La Colònia Vidal

Objectius

El crèdit de síntesi és un treball en grup i és necessari que tots coopereu i hi

participeu.

Heu de presentar el dossier dilluns dia 14 de juny . Dimarts, dia 15 defensareu

oralment el vostre treball; és a dir, que explicareu breument en què ha consistit

el crèdit, quines activitats heu realitzat i per què, com us heu organitzat la

feina... Els professors que us escoltaran poden, a més, fer-vos preguntes.

Què és el que heu d’aconseguir, fent aquest treball?

Cal que exposeu idees i que decidiu prèviament quina solució trieu abans

de passar a l’acció.

Es valorarà la creativitat i la iniciativa, així com la bona presentació dels

treballs (recordeu que heu de seguir les normes de presentació que teniu a

la guia de l’alumne).

Totes les persones del grup heu de participar i contribuir a realitzar una

bona feina. En un full, cada dia planificareu la feina del dia següent (qui

realitza cada tasca i qui duu el material necessari).

Abans que res, planifiqueu i distribuïu-vos bé totes les tasques.

Cal que tots tingueu una visió global del crèdit i no només de la part on heu

col·laborat de manera més activa.

Avaluació

Es tindrà en compte el fet que treballeu en grup seguint les pautes

establertes, que planifiqueu i us organitzeu el temps correctament, que

repartiu i us distribuïu equitativament les feines.

És important l’elaboració del dossier segons les normes que teniu a la Guia

de l’alumne. També és important l’exposició oral del treball de forma clara,

argumentada, dialogada, sense expressions col·loquials, amb un to de veu i

ritme adequats.

Cal que tots participeu i col·laboreu per a aconseguir un treball conjunt

satisfactori, treballant de manera responsable i sempre amb respecte a tots

els companys i companyes.

1

La Colònia Vidal

Introducció

A mitjan segle XIX, Catalunya es va començar a poblar de xemeneies, colònies

fabrils i màquines de vapor. Preludi de la bonança econòmica que seguiria

aquells primers anys d'industrialització, el paisatge de les conques dels rius,

sobretot les del Llobregat i el Ter, va començar a transformar-se en l'escenari

d'enormes edificacions plenes de telers, turbines i tot tipus de màquines que

funcionaven gràcies a l'aigua.

En aquest crèdit de síntesi ens capbussarem en un viatge al passat per

conèixer l'espectacularitat arquitectònica de les fàbriques i sobretot per saber

una mica més sobre la història dels que les van fer possible, els treballadors.

2

La Colònia Vidal

Les colònies industrials

L'aïllament respecte dels nuclis urbans, la manca de comunicacions i la

necessitat de tenir mà d'obra en tot moment van obligar els empresaris de

l'època a construir habitatges i oferir serveis bàsics als seus treballadors. La

fàbrica es convertia, de mica en mica, en poble i el poble en fàbrica. Catalunya,

amb el temps, s'omplia de colònies industrials, un dels fenòmens més típics de

la industrialització del nostre país. Ara, algunes d'aquelles fàbriques continuen

funcionant i fins i tot hi ha colònies en les quals encara viuen els fills i els néts

d'aquells incansables treballadors.

1.-Explica quines són les característiques de les colònies industrials i dels vapors, on es localitzen i perquè.

2.-Busqueu informació sobre quins tipus de colònies hi ha en el Berguedà i situeu les més importants en un mapa de la zona.

Segurament hauràs trobat que una d'aquestes colònies és la colònia Vidal,

situada a Puig-Reig.

Doncs bé, per poder-nos fer una idea de com és una colònia viatjarem a Puig-

Reig per visitar-la, i esteu ben atents perquè tot el que hi veieu, tot el que us

expliquin i tot el que vulgueu preguntar us servirà molt per fer un bon crèdit de

síntesi. També tindrem temps per l'esbarjo i per passar una bona estona....

SOM-HI?

