Xarxa de Calls · La creació d’una Xarxa de Calls −amb el suport de la Generalitat i els...

Xarxa de

Calls

Institut d’Estudis Món Juïc – IEMJ: Correu electrònic: [email protected] - Web: http://www.institutmonjuic.cat - Adreça Postal: Apartat 33226 - 08080, Barcelona - Tel: 93.403.57.03 - 639.44.08.68 - 620.99.37.96 - CIF: G-64106941 - Núm. registre d’entitats: 30.309

1

1. Presentació: La Xarxa de Calls 2

2. La Xarxa de Calls: xarxa de pobles i ciutats 5

2.0 Forma judírica 5

2.1 Proposta d’organigrama 6

2.2 Proposta del portal web de la Xarxa de Calls 7

2.3 Proposta de finançament 10

2.4 Proposta del pressupost inicial 11

3. Xarxa de Calls: projecte de recerca i de cooperació social 12

3.1 Objectius 12

3.2 Col·laboradors 14

3.3 Finançament de la recerca i de parts portades a terme 14

3.4 Difusió i publicacions 15

4. Cronologia d’accions portades a terme dins del projecte 15

5. Contactes 19

Annexos 24

A.1 Impacte i reconeixements 24

A2. Presència jueva a Catalunya: calls i vestigis 25

A3. Resolució del Parlament de Catalunya 30


2

1. Presentació: La Xarxa de Calls

El poble jueu, el més culte que ha donat la humanitat, va formar part de la societat catalana durant els segles més gloriosos de la nostra història. El judaisme que es va desenvolupar en els territoris de parla catalana en època medieval és extraordinari, tant des del punt de vista del pensament, com de la solidesa literària i científica. El fet que coincidissin en el mateix temps i el mateix espai els corrents jueus més sublims del moment procedents de l’Al-Àndalus, del centre d’Europa i també de Provença, feren possible un moviment ideològic propi i molt original, que entre altres aspectes, propicià unes relacions amb el poder social i polític cristià particulars i diferenciades de les que es desenvolupaven a Sefarad. De tal manera, que nasqué una nova concepció del judaisme que proporcionà figures cabdals que d’aleshores ençà no han deixat de ser referents del judaisme universal. La singularitat del judaisme català, queda reflectida en el mateix terme “call” que no és utilitzat a cap altre lloc del món (mot que ve del llatí callum pas estret entre dues parets), que és l’espai on vivien els jueus catalans. La llengua vernacle d’aquests jueus va ser sempre la pròpia dels cristians catalans: el català.

La presència jueva a casa nostra és més antiga que la mateixa concepció de Catalunya , el primer document que la constata es remunta al segle IX. A partir del 1230, els assentaments jueus són perfectament documentats a totes les poblacions mitjanes i majors de Catalunya. Podem dir, sense por d’equivocar-nos, que no hi ha cap població amb mercat que no compti amb una comunitat jueva. Tret de les valls dels Pirineus i les poblacions marítimes dedicades exclusivament a la pesca, on no ens consta la presència jueva, hi ha un gran nombre de ciutats i viles catalanes on visqueren jueus. La convivència d’aquests amb la societat no jueva que els envoltava va ser sempre ambivalent, i malgrat els episodis d’incomprensió, rebuig i fins i tot violència extrema que van patir, les comunitats jueves catalanes van viure en època medieval moments de gran esplendor que van permetre als seus membres desenvolupar una activitat intel·lectual i econòmica molt destacada, i que va influir en molts aspectes en la societat cristiana i en la nostra cultura.

Entre els jueus catalans van sorgir figures molt destacades corresponents a totes les disciplines. Atès el seu excel·lent nivell cultural van deixar una producció escrita extensa i rellevant. L’abast d’aquesta influència i de la pròpia història del judaisme català ‒tot i l’interès que desperta i els estudis que se n’han realitzat‒, no és encara prou coneguda. Podem avançar molt en aquest sentit destinant recursos a l’estudi exhaustiu i sistemàtic dels documents relatius a jueus que romanen en els nombrosos arxius dels territoris de parla catalana. També, traduint i estudiant les obres pertanyents a totes les àrees del coneixement que van produir els nostres jueus. Per tal de fer efectiva aquesta tasca, hem de valorar les restes escrites de la mateixa manera que es valoren les monumentals. Hem de ser capaços de palesar la importància de la petjada jueva en les diferents poblacions catalanes, encara que les restes arqueològiques ‒passats 500 anys‒ s’hagin esborrat en moltes d’elles, tot i haver estat comunitats organitzades jurídicament, la qual cosa suposa que comptaven amb consell, sinagoga i cementiri propis, o sigui, aljama. L’aljama és una entitat jurídica que té una evolució paral·lela a l’organització municipal cristiana. De fet, si no fos per la tasca pacient d’historiadors, filòlegs i paleògrafs


3

que transcriuen, llegeixen i interpreten els documents dels nostres arxius, no sabríem gairebé res de la història del jueus catalans. Coneixem, per exemple, detalls de ciutats i viles catalanes amb comunitat jueva i aljama (algunes de les qual sense restes arqueològiques documentades) arran de la informació que tanquen els Libri Iudeorum, que són manuals que registren els actes i contractes entre cristians i jueus, o entre jueus. Aquests documents són propis de la tradició notarial catalana, s’inicien en el decurs del segle XII i la seva pràctica s’estabilitza durant el segle XIII.

La primera configuració d’una comunitat jueva catalana com entitat de dret

públic ve determinada per un privilegi de Jaume I de l’any 1241. Abans, la comunitat de Barcelona era regida per uns personatges notables, amb pretensions aristocràtiques i de llinatge que s’autodenominaven nasí que podríem traduir com «president per dret familiar i lliure de contribució». El darrer d’ells, Perfet, va morir sense descendència i es va abolir el privilegi d’aquest càrrec, que també va ser d’ús exclusiu dels jueus catalans.

Els jueus catalans medievals no vivien en unitats aïllades, formaven autèntics clans que s’escampaven ampliant el radi dels seus interessos. Crearen una xarxa de relacions que derivà en la formació de comunitats satèl·lits que reben el nom de col·lecta. Aquest fenomen és típicament català i únic en el judaisme. En opinió de Riera, no sembla pas una imposició externa, és més aviat un fenomen derivat de l’expansió natural dels clans familiars que es produeix a partir de les capitals.

La creació d’una Xarxa de Calls −amb el suport de la Generalitat i els diversos ajuntaments catalans on hi ha presència jueva documentada–, suposarà avançar en el coneixement i la difusió del patrimoni jueu català. Patrimoni que, com ja hem dit, és molt més ric des del punt de vista documental i de llegat literari, que no pas monumental i arqueològic. Els jueus catalans, mai no bastiren grans sinagogues, ni cementiris amb epitafis rellevants. Això pot ser degut a que eren poc nombrosos (entre un 4% i 7% de la població), no gaudien de recursos econòmics extraordinaris per dedicar-los a semblants partides, i, potser fins i tot, perquè havien fet seu el caràcter sobri propi del tarannà català. Les restes arquitectòniques representen, doncs, un llegat escàs, que queda compensat per la impressionant riquesa documental i l’activitat literària que van produir els jueus catalans, la importància de la qual es pot dir que només hem començat a albirar.

L’estudi sistemàtic del llegat arxivístic i documental relatiu als jueus catalans, i

la seva comparació amb els resultat de les actuacions arqueològiques que s’han de dur a terme en la majoria de poblacions on hi hagué presència jueva, oferiran dades molt significatives que ens faran avançar de forma visible en el coneixement del judaisme català.

Aquesta és una empresa de llarga durada que hauran de continuar les

generacions futures. Per tal de fer-la operativa s’hi han d’implicar diversos estaments de la societat, el món acadèmic, els arxivers, els arqueòlegs, els estudiosos, les persones interessades en la nostra història i les institucions polítiques. El fet que el Parlament de la Generalitat de Catalunya hagi aprovat


4

una proposta de resolució en favor de la creació de la Xarxa de Calls contribuirà a fer realitat aquest projecte.

La creació de la Xarxa de Calls permetrà:

1. La participació de totes les poblacions on hi hagué presència jueva que estiguin interessades en l’estudi i la divulgació del seu passat jueu. Preparació de publicacions de la història jueva local. Publicació d’una enciclopèdia de la història del judaisme català.

2. La creació d’una base de dades, per tal que la informació relativa als jueus,

especialment procedent del buidatge arxivístic, que han aplegat i apleguen els diferents estudiosos no restin esparses ni diluïdes en publicacions diverses. Arran d’aquesta base es podrien seguir les petjades dels jueus catalans i establir relacions de forma sistemàtica. També es preveu portar a terme un catàleg exhaustiu del patrimoni.

3. La implicació de diversos estaments de la nostra societat en l’estudi del passat jueu català. Obertura d’un portal web, on tot aquell qui ho vulgui pugui accedir a la informació general de cada call i a les activitats organitzades a les diverses poblacions.

4. El disseny de rutes culturals fonamentades en el rigor, fruit de la recerca, que no tergiversin la nostra història i tractin amb respecte al públic al qual van dirigides. Aquest enfocament ultra aprofundir en el coneixement del nostre llegat jueu, farà créixer el turisme de qualitat. Preparació de publicacions divulgatives (tríptics, senyalitzacions...) amb l’assessorament d’un comitè científic.

