157

NOTES, 26BORGOOZ, M. (2011). La conservaci - restauraci del menhir de Mollet . Pg. 157-162.

* Diplomada en Conservaci i Restauraci de bns Culturals. Restauradora externa del Centre de Restauraci de BnsMobles. mireiabmotjer@yahoo.es

La conservaci - restauraci delmenhir de Mollet

Mireia Borgooz i Motjer*

1. Introducci

El menhir es va trobar dins el con-text dunes obres urbanstiques al parcde les Pruneres de Mollet del Valls,quan una mquina perforadora va to-par amb ell de manera fortuta. s enaquest moment quan la mquina el vaforadar i va causar una prdua de su-port a la part superior i unes ratlladestranversals a tot un costat.

Desprs de la descoberta del men-hir, es va avisar al Centre de Restaura-ci de Bns Mobles de Catalunya(CRBMC) per portar a terme la res-tauraci. Abans de fer el trasllat, es vaprotegir per evitar que es produssin

Figura 1. Zona perforada per la mquina, on shaperdut informaci (R. Maroto, 2009).

Objecte: esttua-menhirDataci: entre el 3300 i 2500 aCTcnica: pedra gravadaDimensions: llargada 4,90 m, ampla-da 68 cm, fondria 110 cm i pes 46tonesLloc: parc de Can Mul, Mollet delVallsProcedncia: jaciment pla de les Pru-neres, Mollet del VallsNm registre CRBMC: 10.868Any de la restauraci: 2009-2010Coordinaci: M. ngels Jorba VallsConservadors - restauradors: MireiaBorgooz Motjer, Carolina JorcanoPicart i Maria Vila CaslivaFotos: Carles Aymerich i Ramon MarotoAnaltiques: Mrius Vendrell (Grup Pa-trimoni UB)

158

NOTES, 26

ms marques o danys a la superfciedurant les maniobres amb plstics iespumes de polietil.

A causa de les dimensions i el pesdel menhir, es va haver de buscar unemplaament especial per poder fer elstreballs de restauraci al CRBMC, quefinalment va ser a linterior del recin-te, per en un espai obert. En arribaral Centre de Restauraci, el menhir esva dipositar en posici horitzontal demanera provisional, es va desembalari es va deixar assecar.

2. Estat de conservaci

Tal com ja sha indicat, a la super-fcie hi ha marques i prdues de ma-terial produdes per la maquinria de

lobra, sobretot a la part superior, i hadesaparegut una zona amb informa-ci. Tota la superfcie es troba repica-da excepte un costat que no s sap sis que no es va treballar o es troba ero-sionat per lacci de la riera que pas-sava a la zona del descobriment. Elsuport, aparentment es trobava en bonestat, no sobservaren esquerdes queindiquessin fragilitat ni que poguessincomplicar futurs moviments i trasllats,per era desprs de la neteja que espodria confirmar.

Quant a capes en superfcie, pre-sentava la terra del jaciment formantgruixos irregulars i sobservava tam-b una possible presncia de sals. Enalguna zona molt localitzada, es vadetectar descohesi a la superfcie dela pedra.

En una cara del menhir hi ha unaptina negra generalitzada i molt ad-herida a la pedra que segons les anli-sis es tracta de lanomenat verns deldesert, que sorigina per una capa debacteris que en condicions ambientalsextremes es desenvolupen i formenaquesta ptina fosca.

3. Inici de la neteja

Es va fer una primera neteja perretirar la terra que recobria la super-fcie amb lobjectiu dobservar la pre-sncia de possibles esquerdes ofractures que ens indiquessin algunproblema estructural, i per tant, con-firmar que no hi havia impedimentsper moure el menhir en properes oca-sions. Aquesta neteja es va realitzarmecnicament, ja que vrem observarque la terra, quan encara estava hu-mida costava molt de retirar; en can-vi, a mesura que sanava assecant espodia eliminar en sec sense cap difi-cultat. Aquesta capa tenia un gruixmolt variable i podia arribar els qua-tre centmetres.

Figura 2. Part superior tamb malmesa per lamaquinria (R. Maroto, 2009).

Figura 3. Primera neteja (R. Maroto, 2009).

Mireia Borgooz i Motjer

159

NOTES, 26

4. Laixecament del menhir

Acabada la primera fase de neteja,es va collocar el menhir en posicivertical per poder fer la neteja a tot elcontorn i permetre una millor visi dela pea de cara el seu estudi. Per fer elmoviment, es va avisar una grua: enaquest cas no es va protegir la peaperqu el gruista va portar dues cin-tes especials per no danyar la superf-cie, que el subjectaven rodejant-lo perdues zones que permetien mantenir-lo totalment horitzontal. A part, es vacollocar una cinta transversal addici-onal per fer la maniobra de posicio-nar-lo verticalment i tamb aconseguirque el pes queds repartit per diferentszones per evitar fortes pressions. Du-

rant aquestes maniobres, el menhir esva moure amb molta suavitat i no esva sotmetre a cap moviment brusc.

