu- nes més. Qui disposi d’un curt temps que sàpiga que serà ben acollit. Cal mantenir net el santuari i sempre apunt. HEM CELEBRAT LA DIADA Una vegada més el nostre poble es manifesta enmig de festa i alegria, en una diada plena de continguts. 1985, és publicat el document “Arrels cristianes de Cata- lunya” pels nostres Bisbes, entre moltes coses deixaven escrit: el reconeixement de la nostra nacionalitat, amb les aspiracions històriques, profundes i irrenunciables. Catalunya que ha conegut des de segles passats, les transformacions pròpies de la societat industrial, l’evo- lució de les seves comarques, el fet de les grans concen- tracions urbanes, els contingents migratoris... ara viu des de la pluralitat, en molts àmbits el fet integrador, sense perdre la seva identitat. Que tot el que vivim i viurem, sigui i siguem allò que som. El poble Català. FESTA DE GEGANTS La Colla Gegantera del grup Pessigolla, celebren el seu aniversari de portar a Valls uns personatges històrics reprodu- ïts en gegants. Els acollim al Lledó i se- ran beneïts durant la Missa d’aquest diumenge. Crist és la vida
Transcript of L’ESCOLANET · cier que es respira a la societat jueva. Va més enllà fins i tot del que es...
Valls 17 setembre 2017 N. 920Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat
L’ESCOLANETAquests dies hem posat altravegada l’escolanet al cambrilde la Mare de Déu, amb uncartell que si li tires una mone-da canta cants de l’escolaniade Montserrat. Però el nostrepobre escolanet fa tants anysque no canta que se l’hi havienatrofiat les cordes bocals. Araestà amb observació “mèdica”del tècnic en informàtic queho va instal· lar. Una quarante-na necessària que després detants anys prou necessitava.Com també la seva roba ver-mella i blanca, que un cop ren-tada es va veure que era blan-ca i vermella. Pobre escolanet,allà dalt el cambril sol, en tésort que la veïna més pròximaés la Mare de Déu i això faque sigui una bona compa-nyia. Aquests dies, alguns vanprovar de tirar-hi una moneda,però una es va encallar i nodeixava passar les altres i elpobre escolanet no sabia quèhavia de cantar, valguem Déu!De fet ha estat una colla dedies retirat del seu lloc estàtic iallà a l’entrada de la sagristia,va estar uns dies sense la sevaroba d’escolà, i més d’un al’entrar se’n va emportar unespant! L’escolanet, no deixade ser un signe de quelcomsagrat com pot ser la lloança,el servei, la presència... Lloan-ça, perquè el cant d’escolani-es, són cants al Creador i alFill de Maria com a la mateixaMare de Déu. Recordem elcant de la Salve, dels goig itants altres. L’escolà és aquellque serveix a l’Altar del Se-nyor, cosa que s’ha perdutmolt, però era i és, un serveique no feien pas tots els nenso nenes, només aquells ques’hi sentien bé, “cridats” a fer-ho. Havien aprés com acom-panyar la Missa i altres cele-bracions, a vegades algunsd’ells arribaven al sacerdoci.La presència de l’escolà, no ésuna cosa morta, és una presèn-cia viva, quelcom que des dela comunitat és allí, on toca ides d’allí la seva imatge voldir que quelcom sagrat estàpassant, portant una creu, unapalma, l’aigua beneïda. Elnostre escolanet només estavaesperant que algú li tirés algu-na moneda, i no deia res, araun cop surti de la “UVI” ento-narà cants a Maria. P. Joan
INSCRIPCIONSContinuem les inscripcions a la Catequesi Familiar de la Iniciació Cristiana. Ja són unacolleta que han passat pel despatx (gairebé cinquanta) em diuen les catequistes. Confiemque amb una mica més arribarem al nombre habitual.Recordem que som Cristians i seguidors de Jesucrist, que la seva paraula és signe de vidaeterna, que el seu anunci és l’anunci del nou Regne i de la Bona Nova, aquesta bona notíciaque ha d’omplir les nostres vides. La Catequesi Familiar té com a objectiu el treball amb lesfamílies, amb les trobades mensuals i les celebracions familiars dominicals on anem revivinti transmeten als fills l’Evangeli de Jesús. Com per exemple les Benaurances que són la invi-tació a viure l’experiència de felicitat en aquest món amb una paraula clau, la solidaritat o lacaritat.CATEQUISTESEls propers dies 19 i 21 a les 6 de la tarda hi ha trobada de catequistes de la nostra parrò-quia, per anar-nos preparant i engrescar-nos a millorar el nostre servei de catequistes a lesfamílies i a la comunitat. Us esperem a totes i a tots.
