La configuració de l´estat liberal

1. Tema 2: La configuraci de lEstat liberal (1833-1874)
Histria
2n Batxillerat

2. INTRODUCCI
El perode de la histria dEspanya que estudiarem al tema 2 (1833-1874) s el de la implantaci definitiva del liberalisme poltic al nostre pas (com passava al mateix temps a la resta dEuropa). Els canvis ms importants van ser:
1) Establiment de la monarquia constitucional (el rei t noms el poder executiu i est controlat pel parlament) i dun sistema parlamentari (el legislatiu est en mans de les Corts, que han de representar el poble).
2) Desaparici definitiva del feudalisme i implantaci del capitalisme (liberalisme econmic). Moltes terres senyorials de la noblesa i lEsglsia sn privatitzades. Es permet la lliure circulaci de mercaderies a dintre dEspanya i la creaci dempreses privades.
3) Neix una nova classe social que tindr el poder poltic a Espanya durant aquest perode: la burgesia agrria (aliana entre la burgesia financera i comercial i la vella noblesa terratinent).
3. Apartat 1: La primera guerra carlina (1833-1839)
Ferran VII mor lany 1833 sense descendncia masculina (per abans havia abolit la Llei Slica). La reina Maria Cristina s regent de la infanta Isabel (menor dedat).
La primera guerra carlina (1833-1839) va enfrontar als isabelinsamb els carlins, aquests ltims partidaris de Carles Maria Isidro, germ de Ferran VII, com a successor al tro.
Aquesta guerra no s noms un conflicte dinstic; s tamb un enfrontament ideolgic entre partidaris del liberalisme (isabelins) i de lAntic Rgim absolutista (carlins). Van perdre els carlins i lAntic Rgim va desaparixer per sempre.
4. Imatge idealitzada de la primera guerra carlina (1833-1839). Els carlins, sota el comandament de Cabrera, esclafen les tropes liberals.Es pot veure la bandera espanyola amb lescut carl i una bandera pirata (??).Al fons, el castell de Morella (Castell)
Els carlins tenien el recolzament de bona part de la noblesa (especialment de la petita noblesa rural), la majoria del clergat i de molts pagesos, sobretot de zones muntanyoses del nord de la pennsula: Catalunya, Pas Basc i Navarra, Arag i Valncia.
Per qu molts pagesos van defensar lAntic Rgim?
Terres que havien sigut dun senyor feudal (noble o eclesistic) havien estat venudes a un burgs. Per tant, els pagesos ja no pagaven les rendes al senyor, sin que cobraven un sou (proletaritzaci de la pagesia). A ms, havien perdut el dret ds de les terres comunals (boscos i pastos).
2) Els carlins van defensar la descentralitzaci de lEstat (foralisme), s a dir, tornar a recuperar les institucions forals (furs) perduts amb els Decrets de Nova Planta de principis del XVIII. El lema dels carlins va ser: Du, Ptria i Furs.
Els isabelins estaven formats per bona part de lExrcit, la burgesia urbana, funcionaris, classes mitjanes i part de lalta noblesa.
Els carlins van aconseguir, practicant una guerra de guerrilles, el control del Pas Basc i Navarra (general Zumalacrregui) i de bona part del Sistema Ibric entre Terol i Castell (Ramon Cabrera). A Catalunya van controlar mplies zones de lOest i linterior amb el suport de petits grups de bandolers.
