14/11/2012

1

La construcció de les ciutats. Moviments migratoris i territori

Diploma senior UOM3r Curs

JOANA MARIA SEGUI PONS

Departament de Ciències de la Terra (Geografia)

Objectius• Conèixer la formació de les ciutats i la seva evolució

– Específicament des de la Revolució Industrial fins l’actualitat.

• Analitzar les distintes fases en el seu creixement

• Analitzar la diversitat de moviments migratoris que les hanconformades.

– Comprendre aquests processos aplicats a les ciutats europees iespanyoles

– Entrar en la realitat insular de Mallorca (Palma)

• Conèixer els nous conceptes que defineixen el fenomen urbàcontemporani post-industrial post-fordista, neofordista, en el marcde la globalització, als països desenvolupats.

• Comprendre i analitzar el desenvolupament urbà als païsosemergents i en vies de desenvolupament.

Continguts (1)• Conceptes previs

• Naixement dels processos d’urbanització.

– Les primeres ciutats

– Evolució de segles

• Les ciutats de la Revolució Industrial.

– Ràpida evolució i tendències

• Les ciutats en els països desenvolupats

– Les funcions urbanes

• El fenomen urbà a escala planetària

– Distribució territorial de la urbanització. Contrastos

– El creixement en els països en vies de desenvolupament

• Les megaciutats

• Les ciutats mitjanes i petites

• Els països emergents

14/11/2012

2

Continguts (2)

• Els sistemes urbans post-industrials dels països del primer món

– Els moviments migratoris interurbans

– Els nous processos urbans: concentració, centralització, desconcentració, descentralització

– Les noves formes urbanes: metròpolis, connurbació, megalòpolis, metàpolis

– Estudi de casos: Espanya i Mallorca

• Les grans concentracions urbanes dels països en vies de desenvolupament

– Alguns exemples

Activitats per realitzar

• Un treball, optatiu,

– sobre una ciutat d’un país desenvolupat (pot ser una ciutat d’Espanya)

– o sobre un país en vies de desenvolupament.

– Cal utilitzar les xifres de població dels darrers 25 anys i aportar documentació estadística, gràfica i bibliografia.

Criteris d’avaluació

• L’assistència marcada per la UOM

• La presentació del treball serà per aconseguir nota de cara a l’obtenció del Diploma Sènior.

14/11/2012

3

Conceptes previs (1)

• La ciutat unida a la vida de l'home des que aquest es va organitzar en societat– És difícil definir amb precisió ciutat i determinar els seus límits.

Urbà.• Assentaments o localitats definits com a "urbans" pels

organismes nacionals d'estadística.

Urbanització• Procés de transició des d'una societat rural cap a una societat

més concentrada en ciutats.

• Estadísticament, la urbanització reflecteix la creixent proporció de població que resideix en assentaments definits com a urbans.

• Creixement urbà:

– Augment en el nombre de persones que viuen en ciutats, mesurat en termes absoluts o relatius

– Termes relatius: taxa d’urbanització, % població que viu a ciutats respecte del total d’habitants

• L’espai europeu és la regió més altament urbanitzada del món.

– La taxa d’urbanització

• 76 % Espanya

• 83 % Suècia

• 85 % Dinamarca,

• 87 % Alemanya

• 89 % Holanda

• més del 90 % Gran Bretanya.

2003

14/11/2012

4

• El sistema urbà europeu:

– una gran densitat de ciutats.

– La distància mitjana entre ciutats de més de 10.000 habitants es de 16 km.

• Asia:

– distància mitjana entre ciutats de més de 10.000 habitants 29 km

– un espai urbanitzat d’antic

– indicadors densitat similars als europeus.

• EEUU:

– distància mitjana entre ciutats de més de 10.000 habitants : 48 km.

Metropolitan European Growth Areas (MEGAs),

London, Paris and Madrid MÉS DE 5 million inhabitants. Only Londonand Paris are global nodes

14/11/2012

5

• Criteris definir ciutat

– De tots els criteris que s'han utilitzat per distingir entre nucli urbà i nucli rural :

- El límit numèric

- Les funcions

- El límit numèric que diferencia els nuclis urbans dels rurals no és un referent molt adequat : inexistència de definició comú:

- a França, aglomeració que tingui 2.000 habitants com a mínim,

- a Irlanda 1.500,

- a Espanya 10.000

- i així altres xifres diferents en cada país.

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

EVOLUCIÓN CONTEMPORÁNEA

Municipis urbans 2011població dret

• Palma:405318 Maó: 28942

• Calvià: 52451 Ciutadella: 29315

• Manacor: 40873 Eivissa: 49388

• Llucmajor: 36959 Sta Eulària:33734

• Marratxí: 34385 St.Antoni:22999

• Inca: 29966 St Josep:23688

• +++: Alcúdia, Andratx, Capdepera, Felanitx,

Sa Pobla, Pollença, Sta Margalida, Santanyí, Sóller, Son Servera)

14/11/2012

6

• Paris, Londres i Essen són les més grans en nombre d’habitantsd’Europa.

• En funció dels límits de la ciutat:

– Glasgow és la tercera en tamany del Regne Unit, 663.000 habitants,

– Si la referència : límits regió metropolitana : la quinta ciutat malgrat arribar a 1.705.000.

- A vegades el criteri numèric tampoc és un bon indicador:- agrupacions amb un gran nombre de habitants com els

grans pobles d'Andalusia i Castella o els de la plana hongaresa que per les seves característiques no concorden en absolut amb el que és una ciutat, sinó que més aviat semblen un poble rural engrandit.

• Uno de los principales problemas para la descripción y el análisis del sistema de ciudades europeo es la inexistencia de una definición común de ciudad. Si bien es común considerar que en la actualidad Paris, Londres y Essen son las mayores ciudades en numero de habitantes la jerarquía puede ser otra dependiendo de que tipo de limites se tomen; por ejemplo, la ciudad de Glasgow es la tercera ciudad en tamaño de población del Reino Unido con 663.000 habitantes, mientras que si se adoptan como referencia los límites de la región metropolitana pasa a ser la quinta ciudad a pesar de aumentar su población hasta 1.705.000.

• Este problema se hace más relevante al tratar ciudades como, por ejemplo, Essen, que considerando su región metropolitana inmediata puede alcanzar los 6,5 millones, pero si se considera como una parte esencial de la aglomeración urbana del Rin-Ruhr se integra en un espacio urbano que, con más de 12 millones, pasa a encabezar la jerarquía del sistema de ciudades europeo.

Conceptes previs (9)

- Diferència entre els dos medis, rural i urbà: definit per les funcions que li són pròpies a cada ciutat.

- Forma de vida urbana, al marge de la quantificació de la població o les relacions econòmiques en el seu interior.

________________________________- Contexte de la globalització: cada vegada més artificial

la divisió dels assentaments humans en "rurals" i "urbans".

– La velocitat del creixement urbà canvia contínuament els límits de la ciutat.

14/11/2012

7

– A causa dels avenços en els transports i les comunicacions, les ciutats, els llogarets i les zones agrícoles són cada vegada més propers i més connectats.

• (Mallorca com una gran Àrea Metropolitana)

– Les zones rurals tenen cada vegada major aspecte de petits centres urbans.

– Les activitats de planificació i les dades encara estan compartimentades: distinció rural - urbà, encara que sigui poc precisa.

• L'urbanisme és un conjunt de coneixements per actuar sobre la realitat urbana.

– per dur a terme una intervenció voluntària

– Una disciplina instrumental que es presenta com una tecnologia i una pràctica social.

• Hi ha dos tipus fonamentals d'actuació en urbanisme

– Les accions concretes, encaminades a l'obtenció de resultats immediats

• modificació de les condicions físiques del terreny

• creació d'obres d'enginyeria o arquitectura.

– Les accions concretes solen ser la traducció d'accions planejades

• promoure un desenvolupament coherent d'una ciutat o part d'ella

• Els urbanistes conceben les actuacions com a projectes que poden convertir-se en plans.

• La història de l'actuació urbanística és plena de plans.

14/11/2012

8

Torrent de Sa Riera

Estació de ferrocarril

Polígon de Llevant

Eixample de Barcelona. Ildefons Cerdà

14/11/2012

9

España Habitantes Incremento medio anual

Año Censo (1) Padrón (2) Absoluto %

2006 46.951532 44.395.286 286756 0,65%

2005(2010)

44108530 910846 2,11%

2004 43197684 480620 1,13%

2003 42717064 879170 2,10%

2002 41837894 721052 1,75%

2001 40.847371 41.116.842 617051 1,52%

2000 40499791 297631 0,74%

1999 40202160 349509 0,88%

1998 39852651 91629 0,23%

1996 39669394 47090 0,12%

1991 38.872268 39.433.942 192105 0,49%

1986 38473418 146171 0,38%

1981 37682355 37742561 288313 0,79%

1975 36012682 411327 1,18%

1970 34.041531 33.956.047 337311 1,05%

1960 30582936 246506 0,84%

1950 28117873 210360 0,78%

1940 26014278 233718 0,95%

1930 23677095 228854 1,02%

1920 21388551 139788 0,68%

1910 19990669 137404 0,71%

1900 18.616.630 175728 0,96%

LA RED URBANA. Tendencia litoral

CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONALASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES

TENDENCIA LITORAL Y PERIFÉRICA

Figuras para el detalle

Mapas para las visiones generales

FETS A RESALTAR A ESPANYA• El 40% de la població es concentra a l'1% del territori.• Un desequilibri territorial preocupant

– frenat parcialment finals segle XX, en part, pels fons europeus i ciutats mitjanes.

