La ii república

Tema 7: “LA SEGONA REPÚBLICA”

Història. 2on Batxillerat

Curs 2011-2012

SITUACIÓ PRÈVIA

• Recordem la situació: - El rei Alfons XIII va forçar la dimissió del dictador

Miguel Primo de Rivera en gener de 1930.- El general Berenguer, nomenat pel rei, va assumir

el govern per dirigir la transició cap a un sistema parlamentari. Aquest període es coneix com a “dictablanda”.

- En agost de 1930 es signa el “Pacte de Sant Sebastià” on republicans, socialistes i nacionalistes preparen l’adveniment de la República.

SITUACIÓ PRÈVIA

• En desembre de 1930, després per tant del “Pacte de Sant Sebastià”, es va produir un intent de cop d’estat republicà per part dels capitans Galán i García Hernández a Jaca (“Aixecament de Jaca”). El cop va fracassar i tots dos van ser afusellats.

• Això va motivar un canvi de govern: Alfons XIII va escollir a l’almirall Aznar com a nou cap de govern en gener de 1931. Aznar va convocar eleccions municipals pel 12 d’abril.

SITUACIÓ PRÈVIA

Els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández. L’almirall Juan Bautista Aznar.

SITUACIÓ PRÈVIA

• Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es van convertir en un plebiscit a favor o en contra de la República; o, del que és el mateix, a favor o en contra del rei Alfons XIII.

• Les forces republicanes van aconseguir la victòria a 41 de les 50 capitals provincials i van guanyar a totes les ciutats grans.

• El primer en proclamar la República va ser l’ajuntament d’Eibar (Guipúscoa), el 14 d’abril. Hores més tard ho van fer València, Sevilla, Barcelona i altres ciutats.

SITUACIÓ PRÈVIA

• Es va convocar un consell de ministres d’urgència i el rei, Alfons XIII, va renunciar al càrrec. Aquell mateix dia va fugir cap a Cartagena (Múrcia) amb la intenció d’exiliar-se a Itàlia.

LLISTAT DE FORCES POLÍTIQUES DURANT LA II REPÚBLICA

• Partits monàrquics o contraris a la República (tots ells de dreta):

- Renovació Espanyola (Calvo Sotelo). Monàrquics alfonsins conservadors.

- Comunió Tradicionalista. Monàrquics carlins.- Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalistes, JONS

(Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo). Feixistes.- Falange Espanyola (José Antonio Primo de Rivera).

Feixistes. [Des del 1934 Falange i JONS es van fusionar: neix FE i dels JONS].


• Partits republicans d’àmbit estatal:- Acció Republicana (Manuel Azaña). Progressistes, demòcrates i

republicans. ESQUERRA- Partit Radical-Socialista (M. Domingo). Socialistes moderats.

ESQUERRA- Al Servei de la República (J. Ortega y Gasset). Progressistes.

ESQUERRA- Partit Radical (Lerroux). Populistes de centre. CENTRE- Dreta Liberal-Republicana (N. Alcalá Zamora). Republicans de

centre-dreta. CENTRE- Partit Agrari. Republicans i demòcrates de dreta. DRETA- Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, CEDA (J.M. Gil

Robles). Republicans de dreta. DRETA


• Partits i organitzacions obreres, partidaris de la República (excepte els anarquistes, apolítics):

- Confederació Nacional del Treball, CNT. (A. Pestaña, F. Montseny). Sindicat anarco-sindicalista. ANARQUISTES- Federació Anarquista Ibèrica, FAI (B. Durruti, F. Ascaso). Grup anarco-comunista. ANARQUISTES- Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE (Indalecio Prieto i Julián Besteiro). Partit marxista reformista. SOCIALISTES- Unió General de Treballadors, UGT (F. Largo Caballero). Sindicat socialista, vinculat al PSOE. SOCIALISTES- Partit Comunista d’Espanya, PCE (J. Díaz i D. Ibárruri “La Pasionaria”). Partit marxista prosoviètic. COMUNISTES- Partit Obrer d’Unificació Marxista, POUM (J.Maurín). Partit marxista trotskista. COMUNISTES


• Partits nacionalistes (partidaris de la República):

- Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià i Lluís Companys). Independentistes catalans d’esquerra.