Per els isabelins controlaven gaireb tota Espanya i eren ms forts. El Conveni de Bergara (1839) supos la rendici dels carlins a Pas Basc i Navarra a canvi de la recuperaci dels furs. La guerra a Catalunya es va allargar fins el 1840.
7. Al mapa podem veure de taronja les zones amb presncia de milcies carlines durant la primera guerra (1833-1839). Les zones ms fosques eren de clar predomini carl.
8. A lesquerra, Toms Zumalacrregui; a la dreta, Ramon Cabrera.Principals dirigents de les tropes carlines.
9. Comparaci dels uniformes de les tropes isabelines (esquerra) i de les carlines (dreta)
10. El abrazo de Vergara (1839)
11. Apartat 2: La regncia (1833-1843)
La regenta Maria Cristina volia fer noms unes petites reformes liberals, per per guanyar-se el recolzament dels liberals durant la guerra carlina, va fer ms reformes de les previstes.
Va nomenar primer ministre (cap de govern) a Martnez de la Rosa (liberal reconegut, encara que moderat).
En cop de recuperar la Constituci de 1812, va establir lEstatut Reial (1834), una carta atorgada que establia un sistema parlamentari amb unes Corts (parlament) dividides en dues cambres: una daristcrates i una altra escollida pels ciutadans amb dret de vot (establiment del sufragi censitari). LEstatut Reial no reconeixia ni la separaci de poders, ni la sobirania nacional.
12. Francisco Martnez de la Rosa (1787-1862). Filsof, poeta, dramaturg i poltic granad.Va lluitar a la Guerra del francs i es va destacar com a dirigent liberal de la branca ms conservadora, lanomenat: moderantisme.
Molts liberals veien aquesta mesura insuficient. La poltica espanyola es va dividir en: conservadors (liberals moderats; dreta) i progressistes (liberals que volien ms reformes; esquerra).
La guerra carlina va provocar: fam, morts de soldats, atacs carlins a ciutats, delinqncia... Aquesta situaci dinestabilitat va desencadenar revoltes a moltes ciutats, la majoria de caire anticlerical.
A Catalunya es coneixen aquestes revoltes com bullangues. Van comenar a Reus i es van estendre per Barcelona i la resta de Catalunya. Es van assassinar frares, van cremar fbriques, van matar al general Bassa... Els revoltats demanaven el sufragi universal, la llibertat de premsa i ms homes per lluitar contra els carlins.
14. La gent de ciutat va quedar ben farta de la guerra carlina, dels atacs, de la presncia dels militars i, sobretot, de la carestia daliments. El resultat van ser les bullangues, revoltes urbanes de les classes populars contra els poders civils i lEsglsia.
Per calmar els revoltats, la regent Maria Cristina va situar com a cap de govern al progressista Mendizbal.Els liberals progressistes van dominar el govern des del 1835 fins el 1837.
En aquests anys van fer moltes reformes de tipus liberal:
Dissoluci del rgim senyorial: els antics senyors feudals ja no podrien impartir justcia a les seves terres per es convertirien en propietaris de ple dret.
Desamortitzaci (1836), dirigida per Mendizbal: lEstat ven les terres de lEsglsia i dels ajuntaments a particulars. Noms van quedar fora les ordres religioses que practicaven un servei pblic (educatiu o sanitari). Amb els diners recaptats, lEstat va fer front als carlins. [Godoy ja va practicar petites amortitzacions].