• S.XX, la població espanyola es va més que duplicar– 18,8M a 46.951.532 milions d'habitants, 2010

• Èxode rural cap a les grans ciutats: anys seixanta i setanta – l'interior gairebé buit– Costa mediterrània, menys l’atlàntica, i Madrid.– El 2001, un de cada quatre residents (25%) vivia a dues

províncies (Madrid i Barcelona). – Si s'afegeixen València i Sevilla, les quatre concentren el 35% de

la població global del país.

14/11/2012

10

• http://www.terra.es/personal8/926210878/dat/espania.htm#top

• http://www.ign.es/ign/es/IGN/ane.jsp

• http://www.ine.es

FETS A RESALTAR A BALEARS

� Entre 1950-2011, s’han incrementat un 300% els efectius demogràfics, de 419.628 a 1.113.114

� En 50 anys les Illes quasi han triplicat la seva població� Un 27% entre 1950-1970 (532.946), el primer boom turístic

� Entre 1970-2006, un 88%, de 532.946 a 1.001.062, segon i tercer booms turístics

� Entre 1981-2006, un 52%, de 655.945 a 1.001.062� Entre 1993-2006, un 31%, de 765.000 à 1.001.062

habitants

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1857

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

1996

2001

2005

2006

Población

139%

1er boom turístic

2n boom

3er boom

14/11/2012

11

Moviments migratoris interns 1960-70Procedència dels immigrants arribats a Balears

14/11/2012

12

Continguts (1)� Conceptes previs

� Naixement dels processos d’urbanització.

� Les primeres ciutats

� Evolució de segles

� Les ciutats de la Revolució Industrial.

� Evolució i tendències

� Les ciutats en els països desenvolupats

� Les funcions urbanes

� El fenomen urbà a escala planetària

� Distribució territorial de la urbanització. Contrastos

� El creixement en els països en vies de desenvolupament

14/11/2012

13

De les coves als primers assentaments

Paleolític: caçadors i recol·lectors. Vida Nòmada

Neolític: Assentament i aparició de l’agricultura

Precedents: coves

• La tendència a la cohabitació formal i a la residència estable va donar lloc, en el neolític, a una forma ancestral de ciutat: el llogaret

Llogaret– instrument col·lectiu resultat de la nova economia agrària. – mancava de complexitat i extensió, principals característiques:

• un perímetre definit• habitatges/refugis permanents; • magatzems i vasos on guardar els béns, • abocadors i cementiris, símbols silenciosos del pas del temps i de les

energies gastades (L. Mumford, 1956).

L’embrió de les ciutats: els llogarets

Domesticació de plantes i animalsConcentració de la poblacióDisminució de la mortalitatAugment de l’esperança de vidaAugment de la població

• (+-3000 a.C. valls del Tigris i Eúfrates (Mesopotàmia) (Ur, Sumer), del Nil (Memfis, Tebes) i de l’Indo (Mohenjo-Daro), vall del Hwang Ho. A partir d’aquests focus: altres a Iran, Pròxim Orient, Mediterrani i Xina

• Avanç de la urbanització lent, desigual i discontinu• L'urbà i el rural, la ciutat i el camp, no són dos elements diferenciats, sinó una

única cosa.

• http://www.youtube.com/watch?v=jEOvR4kvFm0

Primera fase urbanització (3000 aC.-1000 a.C)

14/11/2012

14

+-500 a.C. expansió de Grècia i Roma, sorgeixen al mediterrani les primeres civilitzacions urbanes, amb ciutats grans

• Bases del sistema urbà europeu, ciutats que encara perduren avui (Palma, Barcelona, Saragossa....)

Segona fase urbanització (500 a.C-s.III dC). Civilització grecoromana

Carcassona. França- Ciutat Medieval

L’Edad Mitjana

La ciutat medieval• Durant 1000 anys, es desenvolupà l'Edat Mitjana.

S’ha dit que l'Edat Mitjana és una època fosca, sumida en l'ignorància, la teocràcia, l'immobilisme. No obstant, durant l'edat Mitjana es desenvolupen a diverses regions processos que asseuran les bases de l’expansió comercial d’Europa.

• Societat estamental i de base agrària, però neix també una incipient vida urbana, i apareix la burgesia (comerciant) que serà l’inici del capitalisme. Es fan grans obres d'enginyeria i s’estableixen relacions comercials amb Orient.

14/11/2012

15

La ciutat medieval

• Les ciutats medievals s’anomenen BURGS• No hi ha un model únic de ciutat medieval• Però tenen elements comuns

– 1. Són espais alliberats dels poders feudals (noblesa i església). No va ser senzill, va ser necessari comptar amb el suport dels Reis feudals

– 2. Les ciutats medievals es creen mitjançant un document fundacional redactat pel rei al que s’estableixen els drets i llibertats dels ciutadans, les activitats econòmiques que podrien realitzar i el tipus d’administració política que tindrien

– 3. Eren ciutats fortificades. La murada és una defensa contra els enemics, separa la ciutat del camp: són espais concentrats i tancats

– 4. Tenen una plaça pública i edificis símbols del poder de l’església (catedrals etc.)

Recapitulacions (naixement fins Edad-Mitjana)• Al primer estadi de la urbanització, (3000-1000 a.C.)

– Nombre i la mida de les ciutats en funció de terra agrícola i productivitat.

– Les ciutats : a les valls i planes al·luvials, del Nil, el Creixent Fèrtil, la vall de l'Indo i la vall del Hwang Ho.

– L'augment de la població es trobava limitat.

• El segon estadi de la urbanització (1000a.C-)– desenvolupament de mitjans de transport fluvials i marítims de

gran escala – introducció de camins. – el llogaret i les ciutats agrícoles van mantenir l'equilibri

ambiental de la primera fase – producció d'excedents de gra i oli

• especialització de l'agricultura • especialització del comerç • i de la indústria • l'especialització religiosa i política que també havia dominat la primera

etapa.

• Dos factors distingeixen a una ciutat d'un llogaret.

– 1. Intensificació de la divisió social : tasques defensives i religioses realitzades per institucions col·lectives

– el temple serà construït amb materials permanents a una escala colossal.

– la majoria dels habitatges continuaven sent de terra i canya

– 2. La pèrdua dels vincles que uneixen als seus habitants amb la naturalesa

– territori natural es cobreix amb escenari artificial

• La seguretat física i la continuïtat social van ser les dues grans contribucions de la ciutat.

14/11/2012

16

Els plànols urbans• Les primeres ciutats tenien un plànol quadriculat, ortogonal. Els

carrers es tallaven formant un angle recte.

• Aquest plànol ortogonal torna a aparèixer a la història del urbanisme cada vegada associat a les civilitzacions conqueridores que s’expandeixen sobre el territori i necessiten construir ràpidament nous assentaments.

• Els trobem a Babilònia, Egipte, la civilització grecoromana (els campaments de les colònies romanes per la mediterrània), a l’edat Mitjana, a les bastides franceses, i més tard, a l’època Moderna, a les ciutats colonials fundades per espanyols i portuguesos a Amèrica Llatina. A l’edat contemporània, tornem trobar el plànol ortogonal als plans d’eixample de les ciutats europees, com Barcelona.

El planol ortogonal o hippodàmic

Egipte

Plànol ortogonal de Mileto.Grècia

14/11/2012

17

Els plànols urbans

• L’època medieval opta per el plànol irregular, tant les ciutats de cultura cristiana com les de la civilització islàmica.

• El plànol irregular és fruit:

– De la manca de planificació prèvia

– De la necessitat d’adaptar-se a la topografia del terreny, seguint corbes de nivell, terreny normalment elevat per garantir una posició alta.

Plànol irregular. Toledo

Renaixement • Consolidació de l’impuls urbà medieval :

– l’explosió creativa i científica del Renaixement.

• L’impuls comercial de les ciutats europees: expansió monarquies europees cap a Amèrica, Àfrica i Àsia.

– Base de l’extensió de la urbanització contemporània cap a aquests continents

• El comerç i el mercantilisme incentiven el desenvolupament de les ciutats.

• Es cerca un model urbà de manera que la ciutat sigui un espai ordenat, racional i assequible a la comprensió dels seus habitants o del visitant.

14/11/2012

18

• Espanya i Portugal :

– fundació d'un gran nombre de ciutats com a conseqüència de la colonització d'Amèrica Central i del Sud.

• El seu plànol respon al model ortogonal o en tauler d’escacs

– com les ciutats europees, en la zona central concentren les edificacions institucionals:

• administració colonial, església, mercats i, més tard, les principals entitats bancàries.

El plànol ortogonal a les noves ciutats colonials sudamericanes.Segle XVI

Santiago de Xile

Edat Moderna– Les ciutats europees conserven els trets que havien

caracteritzat els inicis de la urbanització

• Unitats compactes, enmurallades

• Llocs d’intercanvi comercial, producció artesanal, creació cultural.

• Residència poder real i eclesiàstic

– Malgrat el manteniment dels trets anteriors

• L’evolució de la societat, de l’economia i de la tecnologia preparaven canvis decisius

• Canvis que a partir del s. XVIII s’acceleraran per transformar les ciutats i les seves característiques

– Físiques, jurídiques, funcionals i socials

14/11/2012

19

El plànol radioconcèntric: ciutat ideal del renaixement i ciutat barroca.

• Sorgeix primerament de forma ideal, utòpica.

• Resultat de la ciutat ideal• El centre és on resideix el

poder polític-eclesiastic.• Des del centre s’extenen

visuals que controlen tot l’espai urbá.