3

La Colònia Vidal

Cal Vidal, una colònia del Berguedà

Cal Vidal es va començar a construir al final del segle XIX quan el model de

colònia estava totalment desenvolupat arreu de les conques fluvials de

Catalunya. Es tracta d'una colònia tèxtil amb tots els elements més

característics d'aquests conjunts urbans tan singulars. Des del punt de vista

urbanístic, destaca per l'acurada separació dels edificis segons les seves

funcions, la qual cosa és fruit del creixement industrial i demogràfic.

Els edificis industrials ( fàbrica (1), magatzems (2), resclosa (3) i canal (4))

estan situats al peu del riu i es comuniquen directament amb els dos espais

restants: la zona residencial, amb les torres de l'amo (5) i del director (6), i la

colònia obrera (7), separats entre ells i també respecte del conjunt industrial.

Els tres àmbits de la colònia es comuniquen entre si i cadascun d'ells,

independentment amb la C1411 i amb l'antiga estació de ferrocarril (8).

3.-En el plànol de la colònia que et donem, assenyala l’itinerari seguit durant la visita guiada.

4

La Colònia Vidal

La colònia obrera es va construir en un espai ampli situat en un nivell superior

respecte de la fàbrica. Els habitatges formen carrers longitudinals i una gran

plaça central on es troben:

l'església parroquial, construïda l'any 1942 després que la primera fos

destruïda durant la Guerra Civil (1936-39)

els serveis: dutxes comunitàries, la primera sucursal de la Caixa d'Estalvis

de Manresa, l'economat, l'escola, la barberia, la carnisseria, la fonda, el

telèfon públic, la peixateria, el forn de pa, els safareigs -els dels vius i els

dels morts- i la botiga- transformada en restaurant "La Fonda"

edificis i espais de lleure i esbarjo: el cinema i el teatre Nou, el teatre Vell, el

cafè vell, les pistes de bàsquet i de frontó i el camp de futbol- avui perdut

edificis culturals: la primera escola de la colònia, el Casal de la Dona-

convent de germanes Dominicanes, escola de noies, residència per a noies

treballadores i guarderia- i l'edifici de la "Fundació Vidal"- amb la nova

escola per a nois, la biblioteca, sales de jocs, bar per al jovent-, avui seu del

Museu.

Tot i que la colònia es va construir en diferents etapes, cal dir que fou en els

anys immediats de la postguerra quan adquirí la fesomia actual de la mà de

Vicenç Vidal i Casacuberta, enginyer industrial, propietari i impulsor del la vida

cultural de la colònia. Ell encarregà la construcció de la nova església (1942),

l'edifici de la "Fundació Vidal", i del Teatre Nou, una obra que ja havia iniciat el

1930 amb la construcció del Casal de la Dona.

La crisi tèxtil va provocar el final de l'activitat industrial l'any 1980. Actualment,

la colònia, amb la creació del Museu de la Colònia Vidal, té com objectiu

mostrar un exemple característic del sistema de colònia tèxtil i contribuir a la

conservació del patrimoni industrial català.

5

La Colònia Vidal

Aigua i carbó: fonaments energètics de la colònia

L'aigua del Llobregat explica la fundació de cal Vidal i tota la seva història. Els

Vidal van comprar els terrenys el 1892 i tot seguit van demanar autorització per

fer ús de l'aigua. Concretament es tractava d'aprofitar 3.000 l/segon a partir de

la construcció d'una resclosa de 17,56 m d'alçada i d'un canal de derivació de

135 m de longitud (10 m d'amplada i 0,40 m de profunditat). Amb aquest salt

s'obtenia una força de 502 CV.

Amb aquesta resclosa d'alçada notable i amb el canal tan curt, I'aigua arribava

a la turbina que l'engolia i la transformava en energia mecànica. La transmissió

es feia amb un arbre dret, un eix de ferro calibrat amb engranatges de ferro

colat que s'enfilava pel mig de la fàbrica i distribuïa la força generada per una

turbina «Francis» als diferents pisos de la fàbrica.

Tot i la importància de l'energia hidràulica del Llobregat, amb l'aigua no n'hi

havia prou. El cabal irregular i pobre obligà tots els fabricants de les colònies i

fàbriques de riu a instal.lar màquines de vapor com a auxiliars.

