LA COSTA BRAVA A PEU

20 itineraris

Col·lecció: Azimut - 91

SERGI LARA

Primera edició: juny del 2007

Edita: Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 25 91

Fax 977 61 43 57

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

Fotografi a de la portada: excursionistes arribant

a la cala del Crit (Sergi Lara)

© del text i de les fotografi es: Sergi Lara

© de l’edició: Cossetània Edicions

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: NG – Nivell Gràfi c

ISBN: 978-84-9791-280-8

Dipòsit legal: B-33.908-2007

INTR

OD

UC

CIÓ

Cala del Vigatà (Sant Feliu de Guíxols).

4

La Costa Brava a peu

“Saps el país dels tarongers en fl or? Entre el fullatge obscur bulla el fruit d’or. Allí es fa el llorer altiu, la murtra suau

gronxats pel dolç aureig sota el cel blau. No saps on és?... Allí. Volguessis mon aimat, anar-hi amb mi.”

GOETHE. Traducció de J. MARAGALL

PresentacióLa Costa Brava és un dels destins turístics més importants

del món, però, paradoxalment, també és un dels territoris que concentra un patrimoni humà i paisatgístic de primera línia mundial. Aquesta realitat, la que té a veure amb la natura, els assentaments històrics i, en defi nitiva, amb el paisatge en tota la seva dimensió, esdevé un valor afegit que ara per ara segueix mantenint-se en un segon pla respecte dels grans centres turís-tics d’acollida. La concentració d’hotels, apartaments i xalets ha aconseguit en poc més d’un quart de segle aniquilar el paisatge físic i humà tal com s’havia conegut fi ns més o menys els anys cinquanta del segle XX. Les imatges en blanc i negre dels antics pobles de pescadors, reconvertits en paradigma de paradís mediterrani modern, ja són un llegat que únicament podem re-cuperar a les hemeroteques. La transformació paisatgística ha estat notable, però no negarem que ha suposat un fet inevitable per tal d’assegurar el desenvolupament econòmic. Aquest fet, la creació de grans complexos residencials en temps de buits legals i de nul·la consciència ecològica, toca ara gestionar-lo de la millor manera amb un pensament clar i contundent: la preservació del paisatge no sols és un deure que ha de complir i fer complir tota administració pública, sinó un dret que qualsevol ciutadà del planeta ha de reclamar i denunciar.

El futur de la Costa Brava estarà per resoldre mentre els de-sastres urbanístics estiguin encara per sobre de la preservació del paisatge i dels ecosistemes naturals, tant litorals com de les terres interiors. Últimament, la defensa d’aquest patrimoni de valor incalculable ha aixecat veus que proposen la preservació global del territori, principalment de les comarques empordane-ses. En aquest sentit, els amants de l’Empordà romàntic pretenen de bona fe impulsar una nova projecció internacional amb afi r-macions com que és “la Toscana catalana”. Des del meu humil punt de vista, l’Empordà no només és molt millor que la famosa regió italiana de la Toscana quant a diversitat paisatgística, sinó que el seu gran futur vindrà quan el terme Empordà-Costa Brava sigui identifi cat com a marca pròpia d’alta qualitat. Una qualitat

INTRODUCCIÓ

5

Sergi Lara

que no sols ha de venir de la mà de la gastronomia o dels grans centres “resort”, com molt bé ho estan treballant els principals agents econòmics. El veritable futur rau en el patrimoni, en la redescoberta de racons en alguns casos encara en estat sal-vatge i en la redescoberta d’assentaments on l’ésser humà va establir-se molts segles enrere, justament gràcies a la riquesa ecològica i paisatgística. En defi nitiva, cal transitar a peu pels itineraris proposats en aquesta guia per adonar-nos del pes geo-estratègic d’un territori incomparable, que disposa de la millor porta d’entrada a la monumental ciutat de Girona.