• Les interseccions serveixen per ubicar-hi monuments o punts estratègicament situats

• La circulació és radial i convergent al centre.

Al segle XX. Sun city. EEUU, Arizona

Els eixamples del XIX-XX

• Torna el plànol ortogonal i el plànol radioconcèntric.

• Necessitat de traçar ràpidament els nous barris que han de concentrar la població immigrant arribada.

14/11/2012

20

El plànol ortogonal als eixamples de les ciutats europees del segle XIX

Barcelona. Eixample

• Les primeres ciutats del 3.000 a.C, com Lagash, Umma i Khafaje tenien 19.000, 16.000 i 12.000 habitants respectivament.

• Més de quatre mil anys després, al segle XVI, la mida característica d'una ciutat europea : entre els 2.000 i els 20.000 habitants;

• Només a partir del segle XVII , les ciutats creixen fins a tenir més de 100.000 habitants.

• Cap ciutat de l’antiguitat no va assolir una població gaire superior al milió d’habitants, ni tan sols Roma i, excepte a Xina, no han existit altres Romes fins al segle XIX.

Magnitud de les ciutats

• Lewis Mumford, Chicago (EEUU), 1956.

– Historia natural de la urbanización.

14/11/2012

21

� Conceptes previs

� Naixement dels processos d’urbanització.

� Les primeres ciutats

� Evolució de segles

� Les ciutats de la Revolució Industrial.

� Evolució i tendències

� Les ciutats en els països desenvolupats

� El transport a la ciutat i dins la ciutat

� Projectes de ciutats

� La ciutat actual

� Les funcions urbanes� El fenomen urbà a escala planetària

� Distribució territorial de la urbanització. Contrastos

� El creixement en els països en vies de desenvolupament

� Les megaciutats

� Les ciutats mitjanes i petites

� Els països emergents

• 1. Desenvolupament tècnic

• indústria nàutica

• i de la navegació, obrint la porta als territoris gairebé verges del Nou Món.

• Indústria ferroviària. Extensió del ferrocarril

Causes de l’expansió urbana del XIX

• 2. Creixement demogràfic

– L’ increment dels subministraments alimentaris

• augment de la superfície de terra conreat,

• nous cultius portats d'Amèrica,

– blat de moro i patata.

• Major producció d'aliments energètics : olis, greixos animals, canya de sucre i sucre de remolatxa

– Canvi de règim demogràfic. Del règim demogràfic antic al modern

– Reducció de la mortalitat catastròfica (important contribució a la higiene)

Causes de l’expansió urbana del XIX

14/11/2012

22

14/11/2012

23

– Des de principis del segle XIX, el creixement de la població va fer possible

• el creixement de les velles ciutats

• i la fundació d'altres de noves.

– Nombre de ciutats per sobre dels 100.000 habitants havia crescut ja al segle XVII (abans Rev. Ind)

• Molt abans de l'aparició de la maquina de vapor o dels telers industrials.

• Londres ja havia superat el milió d'habitants el 1810,

– abans que comptés amb mitjans mecànics de transport

– o d'un sistema adequat de subministrament d'aigua

– Durant el segle XIX es va produir un canvi d'escala en el creixement urbà.

• En aquell moment, les quatre limitacions naturals al creixement de les ciutats foren vençudes:

– el límit nutricional,

• aliment i aigua

– el límit defensiu,

• perímetre fortificat;

– el límit del trànsit,

• lents mitjans de transport tradicionals

– i el límit energètic,

• producció regular dels corrents d'aigua

• la tracció animal i la força del vent.

• El creixement fins la Rev. Industrial havia estat limitat a les ciutats comercials

– situades convergència rutes

• El desenvolupament urbà va poder arribar

– a fàcil accés a mines de carbó,

– vetes de ferro

– i pedreres calcàries.

• Les ciutats

– de la ceràmica,

– del cotó,

– de la fusta

– i de l'acer

• Les ciutats es van desenvolupar

– allà on poguessin estendre's vies ferrocarril per a la locomotora de vapor

– i la màquina de vapor es pogués establir com a font d'energia.

14/11/2012

24

• Abans la font principal d'energia indústries

– corrents d'aigua

– vent

• El carbó• agrupar les indústries a les valls properes a les mines

• i al llarg de les línies de ferrocarril

• La indústria, igual com l'agricultura,

– competia per les fèrtils terres de les valls i les planes.

• El ferrocarril es convertia

– en un dels majors devoradors de terreny

– i transformadors del paisatge

• A mitjans del s. XIX amb l'arribada del ferrocarril

– La indústria es va agrupar a les ciutats

– Immigració massiva de població procedent del camp.

– Incapacitat de la ciutat per acollir la nova població

• la falta d'infrastructures

– Barris obrers a les zones pròximes a la indústria : condicions d'habitabilitat ínfimes:

• amuntegament,

• falta d'il·luminació,

• habitatges petits i de mala construcció,

• contaminació atmosfèrica,

• absència de clavegueram, etc.,

– Àrees residencials destinades a la burgesia amb tot l'equipament necessari

• A Gran Bretanya a començaments S. XX

– Àrees urbanes enormes

• amb una alta densitat de població,

• a una escala que superava a qualsevol gran ciutat del passat.

• teixit urbà estava menys diferenciat que l'anterior.

• vida institucional empobrida;

• signes febles d'integració social;

• i tendia a augmentar de mida sense cap límit quantitatiu

– amb l'ocupació de regions senceres per densos establiments industrials

– més que amb el creixement desmesurat d'una única ciutat dominant

14/11/2012

25

• La gran extensió del nou tipus de ciutat

– Incrementa, per exemple, el risc de núvols de gasos letals (smog)

• com el que va afectar cinc mil persones a Londres una setmana, el 1952;

– Desplaçament massiu en automòbil

• la baixa velocitat imposada per la densa boira,

• es convertiria en una font afegida als gasos ja presents en l'atmosfera, per contaminació industrial.

• Davant d'aquest desordre i la desigualtat urbana i social, i seguint la tradició del pensament utòpic(Thomas Moore o més tard F. Bacon)

• S.XIX sorgeixen un conjunt de propostes de ciutats ideals

– Objectiu: canviar la societat:

• no van aconseguir les modificacions socials que pretenien

– Projectes alternatius a una ciutat deshumanitzada

• Algunes inspirades per l’ideari anarquista o comunista– aportació del geògraf Pyotr Kropotkin. 1899]

– el Socialisme Utòpic. Falansteris de Charles Fourier

• Altres d’inspiració religiosa, – més de 800 comunitats utòpiques, EEUU, darrer terç XIX:

ciutat mormona de Salt Lake City

• Altres lligades al desenvolupament dels transports

– No pretenen canvi societat però si canvi en la disposició de les ciutats

• Ciutat Lineal, Arturo Soria

• Ciutat Jardí d’Howard

• i les propostes de Le Corbusier

14/11/2012

26

• Teories urbanístiques d’Ildefons Cerdà (BCN)

– Condicions d’extrema densitat:

• arrel de la crisi ambiental i epidèmica que acompanya la ciutat en la seva primera industrialització

– Teoría de la Construcción de las Ciudades (1859)

– Teoría General de la Urbanización (1867)

– Idees recollides al Projecte d’Eixample de Barcelona (1855)

– Coneixedor projectes utòpics de Gran Bretanya

–Una ciutat nova on les menors

condicions de densitat; la major

amplària dels carrers; la presència de

l’arbrat i espais públics; la construcció

del ferrocarril en alguns vials principals;

i les noves tipologies edificatòries

haurien de conduir a un espai urbà

adaptat a la nova civilització industrial.

–Rurisau la ciutat i urbanitzau el camp

LES DEU MAJORS CIUTATS 1550-1900

1550 1700 1900

París Londres LondresNàpols París NovaYork

Venècia Lisboa ParísLió Amsterdam Berlí

Granada Roma XicagoSevilla Madrid Filadèlfia

Milà Nàpols TokioLisboa Venècia Viena

Londres Milà Sant PetesburgAmberes Palerm Manchester

14/11/2012

27

L’explosió demogràfica contemporània.Les Megaciutats

36 megaciutats amb + de 500M (UE)

http://www.portalplanetasedna.com.ar/ciudades.htm

1. Tokyo-Yokohama, Japón 33,200,000

2. Seúl, Corea del Sur 23,100,000

3. Nueva York, Estados Unidos

21,800,000

4. Bombay, India 21,100,000

5. Delhi, India 20,800,000

6. Sao Paulo, Brasil 20,300,000

7. Ciudad de México, México 19,231,829

8. Shanghai, China - 18,600,000

9. Los Ángeles, Estados Unidos -

17,900,000

10. Jakarta, Indonesia 16,900,000

Dades de l’any 2007

14/11/2012

28

11. Osaka-Kobe-Kyoto, Japón -

16,600,000

12. El Cairo, Egipto - 15,800,000

13. Calcuta, India - 15,400,000

14. Manila, Filipinas - 15,200,000

15. Karachi, Pakistan- 14,600,000

16. Daca, Bangladesh-

17. Buenos Aires- Argentina

13,600,000

13,500,000

18. Moscú, Rusia 13,400,000

19. Pekín, China 12,600,000

20. Río de Janeiro, Brasil 12,200,000

21. Teherán - Irán 12,000,000

22. Londres, Reino Unido -

11,900,000

23. Estambul, Turquía – 11,600,000

24. Lagos, Nigeria

25. Shenzhen, China

11,300,000

11,200,000

14/11/2012

29

• El transport a la ciutat i dins la ciutat

• Quant major grau d'urbanització, més importància cobra la xarxa de transports

• tant en l'interior de la pròpia ciutat

• com al seu voltant

– Facilita la diversificació de les funcions urbanes

– Intensifica la seva activitat econòmica.