- Lliga Regionalista [des del 1933, Lliga Catalana](Francesc Cambó). Nacionalistes catalans moderats de dreta.

- Partit Nacionalista Basc, PNB (J.A. Aguirre). Nacionalistes bascos moderats de dreta.

- Organització Republicana Autonomista Gallega, ORGA (Casares Quiroga). Nacionalistes gallecs moderats d’esquerra.

Apartat 1: “La proclamació de la II República i el període constituent”

• Espanya es va quedar en situació de “buit de poder” per la marxa del rei. Va sorgir un govern provisional format per les forces polítiques signants del “Pacte de Sant Sebastià”: republicans de qualsevol tendència, socialistes i nacionalistes.

• El mateix 14 d’abril del 1931 van proclamar la II República Espanyola. El president provisional de la República seria el dretà Niceto Alcalá-Zamora.

• El govern provisional va convocar eleccions a Corts Constituents pel dia 28 de juny.


• Les primeres mesures del govern provisional van ser:

- Declarar una amnistia general pels presos polítics(amnistia vol dir llibertat).

- Declarar les llibertats polítiques i sindicals.

• El dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Francesc Macià, va proclamar pel seu compte la República Catalana, dins d’una “Federació Ibèrica”. Es va saltar els acords del Pacte de Sant Sebastià.

• Enviats del govern provisional van negociar amb Macià que, a canvi de la creació de la Generalitat de Catalunya, va renunciar a la seva República Catalana.


Macià proclamant laRepública Catalana el14 d’abril del 31 al balcó del Palau de la Generalitat de la PlaçaSant Jaume de Barcelona.


• Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny van tenir una gran participació a Espanya (70 %).

- Va guanyar la coalició formada per republicans d’esquerra i PSOE amb 250 diputats de 464.

- Els partits de centre (Partit Radical de Lerroux i Dreta Liberal-Republicana d’Alcalá Zamora) van obtenir 100 diputats.

- La dreta va obtenir només 80 diputats. - ERC va obtenir 30 escons, guanyant les eleccions

a Catalunya, molt per davant de la Lliga.


• El primer president electe de la II República va ser Manuel Azaña, d’Acció Republicana.

• La Constitució del 1931 va ser aprovada en desembre. Era democràtica i molt progressista:

- Sufragi universal masculí per majors de 23 anys.- Contemplava l’existència de governs autònoms.- Poder legislatiu amb una sola cambra, les Corts.- El poder executiu quedava dividit entre el cap d’Estat

(President de la República) i el cap de govern (President del Consell de Ministres).

- Declaració de drets i llibertats.- Estat laic (desvinculat completament de l’Església).

Apartat 2: “La conjuntura econòmica dels anys 30”

• La II República va coincidir amb una greu crisi econòmica mundial, nascuda amb el crack de la borsa de Nova York en 1929.

• A Espanya, però, la crisi no va afectar tant com a altres estats europeus (l’economia espanyola continuava sent massa agrària i endarrerida). La crisi va afectar sobretot en la disminució de les exportacions de vi, cítrics, oli d’oliva, ferro i altres minerals.

• El govern republicà va devaluar la pesseta. Amb aquesta mesura els preus dels productes espanyols eren baixos i molt competitius, però les importacions sortien molt cares.

Apartat 2: “La conjuntura econòmica dels anys 30”

• El problema econòmic més greu durant la II República va ser la desconfiança dels empresaris amb la nova situació política. Es van fer poques inversions i els més rics van depositar les seves fortunes a bancs estrangers.

• La tensió social entre treballadors i empresaris va anar creixent fins a la guerra i va perjudicar molt l’economia.

• A Catalunya es va mantenir la indústria tèxtil i altres indústries més recents, com l’electricitat i el petroli. Els problemes a Catalunya eren l’escassa producció agrària i la manca d’un sector financer propi per la caiguda del Banc de Catalunya en 1931.

Apartat 3: “La Generalitat de Catalunya i l’Estatut d’Autonomia”

• Els partits nacionalistes bascos i gallecs no van tenir grans resultats a les eleccions municipals d’abril del 1931. En canvi, el bon resultat d’ERC, va propiciar la ràpida elaboració d’un Estatut d’Autonomia (una constitució catalana que regulés l’autogovern de Catalunya).