5. La utilització de les noves tecnologies per recrear els antics calls i accedir de forma digital als arxius, generant una informació acurada i atractiva.

6. La introducció d’aquesta matèria a les escoles i als instituts. Oferta de diverses activitats i conferències relacionades amb l’activitat dels jueus catalans, en base als estudis portats a terme i a les dades extretes dels estudis locals.

7. Enfortir les relacions empresarials i comercials entre Israel i Catalunya,

especialment a partir del coneixement del nostre patrimoni jueu, i de la unió entre la recerca humanística i l’empresa. El llegat comú és un pont d’entesa entre les dues nacions, que pot propiciar, a més de les relacions empresarials i comercials, el mecenatge en el camp de la recerca i la col·laboració internacional entre universitats, instituts d’estudis i espais acadèmics de diversos àmbit. La Xarxa de Calls, amb el treball conjunt amb entitats com la cambra de comerç catalano-israeliana, pot oferir les eines per ampliar el coneixement del judaisme i del nostre patrimoni, i oferir una profunditat i una obertura intel·lectual als professionals i empresaris dels diversos sectors implicats, per tal de afavorir la gestió dels seus negocis entre ambdos països.

Fer possible el desenvolupament de tots aquests punts ens convertiria, sense


5

cap mena de dubte, en un referent internacional pel que fa la recerca, l’estudi i la difusió del patrimoni jueu. No cal dir que es tracta d’un projecte molt ambiciós que hauran continuar generacions futures, a nosaltres ens correspon encetar-lo.

2. La Xarxa de Calls: xarxa de pobles i ciutats

Es proposa, per tant, la creació d'una xarxa de calls en l’àmbit dels Països Catalans que sigui oberta a totes les poblacions on hi hagué presència jueva i que vulguin participar en l'estudi i divulgació del seu passat jueu. Un programa d'aquestes característiques permetrà l'elaboració d'una història del nostre judaisme ben documentada i de gran abast.

En aquest sentit, creiem que són fonamentals tant les grans ciutats (Barcelona, Perpinyà, València, Girona, Besalú ...) com els pobles petits (Vilajuïga, Cubelles, Falset, etc.), perquè només reunint, valorant i analitzant els diversos materials d'arreu podrem assolir una visió global i contrastada del llegat jueu català i, a partir d'aquí, escriure'n la història.

Mitjançant l’associació de les viles i ciutats de Catalunya amb un passat jueu, podrem endegar diferents accions per tal d’ampliar el nostre coneixement i divulgar a tota la societat aquest patrimoni essencial del nostre país, sempre a partir de la recerca històrica i amb la implicació de diverses entitats. D’una banda, es podran establir i organitzar: rutes turístiques, recreacions digitals dels calls, jornades de divulgació en distints àmbits, exposicions, serveis pedagògics, publicacions divulgatives, etc. I, d’altra banda, amb el suport i col·laboració dels investigadors locals, historiadors i hebraistes, es podran realitzar: excavacions arqueològiques, convocar beques i premis, elaborar una base de dades documentals i arxivístiques accessibles en línia, publicar estudis de caire acadèmic, organitzar congressos i jornades especialitzades.

La creació d’aquest projecte ve avalat pel Parlament de Catalunya que el mes d’octubre de 2013 va aprovar, per unanimitat de tots els partits polítics, una proposta per a la creació d'una xarxa de calls jueus a Catalunya. 2.0 Forma judírica

La Xarxa de Calls és una iniciativa promoguda per l’institut Privat d’Estudis Món Juïc amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del judaisme català des d’una visió autocentrada per tal de desempallegar-nos de les tesis hispanocèntriques que distorsionen la nostra història.

Per tal de dur a terme aquest projecte s’hi han implicat universitats, la comunitat jueva catalana i els municipis, sota el paraigua de la Generalitat de Catalunya. Es percep com una estructura d’estat. Per tant, l’ànim de Xarxa de Calls és crear un ens, amb una forma legal d’organització a partir d’una gestió integradora de la Generalitat, en la qual hi càpiguen les totes les ciutats i viles catalanes on hi hagué presència jueva, i s’hi vulguin afegir. A més dels municipis, s’hi poden integrar les comunitats jueves, l’empresa privada, la universitat i altres associacions o institucions que s’hi vulguin implicar. És per això que la Xarxa de Calls s’ha constituït com una entitat associativa oberta i transversal.


6

Comunitats

i altres

institucions

Rercerca

arqueològica

2.1 Proposta d’organigrama:,

Empresa i

Comerç


7

2.2Proposta del portal web de la Xarxa de Calls:

Les llengües del portal seran: el català i l’hebreu (per raons òbvies), i l’anglès, per ser actualment, la llengua franca internacional.

El portal podria comptar amb els següents apartats: Llista de totes poblacions catalanes on hi hagué presència jueva. S’haurà

d’especificar quines són les restes de caire tant arqueològic (en cas d’haver-n’hi ) com documental de cadascuna de les ciutats i viles catalanes on la petjada jueva ha estat palesa.

Mapes i cronologies - Mapa de tots els indrets catalans on hi hagué presència jueva. - Mapa d’excavacions portades a terme - Mapa de rutes turístiques - Mapa de les migracions de la població jueva catalana

APP

i


8

- Cronologia interactiva històrica dels calls - Cronologia interactiva dels personatges més destacats del judaisme català - Cronologia interactiva literària - Cronologia interactiva científica - SIG, Sistema informació geogràfica, sistema d’informació geogràfica, on es

poden barrejar les dades alfanumèriques amb les gràfiques. Recreacions virtuals dels calls, a partir de les dades documentals i de els

excavacions arqueològiques Base de dades i catàlegs digitals - Inventari de tots els arxius del Principat, susceptibles de contenir

informació sobre els jueus - Catàleg digital unificat dels manuscrits hebreus catalans. - Catàleg digital i base de dades de les obres més rellevants del judaisme

català, amb accés a les edicions i traduccions. - Base de dades dels calls, amb la informació de cadascuna de les viles

implicades, relacionada amb la recerca i vinculada a cronologies, restes arqueològiques, documents relacionats amb el calls i els jueus catalans, visualització dels documents i manuscrits més rellevants,

- Base de Dades Epigràfica Projectes: De tipus arqueològic i de caire documental que es porten a terme

des de la Xarxa de Calls. A més de l’elaboració de les bases de dades abans esmentades, que ja són projectes de llarg abast, proposem:

- Projecte cartogràfic per a la recopilació i estudi de mapes, atles, portolans, rutes de viatges, etc., dibuixats i dissenyats per jueus de territoris de llengua catalana.

- Projecte per estudiar la diàspora “judeocatalana”. - Projecte per fer un estudi genealògic dels jueus que restaren com a tals en

territoris de llengua catalana, conversos i emigrats. - Projecte per aprofundir en l’estudi de les comunitats actuals dels territoris

de llengua catalana. - Projecte per a la recerca i creació de programari especialitzat per a l’estudi

dels jueus en territoris de llengua catalana. Per exemple, una eina de reconeixement d’escriptura paelogràfica.

- Projecte d’estudi exhaustiu dels miqvaot en territoris catalans. Exposicions virtuals, per exemple, accés virtual a l’espai del Call de Barcelona,

a l’exposició del Museu d’Urgell Tàrrega, etc. Publicacions i bibliografia, de caire acadèmic i d’alta divulgació. Contemplem

tres tipus de publicacions: - Publicacions en línia - Relació actualitzada de la bibliografia relativa al judaisme català. Pretenem

que aquest sigui també un portal o un catàleg accesible als articles, tesis i estudis específics del judaisme català

- Publicacions en paper


9

En aquest apartat, proposem integrar els projectes que hem portat a terme des de l’institut Món Juïc, en concret la Col·lecció Eduard Feliu, la Col·lecció Bet Guenazim i els Flaixos Juïcs:

-Col·lecció Eduard Feliu: La col·lecció Feliu vol ser la versió, en l'àmbit dels clàsics jueus, de la Bernat Metge, que seguint l'objectiu proposat per Francesc Cambó de dotar la cultura catalana moderna dels seus grans referents clàssics, es convertí en una realitat l'any 1922. D'aleshores ençà la Bernat Metge ha publicat més de 370 obres, i segueix a un ritme de sis llibres nous cada any. Poques empreses han aconseguit l'impacte de la Bernat Metge pel que fa el prestigi internacional de la nostra llengua. La col·lecció s'articula en dues línies. Sota el títol Pensadors jueus, presentem els creadors literaris, els filòsosfs, els autors d'obres de l'àmbit de les ciències, l'astrologia, l'astronomia, la medicina, la càbala, etc. Mereixeran un apartat a banda les obres que giren a l'entorn de les qüestions legals i jurídiques i que es publiquen sota el títol, Juriconsults jueus. Cada volum de la col·lecció es presenta amb el text hebreu encarat amb el català i precedit d’un acurat estudi introductori.

- Col·lecció Bet Guenazim: la col·lecció "Bet guenazim" vol aplegar els documents custodiats en els diferents arxius dels territoris de parla catalana que fan referència als jueus. I arran d'això, vol crear, d'una banda, les bases que permetran reconstruir el passat històric del judaisme català, i de l'altra, establir els fonaments per poder analitzar el judaisme modern i contemporani a casa nostra, l'estudi del qual ha estat desatès, precisament, per manca de referents.