• Relació directa entre

– el creixement de les ciutats

– i el creixement dels sistemes de transport

• Cas del transport marítim o aeri, aquest creixement només es fa visible pel desenvolupament de les instal·lacions portuàries o aeroportuàries i zones annexes

• Transport permet el desenvolupament d'un hinterland o àrea d’influència on s'efectuen activitats econòmiques associada a la instal·lació d'un centre de població.

• Molts dels centres econòmics i administratius dels països europeus estan lligats a un riu :París- Sena; Londres- Tàmesi; Colònia- Rhin...

14/11/2012

30

Forma urbana i transports

• Forma urbana y los sistemas transportes mantienen una relación estrecha

• Existen dos posibilidades contrastadas

– la del modelo de ciudad centralizada, el modelo europeo,

– y el modelo de ciudad dispersa, el modelo norteamericano.

• Continente europeo fue la urbanización previamente existente en enclaves industriales la que activó la demanda de transporte ya desde el siglo XIX,

• Norte América abundan los casos en que fueron las propias empresas de transporte las que, al iniciar la colonización de nuevos territorios, estimularon el desarrollo urbano (CAPEL, 1997).

• La evolución de las ciudades ha pasado por cuatro estadios consecutivos relacionados con modelos territoriales :

– el estadio preindustrial,

– el estadio industrial,

– el estadio postindustrial temprano

– y el estadio postindustrial tardío, en el que nos encontramos en la actualidad.

• En cada uno de ellos el impacto de las novedades tecnológicas implantadas en los medios de transporte dejaron su huella.

• En el estadio preindustrial, es decir, antes de la mecanización, – las ciudades mostraban una morfología compacta

– y un tamaño discreto.

– sus relaciones funcionales dependían • del transporte por agua

• de los vehículos de tracción animal

• y de los peatones

• lo que impedía un desarrollo más amplio en superficie.

– Esta situación se refleja claramente en los centros históricos de las ciudades europeas en donde las distancias a recorrer son muy reducidas.

14/11/2012

31

EVOLUCIÓN DEL TRANSPORTE Y DE LA FORMA URBANA EN LAS CIUDADES NORTEAMERICANAS.

I – Estadio preindustrial. (Era del peatón y tracción animal, 1800-1890)

II – Estadio industrial. (Era de los tranvías, 1890-1920)

III- Estadio posindustrial temprano. (Era del automóvil, 1920-1945)

IV- Estadio posindustrial tardío. (Era de las autopistas

y motorización en automóvil,1945)-945-)

I

II

III

IV

Realización propia a partir de: Transport Geography (2001)

• La segunda fase o estadio, la industrial,

– pareja al desarrollo del ferrocarril

– y el tranvía eléctrico que

• Como transportes de masas, contribuyeron muy directamente al crecimiento de las ciudades.

– Como consecuencia, las poblaciones se descentralizaron y los suburbios crecieron a lo largo de las líneas de transporte en donde las condiciones de accesibilidad mejoraron.

– La ciudad tomó así una configuración tentacular (de tentáculos) que sustituiría la ciudad peatonal y compacta del estadio anterior.

• El estadio postindustrial temprano

– Desarrollo de los ferrocarriles eléctricos

– Por la entrada y generalización del automóvil en la escena urbana.

– En sus inicios, los pocos coches existentes eran utilizados para la recreación y tuvieron un débil impacto en la estructura de la ciudad.

– Pero, rápidamente, la generalización de su usoconsolidó carreteras radiales de gran capacidad

• que permitieron el desarrollo de núcleos satélites de la ciudad principal.

– Nació de este modo la región urbana, • un espacio metropolitano polarizado,

• con una clara dicotomía entre la ciudad central y su área suburbana dependiente

14/11/2012

32

• La maduración de los espacios metropolitanos se produce en el estadio postindustrial tardío. – Es la fase de la diversificación de los flujos,

– Incremento de las relaciones intra-suburbanas• Apoyadas sobre desarrollos intersticiales entre los grandes

ejes viarios radiales: las vías de ferrocarril y las de tranvías.

• Paradójicamente, estos dos modos quedan relegados a un papel secundario -cuando no desaparecen-

– sustituyéndose por el autobús, como modo prioritario para el transporte público de masas

– y por el coche como modo generalizado de transporte privado.

• De esta manera se retroalimenta un sistema urbano que deja de responder ya al modelo centralizado para adquirir características policéntricas (HOYLE, KNOWLES, 2000).

• Amb la introducció de l'automòbil, – carreteres secundàries van començar a exigir una pavimentació

– mentre que les carreteres principals s'eixamplaven i multiplicaven• autopistes metropolitanes de sis, set o vuit carrils.

• L'altre aspecte és problema del transport a l'interior de la ciutat– antiguitat de les ciutats,

– traçat dels carrers als barris més cèntrics

– i a l'escassa capacitat per allotjar l'intens tràfic de vehicles particulars,

– un dels problemes més apressants són

• els embussos (pèrdua d’hores en la congestió)

• els sorolls

• i la contaminació atmosfèrica (CO2-GEH)

– El resultat d'aquesta dispersió incontrolada dels barris residencials suburbans

• Demanda massiva d’infraestructures

• Hores invertides en desplaçament

• Consum energètic

• La dispersió no sols és residencial suburbana.

– La demanda de grans superfícies de terreny és una de les característiques de l'organització fabril moderna i dels serveis de compra i d’oci

– Aeroports internacionals

14/11/2012

33

Projectes de ciutats

• A l'última dècada del segle XIX van aparèixer projectes de ciutats

– necessitat, d'assolir un equilibri entre

• les ciutats,

• les indústries

• i les regions naturals,

– a partir de la importància dels mitjans de transport

– La Ciutat Lineal de l’enginyer Arturo Soria (1890), projecte pioner en la planificació regional (conjuntament amb Eixampla BCN I. Cerdà)

• Planificació lineal de la ciutat a través dels espais rurals seguint el ferrocarril. De Madrid a St.Petesburg

• Connectaven amb antigues ciutats aglomerades

• S’arribaren a projectar 50 kms de ciutat lineal al N. de Madrid

• Arturo Soria creó la Compañía Madrileña de Urbanización y construyó la primera Ciudad Lineal, pero en vez de hacerla radial respecto a las ciudad puntual (Madrid), la construyó tangente, facilitando su absorción posterior por la extensión del casco urbano de la capital. La propia compañía creó una línea de tranvías para servir la Urbanización, línea que se mantuvo independiente del resto de los transportes de Madrid, hasta 1951. La actual calle Arturo Soria en Madrid, forma parte de este modelo pensado para la ciudad y se llevó a cabo solo en 5 km .

14/11/2012

34

– Howard, 1898 : proposta per contenir la centralització de la gran metròpoli a través de la reintroducció d'un model de colonització per organitzar el seu creixement.

• Va ser capaç de reconèixer les necessitats socials que estaven causant l'èxode des de les regions rurals i les ciutats de províncies cap a les grans metròpolis.

• Proposava una comunió entre l'urbà i el rural: la nova ciutat que ell anomenava “ciutat jardí”

–La major contribució d'Howard era la provisió de terra per a una àrea agrícola com a part integral de la ciutat.

–Aquesta invenció d'un mur de contenció horitzontal, o cinturó verd, immune a l'edificació urbana, era un dispositiu públic per limitar el creixement de la superfície urbana i mantenir l'equilibri entre camp i ciutat.

• Propostes de Le Corbusier inspiraren l’urbanisme Modern o Funcionalista– 1925 publica Urbanisme

– Formula les bases de l’urbanisme modern en 4 postulats que servirien com a pilars per a redactar la Carta d’Atenes, normalització de la ciutat Funcional

• Descongestionar el centre de les ciutats per fer front a la circulació

• Augmentar la densitat del centre de les ciutats per aconseguir el contacte exigit pels negocis

• Augmentar els mitjans de circulació, modificant la funció del carrer per adaptar-lo als moderns mitjans de comunicació

• Augmentar els espais lliures per garantir la higiene i el bon ambient requerit pels negocis

14/11/2012

35

– Introdueix criteris

• Zoning, separació funcional de les àrees en funció dels usos del sòl

• Ús de standards, mínimes quantitats d’espai habitat, espai públic o verd per habitant

– Va realitzar projectes a Europa i Latinoamèrica (Chandigard, Brasilia)

– Ús de les idees de Le Corbusier dècades 60 i 70

• (nova vivenda per a població inmigrant). Grans blocs de pisos, sense altres elements: serveis, espais lliures, mobilitat

La ciutat actual

• A partir de la II Guerra Mundial

• Les ciutats es converteixen en centres financers de poder i, des d'ells, es dirigeix la política i l'economia dels països.

• Preocupació per la cura, l'estètica i l'ordenació de la ciutat fa que es multipliquin les accions de planejament i l'urbanisme es converteix en una disciplina instrumental bàsica per planificar el creixement i remodelació de les ciutats.

• les pressions del mercat

• o dels usuaris del terra urbà,

• les necessitats socials

• o les orientacions polítiques delsajuntaments

14/11/2012

36

– Es canalitzen i manifesten en el plànol urbà a través dels Plans Generals d'Ordenació.

