La fusta

➔ Composició i propietats➔ Procés d'obtenció de la fusta➔ Fustes naturals d'ús habitual➔ Taulons artificials➔ Marcar i serrar➔ Llimada, raspallada i poliment➔ Unions: elements i tècniques➔ El paper

Composició i propietats

Si feim un tall transversal en distingim les següents parts:

1.- Escorça

2.- Líber : capa de fusta més jove i té aigua, sucre i minerals.

3.- Albura

4.- Duramen FUSTA Més bona

ActivitatComenta la duresa, la densitat i la flexibilitat a les

següents il·lustracions, segons sigui fusta clara o fosca.

PROPIETAT 3 = ?

PROPIETAT 2 = ?

PROPIETAT 1 = ?

Composició i propietats

La fusta és un material aïllant i fàcil de polir, però a més té les següents propietats:

Duresa: li permet oposar resistència a ser ratllat o foradat.

Densitat: pot variar de 0,3 a 0,8 kg/dm3

Higroscopicitat: capacitat d'absorbir o desprendre humitat.

Flexibilitat: facilitat per ser corbades.

Les fustes solen classificar-se en dos grans grups:

Fustes toves. Generalment procedeixen d'arbres de fulla perenne, de color clar i fàcils de treballar. Acostumen a ser més econòmiques.

Fustes dures. Generalment procedeixen d'arbres de fulla caduca. Presenten una elevada densitat i són més difícils de treballar, són fosques. Acostumen a ser més cares.

Procés d'obtenció de la fustaLa fusta dels arbres ha de passar per un procés de transformació per poder ser utilitzada. Aquest procés es compon de les fases següents:

1 – Tala: és obtenir el tronc (sense branques)

2 – Trossejament: en un asserrador, es treu l'escorça i es fan les peces comercials.

3- Assecatge: deixar que s'eixugui l'aigua que pugui tenir la fusta. És la fase més important perque no es pudreixi.

-assecatge natural -assecatge artificial

Redacciómínim 5 línies

La tala excessiva d'arbres pot constituir un greu problema mediambiental, s'anomena deforestació

-què és la deforestació? Conseqüències

-la vostra opinió

-Proposa alguna solució.

Mides comercials d'ús habitualUn cop tractada la fusta, comercialment, la podem trobar en diferents formes i mides. Les més comunes són:

ACTIVITAT FUSTA

-Quina forma comercial utilitzaries per...?

1...fer una biga d'una casa ----------

2...fer una taula per estudiar i escriure-----

3...fer les potes de la taula----------

4...per fer la vora de la taula--------

5...'forrar' un moble per millorar la seva estètica

(és un tauler d'un gruix molt petit)-----

ACTIVITAT FUSTA

-Quina forma comercial utilitzaries per...?

1...fer una biga d'una casa ----------TAULÓ

2...fer una taula per estudiar i escriure-----TAULER

3...fer les potes de la taula----------LLISTÓ

4...per fer la vora de la taula--------MOTLLURA

5...'forrar' un moble per millorar la seva estètica

(és un tauler d'un gruix molt petit)-----XAPA

Fustes naturals d'ús habitual

Per escollir correctament una fusta massissa, convé tenir presents tres aspectes:

Propietats

Qualitats estètiques

Cost

Fustes naturals d'ús habitual

Pi És una fusta de color groc pàl·lid, semipesant, tova i fàcil de treballar.

Roure És una fusta molt dura i molt apreciada en fusteria i paviments.

Faig Es pot distingir fàcilment perquè té petites taques. És de color clar, molt dura i bastant flexible.

Noguera És una fusta semipesant i semidura, fàcil de treballar i amb acabats de qualitat. S'utilitza en mobiliari i decoració de luxe.

Teca És una fusta molt dura i amb una capa de resina natural que la protegeix; per això s'utilitza molt en exteriors. Originalment té una tonalitat rogenca.

Taulons artificialsEls taulons artificials són derivats de la fusta. Els trobam

englobats en els següents tipus:

Contraplacats: són plaques compostes per diverses fulles de fustes col·locades amb les vetes de forma perpendicular.

Taulons aglomerats: s'obtenen mesclant restes de fusta capolada amb coles especials. Després es comprimeixen.

Fusta premsada o DM. Es diferencia de l'aglomerat perquè s'utilitza un material diferent, polpa de fusta tova. S'hi fabriquen taulers per posar a la part posterior dels mobles (tablex).

TREBALLAR LA FUSTA

Independentment del tipus de fusta, sempre cal seguir els passos següents:

Marcar serrar polir unir

Marcar i serrarseguir els passos següents:

➢ Marcar la línia amb un llapis

➢ Escollir la serra adequada

➢ Subjectar la peça amb les eines adequades = serjant

➢ Adoptar la postura correcta

➢ Serrar

Marcar i serrarDiferents tipus de serres:

Xerrac Xerrac de beina

Xerrac de punta

Serra de marqueteria

Serra de vogir

Llimada, raspallada i polimentUn cop tallada la fusta, l'anirem desgastant perquè tengui la forma desitjada. Emprarem diferents eines en funció del material a desgastar.

Llimes i raspes

Paper de vidre

Llimada, raspallada i poliment

La diferència entre una llima i una raspa és el gra. Una llima té el gra més fi i per tant desgasta menys.

Amb el paper de vidre trobarem diferents tamanys de gra que ens permetran polir més o menys fi.

Unions: elements i tècniques

Les unions són uns dels aspectes més importants que cal tenir present quan es treballa amb fusta.

Hi ha diferents tipus i formes que es poden convinar.

Unions2 tipus:

FIXES DESMONTABLESClaus Perns o cargols

Coles

Pern i femella

(amb o sense dinaret)

Escaires

Unions:FORMES D'UNIÓ

El paper

El paper és un material tou i flexible en forma de làmina, obtingut a partir de fibres vegetals (cel·lulosa).

El paperGràcies a la seva estructura fibrosa, el paper presenta les

propietats següents:

És bastant resistent a la tracció

Es pot tallar i doblegar fàcilment amb les mans

S'hi pot escriure fàcilment al damunt

El paper

El gramatge és una propietat física que indica la massa (en grams) d'un metre quadrat de paper (g/m2).

Els fols que utilitzam habitualment són de 80 g/m2.