• L’encarregat d’elaborar l’estatut va ser el govern provisional de la Generalitat dirigit pels republicans. El 20 de juny de 1931 es va donar a conèixer un avantprojecte de l’Estatut. Els ajuntaments catalans havien d’aprovar-lo o refusar-lo el mes d’agost. La majoria va donar el sí. Es va aprovar, doncs, l’Estatut de Núria (va ser elaborat en aquest indret del Pirineu).


• L’Estatut de Núria es caracteritzava per:

- La sobirania residia en el poble de Catalunya i la República espanyola havia de ser federal.

- El català seria llengua oficial.

- La Generalitat de Catalunya podria recaptar impostos i ocupar-se de l’ensenyament, la sanitat, la justícia, les obres públiques i tenir la seva pròpia policia.


• L’Estatut no va agradar gens als sectors de la dreta espanyola. A més, la Constitució de desembre no era federalista i imposava l’oficialitat del castellà. Després de moltes discussions, les Corts espanyoles van aprovar un Estatut d’Autonomia català en setembre del 1932.

• L’Estatut definitiu acceptava català i castellà com a llengües cooficials i retallava les competències de la Generalitat reduïdes a l’administració de justícia, una policia pròpia i poques atribucions més.


• El fet de que la majoria d’obrers catalans fossin simpatitzants de la CNT (anarquistes) va fer que no existís cap partit polític obrer com passava a la resta d’Espanya amb el PSOE (els anarquistes eren apolítics). Això afavoria als partits nacionalistes.

• Esquerra Republicana de Catalunya era el partit majoritari des del 1931. El carisma de Francesc Macià i Lluís Companys va aconseguir el recolzament de la petita burgesia barcelonina i de bona part de la pagesia catalana.

• La Lliga Regionalista va perdre força amb la democràcia. Continuava gaudint del recolzament de la burgesia industrial catalana. La Lliga va acceptar la nova legalitat republicana.

• A Catalunya van existir fins a sis partits socialistes o comunistes, però no tenien gaire força. Els més importants van ser el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), marxistes revolucionaris (comunistes) desvinculats de l’estalinisme i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), comunistes prosoviètics.


• Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van ser en novembre de 1932. Va guanyar ERC amb 56 escons d’un total de 85; la Lliga va obtenir 16 diputats.

• El primer president de la Generalitat de Catalunya contemporània va ser Francesc Macià (que va morir en Nadal de 1933); Lluís Companys seria el President del Parlament. La Generalitat, això sí, va desaparèixer en octubre de 1934.

• La Generalitat va crear institucions econòmiques i socials: d’ estadística, caixes d’estalvi, experimentació agrària, contra l’atur, serveis socials... Es van crear escoles, instituts, la UAB, museus, colònies d’estiu, es va publicar el diccionari de la llengua catalana, es van publicar diaris en català, etc.


Lluís Companys (ERC). President del Parlament de Catalunya i de la Generalitat

Francesc Macià (ERC). President de la Generalitat de Catalunya

Apartat 4: “El bienni reformista o bienni d’esquerres” (1931-1933)

• El govern republicà sorgit en desembre de 1931, un cop aprovada la Constitució, estava presidit per Manuel Azaña (Acció Republicana), i estava format per una coalició de republicans d’esquerres i PSOE.

• El seu objectiu va ser engegar tota una sèrie de reformes per tal de democratitzar i modernitzar la societat espanyola.


Manuel Azaña (1880-1940). Primer president de la II República.Llicenciat en Dret, massó, escriptor de prestigi i polític republicà d’esquerres.


• La Reforma de l’Exèrcit: Azaña sabia que la República podria desaparèixer amb un cop militar. L’Exèrcit espanyol tenia excessiva presència a la vida política i calia democratitzar-lo.

- Va reduir el nombre d’efectius i va acabar amb la macrocefàlia(excés d’oficials). També va garantir per llei l’obediència de l’Exèrcit al poder civil.