Distribució geogràfi caLa singularitat geogràfi ca de l’Empordà i de la Costa Brava

radica en un aspecte fonamental: l’encaix de la península Ibèrica i el plegament de la serralada dels Pirineus. D’aquesta manera, Ibèria, Pirineus, Europa i Mediterrani són els quatre pilars per entendre l’origen i la raó d’aquests valors. Si volem concretar una mica més el marc geogràfi c, cal establir una divisió en dos sectors. El sector nord s’estendria des de la frontera amb França fi ns al massís del Montgrí, és a dir, des dels contraforts més ori-entals dels Pirineus fi ns a la vall del riu Ter, abraçant tota l’ampla plana que es correspondria amb els límits de la comarca de l’Alt Empordà. El sector sud, per contra, quedaria fi xat des de l’es-mentat curs del riu Ter fi ns a la desembocadura del riu Tordera, i integraria els massissos més septentrionals de la Serralada Litoral Catalana, tot coincidint amb els límits de la comarca del Baix Empordà i la franja costanera de la comarca de la Selva.

Cala Taballera (Cap de Creus).

6

La Costa Brava a peu

Sector nord

L’anomenada Serra de l’Albera, Parc Natural des de 1986, concentra amb tota probabilitat un dels ecosistemes de mitjana muntanya millor preservats de la serralada pirinenca, amb altituds de mil metres sobre el nivell del mar i dos marcats vessants a banda i banda de la frontera francoespanyola, amb alternança dels boscos de component eurosiberià (rouredes i fagedes) i els boscos més típicament mediterranis (pinedes i suredes). En el nostre recull d’itineraris, només concretem la visita a aquest espai en la seva franja litoral (itineraris 1 i 2), ja que hem reservat la resta de zones per a un futur títol específi c de l’Alt Empordà.

El seguiment de la línia de la costa cap al sud-est ens porta a l’enllaç amb la península del Cap de Creus, espai també amb categoria de Parc Natural des de l’any 1998. En aquest cas, cal contemplar tres àrees orogràfi ques: la muntanya de Verdera (itineraris 3 i 4), la costa entre el Port de la Selva i Cadaqués (itineraris 5 i 6) i la costa entre Cadaqués i Roses (itinerari 7). El fet més destacat a l’extrem on els Pirineus s’enfonsen ma-jestuosament a la Mediterrània és trobar un conjunt excepcional d’afl oraments de les roques més antigues que van emergir des de les profunditats de l’escorça terrestre per efecte del plegament pirinenc. El modelatge posterior a càrrec dels agents atmosfèrics dominants, l’aigua i el vent, ha donat com a resultat un paisatge dramàtic, retallat i trencat, ple de puntes, cales i penya-segats, un paisatge de gran força i puresa amb tres fi tes de visita ine-ludible: el mil·lenari monestir de Sant Pere de Rodes, la vila de Cadaqués i la punta que representa l’extrem més oriental d’Ibèria, on descobrim l’ambientació que va inspirar el mític pintor Salvador Dalí. La referència de l’artista empordanès més universal obliga a recomanar també la visita al Teatre-Museu Dalí de Figueres, la capital de l’Alt Empordà i una base perfecta per planifi car activi-tats i excursions en tot el sector nord de la Costa Brava.

Una mica més al sud, la Costa Brava presenta una dimensió radicalment oposada als espais anteriors. La raó, l’obertura del golf de Roses i la gran plana de sedimentació empordanesa on desemboquen els rius Muga i Fluvià, uns cursos fl uvials de longi-tud petita però d’una remarcable aportació quant a cabals d’aigua dolça. En el centre d’aquest context, la presència del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (itinerari 8) no només esdevé un conjunt de zones humides d’un alt valor ecològic perquè és el destí de bona part de les aus migratòries com a escala entre els continents africà i europeu, sinó perquè representa com cap altre espai la lluita contra l’especulació urbanística. Durant els anys seixanta i primera meitat dels anys setanta del segle XX, la construcció de complexos residencials culminà amb la crea-

7

Sergi Lara

ció de la gegantina urbanització de canals d’Empuriabrava, que justament aprofi ta les condicions d’aquest terreny d’inundació tan fràgil. Amb l’acabament del règim franquista, a fi nal de l’any 1975, s’iniciaven les grans mobilitzacions ciutadanes que no es van aturar fi ns a la declaració de Parc Natural l’any 1983.

