LA CIUTATCiències Socials, 3è ESO

La ciutat

El procés d’urbanització

El procés d’urbanització va començar fa uns 6.000 anys, quan van sorgir les primeres ciutats, i fins avui, quan la meitat de la població mundial viu en ciutats.

Característiques

Tamany: ampli espai edificat. Densitat de població: alta. Morfologia: edificis alts i propers. Espais. públics i

absència d’espais agraris. Activitats econòmiques: predomini dels sectors

secundari i terciari.

Definició

Una ciutat és un espai edificat que presenta una alta densitat de població, activitat majoritària dels sectors terciari i secundari i gran varietat de funcions.

Funcions urbanes

Activitats que predominen en una ciutat: Es divideixen en:

Política i administrativa. Cultural i religiosa. Econòmica. Turística i d’oci.

Evolució de la ciutat

CIUTAT PREINDUSTRIAL ciutat antiga ciutat medieval ciutat moderna

CIUTAT CONTEMPORÀNIA ciutat industrial ciutat postindustrial.

Evolució de la ciutat

Ciutat antiga: Els primers nuclis apareixen al Pròxim Orient i tenen funcions militars i comercials. Amb les civilitzacions grega i romana la ciutat arriba a tot el seu esplendor.

Ciutat medieval: La ciutat com a centre econòmic on hi viu la burgesia. La seva funció és també defensiva (s’envolta de muralles) i educativa (apareixen les universitats).

La ciutat romana

La ciutat medieval

Evolució de la ciutat

Ciutat moderna: Es remodelen les ciutats existents: es creen places majors, grans jardins, fonts, palaus…

Ciutat industrial: L’aparició de la indústria provoca el seu creixement i el sorgiment dels barris obrers. Apareixen els primers projectes de planificació urbana: eixample, ciutat jardí…

Ciutat postindustrial: En el segle XX, l’expansió de la ciutat s’accelera per les millores del transport i les tecnologies. Predomini de l’activitat terciaria i gran expansió que dóna lloc a formes d’aglomeracions urbanes.

Estructura d’una ciutat

Parts que componen l’estructura d’una ciutat. Zones residencials: se situen en tota la ciutat i es

diferencien per grups socials: Nivell alt: vivendes unifamiliars en la periferia. Classe mitja: edificis en alçada amb bons serveis. Barris i ciutats dormitori. Poca qualitat i pocs serveis. Infravivendes i població marginal.

Estructura de la ciutat

Àrees industrials: S’instal·len en les perifèries urbanes; en l’actualitat en polígons industrials especialitzats.

Franges periurbanes: Espais perifèrics amb forma de vida mixta: rural i urbana.

Centre històric: part més antiga de la ciutat, acumula funcions d’oci i comercials, sol tenir un pla irregular amb carrers estrets i sinuosos.

Estructura de la ciutat

Àrees comercials i de negoci:

Espais per a activitats financeres i de negocis. Parts centrals de la ciutat amb accés a grans vies de comunicació.

Àrees comercials:

Es distribueixen per tota la ciutat, en dos zones especialment: centre urbà i grans superfícies comercials situades a la perifèria.

Tipus de plans

Pla radiocèntric: Els carrers se situen de forma radial i concèntrica en torn a un nucli central.

Pla ortogonal: carrers rectes que es tallen perpendicularment. Espais planificats.

Pla lineal: Tenen un eix longitudinal (riu, camí) que distribueix la resta de carrers.

Pla irregular: No segueix cap ordre ni planificació i els carrers són estrets.

Les xarxes urbanes

Sanaa, la ciutat amb més creixement

La capital del Yemen

Ray of light - Madonna