Liberalitzaci de leconomia: saproven diverses lleis que consoliden el capitalisme a Espanya (dret de vallar les terres, llibertat de preus, abolici dels gremis, eliminaci de duanes interiors, fi de les proves de sang i noblesa...).
16. Juan de Dios lvarez Mndez (1790-1853), poltic i economista gadit, va canviar el seu cognom pel de Mendizbal, que sonava ms basc (i de pas, esborrava el seu origen patern jueu). Mas i dorigen petit burgs, va liderar la desamortitzaci de 1836.
Les Corts van aprovar una constituci en 1837. Era menys liberal que la de Cadis (1812). Passem a veure les coincidncies i diferncies de totes dues:
Coincidncies amb la Pepa:
Sobirania nacional.
Drets del ciutad (llibertat dopini, de premsa, dassociaci...).
Separaci de poders. Poder executiu en mans del rei.
Novetats respecte la constituci de Cadis:
Declaraci dEspanya com estat no confessional(s a dir, no religis).
El rei t ms poder (pot vetar les lleis o dissoldre el parlament).
Sufragi censatari encarams restringit: noms podien votar el 4% de la poblaci (els ms rics).
Les Corts (poder legislatiu) es divideixen en dues cambres: Congrs i Senat (controlat pels aristcrates).
Lampliaci de poders del rei, el dret de vot ms restringit i la creaci del Senat fan la constituci de 1837 ms moderada que la de 1812.
El retorn dels moderats al govern (1837-1840) no va evitar els aldarulls als carrers, i les pressions poltiques dels progressistes van fer que la reina regent Maria Cristina sexilis en 1840. Lany segentva assumir la regncia el general Espartero(1841-1843).
Espartero va ser un heroi de la guerra carlina i tenia el carisma suficient per acontentar a tots (era ms aviat progressista). Va dirigir Espanya amb m ferma, de manera molt autoritria. Es va enfrontar a dos problemes:
Pronunciaments militars per part, tant de moderats (Narvez, ODonnell), com de progressistes descontents amb Espartero.
La burgesia industrial catalana va ser perjudicada per la poltica lliurecanvista (es va suprimir laranzel que gravava els teixits anglesos). Aquesta llei va provocar una revolta a Barcelona lany 1842.
19. El general Joaqun BaldomeroFernndez-Espartero lvarez de Toro (1793-1879) va ser un militar manxec, heroi a la guerra carlina i dideologia liberal progressista.
Espartero va dimitir en 1843.
La revolta a Barcelona continuava i estava dirigida per una Junta Provincial fora radical.
Els sectors populars de Barcelona van desvincular-se daquesta Junta i van prendre els carrers. Aquest fet es coneix com la Jamncia (1843).
El general Prim, progressista, va bombardejar la ciutat (la burgesia, prviament, havia abandonat Barcelona).
Aquests fets van precipitar larribada al tro dIsabel II, amb noms 13 anys (1843). Isabelva confiar el govern als moderats. Fi e la regncia.
21. A lesquerra, imatge de la jamncia (1843), revolta popular de caire republic i desquerres. El nom prov de largot gitano jamar (menjar) degut a que molts dels participants de la revolta sallistaven a canvi de menjar i roba.A la dreta, el general Joan Prim i Prats, militar i poltic catal (1814-1870).
22. Apartat 3: Larticulaci del liberalisme
Amb la instauraci del liberalisme, la poltica espanyola queda dividida en dos grups: moderats (dreta) i progressistes (esquerra).
Els moderats estaven formats per:

Terratinents (burgesia agrria) 23. Banquers, rics comerciants, financers... 24. Bona part de lantiga alta noblesa 25. Altes jerarquies eclesistiques 26. Molts militars

Els moderats defensaven:

La propietat privada 27. El sufragi censitari i la limitaci de drets i llibertats individuals 28. La monarquia i la religi catlica

Van formar part de la poltica moderada a mitjan del segle XIX homes com Martnez de la Rosa i Cnovas del Castillo, o els militars Ramn Narvez i LeopoldoODonnell.
Els progressistes estaven formats per:

Burgesia urbana: petits comerciants, botiguers... 30. Bona part de lexrcit 31. Classes mitjanes: funcionaris, professionals liberals...

Els progressistes defensaven:

La limitaci del poder del rei 32. La implantaci de leconomia de mercat (capitalisme) 33. Les llibertats individuals i col.lectives (incloent-hi la llibertat religiosa) 34. Lampliaci del cens electoral

Van ser destacats poltics progressistes a mitjan del segle XIX:Mendizbal, Madoz i Serrano; o els militars Riego, Espartero i Prim.
Tres institucions sn claus per entendre la poltica espanyola del segle XIX:
1)En primer lloc, lexrcit. Va protagonitzar la major part dels esdeveniments. Ms que tenir el poder, lexrcit feia les accions que donaven el poder (o treien del poder) a determinats sectors mitjanant els pronunciaments militars (cops destat).
2)Una altra instituci fonamental van ser les Juntes (amb origen a la guerra del francs). Eren grups dhomes escollits per un poble, un barri o una ciutat per tal de representar la voluntat del poble. Servien per pressionar als poltics o recolzar determinats cops destat o revoltes.
3)I per ltim, hem de destacar la Milcia Nacional. Era un exrcit popular present a les ciutats ms importants que va ser creat per les Corts de Cadis a imitaci de la Gurdia Nacional de la Revoluci francesa. Servien per garantir que les reformes liberals es complien. Amb el pas del temps es va radicalitzar i va entrar en conflicte amb els interessos de la burgesia, participant en diverses revoltes.
36. Apartat 4: Isabel II i la consolidaci del liberalisme (1843-1868)
Isabel II va arribar al tro amb 13 anys lany 1843 grcies a un cop destat dels moderats, que passarien a controlar el govern.
El general Narvez fou nomenat cap de govern. La Corona i lExrcit donarien lestabilitatnecessria a la jova reina.
Lany 1845 es va promulgar una nova constituci, ms moderada encara que la del 1837. Sestableix el moderantisme. Els canvis constitucionals ms significatius sn:
Fi de la sobirania nacional (la sobirania la comparteixen la reina i la naci).
Es restringeix encara ms el dret de vot (a l1% de la poblaci).
La reina tindr ms poder (nomenar el Senat)
Restricci de drets i llibertats (la Declaraci de Drets pot quedar invalidada per decisi de la reina).
Lany 1851 es signa el Concordat amb la Santa Seu: lestat espanyol fa les paus amb lEsglsia. Com? LEstat retornar les terres desamortitzades a lEsglsia. A partir dara lEsglsia recolzar oficialment la monarquia dIsabel II (i no els carlins).
Una altra mesura va consistir en centralitzar ladministraci pblica per fer-la ms eficient. Les reformes van ser:
1) En 1833 Espanya queda dividida en 50provncies, cadascuna amb un governadornomenat pel rei (i cada governador nomena els alcaldes). Per evitar el revifament carl, es van respectar els furs bascos i navarresos.
2) Es van centralitzar les lleis (codi penal i codi civil), leducaci i el sistema de pesos i mesures.
3) Es va crear la Gurdia Civil (1844), cos policial militaritzat que controlaria les zones rurals.
38. A lesquerra, el mapa dEspanya amb lactual divisi en 50 provncies que va elaborar Javier de Burgos en 1833. Cada color representa una regi espanyola. Hem de fixar-nos en qu les regions no corresponen exactament amb les comunitats autnomes actuals. A la dreta, la Gurdia Civil.
A Catalunya no es va acabar amb el moviment carl. Entre 1846 i 1849 es produeix la Guerra dels matiners o segona guerra carlina.
Les causes de laixecament podrien ser la crisi per males collites al camp i la crisi de la indstria txtil a la ciutat. Tamb el rebuig al servei militar obligatori, la pujada dels preus dels aliments bsics, etc.
A diferncia de la primera guerra carlina, en aquesta els sectors urbans s van participar.
La forta repressi (40.000 militars) va acabar amb la guerra derrotant els carlins, per no amb les seves causes.
Un nou cop destat va provocar el retorn dels progressistes (amb Esparteroal capdavant). Aquesta etapa s coneguda com a Bienni Progressista (1854-1856). Van ser dos anys marcats per les reformes liberals:
Desamortitzacions de Madoz: bns i terres de lEsglsia i els ajuntaments van ser novament expropiats per lEstat i posats a la venda.
Construcci del ferrocarril(amb els diners de les desamortitzacions).
