LA CIUTATCiències Socials, 3è ESO
La ciutat
El procés d’urbanització
El procés d’urbanització va començar fa uns 6.000 anys, quan van sorgir les primeres ciutats, i fins avui, quan la meitat de la població mundial viu en ciutats.
Característiques
Tamany: ampli espai edificat. Densitat de població: alta. Morfologia: edificis alts i propers. Espais. públics i
absència d’espais agraris. Activitats econòmiques: predomini dels sectors
secundari i terciari.
Definició
Una ciutat és un espai edificat que presenta una alta densitat de població, activitat majoritària dels sectors terciari i secundari i gran varietat de funcions.
Funcions urbanes
Activitats que predominen en una ciutat: Es divideixen en:
Política i administrativa. Cultural i religiosa. Econòmica. Turística i d’oci.
Evolució de la ciutat
CIUTAT PREINDUSTRIAL ciutat antiga ciutat medieval ciutat moderna
CIUTAT CONTEMPORÀNIA ciutat industrial ciutat postindustrial.
Evolució de la ciutat
Ciutat antiga: Els primers nuclis apareixen al Pròxim Orient i tenen funcions militars i comercials. Amb les civilitzacions grega i romana la ciutat arriba a tot el seu esplendor.
Ciutat medieval: La ciutat com a centre econòmic on hi viu la burgesia. La seva funció és també defensiva (s’envolta de muralles) i educativa (apareixen les universitats).
La ciutat romana
La ciutat medieval
Evolució de la ciutat
Ciutat moderna: Es remodelen les ciutats existents: es creen places majors, grans jardins, fonts, palaus…
Ciutat industrial: L’aparició de la indústria provoca el seu creixement i el sorgiment dels barris obrers. Apareixen els primers projectes de planificació urbana: eixample, ciutat jardí…
Ciutat postindustrial: En el segle XX, l’expansió de la ciutat s’accelera per les millores del transport i les tecnologies. Predomini de l’activitat terciaria i gran expansió que dóna lloc a formes d’aglomeracions urbanes.
Estructura d’una ciutat
Parts que componen l’estructura d’una ciutat. Zones residencials: se situen en tota la ciutat i es
diferencien per grups socials: Nivell alt: vivendes unifamiliars en la periferia. Classe mitja: edificis en alçada amb bons serveis. Barris i ciutats dormitori. Poca qualitat i pocs serveis. Infravivendes i població marginal.
Estructura de la ciutat
Àrees industrials: S’instal·len en les perifèries urbanes; en l’actualitat en polígons industrials especialitzats.
Franges periurbanes: Espais perifèrics amb forma de vida mixta: rural i urbana.
Centre històric: part més antiga de la ciutat, acumula funcions d’oci i comercials, sol tenir un pla irregular amb carrers estrets i sinuosos.
Estructura de la ciutat
Àrees comercials i de negoci:
Espais per a activitats financeres i de negocis. Parts centrals de la ciutat amb accés a grans vies de comunicació.
Àrees comercials:
Es distribueixen per tota la ciutat, en dos zones especialment: centre urbà i grans superfícies comercials situades a la perifèria.
Tipus de plans
Pla radiocèntric: Els carrers se situen de forma radial i concèntrica en torn a un nucli central.
Pla ortogonal: carrers rectes que es tallen perpendicularment. Espais planificats.
Pla lineal: Tenen un eix longitudinal (riu, camí) que distribueix la resta de carrers.
Pla irregular: No segueix cap ordre ni planificació i els carrers són estrets.
Les xarxes urbanes
Sanaa, la ciutat amb més creixement
La capital del Yemen
Ray of light - Madonna