- Altres mesures van ser obligar als oficials a jurar fidelitat a la República o retirar-se amb el sou íntegre (la meitat ho van deixar), tancar institucions militars conservadores o crear la Guàrdia d’Assalt (una policia militaritzada fidel a la República).

• La reforma militar, lluny de servir els interessos de la República, va enfrontar als militars africanistes amb el nou govern; el cop d’estat del 1936 és la millor mostra.


• La qüestió religiosa: Azaña també va voler limitar el poder de l’Església en la vida social espanyola. La Constitució del 1931 garantia la llibertat religiosa i que l’Església no rebés diners de l’Estat. Es van prendre una sèrie de mesures:

- Dissolució dels jesuïtes (pel seu vot d’obediència al Papa); es van nacionalitzar els seus béns.

- Llei de Congregacions (maig del 1933): l’Estat podia dissoldre qualsevol altre ordre religiós si contrariava a la República; cada ordre tindria uns béns limitats.

• Aquestes mesures i la crema de convents al maig del 31van iniciar tot un seguit de campanyes antirepublicanes per part de l’Església, dirigides pel cardenal Segura.


Francisco Vidal i Barraquer, bisbe català. Es va declarar a favor de la República i de les seves reformes.

El cardenal Pedro Segura, d’ideologia conservadora, va oposar-se a les reformes anticlericals de la República.


• La reforma agrària: l’objectiu d’aquesta reforma era acabar amb el predomini del latifundisme al camp espanyol per millorar les condicions de vida de la pagesia. Espanya tenia 8,5 milions de persones el 1931; més de 4 milions eren pagesos, i més de 2 milions eren jornalers.

- Els primers decrets van ser la prohibició de finalitzar els contractes d’arrendament, l’establiment de salaris mínims i de la jornada laboral al camp de vuit hores.

- La Llei de Reforma Agrària va arribar en setembre de 1932. Es van expropiar molts latifundis per repartir les terres entre els pagesos. L’Estat indemnitzaria als propietaris només en determinats casos. L’IRA (Institut de Reforma Agrària) s’encarregava de tot.

• Els resultats de la reforma agrària van ser limitats. La burocràcia era massa lenta i només 12.000 famílies se’n van aprofitar. La manca de diners per pagar les indemnitzacions i els recursos legals que van presentar els propietaris també van dificultar els repartiments.


• L’obra educativa i cultural:- La República va fomentar una educació universal i

obligatòria(gratuïta), progressista, laica, mixta i estatal.

- Es van crear 10.000 escoles i es va doblar el pressupost en ensenyament.

• També es va potenciar la cultura per apropar-la al conjunt de la ciutadania. Es van finançar “Missions Pedagògiques” on un grup d’intel·lectuals portava les biblioteques, el cinema, la música o el teatre a les zones rurals. Un exemple és la companyia teatral “La Barraca”, de Federico García Lorca.


Imatge del poeta i autor teatral granadí Federico García Lorca (1898-1936). Va ser assassinat pels franquistes al començament de la Guerra Civil per ser homosexual i partidari de la República.


• Les reformes laborals: el Ministre de Treball era el socialista Largo Caballero, que va dirigir una sèrie de reformes per tal de millorar les condicions de treball.

- La Llei de Contractes de Treball regulava les negociacions col·lectives.

- La Llei de Jurats Mixtos permetia l’arbitratge en un conflicte entre obrers i patrons d’un jurat format per representants de totes dues parts.

- Es va reduir la jornada laboral agrícola a vuit hores i es van instituir assegurances socials.

• Però la classe treballadora espanyola va quedar decebuda amb les reformes, que considerava insuficients. Aquest fet va intensificar la conflictivitat sindical durant aquests anys.


Francisco Largo Caballero va ser dirigent del sindicat socialista UGT i, més tard, polític del PSOE. Durant la II República va ser Ministre de Treball i President del govern.Es va oposar a la influènciasoviètica durant la guerra. Va morir a l’exili.


• Els anarquistes van aprofitar la llibertat sindical republicana per propiciar la revolució amb vagues generals i l’establiment de comunes llibertàries (parcel·les de terra o fàbriques administrades cooperativament pels treballadors).