-Col·lecció Flaixos Juïcs: Flaixos Juïcs és la col·lecció de petit format que seguint l'exemple dels Episodis d'Història creada per Rafel Dalmau, té la voluntat d'oferir obres d'alta divulgació, en el nostre cas, relatives a qualsevol aspecte del judaisme català i universal. Pel que fa l'aspecte és una sèrie de petit format i d'extensió reduïda per tal que el lector amb poca estona de lectura es pugui fer una idea clara del contingut. La intenció és doble: facilitar als investigadors la possibilitat de publicar amb immediatesa els resultats de les seves petites recerques, i a la vegada, fer arribar al públic no especialitzat obres d'alta divulgació que l'apropin al coneixement del judaisme. La periodicitat d'aquesta col·lecció depen exclusivament de la qualitat dels originals que vagi rebent l'Institut. D'aquesta manera volem rescatar i fer públics els treballs de grau, tesines i DEA's de nivell que resten inèdits, igualment els estudis que es duen a terme des de comarques per erudits locals, o altres aportacions que són massa llargues per ser acceptades com article a qualsevol revista especialitzada i massa breus per editar-se com a llibre.

Glossari de conceptes i festes del judaisme, amb exemples actuals i passats,

amb la documentació i les restes que ens hagin arribat. Rutes turístiques, amb recursos d’ubicaicó i recreacions virtuals Notícies, Agenda i Activitats i Xarxes Socials, Pinterest, Instagram, Twitter i

Facebook App: Es podria generar una aplicació general, amb el portal accessible als

mòbils i tablets (IOS, Android), i aplicacions específiques. Especialment creiem important les que continguin les recreacions virtuals, les rutes turístiques i les


10

exposicions virtuals. També es podria crear una aplicació documental i una altra que facilités l’accés a la producció literària i científica dels nostres jueus, o, de manera semblant a l’app Gallica de la BNF, o l’app de la Genizà del Caire, als manuscrits hebreus, cristians i llatins relacionats amb el judaisme català

Webdoc (documental web, documental interactiu o documental multimèdia)

Entrevistes, etc. “Producció documental que neix de la cerca de nous formats periodístics i creatius per a explicar històries adaptades a la xarxa”. 2.3 Proposta de finançament:

Volem implicar totes les poblacions amb vestigis jueus possibles. Per aquesta

raó no proposem una quota anual fixa, sinó que cada ajuntament, segons la seva previsió de fons i necessitats, destini la quantitat anual que consideri. D’altra part, proposem la implicació i col·laboració conjunta de les nostres institucions i la cerca de finançament extern.

GUANYS

llibreria, botiga,

rutes i activitats

4


11

2.4 Proposta de pressupost inicial: Presentem un pla pressupostari provisional, que s’adaptarà, reduirà o ampliarà

als recursos que s’obtinguin, a les necessitats de la implantació del projecte, als convenis, acords i col·laboracions entre les institucions i a les partides gestionades directament per les entitats participants. El pressupost es generarà anualment i segons les aportacions que s’aconsegueixin es desplegarà tot l’organigrama previst. En recursos humans:844. 000€ *retribucions brutes anuals en base a la mitjana salarial, retocada la baixa i unificada, per personal i tècnics contractats dels ens públics, sense extres: Equip Directiu

Direcció: 55.600€ Coordinació i gestió: 42.000€ Secretariat i administració: 30.000€ Departament de Recercadocumental i arqueològica Coordinador de recerca documental:42.000€

Coordinador de recerca arqeuològica: 42.000€ Equip de 2 tècnics documentals: 38.400€ x 2: 76.800€ Equip de 2 tècnics arqeuològics: 38.400€ x 2: 76.800€

Departament de Turisme: Coordinador de turisme:42.000€

2 tècnics de turisme 38.400€ x 2: 76.800€ Departament d’Empresa i Comerç:

Coordinador:42.000€ 2 tècnics de relacions empresarials i comercials: 38.400€ x 2: 76.800€

Departament de Projectes: Coordinador de projectes:42.000€ 1 tècnic de projectes: 38.400€ Departament de Relacions: Coordinador de relacions:42.000€ 1 tècnic de relacions: 38.400€ Àrea tècnica i de desenvolupament web: 1 desenvolupador web: 42.000€ 1 tècnic de manteniment de continguts: 38.400€

Bosses pera despeses anuals: 640.000€

En publicacions divulgatives: 30.000€ Publicacions especialitzades: 40.000€ Activitats i exposicions: 150.000€ Jornades i congressos: 75.000€ Rutes turístiques: 150.000€ Excavacions arqueològiques: 75.000€ Beques i premis: 20.000€ Comunicació i difusió: 25.000€ Viatges internacionals i nacionals:35.000€ Equipaments, consums i subministraments: 30.000€ Despeses corrents: 10.000€

TOTAL: 1.484.000€


12

3. Xarxa de Calls: projecte de recerca i de cooperació social

3.2 Objectius

En línies generals el projecte Xarxa de Calls, contempla dos grans objectius: a) la recerca als arxius amb la participació de diferents sectors de la societat b) la creació d’una xarxa que inclogui tots els indrets dels territoris de parla catalana on hi hagué presència jueva.

Pel que fa al primer punt, és el projecte de recerca central de l’Institut d’Estudis Món Juïc i és el que nodrirà la informació a les poblacions que formaran part de Xarxa de Calls. Com hem dit es tracta d’una iniciativa de gran abast que pretén:

aprofundir en el coneixement del judaisme català mitjançant l’estudi dels documents relatius a jueus que es troben en els nombrosos arxius dels territoris de parla catalana;

desempallegar-nos de conceptes hispanocèntrics que distorsionen de manera sistemàtica la nostra història; difondre el resultat de la recerca, no només al món acadèmic (publicacions científiques, organització i participació en congressos...), sinó també fer-la arribar a cercles més amplis (publicacions divulgatives, organització de jornades i activitats dirigides a un públic ampli).


13


14

3.2 Col·laboradors

Per tal de fer operatiu el projecte Xarxa de Calls ens calen molts col·laboradors i de tota mena.

● D’una banda, comptem amb investigadors que han fet de l’estudi del judaisme català i la tasca als arxius l‘objectiu principal de la seva recerca. De l’altra, estem en contacte amb estudiosos que treballen als arxius temes no relatius als jueus; però que si troben referències jueves, les registren en unes fitxes que els hem facilitat i ens les fan arribar. D’aquesta forma, no es perd una informació que d’altra manera romandria esparsa. Des de l’Institut Món Juïc també hem volgut implicar altres sectors de la nostra societat en l’estudi directe del nostre passat jueu. ● Després de signar un conveni amb la Conselleria de Justícia, els anys 2010 i 2011, vam emprendre una acció a les presons de “Lledoners” i “Brians 2”, on un grup d’interns, després d’un període de formació, van transcriure i regestar documents relatius a jueus procedents de l’Arxiu Històric de Barcelona. També hem començat els tràmits per signar un conveni amb la Conselleria

d’Ensenyament: ● Per tal de fomentar que els alumnes de segon de batxillerat valorin la possibilitat de fer el seu treball de recerca sobre temes jueus fruit de la investigació en algun dels nostres arxius. 3.2. Finançament de la recerca i de les parts del projecte portades a terme Realitzar el projecte Xarxa de Calls suposa comptar no només amb importants

recursos humans, sinó també financers. En aquest sentit, des de l’Institut Món Juïc cerquem ajut econòmic arreu: a les institucions acadèmiques, entitats públiques i privades, etc. I des que el vam iniciar no l’hem interromput. La intensitat de la recerca ha variat en relació al nombre d’investigadors que hem pogut finançar d’acord amb les quantitats que ens han atorgat aquells organismes que ens han fet confiança; i d’una manera o altra fins ara l’hem mantingut actiu.

Hem rebut subvencions de: ● Fundació Caixa Catalunya ● Institut Ramon Muntaner ● Rothschild Foundation Europe ● Generalitat de Catalunya ● Ajuntament de Barcelona ● Universitat de Barcelona


15

3.3. Difusió i publicacions

De res no serveix la recerca si els resultats que se’n desprenen no es difonen, no només entre els cercles acadèmics, sinó també entre la societat en general.

Per això, des de l’Institut Món Juïc volem que el resultat de les investigacions del projecte Xarxa de Calls arribi a tres nivells:

● Àmbits universitaris: mitjançant la publicació de la Col·lecció Bet Guenazim; la Col·lecció Eduard Feliu; l’organització dels nostres Congressos. ● Gruix de la societat: publicació de la Col·lecció Flaixos Juïcs; preparació de Jornades obertes a tothom. ● Turisme de qualitat: elaboració i publicació de tríptics i díptics informatius; el disseny de rutes culturals.

Les publicacions que fins a la data s’han portat a terme en aquest àmbit des de

l’Institut Món Juïc són:

Valls Pujol, Esperança (dir. i cord.); Abella, G; Gómez, D; Rincón, CN; Vives, V.

Regest dels documents de l’Arxiu Diocesà de Barcelona relatius als jueus. Barcelona:

Institut d’Estudis Món Juïc; PPU, 2008 (Bet Guenazim, 1)..