– No es pot parlar d'una ciutat - tipus, ja que cada una d'elles és fruit del seu passat històric, de les necessitats socials del moment i de la ideologia del sistema socioeconòmic en el que està inscrita.

– Recapitulacions:

– La industrialització dels països occidentals, Europa, EUA i el Japó va donar lloc a una ràpida transformació del paisatge urbà.

– Molts dels problemes que s'aprecien a les seves ciutats són comuns a tots els països que assoleixen un elevat nivell de desenvolupament.

– Als països europeus

• el procés d'urbanització és molt antic i ha sofert grans transformacions.

• La població urbana ha crescut progressivament a les ciutats centrals i a les regions urbanes que s'han generat entorn d'elles.

– En els moments de la revolució industrial, el moviment de població es produïa

–del camp a la ciutat

– A partir de la segona meitat del segle XX

• el moviment predominant ha estat al revés

• constatant-se un procés de desurbanització

–en la qual la població urbana emigra cap a la perifèria

–a la recerca de més espai per viure,

–major contacte amb la naturalesa.

–nova extensió en superfície de l'espai urbà.

14/11/2012

37

– Com a conseqüència d'aquesta tendència recent, a Europa

• abandonament del centre de la ciutat com un lloc residencial

• buidatge de població a les zones centrals en acabar la jornada laboral.

• Ajuntaments intenten trobar una solució incentivant la tornada al centre per a ús residencial.

• Als Estats Units les ciutats

– van néixer més recentment que a Europa

– la seva planificació va sorgir de forma més ordenada

– l’extensió del terreny va permetre una expansió gairebé il·limitada.

• Les xarxes urbanes d'EUA han sofert una evolució ràpida i intensa, és reflex d'una economia creixent.

• A partir de 1950 els centres de les ciutats i la perifèria suburbana van créixer de forma precipitada.

• Grans ciutats americanes com Nova York, Chicago, Los Angeles, Detroit, Philadelfia, Boston o S. Francisco van experimentar un gran creixement en molt poc temps.

• A partir de la dècada dels 70

– Es produeix un fenomen de despoblament de l'interior de les ciutats cap a les zones rururbanas.

– Els desplaçaments diaris al llarg de desenes de quilòmetres

• xarxa de transports extensa i complexa.

• a diferència de Europa, major disponibilitat territorial, però el problema del transport és igual al de les ciutats europees.

• Igual com ha ocorregut a Europa, el centre urbà de la ciutat va veient desplaçat el seu ús residencial a favor de la funció financera i de serveis

14/11/2012

38

Les funcions urbanes

• Podem definir les funcions de la ciutat com les diferents activitats que es duen a terme en ella.

• En l'espai urbà es desenvolupen múltiples activitats econòmiques que afecten tant a la ciutat com a la regió que l'envolta.

• L'origen de moltes ciutats es deu a una finalitat concreta per a la qual van ser fundades. – Brasília, Washington, Sant Petersburg o Madrid van ser

concebudes com a ciutats que havien d'exercir un paper polític i administratiu;

– Benarés, Fàtima, Lourdes o Santiago de Compostela deuen la seva fundació a un motiu essencialment religiós.

• La majoria de les ciutats deuen el seu origen

–bé a una activitat comercial

• lligada als mitjans de transport

–o bé a una activitat industrial relacionada amb la necessitat de mà d'obra

• el que suposa un focus d'immigració de la població rural.

14/11/2012

39

– En moments més recents, l'activitat turística és el motor d'una profunda transformació de molts nuclis de població.

– Aquesta nova funció, • en alguns països com el nostre s'ha convertit

en una peça clau de l'economia, • afecta petites localitats que es veuen

desbordades per una massiva afluència de turistes

• i modifica de forma radical els usos del territori previs al desenvolupament turístic.

– En relació amb la densitat demogràfica i amb les múltiples necessitats de la població,

• les activitats que es realitzen en l'interior de la ciutat són variades i diferents,

• i es troben distribuïdes de forma més o menys ordenada en el plànol urbà.

– Algunes de les funcions més significatives de la ciutat són la residencial, la industrial, l'administrativa, la comercial i altres funcions,

• religiosa, cultural, educativa, etcètera.

• Funció residencial

• La distribució dels habitatges formant barris ve definida per diferents factors,

– dels quals el més evident és el del preu del sòl.

• Els eixamples que sorgeixen el segle XIX a les ciutats industrials europees allotgen una burgesia que s'enriqueix de forma progressiva.

• Més endavant sorgiran barris residencials a la perifèria de la ciutat i entorn de les vies de comunicació que faciliten l'accés a la ciutat central.

• Paral·lelament, el centre de la ciutat és ocupat com a residència de les classes més desfavorides.

14/11/2012

40

• Funció comercial

• Proveïment i subministrament a la població que resideix en la ciutat.

• La demanda de la població de les grans urbs fa que la forma i la distribució del comerç es diversifiqui i sorgeixin noves modalitats de comerç que afecten directament el paisatge urbà.

• L'elevat preu del terra urbà i la recerca d'estacionament per als usuaris fa que elshipermercats o grans superfícies comercials se situïn als afores de la ciutat, encara que en llocs ben comunicats amb el centre (autopistes).

• D'altra banda, les botigues especialitzades en productes i de major valor– en llocs cèntrics de la ciutat (Jaume III, Sindicat, Colom, Jaume II,

Sant Miquel)– i accessibles mitjançant el transport públic.

• Funció industrial

• Aquesta activitat econòmica: pès específic important a la ciutat mitjana i petita.

• Situada ara als afores de la ciutat : els polígons industrials perifèrics.

El centre administratiu i financer de San Francisco(EEUU )

• Funció administrativa

• Activitat imprescindible : capital de província o d'una nació....

• La superfície destinada a aquesta funció estarà en relació amb la categoriade la ciutat i a les seves necessitats.

Gratacels a Hong-Kong (Xina)

14/11/2012

41

• Altres activitats

• Les funcions educatives, hospitalàries,culturals i de lleure, que són necessitats del ciutadà, troben emplaçament a la ciutat.

– un centre de salut primari, centre educatiu de primària, secundària, se situen al barri, accessibles per als veïns,

– mentre que els grans hospitals (universitats) utilitzats amb menys freqüència o que afecten a una menor població es localitzaran als afores de la ciutat o en llocs molt específics (Son Dureta fins fa poc, Son Llatzer, Son Espases).

El fenomen urbà a escala planetària

Distribució territorial de la urbanització. Contrastos

• L'espai que ocupen els assentaments urbans està augmentant més ràpidament que la pròpia poblacióurbana.

• Es preveu que entre 2000 i 2030, la població urbana del món augmentarà un 72%, mentre que la superfície de les zones edificades on viuen 100.000 o més persones podria augmentar en un 175%.

• El territori ocupat per les ciutats no és, en si mateix, de gran magnitud, si es considera que allotja la meitat de la població mundial.

14/11/2012

42

– Segons estimacions recents, basades en imatges obtingudes per satèl·lit, tots els assentaments urbans(parcs inclosos i zones edificades) cobreixen només un 2,8% de la superfície terrestre del planeta.

– Això significa que aproximadament 3.300 milions de persones ocupen una superfície inferior a la meitat de la d'Austràlia.

– Emperò la creixent taxa d'expansió dels assentaments urbans, així com la localització i la manera en que s'incorporen terres addicionals al perímetre urbà, tenen considerables implicacions per a la població futura, tant d'ordre social com a ambiental.

Población total 2007 (Millones

Población proyección (m) 2050

Tasa 1/2 crecimiento demográfico (2005-2010) %

% población urbana (2007)

Tasa de crecimiento urbano (2005-2010)

Total mundial 66615,9 9075,9 1,1 50 2

RG+D 1217,5 1236,2 0,2 75 0,5

RG-d 5398,4 7839,7 1,3 44 2,5

Países - adelantados 795,6 1735,4 2,3 28 4

AFRICA 945,3 1937 2,1 339 3,2

ASIA 3995,7 5217,2 1,1 41 2,4

EUROPA 727,7 653,3 -0,1 72 0,1

AMERICA LATINA Y CARIBE 576,5 782,9 1,3 78 1,7

AMERICA DEL NORTE 336,8 438 0,9 81 1,3

OCEANIA 33,9 47,6 1,2 71 1,3

se excluyen países exURSS con economías en transición y países y territorios menos poblados

UNFPA. Estado de la población mundial 2007

AFRICA 945,3 1937 2,1 339 3,2A. oriental 301,5 678,7 2,3 23 3,7A. central 115,7 303,3 2,7 41 4,1

A. septentrional 197,7 311,9 1,7 52 2,6A.meridional 54,3 56 0,1 57 1A.occidental 276,1 587 2,3 44 3,7

ASIA 3995,7 5217,2 1,1 41 2,4A.oriental 1540,9 1586,7 0,5 46 2,2(China) 1331,4 1392,3 0,6 42 2,7

A.Sudoriental 570,2 752,3 1,2 45 3A.centromeridional 1661,9 2,495,0 1,5 31 2,5(India) 1335 1592,7 1,4 29 2,3A.occidental 2228 383,2 1,9 65 2,2

