La il·lustració científica com a eina de transferència …...amb la taula de llum. • Esbós a...

La il·lustració científica com a eina de transferència de coneixement

[per Meritxell Campos]

1 La il·lustració científica com a eina de transferència de coneixement Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Febrer, 2015

http://pagines.uab.cat/illustraciocientifica/

Què és la il·lustració científica?

Disciplina artística al servei de la ciència, que acompanya el text de qualsevol tipus de

publicació científica.

Funció: informar, explicar i donar instruccions per poder comunicar gràficament allò que

no es pot explicar de manera clara a través de les paraules.

Premisses:

• observació i precisió

• fidelitat amb la realitat, (o una interpretació fonamentada en estudis

d’investigació científica)

• permet mostrar i reconstruir allò que no es veu a ull nu o amb una fotografia, la

qual no pot unir diferents estadis del cicle de vida en un mateix exemplar ni

mostrar amb el mateix detall i precisió diferents plans. Amb la il·lustració es

pretén arribar a l’exemplar model.

• coneixement directe de les tècniques de dibuix (tradicionals i digitals)

• facilita la comunicació d’un text

• ajuda a simplificar i clarificar

• eina per a diferents disciplines científiques

Diferenciació entre il·lustració científica i naturalista




Febrer, 2015


Exponents clau en la història de la il·lustració botànica

Descripció del procés de treball de camp

Sortida al camp i material necessari

• Sortida a camp: la sortida al camp és imprescindible en la il·lustració científica per tal

d’obtenir imatges de l’espècie en el seu hàbitat, observar la disposició de les seves fulles i

el moment fenològic en què es troba, concretament si presenta floració i/o fruit. A ser

possible, es pren també una mostra representativa de l’espècie per poder-ne estudiar

detingudament tots els seus caràcters i prendre fotografies amb diferents lluminositats,

diferents punts de vista, amb mesures (col·locant un regle al costat de la mostra), fotos de

detall, etc.

• Llibreta de camp: resulta una eina molt útil per prendre apunts del natural de l’espècie a

mà alçada i en el seu hàbitat, amb l’objectiu de tenir el màxim d’informació de la seva

estructura, de detalls no apreciables en una fotografia, per fer proves de color,.... Si no es

disposa de prou temps, es faran apunts a l’estudi amb la mostra presa en la sortida a camp.

Les mostres recollides ens serviran, també, per crear el nostre propi herbari.




Febrer, 2015


• Llibres de botànica i manuals d’il·lustració científica: constitueixen un element essencial

de consulta i permeten identificar espècie. A més, ens serveixen per veure com altres

il·lustradors/es han resolt el dibuix de l’espècie en concret i què han considerat interessant

destacar.

Descripció del treball en aquarel·la

Treball a l’estudi – il·lustracions a l’aquarel·la

Els materials de què l’il·lustrador disposa a l’estudi per realitzar les il·lustracions botàniques

són bàsicament els següents:

• Selecció de les fotos preses durant el treball a camp amb detalls de caràcter botànic

(nervadures, disposició de fulles, coloració, colorpilositat, ...) i fotos d’estudi

• Mostres de les espècies que s’han recollit a camp

• Quadern de camp amb les il·lustracions a mà alçada i proves de color

El material tècnic emprat per a l’elaboració de les il·lustracions a l’aquarel·la que es mostren a

l’exposició consta de:

• Suport: Paper d’aquarel·la de 300gr de gramatge, mínim; preferiblement gra satinat o

gra fi




Febrer, 2015


• Pinzells d’aquarel·la (mànec curt),des del núm. 4 fins a 5,0 per molt detall

• Aquarel·les de qualitat

• Llapis de colors aquarel·lables

• Guaix (per clars, punts de brillantor, en cas que no es faci reserva en el paper quan es

posa color)

• Taula de llum

• Ordinador

• Impressora

Procés per arribar a la il·lustració definitiva

Abans de fer la il·lustració en el paper definitiu cal tenir molt clar què es vol representar i què

es vol emfasitzar de cada espècie (la floració, la disposició de les fulles, el fruit,...);com es

representarà (tenint molt en compte quins elements composaran la imatge) i amb quin

objectiu (segons on vagin destinades i si hi ha algun requeriment previ per part del qui demana

les il·lustracions).