Moixé Natan. Qüestions de Vida. Introducció, edició crítica i vocalització a cura del

Dr. Josep Xavier Muntané i Santiveri. Barcelona: Institut d'Estudis Món Juïc; PPU,

2010 (Col·lecció Eduard Feliu, 1).

Vidal Salmerón, Constantino. Notícies sobre la presència jueva al Vallès. Barcelona:

Institut Privat d'Estudis Món Juïc : Promocions i Edicions Universitàries, 2011

(Flaixos Juïcs, 1).

Muntané, Josep Xavier. Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú

relatius als jueus (1265-1484). 2 vol. Barcelona: Institut d'Estudis Món Juïc, 2015

(Bet Guenazim, 2).

3 Cronologia d’accions portades a terme dins del

projecte Xarxa de Calls

Per tal d’aconseguir els nostres objectius hem realitzat un seguit d’accions que detallem cronològicament.

2008-2009

2008: - Preparació del Projecte Xarxa de Calls. Obertura de la corresponent pàgina al nostre web; establiment del sistema de treball i elaboració del material; primers


16

contactes amb els arxius i cerca de finançament. Obertura de la Base de Dades en línia de la Catalogació dels fons jueus de l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Amb un cercador i les imatges dels documents que no s’havien inclòs en la edició impresa en paper. 2009: - Seguiment del Projecte Xarxa de Calls: Arxiu de València; Càller; Sicília (Nicoló Buccaria, parlament d’Europa); Peralada; Subvenció Ministerio; Subvenció Fundació Caixa Catalunya; IRMU; Departament d’Universitats, Innovació i Empresa; (Estradé + Secretari d’Universitats); Departament d’Educació (xarxa de Calls dins del programa de treballs de recerca; Departament d’Acció Social (Sra. RoserVidal); Departament de Justícia (Sr. Albert Batlle i Sr.Parra; > introdució del projecte a Can Brians com a prova pilot); Conveni Departament de Justícia per portar a terme formacions dins del projecte Xarxa de Calls als centres de Lledoners i Brians 1); Secretaria d’Arxius de la Generalitat de Catalunya; Departament de Governació, cap del servei de programació i dinamització d’Activitats (Sr.Agustí Vilà); Enviament de informació en CD i cartells als arxius i ajuntaments catalans.

- S’impulsa una primera proposta de resolució per a la creació de la Xarxa de Calls al Parlament de Catalunya. Un cop explicat el projecte i haver rebut el suport explícit de PSC, IC, ERC i CiU - que va ser l’encarregada de presentar la proposta - es va desestimar per les pressions que rebé el tripartit per la por de Girona a perdre els privilegis que li suposava pertànyer a la Red de Juderías de España. Caminos de Sefarad, creada per aquesta ciutat l’any 1995. La proposta de resolució es va presentar el 23 de març de l’any 2009.

2010

Febrer: - Signatura del conveni amb la Conselleria de Justícia per portar el projecte Xarxa de Calls a les presons. - Primer contacte amb els interns de Lledoners i Brians 1. - Sessió de treball amb Cinta Mañé a l’Arxiu Històric de la Ciutat per preparar el material dels interns. - Inici del Projecte de Rercerca dins UB - Xarxa de Calls 2010 (Recerca arxivística i Presons): Es destinen els fons al pagament de les formacions als presos, a la compra d’una càmera digital Canon i, al pagament del treball de recerca dels presos. Març: - Inici del curs de formació paleogràfica a 29 interns de Lledoners a càrrec del catedràtic de la UB J.R. Magdalena Nom de Déu. - Inici del curs de formació paleogràfica a 19 interns (quinze nois i quatre noies) de Brians 1 a càrrec del professor titular de la UAB Antoni Iglesias. - Presentació de Tessa Calders i Esperança Valls del projecte Xarxa de Calls a tots els directors dels Arxius Comarcals de Catalunya a l’Auditori del Museu d’Història en un acte presidit per Ramon Alberch.


17

Abril: - Classes de judaisme català als interns de Lledoners impartides per Tessa Calders i Esperança Valls. Juny: - Classes de judaisme català als interns de Brians1 impartides per Tessa Calders i Esperança Valls. - Reunió amb Manuel Parra, coordinador de planificació educativa del Departament de Justícia i les funcionàries que coordinen la tasca dels interns vinculada al projecte Xarxa de Calls. Setembre: - El projecte Xarxa de Calls vinculat a la recerca dels interns es presenta a la Unió Europea i és considerat d’interès preferent. - La Universitat de Barcelona el considera d’interès social destacat. Novembre: - Constantí Salmeron imparteix una conferència als interns de Brians 1 i una altra als de Lledoners. - Josep Lluís Alay imparteix una conferància als interns de Brians 1 i una altra als de Lledoners. Desembre: - Josep Xavier Muntané imparteix una conferència a Brians 1

2011

Gener: - Josep Xavier Muntaner imparteix una conferència als interns de Lledoners - Revisió de les tasques de transcripció de documents dutes a terme pels interns d’ambdós centres penitenciaris. - El projecte Xarxa de Calls - Centres Penitenciaris és escollit com a “Projecte de Bona Pràctica” en el marc del Leap Learinig in Prisions, Florència 27 i 28 de gener i presentat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - El mateix projecte fou escollit el millor “Projecte de Responsabilitat Social” a la Universitat de Barcelona. Febrer: - Estada a Nantes de Tessa Calders i Esperança Valls, convidades per John Tolan, director del projecte Relmin, a la Maison de Sciences de l’Homme Ange Guépin a Nantes. Jornada de treball amb el professor Tolan i el seu equip d’investigadors sobre la metodologia i els temes de recerca desenvolupats en el projecte Relmin [Le Statut légal des Minorites Religieuses dans l’Espace Euro-Méditerranéen (V-XVsiècle)]. Sessió de treball amb Serge Benamran informàtic de l’equip sobre la base de dades. Presentació del projecte Xarxa de Calls. Acord amb el professor Tolan d’incorporar al seu equip de recerca algun membre de l’Institut Món Juïc per dur a terme tasques d’investigació relacionades amb el projecte Relmin i la Xarxa de Calls. Març:


18

- Tancament del projecte de Brians i Lledoners. Aplegament del material transcrit i regestat pels presos. Documentació classificada i revisada per tal de publicar-la un cop aconseguit el finançament. Juny: - Reunió al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per renovar el conveni i continuar la recerca a presons del projecte Xarxa de Calls, arran d’una subvenció atorgada per la UB. Octubre: - Reunió al Palau de la Virreina amb Josep Lluís Alay per acordar quines accions s’han de dur a terme per tal de potenciar la creació d’una Xarxa de Calls a Catalunya. - Seguiment de les jornades de treball i formacions amb els interns dels centres de Brians I i Lledoners. Ambdós centres continuen treballant amb documentació de l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona. Nova formació a càrrec del Dr. J. Antoni Iglesias a Brians I els mesos d’octubre i novembre. Novembre: - Reunió de treball "From Access to Integration: Digital Technologies and the Study of Jewish History” de la Stan Katz of Princeton University and Arthur Kiron of the University of Pennsylvania. Center for Jewish History, (Nova York, 9 i 10 de novembre), a la qual és convidada Esperança Valls per presentar el seu projecte de recerca vinculat a la Xarxa de Calls. Desembre: - Elaboració del segon document de proposta de resolució que s’ha de presentar al Parlament de Catalunya perquè doni suport a la creació d’una Xarxa de Calls.

2012

Gener: - Reunió al Palau de la Virreina amb Josep Lluís Alay per parlar de la implicació de l’Ajuntament de Barcelona en el projecte Xarxa de Calls. Oferiment d’un espai a Motjuïc per instal•lar-hi la seu de l’Institut Món Juïc. - Inici de la recerca “Transcripció, edició i estudi dels documents relatius als calls de Tàrrega i Verdú conservats a l’Arxiu parroquial de Verdú (1295-1492)” (Transcription, edition and study of the documents related to the Catalan Jewries of Tàrrega and Verdú preserved at the parochial Archive of Verdú (1295-1492). Projecte de tres anys finançat per la Rothschild Foundation Europe atorgat a l’Institut d’Estudis Món Juïc. Investigador: Josep Xavier Muntané. Juny: - Reunió amb Glòria Renom, diputada de CiU, per planificar la presentació per segona vegada de la proposta de resolució de suport a la creació de la Xarxa de Calls al Parlament de Catalunya.


19

2013

Abril: - Participació a Ripoll al Recercat de l’IRMU. Stand de l’Institut Món Juïc exposant els llibres i els posters de les diferents activitats dutes a terme per l’Institut, especialment les relatives al projecte de recerca Xarxa de Calls. Maig: - «Transcripció, edició i estudi dels documents relatius als calls de Tàrrega i Verdú conservats a l’Arxiu parroquial de Verdú (1295-1492) / Transcription, edition and study of the documents related to the Catalan Jewries of Tàrrega and Verdú preserved at the parochial Archive of Verdú (1295-1492). Memòria anual ‘Xarxa de Calls’» Centre d’interpretació del call (MUHBA, Barcelona). A càrrec de Josep Xavier Muntané. Rothschild Foundation Europe Octubre: - Conversa amb Glòria Renom per concretar els termes de la nova presentació al Parlament de la proposta de creació d’una Xarxa de Calls. - Reunió de treball amb J. Muntané, Clara Jauregui, Esperança Valls i Tessa Calders per preparar una sessió informativa sobre la recerca duta a terme en ralació al projecte Xarxa de Calls a la coordinadora de recerca de la Fundació Rothschild. - Dia 16. S’aprova al Parlament de Catalunya la proposta de resolució per crear la Xarxa de Calls. La Diputada Glòria Renom, a instàncies de l'Institut Món Juïc, després d'haver parlat amb tots els representants dels grups del Parlament, va presentar la proposta per CiU (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm 172 Resolució 353 X, pàg. 16) Novembre: - Reunió al Palau de Virreina amb Josep Lluís Alay que encarrega a l’Institut un informe dossier sobre la Xarxa de Calls per tal de fer efectiva la seva creació. Desembre: - Trobada a l’Ajuntament de Tàrrega amb l’alcadessa i els regidors per parlar de la implicació de la vila en la Xarxa de Calls.