ESTADOS ÁRABES 335 598,5 2,1 56 2,8

2007 2050 Taxa ½ c.dem. Tax.urbanit c.tax urb

14/11/2012

43

EUROPA 727,7 653,3 -0,1 72 0,1

E.oriental 294,5 223,5 -0,5 68 -0,4

E.Septentrional 96,4 105,6 0,3 84 0,4

E.meridional 150,2 138,7 0,2 67 0,5

E.occidental 186,6 185,5 0,2 77 0,4

AMERICA LATINA Y CARIBE 576,5 782,9 1,3 78 1,7

Caribe 39,8 46,4 0,8 65 1,3

Centroamérica 151,3 209,6 1,4 71 1,8

A.Sur 385,4 526,9 1,3 82 1,7

AMERICA DEL NORTE 336,8 438 0,9 81 1,3

OCEANIA 33,9 47,6 1,2 71 1,3

Australia-N.Zelanda 24,7 32,7 1 88 1,2

2007 2050 Taxa ½ c.dem. Tax.urbanit c.tax urb

El fenomen urbà a escala planetària

– El creixement en els països en vies de desenvolupament

UNFPA (Fondo de Población de las Naciones Unidas). Estado de la población mundial 2007

http://www.unfpa.org

NIVEL DE URBANIZACIÓN (Tasa %) DE GRANDES REGIONES DEL MUNDO, 1925-

2025

REGIONES 1925 1950 1975 2000 2025

AFRICA 8,O 14,7 25,2 37,9 51,8

AMERICA LATINA 25,0 41,4 61,2 75,3 82,2

AMERICA DEL NORTE 53,8 63,9 73,8 77,2 83,3

ASIA 9,5 17,4 24,7 36,7 50,6

EUROPA 37,9 52,4 67,3 74,8 81,3

OCEANIA 48,5 61,6 71,8 70,2 73,3

TOTAL MUNDIAL 20,5 29,7 37,9 47,0 58,0

Fuente: A. Lattes, 2001

14/11/2012

44

• El 2008, per primera vegada, més de la meitat de la població mundial, 3.300 milions de persones, viu en ciutats.

• Cap a 2030, pobles i ciutats allotjaran gairebé 5.000 milions de persones.

– En comparació, es preveu que la població rural del món disminuirà en uns 28 milions entre 2005 i 2030.

– Això augmentarà el nombre i la proporció de joves a la població urbana.

– La majoria provindrà de famílies pobres, on les taxes de fertilitat tendeixen a ser més altes.

– En conseqüència, a escala mundial, tot el futur augment de la població ocorrerà a ciutats.

– La major part d'aquest creixement del S.XXI ocorrerà als països en desenvolupament

• Es compondrà, en gran manera, de persones pobres.

• excloses de la planificació urbana

– els migrants són rebutjats, o simplement es fa cas omís d'ells, per descoratjar la contínua migració.

• La població urbana de l'Àfrica i Àsia es duplicarà 2000-2030.

• A la regió d'Amèrica Llatina i el Carib continuarà augmentant la població urbana, encara que més lentament.

– Aquesta gran expansió urbana als països en desenvolupament té implicacions mundials.

• Les grans transformacions d'índole econòmica, social, demogràfica i medio ambiental ocorren a les ciutats.

• El que passi durant els pròxims anys a les ciutats del món menys avançat conformarà les perspectives

– de creixement econòmic mundial,

– de mitigació de la pobresa,

– d'estabilització de la població,

– de sostenibilitat del medi ambient

– i d'exercici dels drets humans.

14/11/2012

45

• Mentrestant, la població urbana del móndesenvolupat augmentarà relativament poc: des de 870 milions fins a 1.010 milions de persones.

• L'enorme augment de la població urbana als països més pobres és part d'una "segona ona" de transicions demogràfiques, econòmiques i urbanes, de magnitud i velocitat molt més grans que la primera ona (primera, segona i tercera fase d’urbanització).

• La primera ona de transicions modernes va començar a Europa i Amèrica del Nord a començaments del segle XVIII

– Durant dos segles (1750 a 1950), aquestes regions van experimentar la primera transició demogràfica, la primera industrialització i la primera ona d'urbanització.

– Així van néixer les noves societats industrials urbanes que avui dominen el món.

– El procés va ser comparativament gradual i va

involucrar uns quants centenars de milions de persones.

• En l'últim mig segle (1950), les regions menys desenvolupades van iniciar la mateixa transició. – En la majoria d'aquestes regions va disminuir ràpida i

espectacularment la mortalitat, – es va aconseguir en un o dos decennis el que els països

desenvolupats havien aconseguit en un o dos segles, – els efectes demogràfics d'aquestes reduccions de la

mortalitat van ser de magnitud molt superior.– El procés ha continuat amb un descens de les taxes de

fecunditat, molt ràpidament a l'Àsia oriental i sud-occidental i a Amèrica Llatina, i més lentament a l'Àfrica.

– En ambdues ones, el creixement de la població es va combinar amb canvis econòmics per impulsar la transició urbana.

14/11/2012

46

ESPAÑA:Inmigración

La composición delos inmigrantes ladominan losgrupos de adultosjóvenes (en edadde trabajar), cuyaedad se hareducido con elpaso de los años.Existen diferenciasentre sexos (mashombres)dependiendo delorigen de lainmigración

En los grupos de edad avanzada existediferencia en la estructura de edad entreespañoles e inmigrantes, debido a que losinmigrantes que llegan son jóvenes y aun nohan envejecido.

En las edades infantiles la estructurainmigrante es muy similar a laespañola, empezando adescompensarse en los últimos añosdebido al reagrupamiento familiar y alas mayores tasas de natalidad deestos grupos

ESPAÑA:Inmigración africana i iberoamericana

Existen desequilibrios entre sexos. En general emigran más hombresque mujeres. Esta regla general se pone de manifiesto sobre todo enlos inmigrantes africanos. El caso contrario es el de Iberoamérica, dela que proceden ligeramente más mujeres que hombres.

• 2. La velocitat i la magnitud de la segona ona estan reforçades pels avenços en les tecnologies mèdiques i de salut pública,

– que redueixen ràpidament la mortalitat

– i possibiliten que les persones regulin la seva pròpia fecunditat.

• Avui dia ens enfrontem a un desafiament molt més gran per desenvolupar i adaptar noves formes d'organització política, social i econòmica que satisfacin les necessitats del nou món urbà.

14/11/2012

47

• A Amèrica del Nord i a Europa, la primera ona d'urbanització va durar més de dos segles, des de 1750 fins a 1950:

– la població urbana va passar del 10% al 52%

– i el nombre d'habitants urbans, de 15 milions a 423milions.

• En la segona ona d'urbanització, a les regions menys desenvolupades la població urbana augmentarà

– des de 309 milions el 1950 fins a 3.900 milions el 2030.

– la proporció de població urbana dels esmentats països passarà del 18% a un 56%.

– A començaments del segle XX, les regions desenvolupades del planeta en tenien més del doble d'habitants urbans que les menys desenvolupades

• (150 milions, en comparació amb 70 milions)

– Malgrat els seus nivells d'urbanització molt més baixos, actualment els països en desenvolupament tenen 2,6 vegades més habitants urbans que les regions desenvolupades

• (2.300 milions, en comparació amb 900 milions)

– Aquesta encletxa augmentarà ràpidament en els pròxims decennis.

• A escala mundial, el segle XX (en 100 anys) la població urbana va augmentar

– des de 220 milions d'habitants el 1900 fins a 2.840milions el 2000

• El segle actual, XXI, es produirà un creixement similar en nombres absoluts amb prou feines en quatre decennis (en 40 anys)

– Les regions en desenvolupament, en el seu conjunt, representaran el 93% d'aquest augment

14/11/2012

48

• Àsia i Àfrica

– Entre 2000 i 2030, la població urbana d'Àsia augmentarà des de 1.360 milions fins a 2.640 milions;

– la d'Àfrica, des de 294 milions fins a 742 milions;

– i la d'Amèrica Llatina i el Carib, des de 394 milions fins a 609 milions.

• Com a resultat d'aquests increments, el 2030 els països en desenvolupament tindran el 80% de la població urbana del món.

– set de cada deu habitants urbans del món viuran a l'Àfrica i Àsia.

• Els efectes de la globalització sobre les pautes de creixement urbà marquen una diferència crítica entre les transicions del passat i del present.

• Les ciutats són les principals beneficiàries de la globalització i de la integració progressiva de les economies mundials.

– Les persones van darrere les ocupacions, les quals són el resultat de les inversions i les activitats econòmiques, i aquestes, majoritàriament, estan cada vegada més concentrades en zones urbanes dinàmiques, grans i petites.

• Molt poques ciutats dels països en desenvolupament generen suficients ocupacions per satisfer les demandes de les seves creixents poblacions.

• Entre els marginats hi ha els grups tradicionalment sotmesos a exclusió social i econòmica, per exemple, les dones i les minories ètniques.

14/11/2012

49

– El creixement massiu del nombre d'habitants urbans, afegit al persistent subdesenvolupament i a l'escassetat d'ocupacions urbanes, creen condicions de misèria i indigència pitjors que les descrites per Charles Dickens durant la Revolució Industrial.

• No obstant això, en general els migrants del camp a la ciutat prefereixen la seva nova vida a la que van deixar enrere (pasteres, cayucos).

El futur del creixement urbà: taxes, acceleració i magnitud

• En els últims 30 anys, l'atenció del públic i dels mitjans de comunicació ha estat centrada en dos patrons: – la velocitat del creixement urbà a les regions menys

desenvolupades

– i l'expansió de les megaciutats (amb 10 milions de persones o més).

• Actualment, mantenir l'atenció només en aquests dos aspectes pot ser enganyós.– El fons de la qüestió ja no és l'alta taxa de creixement de

les ciutats, sinó la magnitud absoluta dels increments, especialment en Àsia i l'Àfrica.