El menhir es va collocar a linteri-or dun forat, la profunditat del qualno era rellevant, ja que el menhirsaguantava amb uns ancoratges a totel voltant. Al seu interior es va fer unllit de sorra per evitar danys a la zonaque shavia de recolzar a terra. Des-prs es va comenar a muntar la basede la bastida, que es va collar al terra,ja que la bastida, a part de permetrelaccs a tota la pea, tamb tenia la

Figura 4. Moment de la maniobra daixecamentdel menhir (R Maroto, 2009).

Figura 5. El menhir ja installat per seguir ambels treballs de restauraci (R. Maroto 2009).

Figura 6. La neteja (R. Maroto 2009).

La conservaci - restauraci del menhir de Mollet

160

NOTES, 26

funci de subjectar el menhir. Final-ment, es va tapar amb una coberta delona perqu la pluja no li caigus di-rectament al damunt.

5. Continuaci de la neteja

Es va continuar amb la neteja me-cnicament llavors ja de manera msacurada. Es van utilitzar palatines, ras-palls tous i bisturs per retirar la terraque es trobava ms adherida i per as-piraci es va anar eliminant aquestacapa superficial. Amb aquests treballses va aconseguir que les decoracionssapreciessin i es poguessin llegir mi-llor, i descobrir algunes zones treba-llades que sintuen, per com quequedaven recobertes de terra no esveien b.

6. Desmuntatge i preparacipel trasllat

Quan es va tenir coneixement delseu nou emplaament visitable es vatornar a collocar en posici horit-zontal.

Desprs de la primera neteja sha-via fet un control de sals i van sortiruns valors que no feien necessria unadessallaci. Desprs destar uns me-sos dret i parcialment enterrat durantuna poca de pluges i humitats moltaltes, va aparixer una aureola blancaque indicava una possible absorci desals solubles del subsl; per tant, ca-lia fer una altra verificaci de la sa-linitat. Aquesta comprovaci vaconfirmar un alt contingut en sals iva caldre una dessallaci a la zonaque havia estat enterrada.

Com que es tornava a collocar dretal nou emplaament amb una partenterrada, amb lobjectiu dallar-lodel subsl i evitar futurs problemes,es va protegir aquesta zona. Es va feruna primera capa amb film, a sobreduna de geotxtil i finalment una al-tra amb film.

7. Installaci del menhir aMollet

Es va preparar el subsl per poderplantar-lo, segons el sistema que es va

Figura 7. Esquema de les zones on es va comprovar la salinitat (C. Aymerich i M. Vila, 2009).

Mireia Borgooz i Motjer

161

NOTES, 26

dissenyar que permet exposar-lo dretsense que hi hagin enclatges per sub-jectant-lo i tapant la seva visi com-pleta. Es va fer un bloc de formig alinterior, on es va deixar una zonabuida per introduir-hi el menhir.

Figura 8. La preparaci de la nova base delmenhir (R. Maroto 2009).

Es va posar neopr al fons del fo-rat, per no malmetre la zona de con-tacte i tot el voltant es va protegir ambporexpan. Daquesta manera, el ci-ment i el formig no queden adheritsi de cara a futurs moviments la sevaextracci no s tan dificultosa.

Per la dificultat de la maniobra,va caldre una grua suplementriaque pogus fer els moviments neces-saris per traslladar el menhir des delcami, aparcat al carrer, fins al seunou emplaament.

Un cop a dins el forat, la dificultatva ser que queds collocat perfecta-ment aplomat. Lobjectiu era que quansentrs per la porta per accedir al re-cinte, el visitant ja tingus la visi dela cara. Per aconseguir-ho, es va fal-Figura 9. Trasllat del menhir (R. Maroto, 2009).

Figura 10. El menhir ja collocat a linterior de lanova base (R Maroto, 2009).

La conservaci - restauraci del menhir de Mollet

162

NOTES, 26

car i amb lajuda dun gat hidrulicsanava movent lateralment, ja que lagrua noms permetia moviments ver-ticals. Quan el van tenir ben collocat,es va reomplir el forat amb ciment finsarribar al nivell del formig per fixar-lo al terra, i fins que el ciment no vaendurir del tot no es va desenganxarde la grua.

Les cintes que es van utilitzar permourel amb la grua shan deixat po-

sades per facilitar futurs moviments ishan tapat amb les pedres que arri-ben fins al nivell del terra. Per prote-gir el menhir dagressions antrpiquesi climatolgiques, sha installat unavitrina de vidre que lenvolta.

La restauraci del menhir en si, noha tingut una gran complexitat, pers que ho ha estat el fet dhaver de ferels moviments amb maquinria tangran, pel seu volum i pes.

Mireia Borgooz i Motjer