En qualsevol cas, la qüestió històrica de més entitat que cal apuntar a banda i banda d’aquest vast espai d’aiguamolls i du-nes és la localització dels dos principals punts d’entrada de les civilitzacions de l’Antiguitat a la península Ibèrica: al nord la vila de Roses i al sud l’assentament d’Empúries, tots dos fundats pels grecs com a colònies, on durant segles s’establí un intens intercanvi comercial que va permetre el desenvolupament cultu-ral dels pobles ibers nadius. Amb tot, la cultura més primitiva ja s’havia manifestat amb una gran força per tot el territori durant el període conegut com l’edat del bronze, amb centenars de monuments megalítics amagats en els llocs més estratègics, els quals són objecte de visita en el marc d’alguns dels itineraris plantejats gràcies a la rehabilitació dels esmentats monuments i a la senyalització dels camins realitzada durant els últims anys. En el nostre treball, tot aquest llegat comporta la promoció del territori com a gran reserva global, aspecte que quedaria simbolit-zat amb la característica silueta del massís del Montgrí i les illes Medes (itineraris 9 i 10), la transició física entre l’Alt Empordà i el Baix Empordà i un futur Parc Natural que, quan quedi vinculat a la resta de parcs descrits (els Aiguamolls de l’Empordà, el Cap de Creus i la Serra de l’Albera), ben segur haurà d’assolir la de-claració de Reserva de la Biosfera a la qual aspira des de fa molt de temps. La paradoxa en aquest sentit és que el reconeixement internacional ja és una realitat que ve donada per la consolidació

Ciutat grecoromana d’Empúries.

8

La Costa Brava a peu

de l’aeròdrom de l’esmentada urbanització d’Empuriabrava com a un dels principals centres de paracaigudisme del món, ja que el marc del golf de Roses estableix la fusió més poètica dels climes, els paisatges i les cultures establertes entre els Pirineus i la Mediterrània.

Sector sud

La millora de la xarxa de senders marcats adquireix en aquest sector un major protagonisme gràcies a la constitució d’equips de treball específi cs que asseguren el manteniment dels itineraris, una tasca cabdal sense la qual no tindria sentit l’elaboració de qualsevol tipus de guia excursionista. El paisatge aquí apareix més amable, recollit i bucòlic, ple de sorprenents racons carregats d’història que conviden a practicar el senderisme entès de la mi-llor manera. D’entrada, a partir de les ribes del riu Ter poblades pels canyissos, ens endinsem a la plana baixempordanesa tot concretant un itinerari de passeig que lliga els més importants nuclis de població amb orígens feudals (itinerari 11), nuclis on contemplem esglésies, castells, torres i places en comunió amb un entorn rural de gran harmonia que l’escriptor local Josep Pla s’encarregà de lloar als quatre vents. Acte seguit descobrim l’entramat de massissos que donen forma a aquesta part de la Costa Brava, i que al cap i a la fi representa la seva imatge més identifi cativa: la imatge dels boscos mediterranis apropant-se fi ns a la línia de la costa, on l’excursionista troba una infi nitat de cales d’aparença virginal. En alguns casos, l’accidentalitat del relleu ha permès mantenir amb gran vigor les seves característiques com a paratges en estat salvatge, si bé sempre amb la presència propera d’algun hotel o xalet reservat per a privilegiats, amb una llarga llista de visitants il·lustres.

Seguint la franja litoral, trobem en primer terme el dominant massís de Begur (itinerari 12), al capdamunt del qual s’erigeix la població que li dóna nom, exemple didàctic de l’amenaça que va representar la pirateria estesa per tota la Mediterrània des de l’edat mitjana fi ns a fi nals del segle XVIII, fet que obligava a un poblament uns quilòmetres terra endins o sobre posicions elevades, així com a la constitució d’una vasta xarxa de torres de guaita. Només algunes poblacions amb categoria de port reial, com va ser el cas de Roses o Palamós, o bé gràcies a l’aixecament d’un potent recinte emmurallat, com és el cas de Tossa de Mar, van enfrontar-se directament als atacs que venien del mar, els més destructius dels quals van ser desencadenats per l’armada francesa en lluita amb l’espanyola pel control del territori nord-català. Assentaments com Begur, Pals, Palafrugell o Calonge, a més d’una llarga llista, van possibilitar el manteni-