A cal Vidal s’instal·là una màquina de vapor al centre de la fàbrica, prop de la

turbina, al bell mig de les seccions de filatura i tissatge.

La Colònia Vidal va produir teixits durant molts anys. El seu funcionament va

anar lligat a una font energètica molt important arreu d’Europa: l’energia lligada

a la crema del carbó.

4.-Esbrina quin tipus de roca és el carbó: (a quina família pertany, com es forma, quins tipus hi ha , quin interès econòmic té...)

6

La Colònia Vidal

5.-Dibuixa una mostra de carbó mineral de tipus lignit, que tens al laboratori. Fes el dibuix a partir de l’observació de l’esmentada mostra a la lupa binocular. Recorda de posar-hi els augments.

___________x

El carbó arribava a cal Vidal procedent de la conca carbonífera de l'Alt

Berguedà (Cercs-Fígols); primer amb carros des de l'estació de tren veïna de la

colònia Pons, després des de la mateixa estació de cal Vidal on hi havia

dipòsits d'aigua que el ferrocarril utilitzava per la màquina de vapor que movia

el tren.

Tots els fabricants instal·lats al peu del Llobregat van intentar aconseguir una

estació o un abaixador d'aquesta línia ferroviària. El vapor s'utilitzava com a

auxiliar energètic quan el Llobregat portava poca aigua, generalment durant els

mesos d'estiu, però també quan els hiverns eren secs.

7

La Colònia Vidal

De l'energia hidràulica a la hidroelèctrica

Amb la resclosa d'alçada notable i amb el canal tan curt, I'aigua arribava a la

turbina que l'engollia i la transformava en energia mecànica. La trasmissió es

feia mitjançant un arbre dret, un eix de ferro calibrat amb engranatges de ferro

colat que s'enfilava pel mig de la fàbrica i distribuïa la força generada per la

turbina als diferents pisos mitjançant els embarrats i les corretges. Amb una

petita dinamo (de 2 kw, el 1901 i 55 kw, el 1909) s'aconseguia corrent elèctric

per a il·luminar la fàbrica.

6.-En el dibuix que tens a continuació indica el sentit de gir de tots els engranatges i digues de quin tipus d'engranatges es tracta.

8

La Colònia Vidal

El 1913 es construeix la central elèctrica que produirà l'energia necessària per

il.luminar la fàbrica i també per al consum domèstic de la colònia. Al final dels

anys vint l'arbre dret i la turbina foren substituïts per dues turbines modernes

model «Francis» construïdes per la «Société HydroMécanique» de Tolosa de

Llenguadoc, amb una potència de 795 CV i 110 CV respectivament. S'instal.là

una nova central elèctrica que proporcionava energia a la fàbrica, llum a la

colònia i, mitjançant una línia d'alta tensió, la força arribava al poble veí de

Navars, on des del 1930 els Vidal van posar en funcionament una fàbrica de

teixits, «la fàbrica Nova». L'any 1942 I'empresa fou autoritzada a fer ús de

5.150 l/segon d'aigua amb un salt brut de 16,25 m.

Durant els anys difícils de la postguerra, i com a conseqüència de les

restriccions elèctriques dels anys 1947 i 1948, al sector nord de la fàbrica

s'instal.la una nova màquina de vapor i una caldera que produïa energia

tèrmica per auxiliar la hidroelèctrica generada per la central de la fàbrica, i es

construeixen també les noves carboneres i la xemeneia octogonal. El carbó

procedent de la conca berguedana, arribava a cal Vidal amb el tren Manresa-

Guardiola de Berguedà, s'emmagatzemava a les carboneres i mitjançant un

muntacàrregues es pujava a la sala de les calderes. La combustió del carbó

escalfava l'aigua i el vapor a pressió arribava a la màquina de vapor mentre els

fums s'evacuaven gràcies al tiratge de l'alta xemeneia; el vapor accionava la

màquina que transformava l'energia del vapor en electricitat amb l'ajuda d'un

alternador.