2014

Gener: - Lliurament de l’informe de la Xarxa de Calls a Concepció Amills al Palau de la Virreina. - Presentació a l’Espai Call dels treballs de recerca duts a terme per membres de l’Institut becats per la Fundació Rothschild (Esperança Valls, Clara Jáuregui i Josep Xavier Muntané), presentació del projecte Xarxa de Calls (Tessa Calders) i del projecte arqueòlogic de Tàrrega (Anna Colet i Oriol Saula) davant de Sophie Hirst coordinadora de projecte de la Rothschild. - Segon dia de treball dedicat a Sophie Hirst. Visita guiada del Call a càrrec d’Eulàlia Vernet. Visita a l’Arxiu Històric de la Ciutat amb una classe pràctica i selecció de manuscrits rellevants, impartida per Maria Cinta Mañé. Traducció a l’anglès de totes les jornades duta a terme per Diana Coromines.


20

Març: - Reunió a l’IEC amb Recercat per preparar la propera exposició dels membres de l’Institut Muntaner. - Trobada al Parlament amb Glòria Renom per planificar el desenvolupament de la Xarxa de Calls. Abril: - Sessió a l’Ajuntament per acordar detalls sobre la celebració anual del Recercat a Barcelona, amb Jaume Ciurana, Josep Lluís Alay i la resta de representants de les diferents institucions membres de l’Institut Ramon Muntaner. Maig: - Participació a la jornada del Recercat a l’Ars Santa Mònica. Muntatge de l’stand amb llibres i posters. Taula rodona, Esperança Valls exposa el projecte Xarxa de Calls. - Reunió amb Josep Lluís Alay a la seu de l’Ajuntament per parlar de la implicació de Barcelona en el projecte de la Xarxa de Calls. Juliol: - Panel: “Xarxa de Calls”. A Macro-research Project about Medieval Catalan Jewish Communities”. Institut d’Estudis Món Juïc. Organització i moderació de la sessió. Xth Congress of the European Association for Jewish Studies. Paris. Dirigit per Esperança Valls.

2015

Juliol: - Visita a Lleida amb el rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, Victor Sorenssen, president de la CIB, la Dra. Maria Josep Estanyol, el Sr. Ton David, i l’Institut Món Juïc per tal de comprovar la hipòtesi d’un miqvé lleidatà. Octubre: - Visita de l’Institut Món Juïc a les excavacions portades a terme al Call de Lleida, amb els serveis d’arqueologia de Tàrrega i Lleida. Novembre: Publicació de Muntané, Josep Xavier. Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484). 2 vol. Barcelona: Institut d'Estudis Món Juïc, 2015. Recerca finançada per la Rothschild Foundation Europe. Amb la col·laboració de l’ Ajuntament de Tàrrega, Museu Comarcal de l’Urgell, l’Ajuntament de Verdú i el Consell Comarcal de Tàrrega .

2016

Gener

- Presentació del llibre: "Regest dels documents de l'Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484)" de Josep Xavier Muntané. Museu Comarcal de l'Urgell - Carrer Major, 11 - Tàrrega


21

- Reunió de l’Institut Món Juïc per la Xarxa de Calls, amb Gloria Renom (CDC), Rosa Pujol Esteve (CiU) Vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Montserrat Macià, Directora de l’Institut d’Estudis Ilardencs, Juli ALegre, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i Joan Calvet.

- Presentació del llibre: "Regest dels documents de l'Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484)" de Josep Xavier Muntané. Església parroquial de Santa Maria - Plaça Major, 1, - 25340, Verdú.

Febrer

- Reunió amb Joan Menchón, del servei d’arqueologia de Tarragona, i la direcció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona per la Xarxa de Calls

Maig

- Reunió amb Àlex Sussana, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. S’estableix un acord previ per començar a endegar la Xarxa de Calls des del Departament de Cultura i, com a primer pas, establir una comissió d’experts i implicats i iniciar a la creació el portal de la Xarxa.

- Reunió amb Assumpció Hosta, del Patronat del Call de Girona, per tal de traballar conjuntament en la creació de la Xarxa de Calls. 3 de maig

- Reunió per Skype amb Assumció Hosta Hosta, directora del Partronat del Call de Girona. 27 de maig

Juny - Reunió amb Josep Lluís Alay, comissionat de Relacions Internacionals de la

Diputació de Barcelona. 21 de juny.

- Reunió amb una part de comissió tècnica per a la formació de la Xarxa de Calls: Jospe Antoni Iglésias (UAB); Carme Miró (Servei d’Arqueologia de BCN); Maria Josep Estanyol (UB); Víctor Sörensen (CIB); Glòria Renom (CDC). 21 de juny.

- Reunió amb Pere Cananellas, president de la Societat Catalana d’Estudis

Hebraics. 21 de juny.

- El president de l’AMI i alcalde de Montblanc mostra el seu interès en què totes les viles de l’entitat amb vestigis jueus endeguin la Xarxa.

- Reunió amb Maria Teresa Miró, Cap de Servei del Servei d'Arqueologia i

Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. 27 de juny.

- La junta de la SCHEB expressa el seu suport i col·laboració amb la xarxa de Calls.

- Andreu Lascorz, president de l’ARCCI, expressa el seu suport i col·laboració amb la Xarxa de Calls.


22

- Publicació a Vilaweb de l’article Gènesi i desenllaç de la creació de la Xarxa de Calls, 20 de juny.

Juliol

- -Reunió amb Àlex Susanna, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i part de la comissió tècnica de la Xarxa de Calls per parlar del disseny i creació del portal-web de la Xarxa de Calls. 1 de juliol.

- Visita a Manresa i reunió amb els responsables de cultura de l’Ajuntament i els responsables de l’Arxiu per tal d’establir col·laboració amb la XdC. 4 de juliol.

- Reunió amb Jordi Mas Castellà, Director Executiu de l’AGAUR, que expressa

el seu suport a la Xarxa de Calls. 6 de juliol.

- Reunió amb el Sr. Carnicer, President de la Fundació Hasday Cresques que expressa el seu suport i col·laboració amb la Xarxa de Calls. 7 de juliol.

- Reunió amb Albert Sierra cap de Desenvolupament del Departament de

Cultura i Pere Casanellas President de la SCEHB, per concretar les característiques del portal-web de la Xarxa de Calls. 19 de juliol.

- Publicació a “Cubelles Comunica” d’una entrevista amb a la Presidenta de la Xarxa de Calls, Maria Josep Estanyol.

- Registre de la marca Xarxa de Calls.

- Constitució de l’Associació Xarxa de Calls i registre dels estatuts. Presidenta: Doctora Maria Josep Estanyol Fuentes; Tresorer: Sr. Riccardo Scotto Tovani; Secretària: Doctora Meritxell Blasco Orellana; Vocals: Dra. Tessa Calders i Artís; Sra.: Glòria Renom i Vallbona; Doctora Esperança Valls i Pujol. 20 de juliol.

- Visita de la Presidenta de la XdC a Vilafranca i reunió amb Manel Montfort,

regidor de turisme i economia per endegar el projecte i establir la col·laboració de l’Ajuntament amb XdC.

- La Fundació Rothschild atorga a l’Institut Món Juïc el finançament per crear

una beca postdoctoral en Estudis Jueus Catalans, i dur a terme la recerca vinculada al projecte Xarxa de Calls, que els primers dos anys, i sota el títol: “Economic and Lending Activity of the Catalan and Provençal Jews: History, Impacts and Repercussions”, realitzarà la investigadora Doctora Esperança Valls i Pujol. 22 de juliol.

- Visita de la Presidenta de XdC als ajuntaments de l’Arboç, Valls, Cubelles i

Vilanova per establir relacions amb la Xarxa de Calls.

- Visita de la junta directiva de la XdC a l’ajuntament de Montblanc i reunió


23

amb l’alcalde i president de l’AMI, Josep Andreu, per endegar el projecte i establir la col·laboració de l’Ajuntament i l’AMI amb XdC.

Setembre - 5 de setembre, Reunió amb Lluc Salellas, CUP Girona. Ajuntament de Girona - 15 de setembre, Reunió amb Andreu Lascorz, president de l’ARCCI. - 15 de setembre, Reunió amb Victor Sörenssen, gerent de la Comunitat

Israelita de Barcelona i representant de les comunitats. - Reunions i adhesió de les viles d’Esplugues de Francolí, Aleixar, Cubelles i

Valls, Pla de Santa Maria i Orriols. Octubre

- 3 d’octubre, reunió al Departament de Justícia. Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya. Sra. Olga Rego.