9

Sergi Lara

ment durant llargs segles d’un litoral verge que a principis del segle XX quedaria batejat com la Costa Brava. Els barris mariners d’aquestes poblacions, consolidats durant tot el segle XIX, avui dia encara mantenen part de l’essència romàntica, de sa Riera a Calella de Palafrugell, passant per Aiguablava i Tamariu. Una essència que es deu a la riquesa de la costa que simbolitza l’existència del corall vermell als fons submarins.

Des de Palafrugell fi ns a Sant Feliu de Guíxols (itineraris 13, 14 i 16), l’ús dels anomenats camins de ronda que segueixen la línia de la costa ens porten a imaginar, en la mesura de les nostres possibilitats, l’hàbitat primitiu que fou ocupat per primer cop pels pobles ibers i que va servir de refugi als pescadors de totes les èpoques. Alhora, no podíem prescindir del lligam amb les terres interiors, ja que els massissos de les Gavarres i l’Ardenya representen tot un món de matisos sota la coberta del bosc autòcton i de l’autèntica “selva mediterrània”, el bosc de gran densitat d’alzinars i suredes (itineraris 15, 17, 18 i 20). I és justament en aquests massissos amb categoria d’Espais d’Interès Natural (PEIN) on les sorpreses són majors, ja que hi descobrim una geologia particular i uns enclavaments ancestrals. Però malgrat aquesta importància del patrimoni físic i humà, hem d’admetre que ens trobem en el tram de litoral que més ha patit l’especulació urbanística, amb el nucli de Platja d’Aro erigit en cen-tre d’oci i serveis d’una contrada que últimament es promociona al mercat turístic com la Costa Brava Centre. El recull d’excursions queda tancat a l’extrem sud per les poblacions de l’anomenada Selva marítima (itinerari 19), amb Blanes, Lloret de Mar i Tossa

Calella de Palafrugell en dia de temporal.

10

La Costa Brava a peu

de Mar com a principals exponents de la transformació de la Costa Brava en el motor econòmic que és, un conjunt de nuclis turístics de primer ordre que es resisteix a l’extinció de l’esperit mediterrani de les antigues viles de pescadors.

Consells pràctics i seguretat a la muntanyaUn bon estat de forma física i un coneixement del medi per

poder interpretar el terreny sobre un mapa cartogràfi c són els dos elements fonamentals per afrontar amb garanties qualsevol sortida, per fàcil o petita que sigui. Els ritmes de marxa o l’elecció d’un itinerari ja és una qüestió molt personal, però indubtable-ment les decisions sempre han de ser meditades en base a les capacitats i coneixements de cadascú, i no aventurar-se mai a assumir nivells que estiguin per damunt del que és exigible. La consulta de les previsions meteorològiques, les quals de vegades no s’acaben de confi rmar fi ns que no s’està en el destí, és un aspecte que també s’ha de tenir molt present. En aquest sentit, si les condicions no són bones és millor saber recular a temps

1

2

34 5 6

7

8

910

1112

13

1415

16

1718

2019

PortbouColera

LlançàEl Port de la Selva

CadaquésMontjoiRoses

Empuriabrava

EmpúriesL’Escala

L’Estartit

Sa RieraSa TunaFornells

Tamariu

Calella de Palafrugell

PalamósSant Antoni de Calonge

Platja d’Aro

Sant Feliu de GuíxolsCanyet

Tossa de MarLloret de Mar

Blanes

Castellód’EmpúriesFigueres

Peralada

Banyoles

Girona

Cassà dela Selva

Llagostera

Vidreres

AP-7N-II

AP-7

AP-7

AP-7

N-II

MarMediterrània

Aeroport

Sant PerePescador

Torroellade Montgrí

La Bisbald’Empordà

Pals

Palafrugell

Flaçà

11

Sergi Lara

per estalviar-se patiments. El paisatge i la muntanya sempre hi seran, allà, i no es pot comparar gaudir de les meravelles que ens ofereix la natura durant un dia esplèndid, ja sigui a l’estiu o a l’hivern. També és cert que a la muntanya els canvis meteorolò-gics sobtats no són una excepció, i per això cal estar preparats i disposar tant d’una bona condició física com d’un bon equipament per poder reaccionar de la millor manera.