DELEGACIÓ DEJOVES DE
L’ARQUEBISBATA l’entrada trobareu els fulls de laprogramació de joves de l’Arquebis-bat, amb una sèrie de dies i d’activi-tats, on participar-hi els nostres joves.Un any més us fem arribar el progra-ma d’activitats de la Delegació deJoves (Delejot), on trobareu tot unseguit de convocatòries i formacions.Enguany però, hem de destacar lacelebració de l’Aplec de l’Esperit, quesota el lema «Crist és la Vida» és con-vocat de nou pels bisbes de Catalunyaels dies 19 i 20 de maig a Tortosa.Volem ajudar al repte de la novaevangelització a la nostra arxidiòcesi,
motivats per les paraules de sant Joan Pau II, que la va caracteritzar com: «un nou ardor,un nou llenguatge i un nou mètode», i animats per les del Papa Francesc a Evangelii Gau-dium (EG) 49: «Sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist. Prefereixo una Església acci-dentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tan-cament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats».
VIUREPERDONANT
Els deixebles han sentit dir aJesús coses increïbles sobre l’a-mor als enemics, l’oració al Pa-re pels qui els persegueixen, elperdó a qui els fa mal. Segura-ment els sembla un missatgeextraordinari, però poc realista imolt problemàtic. Pere s’acostaara a Jesús amb un plantejamentmés pràctic i concret que elspermeti, almenys, resoldre elsproblemes que sorgeixen entreells: recels, enveges, enfronta-ments i conflictes. Com hand’actuar en aquella família deseguidors que caminen seguintels seus passos? En concret:«¿Quantes vegades he de perdo-nar al meu germà quan m’ofen-gui?». Abans que Jesús li res-pongui, l’impetuós Pere se liavança a fer-li el seu propi sug-geriment: «¿Set vegades?». Laseva proposta és d’una generosi-tat molt superior al clima justi-cier que es respira a la societatjueva. Va més enllà fins i tot delque es practica entre els rabins iels grups essenis, que parlencom a màxim de perdonar fins aquatre vegades. No obstant això,Pere se segueix movent en el plade la casuística jueva, on esprescriu el perdó com acordamistós i reglamentat per garan-tir el funcionament ordenat de laconvivència entre els que perta-nyen al mateix grup. La respostade Jesús exigeix posar-nos enun altre registre. En el perdó nohi ha límits: «No et dic set vega-des, sinó setanta vegades set».No té sentit portar comptes delperdó. El que es posa a comptar
quantes vegades estàperdonant el germàs’endinsa per un camíabsurd que arruïna l’es-perit que ha de regnarentre els seus segui-dors. Entre els jueus eraconegut el «Cant devenjança» de Lèmec,un llegendari heroi deldesert, que deia així:«Caín serà venjat setvegades, però Lèmecho serà setanta set».
Davant d’aquesta cultura de lavenjança sense límits, Jesús pro-posa el perdó sense límits entreels seus seguidors. Les diferentsposicions davant el Concili hananat provocant a l’interior del’Església conflictes i enfronta-ments de vegades molt doloro-sos. La manca de respecte mutu,els insults i les calúmnies sónfreqüents. Sense que ningú elsdesautoritzi, sectors que es di-uen cristians se serveixen d’In-ternet per sembrar agressivitat iodi, destruint sense pietat elnom i la trajectòria d’altres cre-ients. Necessitem urgentmenttestimonis de Jesús que anunciïnamb paraula ferma el seu Evan-geli i que encomanin amb corhumil la seva pau. Creients quevisquin perdonant i guarintaquesta obcecació malaltissaque ha penetrat la seva Església.José Antonio Pagola
UNA CRIDAA NETEJA
Ja hi ha una persona més ques’ha ofert, però caldria algu-nes més. Qui disposi d’uncurt temps que sàpiga queserà ben acollit. Cal mantenirnet el santuari i sempreapunt.