- 14 d’octubre. Dra. Maria Josep Estanyol, conferència Cubelles i anunci d’adhesió

- 17 d’octubre. Reunió Vicepresidència de la Generalitat. Albert Castellanos, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació amb Tessa Calders, Esperança Valls i Víctor Sörenssen.

- 17 octubre. Reunió amb el gabinet d’advocats Xavier Tayadella en relació als estatus de la Xarxa de Calls.

- 18 d’octubre, Reunió Conselleria d’Exteriors i Transparència, Sr. Aleix Villatoro, amb Tessa Calders, Esperança Valls i Víctor Sörenssen.

- 19 d’octubre. Reunió amb Imma Mis Cabeza cap de gabinet de la consellera d'Ensenyament, i Ramon Serinyà amb Tessa Calders, Esperança Valls i Víctor Sörenssen.

- 20 octubre. Reunió amb Assumpció Hosta, Patronat del Call de Girona amb Tessa Calders, Esperança Valls.

- 27 d’octubre, Reunió amb el sr. Carles Riba Senserrich, Fundació Abadia de Montserrat 2025 amb Tessa Calders i Esperança Valls

4 Contactes

Institut d’Estudis Món Juïc c/ d’En Rull, núm. 4 08002 Barcelona Apt. 33226 Barcelona Tel:93.403.57.03 Tessa Calders (620.993.796) Esperança Valls (639.440.868) www.institutmonjuic.cat [email protected] [email protected] Maria Josep Estanyol (607859618) [email protected]

http://www.institutmonjuic.cat/

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]


24

Annexos:

A1. Impacte i reconeixements

PROJECTE ESCOLLIT DE BONA PRÀCTICA: 27 i 28 de gener de 2011, Florència, a la seu de la Fundació Giovanni Michelucci. Programa Grundtvig de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea

L’any 2010 l’Institut Món Juïc va signar un conveni amb la Conselleria de Justícia per portar el projecte Xarxa de Calls a les presons. L’objectiu va ser fer formacions en el camp de l’arxivística i la paleografia als presos i endinsar els presos en la recerca acadèmica.

La Xarxa de Calls, va ser el projecte escollit per la Direcció General de Recursos i

Règim Penitenciari de la Generalitat de Catalunya per presentar en el marc del Programa Grundtvig de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea com a projecte de Bona Pràctica. El projecte el va presentar de Manel Parra, coordinador de planificació educativa de la Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari de la Generalitat de Catalunya.

Socis Fondazione Giovanni Michelucci Onlus, Itàlia * Berliner Literarische Aktion e.v.,

Alemanya * Centre penitenciari Tmima Filakon Kyproy, Xipre * The Secondary School Within the Juvenile Prison in Volos, Grècia * The Manchester College, Anglaterra * Direcció General de Recursos i Règim Penitenciari, Catalunya Activitats

PROJECTE DE RESPONSABILITAT SOCIAL 2010: UNIVERSITAT DE BACELONA Projecte escollit l'any 2010 com a model de responsabilitat social de la Universitat de Barcelona.

L’Institut Món Juïc, gràcies a la col·laboració i un conveni signat amb la Universitat de Barcelona, va gaudir d’una subvenció (anys 2010 i 2011) pel projecte de recerca Xarxa de Calls (Recerca arxivística i Presons). Que va ser l’escollit l’any 2010 com a model de responsabilitat social de la Universitat de Barcelona.

“Des del seu origen com a universitat pública, la Universitat de Barcelona és una


25

universitat compromesa amb la societat i el país. Aquest sentit de compromís cal fer-lo extensiu a tota la comunitat universitària i apropar-lo al compromís de responsabilitat social. La responsabilitat social es fonamenta en tres grans eixos d’actuació: l’econòmic, el social i el mediambiental. Aquests eixos abracen totes les polítiques que es porten a terme en matèria de responsabilitat social. Cal incidir en el fet que, quan parlem de responsabilitat social, anem més enllà del compliment de les obligacions jurídiques; fem un pas endavant. Realment hem de restar indiferents davant la possibilitat d’establir millores en matèria econòmica, social o mediambiental? La responsabilitat social incideix directament en la manera de fer, en la funció i en els resultats (és a dir, el retorn a la societat).”

A2. Presència jueva a Catalunya: calls i vestigis Agramunt: Dades documentals.// Aljama ( organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Aitona: Dades documentals. Albesa: Dades documentals. Alcarràs: Dades documentals. Alforja: Dades documentals. Algerri: Dades documentals. Alguaire: Dades documentals. Altafulla: Dades documentals. Amer: Dades documentals. Anglesola: Dades documentals. Arbeca: Dades documentals. Arenys de Mar (Montclús): Manuscrit hebreu (AHFF). Arles: Dades documentals. Artesa de Segre: Dades documentals. Ascó: Dades documentals. Bagà: Dades documentals. Balaguer: Manuscrits hebreus (ACN) // Dades documentals.// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Banyoles: Dades documentals. Barcelona: Mancús àrab d’or encunyat per Bonhom, jueu. S. XI, 1023-1024, el 414 de l’hègira. American Numismatic Society. Reproducció al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona: MHCB 7624-7625.//Anell d’or amb inscripció en hebreu, d’Astruga. Procedent de la necròpolis de Mont Juïc. XIII-XIV Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. MHCB 459. // Anell d’or, on manca la pedra. Procedent de la necròpolis de Mont Juïc. XIII-XIV Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. MHCB 460.// Anell d’or amb maragda. Procedent de la necròpolis de Mont Juïc. XIII-XIV Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. MHCB 457 //Anell amb inscripció àrab. Procedent de la necròpolis de Mont Juïc. XIII-XIV. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. MHCB 458.// Dos gresols de ceràmica. Procedent d’excavacions al Call, Palau de la Generalitat. XIII-XIV Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. MHCB 8888. Anell amb inscripció àrab. Procedent d’excavacions al Call, c/Sant Honorat. XIII-XIV Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. //Quatre arracades de plata. Procedent de la necròpolis de Mont Juïc. XIII-XIV Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. MHCB 453, 454, 455, 456.//Dades


26

documentals. //Vaixella i saler. Procedent d’excavacions al Call. XIII-XIV. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. //Traçat del call. //Maqueta del Banys Nous de Barcelona. Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. MHCB 1095.//Restes arqueològiques.//Restes epigràfiques: Làpides i fragments de làpides procedents de la necròpolis de Mont Juïc de Barcelona. Mostres de teixit, galons d’or amb tres models de trenat, procedents de sepultures femenines. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat; Museu Nacional d’Art de Catalunya; Palau del Lloctinent; Saló del Tinell; Casa Nova de Valldaura; Museu d’Història de Catalunya; Carrer Marlet; Baixada de Santa Eulàlia; MMM. // Cementiri. // Dades documentals //Manuscrits hebreus (BC; .ARB; ACB; ADB; AHCB; ARABL; AMSPP; Arxiu parroquial de Santa Maria del Mar; BUB). Aljama. Bàscara: Dades documentals. Batea: Dades documentals. Belloc: Dades documentals. Bellpuig d’Urgell: Dades documentals.// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Berga. Dades documentals.// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Besalú: Miqvé. //Traçat del Call. // Dades documentals.// Libri Iudeorum (22 unitats documentals 1331-1380). // Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Cabra del Camp: Dades documentals. Cadaqués: Dades documentals. Calaf: Dades documentals. Caldes de Malavella: Dades documentals. Caldes de Montbui: Dades documentals. Camarasa: Dades documentals. //Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Camprodon: Dades documentals. Cardona: Dades documentals.// Libri Iudeorum.(2 unitats documentals 1314-1334)// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Castell de la Geltrú: Dades documentals. Castellfollit de la Roca: Dades documentals. Castellfollit de Riubregós: Dades documentals. Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Castelló d’Empúries: ‘ketubà’//Tabes hebraiques procedent de Castelló // Restes epigràfiques: Làpides.// Monedes dels regnats d’Herodes Antipes i Herodes Arquelau, i de l’època dels procuradors sota August i Tiberi. S. I ac – I dc. Museu d’Arqueologia de Catalunya–Empúries.(n.ºinv.MAC-Empuries6343-6352).//Dades documentals.//Libri Iudeorum. (91 unitats documentals 1305-1413).// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Castelló de Farfanya: Dades documentals. Ceret: Dades documentals. Cervera: Manuscrits hebreus (ACSG)// Dades Documentals.// Libri Ideorum. (5 unitats documentals 1350-1433).//Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Conesa: Dades documentals. Copons: Dades documentals. Cotlliure: Dades documentals.