• La FAI de Juan García Oliver, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso encapcelava el sector més radical i revolucionari de l’anarquisme espanyol (el faisme).

• Els incidents més destacats van ser la sublevació de miners de l’Alt Llobregat i l’incident de Casas Viejas (Cadis), al 1933. En tots dos casos els anarquistes van declarar la fi de l’Estat i l’establiment del “comunisme llibertari”. La repressió de la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt va ser molt contundent.

• De la CNT en va sorgir un moviment més moderat i col·laborador amb la República, el trentisme. El van signar 30 dirigents cenetistes, com Àngel Pestaña o Joan Peiró.


L’incident de Casas Viejas (Cadis)es va resoldre amb l’incendi de les cases i l’afusellament dels anarquistes amotinats, per part d’efectius de la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt republicana. Van morir més de 30 homes, entre ells el líder de la revolta, Francisco Cruz, conegut com “Seisdedos”. Aquest succés va ser una de les principals causes de la caiguda del poder de Manuel Azaña.

Apartat 5: “El bienni conservador” (1933-1936)

• El govern republicà d’esquerres tenia dos fronts oberts:

- per un altra costat, els obrers i camperols pobres, molt polititzats i descontents amb unes mesures que consideraven insuficients o que, simplement, no havien modificat la seva situació.

- per un costat els sectors de la dreta espanyola, els rics i poderosos (l’Església, l’Exèrcit i la burgesia agrària), descontents amb les reformes. En agost de 1932 el general Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop d’estat fallit contra la República.

• Davant aquesta situació de descontent general, Manuel Azañava presentar la seva dimissió en juny de 1933. Va dissoldre les Corts i va convocar eleccions generals pel mes de novembre.


• A les eleccions de novembre del 1933 van guanyar els partits de centre i dreta.

• Es va formar un govern de coalició entre el Partit Radical de Lerroux, la Dreta Liberal-Republicana d’Alcalá Zamora, el Partit Agrari i altres grups minoritaris i polítics independents.

• El nou president de la República seria Niceto Alcalá Zamora, i el President del Consell de Ministres, Alejandro Lerroux.

• Els partits més dretans, com la CEDA de Gil Robles (el partit republicà de dretes més radical que de fet va ser el més votat), no va formar part de la coalició, com tampoc els partits monàrquics, dividits entre els alfonsins de Calvo Sotelo (Renovació Espanyola) i els carlins de Comunió Tradicionalista.


Alejandro Lerroux(Partit Radical)

Niceto Alcalá Zamora (Dreta Liberal-Republicana)


• Tampoc en formarien part els grups d’ideologia feixista que tenien cada cop més força: les JONS o la Falange Espanyola de José Antonio Primo de Rivera.

• A més, cal afegir els sector més antirepublicà de l’Exèrcit. En 1933 es creà l’UME (“Unió Militar Espanyola”), organització clandestina de militars dretans contraris a la República.


José Antonio Primo de Rivera (Falange Espanyola) El general José Sanjurjo


Les Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalisteseren un partit polític espanyol nascut en 1931 inspirat en el Partit Feixista italià de Mussolini i en el nacional-socialisme Alemany de Hitler. Nacionalisme espanyol,autoritarisme, partit únic, sindicat vertical ila substitució del concepte “raça” pel catolicisme, eren les bases de la seva ideologia.Els seus líders van ser Ramiro Ledesma (admirador de Hitler) i Onésimo Redondo (catòlic radical). Eren partidaris de la violència; els seus simpatitzants van cometre atemptats contra sindicalistes d’esquerres. Les JONS es van unir a Falange Espanyola en 1934, partit d’ideologiamolt semblant. Falange va néixer en 1933 fundada per José Antonio Primo de Rivera, fill de l’ex-dictador Miguel, ja mort. Ledesma va abandonar FE i de les JONS per discrepàncies amb José Antonio.