Abans de la sortida: Federar-se i disposar d’assegurança en alguna de les modalitats contemplades als respectius reglaments de les federacions de muntanya (en el cas català, la FEEC con-juntament amb els clubs o entitats relacionades). Documentar-se bé i tenir previstes les possibles alternatives. Deixar dit el lloc on anem, i si és possible concretar la sortida amb companys d’un nivell o condició semblant.

Equip: Imprescindible portar a sobre una motxilla com a mínim de 30-40 litres. Encara que sigui estiu, no podem oblidar la roba d’abric i la roba contra el vent o pluja. Recanvis de samarreta, pantalons i mitjons són igualment necessaris. Els guants, gorra, ulleres de sol i protecció solar són també imprescindibles per protegir les parts més sensibles. Tampoc no es pot oblidar una bossa amb menjar, així com una ampolla amb aigua o altres líquids (1,5 litres com a mínim). El calçat, sempre molt personal segons les condicions i característiques de l’individu, ha de ser fl exible però amb sola resistent (botes de canya alta, de canya mitjana o sabatilles de muntanya). Per últim, la brúixola, l’altíme-tre, un bon mapa cartogràfi c de la zona i una petita farmaciola són elements que tot bon muntanyenc no pot oblidar o estalviar.

Telèfon d’auxili: Emergències i Bombers (112).Missatge d’alerta telefònic en cas d’accident: Qui s’ha acci-

dentat · Edat i nombre dels ferits · Lloc de l’accident · Estat de consciència · Sagna? · Respira? · Presenta ferida oberta o trenca-ment ossi? · Condicions meteorològiques del lloc de l’accident.

Actuació davant d’un ferit: No precipitar-se · No recriminar una possible negligència · Controlar el pols, nivell de consciència i respiració · Observar els ulls (pupil·les), possibles fractures cervi-cals (sense moure el coll), possibles fractures costals (esquinços i luxacions) i hemorràgies · Posicionament lateral del ferit sense donar-li aigua · Hiperextensió del cap per a la desobstrucció de les vies respiratòries.

Posició davant d’un helicòpter d’emergències: Necessito ajut (dos braços estesos cap amunt en forma de Y-yes). Tot va bé (un braç aixecat amunt i l’altre cap avall creant la forma de N-no).

12

La Costa Brava a peu

COMPARATIVA DELS ITINERARIS

Itinerari Distància Horari Desnivell Nivell

Sector nord

1. La vall de Portbou 15 km 4:30 h 750 m ***

2. La costa de la Balmeta 13 km 4 h 400 m **

3. La muntanya de Verdera I 26 km 7:30 h 850 m ****

4. La muntanya de Verdera II 13 km 4 h 450 m **

5. El Cap de Creus I 16 km 4:45 h 400 m **

6. El Cap de Creus II 17 km 5:15 h 650 m ***

7. La costa de Roses i el cap de Norfeu

28 km 7:45 h 1.050 m ****

8. Els Aiguamolls de l’Empordà 14 km 4:15 h 50 m **

9. El massís del Montgrí 27 km 7:15 h 650 m ***

10. La costa de l’Estartit 13 km 4:15 h 650 m ***

Sector sud

11. La plana del Baix Empordà 14 km 4:30 h 100 m **

12. El massís de Begur 16 km 5 h 500 m ***

13. El cap de Sant Sebastià 11 km 3:45 h 400 m **

14. L’àrea Castell-Cap Roig 17 km 5:45 h 500 m ***

15. La Gavarra marítima I 18 km 5:30 h 450 m ***

16. La Gavarra marítima II 18 km 5 h 150 m **

17. El massís de l’Ardenya I 9 km 3 h 200 m **

18. El massís de l’Ardenya II 12 km 4 h 600 m ***

19. La Selva marítima I 20 km 6 h 650 m ***

20. La Selva marítima II 14 km 4:15 h 550 m ***

Comparativa dels itineraris

13

ELS ITINER

AR

ISSant Pere de Rodes amb la Vall de Santa Creu als peus.