HEM CELEBRAT LA DIADAUna vegada més el nostre poble es manifesta enmig defesta i alegria, en una diada plena de continguts.1985, és publicat el document “Arrels cristianes de Cata-lunya” pels nostres Bisbes, entre moltes coses deixavenescrit: el reconeixement de la nostra nacionalitat, ambles aspiracions històriques, profundes i irrenunciables.Catalunya que ha conegut des de segles passats, lestransformacions pròpies de la societat industrial, l’evo-lució de les seves comarques, el fet de les grans concen-tracions urbanes, els contingents migratoris... ara viu desde la pluralitat, en molts àmbits el fet integrador, senseperdre la seva identitat. Que tot el que vivim i viurem,sigui i siguem allò que som. El poble Català.
FESTA DE GEGANTSLa Colla Gegantera del grup Pessigolla,celebren el seu aniversari de portar aValls uns personatges històrics reprodu-ïts en gegants. Els acollim al Lledó i se-ran beneïts durant la Missa d’aquestdiumenge.
Crist ésla vida
DIUMENGE XXIV DURANT L’ANYORACIÓ INICIALMireu-nos bondadós, Senyor i creador de totes les co-ses, feu que us servim de tot cor i que experimentemla vostra acció salvadora. Vós que viviu i regneu persempre. Amén.
SALM 102Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai delsseus favors.
Beneeix el Senyor, ànima meva,del fons del cor beneeix el seu sant nom.Beneeix el Senyor, ànima meva,no t'oblidis mai dels seus favors.
Ell et perdona les culpesi et guareix de tota malaltia;rescata de la mort la teva vidai et corona d'amor entranyable;No sempre acusani guarda rancúnia sense fi;no ens castiga els pecats com mereixem,no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra,llança les nostres culpes lluny de nosaltrescom l'orient és lluny de l'occident.
PREGÀRIESSenyor, tu ensenyes a l’Apòstol Pere, quantes vegadesha de perdonar:Acompanya el nostre perdó perquè sigui sempre sin-cer.
Sovint ens ofenem els uns als altres, tot i viure la ma-teixa fe:Purifica, Senyor, els nostres cors de tota culpa peraprendre a perdonar.
A vegades guardem dins nostre instints de venjança:Fes, Senyor, que la teva gràcia ens faci viure el per-dó i mai la venjança.
Ens dius que perdonem les nostres culpes, així comnosaltres perdonem:Fes, Senyor, que malgrat no saber perdonar, rebemsempre el teu perdó.
Pare, el teu Fill des de la Creu ens ensenya com és degenerós el teu perdó:Fes que en el nostre cor no hi faci mai niu l’odi iestiguem oberts a perdonar.
El teu Regne és d’amor, pau, veritat, justícia i perdó:Fes que la nostra pràctica cristiana sigui sempreaquesta.
ORACIÓ FINALSenyor, que la força del sagrament que acabem de re-bre, penetri tot el nostre ésser, talment que no ens do-mini el nostre propi instint, sinó la gràcia salvadora,així viurem amb major fidelitat i serem els teus testi-monis. Amén.
NOTÍCIES-NOTÍCIES-NOTÍCIES-COMIAT A SANT JOANAquest diumenge a les 19h. a Sant Joan, comiat de Mn.Josep Bofarull i benvinguda de Mn. Joan Àguila.És un esdeveniment prou important i que presidirà el Sr.Arquebisbe. Crec que les nostres feligresies ens hi hemde trobar per agrair a Mn. Josep la seva llarga estada a laciutat acompanyant la comunitat cristina de Sant Joan, elCarme i Sant Antoni, amb una presència molt significati-va.
A MONTSERRATRecordem el pelegrinatge a Montserratpel dia 7 d’octubre. A l’entrada trobareuels fulletons per a fer les inscripcions,que ho fem per parròquies i els del Lledóanirem junts al mateix autocar. Per fer lainscripció veniu al despatx, per les tardes,o en sortir de Missa a la Sagristia. Noespereu els últims dies.
EXPOSICIÓA la Capella del Roser el dia 22 a les 19:30h. El Crucifi-cat, un recull d’imatges dels últims anys del nostre artistaVallenc Francesc Roca. Val la pena que ho anem a veure.
RELLEU AL DAVALLAMENTAquest divendres al vespre va tenir lloc a la sala Claretl'Assemblea Extraordinària de la Confraria del Davalla-ment. El Sr. Ramon Abellà, després d’una colla d’anyspresidint la Confraria, deixa pas a la Sra. Maia Josep,confrare. Des d'aquí agraïm al Sr. Ramon, la seva dedi-cació al servei de la Confraria i desitgem a la Sra. MariaJosep un servei ple de realitzacions.