En primer lloc, cal recopilar tota la informació de que es disposi en relació a cada espècie

(esbossos a la llibreta de camp, fotos pròpies, mostres originals,...) i tot seguit es fan

provatures de diferents composicions a mà alçada o amb Photoshop amb els elements que es

volen representar en la il·lustració definitiva.




Febrer, 2015


La base de la il·lustració definitiva, a llapis, es pot realitzar a partir de:

• Foto presa a camp i calcar directament:

• Foto pròpia presa a camp i tractada, posteriorment, amb Photoshop per tal que

apareguin els elements que puguin ser més rellevants. Tot seguit, realització del calc

amb la taula de llum.

• Esbós a mà alçada partint de diferents fonts, com guia de camp, fotos preses durant el

treball de camp, etc.




Febrer, 2015


La il·lustració definitiva estarà composada per diferents elements botànics i s’hi poden

combinar diferents tècniques com l’aquarel·la i ploma (blanc/negre). Aquests elements

variaran en funció de l’espècie i són els següents:

• La branca com a motiu principal: on es puguin identificar les característiques foliars

(nervadures, fulles simples-compostes, marges, inserció a la tija, etc.), la disposició

d’aquestes en la tija, el color,...

• Detall de floració: ja sigui una flor, inflorescència, secció de flor,...

• Detall de fruit: es pot representar en diferents estadis de maduració, en funció del que

es vulgui destacar i depenent de l’espècie

• Aspecte general de l’espècie, ja sigui un arbre o arbust. Aquest element es realitzarà a

tinta i sempre anirà acompanyat d’un element conegut al seu costat (una persona

dibuixada, un animal, un objecte reconeixible)per tal d’identificar l’escala

proporcionalment

Treball a l’estudi




Febrer, 2015


Il·lustracions a tinta (dibuix ploma)

• Càmera clara o tub de dibuix: És un dispositiu òptic utilitzat com un recurs per a

dibuixar. La càmera clara realitza una superposició òptica del motiu que s'està veient i

de la superfície sobre la que es dibuixa. L'artista i/o il·lustrador, veu les dues escenes

superposades, com es podria veure en una fotografia que s'hagués exposat dues

vegades. Això permet transferir punts de referència de l'escena a la superfície de

dibuix, ajudant així en la recreació exacta de la perspectiva.

És un aparell imprescindible per fer il·lustracions a ploma de parts de les espècies que no es poden veure amb detall a ull nu (flor, fruit, nervadures,...) i sempre aniran acompanyades de mesura (un cop feta la il·lustració i amb el mateix augment, s’agafa un regle i es dibuixa al costat de la il·lustració la mida d’1cm, 5mm o 1mm. D’aquesta manera, encara que s’augmenti l’escala, les proporcions seran les mateixes, perquè la mida de la il·lustració serà proporcional sempre a la mesura presa).

• Materials tècnics:

• Suport: ha de ser satinat, d’un gramatge comprès entre 150 i 200gr, tipus Schoeler

Durex o Munken Linx 150 gr

� Schoeler Durex

� Munken Linx 150gr

• Llapis de grafit o mines, de duresa H o F

• Plomins i punta fines:

� plomí fi i després donar-li més consistència al dibuix amb un plomí més gruixut.

BRAUSE 511-B i porta-plomins

� puntafines Staedler o altres marques núm. 0.2, 0.1 i 0.05

• Rascadors o bisturí per corregir errades de tinta

• Tinta xinesa de dibuix

• Càmera clara o tub de dibuix




Febrer, 2015


La il·lustració científica com a eina de transferència …...amb la taula de llum. • Esbós a...

Documents

Transcript of La il·lustració científica com a eina de transferència …...amb la taula de llum. • Esbós a...