9

La Colònia Vidal

La primera màquina de vapor de cal Vidal es va vendre com a ferro vell als

anys setanta; la màquina exposada actualment es va construir el 1894 per

l'empresa francesa "Weyler et Riche-mon". Amb una potència de 400 CV, feia

funcionar la fàbrica d'"Hilados y Tintes Soler" de Terrassa fins el 1956. Aquesta

empresa va plegar el 1985 i la màquina de vapor fou adquirida pel Museu de la

Ciència i de la Tècnica de Catalunya; al cap d'uns anys, concretament el 1994,

fou instal·lada a la colònia Vidal, al mateix indret que ocupava la màquina de

vapor que va funcionar a partir de 1947.

Avui la central elèctrica encara proporciona energia hidroelèctrica (amb

capacitat per produir 700 kw/h) que es venen a l'empresa FECSA.

10

La Colònia Vidal

El procés tèxtil

Els treballadors filaven i teixien cotó que es comprava a Amèrica, I'Índia i

Egipte mitjançant comissionistes: el cotó en bales arribava a la colònia amb el

tren. Cada bala pesava 11 lliures catalanes (4.400 g.) i se'n feien peces de 100

metres.

7.- Si considerem que cada metre d’aquest cotó pesava 200g, quantes peces de 100 metres sortien de cada bala? Quantes lliures pesava cada peça? Quants kg són una lliura catalana?

8.- Dos treballadors de la fàbrica en un mateix període de temps van filar i teixir 18 peces de cotó. Esbrina, mitjançant el plantejament d’un sistema d’equacions, quantes peces va teixir cadascun d’ells si la divisió entre les peces que va teixir l’un i l’altre té quocient 2 i residu 6.

9.- El cotó s’extreu d’un vegetal. Si observéssim les cèl·lules al M.O. hi veuríem algunes diferències respecte a les cèl·lules animals. Aquí tens un esquema de dues cèl·lules; esbrina i digues per què una és de tipus vegetal i l’altra de tipus animal:

11

La Colònia Vidal

10.- Enfoqueu correctament una preparació vegetal que teniu al laboratori i feu un esquema a diferents augments (indiqueu els augments). Marqueu alguns dels orgànuls que es poden observar amb el M.O.

EL PROCÉS DE LA FILATURA

• L'inici del procés de filar tenia lloc a les obridores, després el cotó obert

passava al batà-obridor, on s'espolsava i se'l lliurava de tota mena de brossa:

llavors, terra, restes de fulles, etc., i s'aplanava per tal que pogués entrar a la

carda, a la qual arribava a través d'una cinta transportadora que, a la vegada,

lliurava el cotó de més impureses mitjançant cops.

• La fase següent era el cardat, procés complex que s'efectuava a les

màquines de cardar on se separaven les acumulacions de les fibres

entortolligades desenredant-les i preparant-les per a la fase següent. Es

comprimia la napa i se li donava forma de cinta, a la vegada que s'acabava de

netejar la fibra.

• L'estiratge és el procés on s'aconsegueix el paral·lelisme entre les fibres. Les

màquines encarregades d'efectuar aquest procés són els manuars. Cada

manuar s'alimentava de sis o vuit cintes procedents de les cardes i les

transformava en una sola, a la vegada que era estirada i doblegada. Les

pentinadores s'encarregaven de seleccionar les fibres més llargues i rebutjar

les més curtes. Això feia que el fil obtingut fos molt més resistent i de major

qualitat.

12

La Colònia Vidal

• El procés de la cinta a metxa el realitzaven les metxeres. Cada metxera es

composa de tres elements principals: el tren d'estiratge per afinar el fil, el

mecanisme per donar la forma rodona i el plegador o enroscador. El resultant

d'aquest procés és aconseguir que les fibres es disposin de tal manera que

puguin estirar-se sense cap dificultat. La cinta passava per tres metxeres, la

gruixuda i la intermèdia, on s'estirava, i la prima, on a més d'estirar-la se li

donava una lleugera torsió.