Ramiro Ledesma (JONS) Onésimo Redondo (JONS)


• El nou govern republicà conservador tenia un clar objectiu: desmuntar les reformes fetes pel govern d’Azaña; en primer lloc, la Reforma Agrària:

- es van tornar les terres als latifundistes i - es va decretar la llibertat de contractació i de salaris al

camp.• Es va signar un nou concordat amb la Santa Seu on l’Estat

es comprometia a destinar un pressupost anual a l’Església.• Es va amnistiar als militars que van participar al cop

d’estat de Sanjurjo.• Es va reduir el pressupost en educació.• Es va paralitzar el projecte d’Estatut d’Autonomia pel País

Basc.


• Com a resultat del gir cap a la dreta de la política republicana, el PSOE i la UGT es van radicalitzar de la mà de Francisco Largo Caballero, partidari de retornar al marxisme i de no pactar amb els partits republicans d’esquerra. En front de Largo Caballero estava Indalecio Prieto, del sector més moderat del PSOE.

• Els anarquistes i el PSOE van començar a col·laborar iniciant una campanya de vagues contra el govern de Lerroux.

• La CEDA de Gil Robles va aprofitar aquesta situació de desordre per entrar al govern amb tres ministres (1934).


Indalecio Prieto, representant del sector més moderat del PSOE durant la II República

José María Gil Robles, líder de la CEDA, partit que va guanyar les eleccions del 1933


• Les relacions entre el govern de Lerroux i la Generalitat no eren bones. La Generalitat (governada per Esquerra Republicana) va voler reduir un 50% la renda que havien de pagar els rabassaires als propietaris. [El sindicat agrícola “Unió de Rabassaires” era proper a ERC].

• Poc després, el Parlament català va aprovar la “Llei de Contractes de Conreu” (1934), que permetia als pagesos arrendataris accedir a la propietat de la terra que treballaven.

• La Lliga Catalana es va posicionar a favor dels propietaris i va demanar ajut a les institucions espanyoles, que van anul·lar la llei immediatament. La Generalitat no va acceptar aquesta decisió.


• La conflictivitat obrera i pagesa es va accelerar amb l’anomenada “Revolució d’octubre del 1934”. En el moment en que la CEDA va entrar al govern, els miners asturians es van armar i van prendre els ajuntaments i les casernes de la Guàrdia Civil per decretar la fi de la propietat privada i les diferències de classe.

• Es va decretar l’estat de guerra i es va enviar a la Legió, comandada pel general Franco, per acabar amb la situació. La repressió va ser molt dura amb 1.000 miners assassinats i 30.000 detinguts.


Detinguts per la Guàrdia Civil durant la Revolució asturiana d’octubre del 1934


• El conflicte rabassaire va portar al nou president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, a proclamar (per segon cop) la República catalana dins una República Federal Espanyola el 6 d’octubre del 34.

• També es va declarar a Catalunya l’estat de guerra. La rebel·lió institucional, acompanyada de vagues convocades per la Unió de Rabassaires i la UGT, va ser sufocada. Van haver-hi 3.500 detencions, incloent la de Companys.


• La CEDA va adquirir més pes al govern després de la Revolució d’octubre. El govern va decretar una sèrie de mesures:

- suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.- Es van tornar els béns als jesuïtes. - Es va nomenar a Francisco Franco cap de l’Exèrcit - i a Gil Robles ministre de guerra.• Les discrepàncies internes en el govern entre el Partit

Radical (Lerroux) i la CEDA (Gil Robles), les revoltes a Astúries i Catalunya i els escàndols de corrupció al si del Partit Radical van animar al president, Niceto Alcalá Zamora a convocar eleccions per febrer del 1936.


El jove legionari Francisco Franco Bahamonde (1892-1975). Militar gallec, va arribar a ser el general més jove d’Europa (amb només 34 anys) gràcies a les guerres al Marroc. Dirigent de la dretana Acadèmia Militar de Saragossa (que va tancar Azaña), responsable de la lluita contra la Revolució asturianad’octubre del 34 i cap de l’Exèrcit espanyol durant el bienni conservador.

Apartat 6: “El triomf del Front Popular”

• De cara a les eleccions de febrer del 1936 les forces polítiques d’esquerra van unir les seves forces. Aquesta coalició de republicans d’esquerra, socialistes i comunistes va rebre el nom de “Front Popular”.