Les mesures progressistes beneficiaven a la burgesia per no al conjunt dels ciutadans, que reclamaven menys impostos. Les revoltes van continuar i van forar la dimissi dEspartero (1856).
41. A lesquerra, Pascual Madoz Ibez (1806-1870), poltic progressista navarrs. A la dreta, la xarxa de ferrocarril a Espanya lany 1865.
El general ODonnell(moderat) va tornar al govern (1858) i amb ell el moderantisme i lautoritarisme.
Es va iniciar una poltica exterior agressiva (imitaci de lexpansionisme colonial del Regne Unit o Frana). Lnic xit va ser la conquesta de part del Marroc.
La inestabilitat interna continuava i molts sectors van plantejar-sela fi de la monarquia.
43. A lesquerra, el granad Ramn Mara Narvez (1800-1869); a la dreta, el canari LeopoldoODonnell y Joris (1809-1867). Ambds poltics i militars liberals moderats que van protagonitzar bona part de la vida poltica espanyola de mitjans del segle XIX.
44. Apartat 5: El Sexenni democrtic (1868-1874)
Lany 1868 es produeix una revoluci coneguda com la gloriosa. Les causes van ser:
La crisi financera provocada per la molt baixa rendibilitat de la inversi ferroviria (les borses es van desplomar).
La crisi industrial (fonamentalment a Catalunya) per culpa de la Guerra de Secessi als E.U.A. (1861-1865). No arribava cot nord-americ i va pujar el preu de la matria primera.
La crisi de subsistncies (males collites entre 1866 i 1868) va provocar laugment del preu del pa fins el 100 %.
Les revoltes populars van comenar en 1867 i es van escampar pel camp i la ciutat de tota Catalunya.
Lany1866 es signa a Blgica el Pacte dOstende: els progressistes suneixen per acabar amb el govern moderat i amb la monarquia dIsabel II. Preparen un cop destat per desprs implantar el sufragi universal i constituir unes noves Corts que decidiran o no ladveniment de la repblica. En aquest pacte participen progressistes de totes les tendncies: demcrates, republicans i els unionistes del militar Serrano (republicans moderats).
45. A lesquerra, imatge del Pacte dOstende (1866) on es va preparar la revoluci que va deposar a la reina Isabel II, la gloriosa de 1868.A la dreta, Francisco Serrano (1810-1885) militar i poltic gadit que va liderar la Uni Liberal. Molts militars pertanyien al seu partit, per tant, va ser una figura clau en lxit de La gloriosa.
La gloriosa va comenar el 19 de setembre de 1868; en deu dies, Isabel II va haver dexiliar-se a Frana. Comena el Sexenni democrtic (1868-1874).
Es va constituir un govern progressista format per unionistes (Serrano) i progressistes ms radicals (generalPrim). Van ser exclosos els ms radicals (demcrates i republicans), encara que tamb van participar a la revolta.
Es van convocar les primeres eleccions a Espanya amb sufragi universal (mascul de majors de 25 anys) i van guanyar els que ja estaven al poder (unionistes i progressistes). A Catalunya, en canvi, el partit ms votat va ser el dels republicans federals (ms radicals).
El nou parlament no va abolir la monarquia. Aix s, amb lexili de la reina no existia la figura del monarca.
Es va fer una nova constituci, la quarta de la histria dEspanya, la constituci de 1869. Era molt liberal: reconeixia la sobirania nacional, molts drets i llibertats individuals i, fins i tot, la llibertat de culte i el sufragi universal.
El nou govern democrtic sorgit de la gloriosa va fer tamb moltes reformes econmiques:
Supressi dels impostos al consum per un impost personal basat en la renda (encara que no es va arribar a aplicar).
Venda de drets dexplotaci minera a empreses estrangeres per finanar el deute pblic.
Implantaci del lliurecanvisme (supressi dels aranzels impostos que gravaven la importaci de productes estrangers-). Aquesta poltica va perjudicar els interessos de la indstria txtil catalana que reclamava poltiques econmiques proteccionistes.
Molts catalans van rebutjar les poltiques del nou govern. En primer lloc, els republicans federalistes, que no van poder entrar al govern; en segon lloc, la burgesia industrial, perjudicada pel lliurecanvisme.
Es van succeir al perode 1868-1869 tot un seguit de revoltes populars per tota Catalunya que demanaven el repartiment de terres entre els pagesos, abaixar els impostos al consum i acabar amb les quintes (servei militar obligatori).
En aquest moment de tensi social, sextenen amb fora a Catalunya les idees anarquistes(internacionalistes).
Com que les Corts havien escollit la monarquia i no havia cap rei, es va decidir escollir un de nou. Es va fer una mena de csting i lelegit va ser Amadeu de Savoia, fill del rei Vctor Manel II dItlia. Es posa fi, per tant, a la dinastia dels Borb.
Amadeu I va acceptar la democrcia. Per no va comenar amb bon peu; tres dies abans de la seva arribada, el seu principal valedor, el general Prim, va ser assassinat.
Un altre problema va ser loposici que va tenir de molts sectors de lalta societat:

Els liberals moderats eren borbnics. Va nixer un partit alfons, s a dir, partidari del prncep Alfons com a rei dEspanya, dirigit per Cnovas del Castillo. 50. LEsglsia tamb soposava a Amadeu I (la constituci de 1869 era laica). 51. Lelit econmica va rebutjar mesures del nou govern com labolici de lesclavitud a Cuba o labolici del treball infantil.

I, evidentment, tamb tenia en contra els republicans per un costat, i els carlins (que encara tenien certa fora) per laltre.
52. A lesquerra, Amadeu de Savoia, rei dEspanya (Amadeu I) des del 1870 fins el 1873. A la dreta, Isabel II, anomenada per Benito Prez Galds La reina de los Tristes Destinos.
Lany 1872 comena la tercera guerra carlina (1872-1876). La revolta va comenar al Pas Basc i Navarra i es va estendre a Catalunya. No va tenir gaire importncia, per va desestabilitzar encara ms la poltica espanyola.
A la dels carlins shadafegir la Guerra dels deu anys (1868-1878), una guerra independentista a lilla de Cuba.
Sense recolzament, Amadeu I va dimitir en febrer de 1873, poc desprs de la dissoluci del govern.
54. Mapa dEspanya durant la tercera guerra carlina (1872-1876). En vermell, els punts amb insurreccions carlines.Al mapa tamb apareixen les zones amb aixecaments cantonalistes (flames).
Les Corts van sotmetre a votaci la implantaci de la repblica a Espanya, i va ser aprovada amb amplia majoria l11 de febrer de 1873 (I Repblica espanyola).
Cal dir que molts diputats que van votar per la repblica eren borbnics que volien impedir el retorn dAmadeu I o laparici de qualsevol nou rei i guanyar temps per restaurar la monarquia borbnica.
El govern provisional el van dirigir el Partit Demcrata Republic Federal (dirigit per Pi i Margall) amb el suport dels republicans unitaris de Castelar(republicans, per ms moderats). El primer President de la Repblica va ser el tamb catal Estanislau Figueres. Un cop fetes les primeres eleccions generals republicanes, va ser escollit president Pi i Margall.
El mes de juny de 1873 es va aprovar una nova constituci, la cinquena, gaireb idntica a la del 1869, per federalista: es dividia el pas en territoris federals. Aquesta constituci, com el federalisme, no es va arribar a aplicar mai.
56. A lesquerra, Francesc Pi i Margall (1824-1901), republic federalista i president de la Repblica espanyola (1973). A la dreta, Estanislau Figueres (1819-1882).
Pi i Margall va haver de fer front a molts problemes:
La repblica va indignar els carlins que van fer-se amb el control de tot el Pas Basc i Navarra, Sistema Ibric i moltes zones de Catalunya.
La guerra a Cuba no cessava.
Neix un nou conflicte: el cantonalisme. A llocs amb molta presncia republicana comencen a organitzar-se cantons independents (microestats): Cartagena, Cadis, Sevilla, Torrevieja, Almansa, Granada, Castell, Mlaga, Salamanca, Valncia, Bailn, Andjar, Tarifa, Algesires i Alacant. Els dirigents cantonals van ser petits burgesos (comerciants i treballadors qualificats) farts de la vida poltica espanyola.
Pi i Margall va dimitir i va ser substitut per Salmern, que va esclafar els moviments cantonalistes. Salmern va dimitir poc desprs incapa de signar les sentncies de mort dels dirigents cantonals.
58. A lesquerra, Nicols Salmern (1838-1908), filsof i poltic andals demcrata i federalista. A la dreta, el gaditEmilio Castelar y Ripoll (1832-1899), poltic republic moderat; va arribar a ser lltim president de la I Repblica.
Els republicans ms conservadors van aprofitar per arribar el govern de la m de Castelar(setembre del 1873).
Per Castelar va arribar en un moment en qu ning creia ja en la repblica. Va dimitir en gener del 1874.
El pronunciament militar del general Pava(que va entrar al congrs acompanyat per la Gurdia Civil) va dissoldre les Corts, tot esperant la restauraci borbnica.
En desembre de 1874 el general Martnez Campos va proclamar rei dEspanya a Alfons XII, fill dIsabel II. Acaba la molt breu I Repblica espanyola (1873-1874) i es restaura la monarquia borbnica. I de pas, acaba tamb el Sexenni democrtic.
60. Alfons XII, rei dEspanya des de 1874 fins a 1885

La configuració de l´estat liberal

Documents

Transcript of La configuració de l´estat liberal