• La metxa obtinguda passava a les màquines de filar. Aquestes màquines

feien els mateixos processos que les metxeres: estirar, torçar i enroscar, però

en diferent grau. El grau de torsió i de finor que s'aconsegueix permet obtenir el

fil, i així s'acaba el procés de la filatura. Les màquines encarregades d'aquest

procés són les contínues. Un cop acabat el procés de filatura s'iniciava la fase

de teixir, que es realitzava a la sala de telers.

11.- Aconsegueix una foto o dibuix d'un teler de l'època i assenyala'n les parts més importants (podeu fer-ne una foto durant la visita...). Com és un teler actual? Compara'ls.

13

La Colònia Vidal

El Casal de la Dona

El 1905 ja hi havia un convent de monges Dominicanes -n'hi havia quatre que

s'ocupava de l'educació de la quitxalla. Estava situat, igual que l'església, a

tocar de la fàbrica. Més endavant va arribar un mestre per a nois i es va

construir, en un pis del carrer Sant Ignasi, prop del cafè Vell, de la Barberia i del

teatre Vell, la primera escola de nois.

Les germanes Dominicanes, a més de tenir cura de l'ensenyament de les

nenes, van organitzar la primera guarderia de la colònia i la residència per a les

noies treballadores de les cases de pagès veïnes que treballaven a la fàbrica;

aquestes noies passaven tota la setmana a la colònia i el dissabte tornaven a

casa. Les de les masoveries més properes anaven i venien cada dia a treballar

a la fàbrica.

L'any 1930, per iniciativa de Vicenç Vidal i Casacuberta, es va construir el

Casal de la Dona, un ampli edifici que acollia l'escola de nenes, la guarderia i la

residència de noies. El Casal comptava amb un Reglament propi que contenia

els drets i deures de les noies acollides, segons el qual les germanes

Dominicanes es comprometien a vetllar per la "seguretat moral de les noies",

tant dintre de la casa com a fora (en el treball i en els llocs d'esbarjo), i les

noies estaven obligades a assistir als exercicis espirituals, a rebre els

sagraments i resar comunitàriament el rosari. El Casal proporcionava

gratuïtament llum, foc, aigua, calefacció, armari individual, rebost per als

aliments, safareig, planxa, escombres i fregalls per a la neteja, llit amb matalàs,

coixí, cobrellit i coixinera. Les residents podien incorporar-se a les classes

matinals o de tarda (segons el seu torn de treball) i, sota el guiatge de les

religioses, confeccionar-se la roba i fer la neteja del Casal. Les noies havien de

deixar el dinar preparat abans d'anar a la feina per tal que la germana cuinera

els el pogués acabar o escalfar mentre eren a treballar. Per tots aquests

serveis les noies havien de pagar la quantitat de 50 cèntims setmanals i a més

tots els desperfectes que poguessin produir. Quant a l'horari del Casal, es

14

La Colònia Vidal

tancaven les portes 15 minuts després de la parada de la fàbrica i els dies de

festa a les 8 del vespre els mesos d'hivern i a les 9 a l'estiu.

A més de casa d'acolliment, el Casal de la Dona tenia com a objectiu bàsic

l'ensenyament de les nenes de la colònia; fins que l'escola va tancar portes

l'any 1965 s'hi feien els estudis primaris i també es preparava algunes noies per

accedir a la titulació del secretariat administratiu, tot i que s'havien d'examinar

com a lliures a l'escola que la mateixa comunitat de Dominicanes tenia a

Manresa. A partir de 1940 al Casal de la Dona de cal Vidal també s'impartia el

servei social de la dona instaurat pel règim franquista, obligatori per a totes les

noies solteres majors de disset anys. Aquest servei comprenia tres mesos de

formació religiosa, política i domèstica i tres mesos de servei pràctic en què es

feien obres d'ajuda social. A cal Vidal, com a la major part de les colònies del

Berguedà, aquest servei social es va transformar en el «menager» (aquesta

paraula fa referència al govern de la casa per part de la dona) de clara

influència francesa. La finalitat d'aquest estudi era ben clara: ensenyar a les

noies el que havia de ser una futura mare i mestressa de casa, «dona cristiana,

companya de l'home i reina de la llar, educadora dels fills i creadora de

benestar a casa». Per aconseguir aquest objectiu s'impartien coneixements

d'higiene, costura, tall i confecció, alimentació, sanitat, economia domèstica,

cura de malalts, treballs manuals (cuir, fusteria ornamental, floristeria, etc.) i

