Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància 2on GEDI 2011Tema 2: LA FAMÍLIA

LA FAMÍLIA

QUÈ ÉS LA FAMÍLIAo Una família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen,

com a mínim, un cop al dia.o Relació entre un o més adultes que tenen la capacitat de tenir cura d’un menor, i per

altra banda, un fill a filla que es vincula a qui té cura d’ell/a, poden ser varius.

ALGUNS TIPUS DE FAMÍLIESo Famílies amb un sol fillo Parelles que es separeno Famílies reconstruïdeso Pares o mares homosexualso Parelles heterosexualso Famílies d’acollidao Famílies adoptiveso Monoparentalso Avis i nets, amb mare adolescent o no.

FUNCIONS BÀSIQUES DE LA FAMÍLIA Satisfacció de les necessitats fonamentals de l'infant per si mateixa o, com

mediadora, amb el suport d'altres institucions sanitàries i educatives. Informe SASI La família és font d'informació i transmissió de valors. La presència constant

dels membres adults de la família, les converses i les conductes permeten als nens adquirir informacions bàsiques que els permeten interpretar la realitat física i social, així com assimilar les creences bàsiques de la seva cultura.

La família actua com a grup de control de manera que ensenya als seus membres a comportar-se de forma socialment desitjable.

La família ofereix models d'imitació i identificació als nens. La família ajuda i ensenya com s'ha de reaccionar i actuar en les situacions

estressants. La família és el nucli social que serveix de descans i lloc per a recuperar-se de

esforços, tensions o problemes que hagin suposat costos per a l'individu. Hi pot descansar tranquil perquè sap que és acceptat sigui quina sigui la seva dificultat.

La família és un lloc de participació activa del nen.

Estils de comportament dels pares i els seus efectes sobre el desenvolupament de la personalitat del nen.

o Dimensions:- Grau de control.- Comunicació pares-fills.- Exigències de maduresa.- Afecte en la relació.

1

Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància 2on GEDI 2011Tema 2: LA FAMÍLIA

TIPUS DE PARES.

A. Pares autoritariso Alt control.o Alta exigència de maduresa.o Baixos nivells de comunicación.o Poc afecte explícit.

Actuacions: o Patrons rígids pre-establerts.o Obediència a la seva autoritat.o Partidaris del càstig.o No faciliten el diàleg.o Els rebutgen com a mesura disciplinària.o Pares restrictius (poca autonomia).o Poc comunicatius i afectuosos.

Conseqüències: o Pobre interiorització de valors ètics.o Baix nivell de locus de control intern.o Poc afectuosos en les relacions amb els iguals.o Poc espontanis.o No es perceben com a responsables de les seves accions.o Baixa autoestima i depenents.o Poc alegres, colèrics, aprensius, irritables.

B. Pares permisiuso Baix control.o Baixa exigència de maduresa.o Alta comunicació.o Alt afecte.

Actuacions: o Actitud positiva cap el comportament del nen.o Fan servir poc el càstig.o Consulten al nen sobre decisions familiars.o No exigeixen responsabilitats ni normes.o Permeten al nen autoorganitzar-se al màxim.o Poques normes que estructuren la vida del nen.o Fan servir el raonament. Rebutgen el control.

Conseqüències: o Problemes per controlar els impulsos.o Dificultats a l’hora d’assumir responsabilitats.o Immadurs.o Baixos nivells d’autoestima.

2

Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància 2on GEDI 2011Tema 2: LA FAMÍLIA

o Són alegres, vitals, creatius, imaginatius.

C. Pares democràticso Alt control.o Alta exigència de maduresa.o Alt nivell de comunicació.o Alt nivell d’afecte.

Actuacions: o Pares afectuosos.o Reforcen el comportament del nen i intenten evitar el càstig.o Sensibles a les peticions d’atenció del nen.o Tendència a dirigir i controlar al nen, sent conscients dels sentiments i capacitats.o Raonen les mesures disciplinàries.o No es rendeixen als capricis dels nens.o Poden canviar de postura al escoltar els arguments del nen.o Plantegen al nen exigències de maduresa i independència adequades a la seva edat.