27

Cubelles: Dades documentals. Cubells: Dades documentals. El Catllar del Gaià: Dades documentals. Elna: Dades documentals. Els Pallaresos: Dades documentals. Espluga del Francolí: Segell de pa àzim. Falset: Dades documentals. Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Figueres: Dades documentals. Flix: Dades documentals. Font Rabiosa: Dades documentals. Forès: Dades documentals. Formigueres: Dades documentals. Gandesa: Dades documentals. Girona: Traçat del call.// Maqueta del Call de Girona. Museu d’Història dels jueus de Girona. //Manuscrits hebreus: Conjunt documental de manuscrits hebreus. Arxiu Històric de Girona; Arxiu Municipal de Girona; Arxiu Diocesà de Girona; Arxiu de la Catedral de Girona (més d’un miler de manuscrits)// Restes arqueològiques: Arracades de plata. Procedents de Girona. // Museu d’Història dels jueus –Patronat del Call de Girona Sivella. Procedent de Girona. Museu d’Història dels jueus –Patronat del Call de Girona// Restes epigràfiques: Làpides i fragments de làpides procedents de la necròpolis de Mont Juïc de Girona. Girona. Museu d’Història dels jueus –Patronat del Call de Girona. // Dades documentals.// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Granollers: Dades documentals. Guimerà: Dades documentals. Guissona: Dades documentals. Hostalric: Dades documentals. Igualada (Vilanova d’Espoia): Manuscrits hebreus. Jorba: Dades documentals. L’Aleixar: Dades documentals.// Libri Iudeorum (5 unitats documentals 1303-1348). L’Arboç: Dades documentals. L’Espluga de Francolí: Dades documentals. La Bisbal de l’Empordà: Traçat del call. // Dades documentals.// Libri Iudeorum (5 unitats documentals 1315-1376). La Geltrú (Vilanova i la Geltrú): Dades documentals. La Granodella: Dades documentals. La Llacuna: Dades documentals. La Riba: Dades documentals. La Roca: Dades documentals. La Selva: Dades documentals. La Seu d’Urgell: Dades documentals.// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Lleida: Anell d’or amb inscripció en hebreu - Gog (Goig)- trobat al cementiri jueu de Lleida. S. XIV. Lleida, Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, (núm. inv. L-2718). // Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Maials: Dades documentals.


28

Maldà: Dades documental. Manresa: ‘Ketubà’ (ACBG)//Dades documentals.//Libri Iudeorum.(20 unitats documentals 1230-1392)//Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Martorell: Dades documentals. Matajudaica: Dades documentals. Matamala del Capcir: Dades documentals. Mataró: Dades documentals. Moià: Dades documentals. Monells: Dades documentals. Monistrol de Montserrat: Manuscrits amb inscripcions hebraiques (Arxiu del monestir de Sant Benet de Montserrat). Montblanc: Dades documentals.//Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Mora d’Ebre: Dades documentals. Olot: Dades documentals // Restes epigràfiques // Manuscrit hebreu (ACGAX ). Organyà: Dades documentals. Palau Sator: Dades documentals. Pals: Dades documentals. Peralada: Dades documentals. Peratallada: Dades documentals. Piera: Dades documentals. Pla de Santa Maria: Dades documentals. Ponts: Dades documentals. Prades: Dades documentals. Puigcerdà: Manuscrits hebreus. // Restes arqueològiques: Restes de vaixella procedent de les excavacions del Call de Puigcerdà i khanuquiia .// Dades documentals.// Libri Iudeorum. (5 unitats documentals 1286-1334). Reus: Dades documentals. Rialp de la Noguera: Dades documentals. Ripoll: Dades documentals.// Libri Iudeorum (2 unitats documentals 1317-1337). Sabadell: Dades documentals. Sanaüja: dades documentals. Sant Feliu de Guíxols: Dades documentals //Carrer del Call//Manuscrit hebreu trobat en un llom de llibre procedent de Sant Feliu de Guíxols. Sant Llorenç de la Muga: Dades documentals. Sant Martí de Maldà: Dades documentals. Sant Vicens dels Horts: Dades documentals. Santa Coloma de Queralt: Dades documentals. Santa Maria del Camí: Resta epigràfica: Del S. IV o V. Tres peces funerals inscrites en hebreu. Sarrall: Dades documentals. Sarrià: Dades documentals. Selva del Camp: Dades documentals.// Liber Iudeorum. (1 unitat documental 1282-1294). Seròs: Dades documentals. Solsona: Dades documentals. Manuscrits hebreus procedents d’un llibre de la Catedral de Solsona (perduts). Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis).


29

Sort: Dades documentals. Tamarit: Dades documentals. Tarragona: Restes epigràfiques: Pica amb inscripció trilingüe de Tarragona. Museu Sefardí. Toledo. (Dipòsit del Museu de Santa Creu de Toledo, núm. inv. 80). // Làpida de la jueva Isidora. S. IV dc. Museu Diocesà de Tarragona. // Frontal de la font del Call de Tarragona. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. (MNAT 45495). // Segell per marcar el pà.// Dades documentals.// Traçat del Call.// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Tàrrega: Restes funeràries.//Restes arqueològiques.//Fíbules, amulets, arracades, braçalets, peces de ceràmica, restes de vaixella // Dades documentals.// Traçat del Call. //Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Tarroja de Segarra: Dades documentals. Terrassa: Manuscrits hebreus (AHT) //Dades documentals. Torres del Segre: Dades documentals. Torroella de Montgrí: Dades documentals.// Libri Iudeorum (3 unitats documentals 1351-1389).// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Tortosa: Resta epigràfica: Làpida trilingüe de Tortosa amb inscripcions en hebreu, llatí i grec. S. VI. Tresor de la Catedral de Tortosa. //Dades documentals.// Traçat del Call.// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Tremp: Dades documentals. Ulldecona: Dades documentals. Vallmoll: Dades documentals. Valls: Dades documentals.// Libri Iudeorum (4 unitats documentals 1314-1344). Verdú: Dades documentals.//Anotacions hebraiques en pergamins (APSV). Verga: Dades documentals. Verges: Dades documentals. Vic: Manuscrits hebreus (AEV) //Dades documentals.// Libri Iudeorum (28 unitats documentals 1264-1354)// Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Vilafranca del Conflent: Dades documentals. Vilafranca del Penedès: Dades documentals. Aljama (organització jurídica amb consell, sinagoga i cementiri propis). Vilagrassa: Dades documentals. Vilajuïga: Dades documentals. Vilanoveta del Camí: Dades documentals. Vila-rodona: Dades documentals. Vimbodí i Poblet: Agadà procedent d’un llegat (no de Poblet) (AEV). Xerta: Dades documentals.


30

A.3 Resolució del Parlament de Catalunya La Diputada Glòria Renom, a instàncies de l'Institut Món Juïc, després d'haver

parlat amb tots els representants dels grups del Parlament, va presentar la proposta per CiU.

La Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya va aprovar el 16

d'octubre de 2013, per unanimitat, la proposta per a la creació d'una xarxa de calls jueus a Catalunya. Aquesta xarxa serà el punt de partida per a realitzar estudis que permetin una visió global del judaisme català.

La mesura inclou un catàleg exhaustiu del patrimoni, la creació de rutes

culturals i turístiques i la recreació històrica dels calls. També es proposa utilitzar les noves tecnologies per accedir a la documentació dels arxius digitalment per tal de fer arribar una informació sempre actualitzada, acurada i atractiva a un turisme d'alt nivell.

Finalment, la proposta de resolució aprovada demana considerar la possibilitat

d’impartir aquesta temàtica a les escoles i als instituts mitjançant la introducció del judaisme català en els programes d’història de Catalunya. Glòria Renom, diputada de CiU i proposant de la mesura, ha assegurat que la xarxa permetrà l’elaboració d’una història del singular judaisme català ben documentada i de gran abast.

Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 172 Resolució 353 X, pàgina 16

28 d’octubre de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 172

1.10. TRAMITACIONS CLOSES AMB TExT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIó 16

turística Costa Daurada (tram. 250-00502/10), presen-tada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Ca-talunya, i les esmenes presentades pel Grup Parlamen-tari Socialista (reg. 27169) i pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 28120).

Finalment, d’acord amb l’article 146 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a invertir en la promoció nacional i internacional de les marques turístiques territorials d’acord amb el Pla de màrque-ting turístic de Catalunya 2013-2015, en col·laboració amb els agents públics i privats que estan fent aquesta tasca de promoció de la Costa Daurada.

Palau del Parlament, 16 d’octubre de 2013

La secretària en funcions El president en funcions de la Comissió de la ComissióMontserrat Capdevila i Tatché Josep Rull i Andreu

Resolució 353/X del Parlament de Catalu-nya, sobre la creació d’una xarxa de callsTram. 250-00525/10

AdopcióComissió d’Empresa i Ocupació

Sessió núm. 10, 16.10.2013, DSPC-C 217

Comissió d’Empresa i Ocupació

La Comissió d’Empresa i Ocupació, en la sessió tin-guda el 16 d’octubre de 2013, ha debatut el text de la Proposta de resolució sobre la creació d’una xarxa de calls (tram. 250-00525/10), presentada pel Grup Parla-mentari de Convergència i Unió, i les esmenes presen-tades pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 28143).


Resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a empren-dre les accions necessàries per a:

a) Crear una xarxa de calls arreu de Catalunya, oberta a totes les poblacions on hi va haver presencia jueva que vulguin participar en l’estudi i la divulgació del seu passat jueu, i que permeti l’elaboració d’una his-tòria del nostre judaisme ben documentada i de gran abast, tenint en compte tant les grans ciutats com les poblacions petites.

b) Crear una base de dades a partir de l’estudi coordi-nat dels arxius d’arreu del territori per mitjà de la im-

plicació de llurs arxivers i de les institucions que els emparen, publicar-ne els resultats i agrupar els treballs fruit de la recerca, que permetin seguir les petjades dels jueus catalans i generar relacions que fins ara no s’han establert de manera sistemàtica.

c) Crear les rutes culturals de la xarxa de calls, que, fi-dels a la història, es basin en les recerques precedents i que optin per un model cultural que valori i potenciï encara més el nostre llegat. La cura en el plantejament d’aquestes rutes fornirà una documentació de gran in-terès, que ajudarà a conèixer millor aquesta part de la història de Catalunya.

d) Recrear, mitjançant les noves tecnologies, els antics calls i accedir a la documentació dels arxius digital-ment per a fer arribar una informació sempre actualit-zada, acurada i atractiva a un turisme de nivell.

e) Considerar la possibilitat d’impartir la temàtica del judaisme català a les escoles i als instituts introdu-int-la en els programes d’història de Catalunya per-què aquest coneixement afavoreixi l’obertura i l’es-tabliment de llaços culturals i empresarials, entre altres.