religió. Moltes noies de la colònia de la comarca del Berguedà i fins i tot d'altres

pobles del Bages, Solsonès i Osona s'arribaren a cal Vidal i a les altres escoles

de les colònies veïnes per fer aquests cursos. El Casal de la Dona es va tancar

l'octubre de l'any 1968 tot i que dues germanes Dominicanes van tenir cura,

encara uns quants anys més, de l'ensenyament primari de les nenes de la

colònia.

15

La Colònia Vidal

La vida a la colònia

La colònia Vidal fou pensada, des del mateix moment de la seva fundació, com

un poble, un nou nucli urbà amb carrers de cases plurifamiliars i unifamiliars

entremitgeres amb capacitat per acollir un centenar de famílies; la colònia havia

de tenir tots els serveis bàsics per a la població que treballava a la fàbrica. Per

això, des dels primers anys, comptava amb escola de nois, biblioteca, forn de

pa, església i convent de monges (que aplegava l'escola de noies, la guarderia

i la residència de les noies treballadores de les masies veïnes). Al costat mateix

de la fàbrica s'hi va construir una botiga amb una cuina i un menjador per als

treballadors així com una farmaciola i també la primera església.

Als anys trenta la colònia inicia una etapa de creixement que es manifestà en

les múltiples activitats culturals i de lleure. Entre les primeres, cal destacar el

paper que sempre han jugat les escoles de la colònia. Des de l'any 1905 i fins

la dècada dels setanta, les Germanes Dominicanes han tingut cura de

l'ensenyament i de la formació de les noies de la colònia a l'entorn del «Casal

de la Dona». Quant a l'escola de nois, cal destacar l'obra del mestre Esteve

Camprubí i Mercader que la va dirigir des de 1926 fins a 1967. Mestre,

bibliotecari, músic i compositor, poeta, I'ànima de la vida cultural de la colònia i

organitzador d'actes de tota mena. En els primers anys d'història destaca la

coral «Orfeó de la Immaculada» (que a més de cantar en tots els oficis

religiosos també cantava les tradicionals Caramelles per Pasqua) i el «Círcol

Obrer la Pau» que tenia la seva seu al cafè vell de la colònia, un cafè que va

esdevenir lloc de trobada al voltant de les taules de joc i de billar dels de la

colònia, centre de reunions de la «Germandat Sant Josep» (que mitjançant el

pagament d'una quota ajudava els obrers en situacions difícils). En aquest cafè,

cada any per Sant Jaume, la diada de la Festa Major, s'hi aplegava una munió

de gent. Després de dinar, a l'hora del cafè, s'hi feia concert. Prèviament, al

matí i sortint de missa cantada, hi havia sardanes a la plaça i més sardanes

acabat el concert i abans d'anar a teatre. Avui encara se celebra la Festa Major

i alguns dels actes, com la missa -perquè l'església de cal Vidal és parròquia i

té rector- i es clou amb un ball que té lloc a la zona esportiva. Quant a esports,

16

La Colònia Vidal

el futbol ha estat a cal Vidal l'esport estrella; primerament es jugava a la plaça i

als anys trenta la colònia tenia un equip propi que competia amb els dels

pobles veïns; després, un cop acabada la guerra, es va construir un camp de

futbol a l'altre costat de la carretera C-1411, i també una zona esportiva amb

camp de bàsquet i frontó annex a l'edifici de la «Fundació Vidal».