Conseqüències: o Nivells alts d’autocontrol i autoestima,o Capaços d’afrontar situacions noves amb confiança i iniciativa.o Normalment acaben el que començen,o Són nens interactius i hàbils en les relacions.o Independents i afectuosos.o Interioritzen els valors ètics sense la por al càstig (locus de control intern).

LA SOCIALITZACIÓ DE LES EMOCIONS EN LA FAMÍLIA: TRES VIES Expressió emocional en la família Interaccions en el context de l’afecció L’educació emocional directa intencionada

Expressió emocional en la família: intervenció indirecta Proporciona i regula les oportunitats per a experimentar i compartir emocions. Expressió d’emocions positives = capacitat d’autocalmar-se, competència social. Expressió d’emocions de tristor = tristor i còlera, manca d’empatia, dificultats

per a expressar i regular les emocions

Interaccions en el context de l’afecció Segur: regulació dels estats afectius. Els estats emocionals poden canviar-se. Ambivalent: genera impulsibilitat i indefensió. Alts nivells d’emocionalitat

negativa, por, colèrics i tristos. Evitatiu: emmascarament de l’expressió. Eviten iniciar les interaccions.

3

Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància 2on GEDI 2011Tema 2: LA FAMÍLIA

L’educació emocional directa intencionada: 2 dimensions L'acceptació/evitació de les emocions infantils per part dels pares. El grau en ofereixen suport per afrontar la situació i l’emoció

Estratègies parentals negatives: minimització/evitació Ignorar, llevar importància per a fer desaparèixer l’emoció negativa. Por a perdre el control Abusen de la distracció i l’humor Perden una bona oportunitat per a treballar els sentiments que provoquen les

emocions. Missatge: allò que et passa no és important.

Estratègies parentals negatives: evitació/càstig L’amenaça, el càstig o la burla. Pensament de que les emocions negatives suposen mal caràcter o debilitat. Són intents de cridar l’atenció i manipular. Reprimeixen i castiguen l’expressió emocional Els infants aprenen que les seves emocions són dolentes, qui l’estima es burla.

Estratègies parentals negatives: deixar fer Accepten incondicionalment l’expressió emocional dels seus fills. No ofereixen estratègies per a fer front a les emocions Ni marquen límits a la manifestació conductual de les emocions. Els infants no aprenen a regular les seves emocions, no saben calmar-se.

Estratègies parentals positiva: educació emocional Consciència dels propis estat emocionals i dels de les persones amb les que

interactuen. Totes les emocions són útils per a créixer. Tothom té raó per a les seves emocions. Nomenar les emocions ens fa reconèixer-les i poder regular-les. Posen límits a la manifestació de la conducta Infants competents socialment.

CRITERIS EDUCATIUS PER ALS PARES I EDUCADORS EN LA RELACIÓ D’AFECCIÓ.

L’estil general educatiu que combina afecte i exigències adequades a l’edat es basa en la: DISCIPLINA INDUCTIVA.

DISCIPLINA INDUCTIVA

Les normes es basen en raons i es consensuen entre qui mana i qui ha d’obeir. Les normes es raonen quan s’exigeixen. Les raons que es donen intenten posar de manifest l’interès de la norma per aquí

ha d’obeir-la. L’autoritat està disposada a canviar la norma si hi han raons per fer-ho.

4

Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància 2on GEDI 2011Tema 2: LA FAMÍLIA

Qui obeeix té dret a discutir la norma i les raons en les que es basa. Les normes han de ser conegudes i predicibles de manera que no estiguin en

continua discussió. Reconeix que finalment la relació adult/infant és necessariament asimètrica i que

l’adult no deu perdre el control. El procés de socialització en les normes va fent cada vegada més autònom als

infants.

5