• A Catalunya es va crear el “Front d’Esquerres”, una coalició dins el Front Popular formada per ERC i la resta de partits catalans d’esquerra. En el seu programa figurava:

- l’amnistia per Companys i la resta de presos polítics,

- el restabliment de l’Estatut d’autonomia o la

- Llei de Contractes de Conreu.


• La dreta va reaccionar creant al seu cop una coalició: el “Front Català d’Ordre”, dirigida per la Lliga Catalana.

• A la resta d’Espanya també es va crear una coalició, l’anomenat “Bloc Nacional”, que aglutinava algunes forces polítiques espanyoles de dreta: la CEDA i els monàrquics alfonsins i carlins (tradicionalistes).

• El Front Popular va obtenir un 48% dels vots; el Bloc Nacional un 46,5%; els partits de centre van obtenir només un 5,4%. L’Espanya rural, la Meseta i el Nord va votar massivament a la dreta; les ciutats i el litoral mediterrani a l’esquerra.

• A Catalunya la victòria del Front d’Esquerres va ser amb un 59%dels sufragis i 41 diputats de 54, en front del 41% de vots amb només 13 diputats del Front d’Ordre.


• Manuel Azaña va tornar a ser nomenat President de la República i el nacionalista gallec Casares Quiroga va ser escollit President del Consell de Ministres.

• El govern quedava format per republicans d’esquerra, sense socialistes ni comunistes (per no molestar a la dreta, que no va pair gaire bé el triomf tan ajustat del Front Popular).

• Les primeres mesures del govern d’esquerres van ser:- Amnistia pels presos polítics (uns 30.000) i readmissió dels obrers

acomiadats durant la Revolució de 1934.- Recuperació de la Reforma Agrària.- Recuperació de l’Estatut de Catalunya i inici d’elaboració

d’ estatuts pel País Basc i Galícia.- Allunyament dels generals més dretans i partidaris d’enderrocar la

República amb un cop d’estat: Franco va ser destinat a Canàries i el general Mola a Navarra (però no van ser destituïts).

Apartat 6: “El triomf del Front Popular”Santiago Casares Quiroga, polític gallec republicà (ORGA).

General Emilio Mola

Mola va ser qui va dirigir el cop d’Estatcontra la República que va significar el començamentde la Guerra Civil. Un accident d’avió va donar a Franco el comandamentde l’Exèrcitnacional.

Va ser President del Consellde Ministres amb la victòriadel Front Popular.


• A Catalunya es va restablir la Generalitat amb Lluís Companys, ja alliberat, com a president.

• ERC i la Lliga Catalana van començar a col·laborar entre ells (podem dir que van apropar-se al centre polític); l’anarquisme català s’allunyava del faisme. Catalunya començava una etapa de certa calma política i social.

• La primera mesura de la Generalitat va ser recuperar la Llei de Contractes de Conreu.


• Amb les eleccions del 36 Espanya va quedar partida entre esquerres i dretes. Les posicions de cada bàndol semblaven irreconciliables. La dreta no va acceptar els resultats electorals:

- alguns sectors de l’Exèrcit van començar a preparar una conspiració contra la República.

- L’Església espanyola no va reconèixer el nou govern d’Azaña.

- Els terratinents es van negar a cedir les seves terres amb la Reforma Agrària.

- La burgesia va treure el capital del país davant la por a una revolució o una guerra.

• A Catalunya, el clima de tensió política i social era inferior al de la resta d’Espanya pel col·laboracionisme de la Lliga amb el govern de la Generalitat i per la moderació dels anarquistes.


• La tensió social anava en augment:- La Falanage Espanyola tenia un protagonisme creixent. Els

falangistes formaren patrulles armades per agredir als líders de l’esquerra i imposar l’ordre i els “bons costums”. Aquesta política planejada per Primo de Rivera va ser anomenada “dialèctica dels punys i les pistoles”.

- A l’altre costat, els sindicats i partits polítics d’esquerra no van parar de convocar vagues i d’impulsar la revolució amb ocupacions de terres. El sector radical del PSOE, dirigit per Largo Caballero es va declarar revolucionari apropant-se al Partit Comunista.

• Molta gent va pensar, a la primavera del 1936, que la guerra civil era inevitable.

La ii república

Education

Transcript of La ii república