De la postguerra ençà aquest edifici ha estat el centre cultural i lúdic de cal

Vidal; aquí s'han fet moltes representacions teatrals, sessions setmanals de

cinema -avui aquest local de cinema és utilitzat per fer teatre, la representació

dels Pastorets i la Festa dels Reis- i gresca i xerinola al voltant del nou cafè, el

«Juventus». Fins fa pocs anys a cal Vidal s'han cantat Caramelles dissabte i

diumenge de Pasqua, moltes de les quals eren obra del mestre Camprubí. La

parròquia centrà una intensa activitat religiosa a partir de les celebracions

anuals i també a l'entorn de batejos, comunions i matrimonis, moltes vegades

presidides pel bisbe de Solsona que sovint ha visitat la colònia; l'última visita

fou la del 3 de novembre de 1992 quan se celebrà el 50è aniversari de la

construcció de l'actual església, un edifici neoromànic que presideix la colònia i

que és un símbol d'aquesta i de la seva manera de viure.

12.- Ara imagina’t que ets un noi/noia de la Colònia. Escriu-li una carta a un amic anglès explicant-li com és un dia laboral per cada un dels membres de la teva família (la teva mare, el teu pare, el teu germà o germana i tu mateix/a) i comenta-li una mica el que vas fer l’última Festa Major.

17

Horari de treball (1905)-Diürn: 66 hores setmanals.

De dilluns a divendres: de les 5 del matí a les

7 de la tarda.

Dissabte: de 5 del matí a 4,20 de la tarda

(45 minuts per esmorzar i 1h 30 m per dinar)

La Colònia Vidal

13.- Aquí us mostrem un programa de Festa Major de l'any 1965. Segur que vosaltres el faríeu molt més atractiu, oi?. Imagineu que vosaltres munteu la Festa Major d’aquest any i feu un programa que sigui actual, atractiu i amb activitats per tothom. Heu d’incloure activitats esportives que permetin utilitzar les instal·lacions de què disposa la colònia. Podeu utilitzar la tècnica i el material que vulgueu. La mida del programa ha de ser d’un DINA4 partit pel mig, en forma de llibret, amb una pàgina per dia.

14.- Fes una redacció en castellà, mínim de 500 paraules, explicant tot el que has fet durant els dies de la Festa Major.

18

La Colònia Vidal

15.- A partir de les dades de la taula d'evolució demogràfica de la colònia Vidal, feu-ne una representació gràfica i relacioneu-la amb la situació política, econòmica i social de Catalunya i Espanya al llarg del segle XX. Recordeu que podeu fer servir algun programa informàtic per fer gràfics (dieu quin heu fet servir) o bé, si ho feu a mà, utilitzeu paper mil.limetrat.

19

Evolució Demogràfica

Any Habitants1902 751903 1161904 1521905 1831906 2171910 3061915 3411920 3721930 5201934 6001940 500 *1950-60 500-6001960-70 700-8001979 2001980 1631985 1451990 141

* Després de la davallada demogràfica provocada per la Guerra Civil (1936-39), a partir de 1940 i fins el 1970 es produeix un fort creixement demogràfic provocat per l'arribada de molts emigrants procedents, sobretot, d'Andalusia.

La Colònia Vidal

Al dossier de consulta trobaràs informació complementària per l’elaboració d’aquesta activitat. Tot i això a continuació et presentem unes dades a considerar:

1898

Espanya perd la guerra de Cuba i per tant es queda sense les seves últimes colònies a ultramar (S’independitzen d’Espanya Cuba, Filipines, Puerto Rico i l’illa de Guam). Aquest fet significa la pèrdua de mercats. A partir d’aquest moment caldrà potenciar el desenvolupament del mercat espanyol

1907La coalició de partits catalans nomenada Solidaritat Catalana obté un triomf important a les eleccions generals. A partir d’aquest moment els interessos de la burgesia catalana seran millor defensats.

1914Es crea la Mancomunitat de Catalunya: organisme que es dedicarà a potenciar el desenvolupament de la xarxa de comunicacions, i a la reivindicació de la cultura i la llengua catalana

1914-1918Primera Guerra Mundial: Aquesta guerra afecta als països europeus més industrialitzats. Espanya es beneficia d’aquestes guerres, ja que els països en guerra compren a Espanya productes tèxtils com mantes i uniformes per als soldats.

1917Crisi econòmica provocada per una disminució de demanda de productes tèxtils per part dels països europeus. Els industrials volen abaixar els salaris als treballadors, la qual cosa provocarà crisis.