RESSÒ DEL TRÍDUUMEl P. Jaume Sidera, que li agraïm de cor les seves parau-les, ens va parlar el primer dia del Naixement de SantaMaria i les Marededéus trobades, ens deia: Maria unadona del nostre món. Una filla d’Israel. Una esposa imare. Maria viu en un ambient concret i beu la seva edu-cació religiosa d’aquest poble. No sabem si anava a l’es-cola. Per a ella l’escola era la família i la mare era lamestra d’oració i de vida. En la festa d’avui, del naixe-ment de Maria, ens ajudi a trobar un lloc dins el nostrecor com el va trobar ella per nosaltres al nostre santuari.Al segon dia el P. Jaume ens parla que Maria canvia denom. Aquella nena del poble que per nosaltres estavaamagada dins la soca del lledoner, quan rep l’anuncia del’Arcàngel Gabriel sent que li diu: Déu te guard plena degràcia. Sí, ella és l’agraciada, o plena de gràcia o l’afa-vorida. I a la proposta de l’àngel de ser Mare de Jesús,ella es manifesta com l’esclava del Senyor, la seva ser-venta, per fer la voluntat de Déu, Pare.El tercer dia, diumenge a mig dia, el sermó va ser sobreel Magníficat i ens deia: Anomenem Maria, Esperançanostra, perquè en ella veiem realitzat el somni de Déuquan creà l’home i la dona: Abans que el món fos món,ja ens havia escollit en Crist perquè fóssim el seu poble.Maria és la Mare del Senyor profundament i amorosa-ment unida al seu Fill. Com Immaculada, lliure de totataca de pecat, i Maria assumpta ateny el punt d’arribadade la redempció. I ens recordava el P. Jaume: en aquest650 anys de de la trobada de la imatge servem en el nos-tre cor o millor, siguem la soca viva, pacient i fecundadel lledoner que guardava Maria per a les pròximes ge-neracions.
MÀRTIRS CLARETIANS 2017 -VII-P. Josep Vilarrubies cmf
MÀRTIRS DE CERVERA II
Fins que el 27 de setem-bre un nou registre ambformes desagradablesels posa en guàrdia.Les diligències que al-guna persona significa-da feu per a trobar-losseguretat en algun llocde Barcelona ja no tin-gueren resultat.La nit del 17 d'octubretres homes arriben al pissuperior i obliguen tots
a aixecar-se i sortir.- Tots amunt!- A les dotze ja serem aquí, pregunta algú amb candidesa.- Sí, home, i abans també!Alguns dels ancians i malalts no poden. Els milicians els arrosseguen fins alcamió que els estava esperant a la porta.No tots eren malalts: el germà Francesc Canals, l'infermer de la comunitat deCervera que no s'havia volgut apartar de vora els seus malts, ara deia en passarper davant d’una de les germanes:- Jo podria salvar-me , però no vull deixar aquests pobres malalts.També hi havia el jove seminarista Evaristo Bueria, un dels refugiats de l'hos-pital a qui una germana seva va anar a buscar:- Em quedo, vull ser màrtir amb ells.Hi havia també tres altres joves seminaristes: Manuel Solé, José Loncan, iJosep Ausellé, aquest en plena joventut clavat a la creu d'una malaltia greu idolorosa. Els joves ajudaren com podien els germans ancians i malalts: elgermà Josep Ros, invident des de feia vint anys i els germans BonaventuraReixach i Miquel Rovira, vellets impossibilitats. El venerable ancià Pare He-raclio Matute en partir deixà a una monja el seu crucifix de missioner i unscèntims que portava a sobre. El Pare José María Serrano, diu al passar, a unade les monges de l'Hospital:- Passiu bé i gràcies per tot.Així els claretians de l’hospital s'acomiadaven de les religioses de la casa quecontemplaven tot això astorades i ploroses.A la porta de l'hospital van anar pujant al camió que els esperava. Un d'ells, enanimar el grup, rebé un cop de culata. Al cap de poca estona des de l’hospitalse sent la ràfega mortal. Varen morir aclamant Jesucrist.Hi restava encara el pare Buxó. Ell com a metge de guàrdia dormia en unaaltra estança. Una de les monges pujà esfereïda:- Pare, que se'ls han endut!- Beneït sia Déu! Què hi podem fer? Són màrtirs. Bé, sembla que s'han oblidatde mi. No tardaran gaire a venir a buscar-me.No es va equivocar. Al cap de poca estona una colla de milicians capitanejatsper l'Enric Ruano arriben a la seva habitació. El bon pare Buxó durant llargsdies l'havia estat guarint, el Ruano, de les ferides causades per una caiguda decavall; ho feia curosament i amb tendresa tractant-lo amb veritable amor degermà. El Ruano li havia promès que li ho recompensaria degudament.- Tu també, Enric? Li diu el Pare Buxó. Tant de mal t’he fet que m’has dematar?Diversos testimonis ens han fet conèixer la conversa entre el Ruano i el metgeBuxó en les estones que li curava les ferides de la cama trencada:- Cura'm bé, eh...- El millor que sàpiga. Estigues tranquil.- Ja se t'acaba això, ja se't acaba. Cura-m’ho bé. T'ho recompensaré.- Això no es res. Aviat ho tindràs curat.Així un dia i l'altre. Fins que poc abans de l'afusellament li digué:- A tu no t'ha de passar res. No tinguis pas por. Jo et salvaré.El pare Buxó, fidel fins al darrer moment a la cura dels germans malalts, anci-ans, impossibilitats, morí al cementiri de Cervera davant els cossos encaracalents de tots ells.