El fenomen urbà a escala planetària

Les Megaciutats

14/11/2012

50

• Actualment, resideix a les megaciutats (+ 8M, ONU)

– un 4% de la població del món

– i un 9% de tots els habitants urbans.

• Les megaciutats són una porció important del món urbà,

– però probablement no s'expandiran ràpidament dins d'un futur previsible.

– Moltes de les majors ciutats del món -entre elles, Buenos Aires, Calcuta, Mèxic D.F., Sao Paulo i Seül- en realitat estan perdent població i no guanyant-la i són poques les que s'apropen a la mida que van pronosticar per a elles els catastrofistes en el decenni de 1970.

• Es cert que algunes de les megaciutats on regna la pobresa van créixer molt ràpidament en els últims 30 anys, però es consideren cada vegada més com a excepcions.

– Entre les 20 megaciutats avui existents, només sis van créixer amb taxes superiors al 3% anual en els últims 30 anys.

– Les altres van experimentar més aviat un creixement moderat o sota.

– Es preveu que en els pròxims deu anys, només Dacca i Lagos creixeran a taxes superiors al 3% anual;

– unes altres sis ciutats ho faran a taxes inferiors a l'1%.

14/11/2012

51

Població a Megaciutats 09-01-2007

36 megaciutats amb + de 500M

http://www.portalplanetasedna.com.ar/ciudades.htm

1. Tokyo-Yokohama, Japón 33,200,000

2. Seúl, Corea del Sur 23,100,000

3. Nueva York, Estados Unidos

21,800,000

4. Bombay, India 21,100,000

5. Delhi, India 20,800,000

6. Sao Paulo, Brasil 20,300,000

7. Ciudad de México, México 19,231,829

8. Shanghai, China - 18,600,000

9. Los Ángeles, Estados Unidos -

17,900,000

10. Jakarta, Indonesia 16,900,000

11. Osaka-Kobe-Kyoto, Japón -

16,600,000

12. El Cairo, Egipto - 15,800,000

13. Calcuta, India - 15,400,000

14. Manila, Filipinas - 15,200,000

15. Karachi, Pakistan- 14,600,000

16. Daca, Bangladesh-

17. Buenos Aires- Argentina

13,600,000

13,500,000

18. Moscú, Rusia 13,400,000

19. Pekín, China 12,600,000

20. Río de Janeiro, Brasil 12,200,000

14/11/2012

52

21. Teherán - Irán 12,000,000

22. Londres, Reino Unido -

11,900,000

23. Estambul, Turquía – 11,600,000

24. Lagos, Nigeria

25. Shenzhen, China

11,300,000

11,200,000

• http://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html. Llistat de les 473 aglomeracions del món de més de 1 M d’habitants

• http://www.portalplanetasedna.com.ar/ciudades.htm

• http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=428771: les 50 del món

• Grans aglomeracions– Riquesa absoluta

– Pobresa absoluta

• Pols d’atracció vida econòmica, política i social

• Països en vies desenvolupament. Problemes:– Transport deficient

– Manca d’infrastructures

– Escassetat vivendes

– Inseguretat ciutadana

– Dificultat accés aigua potable

– Barris marginals

– Polució atmosfèrica

• La meitat de les ciutats de més de 10M es troba a Àsia

• Àfrica no es queda enrera– Kinshasa i Lagos ha augmentat 40 vegades des de 1950

14/11/2012

53

• ONU, 2020

– Pobresa afectarà a 55% població urbana mundial

– 78% habitants de les ciutats d’Àfrica subsahariana

– Sols a 5 de les grans metròpolis del S. Àsia (Karachi, Mumbai, Delhi, Calcuta i Dacca)

• 15000 comunitats barris marginals

• 20M habitants

• Un dels grans reptes és la reducció de la contaminació ambiental.

– Cimera de Copenhaguen desembre 2009

– Río+20 2012

Fuentes

Manuel Valdés Pizzini (Notas de clase)

Carlos A. de Mattos (Pontificia Universidad Católica de Chile)

http://www.bancomundial.org/

www.bancomundial.org/urbano

Organización de Naciones Unidas

El fenomen urbà a escala planetària

Les ciutats mitjanes i petites

14/11/2012

54

• La meitat del món urbà viu a ciutats petites

– Si bé les ciutats de menor mida apareixen amb menys freqüència a les notícies periodístiques,

• un 52% de la població urbana del món continua vivint en assentaments que tenen menys de 500.000 persones.

• en els últims decennis les ciutats petites sempre han tingut més de la meitat del total de la població urbana.

• Les ciutats més grans van augmentant lentament al llarg del temps la seva proporció en la població urbana total,

• Dins d'un futur previsible, continuaran predominant les ciutats de menor mida.

–es preveu que entre 2005 i 2015 els correspongui més de la meitat del creixement urbà mundial.

• A les ciutats mitjanes i petites

• solen disposar de major flexibilitat quant a la superfície disponible per a la seva expansió i atreuen inversions i poder de decisió.

– Tenen més problemes sense resoldre i menys recursoshumans, financers i tècnics a la seva disposició.

– Les ciutats més petites- especialment, les que tenen menys de 100.000 habitants- tenen notables manques en matèria d'habitatge, transport, aigua corrent, eliminació de residus i altres serveis (països en vies de desenvolupament).

14/11/2012

55

• Les condicions de vida dels pobres en aquestes ciutats són com les dels camperols pobres.

– La situació greu en el cas de les dones, qui suporten una càrrega desproporcionada per les necessitats de la llar en matèria d'aigua, sanejament, combustible i maneig de residus.

• Les ciutats més petites poden beneficiar-se de la tendència mundial a la descentralització política i administrativa

– Noves oportunitats perquè cada govern local exhibeixi els seus avantatges, i atregui així les inversions i l'activitat econòmica.

El fenomen urbà a escala planetària

Els països emergents

• La regió d'Amèrica Llatina i el Carib, en comparació amb altres regions menys desenvolupades, – va experimentar una transició precoç i ràpida.

• Amèrica Llatina és la regió més urbanitzada del món en vies de desenvolupament, amb tres quartes parts de la seva població vivint en ciutats.

• Els creixents nivells d'urbanització són conseqüència de l'increment natural de la població urbana i de la migració de la població rural a les ciutats.

• (NATALITAT+INMIGRACIÓ)

• Cinc de les trenta ciutats més poblades del món es troben a Amèrica Llatina (Buenos Aires, Sao Paulo, Rio de Janeiro, Ciutat Mèxic i Lima).

14/11/2012

56

– En 2005, un 77% de la població de la regió es definia com a urbana i un percentatge de la seva població superior al d'Europa vivia a ciutats de més de 20.000 habitants.

– La transició urbana en aquesta regió ha avançat malgrat polítiques de tall antiurbà.

– En general, la transició urbana ha tingut un efecte positiu sobre el desenvolupament. Però si s'hagués adoptat una actitud proactiva davant l'inevitable creixement urbà, s'haurien minimitzat moltes de les seves conseqüències negatives, en particular la formació de tuguris i la falta de serveis urbans per als pobres.

•El model vigent de les actuals ciutats està conduint a catàstrofes socials, econòmiques, polítiques, culturals i ambientals que donen l'aparença d'una crisi total del desenvolupament urbà, amb conseqüències nefastes per a l'individu, la societat i la natura.

• Avui, les ciutats de Llatinoamèrica alberguen el 75% de la població, el 33% de la mateixa no té llar i del 30% al 50% viu en àrees marginals.

• El desequilibri entre el creixement vertiginós de la població i la distribució inequitativa de la riquesa són generadors dels majors problemes dels assentaments humans: – la urbanització – i la marginalitat.

• Així el model de producció econòmic ha determinat el paisatge urbà, tot això sense una planificació urbana estructurada.

• En conseqüència. – Les ciutats llatinoamericanes presenten una limitada

sostenibilitat.

– La seva petjada ecològica és de desequilibri, de saqueig, de destrucció, d'abús i desús.

• Les ciutats segueixen el seu curs en vies de desenvolupament, principalment accelerat per les pressions immobiliàries, on moltes d'elles es perfilen com a grans metròpolis en expansió, sense estudis ambientals ni planificacions adequades, el que condueix a la destrucció de la qualitat de vida de la ciutat,

• és aquí, on es fa primordial la planificació "sostenible", tòpic abordat ja en les ciutats d'altres continents.

14/11/2012

57

• Indubtablement, és a Àsia i a l'Àfrica on el fenomen (creixement de les ciutats, a tots els nivells i tamanys) té major prominència

– a causa de la gran magnitud de les seves poblacions

– i a les seves perspectives d'enorme creixement urbà.

– El 2005, el nivell d'urbanització a Àsia era del 40% i a Àfrica, del 38%.

• Els Estats àrabs N. Àfrica i de l'Àsia occidentalpresenten una àmplia gamma de nivells d'urbanització i predominen els que estan en una etapa intermèdia.

Creixement demogràfic per alta natalitat

• Cal tenir en compte que encara que avui dia són pautes superades, fins a mitjans dels anys seixanta les famílies magribines, per exemple, comptaven amb una mitjana entre 7 i 8 fills, mentre que en l'actualitat són dues vegades menys nombroses gràcies als programes de planificació familiar empresos el 1964 a Tunísia, 1966 al Marroc i, més tard, el 1984, a Algèria.

• El retard en Algèria es va deure a la política natalista del president Houari Bumedian que declarava que «la millor píndola (antoconceptiva) és el desenvolupament », seguint així els pressupostos marxistes basats en la idea que el desenvolupament de l'aparell productiu precedeix al de les estructures familiars.