1918 Epidèmia de grip: La mortalitat arriba gairebé al 50% en algunes poblacions1918-1919 Males collites: ruïna de camperols que emigren cap a les zones industrials1919-1920 Moltes vagues a la indústria: els treballadors demanen millores salarials

1923-1930Dictadura de Primo de Rivera: no es permeten fer vagues, es prohibeixen els partits polítics i es fan inversions en infrastructures (carreteres, ferrocarril, pantans, etc). Desenvolupament econòmic.

1929 Crisi econòmica1930 Dimisió de Primo de Rivera: a la crisi econòmica s’afegeix la crisi política1931 Proclamació de la Segona República

1931-1933 República d’esquerres: la situació dels obrers millora1933-1935 República de dretes

1935 El Front Popular guanya les eleccions (esquerres). Conflictivitat social important1936-1939 Guerra civil: mortalitat important

1940 Aquest any la natalitat augmenta molt. Al 41 tornarà al nivell anterior1939-1975 Dictadura de Franco

1940-1951Postguerra: falten matèries primeresPeríode d’autarquia: tancament de fronteres (tant per a les persones com per a les mercaderies)Disminució de la mortalitat

1951-1960 Etapa d’apertura política i inicis del desenvolupament econòmic

1960-1973Desenvolupament econòmic molt important.Migracions del camp a zones industrials (per mecanització del camp i creixement industrial)Migracions d’espanyols (sobretot del camp) cap a països europeus: porten divises (diners que inverteixen a Espanya)Arriba turisme: porta divises La bona situació econòmica provoca un creixement de la natalitat molt important: fenomen conegut com el Baby Boom

1973 Crisi del petroli: El preu del cru s’encareix molt, això provoca una crisi de la indústria molt important

1975Mort de Franco i inici de la transició políticaReducció de la natalitat com a conseqüència de la crisi econòmicaAugment dels intercanvis comercials amb països europeus. Major competència de productes estrangers.

20

La Colònia Vidal

16.-Demaneu a algun avi o àvia de la colònia que us expliqui què eren les caramelles, qui les cantava i si s’acompanyaven amb algun instrument. Demaneu-los també si se’n recorden d’alguna ( títols i lletres) i si us la podrien cantar. Si és així, graveu-la.

17.- Analitza els intèrvals dels compassos números 1, 8 i 9.

18.- Respon a les següents preguntes sobre la cançó “Goig botifarres”:

a) El compàs d’aquesta peça és: binari ternari quaternari

b) La textura és: contrapunt imitatiu fragment homofònic fragment monòdic

c) Sovint les cançons de caramelles expressen de forma divertida coses que van passar al poble en l’últim any. Posa lletra a la cançó, de manera que el tema faci referència a alguna notícia d’actualitat que sigui digna de fer-hi broma. Es valorarà l’originalitat i la qualitat de la lletra.

21

La Colònia Vidal

19.- Sabent els salaris setmanals dels treballadors i el cost bàsic de subsistència mensual d’una família de la Colònia, formada pel matrimoni i dos fills, calculeu quantes lliures setmanals de pa podria comprar aquesta família amb el que li sobra després de pagar el lloguer del pis.

20. Com creieu que es rentabilitzen les instal.lacions de la colònia avui en dia? Heu de tenir en compte tots els àmbits possibles (cultural, esportiu, oci...)

22

Sous setmanals:-Homes: 17 ptes.

-Dones: 15 ptes.

-Nens i nenes: 9 ptes

Lloguer del pis: de 7 a 10 ptes cada mes

Cost bàsic de subsistència: 170,2 ptes mensuals

Preu del pa: 0,45 ptes 3 liures

La Colònia Vidal

Bibliografia

Diccionaris de català (Enciclopèdia Catalana, Institut d’Estudis Catalans)

Diccionari d’anglès (expliciteu quin heu fet servir)

http://www.puig-reig.com http://cultura.gencat.es/museus/mctc43.htm

Recordeu-vos d’afegir la bibliografia consultada pel vostre grup.

23