Palau del Parlament, 16 d’octubre de 2013

La secretària en funcions El presidentde la Comissió de la ComissióMontserrat Capdevila i Tatché Rafael Luna Vivas

Resolució 354/X del Parlament de Catalu-nya, sobre la redacció d’un pla de revitalit-zació econòmica de les comarques que te-nen centrals nuclearsTram. 250-00578/10

AdopcióComissió d’Empresa i Ocupació

Sessió núm. 10, 16.10.2013, DSPC-C 217

Comissió d’Empresa i Ocupació

La Comissió d’Empresa i Ocupació, en la sessió tin-guda el 16 d’octubre de 2013, ha debatut el text de la Proposta de resolució sobre la denegació dels permi-sos d’investigació Calaf C per a l’extracció de carbó i d’urani (tram. 250-00578/10), presentada pel Grup Parlamentari Socialista, pel Grup Parlamentari d’Ini-ciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Al-ternativa i pel Grup Mixt, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 31013).


PARLAMENT 5^ Secretaria OE CATALUNYA¡UIIIOenerAl REGISTRE GENERAL

2 8 MAW 2013 ENTRADA

N.T.M¿,£6-ia2S¿S../io

A LA MESA DEL PARLAMENT

Jordi Turull i Negre, portaveu, Maria Gloria Renom i Vallbona, diputada, Albert Batet i Canadell, diputat, Lluís Cuinó I Subiros, diputat, Carles Pellicer i Punyed, diputat, Carles Puigdemont i Casamajó, diputat, Pere Reguli i Riba, diputat, Meritxell Roigé i Pedrola, diputada, Maria Dolors Rovirola i Coromí, diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d'acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d'Empresa i Ocupació.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El judaisme català va ser present en els territoris de llengua catalana compresos més enllà del marc geogràfic de la península ibèrica per un període de més de 600 anys. Durant aquest període va desenvolupar una pròspera cultura pròpia amb una extensa producció literària, religiosa, filosòfica i científica.

-

El judaisme que es va desenvolupar a casa nostra és d'una originalitat tan destacada que alguns estudiosos el qualifiquen d'únic, perquè hi varen confluir en el mateix temps 1 espai tres grans corrents del pensament jueu: la poesia i filosofia del judaisme andalusí; la càbala i els temes trobadorescos vinguts de la Provença i el corrent tossafista procedent del centre d'Europa, de tal manera que nasqué una nova concepció del judaisme i que va proporcionar figures cabdals com Abraham ben Ad ret, Moixé ben Nakhman o Hadai Gresques.

La vida d'aquest jueus catalans es va desenvolupar a l'interior de les nostres ciutats i viles sota una organització política, administrativa i econòmica amb uns trets característics propis en un espai que rep el nom de "call" mot que ve del llatí "callum" (pas estret entre dues parets), ben diferent del terme "judería", que és on vivien els jueus del Serafad. Així dons el mateix terme "call" (que no s'utilitza enlloc més del mon) ja recull la singularitat del judaisme que es va desenvolupar en les nostres terres.

I

Model: 250 Proposta de resolució

P A R L A M E N T D E C A T A L U N Y A

Grup Parlamentari de Convergència i Unió

Ref.: 250JTN23051 300260


Grup Parlamentari de Convergència i Unió \

La situació legal dels jueus, havia estat tractada ja en èpoques antigues en diversos codis legals que regulaven la vida de tots els estaments de la societat. Els furs i les cartes de poblament medievals esmenten tot sovint els drets i els deures dels Jueus, que els garantien la llibertat de culte i el desenvolupament de la vida comunitària segons les seves pròpies lleis religioses. A l'edat mitjana les aljames catalanesCcomunitats jueves que acolllen diverses poblacions estructurades en òrgans de govern local) gaudien d'un estatut d'autonomia. Administraven justícia segons el dret hebraic, fonamentat en la Bíblia i el Talmud; tenien el seu propi sistema educatiu, que implicava l'estudi de la llengua i de la cultura hebrees, i gaudien d'institucions per regular les activitats de la comunitat en tots els ordres de la vida quotidiana, sempre però sota l'autoritat sobirana del rei.

Per aquest motiu, en parlar dels barris Jueus catalans d'època medieval només es pot fer amb el terme "call", ja que donar-los el nom de "juderies" seria alterar la realitat.

L'actual existència de nombrosos calls dispersos per tot el territori, fa necessari un programa per crear una xarxa de calls jueus amb unes característiques concretes que permeti l'elaboració d'una història del judaisme català ben documentada i de gran abast. En aquest sentit creiem que són fonamentals tan les grans ciutats- Barcelona, Girona, Tortosa, Besalú, etc-, com els pobles petits -Vilajuïga, Matajudaica, Falset, etc.-, perquè, només reunint, valorant i analitzant els diversos materials d'arreu, es podrà assolir una visió global i contrastada del llegat jueu català l, a partir d'aquí, escriure'n la història.

Fins ara no s'ha dut a terme cap estudi aprofundit de tots els calls, i ni tan sols se n'ha arribat a fer cap inventari exhaustiu que inclogui totes les poblacions que tenen algun vestigi jueu. L'organització d'una xarxa seria el punt de partença per realitzar estudis que permetrien una visió global del judaisme català.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió presenta la següent:

PARLAMENT M S 0 01 e t ft f I a DE CATALUNYA G Q n 9 r a I REGISTRE GENERAL

2 9 MAIG 2013 ^ ENTRADA NUM.

_N. . 1 n i i t V ¡_i¿; ' 1

Model: 250 Proposta de resolució 2

PAflLAMENi OE CATAIUNYÍ G e n e r a l

GENERAL P A R L A M E N T D E C A T A L U N Y A

Grup Parlamentari de Convergència i Unió REGfSTi ISTBH GENERAL

2 9 MAIG 2013. 3

N.T.

ENTRADA NUM..

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Proposta de resolució per la creació d'una xarxa de calls a Catalunya

Ei Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a emprendre les accions necessàries per tal de dur a terme eís següents punts:

I

1. La creació d'una xarxa de calls arreu de Catalunya. Que sigui oberta a totes les poblacions on hi va haver presencia jueva i que vulguin participar en l'estudi i divulgació del seu passat jueu. Una xarxa que permeti l'elaboració d'una història del nostre judaisme ben documentada i de gran abast tenint en compte tant les grans ciutats com les petites poblacions.

2. Crear una base de dades a partir de l'estudi coordinat dels arxius d'arreu del territori per mitjà de la implicació dels seus arxivers i de les institucions que els emparen, publicar-ne els resultats i agrupar els treballs fruit de la recerca, que permetin seguir les petjades dels jueus catalans i generar relacions que fins ara no s'han establert de forma sistemàtica.

3. La creació de les rutes culturals de la xarxa de calls. Unes rutes culturals, que s'hauràn de basar, fidels a la historia, en les recerques precedents, i que hauran d'optar per un model cultural que valori i potenciï encara més el nostre llegat. La cura en el plantejament d'aquestes rutes, fornirà una documentació de gran Interès, que ajudarà a conèixer millor aquesta part de la història de Catalunya.

4. Mitjançant les noves tecnologies, recrear els antics calls i accedir a la documentació dels arxius digitalment per tal de fer arribar una informació sempre actualitzada, acurada i atractiva a un turisme de nivell:

5. Considerar la possibilitat d'impartir aquesta temàtica a les escoles i als instituts mitjançant la introducció del judaisme català en els programes d'història de Catalunya, i que aquest coneixement afavoreixi l'obertura i l'establiment de llaços culturals i també empresarials entre d'altres.



Grup Parlamentari de Convergència i Unió

PARLAMENT |n|| Secretaria D E C A T A L W J V A M I M G e n e r a l REGISTRE GENERAL

âfàudèrâment, 23A Jig de 2013

Turull iêgre Pdrtaveu del CP/de CIU

ert Ba nade Di#tat del GP/de CIU

2 9 MAIS . ^ ENTRADA NUM.7,..

Cartesûigdemont i Casamajó Dipútatdel GPdeCiU

Meritxélí Roigé i Pedrola Diputada del GP de CiU

Carles PellicerlTunyed Diputat del GP de CiU

íaria Glòria Renom i Vallbona Diputada del GP de CiU

Maria Dolors Re

gul) i Riba P de CiU

vjroTa i Coromí Díputadi del GP de CiU


Xarxa de Calls · La creació d’una Xarxa de Calls −amb el suport de la Generalitat i els...

Documents

Transcript of Xarxa de Calls · La creació d’una Xarxa de Calls −amb el suport de la Generalitat i els...