14/11/2012

58

• Els beneficis econòmics de les fonts hidrocarburs d'aquest país li van permetre mantenir aquesta política fins al «contraxoc» petrolier de principis dels anys vuitanta quan al seu successor Chadly Benyedid li va correspondre posar en pràctica una dràstica campanya per a la limitació de naixements.

• En conseqüència, els anys noranta del segle XX va ser la dècada on el grup d'edat entre 20 i 29 anys va tenir el major pes relatiu dins de la població adulta en tota la història del Món Àrab.

• Així mateix, cal tenir en compte que aquest pes no només és major que en el passat sinó major també que ho serà en el futur, per això constitueixi una categoria social capaç de representar un poderós canvi generacional perquè es donen les condicions demogràfiques i sociològiques per a això.

• Un altre factor de gran rellevància és que aquest fenomen demogràfic s’ha vist acompanyat d'un procés d'urbanització accelerat i gairebé sense estructuració, amb índexs de urbanització compresos entre el 50 i el 70 per 100.

•

• En tots els països magribins

– han sobrepassat recentment el llindar d'un habitant urbà cada dos habitants,

– i en general els índexs d'urbanització dels països àrabs giren al voltant del 50-70%,

– excepte en els Estats petroliers del Golf on els índexs arriben a xifres record.

• L'anomenada «explosió urbana» arrenca del període colonial,durant el qual es experimentar grans moviments de èxode rural, i esva reforçar després de les independències resultat de diversosfactors com:

– un menor control dels desplaçaments (Marroc)– o per la posada en marxa de polítiques industrialitzants (Algèria,

Síria),– o com a conseqüència de conflictes regionals que han aportat a la

ciutat grans onades de refugiats: cas dels palestins a Síria, Jordàniai Líban.

• Tot i que la complexitat de les evolucions històriques, els diferentsnivells de desenvolupament econòmic, les diverses orientacions deles polítiques nacionals de planificació, el paper de vegadesdeterminant de certes minories ètniques, religioses o financeres estradueixen en una gran gamma de situacions segons es tracti d'unspaïsos o altres, en termes generals podem identificar, fruit del'articulació del creixement demogràfic i urbà, un nou irellevant actor àrab: la joventut urbana

14/11/2012

59

– Els centres urbans dels estats àrabs dominen les economies de la majoria d'aquests països

– La migració del camp a la ciutat continua sent abundant en alguns d'ells.

– Si s'agrega el creixement vegetatiu en alguns casos es generen altes taxes de creixement urbà.

– Les polítiques oficials són hostils a la migració i això contribueix a la limitada existència d'habitatges per als pobres urbans, que sovint s'ubiquen en assentaments marginals precaris

– En aquesta regió, com en les altres, l'absència d'una planificació prèvia del creixement urbà augmenta la densitat i la formació de tuguris.

• Malgrat que la regió de l'Àfrica al sud del Sahara és la menys urbanitzada, té ja una població urbana de la mateixa magnitud numèrica que la d'Amèrica del Nord.

• Recentment, el ritme de creixement urbà s'ha mitigat, a causa d'un creixement econòmic més lent i menors taxes de creixement vegetatiu, així com algun grau de migració de retorn al camp.

• No obstant això, es preveu que durant diversos decennis en aquesta regió es produiran les més altes taxes de creixement urbà del món, – basat en altes taxes de creixement vegetatiu.

14/11/2012

60

• Algunes característiques de la migració i la urbanització a l'Àfrica al sud del Sàhara són úniques;

– per exemple, el predomini de ciutats més petites

– la baixa densitat de població

– l'alta prevalença de la migració circular o iterativa

– i els vincles amb el VIH

– En algunes parts de la regió, el factor primordial de la urbanització és el desplaçament forçat de poblacions a causa de sequeres, fams, conflictes ètnics, disturbis civils i guerres.

– En els últims anys, moltes ciutats han perdut els seus tradicionals avantatges respecte a les zones rurals en els àmbits social i de la salut.

– Un dels desafiaments més manifestos que enfronta la regió és l'empobriment de la vida urbana.

• Malgrat tot el que hem esmentat, gran part de la migració a les zones urbanes ha tingut efectes positius sobre l'economia i sobre els propis migrants.

– Molts són comparativament pobres, especialment a la seva arribada, però en general expressen la seva preferència per la ciutat.

– Si es prenen en compten els recursos, les limitacions i les oportunitats, les decisions dels migrants són racionals

– Els que viuen en la pobresa rural

• estan menys concentrats i són menys visibles.

• manquen de potencial per mobilitzar-se i per plantejar exigències polítiques.

14/11/2012

61

• La vasta i heterogènia regió d'Àsia i el Pacífic conté algunes de les economies majors i més riques, així com algunes de les més petites i més pobres.

• Hi habiten les tres cinquenes parts (3/5) de la població mundial i la meitat de la població urbana (1/2)

• Allà s'ubiquen onze de les ciutats més grans del planeta.

• La població urbana d'Àsia i el Pacífic s'ha quintuplicat (x5) des de 1950,

– però els nivells d'urbanització són baixos a gairebé a tots els països

• La Xina i l'Índia, conjuntament, acullen un 37% del total de la població mundial

– Importància crítica per al futur de la humanitat.

– Les zones urbanes de l'Índia tenen menys del 30% del total de la població nacional.

– Se preveu que aquesta proporció arribarà al 41% el 2030.

• Aquest nivell, relativament baix, es deu, en part, a una rigorosa definició nacional del terme "urbà" (per exemple, s'exclouen les zones periurbanes).

• Fins i tot amb aquesta definició, es preveu que el 2030 hi haurà uns 590 milions d'habitants urbans.

– El creixement vegetatiu és el principal factor del creixement urbà a l'Índia.

– L’ocupació al sector estructurat de l'economia és limitada

• gran part de la mà d'obra urbana treballa al sector informal

• els inmigrants acudeixen a les ciutats més grans a la recerca d'avantatges, oportunitats i comoditats.

– A les ciutats petites, més pobresa que a les ciutats amb

més d'un milió d'habitants o les de mida intermèdia

14/11/2012

62

• Xina

– Entre 1949 i 1978 es va controlar rigorosament la mida de la població urbana i la residència a les ciutats era privilegi d'una minoria.

– Polítiques econòmiques posteriors van afavorir la migració cap a la costa

• A centres urbans en ràpid creixement, a zones econòmiques especials.

• La ubicació a prop de la costa de moltes d'aquestes ciutats és causa de preocupació

– efectes de l'escalfament climàtic mundial sobre les costes de baixa altitud.

• Flexibilització de les restriccions a la migració interna i disminució del prejudici oficial contra les ciutats

– Motor del ràpid creixement econòmic de la Xina

– Xina és un important centre manufacturer mundial• fàbriques ubicades a les ciutats

– S’han ampliat les disparitats econòmiques entre el camp i la ciutat

– Segons les projeccions, en un decenni 870 milions d'habitants, més de la meitat de la població de la Xina, residiran a ciutats (660).

– De les 139 ciutats que el 2005 tenien 750.000 o més habitants

• 9 tindran el 2015 més de 5 M d'habitants.

– La Xina està avui en la transició urbana.

– Baixa taxa de fecunditat urbana

• resultat de polítiques de planificació de la família

• creixents costos de l'educació

• i canvi en les aspiracions dels habitants urbans sobre el mode de vida

– La migració del camp a la ciutat ( i no el creixement vegetatiu) ha estat un factor contribuent al creixement urbà molt més important a la Xina que a la majoria dels altres països en desenvolupament.

14/11/2012

63

– Segons estimacions oficials, cada any uns 18 milions de persones migren des del camp a la ciutat

• amb un predomini dels homes

• l'escala i la velocitat de la transformació urbana no tenen precedents

• problemes mediambientals i socials.

• Als països en desenvolupament

– el creixement de les ciutats durant la "segona ona" està impulsat per taxes de creixement vegetatiu

– més altes que les existents a Europa i Amèrica del Nord en el punt culminant dels processos d'urbanització.

• Les investigacions més recents que separen el creixement vegetatiu dels altres components del creixement urbà mostren

– que la contribució del creixement natural és d'un 60%

– el 40%: combinació de migració i re-zonificació territorial

CONCLUSIÓ

– A mesura que els països tenen major predomini urbà

• augmenta la proporció de residents urbans que contribueixen al creixement natural.

• com més alt és el nivell d'urbanització d'un país, més petit és el nombre de migrants del camp a la ciutat

14/11/2012

64

• Les experiències són molt diferents d'un país a l'altre en la proporció atribuïble al creixement natural o vegetatiu.

• A l'Índia, entre 1961 i 2001, entre un 51% i un 65%.

• A Amèrica Llatina, un 65% actualment– malgrat les pronunciades reduccions de les taxes de

fecunditat, especialment en zones urbanes.

• A Xina el factor predominant del creixement urbà no és el creixement natural sino la migració.

• Donada la major importància del creixement vegetatiu i el fracàs de les polítiques contra la migració

– el mitjà per reduir la taxa de creixement urbà és la disminució de les taxes de fecunditat

– les altes taxes de fecunditat a les zones rurals solen ser el factor de la migració rural-urbana

• En conseqüència, les polítiques encaminades a frenar el creixement urbà haurien de fer més atenció als factors positius que incideixen en la disminució de la fecunditat:

– el desenvolupament social

– les inversions en salut (salut reproductiva) i educació

– l'ampliació de l'autonomia de la dona

– Sorprèn l'escassa influència d'aquest enfocament en les polítiques públiques, en contrast amb l'enfocament predominant orientat a contenir la migració.