14

La Costa Brava a peu

D’entrada plantegem un tram de sender tècnic sota els imponents penya-segats que cauen al mar des de les altures del puig de Cervera (207 m). Un cop assolida la divisòria muntanyosa de la frontera francoespanyola, només cal fi xar el rumb completament cap a l’oest per ascendir a la talaia del puig de Querroig (637 m) i, fi nal-ment, donar el tomb a la vall amb un descens directe per descobrir l’atractiu curs de la riera de Portbou.

1 LA VALL DE PORTBOU

Fitxa tècnicaItinerari: Portbou · puig de Cervera · coll dels Belitres · coll de laFarella · puig de Querroig · pla del Ras · mas de Budellers · Portbou.Distància: 15 km.Temps: 4 h 30’.Desnivell: 750 m.Difi cultat:Punts d’aigua: Portbou.Accés: La carretera N-260 des de Figueres porta directament vers la vila de Portbou, amb un tram de túnels de recent creació després de passar la població veïna de Colera. En tot cas, també es pot aprofi tar el servei de la línia internacional de ferrocarril que des de Barcelona culmina justament a Portbou.

Estació de ferrocarril de Portbou.

15

Sergi Lara

Port

bou

Puig

de

Cer

vera

(207 m

)

Cap

de

Cer

vera

Cer

vera

Col

l del

sB

elitr

es

Col

l de

laFa

rella

Mas

de

Bud

elle

rsPa

ntà

dePo

rtbo

u

Pla

del R

as

Puig

de

l’Oss

eter

a(5

56 m

)

Puig

del

Fal

có(3

78 m

)

Puig

del

Cla

per

(258 m

) Cap

Mar

cer

Que

rroi

g(6

37 m

)C

oll d

eR

umpi

ssar

Punt

a de

l Fal

cóPu

ig d

e la

Far

ella

(359 m

)

143

Sergi Lara

INTRODUCCIÓ

Presentació ..................................................................4

Distribució geogràfi ca .....................................................5

Consells pràctics i seguretat a la muntanya ...................10

Comparativa dels itineraris ...........................................12

ELS ITINERARIS

1. La vall de Portbou .........................................................14

2. La costa de la Balmeta (de Portbou a Llançà) ..................20

3. La muntanya de Verdera I (l’àrea de Sant Pere de Rodes) ................................................................26

4. La muntanya de Verdera II (les valls de Pau i Vilajuïga) .....34

5. El Cap de Creus I (del Port de la Selva a Cadaqués) ........40

6. El Cap de Creus II (l’àrea del far del Cap de Creus) ..........46

7. La costa de Roses i el cap de Norfeu .............................52

8. Els Aiguamolls de l’Empordà (de Sant Pere Pescador a Castelló d’Empúries) ................................60

9. El massís del Montgrí (de Torroella de Montgrí a l’Escala-Empúries) ..................................................66

10. La costa de l’Estartit ...................................................74

11. La plana del Baix Empordà (de Pals a la Bisbal d’Empordà) ...............................................................80

12. El massís de Begur .....................................................86

13. El cap de Sant Sebastià ..............................................92

14. L’àrea Castell-Cap Roig ................................................98

15. La Gavarra marítima I (l’àrea de Fitor) .........................106

16. La Gavarra marítima II (de Palamós a Sant Feliu de Guíxols) .............................................................112

17. El massís de l’Ardenya I (l’àrea de Sant Feliu de Guíxols) .............................................................118

18. El massís de l’Ardenya II (els Carcaixells i Pedralta) .....124

19. La Selva marítima I (de Blanes a Tossa de Mar) ..........130

20. La Selva marítima II (el massís de Cadiretes) ..............138

ÍNDEX