La companyia Transatlàntica Espanyola, un negoci indià amb

un passat gloriós i un present no tan gloriós.

La companyia Transatlàntica( CTE) és una companyia naval espanyola

que es va dedicar al transport marítim en vaixells transoceànics.

La Companyia Transatlàntica fou fundada l’any 1850 a Cuba per

l’empresari Antonio López i López com la Companyia de Vapores

Correos A. López. Va començar amb un vapor de 400 tones fent la línea

marítima de Guantánamo i Santiago.

Tornat a Espanya i establert a Barcelona, la companyia tingué

inicialment la seva seu social a Cadis. L'any 1861 obtingué la concessió

pel transport de correspondència a les Antilles, ampliada més tard l'any

1877 a la resta d'Amèrica. Aquest fet i el posterior trasllat de l'empresa a

Barcelona l'any 1881, on canvià la denominació per l'actual, la convertí

en la primera empresa naviliera espanyola.

Durant l'últim terç del segle XIX, experimentà un període de fort

creixement que li permeteren crear línies marítimes regulars amb

els Estats Units, les Antilles, el continent americà i les Filipines.

L'any 1883 mor Antonio López, (1er marquès de Comillas des de l'any

1878) i el seu fill, Claudi López i Bru (2n marquès de Comillas), es fa

càrrec de l'empresa. L'any 1894 la flota de la Companyia Transatlàntica

ja comptava amb 33 vaixells amb un total de 93.500 TRB.

Durant la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898, 21 vaixells de la

Companyia Transatlàntica varen ser utilitzats com a bucs auxiliars de la

marina de la guerra per al trencament del bloqueig que els Estats Units

d'Amèrica sotmetien a Cuba i les Filipines, les darreres grans colònies de

la Corona Espanyola.

Al 1920, passats ja els difícils anys de les guerres, la Companyia

Transatlàntica emprèn una considerable expansió i modernització de la

flota conjuntament amb la "Sociedad Estatal de Construcción Naval”. Es

construeixen vaixells de passatgers molt ben equipats amb totes les

comoditats que fan que la CTE pugui competir amb les millors empreses

de navegació transoceánica del planeta. Claudio López Bru, segòn

marquès de Comillas, mor al 1925.

Al 1939 la Companyia Transatlàntica veu la seva flota molt minvada per

la Guerra civil espanyola. Entre 1950 i 1960 la companya es recupera,

però aviat l'empresa rebría un colp quasibé mortal.

Amb l'arribada dels primers grans avions de línea a reacció, com

el Boeing 707, es popularitzen i s'estenen les línees aèries, que

determinen la sort de la Companyia Transatlàntica Espanyola. Pateix

una lenta decadència degut al descens del tranport de passatgers. Les

accions de la companyia i la inversió cauen en picat. Entre el final

d'aquesta década, trágica per la Companyia Transatlàntica, i 1974, la

CTE liquida prácticament tota la seva flota. Un dels darrers grans

transatlántics de luxe dels que es va desfer l'empresa va ser el Virginia de

Churruca, que fou venut a la Trasmediterránea i posat a fer serveis de

ferri. Els beneficis d'aquestes vendes varen ser mínims.

A l'any 1978 la Companyia Transatlàntica, ja moribunda, va ser

integrada al Instituto Nacional de Industria i al 1994 es va privatitzar. La

CTE segueix sobrevivint, però ja no és ni l'ombra de lo que fou en els seus

temps de glòria quan els seus majestuosos vaixells solcaven els oceans

de tot el món.