AGENDA DE SETEMBREInscripcions a la Catequesi FamiliarTotes les tardes el despatx està obert
Dia 15: Trobada voluntaris TauladaAssemblea Confraria DavallamentTrobada inici curs “DELEJOT” a Montblanc
Dia 17: Colla Gegantera Pessigolla, 11’30h.Comiat de Mn. Bofarull a S. Joan i rebuda de Mn. Joan
Dia 18: Jornada Sacerdotal a La SelvaDia 20: Consell ParroquialDia 22: El Crucificat. Exposició d’imatges de Francesc Roca
a la Capella del RoserDia 23: Santa Tecla, patrona de TarragonaDia 25: Trobada Sacerdots Arxiprestat
Torbada de Fe i Cultura i Congregació Mariana 18’30h.Dia 29: Celebració del Perdó (joves confirmació)
LA TAULADAAMB ELS VOLUNTARISAquest divendres el P. Xavier Maria, ha fet una trobada amb lesvoluntaris i voluntaris de La Taulada, parlant-los de la solidaritatdes de la perspectiva de l’Evangeli. Amb una exposició plena desentit de cor-responsabilitat, comunió, servei, respecte, esforç,sempre per servir a l’altre, el pròxim, aquest altre, que és l’usuaridel nostre menjador. El P. Xavier anava desgranant amb les sevesparaules plenes d’unció, com si no hi ha unió plena entre tots, alservei dels pobres reconeixent que en aquest pobre hi ha el mateixJesús, el treball no seria fecund. Amb exemples anava descobrint iclarificant a tots els voluntaris i voluntàries, que el servei solidarique fem, és digne d’un gra elogi, però per ser eficaços cal entretots el saber-nos avançar a favor de l’altre sempre amb un granesperit se servei. Gràcies P. Xavier Maria.
C À R I T A S -ALLOTJAMENT-Cada dia hi ha algunes persones que demanen un lloc per a viure,amb una certa dignitat i no podem atendre-les com caldria, perquèno disposem d’una estructura capaç. Això ens fa pensar que si hihaguessin algunes persones que ens poguessin ajudar a formarquelcom, un projecte de l’habitatge vist i preparat des de la Comu-nitat Cristiana, com ara el menjador, de ben segur que aconsegui-ríem socórrer molts casos. De moment estem fent alguns contacte,però són insuficients i al casa d’acollida no reuneix totes les con-dicions que caldria a més de ser espais molt petits. Llencem lacrida perquè qui tingui alguna idea organitzem quelcom necessarii urgent.
ENLLAÇ SOLIDARIEn la reunió de la Junta de l’ONG Enllaç Solidari resumíem aixíels projectes amb els quals hem col·laborat, gràcies als ajuts re-buts: 231 famílies apadrinades amb 20€ mensuals. Ajuda a doscooperants en aquest projecte amb 500€ mensuals. 34.000€per la construcció del menjador per a nenes a Bizrail, Índia.
R E C O R D E MEls llibrets de La Missa de Cada dia. És un mitjà més imolt bo per a conèixer i acompanyar millor la celebracióde l’Eucaristia, si no pots venir, a casa teva pots fer la tevareflexió i si vens ja ho has pogut veure abans de venir i jaarribes a la Missa amb el cor i les mans preparat. Feu lainscripció a la Sagristia.
